PRESENT I FUTUR DE LA INTEGRACI

EUROPEA
INDEX

1. Introducci (3/4/2017).............................................................................................................. 2
1.1. Caracterstiques generals de la UE:.................................................................................... 2
2. Ms context histric (4/4/2017) ............................................................................................... 4
2.1. Els tractats: fonaments de la cooperaci democrtica basada en el dret ......................... 5
2.2. De la guerra a la Uni Europea (Cronologia) ..................................................................... 6
3. Les institucions de la Uni Europea, pressa de decisions (18/4/2017) .................................. 10
3.1. Consell Europeu vs Consell .............................................................................................. 11
3.2. Comissi Europea............................................................................................................. 12
3.3. Parlament Europeu .......................................................................................................... 13
4. Lordenament jurdic comunitari (24/4/2017) ........................................................................ 15
4.1. PAC ................................................................................................................................... 17
4.2. Poltica comercial comuna ............................................................................................... 18
4.3. Organitzaci Mundial del Comer (OMC) ........................................................................ 19
5. La protecci dels drets fonamentals de la Uni Europea (25/4/2017) ................................... 21
6. Garanties i seguretats ciutadanes: justcia i seguretat interior (2/5/2017) ............................ 22
7. El mercat com: el mercat interior europeu i les 4 llibertats (8/5/2017)............................... 23
7.1. Les quatre llibertats ......................................................................................................... 23
7.1.1. Lliure circulaci de mercaderies (uni aduanera)......................................................... 23
7.1.2. Lliure circulaci de persones. .................................................................................... 23
7.1.3. Lliure circulaci de capitals. ...................................................................................... 24
7.1.4. Lliure circulaci de treballadors. ............................................................................... 24
7.1.5. Dret dEstabliment .................................................................................................... 25
7.2. Tractats i Articles.............................................................................................................. 25
7.3. Public Procurement.......................................................................................................... 27
8. Els pressupostos de la Uni Europea. Pressupost Multianual (2014-2020) (9/5/2017) ......... 29
8.1. Tractat de Funcionament de la UE. Ttol 2: disposicions financeres. .............................. 29
8.2. Tractat de Funcionament de la UE. Captol IV: Execuci del pressupost......................... 30
8.3. Llibre Jord i Tamarit........................................................................................................ 32

1
1. Introducci (3/4/2017)

1.1. Caracterstiques generals de la UE:

s la primera potncia comercial degut a que Alemanya s el primer pas exportador mundial:
s la primera potncia cooperativa.
s la cinquena potncia demogrfica.
s la primera potncia de riquesa (juntament amb EE.UU). PIB UE similar al dEEUU.
o Cal tenir en compte, per, que a la UE t ms poblaci que els EE.UU. i, per tant, que els PIBs siguin
iguals vol dir que les rendes de la UE sn inferiors fet que significa que necessitem ms recursos per
produir.
Societat ms equilibrada del mn: t la meitat de la despesa social mundial.
El 70% de les normes que sapliquen a cada pas membres de la UE es decideixen a Brusselles.
T capacitat jurdica prpia (jurisprudncia).
s un organisme supraestatal.

La UE neix per establir tranquillitat i pau entre les terres europees. Abans de la seva creaci ens trobvem que hi havia
una confrontaci de models econmics, el democrtic i el comunista, causants de la guerra freda. Lobjectiu poltic de
la UE s assegurar una consolidaci dels pasos membres. Per assolir aquest objectiu s necessari obtenir una
estabilitat econmica que ja est gaireb assolida. El problema amb el que ens trobem en lactualitat, s que no sha
definit b el seu carcter poltic.

El procs de construcci sha desenvolupat de manera irregular ja que depn de cada pas en cedir les seves
competncies al nivell europeu. No hi ha cap model del Dret Constitucional que defineixi correctament la UE tot i que
t aspectes dEstat Federal o Confederal.

Aquesta sha anat creant a base de la voluntat poltica i de les intencions dels Estats membres. Jack Delors ha arribat
a definir la UE com un OPNI (Objecte Poltic No Indetificat).

Per tal devitar ms conflictes calia que Europa suns per a que no tornessin a succeir esdeveniments similars. De tots
els projectes en destaca el de Jean Monnet (home francs molt intelligent amb visi mundial degut a que va viatjar
molt que aconsegueix la confiana dels aliats i dels americans). El que planteja Monnet s que Europa ha de demostrar
que es pot posar dacord i pretenia per aix un govern i parlament, un exrcit i una moneda que consolidessin el seu
projecte.

2
Linici de la integraci europea comena amb la signatura del Tractat de Pars. Aquest tractat va suposar la creaci de
la CECA (Comunitat Europea del Cabr i de lAcer) i ladhesi de Frana (Robert schuman), Alemanya (Konrad
Adenauer), Itlia (alcide de Gasperi), Blgica (Henry Spoak), Holanda (Yoseph Luns) i Luxemburg (Yean Rey).

Per primera vegada vencedors i venuts collaboren i es sotmeten a una autoritat comuna. La CECA, que s lorigen de
les institucions que coneixem avui en dia, pretenia:

Eliminar fronteres i permetre la lliure circulaci entre els Estats membres (noms pel que feia a lacer i al
cabr).
Establir la TEC (Tarifa Exterior Comuna) davant de tercers.
Adoptar institucions comunitries supraestatals:
o Alta Autoritat
o Assemblea
o Consell de Ministres
o Tribunal de Justcia

Al 1957 es dna un nou pas amb els Tractats de Roma que permeten la creaci de la Comunitat Econmica Europea
i la Comunitat Europea de lEnergia Atmica (Euratom). La primera va ser un xit i va consistir en estendre la idea del
Jean Monnet a la resta de sectors econmics ms enll del carb i lacer (educaci, agrcola, transports, medi ambient,
etc.). No obstant, lEuratom va suposar un fracs. La CEE pretenia establir un mercat com i imposava una srie de
condicions per entrar:

Estar dins del continent europeu.

Estar en un rgim democrtic.
Tenir una economia social de mercat, s a dir, una economia capitalista amb un Estat del Benestar.
Complir tots els acords (el cabdal comunitari).

Lobjectiu dels Tractats de Roma s arribar a la uni dels pobles per aconseguir lobjectiu final que era un objectiu
poltic (evitar una nova confrontaci en lmbit europeu).

3
2. Ms context histric (4/4/2017)

1914 - 1918 Primera Guerra Mundial

1939 - 1945 Segona Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial esdev durant els anys 1914 i 1919, i els pasos participants sn Frana, Regne Unit, USA
contra els imperis dAlemanya, Turc i Austrohongars.

La guerra la perd Alemanya i hi ha un ressentiment per la seva part i no accepten compensacions econmiques que
han de pagar i aix genera la Segona Guerra Mundial.

A Europa la Segona Guerra Mundial sacaba la primavera del 1945 amb un tractat no de rendici, sin que firmen la
pau per no es rendeixen, no es negocien les condicions econmiques (no shumilien, perqu no es generi
ressentiment un altre cop).

Jap a la Segona Guerra Mundial sallarga fins lagost de 1945 amb les bombes de Nagasaki i Hiroshima.

Pares fundadors dEuropa: Schuman, Monnet, Churchill, de Gasperi i Adenauer.

Winston Churchill considerat un dels personatges dEuropa, per plantar cara a Hitler, fa un discurs a la
universitat de Zuricon planteja crear una Europa unida per evitar conflictes bllics. Per Churchill noms llena
la idea duna Europa Federal, no la desenvolupa.
Jean Monet i Rober Schuman agafen la idea de Churchill per a desenvolupar-la. Volen reconstruir Europa amb
cooperaci entre pasos. La conferncia la van fer el dia 9 maig de 1950, per aix actualment es celebra el dia
dEuropa el 9 de maig, per a commemorar el discurs que van fer Monet i Schuman llenant la idea duna
Europa supranacional (les decisions es prenen a Bruselles i sn vinculants pels Estats membres).

Es pot comenar a cooperar amb lAcer i el Carb. En aquest discurs conviden als pasos que vulguin collaborar en el
projecte i neix al 1951 el Tractat de la CECA i el Tractat de Paris, on Monet i Schuman (Frana) ja tenien el recolzament
dAlemanya i a ms a ms tamb suneixen al projecte Luxemburg, Itlia, Blgica i Holanda.

La organitzaci europea s totalment diferent, hi han novetats:

s supranacional, est per damunt dels estats, es fan moltes sessions de sobirania.
Primcia del dret comunitari, les normes que es generen a la UE estan per rebre les normes nacionals. Al 1986,
primer van les normes de la UE, desprs la constituci espanyola i desprs aniria lEstatut de Catalunya.
Mercat Com: lliure circulaci dacer i de carb entre els pasos membres de la CECA (1951). A lany 1086, s
la primera vessant, hi ha lliure circulaci de mercaderies; la segona vessant s una nica taxa duanera per a
pasos tercers (TEC (Tarifa Eterior Com), AAC (Aranzel Aduanero Comn)).

La CECA s un xit, sha dampliar ms lactivitat econmica, i al 1957 neix el Tractat de Roma, amb les mateixes regles
de lacer i el carb, saplicaran a tots els sectors de leconomia europea.

Lliure circulaci de mercaderies, etc. I hi haur la nova idea que introdueix el Tractat de Roma: principi de les quatre
llibertats de lliure circulaci: mercaderies, persones, capitals i professions.

4
Els anglesos tenen el seu propi sistema econmic i mai van participar en el procs de construcci dEuropa, i per aix
elaboren la Common Wealth on mantenen els vincles econmics, amb altres pasos.

Al 1960 neix la EFTA (European Free Trade Agreement) o AELC (Asociacin Europea del Libre Cambio) era molt
important als anys 60 per en lactualitat la EFTA noms t 3 pasos quan antigament Regne Unit, Noruega, Islndia,
Sussa, Portugal, ustria, Finlndia i Dinamarca neren membres.

- 1968: Entra en vigor la uni duanera, cada any es van retallant progressivament els drets de duana a partir
del 1957 i finalment l1 de Juliol de 1968 hi ha una uni duanera entre els pasos que havien firmat el Tractat
de Roma.
- 1973: Primera adhesi, la UE agafa nous estats membres Regne Unit, Dinamarca i Irlanda.
- 1981: Segona adhesi: Grcia.
- 1986: Tercera adhesi: Portugal i Espanya.
- 1989: Caiguda del mur de Berln, TUE (Tractat de la UE). Fi del comunisme. Ajuda econmica de la UE.
Programa Phare.
- 1992: Tractat de Maastricht: EURO i poltiques noves (poltica dagricultura, de medi ambient... poltiques
que la gent demanava). Per tant, sestableixen criteris per a que un pas pugui ingressar en la UE:
o Democrcia i estat de dret
o Economia de mercat
o Incorporar la legislaci de la UE
- 1995: Tres nous estats entren a la UE: Sucia, Finlndia i ustria.
- 1997: Tractat dAmsterdam: introduir nous estats versus aprofundir entre estats membres.
- 2001: Tractat de Nia: soluci de comproms entre els estats membres per donar una resposta al que el
Tractat dAmsterdam no havia aconseguit: com introduir nous estats a lassociaci europea. Es fa la idea de
fer una Constituci Europea, projecte abolit i lalternativa ser el Tractat de Lisboa (en lactualitat, no entrat
en vigor encara).
- 2004: Entren 10 nous estats: Estnia, Letnia, Litunia, Eslovnia, Malta, Xipre...
- 2007: Nova ampliaci: Bulgria i Romania. En lactualitat ho demanen Turquia, per no compleix els requisits
per problemes com la religi, fronteres, drets humans (genocidi armeni, minories no reconegudes... tamb ho
demana lantiga Iugoslvia, Moldvia i Ucrana).
- 2013: Croacia entra a la UE.

2.1. Els tractats: fonaments de la cooperaci democrtica basada en el dret

1952 Comunitat Europea del Carb i de lAcer

Lany 1951 es signa (Alemanya, Frana, Itlia i Benelux Blgica, Pasos Baixos i Luxemburg) el Tractat de Pars
on es crea la CECA amb lobjectiu principal de crear un mercat com del carb i lacer, treballar en lexpansi
econmica, augmentar locupaci i elevar el nivell de vida de la Comunitat.

1958 Tractats de Roma: Comunitat Econmica Europea (CEE) i Comunitat Europea de lEnergia Atmica (CEEA)

5
 Els Tractat de Roma els van signar els pasos de la CECA i es van signar dos tractats:
o Tractat Constitutiu de la CEE organitzaci internacional amb la finalitat de crear unes tarifes i
mercats comuns, elaborar una poltica conjunta per a lagricultura, per al moviment de m dobra i els
transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econmic.
o Tractat constitutiu de la CEEA o Euratom organitzaci europea que socupa de lestabliment dun
mercat com de productes nuclears i del desenvolupament daquesta indstria nuclear amb finalitats
pacfiques.

1987 Acta nica Europea: mercat nic

s un tractat de reforma dels Tractats de Pars i de Roma. Firmada per Alemanya, Frana, Benelux, Irlanda,
Regne Unit, Espanya, Portuga, Dinamarca, Itlia i Grcia (integrants de la Comunitat Europea). Aquesta acta
va contribuir de forma decisiva a la constituci de la Uni Europea cinc anys desprs.
Aquest tractat va fixar les bases duna poltica econmica i monetria que ms tard desembocaria en la creaci
duna moneda nica.

1993 Tractat de la Uni Europea o Tractat de Maastricht

Acord signat pels membres de la Comunitat Europea que va suposar la culminaci poltica dun conjunt
normatiu format pels tractats preexistents. En aquest tractat es crea la Uni Europea i amb ella, una moneda
nica per a tots els pasos membres aix com tamb sestableix el PESC (Poltica Exterior i de Seguretat
Comuna) i altres lleis de justcia i assumptes interiors.

1999 Tractat dmsterdam

Suposa una revisi i entreda en vigor duna nova normativa legal de la UE desprs de revisar el Tractat de
Maastricht. El tractat dAmsterdam fa mfasi en diversos aspectes fonamentals pel funcionament de la uni:
dret al treball, la lliure circulaci dels ciutadans, el reforament de la justcia, poltica exterior i seguretat
comuna de la uni.

2003 Tractat de Nia

El seu objectiu va ser reformar lestructura institucional per a afrontar lampliaci de la Uni Europea, una
tasca pendent en el Tractat dmsterdam.

2009 Tractat de Lisboa

En aquest tractat es fan modificacions dels Tractats de Maastricht i de Roma.

2.2. De la guerra a la Uni Europea (Cronologia)

1946 Winston Churchill proposa la creaci duns Estats Units dEuropa. Simplement llena la idea per no la
desenvolupa.

1947 Pla Marshall.

1948 Congrs Europeu: la Haya. Primer pas per la integraci econmica dEuropa occidental. Creaci de
lOrganitzaci per la Cooperaci Econmica (OECE).
6
1949 Fundaci de la OTAN.

1950

1951 Tractat de Pars: Alemanya Federal, Blgica, Frana, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos funden la Comunitat
Europea del Carb i lAcer (CECA), embri de la Uni Europea. En aquest tractat es firma lacord de la primera
instituci comuna europea.

1952 Jean Monnet s anomenat president de lAlta Autoritat de la CECA.

1953

1954

1955 Espanya ingressa a la ONU.

1956

1957 Tractats de Roma: Els integrants de la CECA firmen la Comunitat Econmica Europea (CEE) i la Comunitat
Europea de lEnergia Atmica (Euratom). La CEE va ser un xit mentre que lEuratom va ser un fracs.

1958

1959 Eisenhower visita Espanya.

1960 EFTA.

1961 Mur de Berln.

1962

1963

1964

1965

1966

1967

1968 Duanes. Els membres de la CEE suprimeixen els drets duaners. Neix el major mercat del mn.

1969

1970

1971

1972 Sistema Monetari Europeu. Sobra pas a la idea de moneda nica.

1973 Primera ampliaci. Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.

1974

1975

1976

1977

1978

7
1979 lECU. Adopci de lECU com unitat de comptes. A ms, es duen a terme les primeres eleccions al Parlament
Europeu.

1980

1981 Segona ampliaci. Grcia.

1982

1983

1984

1985 Espanya firma la seva adhesi a la Comunitat Europea.

1986 Tercera ampliaci. Espanya i Portugal.

1987

1988

1989 Caiguda del mur de Berln.

1990 Litunia, primera repblica sovitica independent.

1991 Guerra dels Balcans. Fi de la URSS.

1992 Tractat de Maastricht: Europa assenta les bases per la futura moneda nica i de la poltica exterior i de
seguretat comunia. La Uni Europea substitueix la Comunitat Europea.

1993

1994

1995 Quarta ampliaci. ustria, Finlndia i Sucia.

Acord Shengen: Alemanya, Blgica, Espanya, Luxemburg, els Pasos Baixos i Portgual suprimeixen les fronteres
interiors.

1996

1997 Tractat dAmsterdam: sobre la tercera fase de la Uni econmica i monetria i del procs de noves adhesions.

1998 Europa de lEst. Obertura de negociacions per lingrs de pasos de lantiga Europa de lEst.

1999 Naixement de lEuro. Alemanya, ustria, Blgica, Espanya, Finlndia, Frana, Irlanda, Itlia, Luxemburg, el
Pasos Baixos i Portugal adopten leuro com a moneda oficial. Ampliacions: Grcia (2001), Eslovnia (2007),
Xipre i Malta (2008), Eslovquia (2009) i Eslovnia (2011).
2000

2001 Tractat de Nia: Sinstaura un nou i complex repartiment de poder dels pasos membres davant dampliacions.

2002 LEuro al carrer. Ms de 80,000 milions deuros entren en circulaci.

2003

2004 Cinquena ampliaci. Xipre, Eslovquia, Eslovnia, Estnia, Hongria, Letnia, Litunia, Malta, Polnia i Repblica
Txeca.

Constituci Europea: Firma del Tractat pel que sestableix una constituci per a Europa. El projecte quedaria
en via morta al 2005 pel rebuig de Frana i els Pasos Baixos.

Atemptats a Madrid.

8
2005

2006

2007 Tractat de Lisboa: Substitut de la fallida Constituci Europea.

Sisena ampliaci. Romania i Bulgria.

2008

2009

2010 FEEF/EFSF. Creaci del Fons Europeu dEstabilitzaci Financera.

2011

2012 Consell Europeu. La cimera del Consell Europeu acaba sense acord pels pressupostos 2014-2020. LEuro grup
acorda el rescat de Grcia.

2013 Setena ampliaci. Crocia.

9
3. Les institucions de la Uni Europea, pressa de decisions (18/4/2017)

Tractat de la Uni Europea: els tractats de la UE sn els textos constitucionals bsics de la UE on sestableixen els
objectius de la UE i les diverses institucions que estan destinades a assolir aquests objectius. Per tant, estableixen els
valors de la UE.

Tractat del funcionament de la Uni Europea: estableix com aquests principis sarticulen i funcionen a la UE.

Article 13 del Tractat de la UE:

1. La Unin dispone de un marco institucional que tiene como finalidad promover sus valores, perseguir sus
objetivos, defender sus intereses, los de sus ciudadanos y los de los Estados miembros, as como garantizar la
coherencia, eficacia y continuidad de sus polticas y acciones. Las instituciones de la Unin son:
- El Parlamento Europeo,
- El Consejo Europeo,
- El Consejo,
- La Comisin Europea (denominada en lo sucesivo "Comisin"),
- El Tribunal de Justicia de la Unin Europea,
- El Banco Central Europeo,
- El Tribunal de Cuentas.
2. Cada institucin actuar dentro de los lmites de las atribuciones que le confieren los Tratados, con arreglo a
los procedimientos, condiciones y fines establecidos en los mismos. Las instituciones mantendrn entre s una
cooperacin leal.
3. Las disposiciones relativas al Banco Central Europeo y al Tribunal de Cuentas, as como las disposiciones
detalladas sobre las dems instituciones, figuran en el Tratado de Funcionamiento de la Unin Europea.
4. El Parlamento Europeo, el Consejo y la Comisin estarn asistidos por un Comit Econmico y Social y por un
Comit de las Regiones que ejercern funciones consultivas.

Hi ha una divisi de poders. Una democrcia ha de basar-se en el principi de separaci de poders. La Uni Europea,
sense ser un estat o un estat federal, t estructures destat democrtic:
10
 - Executiu Comissi Europea
- Legislatiu Parlament Europeu
- Judicial Tribunal de justcia de la UE

Dins la Uni Europea trobem:

- Banc Central Europeu: s el banc central de la UE i s responsable de la poltica monetria dels pasos
membres de la uni monetria (comparteixen leuro com a moneda nica). T el dret exclusiu per a autoritzar
lemissi de bitllets.
- Banc Europeu dInversions: s una instituci i rgan financer de la UE. Els accionistes del BEI sn els Estats
que componen la uni i s dirigit pel consell de Governadors, compost pels ministres dEconomia i Hisenda
daquests estats. El BEI no concedeix finanament general a un Estat, sin que cofinana projectes concrets.
- Comit de les Regions: s una instituci consultiva de la UE que reuneix les collectivitats locals i regionals de
la uni.
- Tribunal de comptes: s una instituci que comprova la legalitat i regularitat dels ingressos i despeses de la
UE, aix com la seva bona gesti financera. Per tant, realitza un control independent per vigilar que sutilitzen
correctament els fons de la UE i evitar la corrupci.
- Tribunal de justcia: s una instituci de la UE que compleix la funci drgan de control del Dret comunitari
europeu, i que es caracteritza per la seva naturalesa judicial i supranacional. Les seves sentncies tenen
carcter vinculant en els Estats membres de la UE. Per tant, s lencarregat del poder judicial. Tots els litigis
de lmbit de la UE li corresponen. Shi pot adrear tothom i funciona com un Tribunal Suprem ja que la
sentncia que dicta no la pot recrrer ning. T la capacitat de condemnar als estats si no apliquen les lleis i
poltiques que marca la UE.
En els Tractats sestableix un mxim de dos anys per transposar (traslladar) les lleis que es dictin a Europa als
marcs legals de cada Estat Membre. Passats aquests dos anys qualsevol ciutad/na o instituci que resulta
perjudicat perqu no saplica la llei al seu estat pot acudir al Tribunal de Justcia de la UE, demanar un recurs
de carncia i exigir compensacions.
- Comit econmic i social: s una instituci de la UE creada amb la finalitat de representar els interessos dels
diferents grups econmics i socials de la uni.
- Agncies: sn organismes especialitzats que sencarreguen dun aspecte important (cientfic, tcnic, jurdic o
social) de lestructura de la UE. Es troben distribuides en els pasos membres de la UE i la seva funci s
proporcionar cooperaci entre els Estats membres i ajuda als ciutadans en les rees de la seva competncia.

3.1. Consell Europeu vs Consell

Representen els estats en 2 nivells diferents:

- Consell Europeu: es reuneixen els caps dEstat i de Gobern.

- Consell: es reuneixen els ministres dafers exteriors.

11
 o Si es reuneixen els ministres daltres mbits sespecificaria lmbit de la reuni. Per exemple, si es
reuneixen els ministres de Sanitat es diria Consell en matria de Sanitat.
- Estan formats pels 27 estats membres (si tenim en compte el Regne Unit en sn 28).
- Poden ser els impulsors de la normativa de la UE per sempre hi ha dhaver acord, concens.
- Conferncia intergobernamental es reuneixen per canviar, amplicar, crear o renovar ractats.
- Hi ha un president (s el president d ela UE) que t un mandat de 2 anys i mig + 2 anys i mig. Per tant, pot ser
president un mxim de 5 anys. Lactual president s el Donald Tusk.
- Presidncia rotatria (cada 6 anys) dun estat sobre la resta Actualment lEstat president s Malta.
Bsicament les implicacions que t aix s que una reuni cada cert temps es realitza a Malta.
- Representant per afers exteriors + Seguretat i Defensa Actualment s la Federica Mogherini tamb est
a la Comissi Europea.

Consell de Ministres (Consell dEuropa): gestiona el tribunal dels drets de lhome a Europa.

3.2. Comissi Europea

s ladministraci de la UE, administra les competncies dels Estats membres. A ms, s una instituci polticament
independent que representa i defensa els interessos de la UE i t la potestat del poder executiu.

- Objectiu: poder executiu en referncia a la legislaci de poltiques i programes dacci. A ms, aplica les
decisions del Parlament Europeu (PE) i del Consell de la Uni Europea (CUE).
- Est formada pel collegi de comissaris hi ha 27 comissaris (un per cada estat membre).
o Cada comissari t una cartera (ex: comissari dagricultura, de mercat interior, de sanitat...).
o Els comissaris tenen Direccions Generals (Ministeris). Cada Direcci General t un director general
(s el crreg ms alt al que pot aspirar un funcionari).
o Cada Direcci General t la seva competncia (economia, agricultura...).
o La orientaci poltica la donen els comissaris per laplicaci la fan els funcionaris de les Direccions
Generals.
- Un dels comissaris s el president.
o Lactual president s el Tean-Claude Junker.
o El collegi de comissaris selegeix cada 5 anys el consell fa una proposta al parlament Europeu per
qui ha de ser el president/a de la Comissi Europea. Hi ha dhaver consens. El Parlament Europeu
lexamina (al president proposar i al seu programa).
- Hi ha un vicepresident lligat al consell. Actualment s la Federica Mogherini.
- Hi ha 5 vicepresidents ms.

Per tant, la Comissi Europea administra les competncies de la UE i tracta dimpulsar i proposar poltiques i
competncies que estan en els tractats i no shan dut a terme. Per tant, es considera que s la guardiana dels tractat
de la UE.

12
3.3. Parlament Europeu

s la instituci parlamentria d ela UE elegida per sufragi directe. Exerceix la funci legislativa de la UE juntament amb
el Consell de la Uni Europea (Consell) i la Comissi Europea (CE). Per tant, representa la ciutadania popular de la
soberania europea.

- Est compost per 751 eurodiputats.

- Es realitzen eleccions cada 5 anys per elegir aquests representats. Es realitzen per sufragi universal i directe
respectant el principi de proporcionalitat: com ms poblaci t un pas, ms eurodiputats pot tenir.
- El gran mrit del PE s que quan els diputats sn elegits fan 3 escripcions al PE:
o Grup
o Comissi
o Delegaci

Cada diputat sha dinscriure com a mnim a un grup, comissi i delegaci.

A ms, els diputats no sagrupen per Estats sin per famlies poltiques. La ms important s la del PP...
o 217 PPE
o 190 S&D (socialistes)
o 74 CRE (conservadors britnics i altres conservadors)
o 70 ALDE (aliana entre liberals i demcrates europeus)
o 52 GUE (ecosocialistes el que correspondria a izquierda unida a Espanya. Per tant, amb origen
comunista)
o 50 VERDS (ecologistes)
o 37 ELDD (els ms conservadors, els ms de dretes)
o 14 NI (grup mixt, no inscrits, que no tenen grup).
Per tant, el gran mrit ha estat no ajuntar-se per Estats sin en aquests grups. Actualment hi ha una gran
coallici molt estable entre PPE i S&D amb un recolzament molt clar per part de ALDE i VERDS.
- El Parlament Europeu no es pot dissoldre: no hi ha cap autoritat que el pugui dissoldre i ell mateix tampoc ho
pot fer. A ms, cada dos anys i mig es renoven les persones que en formen part i es modifica el president.

2 organismes consultius: la seva decisi no s vinculant per en molts casos no es pot aprovar una llei sense la seva
opini.

- Consell econmic i social en relaci al mn obrer, empresarial i social.

- Comit de les regions en relaci a les competncies de les regions (mediambientals, sanitat, educaci,
tractament de les aiges...). Per tant, en relaci a lordenaci del territori, les responsabilitats i la comunicaci
de les regions.

Normativa europea: 2 tipus:

13
 - Directiva: Llei de principis bsics, de bases. Desprs cada Estat pot ajustar la normativa a la realitat del seu
estat respectant el marc europeu.
- Reglament: llei que no es pot adaptar, que sha daplicar.
- Espanya, Grcia, Bulgria i Romania sn els pasos que pitjor apliquen la normativa.
- Dinamarca i Regne Unit els que millor lapliquen.
- Projecte normatiu el collegi de comissaris el preparen i lenvien al Consell. Dins del Consell hi ha un
organisme (COREPER) que xamina i prepara un informe tcnic que va a la reuni dels representats parlaments.

LOBBY: grups que volen influenciar en la presa de decisions. Per a ser un lobby has destar inscrit en un registre que
s pblic. Per exemple, els grups ecologistes estan considerats com a lobby.

Pressupost: el pressupost t un mecanisme especial i s on el Parlament t ms poder (el Parlament laprova abans
que acabi lany perqu es pugui aplicar lany segent).

- Els diners es controlen per 3 vies:

o Comissi antifrau dins de la Comissi: vigila que els funcionaris gestionin b els diners per evitar la
corrupci.
o Comissi de Control Pressupostari (COCOBU): examina laplicaci de les partides dels anys anteriors.
Considera que no nhi ha prou en aprovar un pressupost sin que tamb sha de mirar si sha aplicat
b. Pot forar a dimitir la Comissi.
o Tribunal de Comptes: examina i fa recomanacions.

Comissi de Peticions dins del Parlament Europeu i Campus Mau: equivalents al Defensor del Pueblo o el Sndic de
Greuges. Per tant, els ciutadans tenen dues vies per reclamar que la UE no ha respectat els seus drets.

Consell de Comissions: sencarrega de coordinar i ordenar el treball de les Comissions.

14
4. Lordenament jurdic comunitari (24/4/2017)

En la pirmide legislativa de lestat espanyol ens trobem:

1. Constituci 1978
2. Tractats Internacionals: s necessari per a que siguin vinculants que es signin i es ratifiquin. Exemples de
tractats internacionals sn el Protocol de Kyoto o el dArmes Convencionals.
3. Lleis: les elaboren els parlamentaris. Recullen els principis fonamentals duna determinada manera.
4. Reglaments: sexecuten per part dels governs. Sn la lletra petita, s a dir, el desenvolupament de les lleis
(especificacions, sancions, etc.).
5. Ordres ministerials: provenen dels diferents Ministeris i es produeixen per coses molt puntuals com poden ser
els incentis forestals.

En la pirmide legislativa de Catalunya ens trobem:

- Estatut
- Lleis
- Decrets
- Ordres dels Consellers

La pirmide legislativa de Catalunya sinclou dins de la Constituci Espanyola i la pirmide de lEstat espanyol sinclou
dins del dret comunitari europeu.

Principi de jerarquia normativa

Tots els esglaons de les pirmides han de respectar el que tenen per damunt.
El dret comunitari europeu es caracteritza per la seva aplicabilitat directa, s a dir, la seva integraci en
lordenament jurdic dels Estats membres sense requerir cap tipus dinterposici normativa. Aquesta
aplicabilitat directa es fonamenta en dos principis elaborats a partir de la jurisprudncia del TJCE: el principi
de primacia i el principi defecte directe.

Principi de Primacia del Dret Comunitari

El principi de primacia, que t el seu origen en la supremacia de les obligacions internacionals de lestat sobre
el dret intern, establert en el dret internacional pblic, significa la prevalena del dret comunitari sobre el dret
intern en cas de conflicte.
Els efectes de la primacia del dret comunitari sn, en resum, els segents:
o El desplaament de la norma interna contraria a la norma comunitria.
o Lobligaci dinterpretar el dret intern dacord amb el dret comunitari (interpretaci conforme).
o Lobligaci dels estats dadoptar les mesures necessries per garantir leficincia de laplicaci del dret
comunitari, i de reparar els danys derivats de lincompliment duna norma comunitria.

15
Principi dEfecte Directe

Per efecte directe sentn el dret dels particulars dinvocar el dret comunitari davant dels jutges i tribunals, ja
sigui per aplicar la norma comunitria en lloc de la interna (invocabilitat de substituci), ja sigui per excloure
o anullar la norma interna contrria a la comunitria (invocabilitat dexclusi).
Dins lefecte directe es distingeix entre lefecte directe vertical i lefecte directe horitzontal. Lefecte
directe vertical significa la invocaci dels drets derivats de lordenament jurdic comunitari davant dels rgans
de lestat. Lefecte directe horitzontal s la invocaci de la norma comunitria en les relacions entre
particulars, s a dir, en aquells casos als quals la norma comunitria imposa a un particular una obligaci
correlativa a un dret generat a lesfera jurdica dun altre particular.

Hi ha dues fonts bsiques del dret comunitari europeu:

1. El dret originari
o Els Tractats constitutius de la CECA, CEE i Euratom
o El Tractat constitutiu de la UE i les seves modificacions
o Els Tractats dadhesi a la UE.
o El Tractat de fusi del executius: Comissi, Parlament Europeu, Consell i TJCE
o Els Tractats Pressupostaris
o LActa relativa a lelecci dels membres del Parlament Europeu per sufragi universal directe
2. El dret privat
o El reglament
o La directiva
o La decisi
o Les recomanacions i els dictmens

Maastricht el que fa s permetre estendre el dret a votar en ms eleccions de forma activa (tu fas el teu partit) i de
forma activa (vas a votar) als ciutadans que viuen en un altre pas noms en dos tipus deleccions poden votar: les
locals i a les del Parlament Europeu. Per exemple, el partit alemany europeu a Menorca (un reglament europeu no t
res a veure amb un reglament dun Estat).

Tipus dordenaments Jurdics:

Obligatori: tres tipus de textos jurdics:

o Reglaments: sn obligatoris i els estats no tenen cap marge per interpretar-los, sn els textos jurdics
ms importants de la UE. Sn molt tils en matria agrcola i en temes de poltica comercial com a
defensa del dumping contra Xina o ndia.
o Directives: sn obligatries per els estats membres solament en la data en que shan de complir els
objectius. Es dna la llibertat absoluta als estats membres en quant al text jurdic legal que utilitzen
per introduir-lo en el seu ordenament jurdic (lnic requisit s que compleixis la data). Per exemple,
a Anglaterra es paga per televisions a casa, si en tens dos pagues dos impostos per anys).

16
 o Decisions: obliguen nica i exclusivament a la instituci europea i a un ciutad (sn bilaterals), una
empresa o un grup dempreses, un estat o un grup destats. Per exemple, cada any Espanya rep ajudes
de la UE).
No Obligatori: recomanacions i comunicacions sn dutilitzaci de la UE quan:
o s un tema innovador
o No ho t clar
o No sap qu fer
o Per exemple: els transgnics: tomquets, cereals... a EEUU sn pro transgnics, en canvi, a Europa s
totalment diferent, el que fan s donar informaci.
o Efecte Directe: afecta als reglaments (tant vertical com horitzontal (el pots allegar), directives (tant
vertical com horitzontal (el pots allegar) i decisions (noms existeix lefecte directe vertical).
Vertical: relaci administraci-ciutad, el ciutad pot anar davant els Tribunals de Justcia. Per exemple,
Canalitzadors i Greenpeace. Quan Greenpeace denuncia a una empresa per contaminaci acstica, els
decibels es deuen reduir i aquest vol que sel reconegui la relaci horitzontal i lefecte directe contra la
directiva.
Horitzontal: relaci entre ciutadans i empreses. Per exemple, els televisors: lartcle que les televisions
pbliques han deliminar la publicitat. Tots nosaltres podem anar a una empresa i demanar la informaci
mediambiental que tenen al respecte (directiva 93).

4.1. PAC

La PAC comena lany 1957 amb els Tractats de Roma i representa el 40 % del Pressupost de la UE. No hi ha cap pas
que destini una partida tant gran a una poltica concreta. Cal recordar que abans que governs la Thatcher aquest
percentatge encara era ms elevat (vora el 50 %) per quan va comenar a governar va exigir que es retalls aquesta
partida en els pressupostos.

Pels productes agrcoles que sn deficitaris (pltans, caf, espcies, arrs, etc.) es recrre al mercat internacional
perqu Europa no s capa de produir-ne suficients per a tota la poblaci.

Lobjectiu de la PAC s que es donen ajudes tant per exportar com per conrear.

De cara a un futur, s necessari plantejar-se la reforma de la PAC cap a una nova poltica agrria.

Objectius de la PAC:

- Incrementar la productivitat agrcola afectada per la IIGM.

- Garantir un nivell de vida equitatiu a tota la poblaci agrcola.
- Estabilitzar els mercats: evitar que els preus fluctun a resultes que hi hagi ms o menys oferta de productes.
- Garantir la distribuci de productes per evitar la mancana de certs productes i que sempre estiguin presents.
- Que el consumidor pagui preus raonables.

17
A mesura que shan fet reformes de la PAC, shan introdut nous objectius:

1. Desenvolupament sostenible: mediambiental, econmic i social.

2. Competitivitat: Necessitat de ser competitius sense tenir subsidis i aconseguirque els productes tinguin sortida
com per exemple amb les denominacions dorigen (vi del Peneds, Rioja, cava, oli, entre molts altres).
3. Higiene i Qualitat del aliments: traabilitat del producte per saber don prov.

Principis fonamentals de la PAC:

Sicco Mansholt s el pare dels tres principis que continuen vigents.

1. Principi de Mercat nic Agrcola. Estableix que noms es rebran els subsidis o les ajudes per part de la UE si
es compleixen els requisits. Les ajudes van en funci de les hectrees de terreny. El problema s que hi ha
buits legals a travs dels quals es poden cobrar sense estar produint ni contribuint a lagricultura.
2. Principi de Preferncia Comunitria. Estableix que dentrada els productes consumits pels Estats membres
han de ser dEuropa per que en el cas que siguin deficitaris es podr recrrer als mercats internacionals. Aix
suposa un handicap pels pasos en vies de desenvolupament.
3. Principi de Solidaritat Financera. La PAC es canalitza des dun punt de vista econmic mitjanant el FEOGA
(Fons Europeu dOrientaci i Garantia Agrria) establerts lany 1957 i que s un instrument financer. Des de
2006 sn dos els instruments utilitzats per la PAC i que desenvolupen exactament el mateix paper:
o FEAGA (Fons Europeu Agrcola de Garantia).
Intervencions destinades a la regularitzaci dels mercats agraris.
Pagaments directes als agricultors establerts en lambit de la poltica agrcola comuna.
Restriccions fixades per exportaci de productes agrcoles a tercers pasos.
o FEADER (Fons Europeu Agrcola de Desenvolupament Rural).
Augment de la competitivitat d'agricultura i silvicultura com, per exemple, el foment de
lagricultura i la ramaderia ecolgiques.
Millora del medi ambient i de l'entorn rural com, per exemple, la lluita contra l'erosi en medis
frgils i el manteniment del paisatge rural.
Qualitat de vida i diversificaci dactivitats econmiques en les zones rurals com,per exemple,
turisme rural.

4.2. Poltica comercial comuna

Objectius: mercat com i tarifa exterior comuna (dret dadhesi en relacions amb pasos tercers comercials. Dos pasos
que no tenen relaci amb la UE sn Corea del Nord i Cuba perqu la UE no vol tenir relacions comercials amb pasos
que no afavoreixen els drets humans ni la democrcia).

Espais econmics regionals:

- Benelux: neix als anys 30 entre Blgica, Holanda i Luxemburg.

- Idea de Jean Monet: CECA (1952) i CEE (1957).

18
 - EFTA (1960) amb el pais lder Regne Unit. Actualment la EFTA noms la formen tres pasos: noruega (petroli),
Islndia (estat de shock) i Sussa (parads fiscal).
- Common Wealth: Regne Unit ms les antigues colnies continuen vigents i funcionen grcies a que als
anglesos els interessava tenir relaciones comercials amb altres pasos com les antigues colnies. Al Regne Unit
sn molt flexibles i no creuen en la UE per els va b ser-ne membres.
- Mercosur: format al 1993 per pasos sud-americans com Uruguai, Argentina (Argentina t impostos a
lexportaci no t sentit), Paraguai (especialitzat en falsificacions) i Brasil (verdades potenciador de
Mercosur).
o Pasos que volen entrar: Xile, Per, Bolvia (Evo Morales) i Veneuela (Hugo Chavez).
o A Xile no els deixen entrar des del punt de vista poltic ja que fins ben entrats els 90 no era una
democrcia (dictadura de Pinochet). Per des del punt de vista econmic Xile era un pais ultra liberal
(ja tenen un tractat de lliure comer).
o Bolvia amb el gas natural i Veneuela amb el petroli ja tenen fonts de finanament i aix no depenen
daltres pasos.
o Banco para el Desarrollo de Amrica del Sur: neix a Caracas el 2007 per la mediaci de Chavez.
Substitueix a lFMI als pasos dAmrica Llatina i centre Amrica.
- NAFTA (Nord American Free Trade Agreement): neix el 1994 amb Canad, Mxic i USA. Va ser una proposta
de Bill Clinton i Bush que es fes una zona de lliure canvi des dAlaska fins a Mxic.
- ASEAN: Singapur, Taiwan, Corea del Sud i Hong Kong. s una zona de lliure comer entre aquests i altres pasos
asitics per que encara est poc desenvolupada ja que encara estan retallant drets aranzelaris.
- SARC: sn les potncies emergents, BRICS (Brasil, Rssia, India, Xina i Sud-Amrica).
- APEC (Asia-Pacific Economic Cooperation): grup de pasos que es reuneixen cada any per tal de millorar els
enllaos poltics i econmics dels estats membres. Est format per 21 pasos de la conca de loce Pacfic.
- UE + EFTA = EEE (ESPAI Econmic Europeu): 1994. Acord que permet que els pasos de NAFTA participin del
mercat nic europeu sense ser part de la UE.

4.3. Organitzaci Mundial del Comer (OMC)

Lany 1947 es crea el GATT (Acord General sobre Aranzels i Comer) com a resposta al perode de proteccionisme,
devaluacions competitives i controls de capitals del perode dentreguerres que es considera va ser un dels factors que
va portar a la Segona Guerra Mundial.

Un cop acabada la guerra, els lders poltics mundials van voler establir una srie dorganitzacions internacionals que
redussin la possiblitat que es repets de nou el conflicte aix com tamb per controlar:

- Les relacions internacionals i monetries: Nacions Unides i FMI.

- Les relacions comercials: Organitzaci Mundial del Comer (OMC).

La OMC t dues funcions bsiques:

- Ser un frum de negociaci per a les discussions de les regles del comer existents i futures.

19
 - Ser un rbitre i donar solucions a les disputes comercials entre els membres.

Tamb sencarrega de revisar i difondre les poltiques comercials nacionals, i a garantir la coherncia i transparncia
de les poltiques comercials a travs de al vigilncia i de la formulaci de poltiques econmiques globals.

Una altra de les prioritats de lOMC s lajuda al desenvolupament dels pasos menys avanats a les normes a travs
de la cooperaci tcnica i capacitaci.

Finalment, la OMC s tamb un centre dinvestigaci i anlisi econmic que fa avaluacions peridiques de la situaci
del comer mundial a les seves publicacions anuals i als informes dinvestigaci que realitza. LOMC coopera amb els
dos organismes creats pels acords de Bretton Woods, lFMI i el Banc Mundial.

20
5. La protecci dels drets fonamentals de la Uni Europea (25/4/2017)

La carta dels drets fonamentals de la UE s un document que cont provisions de drets humans i va ser proclamat pel
Parlament Europeu, el Consell de la UE i la Comissi Europea. Es va fer lany 2000 a Nia.

Per tant, es recullen en un nic document tots els drets que anteriorment es repartien a diferents intruments legislatius
(Consell dEuropa, les Nacions Unides i la Organitzaci Internacional del Treball). Per tant, la carta contribueix a
desenvolupar el concepte de civisme de la Uni, aix com a crear un espai de llibertat, seguretat i justcia.

La carta refora la seguretat jurdica pel que fa a la protecci de drets fonamentals, protecci que des de 1969 es
garanteix mitjanant la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de la UE.

La Carta noms saplica en dues circumstncies:

- Quan lacci que suposadament vulnera el dret prov de les Institucions de la UE.
- Quan lacci prov dels Estats membres, per nicament quan aquests apliquen normativa europea.

21
6. Garanties i seguretats ciutadanes: justcia i seguretat interior (2/5/2017)

El Tractat de la Uni Europea (TUE) o Tractat de Maasrticht (1992) s juntament amb el Tractat de Funcionament de
la UE, un dels tractats fundacionals de la UE.

El TUE original estava format per una srie de tractats preexistents:

- CECA
- Euratom
- Tractat constitutiu de la CEE

Aquests tres tractats estan considerats com a primer pilar de la UE. El TUE afegeix dos pilars ms:

- Segon pilar: PESC o poltica exterior i de seguretat comuna. Objectius:

o Defensa dels valors comuns, els interessos fonamentals i la idnependncia de la Uni. La defensa sha
de fer conforme a la Carta de les Nacions Unides.
o Enfortir la seguretat de la UE i dels seus Estats membres.
o Mantanir la pau a nivell internacional.
o Fomentar la cooperaci internacional.
o Desenvolupament i consolidaci de la democrcia i lEstat de Dret, aix com el respecte dels drets
humans i de les llibertats fonamentals.
- Tercer pilar: Assumptes de justcia i interior.

Per tant, el TUE incentiva la integraci de la UE i la integra en una superestructura.

El Tractat de Maastricht sha modificat pels Tractats dAmsterdam, Niza y Lisboa.

22
7. El mercat com: el mercat interior europeu i les 4 llibertats (8/5/2017)

Amb el brexit, el Regne Unit pretn mantenir el mercat com, per tenint el control de les fronteres i sense estar
sotms a les sentncies del Tribunal Europeu de Justcia (el que en angls es coneix com picksharing, s a dir, agafar
les idees que tagraden del tractat i desfer-se de les que no). Des de Europa es mostra una negativa davant lidea de
negociar amb Regne Unit qu es queda i qu no. Enlloc daix Europa respon que primer es negociar la sortida i
desprs el possibles nous tractats.

7.1. Les quatre llibertats

Si es volgus negociar un mercat com nhi hauria prou amb una uni aduanera, s a dir, duanes compartides i
llibertat de mercaderies com el NAFTA (North American Free Trade Association) format per Mxic, EEUU i Canad.

Lany 1057 amb els Tractats de Roma es funden la CEE i lEuratom. La CEE pretn eliminar les barreres interiors en
matria econmica possibilitant aix un mercat com a tots els Estats membres. Els fundadors daquest mercat van ser
Alemanya, Frana i els pasos del Benelux.

Aquest mercat interior europeu es fonamenta en les 4 llibertats:

Lliure circulaci de mercaderies

Lliure circulaci de persones
Lliure circulaci de capitals
Lliure circulaci de treballadors

+ Dret destabliment

7.1.1. Lliure circulaci de mercaderies (uni aduanera)

La lliure circulaci de mercaderia ve donada per la voluntat duna srie destats que es posen dacord i decideixen
establir una mateix i nica frontera aix com un aranzel com que s igual per qualsevol mercaderia que entri a la UE.

El estats renuncien als seus ingressos per importacions i/o exportacions perqu limpost daquest aranzel va
directament als pressupostos de la UE.

La negociaci dels aranzels es fa a nivell internacional a travs de la OMC. Una de les competncies ms importants i
significatives de la UE s que en lmbit internacional i en les respectives negociacions (rondes) t una nica veu.

Els estats han cedit tots els seus ingressos i tota la seva representaci a la UE que t una sola veu i aix converteix
aquesta primera llibertat en una de les competncies ms clares i bsiques.

7.1.2. Lliure circulaci de persones.

Moltes persones per temes de clima, tensi i sanitat emigren de pasos nrdics a pasos del sud (per exemple del Regne
Unit a Espanya, concentrant-se a les Balears, la costa...).
23
Aquesta llibertat sempre ha tingut loposici de Gran Bretanya i no saplica a tots els Estats membres.

Lany 1995 Alemanya, Blgica, Espanya, Luxemburg, els Pasos Baixos i Portugal firmen lAcord Schengen pel qual
seximeix als ciutadans dun control de fronteres. Com a ciutadans de la UE tenim el dret reconegut de residir, estudiar,
treballar i, en general, de fer vida en qualsevol pas de la UE exactament igual que els residents.

7.1.3. Lliure circulaci de capitals.

Es pot operar financerament a qualsevol pas de la UE, s la llibertat amb menys obstacles.

El mn financer est molt desenvolupat i hi ha molt poques barreres. Sempre que lactivitat sigui legal i encara que
sigui de carcter especulatiu hi ha poqussimes traves. No obstant, aix no vol dir que no nhi hagi.

La lliure circulaci de capitals s un fet real per la normativa dels diferents Estats membres no permeten fer daquesta
llibertat una uni bancria, monetria o financera com ho s la uni duanera. s una normativa complicada pel que fa
als bancs, les entitats financeres i les asseguradores.

7.1.4. Lliure circulaci de treballadors.

La lliure circulaci de treballadors saplica a gaireb tots els Estats membres de la UE per encara hi ha certes
restriccions en els pasos que han entrat fa relativament poc i estan encara en un perode transitori (Bulgria i
Romania).

El ciutadans i les ciutadanes tenen dret a ser contractats per qualsevol empresa de qualsevol pas de la UE. No obstant,
els drets laborals (pensions, hores setmanals, condicions de contracte laboral, associaci sindical, etc.) no sn els
mateixos en tots els pasos. A nivell europeu la normativa s molt limitada i noms hi ha normes sobre seguretat i
higiene laboral.

Aquesta s una de les llibertats per la qual molts ciutadans del Regne Unit van votar pel brexit. Regne Unit en concret
ha acollit a 800.000 treballadors polonesos que a ulls dels britnics treballen per sous inferiors als altres treballadors
(per que sn ms elevats que al seu pas dorigen). A ms, trobem que una gran quantitat dinfermers i metges del
servei pblic son immigrants. Tamb trobem que a la city molts especialistes, sobretot de caire financer, son dorigen
estranger. Tot aquest conjunt genera una resposta nacionalista anglesa (ms que britnica). Aquesta llibertat noms
t el requisit de complir la llei laboral del pas de dest, s a dir, si un treballador espanyol va al Regne Unit, el seu
contracte ha de ser legal en base a la legislaci del Regne Unit i no la dEspanya.

Podrem dir que existeix un cinqu dret: el dret destabliment. Aquesta llibertat t a veure amb per exemple si un
dans vol installar un despatx dadvocats a Madrid. Existeix un problema amb les professions regulades per lEstat
com els arquitectes, els metges o els advocats. En el cas de ladvocat necessitaria una homologaci dadvocat (per que
necessita estar collegiat), amb el que comenaria a tenir traves: saber espanyol, el dret espanyol... En el cas dun
farmacutic seria similar, se li demanaria: si pot comprar una farmcia (estan regulades, com els estancs), ha de saber

24
espanyol, dret aplicat al sector farmacutic, sha de sotmetre al codi deontolgic... Existeix un problema al voler
harmonitzar aquestes professions donat que les tradicions densenyament sn diferents, no obstant es va arribar a la
conclusi de reconixer la titulaci.

7.1.5. Dret dEstabliment

El dret destabliment reconeix a la ciutadania de la UE el fet de poder establir-se professionalment a qualsevol dels
pasos que integren la UE. No obstant, cal adoptar la legislaci del pas de dest aix com adaptar-se a la llengua, les
diferents normes, etc. Aquesta cinquena llibertat en exercici s complicada.

7.2. Tractats i Articles

En totes aquestes llibertats els graus daplicaci sn diferents.

La CEE establia una uni duanera a partir de la qual es posava un aranzel com negociat internacionalment en les
rondes de la OMC. Cap al 1980 hi ha pasos, per, que demanen als governs protecci administrativa per combatre la
competncia daltres

mercats. Aquesta protecci es coneix com a protecci extra-aranzelria i pot anar des de lestandarditzaci
(homologaci) dun producte fins als contractes pblics estatals.

Les grans empreses es van queixar per no ser completament certa lexistncia dun mercat com. Es va encarregar i
fer un estudi que va proposar 270 directives per eliminar les barreres extra-aranzelries.

Com a resposta, lany 1987 es duu a terme lActa nica Europea que es consolida ms endavant, lany 1993, amb el
Tractat de Maastricht que pretn consolidar el Mercat Interior Europeu.

Avui dia, per, encara hi ha sectors sota protecci, les empreses estatals (telecomunicacions, energia, transports,
infraestructures, etc.), que sn un gran obstacle per la determinaci dels mercats comuns. Per tal deliminar aquests
monopolis destat i permetre un mercat com de veritat, sinicia tot un procs de privatitzacions. Actualment no hi ha
cap companyia pblica a Espanya tret de la RENFE i els aeroports AENA. No obstant, en altres pasos la situaci s
diferent. Per exemple, a Frana, les companyies energtiques sn pbliques (ENE). Aix demostra que en aquests
sectors encara hi ha desequilibris entre els diferents Estats membres de la UE. Poc a poc, la UE exigeix la privatitzaci
daquests sectors.

A larticle 3 del Tractat de la Uni Europea trobem lapartat 2 que assegura la lliure circulaci de persones:

La Unin ofrecer a sus ciudadanos un espacio de libertad, seguridad y justicia sin fronteras interiores, en el
que est garantizada la libre circulacin de personas conjuntamente con medidas adecuadas en materia de
control de las fronteras exteriores, asilo, inmigracin y de prevencin y lucha contra la delincuencia.

Al mateix article a lapartat 3 sestableix la lliure circulaci de bns:

25
 La Unin establecer un mercado interior. Obrar en pro del desarrollo sostenible de Europa basado en un
crecimiento econmico equilibrado y en la estabilidad de los precios, en una economa social de mercado
altamente competitiva, tendente al pleno empleo y al progreso social, y en un nivel elevado de proteccin y
mejora de la calidad del medio ambiente. Asimismo, promover el progreso cientfico y tcnico. []

Al Tractat de funcionament de la Uni Europea trobem els segents dos articles del Ttol II que es dediquen a la lliure
circulaci de mercaderies:

Artculo 28
1. La Unin comprender una unin aduanera, que abarcar la totalidad de los intercambios de mercancas
y que implicar la prohibicin, entre los Estados miembros, de los derechos de aduana de importacin y
exportacin y de cualesquiera exacciones de efecto equivalente, as como la adopcin de un arancel
aduanero comn en sus relaciones con terceros pases.
2. Las disposiciones del artculo 30 y las del captulo 3 del presente ttulo se aplicarn a los productos
originarios de los Estados miembros y a los productos procedentes de terceros pases que se encuentren
en libre prctica en los Estados miembros.
Artculo 29
1. Se considerarn en libre prctica en un Estado miembro los productos procedentes de terceros pases
respecto de los cuales se hayan cumplido, en dicho Estado miembro, las formalidades de importacin y
percibido los derechos de aduana y cualesquiera otras exacciones de efecto equivalente exigibles, siempre
que no se hubieren beneficiado de una devolucin total o parcial de los mismos.

Amb larticle 28.1 sestableix que tots els Estats de la Uni Europea tenen un aranzel com i una poltica exterior com,
s a dir, que els tractes es negocien a nivell europeu. Es per aquest motiu que la Uni Europea forma part de la OMC
(Organitzaci Mundial del Comer) i que, per exemple, el TTIP lestigui negociant la Uni Europea i no els pasos.

Al Ttol II, Captol I, els articles 30, 31 i 32 fan referncia a la uni duanera:

Artculo 30
Quedarn prohibidos entre los Estados miembros los derechos de aduana de importacin y exportacin o
exacciones de efecto equivalente. Esta prohibicin se aplicar tambin a los derechos de aduana de carcter
fiscal.
Artculo 31
El Consejo, a propuesta de la Comisin, fijar los derechos del arancel aduanero comn.
Artculo 32
En el cumplimiento de las funciones que le son atribuidas en el presente captulo, la Comisin se guiar por:
i) la necesidad de promover los intercambios comerciales entre los Estados miembros y terceros pases;
ii) la evolucin de las condiciones de competencia dentro de la Unin, en la medida en que dicha evolucin
tenga por efecto el incremento de la capacidad competitiva de las empresas;

26
 iii) las necesidades de abastecimiento de la Unin en materias primas y productos semielaborados,
procurando que no se falseen, entre los Estados miembros, las condiciones de competencia de los
productos acabados;
iv) la necesidad de evitar perturbaciones graves en la vida econmica de los Estados miembros y garantizar
un desarrollo racional de la produccin y una expansin del consumo en la Unin.

El Ttol II, Captol II est format nicament per larticle 33 i parla sobre com actuaran els funcionaris amb els agents de
duanes de la Uni Europea:

Artculo 33
Dentro del mbito de aplicacin de los Tratados, el Parlamento Europeo y el Consejo, con arreglo al
procedimiento legislativo ordinario, adoptarn medidas destinadas a fortalecer la cooperacin aduanera entre
los Estados miembros y entre stos y la Comisin.

El Ttol IV fa referncia a altres aspectes de les 4 llibertats. De larticle 49 al 56 fa referncia a lestabliment i del 56 al
61 als serveis. Aquest segon es un dret que oscilla entre el dret de treballador i el destabliment, on pasos com Frana
i Holanda shi van oposar (Frana a travs dun referndum).

Al 1987 es firma lActa nica Europea on es va fixar les bases d'una poltica econmica i monetria que ms tard
desembocaria en la creaci de la moneda nica. Ms tard va ser signat Tractat de Maastrich el 7 de febrer de 1992
pels membres de la Comunitat Europea (CE). Entr en vigor l'1 de novembre de 1993 i port a la creaci de la Uni
Europea que en endavant substitu a la CE i fou el resultat de la resoluci separada de diverses negociacions en temes
d'uni monetria i poltica.

7.3. Public Procurement

Respecte als concursos dobra pblica, la Uni Europea estableix:

Every year, over 250 000 public authorities in the EU spend around 14% of GDP on the purchase of services,
works and supplies. In many sectors such as energy, transport, waste management, social protection and the
provision of health or education services, public authorities are the principal buyers. Public procurement refers
to the process by which public authorities, such as government departments or local authorities, purchase
work, goods or services from companies. Examples include the building of a state school, purchasing furniture
for a public prosecutor's office and contracting cleaning services for a public university.

To create a level playing field for all businesses across Europe, EU law sets out minimum harmonised public
procurement rules. These rules organise the way public authorities and certain public utility operators
purchase goods, works and services. They are transposed into national legislation and apply to tenders whose
monetary value exceeds a certain amount. For tenders of lower value, national rules apply. Nevertheless,
these national rules also have to respect the general principles of EU law.

27
De forma que serveix com correus, lenergia i el sector aeri estan obligats a obrir-se (privatitzar-se).

A ms la Uni Europea t dos mecanismes molt tils:

- IVA: no permet que hi hagi protecci fiscal.

- Euro: pot protegir el seu mercat devaluant.

28
8. Els pressupostos de la Uni Europea. Pressupost Multianual (2014-2020) (9/5/2017)

Eina de poder: shi decideixen les poltiques que es volen dur a terme. Control del pressupost tant dels Estats com del
PE (sobirania popular europea, des de 1979). Al principi, assemblea parlamentaris CECA i de les posteriors
institucions eren delegats dels parlaments dels Estats membres.

1979: primeres eleccions per sufragi universal i directe per configurar PE

- Dos protagonistes en els pressupostos: representaci Estats (en el Consell) i el Parlament Europeu
- A mesura que PE tenia ms pes i sortia escollit directament, comena a utilitzar poder que li dna paper com
a aprovador de pressupostos per influir en les poltiques. Parlament vol posar accent en temes diferents als
dels Estats: fons socials, regionals... Hi ha anys que no saprova el pressupost per la negativa del Parlament. Si
no saprova, es dirigeixen al Tribunal de Justcia, que proposa el trileg entre Parlament, Consell i Comissi
(que prepara els pressupostos)
- Pressupost el proposen els Estats a travs de la Comissi
- Marc financer plurianual, de 5/6 anys (5 a partir de 2020): Consell, PE i Comissi es posen dacord en el marc
pressupostari per 5 anys-> Amb quants recursos es comptar per fer pressupostos durant 5 anys, sense
especificar. Tothom sap a qu sha dajustar. Aquesta figura no existeix en lloc. Hi ha debat per fer els
pressupostos i per on assignar partides, per no hi ha perill de quedar-se sense pressupostos. La discussi
gran es cada 5 anys per fer aquest marc, i pot durar un any i mig.

8.1. Tractat de Funcionament de la UE. Ttol 2: disposicions financeres.

Article 310: pressupost sense dficit ni supervit, no es pot acumular diners que no shan gastat.

- En captol ingressos, caracterstica molt especfica: no t impostos. Els Estats no han volgut que hi hagi un
sistema impositiu a escala europea. Noms t impostos daranzels (relaci amb mercat com europeu), un
impost sobre el sucre i poc ms. El conjunt del que obt la UE per recursos propis s molt petit.
- Ingressos venen dun acord sobre la base imposable de lIVA de cada Estat. Per tampoc sha arribat lluny
noms amb aix: mecanisme actual s que on no sarriba ni amb recursos propis UE ni amb % sobre base IVA
s una aportaci que es fa sobre el PIB de cada Estat.
- Per els Estats shan oposat a un sistema impositiu propi de la UE per no dotar-la de tanta independncia. La
base dels ingressos s sobretot a partir daportacions Estats membres via IVA o via %PIB de cada pas.

Article 311: recursos propis de la Uni

- Per ingressos no vnen, en la majoria de recursos propis

Article 312: marc financer plurianual

- Garantir funci ordenada despeses Uni dintre lmits dels recursos propis (Equilibri pressupostari)
- Pressupost anual respectar marc financer plurianual

29
 - Consell adoptar un reglament
- Marc financer fixar quantitats lmits mxims recursos a partir dimpostos
- Clusula salvaguarda: es pot prorrogar un marc financer de no haver-se aprovat un de nou, amb els mateixos
lmits mxims i disposicions

Article 313: exercici comena 1 de gener i acaba 31 de desembre

Article 314: PE i Consell establiran pressupost de la Uni amb u procediment legislatiu oficial

1. Cada instituci menys el BCE elaborar abans de l1 de juliol les seves previsions de despesa. La Comissi les
reunir i far un projecte de pressupost, que presentar abans de l1 de setembre
2. Consell adoptar posici sobre projecte pressupost i lenviar al parlament. Esmenes que saproven, durant
una setmana exclusiva, tornen al Consell
3. Si no saproven al Consell, sobre un perode de conciliaci durant octubre i novembre. A mitjans de desembre,
en una altra sessi i amb una proposta acordada, saprova solemnement el pressupost.

Article 315: previsi sobre si no saprova pressupost en el termini

- Es paguen despeses corrents, no sincrementen despeses, etc.

8.2. Tractat de Funcionament de la UE. Captol IV: Execuci del pressupost

Tres sistemes control UE: un intern de la UE (auditoria interna, on es miren que no hi hagi desviacions de despesa:
OLAF) / Comissi especial del PE per veure si la Comissi ha executat b els recursos (Comissi de Control
Pressupostari: COCOBU) / Tribunal de Comptes: control aplicaci pressupost de totes les institucions europees

- Pressupost analitzat ex-post, i si es veuen prctiques inadequades es pot seguir un procs penal. Tamb
conseqncies poltiques: en un control pressupostari de la COCOBU als 90, es va veure que shavien aplicat
malament fons dajut humanitari. Es va demanar dimissi duna comissria que ho havia encarregat, perqu
decisions Comissi sn collegiades, i aquesta ho era responsable en bloc-> La comissi va dimitir en bloc

Article 325: com sha de lluitar contra el frau i mecanismes de supervisi i regulaci que t la UE

Economa de la Unin Europea, Buitrago i Romero-> Marc pressupostari plurianual a partir de 1988 dna estabilitat

Gesti recursos pressupostaris per partides sobre total pressupost:

Preservaci recursos naturals (equilibri territorial, etc.) 43% // Economia i societat (44%) // ciutadania europea (1,2%)
// poltica exterior (5,7%): CD, refugiats // administraci europea (5,8%) i inclou la partida ms cara: intrprets i
traductors pel Parlament, documents...

Sostre despesa UE fixat pels Estats: 1,24% del PIB de la UE. Per la UE es mou al voltant de l1%. Conjunt 2014-2020
pressupost UE s inferior al marc anterior per les dificultats Estats, que fan les aportacions, durant la crisi

Durant creixement Espanya pre-crisi del 2-3%, un 1% era degut a ajudes UE

30
Principis rectors del Pressupost: unitat i veracitat (lnic pressupost que es fa a part s el del BCE), universalitat,
anualitat, bona gesti financera (examen ex-post), transparncia, especialitat (cada despesa compromesa amb un fi
determinat, no pots transvasar diners duna partida a una altra) i equilibri (que sestn tamb a les economies
europees, ni dficit ni supervit)

Pgina 310 llibre: recursos propis UE.

- Impostos sucre: taxa en les duanes (igual per tots els pasos, uni duanera: Mercat nic) sobre remolatxa
perqu iguali preu canya de sucre. Per protegir canya de sucre (i isoglucosa) que es el que produeix la UE, la
remolatxa s ms barata. Passa el mateix amb la carn, per exemple, s molt ms barata lArgentina: si sobrs
el mercat europeu no hi hauria producci europea de carn-> Soluci: preu de carn europea s referncia pels
que importin carn de fora, siguala el preu
- Recurs propi de lIVA (no sarribava ni de lluny amb els impostos): IVA s una expressi dels mercats nacionals,
base explicativa. En funci daquesta base imposable es sumaran totes i sobre el total es far un recurs per a
la UE
- Per amb IVA tampoc shi arribava. Recursos sobre el PNB: percentatge sobre el total va a la UE

Totes aquestes dades les recopila Eurostat, i tan sols un Estat ha mentit: Grcia

En qu es gasten aquests recursos:

- Fons europeus, la majoria. Naturalesa territorial i/o social.

a) Fons Social Europeu: dedicats a promoure la incorporaci dels joves al mercat de treball a base de
desenvolupar activitats de formaci, amb titulacions o formaci professional que demani el mercat
laboral. O b per reincorporar treballadors a latur de llarga durada
b) Fons Europeu de Garantia Agrria: durant 20 anys, 80% pressupost anava dedicat a subvencions agrcoles.
Concepte antic de subvencionar cultius o productes agrcoles. Desprs, la idea es va eixamplar cap a la
idea de reequilibrar socialment el camp: que es poguessin guanyar la vida ms enll de les collites-> Molt
important pel Pallars Sobir i Juss i lAlta Ribagora a Catalunya, que patien procs de desertitzaci
(LIDER1, LIDER2). Desenvolupament de turisme rural, rehabilitant cases, etc; esports daventura;
promoci comercialitzaci daquests serveis o productes
c) Fons Regional Europeu: reequilibri territorial. Diversos nivells, regions dividides segons renda inferior al
70%, entre 70 i 85%, etc. Infraestructures pagades aix al sud dEspanya. I la UPF tamb: URBAN (avui
FEDER), revitalitzaci centres urbans amb perill de degradaci.
d) Fons Europeu de Cohesi: quan es volia integrar lEuro, 4 estats van demanar ms recursos: Irlanda,
Portugal, Espanya i Grcia. Per no va ser suficient, els 4 han estat intervinguts.
e) Fons Europeu de Pesca: primer finanant embarcacions i desprs finanant-ne la seva destrucci per
protegir els vaixells

31
 f) Fons Europeu de Desenvolupament: ajuda a Cooperaci al Desenvolupament a pasos tercers. La UE ms
totes les aportacions que fan els Estats membres fan que sigui, de llarg, lrea que ms contribueix al
desenvolupament

Contribuent net principal, paga 1/3 de la contribuci total neta: Alemanya.

Altres contribuents nets: ustria, Dinamarca, Finlndia, Frana, Gran Bretanya, Itlia, Holanda i Sucia

La resta, sn receptors nets de la UE. Espanya ha estat la receptora ms important durant 20 anys, i ara s sobretot
Polnia i els pasos de lest.

8.3. Llibre Jord i Tamarit

A partir del captol 3: hisenda pblica de la UE. Hi ha el marc financer plurianual a partir de la pgina 105.

Estructura despesa en la que creix el creixement intelligent integrador: elevar competitivitat per leconomia de la UE;
on baixa el creixement sostenible i recursos naturals (estan baixant partides per lagricultura); puja laportaci a
poltica exterior; lAdministraci puja molt (14%), increment personal que desenvolupa PE de la Uni Europea (EEAS);
percentatge del PIB total baixa de l1% i es troba al 0,28%?

Aportaci per Estats al Pressupost com a part del PIB s el 73,4%. Aportaci a partir dIVA s l11%: junts, aportaci
Estats s el 84% del Pressupost de la UE.

32