COMENTARI MAPA

INTRODUCCIÓ

En aquesta pràctica farem un comentari sobre un mapa temàtic el qual va ser elaborat pel
ministeri d’Afers exteriors, la Unió Europea i Cooperació. El mapa que comentarem és un
mapa de coropleta (on apareixen representades les limitacions de cada país) i tracta
sobre la creació de la Unió Europea i en quins anys van unir-se els diferents països que la
conformen.

Respecte a la identificació cronològica en la informació de l'agenda tot sembla indicar que

aquest mapa fa referència al segle XX-XXI.

Abans de fer el comentari analitzarem detingudament la llegenda i els seus elements. La

llegenda relaciona cada país amb un color (per identificar-lo amb més facilitat) i ens
informa de la evolució que ha patit la UE al llarg dels anys.

En blau estan representats els països que l’any 1958 es van unir a la UE (quan va ser
«creada»). Aquest països són: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, i Pisos
Baixos.

En blau fluix estan representats els països que l’any 1973 es van unir a la UE. Aquests
països són: Dinamarca, Irlanda, i Regne Unit( la va abandonar al 31 de Gener del 2020).

En color blau està representat el país que l’any 1981 es va unir a la UE. Aquest país es:
Grècia
En color blau fluix estan representats els països que l’any 1986 es van unir a la UE
aquests països són: Espanya, i Portugal.

En color blau fort estan representats els països que l’any 1995 es van unir a la UE
aquests països són:Àustria, Finlàndia, i suècia.

En color blau estan representats els països que l’any 2004 es van unir a la UE aquests
països són: la República Txeca, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria,Letònia,
Lituània, Malta i Polònia.
En blau fluix estan representats els països que l’any 2007 es van unir a la UE aquests
països són: Bulgària, i Romania.

En blau molt fort està representat el país que l’any 2013 es va unir a la UE aquest país es:
Croàcia.

COMENTARI

Després de la Segona Guerra Mundial les propostes d'integració europea eren

considerades per molts com una manera d'evitar un altre conflicte bèl·lic entre posicions
extremistes i alhora promoure el desenvolupament econòmic de la postguerra. Ja durant
la guerra, Altiero Spinelli, polític italià, va posar de manifest aquesta via, el "Manifest per
una Europa Unida i Lliure" (que esmenta que cal fer per portar la pau a Europa).

L’any 1944 s’inicia un moviment que crea el Consell d'Europa, independent de la UE que
té la intenció d’unir els països europeus.

Els EUA en sortir de la guerra, havien de trobar alguna solució perquè Europa es
reconstruís i que s'hi fomentés la pau. Així, l'any 1947, un secretari d'estat dels EUA, va
desvetllar el seu programa per a la recuperació econòmica. Segons ell, una recuperació
que ajudaria a lluitar contra la fam, la pobresa i la desesperació. Es tractava del pla
Marshall mitjançant el qual els EUA injectaven diners a Europa perquè es recuperés
econòmicament. Això va suposar la creació de l'OECE, ( Organització Europea per la
Cooperació Econòmica), que va suposar ja un punt d'inici per establir lligams i
cooperacions entre països.

El 1949, en esclatar la Guerra de Corea. França, Anglaterra i els països Baixos s'uneixen
en la Unió Occidental que fa una aliança de protecció militar.
El procés continuà l'any 1957, quan els sis països, van firmar el Tractat de Roma,
significant així el naixement de CEE ( Comunitat Econòmica Europea). Els membres
fundadors foren Bèlgica, França, Italià, Luxemburg, els Països Baixos i Alemanya
Occidental.

Els objectius de l'organització eren, fomentar la cooperació econòmica, l'enfortiment de les

relacions entre estats membre i l'elevació del nivell de vida.

L'any 1973 es feu la primera ampliació de la CEE amb l'ingrés de Dinamarca, Irlanda i el
Regne Unit. Després s'hi adheriren Grècia (1981), Espanya i Portugal (1986). La
incorporació d'aquests països es va retardar perquè a començaments dels anys setanta
no complien una de les condicions imprescindibles per a l'ingrés.

La incorporació d'Espanya i Portugal va coincidir amb la firma de l'Acta Única Europea,

que significà un nou aprofundiment en la integració econòmica i l'enfortiment de les
institucions europees comunes.

Amb aquest tractat, pel qual la CEE es convertí en la Unió Europea, es reforçà la
integració econòmica i s'avançà cap a la integració política i social.

L'any 1995 Suècia, Finlàndia i Àustria es van incorporar a la Unió Europea (UE 15)

El procés d'unificació europea va fer un salt endavant qualitatiu amb l'establiment de la

moneda única el 1998 i l'entrada en circulació de l'euro el 2002, adoptat com a divisa
nacional per 10 estats de la UE. Un any abans d'aquesta fita, en el Tractat de Niça del
2001 s'acordaren les bases que van fer possible l'ampliació de l'any 2004, amb el que la
Unió Europea passà a tenir 25 membres (UE 25).
L'1 de Gener de 2007, s'incorporaren dos nous estats membres: Bulgària i Romania,
convertint-se l'Europa dels 25 en la UE 27.

Els assumptes més importants que preocupen la Unió Europea en l'actualitat són
l'ampliació cap al sud i l'est, la constitució europea, (proposada per la Convenció), la
relació de la unió amb els Estats Units d'Amèrica i la participació en l'Euro d'aquells estats
membres actualment fora de la zona euro.

L'1 de juliol de 2013 Croàcia entrà a formar part de la Unió Europea, esdevenint el 28è
estat membre.

El 29 de març de 2017 va començar el procés de sortida de la Unió Europea pel Regne

Unit anomenat Brexit, culminant el 31 de desembre de 2020. La sortida del Regne Unit de
la UE va ser deguda a la mala cobertura donada per Londres sobre la seva relació amb
Europa, que va servir per emmascarar el declivi industrial dels 70 i 80 i els temors d'uns
Estats Units d'Europa als 90 i els 2000 .

A més, hi ha alguns països candidats a formar part de la Unió Europea: Turquia, Sèrbia,
Montenegro, Macedònia del Nord i Albània.

CONCLUSIÓ
El mapa que hem comentat, analitza com i quan es va crear la Unió Europea, i els

moments en que els diferents països es van introduir o van abandonar-la.