PSPV 2007 Locales

Comunitat Mirem avant
Valenciana Tu, la nostra prioritat
PSPV Programa Electoral 2007
Eleccions Municipals i Autonòmiques
1
PSPV Programa Electoral 2007

Eleccions Municipals i Autonòmiques
Índex
Introducció: Tots guanyem amb el canvi.................................................... 4
UNA ECONOMIA EN TRANSICIÓ: DEL CIMENT AL CONEIXEMENT
Capítol 1
Economia I: Una Nova política econòmica................................................... 8
1.1 Investigació, desenvolupament i innovació tecnològica

1.2 Ocupació i condicions laborals
1.3 Política empresarial
1.4 Autònoms i emprenedors
1.5 Sistema financer
1.6 Equilibri Territorial
1.7 Sector Públic
1.8 Política Fiscal
Capítol 2
Economia II: Noves polítiques sectorials per a modernitzar el nostre teixit
productiu......................................................................................... 26
2.1 Indústria
2.2 Agricultura, ramaderia i pesca
2.3 Turisme
2.4 Construcció
2.5 Comerç
2.6 Sector energètic
2.7 Sector de les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC)
UN GIR SOCIAL CAP AL BENESTAR DE LA MAJORIA
Capítol 3
Habitatge: Promourem que l’habitatge tinga preus assequibles per als ciutadans...42
Capítol 4
Educació: La nostra prioritat, una educació amb capacitat de resposta…...…........ 48
Capítol 5
Salut: Una reforma inajornable per a impulsar la salut……............................... 70
Capítol 6
Igualtat: Un nou contracte social entre homes i dones................................... 94
Capítol 7
Benestar Social i Immigració: Un nou model de serveis socials……….………......... 102
2
MÉS QUALITAT I MILLORS SERVEIS PER ALS CIUTADANS
Capítol 8
Joventut: La joventut: protagonista del canvi............................................118
Capítol 9
Esport: A l'escola, a la universitat i a les nostres ciutats: Esport per a tots......... 129
Capítol 10
Cultura: Escriurem CULTURA amb majúscules........................................... 139
Capítol 11
RTVV i Sector Audiovisual: Sense dèficit, sense mentides i de tots els valencians.153
Capítol 12
Política Lingüística: Més llengües, més drets......................…..................... 158
UNA APOSTA VERDA A FAVOR DEL MEDI AMBIENT, DEL TERRITORI, DE

L’URBANISME I AMB MÉS INFRASTRUCTURES COMPETITIVES
Capítol 13
Ordenació del Territori: Una estratègia territorial que pose fi al tot urbanitzable del PP.165
Capítol 14
Urbanisme: Recuperar el sentit comú, l'urbanisme com a funció pública............ 171
Capítol 15
Medi ambient: Una política de desenvolupament sostenible davant del canvi
climàtic.......................................................................................... 179
Capítol 16
Infrastructures: Més prop d'Espanya i més prop del món.............................. 189
UN BON GOVERN I UNA ADMINISTRACIÓ EFICAÇ
Capítol 17
Bon Govern i administracions públiques: Obrir les administracions públiques als
ciutadans........................................................................................ 199
Capítol 18
Seguretat Ciutadana: Més segurs amb la nova Policia Autonòmica Valenciana..... 210
Capítol 19
Justícia: Agilitar la Justícia és avançar en democràcia ................................. 214
Capítol 20
Cooperació al desenvolupament i relacions externes: Millorarem la lluita contra la
desigualtat i la pobresa al món .....…………….............................................. 218
3
Tots guanyem amb el canvi
Afrontem les segones eleccions autonòmiques d'este segle amb un Govern del
PP ancorat en el segle passat. Després de dotze anys de govern de la dreta, el
PP defensa un projecte arnat, acabat i sense espenta que no és capaç de
respondre a les necessitats reals de la societat valenciana.
La política del PP ha acabat per generar dos realitats de la Comunitat

Valenciana: d'una banda, la que els ciutadans vivim cada dia que es
caracteritza pel treball, l'esforç i la falta de suport de serveis públics
eficaços; per un altre, la visió del món feliç que la propaganda del PP i Camps
ens oferixen.
Els governs del PP no han donat resposta als nous problemes dels valencians i
les valencianes perquè han seguit les lògiques del passat. I, per això, avui la
Comunitat Valenciana acumula dèficits en aspectes bàsics per al futur dels
valencians: el creixement econòmic està mal repartit, hi ha un desequilibri
entre els sectors productius, falten inversions en els serveis de benestar,
l'urbanisme és descontrolat i s'ha destruït bona part del medi natural valencià,
no aprofitem bé les nostres capacitats intel·lectuals, creatives i
emprenedores, l'educació i la formació no tenen l'atenció que mereixen, es
malgasta en actes sense sentit i sobrecostos injustificats, i predominen els
hàbits i comportaments poc democràtics i obscurantistes en la forma de
governar, fins al punt que el major accident de metro d'Europa en tota la seua
història no ha merescut ni l'atenció ni la responsabilitat del Govern del PP.
Estes deficiències marcaran les prioritats polítiques del programa del pròxim
govern socialista en la Generalitat Valenciana.
Un programa que és fruit de la consulta, la discussió social i el consens amb la

societat civil i els seus representants en cada un dels àmbits d'acció política.
Un programa que vol ser la resposta del Partit Socialista a les noves demandes
i necessitats de la societat valenciana.
Les pròximes eleccions són una ocasió decisiva per a optar per un canvi de
rumb en les polítiques i en les prioritats inversores del Consell. Hem de passar
del balafiament dels diners públics a la inversió en millors serveis per a tots,
de la foscor en els comptes públics a la transparència.
És necessari establir noves polítiques clares de transparència i de control dels

càrrecs públics i oferir un programa de govern d'acord amb el nou segle, amb
els nous temps, amb les noves exigències ciutadanes, que només un govern
nou pot portar avant ja que coneixem la negativa del PP a controlar els
comportaments irregulars de molts dels seus alts càrrecs, que ha portat a què
siguem la comunitat amb el major nombre d'imputats per casos de corrupció
en tota Espanya.
4
Hem d'eliminar organismes i alts càrrecs ineficients i injustificats i derivar

eixa despesa a la inversió social per a tots.
Cal rescatar Canal 9 perquè deixe de ser la televisió del PP, i convertir-la en
la televisió valenciana i per a tots els valencians
Hem de passar de la societat del ciment a la societat del coneixement, de

l'urbanisme depredador i especulatiu a l'urbanisme sostenible i útil per a la
societat. Cal lluitar contra les causes del canvi climàtic, invertir en el medi
ambient, garantir el nostre subministrament d'aigua sense dependències
externes, millorar els sistemes de regadius i assegurar les rendes dels xicotets
agricultors.
I cal canviar el model de creixement econòmic. Hem d’aprofitar l'enorme

esforç dels valencians per fer progressar este país i situar la Comunitat
Valenciana entre les regions més dinàmiques i avançades d'Europa. Hem de
tornar a créixer per damunt de la mitjana espanyola, augmentar el nivell de
benestar dels nostres ciutadans, i incrementar el treball estable i de qualitat.
Les persones i no els grans projectes d'imatge i propaganda són la prioritat

socialista. Els joves tindran la possibilitat de trobar un habitatge d'acord amb
les seues necessitats i la seua capacitat econòmica. Desenvoluparem la Llei
d'autonomia de les persones dependents per a garantir el suport i l'ajuda que
requerixen per a desenvolupar-se com a persones. Invertirem en salut i en
serveis sanitaris per a tots.
Hem de posar la política i les institucions al servei de les persones, de la seua

llibertat, de la seua seguretat, del seu progrés col·lectiu i del seu benestar.
Estem convençuts que el major potencial d'un país és la seua gent i la
intel·ligència, la formació i capacitat d'iniciativa de la seua població, les
xarxes de relació intel·ligent i la cultura d'una societat. Les famílies, la
infància i l'adolescència, les persones majors, la igualtat d'oportunitats entre
homes i dones mereixeran l'atenció immediata del Govern socialista.
La immigració, com tot fenomen nou, provoca canvis i nous problemes; però
sobretot és un element de dinamització econòmica i demogràfica de la
societat, que genera riquesa material i noves oportunitats. I el Govern
socialista establirà mecanismes d'integració sense que hi haja sectors socials
perjudicats.
Este programa és un compromís detallat amb la ciutadania, que té el seu

origen en les demandes ciutadanes i serà aplicat per un govern progressista
que no permeta que la política siga el lloc on uns pocs s'aprofiten dels diners
de tots o del poder polític per a enganyar o marginar a la majoria.
Un programa que confia en la força i en el potencial dels valencians i

valencianes, i que vol servir per a afrontar el segle XXI en pau, en llibertat,
garantint la igualtat, augmentant els nivells de benestar i creixement
5
econòmic i fent de la solidaritat el nostre referent entre nosaltres i cap a la

resta del món.
És un programa que confia en la nostra capacitat per a dialogar i col·laborar

amb la Unió Europea, amb El Govern central i amb les comunitats veïnes. El
Partit Socialista creu que cal prendre la iniciativa, fer propostes, col·laborar
críticament i amb arguments amb totes les institucions democràtiques i en
totes les parts del món. No podem seguir instal·lats en l'aïllament i la
desconfiança en què ens ha sumit el govern del PP.
Són propostes avançades, compromisos ferms, que seran la base del pròxim
govern progressista de la Generalitat a partir del pròxim 27 de maig si
comptem amb el suport de la majoria dels valencians i valencianes.
La Comunitat Valenciana necessita un canvi i una nova majoria social i

política. És hora d'un govern transparent, digne i que gestione de manera
adequada els recursos dels ciutadans. És hora dels ciutadans i que tots
guanyem amb el canvi.
Ignasi Pla
6
UNA ECONOMIA EN TRANSICIÓ:

DEL CIMENT AL CONEIXEMENT
Capítol 1
Economia I: Una nova política econòmica
1.1 Investigació, desenvolupament i innovació tecnològica

1.2 Ocupació i condicions laborals
1.3 Política empresarial
1.4 Autònoms i emprenedors
1.5 Sistema financer
1.6 Equilibri territorial
1.7 Sector públic
1.8 Política fiscal
Capítol 2
Economia II : Noves polítiques sectorials per a modernitzar el nostre teixit productiu
2.1 Indústria
2.2 Agricultura, ramaderia i pesca
2.3 Turisme
2.4 Construcció
2.5 Comerç
2.6 Sector energètic
2.7 Sector de les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC)
7
Capítol 1: Economia I
Una Nova Política Econòmica
Donarem suport a I+D+i, a les pimes, als autònoms i als

emprenedors, amb un major equilibri territorial i un sector
públic més eficient.
Període 2003-2007: Durant la legislatura encapçalada pel

President Camps, en termes de renda per càpita respecte de la
mitjana espanyola, hem passat de representar el 95% a un 92%.
Període 2000-2005: La participació privada en la I+D+i s’ha reduït
en estos anys quasi 5 punts, passant del 42,2% de l'any 2000 al 37,6%
de 2005.
Any 2007: Aprovarem un Pla de Sanejament Financer i reduirem un
50% les empreses i organismes públics i, com a mínim, un 25% els
alts càrrecs, directius d’empreses i assessors.
ÍNDEX
1. Investigació, desenvolupament i innovació

tecnològica
2. Ocupació i condicions laborals
3. Política empresarial
4. Autònoms i emprenedors
5. Sistema financer
6. Equilibri territorial
7. Sector públic
8. Política fiscal
8
La globalització, l’ampliació de la Unió Europea, el desenvolupament de les

economies emergents i les noves tecnologies han donat pas a un nou escenari que
exigix una profunda revisió del model de creixement de l’economia valenciana.
Una llarga fase de creixement, com la que vivim des de 1994, era el moment idoni
per fer-ho perquè es podrien minimitzar els costos socials del canvi.
Desgraciadament, ha estat un temps perdut pels governs del PP que s’han refugiat en
les bones xifres macroeconòmiques –marcades per la estabilització aconseguida amb
la entrada a l’eurozona i pel creixement descontrolat del sector de la construcció–
per a mantindre la seua inanició.
De tota manera, des de 2002 l’economia valenciana està creixent per davall de
l’espanyola, per primera vegada en dècades, la qual cosa advertix de la
vulnerabilitat d’este creixement cara al futur.
De fet, el creixement diferencial respecte a la mitjana europea s’ha basat en el

creixement de l’ocupació però no en el de la productivitat, que és el factor de
creixement crucial per a mantindre la competitivitat. El creixement de l’ocupació
era desitjable per tal de convergir en termes d’ocupació amb la Unió Europea, però
ha sigut una ocupació especialment precària, alimentada, en bona part, pels darrers
fluxos d’immigrants.
Així s’explica que hàgem empitjorat en termes de renda per càpita respecte de la
mitjana espanyola, ja que hem passat del 95% al 92% durant la legislatura
encapçalada pel President Camps.
Els socialistes aspirem a esmenar esta tendència i a convergir amb la mitjana

espanyola a la fi de la legislatura. Això voldrà dir que haurem aconseguit convergir
amb la mitjana europea ja que les tendències actuals apunten a què la renda per
càpita espanyola i europea ho facen el 2008.
Per tant, resulta urgent transformar el model tradicional de creixement, basat en

processos productius intensius en treball no qualificat, per un altre que pose l’èmfasi
en la innovació, la societat del coneixement, la diferenciació dels productes i dels
processos productius.
Conseqüentment, cal una Nova Política Econòmica, capaç de modernitzar l’economia

valenciana per a fer-la més competitiva i amb la pretensió de convergir amb els
estàndards europeus. Una política que connecte amb l’Agenda de Lisboa de la Unió
Europea i amb els principis que regixen els nous Fons Estructurals europeus, una
vegada finalitzada la consideració de la Comunitat Valenciana com a Regió Objectiu
1. En esta nova etapa accedir als nous Fons Tecnològics de Brussel·les ha de ser una
de les nostres prioritats.
Això requerix, una administració eficient al servei dels ciutadans i d’empreses que
s’impliquen en els projectes empresarials i en els seus plans d’innovació (i que en
facen seguiment) i, en tot cas, integrar les polítiques sectorials i les territorials, les
polítiques d’innovació, de formació, de finançament i de projecció exterior de les
nostres empreses, i, sobretot, les nostres polítiques d’ocupació.
9
Una Nova Política Econòmica que es caracteritza per:
Un Pla Valencià de Reformes que modernitze l’economia valenciana i

possibilite:
- Millorar la nostra productivitat, mitjançant la modernització, diversificació i

la plena incorporació de les noves tecnologies a l’activitat empresarial.
- El suport a l’emprenedor i al teixit empresarial existent i també potenciar
els avantatges de la concertació, la cooperació i la responsabilitat social de
les empreses.
- L’adaptació contínua del capital humà a les noves demandes i necessitats
del mercat de treball, integrant els tres subsistemes de formació existents
actualment: contínua, ocupacional i reglada.
- La conciliació de la vida laboral amb la familiar, aconseguint l’augment de
la taxa d’activitat juvenil i femenina, base de la nostra productivitat del
futur.
- Un desenvolupament sostenible que articule un sistema de gestió del
territori respectuós amb el nostre entorn i amb el medi ambient, unit a un
sistema d’Infrastructures que ho faça viable.
Entendre que, per a la nostra Comunitat, l'Espai Euromediterrani és una zona

d'importància vital en el seu aspecte econòmic, migratori i de seguretat.
Impulsarem, en conseqüència, la política mediterrània de la UE i els projectes
regionals que aglutinen esforços amb els nostres territoris veïns en esta àrea.
En este sentit, fomentarem la cooperació interregional, tant en l’àmbit

espanyol com europeu, per tal d’arribar a acords i convenis estratègics amb
altres comunitats i regions que doten de sinèrgies aquelles accions inversores i
geoestratègiques que convinguen als interessos valencians.
Així mateix, apostarem fermament per un desenvolupament econòmic

equilibrat a tot el territori valencià, promovent l’equilibri entre les comarques
de l’interior i les de la costa, del nord i del sud, centrant els esforços en les
comarques més desafavorides en termes de renda i benestar.
Esta Nova Política Econòmica serà instrumentada de manera específica en els

següents apartats:
1. Investigació, Desenvolupament i Innovació Tecnològica

(I+D+i)
El nou model econòmic s’ha de sustentar sobre la lògica de la innovació. Una
innovació entesa no només com a tecnològica, sinó també com a innovació en
organització empresarial, en logística, en estratègies comercials i en formació
professional, entre altres.
D’entrada, per tant, és imprescindible reforçar el paper de la Investigació, el

Desenvolupament i la Innovació Tecnològica (I+D+i) en l’economia valenciana per a
tancar la bretxa tecnològica que ens separa d’Europa i perquè augmente la
productivitat de les nostres empreses i la competitivitat dels nostres productes en els
mercats internacionals.
10
Cal recordar que les inversions en són encara menors que la mitjana espanyola i que
la mitjana europea. En termes de despesa en I+D+i respecte al Producte Interior Brut
(PIB) fou, el 2005, del 0,99%, mentre que a Espanya fou de l’1,13% i a la UE-15, de
l’1,85%.
Les nostres propostes:
Per tal d’aconseguir tancar esta bretxa, tot i que som conscients que el problema de
fons rau en la menor capacitat de les pimes d’absorbir eficientment les ajudes
públiques, ens posem uns objectius, realistes però ambiciosos, per a la propera
legislatura:
Aconseguir que la I+D+i represente el 2% del PIB valencià, impulsant la

inversió privada fins a assolir que esta represente el 50% del total.
Arribar a obtindre una ràtio de 4,5 investigadors per cada mil habitants, en
la línia del països del nostre entorn europeu més pròsper.
Impulsarem les activitats econòmiques de les Tecnologies de la Informació i

les Comunicacions (TIC), perquè assolixen el 7% del PIB l’any 2010.
Com a eines per a assolir estos objectius:
Elaborarem un Programa d'Integració de Noves Tecnologies que:
Incremente anualment en un 25% acumulatiu les dotacions públiques en

I+D+i.
Duplique el nombre d’investigadors existents a la Comunitat Valenciana.
Faça més eficient el Sistema Valencià de Ciència, Tecnologia i Empresa,
coordinant els diversos agents implicats (universitats, organismes públics i
empreses).
Fixe les àrees prioritàries per a atendre les necessitats més immediates com
són: la biomedicina, la generació de nous productes i materials, les energies
renovables, el tractament integral de l’aigua i els béns agroalimentaris de
qualitat.
Sostinga de manera efectiva tota la xarxa institucional dedicada a la I+D+i
mitjançant un Programa de Finançament Plurianual que permeta la
planificació de les actuacions de tots els centres: els parcs científicotècnics
de les universitats, els parcs tecnològics, els parcs científics, els instituts
científics, les oficines de transferència de tecnologia (OTRIS) i els
organismes públics d’investigació. D’esta manera es podrà assegurar a les
empreses un marc financer estable que els permeta abordar projectes
ambiciosos, amb l’objecte també, d’obtindre recursos de la Unió Europea en
el VII Programa Marc.
Crearem un Centre Valencià per a la Innovació, la Tecnologia i el

Desenvolupament Industrial, com un instrument financer de la I+D+i, dins de
l’IMPIVA.
11
A més, a través de convenis amb altres administracions, promourem la

incorporació dels centres del CSIC i d’altres centres d’investigació a una
política conjunta amb les universitats i els instituts tecnològics.
Enfortirem i ampliarem la Xarxa d’Instituts Tecnològics (REDIT), creant nous

instituts en sectors productius emergents, i també impulsarem els parcs
científico-tecnològico-empresarials vinculats a les universitats valencianes, com
a captadors i difusors del coneixement.
En tots els pressupostos hi haurà una dotació específica destinada a donar un

fort impuls a estos parcs científico-tecnològico-empresarials incentivant la
descentralització i el desenvolupament territorial.
Impulsarem els centres europeus d'empreses innovadores perquè promoguen

nous planters d'empreses, sobretot de base tecnològica, en els respectius
territoris.
Proposarem la creació de set centres d’investigació d’importància estratègica,

que compten de manera immediata amb recursos humans en condicions
d’impulsar-los:
de Física Mèdica, amb la col·laboració de la Universitat de València i el

Govern d’Espanya.
d’Energies Alternatives, a Castelló,
d’Estudis sobre l’Aigua, a la Universitat d’Alacant,
d’Assaig de Motors per a Indústria Automoció, Naval i Aeronàutica.
de Fotònica
sobre els trasplants pancreàtics, a Elx; i
d’Investigacions en Pesca i Piscicultura, a Dénia, en col·laboració amb
l’Institut Oceanogràfic Nacional.
Potenciarem les societats mixtes público-privades per a la creació de pols

d’innovació com a una alternativa als tradicionals polígons industrials;
implicant els diversos sectors empresarials en els diferents programes
sectorials.
Potenciarem els avantatges de les aglomeracions d’empreses de sectors afins

en determinades comarques mitjançant els programes d’aglomeracions
d’empreses innovadores (AEI), en el marc dels plans europeus i del govern
espanyol, per a facilitar les iniciatives innovadores de les pimes i les
microempreses així com dels treballadors autònoms.
Afavorirem l’accés a serveis especialitzats i avançats per part de les empreses,

en les àrees de la innovació tecnològica, la formació i la cooperació
interempresarial, en el marc d’un Pla de Millora de la Transferència de
Tecnologia a les Empreses que facilite, així mateix, la incorporació
d’investigadors i tecnòlegs a les empreses.
Establirem condicions laborals adequades per als investigadors, implantant

efectivament la Carta Europea de l’Investigador i el Codi de conducta per a la
12
contractació d’investigadors, afavorint la seua integració en el món empresarial

i el reconeixement que mereix la seua labor investigadora.
Valorarem l'esforç innovador de les empreses en les convocatòries públiques de

compres i contractes, establint en les baremacions un apartat específic que
pondere de forma adequada l'esforç que les empreses que concórreguen a estes
convocatòries hagen realitzat en inversió en I+D i innovació.
Farem un Pla Renove d'Infrastructures Científiques i Tecnològiques, i en

permetrem una renovació o reconversió d’aquelles que estiguen envellides
permetent el manteniment en bones condicions, i per tant la utilització en
condicions òptimes de mercat.
Elaborarem un Programa de Difusió i Informació de les possibilitats d'ús de les

instal·lacions científiques i tecnològiques per part de les empreses per a la
investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació.
Farem un seguiment continu i eficient de les iniciatives del Govern central al

voltant de la iniciativa Ingenio 2010 i els seus programes CENIT, CONSOLIDER,
CIBER i I3 per a incloure projectes valencians. A més, promourem la vinculació
al Sèptim Programa Marc d'investigació de la Unió Europea 2007-2013.
Finalment, elaborarem una llei que impulse i regule el Sistema Valencià de

Ciència, Tecnologia i Empresa. En este marc legal, per a dotar de coherència
totes estes mesures dins d’una mateixa entitat, es crearà el Consell Autonòmic
de la I+D+I, amb la participació d’universitats, Generalitat, instituts
tecnològics, les empreses privades amb una forta activitat investigadora,
sindicats, associacions empresarials i un conjunt d'experts de reconegut
prestigi, que tindrà com a missió:
a. Proposar les matèries prioritàries sobre les quals cal focalitzar l'activitat
investigadora.
b. Proposar les bases per a l'elaboració del Programa d'Integració de Noves

Tecnologies partint de les prioritats anteriors.
c. Avaluar el grau de compliment i desenvolupament del programa.
2. Ocupació i condicions laborals

Un objectiu prioritari dels pròxims quatre anys ha de ser acabar amb el diferencial
entre la taxa d'ocupació temporal que existix a la Comunitat Valenciana i la del
conjunt d’Espanya, que en estos moments és negatiu per a nosaltres en quatre punts.
Els socialistes valencians entenem que la política d’ocupació ha de quedar lligada al

conjunt de la política econòmica, la finalitat de la qual és augmentar l’eficiència de
la nostra economia i, simultàniament, aconseguir una major equitat social
mitjançant la millora de la distribució de la renda que se’n genera..
Per tant, entenem que la formació és un element clau per a l’avanç econòmic. Les
polítiques de formació, d’innovació i d’introducció de nous sectors amb un alt
13
component de valor afegit son la millor garantia de la creació de llocs de treball de

qualitat i per a l’assentament de la societat del coneixement.
A més, volem que la formació s’entenga com a formació al llarg de la vida, per tal
que totes les persones puguen tindre l’ocasió d’actualitzar els seus coneixements i
millorar les seues oportunitats laborals, qualsevol que siga la seua situació laboral.
Alhora, la política d’ocupació ha de tractar d’afavorir la cohesió social, posant

especial èmfasi en la integració dels immigrants en el mercat laboral, tant dels que
vénen amb preparació professional com dels que no.
El SERVEF ha de constituir un element fonamental de la gestió de l’ocupació a la

Comunitat Valenciana, per la qual cosa necessitem una actuació eficaç de suport de
la seua activitat per tal d’augmentar el seu nivell d’intermediació al mercat de
treball. En esta línia, entenem que la descentralització de polítiques d’ocupació a
nivell local és un factor clau per a obtindre bons resultats, perquè els ajuntaments
coneixen millor les necessitats i les potencialitats dels seus veïns.
Així mateix, l’economia social ha de ser un dels eixos per a millorar l’ocupació i la
participació activa dels treballadors als diferents projectes empresarials.
Finalment, entenem que és fonamental lluitar per la higiene i seguretat en el treball:
Duplicarem la inversió directa en formació amb la incorporació d’ajudes i

incentius públics.
Facilitarem l’accés a les innovacions tecnològiques i a la societat de la

informació dels ciutadans, mitjançant programes de formació.
Augmentarem la coherència i la coordinació formativa integrant els tres

subsistemes de formació, contínua, ocupacional i reglada, en ordre a assegurar
que els coneixements se corresponguen amb les necessitats efectives del
sistema productiu.
Assegurarem la formació necessària per a accedir a llocs de treball qualificats,

que són els que estan lligats a contractes indefinits. De fet, la formació ha de
dur-se a terme no sols abans d’ingressar al món laboral o quan s’està en l’atur,
sinó com un complement de l’activitat laboral.
En el cas dels joves, i dins de les polítiques actives d’ocupació, potenciarem

les escoles taller i cases d’oficis als sectors i activitats on s’han demostrat
efectives, actualitzant-les.
Mitjançant el sistema de formació per a l’ocupació, dotarem programes

integrals de formació complementària als col·lectius més afectats per la
desocupació, com són els joves, les dones i els aturats de llarga duració, que
solen ser els compresos en edats superiors als 45 anys. Posarem particular
atenció als joves que han acabat o acaben l’ensenyament obligatori sense
obtindre el títol.
14
Crearem un sistema de seguiment de les necessitats reals de formació de la

nostra economia per tal de detectar les noves necessitats no cobertes que es
vagen generant i facilitar la inserció laboral dels desocupats
Potenciarem, mitjançant beques i préstecs molls, la realització de cursos de

postgrau a l’estranger per a joves menors de 30 anys, en les àrees
d’especialització més necessàries per a millorar la competitivitat i la
internacionalització de la nostra economia, d’acord amb les organitzacions
empresarials i les universitats valencianes.
Afavorirem la millora de la capacitació tècnica dels immigrants per tal de

garantir la seua adequada integració al mercat laboral.
Així mateix, aconseguirem progressivament la capacitació trilingüe dels nostres

joves (valencià, castellà i anglès) com una eina important per a fer front als
reptes de complexitat de la societat i de l’economia valencianes i mundials del
segle XXI.
El SERVEF organitzarà la distribució del recursos tècnics i humans en funció de

criteris que siguen una garantia de solidaritat davant dels col·lectius i territoris
mes desafavorits. es garantirà la descentralització del programes d’ocupació a
les comarques més deprimides o amb més problemes d’atur.
Tots el demandants d’ocupació tindran dret a subscriure un compromís

d’inserció laboral, en virtut del qual s’establirà l’itinerari d’inserció laboral
més adequat a les seues característiques professionals, personals i familiars,
amb un calendari d’activitats que han de desenvolupar tant el demandant com
el SERVEF.
Aprofitarem les estructures existents, en particular amb la creació d’una Xarxa

d’Agents d’Ocupació i Desenvolupament local de la Comunitat Valenciana que
permeta l’intercanvi d’informació i la transferència de bones pràctiques en
matèria d’ocupació local, i establirem la seua connexió amb altres xarxes de
l’espai econòmic europeu.
Introduirem les reformes necessàries en la Llei de Cooperatives i reclamarem

els canvis necessaris en la Llei General de Cooperatives que serviran per a
assegurar millors condicions en la seua creació, finançament i tractament
fiscal.
Posarem en marxa, de manera urgent, un Pla Valencià contra la Sinistralitat

Laboral amb la participació dels agents socials i empresarials, i ampliarem els
mitjans d’inspecció.
Durem a terme una política prevencionista tant a través del diàleg social com
de la formació, investigació i foment de la difusió de bones pràctiques de
seguretat laboral, valorant, com a mèrit en les contractacions d'empreses amb
l'administració autonòmica, el fet de comptar amb nivells de seguretat i salut
laboral elevats
15
3. Política empresarial
La nostra política empresarial s’aplicarà des del punt de vista territorial, tenint en
compte la diversitat econòmica de les nostres comarques, i des del punt de vista de
l’estructura empresarial, posant un especial èmfasi en les pimes, ja que suposen el
99% de les nostres empreses.
Esta política tindrà quatres aspectes fonamentals:
facilitar l’accés a determinats béns i serveis especialitzats, inclosa la formació

de capital humà.
crear les condicions per a superar el problema de la dimensió empresarial
mitjançant la seua integració i coordinació.
establir un entorn favorable en l’àmbit administratiu i financer.
prestar atenció a l’empresa familiar amb mesures que faciliten el trànsit
generacional, per tal de garantir la continuïtat de l’empresa.
Al respecte, aprofitarem totes les potencialitats d’un nou IMPIVA, renovat després
d’anys de desconsideració d’estes potencialitats.
Promourem la implantació d’empreses i la difusió entre les existents

d’activitats econòmiques amb un valor tecnològic i de coneixement elevat que
creen llocs de treball de treballadors altament qualificats. En este sentit,
enfortirem la coordinació sectorial de les PIMES per tal que puguen participar
en els programes marc europeus d’investigació i en els plans estatals com a
forma d’afavorir els processos d’innovació.
Elaborarem un Pla d'Internacionalització de l’Empresa Valenciana per mitjà de

la creació de centres de promoció de negocis per àrees geogràfiques d'interés;
la confecció d'un pla de suport permanent, singular i adaptat a les necessitats
de cada empresa; l’impuls de la cooperació de l'IVEX en les accions de foment a
l'exportació de l'ICEX, la col·laboració amb associacions empresarials,
associacions d'exportadors i cambres de comerç; la creació de programes
sectorials d'internacionalització per a aquelles activitats empresarials de major
potencialitat o necessitat internacionalització i la revisió dels programes de
formació de postgrau en comerç exterior i becaris de l'IVEX.
Millorarem la projecció internacional i la imatge exterior de la Comunitat

Valenciana. Per a això, es realitzarà una profunda reestructuració i un
sanejament de l'IVEX, per a posteriorment, elaborar un programa de millora de
la imatge exterior de la Comunitat Valenciana i dels seus productes, coordinant
les accions de promoció exterior dutes a terme pels distints organismes tant
públics com privats.
Així, l’IVEX reordenarà les seues activitats per tal d’aconseguir una plena
internacionalització de les empreses valencianes i els seus productes, buscant
especialment:
Fomentar i reforçar la competitivitat exterior de les empreses

valencianes, promocionant el seu comerç exterior i la seua projecció
16
internacional, a través de la seua Xarxa Exterior. Per això, és necessari

millorar la informació dels potencials exportadors a un determinat
mercat i facilitar la realització dels distints tràmits burocràtics en els
mercats de destí; impulsar programes de cooperació entre empreses
valencianes amb objectius comuns i complementaris de creixement
exterior i l'accés de les empreses valencianes a concursos
internacionals d'adjudicació de projectes; informar i assessorar les
empreses valencianes en la recerca de les millors oportunitats
d'inversió productiva en l'exterior i la seua viabilitat financera.
Crear un Observatori de Mercats. Este organisme serà el responsable

de l'anàlisi dels mercats d'exportació tant tradicionals com nous amb
l'objecte de detectar amenaces i oportunitats per a les exportacions
valencianes. Els informes de l’observatori constituiran la base d'un
protocol d'implantació i actuació de les oficines de la xarxa exterior de
l'IVEX. Serà obligació de l'IVEX i de cada oficina realitzar una adequada
promoció dels serveis prestats.
Farem un Pla per a la incorporació de les TIC en les pimes, pla que
contemplarà no només l’adquisició sinó la divulgació dels beneficis de la seua
utilització. Un pla que estarà emmarcat en la lògica de modernització
productiva i comercial de les nostres empreses que inclouen també aspectes de
millora dels impactes mediambientals i de l’ús de l’energia.
Així mateix, farem especial atenció als programes per a les aglomeracions
d’empreses innovadores (AEI), promoguts pel Ministeri d’Indústria en el marc
dels programes europeus.
Potenciarem les iniciatives de capital-risc en tot allò que ens permeta albirar
noves oportunitats de negoci per a les nostres empreses, tant en els sectors
madurs com en els de noves tecnologies.
Afavorirem la formació empresarial i incentivarem el seu esperit emprenedor.
Fomentarem que les empreses vagen assumint codis de Responsabilitat Social

que permeten aprofundir en un nou concepte de democràcia empresarial.
Crearem un Certificat d’Excel·lència Social Empresarial, que distingirà les
empreses que destaquen pel seu compromís efectiu amb un desenvolupament
socialment responsable.
Implementarem un Programa de Captació d’Inversions Estrangeres,

especialment d’activitats d’alt valor afegit. Es reforçarà la captació d'inversions
estrangeres, tant d'empreses noves com de projectes d'ampliació d'empreses ja
implantades. Es fomentarà des de l'IVEX la creació d'aliances internacionals,
joint venture, acords estratègics i processos d'adquisició de capital tecnològic
coparticipats amb empreses de fora de la Comunitat Valenciana. L'IVEX
facilitarà la recerca de socis industrials i tecnològics.
Així mateix, procurarem crèdits per a joves per a crear microempreses i

projectes empresarials.
El SEPIVA tutelarà la creació i gestió del territori industrial, constituint-se en

òrgan assessor de les administracions locals en matèria de govern del territori
17
industrial. Per a això, podrà redactar plans d'acció territorial de caràcter

industrial per a la generació de sòl industrial, ben ubicat i dotat dels serveis i
Infrastructures adequats, plans que es realitzaran ambx criteris de
desenvolupament sostenible i sostingut. Els primers plans que s’han de redactar
seran un Pla d'Acció Territorial sobre Matèries Primeres (mineria, energia….) i
un Pla d'Acció Territorial d'Infrastructures Industrials. Això significa l’impuls
d'una nova concepció de gestió integral del territori industrial en els serveis
comuns, per mitjà d'entitats gestores regulades per llei que s'encarreguen
d’aspectes com: serveis de seguretat i vigilància, gestió de residus,
manteniment i creació d’Infrastructures i escoles infantils.
Potenciarem l’activitat de les fires de mostres mitjançant l’adaptació als nous

segments de mercat i una implementació de noves tecnologies en el seu
funcionament i en la seua funció dinamitzadora de l'economia valenciana,
consolidant un calendari anual de fires en què es potencien les fires de major
tradició i es desenvolupen aquelles amb més potencial de creixement, se
n'explote la complementarietat i permeta atraure noves fires internacionals.
Creació d'un Observatori de Seguiment de Bones Pràctiques Comercials que serà

responsable de vetlar pel compliment de les normes i pràctiques de comerç
internacional de les empreses estrangeres que operen a la Comunitat
Valenciana. L'Observatori també vetlarà per la defensa de la propietat
industrial de les empreses valencianes.
Pla de Residus Industrials, dirigit a l'estudi, detecció, prevenció, tractament i

gestió de residus industrials i la resta d'elements o agents que afecten el medi
ambient, per al qual s'instal·laran estacions de residus industrials que actuaran
amb criteris d'ecoeficiència en els territoris industrials ja existents i en els
futurs.
Així mateix, actuarem de la mà de les agrupacions empresarials amb

l’aportació de les respostes logístiques més adients a les necessitats creixents
de les nostres empreses.
L’economia social constituirà una de les nostres prioritats. A tal efecte,

introduirem en el sistema fiscal valencià, mesures perquè l’activitat de les
cooperatives i la resta de entitats d’este sector tinguen un tractament positiu
que n’incentive l’activitat.
Fomentarem el cooperativisme a la nostra Comunitat, dotant dels recursos

necessaris als òrgans de l’Administració autonòmica i ampliant la participació
de les entitats representatives del sector en totes les taules de negociació i
participació en les decisions de política pública que els afecten. Assegurarem la
participació del sector cooperatiu a les iniciatives públiques, com ara el
desplegament de la Llei de Dependència.
4. Autònoms i emprenedors
La modernització del teixit productiu valencià passa per la incorporació d'empresaris
emprenedors amb capacitat d'innovació i amplis coneixements tecnològics. Per això,
els socialistes apostem per una cultura emprenedora que, partint de la realitat
empresarial de pimes que tenim a la Comunitat Valenciana, mobilitze els recursos
18
econòmics, formatius, educatius i culturals cap als nous empresaris. Especialment,

els nostres joves han de trobar en el nou marc dissenyat per als autònoms i
emprenedors, els mitjans necessaris per a establir-se a la Comunitat Valenciana i
generar riquesa i ocupació.
Els socialistes valencians hem col·laborat de manera important, i amb el suport, en

l'elaboració del nou Estatut del Treballador Autònom, que es troba en fase de
tramitació en les Corts Generals. Amb la seua aprovació tots farem un pas cap a una
economia més eficient al temps que resoldrem una injustícia que s'arrossegava molts
anys. Aspectes del nou Estatut com la conciliació de la vida familiar i professional, el
dret d'associació i de defensa col·lectiva dels seus interessos, la convergència del seu
règim especial de seguretat social amb el règim general i un sistema especial de
protecció per cessament d'activitat, contribuiran a fer que les seues condicions de
treball siguen més coincidents amb el temps en què vivim.
Els treballadors autònoms de la Comunitat Valenciana són un col·lectiu de 370.000

persones, amb la característica comuna de dur a terme una activitat econòmica
sense subjecció a un contracte de treball i suportant el risc que es derive del resultat
de la seua activitat.
Es tracta, per tant, d'un col·lectiu heterogeni, integrat per xicotets comerços,
empreses, prestadors de serveis o professionals, el desenvolupament dels quals
necessita mesures de suport que potencien la seua vocació empresarial.
Fomentarem l'activitat dels treballadors autònoms a partir de la redacció d'un

Pla de Foment del Treballador Autònom, consensuat amb les principals
organitzacions representatives del sector, que reculla les actuacions sectorials
dins del treball autònom.
Crearem el Consell Assessor del Treball Autònom com a organisme consultor de

l'Administració autonòmica en la matèria i per al seguiment de l’esmentat Pla.
Desenvoluparem un conjunt de mesures destinades a facilitar l'accés dels

autònoms a les noves tecnologies de la informació i del coneixement, així com
a l'articulació per mitjà de l'Institut Valencià de Finances de línies de
finançament específic, en condicions favorables de mercat, que faciliten tant
la millora en el desenvolupament de les activitats com la incorporació de nous
autònoms a l'activitat.
Fixarem mecanismes financers, d'assistència tècnica i assessorament jurídic a

la promoció emprenedora, perquè treballadors en situació de desocupació
s'establisquen per compte propi com a autònoms.
Crearem mecanismes de suport específics a l'establiment de dones com a

treballadores autònomes, especialment en aquells sectors en què n’hi haja una
representació baixa, i potenciarem la conciliació de la vida laboral i
professional dels autònoms.
Impulsarem mesures de suport a la contractació pels autònoms de familiars

directes.
19
El nou Estatut del Treballador Autònom assegura una millora en les prestacions
socials i els drets d'este col·lectiu. Des del Govern Autonòmic impulsarem el
desenvolupament de l'Estatut, ampliant i concretant, allí on tinguem
competències, els seus drets, la protecció front als riscos laborals, la
conciliació de la vida personal i familiar i la formació contínua dels treballadors
autònoms.
5. Sistema financer
Pretenem que les institucions financeres valencianes assumisquen un paper molt més
decidit en el finançament de les empreses valencianes, per a millorar-ne l’accés al
crèdit i també per a diversificar els riscs de les institucions financeres,
excessivament concentrats en activitats immobiliàries i del sector de la construcció.
Treballarem perquè les caixes d’estalvi contribuïsquen a afavorir l’increment i

la millora del teixit industrial mitjançant el finançament d’activitats de difusió
del coneixement científicotècnic, així com a la creació de fons de capital risc
que fomente la formació d’empreses innovadores i l’enfortiment de les ja
existents.
Complementàriament, imprimirem un canvi de rumb a l’Institut Valencià de

Finances (IVF) perquè en focalitze l’activitat en l’ajut al teixit empresarial
valencià, en especial a joves emprenedors i empreses de capital-risc.
Modificarem el sistema de suport de subvencions a fons perdut a les empreses

per una altra mesura que subvencione els tipus d’interés.
Així podrem crear una Xarxa d’Empreses de Capital Risc per a invertir en nous
projectes, que compte amb el suport directe de l’Institut Valencià de Finances.
Demanarem el trasllat de l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) a València no

només per a contribuir a la descentralització dels organismes centrals de
l’Estat, sinó també per aproximar físicament este organisme financer al teixit
industrial valencià.
Impulsarem, quan finalitze la Copa de l’Amèrica, la creació del Centre Financer

i de Negocis del Mediterrani (CENFIMED), aprofitant no només les
Infrastructures, sinó també la imatge de marca, donant un nou impuls al
projecte de desenvolupament portuari, per a augmentar la fluïdesa de les
relacions empresarials en l’àmbit internacional.
6. Equilibri territorial
Un aspecte important en la nostra política econòmica és treballar per l’equilibri

territorial del nostre país, aspecte que, com tants altres, és de caràcter transversal
per a la resta de mesures que s’hi puguen prendre.
20
Constitució d’un Observatori Comarcal de l’Economia Valenciana que analitze

els sectors industrials amb problemes greus de competitivitat. En este
organisme participaran amb la Generalitat totes les Administracions Públiques
locals, organitzacions empresarials i sindicats representatius a la comarca, que
actuaran de manera àgil per a superar els efectes de la crisi sectorial, donant
informació sobre:
Situacions concretes en les empreses més significatives del territori.

Impacte de la situació de crisi en altres sectors econòmics de la comarca.
Impacte demogràfic i en matèria d'ocupació.
Eficàcia de les mesures preses per a pal·liar la situació de crisi.
Unificació del conjunt de mesures d’intervenció econòmica en Plans Comarcals

Integrats que incloguen totes les actuacions d'àmbit comarcal, en particular els
sistemes d'ajudes i desgravacions fiscals, la política en matèria d'ocupació i
formació dirigida a assegurar el manteniment de l'ocupació en la comarca,
l'equipament i les Infrastructures locals, els plans de promoció de noves
indústries, els projectes de cooperació interempresarial i la gestió de sòl
industrial.
Així mateix, s’inclourà un anàlisi de la tipologia de les zones rurals, per tal
d’aplicar les mesures de vertebració de la comarca en les polítiques aplicables
als sectors agrícoles i ramaders.
Estos plans inclouran les iniciatives locals d'ocupació dels municipis de la

comarca i, en particular, els provinents dels serveis municipals d'ocupació en la
recerca i gestió de nous jaciments d'ocupació en l'àmbit local.
Elaboració del Mapa Tecnològic de la Comunitat Valenciana, dels aspectes, que

inclouen l'abast tecnològic de les comarques amb especials dificultats, amb
l'objecte de conèixer les carències i potencialitats de les empreses ubicades en
elles i procedir a complementar, si de cas, les estructures tecnològiques i de
comunicacions necessàries, facilitant la convergència amb la Societat de la
Informació.
Programa d'accés eficient al subministrament energètic de les empreses de les

comarques en crisi, coordinant l'actuació de les empreses com a consumidors
energètics i la implantació de sistemes de cogeneració i de sistemes de
producció energètica per mitjà de recursos renovables.
Creació d'un Fons de Compensació Intercomarcal, els recursos del qual es

destinaran a projectes d'inversió dirigits al desenvolupament econòmic de les
comarques que presenten més problemes de pèrdua de teixit industrial i
ocupació, o d'economies en declivi. El Fons estarà dotat, almenys amb un 25%,
de les inversions totals en Infrastructures de la Generalitat i es distribuirà per
mitjà d'indicadors socials i plans concrets per a la seua aplicació, pactats amb
ajuntaments i institucions d'àmbit comarcal.
En este sentit, elaborarem un Programa Estratègic de Desenvolupament

Comarcal per a propiciar el creixement i el desenvolupament equilibrat de les
comarques i municipis valencians.
21
7. Sector Públic Valencià

El bon funcionament del Sector Públic és clau per a la societat i l’economia de
qualsevol país. El volum del deute públic acumulat pel Govern de Camps al llarg dels
últims anys és una de les càrregues més importants per al futur de la nostra
economia. La Comunitat Valenciana és la més endeutada en percentatge del PIB
entre les regions espanyoles.
En la mesura que entenem que ens haurem de fer càrrec d’un sector públic valencià
on s’ha imposat la lògica de l’opacitat en la gestió i del caprici en l’ús dels diners
dels contribuents, començarem per a imposar els principis de transparència,
eficiència i suficiència en la gestió dels recursos públics de la Generalitat i de les
administracions locals, tant diputacions com ajuntaments.
Demanarem, en primer lloc, una auditoria dels comptes de la Generalitat i de

les empreses i fundacions públiques, o que tinguen un finançament públic
significatiu (CIEGSA, IVEX, Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat
Valenciana, entre altres, així com de les ajudes europees i estatals rebudes.
La farem pública per a coneixement de tots els ciutadans i institucions

interessades de la situació real de les finances autonòmiques i, si es troben
indicis dels quals es poden derivar responsabilitats, es procedirà d’acord amb la
llei.
Esta Auditoria serà duta a terme per la Sindicatura de Comptes, i per a fer-
la, dotarem la Sindicatura de Comptes dels recursos necessaris.
A partir dels resultats de l’auditoria, el Govern autonòmic presentarà, abans
que passen tres mesos, un informe-proposta sobre els organismes i càrrecs
que es consideren superflus, ineficaces i duplicats.
Farem, a continuació, un Pla de Sanejament Financer que, junt amb la justa

reivindicació d’un model de finançament autonòmic transparent, suficient i
solidari, ens donarà la capacitat necessària per a iniciar les reformes que
reforcen tant el benestar social com l’impuls a la nostra economia. Este Pla de
Sanejament estarà basat en:
a) La millora en la gestió, evitant duplicitats. Acabar, per exemple, amb les

empreses, fundacions i serveis externalitzats, promoguts en el passat, que
s’han demostrat ineficaços i clientelistes, així com uns serveis cars que
dupliquen innecessàriament els serveis de la Generalitat.
b) La reducció en un 50% dels Organismes, Empreses públiques, Fundacions i

demés Entitats Públiques, a fi de recuperar per a l’Administració
autonòmica totes les competències i serveis públics que el PP ha privatitzat
al llarg d’estos 12 anys.
c) La reducció, com a mínim, en un 25%, dels alts càrrecs, directius

d’empreses i assessors, tant de l’Administració de la Generalitat
Valenciana, incloent-hi Conselleries, Secretaries Autonòmiques, Direccions i
22
Subdireccions Generals i Assessors, com del Sector Empresarial Valencià,

entenent per alt càrrec els nivells de: Gerent, Directius, Consellers i
Assessors.
d) Nous mètodes de contractació pública i gestió de les inversions, que primen

el procediment de subhasta front al concurs a l’hora de licitar contractes,
ja que s’ha demostrat molt més econòmic i transparent que el concurs en
les adjudicacions públiques. El concurs només podrà ser utilitzat prèvia
motivació de la seua necessitat davant la Conselleria d’Economia i Hisenda.
e) No destinarem diners públics en actuacions de propaganda amb finalitat

electoral, tantes vegades dilapidats pel PP en estos anys i, en el cas que ja
estiguen pressupostats, destinar-los a millorar el Sistema Sanitari Valencià.
f) Pla de retirada progressiva de la presència accionarial de la Generalitat en

Terra Mítica, però assegurant la viabilitat del projecte i dels llocs de
treball.
g) Una ampliació de l’accionariat de la Ciutat de la Llum i incorporació d’un

soci tecnològic i la participació i implicació dels sectors audiovisuals
valencians per a impulsar la professionalitat en la gestió. En la Ciutat de les
Arts i les Ciències i el Circuit del Motor, plans rectors per a millorar la
gestió, establir una oferta d’activitats socialment productiva i
diversificada, implicar la societat civil i reduir els costos generals.
h) La consignació d’un suplement anual per a atendre les factures pendents de

pagament.
Elaborarem lleis i plans que garantisquen la transparència en la gestió pública i

el compliment de la normativa actual sobre contractes públics. Entre els punts
que inclouran, destaquem els següents:
• Creació d’una Oficina Pressupostària que dependrà de les Corts

• Publicació dels contractes amb proveïdors de béns i serveis de
l’administració de la Generalitat i les seues societats i fundacions
participades majoritàriament.
• Creació d’una Central de Compres per a abaratir els costos de
subministrament de les distintes conselleries.
• Crearem una Comissió Parlamentària de seguiment i control de les obres on
el Govern Valencià tindrà l’obligació d’informar periòdicament sobre l’estat
real d’execució de les obres.
8. Política fiscal
La política fiscal juga un paper fonamental com a font de recaptació dels recursos
necessaris per a garantir una adequada prestació dels serveis públics als ciutadans, i
com a instrument de redistribució de la renda i foment de la competitivitat de la
nostra economia. Només qui pense que els serveis públics són prescindibles o
privatitzables, pot ofertar rebaixes fiscals sense reparar en els costos, en termes de
benestar social, que la falta d’ingressos pot arribar a provocar.
23
Des de l’entrada en vigor de la reforma de l'Estatut Valencià, les decisions en

matèria de política fiscal depenen en major mesura de la Generalitat Valenciana i,
per això, hem d’abordar-les com a element essencial de la Nova Política Econòmica.
Els socialistes proposem un gir social, que tinga com a prioritat les polítiques de
sanitat, educació i socials, que conformen l’Estat del Benestar. En este sentit,
constatem que el volum del deute públic acumulat pel Govern de Camps els últims
anys és una de les càrregues més importants per al futur de la nostra economia i
amenaça per al nostre benestar.
Per això, hem proposat un Pla de Sanejament Financer al Sector Públic Valencià.
Només una efectiva aplicació d’este Pla ens donarà la capacitat necessària per a
emprendre les reformes que reforcen el nostre benestar social i donen impuls a
l’economia.
Juntament amb això, entenem que la rebaixa fiscal als impostos dels valencians ha
de respectar dos condicions prèvies que donen garantia des del punt de vista de
l’equilibri a les finances de la Generalitat, per a no caure en una irresponsable
carrera per la rebaixa fiscal:
1ª Que el Pla de Lluita contra el Frau Fiscal haja sigut aplicat de forma eficaç.
2ª Que es respecte el principi de capacitat contributiva, segons el qual, qui més

diners té o guanya ha de pagar més impostos.
En esta línia, tenim com a objectius prioritaris de la política fiscal:
Garantir els recursos necessaris per a finançar uns serveis públics de

qualitat.
Lluitar contra el Frau Fiscal, prioritzant sectors estratègics i dotant els

recursos necessaris.
Fer una redistribució de la renda valenciana més justa i equitativa en

aquells sectors menys afavorits.
Donar un tractament fiscal específic per a les pimes valencianes,

l’economia social i les empreses de caràcter familiar.
Crearem una Agencia Tributària Valenciana, dotada amb el mitjans necessaris

per a facilitar als ciutadans el compliment de les seues obligacions fiscals i que
es constituïsca, a mitjà termini, en Agencia Tributària Única.
Establirem un Pla de Prevenció i Control del Frau Fiscal al nostre territori, en

particular de tot el que fa referència a les rendes relacionades amb el sector
immobiliari, en coordinació amb l’Administració de l’Estat i local .
Crearem la figura del Defensor Valencià del Contribuent.
24
Exigirem una modificació de l’actual Sistema de Finançament Autonòmic, que

supose un finançament per càpita igual a la mitjana espanyola i que assegure
una participació en les inversions territorializables de l’Estat, similar a la de la
contribució valenciana al PIB espanyol.
Crearem i dotarem el Fons Valencià de Cooperació Municipal mitjançant una

llei que incrementarà el finançament dels Ajuntaments i tractarà a tots els
municipis de igual manera sense tindre en compte el seu color polític.
Crearem el Fons de Compensació Intercomarcal per a possibilitar la progressiva

convergència real de les Comarques de l'Interior, especialment en allò que
referit a Infrastructures i equipaments productius bàsics.
Reordenarem el conjunt del beneficis fiscals dels Impostos Propis i Cedits de la

Generalitat Valenciana, amb els següents criteris:
Afavorir l’accés a l’habitatge als col·lectius amb més problemes d’accés,

persones sense recursos, joves, famílies nombroses i monoparentals, dones
maltractades i immigrants.
Fomentarem la protecció del medi natural i el patrimoni històrico-artístic i

cultural.
Tots el beneficis fiscals tindran en compte, a banda de les condicions

personals dels contribuents, els seus recursos econòmics.
En l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, procedirem a reordenar i

homogeneïtzar les deduccions familiars, per a afavorir la conciliació laboral i
familiar, introduint noves deduccions dirigides a les famílies monoparentals de
baixos recursos.
Fomentarem l’accés a l’habitatge per als joves, tant per adquisició com per
lloguer, incrementant la deducció actual per pagament de lloguer en habitatge
habitual en l’IRPF fins a un 15% sobre el lloguer anual i amb el límit de 500
euros anuals.
En l’Impost sobre Successions i Donacions, revisarem les bonificacions existents

per a afavorir la conservació de l’empresa familiar, i donarem un tractament
homogeni al conjunt de bonificacions per tal de simplificar-ne l’impost.
En l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i actes Jurídics Documentats,

reduirem el tipus actual aplicable quan es tracte de la adquisició de la primera
habitatge per a joves.
25
Capítol 2: Economia II
Noves polítiques sectorials per a modernitzar el nostre
teixit productiu.
Més recursos per a les nostres comarques, per a créixer en

competitivitat i ocupació.
31-12-2005: Les obligacions de pagament no reconegudes o

“factures als calaixos”, en la seua majoria de la Conselleria de
Sanitat, accediren a 1.129,8 milions d’euros.
1996-2006: La renda dels agricultors valencians ha disminuït un
30%, i 54.000 agricultors valencians han abandonat la seua professió.
2011: Aconseguirem que la I+D+i represente el 2% del PIB valencià,
impulsant la inversió privada fins a assolir que esta supose el 50% del
total.
ÍNDEX
1. Indústria
2. Agricultura, ramaderia i pesca
3. Turisme
4. Construcció
5. Comerç
6. Sector energètic
7. Sector de les Tecnologies de la Informació i
el Coneixement (TIC)
26
L’economia valenciana va viure, a partir dels anys seixanta del segle passat, un
profund procés de reestructuració sectorial a causa de l’augment d’importància
qualitativa i quantitativa de la indústria i els serveis a costa, lògicament, del pes
relatiu de l’agricultura. Els excedents de mà d’obra de l’agricultura anaren
incorporant-se als sectors industrials i de serveis que desenvolupaven processos
intensius en treball poc qualificat, poc format i, en conseqüència, barat.
Esta classe de processos intensius en treball barat permetien tindre avantatges

competitius respecte a les empreses dels altres països de l’Europa occidental, amb
costos laborals més alts.
En el nou segle el panorama econòmic ha canviat significativament en tots els

aspectes. L’obertura creixent de la nostra economia a Europa i al món, i
l’emergència de nous països industrials, fa molt vulnerable l’estratègia competitiva
tradicional de moltes de les nostres activitats econòmiques, especialment de les més
obertes a la competència internacional, com ara la indústria.
Així, creixem –continuem creixent-, però creixem sense garanties de sostenibilitat. A

més, el creixement descontrolat de la construcció ha emmascarat en bona part els
greus problemes d’altres sectors i, fins i tot, la viabilitat d’este model de creixement
perquè el cicle de la construcció mai és perdurable a mitjà i llarg termini.
Concretament, si miren cap a dins, l’estructura econòmica s’ha reorientat cap al

sector de la construcció i auxiliars en estos anys de creixement pel boom
immobiliari i l’obra pública. L’activitat agrària ha passat el seu particular procés de
selecció, que ha deixat un nou sector primari agroindustrial i de la transformació i
que ha de ser capaç d’incorporar les noves tecnologies per a competir des del prisma
de la qualitat i no pel factor preu. El sector terciari, per la seua banda, encara no ha
estat capaç, de manera generalitzada, de diversificar-se, guanyar en productes de
qualitat i, en definitiva, d’adaptar-se a les noves demandes per a poder competir
amb èxit.
Però, sense cap dubte, és en el sector industrial on més coses queden encara per fer.
La crisi de la indústria tradicional de la Comunitat Valenciana ha sigut negada per la
Generalitat durant molt de temps, mentre es produïa un ajust socialment dolorós del
sector en termes d’ocupació, inversions i tancament d’empreses sense cap suport
autonòmic. Ara arriben uns plans, sense dotacions pressupostàries, d’una Conselleria,
el treball de la qual ha estat molt qüestionat des de dins i fora del Consell, per
propis i estranys.
El problema que es planteja a l’economia valenciana és el repte simultani de les

noves economies emergents amb nivells salarials més baixos, d’una banda, i de les
economies avançades amb tecnologies i sistemes productius millors, d’una altra. Com
han reconegut els experts, la Comunitat Valenciana es troba, doncs, davant d’una
cruïlla econòmica, que demana triar la millor de les possibles direccions.
Per a encertar en l’eixida de la cruïlla, plantegem les següents anàlisis sectorials:
27
1. Indústria
La nova política industrial que proposem estarà basada en una doble estratègia: el
reforçament dels sectors característics valencians i la potenciació i atracció de nous
sectors industrials, de demanda forta, d’alt valor afegit i de nous capitals inversors.
En tot cas, entenem que les indústries tradicionals són un dels pilars fonamentals del
present i del futur de la nostra economia, i seran una de les prioritats de govern en
matèria econòmica.
En este sentit, durem a terme un conjunt d’actuacions coordinades que els permeten
superar amb èxit la situació de debilitat en què es troben.
Incentivarem la fusió empresarial per a augmentar la dimensió de les empreses

i, també, la cooperació entre elles, així com l’acció coordinada en tots els
aspectes que influïxen en la competitivitat: formació, finançament, serveis
especialitzats, Infrastructures, I+D+I i projecció exterior.
Impulsarem la internacionalització de la nostra empresa industrial, perquè el

procés de globalització no es traduïsca en un mer fenomen de deslocalització
industrial cap als països amb mà d’obra més barata. Utilitzarem els recursos
públics per a ajudar a la promoció i comercialització dels productes valencians
en mercats exteriors. També per a la ubicació de plataformes logístiques de
comercialització, així com per al manteniment i reforçament de aquells
aspectes del procés productiu i comercial de més valor afegit a terres
valencianes.
Però, junt amb les actuacions en els sectors característics, una bona part dels
esforços es concentraran en el desenvolupament i l’atracció de nous sectors
industrials, sobretot sectors i empreses amb un elevat component tecnològic,
utilitzant els avantatges d’ubicació que el nostre territori posseïx i actuant de
forma decidida per a obtindre recursos europeus en aquelles àrees en les quals
la Unió Europea ha fixat les seues prioritats tecnològiques, com la biotecnologia
o el medi ambient.
Establirem un Protocol d'Actuació davant de Processos de Deslocalització, amb

l’objectiu de simplificar els tràmits burocràtics per a les zones afectades per
processos de deslocalització d'empreses, i regulant les ajudes a les inversions
alternatives de reactivació territorial. Igualment, este protocol realitzarà un
seguiment dels sectors econòmics valencians més exposats a la competència
exterior amb la finalitat, amb la major anticipació possible, d’adoptar les
mesures necessàries que eviten processos de descomposició del teixit
empresarial valencià
Elaborarem un Pla de Naus i Locals de Protecció Pública, que comprendrà la

construcció de naus i locals industrials i/o comercials per a emprenedors amb
escassos mitjans, al què s'accedirà per un termini de 10 anys per mitjà d'un
sistema d'arrendament financer amb opció de compra.
Potenciarem mesures eficaces de suport a l'emprenedor amb els Punts

d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT) i el Servei d’Assessorament
28
Empresarial (SAE), tant en la creació de noves empreses com en l'assessorament

de les ja existents.
Revisarem tots els contractes de concessió de les inspeccions tècniques de

vehicles, reduirem les tarifes de les ITV i establirem la segona inspecció
gratuïta per rebuig de la primera si es realitza en el termini d'un mes.
Fomentarem Centres Logístics de les empreses valencianes, cofinançats per les

empreses, les caixes valencianes i la Generalitat a fi de buscar economies
d'escala en l’emmagatzemament de matèries primeres i distribució del
producte acabat a nivell domèstic i internacional, optimitzant la aplicació de
les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC).
Consolidarem una Xarxa d’Entitats d'Assistència Personalitzada a les empreses

amb dotació pressupostària explícita.
Concretament, es potenciarà el sector de la moda i el sector del disseny

industrial i la marca València com un del elements determinant de la
competitivitat dels productes valencians. Consolidar el paper del Consell de
Disseny com a òrgan que aglutina associacions de professionals i empreses de
disseny que treballen a favor de la innovació de productes i processos.
Establirem un Programa d'Inversió en Infrastructures Industrials.
Perfeccionarem l’actual Sistema de Transferència de Tecnologia, perquè un

dels problemes de la I+D+i és difondre els nous productes, processos o
tècniques als sistemes productius de les empreses. Així, tant els Instituts
Tecnològics com els sistemes de cooperació Universitat-Empresa tindran un
paper protagonista en este procés.
Estimularem l'augment de patents i la producció pròpia d'innovació i

desenvolupament tecnològic per mitjà d'ajudes que realment promoguen la
millora o la reenginyeria, reduint les càrregues burocràtiques per a obtindre
ajudes.
Fomentarem la inversió exterior en productes o processos avançats, per mitjà

de facilitats fiscals, ajudes, infraestructura industrial i enfocament cluster.
2. Agricultura, ramaderia i pesca
Ningú no discutix en l’actualitat que un dels grans reptes que es presenten a

l’agricultura és mantindre la necessària rendibilitat econòmica i, al mateix temps,
fer-la compatible amb el medi ambient. L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la
indústria agroalimentària valenciana necessiten de mesures concretes que frenen la
seqüència ininterrompuda de pèrdua de competitivitat dels darrers anys,
l’abandonament progressiu del sector i l’envelliment de la població afectada, junt
amb la consegüent caiguda de la renda d’agricultors, ramaders i pescadors.
El suport al cooperativisme agrari és un dels fonaments per a assegurar la

competència del sector.
29
Les zones rurals han de tornar a ser un lloc atractiu per a viure i treballar, frenant-se
l'actual procés d'envelliment i despoblació, i dotant-se de mitjans per a generar el
seu propi desenvolupament, adaptant-se també a les noves demandes econòmiques
dels mercats i dels consumidors.
Els ramaders de la Comunitat Valenciana comptaran amb un Pla de Modernització de

les seues explotacions en què es tindrà en compte la imprescindible incorporació de
les noves tecnologies i la seua aportació a la millora de l'estructura comercial,
l’eradicació i el control de les malalties del bestiar i la seguretat alimentària.
S'incentivarà la incorporació dels joves al sector i la millora de la qualitat dels
productes ramaders, artesanals i ecològics.
L'activitat pesquera ha de recuperar el dinamisme perdut en estos anys, i les seues

llotges han de tornar a ser centres d'activitat econòmica on les transaccions
comercials es vegen complementades i permeten als nostres pescadors viure del mar
com han fet tota la vida. Per a això, es protegirà la flota pesquera artesanal
valenciana, composta majoritàriament de vaixells xicotets i de caràcter familiar, i
les arts respectuoses amb els nostres caladors. Al mateix temps, fomentarem
l'aqüicultura marina i la seua investigació com a element indispensable de
racionalització, conservació de recursos marins i manteniment de rendes dels
pescadors. Per a això, posarem en funcionament un Centre d'Investigació de Pesca i
Piscicultura a Dénia.
La indústria agroalimentària només podrà competir en els nous mercats que s'obrin si
és capaç d'incorporar els últims avanços tecnològics en els seus processos i els seus
productes, generant una nova cadena de valor agroindustrial que siga avantguarda en
l'aplicació dels nous Plans d'Innovació Tecnològica que proposem en el nostre
programa d'I+D+i.
Els socialistes som conscients de la crisi per la qual travessa el camp valencià. Per
això, reafirmem el nostre compromís amb el món rural per mitjà de polítiques que
vertebren territorialment, econòmicament i socialment la Comunitat, incidint en les
peculiaritats de cada comarca.
Per a solucionar els greus problemes estructurals del sector, impulsarem, a través de
la Mesa de Concertació Agrària, un assegurança d'ingressos d'explotació i un
contracte homologat de compravenda. Esta taula de concertació serà un element
clau de l'impuls a un pacte per l'agricultura, la ramaderia i el desenvolupament rural,
que proposarem als agents econòmics i socials, per a la transformació del sector,
immediatament després de les pròximes eleccions.
Promoure el desenvolupament sostenible del medi rural valencià
Aprovació de la Llei Valenciana de Desenvolupament Sostenible del Medi Rural.
Creació de la figura de municipi rural, que donarà accés a deduccions fiscals i

ajudes directes que contribuïsquen tant al desenvolupament econòmic com a la
conservació dels valors ecològics i històrico-culturals de les zones rurals
30
Constitució d'una Comissió de Seguiment per al control i avaluació de les

actuacions previstes en els plans integrals, amb presència de tots els sectors
afectats.
Realització d'un programa de desenvolupament rural en clau valenciana, amb

especial atenció a les infrastructures de camins rurals.
Gestió de les Iniciatives Comunitàries de Desenvolupament Rural, seguint la

metodologia i filosofia LEADER, potenciant la participació de tots els agents del
sector.
Crearem un Pla d'ajudes a explotacions de baixa productivitat que resulten

imprescindibles per a la consolidació de la població i el manteniment de
l'equilibri ecològic.
Potenciar el sector agrari valencià
Potenciar el suport a l'agricultura i la ramaderia en les comarques més

desfavorides pel despoblament.
Un pla per a assegurar les rendes d'explotació dels agricultors i ramaders

professionals, ordenant les estructures i la comercialització. -
Impulsar un gran Pacte per l'Agricultura, la Ramaderia i el Desenvolupament

Rural amb els agents econòmics i socials de la Comunitat Valenciana, per a
impulsar la transformació de les activitats cap a la producció de més valor
afegit.
Constitució d'una Taula de Concertació Agrària, amb representació de tots els

agents implicats, per a fer una anàlisi permanent dels problemes, i l’elaboració
i el seguiment de les mesures que cal adoptar per a potenciar el sector agrari
valencià.
Promourem la convocatòria d'eleccions en el camp.
Programes agroambientals de diversificació de cultius i la seua compatibilitat

amb el manteniment i conservació de la Xarxa Natura 2000.
Aprovació de la Llei Valenciana d'Ordenació de les Estructures Agràries de

Producció i de Comercialització, per a afrontar el problema de la parcel·lació i
de la dispersió de l'oferta i per a impulsar el cooperativisme.
Impulsar un Programa de Modernització i Millora de les Explotacions Agràries

per a fomentar l'abast d'una grandària òptima des de la perspectiva de la seua
competitivitat amb l'objectiu de concentrar en explotacions viables el 20% de la
superfície cultivada en els pròxims quatre anys.
Ajudes a la incorporació de joves professionals al sector agrari i promoció de la

jubilació anticipada dels agricultors de major edat.
31
Portar a la pràctica un programa de relleu generacional i de mobilitat i millora

de la formació, per mitjà de beques per al desplaçament als països de la Unió
Europea dels joves agricultors.
Promoció d'una assegurança d'ingressos d'explotació per al professional agrari,

que cobrisca la renda de l'agricultor davant de qualsevol incidència.
Desenvolupar un Programa de Promoció dels Productes de la Comunitat

Valenciana, impulsant la difusió de les denominacions d'origen i les indicacions
geogràfiques protegides per a facilitar l'articulació de canals de
comercialització eficients.
Establirem un Pla de Control i Vigilància Fitosanitària per a controlar l'entrada

de plagues en quarantena, d'acord amb la normativa europea en la matèria.
Desenvolupar un Programa de Suport Tècnic i Financer, orientat a les indústries

agroalimentàries i les cooperatives per a afavorir la seua competitivitat en nous
mercats i moderar l'atomització de l'oferta. Impulsar un gran pacte
agroalimentari entre els diferents agents de la cadena agroalimentària.
Donar suport actiu al Cooperativisme Agrari i a la constitució d'agrupacions de

productors per a corregir els desavantatges competitius existents davant
d'altres productors comunitaris afavorint la integració de les estructures
productives i comercials.
Mecanismes eficaços d'informació de preus: Observatori de Preus.
Pla de Desenvolupament de l'Agricultura Ecològica i de la Producció Integrada,

per a fomentar la reconversió cap a la producció ecològica, i aconseguir en el
període 2007-2013 que s’arribe al 15 % de la producció total agrària de la
Comunitat Valenciana.
Incrementar els recursos destinats a la Investigació i a Programes Específics

d'Experimentació Agrària i Transferència de Tecnologia i establir vincles entre
totes les entitats implicades en la I+D+I de l'agricultura, la ramaderia i la pesca.
Desenvolupar un Programa de Modernització de les Explotacions Ramaderes per

a incentivar la introducció de tecnologies d'aprofitament de subproductes i de
racionalització en l'alimentació animal
Fomentar l'aqüicultura marina i la seua investigació com a element

indispensable de racionalització, conservació de recursos marins i manteniment
de rendes dels pescadors.
Aprovar un Pla Renove per a les Embarcacions Pesqueres dirigit a la retirada

efectiva a desballestament de les embarcacions de més antiguitat que puguen
suposar un risc per als pescadors.
Impulsar la comercialització dels productes pesquers, en fresc i transformats, a

través d'un Pla de Suport a la Pesca.
Potenciar el paper que han d’exercir les llotges pesqueres, per mitjà de la seua
rehabilitació i integració en els espais urbans com a centres d'activitats
32
complementàries (educatives, gastronòmiques, lúdiques,..) a les activitats

purament comercials.
Recolzar la modernització de la flota pesquera imposant la construcció de nous

vaixells de les últimes tècniques disponibles i la instal·lació d'estes en les
embarcacions existents.
Posar en funcionament un Centre d'Investigació de Pesca i Piscicultura a Dénia

amb la participació de les Universitats d'Alacant i València, i el Centre
Oceanogràfic de València.
Impulsar l'equiparació del sistema retributiu i de la protecció social dels

treballadors del mar al de la resta dels treballadors.
3. Turisme
Plantejarem una revisió del model turístic, amb l’objectiu de garantir-ne la
sostenibilitat econòmica i mediambiental davant de la creixent competència de les
noves destinacions turístiques, basada en dues estratègies:
I. La primera consistix a dotar de més qualitat les destinacions turístiques

madures, vinculades fonamentalment al turisme de sol i platja, mitjançant la
dotació d’Infrastructures i serveis i millorant la formació dels professionals del
sector per a atraure un turisme de qualitat.
II. La segona exigix la diversificació i desestacionalització de l’oferta turística,

potenciant sectors turístics tradicionals o incipients com el turisme cultural,
l’esportiu o el de negocis, així com l’oferta de turisme d’interior. Propiciarem
la creació de pimes i empreses d’economia social que permeten el repartiment
de la riquesa i la fixació de la població en les comarques i pobles d’interior,
així com negocis turístics que complementen la renda agrícola. En este sentit,
és fonamental la preservació dels espais naturals que són centres d’atracció de
turisme durant tot l’any.
Així, en el primer any de govern durem a terme les següents propostes:
Aprovarem el Programa Integral de Turisme de la Comunitat Valenciana que

introduirà criteris de sostenibilitat en l'explotació dels recursos turístics i
dissenyar les accions en matèria d’Infrastructures turístiques i de renovació de
les instal·lacions turístiques per a augmentar-ne la qualitat. Així mateix,
potenciarà la diversificació turística a fi que el turisme cultural, el de negocis,
el de l’interior o l'esportiu siguen complementaris del turisme més tradicional, i
es puga reduir l’estacionalitat actual.
Este Programa durà a terme les següents accions concretes:
Desenvolupament del títol IV de la Llei de Turisme de la Comunitat

Valenciana.
Convergència de la normativa en turisme.
33
Regulació de nous criteris turístics (normativa sobre hotels d'interior).
Control de l'oferta d'allotjaments turístics al·legals.
Regulació i foment d'àrees per a autocaravanes i platges naturistes.
Optimització del servei de la Xarxa Tourist Info per mitjà d'un nou concepte
de servei en què, a més d'acollir i informar, es gestione (Tourist shop,
central de reserves d'allotjaments turístics, ubicant oficines de turisme en
els grans punts de recepció de viatgers com a ports, aeroports, estacions i
autopistes, agents Tourist info). A més, hem de ser capaços de poder
informar el turista durant 24 hores al dia.
Creació d'un Observatori de Turisme per a unitats d'anàlisis locals i

autonòmiques en origen i destí.
Diversificació i complementarietat de l'oferta turística, per mitjà de la

creació d'una carpeta de nous productes i mercats (gastronomia, patrimoni,
golf, esports nàutics i d'aventura, salut, parcs naturals, cultura, congressos,
negocis, oci i col·lectius especials).
Adequació de l'actual oferta de serveis públics en platges a les noves

demandes (wc, serveis sanitaris, passarel·les, accés discapacitats, policia, i
àrees lúdiques).
Este Programa Integral de Turisme es durà a terme al llarg de tota la

legislatura, i tindrà plasmació immediata en dos plans que no poden admetre
demora:
El Pla de Promoció Internacional de la Comunitat Valenciana, que

s’estructurarà sobre el sol, la platja, el patrimoni natural, històric i cultural
i la qualitat dels serveis. Establirem, per tant, un pla per a promoure la
qualitat en les destinacions turístiques madures i també farem una forta
campanya de promoció exterior de les terres valencianes com a destinació
turística de qualitat. Tot això, recuperant el temps i prestigi perduts davant
dels nostres socis europeus per les depravadores polítiques urbanístiques
d’estos anys. La xarxa d’oficines en l’exterior seran claus en esta tasca de
projecció turística internacional.
El Pla de Gestió de la Qualitat Turística de la Comunitat Valenciana, amb el

qual millorarem els serveis turístics incrementant la satisfacció del client
per a aconseguir la seua fidelització. Per això, es definiran programes
específics per a la professionalització i qualificació del sector turístic públic
i privat, per a la millora d'Infrastructures (hotels, càmpings, restaurants,
cafeteries, etc.) i millora dels espais públics (més neteja, seguretat i
serveis).
El Programa Integral de Turisme serà precedit per un Pacte pel Turisme

Sostenible entre l'administració autonòmica, els ajuntaments turístics, els
representants del sector i les universitats per a fer possible el desenvolupament
d'un nou model turístic valencià. D’este concert haurà d’eixir un nou Consell de
Turisme de la Comunitat Valenciana, amb dos reunions mínimes a l’any, i que
34
esdevindrà l’instrument clau de la planificació, el concert i el seguiment de les

polítiques turístiques de la Generalitat.
Este programa tindrà com a eix fonamental l’ordenació dels espais turístics.
Esta ordenació establirà un balanç entre els recursos turístics, les
Infrastructures necessàries i les necessitats efectives de creixement futur del
sector.
Així, tot i entendre que els camps de golf són un recurs turístic a tindre en
compte, vigilarem perquè no es plantegen com una excusa per al
desenvolupament de grans urbanitzacions que escapen del necessari
ordenament urbanístic. Així, a més, preservarem els camps de golf de la pèrdua
dels trets bàsics del turisme de qualitat.
En turisme de l’interior, peça clau de la nova política turística, multiplicarem

per quatre el pressupost anual destinat fins al moment actual.
La necessària optimització dels Centres de Desenvolupament Turístic anirà

acompanyada de la creació de tres nous centres en les comarques de l’interior,
que seran els encarregats de fer cursos de formació itinerants per les
comarques.
4. Construcció
Mantindrem un ritme adequat de creixement del sector de la construcció que siga
compatible amb la racionalitat, la preservació del territori i dels interessos de les
futures generacions de valencians.
Però, per a garantir el futur de la construcció, és necessari adequar-ne l’activitat a

les demandes reals de habitatge i no a interessos inversionistes o especulatius de
caràcter conjuntural.
Tot això exigix definir quant, on i què volem i podem construir, elaborant un pla que
passa perquè els habitatges que cal construir disposen de serveis suficients,
particularment dels recursos escassos, com ara l’aigua i l’energia. Es tracta de parar
la irracionalitat en què s’ha instal·lat el desenvolupament urbanístic.
Canviarem l’actuació de la Generalitat, que ha de deixar de ser el màxim

còmplice de l’especulació urbanística i la depredació del territori, perquè siga
la institució que vetle per un urbanisme sostenible, respectuós amb el territori
i amb el medi ambient i garantisca l’accés a un habitatge digna a tots els
ciutadans.
Potenciarem la construcció com a sector tecnològic avançat que incorpore les

noves tecnologies disponibles en estalvi i eficiència energètica, en domòtica,
en insonorització, així com en l’ús de nous materials.
Intervindrem per a implementar la transparència del mercat del sòl,

desincentivar els habitatges buits i promoure l’habitatge protegida com a nou i
principal motor de la construcció.
35
5. Comerç
El comerç és un sector econòmic de primer ordre a la Comunitat Valenciana, però
també un factor clau de l’urbanisme i l’ordenació del territori als nostres pobles i
ciutats. Apostarem per mantindre viu un model urbà propi de comerç i aconseguir un
equilibri entre tots els agents implicats, basat en què no en domine cap sobre els
altres i en un estricte respecte a les regles i normes establertes.
Aprovarem un nova Llei del Comerç, que aposte per mantindre eixe model urbà
propi i assegure l'existència de competència real per a satisfer la demanda dels
consumidors. Una llei que evite els conflictes que es produïxen entre els
interessos del xicotet i gran comerç, entre el comerç tradicional i les noves
superfícies, una llei que arreplegarà la modernització i dignificació dels
mercats no sedentaris i que comptarà indefectiblement amb la participació
dels comerciants en la seua elaboració.
Amb esta llei es buscarà:
- Regular i impossibilitar les situacions de domini i la competència deslleial

donant suport al comerç urbà i no perifèric, que estiga íntimament unit a
un model de ciutat, d’urbanisme i d’ordenació del territori integral.
- Ajudar a fer que el xicotet comerç continue concentrant-se en entorns

urbans, tractant d'oferir serveis de postvenda o d'aparcament que ara
només poden oferir les grans superfícies.
Així mateix, assegurarem un desenvolupament ordenat de les diverses formes

de comerç, fomentant l’associacionisme empresarial, tant horitzontal
(promoció conjunta de l’àrea d’ubicació, defensa d’interessos i serveis comuns)
com vertical (centrals i grups de compres que permeten el desenvolupament
d’economies d’escala per als empresaris del comerç).
Crearem i potenciarem les Agrupacions Locals de Comerciants per mitjà d'una

Llei autonòmica, que fomentarà la creació d'esta figura associativa que
permeta als comerciants d'un mateix carrer o barri l'organització conjunta
d'activitats, com ara la contractació de personal fora de l'horari habitual, en
dies festius o per a cobrir incidències. També les Agrupacions Locals de
Comerciants podran desenvolupar un conjunt d'iniciatives en comú com el
màrqueting, centralitzar la compra de subministraments bàsics, serveis de
repartiment a domicili o vigilància.
Dins del nou marc que establix la contractació dels treballadors autònoms,
incentivarem la contractació de familiars per a fer rotacions que permeten el
descans familiar, així com la contractació de personal fora de l’àmbit familiar
per a facilitar l’obertura dels comerços familiars en dies festius.
36
També donarem suport a la modernització i la dignificació dels mercats

municipals i ambulants, en col·laboració amb els ajuntaments i agents socials
implicats.
Elaboració d'un Pla de Foment, Difusió i Comercialització de l’Artesania

Valenciana, amb el que s’aconseguirà el foment de l'artesania i també la
dignificació del treball de les famílies que viuen d’esta, per a la qual cosa és
imprescindible que els ciutadans coneguem i valorem els nostres productes
artesans, així com l'adequada comercialització d’estos.
Donarem suport activament a les polítiques municipals que compten amb les
associacions de comerciants per a crear un model de centre comercial obert.
6. Sector energètic
L’energia constituïx un element estratègic per al desenvolupament econòmic de
qualsevol territori. Per això, hem d’impulsar-ne un ús més eficient i l’estalvi de
l’energia, tant en els àmbits públics com en els privats, i tractar de transformar la
nostra Comunitat en la primera productora d’energia solar i d’energies renovables
d’Espanya. El nostre objectiu és que el 15% de l’energia primària i un 25% de
l’energia consumida a la nostra Comunitat provinga de fonts renovables, així com
reduir la intensitat energètica final necessària.
Serà un objectiu prioritari l’elaboració d’un Programa Energètic per a la

Comunitat Valenciana en què s’aborde l’estudi de la situació actual i, junt amb
una estimació realista sobre les previsions d’evolució futura, es proposa un
escenari ambiciós per a impulsar eficaçment el desenvolupament d’energies
renovables, d’estalvi i eficiència energètica, les Infrastructures energètiques i
el reforçament de la I+D+i en matèria energètica. La Generalitat liderarà el
disseny d’un Mapa d’Infrastructures Energètiques en el marc d'una planificació
integrada, assegurant els subministraments necessaris per a les nostres
activitats econòmiques, garantint la cobertura de les necessitats dels
ciutadans, i fent una clara aposta per reforçar i millorar les línies d'actuació
dirigides als xicotets i mitjans municipis i a les zones rurals, així com a les
energies renovables
Les conclusions d’este Programa tindran una instrumentació legal mitjançant

una Llei de Desenvolupament i Suficiència Energètica, que incentive la inversió
i la implantació d’empreses de desenvolupament i aplicació d’energia solar i
renovables.
Elaborarem d'un Pla d'Acció per a l'Estalvi i l'Eficiència Energètica per a reduir
la intensitat energètica final, coordinat amb els plans de l’Administració
Central de l’Estat, perquè s’aplique als espais públics i definisca nous sectors i
activitats prioritàries en l’àmbit empresarial, dotant-lo dels recursos
necessaris.
Dissenyarem i desenvoluparem plans d’actuació específics amb els distints

sectors implicats que configuren el nostre teixit industrial per a garantir el
compliment del Protocol de Kyoto.
37
Finalitzarem el desenvolupament del Pla Eòlic, revisant els processos

administratius, el Mapa Eòlic de la Comunitat Valenciana i el seu impacte
ambiental, per a valorar la possibilitat de noves instal·lacions d’aerogeneradors
i garantir una justa participació dels ajuntaments afectats en els beneficis
generats per les instal·lacions elèctriques. També fomentarem la resta de fonts
energètiques renovables.
Dotarem de nous recursos en l’Agència Valenciana de l'Energia (AVEN) perquè

funcione com a motor de les iniciatives de desenvolupament de parcs d’energia
solar.
Impulsarem i ampliarem els convenis de col·laboració amb les empreses

propietàries de les xarxes de distribució d'electricitat, tendents a afavorir la
millora de la qualitat del subministrament elèctric i a reduir l'impacte visual.
Així mateix, des de la Conselleria d’Indústria se treballarà com a motor de les

iniciatives de desenvolupament de parcs d’energia solar.
7. El sector de les TIC

A pesar de la importància creixent que les activitats relacionades amb les
Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) tenen per a l'avanç econòmic i
l'articulació de la Societat de la Informació i el Coneixement, la Comunitat
Valenciana ha experimentat en els últims anys un retrocés relatiu en la implantació
d'este tipus d'activitat empresarial. La caiguda de l'ocupació en les empreses del
sector TIC i una disminució de la despesa privada d'I+D en este sector, és una
hipoteca per al futur del mateix sector i per al conjunt de la nostra economia.
S'ha produït, també, un desplaçament de la inversió privada des del sector TIC cap a
altres sectors, com a conseqüència de la pèrdua de confiança en la inversió
provocada per la crisi financera del sector de l'any 2000 de la qual el sector encara
no s'ha recuperat i de la inexistència d'un marc legal suficient que garantisca
seguretat jurídica i genere confiança econòmica.
Els socialistes som conscients de la necessitat de desenvolupar un sector potent en

esta activitat per tres raons: l'important component tecnològic que incorpora el
sector, l'existència de capacitat no utilitzada, particularment professionals amb la
formació necessària, i l'existència d'oportunitats que s’obriran en un futur immediat
en el camp de les telecomunicacions en la nostra Comunitat.
Crearem una atmosfera de cultura emprenedora en el terreny de les noves

tecnologies i en el de les noves revolucions científiques i tecnològiques, que
cree un substrat científic i tecnològic avançat sobre el qual es construïsca una
part important del nostre desenvolupament econòmic, per mitjà de la
convergència i transferència de coneixements entre la universitat,
l'administració pública i la societat civil que genere eixe fons comú de progrés.
38
Redactarem un Pla de Convergència Valencià per al desenvolupament de la

Societat de la Informació i el Coneixement en el nostre entorn, i impulsarem la
immersió de la Comunitat Valenciana en la societat de la informació i el
coneixement centrant-nos en els factors claus d'èxit com: la formació reglada i
transversal, amb una especial atenció als sectors socials més desfavorits;
l'atractiu dels continguts; la generació de confiança en l'ús i una assistència
tècnica adequada a les necessitats particulars dels sectors productius
valencians, en particular a les pimes valencianes, a fi de reduir la bretxa digital
existent.
Este Pla de Convergència suposarà el desplegament i ampliació, en la nostra

Comunitat, de les iniciatives estatals en la Societat de la Informació i el
Coneixement, en particular el Pla Avança i el Pla per a la Modernització de les
Administracions Públiques.
Crearem un centre de difusió del coneixement i del talent, principalment

vinculat a la producció valenciana, utilitzant les TIC com a factor aglutinador
d'activitat intel·lectual en tots els seus aspectes i facetes, des de la
investigació fins a la producció artística, amb dos àrees sobre les quals se
sustenta: els continguts i les infrastructures. Serien continguts privilegiats del
centre tota la producció intel·lectual, inicialment valenciana, i a continuació la
de la resta de pobles i territoris, amb especial èmfasi els de la conca
mediterrània, que en permeten el maneig i la codificació per a ser distribuïdes
i gestionades per mitjà de les TIC. És una tremenda oportunitat que es deriva
per a la classificació i el manteniment del patrimoni intangible de les diferents
cultures.
Promourem Vivers d'Empreses de Base Tecnològica en cada una de les tres

províncies, vinculats al desenvolupament de Pols d'Innovació. Cada un d'estos
vivers comprendrà un espai físic per a la ubicació del germen inicial d'empresa,
facilitats logístiques comunes, serveis comuns de suport, àrees logístiques
individuals i àrea comuna de recepció. Estes iniciatives empresarials estaran
acompanyades de les iniciatives públiques i els recursos pressupostaris
necessaris per a assegurar l'accés a les infrastructures de la informació, com
una forma d'augmentar la productivitat de les nostres empreses.
Establirem les condicions adequades per a la instal·lació, a la nostra

Comunitat, de seus d'Investigació d'Empreses Multinacionals, així com de
qualsevol empresa de base tecnològica o altament innovadora. Actuarem com a
vertaders agents impulsors que afavorisquen l'establiment d'estes empreses en
el nostre territori.
Les Caixes d'Estalvi seran incentivades per a contribuir a afavorir l'increment i

la millora del teixit empresarial de les TIC de la nostra Comunitat, per mitjà
del finançament d'activitats orientades a la difusió del coneixement
cientificotècnic, així com destinant part dels seus recursos financers a la
creació de fons de capital llavor i capital risc en el sector, que fomente la
formació d'empreses innovadores i l'enfortiment de les ja existents.
Assegurarem l'accés als ciutadans, independentment de la seua procedència

social o territorial, a les noves tecnologies, garantint les Infrastructures
necessàries i establint preus raonables, facilitant l'adquisició dels mitjans
39
informàtics a les llars amb baix nivell de renda i impulsant l'aplicació de les
noves tecnologies a l'atenció de la discapacitat.
Implantarem i desenvoluparem l'e-Generalitat, a fi de facilitar als ciutadans

l'accés total als procediments d'informació administrativa, impulsant la posada
en marxa de la finestreta electrònica única.
Crearem un Fons Valencià per al desenvolupament de la Societat de la

Informació i el Coneixement, a fi de finançar el conjunt d'iniciatives públiques i
privades amb el desenvolupament i implantació de les TIC a la nostra
Comunitat
40
UN GIR SOCIAL
CAP AL BENESTAR DE LA MAJORIA
Capítol 3
Habitatge: Promourem que l’habitatge tinga preus assequibles per als ciutadans
Capítol 4
Educació: La nostra prioritat, una educació amb capacitat de resposta
Capítol 5
Salut: Una reforma inajornable per a impulsar la salut
Capítol 6
Igualtat: Un nou contracte social entre homes i dones
Capítol 7
Benestar Social i Immigració: Un Nou Model de Serveis Socials
41
Capítol 3: Habitatge
Promourem que l’habitatge tinga preus assequibles per als
ciutadans
Més habitatge protegit, més habitatge en lloguer assequible

i més rehabilitació de barris
Període 2003-2007: A penes un 8% de els habitatges que s'han

construït durant estos anys a la Comunitat Valenciana han sigut
Habitatges de Protecció Oficial.
2003-2007: Camps va prometre 100.000 Habitatges de Protecció
Oficial, de les quals 65.000 anaven a ser de nova construcció. No
s'han construït estos habitatges i les llistes d'espera per a accedir a
un habitatge protegit continuen creixent.
Any 2006: Cada jove valencià ha de dedicar més del 60% del seu sou
per a pagar la quota mensual de la hipoteca per la compra de
l’habitatge. Els terminis de les hipoteques s'allarguen a 30, 40 i 50
anys de duració.
Any 2010: Un de cada dos habitatges de primera residència que es
construïsca tindrà un preu assequible; és a dir, que supose dedicar
menys d'1/3 de la renda familiar al pagament mensual de la
hipoteca.
ÍNDEX
1. Mesures en matèria de sòl

2. Mesures per a facilitar l'accés a l’habitatge
1) Creació d'un parc de habitatge
protegida
2) Fomentar l’habitatge en lloguer
3) Utilitzar al màxim el parc de
habitatges
4) Atenció especial als sectors de
rendes baixes
5) Programa de Millora i Rehabilitació
de Barris
6) Pacte amb els municipis
7) Acord social amb els agents que
intervenen en el sector.
8) Altres mesures
42
L'increment ininterromput dels preus de l’habitatge a la Comunitat Valenciana en

estos anys, ha deixat perplexos als milers de ciutadans que han volgut adquirir un
habitatge. Quan analitzem la falta d'impuls a els habitatges de Protecció Oficial que
els governs del PP ha fet en esta última legislatura, la perplexitat dels ciutadans es
torna indignació: a penes el 8% del total de els habitatges construïdes en la nostra
comunitat, en estos últims quatre anys, han sigut de Protecció Oficial.
L’habitatge apareix sempre com una de les principals preocupacions dels valencians
segons totes les enquestes. I no és gens estrany, a la vista de la situació generada
com a conseqüència de les polítiques desenvolupades pel Govern Valencià del Partit
Popular.
Ni des de la perplexitat ni des de la indignació es pot resoldre el problema de

l’habitatge, com tampoc amb noves promeses de construir milers de habitatges
socials per un Govern el crèdit del qual està esgotat, que es vénen a sumar a els
habitatges ja promeses i no construïdes en la legislatura anterior, en un seguit que
sembla no tindre fi.
Els valencians veuen que malgrat que s'estan construint més habitatges que mai,
amplis sectors de la població no poden accedir a un habitatge. Es dóna la paradoxa
que uns pocs poden comprar habitatges com a inversió, mentre que la majoria dels
ciutadans, els que les necessiten per a viure, no poden pagar uns preus tan elevats
amb relació als seus ingressos ni encara que les hipoteques s'allarguen a 30, 40, 50
anys o més. Pareix raonable pensar, que el fet que es construisquen més habitatges,
no comporta que els preus siguen més assequibles. El fet que modera el preu de
l’habitatge tampoc és que hi haja més sòl, sinó l'existència en el mercat d'un
important nombre de habitatges de preu assequible. Sense habitatge de preu
assequible suficient en el mercat, els ciutadans amb ingressos mitjans-baixos no
aconseguixen comprar la seua habitatge; mentre que els ciutadans d'ingressos
mitjans-alts han de pagar desproporcionadament per les de renda lliure.
Entenem que un habitatge és de preu assequible si la seua compra o el seu lloguer

suposa dedicar menys d'un 1/3 de la renda familiar, i a això dedicarem un esforç
prioritari. Un objectiu bàsic de l'acció de govern socialista serà facilitar a les famílies
valencianes que ho necessiten l'accés a un allotjament a un cost assequible, siga en
propietat o en lloguer, siga en habitatge nova o usada.
Davant de la gravíssima situació en què ens trobem en matèria de habitatge, per

l'absència d'una decidida política de habitatge del Govern del PP en la Generalitat
Valenciana, no caben solucions màgiques a curt termini, com alguns venen, sinó
compromisos responsables.
Els criteris bàsics que guiaran la política de habitatge seran:
Z Apostar per l’habitatge de Preu Assequible com a solució al problema de

l’habitatge, per a dedicar com a màxim un 1/3 de la renda familiar al
pagament de la hipoteca o del lloguer.
Z Aconseguir una oferta de habitatge protegida suficient i adequada a les

condicions dels diversos grups socials que la necessiten.
43
Z Buscar l'estabilitat en el temps del parc de habitatge protegida. Es tracta de fer

més eficaç l'enorme inversió pública, evitar l'increment de consum de sòl i
disposar d'un estoc creixent de habitatges de preu assequible.
Z Apostar per l’habitatge en lloguer, en especial per als joves i per a col·lectius
que no poden pagar un habitatge nova.
Z Impulsar la utilització de l'important estoc de habitatges existents, tant les

buides com les que necessiten una adequació.
Z Donar suport a la política de habitatge amb accions de rehabilitació urbana

integral.
Z Aconseguir moderar el preu de els habitatges de marcat lliure.
Estos criteris es traduïxen en tres compromisos concrets per a la pròxima legislatura:
1. Aconseguir que una de cada dos habitatges de primera residència que es

venguen tinga un preu assequible, és a dir que supose dedicar menys d'1/3 de
la renda familiar.
2. Oferir 10.000 habitatges de lloguer a un preu assequible, entre 200 i 300 euros
al mes, en especial per a joves.
3. Aprovar amb urgència una Llei de Millora de Barris per a intervindre en els
barris amb necessitats de rehabilitació urbana, social o econòmica.
1. Mesures en matèria de sòl

Exigència legal de reservar en tots els desenvolupaments urbanístics almenys
el 50% de l'edificabilitat residencial per a habitatges de preu assequible.
Mobilització del patrimoni pertanyent a les Administracions Públiques per a

la producció de habitatge de preu assequible, preferentment en lloguer o en
règim de cessió de sòl.
Utilització del sòl derivat de l'aprofitament urbanístic que correspon als

Ajuntaments per a la construcció de habitatges de preu assequible,
preferentment en lloguer o en règim de cessió de sòl.
En sòls urbanitzables, les Administracions Públiques desenvoluparan sectors

de sòl per a la construcció de habitatge de preu assequible per mitjà de la
gestió directa.
En sòls urbans, la Generalitat garantirà la implantació obligatòria en tots els

Ajuntaments del Registre de Solars de venda forçosa i edificis en ruïna.
S'inclouran automàticament en este Registre els solars no edificats i els
edificis en ruïna no rehabilitats, en el termini que legalment s'establisca.
44
S'habilitarà un instrument de gestió específic l'objectiu bàsic del qual siga la

producció i gestió pública de sòl.
Increment de la participació pública en les plusvàlues generades en la

transmissió del sòl, amb destí obligat per a habitatge de preu assequible.
2. Mesures per a facilitar l'accés a l’habitatge

Per a la creació d'un parc de habitatge protegit estable, en propietat i en lloguer,
a més de la producció de habitatge pública
S'ampliarà fins a 50 anys la duració del règim legal de l’habitatge protegida,

graduant-lo segons el tipus de protecció. La qualificació de habitatge
protegida romandrà, sense possibilitat de desqualificació, durant tot el
període legal.
Per a assegurar la transparència i la igualtat d'oportunitats i evitar

corrupteles en el preu es posarà en marxa un Registre de Demandants de
Habitatges Protegits. Els inscrits en este registre de demandants seran els
únics que podran accedir per mitjà de sorteig a un habitatge amb algun tipus
de protecció pública, tant en primera com en posteriors transmissions
mentre dure la seua qualificació legal.
La Generalitat utilitzarà, de manera habitual el dret de tempteig i retracte

en les transmissions de habitatges protegides.
Es promouran habitatges, tant d'operadors públics com privats, que

conserven el dret de superfície i cedisquen el sòl a llarg termini.
Per a fomentar l’habitatge en lloguer
Compromís d'oferir un mínim de 10.000 habitatges de lloguer a un preu

assequible, entre 200 i 300€ al mes, especialment per a joves.
Creació d'instruments administratius, de gestió i financers per a incrementar

l'oferta de habitatges de lloguer a preu assequible i en especial per a fer
possible el compromís anterior.
Modificació del sistema fiscal vigent per a la mobilització de l’habitatge

buida existent cap al mercat de lloguer.
Creació de fons d'inversió immobiliaris, públics o semipúblics (amb les Caixes

d'Estalvis) com a instruments de canalització de l'estalvi cap a l’habitatge en
lloguer.
Per a utilitzar al màxim el parc de habitatges existent
Ajudes especials per a la rehabilitació de habitatges no utilitzades per les

males condicions en què es troben, sempre que es destinen a la venda o
lloguer a preu taxat.
45
Aprovació d'un programa de dotació d'ascensors als immobles residencials

que no en tenen, per mitjà d'ajudes econòmiques, i sobretot per a la gestió
de la instal·lació, perquè esta carència està impedint o dificultant molt l'ús
d'estes habitatges per persones d'avançada edat o amb minusvàlues.
Foment de l’habitatge compartida, amb la possibilitat de serveis comuns,

tant generacionalment com intergeneracionalment.
Establiment de programes específics per a la tercera edat, d'atenció

personalitzada, així com de manteniment, gestió i adquisició voluntària de
l’habitatge per l'administració.
Atenció especial a la demanda d'allotjament dels sectors de rendes baixes
Es tornarà a impulsar la construcció de habitatge social en lloguer

subvencionat, utilitzant per a això una part de la reserva d'edificabilitat dels
nous desenvolupaments residencials, el Patrimoni Públic de Sòl o el dret de
superfície amb concessió a llarg termini.
S'utilitzarà l’habitatge existent per a generar allotjaments per a estos

sectors, amb mesures de suport econòmiques i socials.
Caldrà ajustar-se a les necessitats singulars d'allotjament temporal dels

treballadors estacionals i dels immigrants nouvinguts.
Esta habitatge pública necessita una nova forma de gestió, amb

transparència, amb una col·laboració estreta amb els serveis socials i amb la
implicació directa dels ajuntaments.
Posada en marxa immediata d'un Programa de Millora i Rehabilitació de Barris
Per a abordar, per mitjà d'acció conjunta de la Generalitat i dels

Ajuntaments, actuacions integrals en la ciutat consolidada, que milloren i
facen més sostenibles els entorns urbans en els barris populars i en els
centres històrics deteriorats.
Per a actuar simultàniament tant sobre el medi material (edificacions,

espais públics, Infrastructures urbanes, etc.) com sobre el medi social,
econòmic i cultural. Es tracta de fomentar la revitalització d'estos barris,
així com la integració i cohesió social.
S'incentivaran les actuacions municipals sobre els barris degradats, i es

crearan instruments administratius específics i equips humans que
promoguen la participació ciutadana i la revitalització comercial i industrial
no contaminant.
Pacte amb els municipis
Es promourà un gran pacte per a l’habitatge amb els municipis de més de

10.000 habitants que els involucre plenament en la consecució de l'objectiu
bàsic de garantir un allotjament de preu assequible en un entorn de
qualitat.
46
Acord amb els agents que intervenen en el sector
Elaboració d'un gran Acord per a la Promoció de l’habitatge Protegida, amb

la participació de tots els agents públics i privats que intervenen en el
sector.
Altres mesures
La normativa obligarà a fer que les promocions de habitatge protegida, tant

públiques com privades, combinen distints tipus i dimensions per a atendre a
les diverses necessitats existents (joves, majors, famílies nombroses o
monoparentals, entre altres.) De la mateixa manera, es buscaran nous
sistemes que permeten en algunes promocions l'habilitació de els habitatges
protegides per part dels futurs usuaris.
Incorporació en les exigències de qualificació dels criteris de sostenibilitat i

de qualitat constructiva conforme al Codi Tècnic de l'Edificació i a les
Directives Europees.
47
Capítol 4: Educació
La nostra prioritat: Una educació amb capacitat de resposta.
Més recursos i millor gestionats, comptant amb els centres

educatius i les famílies.
31-12-2006: La Comunitat Valenciana ha liderat l'increment del

fracàs escolar a Espanya, passant del 25,9% en el curs 2000/2001 al
34,1% en el curs 2004/2005.
Març del 2005: En un magatzem d'Alaquàs on CIEGSA (l'empresa
pública encarregada de construir els col·legis) guardava alguns
expedients d'adjudicació de col·legis sol·licitats pel PSPV per a
estudiar els sobrecostos, es declara un incendi que segons la policia
va ser provocat. Els expedients han desaparegut. El dilluns 16 de
maig del mateix any, al matí, els empleats van trobar despatxos
"forçats i remoguts, encara que en principi no ha desaparegut res",
segons Máximo Caturla, conseller delegat de CIEGSA, poc abans
d'interposar una denúncia davant del Jutjat de Guàrdia Núm. 10 de
València.
Any escolar 2005-2006: Un de cada tres joves acaba l'escolaritat
obligatòria sense el títol de graduat en Educació Secundària, mentre
20.000 alumnes acudixen cada matí a classes en barracons.
2007: Seran una realitat: la gratuïtat dels llibres de text en
l’Educació Obligatòria, la construcció de 100 escoles públiques
d’Educació Infantil, l’oferta de 8 hores setmanals d’activitats de
reforç i profundització per a l’alumnat en tots els centres públics i
la cobertura de les baixes del professorat en 48 hores.
1. Implantar la gratuïtat dels llibres de text als alumnes

d'Educació Primària i Secundària Obligatòria, als Centres
sostinguts amb fons públics.
2. Crear una línia específica d'ajudes per a la compra de

material escolar per a les famílies amb més necessitats i
amb fills cursant Educació Infantil, Batxillerat o Formació
Professional.
3. Deixem oberta l'Acta Notarial perquè el Sr Camps, candidat

del PP, la subscriga i ratifique en el seu contingut.
Acta de Manifestacions, autoritzada davant de notari per Ignasi Pla,

València, vint de febrer del 2007
48
ÍNDEX
1. Més i millor educació per a totes les generacions:

més coneixement i qualificació en tots els nivells
educatius.
2. Més autonomia dels centres educatius.
3. Un sistema educatiu solidari amb tots els seus
alumnes.
4. Un sistema educatiu trilingüe.
5. Modernitzar el sistema educatiu per a respondre
a les noves demandes de la societat del
coneixement.
6. La Formació Professional: una prioritat de
caràcter estratègic.
7. Un nou contracte amb el professorat que millore
la qualitat de l'educació i dignifique el seu
treball.
8. Un major compromís social amb l'educació.
9. Una major implicació de les administracions
locals en l'educació.
10. Els ensenyaments artístics: un compromís decidit
amb la seua dignificació i homologació amb
Europa.
11. Una universitat que lidere la societat del
coneixement.
12. Ciència: el futur de la societat.
13. Finançament: una societat compromesa amb la
formació dels seus ciutadans.
49
L'educació és el principal instrument dels ciutadans contra la barrera de la

desigualtat i, amb la seua extensió, avancem cap a una igualtat d'oportunitats,
requisit imprescindible per a construir una societat de progrés i cohesionada. Som
més lliures i responsables com més alt és el nostre nivell cultural i formatiu, i tots
perdem com a societat quan el sistema educatiu fracassa i no complix el seu
objectiu.
El model del Partit Popular s'ha caracteritzat per no tindre resposta a cap de les
demandes educatives plantejades per aquells que ja es trobaven dins del sistema,
pels que pretenien accedir a una educació pròxima i de qualitat, i ni tan sols ha
tingut resposta per als joves que es plantejaven abandonar els seus estudis.
Gràcies a la campanya electoral, han descobert fa uns dies que més de 20.000
alumnes acudeixen cada matí a barracons en compte d’anar a escoles, i així mateix,
que el seu Decret que regula l'admissió als centres “no està funcionant del tot bé”.
Amb tota certesa entendran en unes setmanes, ja des de l'oposició, que el fracàs
escolar és molt més que una estadística a combatre i tòrcer buscant donar-li una
capa de maquillatge, i que, més aviat, és el fracàs de tota una societat.
Els barracons, la concentració exclusiva en centres públics de l'alumnat amb més

dificultat d'aprenentatge i el lideratge en el fracàs escolar a Espanya són una part
dels èxits de la gestió educativa del Partit Popular durant estos 12 anys. Han sigut
tan despreocupats amb el coneixement que han deixat un seguit d'insuficiències en
Educació Infantil, Primària, o Secundària, en aplicació de la tecnologia, en la dotació
d'autonomia als centres, inclús fent difícil fins allò que és més bàsic: cobrir les baixes
del professorat i de la resta del personal que treballa als centres educatius de
manera immediata.
L'educació és una palanca de canvi democràtic i econòmic, eix del que ha de ser una
Administració disposada a defendre-la i potenciar-la.
Primerament, la democràcia, l'educació contribuïx a fer que siguem millors persones,

que tinguem una bona base moral, cultural i intel·lectual en el temps i l’espai en què
ens ha tocat viure, sense distincions per condició social, econòmica o cultural. El
Partit Socialista proposa més i millor educació per a totes les generacions, com un
aprenentatge al llarg de tota la vida sentint-nos membres de la comunitat.
L'educació també es troba íntimament connectada amb la nostra economia. La

formació professional permet augmentar l'ocupacionalitat dels nostres treballadors,
millorar el funcionament de les nostres empreses i augmentar el nostre benestar.
Proposem una gestió integral de la formació professional que aglutine els actuals
subsistemes de formació reglada, permanent i contínua, i que es convertisca en una
prioritat de caràcter estratègic.
Les necessitats del nostre sistema educatiu trobaran resposta en una Llei Integral
d'Educació i Formació de la Comunitat Valenciana, que serà fruit del consens,
comptarà amb la participació del sector educatiu i tindrà voluntat de permanència.
En està llei incorporarem els coneixements i els valors considerats per tots com a
imprescindibles per a l'educació dels nostres joves, el paper que han de jugar les
diferents institucions (l'escola, la família, els mitjans de comunicació i
Administracions Públiques), així com els mecanismes de coordinació més adients per
50
a dotar de coherència tot el sistema. Entre tots estos valors cal destacar l'important
paper que han d’exercir les Administracions Locals, avançant cap a la definició de
Projectes Educatius de Ciutat. Volem ciutats educadores i no ciutats excloents.
El nostre model educatiu, s'orientarà a la consecució dels següents criteris i

objectius:
• Un compromís decidit amb les famílies que permeta conciliar la vida laboral,
professional i personal, i fomente la participació dels pares i mares en
l'educació dels fills alhora que oferisca serveis de suport a les famílies.
• Que els centres disposen de més autonomia i dels recursos necessaris per a
poder atendre del conjunt de l'alumnat.
• Garantir l'escolarització equitativa de l'alumnat amb especials dificultats entre

tots els centres i dotar els centres públics i concertats dels mitjans necessaris
per a assegurar l'èxit de l'alumnat.
• Hem d'adequar els continguts de l'ensenyament a fi que s'impartisca una

sòlida formació per al desenvolupament de la persona en un món obert i
canviant. Cal actualitzar els currículums escolars, garantir un ensenyament
eficaç dels idiomes estrangers, usar les noves tecnologies, aconseguir que els
centres escolars siguen llocs de treball i convivència. En definitiva, cal
ensenyar els alumnes a ser persones en el temps i l'espai que els ha tocat viure.
Una educació adaptada als nous reptes socials.
• Promoure un nou contracte amb el professorat que garantisca un sistema

d'incentius salarials i professionals, que propicie la dignitat que exigix el seu
treball, incremente el seu reconeixement social i supose un compromís eficaç
amb la qualitat de l'ensenyament.
• La Universitat Valenciana liderarà la societat del coneixement, per mitjà d'un

major suport a la investigació i una millora de les condicions del professorat.
S'escometrà amb èxit el procés de convergència en l'Espai Europeu d'Educació
Superior.
En definitiva, aconseguir una educació i una formació de qualitat per a tots els
ciutadans requerix l'esforç del Govern de la Generalitat, i la participació dels agents i
sectors educatius. Proposem més inversió i millor gestió per a la nostra educació. A
això dedicarem els nostres millors esforços.
1. Més i millor educació per a totes les generacions. Més

coneixement i qualificació en tots els nivells educatius
L'escola de qualitat és aquella que promou el màxim desenvolupament de les
capacitats de tot l'alumnat, genera una àmplia gamma d'èxits intel·lectuals, socials,
morals i emocionals i té en compte la diversitat sociocultural, econòmica, familiar i
d'aprenentatge. Un sistema educatiu eficient és el que maximitza la capacitat dels
51
centres escolars per a aconseguir resultats òptims amb tot l'alumnat

independentment de la seua situació d'origen.
Mesures generals
Establirem un pla de xoc per a acabar amb els barracons crònics i adaptar el
mapa escolar, en col·laboració amb els Consells Escolars Municipals, a les
noves necessitats escolarització.
Modernització de la xarxa de centres públics, dotant-los de les instal·lacions i

els equipaments necessaris per a oferir una educació de qualitat.
Promourem l'interés dels joves per la lectura, garantint l'existència de

biblioteques en tots els centres, degudament dotades i ateses per personal
amb la formació adequada, i fomentant la utilització del llibre de lectura
com a suport al desenvolupament del currículum de les diferents matèries.
Cobrirem les baixes del professorat i de tot el personal que treballa en els
centres educatius en 48 hores.
Dotarem tots els centres dels mitjans i de l'autonomia necessaris per a:
Posar en marxa mesures que responguen, tant a les necessitats de l'alumnat

amb més dificultats d'aprenentatge com a l'alumnat amb més capacitat i
motivació per a aprendre.
Oferir vuit hores setmanals d'activitats complementàries que faciliten, a

aquells alumnes amb dificultats d'aprenentatge, la superació d’estes
dificultats i l'ampliació i aprofundiment dels seus coneixements per a
l'alumnat amb més capacitat i motivació per a aprendre
Organitzar grups flexibles, desplegar algunes àrees i modificar l'horari de

determinats alumnes, a fi de recuperar les dificultats en el moment en què
es detecten,
Organitzar plans específics d'actuació dirigits a l'alumnat que vaja a romandre

un any més en el mateix curs, a fi que eixa repetició de curs li permeta
superar les dificultats que haja tingut en el curs anterior
Potenciar l'orientació educativa en les diferents etapes de l’ensenyament, a

través d’equips multidisciplinars i de departaments d’orientació, com a
instrument que facilite l'adopció de les mesures més adequades per a atendre
la diversitat de motivacions, capacitats i interessos de l'alumnat.
Educació Infantil
Fomentarem l'escolarització primerenca a través d'una àmplia oferta de

places (de 0-3 anys) tant en escoles infantils de la Generalitat com a través
de convenis amb els Ajuntaments i altres entitats sense ànim de lucre, a fi de
respondre a la demanda de les famílies que ho sol·liciten. Abans de finalitzar
la legislatura es crearan, com a mínim, 100 escoles infantils públiques de la
Generalitat Valenciana.
52
Garantirem la coordinació entre les escoles infantils i els col·legis a què

s'adscriguen, a fi que l'educació infantil siga una etapa educativa, de 0 a 6
anys, amb finalitats i objectius propis, independentment del centre on
s'impartisca.
Dotarem tots els centres del professorat i dels educadors necessaris per a
reduir la ràtio en el 2n cicle d'educació infantil a un màxim de 20 alumnes
per aula.
Educació Primària
Incrementarem el professorat d'Educació Primària per a garantir l'atenció en

grups reduïts de l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge en aspectes bàsics
com la lectura, l'escriptura, en valencià i castellà, i el càlcul.
Dotarem tots els col·legis d'Infantil i Primària del personal necessari per a
cobrir el treball administratiu.
Garantirem la coordinació entre els centres que impartisquen Primària, i els

de Secundària als quals estiguen adscrits, per a millorar la continuïtat de
l'escolarització de l'alumnat en el conjunt de l'educació obligatòria.
Educació Secundària Obligatòria
S'organitzaran programes de reforç de les competències bàsiques per als

alumnes de 1r i 2n curs, en tots els centres de Secundària. Estos programes
aniran dirigits a l'alumnat que els necessite per a cursar amb èxit l'educació
secundària.
S'incrementarà l'oferta de Programes de diversificació curricular en 3r i 4t

curs de l'Educació Secundària Obligatòria per a atendre tot l'alumnat que ho
necessite.
Organitzarem, en tots els centres de Secundària que siga necessari,

programes específics dirigits a l'alumnat amb serioses dificultats d'adaptació
a l'activitat escolar, greus desajustos de comportament o un sever retard
escolar i que corre un greu risc d'abandó del sistema educatiu. Estos
programes podran preveure que una part de l'horari escolar es duga a terme
fora del centre, realitzant tallers orientats a la inserció laboral. Per a això,
s'establiran convenis amb els Ajuntaments i altres institucions.
Educació postobligatòria
Adoptarem les mesures necessàries per a incrementar la taxa de titulats de

Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà de Formació Professional, a fi
d'aconseguir una taxa del 85% de titulats als 22 anys, tal com s'establix en els
objectius de la Unió Europea.
Incrementarem els mecanismes de coordinació amb els Estudis Superiors per

a facilitar tant el trànsit de l'alumnat com una millor orientació per a
l'elecció del tipus d'estudis més adequat.
Formació Permanent de Persones Adultes
53
Incrementarem i millorarem la formació permanent de les persones adultes

per a perfeccionar els seus coneixements, millorar la seua qualificació
professional i propiciar una plena participació ciutadana.
Fomentarem la participació de l'alumnat en la gestió i organització dels

centres, potenciant l'associacionisme i la participació activa de les persones
adultes.
Adoptarem les mesures necessàries per a reconéixer els coneixements i les

experiències prèvies de l'alumnat, tenint en compte el conjunt de
subsistemes de formació existents.
Incrementarem de forma substancial l'oferta d'educació a distància, creant

centres associats i implementant els avanços tecnològics existents.
Promourem, en col·laboració amb els Ajuntaments, els plans locals i

comarcals de formació dirigits a tota la població adulta, incloent-hi els que
faciliten l'accés a estudis universitaris.
2. Més autonomia dels centres educatius

Crearem les condicions perquè els centres disposen de més autonomia per a
organitzar la millor resposta social i educativa per a l'alumnat que tenen escolaritzat.
Per a això, proposem potenciar els aspectes següents:
Promourem l'elaboració de Plans Plurianuals en tots els centres en què es

determinen les mesures que s’adoptaran per a incrementar l'èxit escolar de
tot l'alumnat, la plantilla necessària i els instruments d'avaluació i seguiment.
En estos plans es preveurà l'estabilitat del professorat en el centre i la
formació permanent necessària per al compliment dels objectius acordats.
Autonomia en l'organització i desenvolupament del currículum
Els centres educatius podran modificar l'assignació horària a alguna de les

àrees de coneixement per a determinats alumnes, tant en Educació Primària
com en l'Educació Secundària Obligatòria quan organitzen activitats
específiques per a atendre millor les seues necessitats educatives.
Més autonomia en el disseny d'agrupaments, en l'organització del temps, en

la connexió interdisciplinària del currículum i en l'organització de les tasques
docents, per a desenvolupar projectes propis i globals d'innovació,
investigació i experimentació educativa.
Autonomia en l'organització i funcionament del centre
Crearem les condicions perquè els centres puguen millorar-ne l’organització

d'acord amb els seus objectius i característiques pròpies, i amb les decisions
que haja adoptat el seu Consell Escolar.
54
Millorarem, a través dels Consells escolars, la participació dels distints

sectors de la comunitat educativa en l'organització i el funcionament dels
centres.
Establirem els organismes de coordinació didàctica més adequats a les seues

característiques, així com les estructures de gestió i participació que millor
responguen a les seues necessitats, dins del marc general que s'establisca.
La Conselleria d'Educació facilitarà models i fomentarà les experiències en

este àmbit, reduint considerablement les instruccions relatives a
l'organització i el funcionament dels centres i transformant-les en
orientacions que poden tindre caràcter de norma supletòria per a aquells
centres que no hagen elaborat unes normes pròpies.
Autonomia en la gestió dels recursos econòmics
Capacitat de compra de tot el material i equipament necessaris. Una vegada

realitzada la dotació inicial per a un centre de nova creació, s'assignarà als
centres el pressupost necessari perquè realitze les seues pròpies compres,
acabant amb la immensa majoria de les actuals compres centralitzades que
es realitzen des de l'administració educativa.
Capacitat per a la contractació de serveis de manteniment i d'obres menors.
L'avaluació dels centres i del sistema educatiu
El suport a l'autonomia dels centres exigix simultàniament processos d'avaluació

interna i externa dels centres per a controlar-ne el funcionament, detectar-ne les
possibles dificultats i col·laborar en la solució dels problemes.
Tots els centres seran avaluats periòdicament. L'avaluació haurà de tindre en

compte el context socioeconòmic del centre i els recursos de què disposa, i
s'efectuarà sobre els processos del centre i de l'aula, els resultats dels
alumnes i la valoració que la comunitat educativa realitza sobre el
funcionament del centre. La comunitat educativa coneixerà els criteris
d'avaluació que s'utilitzen, així com els resultats. Les administracions
acordaran amb els Consells Escolars les mesures previstes per a millorar, si és
el cas, els indicadors de qualitat de cada centre.
Cada dos anys es durà a terme una avaluació general del funcionament del
sistema educatiu i presentarà un informe a les Corts Valencianes al voltant
del qual girarà el debat sobre les prioritats de la política educativa per a
millorar els aspectes que ho requerisquen.
3. Un sistema educatiu solidari amb tots els alumnes

El nostre sistema educatiu ha d'establir els mecanismes necessaris per a previndre i
compensar les desigualtats d'origen que presenten determinats sectors de la
població, siga quin siga el motiu que les origine, contribuint a la superació d’estes
desigualtats i sense ser ell mateix una font de discriminacions.
55
Educar a tots entre tots
El nostre propòsit és aconseguir que tots els centres sostinguts amb fons públics
garantisquen un servei educatiu sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat
satisfactori, disposant els mitjans necessaris per a això. Amb esta finalitat:
Promulgarem un nou Decret d'Admissió de l'Alumnat que garantisca

l'escolarització equitativa de l'alumnat amb necessitats educatives especials,
amb especials dificultats d'aprenentatge, alumnat immigrant o procedent de
minories ètniques o culturals entre tots els centres públics i concertats
Tots els centres públics i concertats disposaran dels professionals i dels

programes específics necessaris per a atendre l'alumnat amb necessitats
específiques de suport educatiu.
Programes integrals de compensació educativa
Els poders públics determinaran els centres i les zones d'atenció preferent on siga
necessari establir activitats o plans específics d'actuació en què figuraran, entre
altres, les mesures següents:
La reducció de la ràtio a 15 alumnes per aula, en aquells nivells, matèries i

situacions concretes de dèficit que ho necessiten.
L'increment dels recursos econòmics per a despeses d'organització i

funcionament dels centres.
L'ampliació de la dotació de professors i l'establiment d'acords amb els

Ajuntaments perquè els treballadors socials, mediadors culturals i altres
professionals puguen assessorar el professorat i treballar tant amb l'alumnat
que ho requerisca com amb les seues famílies.
El foment de l'estabilitat dels equips docents per mitjà de l'establiment de

Plans d'Actuació Plurianuals. Estos plans inclouran la garantia d'estabilitat
dels equips docents, així com els oportuns incentius salarials i el
reconeixement dels mèrits que siguen procedents, a l'efecte de facilitar la
mobilitat d'aquells professors que ho desitgen una vegada finalitzats estos
plans.
Activitats de suport familiar, de manera que es facilite la participació dels

pares i les mares de l'alumnat en el procés educatiu dels fills i filles i en la
vida dels centres.
Plans Integrals per a la Prevenció i Control de l'Absentisme Escolar.
Promourem Plans que garantisquen l'actuació coordinada de les diferents

Administracions amb competències en la matèria. Estos plans inclouran
mesures que tendisquen a millorar les condicions d'escolarització de l'alumnat
amb problemes d'absentisme, a donar suport a les famílies respectives i a
facilitar el trànsit d'este alumnat des del sistema educatiu al món laboral.
Incrementar i millorar els programes per a l'alumnat amb necessitats específiques
56
Millorarem les condicions d'escolarització, facilitant la integració de l'alumnat

i la sectorització de la resposta educativa en funció de les discapacitats, i
establirem l’ensenyament, les ajudes i les adaptacions curriculars necessaris
per a garantir que cada persona desenvolupe al màxim les seues capacitats.
Augmentarem la dotació de professorat especialista en Educació Especial en

els Instituts d'Educació Secundària, a fi d'assegurar la continuïtat de l'atenció
educativa rebuda per l'alumnat durant l'Educació Primària.
Impulsarem programes específics d'atenció a l'alumnat d'altes capacitats

intel·lectuals, de manera que es potencie el ple desenvolupament d’estes,
alhora que es garantix la seua integració amb la resta del grup.
Establirem convenis amb els Ajuntaments per a la contractació de mediadors

culturals i treballadors socials que desenvolupen el seu treball en els centres
educatius del municipi corresponent
Atenció educativa a l'alumnat immigrant
Crearem centres de recursos i equips d'acollida que estudien la situació

escolar, personal, familiar i social de l'alumnat amb desavantatges socials
que s’haja d’incorporar als centres educatius, perquè puguen realitzar una
avaluació o diagnòstic inicial a partir dels quals s’establisquen les mesures
d'atenció, el model d'escolarització i els recursos necessaris.
Organitzarem programes d'immersió lingüística i de compensació educativa

per a garantir que l'alumnat immigrant conega les nostres llengües i les eines
bàsiques necessàries per a integrar-se en el nostre sistema educatiu.
Fomentarem l'elaboració de materials curriculars i d’altres documents de

suport, en valencià i castellà, així com la difusió d'experiències realitzades
amb èxit en altres països i en altres comunitats autònomes que servisquen de
guia i orientació al professorat i a les famílies.
Establirem fórmules de col·laboració amb els països de procedència de

l'alumnat immigrant per a incorporar professors natius de suport i per a posar
en marxa programes d'intercanvi que faciliten la seua integració en el
sistema educatiu.
Organitzarem activitats específiques de formació del professorat que tinguen

en compte els continguts de l'educació intercultural, així com els aspectes
curriculars, metodològics i organitzatius que es deriven de les dificultats
educatives relatives a la incorporació tardana de l'alumnat immigrant.
Promourem projectes d'integració lingüística i social d'àmbit municipal,

coordinats amb els centres educatius, per a garantir la socialització en
valencià i castellà de la població immigrant en àmbits esportius, lúdics i
festius.
57
4. Un sistema educatiu trilingüe

Assumim davant del repte de la globalització el compromís d'avançar cap a un model
educatiu trilingüe. Al finalitzar l'ensenyament obligatori l'alumnat haurà de ser capaç
d'expressar-se, oralment i per escrit, en valencià, castellà i anglès. Per a això,
s'adoptaran les mesures següents:
Programes d'educació lingüística eficaç i de qualitat
Promourem que tots els centres sostinguts amb fons públics duguen a terme
programes d'educació en diverses llengües en tots els nivells del sistema
educatiu, que garantisquen el domini equivalent d’estes per part de
l'alumnat. Fixarem mecanismes de finançament i suport per al
desenvolupament d’estos programes en els centres educatius.
Realitzarem avaluacions periòdiques del funcionament d'estos programes, a fi

d'introduir les modificacions necessàries que permeten aconseguir l'objectiu
assenyalat.
Promourem i donarem suport específic als equips que elaboren i editen

materials didàctics en valencià.
Promourem les activitats extraescolars que reforcen l'aprenentatge del

valencià i dels idiomes estrangers més usuals en la Unió Europea.
Donarem suport a les associacions de mares i pares i a les iniciatives de

col·lectius que impulsen l'ensenyament en valencià i en anglès i que
fomenten activitats dirigides a incrementar el prestigi social del valencià i la
importància del coneixement dels idiomes estrangers més usuals de la Unió
Europea.
Donarem suport a les Universitats per a impulsar l'ús del valencià i l’anglès
com a llengües d'investigació, publicació, traducció, docència i treball en els
àmbits acadèmics i administratius.
Formació del professorat
Promourem que, tant a través de la formació inicial com de la formació

permanent, es garantisca la capacitació lingüística del professorat dels
distints nivells educatius.
Fomentarem els cursos d'estiu i a distància, per a facilitar la millora en el

coneixement del valencià i l'obtenció de la capacitació lingüística, tant al
professorat en exercici com als que es vulguen incorporar als centres
educatius de la Comunitat Valenciana.
Organitzarem programes específics de formació dirigits al professorat de les

diferents especialitats perquè puga impartit les matèries de la seua
especialitat en un idioma estranger.
58
Promourem, amb les mesures formatives necessàries, l'elaboració de

programacions integrals de llengües, especialment de valencià, castellà i
anglès , que faciliten la transferència dels aprenentatges lingüístics de
l'alumnat.
Formació de la població adulta
Garantirem que els Centres de Formació de Persones Adultes oferisquen

cursos de valencià, així com dels idiomes estrangers més usuals en la Unió
Europea, en distintes franges horàries, en modalitat presencial i a distància,
per a facilitar l'accés de tota la població.
Coordinarem, amb les diferents entitats relacionades amb la immigració, les

accions necessàries per a facilitar informació sobre la realitat lingüística de
la Comunitat Valenciana.
Promourem la conscienciació en la ciutadania de la conveniència de conèixer

i usar el valencià, així com aprofundir en el coneixement dels idiomes
estrangers més usuals en la Unió Europea.
5. Modernitzar el sistema educatiu per a respondre a les noves

demandes de la societat del coneixement
Cal adequar els continguts de l'ensenyament per tal que s'impartisca una sòlida
formació per al desenvolupament de la persona en el món actual, ensenyar les
alumnes i els alumnes a ser persones en el temps i l'espai que els ha tocat viure.
L'actualització dels currículums escolars
S'actualitzaran els continguts bàsics de les distintes etapes educatives a la

llum de les exigències formatives generades per la societat de la informació i
la comunicació; especialment en: l'adquisició de destreses i habilitats
relacionades amb la busca, selecció, anàlisi i organització de la informació;
el domini funcional de les tecnologies de la informació i la comunicació; la
formació en valors en un món globalitzat.
L'ensenyament eficaç dels idiomes estrangers més usuals
Implantació progressiva de centres públics trilingües. Ensenyaran en anglès, o

en l'idioma comunitari corresponent, una part de les activitats escolars de
l'educació obligatòria.
S'oferirà un segon idioma estranger en tots els centres docents públics a

partir del primer cicle de l'Educació Secundària Obligatòria.
Duplicarem l'actual xarxa d'Escoles Oficials d'Idiomes, creant centres

comarcals, per a acostar l'ensenyament d'idiomes estrangers al conjunt de la
població.
59
Promourem acords amb altres països per a reforçar la formació permanent

del professorat d'idioma estranger, i la incorporació de professorat natiu de
suport com a lectors.
Afavorir les estades formatives de l'alumnat i del professorat en altres països

per a l'aprenentatge d'idiomes desenvolupant el Programa Lluís Vives.
Durem a terme programes d'aprenentatge de llengües estrangeres on line per

internet i en les cadenes i emissores de Ràdio Televisió Valenciana, per a
millorar les possibilitats d'accés de tots els ciutadans al coneixement de
llengües estrangeres, fonamentalment les comunitàries i especialment
l’anglès.
Una educació que contribuïsca a la formació de la ciutadania europea
Reforçarem la dimensió europea en els currículums de les diferents matèries

al llarg de tot el sistema educatiu.
Facilitarem els intercanvis d'alumnat i professorat amb el d'altres països de la

Unió Europea, per al desenvolupament de projectes educatius conjunts i per
a completar la seua formació.
Plena incorporació de les tecnologies de la informació i comunicació al sistema

educatiu i a la pràctica docent. Aprendre amb les Tecnologies de la informació i la
comunicació.
Elaborarem i desenvoluparem un Pla d'Implantació de les Tecnologies de la

Informació i la Comunicació, que garantisca el seu ús per part de tota la comunitat
escolar, amb dotació d'equipament, suport tècnic especialitzat als centres i un
programa de formació del professorat, que establisca, entre altres, els següents
objectius:
Dotar tots els centres de Primària i Secundària dels ordinadors necessaris per
a la informatització progressiva de totes les aules. Un ordinador per cada dos
alumnes, amb connexió gratuïta a Internet.
Impulsar i desenvolupar el programari lliure, com a factor d'igualtat i

desenvolupament, en tota l'administració educativa i en la comunitat escolar.
Recolzar els equips encarregats d'impulsar les Tecnologies de la Informació i

la Comunicació (TIC) en els seus Projectes de Centre, amb atenció preferent
als equips directius, amb recursos diversos i nous programes de gestió.
Impulsar un ampli programa per a elaborar, recopilar i difondre materials

curriculars i de suport al professorat en suport informàtic.
Organitzar plans específics de formació del professorat que permeten l'ús de

les TIC en totes les àrees de coneixement.
Desenvoluparem un programa que garantisca la connexió en xarxa de les

biblioteques escolars, de manera que s'aconseguisca una optimització dels
recursos disponibles.
60
Impulsar un Pla d'acostament i utilització de les noves tecnologies a la

població adulta, per a contribuir al seu desenvolupament personal, social i
professional, promovent els sistemes e_learning per la seua enorme
potencialitat formativa.
6. La formació professional: una prioritat de caràcter

estratègic
La Formació Professional és l'instrument necessari per a augmentar la competitivitat
de les empreses i el factor decisiu d'inserció i progrés professional. Per a garantir el
dret a la formació professional i a l'aprenentatge al llarg de tota la vida de tots els
ciutadans, procedirem a:
Cohesionar i integrar la Formació Professional entorn d'un referent comú per

a tota la població demandant, integrant els tres subsistemes actuals (reglada,
permanent i contínua) en un únic sistema integrat de qualificacions i
formació professional, en el marc europeu de les qualificacions.
Crearem, de comú acord amb els agents socials i les administracions locals,
una Xarxa Pública de Centres Integrats de Formació Professional.
La Conselleria d'Educació serà l'encarregada de dirigir totes les polítiques de

Formació Professional, implantar el Sistema Integrat de Qualificacions i
Formació Professional, garantint la coherència de les actuacions i
l'optimització de recursos destinats al desenvolupament del sistema.
Garantir una oferta suficient a tots els alumnes que finalitzen l'educació
obligatòria sense el títol de Graduat en els Programes de Qualificació
Professional Inicial per a facilitar la seua inserció en el mercat laboral.
Crearem centres d'innovació i desenvolupament de la formació professional

en col·laboració amb grups d'empreses, sindicats o associacions professionals.
Establirem els mecanismes necessaris per a avaluar i acreditar les

competències adquirides a través de l'experiència laboral i aprenentatges no
formals i informals.
Fomentarem la formació en l'empresa a través de la millora dels incentius

fiscals per a aquelles empreses que realitzen un esforç d'inversió en plans de
formació complementaris als establerts amb caràcter general.
Potenciarem el funcionament de l'Institut Valencià de les Qualificacions, amb

la dotació dels recursos necessaris.
Promourem la incorporació als convenis col·lectius dels diferents sectors de

les noves titulacions de la formació professional i les funcions dels alumnes
en formació en centres de treball.
Enfortirem el paper del Consell Valencià de la Formació Professional, com a

fòrum de trobada i debat, entre les administracions i els agents socials, de la
definició, seguiment i avaluació de les polítiques de formació professional.
61
Fomentarem entre els estudiants l'esperit emprenedor en col·laboració amb

els Centres Europeus d'Innovació Educativa.
7. Un nou contracte amb el professorat per a millorar la

qualitat de l'educació i dignificar el seu treball
Un nou contracte amb el professorat que garantisca un sistema d'incentius salarials i
professionals, propicie la dignitat que exigix el seu treball, incremente el seu
reconeixement social i supose un compromís eficaç amb la qualitat de l'ensenyament.
Per tot això, ens proposem:
Incrementar el salari del professorat fins a situar-nos, com a mínim, en la

mitjana de les retribucions a Espanya.
Negociar amb els representants del professorat un sistema d'incentius

econòmics i professionals, vinculat a l'exercici de determinades funcions i
programes d'especial dificultat.
Establir un sistema de llicències per estudis àgil i flexible que facilite al

professorat la seua actualització científica i didàctica. Tindran prioritat les
llicències encaminades a la participació en plans intensius de formació
permanent o a la realització de projectes que repercutisquen en el centre
mateix de treball.
Assignar, dins de l'horari lectiu, tasques de tutoria del professorat de nou

ingrés en el sistema educatiu. Per a estes tutories tindrà prioritat el
professorat major de 55 anys.
Establir, amb la negociació prèvia amb els representants del professorat, un

sistema permanent d'habilitacions que permeta l'adaptació entre l'oferta i la
demanda educativa i l'estabilitat de les plantilles.
Garantir al professorat dels centres públics l'assistència jurídica necessària en

les activitats realitzades en el seu exercici professional.
Desenvolupar plans de formació permanent adaptats a les noves necessitats

professionals. Es potenciarà l'intercanvi d'experiències i la formació en
centres.
Reestructuració de la xarxa de centres de formació del professorat, creant

centres específics en determinades especialitats, per a atendre les noves
necessitats formació.
Establirem un Pla d'adequació dels centres escolars a la Llei de Seguretat en

el Treball i s'anomenarà un responsable de prevenció en cada centre.
Simplificació dels tràmits administratius que realitza el professorat per mitjà

de la generalització, entre altres mesures, de la firma electrònica.
62
8. Un major compromís social amb l'educació

Perquè l'educació es convertisca en la primera prioritat de la Comunitat Valenciana,
és necessari avançar de forma decidida cap a un major compromís social amb
l'educació, fet que requerix un nou compromís amb el professorat, amb les famílies,
els mitjans de comunicació i amb tots els agents i institucions que intervenen de fet
en l'educació.
Aprendre a viure junts: L'educació en valors i la convivència escolar
Promourem les actuacions necessàries per a garantir l'educació en els valors propis
d'una societat democràticament avançada a tot l'alumnat i millorar la convivència en
tots els centres educatius. Una educació en valors que dega contribuir a la prevenció
de conductes i actituds violentes i intolerants relacionades amb el gènere, raça,
origen, creences religioses o orientació sexual. Entre estes actuacions, que seran
consensuades amb els representants dels distints sectors de la comunitat educativa,
s’inclouran:
Promoure la conscienciació ciutadana en la necessitat que s'implique tota la

societat en la resolució d'una problemàtica, les causes de la qual es troben en
gran manera fora de l'escola i la solució de les quals no pot limitar-se, per
tant, a actuacions en el marc escolar.
Promoure l'elaboració d'un codi deontològic dels mitjans de comunicació,

tant sobre el tractament de la informació dels casos que es produïsquen com
sobre l'impacte educatiu de la seua programació. També es regularà eixe
tractament de la informació en el nou Codi Ètic de Ràdio Televisió
Valenciana.
Actualitzar la Carta de drets i deures de l'alumnat, de les famílies i del

professorat, amb la participació de tots els sectors de la comunitat
educativa, a fi que els centres educatius tinguen el clima necessari per a
afavorir el treball i l'estudi.
Potenciar el disseny, desenvolupament i avaluació de projectes educatius

encaminats a promoure la cultura de pau i no-violència i la no discriminació
per motiu de gènere, raça, origen, creences religioses o orientació sexual en
els centres docents.
Impulsar l'educació en valors des de totes les àrees o matèries, promovent el

respecte als drets humans i a les formes democràtiques de convivència.
Assessorar i donar suport als centres per a l'elaboració i aplicació dels plans
de convivència i de les normes de règim intern.
Activitats de formació conjuntes dirigides al professorat i a les famílies, que

reforcen la necessitat treballar en comú per a millorar l'educació de
l'alumnat i resoldre els problemes que s’hi produïsquen.
Reforçar el paper de la tutoria, amb els incentius econòmics i professionals

necessaris, per a facilitar tant la relació amb els alumnes com amb les seues
famílies.
63
Reforçar el paper dels equips directius perquè puguen adoptar de forma

immediata les mesures necessàries davant dels casos de violència o
indisciplina que s’hi produïsquen. Estes mesures seran prioritàriament de
caràcter socioeducatiu, a més de les mesures de caràcter punitiu que foren
necessàries.
Incrementar la vigilància al voltants dels centres en els horaris d'entrada,

eixida i recreació.
Impulsar, conjuntament amb els Ajuntaments, la posada en marxa de

programes contra l'absentisme escolar en tots els municipis, i garantir la
participació dels professionals necessaris per a conèixer les causes de
l'absentisme i per a adoptar les solucions més adients per a resoldre’l.
Organitzar, en tots els centres de secundària que siga necessari, programes

específics dirigits a l'alumnat que manifesta dificultats especials d'integració
en la vida ordinària dels centres. Estos Programes podran preveure
l'escolarització combinada, que es durà a terme una part de l'horari en els
centres educatius i una altra part en tallers d'orientació i inserció laboral
Un compromís amb les famílies per a millorar la qualitat de l'educació i estendre els
serveis educatius.
Fomentarem que les famílies tinguen una major implicació i coresponsabilitat

en el funcionament i govern dels centres educatius, afavorint la consolidació
de les associacions de mares i pares com a instrument de participació.
Establirem un Programa que garantisca la gratuïtat dels llibres escolars per a

tot l'alumnat que cursa l'Educació Primària i l'Educació Secundària Obligatòria
en tots els centres docents sostinguts amb fons públics.
Promourem la realització d'activitats de formació que estimulen l'existència

de contractes pedagògics entre les famílies i l'escola, en els quals es
consignen les activitats que pares i professors es comprometen a
desenvolupar per a millorar el rendiment escolar de l'alumnat.
Establirem convenis amb els Ajuntaments per a dotar els centres escolars
dels mitjans necessaris perquè romanguen oberts durant onze mesos a l'any,
set dies a la setmana i dotze hores al dia, per a fer de cada Escola i Institut
un centre d'extensió del coneixement per a tots els membres de la comunitat
local.
Dotarem els centres que siga necessari, dels serveis d'aula matinal, per a
atendre l'alumnat que ho necessite per l'horari laboral dels pares, de
menjador escolar i d'activitats extraescolars a les vesprades i durant els
períodes de vacances escolars.
En el marc de les activitats extraescolars es realitzarà una oferta d'activitats

relacionades amb l'esport, l’ensenyament artístic, les tecnologies de la
informació i la comunicació, els idiomes estrangers, etc.
64
En els períodes vacacionals, especialment durant el mes de juliol,

s'organitzaran intercanvis d'alumnat amb altres països de la Unió Europea, per
a reforçar en els alumnes tant el coneixement dels idiomes estrangers com el
seu sentiment de pertinença europea.
Este conjunt d'activitats seran sufragades pel Govern de la Generalitat, els

Ajuntaments i les famílies que ho sol·liciten. Establirem un fons d'ajudes per
a facilitar la participació en estes activitats a les famílies que ho necessiten.
Ampliarem els serveis de menjador escolar als mesos de juny i setembre
Estendrem les beques de transport i de menjador escolar per a l'alumnat

d'Educació Infantil de les famílies amb més necessitats.
Facilitarem les ajudes socials necessàries a les famílies que tinguen fills amb
patologies especialment problemàtiques.
Normalitzarem l'atenció educativa en les aules hospitalàries, estenent-la a

l'atenció domiciliària en els casos que es determinen.
Un pacte amb els mitjans de comunicació
Proposarem als mitjans de comunicació un gran pacte per a la seua

col·laboració i implicació en l'educació, a fi de garantir que la defensa dels
valors propis d'una societat democràtica siga una responsabilitat compartida
per tots.
9. Una major implicació de les administracions locals en

l'educació
Avançar cap a un major compromís social amb l'educació exigix un paper molt més
actiu de les Administracions locals, com a òrgans privilegiats per a coordinar
l'actuació dels diferents agents educatius que intervenen en un territori determinat
Promourem l'estudi, conjuntament amb la Federació de Municipis i Províncies de la

Comunitat Valenciana, de les competències educatives que han d'assumir
progressivament les administracions locals per a oferir un servei educatiu de més
qualitat per a tots els ciutadans. A fi d'avançar en eixa direcció, ens comprometem a
adoptar les mesures necessàries perquè es promoguen, entre altres, les següents
línies d'actuació:
La participació en la planificació de l'Educació Infantil, l'Educació Primària,

l'Educació Secundària Obligatòria; i l'educació de les persones adultes.
La creació de serveis d'informació i orientació dirigits a facilitar als ciutadans

la informació i l'orientació necessària sobre l'oferta de formació per a
l'ocupació i el mercat laboral.
La coordinació i gestió, en col·laboració amb la Conselleria d'Educació i amb

altres organitzacions socials, de l'obertura dels centres públics fora de l'horari
escolar.La coordinació de tots els recursos comunitaris, dels educadors
65
socials, treballadors socials i mediadors culturals, així com de les institucions

de benestar social, per a l'atenció de l'alumnat i les seues famílies.
10. Els ensenyaments artístics: Un compromís decidit per la

seua dignificació i la seua homologació amb Europa
Impulsarem els ensenyaments de música i dansa, d'art dramàtic, d'arts plàstiques i
disseny i de restauració i conservació de béns culturals, per al desenvolupament
educatiu, cultural i artístic dels ciutadans.
Per això, adoptarem les mesures necessàries per a:
Garantir i potenciar la posada en funcionament i desenvolupament de

l'Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana.
Fer efectiva l'equivalència real dels ensenyaments artístics superiors amb els
universitaris.
Potenciar l'autonomia acadèmica, d'organització i de gestió dels Centres

d'Ensenyaments Artístics.
Completar el catàleg de titulacions dels Estudis Artístics Superiors dins dels

Estudis Superiors d'Arts Plàstiques i Disseny.
Elaborar un Pla Estratègic que permeta als centres d'Ensenyaments Artístics

afrontar el repte de la seua pertinença a l'Espai Europeu d'Educació Superior,
dotant-los de les infrastructures i mitjans necessaris per a desenvolupar amb
èxit la seua tasca, així com per al desenvolupament de plans d'investigació i
postgraus específics.
11. Una universitat que lidere la societat del coneixement

El sistema universitari valencià demanda més qualitat, més equitat i una relació més
pròxima amb la societat. Per això, és necessària més atenció política i
pressupostària. Volem adoptar les mesures necessàries perquè tota la ciutadania
puga exercir el seu dret a rebre una Educació Superior de qualitat, tant de
l’ensenyament reglat (de grau o postgrau), com de la formació permanent, que els
permeta accedir als nivells més alts de la societat del coneixement, sense cap
condicionament extraacadèmic, sense cap tipus de discriminació.
Elaborarem la normativa necessària que ordene el servei públic que presta la

Universitat amb criteris de qualitat, cohesió i respecte al patrimoni científic i
cultural.
Garantirem un marc de suficiència financera i estímuls institucionals a través

dels Contractes-Programa en els diferents nivells de competències i gestió.
Promourem, de comú acord amb els Consells de Govern de les Universitats

públiques, que l'oferta de les distintes titulacions que s'impartisquen a la
Comunitat Valenciana siga complementària i enriquisca les possibilitats dels
estudiants.
66
Potenciarem que totes les Universitats elaboren un Pla estratègic que els
permeta afrontar amb èxit el procés de convergència en l'Espai Europeu
d'Educació i Investigació Superior.
Dotarem a les Universitats Públiques dels mitjans necessaris per a completar

les biblioteques, les infrastructures tecnològiques i els equipaments científics
necessaris. Les xarxes tecnològiques i biblioteques estaran a plena disposició
els 365 dies de l'any.
Incrementarem el salari del professorat i del personal d’administració i

serveis fins a situar-nos, com a mínim, en la mitjana de les retribucions
d’Espanya.
Promourem la clarificació de la carrera acadèmica del professorat, així com

els mecanismes d’accés als llocs docents i d’investigació.
Complementarem el sistema d'ajudes per a l'estudi, que establix el Ministeri

d'Educació, per a propiciar els majors rendiments acadèmics des de la
suficiència financera dels estudiants.
Complementarem les ajudes econòmiques del Ministeri d'Educació per a

facilitar la mobilitat geogràfica dels estudiants, amb especial atenció a les
necessitats residència, accés a habitatges de lloguer i altres alternatives que
facen efectiu el dret d'elecció de centre per part dels estudiants d'educació
superior.
Complementarem les ajudes econòmiques, que atorga el Ministeri d'Educació,

per a la mobilitat internacional dels estudiants, a fi que tots els estudiants
que ho desitgen puguen cursar un any d'estudis fora d'Espanya i completar la
seua formació.
Modificarem la legislació sobre el mecenatge universitari per a incentivar les

inversions empresarials en les noves tecnologies, impulsar parcs tecnològics i
facilitar donacions patrimonials a les Universitats públiques.
Impulsarem la creació de parcs científics i tecnològics vinculats a les

Universitats.
Fixarem uns objectius estratègics d'I+D+i, en funció de les prioritats del

nostre desenvolupament productiu i les potencialitats socials i culturals de la
Comunitat Valenciana, garantint la coordinació de les iniciatives i actuacions
públiques i privades.
Es redefinirà l'estructura, la composició i competències de l'Agència

Valenciana d'Avaluació i Prospectiva.
12. Ciència: el futur de la societat
Flexibilitzarem i agilitarem la gestió dels fons dedicats a la investigació, a fi

d'aconseguir més excel·lència per al sistema de Ciència i Tecnologia.
67
Elaborarem un pla plurianual d'I+D+i que contemple els objectius, duració

dels projectes i procediments d'avaluació. Este programa contemplarà
l'augment progressiu d'investigadors, impulsant la mobilitat internacional dels
investigadors i el seu tornada al final dels projectes corresponents.
Impulsarem un Programa específic de suport als joves investigadors a fi de

millorar la seua situació professional, evitar la fuga de cervells i recuperar
científics valencians que estan fora de la Comunitat Valenciana.
Flexibilitzarem el procediment de contractació dels investigadors per a

garantir que el nostre sistema de ciència i tecnologia puga contractar els
millors investigadors en convocatòries obertes i competitives.
Donarem suport econòmic als parcs científics vinculats a les universitats.
Promourem l'elaboració d'estudis i informes sobre els temes que preocupen a

la societat (transgènics, canvi climàtic, biodiversitat, noves malalties, gestió
de catàstrofes i de riscos, implicacions ètiques de les aplicacions científiques,
diversitat familiar, gènere i orientació sexual...).
Establirem un Programa de Dona i Ciència que impulse polítiques dirigides a

avançar en la igualtat entre homes i dones, a fi d'incrementar la presència de
la dona en el sistema de ciència i tecnologia.
Realitzarem un Programa de Divulgació Científica, que permeta un

acostament de la societat a la ciència, fomente les vocacions científiques i
difonga els avanços de la ciència i la tecnologia al conjunt de la ciutadania.
Potenciarem les xarxes de transferència de tecnologia de manera que la I+D+I

puguen vincular-se a l'activitat econòmica i social.
Fomentarem la formació de professionals, que col·laboren amb els

investigadors, en la gestió de la transferència de tecnologia.
13. Finançament: una societat compromesa amb la formació

dels seus ciutadans
Aconseguir una educació i una formació de qualitat per a tots els ciutadans requerix
l'esforç del Govern de la Generalitat, dels agents socials i en definitiva, un esforç de
la societat que s'ha de plasmar en més i millor inversió en educació, en la formació
del conjunt de la població. Per això, ens comprometem:
El Consell de la Generalitat, amb l'objectiu de garantir el dret a una educació

de qualitat per a tots els alumnes, establirà els increments necessaris en els
Pressupostos d'Educació per a complir els objectius anteriors. El seguiment en
l'aplicació de les polítiques públiques educatives es realitzarà amb programes
quadrianuals que fixaran els objectius intermedis a aconseguir i els seus
terminis, habilitant amb esta finalitat les corresponents partides
pressupostàries.
68
L'establiment d'un Model de Finançament Universitari, que assegure la

suficiència financera de totes les Universitats Públiques, així com les Bases
de Contractes Programa per a la millora de la qualitat universitària. Això
implica el nostre compromís de fixar un increment en el finançament públic
de les Universitats Públiques que arribe al final de la legislatura l'1'5% del PIB.
Incrementar els fons públics d'investigació i desenvolupament en un 25%

anual acumulatiu amb l'objectiu que la I+D+I arribe al 2% del PIB l'any 2011.
En definitiva, el nostre compromís és invertir més i millor en Educació, en la

formació de tota la població, amb la incorporació als Pressupostos de la Generalitat
Valenciana de les partides necessàries per al desplegament i aplicació de totes les
mesures fixades en este Programa electoral, fins a arribar a invertir el mateix que la
mitjana dels països de la Unió Europea.
69
Capítol 5: Salut
Una reforma inajornable per a impulsar la salut
Més pròxima, més humana i de qualitat.
31-12-2006: El Consell dedica a la Sanitat Valenciana per a l'any

2007 112 euros menys per habitant que la mitjana espanyola.
Febrer del 2007: La Conselleria de Sanitat es gasta 600.000 euros a
col·locar un marcador de futbol, a l'entrada de València per a
continuar amb la seua campanya propagandística Construint Salut.
Maig del 2007: La Comunitat Valenciana disposa d'1,9 llits
hospitalaris per cada 1000 habitants, enfront d'una mitjana nacional
de 3 llits per 1000 habitants.
Any 2011: La Comunitat Valenciana aconseguirà la mitjana nacional
de llits hospitalaris per cada 1000 habitants. No hi haurà ni un euro
per a campanyes publicitàries.
ÍNDEX
1.- Un nou impuls a la salut
1) Més recursos: en despesa Pública i Personal

2) Més Participació: Ciutadana i de
Professionals
3) Més Investigació
4) Més Salut Pública
2.- Una Reforma Inajornable: Les nostres Quatre

Prioritats
1) Pla de Salut Mental

2) Serveis d'Urgències
3) La despesa farmacèutic
4) Les Llistes d'Espera
3.- Un Nou Model de Salut: Una sanitat més

Pròxima, més Humana i de Qualitat
1) Més Pròxima: una Assistència Sanitària Més

Accessible
2) Més Humana: una Assistència Sanitària Més
Amable
3) De Qualitat: més Oferta Assistencial
4.- El nostre compromís amb els consumidors. En

defens del drets dels consumidors.
70
La salut és una de les principals preocupacions dels ciutadans, que situen el bon
funcionament de la Sanitat, al capdavant de les seues prioritats. Per als socialistes,
la salut és un dret essencial, i per això, considerem que la seua defensa és un dels
millors instruments de solidaritat, cohesió social i seguretat per a les persones.
Davant de la incertesa de la malaltia, la promoció de la salut és la millor ferramenta
en l'objectiu de garantir als ciutadans una qualitat de vida per a hui i per al futur.
Així mateix, la sanitat contribuïx de forma important a la política de redistribució de
la riquesa generant ocupació, investigació i desenvolupament tecnològic. Per tot
això, per als socialistes, la Política Sanitària és una prioritat per a garantir el
benestar dels valencians i valencianes
El PSPV-PSOE entén i promou la salut com a dret constitucional i es compromet en la

seua acció política a defendre-la, potenciar-la i ampliar-la.
El nostre compromís és garantir un sistema de salut públic, universal, gratuït i de

qualitat com a garantia d'equitat i solidaritat, basat en el finançament públic i
l'assegurament únic, amb l'objectiu de protegir i promocionar la salut, previndre,
diagnosticar, tractar i rehabilitar les malalties i discapacitats, subministrar les cures
adequades a les necessitats, que garantisquen l'equitat, la dignitat, la solidaritat,
l'autonomia i la diversitat. Els socialistes considerem la salut com un pilar bàsic de
l'Estat del Benestar junt amb l'educació, les pensions, i molt recentment, l'atenció a
la dependència, promoguda pel Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.
Un Sistema de Salut que fomente una sèrie de virtuts cíviques dels professionals i de
la ciutadania com a resposta a les carències de qualitat democràtica existents:
solidaritat enfront de l'individualisme, transparència en compte d'opacitat,
participació i respecte en comptes de paternalisme, cooperació nacional i
internacional en compte d'aïllament, treball en xarxa com a alternativa a les
burocràcies jerarquitzades, mediació per a superar la rigidesa del sistema i adaptar-
lo a la diversitat de la nostra societat, sostenibilitat cultural i financera davant
d'iniciatives que posen en qüestió el futur, qualitat en l'atenció que produïsca
satisfacció a professionals i ciutadania.
Fa ja més de dos dècades els socialistes apostem per un Sistema Nacional de Salut,
de finançament públic i caràcter gratuït, basat en la universalitat del dret a la
protecció de la salut i l'equitat en l'accés a l'assistència sanitària. El
desenvolupament de l'Estat Autonòmic va portar que la Llei General de Sanitat
preveiera la descentralització de la Sanitat en les comunitats autònomes. Els
socialistes entenem avui que esta descentralització necessita un nou impuls. Cal
continuar aprofundint en l'esforç descentralitzador que aprope, ara, les decisions als
vertaders protagonistes: els ciutadans i els professionals de la salut. Els socialistes
proposem un estil més democràtic, participatiu i transparent en la gestió de la
sanitat, que situe els ciutadans en el lloc central del servei públic de salut com a
propietaris i destinataris del sistema que són, i els seus professionals, com el seu
principal actiu.
Han passat tan sols tres legislatures de governs conservadors, i la sanitat valenciana
ha retrocedit en quasi tots els seus aspectes més importants: la despesa sanitària per
habitant, a la Comunitat Valenciana, es troba en la cua de totes les comunitats
autònomes i lluny de la mitjana espanyola; les urgències s'han col·lapsat víctimes
d'una falta absoluta de previsió tecnològica i de dotació de mitjans humans i
materials; la despesa farmacèutica s'ha incrementat davant de la inexistent promoció
71
d'un ús racional del medicament; el sistema públic de salut es troba a la cua de

l'estat en llits d'hospitalització… I tot açò ha succeït mentre aconseguíem uns nivells
de precarietat i temporalitat en l'ocupació en la sanitat, tan insostenibles i injustos
en l’àmbit social, com ineficaços des del punt de vista de l'economia i la gestió
sanitària.
El Partit Popular va apostar per una política sanitària amb dos eixos: la gestió privada
i la restricció del finançament del sistema, com a mesures per a aconseguir la
reducció de la despesa sanitària. La primera s'ha mostrat ineficaç en tal control i la
segona ha portat al deteriorament del sistema públic de salut.
L’aposta per un model privat de salut més la reducció del finançament públic es va
veure acompanyat per una pèssima gestió de la Sanitat Valenciana, amb tants canvis
i pegats com a responsables ha tingut la Conselleria de Sanitat, caracteritzada per
una despesa corrent desbocada, una falta d'execució de les inversions previstes i, en
definitiva, una forta descapitalització en recursos humans i tecnològics i una creixent
desincentivació i desmotivació dels professionals.
L'epíleg d'este model sanitari s'ha escrit estos últims mesos previs a les eleccions.
Mentre amb una mà el President Camps demanava al Partit Socialista que gestionara
davant del Ministeri d'Economia un canvi del Model de Finançament Sanitari, amb
l'altra enarborava la bandera de la propaganda i la publicitat sanitària en forma de
rètols, cartells, tanques i falques de ràdio, tots ells finançats amb recursos públics.
La resposta dels socialistes ha sigut ràpida i valenta. Creiem en la necessitat d’una

reforma del sistema de finançament, que ens aporte més recursos, a la vista de
l'increment de la població assistida per la sanitat valenciana; però abans que res
considerem imprescindible deixar de malgastar els diners dels valencians en
campanyes publicitàries que venen una sanitat valenciana idíl·lica que només existix
en la ment dels dirigents del PP. D'una altra manera, demanar més diners per a la
nostra sanitat mentre malgastem el que tenim en publicitat, debilitaria enormement
la nostra posició davant de l'Estat i de les altres comunitats autònomes.
La resposta del Partit Popular, com ja passa quan sol·licitem informació no

confidencial respecte a les llistes d'espera, els costos de la concessió de l'Hospital de
la Ribera o les memòries de gestió dels centres sanitaris dels últims exercicis, s'està
fent esperar massa.
Els socialistes entenem que el canvi en la Sanitat Pública Valenciana no pot esperar
per més temps. Ens proposem rescatar la sanitat pública del seu actual abandó, i
situar-la en el centre d'un model sanitari més participatiu, més democràtic i més
descentralitzat, on les persones siguen el primer, i on els professionals de la sanitat
siguen part clau de la gestió. Només per mitjà d'una gestió eficient i l'augment dels
recursos que proposem per als pròxims anys, es podrà aconseguir que l'accés a la
salut siga realment universal, gratuït, equitatiu, solidari i de qualitat.
El Nou Model Sanitari s’assentarà sobre les bases d'una atenció sanitària més
pròxima, més humana i de més qualitat. El nostre Pla de Salut serà operatiu i eficaç i
es transformarà en l'eix de les actuacions i compromisos de la Generalitat amb la
salut dels ciutadans, reforçat per la seua presentació i aprovació en les Corts.
72
1. Un nou impuls a la Salut

La Sanitat Valenciana no pot esperar que els que durant tant de temps l'han situada a
la cua de les seues prioritats, canvien de parèixer i paren el seu deteriorament. La
Salut no permet segones oportunitats i, per tant, ara és temps d'apostar per un nou
equip gestor que aplique una política diferent. El Partit Socialista es presenta a estes
eleccions amb un programa que planteja solucions als dos grans reptes de la
Comunitat Valenciana: la Nova Política Econòmica i el gir social. Respecte al primer,
el PP no ha sabut aprofitar la bona conjuntura que la nostra integració en la Unió
Econòmica i Monetària ha generat estos anys, i el deute i el dèficit han crescut sense
límits. Respecte a la segona cosa, ni l'educació ni la sanitat han sigut considerades
grans projectes, i per això no ha sigut prioritari el seu finançament.
És moment de dir que sí als grans projectes, sempre que no es financen en perjudici
del nostre Estat del Benestar. És moment d'apostar, primer, per les polítiques socials,
i després, pels altres projectes. Els socialistes ens comprometem a augmentar els
recursos destinats a la Sanitat, per a millorar els seus recursos materials i personals,
volem comptar amb l'opinió dels ciutadans i dels professionals, com a guia essencial
de les necessitats del sector, i pretenem reforçar les inversions en investigació i en
salut pública fins a compensar el dèficit acumulat. Restituirem a l'Atenció Primària el
paper que li correspon, la seua contribució a la proximitat i eficiència del sistema
sanitari i construirem l'Atenció Primària del segle XXI a través del Pla de Millora
participat per professionals, agents socials i ciutadania. En definitiva, el nostre
compromís és donar un impuls a la salut dels valencians i fer d'això el nostre gran
projecte de futur.
Més recursos: en despesa pública i personal
Una adequada dimensió de les Infrastructures i els recursos sanitaris a les necessitats
reals és un requisit imprescindible per a poder aconseguir una atenció sanitària de
qualitat. Junt amb el necessari canvi de model públic de gestió sanitària, del que mai
vam haver d'apartar-nos, resulta imprescindible un nou impuls que incremente els
recursos existents, recursos que en estos 12 anys de governs del PP mai han crescut
proporcionalment al creixement de la població atesa pel nostre Sistema Sanitari. El
resultat que es produïx quan el pressupost de la sanitat no creix al mateix ritme que
les necessitats dels ciutadans és per tots conegut.
L'escassa inversió en Infrastructures sanitàries realitzada estos anys ha situat la

Comunitat Valenciana en els últims llocs en alguns dels principals indicadors sanitaris
com ara llits hospitalaris per cada 1.000 habitants. Les reiterades promeses
d'obertura de nous centres hospitalaris no han resolt el problema en la mesura que
no s'ha fet efectiu en estos anys. Amb les propostes plantejades en estes setmanes
prèvies a les eleccions, el Partit Popular, de nou, arriba després que els problemes
ja s'hagen estès. La inadequada gestió dels brots de legionel·la, l'augment de les
llistes d'espera, els retards en l'atenció en Consultes d'Atenció Especialitzada o el
col·lapse de les urgències hospitalàries són una mostra evident que els recursos de la
Generalitat no han anat destinats precisament a la Sanitat durant estos anys. De la
mateixa manera, en Atenció Primària, l’acabament del mapa sanitari és una altra
promesa llargament incomplida pels governs del Partit Popular.
Els socialistes som conscients que l'estabilitat del Sistema Públic de Salut passa per
aconseguir un equilibri entre les creixents necessitats de la població i la capacitat de
73
generar recursos que tinga la nostra economia. En este punt entenem que hi ha
recursos suficients per a sostindre els comptes sanitaris si es dóna un gir social a la
política econòmica de la Generalitat.
Els socialistes ens comprometem a realitzar de la política sanitària una de les nostres
prioritats, dins del gir social que proposem a la ciutadania, articulant les mesures
següents:
L'aprovació d'un Pla de Construcció, Adequació i Modernització de les

Infrastructures Sanitàries, que s’ha de realitzar al llarg de tota la legislatura
la redacció d'una nova Llei d'Ordenació Sanitària que, des de la defensa del
sistema públic de salut, garantisca la seua adaptació a les noves demandes
socials i el capacite per a oferir majors nivells de qualitat.
L'increment de la despesa sanitària pública per habitant, fins a igualar-lo,

com a mínim a la mitjana de l'estat.
L'execució d'un Programa d'Infrastructures en Atenció Especialitzada i

Sociosanitària que ens permetrà la creació de 4.477 nous llits, per a així
situar-nos en la mitjana d'Espanya en llits/1000 habitants. Estos canvis
suposaran passar d'1,9 llits /1000 habitants actuals a 3 llits /1000.
La construcció de 3 nous Hospitals d'Aguts, actualment no previstos, a

Ontinyent, Benidorm i Torrent.
La construcció de Centres Especialitzats d'Alta Resolució, amb la més

moderna tecnologia en les comarques de Xiva-Foia de Bunyol i de l'Alcoià, i
en aquelles comarques on el creixement demogràfic i la dispersió geogràfica
ho aconsellen
La construcció de nous Centres d'Especialitats en totes les ciutats de més de

20.000 habitants, i en aquelles de poblacions inferiors tenint en compte la
dispersió geogràfica.
La construcció de dos nous Centres Sociosanitaris per a persones majors i

malalts crònics.
L'adequació de la Xarxa Hospitalària de mitja i llarga estada per a pacients

crònics, rehabilitacions prolongades i cures pal·liatives.
L'anàlisi urgent dels punts negres (especialitats i/o centres) on s'establixen

els temps d'espera màxims per a l'atenció en Consultes Externes de les
distintes especialitats. Adequació dels recursos i articulació de les mesures
organitzatives necessàries per a corregir estos punts negres.
La cobertura del 100% de la població atesa pel model d'Atenció Primària.
El definitiu compliment de l'actual Mapa Sanitari, completant, en la pròxima

legislatura, la Xarxa de Centres de Salut i Consultoris Municipals.
La insuficient dotació en recursos humans és un dels motius de l'actual

sobrecàrrega assistencial, la qual, al seu torn, és causa dels mals que
74
afligixen la sanitat pública valenciana a la vista dels ciutadans: retards en

l'assistència, escàs temps per a l'atenció dels pacients i impossibilitat de
tracte personal amb els pacients. La sanitat valenciana s'aproxima a un
perillós dèficit de determinats professionals de la salut, en un context en què
cada dia augmenta la competència per a captar els seus serveis. Tot esforç
per establir fórmules de fidelització i llits d'incentivació respecte als
professionals de la salut és una bona aposta pel futur de la sanitat. Per estos
motius els socialistes valencians plantegem les següents mesures:
La realització d'una anàlisi urgent de les necessitats de recursos humans en

els distints nivells, centres i estaments, que permeta adequar els
professionals a les demandes assistencials reals, establint els mecanismes que
afavorisquen el seu compromís amb el sistema a través de les mesures
previstes en l'apartat dedicat a política de personal. Amb este fi s'elaborarà
un Llibre Blanc de les professions i professionals sanitaris
Igualment considerem necessari facilitar a tots els professionals la informació

i formació necessàries per al manteniment, actualització i millora dels
coneixements i habilitats precisos en la seua labor assistencial. Algunes
mesures encaminades a este fi seran:
La reformulació de l'estructura i funcions de l'actual Escola Valenciana

d'Estudis per a la Salut, a fi de millorar la seua oferta docent, adaptant-la a
les necessitats reals dels treballadors i garantint una relació efectiva amb els
professionals del sistema públic de salut, la Universitat, les Societats
Científiques i els Col·legis Professionals.
La creació de la Biblioteca Virtual Valenciana de Medicina, com el millor

instrument per a fer accessible als professionals els més recents avanços del
coneixement mèdic.
L'establiment dels mecanismes necessaris que facen possible que alguns

professionals puguen gaudir de períodes sabàtics, vinculats a la productivitat
i a la carrera professional, lliures de la responsabilitat assistencial, dirigits a
la dedicació del temps de treball a funcions d'investigació o a activitats
formatives.
La política de personal del Partit Popular ha generat entre els professionals

del sistema sanitari públic valencià una amarga sensació d'abandó. Les
fórmules de contractació abusives (contractes d'atenció continuada,
contractes a temps parcial) i les altes taxes de temporalitat laboral
(contractes d'acumulació de tasques i interinatges) són, potser, les dos
aspectes més rebutjables d'esta política. Els elevats nivells de penositat
laboral derivats d'una creixent pressió assistencial i d'un sistema d'atenció
continuada (guàrdies, nocturnitat i festius) mal retribuït i a vegades
incompatible amb una imprescindible conciliació laboral i familiar, són una
altra de les preocupacions no resoltes dels professionals del sistema públic de
salut. Els escassos sistemes d'incentius, segons criteris objectius o
possibilitats de promoció, són un altre mal crònic del model present. La
recent posada en marxa d'una mal anomenada carrera professional, que una
simple millora salarial a terminis vinculada a l'antiguitat i que incideix en un
escàs nombre de professionals, així com la d'un sistema d'incentivació per
productivitat caòtic en el seu plantejament i amb un desenvolupament gens
75
transparent, han sigut en dos noves ocasions malgastades. Però, a més,

també hi ha altres motius de queixa per a estos professionals sobre els quals
se sustenta el sistema sanitari públic valencià: la progressiva pèrdua de
capacitat adquisitiva, les plantilles crònicament insuficients o l'escassa (si no
nul·la) capacitat de participació en la gestió.
Els professionals sanitaris són el principal actiu de la sanitat pública, i la seua

situació, cal reconéixer-ho, no tarda a veure's reflectida en el funcionament
de la sanitat. Per això, proposem una sèrie de mesures que en la seua
aplicació establisquen una nova relació entre ells i l'empresa que els
contracta basada en un mutu compromís: el compromís del sistema públic de
salut amb els seus professionals, i el compromís dels professionals amb el
sistema públic de salut.
El replantejament dels actuals contractes d'atenció continuada fins a dotar-

los de les mateixes condicions retributives i idèntics drets que la resta de
contractes de plantilla.
La conversió simultània de la totalitat de contractes d'acúmuls de tasques, de

duració superior als 12 mesos, en contractes de caràcter interí.
Una vegada aconseguida l'anterior mesura, l'ampliació de la recentment

aprovada oferta pública d'ocupació i oferta d’una segona al llarg de la
pròxima legislatura, si més no, amb l'objectiu de situar els nivells de
temporalitat laboral per davall del 10% en tots els estaments.
La garantia en el futur de l'execució d'una Oferta Pública d'Ocupació en

sanitat, en terminis mai superiors als dos anys.
La busca de fórmules que permeten de forma real el dret a la mobilitat

vinculada a l'antiguitat, dins del mateix centre o entre centres com un dels
millors reconeixements als serveis prestats.
L'homologació de les retribucions dels treballadors sanitaris del Sistema

Públic de Salut Valencià amb la resta de professionals sanitaris del país.
És urgent la realització de les anàlisis necessàries que permeten identificar i

corregir les situacions d'alts nivells de càrrega assistencial sostinguda sobre
els quals cal adoptar mesures. En este sentit destacaran les iniciatives
següents:
La revisió de les plantilles, en tots els seus nivells i estaments, amb la

finalitat de dimensionar-les correctament a les demandes assistencials.
L'aplicació d'una política d'atenció continuada que reconega la important

labor social que exerceixen els treballadors del sistema públic de salut i l'alt
cost personal que en alguns casos suposa. Es revisaran els models retributius i
els drets de lliurança, i es desenvoluparà la possibilitat real que el
professional puga acollir-se a fórmules d'exempció d'esta part de l'activitat
sanitària, a partir d'una certa edat o en certes circumstàncies (gestació,
malaltia crònica) sense una greu reducció dels seus ingressos.
76
El replantejament en la gestió de l'actual acord de productivitat variable amb

la finalitat de fer-lo realment equitatiu, eficaç i transparent.
L'execució immediata de l'acord sobre desenvolupament professional.
La promoció de la dedicació exclusiva al sistema, amb accés voluntari a esta,

com a garantia de més disponibilitat, dedicació i fidelitat al sistema públic.
S'afavorirà el pas de l'actual complement específic C al B a qui ho sol·licite.
La creació del Consell de la Professió Mèdica i el Consell de la Professió

d'Infermeria.
Més participació: ciutadana i dels professionals
Els ciutadans i la gestió
El primer dret i responsabilitat dels ciutadans és la participació en la gestió del seu

propi procés de malaltia. El ciutadà té dret a sentir-se i a ser protagonista i partícip
principal de totes les decisions que afecten la seua salut. Este protagonisme serà
possible en la mesura que se li capacite en l'exercici del dret a la llibertat i
autonomia dels i de les pacients. La llibertat suposa, en primer lloc, el dret dels
ciutadans a decidir sobretot el que està relacionat amb la seua salut i amb l’atenció
sanitària. Per a això:
Es potenciaran de forma efectiva els drets dels i de les pacients vinculats

amb la seua capacitat a decidir sobre la seua salut i sobre el nivell d'atenció
sanitària.
Es garantirà la lliure elecció de centre sanitari, així com la del personal

mèdic i altres professionals sanitaris, inclosa la infermeria.
Es garantirà l'accés a una segona opinió, en els casos de decisions amb

especial repercussió en la seua supervivència i qualitat de vida.
La representació ciutadana ha d'estar present en els òrgans de decisió del sistema

sanitari, participant en la seua planificació, control, avaluació i millora. El nostre
objectiu és un sistema públic de salut transparent i democràtic que establisca
sistemes clars d’informació i rendició de comptes de les seues actuacions davant de
la ciutadania i dels seus representants legítims: les Corts Valencianes.
És promourà la publicitat mitjançant la pàgina web de la Conselleria de Sanitat , les

dades sobre inversió, recursos, activitat i els indicadors de qualitat del sistema públic
de salut valencià i dels diferents centres i organismes. Amb esta finalitat:
Es potenciaran els Consells de Salut del Departament, com a màxim òrgan de

participació ciutadana. El nostre compromís és que estos Consell de Salut
tinguen una participació efectiva en l'elaboració de plans de salut, en
l'orientació de l'assignació de recursos, en el control de la gestió i en
l'avaluació de la qualitat assistencial.
Igualment es recuperarà i potenciarà la participació ciutadana en el Consell

de Salut de la Comunitat Valenciana, modificant les funcions i composició
definides en l'actual legislació autonòmica.
77
Promourem, finalment, més responsabilitat de la població amb els seus

serveis sanitaris. Impulsarem les actituds cíviques de vinculació i suport cap a
la sanitat pública: donacions de sang i òrgans, activitats de voluntariat,
donacions econòmiques i llegats, i tota iniciativa ciutadana dirigida a millorar
els serveis sanitaris.
Crearem la figura del Defensor dels Usuaris del Sistema Sanitari Públic
Valencià, l'objectiu del qual serà la defensa dels drets i les llibertats dels
usuaris de la sanitat pública valenciana.
Els professionals i la gestió
Per a oferir serveis sanitaris de qualitat i controlar la despesa pública, resulta

necessària la participació responsable dels professionals en la gestió dels recursos
que tenen assignats. L'acostament de les cultures clíniques i de gestió ha de suposar
dotar els professionals de més autonomia i compromís en aquelles decisions que
afecten la qualitat i el cost final del servei que presten.
És igualment necessari incorporar els professionals a la gestió sanitària per a, d'esta

manera, garantir la coherència en els objectius generals de l'organització i la
prestació concreta de cada servei. És necessari oferir vies de participació en què els
professionals es comprometen en la planificació, organització i millora de
l'organització on treballen.
Amb este fi s'establiran, entre altres, les següents línies de treball:
Es caminarà cap a una nova política de personal directiu, en la qual prime la

professionalització. Es regularà l'accés a les responsabilitats directives per
mitjà de convocatòria pública i transparent entre els professionals que
tinguen una relació permanent amb l'Administració o hagen realitzat una
responsable opció professional per la gestió.
Es potenciarà la comunicació entre els òrgans superiors de gestió i els

responsables de les distintes Unitats i Serveis, desenvolupant instruments de
comunicació interna, eficaços i oberts a tots els professionals.
S'impulsarà el desenvolupament de programes de gestió clínica per Unitats

Assistencials que acosten la gestió dels recursos als i a les professionals
implicats. Estos programes obriran la possibilitat de realitzar contractes de
gestió entre les Unitats Assistencials i les gerències, sobre la base de carteres
de servei, objectius, pressupost i incentius.
Es potenciarà el paper i la responsabilitat dels i de les professionals en els

Consells de Salut del Departament i en el Consell de Salut de la Comunitat
Valenciana. És garantirà el funcionament dels Consells Assessors de la
Conselleria de Sanitat, amb la participació d’experts per a abordar de forma
integral i participativa els problemes de salut més rellevants i complexos,
com són entre altres: el càncer, les malalties cardiovasculars, la diabetes
mellitas, la malaltia mental, la sida, la malaltia respiratòria crònica, les
malalties prevenibles amb vacunes o la salut bucodental. És crearan nous
consells i és reforçaran els actuals mitjançant regulació normativa.
78
Més investigació
Pretenem donar un nou impuls a la Investigació Biomèdica i de Salut Pública basat en

la promoció de l'activitat investigadora en les diferents àrees. El nostre compromís és
un impuls decidit a la Investigació biomèdica, en serveis de salut i salut pública,
incrementant la inversió de forma significativa en este àmbit. Considerant, a més,
que la investigació biomèdica és una oportunitat per al desenvolupament i la
innovació en la nostra comunitat.
El principal problema de la investigació en salut en la nostra comunitat és la falta

d'una estratègia definida d'I+D+i en salut, d'inversió econòmica, de suport estructural
i d'incentius al personal investigador i al sanitari que ha provocat una disminució de
la massa critica en este camp i dels retorns en projectes de les convocatòries
nacionals i internacionals.
La nostra acció de govern defendrà que els centres i serveis del Sistema Sanitari
Públic Valencià siguen considerats com a centres públics d'investigació, i que pivote
sobre ells el sistema I+D+i en Investigació biomèdica. També estarà en el centre de la
nostra acció política el foment d'una cultura investigadora en tots els nivells
assistencials, promovent la formació específica i necessària dels professionals
sanitaris.
Elaborarem en col·laboració, amb tots els agents implicats un Pla Estratègic

d'Investigació, Desenvolupament i Innovació per al període 2007-2011, que definisca
les mesures que resulten necessàries per a facilitar la labor investigadora en els
centres públics de salut, removent els obstacles i traves que existisquen en
l'actualitat. En esta línia, els socialistes proposem:
Impulsar la investigació biomèdica de qualitat i rellevant. Establint una

política científica integral i realista que especifique els objectius de la
investigació biomèdica en la nostra comunitat, planifique l'activitat dels
centres d'investigació i aborde una planificació i dotació adequada dels
recursos humans i d'infrastructura.
Increment progressiu i ràpid inversió en investigació biomèdica i de salut,

impulsar i facilitar la captació de fons dels plans nacionals i europeus
d'investigació, fomentant a més la participació de la iniciativa privada en el
finançament com complementari a la finançament pública.
Recolzar i reforçar els Centres d'Investigació existents, reformulant els seus

objectius, dotació de recursos humans i infrastructura necessaris.
Impulsar la creació de grups d'investigació altament competitius, reduint el

risc de l'excessiva atomització i dispersió del teixit investigador.
Considerar els grans hospitals del Sistema Valencià de Salut com a centres
públics d'investigació, afavorint el seu desenvolupament i el seu acostament i
col·laboració amb altres organismes d'investigació.
Integrar la investigació bàsica i clínica per mitjà de la participació en xarxes

temàtiques d'investigació, així com compartint Infrastructures d'ús clínic i
d'investigació.
79
Establir àrees i línies d'investigació prioritàries, entre les que han d'incloure's
aquelles de més interés respecte a la salut dels ciutadans de la nostra
comunitat a més de temes d'avantguarda com és el cas de la investigació amb
cèl·lules mare.
Fomentar la cultura de la investigació a tots els nivells i a tots els

participants en l'activitat sanitària, de salut pública i gestió de serveis, fet
que clarament redundarà en una millora de la sanitat valenciana i de la seua
labor assistencial.
Facilitar i estimular la investigació per part dels professionals sanitaris amb

mesures com la dedicació parcial a la docència i investigació, programa d'any
sabàtic, valorant de forma correcta la labor investigadora per a la
contractació de professionals i la seua promoció professional, agilitar els
mecanismes de gestió administrativa, creació d'unitats de suport i gestió de
la investigació reformulant l'actual oficina d'investigació de la Conselleria de
Sanitat.
Promoure i impulsar estudis sobre salut pública i serveis sanitaris i

sociosanitaris d'especial rellevància a la Comunitat Valenciana, reformulant i
potenciant el paper de l'Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut (EVES) en
este àmbit.
Afavorir i col·laborar en el desenvolupament de nous procediments

diagnòstics i terapèutics.
Establir amb les universitats, el CSIC i altres organismes, convenis específics

d'investigació per a la participació de manera conjunta de científics dels
diferents centres o institucions, en projectes d'investigació sobre temes
comuns o complementaris.
La creació d'un Centre de Transinsubordinacions d'Illots Pancreàtics en la

Ciutat d'Elx.
Més Salut Pública
Els socialistes creiem que la Política de Salut a la Comunitat Valenciana necessita

realitzar un esforç addicional, i aconseguir una fructífera col·laboració entre el
sector públic i el sector privat, en la tasca comuna de protegir i promoure la salut,
aconseguint ambients sans en tots els àmbits de la vida.
El PSPV-PSOE, des del seu ferm compromís amb la igualtat de tots els ciutadans,
garantirà que cada un dels habitants de la Comunitat Valenciana dispose de més salut
i qualitat de vida possible, comprometent per a això al conjunt de la Sanitat
Valenciana en la realització de polítiques saludables que protegisquen i milloren la
vida dels valencians. Els estils de vida, que tanta incidència tenen sobre la salut s'han
d'abordar de forma transversal, amb origen en els sistemes educatius, l'urbanisme
segur, saludable i respectuós amb el medi ambient. Oferir serveis iguals per a totes
les persones és necessari però insuficient, ja que les necessitats de les persones o
d'alguns grups de població són diferents i l'accés als serveis també. El nostre
compromís amb l'equitat és anar més enllà de la igualtat, si suposa l'establiment
80
d'accions afirmatives en funció de necessitats específiques segons l'edat, el gènere,

l'ètnia, la condició de ruralitat, la discapacitat, o l'orientació sexual.
Ens comprometem a presentar una nova Llei de Salut Pública orientada a la

prevenció i a la promoció de la salut que de resposta als problemes de salut
prioritaris, amb l'objectiu de garantir la vigilància de la salut de la població,
la promoció de la salut individual i col·lectiva i la prevenció de la malaltia.
Presentar un Informe Anual sobre desigualtats a la Comunitat Valenciana,

desenvolupar mediadors sanitaris que faciliten la disminució de la distància
cultural i social entre les minories i el sistema sanitari.
Incloure l'orientació sexual i l’enfocament de gènere en els plans i programes

de salut i dels serveis sanitaris
Desenvolupament dels compromisos sanitaris de la Llei d'Igualtat entre homes

i dones establint mesures que permeten la conciliació de la vida personal i
laboral a les dones i homes que treballen en el sistema de salut
Implantarem la carrera professional per al personal de Salut Pública.
Per a ser eficaços en el desenvolupament de les polítiques de promoció de la

salut individual i social establirem un pacte local que promoga la
col·laboració dels ajuntaments.
Arbitrarem les mesures necessàries per a impulsar la Xarxa Valenciana de

Ciutats Saludables.
Una millor política de protecció de la salut ens obligarà, en primer lloc, a realitzar
actuacions sobre els àmbits següents:
En salut ambiental, millorarem la capacitat tècnica, per a implantar

programes de vigilància de l'exposició als riscos ambientals enfortint els
criteris de protecció de la salut pública.
En Qualitat i Seguretat dels aliments, afavorirem la coordinació i cooperació

entre l'administració pública competent i les empreses del sector, la
promoció de sistemes d'autocontrol en els processos de producció i
distribució dels aliments. S'obriran línies d'investigació per a caracteritzar els
factors de risc i es mantindrà un programa d'educació sanitària que incidisca
sobre la població en general i en particular sobre els manipuladors
d'aliments. Enfortirem i definirem, adequadament, les funcions de vigilància i
control a desenvolupar pels inspectors sanitaris sobre les indústries i
establiments alimentaris.
Desenvoluparem un Pla Integral de Prevenció Sanitària per al Sector Hoteler,

focalitzant les àrees de seguretat alimentària, legionel·la i el control de
qualitat en centres de SPA i tractaments termals)
Desenvoluparem un Pla Integral per a previndre l'Obesitat Infantil i control de

l'Alimentació saludable en l'escola.
81
Modificarem el Calendari de Vacunacions Infantils, amb la inclusió de noves

vacunes :
Z Vacuna del Papil·loma Humà (VPH)
Z Elaborarem un Pla per a la introducció de la vacuna contra el

Pneumococ Heptavalent (Prevenar) partir de 2008.
Z Implantarem la vacunació contra la varicel·la als 15 mesos.
Inclourem la Salut Laboral en el conjunt de polítiques de salut pública.
Ampliarem la cobertura de totes les accions encaminades a la prevenció del

tabaquisme i augmentarem els recursos d'ajuda a la deshabituació tabàquica,
especialment per a les poblacions més vulnerables: malalts crònics, dones,
adolescents i joves.
Desenvoluparem programes específics sobre:
Z Malalties cardiovasculars
Z Prevenció d'accidents
Z Càncer
Z Malaltia pulmonar crònica
Z Lluita contra les toxicomania
Z Atenció integral sociosanitària
Z Promoció de l'activitat física i l'alimentació equilibrada
2. Una reforma inajornable: les nostres quatre prioritats

Hi ha àmbits de la sanitat valenciana que exigeixen una intervenció immediata a la
vista del deteriorament produït i la repercussió que, de continuar la tendència
d'estos anys, podria implicar en la salut dels valencians. Estes actuacions urgents i
prioritàries, es desenvoluparan en els camps següents:
Pla de Salut Mental
Un factor essencial en l'elaboració de polítiques sanitàries, és el referit a pal·liar les

disfuncions originades per aquelles patologies associades a la salut Mental. L'objectiu
és millorar l'atenció a les persones que patixen estos trastorns, sense oblidar que
necessiten menys exclusió, menys discriminació i més ajuda per a poder
desenvolupar-se i viure millor.
Ens comprometem a posar en marxa en esta legislatura, un nou Pla Integral de Salut
Mental, basat en un model d'atenció comunitària equitatiu, coordinat, accessible,
integral i eficaç en la gestió dels recursos, que garantisca una atenció de qualitat.
En plena coincidència amb la declaració Europea de Salut Mental d'Hèlsinki de l'any
2005, apostem per un model d'Atenció Comunitària més participatiu i millor dotat de
mitjans per a corregir els dèficits existents.
Executar un Pla de Xoc per a augmentar el nombre d'Unitats de Salut Mental,

completar els equips multidisciplinaris i incrementar els recursos de personal,
corregint les desigualtats territorials actualment existents.
82
Incorporarem un equip de mediació que funcione amb Programa d'Atenció

Continuada Individualitzada (PACI) en totes les Unitats de Salut Mental
(USM).
Incrementarem de forma important els infermers i els treballadors socials en

la xarxa extrahospitalària, incorporant funcions de mediació i suport a
l'Atenció Primària, interconsulta i enllaç, suport a residències de 3a edat i
presos.
Crearem la Fundació Pública Valenciana d'Inserció Social i Laboral del Malalt

Mental, per al finançament i gestió de habitatges, dispositius d'inserció de
laboral i empreses socials.
Convertirem el Consell Assessor de Salut Mental de la Comunitat Valenciana

en un òrgan paritari, representatiu i de consulta obligada per a la Generalitat
en les matèries de la seua competència, modificant per a això la seua ordre
de creació de l'any 2005.
Reforçar els Serveis d'Atenció Primària, garantint la Formació Continuada dels

professionals assignats i el temps adequat d'atenció als pacients.
Garantir la qualitat de l'Atenció Urgent.
Adequar i preveure els recursos d'hospitalització psiquiàtrica en Hospitals

Generals, augmentant el nombre de llits existents i millorant les Unitats
d'Hospitalització existents.
Desenvolupar l'Atenció Domiciliària especifica per a malalts mentals i

apostarem per la miniresidència en entorn urbà i accessible.
Garantir la prestació bàsica i universal amb caràcter gratuït de la

rehabilitació del malalt mental en coordinació de la Conselleria de Benestar
Social.
La creació dels Hospitals de Dia i completar les Unitats Hospitalàries de Mitja

Estada.
Crearem Programes de Rehabilitació i Suport Comunitari.
L'extensió dels serveis de Salut Mental a l'atenció de pacients amb trastorns

del comportament alimentari (anorèxia-bulímia)
Crearem un Sistema d'Avaluació que aplique mecanismes d'obtenció i gestió

de la informació per a l'obtenció d'indicadors de qualitat assistencial així com
de les necessitats assistencials.
Promourem l'experiència pilot de crear cincs llars-sala d'ingrés per a aguts.
83
Serveis d'urgències - emergències
Serà un objectiu de la nostra política una nova coordinació entre els distints nivells
assistencials implicats en l'atenció urgent i un esforç d'adequació tecnològica i de
capacitació dels professionals implicats. L'objectiu buscat serà assegurar un
tractament òptim dels pacients en les quatre anelles de l'assistència urgent:
l'Atenció Primària, els SAMU, les Portes d'Urgència i les Unitats de Vigilància
Intensiva. Així mateix, es desenvoluparan plans específics per cada departament de
salut, a fi d'assegurar la coordinació i la cooperació del conjunt dels dispositius
assistencials en l'atenció a les urgències i les emergències.
Ens comprometem al disseny i execució d'un Pla Integral d'Urgències i

Emergències que, des d'una reforma organitzativa global augmente els
recursos emprats, aposte per la coordinació de serveis, la planificació dels
mateixos, i millore els nivells de seguretat, qualitat i rapidesa de les
urgències:
Z Garantirem a la població la informació adequada, homogènia i

continuada, sobre l'oferta dels diferents serveis assistencials
d'urgències i emergències, i els mecanismes d'accés a estos.
Z Promocionarem l'educació sanitària, continuada i suficient, que

incloga recomanacions sobre la utilització del servei sanitari més
adequat, en funció de la gravetat i complexitat dels problemes de
salut.
Z Igualment entenem imprescindible una modernització dels centres

d'atenció primària, els punts d'atenció urgent i continuada
extrahospitalaris i els serveis d'urgència hospitalaris, per mitjà
d'actuacions organitzatives i la contractació de més professionals
addicionals necessaris en tots els nivells assistencials, així com
l'adequació dels mitjans de transport sanitari implicats.
Z Es posaran en marxa les mesures organitzatives que permeten

augmentar la capacitat d'acollir nous ingressos hospitalaris, tant en
les sales d'hospitalització com en les d'unitats d'atenció intensiva.
Z Cal organitzar i dotar de personal suficient i adequat les unitats

responsables d'ordenar l'atenció en els serveis d'urgència
hospitalaris, adequant-les a les necessitats actualment existents.
Z Considerem necessari garantir que la informació als i les pacients i

els seus acompanyants siga l'adequada, en temps i forma, durant
tota l'estada en els serveis d'urgència, especialment en els
hospitalaris.
La despesa farmacèutica
La dispensació de medicaments ha de mantindre's com un acte sanitari integral pel

que promourem el desenvolupament d'una política global en matèria de farmàcia i
medicament, dirigida a promoure un ús racional dels medicaments, incrementar la
84
seguretat i qualitat de la seua dispensació i a millorar el control de la despesa

farmacèutica. Amb esta finalitat:
Ens comprometem a elaborar i aprovar un Pla Estratègic del Medicament que

permeta establir les mesures necessàries per a compaginar el manteniment
de la universalitat i la qualitat de la prestació farmacèutica amb la
necessària reducció de la factura farmacèutica i optimització de l'ús del
medicament.
Les llistes d'espera
Entenem com inajornable des de la responsabilitat política que ens demanden els
ciutadans, abordar el problema de les llistes d'espera, després d'este temps
d'inoperància i manipulació del Partit Popular. No podem parlar de qualitat en el
Sistema Sanitari Valencià si es mantenen els actuals temps de demora en l'accés a la
sanitat i les consegüents llistes d'espera. El Nou Model de Salut ha d’assentar-se
sobre les bases d'una atenció sanitària més pròxima, més humana i de més qualitat.
Per això l'accessibilitat cobrarà enorme importància en el futur per mitjà d'una Llei
de Temps Màxims d'Espera en l'Atenció Especialitzada, en la que s'abordaran els
aspectes següents:
Aprovació d'una Llei de Temps Màxims d'Espera en Especialitzada que

establisca d'uns estàndards de demora per a les distintes esferes de l'atenció
sanitària consensuat amb les societats científiques i que arbitre els sistemes
de garantia que permeten que, en cas d'incompliment dels temps màxims
d'espera, l'usuari puga dirigir-se a qualsevol altre centre sanitari (públic o
privat) on l’atenguen de forma més immediata, les seues necessitats
sanitàries, finançant l'administració l'atenció rebuda. Tals estàndards
s'establiran inicialment per a:
Z Les consultes d'especialitats

Z Les principals proves diagnòstiques i
Z La cirurgia programada.
Registre rigorós i transparent de les llistes i temps d'espera. És imprescindible

la creació i control permanent d'indicadors que expressen de forma real, les
demores assistencials. Els resultats de tal registre hauran de fer-se públics
amb la lògica salvaguarda del dret dels pacients a la confidencialitat.
Creació d'unitats assistencials d'alta resolució que garantisquen el diagnòstic

definitiu i fins i tot el tractament en un mateix dia, de patologies que per la
seua urgència o gravetat ho recomanen (certs càncers o malalties de cor,
entre altres)
La posada en marxa de circuits ràpids per a garantir que davant de la mínima

sospita de càncer, es tinga el diagnòstic definitiu i iniciar el tractament com
a màxim en 15 dies.
Radiologia: màxim 7 dies, siga quina siga l'exploració sol·licitada. Anàlisis

Clíniques màxim 48 hores. Biòpsies i Citologies immediatament. Patologia
quirúrgica general màxim 30 dies i patologia quirúrgica de distintes
especialitats màxim 60 dies.
85
Posada en marxa de nous programes d'intervenció que, des de la sanitat

pública, faciliten una primera reducció ràpida de les actuals llistes d'espera.
Dins d'esta línia de treball i entre altres mesures, assenyalaríem la voluntat
de substituir l'actual pla de xoc per iniciatives que optimitzen la utilització
dels recursos públics, com la creació de Grups d'Intervenció Quirúrgica
integrats per professionals de la Sanitat pública, que participaran en la
reducció de les llistes.
Anàlisi dels recursos disponibles amb la finalitat d'ajustar-los a les necessitats

assistencials (com es descriu més avant) a fi d'impedir que l'actual
desequilibri entre ambdós provoque el manteniment de les actuals demores,
expressió, en el fons, d'una evident escassetat de mitjans, especialment
humans.
Garantir a tots els ciutadans l'accés a la informació actualitzada, via Internet

i en temps real, de les llistes d'espera en tots els àmbits de l'atenció sanitària
i publicació d'estes en la pàgina web de la Conselleria de Sanitat.
S'establiran els canvis pertinents que permeten assegurar una demora

màxima en l'assistència no urgent en Atenció Primària no superior a 24 hores.
S'estendrà el programa de control de pacients anticoagulats a tots els Centres

de Salut d'Atenció Primària, evitant els desplaçaments dels pacients als
hospitals.
Es crearà una Unitat de Referència d'Hemodiàlisi Infantil per a la Província

d'Alacant que evite els actuals trasllats a València d'estos pacients.
3. Un nou Model de Salut: una assistència sanitària més

pròxima, més humana i de qualitat
La societat valenciana espera i mereix un salt qualitatiu en la sanitat que rep de les
institucions públiques. Este desig de millora troba resposta en les tres línies
estratègiques del Nou Model: aconseguir un accés a l'atenció sanitària més àgil i
pròxim, la prestació d'una assistència sanitària més humana i l'oferta de noves
prestacions sanitàries davant de les noves exigències de salut.
Més pròxima: una assistència sanitària més accessible
Millorar l'accés dels usuaris a l'atenció sanitària significa fer-la més àgil i pròxima al
ciutadà. Els socialistes creiem que esta agilitat i esta proximitat poden aconseguir-se
per mitjà d'un doble repte: la simplificació dels procediments d'entrada i la millora
de la continuïtat i coordinació en l'atenció sanitària. Tot això, junt amb les propostes
anteriors de Llei de Temps Màxims d'Espera en l'Atenció Especialitzada per a acabar
amb les llistes d'espera, i el Pla Integral d'Urgències i Emergències, faran que la
sanitat siga percebuda pels ciutadans com un servei pròxim i accessible.
86
Es facilitarà l'accés a la sanitat simplificant els procediments
La creació d'una finestreta única, que facilite al ciutadà les consultes i els
tràmits administratius.
La posada en marxa de sistemes d'atenció telefònica domiciliària durant 24

hores.
La posada en marxa de la citació única per centre assistencial, per a

consultes i exploracions, que permeta el màxim aprofitament del temps cada
vegada que l'usuari acudix a este centre assistencial, evitant les visites
reiterades.
L'adequació de l'horari dels centres assistencials a les obligacions i necessitats

dels ciutadans i el seu entorn familiar, promovent la utilització de les
instal·lacions hospitalàries en els majors marges horaris possibles.
El disseny, la planificació i la implantació en la xarxa sanitària pública

valenciana d'un programa de mediació intercultural i de traducció, amb
l'objectiu de superar les barreres idiomàtiques i culturals de la població
immigrant.
La progressiva aplicació de les noves tecnologies al servei de la qualitat.

Estes noves tecnologies (sistema d'informació integrat, targeta sanitària,
història clínica electrònica, sistemes informàtics d'emissió de receptes,
telemedicina, etc.) poden permetre millorar la interacció entre els usuaris i
el sistema de salut, permetent incrementar els nivells d'accessibilitat,
comoditat i eficiència.
Apostem per la coordinació i la continuïtat en l'assistència sanitària
Ja que millorar la qualitat de vida i la salut de les persones és l'objectiu de la nostra

acció de govern, és fonamental assegurar la coordinació institucional que permeta
una adequada planificació i una eficient execució de les actuacions, establint per a
això la normativa i legislació que garantisquen una intervenció sanitària eficaç
especialment sobre els dèficits i desigualtats detectats.
Promourem una més fluida relació de l'Atenció Primària amb l'Assistència

Especialitzada i Sociosanitària que facilite l'atenció integral de la malaltia.
Abordarem les reformes organitzatives necessàries per a permetre atendre

certs processos de malaltia, particularment freqüents o greus, de forma
unitària. Este sistema d'organització per processos tindrà com a objectiu que
l'estructura sanitària s'adeqüe a cada pacient i no a l'inrevés evitant els
retards i obstacles entre les distintes etapes de l'atenció sanitària. Entre
altres s'elaboraran programes de diagnòstic ràpid del càncer de mama,
pulmó, colon, pròstata i infantil.
Integrar en la xarxa sanitària Pública valenciana la Sanitat penitenciària.
Integrar en la xarxa sanitària Publica l'Hospital Militar de València.
87
Més Humana: una assistència sanitària més amable
Una assistència més humana comença per garantir uns adequats nivells de comoditat
i intimitat durant els temps d'hospitalització. El nostre objectiu és millorar
globalment les condicions d'hospitalització a fi de preservar la intimitat del pacient i
garantir la seua millor recuperació i descans, junt amb el de les persones que
l'acompanyen.
En el marc d'esta política un objectiu prioritari per als socialistes serà la progressiva
dotació d'habitacions individuals en els hospitals de la xarxa pública. El nostre
objectiu és que al final de la legislatura almenys un 30% dels llits hospitalaris de la
xarxa pública es troben en habitacions individuals. Amb este fi:
Es planificaran este tipus d'habitacions en tots els centres de nova creació.
S'iniciaran les reformes necessàries en aquells centres hospitalaris en

funcionament, les característiques dels quals ho permeten, per a dotar-los
del major percentatge possible d’estos llits individuals.
S'establiran les mesures necessàries perquè certs grups de pacients (malalts

terminals, malalts pediàtrics, gestants, etc.) siguen preferents a aconseguir
l'accés a una hospitalització en habitació individual.
La comoditat vinculada a l'hospitalització ha d'aconseguir també als familiars

i acompanyants. En este sentit, la progressiva introducció d'habitacions
individuals en la xarxa pública ha d'anar acompanyat de les mesures
necessàries que faciliten l'acompanyament dels pacients hospitalitzats.
S'elaborarà i implantarà un Pla de Qualitat i Confortabilitat dels Serveis

Sanitaris.
En les habitacions individuals, es realitzaran inversions necessàries que

faciliten i dignifiquen la quasi sempre convenient presència d'un
acompanyant, inclòs el seu dret al descans.
En els ingressos pediàtrics, de persones majors, de dones embarassades, i en

aquells altres pacients en què les seues condicions facen particularment
convenient la presència d'un familiar, el sistema públic de salut li facilitarà
les millors condicions d'estada inclosa la manutenció.
Es garantirà un adequat suport social als pacients hospitalitzats que per la

seua situació personal i familiar ho precisen. Este suport es proveirà durant
l'ingrés hospitalari i es reforçarà en el moment de l'alta.
Així, prèviament a l’alta hospitalària d'estos pacients, s'avaluaran les seues

necessitats socials i sanitàries, planificant-se les mesures d'ajuda necessàries,
a fi de garantir la continuïtat de les cures sanitàries i del suport social.
Humanització de l'assistència és, també, una relació pacient-personal sanitari

de qualitat. Amb este objectiu es duran a terme totes les accions favorables
a la promoció de la millor informació metge-pacient i la millor relació del
malalt i els seus acostats amb la resta del personal sanitari.
88
Es promourà la figura del metge responsable del pacient hospitalitzat, la

funció de la qual serà assegurar al pacients i a les persones a ell vinculades
una permanent informació de l'evolució del seu procés patològic, així com de
les mesures diagnòstiques i terapèutiques programades.
S'establiran sistemes de registre continuat de la qualitat percebuda per part

dels pacients i familiars referida al tracte rebut, de manera que puguen
establir-se les mesures de millora necessàries i puga recompensar-se, pels
sistemes de productivitat establerts, als equips que millors valoracions
obtinguen.
S'establiran temps d'atenció adequats a cada pacients en les àrees més

sensibles de l'assistència (centres de salut, consultes externes
d'especialitzada, etc.) i s'adequaran els recursos a les necessitats a fi de fer
possibles tals temps sense incrementar els períodes d'espera.
Igualment, i per a garantir un temps adequat d'atenció a cada pacient, es

revisaran i adequaran les plantilles dels equips assistencials, augmentant
aquelles que ho precisen, a fi de reduir l'excessiva pressió assistencial on hi
haja i millorar la dedicació i qualitat de l'atenció que es presta.
L'adequació de les plantilles en Atenció Primària haurà de permetre la

reducció de les targetes sanitàries a 1.400 per metge general i a 850 per
metge pediatre. Igualment, en Assistència Especialitzada, es realitzarà una
anàlisi urgent de les necessitats de recursos humans en els distints centres i
estaments que permeta adequar els professionals a les demandes
assistencials reals.
També en atenció primària s'arbitraran les mesures necessàries perquè els

facultatius estiguen en disposició de poder dedicar almenys 10 minuts a
l'atenció de cada un dels seus pacients amb un límit màxim d'agenda
assistencial de 25 consultes dia.
Es garantirà l'accés a proves diagnostiques des de l'Atenció Primària per a

millorar la capacitat de resolució i agilitar el diagnòstic i tractament de
nombrosos processos clínics, augmentant l'efectivitat del sistema sanitari.
Elaborarem, amb este fi, un catàleg de proves diagnostiques, que
incorporarem a la cartera de serveis de l'Atenció Primària.
S'arbitraran les mesures necessàries que reduïsquen la dedicació dels

professionals de la medicina a labors administratives, la qual cosa els
permetrà incrementar la seua dedicació a labors directament assistencials.
Simplificarem els tràmits administratius per al control de les baixes laborals i

racionalitzarem les actuals demandes d'informes i justificants. L'objectiu serà
sempre minimitzar les visites no clíniques.
També amb esta finalitat es revisarà i reformarà l'actual format de les

receptes, amb la finalitat de reduir les consultes reiterades i fer més senzilla
i àgil el seu compliment.
89
S'augmentarà el personal d'infermeria, auxiliar i administratiu a fi de

potenciar les activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia en
Atenció Primària.
Introduirem la perspectiva de gènere en la definició i disseny dels dispositius

d'atenció sanitària
Adaptarem l'organització dels centres a les característiques socials de

l'entorn respecte a la flexibilitat horària i optimització dels desplaçaments
De Qualitat: més oferta assistencial
La societat valenciana demanda noves i millors prestacions sanitàries a què el

Sistema Públic de Salut ha de ser capaç de donar resposta de manera ràpida i
eficient. En la nostra futura acció de govern, els socialistes valencians ens
comprometem a:
Garantir la totalitat dels drets de les mares, pares i xiquets en el procés de

naixement (preparació al part, acompanyament durant l'enllumenament, dret
a la intimitat i confidencialitat) inclòs el dret al part natural no medicalitzat
en els hospitals matern infantils de la xarxa pública.
Impulsarem la igualtat entre homes i dones en la prestació de cures informals

familiars, especialment a persones dependents i en la criança dels fills i
filles, fomentant les actituds positives i les habilitats de cures en els homes
Universalitzarem de forma real el dret a l'analgèsia epidural en el part.
Desenvoluparem l'assistència domiciliària postpart, a fi d'abordar les possibles

necessitats de cures de la mare i el xiquet.
Farem efectiu el dret a la maternitat desitjada, garantint l'accés sense

demora als més adequats tractaments de la infertilitat.
Ampliarem l'oferta pública de serveis en el camp de la planificació familiar,

inclosa la prestació de tractament anticonceptiu d'emergència, així com la
dispensació gratuïta de la píndola del dia següent.
Impulsarem el Pla de Lactància Materna de la Comunitat Valenciana d'acord

amb el corresponent pla estratègic europeu.
Garantirem la gratuïtat de la Interrupció Voluntària de l'embaràs (IVE) segons

la legislació vigent, a les dones que ho sol·liciten. Reformulant l'actual circuit
d'atenció a la interrupció de l'embaràs amb criteris de salut pública,
garantint l'accessibilitat i la continuïtat, millorant els vincles entre el
tractament de l'avortament i la planificació familiar.
Implantarem de forma efectiva per a tots els usuaris de la xarxa pública les
tècniques ecogràfiques i analítiques de diagnòstic prenatal de malformacions
i cromosomopaties.
90
Garantirem el diagnòstic genètic preimplantacional en la Sanitat Pública

Valenciana.
Promulgarem la Llei Integral de Salut Sexual i Reproductiva de la Comunitat

Valenciana.
Implantarem un Pla de Salut Bucodental que faça especial insistència en els

aspectes preventius i que incloga noves prestacions, per a xiquets,
adolescents, dones embarassades i en període de lactància, persones majors,
persones discapacitades i altres col·lectius de pacients mèdicament
compromesos. Instaurarem la figura del dentista personal i prestacions com a
empastats i les revisions anuals gratuïtes.
Crear de forma progressiva unitats o serveis d'Odonto-Estomalogia en

Especialitzada (preferentment a nivell hospitalari) que incorpore noves
prestacions a la Cartera de Serveis com les malalties periodontals en
col·lectius d'alt risc (discapacitats, immunosuprimits, revisions a pacients a
trasplantar) o el diagnòstic i tractament de problemes de l'articulació
temporomandibular. Es farà un ús ambivalent d'estos serveis per a solucionar
llistes d'espera de cirurgia oral.
Elaborar Plans de Prevenció de periodontopaties i de prevenció del càncer

oral.
Establirem, per mitjà de procediment legislatiu, la creació de Consells

Assessors, participats per experts, societats científiques i agents socials, etc.,
que seran òrgans consultius de la Conselleria de Sanitat.
Garantirem la gratuïtat de pròtesis dentals, auditives i ulleres per a persones

majors i famílies amb escassos recursos.
Garantirem la seguretat, comoditat i eficàcia del transport sanitari,

humanitzant i millorant la qualitat dels trasllats.
Garantirem l’atenció integral a les persones transsexuals, és a dir els

tractaments hormonals i psicològics i la cirurgia de reassignació de gènere.
Per això es crearà la Unitat Interdisciplinària de Gènere.
Incorporarem a la cartera de serveis de la sanitat pública la cirurgia ocular

dels defectes de refracció (cirurgia amb làser) per a la correcció de les
alteracions visuals.
Implantarem programes d'atenció al pacient terminal, orientats a garantir

una vida digna fins a la mort. Es promourà l'oferta assistencial hospitalària i
domiciliària de les cures pal·liatives en resposta a les necessitats físiques i
emocionals d'estos pacients i dels seus familiars.
Introduirem el podòleg per a l'atenció de les patologies del peu en pacients

amb discapacitats o limitacions físiques. Garantirem l'atenció podològica a
pacients diabètics i a pacients amb patologies vasculars cròniques, pacients
majors i famílies amb escassos recursos.
91
Implantarem programes d'educació sanitària en les escoles, per al que

s'establiran acords entre la Conselleria d'Educació, Sanitat i Ajuntaments.
Implantarem l'assistència directa en les escoles, per al qual promourem la
presència de l'infermer/a en estos àmbits.
Instaurarem la figura de la infermera comunitària de barri, que detecte i

gestione els problemes de salut de la població, centrada en la promoció de la
salut i educació per a la salut, vigilància del medi i participació comunitària,
amb ràtios de població adequada que li permeten una eficient actuació .
Establirem acords amb els Ajuntaments que permeten l'ocupació dels parcs i
centres públics com a àmbit per a la rehabilitació preventiva i la practica de
l'activitat física.
Crearem una Unitat per a l'Atenció Integral de la Fibromiàlgia a València.
Crear una Unitat de referència d'hemodiàlisi Infantil en la Província

d'Alacant.
Garantir el programa de control de pacients anticoagulats en els Centres de

Salut.
Afrontarem la prevenció dels accidents especialment els de trànsit com un

problema de salut pública considerant que avui continuen constituint la
primera causa de mort en els joves a més de discapacitat.
4. El nostre compromís amb els consumidors. En defensa dels

drets dels consumidors
Per als socialistes, la defensa dels drets dels consumidors ha tingut sempre un lloc
destacat en les polítiques de la societat del benestar, perquè considerem que el
consum pot ser un element d’integració social.
Apostem per tant per una política de consum que en aquests moments siga capaç de
donar resposta als nous reptes que se li plantegen als consumidors: que contribuïsca
a protegir el medi ambient, que siga solidari amb els més vulnerables, siguen d’ací o
d’altres llocs, que siga responsable i fomente el control racional de la despesa
individual i familiar, en definitiva un política de consumo que contribuïsca a la
millora de la qualitat de vida de tots els valencians.
Les nostres propostes
1. Posarem en marxa un Programa de Consum Responsable i Solidari en el qual

s’impliquen empresaris, comerciants i consumidors en el desenvolupament
d’accions que contribuïsquen a la sostenibilitat.
2. Aprovarem un Pla contra el sobreendeutament que contemple mesures i

acciones per a previndre i protegir als consumidors davant el sobreendeutament
i les seues conseqüències, implicant en el mateix al sector financer.
92
3. Reforçarem el control de la qualitat i la seguretat dels productes i serveis del

mercat, intensificant les campanyes informatives i d’inspecció.
4. Apostarem per l’enfortiment del Sistema Arbitral de Consum, recolzant la

creació de juntes arbitrals a les grans ciutats de la Comunitat, reforçant
l’arbitratge virtual de consum i intensificant les campanyes d’adhesió
d’empreses al sistema.
5. Impulsarem l’educació dels consumidors, recolzant en los centres escolares el

desenvolupament de projectes que, en el marc de l’educació en valors i en la
nova assignatura d’educació per a la ciutadania, fomenten els aspectes del
consum responsable.
6. Desplegarem programes i plans que permeten als consumidors adults un

aprenentatge permanent en matèria de consum.
7. Implantarem mesures i procediments que permeten als consumidors plantejar

els seus dubtes, reclamacions i queixes utilitzant els nous mitjans que ofereix la
societat de la informació, i en especial Internet.
8. Recolzarem l’enfortiment de les associacions de consumidors, atorgant-les un

major paper en el desenvolupament de les polítiques de consum.
9. Habilitarem en els mitjans de comunicació de titularitat pública de la

Comunitat Valenciana espais gratuïts d’informació sobre consum al que tinguen
accés les associacions de consumidors.
10. Promourem la gestió intermunicipal de polítiques de protecció dels

consumidors, i impulsarem la qualitat dels serveis de consum que presten les
entitats locals a través de les Oficines Municipals d’Informació al consumidor.
93
Capítol 6: Igualtat
Un nou contracte social entre homes i dones
La igualtat entre homes i dones com a valor polític de la

societat
1999-2007 Els Governs del Partit Popular no han creat cap Centre
d'Acollida, ni posat en marxa cap Centre 24 hores.
31-12-2007: Tampoc han posat en marxa la Llei d'Igualtat de la
Comunitat Valenciana ni el Fons de Garantia per impagament de
pensions per a les dones separades i els seus fills, que van prometre
en les eleccions de l'any 2003.
Any 2007: El Consell socialista complirà la paritat entre els seus
membres i crearà una nova Conselleria d'Igualtat i Participació
Ciutadana.
ÍNDEX:
1. Realitzar el Mapa de Recursos i Necessitats en

Igualtat de la Comunitat Valenciana.
2. Realització del Pla Estratègic d'Igualtat
d'Oportunitats.
3. Reforma i posada en marxa de la legislació
autonòmica en l'àrea d'Igualtat i lleialtat amb El
Govern Central en l'aplicació de la legislació
d'àmbit estatal.
4. Unitats d'Igualtat en cada Conselleria i Informes
d'impacte de gènere.
5. Representació equilibrada en l'àmbit de
l'Administració Pública Valenciana i llistes
paritàries en les eleccions autonòmiques.
6. Consell de Participació de les Dones.
7. Espais de Dones.
8. Conselleria d'Igualtat i Participació Ciutadana
9. La transversalitat de gènere en l'acció de govern
10. Impulsar l’accés i la incorporació de les dones a
la Societat de la Informació.
94
El progrés i benestar d'una societat va indissolublement lligat al seu

desenvolupament polític, econòmic, social i cultural. A la Comunitat Valenciana
difícilment podem quedar-nos satisfets amb el nostre actual desenvolupament, quan
hi ha importants barreres perquè les dones participen en la vida política, econòmica,
o cultural de la nostra societat. Entenem que només si incorporem plenament el
concepte de la igualtat en totes les esferes de la vida, els seus beneficis
aconseguiran arribar al conjunt de la ciutadania de manera duradora.
La societat actual exigix un nou canvi en la seua estructura que avance en les
reformes que es van dur a terme en el segle passat. La igualtat entre dones i homes,
entesa com a valor polític, és un dels elements clau perquè eixe canvi social es
produïsca.
Creiem que el segle XX ha sigut el segle on, a través de la igualtat formal, les dones
han pogut accedir a més representació en la vida social i política. Però encara queda
molt de camí per recórrer. Mentre la societat pareixia consentir letàrgica la
discriminació salarial que patixen les dones des de l'aparició del treball, o la seua
escassa presència en llocs de rellevància política, social, econòmica o cultural, dos
fenòmens han vingut a qüestionar eixe estrany pacte. El primer, una reduïda taxa de
natalitat, generalitzada en molts països, que no ha vingut sinó a posar de manifest
que sense conciliació familiar, les famílies cada vegada comptarien amb menys
membres. El segon aspecte ha mostrat el costat més cruel de les persones i el rebuig
social ha sigut immediat. L'aparició del fenomen de la violència de gènere, tan poc
assumible en una societat avançada com la nostra, ha tirat també de les nostres
consciències en altres camps de desigualtat menys dramàtics per descomptat, però
que també han de ser eliminats des d'una perspectiva integral.
Podem constatar que la presència de dones en el món de portes cap a fora és

ambivalent, no únicament en estar condicionada per les càrregues i responsabilitats
de l'estructura familiar actual, sinó també per les funcions socials, barreres de
gènere i inèrcies mentals que són difícils de canviar.
Per això el repte en l'actualitat, per a caminar cap a la Igualtat efectiva entre les
dones i els homes, siga que obligatòriament les polítiques que cal desenvolupar
tinguem en compte una mica més que accions encaminades a acabar amb la
discriminació, preveiem la necessitat equilibrar l'àmbit públic i l'àmbit privat; és a
dir, canviar l'organització de la nostra societat en el seu conjunt. Un Nou Contracte
Social entre dones i homes que done resposta real als anhels de les dones i dels
homes d'aconseguir una convivència feliç en allò personal, en allò familiar i en allò
social.
Per això, avançar cap a una societat on la igualtat entre dones i homes siga real i
efectiva en el segle XXI, és caminar de manera decidida cap a una democràcia real.
Serà un instrument imprescindible la participació ciutadana entesa també com a
valor polític, i per això, el nostre concepte de Bon Govern residix en més participació
dels ciutadans i la transparència en la gestió dels poders públics. Un reequilibri, per
tant, entre la ciutadania i la política com a avanç imprescindible des d'on impulsar un
canvi cap a la igualtat. Passar de la revolució silenciosa d'altres temps, a la
manifestació visible i participativa de les dones i els homes pel benestar de les
persones, és apostar per la convivència en democràcia.
95
En la Comunitat Valenciana, després de 12 anys de Governs del Partit Popular,

l'abandó i falta de recursos per a les polítiques d'Igualtat ha tingut com a
conseqüència, que a pesar del creixement econòmic d'estos anys, les dones
continuen treballant en llocs de menor qualificació i salari, i continuen suportant la
major part de la càrrega domèstica i de l'atenció dels fills.
Les xifres i lletres de la dificultat de les dones per a accedir a un lloc de treball, a
una atenció en salut accessible amb prestacions pròpies de la salut sexual i
reproductiva, l'estancament en l'accés als llocs de decisió siga en l'àmbit educatiu,
professional o empresarial; la falta d'inversió en l'àrea del coneixement i de la
investigació en gènere, la falta d'inversió en l'àrea educativa per a anar canviant els
patrons culturals en la direcció de la igualtat, l'augment de denúncies per violència
de gènere en contrast amb la disminució dels recursos destinats a la protecció i
atenció a estes dones i a les seues filles i fills, reflecteixen eixe abandó de les
polítiques d'Igualtat.
Després d'este temps d'oblit, arriba l'hora de recuperar el temps perdut, començant
pel principi. Crearem una Conselleria d'Igualtat i Participació Ciutadana, l'acció
política de la qual impulsarà la igualtat real entre dones i homes, així com la
participació efectiva dels ciutadans en totes les accions del govern, apostant per la
transparència i gestió austera dels recursos que ha de caracteritzar tot Bon Govern.
A la vista de la situació descrita i les propostes que presentarem, quan parlem

d'Igualtat, el canvi de govern en la nostra Comunitat, més que necessari és urgent.
1. Realitzar el Mapa de Recursos i Necessitats en Igualtat de la

La permanència en el poder durant dotze anys dels Governs del PP popular on
l'obscurantisme ha presidit la seua acció política, l'opacitat ha sigut una constant els
comptes públics i la privatització la seua forma de gestió per excel·lència, obliga a
plantejar-nos com a requisit previ a qualsevol actuació política, conèixer l'estat de la
Igualtat a la Comunitat Valenciana. Per a realitzar esta anàlisi comptarem amb la
participació de totes les Administracions i els agents implicats, des de les
associacions sindicals, treballadores dels diferents centres d'atenció a les dones tant
en violència, com en salut, educació i resta d'àmbits, així com de les associacions de
dones i ONG. En esta línia proposem:
Impulsar, de manera immediata, el Congrés Dones Valencianes: Reptes del

segle XXI per a tindre una fotografia real de quins són els recursos existents,
les mesures a adoptar per l'administració o entitat competent, el seu cost
econòmic i resultat o impacte social.
Redefinició i control públic dels recursos d'atenció a les dones.
Millora dels dispositius i de les condicions de treball amb professionals

especialitzades en Igualtat d'Oportunitats entre dones i homes.
96
Llei Integral contra la Violència de Gènere de la Comunitat Valenciana on es

considere:
Pla de Protecció Integral personalitzat per a les dones víctimes de

violència de gènere i els seus fills.
Actualització i coordinació de la Xarxa de Centres d'Atenció a les dones

víctimes de maltractaments.
La formació integral amb enfocament de gènere per als professionals que

atenen les dones víctimes de mal tracte i als seus fills.
Creació de Centres de Recuperació Integral.
La garantia que tota víctima de maltractaments puga treballar i viure, si

resulta precís, en un lloc diferent del de la seua residència habitual, per
mitjà d'acords amb empreses i Ajuntaments.
2. Realització del Pla estratègic d'Igualtat d'Oportunitats

El grau d'incompliment en els compromisos subscrits per part del PP en relació al Pla
d'Igualtat d'Oportunitats, que havia de ser aprovat en 2004, i que ho va ser tard i
malament, a l'any 2006 i sense comptar amb la participació de les associacions de
dones, ni agents socials, exigix reorientar la política de la Generalitat cap al consens
perdut.
Elaborar un Pla d'Actuació, partint de les conclusions del Mapa de Recursos i

Necessitats en Igualtat de la Comunitat Valenciana, on queden reflectits els
nous objectius i de manera coordinada es contemplen tant les recomanacions
i mesures, com els plans i la legislació específica a tramitar.
3. Reforma i posada en marxa de la legislació autonòmica en

l'àrea d'Igualtat així com lleialtat amb el Govern Central en
l'aplicació de la legislació d'àmbit estatal.
L'incompliment de la Llei d'Igualtat entre Dones i Homes de la Comunitat Valenciana,
des del mateix dia de la seua aprovació, així com la negativa a fixar la necessària
dotació pressupostària i la posada en marxa del Decret 3/2003 pel que es va crear el
Fons de Garantia de Pensions per a dones separades i/o divorciades, junt amb la
negativa per part del Govern de la Generalitat a posar en marxa les mesures
d'actuació que li corresponen en el compliment de les diferents lleis d'àmbit estatal,
ens porta a proposar:
Reforma, actualització i implementació de la Llei 9/2003 d'Igualtat entre

Dones i Homes de la Comunitat Valenciana.
Reforma, actualització i implementació del Decret 3/2003 pel que es crea el

Fons de Garantia de Pensions per a dones separades i/o divorciades.
Coordinació lleial i eficaç amb l'Administració Central per a implementar les

lleis de rang estatal.
97
4. Unitats d'Igualtat en cada Conselleria i Informes d'impacte

de gènere.
Davant de la disminució i opacitat dels pressupostos destinats a fer efectiu el principi
d'igualtat entre dones i homes en totes les polítiques del Govern Valencià, amb les
conseqüències en termes de desigualtat real que açò suposa:
Promoure les Unitats d'Igualtat en totes les Conselleries, així com el contingut
i regulació dels Informes d'impacte de gènere de les actuacions legislatives,
reglamentàries i executives de la Generalitat .
5. Representació equilibrada en l'àmbit de l'Administració

Pública Valenciana i llistes paritàries en les eleccions
autonòmiques
Ens comprometem a aplicar i desenvolupar els articles 44, 45 i 46 referits a la Funció
Pública previstos en la Llei 9/2003, d'Igualtat entre Dones i Homes de la Comunitat
Valenciana. i incorporar la paritat en les llistes electorals:
Promoure la presència equilibrada de dones i homes en els tribunals i òrgans

de selecció i valoració de mèrits en l'administració pública.
L'aprovació de convocatòries de proves selectives per a l'accés a l'ocupació

pública haurà d'acompanyar-se d'un informe d'impacte de gènere; excepte en
casos d'urgència, i sempre sense perjudici, lògicament, de la prohibició de
discriminació per raó de sexe. Afavorint-se, a més, la presència equilibrada
d'homes i dones en totes les categories professionals de la funció pública.
Reforma de la Llei Electoral Valenciana, per a incorporar la paritat en les

llistes electorals.
6. Consell de Participació de les Dones

La gestió del PP s'ha caracteritzat per una falta de voluntat política en què la
participació de les associacions de dones, agents socials i sindicals es corresponga
amb els paràmetres de representativitat, pluralitat, diàleg i consens obliga a
replantejar-se el lloc de participació de les dones en la nostra Comunitat:
Reforma de la Llei 9/2003 d'Igualtat entre Dones i Homes.
7. Espais de Dones.
La falta de recursos econòmics, materials i humans han sigut els elements amb el
quals han hagut de treballar el moviment de dones en la nostra Comunitat en els
dotze anys de govern de la dreta. El clientelisme ha sigut la marca d'identitat del PP
en la seua relació amb el moviment associatiu.
98
La importància del que significa l'associacionisme té a veure amb el concepte polític

de la participació ciutadana, per això el PSPV agafant el testimoni del que va
significar l'Institut Valencià de la Dóna, entén la importància d'impulsar patrimoni de
dones.
Impulsar i adequar Espais de Dones en ciutats i pobles de la nostra

Comunitat.
8. És necessària una Conselleria que centre els seus esforços

en la Igualtat i Participació Ciutadana
Tots estos objectius són assumits pel Partit Socialista com prioritaris per a aconseguir
fer efectiva una vertadera Igualtat entre les dones i homes de la nostra Comunitat.
Tots ells troben en una futura Conselleria que tinga com a prioritat la Igualtat i
Participació Ciutadana, la concreció del compromís polític del nostre partit amb
una societat més justa, on les oportunitats tinguen en compte a totes les persones
sense distinció de sexe, origen, creences religioses, orientació sexual o qualsevol
altra condició social o personal.
Crearem una Conselleria que prioritze la Igualtat i Participació Ciutadana

l'acció política de la qual impulsarà la igualtat real entre dones i homes, així
com la participació efectiva de la ciutadania a configurar el seu futur des de
l'Administració.
9. La transversalitat de gènere en l'acció de govern

El Compromís de la Igualtat amb la ciutat, com a espai de trobada entre dones i
homes
Les polítiques públiques d'igualtat en l'àmbit municipal seran una prioritat per
a un Govern compromés a fer efectiva la igualtat de tots els ciutadans.
El Compromís de la Igualtat en el mercat laboral
Impuls a l'ocupabilitat i a la modernització en l'ocupació de dones amb plans

específics d'incorporació a la Societat de la Informació.
Impuls i finançament de les cooperatives i les Societats Anònimes Laborals

(SAL) de dones en el sector de les cures i l'atenció de persones.
Ampliar la flexibilitat dels horaris en l'Administració de la Generalitat i

l'Administració Local, incrementant els permisos de paternitat i maternitat, i
impulsant les corresponents mesures en l'empresa privada per mitjà dels Plans
d'Igualtat.
El Compromís de la Igualtat amb el medi ambient, el territori i l'espai ciutadà
Impuls de la participació de les dones en el disseny territorial i l'espai ciutadà.
99
Impuls de plans especials per a l'accés a l’habitatge per a col·lectius de dones

amb necessitats especifiques (famílies monoparentals o víctimes de violència,
entre altres).
El Compromís de la Igualtat en salut
Redactar La Llei Integral de Salut Sexual i Reproductiva de la Comunitat

Valenciana, que des de la revisió d'objectius i models de prestació existents
s'introduïsquen paràmetres educatius, de conscienciació i nous drets la
finalitat de la qual siga la coresponsabilitat de les dones i els homes en
l'exercici lliure de la seua sexualitat. Fent menció expressa als grups de risc.
Pla de Qualitat en l'Atenció al Part de la Comunitat Valenciana 2008-2010 amb

un apartat específic sobre els Drets del part i del naixement que garantisca el
compliment de les Recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut per al
part natural a aquelles dones i/o parelles que ho sol·liciten, incloent el part
domiciliari.
Formació especifica en matèria de gènere per als professionals i els gestors

sanitaris i la resta de personal que intervé en la definició i disseny de l'atenció
en salut.
Impulsar el Pla de Lactància Materna de la Comunitat Valenciana d'acord amb

el Pla Estratègic Europeu.
Garantir la gratuïtat de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs, segons la

legislació vigent, a les dones que ho sol·liciten, especialment en els
avortaments de risc.
Garantir la gratuïtat de la píndola de l'endemà.
Inclusió de les dones lesbianes i transsexuals en les polítiques de Salut

Integral
El Compromís de la Igualtat en Educació
Impulsar un Model de Criança i Educació, de connexió i proximitat amb la

Infància i la Joventut per a afavorir la igualtat entre dones i homes, el
benestar i la prevenció de la violència: Primer Espai (per a bebés), Espai
Familiar ( de 0 a 3 anys) i Espai Obert ( de 0 a 6 anys).
Obertura de Centres Escolars 12 hores al dia durant el curs escolar.
El Compromís de la Igualtat en la Coresponsabilitat
Impulsar l'Espai Social de la Reproducció i la Criança amb criteris

d'humanització i coresponsabilitat familiar i social per a l'enfortiment de
vincles i espais per a l'intercanvi familiar. Potenciarem l'harmonització de la
vida laboral i familiar.
100
10. Impulsar l’accés i la incorporació de les dones a la Societat

de la Informació
Impulsar polítiques públiques d’incorporació de les dones a la Societat de la
Informació, com a element d’autonomia, creixement personal, laboral, de
liderat i de participació.
101
Capítol 7: Benestar Social i Immigració
Un Nou Model de Serveis Socials: recolzant també a les

persones dependents.
Més responsabilitats i més drets per als nous ciutadans
31-12-2006: Més de 120.000 famílies valencianes tenen una

persona dependent que atendre i únicament hi ha 839 places
públiques per a centres de dia.
6-1- 2007: Diverses ONG porten carbó i un rajola a Camps per no

haver creat un Centre d'Acollida per a Immigrants en l'Antiga Presó
Model de València. Mentre el Govern Camps intenta donar per
complit el compromís subscrit en el PAVACE de crear 12 nous
Centres d'Acollida per a Immigrants, computant com a tals els
Centres Amics (que només són d'assessorament i informació als
estrangers)
Període 2007-2010: Invertirem en Aules de Suport a la integració

d'Immigrants fins a aconseguir, com a mínim, una per cada 100
alumnes; en Aules d'Educació Permanent per a Adults Immigrants, i
fixarem un sistema de matriculacions que faça que tots els centres
escolars sostinguts amb fons públics, contribuïsquen de manera
semblant a la integració dels fills d'immigrants evitant la segregació.
Any 2007: Establirem un pagament únic per naixement o adopció de

fins a 3.000 euros.
ÍNDEX:
1.- Uns Serveis socials universals

2.- Les famílies: eix central de les nostres
polítiques
3.- Polítiques d'atenció a la infància i
l'adolescència.
4.- Compromís de lluita contra la pobresa i
l'exclusió social.
5.- Compromís amb la discapacitat
6.- Els majors; una prioritat
7.- El nostre compromís amb les minories sexuals
102
BENESTAR SOCIAL
Ens presentem a les eleccions autonòmiques i locals amb una proposta de gir social
cap a les persones. El nostre compromís està avalat per aquelles polítiques que hem
aplicat quan hem governat en la Generalitat, en els Ajuntaments, i també, en El
Govern Central.
Entenem que és necessari un nou impuls en matèria de serveis socials que consolide
definitivament l'Estat de Benestar, donant cabuda a la política social com un quart
pilar, junt amb la sanitat, l'educació i les pensions. En este Nou Model de Serveis
Socials per a la Comunitat Valenciana, ocupa un lloc prioritari l'atenció a la
dependència, conseqüència de l'acabada d'aprovar Llei d'Autonomia Personal i
Atenció a la Dependència, que ha vingut a reordenar el Mapa Social a Espanya i en la
nostra Comunitat.
Les tres dècades de governs conservadors en la Generalitat Valenciana permeten ja

comparar dos formes de gestionar els recursos públics i d'entendre el compromís amb
la ciutadania. La política social del Partit Popular en este temps s'ha caracteritzat,
des de la més absoluta descoordinació amb la resta de les Administracions Públiques,
per invertir menys que la mitjana estatal en atenció primària, nous centres de dia,
centres de menors, d'acollida per a immigrants, guarderies i residències per a la
tercera edat. El Partit Popular tampoc s'ha preocupat per recolzar als Ajuntaments
en la prestació dels seus serveis socials, ni per la tan necessària conciliació de la vida
familiar amb la professional. Ni la sanitat, ni l'educació, ni els serveis socials han
sigut ajudats per un Partit Popular que ha tingut els seus grans projectes en una altra
part. Per això, és necessari un gir social cap a les persones i el seu benestar.
Les conseqüències del model social del PP, no s'han fet esperar: dèficit crònic de
places de centres en tots els seus àmbits, generant una enorme desprotecció del
menor, l'ancià, l'immigrant i el malalt, alhora que l'escassa conciliació de tasques
llosa la incorporació de la dona al mercat laboral. Tot això, junt amb un dels més
elevats índexs de pobresa del conjunt d'Espanya, donen per esgotat este model de
maltractament a la ciutadania i de desprestigi institucional.
Proposem el ple desenvolupament de l'una Xarxa Pública de Serveis Socials que

estenga les seues prestacions durant tot el cicle vital de les persones, millorant la
seua qualitat de vida i la seua salut a través d'una més autonomia, més i millors
recursos, i més proximitat dels centres i institucions a les persones i les seues
necessitats reals. Des de la infància fins a la vellesa, proposem que la seguretat
d'eixa xarxa social ens permeta una viure millor, atenent especialment als problemes
de la pobresa i l'exclusió, les persones dependents o amb alguna discapacitat.
El canvi de segle ha vingut acompanyat de noves formes d'exclusió social que se

sumen a les ja conegudes per tots. Els desorbitats preus de l’habitatge,
l'analfabetisme tecnològic o la immigració il·legal massiva, generen noves formes
d'exclusió que exigixen mesures específiques per a mantindre les costures socials dins
de la convivència.
Al mateix temps, cada vegada vivim més anys, i ho fem en millors condicions físiques
i mentals, per la qual cosa precisem de nous serveis també en esta etapa de la vida.
103
No és que la sanitat, l’habitatge o els serveis socials deixen de tindre importància

per a les persones majors, sinó que la gestió del temps lliure canalitzada a través de
l'associacionisme, la participació o el voluntariat dels majors es suma a les altres
necessitats, donant una nova dimensió a la política d'atenció als nostres majors. Hem
de continuar garantint la seua seguretat econòmica i augmentar el seu benestar
oferint salut en sentit ampli, regulant més drets, i fent digna i activa la vellesa..
Les famílies també són fruit d'una readaptació alhora que vivim. La jerarquia ha
deixat pas a una democratització que comença per l'assumpció de les càrregues
familiars per part de tots els membres, d’una altra banda la diversitat familiar és per
fi visible per a la llei i pe a la societat. Algunes de les noves formes de família han
sigut, precisament, les que de forma més ràpida han assumit en nou paper educatiu
que els pares i les mares ha d'assumir avui. El canvi de funcions en la família, no
obstant això, no ha fet més que començar i hem de donar-ne suport.
Ja ha passat molt de temps des que alguns governs socialistes i socialdemòcrates

posaren en marxa l'Estat de Benestar al cor d'Europa, i encara que les necessitats
socials van canviant, moltes vegades fruit del propi progrés i desenvolupament de la
societat, els principis romanen intactes. Ens reafirmem en això.
Com sempre hem defensat, contra la pobresa, l'abandó, el desarrelament o

qualsevol altra forma d'exclusió social, apostem per la igualtat d'oportunitats.
Contra la discapacitat, la igualtat d'oportunitats avui, s'anomena Sistema Valencià

d'Atenció a la Dependència. I a ell dedicarem una part important dels nostres millors
esforços.
El nou model de Serveis Socials es compromet en l'establiment d'un catàleg de

prestacions mínimes, que ajuden a combatre les desigualtats i millorar les
condicions de vida de les persones al llarg de tot el seu cicle vital. Per a això serà
necessari definir i desenvolupar el Sistema Públic de Serveis Socials en tota la seua
extensió:
1. Uns serveis socials universals.

Objectius:
Els serveis socials tindran com a finalitat la promoció del benestar de les
persones, la prevenció de situacions de risc i la compensació de dèficits de
suport social, centrant el seu interés en els factors de vulnerabilitat o
dependència que, per causes naturals o sobrevingudes, es puguen produir en
cada etapa de la vida i traduir-se en problemes personals, garantint el dret
de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la seua vida,
tenint cobertes les necessitats socials.
Millorar el grau de satisfacció laboral dels professionals que subministren els

serveis del sistema públic de serveis socials.
Mesures:
104
Llei de Serveis Socials que reculla el dret subjectiu de la ciutadania.
Aprovar un catàleg de prestacions.
Definir una xarxa de serveis socials suficients, que garantisquen criteris

d'equitat territorial.
Reforçar els equips socials de base amb el personal i mitjans necessaris,

establint ràtios mínimes de professionals per a garantir una adequada
atenció.
Assegurar el finançament als Ajuntaments i entitats locals, per mitjà d'un

marc estable de col·laboració.
Finestreta única situada en els Ajuntaments, per a facilitar als ciutadans

l'accés als Serveis Socials i a les prestacions que reconega el sistema públic.
Establir plans de formació contínua, espais de reflexió i anàlisi amb els

professionals del sistema públic de serveis socials.
Avaluacions sistemàtiques dels serveis i programes, que possibiliten una

planificació de serveis a mitjà i llarg termini, solucionant la situació actual de
falta de previsió.
2. Les famílies, eix central de les nostres polítiques

Objectius:
Decidir lliurement quin tipus de família volen els ciutadans i rebre els suports,
serveis i prestacions que necessiten per part de l'Administració per a
aconseguir una qualitat de vida adequada, és un dels objectius que les i els
socialistes valencians volem per a desenvolupar una vertadera política de
suport a les famílies des d'una òptica progressista.
Afavorir la conciliació de la vida familiar i la vida laboral permetent a les

famílies disposar de mes quantitat, però sobretot de mes qualitat de temps
per a cuidar i atendre els seus membres.
Acabar amb les situacions de violència familiar i de gènere, desenvolupant

programes de mediació i orientació familiar que reduïsquen els conflictes
generadors d’estes situacions, amb especial suport a les famílies en situacions
de vulnerabilitat (risc social, ruptures traumàtiques).
Estimular el paper educador dels pares com a màxims responsables de la

primera socialització dels xiquets i les xiquetes, articulant programes des dels
sistemes de benestar.
Mesures:
Establir ajudes per naixement i adopció de fills.
105
Establir serveis educatius extraescolars, que permeten alliberar les famílies

de les seues càrregues i facilitar la conciliació dels diferents rols.
Crear programes destinats a promoure les bones pràctiques de criança i

d'educació dels xiquets i adolescents.
Establir programes d'atenció i de suport a les famílies en situació de dificultat

des dels serveis socials d'atenció primària, com a mesures de prevenció.
Establir desgravacions fiscals a les famílies per les despeses de contractació

de serveis de proximitat, d'atenció a la infància o persones dependents.
Desenvolupar l'Observatori de Famílies i afavorir la formació dels i les

professionals per a atendre els noves realitats familiars.
Garantir l'opció al part natural, la universalització de l'analgèsia epidural en

el part i els tractaments d'infertilitat.
Assignació individual de recursos a les famílies amb persones que tenen

limitada la seua autonomia personal les 24 hores del dia.
Mesures per a conciliar la vida laboral i la familiar de forma igualitària entre

els membres de la família:
Escolarització de 0-3 anys
Ampliació de l'horari d'obertura dels centres educatius (12 hores durant 12

mesos a l'any, set dies a la setmana)
Obertura dels centres escolars fora de l'horari escolar per a la realització

d'activitats relacionades amb l'esport, idiomes, informàtica, música o
teatre.
Pla de Salut Bucodental que incorpore dentista, empastats i revisions anuals

gratuïtes per a xiquets de fins a 16 anys, persones discapacitades i persones
majors.
3. Polítiques d'atenció a la infància i l'adolescència.

Objectius:
Disposar d'una norma que reculla tota la legislació valenciana sobre infància i
adolescència, que reconega i garantisca drets i que regule tant l'àmbit de la
infància desprotegida o en risc, com el de la resta de xiquets i xiquetes i
adolescents.
Previndre situacions de risc social: pobresa, mendicitat, maltractaments,

abandó, joves tutelats i extutelats.
Impulsar l'acolliment familiar millorant els serveis de famílies educadores i

reforçant el suport a la família extensa.
106
Agilitar els processos d'adopció nacional i internacional, incrementant el

suport i seguiment a la famílies adoptands.
Aclarir les competències en matèria de menors i adolescents entre el sistema

judicial i el sistema de serveis socials.
Agilitar el temps entre la detecció del problema i l'adopció de la mesura a

dur a terme, tenint sempre en consideració l'interés suprem del menor.
Mesures:
Llei d'atenció, promoció i protecció de la Infància i l'Adolescència de la

Pla Integral d'Infància i Adolescència que:
garantisca els drets dels xiquets, xiquetes i adolescents i la seua promoció

social i protecció, especialment en els mitjans de comunicació.
implique a tots els sistemes amb competència en la matèria ; sanitat,

educació, justícia, etc.
desenvolupe un mapa de necessitats i recursos.
establisca programes de prevenció amb activitats en l'entorn escolar, en el

centre de salut, en els espais d'oci, en les famílies.
Centres escolars públics oberts 12 hores al dia durant 12 mesos a l'any, set
dies a la setmana, i que desenvolupen programes educatius i d'oci i que
actuen com a suport a les famílies.
Desenvolupament de programes d'oci saludable i útil en els centres escolars

públics.
Potenciar i actualitzar els protocols de detecció i actuació en situacions de

negligència i maltractament infantil.
Millorar i ampliar i les places de centres d'acollida, i revisar els seus models
educatius per a afavorir la inserció.
Incrementar els equips tècnics de valoració d'idoneïtat per a adopció i

acolliment, que tindran caràcter de serveis públics.
Registre Unificat de Maltractaments infantils.
Pagament únic per naixement o adopció de fins a 3.000 €.
Farem que la beca de menjador i el transport escolar siguen un dret universal

per davall d'un determinat nivell de renda.
107
4. Compromís de lluita contra la pobresa i l'exclusió social.

Objectius:
Acabar amb la pobresa extrema a la Comunitat Valenciana.
Establir la lluita contra la pobresa i l'exclusió social com a eix vertebrador de

les polítiques del govern socialista, apostant per la formació encaminada a
l'ocupació, implementant polítiques transversals que incidisquen de manera
integral sobre aspectes de salut, educació, habitatge, etc.
Promocionar i donar suport a les empreses d'inserció perquè actuen com a

pont i faciliten la definitiva incorporació dels seus usuaris al mercat de treball
ordinari.
Disposar de mecanismes que eviten la pobresa i l'exclusió de persones majors

o de les persones joves i adultes que no poden accedir al mercat de treball.
És important desenvolupar plans d'intervenció específics per a afrontar la
pobresa o l'exclusió de determinats col·lectius, com els sense sostre o les
persones immigrants, així com potenciar la integració de les minories
ètniques, especialment el col·lectiu gitano. Esta tasca s'ha de fer de forma
conjunta amb els ajuntaments i les entitats d'iniciativa social.
Instar a l'Estat, les Corts Generals i el Pacte de Toledo a avançar cap a unes
pensions dignes per a tots.
Mesures:
Desenvolupar la renda bàsica de ciutadania, a fi de garantir que les persones

o les famílies que es troben en situació de pobresa tinguen dret a què se'ls
assegure els mínims d'una vida digna.
Aprovació i Desplegament de la Llei de Prestacions Socials de caràcter

econòmic que garantisca ingressos econòmics dignes per als col·lectius que
reben pensions per davall de l'IPREM (Indicador públic de rendes d'efectes
múltiples).
Aprovació i aplicació del nou Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social a la

Incrementar les prestacions econòmiques directes per a les famílies

monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics i amb menors
a càrrec seu.
Establir mecanismes efectius de coordinació entre els professionals dels

serveis socials, educatius i els sanitaris per a la detecció de col·lectius en risc
i garantir una atenció integral.
Articular programes entre educació i serveis socials per a combatre el fracàs i

abandó escolar, establint circuits d'actuació àgil i eficaços entre ambdós
sistemes.
108
Elaboració del Pla de desenvolupament integral del Poble Gitano amb

l'objectiu de potenciar la integració educativa, laboral i social d'este poble,
posant especial atenció, amb mesures d'acció positiva per a la dona gitana.
Oferir un marc de col·laboració clar i estable a les entitats d'iniciativa social

que lluiten contra la pobresa i exclusió.
Desenvolupar programes d'intermediació en lloguers de habitatge per a

persones en situació o risc d'exclusió.
Incrementar el suport als ajuntaments i a les entitats d'iniciativa social per a

l'atenció dels col·lectius dels sense sostre i els nous immigrants.
5. Compromís amb la discapacitat

Objectius:
Aconseguir que les persones amb discapacitat tinguen poder de decisió i

influència sobre la seua vida quotidiana.
Possibilitar l'exercici dels drets ciutadans i el compliment dels seus deures

com a tals.
Impregnar a tota la societat de la perspectiva de la discapacitat i no quedar

limitat al sector assistencial., impulsant polítiques inclusives en tots els
àmbits de la vida ciutadana.
Impulsar mesures de sensibilització i de suport, però també facilitar la

capacitat d'inspecció, control i sanció que ens atorgarà la nova llei de Serveis
Socials.
Impulsar el nou Sistema Valencià d'Atenció a la Dependència.
Mesures:
Desplegament de La Llei de la Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a la

Dependència, en tots els seus aspectes:
serveis d'ajuda a domicili

centres especialitzats per a atendre les persones majors amb malalties
mentals degeneratives (Alzheimer, Parkinson)
xarxa de serveis d'atenció a la dependència
cartera de serveis socials i sanitaris d'atenció a la dependència
criteris de copagament dels serveis
assistent personal
teleassistència
centres de nit
centres de dia
centres residencials
unitats de respir
suport a les famílies
109
Eliminació de barreres arquitectòniques o de la comunicació que impedisquen

la participació activa d'este sector de població en la vida activa de la
societat.
Polítiques de transversalitat.
Desenvolupament de campanyes de sensibilització que permeta crear una

cultura que trenque els estereotips i que fomente la valoració social de les
persones amb discapacitat.
Incrementar les inspeccions a les empreses respecte al compliment de la

LISMI, i que les administracions públiques complisquen la reserva del 5% de les
places, per a persones amb discapacitat.
Incorporació i compliment de la clàusula social en les contractacions

publiques, la contractació de centres especials d'ocupació i empreses
d'inserció.
Programes per a facilitar la mobilitat i l'accés a les noves tecnologies de les

Potenciar l'accessibilitat en tots els transports públics de la Comunitat

Valenciana.
Promoure ajudes per a millorar l'accessibilitat dels locals públics i de els

habitatges de les persones amb discapacitat.
Incorporar senyalització i serveis d'informació comprensibles per a tots.
Reconeixement del llenguatge de signes, de la subtitulació i del braille com a

drets de comunicació. Televisió autonòmica accessible per a tots, aplicant el
llenguatge de signes i la subtitulació.
Intèrpret de signes per a les gestions amb l'administració.
Establir sistemes de coordinació entre l'atenció primària sanitària i social en

la valoració de la discapacitat, accelerant els tràmits amb l'objectiu de no
tardar més de sis mesos a emetre el corresponent dictamen.
Dret del vot en braille.
Potenciar les activitats d'oci adaptades a les seues necessitats.
Prioritzar la contractació de centres especials d'ocupació i d'empreses

d'inserció per part de les administracions públiques.
Creació del Consell Valencià de Persones amb Discapacitat.
Potenciarem el desenvolupament del tercer sector en la gestió de centres i

recursos de benestar social.
110
6. Els majors, una prioritat

Objectius:
Garantir per llei uns ingressos econòmics dignes per a totes les persones
majors de la Comunitat Valenciana.
Protegir a les persones majors de les possibles maltractaments o abusos de

qualsevol tipus, tant familiars com institucionals.
Potenciar la permanència activa de les persones majors en el seu entorn.
Impulsar la participació social i política de les persones majors i la transmissió

dels seus coneixements i saviesa.
Potenciar el voluntariat de les persones majors.
Fomentar l'autonomia personal i previndre la dependència
Millorar la qualitat de vida de les persones majors.
Atenció integral garantida a les persones afectes per Alzheimer i altres

demències, i també a les seues famílies.
Impulsar el nou Sistema Valencià d'Atenció a la Dependència.
Mesures:
Substituir els consells de majors per Consells de l'Experiència, concebuts com

a òrgans consultius i de participació.
Revisar el model actual de Centres de Dia perquè tinguen caràcter polivalent,

quan les circumstàncies ho aconsellen.
Equiparar les pensions més baixes almenys a 600 € mensuals.
Pròtesis gratuïtes en funció de la renda de la persona major.
Establir Protocols d'Actuació entre els diferents sistemes de salut, serveis

socials, justícia que permeten previndre detectar i actuar ràpidament davant
de les situacions de maltractaments
Impulsar plans específics que faciliten el manteniment de les persones majors

en el seu entorn el major temps possible, adaptant-les a les seues noves
necessitats, fent habitatges accessibles i confortables.
Crear una Comissió de Seguiment i d'Inspecció dels Centres Residencials de

persones majors en coordinació entre els ens locals i la Generalitat, pota
garantir el benestar dels residents.
Suport financer a les entitats d'iniciativa social que realitzen accions de

suport, acompanyament, promoció, oci i temps lliure, a les persones majors.
111
Proposar la modificació de la legislació actual, en el sentit que el

maltractament a les persones majors siga un fet punitiu.
Potenciar l'accés de les persones majors a les noves tecnologies per a trencar
les barreres i afavorir l'aprenentatge durant tota la vida, com a mecanisme
d'inclusió social.
Teleassistència domiciliària gratuïta per a les persones majors de 65 anys que

així ho sol·liciten.
Gratuïtat en qualsevol tipus de transport públic per a les persones majors de

setanta anys.
Desenvolupar sistemes de prevenció i detecció precoç de les síndromes

geriàtriques per a frenar el seu deteriorament.
Garantir places d’atenció en el sistema públic per a les persones amb

discapacitat, persones majors i malalts mentals eliminant la incertesa que
suposa per als ciutadans l’actual sistema de bons i subvencions.
7. El Nostre Compromís amb les Minories Sexuals.

Les lleis impulsades pel Govern estatal han eliminat la discriminació legal de gais,
lesbianes, transsexuals i bisexuals (lgtb). Una vegada aconseguida la plena igualtat
jurídica de tots els ciutadans i ciutadanes, independentment de la seua orientació
sexual, desenvoluparem les accions legislatives i d’acció de Govern per a aconseguir
la plena normalització del fet homosexual i transsexual en la societat. Volem garantir
que la fi de la discriminació jurídica comporte, progressivament, la fi de la
discriminació social. És a dir, Haurem de seguir esforçant-nos per a eradicar
qualsevol forma d’homofòbia, lesbofòbia o transfòbia, impròpies d’una societat
moderna i avançada com ho és la nostra.
1. Creació d’un programa integral per a la Igualtat de Gais, Lesbianes i

Transsexuals a la Generalitat Valenciana, que plantege i coordine l’execució de
les diferents mesures en les àrees de govern de la Generalitat que afecten,
específicament, al col·lectiu lgtb (polítiques socials i de família, d’educació,
cultura, sanitat, joventut, tercera edat, dones, esport...). El programa inclourà
la realització d’estudis i investigacions de la realitat lgtb.
2. Integració del moviment associatiu lgtb en les estructures de representació de

participació ciutadana de la Generalitat.
3. Des de la Generalitat i els mitjans públics de comunicació social, especialment

RTVV, es desenvoluparan accions de sensibilització, generals i específiques, per
a normalitzar la diversitat sexual en tots els àmbits de la societat (ja siguen
sectorials, professionals, urbans o rurals...)
112
4. Intervenció social i l’assistència a persones lgtb per a pal·liar qualsevol possible

disfunció. Esta política s’articularà posant especial èmfasi en l’atenció a les
persones majors, gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals; la diversitat funcional
en este sector de la població; la plena normalitat del fet lèsbic; el col·lectiu
d’emigrants lgtb; en la resolució de situacions de conflicte familiar associat a
l’orientació o la identitat sexual; l’atenció a persones lgtb amb VIH-SIDA;
atenció a persones lgtb que es prostituisquen i en la fi de la discriminació que
encara pateixen els homes i les dones transsexuals, que gaudiran de mesures de
promoció per a accedir a mecanismes de formació i inserció sociolaboral.
5. Oferir formació específica per als diferents professionals de les administracions

públiques el treball dels quals estiga relacionat amb el col·lectiu lgtb
(treballadors i assistents socials, policies, professorat, metges, dinamitzadors
juvenils, de tercera edat...)
113
IMMIGRACIÓ
La Comunitat Valenciana és una de les principals regions receptores d'immigrants del
nostre país i per això, la immigració constituïx avui un dels nostres principals reptes.
Entenem que el fenomen de la immigració ha de ser abordat des d'una perspectiva
que faça de la integració i del reconeixement dels drets i deures dels immigrants, la
seua principal raó de ser. Així mateix, al tractar-se d'una matèria en què totes les
Administracions Públiques tenen algun grau de competència, la coordinació i
cooperació entre totes elles resulta un requisit previ a qualsevol actuació pública, si
no volem caure en un voluntarisme, tan ben intencionat com inútil, per a aconseguir
mesures realment eficaces.
Els que viurem tan de prop l'emigració en el passat, hem de saber ser generosos i
entendre als que en un context distint, passen avui per la mateixa situació. La
immigració, en les seues múltiples formes i justificacions, ha de trobar sempre la
mateixa resposta per la nostra part: comprensió i solidaritat. No obstant això, la
immigració il·legal ha de trobar també la nostra màxima fermesa i rebuig. La
immigració il·legal és font de tràfic de persones, de treballs irregulars i submergits, i
en definitiva, d'explotació de les persones, davant del que hem de mostrar la nostra
repulsa més ferma.
Hem d'entendre també que no sols les Administracions Públiques tenen a dir davant
de la immigració, sinó que amb tota seguretat, ens trobem davant d'un fenomen que
pels seus efectes sobre les prestacions sanitàries, l'educació, el mercat laboral,
l’habitatge, la cultura o l'esport, exigix un esforç conjunt de tota la societat civil.
La repercussió del fenomen immigratori en l'ocupació, en els paràmetres

macroeconòmics de la nostra Comunitat, o fins i tot la seua faceta de nous
consumidors en el mercat de l’habitatge així com d'altres béns i serveis, determinen
una clara dependència migratòria de l'economia valenciana. Com assenyalen els
experts, això exigix que s'articule una resposta des de l'equilibri entre les
possibilitats receptives de la nostra economia i les necessitats dels països d'origen.
A l'hora d'abordar una política d'immigració integral per a la Comunitat Valenciana

hem de tindre en compte que la seua distribució geogràfica en les nostres tres
províncies és desigual, que l'absència de planificació immigratòria del PP en estos
anys ha deixat unes Infrastructures i equipaments en integració social escasses i
descompensades segons àrees i zones, i que les dones estrangeres posseeixen nivells
educatius equiparables als de les valencianes però patixen una més precarietat en
l'ocupació. En disseny de la política immigratòria haurem de tindre en compte estos
aspectes, i les tendències que s'apunten respecte al creixement de la població
immigrant en la nostra Comunitat.
El Ministeri d'Economia ha creat un Grup d'Estudi a dins del Consell de Política Fiscal i
Financera, per a estudiar l'impacte de la immigració en despesa educativa i sanitària,
a partir de l'anàlisi del qual es plantejarà una reforma del Model de Finançament
Autonòmic. Este model ara tan criticat pels nostres governants autonòmics, no cal
oblidar-ho, va ser aprovat quan el PP ocupava el Govern Central, i des del Consell
s'aplaudia la mesura amb entusiasme. Defensem i recolzem esta actitud valenta del
Govern de la Nació. Enfront d'això, no és una actitud responsable del Consell pensar,
de nou, que la solució als nostres problemes passa per reclamar més recursos al
114
Govern Central, i al mateix temps, reduir les partides del Pressupost Autonòmic
destinades a la Immigració desviant-les cap als seus grans projectes. Proposem a la
ciutadania un gir social, que prioritze l'educació, la sanitat, la immigració i el
benestar dels ciutadans, que durant estos anys de governs populars no han sigut
considerades grans projectes, ni prioritaris en el seu finançament.
Diem que sí als grans projectes, sempre que no es financen amb perjudici o a costa
del nostre Estat del Benestar. És moment d'apostar primer per les polítiques socials i
després, pels altres projectes. Apostem per augmentar els recursos destinats a la
Immigració, per a millorar els mitjans materials i personals, coordinant-los amb les
altres Administracions Públiques i comptant amb la participació dels ciutadans i els
col·lectius més representatius. Proposem un model d'integració social per a la
immigració que per mitjà de l'assumpció de drets i obligacions avanç cap a la
responsabilitat de tots, nascuts o arribats a esta terra, en una millor convivència
democràtica.
A la vista de l'anterior els objectius a aconseguir per la política d'immigració han de

passar per:
Desenvolupar l'Estatut Valencià en matèria de polítiques d'Immigració.
Polítiques d'Integració global de la immigració davall el context de ciutadania

cívica inclusiva.
Impulsar mecanismes de col·laboració, coordinació a nivell estatal, amb les

comunitats frontereres, governs locals i societat civil.
Impulsar el Codesenvolupament, implicant als països receptors de l'ajuda al

desenvolupament en les noves polítiques que es desenvolupen.
Si la recepció d'immigrants es va convertir en un signe distintiu de les societats

avançades a finals del segle passat, en esta primera dècada del nou segle, la
integració i els drets com a ciutadans dels immigrants, vindrà a diferenciar les
societats entre aquelles integradores, avançades i dinàmiques contra les excloents,
estàtiques i adaptatives. Treballarem amb decisió perquè la Comunitat Valenciana es
trobe en el grup de les primeres.
1. L'elaboració d'un Pla Estratègic de Ciutadania i Immigració de la Comunitat

Valenciana.
2. Coordinació permanent amb l'Administració Central i Local en l'elaboració i

execució de programes d'integració, per mitjà de la creació d'un òrgan de
gestió política per a la immigració, real, efectiu i dotat dels recursos
necessaris.
3. Transparència en la gestió dels Fons per a la Integració que aporta el govern

central i dels que en l'actualitat, governant la Generalitat el PP, es desconeix
el seu ús.
115
4. Crear una xarxa autonòmica de Centres d'Acollida i Integració Sociolaboral per

als immigrants per tot el territori, que puguen atendre les necessitats laborals
de treballs temporals que té l'economia valenciana en campanyes i moments
puntuals, així com acollir situacions humanitàries que poden donar-se de forma
extraordinària.
5. Afavorir que l'actual Fòrum de la Immigració es convertisca en un Fòrum per la

Integració que siga un instrument democràtic de participació ciutadana,
d'assessorament i d'avaluació de les polítiques d'integració proposades per la
Generalitat.
6. Enfortiment del sistema públic d'ensenyament com a instrument d'acollida i

integració. Treballarem per a la plena escolarització dels menors immigrants
evitant itineraris segregacionistes i recolzant una política d'educació
compensatòria de l'esforç en integració.
7. Impulsar els intercanvis culturals i juvenils amb els països d'origen per mitjà de
figures com els agermanaments municipals buscant potenciar allò que és comú
a totes les cultures.
8. Impulsar programes d'integració social transversals en immigració, donant

suport l'associacionisme i la participació dels immigrants en la vida ciutadana,
social, sindical i política.
9. Coordinació i desenvolupament de programes d'intervenció en el

Codesenvolupament, on es prime la participació dels actors socials de la
immigració. Promoure instruments de codesenvolupament, aprofundint en la
dimensió econòmica de la immigració i la generació de nous espais econòmics i
comercials en el territori i amb els països d'origen.
10. Perspectiva de Gènere en l'elaboració de polítiques d'integració
11. Fomentarem un ampli Acord Social i Polític per a la Integració dels Immigrants.
12. Augmentarem la capacitat d'integració del sistema educatiu, invertint en Aules

de Suport a la integració d'Immigrants fins a aconseguir com a mínim, una per
cada 100 alumnes, i fixant un sistema de matriculacions que faça que tots els
centres escolars sostinguts amb fons públics, contribuïsquen de manera
semblant a la integració dels fills d'immigrants evitant la segregació. Així
mateix, impulsarem les Aules d'Educació Permanent per a Adults Immigrants
que faciliten el coneixement de les llengües i de la realitat social, política i
cultural valenciana.
13. Incrementar el pressupost assignat a la integració dels immigrants.
14. Afavorirem l'educació per a la convivència per mitjà de convenis amb

Ajuntaments, ONG, altres institucions i representants de la societat civil.
116
MÉS QUALITAT I
MILLORS SERVEIS PER ALS CIUTADANS
Capítol 8
Joventut: La joventut: protagonista del canvi
Capítol 9
Esport: En l'escola, en la Universitat i en les nostres ciutats: Esport per a tots
Capítol 10
Cultura: Escriurem CULTURA amb majúscules
Capítol 11
RTVV i Sector Audiovisual: Sense dèficit, sense mentides i de tots els valencians
Capítol 12
Política Lingüística: Més llengües, més drets
117
Capítol 8: Joventut
La joventut: Protagonista del canvi
Més educació i més compromís social
31-12-2006: Més d'un 46% dels joves consideren estar

sobrequalificats per a l'ocupació que exerceixen.
Gener 2007: Cada jove valencià ha de dedicar més del 60% del seu
sou per a pagar la quota mensual de la hipoteca per la compra de la
seua habitatge. Els terminis de les hipoteques s'allarguen a 30, 40 i
50 anys de duració.
2007-2011: Oferirem habitatges noves i rehabilitades per a joves

amb lloguers entre 200 i 300€ al mes.
2011: Cap jove valencià destinarà més del 33% del seu sou al
pagament mensual de la hipoteca per la compra de la seua
habitatge.
ÍNDEX:
1. Una aposta per l'educació i la formació

dels joves.
2. L'emancipació que ells volen.
3. El compromís social que tots necessitem.
4. El Pla Jove 2007-2011: El millor compromís
amb els joves.
118
Els joves valencians saben millor que ningú qual és la política de joventut que
necessiten. Després d'estos anys de despreocupació per la Joventut, d'intromissió,
manipulació i desacatament als joves pels Governs del PP, la millor política de
joventut serà aquella, que comptant amb la seua participació, afronte els seus
problemes per a permetre'ls emancipar-se i integrar-se en una societat que els
necessita més que mai.
Més que mai la joventut està en la base sobre la qual es recolza la nova política
econòmica que proposem i que fa de la Investigació, el Desenvolupament i la
Innovació (I+D+i) la seua principal aposta. Ells ho saben quasi tot de la informàtica i
les noves tecnologies, i nosaltres volem que ho compartisquen amb la societat des
d'ocupacions més estables i millor remunerats.
Més que mai són els joves els que hauran de pilotar el gir social que hui proposem a
la ciutadania, ja que sense el convenciment que el progrés exigix créixer i repartir al
mateix temps, sobretot amb aquells que menys tenen, de res servirien les lleis que
poguérem aprovar.
Hem pensat en els joves a l'assumir el compromís d'oferir 10.000 habitatges de

lloguer a un preu entre 200 i 300 euros al mes, o al fixar l'exigència legal de reservar
en tots els desenvolupaments urbanístics residencials almenys el 50% de
l'edificabilitat per a Habitatges de Preu Assequible. Els joves saben millor que ningú
que un habitatge només és assequible si el seu pagament no exigix dedicar més d'1/3
de la renda familiar, i a elles dedicarem un esforç prioritari, perquè és la nostra
obligació.
Als joves hem mirat quan hem elaborat la nostra proposta d’esport per a tots.
Aprovarem el Pla Rector d'Activitats Esportives en Edat Escolar i crearem el Consell
de l’Esport Universitari fomentant la seua participació, ara que ningú discutix que
l'esport és un dret de tots els ciutadans i un element fonamental del sistema
educatiu per a un desenvolupament equilibrat de la personalitat en les escoles i en la
universitat.
També seran els joves els que jutgen al final de la legislatura, si el model trilingüe
que posarem en funcionament a partir del pròxim curs, és l'aposta que esperaven per
a poder arribar a expressar-se, oralment i per escrit, en valencià, castellà i anglès
potenciar les seues possibilitats socials, culturals i d'ocupació.
En Sanitat recolzarem als joves investigadors, ampliarem amb tres noves vacunes les
hui existents en Calendari Oficial, farem universal i gratuïta l'analgèsia epidural en
el part, la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) i la dispensació gratuïta de la
píndola del dia després, segons la legislació vigent. També dotarem recursos per a
garantir l'accés, sense demora, als més adequats tractaments de fertilitat.
Junt amb tot això, els socialistes entenem que és necessari donar un pas més i
dissenyar un conjunt de mesures addicionals, que tinguen com a destinatària, una
joventut amb què volem comptar en el disseny d'un Pla Jove Valencià 2007-2011,
perquè només arreplegant de la seua pròpia veu totes les seues preocupacions i
necessitats, podrem avançar les millors solucions possibles.
Només un partit que fa del progrés de la majoria la seua principal raó de ser, i que
es preocupa especialment pels seus joves, pot incorporar totes estes propostes en el
seu programa. I només un govern progressista les podrà dur a terme en un futur cada
119
vegada més pròxim. Els joves seran així, protagonistes i testimonis del canvi que
proposem en estes pròximes eleccions.
1. Una aposta per l'educació i la formació dels joves

Les nostres prioritats en matèria educativa seran l'aposta pel trilingüisme i les Noves
Tecnologies. Considerem que ambdós aspectes obrin espais i oportunitats laborals,
socials i culturals als nostres joves. Redoblarem esforços perquè cada alumne puga
utilitzar un ordinador durant una hora al dia en el seu procés formatiu. Així mateix,
incrementarem els recursos perquè els centres de Primària i Secundària disposen dels
ordinadors necessaris per a aconseguir la informatització progressiva de totes les
aules, amb un ordinador per cada dos alumnes, amb connexió gratuïta a Internet.
Duplicarem l'oferta formativa que es realitza des de les Escoles Oficials

d'Idiomes i crearem una línia de beques i ajudes per a sufragar les despeses
de matrícula en les mateixes.
El Programa Lluís Vives destinarà recursos perquè els joves valencians entre
16 i 26 anys compten amb beques per a estudiar idiomes a l'estranger.
El programa ESTUDIA.NET és una iniciativa per a assegurar la cobertura dels

serveis de telecomunicacions per a tots els joves universitaris i aconseguir un
accés universal, sense cap tipus d'obstacle en la formació dels nostres joves.
Amb el programa ESTUDIA.NET la Generalitat subvencionarà a tots els
estudiants universitaris una connexió de banda ampla, facilitant l'accés a
Internet des del mateix lloc d'estudi, en el seu domicili, en les residències
d'estudiants, col·legis universitaris o pisos d'estudiants.
Impulsarem el Pla Valencià contra el Fracàs Escolar que suposarà increments

de dotació i de plantilla per als Departaments d'Orientació en els centres.
Impulsarem un Pla Global d'integració Social en els centres, orientat cap a

l'escolarització i integració efectiva dels immigrants en el sistema educatiu.
Es complementaran els programes estatals per a aconseguir la incorporació

dels joves d'entre 18 i 30 anys a la societat de la informació amb les següents
mesures entre altres.
S'habilitaran dos programes de préstec a tipus zero per a l'adquisició de

paquets informàtics amb connectivitat de banda ampla i per a formació
en les tecnologies de la informació i de la Comunicació.
Facilitarem l'accés a Internet a través d'una xarxa de telecentres.
Impulsarem la creació de zones wifi en biblioteques i altres espais

públics, per a garantir un accés gratuït a les noves tecnologies al
nombre més gran de joves possible.
120
Beques de la Generalitat
La Comunitat Valenciana ha d'aconseguir la mitjana europea d'un 40% d'estudiants

becats al llarg de la legislatura. Per a això millorarem els recursos existents, la
gestió de les beques i agilitarem la seua tramitació administrativa, unificant
procediments ara dispersos en la seua gestió per a optar a les diferents beques
(incloent les autonòmiques, les estatals, i dels ajuntaments, les universitats i
d'empreses privades).
Per als estudis de Postgrau, es crearà una línia especial de beques que
cobrisquen el cost total o parcial de la matrícula així com el desplaçament,
ajudes per a la residència i material. També es potenciaran les línies de
crèdits bancaris pont d’interés zero per a estudiants fins que es faça efectiva
la percepció de la beca.
Les beques de la Generalitat faran possible la participació en programes

interuniversitaris de màster i de doctorat, tant en l'àmbit autonòmic i estatal
com a estranger. En este sentit, promourem l'aplicació de preus públics als
nous programes de postgraus i màsters adaptats als principis de la Declaració
de Bolonya.
Pujarem la dotació de les beques Erasmus per a adaptar-les a les necessitats

reals dels alumnes que s'acullen a elles. Es completaran les ajudes estatals
per a garantir la no discriminació econòmica a l'hora de realitzar estudis en
l'estranger, tenint en compte el cost real del lloc a què s'acudix.
Es completaran les ajudes emmarcades en el Programa José Castillejo per a la

incorporació de joves professors doctors.
Per a garantir l'accés als estudis universitaris en igualtat d'oportunitats,

especialment als màsters i la resta d'estudis de postgrau, la Generalitat
establirà una línia pròpia de beques i ajudes a l'estudi conduents a obtindre el
títol de Màster, que podrà compatibilitzar-se amb línies de crèdits a interés
zero i la devolució del qual només haurà d'aplicar-se una vegada aconseguida
una renda determinada pròxima a la mitjana de les rendes del treball.
Formació Universitària
La Generalitat garantirà ládequació de les taxes de les diplomatures,

llicenciatures, i enginyeries (futurs estudis de Grau).
Millorarem les condicions i els mitjans d'investigació dels joves investigadors,

en compliment de l'Estatut per a la seua Formació, aprovat i impulsat pel
Govern d'Espanya.
Crearem, en col·laboració amb les Universitats i amb els Sindicats, les

Oficines Universitàries d'Inserció i Informació Laboral, com a servei integral
per als alumnes acabats de titular, que trobaran assessorament jurídic, legal i
de tècniques de recerca d'ocupació.
121
Drets i Deures dels Alumnes. Participació
L'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) impulsarà l'associacionisme entre els

estudiants a través del CJCV.
Aprovarem una Carta de Drets i Deures dels Alumnes de la Comunitat

Valenciana per als estudiants de l'ensenyament no universitari i un Estatut per
als estudiants universitaris.
També es crearà el Consell d'Estudiants d'Ensenyaments No Universitaris de la

Comunitat Valenciana, en el que estaran presents els Consellers Escolars
autonòmics i una representació dels consellers escolars locals o de centre.
Crearem un Protocol d'Audiència Pública com a forma de participació a través

dels quals els estudiants i els professors puguen tramitar les seues propostes a
l'Ajuntament. S'establirà de forma periòdica fòrums de debat sobre qüestions
que afecten els centres educatius, presentant les seues conclusions
directament a l'Alcalde i als Regidors, els quals hauran de donar una resposta
a les dites conclusions.
Formació Professional
Proposem una gestió integral de la formació professional que aglutine els

actuals subsistemes de formació reglada, permanent i contínua, i es
convertisca en una prioritat de caràcter estratègic.
Adaptarem l'oferta formativa a les necessitats reals del mercat laboral

valencià.
Complirem de les Reformes Educatiu i finançament de les mateixes. Es

complirà el que estableixen les lleis educatives i es completarà el
finançament que aporta el Ministeri d'Educació i Investigació, posant en
pràctica també les memòries econòmiques de les reformes educatives.
Educació i Orientació Sexual
Crearem oficines específiques per a realitzar una atenció pròxima i

individualitzada als i les joves i orientar en matèria de sexualitat, la
planificació familiar i les malalties de transmissió sexual.
Desenvoluparem Programes de Salut Jove en l'àmbit de l'Educació no Formal,

amb especial atenció a l'educació sexual.
Subvencionarem la col·locació de màquines expenedores de preservatius en

Instituts, Universitats i llocs d'oci.
Realització de campanyes d'informació i prevenció de la SIDA i malalties de

transmissió sexual, educand sexualment als nostres joves, en col·laboració
amb el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana i els centres
educatius.
122
2. L'emancipació que ells volen

La Generalitat Valenciana té plena competència en matèria de habitatge i
desenvolupa accions imprescindibles en relació a l'ocupació a través del SERVEF. La
Generalitat ha de passar a ser el motor essencial del canvi per a aconseguir l'objectiu
de l'emancipació per als joves. Impulsarem les Oficines d'Emancipació Juvenil i els
Plans Autonòmics d'Emancipació dels Joves, que canalitzaran i coordinaran la labor
dels Ajuntaments i comunitats autònomes en la consecució de l'emancipació dels
joves.
Formació i orientació laboral
Establirem línies d'ajuda a la contractació formativa i en pràctiques de joves

per a una primera ocupació i/o acabats de titular.
Garantirem les condicions laborals dels estudiants que efectuen programes de

pràctiques externes en les seues titulacions, impulsant la Xarxa Autonòmica
d'Escoles Taller i els Tallers Ocupacionals.
Adequarem l'oferta de cicles formatius a les demandes específiques del

mercat laboral valencià. La formació professional ha de servir d'estímul als
sectors productius de la Comunitat.
Ocupació estable: la prioritat
En el primer any de legislatura es crearà un programa d'ocupació per a dones

d'entre 18 i 30 anys, especialment en aquells sectors en què la dona té una
menor presència laboral.
Proposarem incentius fiscals a aquelles empreses que compten en la seua

plantilla amb un 50% de treballadores fixes menors de 30 anys.
Crear una Mesa Autonòmica d'Ocupació Jove on estiguen representats el

Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, els departaments de
joventut de les plataformes sindicals, els representants d'associacions de
joves empresaris, els representants de les Universitats Públiques i l'Institut
Valencià de la Joventut (IVAJ)
Establir un Pla específic d'ocupació per a joves discapacitats que vetlarà per
la reserva legal d'un 5% de llocs de treball públic en les administracions per a
joves discapacitats com una aposta ambiciosa per a aconseguir una inserció
real en el món laboral.
Emprenedors i Autònoms
Implementarem, dotant-lo dels recursos necessaris, el PLA EMPRÈN 2007-

2011, que arreplegarà la política de suport als nous empresaris per mitjà de:
Crèdits Zero destinats a l'accés a la incorporació de noves tecnologies

en les empreses del Pla Emprèn 2007-2011.
123
Exempcions fiscals durant els dos primers anys de funcionament de les

empreses creades per joves menors de 35 anys i suport decidit a les
cooperatives de treball per a joves.
Increment de la coordinació dels programes d'ocupació orientats als

joves creant la figura del Coordinador d'Inserció Juvenil.
Establiment de Programes d'Informació Juvenil que comprenguen

aspectes d'Assessoria empresarial com ara ajuda als joves emprenedors
i a l'autoocupació.
Es fixaran les bases dels convenis de col·laboració a través de les

Universitats per a potenciar la cultura emprenedora dels estudiants
universitaris de l'últim cicle a través de premis a projectes d'empreses,
i també, incorporant en les Universitats Públiques el coneixement dels
tràmits necessaris per a la creació d'una empresa.
Facilitarem locals per concurs públic a joves amb projectes empresarials.
Dotarem al Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana d'un

departament especialitzat en assessorament jurídic per a empreses creades
per joves, que proporcionen documentació legal i assessorament personalitzat
i desenvolupant programes intensius de formació per a joves emprenedors en
col·laboració amb els consells de la joventut locals.
Habitatges de Preu Assequible per als joves
Exigència legal de reservar en tots els desenvolupaments urbanístics

residencials almenys el 50% de l'edificabilitat residencial per a habitatges de
preu assequible.
Fomentarem el lloguer a preus assequibles com a opció preferent per als i les
joves. Per a això, crearem la Xarxa Valenciana de Lloguer com a instrument
d'intermediació entre arrendadors i arrendataris. La Xarxa Valenciana de
Lloguer assumirà el pagament de la fiança a què es referix la LAU i actuarà
com a garant del compliment del contracte de lloguer.
Compromís d'oferir 10.000 habitatges de lloguer a un preu assequible, entre

200 i 300 euros al mes per a joves.
Es promourà la construcció de residències per a estudiants i becaris

d'investigació.
S'estudiarà la possibilitat d'augmentar el termini màxim de liquidació dels

Comptes d'Estalvi Habitatge passant de 4 a 8 anys, en funció del nivell de
renda per als joves menors de 35 anys.
Simplificarem, a través de la finestreta única, les gestions per a l'accés a les

ajudes destinades a la primera habitatge.
En l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

reduirem el tipus actual aplicable quan es tracte de l'adquisició de la primera
habitatge per joves.
124
Promourem la reducció dels tipus d'interés i de les comissions que ocasionen

la constitució d'Hipoteques sobre els habitatges a joves menors de 35 anys que
adquirisquen la seua primera habitatge.
Fomentarem l'accés a l’habitatge als joves, tant per adquisició com per
lloguer, incrementant la deducció actual per pagament de lloguer en
habitatge habitual en l’IRPF fins a un 15% sobre el lloguer anual i amb el límit
de 500 euros anuals.
Se subvencionarà la reducció del cost de les despeses de notari i del Registre

de la Propietat dels joves menors de 30 anys que compren la seua primera
habitatge a la Comunitat Valenciana.
Es crearan programes d'ajudes per a la rehabilitació de habitatges destinades

al lloguer per a joves a través de l'Institut Valencià de la Joventut.
Promoure la participació del Consell de la Joventut de la Comunitat

Valenciana els successius Plans Autonòmics de Habitatge que es
desenvolupen.
Vertebrar una estreta col·laboració amb les Caixes d'Estalvi en els plans de
habitatge, impulsant compromisos bilaterals en polítiques d'emancipació jove.
Adequar els beneficis fiscals adequats per a tots aquells joves que justifiquen
contractes de lloguer convenientment registrats. Aportant deduccions en el
tram autonòmic de l’IRPF a aquells joves la renda individual o familiar dels
quals no siga superior al Salari Mitjà en un 10% o més.
Col·laborar amb les administracions locals i provincials en el desenvolupament

de zones destinades a la residència universitària.
Promoure la residència intergeneracional, omplint l'actual llei de dependència

i vinculant directament els joves amb eixe compromís social.
3. El compromís social que tots necessitem

Seguretat ciutadana i inclusió Social
S'elaboraran Plans de Seguretat i Integració en els centres escolars, en

col·laboració amb pares, estudiants i professionals de l'educació, a fi de
garantir un entorn saludable als joves en els col·legis i instituts i,
especialment, evitar qualsevol acostament del món de les drogues.
Recolzarem l'increment de la seguretat en les zones de moguda jove.

S'elaborarà una estratègia de seguretat juvenil en coordinació amb els
Consells de la Joventut i les Forces i Cossos de Seguretat de les
125
Elaborarem Programes de Rehabilitació, Reinserció Social i Inclusió Social,

dirigits a lluitar contra l'exclusió social juvenil, incloent polítiques actives
d'ocupació per a facilitar la seua integració.
Formació específica en l'àmbit ocupacional per als joves amb algun grau de
discapacitat, com a instrument clau, per a la integració laboral.
Associacionisme juvenil
Les associacions juvenils i el CJCV han de ser el motor de les iniciatives

mampreses per l'Institut Valencià de la Joventut. Per a això, augmentarem la
representació de les entitats en el Consell Rector de l'Institut Valencià de la
Joventut.
Potenciarem les ajudes directes a associacions juvenils destinades a la

realització de cursos de formació bàsica: cursos de monitor de temps lliure
infantil i juvenil i cursos d'animació juvenil. Els cursos monogràfics seran
tinguts en compte per a l'obtenció dels certificats de monitor de temps lliure
infantil i juvenil o d'animador.
Dins del portal web de l'IVAJ, crearem una xarxa permanent entre les
associacions, el Consell de la Joventut, l'Institut de la Joventut i les regidories
de joventut de la nostra comunitat per a canalitzar totes les seues iniciatives
i propostes.
Crearem un banc de recursos materials en totes les comarques a disposició de

col·lectius i consells locals de la joventut, gestionat pel CJCV.
Oci i temps lliure
Impulsarem el Programa Integral Valencià d'Oci Juvenil, dins del Pla Jove
Valencià. Este Pla Integral haurà de centrar-se a reduir les ingestes abusives
d'alcohol, especialment entre els més joves, i generar una cultura d'oci
diferent. Desenvoluparem plans d'oci a través de processos de participació i
diàleg amb les associacions i entitats del Consell de la Joventut de la
Es facilitarà el transport públic a les i els joves en horari nocturn per als
desplaçaments a les zones d'oci, fomentat així l'ús d'este transport i evitant
els riscos de la conducció baix els efectes de substàncies que disminuïsquen la
capacitat d'atenció dels conductors.
Establiment d'una Normativa Valenciana sobre Seguretat en els llocs d'oci, a fi

de regular l'activitat de vigilants de seguretat i porters de pubs i discoteques.
Creació d'abonaments joves de transport públic fins als 30 anys, amb una
tarifa plana mensual.
Reducció, a través del carnet Jove, del 50% del preu del bitllet senzill del
transport públic.
Habilitació de línies especials de transport públic que connecten els diferents

punts d'oci freqüentats pels/les joves durant els caps de setmana.
126
Habilitació de línies i connexions de transport públic, urbà i interurbà, cap als

centres d'ensenyament d'interés juvenil global com ara Campus Universitaris o
Escoles Oficials d'Idiomes.
Crearem el BONO CULTURAL per a joves fins a 30 anys, amb el que es podrà
assistir gratuïtament a 12 actes culturals a l'any en diferents punts de la
Esport
Elaborarem un Pla Valencià de millora de les instal·lacions esportives.

S'obrirà una línia pressupostària específica per a crear noves instal·lacions en
els municipis en què no existisquen.
Foment de l'esport base, a través d'un Pla Valencià d'Esport Jove amb
l'objectiu d'oferir als joves l'oportunitat de conèixer distints esports i així
afavorir una alternativa d'oci, i en especial, la Pilota Valenciana.
Aprovarem el Pla Rector d'Activitats Esportives en Edat Escolar i crearem el

Consell de lÉsport Universitari fomentat la seua participació
Aprofitament d'instal·lacions esportives de col·legis i instituts en horari

extraescolar per al seu ús sense restriccions per part de la població en
general.
Promoció de les activitats d'oci i temps lliure establint els mecanismes de

coordinació necessaris entre totes les administracions implicades, amb
l'objectiu d'allunyar als joves d'altres hàbits menys saludables.
Realització de campanyes de conscienciació sobre els beneficis de l'esport i

habilitació d'instal·lacions esportives adaptant-nos a les necessitats de les i
els joves de 16 a 30 anys.
Lluita contra el consum de drogues
Disseny i execució de programes de prevenció de consum abusiu de drogues

(inclòs el tabac i l'alcohol), amb suficient dotació pressupostària i en un marc
de coordinació amb altres institucions. Estos programes implicaran la
realització d'activitats en col·laboració amb els centres escolars, cases de la
joventut, locals d'oci i espais comercials en l'àmbit de la prevenció.
Creació d'una Oficina d'Informació sobre Drogodependències atesa per

personal professional dependent de l'IVAJ, que compte amb una línia de
telèfon gratuïta per a atendre les diferents consultes que pogueren realitzar-
se.
Facilitar l'accés dels joves a l'assessorament d'organitzacions no

governamentals implicades en l'àmbit de la lluita contra l'alcoholisme,
programes de prevenció i reinserció d'alcohòlics, etc.
127
4. El Pla Jove 2007-2011: El nostre millor compromís amb els

joves
Els socialistes pretenem que els i les joves recuperen la confiança en les Institucions,
perquè sentint-se part de la societat aprofiten les oportunitats que se'ls brinden en
matèria d'ocupació o desenvolupament professional, però també en l'esfera més
personal, disposant de més qualitat de vida. Per a això pretenem revitalitzar les
polítiques de joventut de la Generalitat Valenciana fent d'elles una prioritat en
l'acció del Govern Valencià. Elaborarem un nou Pla Jove Valencià 2007-2011 que, a
més de les polítiques a desenvolupar des de l'Administració Valenciana i dels
objectius comuns per a totes les àrees d'esta, inclourà accions compartides amb el
Pla Interministerial de Joventut i els plans locals dels ajuntaments.
El Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana anomenarà una Comissió

d'Elaboració del Pla Jove Valencià 2007-2011 així com una Comissió
Avaluadora del mateix. La Comissió Avaluadora del Pla Jove Valencià 2007-
2011 elaborarà un informe anual sobre l'execució del Pla Jove Valencià que
serà remés a les Corts Valencianes. Es crearà l'Oficina del Pla Jove que
informarà trimestralment el Consell Rector de l'Institut Valencià de la
Joventut i al CJCV de l'execució del pla.
Els pressupostos generals de la Generalitat Valenciana especificaran les

partides destinades a l'execució del Pla Jove Valencià 2007-2011. El Consell
Rector de l'IVAJ aprovarà el pla dels pressupostos destinats a l'execució de les
accions contingudes en el PJV.
Volem aconseguir un Pacte interinstitucional per la Joventut Valenciana. Es

crearà en el si de la FVMP un Consell Territorial de Política de Joventut, que
aglutinarà a Ajuntaments, Diputacions Provincials i Administració Autonòmica.
A més es promourà la col·laboració real entre institucions i administracions
per a sumar esforços i, amb això, realitzar una acció conjunta eficaç i
eficient.
128
Capítol 9: Esport
A l'escola, a la universitat i a les nostres ciutats: Esport per

a tots
La Generalitat recuperarà el temps perdut començant per

una nova Llei de l'Esport
31-12-2006: La Comunitat Valenciana és la que menys invertix en

esport escolar de totes les Comunitats autònomes amb 9 € per
habitant a l'any, davant dels 20 € d'Extremadura o els 18,60 € de
Castella-La Manxa.
Any 2007: Un terç del Pressupost de la Generalitat per a Esport es

destina a la Societat del Circuit Ricardo Tormo, mentre la
Generalitat i l'Ajuntament insistixen a realitzar un costós circuit
urbà dins de la ciutat de València.
Any 2007: S’impulsarà el Consell Valencià de l’Esport com a òrgan

de participació del teixit esportiu valencià, de caràcter consultiu i
assessor de la Generalitat
ÍNDEX
1. Una nova organització i més coordinació de

l'estructura administrativa esportiva.
2. Suport i seguiment del sector esportiu

privat.
3. La planificació de les instal·lacions

esportives.
4. El desenvolupament de l'esport autonòmic.
5. Desenvolupament de programes de suport a

l'esport.
6. Regulació, formació i investigació en

l'esport.
7. Una nova Llei per a un nou temps.
129
L'esport i l'educació física són factors vertebradors de la societat, que afavorixen el

benestar personal i col·lectiu, al mateix temps que transmeten els valors de la
convivència. El suport a l'esport per part de les Administracions Públiques, buscant
aconseguir una generalització de la pràctica esportiva a tots els nivells, i per a tots
els ciutadans, ja forma part indisociada de la defensa del nostre Estat de Benestar.
Ja ningú no discutix que l'esport en les escoles juga un paper decisiu en el

desenvolupament equilibrat de la personalitat, ni que quan es practica en la
Universitat, els nostres joves es troben davant de situacions molt semblants a les de
competència, treball en equip i responsabilitat, que viuran anys més tard en el
mercat de treball.
Ningú no discutix, tampoc que l'esport siga un dret dels ciutadans, un element
fonamental del sistema educatiu, que contribuïx a millorar l'estat de salut, o si més
no, reporta certa qualitat de vida als que ho practiquen.
A altres nivells, l'esport és l'activitat que permet i estimula la relació amb altres
municipis, altres comunitats autònomes, altres regions d'Europa i del món, sent així
un clar factor de desenvolupament dels pobles.
No obstant això, no tots han entès que esport i espectacle són dos coses distintes, i
que els grans esdeveniments esportius són només una part del riquíssim potencial que
oferix l'esport a la Comunitat Valenciana. Desgraciadament, també hi ha els que no
han entès, que turisme i esport poden conjugar-se, sempre que la factura de la
promoció del primer no s'acabe pagant del pressupost del segon.
L'esport en les seues dos modalitats, per a qui ho practica i per a qui no ho fa però ho
gaudeix com a espectador, és una oportunitat de millorar la salut pública, la qualitat
de vida, el benestar i promocionar valors fonamentals de la societat. Quan l'esport
es pervertix amb drogues o quan es torna violent, es ressent un pilar bàsic de la
nostra democràcia: la convivència.
Per això els poders públics han de vetlar perquè l'esport siga esport per a tots des
d'una perspectiva educativa i humanista, i concedir més compromís i suport en favor
del benestar social i personal, al mateix temps que convertir a l'esport en un
transmissor de valors democràtics i educatius de primer ordre.
El Partit Popular en estos dotze anys de Govern, ha dut a terme una política
esportiva descoordinada i incoherent.
La descoordinació ha crescut durant estos anys en no haver-hi una planificació

ordenada de les Infrastructures esportives a la vista de les necessitats ciutadanes.
Cada Ajuntament buscava tindre les millors instal·lacions esportives pensant
exclusivament en els seus límits territorials. Hi ha Infrastructures que poden i han de
ser compartides per uns quants municipis, però que si no són potenciades des de la
Comarca, la Diputació o la Generalitat, han de ser assumides íntegrament per les
arques municipals. Després apareixen eixes Infrastructures esportives que ningú
utilitza i les despeses de manteniment que van llastant els pressupostos municipals
per a l'esport, any rere any. De tots és conegut.
130
A més, han fet una política incoherent al no haver aplicat la Llei de l'Esport de la
Comunitat Valenciana de 1993 com a via per a aconseguir un esport per a tots, sense
discriminació per edat, sexe o condició social, ni haver-la canviat per a poder dur a
terme la seua política esportiva, si la llei no els satisfeia. Igual que passa amb
l'urbanisme, es manté el marc legal, però ho desvirtuen sistemàticament en la
pràctica diària.
Estem a la cua en inversió en esport Universitari, escolar, d'èlit, en Federacions i

Clubs o en tecnificació esportiva. En resum, les despeses en esport per habitant, ens
situa entre les últimes comunitats autònomes del nostre país, i les conseqüències no
ens agraden, però són les que són.
I com el que no es cuida, es deteriora, l'educació física, la pràctica esportiva, l'esport

escolar o el nombre d'esportistes d'èlit federats, han caigut significativament durant
estos anys.
La política esportiva que proposem des del Partit Socialista, per als pròxims quatre
anys, passa pel desenvolupament d'estos tres eixos estratègics:
a) Un nou Marc Normatiu que regule de l'activitat física i l'esport, definint i

concretant les competències, desenvolupant i reglamentant les disposicions
legals en matèria esportiva. Una de les primeres mesures serà abordar la
redacció d'una Nova Llei de l'Esport Valencià, tan necessària per al canvi.
b) Apostem per la Planificació Territorial, a través de l'elaboració d'un

diagnòstic complet del sistema esportiu, amb el suport i assessorament del
teixit esportiu de la nostra Comunitat, i de dissenyar un Pla Estratègic
d'Actuació que fomente, de forma equilibrada en el territori, la pràctica de
l'activitat física i l'esport.
c) La coordinació entre la Generalitat Valenciana, les Diputacions Provincials i

les altres Entitats Locals ha de permetre rendibilitzar les polítiques públiques
en matèria d'esports per a tota la Comunitat. També tindrem en compte la
necessària cooperació i participació de les federacions, entitats i associacions
esportives valencianes en la planificació de l'esport i l'activitat física a tots els
nivells.
1. Una nova organització i més coordinació de l'estructura

administrativa esportiva
♦ Impulsarem el Consell Valencià de lÉsport com a òrgan consultiu i assessor
del Govern Valencià.
♦ Crearem un Servei d'Assessorament i Planificació Esportiva Municipal, dirigit

a Ajuntaments i la resta d'Entitats locals, en col·laboració amb les
Diputacions.
Des d'este servei es dissenyarà un Pla de Suport a l'Estudi, Anàlisi i

Diagnòstic de la realitat esportiva municipal. Este pla anirà acompanyat de
131
mesures que estimulen la creació d'estructures administratives de l'esport

en els municipis.
♦ Orientarem la nostra col·laboració amb els Ajuntaments en l'exploració de

nous espais d'ocupació en l'esport. Els Programes d'Ocupació Esportiu seran
coordinats amb els Programes Generals d'Ocupació i Desenvolupament
Local, i incorporaran tècnics especialistes en promoció esportiva (gestors
de l'esport) que actuen com a agents dinamitzadors de l'esport en els
municipis.
♦ Col·laborarem amb les Entitats Locals en la promoció de l'esport per a totes

les persones i grups d'edats, específicament per a aquells col·lectius amb
necessitats especials com a escolars, dones, majors, joventut, persones
amb discapacitat i immigrants. Per a això, es posarà en marxa un Programa
Especial de Subvencions per a Entitats Locals amb criteris objectius en la
distribució dels fons.
♦ Potenciarem si existixen, o crearem en qualsevol altre cas, estructures

comarcals de gestió esportiva, sobretot en els xicotets i mitjans municipis i
en l'àmbit rural, per mitjà de: Comissions d'Esports en les Mancomunitats,
Consorcis Comarcals i Consells Esportius Comarcals.
♦ Crearem el Consell de lÉsport Universitari, com a òrgan participatiu i

assessor en l'àmbit de l'esport universitari, constituït per representants de
totes les universitats. El Consell de lÉsport donarà suport a noves
iniciatives i programes dins de l'àmbit de l'esport universitari, a la promoció
i la investigació, i també a l'organització de Campionats universitaris.
♦ Impulsarem la incorporació, en el currículum d'educació física, de

continguts que permeten a l'alumnat relacionar-se amb el medi natural
amb activitats a l'aire lliure i amb les noves pràctiques fisicoesportives que
van apareixent. Estimularem l'ampliació, en una hora setmanal, la càrrega
lectiva de l'assignatura d'educació física per a les etapes d'ensenyament
primari i secundari obligatori.
♦ Impulsarem la relació entre l'educació física i l'esport escolar, amb mesures

que garantisquen un control educatiu de l'activitat esportiva extraescolar,
estimulant als centres perquè les incorporen als seus projectes educatius.
2. Suport i seguiment del sector esportiu privat

♦ Les Federacions Esportives, com a entitats d'utilitat pública, comptaran
amb més aportació del Pressupost de la Generalitat al sosteniment ordinari
de les seues despeses, i establirem un sistema de finançament molt més
àgil i eficaç que evite l'asfíxia econòmica que patixen en l'actualitat.
♦ Impulsarem la llicència federada universal que integre als esportistes en

edat escolar, i que incloga l'assistència mèdica i el segur de responsabilitat
civil dels esportistes, tècnics i jutges.
♦ Col·laborarem amb les federacions esportives valencianes per a impulsar el

joc net entre els xiquets i xiquetes que participen en l'esport de competició
132
en edat escolar, desenvolupant, conjuntament, un Pla de Difusió del Codi

d'Ètica Esportiva (seguint les directrius del Consell d'Europa).
♦ Crearem la Fundació per a l’Esport des de la Generalitat Valenciana i amb

la col·laboració de les diputacions provincials, com a entitat sense ànim de
lucre que comptarà amb recursos públics i privats, per a donar suport a la
promoció de l'esport valencià de base, escolar, d'èlit i d'alt rendiment.
♦ Promourem programes de suport i col·laboració amb les associacions i clubs

esportius valencians per a la promoció d'esports i esdeveniments d'especial
interés.
♦ Dissenyarem, en col·laboració amb els municipis, plans de suport a

l'associacionisme esportiu local. Estos plans comptaran amb una línia de
subvencions, en coordinació amb les diputacions i ajuntaments, a fi
d'estimular l'associacionisme local, especialment les associacions esportives
en els centres educatius, en col·laboració amb les associacions de pares i
mares d'alumnes. així mateix es prestarà un assessorament permanent a
les associacions en la seua creació i durant els primers anys
refuncionament.
♦ Desenvoluparem un Pla General d'Esdeveniments Esportius de caràcter

local, comarcal, provincial i autonòmic, impulsant Programes de
Voluntariat Esportiu que puguen assistir a l'organització d'esdeveniments
esportius i prestar tot tipus de serveis.
♦ Estimularem i recolzarem els projectes que promocionen les diferents

formes de pràctica turística relacionades amb l'esport i amb el nostre
patrimoni natural, valorant-se especialment, els criteris de sostenibilitat
que garantisquen el respecte al medi natural.
♦ Regularem i dissenyarem un Pla d'Inspecció de les Activitats que s'exercixen

en els centres esportius, tant privats com públics (gimnasos, centres de
salut per aigua, complexos esportius o polisportius, entre altres), a fi de
garantir unes condicions saludables, en la pràctica, per a l'usuari.
♦ Facilitarem recursos a les entitats generadores de pràctiques esportives

perquè duguen a terme polítiques de promoció de la participació de la dona
en l'esport.
3. La planificació de les instal·lacions esportives

♦ Dissenyarem un Pla Director d'Instal·lacions Esportives que ordene l'actual
desequilibri territorial existent i garantisca l'accés de tots els valencians a
l'esport des dels criteris d'accessibilitat, funcionalitat, eficiència, seguretat
i qualitat esportiva.
Tota nova construcció esportiva anirà acompanyada del seu preceptiu Pla
de Gestió i Viabilitat que garantisca el funcionament correcte de la
instal·lació esportiva en el futur.
133
El pla anirà acompanyat d'unes bases normatives, establertes amb criteris

tècnics, que garantiran una convocatòria objectiva de les ajudes destinades
a les Entitats Locals.
♦ Desenvoluparem una Xarxa d'Equipaments i Instal·lacions Aquàtiques

equilibrada en el territori, i promocionarem els esports nàutics.
♦ Estimularem, mitjançant ajudes i subvencions, la transformació de camps

esportius de terra en camps d'herba artificial, així com la il·luminació i
cobertura de les pistes poliesportives. Així mateix, substituirem les actuals
porteries de totes les instal·lacions esportives dels centres escolars per
unes altres que eviten qualsevol tipus de lesió.
♦ Impulsarem Projectes Singulars Supressió de Barreres Arquitectòniques en

les instal·lacions esportives per a aconseguir l'adaptació del material i
l'equipament esportiu a la població amb discapacitat.
♦ Impulsarem Projectes Singulars d'Estalvi Energètic en les instal·lacions

esportives autonòmiques i locals.
♦ Fomentarem programes per a la utilització dels espais naturals, destinats al

passeig, el senderisme i l'orientació en el medi natural.
♦ Estendrem el Carril Bici en tot el territori de la Comunitat, amb dotacions

anuals en els Pressupostos de la Generalitat, senyalitzant distints itineraris
com a espais d'especial protecció per als ciclistes i vianants.
♦ Posarem en marxa un Pla de Modernització d'Instal·lacions Esportives, per a

dotar de funcionalitat a l'antiga xarxa d'instal·lacions esportives.
♦ Elaborarem un Pla de Manteniment d'Instal·lacions Esportives públiques que

ajude a sufragar les despeses de manteniment d'estes instal·lacions.
♦ Potenciarem la gestió d'instal·lacions esportives públiques, a través de

clubs, entitats esportives, consells esportius i federacions.
♦ Fomentarem la utilització intensiva de les actuals instal·lacions esportives

municipals i escolars, ampliant el seu horari d'obertura.
♦ Establirem convenis de col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments

per a l'obertura de centres escolars en horari extraescolar i per a la cessió,
als escolars, en horari lectiu, de les instal·lacions esportives municipals.
Estos convenis inclouran la dotació de material esportiu, la reposició i el
manteniment de l'equipament necessari.
♦ Posarem en marxa inspeccions i controls sobre les instal·lacions esportives

d'ús públic i privat existents, atorgant certificacions de qualitat a aquelles
que complisquen amb les condicions establertes en les normes de qualitat.
134
4. El desenvolupament de l'esport autonòmic

♦ Fomentarem com prioritari l'esport en edat escolar per mitjà del Pla Rector
d'Activitats Esportives en Edat Escolar, que facilitarà la coordinació entre
les activitats esportives extraescolars i les pròpies dels centres educatius.
El Pla tindrà entres els seus objectius:
Fomentar l'esport en edat escolar des de la perspectiva educativa i de la

salut, com a alternativa a l'ocupació del temps d'oci dels joves.
Un esport escolar participatiu, no discriminatori, per a tots, que vetle

per que s'inculquen els principis de l'ètica esportiva.
En la seua faceta competitiva, l'esport escolar estarà adaptat als

xiquets, al seu nivell, a la seua edat, sempre des d'una perspectiva
educativa.
Es crearà una Mesa Sectorial Permanent de l'esport en edat escolar, amb

la participació de tots els agents i interlocutors del sector, per a
debatre, plantejar noves propostes, dissenyar plans d'actuació i avaluar
contínuament les accions proposades.
♦ Impulsarem la creació de la figura del dinamitzador esportiu escolar com a

agent vertebrador de l'esport en el centre escolar, tant en educació
primària com en secundària, en col·laboració amb els municipis o entitats
locals i els consells escolars, estimulant, a més, la implicació dels
professors d'educació física.
♦ Crearem el Centre d'Investigació i Alt Rendiment de l'Esport de la

Comunitat Valenciana amb el propòsit de coordinar tots els plans i accions
de la Generalitat en relació a la tecnificació i l'alt rendiment.
♦ Concertarem amb les entitats locals, una Xarxa de Centres i Instal·lacions

d'Especialització i Tecnificació Esportiva per tota la Comunitat. Esta xarxa
de centres buscarà acostar la tecnificació als esportistes en cada una de les
províncies, determinant zones d'intervenció.
♦ Desenvoluparem Plans Especials de Detecció de Talents esportius en els

centres escolars en col·laboració amb les federacions i altres organismes
oficials. Els esportistes seleccionats es formaran en els centres de
tecnificació i/o especialització més pròxims al seu domicili, i tindran a la
seua disposició una línia de beques per a facilitar l'accés a l'esport de
rendiment sense apartar-los de la seua unitat escolar i familiar.
♦ Desenvoluparem un Pla Especial de Suport a la Pilota Valenciana en

col·laboració amb la federació, els clubs, Ajuntaments i altres institucions
valencianes, que tindrà com a eixos fonamentals: la modernització i
formació de les seues estructures, l'extensió i popularització de la pràctica
a tota la Comunitat i la millora de les infrastructures.
135
♦ Impulsarem un Pla Especial de Suport a l'Esport Adaptat que amplie l'actual

distribució de recursos, en col·laboració amb l'estructura associativa i tots
aquelles entitats ciutadanes i institucions que es dediquen a l'atenció dels
discapacitades.
♦ Impulsarem l'activitat de les Seleccions Valencianes en diferents modalitats

esportives, fixant una línia de subvencions destinades a donar suport a les
federacions esportives de la Comunitat Valenciana que participen com a
seleccions autonòmiques, als campionats oficials d’Espanya.
5. Desenvolupament de programes de suport a l'esport

♦ Impulsarem la universalització de l'assistència mèdica a tots els esportistes
federats a través del sistema públic de salut i s'instaurarà la cartilla
individual per a l'assistència sanitària a l'esportista.
♦ S'implantarà un Programa de Revisions Mèdiques generalitzat per als

esportistes escolars, a realitzar en els propis centres educatius i en
col·laboració amb la Conselleria de Sanitat.
♦ Crearem un Programa de Suport a l'Esportista, per mitjà del que es

realitzaran estudis sectorials i funcionals, a més de revisions mèdiques més
complexes, en col·laboració amb la Conselleria de Sanitat i les universitats.
Este programa es coordinarà i donarà suport als centres d'especialització i
tecnificació esportiva.
♦ Ampliarem la relació d'esportistes d'èlit, incloent els esportistes més

destacats en edat infantil, cadet i juvenil per mitjà de Plans de Protecció
de l'Esportista d'Elit, a fi de facilitar la continuïtat dels seus estudis i del
seu nucli familiar i social.
♦ Desenvoluparem Plans d'Inserció Laboral orientats als esportistes una

vegada finalitzada la seua carrera esportiva.
♦ Crearem l'Agència Valenciana Antidopatge que funcionarà en estreta

col·laboració amb l'agència nacional i internacional, amb l'objectiu
d'eradicar el dopatge de l'esport en tots els àmbits.
♦ Elaborarem un Codi de Bones Pràctiques en l'Esport i ho difondrem, al

màxim, en tots els àmbits relacionats amb l'esport.
♦ Impulsarem el Comité de Disciplina Esportiu com un organisme dinàmic que

vetlarà per l'ètica esportiva, dotant-lo de pressupost per a fomentar els
valors de convivència en l'esport en relació al joc net, lluita contra tot tipus
de violència i intolerància en l'esport o la no discriminació entre persones.
♦ Estimularem un gran acord amb els agents esportius (clubs, federacions,

escoles, i associacions de pares i mares) amb l'objectiu d'eradicar la
violència i el racisme en la pràctica esportiva i transmetre els valors de
l'esport.
136
♦ Desenvoluparem polítiques fiscals, en coordinació amb la Conselleria

d'Hisenda que incentiven el mecenatge i el patrocini en l'esport.
♦ Impulsarem en col·laboració amb la Fundació per a l'Esport, el Pla de

Suport als Esportistes Olímpics Valencians (ADO valencià).
♦ Modificarem l'actual programació i política de retransmissions esportives de

Ràdio Televisió Valenciana incorporant aquelles modalitats esportives que
actualment no tenen presència en la seua programació i l'esport escolar.
Prestarem especial atenció a la pilota valenciana i a la retransmissió, en
directe, de les finals més representatives del calendari anual.
6. Regulació, formació i investigació en l'esport

♦ 52.- Crearem per a la formació i investigació, l'Escola Valenciana de
l'Esport, com a organisme públic que actuarà en estreta col·laboració amb
les universitats i totes les entitats representatives de l'esport, amb les
funcions següents:
La formació dels tècnics esportius i agents que intervinguen en l'exercici

de l'activitat esportiva.
Impulsar la informació, l'ensenyament i la investigació esportiva en totes
les seues facetes.
Facilitar un Servei d'Assessorament amb personal especialitzat que
coordine els plans municipals.
Impartir les titulacions esportives en l'àmbit de la Comunitat Valenciana,
en col·laboració amb les federacions esportives i les universitats,
establint un règim de titulacions adequat a les necessitats la societat
valenciana.
♦ Incidirem, especialment, en la formació de tècnics esportius que atenguen

a l'esport en edat escolar, incorporant als continguts de formació, una
orientació pedagògica que garantisca un correcte desenvolupament
educatiu de l'esport escolar.
♦ Dissenyarem i posarem en marxa un Pla de Formació Contínua dirigit,

especialment, als responsables esportius dels municipis, gestors,
coordinadors, responsables polítics, tècnics esportius i la resta d'agents que
actuen en l'esport.
♦ Crearem publicacions periòdiques, manuals, CD interactius, i altres

materials d'ajuda a la gestió esportiva, tant pública com privada, en els que
s'arrepleguen tots els condicionants de qualitat que han d'exigir-se en els
serveis.
♦ Impulsarem la creació d'una xarxa de biblioteques i centres de

documentació esportiva, com a espais específics en les biblioteques
públiques actuals, distribuïts per tota la Comunitat Valenciana.
♦ Impulsarem Projectes I+D+i a fi de desenvolupar, modernitzar i impulsar

l'esport com a sector econòmic de la Comunitat fixant les línies
d'investigació en les diferents Ciències de l'esport.
137
7. Una nova Llei per a un nou temps

Han passat 14 anys des que impulsàrem la Llei de l'Esport a la Comunitat Valenciana,
com a mecanisme de potenciació i desenvolupament de les nostres activitats
esportives. Els principis i circumstàncies que inspiren la pràctica esportiva han
canviat molt en este temps, i es fa precís adequar el marc legal a la nova realitat
social que avui se'ns presenta. Aspectes com la protecció del medi ambient, les noves
formes i hàbits de pràctica esportiva, l'extensió del principi de subsidiarietat en les
relacions interadministratives o el fenomen de la immigració, fan precisa una nova
llei que al mateix temps impulse la pràctica esportiva i remoga els obstacles
detectats.
Des del consens, amb la participació del teixit esportiu de la nostra comunitat i amb
les aportacions dels diferents àmbits socials relacionats amb la pràctica i el
coneixement de l'activitat física i l'esport, hem d'elaborar un nou text que reculla,
entre altres, els aspectes següents:
♦ La garantia real del dret a l'esport de tots els ciutadans, definint els serveis
públics esportius mínims que hauran de prestar les administracions.
♦ La regulació de les titulacions dels tècnics esportius, de l'exercici

professional dels tècnics esportius, de la situació laboral dels àrbitres i
jutges esportius.
♦ L'establiment de l'obligatorietat de disposar d'instal·lacions esportives

públiques en els municipis majors de 5.000 habitants, rebaixant així els
actuals mínims que es xifren en 20.000 habitants.
♦ La regulació per a l'obertura i construcció de les instal·lacions destinades a

l'ús esportiu, tant de públic com privat, perquè garantisquen les condicions
de seguretat, higiene, qualitat i personal qualificat.
♦ Combatre la violència en l'esport, no sols en l'esport espectacle sinó també

en l'esport de base.
♦ Dignificar les pràctiques esportives, regulant l'organització de les activitats

esportives perquè responguen als paràmetres de qualitat i seguretat.
♦ Delimitar clarament les competències de les diferents administracions.
♦ Establir mesures que garantisquen el respecte i ajuden a la conservació del

medi ambient, impulsant el desenvolupament d'un esport respectuós amb la
naturalesa.
♦ Establir mesures que protegisquen la salut de l'esportista, especialment

regulant i prenent les mesures necessàries per a lluitar contra el dopatge.
♦ Reestructurar l'organització esportiva de l'Administració de la Generalitat i

del sector privat d'àmbit autonòmic.
138
Capítol 10: Cultura
Escriurem CULTURA amb majúscules
La cultura com a dret social de tots els ciutadans
25-10-2005: El Palau de les Arts va pagar 14.250 euros per l’avió

privat perquè només una persona poguera assistir a un concert
inaugural del Teatre de l’Òpera.
2002-2003: A la Comunitat Valenciana la xarxa de biblioteques

públiques és de les més deficients d'Espanya i la despesa pública en
biblioteques és de 4,38 euros per habitant a l'any, dos euros inferior
a la mitjana espanyola que es situa en els 6,36 euros, segons
l'Informe de Situació de les Biblioteques Públiques a Espanya 2002-
2003 presentat en el marc del V Saló Valencià del Llibre.
Any 2006: La Conselleria de Cultura reduïx les ajudes als llibres en

valencià, i alhora incrementa les dels llibres en castellà un 30%.
2007-2011: Garantirem l’accés a una cultura de qualitat i donarem

suport a la creació cultural i als nostres creadors.
INDEX
1. Un nou compromís amb la cultura: l’aposta

per un dret social.
2. Arts Escèniques: la llibertat de creació.
3. Música: màxima difusió, coneixement i

gaudiment de tota la ciutadania.
4. Arts plàstiques i Museus: una aposta per

l’Art i el Coneixement .
5. Llibres, Arxius i Biblioteques: una política

encaminada a la lectura i a la difusió del
llibre.
6. Patrimoni històric, cultural i natural: horitzó

de progrés al servei de la ciutadania.
7. Cine i Audiovisual.
139
Volem escriure CULTURA amb majúscules; és a dir, fer de la cultura un instrument

de formació de la majoria, de creació lliure, de responsabilitat, de generació d’una
economia del coneixement i progrés social. És urgent, per tant, recuperar una
política cultural progressista que definisca polítiques d’institucionalització de la
cultura com a dret dels ciutadans, i que trobe en ella, un dels camins de
reconeixement de la nostra identitat històrica. No es pot entendre el progrés i la
modernitat sense la cultura com motor de canvi i de cohesió. La conquista del
benestar, la justícia i els drets socials i ciutadans necessiten la Cultura com
ferramenta per desenvolupar-se.
La CULTURA és un espai de dignitat i d’autoafirmació permanent, un instrument

d’immersió social, de llibertat, de creació i pensament, plural i sense uniformitats,
compromesa en la defensa del nostre patrimoni com a clau fonamental d’integració
social.
I per això garantirem als nostres ciutadans l’accés a la Cultura, sense discriminació
per raons econòmiques, socials o de residència; eixe és el nostre principal objectiu,
així com garantir la pluralitat de l’oferta cultural. La integració dels nouvinguts, i el
respecte a la pluralitat seran irrenunciables a la nostra política cultural.
La nostra política s’obrirà a la creativitat i als nous llenguatges, als nous espais de la
memòria i de la invenció, de l’aventura i de la gosadia. Perquè la cultura no pot
estar censurada ni tindre límits si resulta incòmoda; la única exclusió ètica és
aquella que pot atemptar contra els drets i llibertats individuals i/o col·lectives.
Les nostres propostes es basaran en:
o Una gestió eficaç, racional, transparent i pública dels recursos culturals. En

definir els objectius dels organismes públics, on les iniciatives i els contenidors
culturals tinguen raó de ser. Una política estratègica i costant, mantinguda en el
temps, que deixe darrere els esdeveniments efímers, i contribuïsca a transformar
positivament la nostra societat.
o El suport a la creació i als creadors, sense límits ni censures, potenciant la

indústria cultural valenciana que genera treball, riquesa i il·lusió, per tal
d’impedir l’exili dels nostres professionals.
o L’aposta decidida per la societat de la informació i del coneixement. Les noves

tecnologies deuen potenciar la difusió de la cultura per que tots els ciutadans
tinguen garantit el seu accés. Per tant, hem de convertir l’element més potent
d’informació, la Ràdio Televisió Valenciana, en un instrument també cultural.
o Tornar el protagonisme a la ciutadania. La formació cultural de la ciutadania, i

en especial de la joventut, com a protagonistes del present vinculant la política
cultural i l’ensenyament en tots els nivells.
o La nostra política cultural protegirà, defensarà i impulsarà les nostres senyes

d’identitat: la recuperació de la Memòria Històrica Valenciana, la difusió i
promoció de la nostra llengua, la protecció del nostre patrimoni artístic, històric
i natural, posant fre a l’especulació urbanística que arrasa el territori, el
140
patrimoni i els nuclis urbans, evitant la seua destrucció i imposant els principis
de sostenibilitat cultural .
o Establirem mecanismes d’avaluació de polítiques culturals que garantisquen la

gestió austera i eficient, la transparència i el control públic dels recursos
econòmics i materials.
o Incorporarem el fet cultural a la nostra pròpia quotidianitat, al servei del nostre

progrés personal i de poble .
Però, sobretot, el centre de la nostra política cultural serà la ciutadania. Els

valencians i valencianes han de ser els receptors, creadors, consumidors i partícips
de la Cultura.
Els dos grans objectius per a aquestos quatre anys seran :
a) Garantir l’accés universal a una CULTURA de qualitat. On tots els ciutadans

tinguen el dret a gaudir, conèixer i aprendre sense exclusions . Per això
donarem suport als municipis com a garants de les Infrastructures bàsiques en
tot el territori: biblioteques, museus, cases de cultura, auditoris i escoles de
teatre. Utilitzarem les noves tecnologies per difondre ràpida i eficaçment la
informació cultural.
b) Suport a la creació. Volem recuperar la confiança en els nostres creadors i

tornar als ciutadans el protagonisme. La producció pròpia, la coproducció, els
contractes/programa, els convenis sectorials, l’impuls a la indústria cultural,
la formació d’autors, intèrprets, tècnics, la utilització de les Infrastructures
publiques i la reorientació de la despesa cap a la creació i l’exhibició
1. Un nou compromís amb la cultura: l’aposta per un dret

social
Garantir l’accés universal a la cultura, a través de la coordinació entre
institucions per consolidar la xarxa d’Infrastructures culturals
(biblioteques, museus, auditoris, cases de cultura, escoles culturals, etc.)
així com l’optimització de l’ús i la difusió d’activitats.
Apostar per la creació i la producció cultural, mitjançant produccions

públiques pròpies i desenvolupant indústries culturals valencianes, amb
l’objectiu de fomentar el desenvolupament de las empreses relacionades
amb les indústries culturals i ajudar a implantar noves empreses; donar
suport a les iniciatives empresarials de promoció de productes culturals i
impulsar el consum interior, l’exportació i la difusió d’estos productes;
impulsar la col·laboració entre les empreses i els creadors culturals; fer
estudis estructurals i prospeccions sobre les indústries culturals; fomentar
les accions formatives; promoure la innovació creativa i les ofertes de
qualitat de noves estètiques i nous llenguatges.
L’aposta decidida pels joves creadores i la cultura contemporània, amb

l’ajuda al manteniment de les diferents plataformes, col·lectius i
141
associacions de professionals de la cultura facilitant la seua participació en

els organismes consultius que es constituïsquen a l’administració i en les
diferents institucions culturals. Afavorir sistemes de beques tutelades i de
seguiment i suport als nous creadors.
Impulsar el mecenatge i el patrocini, a través d’una regulació transparent i

pública, amb l’objectiu de comprometre a la societat civil valenciana amb
la promoció, difusió i creació cultural. Dissenyar un programa de mesures
econòmiques que incentiven el patrocini i la producció.
Carta dels drets culturals dels ciutadans.
Formació de públic a través de la integració de les activitats culturals en

tos els cicles educatius reglats, des de l’educació primària fins la
Universitat.
Fomentar l‘associacionisme, consolidant i fomentant el teixit sociocultural.

Les bandes de música, els grups de teatre i dansa, les biblioteques i les
activitats lectores són un potent element socialitzador i d’aprenentatge.
Posar en valor els recursos culturals valencians, tant en els aspectes

històrics com en els patrimonials, tradicionals, urbanístics o artístics. No
sols els monumentals, literaris, pictòrics, etc. Sinó també els
mediambientals com a béns culturals i de gaudiment: hortes i horts
urbans, platges urbanes, jardins amb serveis educatius, culturals i de
gaudiment.
Realització d’un inventari dels actius culturals de la Comunitat Valenciana;

és a dir, un mapa cultural, aprovant el desenvolupament d’un Programa
Quadriennal d’Infrastructures Culturals. Este Programa ha de considerar
tot el que s’ha realitzat i està en vigor, veure la seua actualitat o les
necessitats de restaurar, ampliar o modificar, i, en segon lloc, consolidar
infrastructures comarcals que difonguen i projecten tota la cultura al llarg
del País Valencià.
Gestió racional i professionalitzada de totes les institucions i espais

culturals amb l’objectiu primordial de donar servei als ciutadans, amb
rendiment social i tenint en compte als diferents col·lectius i sectors
artístics .
Avaluació externa de totes les fundacions i organitzacions creades per la

Conselleria de Cultura, eliminant el conjunt de fundacions i organismes
innecessaris, que han permès l’ocultació de dades i la despesa
descontrolada.
Definició dels objectius i la gestió de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Amb especial atenció al Palau de les Arts, racionalitzant la gestió; oferint
transparència en las accions, concursos i convocatòries, procedint a
l’obertura de les sales tancades i racionalitzant la seua direcció.
Auditar els comptes de Castelló Cultural, i reconduir el projecte ampliant

l’oferta amb altres sectors culturals, redefinint la producció pròpia i la
142
coproducció, coordinant el seu programa amb Teatres de la Generalitat,

Palau de les Arts, IVM, Filmoteca i d’altres iniciatives culturals.
Posada en funcionament d’un Projecte Integral en Alacant, que garantisca

l’oferta i producció teatral, musical, museística, expositiva, etc., per la
ciutat i la província, en coordinació amb el programa de las institucions
culturals de la Generalitat.
La titularitat pública de l’antiga gerència d’AHV a Sagunt i de la Nau, junt

amb la reactivació de la Fundació d’Arqueologia Industrial, són l’objectiu
previ i immediat per construir un projecte cultural en col·laboració amb
l’ajuntament.
Desenvolupar circuits estables de promoció i difusió cultural.
Servei d’informació i orientació per creadores, artistes i gestors en temes

professionals, legals i de formació (ajudes, beques i estudis).
Acordar amb la Diputació, la recuperació de la Institució Valenciana

d’Estudis i Investigació.
Coordinar els centres d’estudis comarcals, que vinculen les polítiques

culturals, esportives i educatives donant suport a les institucions locals per
desenvolupar l’activitat cultural dels municipis.
Concertar amb Diputacions i Ajuntaments la planificació i gestió del 1%

d’obres Públiques per inversions culturals.
Reinversió cultural del benefici de les entitats financeres amb finalitat

social. En col·laboració amb les caixes d’estalvi valencianes, garantir la
dedicació d’un 5% del seu pressupost d’obra social per recolzar projectes
culturals.
Pla Valencià d’Alfabetització Digital. Programes de formació aplicada en

centres educatius i centres culturals, promocionant el software lliure i
universalitzant l‘ús actiu d’internet i les noves tecnologies.
Utilització de les noves tecnologies per garantir la difusió de la cultura amb

rapidesa, eficiència i sense discriminació.
Promoció del Prime Time Cultural. Incentivar la programació de continguts

culturals d’alta qualitat en horaris preferents a RTVV.
Accés dels sectors i les seues produccions culturals als mitjans públics de
difusió (RTVV).:
Espais publicitaris gratuïts per esdeveniments culturals.
Manteniment permanent de programació d’informació i debat cultural.
Increment de produccions i coproduccions amb els diferents sectors

valencians de la dansa, el teatre i la música.
143
Reestructuració, reorganització i coordinació dels recursos administratius

per conformar un observatori de comportaments culturals.
2. Arts Escèniques: llibertat de la creació

Elaboració d’un Pla General de Teatre i dansa de la Comunitat Valenciana
dins de la consideració del teatre com a un servei públic. I realització de
plans estratègics i projectes anual de treball amb la finalitat d’identificar i
satisfer les necessitats de l’entorn, per augmentar l’horitzó de les
expectatives estètiques i culturals dels públics i ajudar a establir una
relació dinàmica, flexible i dialèctica entre els creadors i els espectadors .
Formalitzar un pacte per la cultura i les arts escèniques que sume voluntats
i que permeta conciliar consens i acords a llarg termini després d'un
període de debat. Un pacte on s’involucren els poders públics, els agents
socials del sistema teatral i totes les institucions, organismes i entitats,
directament vinculats amb el camp de les arts escèniques, que permiten
formular grans línies d’actuació en els àmbits autonòmic, comarcal i local.
Plantejar un nou model de gestió dels teatres públics, definit els espais
d’exhibició que depenen de Teatres de la Generalitat Valenciana, dotant-
los de personalitat pròpia a través de la programació.
Consolidar el Centre Coreogràfic amb campanyes de promoció

d’espectadors, coproduccions amb companyies valencianes professionals de
dansa, la col·laboració de mestres invitats amb un desenvolupament de
programes de formació avançada així com tallers de reciclatge.
Fer que el teatre Principal siga un teatre europeu de primer ordre amb una
programació d’alt nivell.
Potenciar el festival Dansa València. Amb 20 anys d’existència necessita

donar un pas endavant què el consolide com el festival nacional de
referència .
Firmar convenis i organitzar intercanvis amb altres centres públics tant de

l’Estat espanyol com d’altres països europeus i llatinoamericans.
Reorientar el Circuit Teatral Valencià, consolidant i impulsant, amb els

ajuntaments, circuits teatrals estables i de qualitat.
Aprofundir en la programació i oferta cultural a tot arreu del territori

valencià i especialment a Alacant i Castelló.
Millorar els sistemes de cofinançament a les companyies i grups

professionals de teatre i dansa, i la seua vinculació amb la producció
escènica.
Establir convenis amb les sales independents amb una trajectòria cultural
important.
Donar suport a la creació i producció teatral i escènica en valencià.
144
Promoure programes de divulgació de teatre escolar.
Suport als festivals d’arts escèniques en totes les modalitats de la

Promoure les condicions per una Fira Internacional de les Arts Escèniques.
Acabar les obres del Teatre Romà de Sagunt i perfilar Sagunt a Escena com
a un gran festival internacional de teatre d’àmbit mediterrani.
Redefinir el festival de Teatre Valencià a Alcoi. Es tracta de consolidar el

seu sentit de fira i atraure més programadors de la resta de l’estat .
Potenciar el Centre de Documentació teatral, en especial en la seua tasca

d’investigació. Edició d’una revista valenciana d’arts escèniques.
Afavorir la presència de creadors, intèrprets i gestors o productors de la

Comunitat Valenciana a certàmens, festivals i mostres espanyoles i
internacionals.
Pla de formació permanent dels professionals relacionats amb les Arts

Escèniques. Acords de col·laboració amb altres centres coreogràfics i
dramàtics i companyies per a millorar la formació de ballarins i coreògrafs,
i la divulgació d’obres.
Suport específic a la creació, edició i divulgació de noves obres teatrals, i

suport a la difusió i producció del sector teatral amateur valencià.
Promoció de nous creadors i coreògrafs, afavorint la seua formació.
Afavorir la investigació en folklore i cultura popular, impulsant la seua

divulgació.
La Moda i el Disseny són també un fenomen cultural. Per això proposem

facilitar i promocionar la imatge i l’exhibició en llocs culturals, i garantit
tot el suport als joves dissenyadors valencians .
3. Música: màxima difusió, coneixement i gaudiment de tota

la ciutadania
Reorganitzar l’estructura organitzativa i composició del Palau de les Arts,
així com el seu funcionament i viabilitat, realitzant un pla de programació
i pressupost del seu manteniment. Establir la coordinació amb el Palau de
la Música de València.
Afavorir una acadèmia per als oficis artístics vinculada al Palau de les Arts.
Recuperar el programa sóc músic per preservar la riquesa de la música

valenciana.
Desenvolupar i dotar de pressupost la Llei Valenciana de la Música.
145
Incrementar la formació musical des de l'escola. Donar suport als

ensenyaments musicals en els centres educatius de primària i secundària,
així com en els conservatoris i escoles de música municipals fent-los
participar de les ofertes musicals existents per a escolars i públic en
general.
Impulsar l'Institut Valencià de la Música, afavorint la promoció de

d'iniciatives musicals, prestant especial atenció a les societats musicals,
Suport a la música tradicional. Reforçar les funcions del taller de materials

de música tradicional i posant en marxa un festival anual.
Promoure i consolidar la Xarxa Musical Valenciana.
Foment de la creació i divulgació musical valenciana: clàssica, lírica, de

banda, popular, rock, pop, etc.; recolzant especialment als festivals de
música existents i als cantants i autors valencians.
Promoure la col·laboració entre la Generalitat, la Federació de Bandes de

Música, Federació de Cors, Federació de Música Tradicional i altres
associacions semblants per consolidar la cultura musical valenciana;
afavorint la compra d’instruments i beques tutelades de formació.
Suport a les escoles de música i societats culturals.
Ajudes a la composició musical valenciana per autors i músics valencians.
Suport a l'edició discogràfica d'autors valencians i defensa dels seus drets.
Recuperació, investigació, promoció i difusió del nostre patrimoni musical.
Garantir que la programació cultural de l’ens Ràdio Televisió Valenciana es

preste la deguda atenció a la difusió de les manifestacions musicals
valencianes.
Creació d’una segona emissora de Radio 9 dedicada a la música clàssica.
Ajuda i suport a la digitalització e informatització dels arxius musicals de

les societats musicals, que resulten d’interès cultural.
4. Arts plàstiques i Museus: una aposta per l'art i el

coneixement
Impulsar un Centre de Cultura Contemporània de València, dedicat a
l’experimentació artística i creativa que puga acollir nous llenguatges i
recerque noves fórmules expositives.
Reorientació del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, atés que

no ha complit cap dels objectius per al que fou creat i que la seua gestió
està lluny de qualsevol control. Realització d’una auditoria i actuació en
146
conseqüència.
Pla de promoció, equipament i actuació coordinada dels principals museus

de la Comunitat Valenciana (Museu de Belles Arts de València, Espai d’Art
Contemporani de Castelló, Museu de l’Assegurada, MARQ d'Alacant, Museu
d'Art Contemporani d’Elx o el de Vilafamés), dotant-los del personal
suficient per a una gestió eficaç.
Concloure les obres d’ampliació del Museu de Belles Arts de València, amb
inversions adequades per aconseguir convertint-lo en el segon museu de
belles arts d’Espanya.
Recuperar el prestigi internacional i la bona gestió de l'IVAM.
Potenciar i millorar la normativa específica d’ajuts i subvencions a la de

Xarxa de Museus i Col·leccions Museogràfiques de la Comunitat Valenciana.
Especialment a aquells municipis i museus que aposten per models
innovadors en la gestió museològica.
Potenciar la professionalització de la gestió dels museus locals i privats que

integren Xarxa de Museus i Col·leccions Museogràfiques de la Comunitat
Valenciana .
Activar estratègies que faciliten la dinamització i la mobilitat de les

exposicions temporals i col·leccions permanents; facilitant la creació de
xarxes d’intercanvi entre els museus que integren la Xarxa de la Comunitat
Valenciana i xarxes similars que hi ha a la resta d’Espanya.
Crear el Circuit Valencià d’exposicions procurant una participació més

activa de la Xarxa de Museus de la Comunitat Valenciana, en col·laboració
amb ajuntaments i entitats privades
Rehabilitació d’espais per a destinar-los a tallers i centres de recursos

artístics, amb participació directa dels artistes afectats, per la consolidació
de nous centres d’investigació artística.
Beques i ajudes per a donar suport als artistes plàstics i visuals.
Promoció i potenciació de l’art valencià a l’exterior d’una manera eficient,

solvent i transparent.
Obrir una política d’ajuts i subvencions que permeta millorar les

instal·lacions i Infrastructures de les galeries, així com la seua difusió
externa, per tal de millorar la seua competitivitat.
Posar en marxa una política de convenis amb aquelles galeries que donen
suport de forma decidida la creació artística valenciana i, especialment, al
joves creadors.
Facilitar l’assistència de les galeries valencianes a les fires nacionals i

internacional d’art, i ajudar a les iniciatives tendents a la recuperació
d’una Fira d’Art a la Comunitat Valenciana.
147
5. Llibre, arxius i biblioteques: per una política encaminada a

la lectura i a la difusió del llibre
Les polítiques a desenvolupar en el sector del llibre han d’anar en dos
direccions: accions encaminades a la difusió del llibre i la potenciació de la
lectura, i accions encaminades a consolidar i donar suport als diferents
agents que configuren el sector. Amb una atenció especial al llibre valencià
i en valencià
Promoure un Pla Integral per a Fomentar la Lectura al nostre territori, que

implique als diferents sectors de la societat i que compte amb els agents
directament actius en el sector del llibre, en les següents accions:
Presencia als mitjans de Comunicació, amb programes específics,

campanyes publicitàries, notícies, etc.
Accions d’animació a la lectura en: centres educatius, biblioteques,

llibreries, equipaments culturals, associacions, espais públics, centres
d’oci, fires, etc.
Contacte dels autors amb el públic lector.
Accions encaminades a facilitar l’accés a la lectura potenciant: la xarxa

de biblioteques públiques i les seues dotacions, les biblioteques al
centres educatius, punts de lectura a les associacions, difusió del mapa
de llibreries, accés a informació del món del llibre a través d’internet.
Promoure estudis específics sobre la lectura i el món del llibre, per

encaminar i millorar els plans d’accions a realitzar.
Establir un pla d’ajudes per a potenciar la realització d’accions

d’animació a la lectura, no sols en l’àmbit públic sinó també en l’àmbit
privat (associacions, col·lectius, fundacions, empreses, etc.)
Pla de formació dels agents que estan en contacte amb el públic, per
millorar les seues tècniques de potenciació de la lectura: bibliotecaris,
llibrers, mestres, etc.
Difusió de la lectura d’autors valencians, tant en el nostre territori com en

la resta del mon, fomentant el coneixement dels nostres autors, facilitant
la traducció d’obres d’autors valencians a altres llengües i facilitar la
presencia d’autor valencians i les seues obres en fòrums nacionals i
internacionals.
Difusió de la lectura en valencià, potenciant la presencia d’espais

específics de llibres en valencià a les biblioteques i llibreries, facilitant la
traducció d’obres literàries al valencià i plans de lectura en valencià a les
escoles.
Establir una política de col·laboració i diàleg estable amb el tots els agents
que conformen els sectors de les indústries culturals i, de manera especial,
148
el sector del llibre.
Ajudar a la consolidació d’autors valencians, fomentat l’escriptura amb el

premis literaris i donant suport a l’edició de llibres d’autors valencians.
Ajudes a la creació literària.
Promoure sistemes de col·laboració amb les empreses editorials

valencianes per a contribuir a la seua consolidació com una indústria sòlida
i de futur amb ajudes a l’edició i a la promoció editorial i donant suport a
la innovació i formació en el sector.
Promoure sistemes de col·laboració amb les llibreries per a contribuir al

seu manteniment i la seua consolidació, amb ajudes per a la millora i
implantació de llibreries, la difusió de llibreries, el suport a la innovació i
formació en el sector i la potenciació de fires comercials.
Difusió de la lectura, amb una atenció especial a la població més jove.

Fomentar les visites, xerrades i encontres dels escriptors a escoles i
instituts. També per a la gent gran, promovent la biblioteca.
Creació del Dia de les Lletres Valencianes.
Donar un caràcter periòdic al Premi de les Lletres Valencianes. Donar

suport a la consolidació de concursos i premis literaris plurals
Equiparació progressiva en els pròxims anys de les col·leccions

bibliotecàries valencianes als nivells recomanats internacionalment i
habituals en la Unió Europea.
Col·laboració amb els ajuntaments per a enfortir la Xarxa de Biblioteques

Municipals. Implicar a les diputacions provincials en les polítiques de
promoció de la lectura i en les dotacions de les biblioteques públiques.
Transformar les biblioteques valencianes en centres de difusió cultural,

promovent l’associacionisme entre els usuaris. Unificar i ampliar els
horaris del conjunt de biblioteques públiques, independentment de
l’administració a què pertanyen, coordinant esforços i accions.
Pla Extraordinari de Dotacions Bibliotecàries. En col·laboració amb el

Ministeri de Cultura i amb les administracions locals, duplicar la ràtio de
llibres per habitant.
Promoció i recolzament de les Fires del Llibre per a millorar la seua

eficàcia demostrada com a instruments de foment i promoció del llibre i la
lectura i com a manifestacions de gran ressò social del sector del llibre.
Ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació en totes les

biblioteques.
Creació de la Biblioteca Única a través de la xarxa digital amb les

biblioteques municipals.
149
Establir línies de col·laboració amb RTVV per a desenvolupar polítiques de

promoció del llibre i la lectura.
Conversió dels arxius en centres culturals dinàmics per al manteniment de

la memòria històrica valenciana i la divulgació històrica.
Crear arxius comarcals o coordinar els arxius locals en l’àmbit comarcal.
Impulsar un Sistema Arxivística Valencià.
Promoure la transparència de les administracions mitjançant l’accessibilitat

als arxius.
Difondre els arxius valencians per Internet.
Dotar a los arxius dels recursos necessaris per poder prestar els serveis
adients als requeriments dels ciutadans.
Fomentar la constitució d’equips de treball interdisciplinaris entre Arxius,

biblioteques i centres de documentació per tal de resoldre problemàtiques
comuns.
Digitalizació dels arxius valencians, i de manera preferent de l’Arxiu del

Regne, de la Generalitat i els arxius municipals.
Fomentar la col·laboració entre les diferents administracions existents a la

Comunitat Valenciana a fi de fer eficaç el sistema arxivístic valencià (gestió
dels fons provinents de les administracions locals, estatal, autonòmica i
d’entitats com ara les universitats, confessions religioses, col·legis
notarials, etc.).
Creació d’un arxiu per documents d’imatge i so, que permeten guardar i
conservar tots els documents actuals en material audiovisual i què són la
nostra memòria present.
6. Patrimoni històric, cultural i natural: Horitzó de progrés al

servei de la ciutadania.
Elaborar un Pla director d’intervenció i Recuperació del Patrimoni Històric i
Cultural Valencià al servei del ciutadà.
Afavorir la utilització rigorosa de l’1% de l'obra Pública executada que es

destina a la recuperació del Patrimoni Cultural
Pla Valencià de Parcs Arqueològics.
Programes d’investigació i conservació dels jaciments arqueològics
Pla d’Investigació de Paisatges Històrics.
Impulsar la catalogació del patrimoni històric i cultural com a instrument
150
necessari per la planificació de les accions de conservació, investigació i

difusió del mencionat patrimoni.
Revisió del patrimoni què pot ser declarat Bé d’Interès Cultural o Bé de

Rellevància Local. Així com la realització d’un pla especial de promoció
exterior per obtenir declaracions en àmbits externs, com a Patrimoni de la
Humanitat.
Regenerar espais com el barri del Cabanyal, el Castell del Benacantil o la

Via Augusta.
Pla plurianual de col·laboració amb els ajuntaments per a protegir conjunts

històrics, i suport econòmicotècnic en l’elaboració de plans especials.
Potenciar la rehabilitació d’edificis històrics públics per usos culturals, així

com incentivar la rehabilitació d’edificis històrics de titularitat privada.
Pla per a la recuperació dels elements principals de l'arqueologia industrial.
Crear programes en RTVV per a difondre el valor del patrimoni cultural, els
museus i les ofertes expositives i didàctiques d’aquestos amb la finalitat de
sensibilitzar als ciutadans sobre la importància de conservar-lo i
incrementar-lo.
Pla per desenvolupar del turisme cultural a la Comunitat Valenciana.
Posada en marxa d’una cartografia de riscs potencials del Patrimoni

Arqueològic de la Comunitat Valenciana .
Pla públic de protecció, accessibilitat i condicionament expositiu o

musealització de jaciments, monuments i parcs arqueològics valencians
emblemàtics, al servei de la potenciació del turisme cultural i del gaudi
social de tots els ciutadans.
Reforç de la formació i especialització tècnica del funcionariat.
Recuperació del Consell Assessor d’Arqueologia i Paleontologia de la

Reformar la Llei de Patrimoni Valencià en els aspectes que atempten

contra la protecció del patrimoni.
Consolidar el Museu Valencià d’Etnologia com espai de comunicació de la

nostra cultura i espai de diàleg amb les altres cultures.
Pla Valencià de protecció dels béns immobles etnològics: molins,

almàsseres, cellers, masies, alqueries, canalitzacions de rec, construccions
en pedra seca, etc., dins d’un pla de protecció dels paisatges culturals de
l’horta, el secà, la marjal i la muntanya.
Reorganitzar els recursos i organismes vinculats a patrimoni, eliminant-ne

la trama de fundacions i organismes innecessaris.
151
7. Cine i audiovisual
Realitzar urgentment un diagnòstic precís de la realitat de la producció, de
la indústria, i de TV audiovisual valenciana.
Impulsar plans des de les institucions públiques amb suport privat (entitats
bancàries, empreses, i universitats) de desenvolupament del cine i
l’audiovisual valencià en coordinació amb RTTV, amb ajudes a la producció,
la difusió, la formació i al doblatge en valencià.
Donar suport a la formació de tècnics i la labor creativa d’autors, guionistes

i directors.
Col·laborar amb les distribuïdores i sales comercials per a afavorir

l’exhibició de la producció valenciana.
Promoure, amb els ajuntaments, la creació de circuits de difusió

cinematogràfica i als festivals cinematogràfics, millorant la seua qualitat.
Adaptar les funcions de l’Institut de cinematografia Ricardo Muñoz Suay a

la realitat actual.
Rescatar i difondre el patrimoni audiovisual de la Filmoteca valenciana.
Creació del Consell valencià de la cinematografia i de l’audiovisual.
Ajudar a la producció audiovisual en valencià i fomentar el doblatge i la

difusió televisiva i comercial de pel·lícules en valencià.
152
Capítol 11: Ràdio Televisió Valenciana

i Sector Audiovisual
Sense dèficit, sense mentides

i de tots els valencians
RTVV: Pública, en valencià i de qualitat
Any 2007: El deute de RTVV és de 1.000 milions de euros a llarg

termini, no tenint capacitat de devolució i acostant-se a la situació
de fallida tècnica.
Període 2003-2005: “Les mercantils TVV i RAV es troben en un dels

supòsits de dissolució previstos en l’article 260 de la Llei de
Societats Anònimes, igual que en exercicis anteriors”. Sindicatura
de Comptes, Informe 2005, pàg. 602.
Any 2005: “Igual que en els exercicis anteriors, les contractacions

de 2005 no s'han realitzat en tots els casos aplicables d’acord amb
les normes que respecte a les bosses de treball estan regulades en
el conveni col·lectiu, i no consta que en els procediments selectius
efectuats s'hagen observat adequadament els principis d’igualtat,
mèrit, capacitat i publicitat” Sindicatura de Comptes, Informe 2005,
pàg. 628.
Any 2007: Acabarem amb l’obscurantisme d'estos anys, donant a

conèixer a l’opinió pública totes les decisions rellevants que
prenguen els càrrecs directius.
ÍNDEX:
1.- Assegurar la independència del sector.
2.- Transparència i rigor en la gestió.
3.- La recerca de la qualitat.
153
La Política del Partit Socialista per a l’ample Sector de l’audiovisual Valencià, davant
la lamentable i sectària gestió del PP en aquestos darrers anys, està encapçalada per
la recuperació de la independència dels mitjans públics respecte al poder polític, i
la transparència i el rigor en la seua gestió. Així mateix, hem ficat la qualitat, com a
motor de la permanent renovació que ha de caracteritzar a un Sector, que s’enfronta
a tants canvis, en el seu futur més immediat.
Proposem que la qualitat, més que la suma d’una sèrie d’actuacions a les diferents
d’àrees afectades, siga una preocupació entesa com un intent d’arribar a
l’excel·lència en totes les actuacions que es realitzen a Ràdio Televisió Valenciana
(RTVV).
1. Assegurar la independència del sector:

Per garantir el dret constitucional a una informació plural i eliminar la actual
manipulació del PP dels mitjans públics de comunicació, prendrem el següent
conjunt de mesures:
Impuls decidit a la creació i funcionament del Consell Valencià de

l’Audiovisual, com a màxima autoritat competent en matèria de serveis de
comunicació audiovisuals de la Comunitat Valenciana, com a autoritat
independent, amb plena capacitat d’obrar i personalitat jurídica pròpia;
composat per professionals de reconegut prestigi i elegits per majoria
qualificada.
Aquest Consell Valencià de l’Audiovisual, vetlarà pel compliment del marc

normatiu de l’audiovisual en qüestió de drets, programació, publicitat i
contractes:
Informarà sobre l’elaboració d’un Codi Ètic de RTVV.
Fomentarà i vetlarà sobre la posada en marxa de comités de redacció

amb els professionals dels serveis informatius.
Informarà sobre la redacció d’una Carta de Drets i Deures dels Usuaris

dels Mitjans de Comunicació.
Modificació de la Llei de creació de RTVV per assegurar la transparència en

la gestió i la desgovernamentalització. Esta llei regularà l’elecció del
director general de RTVV per majoria qualificada a les Corts Valencianes.
Creació de la figura del Defensor de l’Audiència.
Regulació legal del dret d’accés als mitjans de comunicació públics dels
grups socials i polítics, que inclourà l’obligatorietat de debats polítics en
període electoral.
Modificació de la Llei del Sector de l’Audiovisual Valencià.
154
2. Transparència i rigor en la gestió:

La falta de transparència i la desinformació han sigut utilitzades pel Partit Popular
com a arma política, tot i creant una carcassa per a ocultar la seua nefasta política i
pitjor gestió duta a terme. La qual cosa fa necessària una reestructuració des del
punt de vista tècnic, econòmic i de gestió i organització del personal, inajornable a
RTVV per a aconseguir recuperar la confiança de l’audiència i del sector.
L’obscurantisme a arribat a unes cotes que en fan precís que, d’immediat, es
clarifique la situació dels comptes del Grup RTVV, i davant la realitat aleshores
coneguda, puguem aplicar les reformes que garantisquen la viabilitat a mig i llarg
termini dels ens públics valencians.
Una auditoria econòmica i de gestió que es realitzarà per encàrrec del

Consell de la Generalitat Valenciana ens donarà la situació real del comptes
i recursos de RTVV, per poder dur a terme, en condicions racionals, les
reformes que proposem.
El Pla de Viabilitat de RTVV, estarà basat en quatre eixos principals:

Reestructuració, Programació, Inversions i Creixement, convenint un nou
sistema de finançament mitjançant un Contracte Programa. Els objectius
d’aquest Pla a desenvolupar al llarg de la legislatura seran:
Reduir de forma gradual la publicitat a la RTVV per tal de aconseguir la

reducció del temps d’anuncis respecte a la situació actual, fomentant
els programes sense talls publicitaris.
Donar a conèixer a l’opinió pública totes les decisions rellevants que

prenguem els càrrecs i òrgans directius.
Assumir per part de la Generalitat el deute, obligada com està a

sufragar el servei públic, i començar de nou amb l’objectiu d’aconseguir
l’equilibri pressupostari.
Aprovació d’un Contracte Programa que finançarà amb diners públics la

RTVV sobre la base de noves fórmules i fonts de finançament, que
regulen la venda de programes, el marxandatge, el patrocini, la
potenciació de la coproducció, plans com ara el foment de la igualtat
entre dones i homes, la protecció dels drets dels menors, el respecte al
medi ambient, i la potenciació de la nostra cultura i llengua.
Confecció i elaboració d’un nou organigrama de llocs de treball

superador del actual dissenyat per tal d’atendre correctament de
manera eficaç i eficient les finalitats de RTVV.
Posada en marxa d’un model de col·laboració entre tot el sistema públic de

comunicació (estatal, autonòmic i local), que afavorisca la creació de
sinèrgies entre les diferents televisions.
155
3. La recerca de la Qualitat:
Anem a impulsar i dirigir l’organització i racionalització dels mitjans de comunicació
públics a través de l'optimització de l'ús dels seus recursos i la millora de les
tècniques de gestió, a fi d’aconseguir un eficient Sistema de Comunicacions Valencià,
al servei del ciutadà i adaptat a les característiques de la nostra comunitat.
Obtindre uns nivells de qualitat òptims no depèn només dels gestors de les
institucions i entitats, sinó que demana una generosa implicació dels treballadors,
per tal de fer una concertació mútua de responsabilitats en la realització d’una
televisió de qualitat per a obtindre resultats visibles i permanents, i fins i tot, amb
la participació de la resta de sectors involucrats.
D'esta manera impulsarem una política de recerca de la qualitat en cinc direccions:
Qualitat en el producte.
Donant prioritat a les funcions socials, culturals i artístiques, entenent que

la rendibilitat social no es mesura només en termes econòmics i de
audiències.
Utilitzant el valencià com a eix de vertebració del territori.
Amb el Codi Ètic i la Carta de Drets i Deures abans proposats, qualsevol

espectador podrà apel·lar per exigir la seua aplicació de manera immediata.
Posant en marxa d’un Pla d’Accessibilitat als Mitjans Audiovisuals per a

Un Pla de Suport a les Noves Formes d’Informació On-Line i un Pla de

Mesures per Impulsar la Normalització del Valencià mitjançant el sector
audiovisual.
Promourem, amb els ajuntaments, la creació de circuits de difusió

cinematogràfica i als festivals cinematogràfics, millorant la seua qualitat,
plasmant-lo en un Pla per a la promoció i creació de públics de l’audiovisual
valencià.
Impulsarem, aprofundint en les darreres tecnologies, la transició de la

Televisió analògica a la Televisió Digital Terrestre (TDT); i més enllà d’això,
l’emissió de ràdio i TV per internet que és ja una realitat imprescindible al
mercat audiovisual.
Qualitat en la gestió.
Arribant a una audiència significativa en termes qualitatius i quantitatius

tenint en compte que prestem un servei públic no sotmès a les regles pures
del mercat.
Aprofitant i fent rendibles els recursos propis i usant adequadament els

aliens.
156
No oblidant tampoc la necessària rendibilitat, competitivitat i generació de

riquesa que tota actuació dels poders públics, si més no, ha de procurar.
Qualitat en la programació.
Fent referències a la construcció de la identitat valenciana, l’enriquiment

del teixit social, la preocupació pel territori i el medi ambient i la nostra
pròpia cultura.
Actuant com espill de la realitat social, fent normal en l’emissió el que es

normal i demanat pels ciutadans al carrer.
Apostant per continguts que fomenten la igualtat entre dones i homes, la

protecció dels drets dels menors, el respecte al medi ambient, la
potenciació de la nostra cultura i llengua, així com l’aprenentatge de
l’anglès.
Conformant l’existència de professionals competents i ben remunerats en un

sistema retributiu que premie l’esforç i la preocupació per la feina ben feta,
així com la implicació i participació en la marxa de les respectives empreses.
Fent de la diversitat un element de valoració de la qualitat.
Qualitat en el disseny de les cadenes.
Definint una línia editorial independent i objectiva.
Cada cadena tindrà uns objectius d’acord amb el seu mandat o missió
estatutària.
Cada cadena haurà de complir i cobrir les expectatives previstes per

contribuir adequadament a la qualitat global de la programació.
Fomentarem la producció pròpia dels mitjans públics i buscarem de trobar el

necessari equilibri entre la programació pròpia i la programació aliena.
Desplegament d’una xarxa de ràdios i televisions locals de caràcter públic.
Qualitat dels programes.
Entenem que la qualitat dels programes va en funció de la interrelació produïda

entre la forma i el contingut dels mateixos:
En els programes informatius la mesura de qualitat serà l’objectivitat, la

imparcialitat i la veracitat.
En la resta de programes, se potenciarà la rendibilitat social, la diversitat, la

capacitat d’entretindre, d’interessar i de formar.
157
Capítol 12: Política lingüística
Més llengües, més drets.
Impulsarem el valencià a l’educació i el seu ús social a tots

els àmbits
Desembre 2004: El Conseller de Cultura acudix al Ple de

l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i amenaça als membres amb
actuacions i restriccions legals i legislatives si es debatix el dictamen
de la llengua.
Any 2006: Únicament 134 dels 4749 llocs de la Generalitat

d’atenció al públic tenen requisit lingüístic. El PP sòls exigeix
conèixer el valencià a menys del 3% dels empleats amb tracte
directe amb el públic.
Any 2007: Les línies educatives en valencià perillen per la manca de

catalogació lingüística. El 30% de l’ensenyament en valencià en
primària es perd quan s’arriba a Secundaria.
Any 2010: La Comunitat Valenciana disposarà d’un Model Educatiu

Trilingüe.
ÍNDEX
1.- Àmbit polític i administratiu

2.- Àmbit social
3.- Àmbit de la comunicació i de la cultura
4.- Àmbit de l’ensenyament
158
Les institucions públiques valencianes tenen l'obligació de dur endavant les

actuacions polítiques necessàries per a garantir que els ciutadans puguem expressar-
nos amb normalitat en les dues llengües oficials. Aquest és un manament indefugible
i directe de la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia, al temps que una
responsabilitat amb el poble valencià.
Així mateix, la realitat política i econòmica de la Comunitat Valenciana demana un

esforç addicional, per tal d’aconseguir que el pes de la nostra Comunitat al context
europeu, amb les seues institucions i mercats, guanye posicions i prestigi. Per això es
marquem la meta del trilingüisme en aquesta legislatura, incorporant plenament
l’anglès als currículums educatius públics i a les polítiques de promoció lingüística.
Els dotze anys de governs conservadors a la Generalitat Valenciana, han suposat una
política lingüística del negror i la censura. Negror en quant a l’intent d’amagar la
llengua per mig del retall als Pressupostos dels Programes de suport al valencià, i
l’absència de recolzament institucional tant a l’ensenyament com als mitjans de
comunicació. La censura ha sigut el mecanisme de la Conselleria d’Educació per a
apropiar-se dels continguts i formes lingüístiques emprades en els llibres de text, per
a reconvenir a les universitats valencianes més actives, i per a influir a les decisions
dels membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
I tot això ha passat quan la població nouvinguda que demanava ser acollida per
aquesta societat integrant-se en les nostres tradicions i la nostra cultura, començant
per la pròpia llengua, trobava la mateixa resposta a les finestretes de la Generalitat:
“No hay cursos de valenciano”. Tampoc s’ha donat suport a les entitats cíviques que
desenvolupen un paper essencial en la promoció de l’ús social del valencià com la
Federació Escola Valenciana.
Malgrat això, ja fa vint-i-quatre anys de l’aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del

Valencià, i a punt d’arribar com estem al quart de Segle d’aquesta norma pionera en
la defensa del valencià a tots els àmbits, només podem fer una balanç agredolç. El
valencià ha avançat de manera significativa en l’àmbit de l'ensenyament, encara que
a l’ús social queda molta feina per fer.
Per als socialistes el valencià constitueix un tret d’identitat i una part fonamental
del patrimoni cultural de tots els valencians que cal preservar a través de polítiques
actives de promoció de la llengua, que impulsen l’ús del valencià en els diferents
àmbits de la vida social. En aquesta línia, el PSPV va firmar l’any 2003, juntament
amb altres partits progressistes, sindicats, entitats cíviques, culturals i acadèmiques,
l’anomenat Compromís de la llengua, perquè el valencià tinga un ús ple dins de la
nostra societat i es convertisca en un element de cohesió i d’identificació col·lectiva.
Els nostres compromisos abasten tots aquells camps en què cal incidir per millorar la
presència i vitalitat del valencià: actuacions en l’àmbit polític i administratiu, en l’ús
social, en l’àmbit de la cultura i dels mitjans de comunicació, i en l’àmbit de
l’educació.
Per això, destacant la plena vigència del principis que van inspirar la Llei d'Ús i
Ensenyament del Valencià i tenint en compte el nou marc social, científic i
tecnològic on s’ha de desenvolupar la potenciació del valencià, entenem com a grans
objectius que han de orientar les nostres propostes:
159
Garantir els drets lingüístics dels ciutadans en tots els àmbits socials,
institucionals i comunicatius.
Aconseguir que el valencià siga la llengua habitual en la comunicació

política i administrativa de les diferents institucions valencianes.
Garantir el dret dels ciutadans d’usar i ser atesos en valencià en

l’administració pública, assegurant la capacitació lingüística adequada dels
funcionaris i treballadors públics.
Recuperar la vitalitat del valencià en els diferents àmbits de la vida social,

de manera que esdevinga un instrument de cohesió i d’integració social.
Incentivar l’ús del valencià en la vida econòmica, cultural, religiosa i

associativa.
Afavorir les indústries culturals en valencià i ajudar les entitats cíviques i

culturals que prioritzen l’ús del valencià en les seues actuacions,
especialment en les activitats adreçades als joves.
Fer que la RTVV siga un vertader instrument de foment de la llengua, amb

una programació en valencià de qualitat, incorporant també una àmplia
oferta de programes d’entreteniment, culturals i científics, sèries i
pel·lícules en versió original anglesa i amb subtítols.
Així mateix, hem d’aconseguir que el nostre sistema educatiu puga avançar
progressivament cap a la capacitació trilingüe dels nostres joves per tal
d’expressar-se per igual en valencià, castellà i anglès, com a element
imprescindible de creixement personal i com a eina de treball, per a que
les nostres empreses puguen competir al nous mercats que s’obrin al món.
Aconseguir que el valencià esdevinga vehicle de cohesió social i

d’incorporació de la població nouvinguda a la societat que l’acull.
1. Àmbit polític i administratiu

Garantirem l'ús del valencià en totes les activitats oficials de les
institucions valencianes i establirem programes de normalització lingüística
en l'administració de la Generalitat.
Fomentarem acords de col·laboració i coordinació de programes de

normalització lingüística entre la Generalitat i altres institucions.
Establirem una Xarxa d'Oficines de Normalització Lingüística i Promoció de

l'Ús del Valencià, en col·laboració amb ajuntaments, empreses públiques,
institucions estatals i la resta d'institucions públiques valencianes.
Garantirem ajuda tècnica i econòmica a les institucions locals per a

promoure l'ús del valencià.
160
Assegurarem que qualsevol ciutadà puga rebre les comunicacions oficials o

dirigir-se a l'administració en la llengua oficial que desitge.
Establirem el requisit lingüístic per a l'accés a la funció pública valenciana,

per tal de garantir els drets lingüístics dels administrats alhora que es
respecten els principis d’economia, celeritat i eficàcia que informen el
procediment administratiu.
Organitzarem cursos especialitzats de valencià per als treballadors de les

administracions públiques valencianes i de les empreses privades que
atenguen serveis públics, i també en anglès per al cas de les empreses en
serveis comercials internacionals. Quan les administracions públiques
precisen que alguns del seus funcionaris estiguen qualificats en altres
idiomes, per necessitats del seu entorn social, s’aprovaran les relacions
anuals de Cursos de Qualificació en Idiomes de la Generalitat Valenciana.
Realitzarem acords de col·laboració amb l'administració dependent del

Govern central i amb les empreses públiques estatals per a impulsar l'ús del
valencià i garantir els drets lingüístics dels ciutadans.
Afavorirem l'ús del valencià en l'administració de Justícia.
Establirem acords de col·laboració i d'intercanvi d'experiències amb la resta

de comunitats autònomes espanyoles i regions europees amb llengua
pròpia. El Programa Lluís Vives destinarà recursos per tal de que els joves
valencians entre 16 i 26 anys compten amb beques per a estudiar idiomes a
l’estranger.
Fomentarem la presència i projecció exterior del valencià seguint criteris

científics rigorosos i col·laborant amb institucions del domini lingüístic
propi.
Defensarem en les institucions europees els drets dels parlants de les

llengües minoritàries i la riquesa cultural que aquestes llengües comporten
per a la construcció europea.
Donarem suport a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè puga dur

endavant la seua tasca, orientada pels principis de rigor acadèmic i
científic, i sense ingerències ni imposicions del poder polític.
2. Àmbit social
Promulgarem normes legals que afavorisquen l'ús i la promoció del valencià
en els diferents àmbits de la vida social.
Promourem l'aplicació de plans de promoció lingüística del valencià i

l’anglès al si de sindicats, empreses, organitzacions patronals, esportives,
culturals i religioses.
Incentivarem l'ús del valencià en comerços, entitats bancàries, entitats

esportives i religioses.
161
Donarem suport a les activitats de promoció del valencià impulsades per

associacions culturals, sindicals, musicals, excursionistes i artístiques. Les
entitats cíviques que desenvolupen un paper essencial en la promoció de
l’ús social del valencià, com la Federació Escola Valenciana, tindran el
recolzament econòmic i material de la Generalitat.
Valencianitzarem la senyalització viària i la retolació pública.
Promocionarem l'ús del valencià a la població immigrant, amb cursos i

tècniques especials d’aprenentatge.
3. Àmbit de la comunicació i de la cultura

Promourem l'ús i el coneixement del valencià per part de tots els
valencians, com a tret identitari i cultural de primer ordre.
Garantirem la plena valencianització de Ràdio Televisió Valenciana i de les

connexions territorials que realitzen la resta de televisions i ràdios.
Incentivarem l'ús del valencià en els mitjans de comunicació locals i

comarcals.
Assegurarem la formació lingüística adequada dels treballadors dels mitjans

de comunicació, especialment dels presentadors.
Proporcionarem programes educatius i d'entreteniment en valencià i anglès

a les diferents televisions locals i comarcals.
Produirem en RTVV programes educatius en valencià, amb especial atenció

a cursos de valencià per a no-valencià parlants.
Donarem suport a les pel·lícules doblades al valencià en els circuits

comercials i potenciarem la projecció de les versions originals subtitulades
al valencià.
Donarem suport a les empreses de producció i distribució audiovisual en

valencià.
Afavorirem l'edició en valencià, i en valencià i anglès conjuntament, de

materials audiovisuals i de noves tecnologies amb especial incidència en
aquells destinats als joves.
Donarem suport a tota la premsa escrita en valencià, tant la que utilitza el

suport paper com el digital. A l’àmbit Universitari promourem les
publicacions, revistes i gacetes que de forma habitual publiquen de forma
mixta en valencià i anglès.
Donarem suport a l'edició del llibre en valencià.
Promourem campanyes per incentivar la lectura en valencià i anglès.
162
Afavorirem la planificació d'ofertes culturals i lúdiques que ajuden a

valencianitzar el món del teatre, el cinema i les activitats d'oci.
4. Àmbit de l’Ensenyament
Promourem que tots els centres sostinguts amb fons públics desenvolupen
programes d'educació en diverses llengües en tots els nivells del sistema
educatiu, que garantisquen el domini equivalent de les mateixes per part
de l'alumnat. Fixarem mecanismes de finançament i suport d'aquells
centres que impartisquen els seus programes docents íntegrament en
valencià o anglès.
Elaborarem programes d’atenció a la població nouvinguda que asseguren

l’aprenentatge del valencià entre aquest col·lectiu, mitjançant els recursos
humans i materials adequats a les necessitats de cada centre educatiu.
Garantirem la competència lingüística de tot el professorat a través de la

formació inicial universitària i els plans de formació permanent, que
inclouran també la formació a distància mitjançant l’ús de les noves
tecnologies.
Promourem l’aprenentatge i l’ús del valencià i l’anglès entre la població

adulta amb una oferta àmplia i variada de cursos des dels Centres de
Formació de les Persones Adultes, les Escoles Oficials d’Idiomes o la
promoció de Centres d’Autoaprenentatge Lingüístic. Tanmateix duplicarem
l’oferta formativa que es realitza a les Escoles Oficials d’Idiomes.
163
UNA APOSTA VERDA A FAVOR DEL MEDI AMBIENT,

DEL TERRITORI, DE L’URBANISME I AMB MÉS
INFRASTRUCTURES COMPETITIVES
Capítol 13
Ordenació del Territori: Una estratègia territorial que pose fi al “tot urbanitzable”
del Partit Popular
Capítol 14
Urbanisme: Recuperar el sentit comú, l'urbanisme com a funció pública
Capítol 15
Medi ambient : Una política de desenvolupament sostenible davant el canvi climàtic
Capítol 16
Infrastructures: Més prop d'Espanya i més prop del món
164
Capítol 13: Ordenació del Territori
Una estratègia territorial que pose fi al

“tot urbanitzable” del Partit Popular
Informació Pública Reforçada dels plans, que facilitarà el

coneixement i la participació ciutadana
29-09-2006: El Conseller de Territori va prometre que a finals de

2006 s'hauria aprovat el Pla d'Acció Territorial de Protecció de
l'Horta. En el moment d’aprovació d’aquest programa, encara no ha
complit la seua promesa. En els 12 anys de Governs del PP no s'ha
aprovat cap pla territorial supramunicipal.
29-1-2007: El ple del Consell Valencià de Cultura (CVC) publica un

informe en què insta la Generalitat a aprovar un Pla de Protecció de
l'Horta de València.
6-2-2007: El Conseller de Territori, una vegada ja aprovada en

solitari la Llei Reguladora dels Camps de Golf, i projectats 55 nous
camps a la Comunitat Valenciana, reuneix a posteriori, un
denominat “comité de savis” perquè estudie on, com i quants nous
camps de golf poden construir-se.
Any 2007: Presentarem en les Corts Valencianes un Pla de

Protecció de l'Horta Valenciana i un Pla de Protecció del Litoral.
Modificarem la Llei del Golf.
Any 2010: Plans d’Acció Territorial, d’àmbit supramunicipal, a tot

el territori valencià..
165
Sobre el territori construïm les nostres cases, els nostres hospitals i col·legis,
establim les nostres empreses i comerços, i gaudim, junt amb milions de turistes, del
nostre temps lliure d'oci, cultura i esport. Sobre el territori passem la nostra vida, i
també la hi passaran les generacions futures. El nostre compromís amb elles no ha de
ser un altre que deixar-los, si més no, un territori amb la mateixa qualitat que el que
hem tingut.
En estos últims anys, hem patit una ocupació massiva del sòl rústic, que ha
sobreexplotat recursos, destruït paisatges i espais naturals, i apostat per una
urbanització dispersa amb greus problemes de mobilitat i de costos econòmics i
ambientals. Sense la més mínima planificació territorial, hem vist com s'ha banalitzat
l'avaluació de l'impacte ambiental, alhora que alguns agents urbanitzadors abusaven
del medi natural o del patrimoni públic i vulneraven els drets dels propietaris,
mentre la Generalitat mirava cap a una altra part. Hem aconseguit, això sí, captar
l'atenta mirada de la Unió Europea, preocupada per unes dinàmiques territorials tan
nefastes per a un desenvolupament sostenible com irrespectuoses amb la normativa
comunitària.
Els valencians estem molt preocupats davant la situació del nostre territori, basada
en la mera aparença. La lliçó apresa és molt clara: sense una estratègia territorial, el
territori es degrada.
El nostre territori ofereix, sens dubte, enormes potencialitats per a garantir el

desenvolupament i el benestar dels valencians. La posició geogràfica, el sistema
equilibrat de ciutats, dotacions i Infrastructures, i també la diversitat i riquesa
natural i patrimonial, fan de la Comunitat Valenciana un excel·lent lloc per a viure,
treballar o fer turisme, si s'articula la política territorial adequada.
Aquesta política territorial requereix una acció pública amb l’objectiu d'ordenar la
gestió del territori, de garantir la sostenibilitat mediambiental i l'eficiència
econòmica, i aconseguir una cohesió social entre tots els que disposem del territori.
L’instrument bàsic per a aconseguir aquest objectiu és la planificació territorial,
completament marginada, quan no imcomplida, pel govern del PP. La qualitat de
vida serà la mesura de l'èxit de tota política d'ordenació del territori.
Per a aconseguir els objectius bàsics abans assenyalats, han d'estar presents en la
política territorial els criteris següents:
♦ Afavorir la diversitat del territori i valorar els espais naturals, agraris i no

urbanitzables com a elements essencials de la seua ordenació.
♦ Preservar el paisatge i el patrimoni cultural com a valor identitari, social i

actiu econòmic del territori.
♦ Realitzar una gestió prudent del territori, la qual cosa exigeix: moderar el
consum de sòl, afavorir creixements urbans compactes i continus,
racionalitzar la implantació de polígons industrials o de serveis, regular i
orientar espacialment la segona residència i l’habitatge turística.
♦ Facilitar el sòl necessari per a habitatges de preu assequible, ben comunicades

per transport públic, sobretot a les ciutats més grans.
166
♦ Buscar l'equitat en l'accessibilitat als serveis públics bàsics per a tots els
ciutadans visquen on visquen.
♦ Desenvolupar una política territorial que reduïsca la necessitat de

desplaçament i una xarxa de transport públic eficient que permeta una
adequada mobilitat.
♦ Millorar la qualitat de les nostres ciutats escometent projectes de

rehabilitació integral.
♦ Adoptar una actitud activa davant el canvi climàtic i els riscos naturals més
importants.
♦ Integrar la Comunitat Valenciana en el sistema de xarxes urbanes i de

transport espanyoles i europees.
♦ Fomentar la participació dels ciutadans en els processos d'Ordenació del

Territori.
♦ Un model territorial prou flexible que permeta un raonable marge per al

desplegament i aplicació de polítiques públiques diferents segons les majories
democràtiques de cada moment, a fi de donar estabilitat al sistema.
El PSPV s'ha esforçat per formular aquests principis de manera que puguen ser
compartits per les forces polítiques i la immensa majoria de ciutadans, i facilitar així
les bases d'un gran Acord Social pel Territori que, en última instància, augmente el
compliment i l'eficàcia de les normes.
L'actuació d'acord amb aquests principis és el millor camí perquè la nostra Comunitat
oferisca un major benestar i qualitat de vida als ciutadans que hi viuen ara, i als que
ho faran en el futur.
Per a aplicar aquests criteris, el Partit Socialista manifesta el seu compromís

d’exercir plenament la competència autonòmica en l’ordenació del territori i acabar
amb el desastre a què ens ha conduït la passivitat deliberada del govern del PP.
1. Dotar el País Valencià d'una Estratègia Territorial àmpliament difosa i

permanentment actualitzada, basada en els principis rectors abans esmentats.
2. Propiciar un ampli Acord pel Territori, després de l'anàlisi tècnica i el debat

ciutadà i polític corresponent, per aconseguir l'Estratègia Territorial
concertada.
Propiciarem el consens sobre un equip d'experts del màxim prestigi professional

que faça un diagnòstic de la situació real del nostre territori, dels problemes i
oportunitats, dels escenaris de futur alternatius, i definisca els àmbits de
planificació supramunicipal.
167
A partir d'aquest diagnòstic, incentivarem la participació ciutadana real.

Conseqüència de l'anterior serà el debat polític en les Corts Valencianes i es
concretarà en una Estratègia Territorial concertada per als pròxims vint anys.
Esta Estratègia es desplegarà en Plans d'Acció Territorial, de caràcter integrat i
que aborden la problemàtica d'un espai, i en Plans Sectorials, orientats a
l'estudi i solució de problemes de mobilitat, transport, aigua o paisatge.
3. Ens proposem avançar al màxim la disponibilitat dels Plans d'Acció Territorial

d'àmbit supramunicipal en les zones en què major és la pressió sobre el
territori, com ara les principals àrees urbanes, el litoral, l'Horta o els àmbits
afectats pels corredors d'Infrastructures, amb la finalitat de:
♦ Fixar criteris, orientacions i límits a les propostes urbanístiques municipals.
♦ Utilitzar més intensivament el sòl urbà i urbanitzable en compte de

reclassificar més terreny rural.
♦ Diferenciar entre l'ordenació referida als nuclis urbans o industrials, d’una

banda, i les expansions previsibles com a conseqüència del creixement
vegetatiu i de les operacions urbanístiques per a la creació de zones
residencials, adequadament equipades, per a turistes o residents estrangers
d'estada llarga.
♦ Garantir les infrastructures, serveis i dotacions supramunicipals exigides pel

creixement urbanístic.
♦ Preservar del procés urbanitzador els sòls amb especial valor de dimensió
supralocal (litoral, horta, espais humits, àrees forestals…).
♦ Delimitar Perímetres Agrícoles de Protecció per preservar els millors àmbits

dins dels actuals espais agrícoles, oferint cooperació a la propietat en la
seua preservació, ja siga per mitjà de suports econòmics ja siga evitant la
seua discriminació respecte dels propietaris contigus no protegits.
♦ Coordinar les opcions de cada municipi perquè els seus models territorials
siguen compatibles i complementaris.
♦ Amb aquests criteris seran revisats els Plans d'Acció Territorial ja sotmesos
a informació pública.
4. Es modificarà la Llei Reguladora de Camps de Golf per suprimir la possibilitat

d'ubicar camps de golf en espais protegits i establir l'obligació de regar les
instal·lacions amb aigua residual depurada, entre altres mesures.
5. Propostes en relació amb el paisatge.
♦ Per assegurar la millora de la qualitat dels paisatges s'incorporaran unes

directrius del paisatge en els Plans d'Acció Territorial.
♦ S'elaboraran catàlegs de paisatge per grans àrees territorials.
168
♦ Es realitzaran unes actuacions pilot de millora de diversos tipus de paisatge

significatius (litoral, fluvial, d'horta, de secà interior, de muntanya o urbà)
♦ Es dotarà els ajuntaments de guies pràctiques per a la gestió i millora del

paisatge.
6. Es modernitzaran els instruments d'informació geogràfica i cartogràfica i es

faran més accessibles als ciutadans.
♦ Facilitar l'accés a la producció cartogràfica i a la informació territorial,

internet inclosa.
♦ Impulsar el Pla Cartogràfic Valencià.
♦ Posar en marxa una Comissió Coordinadora Cartogràfica que permeta la

millora i la revisió permanent de la interoperativitat, la qualitat i la
cobertura de la informació geogràfica produïda per l'administració i els
particulars.
♦ Potenciar la posada en marxa de sistemes d'informació geogràfica en les

administracions locals per organitzar i optimitzar els recursos.
7. La Generalitat s'integrarà en els fòrums i òrgans de caràcter regional espanyol i

europeu que siguen bàsics per —junt amb comunitats i regions veïnes— donar
resposta a les necessitats comunes, complementar iniciatives i projectes, i unir
forces en la reivindicació de millores davant les administracions estatal i
europea. Igualment es participarà en les estratègies territorials que, des dels
principis de cooperació i coordinació regional, beneficien la Comunitat
Valenciana, especialment aquelles vinculades a l’Arc Mediterrani.
8. Es fomentarà la participació ciutadana en l'ordenació i transformació del

territori.
♦ Cada dos anys es realitzarà un diagnòstic de sostenibilitat del territori

valencià a partir de l'elaboració d'indicadors ambientals, consensuats amb
la resta d'agrupacions polítiques i col·lectius socials i econòmics. Aquest
diagnòstic podrà ser consultat de manera ràpida i directa per tots els
ciutadans de la Comunitat Valenciana.
♦ S'introduirà la Informació Pública Reforçada a fi de facilitar una comprensió

clara, i facilitar la formació i expressió de l'opinió pública respecte de la
planificació territorial, i de manera singular respecte als impactes sobre el
paisatge.
♦ Es facilitarà la difusió pública i l’actualització permanent dels Plans

Territorials, dels Plans Generals d'Ordenació Urbana i dels Convenis
Urbanístics.
9. La Política Territorial ha de ser transversal, i per això serà una preocupació de

totes les àrees del govern autonòmic amb actuacions d'impacte en el territori, i
ha de comportar la concertació amb les polítiques d'altres administracions.
169
♦ Les activitats sectorials han de respondre a una planificació prèvia i

respectar els principis i objectius de la política territorial.
♦ Les diverses administracions han de concertar la seua política

d'Infrastructures.
♦ Es propiciarà la creació de la Comissió d'Ordenació Territorial per a

coordinar eficaçment totes les administracions en la formulació i
desenvolupament dels plans territorials.
♦ Es posarà en funcionament l'Institut d'Estudis Territorials i de Paisatge que,

per tal de garantir l’autonomia i una major eficàcia, es constituirà com a
consorci entre universitats, Generalitat i altres, englobant l'Institut
Cartogràfic i al Sistema d'Informació Territorial.
10. Es potenciarà la mancomunitat de serveis d'urbanisme i ordenació del territori

per tal de prestar serveis de suport als municipis menuts. Entre les seues
funcions estaria: la coordinació i seguiment dels plans territorials i urbanístics
amb incidència en la seua àrea; l'assessorament i coordinació de qualsevol tipus
de programes de qualitat de vida, de sostenibilitat, de gestió de fons, de
millores paisatgístiques, etc., realitzats des dels ajuntaments; la redacció i
posada en funcionament d'aquells empresos per l'administració autonòmica, i el
seguiment dels plans de vigilància ambiental dels projectes que impliquen
estudis d'impacte.
11. Se sol·licitarà la localització a València de la seu de l'Observatori Europeu

d'Ordenació del Territori.
170
Capítol 14: Urbanisme
Recuperar el sentit comú:

l'urbanisme com a funció Pública.
Ciutats habitables en un territori equilibrat i sostenible
Desembre 2006: El Conseller d’Urbanisme reconeix que, dels 75

milions de metres quadrats reclassificats, 50 milions ho han sigut al
marge dels plans generals municipals.
Gener de 2007: La Sindicatura de Greuges reclama que no s'aprove

el Pla Rabassa fins que no es tramite un nou Pla General, i que
l'Ajuntament d'Alacant el retire per ser contrari a l'ordenament
jurídic.
1-3-2007: El Parlament Europeu ha enviat una altra comissió a la

Comunitat Valenciana, tercera visita en el termini de dos anys, per
investigar sobre el terreny les denúncies i queixes sobre suposats
abusos urbanístics presentades per propietaris i per associacions
ecologistes i veïnals.
14-3-2007: Experts adverteixen que el model turístic valencià

perilla a causa de l’urbanisme descontrolat.
Any 2007: Es posarà fi al creixement urbanístic descontrolat i a les

reclassificacions de sòl al marge dels plans generals. Es protegirà
una franja litoral de 500 metres. Es reservarà, almenys, el 50% de
l’edificabilitat residencial per a habitatge de preu assequible.
ÍNDEX
1. Propostes per a la fase de planejament

urbanístic.
2. Propostes per a la fase d'execució

urbanística Municipal.
3. Propostes per a les actuacions en el sòl no

urbanitzable.
4. Propostes sobre disciplina urbanística.
5. Propostes de modificació en la legislació

urbanística valenciana actual.
171
Sobre l'urbanisme valencià s'ha escrit molt en els darrers anys. Moltes han sigut
també les notícies administratives, polítiques i judicials que hem pogut llegir sobre el
malestar urbanístic causat per les decisions que s’hi han adoptat des de la
Generalitat Valenciana. Massa mirades, en definitiva, s'han posat ja sobre la qüestió
urbanística: és temps de solucions.
Si mesurem l'èxit de l'urbanisme impulsat des de la Generalitat per la seua capacitat

de crear ciutats habitables per als valencians, amb habitatges a preus assequibles
dotades de tots els serveis necessaris i imprescindibles, el resultat no pot ser més
negatiu.
Si el mesurem com a instrument jurídic que atorga als agents implicats en el procés
urbanístic, un marc regulador eficaç i segur de drets i garanties, on la funció pública
ha de predominar sobre l'interés privat, el resultat no pot ser més desigual.
Mentre la Generalitat negava de manera reiterada els problemes existents, la realitat

s'imposava i, per a vergonya seua, empesos des de la Unió Europea, havien d'aprovar
en solitari en les Corts Valencianes una nova Llei Urbanística Valenciana. Van pensar
que canviant-ho tot, potser podrien aconseguir que tot continuara igual; i així va ser.
La nova Llei tampoc no aconsegueix que les normes europees siguen compatibles amb
la política urbanística valenciana i, de nou, des de la Unió Europea s'exigeix una
rectificació immediata. I al mateix temps, l’habitatge de Protecció Oficial,
absolutament insuficient, continua absent dels programes urbanístics nous. És cert,
continuem on estàvem.
La política urbanística del Partit Popular ens ha portat a un increment

desproporcionat dels preus de l’habitatge, fruit d'una ocupació tan indiscriminada
com desordenada del territori, on el buit deixat pel Govern del PP ha sigut ocupat
per una iniciativa privada descontrolada. La conseqüència: incertesa i confusió,
facilitats perquè cresquen les corrupteles i un desprestigi greu pel que fa a la imatge
social i pública de la Comunitat.
Cal, doncs, un canvi radical de política urbanística, que recupere la raó i el sentit
comú: l'urbanisme és una funció pública i, per això, ha de prevaldre l'interés general
sobre qualssevol altres interessos implicats. La pràctica urbanística ha de garantir un
desenvolupament equilibrat des del punt de vista social, i sostenible des del punt de
vista mediambiental.
Per aconseguir aquests objectius, la política urbanística del PSPV seguirà els criteris
bàsics següents:
• L'urbanisme ha de garantir l’habitatge que necessiten els ciutadans. La primera

preocupació d'un pla urbanístic ha de ser assegurar habitatges a un preu
assequible per a la majoria dels que hi viuen o dels que es preveu que hi
viuran.
• El creixement urbanístic ha de ser raonable i prudent; el principi rector d'un

urbanisme raonable ha de ser créixer per millorar i no créixer per créixer (o per
fer caixa).
172
• El creixement urbanístic té uns límits, perquè els té el territori. Per això ha de

ser sostenible; és a dir, ha de poder ser digerit adequadament en funció dels
recursos naturals –aigua, residus, paisatge i energia- pels serveis públics i
privats, i per la capacitat de gestió municipal.
• El model de ciutat mediterrània, compacta, multifuncional, de major mescla

social, és molt més eficaç per aconseguir un urbanisme sostenible. Açò suposa
també prioritzar la consolidació, l’ocupació i la millora de la ciutat existent.
• L'urbanisme ha de generar un territori de qualitat.
Açò exigeix no sols un respecte acurat dels espais naturals significatius,

sinó també una valoració positiva del manteniment d'espais lliures i dels
elements diferencials que aporten els senyals d'identitat a un territori.
Entre els elements de més valor del nostre territori està, sens dubte, el
litoral. Cada metre quadrat de litoral que conservem avui lliure d'edificació
no és un recurs perdut, sinó una inversió que donarà alts rèdits en el futur.
La qualitat del territori és impossible sense una dotació adequada de

serveis i d’equipaments públics, que han de construir-se almenys al mateix
ritme que l'ocupació de els habitatges.
• L'urbanisme ha de ser ordenat, regulat per plans públics, coneguts i assumits

per la ciutadania. Cal tornar a impulsar i respectar el planejament municipal. I
és imprescindible elaborar plans territorials supramunicipals, com a marc
obligat dels plans municipals. L'urbanisme ha de ser cada vegada més una
competència compartida per totes les administracions, que es fan així
responsables de garantir la qualitat de vida dels ciutadans.
• La direcció del procés urbanístic correspon a les administracions públiques. Cal

acabar amb l'urbanisme a la carta, dissenyat i dirigit pels interessos particulars
de les empreses.
La Generalitat ha d'assumir la seua responsabilitat en l'ordenació

estructural i supramunicipal.
La decisió sobre el quant, on, quan i com del procés de transformació de

l’espai rural en espai urbanitzat, ha de correspondre als responsables
públics.
Els ajuntaments han de prendre la iniciativa en l'execució del planejament

en les àrees més estratègiques, elaborar d'ofici el planejament de
desenvolupament sempre que siga possible i assegurar en tota actuació la
primacia de l'interés general.
Les empreses continuaran tenint un ampli camp de joc i de negoci, però

supeditades a l'interés general, arreplegat en el model territorial que els
poders públics han de decidir i aprovar.
173
S'ha de recuperar una part significativa de les plusvàlues urbanístiques que,

segons l'article 47 de la Constitució, corresponen a la comunitat i que van
ser reduïdes o eliminades per les legislacions estatal i valenciana.
• L'urbanisme ha de ser transparent, ha de donar seguretat jurídica i evitar i

impedir la corrupció. Açò exigeix:
Unes regles públiques, objectives i prèvies, per a la formulació i aprovació

del planejament pels Ajuntaments i, en especial, per a la selecció de les
propostes d'execució i dels agents urbanitzadors.
Fomentar i reforçar la participació ciutadana i el control democràtic en el

procés d'elaboració i gestió del pla.
Rebutjar les reclassificacions de sòl al marge del pla urbanístic.
Regular amb rigor el procés de tramitació del pla, sobretot en les seues
fases inicials, i fixar escrupolosament els convenis urbanístics des de
l'interés general.
Redefinir els instruments de control de la disciplina urbanística per acabar

amb l'urbanisme d'il·legalitats consumades.
Per desenvolupar aquests objectius i criteris és imprescindible una revisió rigorosa de

la legislació urbanística valenciana, que ha de concertar-se, a més a més, amb les
directives de la Unió Europea i amb la nova legislació estatal.
1. Propostes per a la fase de planejament

• S'impulsarà que tots els municipis disposen d’un Pla General Municipal
actualitzat, ajudant-los des de la Generalitat en la seua elaboració o
revisió. Per agilitar i millorar la formulació i assumpció social, els plans
generals municipals es desagregaran en planejament estructural i
planejament de desenvolupament. La vigència i estat d'execució del
planejament estructural del Pla General Municipal haurà de ser analitzada
almenys cada 4 anys, per tal de decidir-ne la confirmació o actualització
i/o revisió, si escau.
• No es permetrà cap reclassificació significativa de sòl rústic sense la

revisió prèvia del Pla General Municipal i del Planejament Territorial si
fóra afectat. En tot cas, s'entendrà com a significativa la reclassificació
que incremente en més de l'1% el total del sòl urbanitzat del municipi.
• S'acabarà amb les pràctiques espúries utilitzades per burlar el

planejament, i es rebutjaran les anomenades homologacions
modificatives dels plans. De la mateixa manera, l'aprovació del concert
previ no autoritzarà a tramitar i/o aprovar el planejament de
desenvolupament.
174
• Els plans generals municipals hauran d'adequar-se als eventuals plans

territorials i a les variacions en les polítiques sectorials (paisatge,
carreteres, ferrocarrils, grans equipaments, activitats productives o
terciàries) que afecten els elements de l'ordenació estructural.
• Els Plans Generals Municipals no podran plantejar unilateralment

creixements que superen el 25% d’increment sobre la població existent o
el 25% d’increment de sòl urbanitzat sobre el ja ocupat per l’edificació,
en un període de 8 anys. Estos límits màxims es podran reduir
reglamentàriament en funció de variables com la població del municipi o
la superfície ja urbanitzada.
• Només podran superar-se els límits anteriors si les iniciatives municipals

que proposen incrementar-los es troben prèviament localitzades,
motivades i preceptivament aprovades en un Pla d'Acció Territorial
d'àmbit supramunicipal o en un Estudi Sectorial Estructural que s’haja
concertat amb els municipis de l’àmbit territorial.
• En aquests casos una part addicional de l'aprofitament urbanístic obtingut

dels sòls addicionalment reclassificats, es destinarà a un Fons de
Compensació Intermunicipal, que permetrà a la resta de municipis d'eixe
àmbit espacial participar dels beneficis de les actuacions singulars.
• Es preservaran de la urbanització, com a Espai Litoral Natural, els sòls no

urbanitzables o urbanitzables encara no programats de la franja
d’almenys 500 metres comptats des de la ribera del mar. Aquests terrenys
s'adscriuran als sòls urbanitzables per a procedir a la seua obtenció amb
destí públic per mitjà de reparcel·lació. En aquest espai s'afavorirà la
preservació dels aiguamolls costaners.
• En els nous desenvolupaments urbanístics caldrà limitar la generació de

models de ciutat dispersa i apostar per la ciutat existent. Abans de
qualsevol expansió urbanística cal demostrar la impossibilitat de satisfer
la demanda en la ciutat consolidada o en connexió amb ella
• Els Plans Municipals hauran d'acompanyar-se d'un Estudi d'Impacte

Mediambiental, Una Anàlisi de Viabilitat Econòmica i un Estudi d'Impacte
Social que justifiquen i garantisquen raonablement l'execució de les
determinacions estructurals bàsiques, i en especial, la reclassificació de
sòl rústic.
• Els Plans Municipals hauran d'incloure un Estudi de Mobilitat Sostenible i

Transport Públic que done resposta als problemes de comunicació que es
produïsquen, almenys en els municipis de més de 50.000 habitants o en
els integrats en una àrea urbana amb aquesta població.
• En la mesura que l'estat de tramitació ho permeta, es reconsideraran i, si

escau, no s’aprovaran els programes urbanitzadors iniciats al marge del
planejament o que tinguen criteris d'insostenibilitat, i es revisaran les
propostes de Plans Generals Municipals que superen els límits assenyalats
amb anterioritat.
175
• Els ajuntaments hauran d'aprovar l'ordenació urbanística de totes les

actuacions urbanitzadores prèviament a la tramitació de la seua
execució. Aquesta ordenació haurà de suposar almenys el disseny urbà i
els paràmetres juridicourbanístics, tipològics i morfològics.
• En tots els desenvolupaments urbanístics s'exigirà la reserva d’almenys el

50% de l'edificabilitat residencial per a habitatges de preu assequible. En
els casos en què no siga adequat aquest percentatge mínim de reserva
(urbanitzacions aïllades, en determinades àrees de segona residència,
etc.), s'exigirà, en la mateixa proporció, la diferència de valor del sòl
entre l’habitatge lliure i la de preu assequible perquè l'administració ho
destine obligadament a habitatges assequibles en una altra zona.
• L'elaboració i tramitació de tots els plans se sotmetrà a Informació

Pública Reforçada per mitjà d'exposicions, maquetes, debats i
publicacions, que garantisquen la major difusió i participació possible de
les institucions afectades i dels particulars interessats en el
desenvolupament urbà i territorial.
• No constituiran períodes vàlids d'informació pública reforçada ni el mes

d'agost, ni el període de festes de Nadal i de la Setmana Santa.
2. Propostes per a la fase d'execució urbanística municipal

• La iniciativa per a desenvolupar una actuació urbanística serà sempre
Pública. L'administració actuant decidirà si aplica la gestió directa o la
gestió indirecta.
• La gestió directa serà l'habitual per a l'execució de les actuacions que es

consideren estratègiques per al desenvolupament urbà.
• L’administració actuant constituirà ens públics de gestió per emprendre

les actuacions per gestió directa.
• L'execució urbanitzadora d'aquests ens públics es desenvoluparà

preferentment com a urbanitzador públic, que assumirà els costos de
producció i rebrà a canvi solars urbanitzats amb destinació al patrimoni
públic de sòl.
• Per als municipis menuts la Generalitat i les diputacions impulsaran,

legislativament i financera, la mancomunitat de serveis d'urbanisme i
d’ordenació del territori.
• Per mitjà de la Gestió Indirecta, els agents urbanitzadors particulars

participaran en l'actuació urbanitzadora únicament per concurs públic
obert a iniciativa de l'administració i sobre la base de la legislació de
contractes de les administracions públiques.
• Prèviament al concurs per a l'elecció d'un urbanitzador privat,

l'ajuntament haurà d'aprovar, a més de la ordenació urbanística, un
Avantprojecte d'Urbanització i un Plec de Condicions previ que regularà
176
els criteris i baremació de les variables definitòries de l'adjudicació;

aquestes han d'estar basades en la prevalença de l'interés general.
• Els particulars que aspiren a l'actuació urbanitzadora per gestió indirecta,

quan així ho ha decidit una administració, hauran de complir els requisits
establerts en la legislació de contractes de les administracions públiques i
en les directives europees corresponents, per tal de poder executar les
obres d’urbanització. Es poden presentar sols o associats voluntàriament
amb propietaris i titulars de drets dels sòls afectats per l'actuació.
• Només s'admetran propostes que canvien l'avantprojecte d'urbanització o

l'ordenació urbanística –mai els aspectes estructurals, com ara la
classificació del sòl- quan suposen millores degudament motivades i en
funció dels criteris establerts en les bases del concurs. En tot cas, es
valoraran de manera prioritària les millores que suposen un augment de
l'oferta de habitatges de preu assequible i, en segon lloc, l'increment de
dotacions públiques.
• L'ajuntament, després d'un procés reforçat d'informació pública i

exposició i debat social amb aquells directament interessats (propietaris,
associacions i agents socials), adjudicarà, si escau, l'execució del
desenvolupament de l'actuació a la proposta més favorable per a l'interés
general, d’acord amb els barems establerts en les bases prèvies.
• Es garantiran escrupolosament els drets dels propietaris afectats per les

actuacions urbanitzadores. En els concursos per a la gestió indirecta seran
tingudes en compte les propostes d’urbanització d’Agrupacions d’interés
Urbanístic formades per propietaris que es presenten concertadament
amb empresaris qualificats que complisquen els requisits legals.
• No es podrà autoritzar cap desenvolupament urbanístic que no tinga

previstes i assegurades per endavant les exigències que la seua execució
comportarà en Infrastructures de comunicació i transport, cicle de
l'aigua, residus o energia, en serveis bàsics educatius, assistencials,
sanitaris, de seguretat ciutadana…o en serveis municipals.
• En les actuacions aïllades en sòl urbà a les quals el Pla atribuïsca un

aprofitament addicional al preexistent, s'exigirà l'increment dotacional
corresponent, i també el percentatge legal corresponent de participació
en les plusvàlues per destinar-se al patrimoni públic de sòl per a
habitatge protegida.
• L'incompliment dels terminis per a sol·licitar llicència d'edificació dels

solars o per a la rehabilitació del patrimoni edificat, comportarà el
sotmetiment automàtic a concurs públic per a procedir a l'execució
substitutòria entre edificadors o rehabilitadores, a fi d’impulsar la
recuperació i la millora de la ciutat consolidada.
3. Propostes per a les actuacions en el sòl no urbanitzable

• Només es podran dur a terme en el sòl no urbanitzable aquelles
actuacions que no tinguen resposta adequada en el sòl urbà o
177
urbanitzable i que s'integren coherentment en el planejament municipal i

territorial.
• Per a Actuacions Singulars d’interés Supramunicipal, haurà de regular-se

un procediment de concurrència, tant per a l'adjudicació de l'obra com
per a la idoneïtat de la localització. En aquests casos l'aprovació
correspondrà al Consell de la Generalitat, amb un informe previ de
l'ajuntament.
• Les actuacions de dimensió més reduïda, en especial els habitatges

unifamiliars aïllades, hauran de contemplar-se molt restrictivament.
4. Propostes sobre disciplina urbanística

• Un Consorci de Control de la Legalitat conformat per la Generalitat i pels
ajuntaments que així ho sol·liciten, assumirà les competències
sancionadores pròpies de la disciplina urbanística.
• La competència de control de les infraccions que puguen ser matèria de

delicte mediambiental i territorial en el sòl no urbanitzable previst en el
Codi Penal, correspondrà a la Generalitat.
• Es derogaran les disposicions vigents que comporten criteris propiciadors

d'indults.
• S'adoptaran mesures legislatives per a desincentivar les infraccions

urbanístiques, sobretot en el sòl no urbanitzable. Així, l'augment de
terminis de prescripció, la prohibició de subministrament de serveis
públics o l'exigència de la responsabilitat de la infracció a tercers
incomplidors de les disposicions.
5. Propostes de modificacions de la legislació urbanística

valenciana actual
• Es realitzaran les modificacions necessàries en l'articulat de les lleis
vigents per reconduir-les als objectius i criteris d'aquesta alternativa i per
concertar-les amb les directives europees.
• Es regularan els convenis urbanístics de manera que s'impedisca la

subhasta de les potestats públiques a canvi d'aportacions econòmiques.
• Es formularà un text refós que reculla de manera sistemàtica i

intel·ligible fàcilment la totalitat de la normativa urbanística aplicable.
• S'aprovaran Instruccions Interpretatives d'aplicació immediata, per aclarir

conceptes i tècniques, i evitar les interpretacions dubtoses i espúries que
ben sovint es realitzen.
178
Capítol 15: Medi Ambient
Una política de desenvolupament sostenible per a fer front

al canvi climàtic
Aigua suficient, de qualitat i per sempre
31-12-2006: Dels 500 hm³ anuals d'aigües depurades urbanes a la

Comunitat Valenciana, a penes reutilitzem el 30% i la resta són
enviades al mar per mitjà d'emissaris marins, per falta de les
inversions necessàries en infrastructures de reutilització.
1995-2005: El 1995 es van inventariar 300 emplaçaments amb sòls

potencialment contaminants. Deu anys després només se n’han
descontaminat un 2%.
Any 2007: La Nova Política Econòmica serà respectuosa amb el medi

ambient i destinarà a repoblació forestal l'1% de les inversions en
infrastructures de la Generalitat.
ÍNDEX
1. Per a lluitar contra els efectes del canvi

climàtic.
2. Per a implementar la sostenibilitat

mediambiental en la societat.
3. Per a protegir el patrimoni natural

valencià.
4. Per a una gestió sostenible de l'aigua que

assegure la suficiència hídrica.
5. Per a una gestió segura i sostenible dels

residus.
6. Per a garantir la defensa i la gestió

sostenibles de les muntanyes valencianes.
179
Proposem una nova política econòmica que fixe les bases d'un model de
desenvolupament, l'eix vertebral del qual siga la sostenibilitat i la utilització racional
del territori. La sostenibilitat mediambiental és un requisit imprescindible per a
garantir un futur de benestar als ciutadans, i per això, ha de ser tinguda en compte
en totes les polítiques sectorials que s'impulsen des de la Generalitat.
Els ciutadans veuen amb preocupació com el nostre litoral continua la seua
degradació, com grans extensions de conreu desapareixen davant d'un urbanisme
desmesurat, i com els nostres aqüífers se sobreexploten i es contaminen per la falta
d'inversió en la reutilització de les escasses aigües que depurem i el control nul sobre
els abocaments. Darrere de la crispació mantinguda com a arma electoral pel Partit
Popular des de la Generalitat Valenciana, s'amaga una incapacitat notòria per a
canalitzar i resoldre problemes com la gestió de residus, el deteriorament de les
masses forestals o la necessitat de definir una estratègia autonòmica davant del
canvi climàtic. La competència autonòmica de la Generalitat Valenciana en aquestes
matèries és tan clara com la debilitat de qui la dirigeix: ni voluntat, ni projecte, ni
diners.
El nostre territori és el suport físic de la nostra vida i el nostre benestar, l’ocupem

provisionalment i, per això, hem de fer un esforç per preservar-lo en les millors
condicions perquè puga continuar proporcionant benestar a les generacions futures.
Hem de comprometre'ns perquè qualsevol actuació sobre el territori en respecte la
capacitat de càrrega i la qualitat ecològica, i contribuïsca a un desenvolupament
territorialment equilibrat.
Aquest esforç ha de ser compartit per tota la societat i, per això, treballarem per
augmentar la cultura ambiental del ciutadà i per acostar-la a la problemàtica actual,
proporcionant informació veraç i rigorosa, i fomentant la conscienciació social sobre
els problemes ambientals que ens afligeixen.
Reforçarem la conservació i gestió dels nostres recursos naturals, n’evitarem

l’explotació excessiva i preservarem la funció dels ecosistemes. Els espais d'alt valor
ecològic seran protegits de forma efectiva, amb especial atenció al desenvolupament
de mesures que hi afavorisquen el manteniment de les poblacions.
En plena coincidència amb la Directiva Europea de l'Aigua, entenem que l'aigua és un

recurs imprescindible, limitat i insubstituïble, que ha de ser gestionat amb la màxima
eficiència, tenint cura de la qualitat de les masses d'aigua i dels ecosistemes
associats.
L'objectiu del PSPV és garantir un subministrament suficient i de qualitat per a tots

els usos presents i futurs, fonamentat essencialment en els recursos propis. Només
avançant cap a l'autosuficiència hídrica i evitant la dependència de tercers –que tan
difícil de gestionar s'ha demostrat– es podrà evitar que existisca una amenaça
permanent sobre la nostra economia i el nostre benestar .
Per a això, defensarem i cuidarem els recursos actualment assignats per la

planificació hidrològica, i generarem nous recursos aplicant les noves tecnologies de
l'aigua. Així mateix, desenvoluparem plenament les competències autonòmiques en
matèria d'aigua, i aplicarem una gestió hídrica unificada, eficient, coherent amb el
cicle de l'aigua i basada en la transparència i la participació.
180
Hem d'augmentar l'eficàcia dels instruments d'avaluació dels riscos ambientals,

aplicar els principis de prevenció i de responsabilitat de qui contamina. En les
avaluacions ambientals, es tindran en compte els efectes sobre el canvi climàtic i es
desenvoluparà una estratègia específica per a limitar-ne els costos i mitigar-ne els
efectes negatius per a la societat i per al medi ambient.
Però tot això difícilment es podrà aplicar d'una manera eficaç en el curt i mitjà
termini, si no comptem amb el concert de la societat civil i la participació de tots els
actors socials, que complementem l'actuació del sector públic en la planificació
mediambiental.
A diferència dels que entenen que la protecció del medi ambient és un cost que
encareix el preu dels productes i dificulta el compte de resultats, considerem la
sostenibilitat ambiental com una oportunitat per a la innovació i el desenvolupament
tecnològic. Per això, impulsarem la investigació científica i tècnica sobre els
problemes ambientals de la nostra comunitat, l'exploració i el desenvolupament
d'estratègies de mitigació del canvi climàtic i les formes de producció més netes i
segures. La protecció del medi ambient no serà aliena a la nova política econòmica
basada en el foment de la I+D+i i la potenciació de sectors productius alternatius a la
construcció, que busque el reequilibri del nostre sistema productiu.
En aquesta línia, proposem avançar cap a una major eficiència econòmica i eficàcia
ecològica, fomentant formes de producció i consum sostenibles. Per a això,
promourem que les nostres empreses siguen capaces de produir més i millors béns i
serveis, utilitzant menys recursos.
Una política mediambiental rigorosa no pot completar-se abordant només la

perspectiva de la utilització dels recursos naturals i dels seus efectes, sinó que ha de
plantejar solucions completes a la gestió dels residus produïts. Abordarem la gestió
dels residus des de la seguretat ambiental, la màxima eficiència de les operacions
de tractament, la transparència en el funcionament de les instal·lacions i el màxim
consens social. La Generalitat exercirà un control efectiu del compliment d'estos
principis de gestió creant els instruments adients per a assegurar una correcta gestió
de tots els residus generats a la Comunitat Valenciana.
La política energètica resulta fonamental per a abordar amb èxit el repte de la

sostenibilitat ambiental i el canvi climàtic. Per això, garantirem que la Comunitat
Valenciana abaste els objectius d'energies renovables per al 2010 i continuarem
fomentant aquestes energies de manera rendible a llarg termini.
Així mateix, fomentarem que la implantació de fonts d'energia alternatives

contribuïsca també a dinamitzar els territoris on s'ubiquen les instal·lacions i, en
aquest sentit, modificarem l'actual gestió del Pla Eòlic a la Comunitat Valenciana per
garantir una major participació dels municipis afectats en els beneficis derivats de la
implantació.
En definitiva, proposem un model de desenvolupament que, mantenint la

competitivitat de la nostra economia, reduïsca la pressió sobre el medi ambient, des
d'una participació activa dels ciutadans i dels agents implicats, i que aborde el repte
de la sostenibilitat com una oportunitat d'avanç en la innovació i en el
desenvolupament tecnològic.
181
1. Per a lluitar contra els efectes del canvi climàtic a la

Comunitat Valenciana
Aprovació d'una Estratègia de Lluita contra el Canvi Climàtic, en
coordinació amb una altra de Lluita Contra la Desertificació.
Creació d’una comissió d’experts i d’un Alt Comissionat Valencià de Lluita

contra el Canvi Climàtic.
Aprovació d'un Pla de Protecció del Litoral, que preserve de l'edificació

els primers 500 metres de la línia de costa, que garantisca la preservació
de tots els aiguamolls costaners de la Comunitat i que en fomente la
interconnexió
Les avaluacions d'impacte ambiental inclouran l'anàlisi dels efectes sobre

el canvi climàtic.
Impuls a l'execució del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana.
Revisió de les ubicacions d'instal·lacions eòliques que impliquen un fort

impacte ambiental.
Es garantirà la participació justa dels ajuntaments afectats en els

beneficis generats per les instal·lacions eòliques.
Establiment de mesures compensatòries per a les zones que puguen

veure's afectades negativament per instal·lacions energètiques.
Impuls a les instal·lacions d'energia solar i de biomassa.
Suport a la producció de biomassa a partir de residus agraris i forestals, i

també de jardineria urbana.
Aplicació d'un Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica de la Comunitat

Valenciana.
Pla d'utilització de biocombustibles en el transport públic.
2. Per a implementar la sostenibilitat mediambiental en la

societat
Elaboració d'una estratègia valenciana de desenvolupament sostenible,
basada en un ampli diàleg social i la màxima concertació.
Fer efectiu el dret d'accés a la informació en matèria mediambiental i de

sostenibilitat.
182
Elaboració, per instàncies independents del Govern, d'informació referida

a l'evolució dels indicadors econòmics, socials i mediambientals de la
Els indicadors sobre sostenibilitat serviran de base per a l'elaboració de

les distintes polítiques sectorials.
La informació, degudament actualitzada amb caràcter anual, serà pública

i fàcilment accessible de manera gratuïta.
L'elaboració dels pressupostos anuals de la Generalitat inclourà una

avaluació de la incidència dels diferents plans i programes en la millora
de la sostenibilitat.
S'establiran canals actius de participació ciutadana en les grans decisions

de govern.
Impulsar un Programa Valencià de Lluita contra el Canvi Climàtic que

compte amb el major consens possible de la societat civil valenciana.
Els plans, programes i disposicions generals relacionats amb el medi

ambient i el territori seran sotmesos a un procés de participació
ciutadana durant l’elaboració.
Els plans i programes del Consell seran avaluats per la Comissió de

Coordinació per a Sostenibilitat, de caràcter interdepartamental, a fi de
determinar els criteris de sostenibilitat en les polítiques sectorials de les
diferents conselleries.
Es garantirà el compliment de les condicions establertes en les

Declaracions d'Impacte Ambiental per mitjà de:
Un programa de seguiment, amb inspeccions aleatòries i l'obligació dels

responsables dels projectes de justificar el compliment de les condicions
que s’hi han establert.
Així mateix, l'execució dels projectes sotmesos a avaluació d'impacte

ambiental dependrà del compliment de les condicions de la mateixa,
quedant fins aleshores sense efecte les autoritzacions i llicències
concedides.
Impuls de la investigació científica i tècnica sobre els problemes

ambientals de la Comunitat, implicant les universitats i centres d'I+D
valencians.
Inclusió dels criteris de sostenibilitat en les línies i en els projectes

d'investigació.
Incorporació dels criteris d'eficiència mediambiental en el funcionament

dels centres de l'administració.
Incorporació de criteris de sostenibilitat en tots els concursos públics

d'adjudicació d'obres i serveis.
183
Introducció dels criteris de sostenibilitat en els projectes docents.
Suport a la xarxa d'equipaments i serveis d'educació ambiental de la

Comunitat Valenciana, públics i privats, com a instruments per al
desenvolupament sostenible.
Creació d'una Xarxa Valenciana de Ciutats per la Sostenibilitat.
3. Per a protegir el patrimoni natural valencià

Aplicació d'un Pla d'Excel·lència Mediambiental, dirigit a aconseguir el
bon estat de tots els ecosistemes valencians, evitar-ne la degradació i
assegurar-ne la conservació (amb especial atenció a aquells que estan en
perill de desaparició o que són hàbitats d'espècies en perill d'extinció).
Creació del Banc de Sòl Fèrtil, que en gestione la reutilització una vegada
rebutjat per la construcció d'edificacions i Infrastructures.
Manteniment de l'equilibri ecològic del territori, compensant el nou sòl

ocupat amb la recuperació de sòl degradat.
Augment dels pressupostos per a la conservació dels espais naturals

protegits, amb especial atenció al desenvolupament de mesures que hi
afavorisquen el manteniment de les poblacions humanes.
Constitució d'un equip tècnic en cada parc natural per dirigir-ne la gestió.
Desenvolupament dels plans rectors d'ús i gestió dels parcs naturals.
Elaboració d'un Inventari d'Àrees Degradades de la Comunitat Valenciana.
Execució d'un Pla de Restauració Mediambiental d'àrees degradades.
Elaboració d'un Pla de Corredors Mediambientals, que actuen com una

malla d'interconnexió ecològica entre totes les zones protegides.
Revisió del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana per

incloure-hi més espais i establir-ne normes específiques de protecció i
usos compatibles.
Aprovació del Pla de Protecció de l'Horta de València, que en garantisca

la conservació i no penalitze els propietaris.
4. Per a una gestió sostenible de l'aigua que assegure la

suficiència hídrica
Es crearà una Agència Valenciana de l'Aigua, que unificarà la gestió dels
recursos hídrics valencians, garantint una actuació integrada, coherent i
transparent.
184
L'Agència Valenciana de l'Aigua exercirà les competències atribuïdes als

organismes de conca respecte de les conques internes de la nostra
Comunitat.
L'Agència Valenciana de l'Aigua garantirà la participació social en la

planificació i gestió de l'aigua, a través d'un Consell de Participació, que
integrarà les administracions, usuaris, agents econòmics i socials, i també
representants de la comunitat científica i organitzacions mediambientals.
El Govern Valencià proposarà incrementar la representació de la

Generalitat en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
La gestió dels recursos hídrics serà coherent amb l'ordenació territorial i

amb la conservació i protecció del medi ambient.
Els informes sobre disponibilitat de recursos hídrics per a nous usos,

previstos per la llei d'ordenació del territori valenciana, seran preceptius i
vinculants.
Increment d'un 25% anual de les inversions de la Generalitat Valenciana

en depuració i reutilització d'aigües residuals urbanes.
Aplicació d'un Pla de Depuració d'Aigües Residuals Industrials que

garantisca el correcte tractament dels abocaments dels polígons
industrials.
Pla de reutilització d'aigües depurades. Les aigües residuals seran

considerades com un recurs hídric essencial i seran protegides de
contaminacions addicionals que puguen dificultar-ne la reutilització.
La reutilització d'aigües depurades serà prioritària en els usos

ornamentals i esportius.
Programa d'ajudes a la reutilització d'aigües depurades en la indústria i

els serveis.
Pla de Xoc de modernització de regadius per a implantar el reg per goteig

en tots els regadius valencians, excepte en aquells en què prevalguen les
funcions ambientals.
Execució urgent de les Infrastructures del post-transvasament Xúquer-

Vinalopó, per a la conducció de l'aigua fins a les parcel·les.
Aprovació d'un Pla Autonòmic de Sequera.
Pla Urgent de Millora de la Qualitat de l'Aigua d'Abastiment Urbà, que

incidisca en l'eliminació de la contaminació per nitrats dels aqüífers i en
l'increment de l'eficiència de les xarxes de distribució.
Es promourà la concertació de totes les administracions per a la

restauració dels rius valencians, amb especial atenció als trams dels
cursos baixos, desembocadures i estuaris.
185
Adequació i millora de la integració dels ecosistemes forestals en el cicle

hidrològic de l'aigua, i delimitació de zones d'actuació preferent per a la
recarrega d'aqüífers.
5. Una gestió segura i sostenible dels residus

La Generalitat assegurarà la correcta gestió dels residus, declarats servei
públic de titularitat autonòmica
La Generalitat garantirà una gestió eficient i transparent dels residus

urbans en tota la Comunitat, proporcionant adequada cobertura
institucional als ajuntaments, i participarà en la gestió de les
instal·lacions en la mesura que els ajuntaments la sol·liciten.
La Generalitat exercirà el control efectiu del bon funcionament de les

instal·lacions de residus, públiques i privades.
Es garantirà la informació i la participació dels agents socials i econòmics

en el funcionament dels consorcis de residus urbans, a través dels
corresponents consells de participació.
Es potenciarà una nova cultura, entre la població i els sectors productius,

sobre la necessitat reduir, recuperar i reutilitzar els recursos, envasos i
embalatges.
Elaboració de l'Inventari de Sòls Contaminats de la Comunitat Valenciana.
Pla de descontaminació de sòls.
Clausura i restauració de tots els abocadors incontrolats de la Comunitat.
Elaboració de Plans Sectorials de Minimització de Residus, en

col·laboració amb les organitzacions empresarials.
Implantació d'un sistema de recollida d'olis usats domiciliaris.
6. Per a garantir la defensa i la gestió sostenible de les

muntanyes valencianes
Aprovació d'una nova Llei Forestal Valenciana.
Revisió del Pla d'Ordenació dels Recursos Forestals, que l’impregne d’una
visió integral de la gestió forestal, en el marc de la conservació de la
biodiversitat, del desenvolupament rural, i de la lluita contra la
desertificació i el canvi climàtic.
Es destinarà a repoblació forestal l'1% de les inversions en Infrastructures

de la Generalitat.
186
Promoció de la participació i la coresponsabilitat de tots els sectors

socials en el manteniment i conservació del patrimoni forestal.
Prohibició de modificar l'ús d'un terreny cremat durant els 30 anys

següents a un incendi.
Prohibició de transformar en regadiu els secans abandonats durant més de

10 anys, si han passat a integrar-se en l'ecosistema forestal.
Constitució del Consell Forestal Valencià.
Aprovació de plans forestals comarcals.
Aprovació de Plans d'Ordenació Hidrològic Forestal a nivell de subconca.
Programa de reconversió forestal de terrenys agrícoles abandonats.
Inclusió en el Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública de totes les

muntanyes públiques incloses en espais protegits.
Creació del Fons Forestal Valencià per al foment de la gestió sostenible

dels boscos.
Els ingressos derivats de les sancions, taxes o llicències per explotació

dels boscos o de les activitats realitzades en terrenys forestals,
s'afectaran el Fons Forestal Valencià.
Elaboració d'un Catàleg de Muntanyes Protectores.
Delimitació i amollonament de totes les muntanyes públiques

valencianes.
Creació dels Consells Forestals Comarcals.
Aprovació de Programes de Gestió i Millora Forestal per a les muntanyes

de titularitat pública.
Elaboració d'una cartografia de vulnerabilitat dels ecosistemes valencians,

que servirà de base per a la planificació territorial, basada en una
distribució equilibrada d'ambients naturals i en els principis de
funcionament del paisatge.
Pla de control de l'erosió i la desertificació.
L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries desenvoluparà un programa

específic d'I+D+i Agroforestal.
Implantació d’una xarxa d'anàlisi i seguiment de la biodiversitat i dels

riscos per a la flora i la fauna valenciana.
Pla marc de conservació de la flora i la fauna autòctona, i de la seua

integració en els usos agroforestales, ornamentals, esportius, etc.
187
Suport a les cooperatives i empreses de serveis forestals.
Impuls de l'associacionisme forestal i suport a les cooperatives forestals.
Desenvolupament de convenis amb propietaris privats de terreny forestal

per a assegurar el bon estat de les muntanyes privades, la seua gestió
sostenible o la seua repoblació després d'un incendi.
Increment de les subvencions destinades a la gestió forestal sostenible de

les muntanyes privades.
Establiment de la certificació de gestió forestal sostenible per als

propietaris privats, la qual implicarà l'accés a ajudes i subvencions, i
també a l'exempció de les taxes d'aprofitament.
Suport a la producció i a la comercialització de productes forestals no

fusters.
Suport a la creació de pimes i micropimes agroforestales.
Establiment de distintius de qualitat per als productes forestals.
Foment de la investigació i de l’experimentació agrària.
Potenciació de l'autodefensa de les masses forestals contra els incendis.
Aprovació d'una estratègia d'extinció de grans incendis forestals.
Creació d'un Equip Especialitzat en Extinció d'Incendis Forestals.
Constitució d'agrupacions locals de defensa contra incendis.
Promoció de l'estabilitat laboral del personal dedicat a la gestió forestal i

a la vigilància i extinció d'incendis forestals, a fi d'aprofitar-ne els
coneixements, millorar-ne la formació i garantir la prestació d'un servei
òptim.
188
Capítol 16:Infrastructures
Més a prop d'Espanya i més a prop del món.
Apostem per augmentar la inversió, la coordinació i la

seguretat.
Març de 2004: El Govern d'Aznar només ha executat en cinc anys

l'1,5% del recorregut de l'AVE Madrid-Comunitat Valenciana.
3-7-2006: 43 morts a València en el major accident de Metro

d'Espanya.
Any 2007: Realitzarem una Auditoria de Seguretat de la Línia 1 del

Metro de València i actuacions sobre els sistemes de seguretat de
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
Any 2010: L'AVE arribarà a la Comunitat Valenciana
189
La Comunitat Valenciana necessita estar més a prop d'Espanya i més a prop del món,
per a poder garantir-se un futur de progrés. L'economia valenciana necessita un
sistema de comunicacions que combine bones Infrastructures i xarxes de transports,
per tal de poder competir en els nous mercats que s'òbriguen i mantindre's en els
actuals.
Alhora cal una vertebració del nostre territori, que des de les responsabilitats
compartides en un estat autonòmic com el nostre, aporte una visió de futur que
connecte la costa amb l'interior, el centre amb la perifèria, i el nord amb el sud de la
Comunitat. Les Infrastructures del transport són, per tant, un element imprescindible
per a aprofitar les potencialitats del nostre territori i millorar el nostre benestar.
Les Infrastructures tenen un impacte territorial enorme i demanen quantitats

importants de recursos dels pressupostos de l'estat, de la Generalitat i de les
administracions locals. És per això que resulta imprescindible una postura
responsable de lleialtat institucional, de cooperació amb totes les administracions
públiques, per aconseguir, des de la planificació, les inversions millors, els terminis
d'execució menors i els mínims impactes mediambientals possibles. En açò, de nou,
el Partit Popular li ha fallat als valencians i valencianes.
La política de confrontació permanent seguida des de la Generalitat Valenciana ha

trobat en les Infrastructures un camp de batalla on sacrificar la crítica política lògica
i desitjable, i substituir-la per un incomprensible “tot és dolent i poc” quan ve del
Govern d'Espanya; i això no ens ha beneficiat gens als valencians. Potser les
Infrastructures del transport en són un clar exemple; una de les matèries on ens
juguem tant el futur, que hauríem d'haver pensat més el present.
Sense coordinació no hi ha impuls possible a les grans Infrastructures que necessitem,

i sense aquest impuls la competitivitat dels nostres sectors productius no tardarà a
ressentir-se. Però a més d’aquesta coordinació necessària, cal fer un esforç
important en matèria d'inversió. Per això, exigirem una modificació del sistema
l'actual de finançament autonòmic, que millore els nostres ingressos fins a igualar els
recursos per càpita de la mitjana del conjunt d'Espanya, i aconseguir una participació
en les inversions territorialitzades de l'estat semblant a la contribució valenciana al
PIB espanyol, que en l'actualitat és aproximadament del 10 per cent.
Cal un canvi de model cap a un altre més sostenible en termes econòmics, socials i
ambientals, i més segur en termes d'accidentalitat, que garantisca la competitivitat
econòmica de la comunitat i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Un nou model en
el qual tinga un paper de primer ordre el transport públic i, en particular, el
ferrocarril, fonamental per a la reducció de l'impacte ambiental del transport i per a
avançar en la consecució dels objectius i compromisos del Protocol de Kyoto de
control i reducció de gasos d'efecte hivernacle. Un nou model que sàpia aprofitar
l'oportunitat que se'ns brinda, que la Comunitat Valenciana siga una peça clau de la
xarxa de plataformes logístiques d'Espanya i d'Europa, gràcies als ports estratègics i
a la importància de la flota de transports per carretera.
Tot això, però, no serà possible si no comptem amb el concurs del sector privat i dels
seus professionals, i sobretot, si no tornem als usuaris i als ciutadans la confiança
plena en la seguretat dels mitjans de transport. Per això, fomentarem la participació
dels usuaris en la planificació i en l'avaluació dels serveis de les Infrastructures de
transport, i, per responsabilitat amb la ciutadania, realitzarem una Auditoria de
Seguretat de la Línia 1 del Metro de València.
190
La política d'Infrastructures de transport que proposem als ciutadans, s'orientarà pels

criteris i objectius generals següents:
• Mantenir una política de transport en harmonia explícita amb els principis i

objectius del Llibre Blanc del Transport de la Comunitat Europea, i coordinada
amb els objectius i actuacions del Pla Estratègic d'Infrastructures del Transport
(PEIT) del Govern central.
• Connectar la Comunitat amb el món i formar part dels principals eixos de

desenvolupament, bé siguen els trajectes marítims interoceànics, les xarxes
transeuropees del transport o les autopistes del mar.
• Vertebrar el nostre territori i encoratjar un desenvolupament multipolar i

equilibrat.
• Millorar la competitivitat de l'economia tenint en compte la importància de la

nostra connexió amb l'exterior. Considerar estratègica la logística en la política
econòmica i en la política de transport.
• La interrelació de les Infrastructures de transport amb la política territorial i

urbanística, tot evitant cercles viciosos.
• La complementarietat dels diferents tipus de transport, establint el mitjà de

transport més adequat a cada distància, a cada tipus de territori o a cada
necessitat socioeconòmica.
• La necessitat de facilitar l'intercanvi modal entre els diversos tipus de

transport, especialment en les àrees urbanes i metropolitanes i en les
plataformes logístiques.
• El foment del transport públic, millorant permanentment la qualitat, la

fiabilitat i la seguretat.
• Fomentar la racionalització de l'ús del vehicle privat en les àrees urbanes i

metropolitanes.
• Establir i mantenir objectius de servei en les vies interurbanes.
• Afavorir l'augment del transport de mercaderies per ferrocarril com a mitjà més
eficaç en l'èxit d'objectius ambientals.
• Avaluar seriosament l'impacte ambiental que produeixen les Infrastructures,

com un element fonamental a l'hora de decidir la viabilitat i l'observació dels
programes de vigilància ambiental.
• L'accessibilitat de les instal·lacions i dels mitjans de transport a tots els

usuaris, de manera que s’eviten situacions de marginació de persones amb
discapacitats o d’aquelles que combinen diferents tipus de transport, com
l'automòbil o la bicicleta fins a una estació de ferrocarril.
• Introduir i facilitar la mobilitat amb mitjans no mecànics en els nous

desenvolupaments urbanístics i en les àrees urbanes ja consolidades.
191
• Participació pública en la planificació i en l'avaluació del nivell del servei en les

Infrastructures de transport.
1. Cooperar lleialment i activa en l'elaboració i en el desenvolupament del Pla

Sectorial de Ferrocarrils, en desplegament i execució del Pla Estratègic
d'Infrastructures del Transport (PEIT) del Govern d'Espanya, on s’incloga:
• La finalització de les obres de Vandellós a La Secuita per establir el servei

d'alta velocitat en el Corredor Mediterrani en el tram València-Barcelona.
• L’acabament de les obres corresponents a Xàtiva-València i a Barcelona-

Frontera per disposar de servei d'alta velocitat en Corredor Mediterrani en
tot el tram Xàtiva-Frontera francesa.
• Posar en servei l'AVE directe Madrid-València.
• Posar en servei l'AVE Madrid-Alacant.
• Posar en servei el Corredor Mediterrani en el tram Alacant-Frontera.
• Realització de les operacions urbanes Parc Central de València i Alacant

Node de Transport.
• Posar en servei l’alta velocitat a Elx i Alacant-Múrcia.
• Posar en servei la quadruplicació de vies València-Castelló (AVE València-

Castelló) com més prompte millor.
• AVE Mediterrani-Cantàbric per Terol.
• La planificació de l'Eix Ferroviari de Mercaderies, on el tram Castelló-

Vandellós necessita una major concreció pel que fa a la conveniència de
separar el trànsit d'alta velocitat del de mercaderies i quant al calendari
per a dur a terme la quadriplicació de les vies, a fi de superar la polèmica
sobre la seua capacitat i la inclusió del tram Tarragona-Algeciras en la
revisió dels projectes prioritaris de les xarxes transeuropees del transport
prevista per a 2008-2010.
• Les millores d'instal·lacions necessàries per a facilitar la intermodalitat

ferroviària-marítima dels ports d'Alacant, Castelló, València i Sagunt pel
que fa a mercaderies.
• Adaptació de l'ample de via amb l'objectiu d'assegurar la interoperabilitat

de la nostra xarxa amb la xarxa ferroviària europea, i també de la resta de
les Especificacions Tècniques d'Interoperabilitat (ETI) d'alta velocitat i del
ferrocarril convencional, referides a infrastructura, electrificació, control i
senyalització, material rodador, manteniment i explotació, contingudes en
les directives 96/48/CE i 2001/16/CE, especialment en els itineraris
d'importància per al transport de mercaderies.
192
2. Subscriure un programa concertat Administració de l'Estat-Generalitat

d'actuacions en proximitats i regionals, on es tinga en compte:
• La millora del servei de les línies de rodalia, especialment quan se segregue

el trànsit de llarg recorregut.
• La renovació de la línia C-3 de València-Buñol.
• La connexió Gandia-Dénia en el marc d'un gran projecte ferroviari que done

servei ferroviari a tot o a la major part del litoral de la Comunitat
Valenciana.
• La rehabilitació de la línia Xàtiva-Alcoi.
• Extensió del nucli de rodalies de Castelló fins a Orpesa i Vinaròs.
• Supressió de passos a nivell.
3. Proposar transferències a la Comunitat de línies de rodalia i regionals a fi de

contribuir a la seua integració plena en la política de mobilitat de les àrees
urbanes i metropolitanes.
4. Canvi de model de mobilitat urbana cap a l'eficiència i la sostenibilitat per a

l'impuls de la qual es formulen les propostes següents:
• Elaborar i difondre, en el si de l'Estratègia Territorial, les Directrius de

Mobilitat, amb la finalitat que actuen com a orientació i filtre dels Estudis
de Mobilitat que acompanyen les propostes territorials i urbanístiques,
encaminades a aconseguir un sistema de transport més eficient i segur per
a millorar la competitivitat econòmica, la qualitat de vida, la seguretat en
els desplaçaments, l'accessibilitat social territorial equitativa i la
sostenibilitat ambiental.
• Crear l'Autoritat del Transport de la Comunitat Valenciana, com a òrgan

superior consultiu i de coordinació de la Generalitat en matèria d'ordenació
del transport i de les seues Infrastructures, a fi de realitzar una política
coordinada en el sistema de transport, d'aconseguir l'optimització dels
nostres recursos i la major eficàcia i eficiència del mateix, i també una
gestió integral que tinga en compte la intermodalitat i la totalitat dels
tipus de transport.
• Foment de l'ús del transport públic tant en els espais urbans consolidats
com en els nous desenvolupaments urbanístics.
• Millora del marc regulador del Taxi.
• Millora de la qualitat, fiabilitat, seguretat i freqüència dels sistemes públics

de transport.
193
• Foment de l'ús de tipus de modalitats de transport verd o no mecànic, tant

en els espais urbans consolidats com en els nous desenvolupaments
urbanístics.
• Foment de la participació pública en la planificació i en la gestió de la

mobilitat i de la consciència sobre un canvi necessari en el model de
mobilitat.
• Elaboració de plans de mobilitat sostenible a l'àrea metropolitana de

València i a les grans àrees urbanes d'Alacant, Elx i Castelló, i també als
municipis i conurbacions de més de 50.000 habitants.
• Foment de la redacció de plans semblants en els municipis i conurbacions

de més de 20.000 habitants.
• Els plans de mobilitat sostenible s'encaminaran al canvi de model de

mobilitat i exploraran en cada àmbit les possibilitats de:
- Assegurar l'accessibilitat als centres de treball, estudi i serveis.
- Fomentar el transport públic.
- Ocupació de la prioritat de pas i de la plataforma reservada, per

augmentar-ne la competitivitat respecte del transport privat.
- Estendre la xarxa de metro i tramvia o els autobusos amb plataforma

reservada per adequar-se a la demanda de mobilitat.
- Coordinació de tot el transport públic en l'àmbit del pla.
- Integració de transport públic i privat.
- Millora de la informació en temps real per als usuaris del sistema, a fi

d'ajudar-los a optimitzar la circulació.
- Fomentar la intermodalitat.
- Disposar d’aparcaments en les estacions de metro, tramvia i

proximitats.
- Racionalitzar l'ús de l'automòbil privat en la mobilitat urbana i

metropolitana.
- Reduir l'aparcament al carrer, establint plans d'aparcaments a preus

assequibles per als ciutadans.
- Facilitar sistemes de desplaçament no mecànics per a aquells itineraris

per als quals resulta adequat.
- Facilitar l'accessibilitat de les instal·lacions i mitjans de transport a

tots els usuaris, de manera que s’eviten situacions de marginació de
persones amb discapacitats.
194
- Reduir l'accidentalitat viària i els punts negres de trànsit.
- Atenció a les necessitats del transport de mercaderies, mudances i

retirada de residus sòlids urbans en les àrees urbanes i en els nous
desenvolupaments urbanístics.
- Fomentar un canvi de cultura de la mobilitat en la població.
5. Ordenar en els primers dies de govern una auditoria de seguretat de la Línia 1

de Metro València, que serà realitzada per una comissió especialitzada
d'experts independents, serà transparent i amb participació de representants
dels usuaris; també, implantar immediatament un Pla de Millora de la
Seguretat que reculla les conclusions de la comissió.
6. Actuar sobre els sistemes de seguretat de Ferrocarrils de la Generalitat, tant a

València com a Alacant, per aconseguir en totes les línies i trams un grau de
seguretat al nivell dels millors.
Així mateix, desenvoluparem noves línies de metro a València i a Alacant, i el

Tramvia de La Plana.
7. Donar suport a l'ampliació i millora de les instal·lacions portuàries del Port de

València (Dàrsenes de València, Sagunt i Gandia), amb una ubicació on resulte
millor, funcionalment i ambientalment, per a consolidar la seua posició de port
transoceànic i peça fonamental de la Comunitat com a plataforma logística.
8. Donar suport a l'ampliació i a la millora de les instal·lacions portuàries

d'Alacant i Castelló, destinades a formar part del projecte europeu Autopistes
del Mar.
9. Implicació de la Generalitat en la gestió dels aeroports de manera semblant al

que s’esdevé en els ports, orientada principalment a:
• Facilitar la relació amb la indústria turística.
• Augmentar la seua àrea d'influència i destinacions nacionals i

internacionals.
• Seguiment de les obres d'ampliació i de millora dels aeroports de València-

Manises i Alacant-L’Altet.
10. Suport a l'entrada en servei de l'aeroport de Castelló sense perjudici d'una

auditoria que permeta conèixer la situació real del projecte, atesa la falta de
transparència de les condicions de concessió i de la gestió realitzada.
11. Cooperació en les matèries de competència de la Comunitat en l'actualització

dels Plans Directors dels Aeroports, orientada principalment a:
• Facilitar la seua integració en l'ordenació territorial i urbanística.
195
• Fomentar la intermodalitat i la disponibilitat de transport públic quant al

desplaçament de persones.
• Fomentar la intermodalitat i la disponibilitat d'Infrastructures per a la

càrrega aèria quant al transport de mercaderies.
12. Donar consideració estratègica a l'activitat logística en la política econòmica de

la Generalitat. Facilitar, des dels instruments a l'abast de la Generalitat,
l'augment de la participació del transport ferroviari en el transport de càrrega
de mitja i llarga distància d’acord amb l'estratègia global definida en el Llibre
Blanc del Transport Europeu, ja que en l'actualitat el transport de mercaderies
per ferrocarril té un pes escàs dins del conjunt de modes de transport.
13. Dotar el sistema logístic dels serveis ferroviaris adequats per a facilitar un
transport de mercaderies més d’acord amb els Acords de Kyoto, amb la política
eurocomunitària de transport i amb el Pla Estratègic d'Infrastructures del
Transport PEIT.
14. Planificar i implantar una xarxa de plataformes logístiques intermodals de la

Comunitat.
15. Prestar atenció, en el planejament territorial i urbanístic, a les necessitats

logística i de la distribució urbana de mercaderies, evitant o pal·liant les
interferències i efectes negatius entre uns usos i funcions i d’altres.
16. Cooperar amb els operadors logístics en la millora de l'activitat, per mitjà de
l'intercanvi d'informació sobre necessitats i plans, sense detriment de la
competència en el sector.
17. Cooperar lleialment i activa en l'elaboració i desenvolupament del Pla Sectorial

de Carreteres d'Interés General, en el desplegament i execució del Pla
Estratègic d'Infrastructures del Transport (PEIT).
18. La revisió per a la seua millora del Protocol de Carreteres subscrit en l'actual
legislatura pel Ministeri de Foment amb la Generalitat.
19. Desenvolupar la Llei de Carreteres pel que fa als accessos a grans centres
d'atracció/generació de viatges, atesa la proliferació de grans urbanitzacions o
grans equipaments comercials, esportius, d'oci o culturals.
20. Elaborar el III Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, coherent amb el

Pla Sectorial de Carreteres de l'Estat, en el qual allò preponderant serà la
coherència amb els plans d'ordenació territorial, la seguretat viària, la
contribució a la resolució dels problemes de mobilitat en les àrees urbanes i la
recuperació de la política de bona conservació i bon manteniment i
l'accessibilitat de l'interior. No obstant això, en el procés d’elaboració, es
reavaluaran aquelles actuacions dels plans actuals que hagen sigut objecte
d'una major controvèrsia funcional o ambiental, o hagen rebut un gran rebuig
social, i se sotmetrà el nou pla tant a avaluació d'impacte ambiental com a
informació pública, de manera que es propicie la major participació possible de
la societat.
196
21. Elaborar i mantindre permanentment actualitzat el Pla de Seguretat Viària de

la Comunitat Valenciana, destinat a resoldre punts negres o potencialment
perillosos i a millorar la seguretat viària de les travessies per mitjà del seu
condicionament o variant.
22. D’acord amb el Pla de Paisatge que s'aprove dins de l'Estratègia Territorial,
s'inclouran en el III Pla actuacions destinades a la millora paisatgística dels
itineraris i al manteniment i a la recuperació del patrimoni d'interés històric, i
es recuperarà el rigor en la defensa de les zones de protecció i reserva de les
carreteres quant a permisos, autoritzacions i plans urbanístics, unint als criteris
de protecció de la infrastructura, les directrius del pla.
23. Es proposaran noves transferències de carreteres a la Comunitat que milloren la

gestió i funcionalitat de la xarxa, tenint en compte la situació financera de la
Generalitat.
197
UN BON GOVERN I
UNA ADMINISTRACIÓ EFICAÇ
Capítol 17
Bon Govern i Administracions Públiques: Obrir les administracions públiques als
ciutadans
Capítol 18
Seguretat Ciutadana: Més segurs amb la nova Policia Autonòmica Valenciana
Capítol 19
Justícia: Agilitar la Justícia és avançar en democràcia
Capítol 20
Cooperació al Desenvolupament i Relacions Externes: Millorarem la lluita contra la
desigualtat i la pobresa al món
198
Capítol 17: Bon Govern i

Administracions Públiques
Obrirem les Administracions Públiques als ciutadans.
Menys malbaratament, menys burocràcia, més participació i

més transparència.
Període 2003-2005: La despesa de personal de les Empreses

Públiques de la Generalitat es va incrementar un 22,7% durant este
període. Dels 181 alts càrrecs que tenia l'últim Consell d'Eduardo
Zaplana en 2002, s'ha passat amb Camps a 239 a l'any 2005.
1-1-2007: Els Acords de la Federació Valenciana de Municipis i

Províncies (FVMP) de la VII Assemblea General Extraordinària, del 27
de febrer de 1999 instaven al Consell a crear, immediatament, un
Fons Valencià de Cooperació Municipal.
El nou Estatut Valencià, en vigor des de l'11 d'abril del 2006,

arreplega en l'article 70.3 que es crearà el citat Fons de Cooperació
Municipal per mitjà de Llei.
En els Pressupostos de l'Exercici 2007, encara no es destina ni un sol

euro al nomenat Fons que seguix sense crear-se.
Any 2007: Reduirem a la meitat les Empreses i Organismes Públics,

i un 25% els alts càrrecs d'empreses públiques i assessors. Crearem el
Fons de Cooperació Municipal.
ÍNDEX
1. Bon Govern i participació ciutadana en les

1. Propostes a l’àmbit de les Corts Valencianes i

del Consell
2. Propostes a l àmbit de la societat civil
3. Propostes a l’àmbit municipal
4. Serveis Públics Digitals: l’Administració
Electrònica
2. Una millor gestió de les nostres administracions.
3. Un nou impuls als ajuntaments.
199
Polítics i ciutadans necessiten per igual d'una Administració Pública moderna que siga
eficaç en la prestació dels serveis públics, alhora que atenga les noves necessitats
organitzatives i de gestió que es plantegen des de l'àmbit de la sanitat, l'educació o
l'economia. Necessitem una administració que funcione bé, i que no es limite a
exercir un paper passiu davant de les demandes ciutadanes de major transparència i
millor gestió dels recursos, perquè en això ens va una part important de la nostra
productivitat i el nostre futur benestar.
Si els polítics només poden fer arribar als administrats les seues propostes a través de
l'Administració i els seus funcionaris; els ciutadans, per la seua banda, complixen les
seues obligacions, gaudeixen i exigixen els seus drets, també a través de les diferents
Administracions Públiques. El paper de l'Administració Pública és una peça clau per a
aconseguir el Bon Govern que proposem als ciutadans. El delicat equilibri així traçat i
que hauria d'existir entre ambdós extrems de la cadena, entre governants i
governats, s'ha trencat en estos anys per l'anella més dèbil i menys protegida: el
ciutadà.
Els Governs del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, van conèixer molt prompte
els problemes a què s'enfrontava l'Administració Autonòmica a mitjans dels anys 90.
La necessària consolidació de les competències transferides (comprenent també la
Sanitat i l'Educació) exigia, una racionalització dels mitjans materials, humans i dels
procediments emprats, una incorporació de les noves tecnologies, i una adaptació a
la realitat sociopolítica d'una Comunitat pluriprovincial i diversa com la nostra. En
definitiva, era necessària una modernització de l'Administració Valenciana per a
afrontar els reptes plantejats, una modernització que a la vista de les dades que
tenim hui, no s'ha produït.
Per contra, l'Administració ha perdut protagonisme en estos anys davant de l'aparició

d'un entramat d'empreses, organismes, entitats, fundacions o instituts, tots ells
públics; però que en la majoria dels casos no van ser justificats ni econòmicament ni
funcionalment, van duplicar els efectius existents així com les despeses, i han elevat
la descoordinació del sistema.
No ha arribat la modernització de l'Administració Valenciana sinó, una Administració

Paral·lela, el personal de la qual no és triat conforme als principis d'igualtat, mèrit i
capacitat, sinó per altres criteris menys honrosos, i l'actuació de la qual no està
subjecta a les normes de la contractació pública sinó al dret privat.
Amb este model paral·lel no s'han reduït les llistes d'espera dels hospitals, però sí
que ha arribat la privatització de la gestió d'alguns d'ells, no s'han eliminat els
barracons en l'educació dels nostres fills, però sí s'han suprimit els límits als
sobrecostos en la construcció dels col·legis públics per part de l'empresa pública
CIEGSA. En definitiva, a pesar del temps transcorregut, de la reforma de
l'Administració Valenciana, queda quasi tot per fer.
Proposem reequilibrar la relació entre el poder i el ciutadà, entre l'administració i

l'administrat, tornant-li a este el protagonisme perdut i garantint que l'administració
complix els objectius per als que va ser creada: servir als interessos generals, i fer-ho
de forma eficient.
També tenim com a prioritat fer de les nostres ciutats llocs agradables per viure,
equipats amb tots els serveis que els ciutadans necessiten. Volem dissenyar i
aconseguir des de la concertació ciutats sostenibles i participatives on els ciutadans
200
puguen ser elements actius de la vida municipal i social. Les ciutats i els pobles són
els llocs primordials de convivència; els espais on els ciutadans vivim, treballem i
compartim les nostres activitats cíviques, socials i familiars.
Els ajuntaments són la primera administració per a la ciutadania, la que tenen més a
prop per acudir a plantejar els seus problemes de tota classe, requerint-ne solucions.
Al mateix temps, són els polítics municipals els qui millor coneixen les necessitats
concretes de les persones i famílies en cada població.
El coneixement de la realitat concreta i les demandes constants de la ciutadania, han

fet assumir als ajuntaments la resolució de “competències pròpies” municipals, i
també algunes de les que corresponen a l’administració Autonòmica o Estatal sense
que estes hagen traspassat els recursos per a fer-ho. D’esta manera els ajuntaments
han assumit “competències impròpies” en educació (infantil, adults, serveis
psicopedagògics, beques de llibres, menjadors, millora d’instal·lacions educatives,
jocs esportius escolars, etc.), sociosanitàries (centres de dia, residències tercera
edat, assistència social, mesures judicials, famílies desafavorides, emigració, etc.),
policials (seguretat ciutadana, policia judicial, atestats de trànsit, detinguts, jutjats
de pau, etc.), econòmics i laborals (promoció del comerç, ajudes a emprenedors,
iniciatives d’ocupació, escoles taller, cursos de formació professional, inserció
laboral, etc.), així com moltes d’altres.
Al mateix temps, la inexistència en el Partit Popular de cap sensibilitat davant la

problemàtica municipalista, junt a la reiterada negativa a crear el Fons Autonòmic
de Cooperació Municipal, la resolució partidista de múltiples assumptes tramitats en
les diferents conselleries, convocatòries d’ajudes finalistes realitzades per la
Generalitat Valenciana adjudicades clientelarment sense criteris objectius, així com
les convocatòries de subvencions a ajuntaments per realitzar serveis propis de la
Generalitat resoltes amb deficient finançament, provoquen la necessitat de
regenerar democràtica i profundament la relació entre la Generalitat Valenciana i els
ajuntaments de la Comunitat.
L'Administració Valenciana ha de recuperar el prestigi deixat pel camí en estos anys

de balafiament, sobrecost i corrupció, millorant l'atenció i la qualitat del servei
prestat als ciutadans. Per a això serà necessari optimitzar els seus recursos tècnics,
materials i humans, fomentar una cultura de la qualitat entre el seu personal,
augmentant la seua formació i les seues retribucions, i remoure tot allò que s'ha
mantingut injustificadament en el temps, fruit de les inèrcies o les burocràcies
pròpies d'altres temps, que supose un obstacle al millor accés dels ciutadans a
l'Administració.
En definitiva, la participació dels ciutadans, la millor gestió del recursos des de la

transparència i l’impuls a un municipalisme amb més competències i finançament,
són la base des d’on proposar un Bon Govern a la Generalitat Valenciana.
201
1. Bon Govern i participació ciutadana en les Administracions

Públiques:
Propostes en l’àmbit de les Corts Valencianes i del Consell.
Crear un sistema de control públic sobre l’evolució del patrimoni i la renda dels
membres del Govern i els alts càrrecs.
Demanarem un auditoria dels comptes de la Generalitat i de les seues empreses

i entitats públiques, per tal de poder aplicar el necessari Pla de Sanejament
Financer.
Fixar un nou sistema d’incompatibilitats més estricte per a impedir la confusió

entre els interessos públics i els privats.
Publicació en Internet de tots els contractes laborals d’alta direcció i de tots

els contractes amb proveïdors de béns i serveis de l’Administració de la
Generalitat i les seues societats i fundacions participades majoritàriament, i
també els convenis i operacions urbanístiques on participe la Generalitat.
També es publicarà la situació real financera i pressupostària de la Generalitat
i les seues empreses públiques i fundacions.
Proposar la reforma del Reglament de les Corts per augmentar la capacitat

d’intervenció i de control dels seus membres sobre el Govern de la Generalitat,
fent-lo més àgil, participatiu i pròxim a quan es produeixen els fets que
demanen el control dels Grups Polítics:
- el President ha de respondre de manera immediata i directa a les preguntes

formulades pels diputats en la mateixa sessió de control.
- tots els diputats disposaran d’una informació actualitzada sobre com es

gasta el pressupost de la Generalitat, a través d’una Oficina de Seguiment
Pressupostari dependent de les Corts.
- admetre que els grups parlamentaris puguen decidir el grau de prioritat de

les seues iniciatives per a assegurar que els debats coincidisquen en temps i
forma amb les inquietuds de la ciutadania.
- totes les comissions d’investigació que puguen crear-se en el futur estaran

presidides sempre per un membre de l’oposició.
- impulsar la creació de la l’Oficina Parlamentària de Participació Ciutadana

per a donar informació i potenciar la participació social.
- crear la Comissió de Participació Ciutadana des d’on articular la

participació institucional dels ciutadans a les Corts.
- modificar la Llei de Iniciativa Legislativa Popular per facilitar i reduir els

tràmits necessaris per a fer-la servir pels ciutadans i habilitant mecanismes
202
de participació del moviments ciutadans a les iniciatives legislatives que els

afecten, obligant a la presa en consideració de les mateixes.
Creació d’una Conselleria que prioritze les polítiques de participació ciutadana,

com a suport institucional indispensable per a donar credibilitat i viabilitat a
les polítiques de participació.
La Inspecció General dels Serveis Públics de la Generalitat, amb autonomia

orgànica i organitzativa del Consell, tindrà la potestat de realitzar inspeccions
per sorpresa de tots els serveis de titularitat pública de la Comunitat, i
l’obligació de fer públics informes periòdics i donar-los a les Corts.
Propostes en l’àmbit de la societat civil
Promoure una Llei de Participació Ciutadana on es regule l’organització de la

participació, les seues funcions i el finançament necessari.
Participació de la societat civil en les polítiques públiques, tant en la Comissió

de Simplificació Administrativa com per mitjà de l'establiment del Qüestionari
de Satisfacció Ciutadana.
Impulsar la creació d’associacions ciutadanes per canalitzar la participació i

escoltar la veu dels ciutadans.
Creació d'un Consell de Participació Ciutadana, que afavorisca la participació

dels ciutadans i els seus col·lectius.
Elaborar d'un Pla Plurianual de Participació Ciutadana, que entre altres

continguts, fomente els mecanismes participatius i els explique de manera
clara i veraç a la societat civil.
Redacció d'un Llibre Blanc, com a treball previ i per a aconseguir el màxim
consens, per a l'aprovació d'una Llei de Participació avançada que, responga a
les exigències demandades per la societat del segle XXI, i, entre d’altres
aspectes, propicie l'ús del referèndum per a temes d'especial rellevància a la
Establir una Conferència Anual que integre als moviments socials, i on es

debaten matèries d'actualitat i s'estudien noves fórmules de participació
ciutadana millorant les actuals.
Impulsar la paritat en la participació i l'activitat de les dones en la societat

civil.
Obrir les institucions a la ciutadania, per mitjà d'un nou model de gestió de les
polítiques públiques i la coparticipació a les nostres administracions.
Reformar la Llei d'Associacions modificant el vigent model de finançament per

a fer-lo més transparent i estable, garantint els recursos necessaris a les
associacions i dotant-les de més autonomia de gestió.
203
Elaborar, conjuntament amb el sector, un Pla de Foment de l'Associacionisme

Valencià.
Donarem suport a la consolidació de les Fundacions i Moviments Associatius

democràtics i independents, en tots els àmbits sectorials i ciutadans, com a
elements claus de la convivència ciutadana i la seua participació en promoure
una millora permanent de la societat.
Reformar la Llei del Voluntariat, per a facilitar de manera transparent i real, la

participació solidària dels valencians en l'àmbit de les competències de la
Generalitat Valenciana, atorgant caràcter preceptiu a les decisions del Consell
Valencià de Voluntariat.
Foment del compromís social individual, evitant el solapament del treball

voluntari amb el què han de realitzar les Administracions Públiques:
- Estudiar, en col·laboració amb les Universitats Valencianes, la

convalidació acadèmica de crèdits de lliure configuració als estudiants que
realitzen labors de voluntariat.
- Promourem les accions del voluntariat a la societat valenciana com a eix

transmissor dels valors més definidors del nou concepte de ciutadania.
Potenciar el moviment veïnal, reconeixent-ho com a moviment vertebrador de

les reivindicacions i propostes, llit de participació i vehicle d'incorporació i
acollida dels nous ciutadans i ciutadanes.
Propostes en l’àmbit municipal
Per mitjà de les ordenances municipals fomentarem l’establiment de

mecanismes de consulta directa pels ciutadans, així com l’extensió de les
funcions dels Consells Municipals Sectorials: educatius, culturals, ambientals,
esportius, voluntariat, econòmics, socials, juvenils, majors, dones, urbanístics i
comercials.
Educarem per a la participació en la vida pública, escoltant les opinions dels

diferents consells i associacions, creant com a pont de relació amb els
ciutadans la Regidoria de Participació Ciutadana a tots els ajuntaments on
governe el Partit Socialista.
Potenciarem polítiques municipals d’inserció laboral, igualtat i integració dels

emigrants, amb la col·laboració de les associacions i representants dels sectors
afectats.
Impulsarem polítiques econòmiques locals encaminades a la generació de llocs

de treball. Principalment en el sector de joves, dones i majors de 45 anys,
tenint en compte les seues necessitats i les del teixit empresarial local i les
seues aportacions.
Promourem els Pressupostos Participatius com a elements clau d’intervenció

directa del veïns a la vida municipal en qüestions com les inversions en
equipaments, serveis i Infrastructures públiques als barris i districtes del
municipi. Fomentarem la participació ciutadana a les grans qüestions
204
urbanístiques dels pobles i ciutats, amb totes les possibilitats que ens done el
vigent marc jurídic de règim local.
Serveis Públics Digitals: l’Administració Electrònica
Les administracions juguen un paper tecnològic de primer ordre, ja que poden ser
tant un motor com un fre per a la modernització tecnològica d'una societat. La
Generalitat Valenciana ha jugat ambdós papers en diferents moments de la seua
història. En el moment present, és més un fre que un motor, ja que certa espenta
anterior en matèria d'administració electrònica ha anat ralentint-se tan prompte com
la propaganda ha anat substituint la inversió i els plans han anat ocupant l'espai de
l'acció real.
Per a reactivar una administració electrònica d’avantguarda a la Comunitat

Valenciana, que implique tant a l'Administració Autonòmica com a la Local,
proposem les mesures i establim els compromisos següents:
Utilització intensiva de les noves tecnologies, tant en l'obtenció d'informació o

coneixement de l'estat de tramitació dels expedients, com en la possibilitat
d'efectuar gestions online dels procediments. També seran informatitzats i
penjats en la pàgina Web de la Generalitat tots els models de procediments o
sol·licituds existents.
Introduirem multicanalitat en les relacions de l'Administració autonòmica amb

els ciutadans i empreses, de manera que es puguen resoldre un nombre
important de problemes per via telefònica, i que la presentació i registre de
documents es puga fer, a voluntat de l'interessat, per via presencial o per via
telemàtica.
Es fomentaran els serveis integrats en processos de tràmit únic, de manera

que la documentació complementària que es requerisca en forma de certificats
d'altres administracions, o altres departaments de la pròpia administració
autonòmica, siguen obtinguts per la pròpia administració tramitadora de les
administracions emissores, sense obligar els ciutadans i empreses a recol·lectar
tots els papers de finestreta en finestreta.
Tots els pagaments de tributs, tant impostos com taxes, i d’altra banda els
preus públics, es podran fer telemàticament abans de finalitzar 2009.
Els Departaments de la Generalitat tindran Registre Telemàtic, abans que

concloga la legislatura, amb capacitat de firma electrònica i de cobrament
telemàtic de taxes.
Es potenciarà la firma digital de funcionaris i autoritats dins de les

Administracions Públiques i aconseguirem arribar a la tramitació de l’expedient
digital (sense paper) abans de la finalització de la legislatura. Apostem així per
suprimir la costosa arreplegada de firmes en suport paper, que genera perdudes
de temps i de recursos.
Els diversos Departaments de la generalitat hauran de convergir

tecnològicament per a aconseguir la plena interoperabilitat tecnològica.
205
Els tràmits de competència autonòmica en la creació, modificació i extinció

d'empreses hauran de simplificar-se i ser informatitzats.
La Generalitat crearà un Registre de Licitadors electrònic, que facilitarà els

processos de licitació de les empreses. Desenvoluparà un sistema de tramitació
de licitacions, adjudicacions i compres que permeta la licitació electrònica de
les empreses. A estes no se'ls demanarà que reproduïsquen per a cada licitació
la informació que ja obra en poder del Registre i estiga degudament
actualitzada. Tampoc se'ls demanarà que aporten la informació
complementària que tinga el seu origen en la pròpia Generalitat.
Es desenvoluparà un sistema d'Arxius de la Generalitat, tant de gestió

departamental i central com a intermedis, capaç d'emmagatzemar i gestionar
els expedients electrònics i facilitar l'expurgació per al seu passe als arxius
històrics.
Es millorarà la coordinació i cooperació tecnològica dels diferents

Departaments de la Generalitat, que hauran d'arribar a tindre un mateix nivell
de dotació tecnològica. Es fomentarà la reutilització del software.
Dels 542 municipis valencians, només 50 superen els 20.000 habitants, mentre
que 412 tenen menys de 3.000 habitants. No és possible superar la bretxa
tecnològica dels ajuntaments valencians que prové de la diferència de
grandària sense la col·laboració conjunta de la Generalitat i les Diputacions.
Per això, proposem:
Crear una xarxa interadministrativa que connecte els ajuntaments valencians

amb les seues Diputacions i la Generalitat, en un node o punt neutre que
servisca per a transferir dades entre Administracions, incloent la de l'Estat,
(Agència Tributària, DG de Tràfic, DG de Cadastre, entre d’altres), i posar a
disposició de totes les administracions dades d'interés comú, sempre amb
seguiment estricte de la Llei Orgànica de Protecció de Dades i de les normes de
seguretat.
Per als ajuntaments més xicotets, es fixarà un conjunt de serveis bàsics de

gestió, amb el seu nucli resident en les Diputacions i la seua utilització en cada
Ajuntament, amb serveis provincials d'assistència tècnica i manteniment dels
equips.
Adoptar i instal·lar la solució de Pista Local del Ministeri d'Indústria, Turisme i

Comerç per a un sistema de pàgines web i gestió de continguts que puga ser
personalitzat per a cada Ajuntament que no tinga capacitat o desig de fer un
desenvolupament propi. S’incorporaran gradualment les noves solucions Pista
per a ajuntaments que vaja desenvolupant el Ministeri.
Fomentar la transferència tecnològica i la reutilització en els ajuntaments per

a estalviar costos derivats de desenvolupar l'una i l'altra vegada les mateixes
solucions.
Participar proactivament en els programes d'ajuda estatals: Ciutats Digitals i

Ajuntaments Digitals del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, ajudes del
Ministeri d'Administracions Públiques, entre altres.
206
Finalment serà també una prioritat des del punt de vista tecnològic, cooperar
amb el Govern Central als projectes com la Iniciativa Ingenio2010, el Pla
AVANZA i altres orientats a les comunitats autònomes des dels ministeris i
organismes estatals:
Creació i extensió d'una Xarxa Interadministrativa, amb un node principal de la

Generalitat, que connecte tots els Departaments de la Generalitat amb la xarxa
de l'Administració General de l'Estat, així com amb Diputacions i Ajuntaments.
Impuls d'una plataforma d'interoperabilitat que permeta la compatibilitat entre

els diversos sistemes d'informació comuna de les autonomies perquè els
ciutadans disposen dels mateixos serveis en qualsevol lloc del territori nacional.
Algunes iniciatives en Sanitat i Justícia ja han arrancat.
Participació en tots els actuals projectes estatals com el Pla Avança, la

implantació del DNI electrònic, la unificació i normalització de models de
dades, la substitució dels certificats en paper i el reutilització d'aplicacions i
creació de bases de dades de bones pràctiques.
2. Una millor gestió de les nostres Administracions Públiques
Un Pla de Simplificació Administrativa, que remoga tots els obstacles existents

en les relacions amb l'Administració. En l'elaboració de l’esmentat pla es
tindran en compte les conclusions que presente una Comissió de Simplificació
formada per funcionaris, sindicats, empresaris i representants de la societat
civil i corporativa.
La Comunitat Valenciana tindrà un Consell de la Generalitat paritari. Igualment

impulsarem els Plans d'Igualtat en empreses, organismes, entitats, fundacions o
instituts públics.
Reduirem un 50% els organismes, empreses públiques, fundacions i altres

entitats públiques, recuperant de nou per a l’administració autonòmica totes
les competències i serveis públics que el PP ha anant privatitzant al llarg
d’aquests 12 anys.
Reduirem com a mínim un 25% els alts càrrecs administratius, directius

d’empreses i assessors. Entenem per al càrrec a l’Administració de la
Generalitat els nivells de conselleries, secretaries autonòmiques, direccions
generals i assessors o assimilats, i en el sector empresarial i de funcions
vinculades al Govern Valencià els nivells de gerent, directius, consellers i
assessors o assimilats.
Fomentarem l'aprenentatge permanent del funcionari, dins d'una cultura que

aposte per la qualitat del servei prestat, potenciant la carrera professional i la
incentivació econòmica i meritòria de treball ben fet.
Fomentarem la cultura de la Qualitat, aprovant les Cartes de Qualitat en totes

les Conselleries, on s'arrepleguen els compromisos de qualitat en matèria
d'horaris d'atenció al públic, terminis de tramitació, efectes del transcurs del
207
termini sense que hi haja resolució expressa, així com el detall dels
procediments seguits en cada Conselleria.
Crearem el servei d’esmena immediata (SEI) als registres de la Generalitat,

perquè no té sentit ni cap justificació, que l'Administració s’allargue mesos a
comunicar que en la sol·licitud presentada “faltava documentació”. En cada
registre, s’establiran mecanismes per comprovar que qualsevol proposició
ciutadana conté tota la documentació necessària per tractar d’esmenar de
manera immediata les deficiències observades.
Eliminarem l'abusiva externalització dels serveis i, quan siga necessari recórrer

a la gestió indirecta per mitjà de contractes, fixarem des de la Vice-presidència
Econòmica del Consell la directriu que la subhasta siga la forma d'adjudicació
preferent, per ser més econòmica, i que el concurs haurà de ser autoritzat en
cada cas pels Serveis Econòmics de la Vice-presidència.
Es millorarà la gestió de les cues i l’atenció als ciutadans en els edificis PROP
de la Generalitat, per informar, orientar i facilitar informació addicional per a
evitar la pèrdua inútil de temps.
Es reforçarà la qualificació, preparació i importància administrativa de les

unitats de registre i del personal que hi presta servei.
Diferenciarem clarament les funcions polítiques de les directives i

administratives, modificant per a això la Llei 5/1983, del Govern Valencià,
limitant el procediment de lliure designació exclusivament per a aquells llocs
de perfil directiu i mai per a llocs de tasques administratives com succeïx en
l'actualitat.
Davant de l'elevada taxa de temporalitat existent en la plantilla de la

Generalitat Valenciana, previ estudi de les circumstàncies i repercussions que
en el bon funcionament del servei públic poguera produir-se, s'elaborarà un Pla
de Consolidació i Adaptació del Personal al Servei de la Generalitat Valenciana.
Establirem un mecanisme automàtic de Convocatòria Anual de les places

vacants en cada Oferta d'Ocupació, per a evitar el retard que es produïx en els
últims anys que precaritza l'ocupació públic i genera situacions d'interinitat més
enllà del temps desitjable des del punt de vista personal i de l'Administració.
Posarem límits per mitjà d'una llei a la publicitat institucional de manera que
se circumscriguen a les estrictament necessàries per al bon funcionament dels
serveis públics, perquè deixen de ser campanyes polítiques o electorals al
servei del partit en el Govern de la Generalitat.
Reduirem els excessius sobrecostos que s'han produït estos anys. A principi de
cada exercici pressupostari es reservarà e immobilitzarà en cada Conselleria un
import igual al que l'any anterior s'haja executat en sobrecostos. Estes partides
immobilitzades només podran ser desbloquejades en el segon semestre de
l'any, per acord del Consell per mitjà d'expedient impulsat conjuntament per
Economia i Administració Pública, on s'acredite una efectiva reducció dels
sobrecostos en els sis primers mesos.
208
3. Un nou impuls als Ajuntaments:

Promourem un Pacte Local consensuat amb tots els grups parlamentaris per
articular les competències, el finançament i la transparència del Governs
Locals.
Aprovarem la Llei de Règim Local Valenciana que regule les competències i

funcionament del municipalisme a la Comunitat.
Potenciarem la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) com

organisme de consulta, formació i coordinació de les polítiques locals, i per a la
participació dels ajuntaments en la política autonòmica com òrgan de formació
de la voluntat política dels municipis per dialogar amb el Govern Valencià.
Promourem la modificació de la legislació estatal per garantir el principi

constitucional d’autonomia i suficiència econòmica de l’Administració Local.
Aprovarem la Llei del Fons Autonòmic de Cooperació Municipal, on

s’arreplegarà la finançament i es fixarà la clàusula de creixement mínim anual.
Augmentarem les competències municipals per fer realitat el principi europeu

de subsidiarietat: les competències i els recursos per a l’administració més
pròxima als ciutadans i al problema a solucionar.
Definirem les competències de la Generalitat que es transfereixen o deleguen

en els ajuntaments, valorant-les objectiva i adequadament.
Impulsarem la figura del Consell Metropolità Urbà per a gestionar les grans
aglomeracions urbanes de València, Alacant, Elx i Castelló, dotant-lo de
competències en matèria de planificació conjunta i ordenada del territori, i la
coordinació i execució d'obres i serveis que transcendisquen l'estricte àmbit
municipal.
Impulsarem les Mancomunitats Comarcals de Municipis, per consolidar la

identitat comarcal, i també per a prestar serveis mancomunats i coordinar
polítiques supramunicipals.
Redefinirem les competències de les Diputacions Provincials per optimitzar els

recursos, evitar duplicitats innecessàries i augmentar l’eficàcia en les
actuacions pròpies de les diputacions.
Coordinarem els objectius i actuacions de les tres diputacions amb la

Generalitat Valenciana, conveniant o transferint gestions en diferents àrees
com carreteres, cultura, educació, esports, turisme, sanitat, brigades forestals,
bombers, o serveis socials.
209
Capítol 18: Capítol 18:
Més segurs amb la nova Policia Autonòmica Valenciana
Més prevenció, més coordinació i més recursos
Període 2002-2003: Durant l'etapa del President Camps al

capdavant de la Delegació de Govern, la Comunitat Valenciana va
viure l'època en què el nombre d'efectius de Guàrdia Civil i Policia
Nacional va descendir de manera més brusca i la taxa de criminalitat
era la més elevada d'Espanya.
Període 2004-2007: El Govern Central ha redoblat l'esforç en

Seguretat a la Comunitat Valenciana, incrementant en més de 1.400
efectius nets els Cossos de Seguretat de l'Estat i implantant Unitats
Especials de lluita contra el crim organitzat.
Any 2007: Complint el que mana l’Estatut d’Autonomia de la

Comunitat Valenciana, crearem el Cos de la Policia Autonòmica
Valenciana, dotant-lo per Llei dels recursos personals, materials i
econòmics necessaris.
210
La seguretat és una de les principals preocupacions de la ciutadania, i per tant, des

dels poders públics hem d’abordar aquesta qüestió amb rigorositat i fermesa. Ens
trobem davant d’una matèria on el consens entre les principals forces polítiques ha
de superar les legítimes discrepàncies partidistes, per aconseguir garantir una
convivència entre ciutadans, des del respecte a les normes establertes per a tots. La
utilització partidista d’aquesta matèria pot donar lloc a generar una sensació
d’inseguretat o fins i tot una alarma social, que en res beneficia a la necessària
tranquil·litat ciutadana.
Els ciutadans volen solucions i per això, davant que es trobem amb una competència
que comparteixen l’estat, la Generalitat i els Ajuntaments, haurem d’aconseguir que
les administracions implicades, amb les seues forces i cossos policials, coordinen les
seues actuacions per tal d’aconseguir-ho. A més a més, no hem de caure en un
voluntarisme excessiu, que ens faça perdre la perspectiva correcta a l’hora d’abordar
aquesta qüestió: No és tracta de crear una sensació de seguretat, si no de fer una
societat més segura per a tots.
L’Estat de Dret no només va fixar les polítiques policials i punitives a l’hora abordar
aquest repte, sinó que aspectes com les actuacions de prevenció dels delictes,
l’educació dels nostres joves en espais culturalment democràtics o la integració dels
nouvinguts en les nostres normes culturals i socials, guanyen pes com a elements
claus en la definició i l’aplicació de les noves polítiques de seguretat ciutadana.
Només en una societat que assumisca i practique plenament els valors democràtics,
podrem aconseguir una harmoniosa convivència.
La resolució dels problemes de seguretat ciutadana, per tant, no és exclusivament

un problema policial, si no que en són necessàries actuacions transversals en les que
s’impliquen tots els departaments i totes les administracions, així com també la
pròpia societat, perquè cal actuar en amplis aspectes educatius, culturals,
d’integració social, marginalitat, ocupació laboral, serveis públics, i dotació de
recursos policials amb més materials, formació i especialització.
D’altra banda aconseguir aturar esta desaforada política urbanística que genera una
dispersió desordenada e il·legal de habitatges al nostre territori, que tant complica
la prestació de serveis bàsics com el de policia i seguretat pública, al temps que dóna
una sensació d’impunitat davant la lentitud de la justícia, és un requisit
imprescindible a qualsevol política de seguretat ciutadana. Potenciar unes ciutats
socialment cohesionades, on s’impulse la integració i la solidaritat, ha de ser un
repte de tots i per a tots.
Pensem que junt amb les necessàries actuacions preventives i la millor formació i
coordinació dels cossos policials de les administracions Públiques, per tal de
potenciar de l’eficàcia policial és precís reiterar el compromís per adequar les
plantilles de Policia Nacional, Guàrdia Civil i Policia Local a les noves necessitats de
la Comunitat Valenciana.
Però al mateix temps, la Generalitat no pot ser aliena davant d’este compromís, i
des d’una aposta ferma i responsable, en compliment de l’Estatut Valencià, posarem
en marxa el Cos de Policia Autonòmica Valenciana.
211
Només començant per fer allò, tan important però inexplicablement pendent després
de tants anys d’haver recuperat la nostra autonomia, assentarem les bases d'una
societat confiada i segura davant del seu futur.
1. Millorarem la seguretat ciutadana i lluitarem contra la criminalitat, augmentant

el nombre de policies, formant especialistes i actuant en la prevenció dels
delictes, tant policial com socialment, tenint en compte les bandes
organitzades i les noves formes de delinqüència lligades a la globalització.
2. Crearem el Cos de la Policia Autonòmica Valenciana, plenament dependent del

Govern Valencià, competent en matèria de seguretat pública, i amb la suficient
dotació de personal, recursos i formació.
3. Elaborarem una Planificació Estratègica de la Seguretat Ciutadana que implique

la coordinació, recursos i distribució competencial de les actuacions de les
forces estatals, autonòmiques i locals.
4. Impulsarem la creació de Comissaries de policia atenent tant a criteris

poblacionals (municipis majors de 30.000 habitants), com a demarcacions
territorials o índex de delinqüència en la zona.
5. Coordinarem i fomentarem la cooperació en la seua actuació de totes les forces

i cossos de seguretat de l’Estat, autonòmics i locals a la Comunitat Valenciana,
per augmentar la seua eficàcia.
6. Dissenyarem el treball de l’Institut Valencià de Seguretat Pública com a centre

modern de coordinació, formació permanent, especialització, emergències,
tècniques i recursos de les forces de seguretat valencianes.
7. Millorarem la carrera professional del Cos de Policia Local, amb possibilitat de

formació permanent, promoció i mobilitat i fomentarem les seues funcions com
a policia de proximitat.
8. Crearem una comissió tècnica de Coordinació i d’Avaluació de la Seguretat, on

participen les forces estatals, autonòmiques i locals.
9. Afavorirem iniciatives de prevenció de la delinqüència tant en l’aspecte policial

(recursos, formació, investigació, informació...), com en l’aspecte social
(implicació de l’estructura social, formativa, laboral, integradora...).
10. Impulsarem iniciatives d’integració social, estructuració familiar, superació de

la marginalitat, lluita contra la desigualtat i de participació de la societat civil.
11. Potenciarem les unitats policials especialitzades en la lluita contra la violència

de gènere, menors delinqüents i màfies organitzades.
12. Crearem una xarxa valenciana d’assistència immediata a les víctimes de

delictes.
212
13. Millorarem eficaçment la gestió d’ajudes, d’informació, de protecció i

promoció social de les víctimes.
14. Crearem l’Agència Valenciana d’Emergències, amb competències en prevenció,

resposta, inspecció i sanció davant casos d’emergència, incloent-hi la gestió del
Centre de Coordinació de Emergències, i la coordinació dels consorcis
provincials de bombers i els equips de protecció civil.
213
Capítol 19: Justícia
Agilitar la Justícia és avançar en Democràcia
Proposem més competències, més innovació i més

proximitat al ciutadà.
Any 1998: El Govern del PP presenta la maqueta de la Ciutat de la

Justícia de València amb un pressupost de 54 milions d'euros.
31-3-2003: El conseller de Justícia inaugura la Ciutat de la Justícia

de València, el pressupost final de la qual ha ascendit a 162 milions
d'euros, amb un sobrecost del 300 %.
1-2-2007: Només en enviaments postals i en desplaçaments, la

majoria en taxi, la Justícia Valenciana va gastar a l'any 2006, set
milions d'euros.
Any 2010: Es posarà en marxa la Ciutat de la Justícia d'Elx i

Alacant, haurem aplicat amb èxit el Programa Carta Zero en la
Justícia i tindrem informatitzada l'Oficina Judicial.
ÍNDEX:
1.- Més competències, més recursos
2.- Més innovació, més qualitat
3.- Més proximitat al ciutadà
214
Els canvis normatius produïts a l’últim quinquenni a l’àmbit judicial, fruit del Pacte
d’Estat per Reformar la Justícia, exigeixen una ràpida adaptació de l’Administració
Valenciana de Justícia davant el nou escenari que es presenta. Si la Justícia
Valenciana no és renova radicalment als pròxims quatre anys, i supera la seua
imatge de lentitud i distanciament del ciutadà, haurem perdut una anella essencial
de l’engranatge de la Democràcia.
Les noves competències atorgades a les comunitats autònomes, en la reforma de la

Llei Orgànica del Poder Judicial a l’any 2003, han de ser exercides des de la
Generalitat incrementant els recursos destinats i reordenant les Infrastructures
judicials existents. Així mateix, la reforma de l’Estatut Valencià només es pot
entendre, dins d’esta línia reformista, com un nou mecanisme per a apropar la
justícia als valencians i a la seua identitat com a poble amb el reconeixement del
Dret Civil Valencià. La Generalitat ha de vetlar per una Administració de Justícia
sense demores indegudes i pròxima al ciutadà.
Els grans reptes de la Justícia Valenciana es situen a l’increment i reordenació de les

seus i Jutjats ja existents, amb la finalització encara pendent de les dos Ciutats de
Justícia, la modernització, essencialment tecnològica, de jutjats i tribunals i en
l’acostament al ciutadà com a element clau per recuperar la seua confiança.
L’increment dels recursos per a finançar la Justícia Valenciana, ha de servir per a

descongestionar les darreres acumulacions de causes pendents produïdes, entre
d’altres, per les reclamacions en matèria urbanística i d’immigració.
Hem de reduir la dispersió de les seus i oficines judicials existents en l’actualitat, i

l’enorme cost que suposa no només en termes de lloguers per a la Generalitat sinó de
desplaçaments dels professionals i dels ciutadans. Apostem pel model de Ciutats i
Palaus de Justícia que aglutinen el major nombre possible de jutjats i serveis,
especialment per a les grans àrees urbanes, i per la reforma immediata de les seus
judicials que es troben deteriorades als nostres municipis.
No hem d’oblidar l’enorme importància que les noves tecnologies tenen en la

prestació del servei de la Justícia. Amb un doble enfoque, cap a dins i cap a fora,
hem de potenciar que la plena implantació tecnològica a les administracions
públiques també arribe a la Justícia. La modernització tecnològica de la Justícia ha
de buscar reduir els desplaçaments dels usuaris als jutjats quan no siga
imprescindible, també l’enviament de cartes entre administracions ha de ser
substituït per els correus electrònics fent ús la firma digital amb verificació de
destinatari, i amb la videoconferència hem d’aconseguir aprofitar al màxim els
recursos existents, tant humans com materials.
Hem d’apostar amb fermesa per acostar la justícia al ciutadà potenciant la creació
de jutjats de proximitat que resolent ràpidament assumptes que podrien ser
qualificats com de menor entitat. Creiem en el model de justícia de proximitat i amb
les garanties establertes per al nomenament dels nous jutges de proximitat, i les
matèries a les quals es pot aplicar, l’impacte d’esta nova forma d’exercir la justícia
haurà de ser enormement positiu.
215
1. Més competències, més recursos
♦ Incrementarem els recursos humans i materials per fer possible un justícia

més ràpida i més eficaç.
♦ Organitzarem la Oficina Judicial, per aconseguir una gestió administrativa

judicial ràpida, àgil i amb eficàcia dels recursos.
♦ Proposarem un nou disseny de la Planta Judicial, la distribució i

especialització dels jutjats en les comarques, per apropar l’organització
judicial als ciutadans i ciutadanes.
♦ Elaborarem un Pla de Millora de les seus Judicials de la Comunitat

Valenciana.
♦ Incrementarem les competències en matèria de justícia de la Comunitat

Valenciana.
♦ El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana exercirà les

funcions que li encomana el nou Estatut d’Autonomia.
♦ Desplegarem una Policia Judicial Autonòmica, coordinant la seua actuació

amb els òrgans judicials.
♦ Crearem de manera immediata el Consell Valencià de la Justícia.
♦ Afavorirem amb el Govern d’Espanya un nou Pla d’Inversions i

Infrastructures judicials.
♦ Conveniarem amb el Ministeri de Justícia el finançament necessari per

garantir l’aplicació de la Llei del Menor i impulsar actuacions de reinserció
de menors establint convenis o acords de col·laboració amb entitats i
fundacions.
♦ Crearem les Ciutats de la Justícia a Alacant i Elx.
2. Més Innovació, més qualitat
♦ Modernitzarem i informatitzarem les oficines judicials dotant-les dels

recursos materials necessaris i d’accés a internet per un eficaç
funcionament.
♦ Informatitzarem l’Oficina Judicial, les Unitats Administratives i les Oficines

de Suport, coordinant les tasques purament administratives amb aquelles
216
pròpiament jurisdiccionals.
♦ Afavorirem la substitució del correu ordinari per l’electrònic, de forma

immediata en les relacions internes de les conselleries amb els Òrgans
Judicials, i paulatinament, amb advocats, procuradors i altres usuaris al
llarg de la legislatura.
♦ Prestarem una major atenció a les víctimes dels delictes, potenciant

l’Oficina d’Assistència a les Víctimes, dotant-la del personal
multidisciplinar adequat i garantint una xarxa de serveis que asseguren
l’adequada assistència en els primers moments immediats al fet delictiu.
Així mateix, es crearà una Xarxa de Centres Integrats per a l’atenció a les
dones maltractades, garantint que la dona maltractada puga treballar i
viure, si ho necessita, en un lloc distint al de la seua residència habitual.
♦ Potenciarem el sistema de videoconferència per a estalviar desplaçaments

innecessaris de professionals, membres de la fiscalia, magistrats i jutges i
usuaris del sistema judicial.
♦ Analitzarem la possible compatibilitat i interconnexió dels programes

informàtics dels Jutjats i Tribunals, Col·legis Professionals, Registres
Fiscals, Mercantils, de Propietat, de Penals, Policia, i Estrangeria i
Interior, amb l’objectiu d’aconseguir eixa compatibilitat en les decisions
que s’adopten en matèria informàtica per a la justícia en un futur
immediat.
3. Més proximitat al ciutadà
♦ Proposarem al Ministeri de Justícia la creació de jutjats de proximitat, per

acostar la justícia als ciutadans, judicant ràpidament assumptes de menor
entitat legal.
♦ Garantirem els drets dels ciutadans a través de l’establiment de la Carta de

Drets i Deures dels Ciutadans davant la Justícia.
♦ Reformarem el model de justícia gratuïta, augmentant els recursos perquè

arribe a totes les persones que la necessiten, i garantirem el pagament
immediat del torn d’ofici per a advocats i procuradors.
♦ Promourem la Justícia de Pau, donant reconeixement als professional que

la expedeixen i millorant la seua retribució en funció de la seua específica
dedicació.
♦ Garantirem el dret dels ciutadans d’expressar-se i ser atesos en qualsevol

de les dues llengües oficials davant les oficines de justícia.
217
Capítol 20: Cooperació al desenvolupament

i Relacions Externes
Millorarem la lluita contra la desigualtat i la pobresa en el

món.
Apostem per reactivar la vocació europeista de la Comunitat

Valenciana
3-7-2006: El Govern Central anuncia el destí del 0,7% de l’IRPF per

a projectes d'ONG, pujant així el percentatge que marquem en la
declaració de la renda per a altres fins diferents de l'Església.
20-10-2006: El Consell anuncia que destina el 0,7% del Pressupost

no financer de la Generalitat de 2007 a ajuda al desenvolupament.
Realitza dos trampes; una, computar un pressupost no financer que
és menor al real perquè, en no incloure els recursos financers, el
denominador del quocient es reduïx i el percentatge de l'ajuda al
desenvolupament pareix major, i una altra, computar les partides
per a la integració dels immigrants com a ajuda al
desenvolupament, un fet que internacionalment no és una pràctica
acceptada.
10-11-2006: La Plataforma de Pobresa Zero de la Comunitat

Valenciana denúncia que l'ajuda real al desenvolupament en els
Pressupostos consolidats de la Generalitat per a l'any 2007 a penes
ascendix al 0,44% .
Any 2011: L'Ajuda al Desenvolupament de la Generalitat Valenciana

aconseguirà l'1% del Pressupost consolidat.
218
Cooperació al desenvolupament
Els espanyols que durant tant de temps vam veure a Europa un referent de
democràcia i progrés, sabem com és de dur el camí cap a la llibertat i el benestar.
Els que no gaudeixen en estos moments d'un estat democràtic fort, els que no poden
exercir els seus drets i llibertats més elementals i allí on la desigualtat campa a gust
pels quatre costats, han de saber que la Comunitat Valenciana els entén i els recolza.
En estos moments en què les noves tecnologies permeten comparar de manera

instantània l'opulència amb l’endarreriment econòmic, el progrés amb el
subdesenvolupament i la democràcia amb la falta de drets i llibertats, ens reafirmem
que és en el marc de la cooperació al desenvolupament on hem d'expressar la nostra
clara voluntat d'eradicar la pobresa en totes les seues formes i manifestacions. Eixes
noves formes de pobresa, són més inhumanes si és possible, ja que afegeixen a la
penúria de l'escassesa de recursos materials, la falta generalitzada d'oportunitats en
moltes d'estes societats, alhora que es mostra amb desvergonyiment l'èxit que altres
països han aconseguit.
Volem configurar un marc jurídic eficaç per a la cooperació valenciana, que definisca
un futur d'esperança per als pobles, on les noves oportunitats siguen aprofitades per
tots donant solució als desafiaments plantejats. Per això necessitem augmentar la
quantitat i la qualitat de l'ajuda que prestem, i al mateix temps, millorar aspectes
com la transparència del sistema d'ajudes per mitjà de la reforma i modernització de
les ferramentes de suport a la cooperació. És necessari crear des de les institucions
les condicions necessàries per a actuar com un bon donant, augmentant el pressupost
que destinem, millorant la capacitat de resposta dels actors implicats, i
desenvolupant una política de sensibilització, denúncia i foment de la transparència.
La cooperació al desenvolupament ha d'estar en l'agenda política de la Generalitat,

com a reflex de la voluntat dels valencians, en una tasca que tots hem d'assumir com
una obligació moral dels governs democràtics amb els què encara no ho són, dels que
tenen riqueses amb aquells més endarrerits econòmicament i dels que tenen
esperança i vida amb què veuen desesperança i mort. La Unió Europea, els seus
països i regions, no podem jugar a ser una fortalesa política, mentre portes enfora es
lliura la desigual batalla de la fam i la pobresa: la cooperació és un compromís ètic
de la ciutadania, que ens fa més forts quan ho apliquem amb generositat i ens
debilita quan mirem cap a un altre costat.
La cooperació al desenvolupament del Govern de la Generalitat Valenciana és

clarament insuficient. Fa falta una voluntat de canvi decisiva i una reorientació
immediata.
La creixent interdependència i interrelació política, econòmica i cultural que

caracteritza el procés de globalització en què ens trobem, ens obliga a impulsar en
el món un desenvolupament econòmic i social més equilibrat i just. A més, esta nova
globalització ha de comportar una Carta de Ciutadania que siga aplicable a tots els
ciutadans del món, sense exclusions pel continent o regió on hagen nascut, i els
mecanismes dels quals per a gestionar-la siguen democràtics.
Proposem una nova forma de prestar la cooperació al desenvolupament que recupere

la coordinació entre totes les Administracions amb competències en la matèria,
219
buscant el diàleg i el consens amb tots els agents socials involucrats en l'àmbit
estatal, autonòmic i local, assentant les bases d'un model integral, coherent i eficaç
en la gestió dels recursos.
A la vista dels criteris anteriors, proposem un Nou Model de Cooperació al

Desenvolupament que tinga per objectius:
Contribuir a transformar el món del què formem part, desenvolupant una

estratègia pròpia i responsable de cooperació al desenvolupament.
Augmentar el pes específic de l'ajuda de la Comunitat Valenciana en la lluita

contra la pobresa, la fam i les desigualtats.
Fomentar la cultura de la pau i l'educació en els valors a través de la formació

dels joves de la Comunitat Valenciana.
Gestionar la Cooperació Valenciana des de la transparència, el diàleg, el

consens i l'eficàcia.
1. Augmentar progressivament els recursos econòmics públics destinats a

cooperació al desenvolupament fins a aconseguir, al final de la legislatura, l'1%
dels Pressupostos Consolidats de Generalitat Valenciana, d'acord amb els
Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
2. Incidir en la millora de la qualitat de l'ajuda com una exigència dels nostres

ciutadans.
3. Impulsar el Pacte Valencià contra la Pobresa, donant prioritat als Objectius del
Mil·lenni i els drets humans, com a mostra de la implicació i del compromís de
la societat valenciana en les preocupacions i reptes dels organismes
internacionals.
4. Recuperar el diàleg necessari per a aconseguir el consens amb tots els agents
socials involucrats en la cooperació en l'àmbit autonòmic.
5. Definir i diferenciar clarament la política de cooperació al desenvolupament

d'una política exterior i de relacions exteriors comercials, ja que no
compartixen ni finalitats ni mitjans en la seua aplicació.
6. Considerar geogràficament prioritaris els països i els pobles del Mediterrani,

especialment els del Magrib i Orient Mitjà, els d'Amèrica Llatina i els de l'Àfrica
Subsahariana.
7. Realitzar una auditoria de l'actual cooperació al desenvolupament.
8. Enfortir els mecanismes de planificació, gestió, avaluació, control i

fiscalització, amb la voluntat d'establir una major vinculació entre l'ajuda i la
lluita contra la pobresa de forma eficaç i rotunda, i garantir la transparència
de la cooperació al desenvolupament dels valencians.
220
9. Realització d'un conveni anual referent a emergències amb disponibilitat

immediata, buscant major agilitat del sistema per a augmentar l'eficiència.
10. Desplegament reglamentari de la Llei Valenciana de Cooperació al

Desenvolupament, establint el màxim consens possible amb totes les forces
polítiques i els agents de cooperació, seguint els criteris de diàleg i busca de
consens.
11. Millorar i agilitar els mecanismes de control i justificació de l'ajuda dotant de

major transparència a tot el sistema d'ajudes.
12. Redefinir els objectius de la cooperació valenciana al desenvolupament,

potenciant els processos endògens de desenvolupament dels països amb què es
coopera, reforçant la societat civil a més dels processos d’impuls al govern
local, basats en la democràcia participativa i educant per al desenvolupament,
l'expansió i la consolidació de la democràcia i els drets humans i ciutadans.
13. Actuació de forma integral garantint la coherència, la coordinació i la

complementarietat, en especial entre les administracions públiques.
14. Incidir en la conscienciació i sensibilització per mitjà del testimoni i la

denúncia de les situacions de pobresa i subdesenvolupament, remarcant la
importància dels recursos destinats a la cooperació al desenvolupament.
15. Elaborar Plans per al Foment, Formació i Professionalització de la cooperació

al desenvolupament a la Comunitat Valenciana.
16. Capacitació, en especial de dones i joves, en processos d'incidència social i

legal i en foment de la participació ciutadana, fent insistència en la formació
de personal dels governs locals.
17. Facilitar la incorporació a projectes de cooperació de les ONG a professionals,

en especial, de les administracions.
18. Potenciar accions de codesenvolupament.
19. Recolzar les iniciatives socials de comerç i consum just.
20. Potenciar el Consell Valencià de Cooperació Internacional com a mecanisme de

participació de la societat civil en la cooperació al desenvolupament, i impulsar
també els Consells Locals de Cooperació al Desenvolupament.
21. Enfortiment de la Coordinadora d’ONG de la Comunitat Valenciana, equiparant-

la al Consell Valencià de la Joventut, i dotant-la de recursos i mitjans materials
i humans perquè puga desenvolupar les seues funcions en condicions d'eficàcia i
eficiència, donant-li representativitat en el Comité Permanent d'Acció
Humanitària.
22. Fomentar els programes de microcrèdits com a mitjà per a la creació de treball
digne i redistribució de la riquesa en els països en via de desenvolupament.
23. Incidir en el respecte dels drets humans amb enfocament de gènere i sobre el
respecte a l'orientació i identitat sexual.
221
24. Crear l'Observatori sobre la Cooperació al Desenvolupament Internacional en

coordinació amb la Universitat Valenciana.
25. Impulsar la participació dels Ajuntaments en el Fons Valencià per la Solidaritat

com a mitjà per a consolidar la presència del municipalisme en la cooperació,
optimitzant els recursos disponibles i potenciant la dimensió tècnica, humana i
política de la cooperació al desenvolupament.
26. Promoure les relacions entre els ciutadans del Sud i el Nord que afavorisquen el
coneixement recíproc dels països i contribuïsquen a consolidar una cultura
assentada en els valors de la solidaritat i l'Aliança de Civilitzacions.
Relacions Externes: La Unió Europea
L'espai europeu ens oferix estabilitat, progrés i seguretat. Però els valencians també
tenim reptes molt importants davant de nosaltres. Hi ha dificultats, que en molts
aspectes, compartim amb els nostres socis europeus. La nostra indústria tradicional
perd ocupació, la pressió sobre el nostre medi ambient és insostenible, la nostra
població envelleix i la competència de Xina i altres països asiàtics és cada vegada
més forta.
A pesar de tots els seus problemes, Europa és el nostre espai vital. La Unió és avui el
destí de més del 70% de les exportacions de la Comunitat Valenciana. En 1986 la
nostra renda per càpita era a penes un 68% respecte de la mitjana de la CE i avui
superem el 90.
Les ajudes que hem rebut als llarg dels últims vint anys han permès crear al voltant
de 30.000 ocupacions cada any. Moltes millores en les nostres autovies i carreteres, i
actuacions mediambientals, s'han finançat amb fons europeus.
Per a la nostra comunitat és especialment important un projecte europeu sòlid,

social i democràtic i un mercat eficient.
Tenim davant de nosaltres desafiaments molt importants com és l'abandó de la

Comunitat de la seua condició d'Objectiu 1 per al repartiment de fons europeus. Les
noves perspectives financeres de la Unió 2007-2013 suposen la gradual, però
inevitable, reducció dels fons europeus que aniran destinant-se a les regions més
pobres recentment incorporades.
Però no sols quantitativament hi haurà canvis. Les prioritats en la distribució dels

recursos de la Unió també canviaran progressivament. Així, les polítiques destinades
a incrementar la competitivitat, la innovació i la formació, que ens permeten
avançar més ràpidament cap a la societat del coneixement, guanyaran pes. Mentre
els recursos destinats a la Política Agrícola Comuna aniran reduint-se. En este sentit,
cal assenyalar la importància del VII Programa Marc d'Investigació i Desenvolupament
que aplicarà la Unió en el període 2007-2013. El teixit empresarial i investigador del
conjunt d'Espanya i, en concret la Comunitat Valenciana, està lluny de poder
aprofitar tots els recursos que oferix este programa.
222
El govern de la dreta en la Generalitat no ha tingut ambició ni compromís per a la

nostra projecció a Europa. Per al Consell de Camps la política europea ha sigut
només un espai més per a la propaganda, i una altra trinxera de l'estratègia de
crispació del PP que aplica per damunt dels interessos dels valencians. Cal destacar
el constant enfrontament del Consell amb el Parlament i amb la Comissió Europea en
matèria d'abusos urbanístics. En matèria d'aigua, l'Executiu de Camps hi ha tractat
d'impedir el finançament europeu del transvasament Xúquer-Vinalopó i de la
dessaladora de Torrevieja, el que afecta directament Infrastructures fonamentals per
a garantir el futur abastiment d'aigua en àmplies zones de la nostra Comunitat.
En altres qüestions estratègiques, el Consell del PP també s'ha allunyat de les

orientacions europees. Una qüestió especialment greu és la profunda divergència
amb l'anomenada Estratègia de Lisboa. Estos acords del Consell Europeu de l'any 2000
plantegen com a prioritat l'increment de la inversió en Investigació i
Desenvolupament, la implantació de les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació o la millora dels nivells educatius.
No obstant això, al llarg dels últims anys, la dreta no ha prioritzat estos aspectes,
sinó el balafiament en grans projectes d'oci. La conseqüència és que avui ens trobem
davant d'una caiguda de la nostra competitivitat i de les nostres exportacions,
mentre estem a la cua d'Espanya i d'Europa en inversió en I+D i en implantació de les
TIC.
El nou Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana ens oferix més i millors

instruments per a desenvolupar la nostra política europea. Cal ressaltar la inclusió
d'un apartat que arreplega la forma en què la nostra Comunitat ha de participar en
les decisions de l'àmbit europeu. El progrés i el desenvolupament del nostre
autogovern i el desenvolupament ple de les competències previstes en el nou Estatut
d'Autonomia exigixen una acció política europea activa i ambiciosa.
L'avanç en el procés de construcció europea i de la globalització obliga a una major

presència institucional i a comptar amb polítiques actives per part del Govern
Valencià per a la promoció internacional dels interessos valencians en àrees com el
desenvolupament industrial, el comerç, els transports o la difusió cultural.
Per això, és imprescindible definir polítiques eficaces d'actuació en la Unió Europea

que també tinguen en perspectiva la consolidació de la nostra presència en àrees
d'interés estratègic com l'Arc Mediterrani, el Magrib i Llatinoamèrica.
La vocació europeista de la Comunitat Valenciana ha de materialitzar-se en una

major implicació en la participació en el projecte europeu.
1. Ens proposem superar la política d'enfrontament amb el govern central, amb

les comunitats veïnes i amb les institucions europees perquè perjudica els
interessos presents i futurs de la nostra Comunitat. És necessari establir noves
prioritats i reactivar la nostra participació en el projecte europeu des d'una
posició constructiva que ens permeta afrontar, junt amb la resta dels europeus,
els enormes reptes que planteja la globalització.
223
2. Crearem el Comité Valencià per a Assumptes Europeus tal com preveu l'Estatut
d'Autonomia incloent la participació dels agents socials i econòmics, les
universitats i dels ajuntaments. El Comité promourà, així mateix, la
participació d'experts i investigadors valencians en la prospectiva, elaboració i
seguiment de les polítiques europees.
3. Entre els treballs del Comité Valencià d'Assumptes Europeus donarem prioritat
a l'impuls i desenvolupament de l'Estratègia de Lisboa, l'impuls del
desenvolupament i l'excel·lència en matèria d'Investigació, Desenvolupament i
Innovació, fomentarem les xarxes transeuropees d'investigació universitària,
recolzarem la participació de les empreses valencianes en les plataformes
tecnològiques europees, afavorirem l'aplicació eficaç de les normes i els
mecanismes europeus per a la protecció del medi ambient i el
desenvolupament sostenible, seguirem les decisions de la Unió en matèria de
xarxes de transport transeuropeu, impulsarem la inclusió del desenvolupament
de l'eix ferroviari mediterrani en els projectes estratègics de transport
europeu.
4. Impulsarem la cooperació de la Generalitat amb les empreses, els ajuntaments

i les organitzacions cíviques, en especial les juvenils, perquè puguen accedir a
tota la informació disponible sobre l'ampli ventall d'iniciatives i programes
europeus i puguen participar en ells en les millors condicions possibles.
5. Promocionarem l'aprenentatge d'idiomes europeus per mitjà d'una política

activa d'ajudes, així mateix, recolzarem els intercanvis escolars i universitaris
amb altres regions europees i establirem les mesures necessàries per a ampliar
la participació dels joves valencians en activitats promogudes per la Unió.
6. Contribuirem al reforçament de la identificació de la societat valenciana amb

el projecte europeu i en concret amb la idea de ciutadania europea.
7. Desenvoluparem les mesures polítiques i administratives necessàries per a

reforçar les estructures del Consell destinades a les actuacions en matèria de
política europea.
8. Impulsarem la participació de la Generalitat en la formulació de les posicions

espanyoles en el si de les institucions europees i, en concret, en el Consell
Europeu i en les distintes formacions del Consell de Ministres.
9. Impulsarem l'acció i les iniciatives de la Generalitat en el si del Comité de les

Regions i en els altres comités consultius i grups de treball de la Unió
participant activament en els processos consultius i decisoris i defenent els
interessos generals de la Comunitat Valenciana.
10. Impuls a la Delegació de la Generalitat Valenciana davant de la UE perquè puga

exercir eficaçment les seues funcions com a òrgan administratiu de
representació, defensa i promoció dels interessos de la Comunitat davant de les
institucions europees. Promourem la cooperació amb les oficines de
representació d'altres regions espanyoles i europees amb els que tinguem
interessos comuns o projectes conjunts, en especial amb aquelles que tinguen
capacitat legislativa.
224
11. Afavorirem la potenciació de la Comissió d'Assumptes Europeus de les Corts

Valencianes.
12. Impulsarem el reconeixement de l'ús del valencià en totes les institucions de la

Unió.
13. Impulsarem estratègies específiques de col·laboració amb tots els països de la

UE, i en especial amb els dotze nous països de la Unió Europea, desenvolupant
les relacions humanes, socials, econòmiques, comercials i culturals.
14. Promourem polítiques actives per al foment de la societat civil, de l'educació i

de la democràcia en l'àmbit euromediterrani i d'aquelles que permeten crear un
flux de relacions en tots els àmbits que contribuïsca al desenvolupament dels
objectius de l'Aliança de Civilitzacions.
15. Impulsarem les accions necessàries per al reconeixement del valor humà,
cultural i polític de les comunitats de valencians assentades en l'exterior i del
seu dret a participar en la vida social i cultural del poble valencià d'acord amb
allò que s'ha previst en article 3 apartat 3 de l'Estatut d'Autonomia.
225

PSPV 2007 Locales

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PSPV 2007 Locales

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Comunitat Mirem avant

Valenciana Tu, la nostra prioritat

PSPV Programa Electoral 2007

Eleccions Municipals i Autonòmiques

PSPV Programa Electoral 2007

UNA ECONOMIA EN TRANSICIÓ: DEL CIMENT AL CONEIXEMENT

1.1 Investigació, desenvolupament i innovació tecnològica

UN GIR SOCIAL CAP AL BENESTAR DE LA MAJORIA

MÉS QUALITAT I MILLORS SERVEIS PER ALS CIUTADANS

UNA APOSTA VERDA A FAVOR DEL MEDI AMBIENT, DEL TERRITORI, DE

UN BON GOVERN I UNA ADMINISTRACIÓ EFICAÇ

Tots guanyem amb el canvi

La política del PP ha acabat per generar dos realitats de la Comunitat

Un programa que és fruit de la consulta, la discussió social i el consens amb la

És necessari establir noves polítiques clares de transparència i de control dels

Hem d'eliminar organismes i alts càrrecs ineficients i injustificats i derivar

Hem de passar de la societat del ciment a la societat del coneixement, de

I cal canviar el model de creixement econòmic. Hem d’aprofitar l'enorme

Les persones i no els grans projectes d'imatge i propaganda són la prioritat

Hem de posar la política i les institucions al servei de les persones, de la seua

Este programa és un compromís detallat amb la ciutadania, que té el seu

Un programa que confia en la força i en el potencial dels valencians i

econòmic i fent de la solidaritat el nostre referent entre nosaltres i cap a la

És un programa que confia en la nostra capacitat per a dialogar i col·laborar

La Comunitat Valenciana necessita un canvi i una nova majoria social i

UNA ECONOMIA EN TRANSICIÓ:

1.1 Investigació, desenvolupament i innovació tecnològica

Una Nova Política Econòmica

Donarem suport a I+D+i, a les pimes, als autònoms i als

Període 2003-2007: Durant la legislatura encapçalada pel

1. Investigació, desenvolupament i innovació

La globalització, l’ampliació de la Unió Europea, el desenvolupament de les

De fet, el creixement diferencial respecte a la mitjana europea s’ha basat en el

Els socialistes aspirem a esmenar esta tendència i a convergir amb la mitjana

Per tant, resulta urgent transformar el model tradicional de creixement, basat en

Conseqüentment, cal una Nova Política Econòmica, capaç de modernitzar l’economia

Una Nova Política Econòmica que es caracteritza per:

Un Pla Valencià de Reformes que modernitze l’economia valenciana i

- Millorar la nostra productivitat, mitjançant la modernització, diversificació i

Entendre que, per a la nostra Comunitat, l'Espai Euromediterrani és una zona

En este sentit, fomentarem la cooperació interregional, tant en l’àmbit

Així mateix, apostarem fermament per un desenvolupament econòmic

Esta Nova Política Econòmica serà instrumentada de manera específica en els

1. Investigació, Desenvolupament i Innovació Tecnològica

D’entrada, per tant, és imprescindible reforçar el paper de la Investigació, el

Les nostres propostes:

Aconseguir que la I+D+i represente el 2% del PIB valencià, impulsant la

Impulsarem les activitats econòmiques de les Tecnologies de la Informació i

Com a eines per a assolir estos objectius:

Elaborarem un Programa d'Integració de Noves Tecnologies que:

Incremente anualment en un 25% acumulatiu les dotacions públiques en

Crearem un Centre Valencià per a la Innovació, la Tecnologia i el

A més, a través de convenis amb altres administracions, promourem la

Enfortirem i ampliarem la Xarxa d’Instituts Tecnològics (REDIT), creant nous

En tots els pressupostos hi haurà una dotació específica destinada a donar un

Impulsarem els centres europeus d'empreses innovadores perquè promoguen

Proposarem la creació de set centres d’investigació d’importància estratègica,

de Física Mèdica, amb la col·laboració de la Universitat de València i el

Potenciarem les societats mixtes público-privades per a la creació de pols

Potenciarem els avantatges de les aglomeracions d’empreses de sectors afins

Afavorirem l’accés a serveis especialitzats i avançats per part de les empreses,

Establirem condicions laborals adequades per als investigadors, implantant

contractació d’investigadors, afavorint la seua integració en el món empresarial