Qüestionari a partir del text d’Ana Fernández Viso (2017).

“La autoridad
reguladora del audiovisual: el largo camino hacia la CNMC... y su incierto futuro”,
a Isabel Fernández Alonso (ed.). Austeridad y clientelismo. Política audiovisual
en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financera. Barcelona:
Gedisa. Pàgs. 121-148.

Per què neix la necessitat de regular l’audiovisual? Quins arguments s’han

invocat per justificar la creació d’organismes reguladors de l’audiovisual?

Per trobar un equilibri entre els interessos de la indústria audiovisual i els

interessos generals. Cal tenir en compte que els serveis audiovisuals estan
relacionats amb drets fonamentals com el dret a la informació, l’accés a la
cultura, el foment del pluralisme o la protecció dels consumidors, dels menors o
de col·lectius amb necessitats especials.

La necessitat de crear organismes reguladors independents de l’audiovisual es

basa en la idea que poden actuar amb més neutralitat que el poder executiu, que
actuarà amb criteris polítics i ideològics. Actuen com a àrbitre entre diferents
interessos. També es considera que la seva especialització tècnica facilita una
major eficàcia (pot regular amb més flexibilitat que l’administració en un àmbit de
complexitat tècnica que està sotmès a ràpids canvis).

Quins són els objectius centrals de les autoritats reguladores de

l’audiovisual? Quin tipus de competències poden tenir?

Els seus objectius són ordenar i supervisar l’activitat del sector audiovisual per
garantir la lliure competència i garantint els drets i llibertats dels ciutadans. Cal
tenir en compte que la prestació de serveis audiovisuals està relacionada amb
drets fonamentals com el dret a la informació, el pluralisme, l’accés a la cultura
o la protecció dels consumidors, dels menors o de col·lectius amb necessitats
especials.

Poden tenir competències normatives, executives, de supervisió, sancionadores

i d’arbitratge.

Quin és el precedent més antic d’autoritat reguladora de l’audiovisual a

nivell internacional?

La nord-americana Federal Communications Commission (1934).

¿Quan i on es fa la primera proposta de creació d’una autoritat reguladora

independent a Espanya?

El 1995, en l’informe presentat per una comissió sobre continguts televisius

creada dos anys abans al Senat. En aquest informe s’apuntava la necessitat de
crear una autoritat independent, tot i que es considerava que les seves propostes
o recomanacions (incloses les sancions) les hauria d’executar l’Administració.
L’informe es va aprovar per unanimitat i va impulsar el debat d’una proposta de
creació d’un Consell Superior de Mitjans Audiovisuals, que va comptar amb un
ampli suport al Senat el novembre de 1995. Entre les seves funcions es trobaria
la garantia del pluralisme informatiu, extern i intern (especialment a la televisió
pública), la qualitat de la programació i la protecció dels drets i les llibertats en
l’àmbit audiovisual. Havia de tenir competències d’assessorament, estudi i
informació, així com de vigilància i control, però sense capacitat sancionadora.
Els seus membres haurien de ser escollits per majoria parlamentària qualificada.

Per què el cas espanyol és excepcional pel que fa a la regulació de

l’audiovisual?

Perquè no va comptar amb una autoritat independent de regulació amb

competència sobre el mercat l’audiovisual fins una data molt tardana (el 2013).

Què era el CEMA? Explica com es va plantejar la creació d’aquest

organisme, els seus objectius i quins defensors i detractors tenia.

La Ley 7/2010 General de Comunicación Audiovisual (LGCA) preveia la creació

del Consejo Estatal de Medios Audiovisuales (CEMA), com autoritat específica
del sector audiovisual, amb capacitat reguladora, supervisora i sancionadora.
Els principals objectius eren:
a) El lliure exercici de la comunicació audiovisual, vetllant per la
transparència i el pluralisme del sector dels mitjans de comunicació
audiovisual, segons les condicions previstes a la LGCA. Implicava la
intervenció en l’accés al mercat audiovisual per garantir el pluralisme
extern i la llibertat d’emissió i recepció d’informació, amb accions com
informar sobre el plec de condicions dels concurs d’atorgament de
llicències convocades pel Govern, decidir llicències (renovació, extinció o
autorització de negocis amb elles), portar el registre estatal de prestadors
de serveis de comunicació audiovisual o vetllar pel compliment de la
limitació d’adquisicions de participacions entre operadors, informant la
Comisión Nacional de la Competencia quan hagués d’autoritzar-les.
b) Preservar els drets i fer complir les obligacions establertes a la LGCA pel
que fa a continguts (protecció dels menors, drets d’accés dels
discapacitats, publicitat, pluralisme informatiu...)
c) Independència i imparcialitat de la radiotelevisió pública estatal i
compliment de la seva missió de servei públic.

El CEMA tenia competències consultives, ja que havia de fer informes (no

vinculants) sobre la normativa que afectés el sector audiovisual o proposar al
Govern elaborar-ne de nova. També havia d’arbitrar en cas de conflicte entre
operadors o promoure l’alfabetització mediàtica. A més, podia sancionar
(determinant el cessament d’emissions o la prohibició de tenir noves llicències
en cas d’infraccions greus).

Les televisions privades i el principal partit de l’oposició (PP) no eren d’acord amb
que tingués capacitat sancionadora, ja que consideraven que podria ser un
instrument de censura i una amenaça a la llibertat d’expressió.
Des de l’acadèmia es veia bé la creació del CEMA, però es va criticar el fet que
no tingués capacitat d’adjudicar llicències (cosa que seguia fent l’Executiu), que
els seus informes sobre projectes legislatius del sector no fossin vinculants i el
procediment de designació previst per al seus membres (majoria de tres
cinquenes parts del Congrés en primera votació, però si no s’assolia aquesta
majoria podrien triar-se per majoria absoluta en segona votació).

Què és la CNMC?

La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) és un

organisme regulador multisectorial (audiovisual, energia, postal,
telecomunicacions, transport i competència). Tot i que està adscrit al Ministerio
de Asuntos Económicos y Transformación Digital (anteriorment Ministerio de
Economía y Competitividad) compta amb entitat jurídica pròpia

Qui la va crear?
El Partido Popular, després de guanyar les eleccions generals de desembre de
2011 amb majoria absoluta, va impulsar la Ley 3/2013, de 4 de junio, de creación
de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, que suposava la
supressió del CEMA i altres organismes reguladors. La llei va rebre el suport de
nacionalistes conservadors bascos i catalans.

Qui nomena els membres de la CNMC?

El Govern, a proposta del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación

Digital. Prèviament els candidats han de comparèixer davant la una comissió
parlamentària (la Comisión de Asuntos Económicos y Transformación Digital del
Congrés). Un cop el Govern notifica l’elecció dels membres, la comissió pot
vetar-los si aconsegueix la majoria absoluta dels vots.

Quins objectius i competències té?

És un regulador multifuncional. Integra la regulació sectorial amb l’autoritat de

defensa de la competència en tots els mercats
La seva missió és garantir el correcte funcionament, la transparència i la
competència efectiva en tots els mercats i sectors productius
Per portar a terme les seves funcions la CNMC té potestat d’inspecció i
informació, normativa, sancionadora, consultiva, arbitral i de foment de
l’autoregulació.

En el sector audiovisual, però, no té potestat reglamentària o de proposta

normativa, que segueix en mans del Govern.

Quines són les crítiques principals que ha rebut?

a) El fet que els membres siguin nomenats pel Govern.

b) Que s’hagi optat per un organisme no especialitzat. La CNMC integra la

regulació sectorial amb l’autoritat de defensa de la competència en tots els
mercats.
La integració de la regulació audiovisual en una autoritat multifuncional i
multisectorial diferencia a Espanya dels països del seu entorn, on aquest sector
està supervisat per autoritats específiques o en què únicament convergeixen
l’audiovisual i les telecomunicacions, com al Regne Unit i Itàlia, però no la
defensa de la competència.

c) Considera l’activitat audiovisual en primer lloc un servei econòmic, sense tenir

en compte la seva dimensió cultural i democràtica.
Això implica que no posi l’accent en el compliment de valors constitucionals com
el pluralisme informatiu, la diversitat o l’accés als mitjans dels grups socials i
polítics significatius o l’accés a la cultura.

d) El fet que es reserva al Govern funcions rellevants, per exemple la potestat

reglamentària i de proposta normativa. També un aspecte important per garantir
el pluralisme com la concessió de les llicències audiovisuals i qualsevol qüestió
relacionada amb elles (renovació, modificació o autorització de negocis com el
lloguer o la venda). El Govern també verifica el compliment dels límits a
l’adquisició de participacions entre operadors (control de les concentracions)

Diferències entre el CEMA i la CNMC.

a) CEMA: especialitzat (audiovisual) / CNMC: multisectorial

c) Enfocament: CEMA centrat en la protecció dels ciutadans i els seus drets.
CNMC autoritat centrada en el mercat (ciutadans com a consumidors)
b) La CNMC té menys competències que les previstes a la LGCA pel CEMA
Per exemple, no té la missió de garantir la independència i imparcialitat dels
mitjans públics estatals.
El CEMA tenia potestats normatives i la CNMC no les té en el sector audiovisual.
La CNMC atorga una atenció escassa a la defensa dels drets i les llibertats dels
ciutadans. Es limita a vetllar pel compliment de la normativa de protecció de
menors i dels consumidors.