JOPINIO SOCIALISTA.

Articles L'opini, Una nova poca Raimon Obiols, [.'alternativa socialista Entrevista Josep Mara Brcaff,"E\ proper govern haur de ser especialista en enderrocs".
v / ^ Dossier: (1980-1984) Catalunya sota el govern CiU

y
/

-i

; ,

Llus Armet,

y::
//

c^Una oportunitat perduda

Joaquim Monells,

'/'* >X\\5

Economa
Ramn Serrano,

Cultura
Xavier Guitart,

Treball
Mara Brunet,

Sanitat
IGarc/a-Petit,

Adm i nistaci^pbl ica

Xavier Soto,

Jovntut^ ^

v x.

1984, gener, febrer, mar?

SUMARI

ARTICLES L'OPINI, una nova etapa L'alternativa socialista ENTREVISTES Entrevista a Josep M. Bricall: "El nou govern haur de ser especialista en enderrocs" . . . Francesc Baiges DOSSIERS 1980-1984. Catalunya, quatre anys sota el govern de Convergencia i Uni Una oportunitat perduda Cap a la desertitzaci cultural Pensvem que l'autonomia canviaria I'Administrado Avaluado econmica del govern de CiU. . .Una poltica de joventut vella i arcaica Llus Armet Ramn Serrano Jordi Garca Petit Joaquim Monells >. .Xavier Soto Raimon Obiols

La Conselleria de Treball; de la beneicincia al clientelisme. . . Xavier Guitart Les malalties de la Sanitat que deixa Convergencia i Uni . . Josep M. Brunet

JOPINIO SOCIALISTA

DIRECTOR: Pere-Oriol Costa CONSELL DE REDACCI: Mercedes Aroz, Marta Mata, Higini Clotas, Josep Sala, Llus Armet, Josep M. Vegara,J. Antonio Gonzlez-Casanova REDACCI: Albert Musons, Joan Fuster i Viceng Sanclemente, coordinador. DISSENY GRFIC: Josep M. Serra DIBUIXOS: Enric Comenzara (Corb) FOTOGRAFA: Josep M. Contel i Arxiu EDITA: Partit deis Socialistes de Catalunya Adreca: C/. Nicaragua 75, telfon 321.01.00 Imprimeix: CopiArt, S.A. - Villarroel 81 -'Barcelona-11 D.L: B-1 5.864/1 984

L'OPINI, una nova etapa

Aquest nmero de L'OPINI SOCIALISTA s el primer d'una nova poca de la revista. Apareix amb la pretensi de servir de tribuna d'opini i de debat obert i viu sobre tot el que afecta la nostra poca, analitzat sota una ptica socialista. El carcter obert de la nostra publicado ens evita d'iniciar el nou perode amb una introducci que tingui carcter de manifest. Sabem el que volem i on anem, pero aix no actuar com una limitado per a les idees sino comn eix dinamtzador del nostre treball. El carcter de revista d'opini que ara adoptem no el concebem com un allunyament de la realitat, ans al contrari, l'objecte de la nostra reflexi ser la realitat mateixa, l'actualitat, la vida quotidiana, per a extreure'n els eixos universals, les dees que avui acten com a substrat de I 'esdeven ment diari. Ens interessa primerament Catalunya, els seus problemes i esperances, aix com el seu paper dins del context espanyol que tamb constituir un objecte priman de la nostra atenci. L'OPINI s'ocupar aixf mateix de les qestions europees i mundials i sobretot, s'ocupar, a tots els nivells, deis problemes que mes afecten les dones i els homes d'avui: la qualitat de vida, I'economa, l'ensenyament, el treball, la comunicado, la cultura en general... Tamb s'ocupar de la historia com a portadora de la llum peraentendre el present. En tot aix, el socialisme pot donar una resposta que obri camins d'igualtat i de llibertat per a la societat deis nostres dies. s amb aquest motiu que L'OPINI apareix en aquesta nova poca, amb el convenciment que era necessari comptar amb un nstrument de treball que pugui afavorir la reflexi sistemtica sobre aquests problemes, sigu des d'un punt de vista cientfic, sigu des d'un punt de vista poltc. Tenim l'esperanca que una tasca com la que avu inciem tindr una bona acollda entre els mils de mlitants i votantssocialistes que, immersos en el teixt social, destgen un material bsic q'ue els enriqueixi la seva propia reflexi personal amb el fi de trobar una resposta ais problemes d'avui. Amb ells establirem contactes en nmeros posteriors en seccions pensades per a la col.laborado i la participado; cartes deis lectors i consultori.

El present nmero presenta una reflexi directament entroncada amb el que ha estat la'mxima procupacio de Catalunya enels darrers mesos. Hem intentat que ni siguin presents la reflexi profunda amb ('inters de les qestions mes d'actuali'tat. L'ndex, com el lector haur advertit, consta d'alguns articles iniciis seguit d'un tema monogrfic, estructura que es mantindr en els propers nmeros, completada amb seccions fixes. Estem contents de tornar a establir contacte amb els nostres lectors desprs d'un any i mig de silenci i estem segurs que amb l'ajuda de tots i el treball de l'equip incorporat a L'OPINIO la nostra veu ressonara amb forca en la societat catalana.

? OPIMO SOCIALISTA

L'altematiVa Socialista

perRaimon Obiols

Els socialistes representem presentem a travs de! nostre pr govern al Parlament de Catalunya una alternativa d'unitat de progrs, l'assoliment de la qual s imprescindible perqu a Catalunya s'inicii" una nova etapa d'esperanca. Ens planyem sovint, a Catalunya, pe fet que d'una etapa de relativa unitat, col.laborado i acords que caracteritz el perode de la Generalitat restablerta, s'hagi passat a una situaci on les diferencies partidistes s'han imposat per damunt deis objectius comuns. . ' No voldria fer, a aquest propsit, una exaltaci exagerada i abstracta de l'esperit unitari, pero cree que s sensat de remarcar que, en les presents circumstncies del nostre pobl, existeixen uns objectius comuns que van mes enll de les legitimes i positives diferencies d'opci poltica. No es tracta d'invocar aqu una unitat equvoca en la qual les posicions essencialment diferents no es posen d'acord en altra cosa que no sigui paralitzar-se i anul.lar-se mtuament. Els'problemes que el govern de Catalunya haur d'afrontar son d'una naturalesa tal que exigeixen una alta capacitat de decisi. Per aix, la nostra opci apunta a un govern de majoria, coherent i decidit, amb una lnia programtica ben definida i seguida amb coherencia. Pero els objectius a assolir exigeixen un esforc ampie i solidari, una real convergencia de voluntis poltiques socials, que sois ser possible sobre la base d'un estil positiu de dileg i de relaci constructiva. L'estil que proposem s el d'un govern majoritari que apliqui un programa coherent, amb rigor, equitat i esperit no sectari. I una Presidencia de la Generalitat que desenvolupi la doble tasca de vetllar pe compliment d'aquest programa majoritari i exercir un paper institucional de consens i mediaci amb el conjunt de forces poltiques i socials de Catalunya, tant les situades en la majoria com amb totes les altres. EL PAPER DEL PRESIDE1MT DE LA GENERALITAT No vull entrar, ara i aqu, en un judici crtic de l'estil i la manera de fer les coses del qui ha estat durant els passats quatre anys president per la coalici de CiU. Pero ali que s evident, en tot cas, s que en la propera etapa caldr que el President de la Generalitat recordi en tot moment que la seva funci no s estrictament assimilable a la d'un cap de govern. I que per tant, no ha d'actuar noms en funci de la majoria que li dona suport,fns i tot en el cas que aquesta majoria fos molt mes ampia, potent i coherent que la que, d'una manera o altra, ha anat mantenint el govern sortint. El President de la Generalitat s elegit per una majoria parlamentaria i en funci d'un programa majoritari. Ha d'exercir amb ferma coherencia el seu mandat, vetllant per l'exacte compliment del programa de govern que ha rebut la confianca majoritria deis ciutadans o deis parlamentaris de Catalunya. Pero el President s tamb el cap d'una instituci, la Generalitat, que aplega i representa la totalitat deis ciutadans i ciutadanes de Catalunya. En conseqncia, ha d'actuar. sempre i en tot moment, com a President de tots els ciutadans i ciutadanes, i al servei de tots ells, deis qui l'han votat i deis qui no l'han votat. Cal que des de la Presidencia s'impulsi una poU'tica que mantingui una rea-

Is -\ r %rf

^UW

El Presiden t de la Generalitat ha d'actuar, sempre i en tot mornen t, com a Presiden t de tots els ciutadans i ciutadanes, i al serve i de tots ells, deis qui l'han votati deis qui no l'han votat. ci constructiva amb els partits de l'oposici, que els incorpori plenament a la Generalitat i que els reconegui com a seus elements vivificadors. De la Presidencia de la Generalitat n'ha de sortir un missatge permanent, de carcter amists i constructiu, envers totes les forces plurals que expressen la realitat viva de'Catalunya. De la constatado d'aquesta funci presidencial unitaria i de la necessitat d'un esforg majoritari i coherent enfront deis problemes generis de la Catalunya autnoma, se'n desprn la frmula que hem definit amb l'expressi: "govem i programa de majoria, poltica d'unitat". LES RELACIONS GENERALITAT-SOCIETAT He desenvolupat en els darrers mesos un immens programa de visites arreu del pas, per a comprendre millor la situado de Catalunya. He pretsel contacte directe amb els homes i dones d'aquest pas,* sobretot amb aquels que per les seves funcions i activitats, i per la seva vocaci, teen un bon coneixement deis problemes i teen idees de futur. Els treballadors i pagesos, els empresaris, comercian ts i sindicalistes, dirigents de formacions i associacions professionals i culturis, alcaldes i regidors, militants de base deis diversos partits i sindicis; de tots aquests contactes, i a travs del dileg que hi he pogut mantenir, se'n desprn una doble conclusi. En primer lloc una constataci optimista, perqu a Catalunya existeix una complexa xarxa vita! d'homes i dones que se senten responsables de l'evoluci del pas i del seu futur, amb unes ganes immenses de tirar Catalunya endavant.

En segon lloc, una constatado negativa: els costums i hbitsdel govern que est finalitzant el seu mandat, de la propia presidencia, han impedit que tota I'energa plural d'aquesta realitat es canalitzs d'una manera positiva vers un esforc com per fer front ais problemes del pas a travs d'un dileg i d'una collaboraci entre la Generalitat i el conjunt divers de la societat catalana. Tamb en aquest terreny s'imposa una inversi de mtode. D'una etapa en qu l'acci de govern hasemblattendir mesa atacar la credibilitatdeisadversaris que a presentar projectes concrets i positius de cara al futur, caldr passar a una etapa de contacte sincer i precs amb el pobl. Un president d'un govern amb una visi veritablement nacional ha de teir present en tots els moments, que Catalunya no s un sector d'opini determina! No s la dreta, ni tampoc l'esquerra, no s un partit ni un altre, sino que s la totalitat deis seus ciutadans i ciutadanes. Pretendre fer Catalunya amb una fracci s un error greu. Pero pretendre representar Catalunya amb una fracci s un error nacional imperdonable. Aix, el President i el govern mantindran amb els seus compatriotes un lligam directe, fonamentat en la franquesa i el valor de les paraules i de les decisions, per tal de fer treballar les voluntats profundes del pas, i no pas de jugar amb elles, o de frustrar-les. Aqu rau, sens dubte, un deis nostres reptes fonamentals. Si sabem dirigirnos al pobl i ais seus diversos representants, no pas per exposar idees vagues i generis, sino per a sotmetre una poltica efectiva i unes decisions a prendre, el pas respondr, i aix donar al govern i a la Generalitat la potencia que els ha de permetre superar les dificultis i les resiste ncies.. A tal f i, el nostre llenguatge ser el de la claredat, el de les apreciacions i informacions exactes. El pobl respon sempre al llenguatge de la realitat. La via escol I ida per nosaltres ha de ser la de la sinceritat, l'esperit positiu, el respecte a les diverses formulacions poltiques, i l'absoluta confianca en la intel.ligncia i la comprensi deis ciutadans i ciutadanes de Catalunya. LES CONDtCIONS DEL REPRECAME1MT Els canvis que estem presenciant al pas no son incidentals. Ens trobem davant d'una transformado vasta i complexa de l'economia, de la societat, de la cultura, de les relacions entre els ciutadans i les institucions. Aquesta transformado pot significar un redrecament de Catalunya a condici que sapiguem posar en marxa un projecte global que impliqui la conjunci de govern i d'accions col.lectives, d'iniciatives de la societat civil. Per aix resulta tant imprescindible que s'estableixi un vincle ferm entre la Generalitat i la societat. Per tal que es produeixi aquest fenomen de sintona, de ressonncia, entre nstitucions i societat civil, cal que es resolguin favorablement algunesqestions indispensables. Des del meu punt de vista aqestes condicions son les segents: En primer lloc, que la Generalitat actu i sigu apreciada com una cosa de tots. Aix implica un determinat estil de govern, unes determinades actituds del President i uns criteris d'mplia participado de les organitzacions de la societat civil en les tasques nstituconals.

La nostra plena realitzaci nacional passa per garantir l'objectiu de la unitat i la igualtat entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. En segon lloc, que esgaranteixi la unitat la igualtat entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. La nostra plena realitzaci nacional passa per l'assoliment d'aquest objectiu. Per aixo cal superar un model catalanista d'inspiraci neotradicional el model del govern que acaba el seu mandat que ha consistt en la definido d'un esquema ideal al que toteis ciutadans haurien d'integrar-se. L'acceptaci sense por i sense nostlgies de la situaci real s una premissa indispensable per a evitar una escissi social i cultural i afrontar positivament els problemes col.lectius de la naci: atur, emigrado, llengua, cultura, etc. Sois reconeixent-nos com ali que som avui arribarem a ser alio que vulguem ser entre tots. En tercer lloc, que es desenvolupi unta Administrado autnoma perfectament eficac. La manera en qu la funci pblica de la Generalitat compleixi les seves tasques afectar Catalunya en el mes profund i en definir el futur. En aquest terreny no caben les mitges tintes: l'altemativa s entre l'exemple i 1'escandol. Necessitem una administrado que actui' al servei deis ciutadans i del pas, no pas al servei d'ella mateixa o d'un determinat partit. El nostre pas ha de demostrar en els propers anys que ultra la seva voluntat poltica d'autogovern t la forca i les capacitats per a governar-se d'una manera eficient i amb un veritable sentit de la cosa pblica. Enfront de la improvisado que hem presenciat, cal recuperar el terreny perdut i emprendre el cam d'un plantejament de l'Administraci pblica de la Generalitat sota criteris de rigor, professionalitat i neutralitat.

En quart lloc, que el govern de la Generalitat desenvolupi un programa de progrs. El paper d'una esquerra de govern ha de consistir en desenvolupar un projecte raonable i realitzable que tiri endavant un programa orientat vers el reequilibri social i territorial i vers la represa del desenvolupament. Elements indispensables d'aquesta poltica han de ser la modemitzaci de l'aparell productiu, la formado i especialitzaci deis homes i les dones, i les accions de sanejament i de reforma indispensables. Des de la nostra ptica, s una poltica de progrs aquella que afronta la qesti de la injusticia com a tema central. No considerant-la com una qesti residual que cal tractar en termes d'assistncia ais vencuts i a les victimes de la crisi. Pe socialisme democrtic, els objectius de justicia i d'emancipaci social son prioritaris i no sois perfectament compatibles amb una gesti eficac de govern, sino fins i tot garanta i condici d'aquesta eficacia. En cinqu lloc, que en el dileg entre les institucions democrtiques de Catalunya i la societat civil catalana es construeixin els models de futur del pas: model territorial, model energtic, model industrial, model de formado, innovad o i recerca. Es tracta, en tots aquests camps vitis, d'establir criteris i projectes de Catalunya i de la col.lectivitat catalana. Vivim en un mn i en un temps en el qual acten forces i processos molt potents de tansformaci: si no volem esdevenir un pobl disminui't, ens cal evolucionar molt rpidament. I aquesta evoluci sois ser possible en un sentit positiu si hi ha una connexi eficap entre l'esforc institucional i de govern i l'esforc de la propia societat a travs deis seus plurals instruments. Les condicions esmentades han constituit la pauta per a la definici i confirmado del nostre programa de govern. Un programa que ha volgut assumir els valors de la tradici pol tica del catalanisme d'esquerra, els valors reivindicatius i solidaris del sindicalisme democrtic, els valors emergents deis nous moviments socials, fusionant-los amb els valors d'equitat i llibertat del socialisme. Estic segur que ho aconseguirem i que aqestes eleccions del 29 d'abril mostraran d'una manera esclatant que el pobl de Catalunya s'uneix a les nostres propostes i ais nostres anhels.

10

Entrevista Josep M. Bricall: "El proper govern haur de ser especialista en enderrocs"
per Francesc Baiges
Josep Mara Bricall i Masip s una de les incorporacions de pes a la candidatura socialista a lesproximes eleccions autonomiques. Amb esperanca i una serenor propia, que pot venir tant del seu pas per I'Administrado autonmica catalana en el govern Tarradellas com del seu extens treball com a docent universitari, contempla la cada dia mes propera data del vint-i-nou dfabril.
Jo9ep M. Bricall va ser secretan general de la Presidencia de la Generalitat, quan Josep Tarradellas va tornar de l'exili. En dimitir el Sr. Josep Ortnez com a conseller de Governaci, Bricall pass a assumir-ne la responsabilitat. Va veure, dones, des d'un lloc de prestigi, com s'anava consolidant la instituci autonmica. Comparar aquell perode amb els quatre darrers anys de govern Pujol ha estat una de les raons clau que l'han dut a la Mista socialista, acceptant els handicaps que aix suposa per a la seva durant molts anys atresorada voluntat de mantenir-se en la independencia partidista. El meu atraetiu per anar al meu aire, cree explica sovint el propi Bricall que em ve ja de quan vaig anar ais jesutas i tot i trere bones qualificacions, no vaig arribar mal a ser congregan t Catedrtic d'Economia Poltica i Finances Publiques, a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, no es considera un tipie ndependent d'aquells que sempre li han anat al darrera els grups poltics. Tampoc no concedeix importancia ais maldecaps personis que la dictadura li suposa. Em van expulsar de la Universitat, pero no t cap mrit, perqu ens van fer fora a una cinquantena de persones, explica amb una ronia omnipresent. Com a mnim, un parell d'anys de dificultis econmiques s que I i va suposar. Era la generaci del Paraninf, del 1956, la de l'estabilitzaci, diu el I, o, per entendre'ns, la d'en Gonzlez Casanova, Llufs Izquierdo, Jaume Camino o Joaquim Muns, entre d'altres. Aix mateix, la vinculado amb el president Tarradellas I i imped de plantejar-se la possibilitat d'abandonar la seva opci ndependent. Una opci que el portava a definir-se com a home d'esquerres, capac de sintonitzar amb els partits d'aquest ventall. Tamb amb I'Esquerra Republicana de Catalunya, que, recorda Bricall, va ser junt amb els socialistes els nics partits que es van prendre seriosament el retorn de Tarradellas com a president. Ara creu que el suport del partit d'Heribert Barrera durant quatre anys a Jordi Pujol, per forca replanteja les coses. CATALN ISME MALMS Es que Jordi Pujol ha malms la tradici del catalanisme po/tic. Els catalanismes de Francesc Maci i de Llufs Companys no en tenien res de folklbric; al contrari, en fugien. Eren catalanismespopu/ars. Pero no s ni tan sois que sigu un problema de catalanisme d'esquerra o de dreta. s un problema de concepci. Els presidents Tarradellas, Companys o Maci parlaven d'un catalanisme caracteritzat com a dret a l'autogovern, com a dret a existir com a ciutadans amb uns rgans de govern propis. Jordi Pujol parla d'un dret a "ser" que no se sap ben b qu vql dir, i que significa un trencament negatiu i amb alienant poli tic de la tradici catalanista.

11

El contacte entre Josep Tarradetlas i Josep M. Bricall es produeix a causa deis treballs doctoris d'aquest sobre la guerra civil a Catalunya, que el portaren obligadament a consultar-lo. Tarradellas li obr l'arxiu i la porta de la seva casa a Saint Martin Le Beau, i all treball setmanes senceres l'aleshores aspirant a catedrtic. D'all en va sortir una profunda amistat i una confianca que va fer que el President el crides a col.laborar amb ell en tornar a la placa de Sant Jaume desprs de l'exili. Roma Planas, tamb avui a la Mista socialista de Barcelona, fou qui I i telefona dientli que Josep Tarradellas volia parlar amb ell. El comencament del final, que diu Bricall. El comencament del final del seu combat personal per preservarse allunyat de la poltica activa. La poltica atbala, diu. No et permet aI tres dedicacions. s tot el contrari de la vida acadmica. No pots dubtar gaire. Noms ho pots fer abans de prendre una decisi; un cop l'has presa ja no pots tirar enrera i l'has de defensar amb fermesa. Per aix, desprs d'organitzar les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 1980, com a conseller de Governaci, vaig estarme un mes a Londres descansant del ritme accelerat de la meva activitat personal des del retorn del President Tarradellas. CATALUNYA, UN ESTAT QUE VOL FUNCIONAR I ara, quatre anys desprs, els periodistes tornen a cercar-lo. Torna a sortir ais diaris, amb la consegent i no desitjada prdua d'intimitat. I les preguntes tomen a succeir-se: Qu s Catalunya? Qu s Espanya? Quan vaig entrar a treballar a la Genera/itat ho vaig veure molt clar*de

seguida. Espanya era un Estat que funcionava i Catalunya un Estat que volia funcionar. Ara, aix ha canviat una mica. Es plante ja d'una altra manera. Espanya s un Estat que funciona, i Catalunya una mena de Diputado. No dic que sigu mes bo o mes dolent. s aix. Jo a vegadespens que mes ens valdra teir una Mancomunitat com la d'en Prat de la Riba, pero gestionar-la b. s per canviar tot aix que t'has implicat directament en la prxima contesa electoral? Una de les principis raons ha estat que els qui m'ho han proposat son gent d'una honestedat que considero fora de tota mena de dubte. Tamb hi ha influi't forca la indignado contra els qui desqualifiquen els sodalistes des de poscions que jo veig que no teen res a veure amb el catalanisme historie ctala. I quin s el teu catalanisme? Per a mi, el catalanisme s sobretot un signe d'identificaci. Jo si m'he d'identificar dic que sc ctala. El que passa s que sovint si dius aix mes enlia de les nostres fronte res, la gent no t'entn. Aleshores utilitzo el subterfugi de dirque sc de Barcelona. Perentendre'ns, si hagus hagut d'agafar la nacional i tat txecoslovaca, suposo que seria txecoslovac i ctala. La segona conseqncia s que no enteneper qu aquesta col.lectivitat no pot teir la capacitat de resoldre els seus propis problemes, si mes no unapart d'ells.

EL POBL DELSAJUNTAMENTS I LAGENERALITAT I com veus ara aquesta col.lectivitat?

12

Per a miel cataln isme s sobretotun signe d'identificado. Jo si m'he d'identificar dic que sc ctala. La veig amb tres grans problemes encara per reso/dre que determinarien clarament una estructura autonmica que ara ha quedat confusa. Darrera el clam unnim d'autonomia hi ha un segut d'interpretacions molt diverses del terme que'ens ha portat a una situado en la qual el marc d'actuaci no est ben definit. Tenim competencia sobre coses que no teen cap inters i, en canvi, d'a I tres que son imprescindibles no estn ben resoltes. Per exemple, la regulado de l'activitat municipal. Era evidentque aquesta era una qesti que /'Estatu ens havia d'haver reservat, i en no fer-ho s'ha produi't una situado negativa. Una situado on s'han sentit afirmacions tan absurdes com les del senyor Jordi Pujol quan diu que e/s a/untaments laminen el poder poltic de la Generalitat. Aix segons el meu parer s no en tendr el que son e/s a/untaments o no saber qu vol dir poder polftic. Un segon tema mal resolt s tota la infrastructura social i econmica, que hauria d'estar molt mes ligada a l'mbit territorial ctala. Estic parlant de terrenys com la sanitat, 'escola, es servis pblics, les comunicacions... A vegades sents a dir a alg que t mes a veure un treballador de Va llecas amb un de Badalona que no un treballador de Badalona amb un ve de Sant Gervasi. Jo cree que des del punt de vista de /'actuado de 'administrado s'ha de veure ciar que l'obrer de Badalona i el ve de Sant Gen/asi viuen en una zona determinada, amb un con/un t de problemes que cal reso/dre, com el metro o /'escola. I en tercer loe, s'ha de teir en compte que tot aix reclama un poder de coacef. El poder poltic necessita un poder de coacci, i al poder autonmic li cal un poder coactiu que ara

13

no t, lligat possiblement ais governs locis, com succeeix a Anglaterra. El poder regular la vida municipal deixant ais ajuntaments la capacitat d'administrar-se desprs, bastir una correcta infrastructura social i econmica i disposar d'un poder coactiu adequat son les tres mancances que jo veig ara per ara en la nostra organitzaci autonmica. S'han confs les coses. S'ha ob/idat

que la poltica exigeix unes competndies qualitatives, mes que no pas quantitatives, per a ser real. CAL DONAR EFICACIA AL QUE JA TEN IM El teu raonament porta a reinterpretar les relacions amb l'Estat o, si mes no, a plantejar modificacions en l'Estatut d'Autonomia.

Em molesta el sectarisme prctic que s'ha mposat en aquest darrer perode en 'administrado del govern Pujol.

14

Jo pens que els catalans sempre que hem demana t alguna cosa sense rigor, hem acabat perdent. Per tantjo no sc partidari de continuar demanant per demanar. Val mes que ja no ni insistim. Catalunya ha perdut molt el respecte i la incidencia dins Espanya en els darrers temps anant per aquest cam. No tornem a rentar la roba, dira jo, perqu perdrem un altre llengol. Quan dius que s a una cosa, has de dir que s durant un temps. L 'Esta tu t s un pas enrera en relaci a la Constituci. Jo vull anar mes enl/. Pero ara, el que cal fer primer s donar veritable vigencia i eficacia a les competncies i potencia/itats que cont l'Estatut. Pe que fa a la qesti deis noms, cree que sempre ens estem barallant pels termes. s com quan van crear la Universitat Autnoma de Barcelona i desprs resulta que s igual que les a/tres. Que es vol buscar una soluci federal? Em sembla forca b, pero el primer que s'ha de fer s cercar les limitacions geogrfiques, i aix en segons quins Iloes pot ser kafki. A Alemanya, per exemple, van crear un land artifical pero viable ajuntant-ne tres que eren molt petits. s ciar que em cau b la soluci federal, pero em fara molta por que no tornssim a cau re en discussiors immenses i eixorques, verbals i barroques. Un deis temes clau avui s la convivencia lingstica a Catalunya? Quan vaig a molts nive/ls de l'administraci que avui existeix a Catalunya he de parlar en castel/. Aix m'haura de comportar alguna contrapartida. Pero el gran drama s que aqu no ens han sabut ni ensenyar b el castell. De tota manera, jo d'aix no en fara un problema poltic. L'ideals que tota la gent vagi aprenent el ctala.

pero mai de forma coactiva. El que cal s fer-ho i parlar-ne menys. En aquest pas passa sovint que es diuen unes coses i se'n fan unes al tres. De fet, sempre he cregut i continuo creient que la divisi de la societat no s per motius de parla sino per motius de possessi. D'altra banda, cal teir en compte que Catalunya ha estat un pas toleran t. Hem d'aprofitar la tolerancia per convencer tots els ciutadans entorn el tema lingstic. Totes les excitadons per la LO DE no teen gaire reflex a Catalunya, i estic convengut que el 23 de febrer hi havia ben poca gent disposada a secundar-Io a Catalunya. Per aix ens molesta el sectarisme prctic que s'ha imposat en aquest darrer perode en 'administrado del govern Pujol, conseqncia lgica, d'altra banda, deis quaranta anys de franquisme, que han fet forat. Em sap greu dir aqestes coses ara, perqu sembla que ho digui perqu vaig a les /listes socialistes, quan el cert s que ho he vingut dient sempre. El cataIanisme sempre ha sabut ser punta de /langa, precisament pe seu caire dialogant, i aquest catalanisme, aquest naci nal isme continua existint. E/ques trist s que ara aquesta prctica catalanista no emergeix perqu l'organitzaci poltica de qu es disposa no se'n volferress. I un simple canvi de govern, pot desbloquejar aquesta situaci? Jo cree que pot contribu ir-hi. Perqu ara estem assistint a una situaci en qu el poder poltic est empenyat a crear una societat paral.lela que no respon a la rea/itat de la vida. Perqu jo em pregunto: Respon a la rea/itat de la vida econmica la poltica migrada i parcial de concessi d'avals a determinades industries? Respon aja rea/itat deis comentars

15

quotidians el conjunt de pressions que es fan sobre e/s mitjans de comunicado catalans? Vo/en construir una rea/itat al marge de la vida. Aix es nota fins i tot en paraules que s'utilitzen en forma ridicula, com s el cas del terme "institucional". Totes "institucional" ara. Les visites son nstitucionals; e/s dinars son nstitucionals; suposo que e/s avals de la CARIC son tamb nstitucionals. De fet, el que es vol s evitar les critiques quan de fet tothaura de ser atacable menys la instituci en ella mateixa. Hi ha un abs de poder polftic un poder poltic escarransit, d'altra banda que ha fet perdre credibilitat i objectivitat a molts mitjans de comunicado i que fa que molts periodistes es fastiguegin o es lliurin ideolbgicament. El debat pblic real no ha existit perqu el poder polftic no l'ha facilitat i l'impuls que hi ha en la societat ha queNo ha exlstit un debat pblic real perqu el poder poltic no l'ha fciltat

dat indit. Realment, vern haur de desfer haur de ser un govern enderrocs: com en el Cata/ana -ai las!, el un pas previ.

el proper gomo/tes coses, especialista en cas de Banca sanej'ament s

Pero en el camp econmic s que la capacitat d'acci d'un govern autonmic s forpa recluida... Per descomptat que la poltica econmica per Catalunya es fa sobretot amb els mecanismes existents a nivel! de tot l'Estat, pero aix no treu que es puguin fer determnades actuacions que fins ara s'han negligit i que son prou importants. En primer I loe, la creado deis mecanismes financers adequats, que podra basar-se en les actuis entitats catalanes i que no t per qu hipotecar el pressupost de la Generalitat ni teir res a veure amb una poltica discriminatoria d'avals.

16

Es pot definir la situado actual amb aquella frase d'un lord anglas: "En faran un desert i d'aix en dirn pau." Un segon tema on cal incidir s en govern socialista francs, que o cree l'opini que cal prendre per la re- que ha estat crticat amb massa lleugeresa pels mateixos socialistas espaadequaci del teixit industrial i pronyols. El problema del projecte econoductiu espanyoli elpaperque hijuga el mic francs ha estat en l'exterior, no mn economic ctala. Es pot optar per destrossar 'estructura industrial del dins de Franga i el que succeeix s que pas obrint pas sense limitacions a tota el sector exterior no canviar, per mena de transnacionals, o b es pot exemple, mentre contnui'n manan t intentar mantenir, en la mesura del els republicans ais Estats Units. Jo possibie, el teixit industrial ctala fent pens que qui ha definit molt crrectaels retocs necessaris que permetin el ment la situado actual s un lord laborista i excel.lenteconomista que, fent manteniment de la competitivitat Estic convencut que aquesta segona una cita deis clssics, ha recordat ali de "En faran un desert i d'aix en possibilitat s viable i en dur-la endavant ens hi trobarem tots els catalans, dirn la pau". Elmateix enspotpassar a nosaltres: poden desertitzar el nostre tant l'obrer de Santa Coloma com l'empresari de Sant Gen/asi, de qu pas i d'aix dir-ne la fi de la crisi, tot confian ten el comencameni de la reacparlvem abans. tivado. La poltica econmica del govern socialista ha estat innecessriament moderada i des de Catalunya no "NOPERMETREMQUE s'ha sabut o no s'ha volgut intervenir ESDESERTITZIELPAS" en la presa de les grans decisions en Una de les pofmiques del mn de aquest terreny. l'economia s la discussi sobre, si existeixen poltiques econmiques Potser perqu el govern ctala de dreta d'esquerra. Tu, pe que tampoc no ha sabut fer-se respectar... dius, creus que hi ha un terreny D'una banda, pens que la poleconomic on caben uns plantejaments tica econmica moderada del govern mes d'esquerra, mes progressistes... socialista no ha portat el govern conCiar. Aix que no hi pot haver servador de Convergencia a entrar en diferencia entre poltiques d'esquerra i excessius conflictes. D'altra part, s de dreta noms ho diuen els de diretes. cert tamb que el govern ctala ha Una poltica econmica d'esquerra s, jugat a amagar el cap sota l'ala. Hi ha per exemple, la que ha intentat el l'assumpte-HJe la valorado deis tras-

17

passos, amb unes rebaixes finis que ning no ens ha explicat. Aix s lamentable i ens de/xa en una situado que pot resultar molt difcil. Hi ha, aixf mateix, la qesti del mecanisme del Fons de Compensado, on ens trobem amb l'absurd que en comptes de dir que ens toca una quantitat determinada i desprs cal distribuir una altra quantitat per a les zones mes deprimides, es comenca a l'inrevs, per la redistribuci. Rai'mon Obiols parla en el seu di'scurs econmic de mutaci, de canvi, mes que de crisi. Qu en penses? Hi estic forca d'acord. Perqu la crisi actual no t el carcter conjuntura! de les esdevingudes des del 1945 al 1970. De tota manera, pens que les liis fonamentals de l'economia capitalista es mantindran malgrat sigu cert que ens trobem altre cop en una crisi de fons que comportar canvis notoris. Josep Mara Bricall estar, dones, en el cinqu lloc de la llista socialista de Barcelona. De moment ell continua pensant en els avantatges i maldecaps que comportar ser diputat al Parlament de Catalunya. Continuar donant conferencies, la qual cosa I i resultar molt mes fcil que fer mtings. Continuar explicant ais seusalumnesel seu punt de vista sobre Tactual moment econmic, l'explicaci correcta del qual exigira probablement un entrevistador mes expert. I, mentre s'acosta la data del 29 d'abril, Josep M. Bricall continuar parlant amb cautela de l'economia submergida, arrufantel as quan se li esmenta la reprivatitzaci de Rumasa i cercantels noms desconeguts deis homes forts d'una nova dreta catalana que est sorgint de la qual, segons ell, Jordi Pujol no s ni en pot ser representant.

18

(1980-1984) Catalunya sota el govern de Convergencia i Uni

Una oportunitat perduda" per Uufs Armet

Aquest article vol analitzar minuciosament i profundament els quatre anys d'acci de govern del Sr. Jordi Pujol a la Generalitat, valorar robra desenvolupada pe Consell Executiu de Convergencia i Uni, tot comparant les promeses que en el seu dia se l feren al ciutad de Catalunya, amb la mes que decebedora realitat d'una acci de govern vergonyosa i mancada de qualsevol dos/ d'imaginaci. Es tracta de veure on rem i on som; de comparar on era Catalunya en la i ilusionada primavera del 1980 i on s en aquests moments; de realitzar un balang que permeti emmarcar aquesta obra de govern en la perspectiva deis interessos fonamentals del nostre pobl. El balan? s radicalment crtic. No S'HAN MALGASTAT ENERGIES pot ser d'altra manera, enfront d'una I avui, 1984, no pot afirmar-se de tasca de govern que ha fracassat en el cap manera que el projecte de conspropsit d'atendre els problemes vitis trucci d'una Catalunya autnoma siamb els quals avui s'enfronta la Catalugui realment un anhel viu i senttenel nya autnoma. L'acci de govern del Sr. Pujol ha fracassat, en primer lloc, conjunt de la societat catalana. Ben al contrari, totes aquel les energies que en en l'objectiu d'aconseguir la necessaria identificado, la simbiosi entre els els primers anys de la dcada deis setanta es desplegaren al servei de la lluiciutadans de Catalunya i la globalitat ta per l'autonomia no han estat, ni de del projecte autonoma bon tros, convenientment canalitzades Ha fracassat, tamb, en l'objectiu d'estructurar administrativament, d'u- en la tasca de la seva consolidado. La propia labor de les institucions autonna forma satisfactoria, l'autonomia miques de Catalunya passa, moltes vede Catalunya. I ho ha fet, finalment, a l'hora d'aconseguir que la Generalitat gades, inadvertida per a la majoria deis ciutadans. S'ha produt una desvalortjugues un paper capdavanter i actiu en zaci del capital poltic acumulat al el procs de reforma de l'Estat al qual llarg del temps. inevitablement assistim. Aquests quatre anys de govern de Aquesta prdua de crediblitat en el Convergencia i Uni,encapcalat pe Sr. procs autonmic s'ha donat, en gran Jordi Pujol, han malms l'objectiu mesura, per la duresa de les circumsprioritari d'assolir una autntica identi- tncies econmques i poltiques de caficado deis ciutadans del conjunt de rcter extern i tamb perqu les la societat amb el projecte autono- expectatives que s'hi havien dipositat ma S'ha dut a terme una obra de go- resultaven tal vegada excessives quant vern excloent i exclusivista. La credibia la necessitat de traduir-se en resultis litat en el procs autonmic s'ha posat concrets. greument en perill, a partir de tres inPero la responsabilitat recau fonacapacitis manifestes: la d'oferir un mentalment sobre el Consell Executiu projecte atractiu de Catalunya, la d'in- presidit pe Sr. Pujol, absolutament incorporar-hi en el seu s la immigraci, i capac d'emmarcar en un projecte la de fer front a la cris econmica, atractiu de Catalunya, els continguts dissenyant les lnies mestresdel model de la seva concreta acci poltica. En de sortida. lloc d'aixT^iem presenciat una polti-

21

22

ca de baix sostre, caracterizada per la manca d'maginaci i de referencia a un projecte global. Si b s cert que no correspon solament a les institucions autonmiques oferir aquest projecte global de Catalunya, sino a la societat sencera, no ho s menys que son els poders pblics els qui estn en condici d'estimular o desencoratjar la vitalitat d'aquesta societat per a expressar-se, organitzar-se i fer-se present en la vida pblica. I que en aquests moments l'aportaci deis diversos sectors socials de Catalunya de tots ells resulta indispensable per a articular una autonoma engrescadora per a tothom. POLTICA ENSOPIDA En lloc d'aix, l'acci de govern de Convergencia i Uni ha creat desinters i descoratjament entre amplis sectors de la nostra societat. Amb una poltica monocorde i sense dinamismes impossible construir avui l'estructura autonmica de Catalunya. Les actuis competncies de la Generalitat per a intervenir i conformar la realitat socio-econmica son, certament, limitades en molts camps. Pero tamb s veritat que la nostra primera instituci d'autogovem amb un pressupost de I'ordre deis 330.000 milions de ptes. disposa d'una capacitat inversora notable. I el Consell Executiu presiditpel Sr. Pujol tenia l'obligaci d'actuar com a instituci pblica representativa del conjunt de la societat catalana i, per tant, sensible al conjunt deis seus problemes. La nostra no s una societat uniforme i cohesionada. s, ben al contrari, el fruit de profundes transformacions i fractures, agreujades els darrers anys per la virulencia de la crisi econmica. Noms una poltica encaminada a permetre la cohesi social i la vertebra-

do vital d'aquesta societat, pot garantir que la realitat nacional de Catalunya es consolidi i persisteixi en el futur. I, en aquest punt, cal ser conscients d'un problema cabdal: la possibil itat de cohesionar la nostra societat, de forjar la Catalunya del dem, depn necessriament de la capacitat d'incorporar la immigraci en el projecte de la Catalunya autnoma. La integrado deis sectors immigrants resulta fonamental, bsica, per a assolir la credibilitat de la qual abans parlvem. Immigrants que, no ho oblidem, han contribu t amb gran sofriment i abnegaci al creixement de Catalunya. I que molts d'ellsi deis seus filis l'estimen mes que alguns nascuts aqu. Els primers quatre anys d'autonomia han suposat un ciar re troces en aquest terreny. L'acci de govern del Sr. Pujol no ha estat capac de Migar, de vincular de forma patent i manifesta, els interessos de I'autonoma i els deis treballadors de lesclasses popularsen general, quan la capactat per a establr aquest Ilgam havia estat un deis grans mrits de tota l'etapa de la lluta antifranquista a Catalunya, I tanmateix, aquest Iligam existeix. Els socialistes no enscansarem de repetir-ho. Avui, noms cal ser present en les aglomeracions de l'entorn de Barcelona per adonar-se que els qui paguen la marginaci de Catalunya en la inversi pblica no son els sectors privilegiats de la burgesia catalana, sino els treballadors aturats d'aquestes poblacions. Noms cal ser presents en aqestes zones com h som els socaIistes per adonar-se que la solidaritat que es reclama a Catalunya no la paguen aquests sectors privilegiis deis quals parlvem, sino els grups socials mes desafavorits, aquells a qui la crisi econmica mes ha perjudicat.

23

La tasca histrica que ens hem de la Generalitat, per si sola, no pot d'imposar, s la de vinculareis interes- acabar amb la crisi econmica, tamb sos d'aquests sectors socials al projecte, en aquest terreny tenem dret a espeautonmic. Perqu aquesta vinculacio, rar molt mes de les nostres institucions objectivament, existeix. Si no hoacon- d'autogovern. Res del que passa a Caseguim, haurem fracassat, com ha fra- talunya no pot quedar al marge de les cassat el govern monoltic de Conver- preocupacions de la Generalitat. I la gencia i Uni, que ha caracteritzat la crisi econmica s, certament, un tema seva acci en una marginaci sistem- cabdal. tica deis immigrats en el projecte autoLes institucions que conformen nmic. l'autogovern de Catalunya han de teir Marginaci palesa en el propi estil la capacitat per a situar-se enfront deis poltic del President Pujol, que con- problemes. Han de teir la valenta de necta exclusivament amb nuclis molt dir on som i on anem a cada moment. determinis de la poblado catalana i I han de fer-ho sense cofoismes ni no amb el seu conjunt; en la poltica complaences, situant les coses en el econmica i sobre l.'atur; o en la poca terreny de la realtat. Una realitat que atenci al salari social; o discriminant si b ens mostra com Catalunya s la clarssimament determinis nuclis terdesena regi industrial europea, tamritoriais com I'rea Metropolitana de b ens diu que noms s la seixantaBarcelona a l'hora de les inversions de sisena regi d'Europa (d'entre centla Generalitat; o amb una poltica culdues) pe que fa a la renda per cpita. tural adrecada noms a unsquants reiI que darrera d'ella tan sois hi ha, prcnes de taifes. Exemples en trobarem ticament, les mes pobres regions d'ltmolts. lia i la majoria de les d'Espanya, Grecia i Portugal. Una realitat que ens diu que la taxa d'atur de Catalunya s, ara LACREDIBILTAT ja, la mes alta d'Espanya, i que els secAUTONMICA, EN JOC tors productius que havien constituft l'eix del desenvolupament de CataluLa credibilitat de! projecte autonnya han quedat desballestats, i que nomic est en joc. La crisi, amb els seus ms un esforc co.l.lectiu de gran enverefectes de desmoralitzaci coljectiva i gadura qu posi en peu el conjunt de deteriorament del teixit social, sens les energies de la societat pot redrecar dubte, ni ha contribut. I encara que la situaci de la nostra economa. l'acci de goverri del Consel Executiu

24

Pero per aconseguir-ho cal parlar amb el llenguatge de la veritat, cal posar al servei deis diferents sectors socials, formules d'acord punts de contacte mitjancant les quals sigu possble concertar elsesf orcos. I, abans que tot, cal que ens posem d'acord sobre les altematves que, realment, se'ns oferexen. I, cal dir-ho, la inercia de les coses n's una, encara que no la mes positiva. Noms establint mecanismes de concertado entre els dferents sectors socials i econmics ser possible fer front a I'esf ore de planificado i programado que la sortida de la crisi econmica requereix, i a la necessitat de dissenyar un model viable del futur econmic de Catalunya. El govern del Sr. Jord Pujol ha actuat de manera excloenten aquest terreny, prescndint de les ofertes de collaboraci que, generosament, se li han formulat des de diversos sectors. El Consell Executu de Convergencia i Uni ha demostrat durant els darrers quatre anys que si t un projecte econmic, la societat no el coneix. I la societat catalana t greus problemes que el Sr. Pujol o b no coneix o no s capac de resoldre. En qualsevol cas, el divorci s real. Sense capacitat d'oferir un projecte atractiu de Catalunya, sense capacitat d'incorporar la immigraci, i sense un acord social sobre el futur economic de Catalunya, la credibilitat del procs autonmic no es consolida. M'he referit abans, com a segon element caracteritzador de la situaci poltica, a la deficient institucionalitzaci administrativa de l'autonomia. Institucional itzar administrativament l'acci de govern vol dir sser conscients que estem en una etapa histrica en la qual s'estableixen les bases de la configurado futura del conjuntdel procs autonmic. Catalunya compta amb

una pobra experiencia d'administraci pblica. I quan l'ha tinguda l'haviscuda com una intrusi repressiva. Tanmateix, ara els problemes son uns altres. El govern del Sr. Pujol ha estat incapac de sortir del tnel del temps, no ha entes que l'acci de govern no perdura amb una mentalitat estreta i amb la temptaci de substituir amb el voluntarisme la manca de capacitat d'organitzaci. Les persones dedicades al servei de la fund pblica son, en la major part deis casos, professionals responsables i dignes. El que cal s posar aquesta capacitat al servei d'una estructura administrativa austera pero efcac, sense caure en els doserrors t i pies que s'han produi't: el de gestionar I'administrado pblica com si es tracts d'un petit negoci familiar, i el de prescindir de la necessria formalitzaci que requereix la consolidado de l'acci administrativa en pro d'una pretesa eficacia en la gesti. Institucionalitzar l'autonomia ha d'sser un objectiu cabdal de l'acci de govern; per aconseguir-ho cal dotar de sentit d'Estat aquesta acci, i prestigiar i potenciar els estrets marges disponibles. El prestigi de les institucions ha de quedar per sobre de les opcions poltiques implicades en la lluita partidista. En aquest sentit, l'esforc per objectivitzar el desenvolupament administratiu s la millor garanta de la seva perdurabilitat. Ben al contrari, la manca de respecte pels condiconaments formis incrementa el rsc de caure en partidismes i clientelismes que tots hem de lamentar. El govern del Sr. Pujol ens ha condui't a la prdua de la necessria neutratitat de l'administraci autonmica i a la seva apropiado partidista. S'ha caiguten un provincialisme administratiu, en un centralisme barcelon a l'hora de distribuir ,els responsables; s'han poli-

25

26

titzat els papers de la funci pblica, s'ha identificat la instituci de la Generalitat amb un partit o una coalici: Convergencia i Uni. La hipottica bondat d'uns objectius en tot cas sempre hi ha la valorado subjectiva mai no pot justificar la manca d'escrupolositat en el respecte ais procediments formis. La institucionalizado administrativa de l'autonomia de Catalunya poda haver estat un exemple de rigor i serietat en un context com l'espanyol que no constitueix precisament una guia paradigmtica de bona administrado pblica. Hem assistit, en canvi, a un motiu mes de frustraci poltica. El govern del Sr. Pujol ha preferit, en moltes ocasions, prescindir deis formalismes i s'ha col.locat en aquesta estreta frontera on resulta difcil apreciar si el favoritisme no ha substitut finalment l'objectivitat en pro d'una pretesa agilitat administrativa. Exemples d'aquesta realitat els tenim en l'opacitat a l'hora de concedir estudis i dictmens, en el desequilibri de l'estructura funcionarial, en el paper de l'escola d'Administraci Pblica, o en la privatitzaci de l'activitat pblica (vegi's Carie, Rania, compra de terrenys, e t c . ) . La tasca de vertebrado institucional de Catalunya hauria d'haver constitut un objectiu central de l'acci de govern del Sr. Pujol, pero ha fracassat, tamb,en aquest aspecte. He assenyalat abans com a tercer element caracteritzador de la situaci poltica, el deteriorament del paper de la Generalitat i, per extensi, de la imatge de Catalunya, en el conjunt de I'Estat. LA LAMENTACI S LA NORMA El govern del Sr. Pujol ha convertit la lamentaci en norma de conducta

poltica usual. I aix s negatiu per a Catalunya. En primer lloc, perqu suposa oblidar la relaci de forces reals i l'objectivitat deis esdeveniments poltics; en segon lloc, perqu el problema que cal plantejar-se s el de si, en aquests moments de transformaci profunda de l'estructura de l'Estat, serveix millor els nteressos nacionals de Catalunya una actitud permanentment reivindicativa, que propicia la imatge interessada d'una Catalunya allunyada i poc solidaria amb els interessos generis, o b la d'una actitud de dileg i col.laborad o amb la resta de comnitats autnomes, amb les quals objectivament existir una coincidencia d'interessos, durant una llarga etapa del procs autonmic. x s per aquest motiu que els socialistes creiem que la tasca histrica que correspon a la Generalitat s la d'encapcalar i dirigir el conjunt de les comunitats autnomes en aquesta etapa immediata, defensant la necessitat d'un profund reequilibri del pes deis diferents nivelIs de govern en favor deis governs autonmics, i en lgic detriment del govern central. En aquesta operaci de reequilibri, els interessos de la Generalitat i els de les altres comunitats autnomes son objectivament els mateixos, i constituira un error imperdonable caure en el parany posat pels successius governs centris, que han desviat sovint la protesta de les comunitats autnomes menys afavorides cap a aquelles comunitats suposadament riques i opulentes. En aquest procs, els problemes i les dificultis que apareixeran son,tanmateix, notables. Els homes i dones que a Catalunya hem lluitat per l'autonomia noms podem abordar la nova estructura territorial de l'Estat amb

27

uns propstsnequvocament reformadors, aix ho hem de proclamar. A Catalunya, l'autonomia per la qual hem combatut s una autonoma de continguts clarament poltics. La prova de foc d'aquesta voluntat la constituir l'amplitud del camp de les competen cies legislatives reservades a les comunitats autnomes, la seva capacitat per a regular legislativament l'activitat de les administracions locis l'autonomia administrativa de les quals ha de quedar plenament garantida en mbits significatius de competencia. La Generalitat ha de desplegar un paper d'interlocutor institucional privilegiat de l'Administraci central a Catalunya. El Govern Pujol, pero, ha ignorat lamentablement el paper de les adminstracions municipals de Catalunya. Criteris d'una minsa visi partidista han fet oblidar en el decurs deis quatre anys de pujolisme I'autntica histrica vocaci municipalista de la Generalitat. H ha hagut una manca de coordinaci deis municipis i d'actuacions concertades. Tampoc no s'ha donat la desitjable consulta i coordinaci a I'hora de les actuacions inversores i la poltica de subvencions. Els darrers quatre anys han palesat una inexistencia total de poltica de rgim local, tan des del punt de vista legislatiu com de l'administratiu. I ha mancat, tamb, una poltica comarcal, tan extraordinriament necessria donada l'estructura territorial de Catalunya amb tots elsseusdesequilibris i diferencies.

LACONSTITUCI I L'AUTONOMIA
Els socialistes pensem que, en el camp del model autonmic, els lmits encara no estn definits. s cert, i no pot amagar-se, que sectors rellevants tracten lcitament d'imposar una lectura centralista i uniformitzadora d* la

Constituci, que no afavoreix les nostres aspiracions autonmiques. Els socialistes de Catalunya estem en contra d'aqestes posicions i creiem que, tamb lcitament, s possible realitzar una nterpretaci autonomista de la Llei de Liis que sigu respectuosa amb la dversitat territorial de l'Estat espanyol i amb els dferents graus de voluntat d'autonoma poltica que, sens dubte, es manifesten. El fet diferencial ctala existex, i nosaltres reivndquem pera Catalunya un grau d'autonomia que no ha d'sser necessriament dntic al d'altres comn tats autnomes. I aquest s un corol.lari bsic que tothom haura de teir present. Aix com que I'alternativa real a aquesta va no s una via mes autonomista sino la reforma restrictiva del ttol VIII de la Constituci, alternativa proposada, per cert, per les forces mes conservadores de l'Estat espanyol, hereus drectes de I'Administrado franquista, i que amb tanta faciltat reben el suport d'aliats ocasionis o de llarg cam situats a les prpies files de Convergencia i Uni. Nosaltres, en canvi, som partidaris d'aprofundir la via constitucional de fer-ho des d'una posici autonomista, tractant d'obtenir el mes ampl consens possble entre les forces poltiques catalanes i, posteriorment, negocant l'acord amb les forces majoritries en el Parlament espanyol, de cara al desenvolupament legislatiu pendent, i que constitueix el complement indispensable del procs d'aplicaci de l'Estatut. L'acci de govern del Consell Executiu presidt pe Sr. Pujol ha fracassat perqu no ha estat capac de donar una resposta satisfactoria a les grans qestions entorn de les quals ha de bastir-se el projecte autonmic. A la necessitat d'estimular la formulaci d'un ampli projecte col.lectiu, transformador de la societat, sense marginacons ni exclusi-

28

vismes, capac d'aglutinar voluntis en la lluita contra la crisi econmica, s'ha contestat amb una poltica de baix sostre, que ha prescindit deis interessos apressants deis sectors mes desafavorits de la nostra societat; a la necessitat d'avancar en la lnia de dotar d'un substrat administratiu slid l'obra de govern, pensant en la perdurabilitat de les institucions abans que en els interessos immediats de partit, s'ha contestat amb l'apropiaci privatista de l'Administraci pblica i amb la seva utilitzaci instrumental, A la necessitat de desenvolupar un paper actiu en el procs de transformaci de l'Estat en col.laborado amb les altres comunitats autnomes potenciador de la capacitat de negociaci de la Generalitat amb el Govern central, s'ha contestat amb l'automarginaci i la negociaci excloent i, tantes vegades, frustrant. Cal que el Sr. Pujol faci l'esforc d'honestedat necessari per a reconixer que el seu govern ha decebut profundament les esperances de la societat catalana en les virtuts de l'autonomia, en la confianca que l'autonomia serveixi per a alguna cosa. La necessitat de procedir a profundes revisions en l'acci de govern s, al nostre entendre, un fet evident. La necessitat d'una nova orientaci de l'acci de govern ha d'sser propugnada, avui a Catalunya, per tots aquells sectors sensibles al sentir de la societat i a l'evoluci de les circumstncies politiques. CALEN MODIFICACIONS POTIQUES A FONS Una nova acci de govern no s pero possible si no es produeixen modificacions de fons, prviament, en els diferents nivells decisoris de les nostres institucions publiques, en la majoria parlamentaria que ha donat durant

Catalunya no es correspon amb la situado de govern minortari que hem patit, ni amb aquest estat d'esperit que oscil.la permanentmententre /es grans frases i les combinacions mes tristes. quatre anys suport al govern i, en el partit poltic que forma govern; i en la presidencia de la Generalitat. I aquesta nova acci de govern, aquest nou estil poltic savui imprescindible per a retornar ais ciutadans de Catalunya la seva confanca en la viabilitat del projecte autonmic. El Sr. Jordi Pujol ja no esta en condicions de transmetre la credibilitat necessria,ni en el si efe la societat catalana ni en la

29

resta de l'Estat, que permeti emprendre les mesures que fan falta. Haestat un home amb certes qualitats de polemista, pero sense la visi de l'home d'Estat o deThome de pobl. Catalunya no es correspon amb la situaci de govem minoritari que hem patit, ni amb aquestestat d'esperit que oscil.la permanentment entre les gran frases i les combinacions mes tristes, Catalunya pot donar de si molt mes del que dona. Resumint el balanc que els socialistes establim deis darrers quatre anys de govem de Convergencia i Uni, sota la batuta del Sr. Jordi Pujol, es pot concloure que: Catalunya ha viscut sota un govem minoritari i monocorde, que ha estat ineficac, que ha comes errors importants, i que, sobretot, ha donat proves evidents de manca de generositat i d'autntc sentit nacional. No ha volgut que tot el pobl de Catalunya se sents involucrat i participes del procs d'autogovern poltic. I no ho ha vlgut perqu sapque Tnica possibilitat de la seva permanencia en el poder, passa per mantenir uns sectors vitis de la societat catalana en els llimbs de l'abstencionisme i de la no-participaci. El Sr. Pujols'ha mogut amb una perfecta congruencia amb aquesta poltica (que mes que de Convergencia haestat de divergencia). Ha estat un home de partit i no un home d'instituci.

30

'Avaluado de la poltica econmica"

per Joaquim Monells

A la primavera del 1980, quan Convergencia Democrtica de Catalunya acceda al govern de la Generali tat definitiva, esdeven ia forca evident tal com l'evoluci posterior ha confirmat de manera indiscutible que, juntament amb robjectiu de consolidar i desenvolupar les institucions nacionals d'autogovern, cala rec/assificar com a prioritari resfore per redrecar la situado preocupan t que des de feia ja alguns anys caracteritzava reconomia catalana. Des de mitjan els anys 70, la inversi productiva a Catalunya mostrava una dinmica de creixement negatiu, l'evoluci de /a producc/ romana virtualment localitzada al voltant del creixementzero, i s'enregistrava un procs d'acumulacio d'atur. En aquest darrer aspecte, conv assenyalar que a la primavera de 1980 la taxa dfatur a Catalunya afectava ja l'11,6 per cent de la poblado activa -superant 'ndex de desocupado en el conjunt de l'Estat espanyol, mentre que en comarques com el Valles Occidental o el Baix Llobregat l'atur asso/ia ja el 21 i el 19 per cent respectivament, per esmentar noms dues comarques amb mercis laboris recentment mo/t castigis per lacrisi.
Ates que CDC es feia carree del govern de la Generalitat en el context econmic de la segona-crisi energtica internacional de 1979-80, no resultava particularment agosarat anticipar un escenari a curt termini primers anys 80 en el qual 1'economia catalana s'endinsaria en l'autntic nucli dur de la crisi. Tal com efectivament ha succet en el transcurs del perode 1980-83. Contemplant un entorn de carcter mes estructural, la responsabilitzaci governamental de CDC s'esdevenia. en uns moments en qu eren ja ben palesos els greus dficits d'infrastructures col.lectives que patia l'economia catalana i llur desequilibrada distribuci territorial i social, alhora que es detectava un procs de desindustrialitzaci de l'economia catalana; signifcativament, mentre el 1975 el valor afegit brut del sector industrial suposava el 48 per cent del total de l'economia catalana, a les darreries de 1979, en canvi, aquella proporci s'havia reduit al 42 per cent. . Parlisi del creixement econmic i de les inversions productives, augment de l'atur, procs de desindustrialitzaci i hipoteca de greus mancances i desequilibris d'infrastructures col.lectives configuraven, per tant, una situado econmica a Catalunya certament gens satisfactoria, enfront de la qual cap govern de la Generalitat no poda defugir la seva responsabilitat de plantejar com a prioritari un projecte de reconducci de la nostra realitat econmica. Tanmateix,el balanc de l'actuaci econmica del govern, examinat serenament des de la perspectiva de quatre anys, suggereix que CDC va defugir des del principi aquella responsabilitat. DEL MODEL SUECA LA DESERTITZACI CONCEPTUAL I val a dir que l'Estatut d'Autonomia atorgava a la Generalitat tot un seguit de competncies en materia de poltica econmica, a partir de les quals hauria estat possible la formula-

31

ci d'una poltica econmica per part de la Generaltat, en un context en qu la situado de crisi econmica i de canvi poltic i institucional a Espanya i a Catalunya constituen una oportunitat histrica per a plantejar un projecte a llarg termini per a reconduir el nostfe sistema econmic i institucional. D'altra banda, CDC gaudia de l'avantatge histricament nic de poder vertebrar una estructura institucional de la General tat prcticament a partir de zero i, per tant, de poder-la adaptar a les necessitats d'una poltica econmica nova i propia de Catalunya. Malgrat la necessitat objectiva de prioritzar la problemtica econmica I'existencia d'aquestes condicions favorables per a desenvolupar una actuaci econmica, eis darrers quatre anys d'acci de govern a Catalunya han contemplat, en canvi, una successi d mesures de poltica econmica que, Fa quatre anys de fet, han constitut noms concreCDCgaudia de cions mprovisades, descoordinades i l'avantatge dutes a terme des de la perspectiva del historie nic curt termini, d'una poltica econmica de poder de Yanar fent, carcter i tzada per una vertebrar una manca de coherencia mnimament estructura ins- identificable i per la manca de refetitucional de rncia a cap plantejament integrador la Generaiitat de pol(tica econmica. prcticament Aquesta successi d'actuacionsecoapartir de nmiques que caracteritza el balanc zero... deis quatre anys, va ssociada a un fenomen prou arrelat a CDC, com s una certa ambiguitat apriorstica de les neralitat. En aquest sentit, les posiactituds i posicions econmiqus d'acions econmiqus de CDC i els seus quest partt. criteris d'actuaci econmica estn Una primera circumstnci que con- sovint supeditis a aquella prioritat i, tribueix a explicar una certa dosi d'am- per tant, s'interpreten com a simples bigitat econmica rau en el carcter variables instrumentis al servei de essencialista de la prioritat nacionalista l'objectiu superior de reivindicado i que CDC o alemnys d'alguns sectors enfortiment de Vessncia nacional de de CDC interioritza i projecta des Catalunya. En definitiva, en una condeis seus orgens i durant els anys de siderado apriorstica, per a CDC la transido poltica i de govern de la*Ge- ideologa econmica i la coherencia de

32

les actuacions econmiques solen stuar-se en un segon pa: en materia econmica res no queda exclos a priori i tot pot justificar-se a posterior! en nom d'una idea superior escassament connectada amb les realtats econmiques. Addicionalment, un segon factor ha contribu t tamb a l'esmentada ambigitat econmica de CDC, factor d'altra banda que, considerat d'una manera generrica, no s exclusju de Convergencia sino que en els darrers anys de transido poltica, pressumiblement ha afectat d'altres partits o grups poltics: la relativa rapidesa amb qu CDC va renunciar a l'apassionada reivindicado del model suec que scioeconmicament completava, dhuc amb una certa elegancia, la vessant nacionalista per a instal.lar-se, desprs d'una tmida i breu excursi al model holands, en I'actual espai convergent sobtadament desertitzat de models a imitar. Per a una CDC que, a mitjan la dcada deis anys 70, s'autointerpretava pblicament com el centre-esquerre del pas, Sucia constitua aleshoresel mirad social-demcrata avancat a imatge del qual la retrobada identitat nacional de Catalunya configurara un nou sistema econmic i un nou esquema de convivencia social. S'escau, pero, que a mitjan la dcada deis 70, Sucia constitua una economa fortament terciaritzada (l'economia catalana era fortament industrializada), desplegada en una extensi com ara California, s a dir catorze vegades l'extensi de Catalunya, amb una densitat demogrfica que era una dcima part de la catalana (20 hab./Km2 enfront de 176 hab.) i una poblaci culturalment i lingsticament homognia, amb una renda per capita de mes de mig mili de pessetes, que

La inexistencia d'un projecte econmic global ha condicionat una acci de govern mancada de programado econmica i de coordinado institucional. gaireb triplicava la renda catalana d'aquell moment, amb unes exportacions superiors al bili de pessetes, s a dir, 11 vegades superiors a les catalanes que no arribaven ais cent mil milions... i contrastant amb la Catalunya predemocrtica d'aleshores, amb un partit social-demcrata, com ara el suec, al poder des de 1932. La qesti de l'enlluemament i; ulterior renuncia convergent al model suec no resulta tal com el simple fet de la perspectiva histrica podra fer creure del tot anecdtica, perqu probablemetn reflecteix quelcom de mes profund en el tarann de CDC. En aquest sentt, d'alguna manera, el sndrome suec reflectex la creenca en bona manera sincerade CDC segons la qual un cop aquest partit assums el govern de la Generalitat i, per tant, acompls l'autoatribuTt rol historie de pal de paller del pas, podra emmotllar a voluntat una realtat socio-econmica catalana suposadament fluida i dcil per anar-la adaptant a un model nrdic. Expressatamb una certa cruesa, CDC pretenia estirar la realitat socio-econmica a la Catalunya postfranqusta vers l'Europa del Nord,quanprobablement l'acttud mes positiva al repte autnticament ambicis era a la inversa: d'empnyer una economa catalana atrapada en les este nalles de la crsi econmica, del procs

33

de desindustrialitzaci de les deficincies d'infrastructures.

LA POLTICA ECONMICA D'ANAR FENT COSES

Aquella manca de voluntat poltica real de prioritzar la problemtia econmica de Catalunya, aix com aquesta ambigitat apriorstica de les actituds i posicions econmiques de CDC, s'ha tradui't en la no existencia, en el transcursdeisdarrersquatre anys, d'un projecte econmic global, d'una visi globalitzadora de com cal impulsar i reordenar I'economa catalana. En aquest sentit, els darrers anys han demostrat que la poltica econmica a Catalunya ha quedat reduda a una L'esmentada inexistencia d'un simple poltica intersticial d'aprofitaprojecte econmic global ha condcioment puntual oportunista de petits racons, de petits intersticis que cir- nat tina acci de govern mancada de cumstancialment van deixant les grans programaci econmica i de coordiempreses, les multinacionals i l'Admi- nado institucional. En aquest sentit, la nistraci central de l'Estat. Una acci prctica molt estesa els darrers anys de govern basada en aquest tipus de d'anar fent coses ha impedit la formupractiques permet que I'energa i els lado d'actuacions seqencals que prerecursos potenciis de l'actuaci sentin una coherencia, que s'orentin econmica del govern es dispersin i es vers l'assoliment d'objectius econmics debilitin en petits impulsos voluntaris i prioritzats que es referexn a horitdesordenats. L'organitzaci de treballs zons temporals defints. Actualment pblics nfrastructurals en el context resulta prou significatiu el fet que el deis esforcos de lluita contra l'atur, o govern de la Generalitat no disposi enla poltica discrecional d'avals finan- cara d'un organisme especfc de procers a la industria constitueixen exem- gramaci econmica, al marge d'una ples que iI.lustren deficincies en la Direcci General de Programaci Econmica adscrita al Departament d'Ecoconcepci global del govern. noma i Finances que, malgrat l'assigPe que fa a aquest darrer aspecte naci nominal de funcions del Decret deis avals financers, un cert confusio169/1980 de 23 de setembre - n o nisme i una pressumible discrecionamodificat pe posterior Decret 99/ litat amb indicis d'irregularitats han 1981 de 2 d'abril sobre reestructuraci presidit tot el procs avalador de la orgnica del Departament d'Economia Generalitat. Procs que, mancat d'una i F nances-, se centra exclusivament concepci global, s'ha caracteritzat per l'existncia de diferents tipus d'avals, en tasques prpies d'un servei d'estudis uns formalitzats a travs de la CARIC econmics.

del Departament d'Industria i Energa de la General itat com els del Decret 511/1982 o els del Decret 575/1983-, alguns concedits a empreses viables, altres a empreses insolvents aquests darrers avals han costat al contribuent diversos centenars de milions de pessetes, alguns concedits respectant els criteris d'atorgament (lmits quantitatius, dimensi de l'empresa, adscripci a un pa de reconversi...) i d'altres sense una referencia completa a les clausules preestablertes, alguns ncorporant un carcter bsicament tcncfi.nancer, i d'altres encobrnt preocupacions electoralistes com ara els mes recents - e n quantitats exagerades del Decret 575/1983 del 27 de desembre.

34

Un exemple recent d'entre els nombrosos que podrien presentar-sede manca de programado econmica fa referencia a una autntica aglomerado d'actacions i disposicions financeres en els darrers mesos de la present legislatura, que ha vist com, precipitadament i desprs de nombrosos perodes de passivitat dispositiva la Conselleria d.'Economia i Finances assumia competncies sobre les Caixes Rurals, decretava sobre auditories i control de l'obra social de les Caixes d'Estalvi, tirava endavant les Neis de l'lnstitut Ctala de Crdit Agrari i la de regu lacio del control de les Seccions de Crdit de les Cooperatives, i els projectes de llei de l'Estatut d'Empresa Pblica, del Fons d'Acci Territorial i de la funci interventora de les entitats f nanceres. La descoordinaci institucional de les actuacions ecnmiques ha anat paral.lela a l'esmentada manca de programado d'aquestes. En aquest aspecte en els darrers anys ha esdevingut freqent que cada conselleria econmica produeixi actuacions econmiques sense coordinado amb la resta deis departaments. Al marge d'aquesta major o menor coordinado de competncies i funcions entre les diverses conselleries econmiques i del seu nombre, hauria convingut que aquesta tasca la realitzs una oficina de coordinado econmica dependent directament de Presidencia, o, en el seu cas, una eventual Primera Conselleria. La investidura recent i per tant, polticament tardana d'un superconseller econmic en la persona de I'actual titular de la Conselleria d'Economia i Finances i amb funcions de supervisi i coordinaci de les conselleries econmiques, probablement no respon tant a aquella preocupaci de coordinaci institucional estable, sino mes aviat a

interessos immediats associats a la distribuci de rols poltics a l'interior del govern de la Generalitat i de CDC de cara a la preparado de la contesa electoral autonmica de la primavera de 1984.

LA POLTICA ECONMICA D'APARADOR La mateixa filosofa i prctica 'anar fent coses ha abocat el govern de CDC a la temptaci constant d'actuacions econmiques precipitades mancades de prou perspectiva a mitj i a llarg termini, actuacions que, en definitiva, acaben coincidint en politiques que podrem anomenar d'aparador. El seguit d'aquest tipus d'actuacions esdevindr forca llarg: tanmateix se'n poden oferir algunes mostres. En aquest sentit, esdev actualment difcil d'esbrinar mes en I la de l'efecte d'aparador quina va sser la utilitat i la rendabilitat del Consell Assessor del Crdit que el Decret 111/1980 del 13 de juny, adscrivia al Departament d'Economia i Finances com a rgan superior consultiu i assessoren materia crediticia a Catalunya, a menys que l'nic sentit d'aquest consell no fos el de permetre que en el Decret 119/1980 de juliol de nomenament de vocals i vice-president del consell apareguessin com a pressumptament vinculis a la nostra instituci autonmica financers tan il.lustres pero no personalment vinculis a Catalunya com els senyors Botn, Escamez o Carvajal Urquijo, amb els respectius noms traduitsal ctala. En la mateixa lnia, un segon exemple fa referencia ais Plans d'Ocupaci Juvenil de la Conselleria de Treball. L'Ordre del 19 de gener de 1983 regu-

35

lava la posada en marxa del Pa Experimental de Promoci de l'Ocupaci Juvenil de la Generalitat, amb una dotaci de 433 milions de pessetes. Ulteriorment, l'ordre de 10 de gener de 1984 ordenava el // Pa d''Ocupado Juvenil de la Generalitat, amb una dotaci de 500 milions de pessetes. En quatre anys, el govern, per tant CDC, haur destinat933 milions de pessetes a l'ocupaci juvenil, havent mobilitzat en aquests anys uns pressupostos de despeses de l'ordre de 970.000 milions de pessetes (agregant les liquidacions pressupostaries deis anys 1980, 1981, 1982 i 1983 i afegint-hi una estimado de les previsions pressupostries per a 1984). Comparant el volum global de despeses pressupostries de la Generalitat en el perode 1980-1983 i l'assignaci pressupostria destinada a l'atur juvenil 650.312 milions de pessetes i 433 milions, respectivament resulta que aquest problema ha mobilitzat el 0,07 per cent de la despesa pressupostria de la Generalitat. Addicionalment a mitjan 1983, l'atur juvenil estimat a Catalunya segons les estadstiques de de CINE afectava 243.000 joves, de manera que l'atenci pblica de la Generalitat a cada jove aturat es xifrava en 1.800 ptes.. Aqestes xifres resulten suficientment eloqents per a i I.lustrar l'efecte bsicament testimonial o d'aparador de les mesures instrumentis per a lluitar contra un problema tan greu com s actualment a Catalunya l'atur juvenil. El Decret 560/1983 de 27 de desembre, sobre auditories i obra social de les Caixes d'Estalvi (completat per l'ordre del 30 de desembre de 1983 sobre el contingut i presentaci deis informes d'auditoria), dictat quan l'article 7 sobre la funci inspectora del Decret de 29 de desembre de 1080

encara no ha estat del tot aplicat, constitueix un tercer exemple d'actuacions econmiques que cerquen impactes aparents pero que no suposen una autntica incidencia sobre la realitat econmica que pretesament s'intenta regular. A diferencia deis nombrosos exemples que caracteritzen l'acci de govern d'aquests darrers anys, l'actuaci econmica del govern autonmic hauria de defugir el recurs a qualsevol maquillatge de la realitat i hauria de cercar, en canvi, incidir-hi amb la mxima eficacia, si fos possible amb una eficacia que s'acosts ais nivells que resulten habituis en els sectors mes competitiusdel sistema econmic. Finalment, cal fer referencia a la qesti de la relaci entre l'actuaci econmica del govern de la Generalitat i la de I'Administrado central de I'Estat en aquests darrers anys. Relaci que, com s sabut, ha estat difcil, en ocasions crispada i alguns cops boicotejadora d'iniciatives. A diferencia de les actituds que han predominat els darrers anys, la poltica autonmica noms tindr entitat propia si som capacosde reconduir la situado actual, cercant un equilibri entre dosextrems tots ells frustrants: la imposici unilateral deis criteris econmics de l'Administraci de 'Estat que ofega qualsevol possibilitat d'actuaci autonmica i d'iniciativa creativa i que acaba conduint a una prctica de supeditaci sistemtica, i, a l'altre extrem, l'intent de prescindir de tot el seguit de condicionaments estatals, que s'autoqualifica i esdev frustrant atesa la seva mateixa inviabilitat. En aquest sentit, en comptes de les practiques de fets consumats, de les poltiques de confrontado, de lamentado i d'explotaci victimsta,que han caracteritzat aquests darrers anys la poltica econmica del

36

govern de CDC, conv un canvi d'orientaci que accentui' la vessant positiva d'un nou estil de negociaci institucional en materia de competncies econmiques de les dues administracions, i de participado autonmica en els organismes econmics estatals. UN NOU ESTIL DE POLTICA ECONMICA Des de la perspectiva deis propers quatre anys, el disseny de la poltica econmica a realitzar des de la Generalitat presenta dues vessants que, malgrat la interdependnica de les diverses actuacions econmiques, han d'sser considerades de manera diferenciada. D'una banda, l'actitud de la poltica econmica del govern de la Generalitat enfront de la poltica econmica de l'Administraci central de l'Estat. I d'altra banda, la poltica econmica propia del govern de la Generalitat enfront de la realitat econmica de la Catalunya actual, configurada com a comntat autnoma. A diferencia del que sovint ha succeit en els darrers quatre anys, caracteritzats mes aviat per una actitud de contenciosos i malentesos, la primera vessant esmentada ha d'sser presidida pe principi de la complementarietat. Complementarietat que ha d'expressar-se a tres nivells. El primer nivell, en el qual certament ens haurem de moure mes a nivell d'actituds poltiques que no pas de realitzacions concretes, fa referencia al suport, per part del govern de la Generalitat, a la pol tica econmica de sanejament deis desequilibris financers nflaci, dficit de la batanea de pagaments i dficit pblie i financament d'aquest que practica l'Administraci central, amb el propsit de facilitar la incorporaci de l'economia espanyola a un eventual procs de reactivaci

econmica internacional. Malgrat la inexistencia d'instruments de poltica macroeconmica, el govern de la Generalitat ha d'sser conscient que, noms a partir d'una realitat econmica no hipotecada per greus desequilibris financers, l'economima catalana i I'espanyola podr gaudir deis efectes positius de transmissi d'una reactivaci internacional. Pe que fa al segon nivell de complementarietat, el govern de la Generalitat ha d'endegar les negociacions oportunes o. ha d'impulsar l'acci legislativa del Parlament de Catalunya per a la participado de la nostra instituci nacional en els rgans de programado i decisi econmica, tant pe que fa a les institucions publiques de carcter comercial, industrial o f nancer empreses de TIN I, baes oficiis... com ais organismes administratius Consell Econmic i Social, INE, INEM...-. En aquest sentit, en diversos terrenys de l'activitat econmica i de l'administrativoeconmica, cal teir ciar que atesa la.limitado deis nstruments disponibles resulta mes eficient una poltica decidida de participado que no pas els nstruments espordics sovint frustrants de substituci-confrontaci amb l'Administaci central de l'Estat. Finalment, el tercer nivell de complementarietat ha de concretar-se en l'exercici de la influencia poltica de la Generalitat, i en la participado efectiva d'aquesta en les grans lnies de reformes institucional i de reestructuracions de l'aparell productiu que I'Administrado central ha endegat el 1983 o planeja fer-ho el 1984. En aquest aspecte, conv remarcar els processos de reconversi industrial que son dissenyats a nivell estatal aix com les reformes institucionals com les -del sistema de la seguretat

37

social o del sistema educatiu. La segona gran vessant d'actuaci s la poltica econmica propia del govern de la Generalitat. A diferencia de I'anterior, aquesta ha de ser particularment sensible ais principis problemes i desequilibris que pateix actualment l'economia catalana; problemes i desequillbris que, sense sser del tot indiferents ais de la resta de l'Estat, presenten pero especificitats intensitats propies. En aquest sentit, cal establir un esquema de prioritats que, en la situaci actual, es concreten en l'ocupaci, les infrastructures i la competitivitat. La primera prioritat es localitza en el problema de l'ocupaci, que esdev relativament mes preocupant a Catalunya en relaci al conjunt de l'Estat, tant pels nivelIs absoluts actualment assolits com pels ritmes de creixement. En aquest sentit, la preocupado pe problema de l'ocupaci ha de constituir l'eix central de l'acci de govern, enfocant-lo des d'una perspectiva global que sobrepassi l'mbit estrete de la Conselleria de Treball i que es recolzi en una coordinado deis diversos departaments del govern. En segon lloc, una altra prioritat fa referencia ais dficits d'infrastructures, arran d'un procs de dues dcades de creixement econmic quantitatiu desordenat que no ha estat complementat per una expansi paral.lela de suports bsics ni per una distribuci territorial racional d'aquests. I,en tercer lloc,esdev prioritaria la necessitat d'estimular de manera programada i amb resultis efcacos la competitivitat del sector empresarial privat, en particular pe que fa referencia a les petites i mitjanesempreses i, a un nivell diferent, a l'activitat exportadora del conjunt del sector privat ctala. El teixit industrial ctala re.col-

^,

^r

->

*r

tel
za en una base de petites i mitjanes empreses, la flexibilitat natural de les quals, enfront de les noves condicions, pot convertir-les en una enorme potencialitat de creixement econmic. Aixf mateix, en sser l'economia catalana molt oberta a l'exterior, l'exportaci configura un terreny virtualment il.limitat d'expansi econmica. Una poltica econmica orientada a aqestes prioritats s'ha de basar en la utilitzaci de les orientacions pressupostries de reassignaci de despesa pblica, en l'elaboraci d'un pa unificat d'inversions publiques tradicionalment escasses a Catalunya i en la canalitzaci cap a aquelles finalitats dintre deis marges possibles deis recursos f inancers afectables.

38

"La desertitzaci del mn cultural"

per Ramn Serrano

La cultura ha estat, al llarg del temps, el principal fil conductor de la continui'tat nacional catalana, carent del suport que han tingut altres nacions, derivat d'un aparell d'Estat propi. Dues carcter stiques han fetpossible la continui'tat de la cultura catalana (dues qestions oblidades per la dreta): la seva capacitat integradora, i la seva condici de cultura oberta ais corrents mes innovadors. Aquests han estat uns trets que han caracteritzat la cultura catalana al llarg del temps i sense les quals, avui Catalunya no mantindria les seves virtualitats com a naci. Avui, pero, malgrat que la Generalitat disposa de totes les competncies en materia de cultura, Catalunya ha caigut en una mena de parentesi respecte aquesta tradici. La concepci patrimonial que el govern ha tingut de la instituci i la seva concepci limitada i reaccionaria del que s cultura, ha enfonsat el pas en una pos/ci secundaria respecte a la resta de pobles de lfEstat. S'ha construi't una barrera que ha impossibi/itat la creaci d'una dinmica nacional, amb participado de totes les energies creatives del pas. Una barrera que ara caldr enderrocar. S que no estn els temps per a crear necessitats pressupostaries artifiEn el passat I Encontr d'Escriptors ciis, per aixecar instituts, i oficines de a Catalunya, celebrat a Barcelona a nova planta, no. Pero la major part de mitjan marc, fou aprovada una moci les institucions i associacionsexistents, de censura a la Generalitat per l'escas- no depenents de la Generalitat, els sa sensibilitat que sobre el tema de la ajuntaments, les diputacions, i els sercultura havia demostrat. Cada cop son veis de les Caixes, han quedat margimes les veus que parlen sobre la manca nats i descoordinats amb la manca d'una poltica cultural coherent en els d'una poltica globalitzadora amb cara diferents camps de les arts i les lletres. i ulls. S, s'ha fet alguna cosa, s'han atorgat ajudes, premis, subvencions, atenDEL FET CULTURAL cions a temes i problemes concrets. AL FET HIMGSTIC Pero han estat accions que han abocat La concepci de la cultura que ha a una poltica cultural que no ha estat primat des del consell ha estat retroberta, amplia i ordenada. En primer lloc, podrem dir que no grada, basada sovint en la reducci del ha existit un mnim esforc per a crear fet cultural al fet lingstic, amb una una nfrastructura cultural que respon- incapacitat endmica per a comprengui a les necessitats d'una Catalunya dre i donar respostes a fets tan aclaparica i complexa, sociologicament par- radors com la pressi cultural anglolant. Una Catalunya oberta al mateix saxona, o com la realitat cultural de les temps a les nostres coses i a les un ver- grans conurbacions industriis (amb sis. Una Catalunya progressista i a la els problemes que aix comporta vegada tradicional en elsseuscostums, d'aglomeracions urbanes, suburbis, plural, abundant, fecunda i polifnica. atur juvenil- e t c . ) . Aquest reduccioLA CULTURA ANEGADA

39

nisme al fet lingstic ha suposat la concentraci d'esforcos en camps marginis, mentre s'oblidaven aspectes centris. Un cas paradigmtic, ha estat, per exemple, la poltica cinematogrfica, basada en l'mfasi sobre el doblatge de films estrangers en ctala, mentre es negligia el necessari foment de la producci de cinema propi. En relaci amb els intel.lectuals i creadors artstics, des del Palau de la Generalitat ha dominatel recel i la por al discurs lliure. La conscincia que poca gent amb solvencia ntel.lectual legitimaria el discurs poltic del partit del govern, tenyit de "nacionalisme" dret. La por a la crtica ha abocat accions directes o indirectos de censura i control de limitado de la llibertat d'expressi i de creaci. Potser per tot aix no hi ha hagut ni inters ni capacitat per dissenyar una poltica global i seriosa de suport a la creaci en els diversos camps. La projecci exterior de la cultura del pas ha consistit en fets puntuis i discontinus, en accions de rendibilitat immedata pero senseefectes acumulatius i sense cap planejament. SEPARACIONS AMB L'ADMINISTRACI LOCAL De cara ais ajuntaments, la tcnica dominant ha estat tamb el recel i, a voltes, el boicot objectiu, negligint l'imperatiu poltic i moral de la cooperado institucional. Les relacions de la Generalitat amb els municipis han estat marcades per una certa voracitat expropiadora en matries de patrimoni (fet que contrasta amb el descontrol i la tolerancia excessiva que hi ha per part del Consell Executiu amb el patrimoni de la Generalitat regentat per mans privades). En quatre anys s'ha oblidat la fund coordinadora del govern "btala.

Han estat rriolt significatius els irvtents d'obtenir traspassos indeguts de I'Administraci local, aix com certs convens (biblioteques i museus) sota condicions impensables, arribant al punt culminant de la seva poltica amb l'intent confiscador de la llei de Museus. En lloc de cercar-se un rigor com i una coordinaci entre les diferents branques de I'Administrado que treballen el fet cultural, ha primat una febre acaparadora, i fins i tot, s'han arribat a duplicar servis des del govern (biblioteques, etc.) en un exercici irracional de conseqncies cabtiques. CONSOLIDAR EL TE>XIT CULTURAL Al llarg d'aquests quatre anys, s'ha trobat a faltar una poltica de seriosa consolidaci del teixit social, deis grups i entitats generadores d'activitats culturis. Hom podia observar criteris clientelistes amb infinitat d'actuacions disperses a nivel I local, sense cap mena de consulta ni de coordinaci amb ajuntaments implicats, que creaven sovint greus disfuncions. S'ha fet una poltica d'aparador sense continutat, curulla de jomades puntuis ("Expocultura", trobades d'ateneus, de grups folklrics, etc.) i magnes concentracions, sense major conseqncies, sense que es dedus cap acci permanent de suport i renovaci de les diverses actuacions culturis. La poltica de difusi cultural s'ha caracteritzat pe seu desarrelament. Ha consistit massa sovint en la distribuci arbitraria de productes, sense participado del destinatari ni en la.programaci, d'una manera unilateral i centralista. Una de les deficincies que, a curt i llarg termini podem notar mes els ciutadans, s la inexistencia d'un pa serios de creaci d'equipaments (tea-

40

tres, auditoris, cases de cultura, etc.) mitjancant una normativa que impliqui la distribuci lgica d'aquests equipaments per tota la geografa, emprenent accions especiis on els dficits assoleixen nivells tercermundistes. L'acci de govern en aquest sentit, podra qualifcar-se d'arbtrria motivada per raons de prestig i de pressi immediata de la demanda.

UNACAIXAFORTA PER AL PATRMONI CULTURAL

En l'aspecte del patrimoni cultural, deis museus, la Generalitat ha realitzat una poltica d'acceptaci passiva deis criteris estatals. No ha existit cap reglamentado pe funcionament deis museus, ni s'han creat, en quatre anys, uns servis generis, que fessin possible disposar duna mnima infrastructura. Hi ha hagut projectes de museus sense valoracions pressupostries prvies, ni de funcionament ni de manteniment, cas del Museu de la Ciencia i la Tcnica de Terrassa. O, com en el cas del Museu Arqueolgic de Tarragona, s'ha acceptat passivament que la Generalitat es quedes amb unes competencies nul.les. A I'hora de repartir pressupostos, de subvencionar museus amb diferent trtularitat, la qualificaci de la poltica de la Generalitat es podra anomenar de nepotisme. Lessubvencions i ajudes econmiques destinades a museus no directament mediatitzats per la Generalitat ja que aquests s'enduen un 98 per cent del pressupost han estat prcticament nul.les (3 milions). Cal observar, paradoxalment, que desprs de I'inters mostrat per la General itat en el cas de la conservado ambiental deis museus durant aquests darrers quatre anys, a Catalunya no deu haver-hi cap museu amb problemes d'ambientaci o conservaci. Aix

Les actuacions de suporta la creado msica/ han estat pobres i escasses. noms deu passar a fora deis lmits del Principat. Contrriament al cas anterior, les exposicions megalmanes s'han realitzat amb inversions desaforades i sense cap benefici pe futur del conjunt musestic del pas. En definitiva, podra qualificar la poltica musestica com tancada, com per tancar l'art en una caixa forta. Amb una actitud agressva contra insttucions, amb l'ambici de substituir la propia manca de programaci per la presencia autoritaria i sovint excloent en la gesti deis museus. Aix s'ha volgut revestir de compromisos econmes abstractes, f ins i tot, intentant anuUar les competencies que les administracions locis tenien sobre els museus a travs de la signatura de convens.

POLTICA ARQUEOLGICA
Si fessim un informe que valores la

41

utilttzaci teta de tes competncies en materia de poltica de) patrimoni arqueolgic, veurem que ha estat una poltica sense nord. Mentre per una banda ni havia un excessiu nombre de permisos per a excavacions, per altra, s'han obert un nombre mnim d'expedients per a protegir paratges, entorns i conjunts, aix com s'ha tingut molt poca preocupado per a conservar els monuments i els jaciments ja existents. Dins de la programado de la salvaguarda del patrimoni, deis jaciments, han entrat sovint criteris i interessos aliens a l'arqueologia, mentre ha mancat un servei d'inspecci tant tcnic com policial per a la conserva del patrimoni, possibilitant per al futur un major gaudiment per part de la majora. El que s s'ha notat s la falta d'un centre nacional que reculli la documentado necessria per a totes les La poltica d'ajutal I libre ha estat de caire paternalista amb les editorials del Ifibre en ctala

excavacions, globalitzant les tasques portades a terme per les universitats i certes fundacons privades, i formulant un inventan. De fet s un camp en el quai prcticament caldr partir de zero i crear un veritable servei de restaurado, conservado i anlisi de materials que cobreixi les necessitats de museus i excavacions.

CALDRIA TREURE LA POLS ALS LLIBRES En la poltica bibliotecria tenim un altre exemple de com han fracassat els convens culturis amb els ajuntaments. Segons la llei de biblioteques de) 3 d'abril de 1981, la Generalitat havia d'estabiir convens amb e!s municipis de mes de 5.000 habitants "pera crear i mantentr biblioteques obertes al pblic" i "servis bibliotecaris descentral i tzats" a les ciutats de mes de

42

30.000 habitante. On aquests convens s'han establert, els ajuntaments han hagut d'assumlr les mes greus obligacions econmiques. A mes, en aquests quatre anys no han estat creades ni la "Xarxa de Biblioteques de Catalunya" ni la "Xarxa d'Arxius histories de la General itat". Pe que fa a la quantitat de convens per a la creado de biblioteques estables al llarg de la geografa catalana, aquests no superen la vintena, i son solament quatre el nombre de convens per a l'establiment de biblioteques itinerants. En el terreny de la poltica de promoci i difusi del llibre podem ser molt esquemtics i crtics. Ha estat una poltica de caire pater nasta amb les edtorials del llibre ctala, encara que discreta en les ajudes, gaireb simblica. Tenim t'exemple de la compra de tres-cents exemplars per

part de la Instituci autonmica de tots els ttols que apareixen, i no haura de quedar-se aqu. S tenim en compte la profunda crisi en qu es troba el sector des de fa uns quants anys (amb greus problemes estructuris i econmics) la poltica editorial ha estat veritablement pobra escassa. No s'ha portat a terme tampoc cap protecci a les editorials en castell, tot i sser l'Estat espanyo! el quart pas del mn en la producci de ttols i el cnqu en I'exportaci de llibres, i haver participat Catalunya en uns percentatges del 50 per cent en el primer aspecte i del 65 per cent en el segon. (vientre hem de reconxer que potser ha fet mes el departament d'Ensenyament que el de Cultura a Chora de fomentar la lectura en l'edat escolar, tamb fcilment s'observa l'absoluta nul.litat legislativa en materia editorial : : &; :|i. * $:' Al llarg deis quatre anys s'observa una absoluta nul.litat legislativa en materia editorial.

43

en els quatre anys de govem convergen! La burocracia i la poltica han primat a l'hora de decidir els criteris de les beques i ajudes. I, paradoxalment, TV3 ha ignorat des del primer dia de les seves emissions l'existncia deis llibres i d'aquesta immensa riquesa editorial del nostre pobl. Esperem que per Sant Jordi s se'n parli!

L'ESCENA, CAP PE R AVALL Des del 1975 fins avui, la nostra societat s'ha desenrotllat, i s intil de creure que continuem vivint en una situaci anormal per a justificar la manca d'iniciatives. Per part deis grups artstics continua existint en aquests moments una por absoluta a tirar endavant qualsevol projecte amb perspectiva de futur. Des de la conselleria de Cultura aquests quatre anys han comportat una pol tica de pegats i d'efectes, de fer coses puntuis i de prestigi mmediat. Sobre el Centre Dramtic de la Generalitat han recaigut responsabilitats que haurien d'haver estat primerament assumides pels responsables de la poltica cultural global des del Consell. El Centre Dramtic ha assumit, d'aquesta manera, unes funcions mes prpies d'una direcci general de teatre que no ha portat cap poltica institucional que comportes la creaci d'infrastructures i ajut a la iniciativa privada (que en aquest cas no vol dir una iniciativa amb nim de lucre, ja que prcticament no existeix la figura de l'empresari en el sector). A travs de les produccions propies i de l'acaparament d'espais, la Generalitat i els seus poltics han arribat a una situado kafkiana: mentre hj^ ha un Consell Executiu que es proposa aju-

dar el mercat lliure, en la poltica de teatre s'ha tendit a l'estatalitzaci, primant un determinat tipus de muntatges, en lloc d'acollir nous projectes o crear-ne d'alternatius. La Generalitat ha volgut suplantar les funcions del sector privat. En el moment en qu es programen deu muntatges per una temporada i quatre son encarregats a directors estrangers, vol dir que no s'han recollit els projectes de base i que la iniciativa ha passat a ser institucional. Aix no vol dir que s'hagin d'excloure les collaboracions estrangeres, sino que aqestes haurien de ser, culturalment i a llarg termini, rendibles. Si h ha hagut una lnia de producci, aixo no obvia perqu no existeixi cap plantejament de descentralitzaci i difusi perfectament coordinats. s evident que el Centre Dramtic (que no t perqu posar-se al mateix nivell que l'Ajuntament de Barcelona) hauria d'haver produt espectacles transportables per a evitar una central itzaci evident a la ciutat. De fet, en el camp del teatre es fa necessaria una acci d'emergencia, una acci immediata que impliques a tots els treballadors d'aquest camp, i que no passs per accions singulars com fins ara (en les quals, per exemple, s'ha preferit despendre 50 milions per restaurar el Teatre Fortuny de Reus, que no crear, amb aquests diners, uns quants espais al llarg de la geografa catalana i fer-los capacos d'acollir activitats regulars). TORNAR A FER DE CATALUNYA UN CENTRE DE PRODUCCI DE CINEMA Catalunya ha sofert durant molts anys una forta repressi de la seva llibertat creativa i ha observat impotent

44

el progressiu desmantellament de la seva industria cinematogrfica. Catalunya, que abans de la dictadura era el centre mes important de producci i distribuci de cinema s avui una trista caricatura del que va ser. El retorn de la democracia ha trobat una industria gaireb sense infrastructura per a produir cinema comercial i cultural de projecci nacional i internacional. La General itat, a travs de la conselleria de Cultura, a Chora de reivindicar els traspassos en materia de cinema, hauria pogut plantejar mpliament, amb tots els sectors afectats, la reconstrucci des de baix del cinema ctala. La manca d'una poltica imaginativa i coherent de la Direcci General de Msica, Teatre i Cinematografa ha produt la inhibido de possibles inversors dins d'aquesta industria. La manca d'iniciatives durant quatre anys s'ha traduft en l'absncia d'una imprescindible llei del cinema i mitjans udiovisuals (tal i com va prometre Max Cahner en les jomades de clausura de les Converses sobre Cinema a Catalunya). En conclusi, no s'ha fet cap estudi serios per afrontar amb realisme una reconversi i ajuda deis sectors de producci, distribuci i exhibici cinematogrfica, ni -per potenciar les institucions especf icament culturis. Igualment, al llarg d'aquests anys, hem observat el progressiu tancament de cinemes per totes les comarques catalanes. Fins al moment, la Generalitat no ha portat a terme cap estudi serios sobre les causes d'aquests tancaments, per aix no s'han valorat amb criteris constructius les possibles sortides a la crisi amb empresaris i treballadors. I, el que encara s mes greu, s'ha restat impassible davant del tancament de cinemes en moltes poblacions petites, on la desaparici d'un local que hauria pogut sser aprofitat

Catalunya, que abans de la dictadura era el centre mes important de producci i distribuci de cinema, s avui una trista caricatura del que va ser. per altres activitats s especialment greu. Cal assenyalar tamb la confusa poI tica en materia econmica de selecci de pel.lcules estrangeres per al seu doblatge en ctala, generalment de multinacionals nord-americanes, en detriment de productes europeus i autctons. En definitiva, ha persistit un buit de projectes poltics per a la normal itzaci de la industria del cinema ctala. S'ha fet una poltica de tapar forats, sense dileg. Ni tan sois TV3 ha tingut el gest de demostrar alguna sensibilitat amb el sector del cinema, ja que no s'ha parlat de propiciar cap acord amb el sector. UNA MSICA SENSE IMPULS L'actual govern de la Generalitat no ha tingut una poltica musical a l'altura del que la msica ha significat al llarg d'aquests anys a Catalunya. La mxima elaboraci s'ha fet pblica a travs del Llibre Blanc del Servei de Msica, subtitulat "La poltica musical", que es redueix a una serie de consideracions generis, que ni descriu ni aprofundeix quina s la problemtica real de la msica a Catalunya. Es pren en considerado tan sois la msica clssica, oblidant un fenomen tan mportant pe nostre pas com s la cane popular, que queda segregada a

45

testes i altres diversions. L'nica cosa que proposa el Llibre Blanc son mesures de carcter puntual per tal de cobrir algunes deficincies que subsisteixen en el sector. La difusi musical ha estat l'aspecte on s'ha dedicat mes atenc per part del servei de Msica. Possiblement perqu era el que oferia una imatge propagandstica mes important al llarg de la geografia. S'han creat diferents cicles: concerts d'estiu, de Sant Jordi, Msica ais 4 vents... i series: el llibre del piano, els orgues de Catalunya.... Aquests concerts, si b han expanditla msica per tot Catalunya, no es pot dir que hagin ajudat a promoure una afecci i una cultura musical de forma profunda, ni a curt ni a llarg termini. Per l'organitzaci deis concerts no s'ha tingut en compte la tasca fonamentalment didctica que ha d'exercir la Generalitat ni les necessitats del pblic a qui anaven dirigits. Tampoc no s'han tingut en compte, en molts casos, les opinions deis ajuntaments amb I larga tradici organitzativa. Noms alguns han aconseguit que se'ls financessin programes concertis per ells mateixos. Les series de concerts organitzades pe Servei no han tingut un criteri ciar pe que fa a la contractaci deis msics, i especialment deis msica cata' lans. Mentre alguns semblen ser els msics oficiis, d'altres han de realitzar grans esforcos per a ser contractats. Pe que fa al suport i a la creaci, han estat escassos i de pobre contingut. L'acci del Servei s'ha limitat a subvencionar escassament iniciatives proposades per l'Associaci Catalana de Compositors. No s'han assentat les bases estables per a la promoci i difusi de noves composicons i ni tan sois s'ha r,ealitzat una acci eficac per a difondre la msica de compositors catalans de categora internacional om s

el cas de Robert Gherard. La tnica de pobresa en les realitzacions es demostra en la resta de camps marcats pe Llibre Blanc. Son els casos de la poltica de publicacions, prcticament nul.la i les de dotaci d'una infrastructura material adequada, en la que destaca tan sois la dotaci d'alguns pianos per a determinis ajuntaments. El Llibre Blanc parlava de crear una orquestra, un ballet i uns cors oficiis i considerava essencial una tutela pblica de I'pera. Per descomptat, cap deis tres primers punts no ha estat acomplert. Tot el pressupost i l'atenci sembla que han anat dirigits a l'pera. I en el mateix camp de Topera s'havia realitzat la nversi de la creaci d'una anomenada Orquestra de Cambra de Catalunya, que havia de portar aquest genere per les comarques catalanes. A la f i deis quatre anys, d'aquesta orquestra noms se n'ha sabut la seva presentaci a Barcelona. L'ENFONSAMENT DEL TITANIO En f i , desprs de fer unaanlisi,encara que breu i superficial, del Departament de Cultura de la Generalitat, ens trobem com a balanc deis quatre anys un buit cultural important, una gesti tpica de dretes pero sense cap coordinaci ni planificado, una poltica acceptable des d'un punt de vista de normalitzaci lingstica, pero amb escassa sensibilitat cultural. Un exos de personalismes, poltica d'aspersi, una mica "al que surt", a "l'esquitxada", de desconcert, de navegado sense cap nord concret. Si en el nostre pas hi ha algn Titnic cultural, aquest ha d'estar navegant o malauradament naufragant per les aiges de la Generalitat, de Tactual Generalitat.es ciar.

46

"Conselleria de Treball; de la beneficencia

al Clientelisme" per Xavier Guitart

La Conselleria de Treball de la Generalitat sota el guiatge del senyor Rigol s'ha convertii en els darrers quatre anys en el palad de les irregularitats administra t/ves en tots els camps. Ha relegat de la se va actuado qualsevol de les mnlmes normes infieren ts a una correcta gesti pblica. Un exemple d'entrada: davantde la pregunta formulada per una parlamentaria socialista per tal d'esbrinarels criteris de la contractaci administrativa del departament, conixer el nombre d'expedients que aquest tenia, si les contractacions havien estat directes, a quines empreses s'havia contracta ti quines ten en mes d'un contrete, rnica resposta fou una estricta carta en la qual es de a que les qestions fi nanceres les ha de tractar el Tribunal de Comptes. Ni una sola paraula sobre les contractacions.
La gesti de la Conselleria pot caracteritzar-se globalment pe continuisme respecte deis servis traspassats de l'administraci anterior. No s'ha exercit tampoc en aquest casen profunditat la competencia pe desenvolupament i la reorganitzaci deis servis traspassats. I podem comencar parlant de I'IMAC (Institut de Mediado i Arbitratge de Catalunya). Aquest organisme continua avui amb la mteixa estructura anterior al seu trasps a la Generalitat. S'ha perdut una oportunitat d'or per a desenvolupar una estructura descentralitzada d'aquell en les diferents zones de concentrado industrial, amb el greu perjudici que aix comporta tant per ais treballadors com per ais empresaris. S'han privatitzat excessivament els mecanismes de mediado, tant en els conflictes com a l'hora de signar convens. No s'ha fomentat la celebrado de sessions de treball en qu les parts discutissin llurs controvrsies, ni se'ls han facilitat locis pblics on poder realitzar-les. L'absncia d'una poltica d'informaci ais ciutadans i la duplicitat de competncies entre lesadministracions publiques en aquesta materia ha ocasionat entre els administris confusi, incomoditat i desorientaci. La conselleria no ha actuat, en absolut, per tal d'aprofundir en la democratitzaci d'aquells organismes nstitucions on les centris sindicis han de participar en el control de la gesti. La presencia deis interlocutors socials s'ha donat sempre amb considerable retard, i acceptada en tot cas amb fortes reticncies. Durant els dos primers anys de govem, les centris sindicis no han tingut la mes mnima presencia institucional. Quant al funcionament de l'administraci laboral, pot qualificar-se de catic. Els expedients administratius referents al visat del calendan laboral, la qualificaci professional, l'ordenament laboral, els horaris i els toms, etc. no s'han resolt en els terminis previstos per la Llei de Procediment Laboral, amb la consegent inseguretat jurdica per ais administris. Respecte a al fiscalitzaci de les normes laboris, no s'ha fet prcticament res quant a l'acompliment de la normativa d'hores extra, pluriocupaci, control de les normes de contractaci, drets sindicis en I'empresa, etc. El Consell de Treball ha estat vctima d'unr actuaci, per part de la

47

coselleria i del govern Pujol en general, orientada a la seva paraltzacii bloqueig, per aconseguir aix que un nstrument bsic de dileg de concertaci restes en una autntica va morta. El funcionament de I'IMAC ha estat comproms directament i no ha gaudit de Tobjectivitat que I i era imprescindible.

L'INSTITUT DEL TEMPS LLIURE Competencia exclusiva de la Genera I i tat des de 1980, I'Institu del Temps Lliure ha funcionat sense cap normativa ni legislado desenvolupada des de Catalunya. La total incapacitat del departament en aquest tema ha ocasionat que I'Institu s'hagus de continuar regint per les liis dictades antigament pe govern de Madrid: quant a residencies, a bns sindicis, etctera. Circumstncia especialment greu ha estat la manca de qualsevol servei que organitzs aquests bns, la qual cosa ha provocat una Marga llista d'irregularitats. Per una banda, es dona una percentatge molt elevat de gent que son sempre els mateixosa l'hora d'utilitzar els servis de l'lnstitut, fet que per si mateix ja demostra smptomes de corrupci. Per altra banda, hi ha servis que son utilitzats en benefici privat i d'altres que es troben en un deplorable estat de conservado, o que durant aquests quatre anys la Generalitat ni tan sois s'ha adonat que I i pertanyien. De 24 unitats de bns sota la tutela de l'lnstitut, n'hi ha mes de 20 a les quals encara no s'ha adrecat cap representant de la Generalitat. Es donen casos de cases en ruina, o com el camping de Pineda que s utilitzat per un particular.

Un altre motiu d'escndol s la residencia de Tarragona, que s un terreny pblic del qual s'ha fet una concessi privada de 9.000 metres quadrats aproximadament al Club Martim de Tarragona. Evident resulta que ens trobem davant d'una flagrant irregular i tat, i mes quan no h ha cap document respecte a la cessi, sino una simple autoritzaci verbal. El patrimoni de l'lnstitut hauria d'haver estat regit per la Conselleria d'Economia i Finances i no pas per la de Treball. Pero a la "gent de casa" tot els est b. Altres exemples de com no ha de funcionar una Conselleria de Treball de la Generalitat els tenim en la manca absoluta d'una poltica de salt i d'higiene en el treball: durant aquests quatre anys, els professionals no han rebut ni una sola orientaci en aquest sentit per part de la nostra administrad o autonmica. Igualment en el tema del cooperativisme. En aquest darrer aspecte, cal dir que la Direcci General de Cooperatives s'ha trobat obstruida per la seva propia composici de personal. L'existnca d'un Director General, onze funcinaris i deu caps s'ha menjat prcticament tot el pressupost destinat a subvencions i ajuts. I d'aquest fet n'ha resultat una actuaci poltica prcticament nul.la. Cal denunciar, tamb, que s'ha afavorit un determnat sector caciquil de cooperatives, en contra, moltes vegades, deis propis criteris del Consell Assessor de Cooperado a Catalunya, que es va desfer a principis d'any.

ANTIPOLTICA D'OCUPACI La gravetat del problema de l'atur feia imprescindible tractar-lo des d'una

48

perspectiva global de poltica econmica per part de tot el Consell Executiu de ia Generalitat. En lloc d'aix, hem vist com el tema s'esllanguia en mans d'una sola conselleria, la de Treball, mes semblant a una instituci benfica que a un organisme de gesti pblica. El senyor Pujol exagerant al mxim la seva natural inhibido enfront deis problemes de la Catalunya real no ha fet tamb quant a J'atur, traspassant la responsabilitat del tema de l'ocupaci al senyor Rigo), que ha hagut d'assumir en la seva conselleria ali que havia d'sser objectiu prioritari de tot el govern. Mai no s'ha plantejat el senyor Pujol una poltica clara i decidida per reduir la situaci de l'atur a Catalunya. Efs innombrables plans que la conselleria ha preparat han fracassat tots ells d'una manera evident i estrepitosa. Una poltica d'aparador i de despeses totaiment innecessries ha comportat que centenars de milions de pessetes anessin a parar a activitats mai no justificades -xarxes d'oficines d'ocupaci, de benestar social, despeses de promoci,etc. Ja el 25 de setembre de 1981, el Parlament de Catalunya aprobava la resoluci segent: " 1 1 . El Parlament constata que les accionsempresespel Consell Executiu, pe que fa referencia a la luita contra l'atur, no han complert els criteris acordats pe Parlament, i no han assolit els objectius previstos, i que son necessarisen conseqncia, un canvi i una reorientaci de la poltica econmica del govern, que doni compliment ais acords parlamentaris de fer prioritari i'objectiu de l'ocupaci a Chora de determinar les inversions publiques.

El funcionament de 1'iMACha estat compromes directament i no ha gaudit de l'objectivitat que liera imprescindible.
12. El Parlament exigeix la presentado d'un Pta de Mesures urgents que desenvolupi totes les responsabilitats autonmiques per fer front, com a objectiu prioritari, a l'atur, moit especialment pe que fa ais plans de reconversi." Dos anys desprs, el 27 de maig de 1983, el govern Pujol no havia variat la seva actuaci, i el Parlament es manifestava de nou: " 1 . El Parlament de Catalunya constata que,en materia de poltica econmica i de lluita contra l'atur, el Conseli Executiu no ha tingut al llarg deis tres anys de legislatura, un pa de poltica econmica coherent, eficac, articulat i coordinat, que permets afrontar els efectes de la crisi econmica sobre l'aparell productiu i l'activitat econmica de Catalunya, i que albora integres com a eix prioritari el rellancament econmic de cara a la generado de llocs de treball, sino que noms ha dut a terme un seguit d'accions, no totes encertades, ni tan sois trabades entre si. El Parlament considera que el document trames i l'exposici del Consell Executiu expressen la inexistencia d'una poltica econmica orientada a \a lluita contra l'atur. El Parlament de Catalunya constata,

49

tamb, que el Consell Executiu ha incomplert les resolucions d'aquest Parlament que fan referencia a l'atur, i que les mesures d'actuaci econmica i social que el Consell Executiu ha anat adoptant, no han seguit les resolucions aprovades per aquest Parlament, i no han possibilitat la necessria concertaci econmica i social a Catalunya. El Parlament insta el Consell Executiu a promoure un acord bsic per fer l'estructuraci d'una poltica econmica basada en la planificado concertada amb nstitucions econmiques representatives, amb associacions empresarials i amb organitzacions sindicis, i que tingui com a objectiu prioritari la poltica d'ocupaci" La veu del Parlament sobre el tema no suposa mes que la constatado d'un fracs poltic del govem Pujol, en el que podrem denominar "antipoltica d'ocupaci". Per ais plans d'ocupaci, la Generalitat - e l govem Pujol- ha invertit 5.000 milions de pessetes. Aquesta xifra, petita dins el pressupostglobal de l'ens autonmic, no ha estat invertida amb un mnim criteri de rendabilitat econmico-social. El govem de Convergencia i Uni ha generat una poltica amb voluntat clarament assistencial-lectoral sta. Una actuaci assistencial rendible, pero al mateix temps, des d'un punt de vista electoral. Podra parlar-se, fins i tot, de malversaci de cabalspblics. Amb 5.000 milions de pessetes b que podria haver-se creat algn lloc de treball estable. Durant els darrers quatre anys, el conseller Rigol ha anunciat mes de set plans d'ocupaci, que mai no s'han posat en marxa.

OFICINESDEPARTIT
Quan el Consell Executiu de la General itat va proposar que es creessin un seguit d'oficines d'informaci i assessorament de la poblaci treballadora, els socialistes ens hi vam oposar considerant que significaven una duplicitat de funcions amb I'INEM, i perqu contribu ien a crear confusionisme entre la poblaci treballadora, que fins ara havia acudit ais ajuntaments o a aqestes mateixes oficines de I'INEM. Posteriorment, la sorpresa mes desagradable ens va arribar en comprovar l'arbitrarietat amb qu les oficines foren creades. Desprs d'una ordre del conseller Rigol, aparegudael dia 11 de novembre de 1983 al Diari Oficial de la General itat, es donaven 8 dies a tots els treballadors aturats que estiguessin inscrits a I'INEM, perqu presentessin una pre-inscripci per tal de treballar en les dites oficines, i sser benef iciaris d'una determinada subvenci econmica. Aquesta ordre de la Conselleria de Treball infring tots els principis de convocatoria de places per a la funci pblica possibles: En primer lloc, el principi de seguretat jurdica i de publicitat en la convocatoria, ja que noms son vuit els dies que es donaven de temps per a la inscripci. En segon lloc, s'infringiael principi d'igualtat, ja que discriminava molts i molts treballadors en atur, que no se'nvan assabentar perqu la convocatoria no fou donada a conixer en els mitjans de comunicado. En tercer lloc, es vulneraven els principis d'objectivitat, ja que no s'especificava cap requisit concret per a

50

Perais p/ans d'ocupaci, la Generalitat ha nvertit 5.000 milions. Aquesta xifra, petta dins del pressupost global, no ha estat invertida amb un mfnim criteri de rendibilitat econmicosocial. treballar a les oficines.. Noms s'hi deia que "es valoraran les aptituds objectives" sense explicitar-les. I aix constitueix el summum de la subjectivitat. Es podien haver especificat algunes d'aquestes aptituds: haver treballat en el camp social, saber ortografa, saber ctala, etc.. i no es fu. Fent una lectura poltica de I'obertura d'aquestes oficines, cal constatar, en primer lloc, que s'obriren amb els diners que caldria haver destinat a enfrontar seriosament els efectes de l'atur. Al seu davant, per altra banda, es col.locaren militants de Convergencia Democrtica de Catalunya i d'Uni Democrtica "tanto monta, monta tanto" que no cobraven i que tenien sota les seves ordres els trebaladors que havien estat contractats. Tot un exemple de programa funcional, absolutament indigne per a qualsevol Administrado pblica, i noms comparable a I'poca caciquil de la Restauraci. En definitiva, - un nou programa fallit d'ocupaci, deis encetats pe senyor Rigol, i del qual ca exigir una clara responsabilitat, quant ais milions que s'hi han gastat. Els socialistes de Catalunya pensem que cal demanarel traspsde I'INEM a la nostra administrado, pero mentre aixo no sigui un fet, no es poden duplicar estructures, sino agilitzar totes les gestions que puguin beneficiar els atura ts. El tancament de les esmentades oficines, autentiques sucursals deis partits presents al Consell Executiu, fou fruit de la impossibilitat de mantenir una trista experiencia, tan inef icac com escandalosa. La historia d'aquestes "oficines de partit" palesa el menyspreu del govern del senyor Pujol tant per I'INEM com

51

El Sr. Pujol ha traspassat la responsabilitat del tema de /'ocupado al Sr. Rigol, que hahagut d'assumir en la seva Consellera el que au ra hagut d'sser objectiu prioritar de tote/ Govern. pels ajuntaments o les mateixes centris sindicis que haurien pogut realitzar la tasca d'informaci ais aturats sota la coordinaci de la propia Conselleria de Treball. Potser el senyor Pujol, els viatges del qual per tot Catalunya noms son destinats a visitar uns sectors ben determinis, ignora que les centris sindicis disposen d'una xarxa de delegacions comarcis i locis arrelades arreu. del Principat. Potser el senyor Pujol, despreocupat absolutament pels aturats durant tota la legislatura, prefer cercar amb les dites oficines pagades per tots els ciutadans, i els aturats en primer lloc, una rendibilitat poltica a les zones de concentrado obrera. La poltica del departament de Treball s'ha limitat a distribuir una quantitat mes o menys de 8.000 milions en quatre anys, per a la contractaci temporal de treballadors sense subsidi. Una poltica, dones, sense imaginad o , interpel.lada tantes vegades al llarg d'una legislatura, que ja hauria fet dimitir qualsevol ministre de qualsevol govern, encara que fos tamb de dretes. Poltica de treball, no es correspon amb beneficincia, clientelisme o tics caciquils. Governar Catalunya, vol dir preocupar-se d'alg mes que deis sectors que voten CiU i ploriqugen constantment davant de Madrid. Vol dir mullar-se les sabates i la intelligncia per tal de solucionar la greu crisi econmica que patim, i els problemes deis ciutadans sense feina. Vol dir, en definitiva, preocupar-se de tots i cadascun deis catalans, especialment d'aquells a qui la crisi ha deixat mes desemparats. D'aix se'n diu governar. Altra cosa s dirigir empreses deficitris, jugant amb els diners deis altres.

52

"Les malalties de la sanitat que deixa Convergencia Democrtica de Catalunya"

per Josep Ma. Brunet

El model pretesament ctala de gesti sanitaria s'ha desplomat en quatre anys. El govern Pujol no ha realitzat mes que una poltica de suport ais centres privis, en perjudici deis propis de IINSALUD; d'augment fins al colapse de la burocratitzaci de la xarxa pblica, desbordant incomprensiblement la propia capacitat econmica, i en definitiva, de separado i desconfianza entre la poblado catalana i l'assistncia sanitaria. Quatre anys, que caldr guanyar.
COMPTENCIES DE LAGENERALITAT La Generalitat de Catalunya t traspassos de sanitat des de l'any 1979 i 1980 amb els temes de les transferncies de Promoci de la Salut i de I'AISNA (Administracin Inst. de la Sanidad Nacional), i desde l'any 1981 pe que fa a I'INSALUD, sense valoracions econmiques ajustades. Tanmateix,, el departament de Sanitat representa prcticament el 50 per cent del pressupost de la Generalitat, amb mes de 30.000 persones sota la seva responsabilitat. La sanitat ha estat la competencia mes important que ha gestionat directament el govern de CiU. Les transferncies de sanitat eren vistes per la poblaci catalana amb gran esperanca. Es pensava que, en apropar les decisions i la gesti, s'aconseguiria una mes gran racionalitat en el sistema sanitari. Hi havia I'esperanca entre la poblaci que millorarientantlesprestacionsals usuaris com les relacions laboris entre el personal sanitari de les institucions de I'INSALUD. Malauradament, tres anys desprs de les trasnferncies, les coses continen malament, mentre el responsable, el govern autnom, intenta defugir les responsabilitats en un camp tant sensible per a la poblaci. La gent no saprealment qui s el responsable real de l'organitzaci deis servis sanitaris. En definitiva, es pot afirmar que s'han malversat pol'ticament quatre anys en el camp sanitari. Hi ha la idea que la democracia t. pendent la reforma sanitaria, una reforma sanitaria que fins i tot s'havien proposat, a la seva manera, en I'etapa franquista de Fraga. A Catalunya, ja en la democracia, es va realitzar un paper rellevant amb la configurado d'un mapa sanitari, en l'etapa del conseller Espasa, a la Generalitat presidida pe President Tarradellas. Aquesta voluntat d'estructuraci del sector sanitari no s'ha seguit. S'ha perdut el lideratge que Catalunya portava, tot i no teir competncies, en l'etapa anterior. Lideratge que podia expressar-se pe mapa sanitari i anteriorment per la realitzaci a Perpiny del IX Congrs de Metges i Bilegs. Un lideratge en el tema sanitari que s'ha tornat a recuperar amb la participado de nombrosos socialistes catalans en la gesti sanitaria des de Madrid: Ernest Lluch, Francesc Ravents, Ricard Gutirrez, Josep Artigas (ex-director genetal de l'etapa Tarradellas) i Jacint Revents com a comissionat de Sanitat i Consuma Catalunya. I desde l'Ajuntament de Barcelona amb la creaci de TIMAS (Institu Municipal d'Assistncia Sanitaria) entre altresaccions. A nivell de les comarques de Catalunya, amb la proposta de creaci del Consorci Hospitalari de Catalunya per iniciativa deis Ajuntaments d'esquerra.

53

El model de poltica de la salut estable rt per CiU ha estatun tiple model neoliberal, de congelado de les inversions ais centres de la Seguretat Social, benefician te Is centres privats.

limitant-se ais aspectes d'assistncia que ja existeix, amb un pes preponderant del sector hospitalari, sense fer valoracions economiques ni propostes d'inversions, descuidant la promoci de la salut pblica. Aquest perode haservit, paradoxalment, per a saltar-se sistemticament les propostes de I'anterior mapa sanitari, introduint-hi modificacions inacceptables per la via de la "correcci de pretesos errors" (cas de l'Oncolgic) i per poder justificar l'absncia de decisions. Una setmana abans d'acabar Tactual legislatura, el departament de Sanitat, ha enviat al Parlament la seva versi de desplegament del mapa sanitari. I noms a darrera hora, per cobrir "n extremis" l'expedient desprs d'haverse satat anteriors mandats a l'efecte. PRIVATITZACI PROGRESSIVA DE LA SANITAT El model de poltica de la salut establert per CiU ha estat un tipie model neoliberal, de congelado de les inversions ais centres de seguretat social, beneficiant els centres privats. S'ha intentat, sense cap planificado, acontentar tothom, sense avancar en l'aprofitament de tots els recursos pblics. Al final de la legislatura, ha arribat un moment en qu els seus propis interessos de dreta han reafirmat aquesta poltica; arribant al seu punt culmnant en els compromisos presos pe departament del Dr. Laporte en el cas de l'Oncolgc. Tota aquesta poltica portada a terme no pot atribuir-se a una simple incapacitat tcnica. La lnia de privatitzaci del sistema ha actuat de diverses formes: una, primant directament el sector privat a travs de la poltica de concertado (aplicado de tarifes,

ELMAPASANITARI
El mapa sanitari de Catalunya tenia tamb unes mancances; era un inventari acurat de recursos i possibilitats, una primera part del pa sanitari que el nostre pas necessita. La Generalitat actual ni tan sois s'ha proposat fer un estudi de fluxos sanitaris, de localitzaci de les demandes. Ho ha fet noms l'Ajuntament de Barcelona, assenyalant, entre d'altres coses, que el 48 per cent de les altes deis hospitals de la ciutat son per gent f oran a. Aquests estudis realitzats en el cas de la ciutat comtal s'haurien de general itzar a tot Catalunya. Els treballs de desenvolupament del mapa sanitari s'han realitzat a darrera hora i sense participado municipal, sense participaci del personal snitari,

54

El pun culminantdels compromisos presos pe departament delDr. Saporte ha estatelcas de 'Hospital Oncolgic. acreditado, dilisi renal, proves complementries); l'altra, creant les condicions perqu la matge de la sanitat pblica acabi per identificar-se amb un servei neficac, dolent i car. L'increment en la privatitzaci de l'assistncia, l'mfasi en la poltica hospitalaria, la manca de planificado real, no son problemes casuafs, son objectes de poltiques definides, lligades a les essncies de CDC. Per davant deis interessos de Catalunya, s'han posatels interessos de determinis sectors sanitaris, i ax ha provocat una obstrucci en la millora de l'organitzaci sanitaria sobretot en disposar prcticament de totes'les competncies, LAGEST1 El confusionisme administratiu existent a I'INSALUD abans de transferir-se, s'ha anat ampliant amb el temps. El control comptable fiscales portava des de la Secretaria General Tcnica i, mes encara, des de la Conselleria d'Economia i Finances. No es coneixia d'aquesta manera si existien fons adequats per determinis pagaments, o quins eren els que es feien efectius. Mai no ha existit la figura de I'interventor de I'INSALUD. L'exercici de 1981 no ha estat tancatfinsfa molt poc, i els de 1982 i 1983 s'han fetsense control suficient. El departament de Sanitat s'ha oposat a facilitar cap dada tant ais parlamentaris com al Govern central. En la qesti del seu funcionament intern s'ha congeiat prcticament el mecanisme de control social que abans era el Consell General de I'INSALUD i que actualment s l'lnstitut Ctala de la Salut. La deicient valorado econmica

55

en qu s'acceptaren les transieren ces d'UCD i la sistemtica poltica de gastar per sobre del que es tenia, junt amb la forma d'administrar el pressupost, ha provocat que s'hagi acumulat un dficit econmic, avaluable aproximadament en 20.000 milions de pessetes (tot i desprs de l'acord GonzlezPujol). Aquest dficit s sois imputable a CDC, i hipotecar notablement les possibles actuacions futures per reformar I'INSALUD desde la futura administrado.

POLTICA DE PERSONAL El Govern de la dreta va introduir gent de la seva confianca dins de I'estructura administrativa de I'INSALUD, en tots els nivells, incrementant el nombre de funcionaris, augmentant els nivells de decisi i creant un greu antagonisme entre els funcionaris de carrera i els nous contractats. Aix ha condui't a un notable confusionisme intern i a una gran manca d'eficcia. Els funcionaris transferits s'han vist marginats i amb escasses possibilitats de promoci, ja que els contractats accedien a tots els llocs de responsabilitat, pels quals els mancava una experiencia adequada en qestions La possibilitat de favoritismes personis, no tan sois d'ordre poltic, ha estat a l'ordre del dia, sobretot amb els carrees mes alts. No s'han aplicat les liis d'incompatibilitats horries i laboris. No s'ha controlat l'horari de treball ni lessubstitucions. No s'han estudiat les necessitats de plantilles ni una poltica de relacions laboris. La figura deis gerents d'rea, amb sous milionaris (refusats pe Parlament de Catalunya), va acabar de complicar les coses. Es nomenaren persones sense una previa definido del seu lloc de treball, funcions i coinpe-

tncies, produint-se aix una superposici de capacitat de decisi entre els alts carrees. CDC ha caigut a la seva propia trampa, ha pagat el seu preu a la poltica de dretes, volent patrimonitzar Tadministraci pblica sota lligams d'importants interessos privats dins del mn sanitari. Aix ha provocat que la mquina burocrtica s'increments d'una manera exagerada, f ins al punt de fer-la inservible. S'ha augmentat el funcionariat sense que aixo es correspongus amb una millor eficacia deis servis prestats. Molts cops hi ha hagut actuacions positives, encara que disconnexes, degudes a I'entusiasme professional d'alguns treballadors, i no a unes lnies prviament definides pe De parta ment. LA PROMOCI DE LA SALUT

Les competncies en promoci de la salut ja eren en mans de la Generalitat des de l'any 1979 i la Generalitat pre-estatutria va iniciar un treball en aquest camp sanitari. La promoci de la salut ha sofert un retrocs important des de Tambada del govern monocolor de CDC. Aix s'ha pogut observaren el propi carree del Director General, amb les constants col.lisions amb la Secretaria General Tcnica i amb la Direcci General d'Assistncia Sanitaria; en la conservaci d'unes estructures perifriques i centris idntiques a les de I'poca franquista; en la conservaci i promoci del corporativisme; en l'intent continuat d'imposar-se per damunt deis ajuntaments, reduint-los a executors cees de les decisions centris, sense cercar la seva col.laborado, sense acceptar una planificaci conjunta deis programes, i actuant, si mes no, com si la Generalitat fos l'nicajuntamentde Catalunya. El continuisme deis plantejaments respecte al rgim anterior, en el camp

56

de la salut, s manifest, desprs de no haver articulat una poltica de reformes que ofers la integraci deis servis de promoci de la salut amb els assistencials (primaris i hospitalaris), condici indispensable per a millorar i modemitzar la sanitat. Les actuacions positives s'han realitzat sobretot grcies al voluntarisme i a la decisi poltica deis ajuntaments, que molts cops han hagut d'actuar en contra del mateix departament de Sanitat. Prova d'aix son els constants problemes que els ajuntaments han tingut amb alguns ens sanitaris locis, i la nul.la resposta de la Generalitat a l'hora d'arbitrar solucions. La Direcci General de Promoci de la Salut ha realitzat unes campanyes, que han arribat al gran pblic sobtadament. Pero cal que no es facin confusions entre campanyes i programes, que han estat nexistents. Les campanyes s'han caracteritzat per ser simples muntatges de marketing, i no actuacions positives globalitzades. No s'ha respost a un programa epidemiolgic del pas: lepra, crniques degeneratives, etc.. En molts casos han estat tcnicament molt discutibles, pe seu contingut i per la metodologa que s'hi ha emprat (tabac,exmens de salut...). S'han prioritzat les accions medicalitzadores individuis sobre les preventives comunitries (tuberculina, exmens de salut). En la majoria d'aquestes campanyes no s'han avaluat posteriorment els resultats, igual que no s'han coordinat amb la xarxa assistencial. s especialment greu la poca atenci que s'ha donat a les tasques d'educaci sanitaria, limitant-se a petites experincies, sense saber entrar en els aspectes de f ons. No s'ha realitzat prcticament res en temes com el medi ambient, les ra-

diacions ionitzants, les aiges, la poltica mortuoria, la salut laboral, la drogaaddicci, la inspecci sanitaria... I no s'ha actuat seriosament, donat que la campanya publicitaria sobre el tema de la drogaaddici, per exemple, s'ha fet lligat amb la campanya electoral. No es busca un avene en la desintoxicaci i posterior rehabilitado deis malalts afectats. No es pot desorientar la ciutadania homologant tot tipus de droga, i sense incidir en la corresponent actuaci possible pe que fa al control de la distribuci. Aquesta Direcci General de Promoci de la Salut s'ha caracteritzat per fer la pitjor poltica pressupostria de tot el departament de Sanitat, aconseguint un descontrol total sobre el dest i l'sdel diner pressupostat. ASSISTINICIA PRIMARIA El mes de febrer de 1983, la Directora General d'Assistncia Sanitaria presentava pblicament el "programa de mesures per a la reordenaci de l'Assistncia Primaria a Catalunya". Aquest programa tenia com a objectiu millorar la qualitat de l'assistncia que es presta a la xarxa d'establiments i servis extrahospitalaris de la Seguretat Social a Catalunya. Entre d'a I tres propostes hi figuraven: restablir la confianca de l'usuari vers el sistema san tari; desburocratitzar els processos assistencials i administratius; millorar les condicions de treball deis professionals; establir bases objectivesque permetin el desenvolupament d'una medicina integral amb la incorporaci de tasques com l'educaci sanitaria, prevenci i promoci de la salut; optimitzar l'aprofitament de recursos propis, una progressiva implantado del treball assistencial amb equip, introduint com a eix la historia clnica de l'usuari que

57

permets la continuitat de l'assistncia primaria en els nivells assistencials; la potenciaci i mllora deis servis de radiologa i anlisi i procedir a una racional itzaci de la gesti, potenciant els costos de la inspeccinete. Actualment, aqestes propostes han quedat en paper mullat, amb l'excepci de l'experincia pilotde Ciutat Badia, i les poques millores assistencials introdui'des en algn altre centre, per la iniciativa del personal deis Centres d'Assistncia Primaria i deis propis ajuntaments. Continen les massificacions a les consultes, tant de les visites ais metges de capcalera com ais especialistes. Aix dona lloc a la persistencia d'una mala imatge deis metges i personal sanitari de la Seguretat Social, per part deis usuaris. A unes abusives prescripciohs de receptes facultativos i deis mitjans diagnstics i radiolgics, com analtics, aix com a una excessiva derivaci ais hospitals de problemes subsanables en ambulatoris. Una manca de realitzaci d'histries clniques en els centres extrahospitalaris i a una parasitaci del sector privat dins del sector pblie en les proves complementries (en les anlisis, ptiques...) i, en definitiva, en un augment de la medicina privada en detriment de 1'assistncia pblica. Els servis especialitzats i ordinaris d'urgncies mostren una manca d'organitzaci i operativitat flagrant, per manca de mitjans i d'especialitzaci concreta del personal medie. Els servis de la inspecci mdica no han pogut aportar totes les seves capacitats professionals per manca de personal, falta de normes i no considerarlos per part del departament com a per'sonal propi, amb qui discutir i fer-los partiepar deis objectius de mi llora de l'assistncia primaria a Catalunya!"

ASSISTNCIA HOSPITALARIA L'absncia del mapa sanitari ha comportat durant quatre anys una no delimitaci de Tarea corresponent a cada hospital. Aquesta s una de les causes principis de la mala utilitzaci de la xarxa d'hospitals amb ndex d'ocupacions completament diferents. En relaci ais diferents nivells d'assistncia no existeix una correcta distribuci de les competncies, cosa que tamb comporta la infrautilitzaci de servis molt cars. Cal destacar que no hi ha cap xarxa d'interrelaci entre els centres hospitalaris. La manca d'una bona organitzaci de l'assistncia primaria comporta conseqentment que el sector hospitalari utilitzi recursos que noli correspon emprar, de vegades per desatendre activitats que I i son prpies. Aquesta s una de les causes de la mala distribuci de plantilles ais hospitals, i tamb causa una acumulaci de malaltsen determinats servis (com urgncies) i la davallada de l'atenci humana que el malalt necessita en altres rees. Si b l'ordre d'acreditaci podia haver estat positiva en un principi, la seva aplicaci ha significat la introducci d'un llistat incontrolat i mal planificat de demandes ais hospitals, comportant l'adjudicaci de captols de pressupostos a inversions no prioritries. Les partides destinades a la concertado han estat les que mes han augmentat en els pressupostos del departament de Sanitat. La poltica de concertado aplicada pe govern Pujol, sense suficient control (aplicaci de l'article 17), ha tendit a primar els centres concertats sobre els propis centres de la Seguretat Social. Dins deis concertis, s'ha donat prioritat ais centres pnvats per damunt

58

La Generalitat s'ha inhibit per completen el tema del consum, a diferencia d'alguns ajuntaments. deis benfico-privats deis pblics, en una lnia de clara privatitzaci del sector sanitari. Paral.lelament a Tincrement de les concertacions es-reduien les inversions en el sector hospitalari propi de I'INSALUD, alhora que es disminuien les ocupacions de Hits en els seus centres, smptoma inequvoc de la degradaci del sistema. Els hospitals de la Seguretat Social sois han sofert un canvi: el de la degradaci. La manca d'organitzaci de la Generalitat ha estat caracteritzada pels segents punts: manca d'una direcci adequada en els hospitals; gerents que solament abordaven els problemes econmics, sense pensar en el funcionament assistencial correte; la progressiva disminuci de recursos tcnics; la manca d'estmul al personal; i els baixos ndexs de productivitat i utilitzaci deis centres. Els hospitals municipals, fruit de la gesti socialista, han tendit a millorar. A Barcelona s'ha produi't un fenomen de racionalitzaci progressiva; augment de mitjans a travs de l'obtenci de pressupostos d'inversions, augment de la professionalitzaci del personal, increment de la productivitat i plantejament global cap al futur. A Reus s'ha procedit a una reconversi global de I'hospital, per exemple, desprs d'una decidida poltica d'inversi jerarquitzaci del personal. La Generalitat no ha fet mes que observar aquest procs deis hospitals municipals, aplicant mesures d'acreditaci concertado, pero provocant gravissims prcblemes de liquidesa monetaria que han sufragat i sufraguen els ajuntaments. La Generalitat Pujol ha boicotejat constantment l'intent de coordinado i de racionalitzaci que comportava la creaci deUConsorci d'Hospitals de

59

Catalunya que ntentava aprofitar i beneficiar els hospitals benfico-privats amb participado municipal ais seus Patronats de les diverses comarques de Catalunya. El departament de Sanitat ha impedit que es crees una veritable xarxa d'hospitals pblics, tractant pitjor els centres pblics que els estrictament privis. Desprs de quatre anys, es mantenen problemes flagrants com els de l'hospital de Can Ruti a Badalona, la Residencia de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, la de Vic, la de Girona, que se les han oblidades, tot i que son responsabilitat directa de la Generalitat, mentre que s'ha donat llum verda a l'Hospital Oncolgic que s una iniciativa privada. En tot aquest temps, no s'ha establert un pa d'assistncia a Catalunya, que, en el camp de les superespecialitats, acabes amb la disbauxa de l'adquisici de nous sistemes tecnolgics i de la parcel.lacio progressiva de l'atenci sanitaria.

60

"Pensvem que l'autonomia canviaria

l'Administraci../' perJ. Garcia-Petit

Conixer les carcterstiques i el funcionament de l'aparell administratiu serveix per a la identificado d'un sistema po/tic i del govern de torn en els rgims d'a/ternncia en el poder. En la historia contempornia ha estat sempre aix, i sobre aix hiha hagut sempre una bona in tu ci p opu/ar. En temps de la dictadura franquista i durant la primera etapa de la transido, entre els objectius pels quals lluitvem figura va una administrado nova. A Catalunya rem especialment sensibles a la qesti de I'Administrado pblica. La que teniem de l'Estat a les "quatre provncies" -ali que en deien "la Administracin perifrica del Estado" era vista amb forca rece! i jutjada molt crticament. D'una banda constitua per a molts una expressi clara de la forma d'opressi nacional que patia el nostre pas, i, de l'altra banda, per a gaireb tothom era un smbol pals de la ineficacia i el desgavell. La democracia, pensvem, canviaria rAdministrado en general i l'autonomia canviaria 'Administrado a Catalunya en particular.

Durant l'etapa del consens per la Constituci l'Estatut aquesta opni era compartida per la prctica totalitat de les forces poltiques que participaven en aquell singular procs historie. Val a dir, pero, que la Constituci se n'ocup mes aviat poede l'Administraci, sia de la seva organitzaci sia del personal al seu servei. Just configura un marc general de principis: eficacia, jerarqua, descentralizado, desconcertado, coordinado i submissi plena a la llei i al dret, tradicional en la ciencia administrativa, el valor deis quals resida, pero, en el nou esperit i en la nova voluntat poltica amb qu se suposava que serien aplicis. El nostre Estatut d'Autonomia fou encara mes pareen materia d'Administraci. S'hi refereix solament en l'ordre de les competncies, i per la resta es remet a la Constituci. Per tant, el repte que teniem plantejat tots plegats per la necessria transformaci de l'Administraci pblica era cabdal i apassionant, resultava

consubstancial a la democracia i a l'autonomia ensems, i exigira dots extraordinaris d'habilitat, d'imaginaci i de coratge poltic. Ara b, l'aposta poltica era important i delicada; se situava a frec del tot o del res, del poc o del massa. Teniem davant nostre una gran oportuntat; podem aproftar-la encetant la construcci d'una Administrado nova o mancar-la quedant-nos amb una Administrado un xic retocada o adobada, pero en el fons amb la mateixa de sempre. Cap de les forces poltiques que havien participat a Catalunya en el govern d'unitat de la Generalitat provisional no podra ignorar la transcendencia de la qesti administrativa. Hom suposava que totes les forces poltiques havien arribat a aquesta convicci, contrastant el pensament teric que sobre la materia puguessin teir amb la breu, pero intensa, experiencia de govern en la Generalitat provisional.

61

UNA IDEA EQUIVOCADA T o t pa'rtit tendeix a incorporar en el seu programa i, si arriba al govern, en la seva prctica de govern, ali que hom podria definir com a elements de cultura poltica propis, signes d'identitat ideolgica, al capdavall, del partit. El tndem conservador format per Convergencia Democrtica i Uni Democrtica en el momentd'accedr al govern de la Generaltat estatutaria tenia una concepci de pastan legtima com la de qualsevol altra formaci poltica, pregonament marcada per la seva cultura poltica. Diguem, de passada, que no es tracta de discutir-los la legitimitat de la seva concepci de pas, sino de determinar si aquesta concepci s la que conve a un pas complex i plural com Catalunya. En la cultura poltica de Convergencia i Uni la qesti de l'Administraci pblica ha ocupat un lloc secund3ri, caracteritzat per la manca de pensament teric propi i per l'alt nivell d'inseguretat sobre el tema, que s'explica en part pe component scio-ideolgic deis partits de la coalici conservadora. Dins el panorama general de l'absentisme ctala de les darreres dcades en les coses de l'Administraci, destaca la particular actitud deis nuclis originaris de Convergencia i Uni que, llevat d'alguna excepci individual, s'havien mantingut d'una manera "militant" totalment al marge de les Administracions, i n'estaven f ins tot cfois; semblava com si el bon ctala hagus de fugir d'aquell mn "tenebrs" de l'Administraci. Aquesta actitud els costa una nul.la presencia en l'Administraci i, conseqentment, resten privats de quadres amb experiencia en la fund pblica. Un fenomn d'aqustes carcterstiques no s'ha donaren

forma tan radical a Catalunya en cap altra forca poltica significativa. Davant deis problemes de l'Administraci Convergencia i Uni parta d'un sentiment fet d'una barreja de malfanca i suprbia envers els funcionaris i de suficiencia (injustificada) quant ais aspectes organitzatius. Ais funcionaris se'ls posaria a treballar i a l'Administraci se l'organitzaria a cop de criteri empresarial. Aquesta deformada i prillosa visisimplista de l'aparell administratiu deis ciutadans l'hem pagada molt cara al cap de quatre anys de govern conservador. Entre altres complicacions i errors, val a dir que ni han posat a treballar com cal els funcionars ni han organitzat l'Administraci. UNA POLTICA EQUIVOCADA Ning no nega que el proos d'assumpci de les competncies estatutaries i la transferencia de les funcions i els servis de l'Administraci central a la Generalitat ha estat laboros i enrevessat, pero per aix mateix calia estar a l'altura de les circumstncies i sser molt conscient de la responsabilitat que s'assumia. En acabar l'any 1980, desprs de vuit mesos de govern convergent, a la Generalitat noms li havien estat transferits uns cinc mil funcionaris. D'aquest fet se'n poden proposar diverses lectures, pero n'hi ha una que mai no fa Convergencia i Uni, i que resulta molt significadora. La graduacde les transferncies, tant en les matries com en el temps, permeti preparar amb serenitat l'organitzaci administrativa on encaxar les funcions i els servis i un marc mnim de funci pblica en el qual rebre els funcionaris. Res d'aix no fou previst; ans al contrari, hem assistit al llarg de quatre

62

anys al conreu de la improvisado i la reestructuraci continua com a frmula de govern en el camp de l'Administraci pblica. Hi ha hagut Conselleries, Secretaries Generis o Direccions Generis que s'han estructurat i reestructurat, tantes vegades que el seguiment d'algunes rees resulta francament difcil, fins i tot per a l'estudis deis fenmens administratius, i no diguem per al ciutad,. Pero viscuda la peripecia des de dintre de l'Administraci, la situaci apareix no solament com a embullada sino que esdev altament desorientadora per al personal afectat, que acaba per considerar les estructures administratives en estat de provisionalitat permanent. Avui quan tenim transferits el 90 per cent deis servis de l'Administraci central i el personal de la Generalitat se sita al voltant deis 75.000 empleats, el desgavell general s d'antologia i francament preocupant. Quan no se sap cap on es vol anar i es pot arribar, el desgavell est assegurat. El repte era certament apassionant. Els catalans havem maldat per teir una Administrado nova. Era una de les coses en qu tothom coincida. L'Administraci del franquisme no ens agradava per moltes i justif cades raons. Estava organitzada per provncies que constituyen petits regnes de taifes depenents de Madrid. Era onerosa i lenta fins a l'exasperaci, i la seva ineficacia motiu freqent de lamentacions i acudits. Tenem la sospita que hi havia irregularitats, petites i grans, i la certesa que es malbarataven els recursos. Tanmateix, pensvem que d'aquesta Administraci se'n poda treure profit. Ben organtzada i ben "administrada" i amb la col.laborado deis seus funcionaris que aportaven el cabal de llur experiencia professional, podrem arribar a posar les bases de la nova Ad-

ministraci de Catalunya. Pero la classe poltica govemant, Convergencia Uni els seus suports parlamentar, no han "entes" l'aparell adminstrate heretat del franquisme i han claudicat davant les reticncies d'una part deis col.lectius de personal transferit. No aconseguiren d'eliminar els vicis tradicionals perqu els falta valor per a exercir el poder amb fermesa quan cala, sensbilitat per a comprendre els problemes i imaginado per a trobar-hi solucons. A mes a mes, han agreujat la situado aportant amb generositat una collita propia de dstorsions vicis.

UN GOVERN INVERTEBRAT
La manera de "fer Administraci" de Convergencia Uni ha donat com a resultat una concentrado de funcions i competncies en els rgans superiors comencant pe primer de tots que trenca el principi de jerarqua i crea confusi i inseguretat al ciutad i al funcionan. Ax s'haarribat a l'espectacle d'una Administrado en qu hi ha directors generis que fan de cap de negociat i caps de servis que fan d'auxliar admnistratiu. Al contrar del que puguin pensar aquests "sacrficats" carrees directius, aix no s una Administraci operativa i estalviadora, sino una Administraci d'anar per casa tirant a "bananera". El centralisme barcelon gaireb noms es diferencia d'aquell centralisme madrileny, que tantens havia ofs, en el nombre de provncies i ajuntaments menyspreats. Barcelona t quatre provncies i nou-cents ajuntaments; Madrid, abans de les Autonomies, tenia tota Espanya. La imitado s dones pobra i desfasada. Amb el provincialisme administratiu avu dominant a Catalunya no solament es mafnt el mateix marc territo-

63

rial de I 'Administrado de sempre, amb la qual cosa el ciutad, sobretot el de comarques, no percep cap diferencia en espai i temps en les seves relacions amb l'Administraci respecte a la situaci anterior a l'Autonomia, sino que s'ha consolidat una periferia administrativa de Barcelona, que impedeix al reequilibri de Catalunya. La descordinaci i els enfrontaments amb les tres Administracions han estat una constant en moltes de les actuacions de la Generalitat de Convergencia i Uni. En lloc de tendir a vertebrar les activitats de totes les Administracions que avui concorren a Catalunya, s'ha escollit la picabaralla i el campi-qui-pugui per crear la imatge d'una Generalitat al hora assetjada i triomfant. La utilitzaci de l'activitat administrativa amb f ins partidaris i la confusi entre poder poltic i Administrado son les conseqncies lgiques del sentiment d'apropiaci amb qu Convergencia i Uni s'ha fet carree del Govern de la Generalitat, el mateix sentiment que els ha portat a apropiar-se de la idea de Catalunya. Creure que ali que s bo per a Convergencia i Unis bo per a la Generalitat de Catalunya, no solament s un escndol poltic sino tamb una perillosa frivolitat, donades les circumstncies d'aquesta nostra dissortada trra catalana. Que cala contractar personal per resoldre necessitats apremiants, que no quedaven cobertes amb els funcionaris transferits, i per al temps que no hi hauria Llei de la Funci Pblica de Catalunya, s una qesti que ning no discuteix. El Parlament de Catalunya dota el Consell Executiu del marc legal per fer-ho. Pero com s'ha fet, son ja f igues d'un altre paner. En el debat parlamentan sobre la funci pblica del passat desefhbre,

davant la fonamentada acusaci socialista que hi havia greus irregularitats en la contractaci administrativa de personal, el Conseller de Governaci argumenta que si n'hi havia, d'irregularitats, per qu no s'havien interposat recursos contenciosos administratius. Sembla poc serios, quan plaen dubtes raonables sobre l'honorabilitat d'institucions i persones, cercar refugi en el formalisme jurdic, en lloc de desmuntar l'acusaci mitjancant l'aportaci de proves suf icients. La contractaci de personal i la provisi de carrees de comandament, fet majoritriament amb el personal contractat, s un deis problemes mes jmportants que Convergencia i Uni deixar a l'Administraci de la Generalitat. I no tant perqu el farciment clientelar convergent result difcil de pair, com pe dany causat ais interessats, al conjunt del personal de l'Administraci i a la mateixa Instituci, afectada en la seva credibilitat. Hauria estat aquesta una gran ocasi per convocar a la Generalitat aquells homes i dones de Catalunya, vinguessin d'on vinguessin, de ierres, de llenges i d'opcions poltiques diverses, disposats a servir-la. Una vegada mes a Convergencia i Uni li hafaltat el sentit de les proporcions, ha fet ben petit ali que hauria pogut sser ben gran. Catalunya no es pt conformar amb l'Administraci de qu l'ha dotada Tactual Govern de la Generalitat, i l'Administraci autonmica de Catalunya no es pot conformar amb el nivell de pobre servei al pas a qu l'ha condemnada aquest Govern. Perqu Catalunya tingui l'Administraci que I i cal, cal canviar el Govern de Convergencia i Uni.

64

Una poltica juvenil vella i arcaica"

per Xavier Soto

La Generalitat del govern Pujol, malgrat el simbolisme que pogus utilitzar entorn de la figura del "ove ctala" no ha realitzat cap ti pus de poltica global en el tema juvenil. Ais responsables del govern de dretes catat no els ha preocupat la problemtica juvenil, no s'han sentit afectis, ja que ni tan so/s han rea/itzat un punt cabdal del seu anterior programa: la creaci d'una comissi interdepartamental per a solucionar els problemes deis oves cata/ans. S'ha realitzat una gesti dirigida sota el canon de personalismes absurds i que ha conflut solament en raspete del lleure, en la repartido de subvencions sense cap planificado ni debat sobre elsjoves en la Catalunya del futur. No ha estt ni tan so/s una poltica dirigista perqu no hi ha hagut poltica.

PRECEDENTS
Durant la Generalitat provisional, la Direcci General de la Joventut, dins del Departament d'Ensenyament i Cultura no tenia cap competencia transferida. La seva titular va treballar per a la consolidaci de dos organismes: el Servei d'lnformaci i Promoci d'activitats juvenils, i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, aquest darrer independent de l'administraci i representatiu de totes les entitats juvenils de Catalunya. En aquesta poca fou redactat un document inspirat per gent propera al PSUC i redactat per Enre Puig que presentava una alternativa de com havia de ser la persona impulsora del moviment juvenil a Catalunya. Aquest document tenia el suport d'una seixantena de signaturas. Amb la formaci d'un govern monocolor, es va donar pas a una ofensiva per part d'uns sectors eclesistics molt determinats, i d'alguna organitzaci juvenil. La negativa del conseller Max Cahner, d'assumir Joventut dins de la seva rea va retardar uns mesos el procs de recanvi, fins que Enre Puig va aconseguir finalment el seu objectiu: substituir Rosa M. Carrasco.

Noms aquest precedent ja marcava el que sera una gesti parcial i personalista. COMPETNCIES DE LA GENERALITAT L'Estatut d'Autonomia afirma que la Generalitat de Catalunya t competencia exclusiva en materia de joventut. Totes les competncies que exercia antigament l'Estat a travs del Ministeri de Cultura foren traspassades, efectivament, el dia 1 de gener del 1981. Com que en el mateix paquet hi havia els traspassos de cultura, els responsables de la Generalitat feren una distribuci que perjudica greument joventut (cedint, per exemple, la installac del local de Rambla de Santa Mnica). El nombre de funcionaris traspassats fou, el 1981, de 196 persones. Actualment, entre la Drecci General de la Joventut i l'lnstitut Ctala de Servis a la Joventut hi ha 300 persones amb contrete laboral, 160 funcionaris un centenar de persones contractades (amb concurs o sense). En total, unes 560 persones. Les competncies que l'Estat exercia en materia de joventut i que la Generalitat ofereix actualment, es reduei-

65

xen al camp del temps lliure, a l'associacionisme juvenil a les activitats de vacances, bsicament. La Generalitat ha anat obtenint competencia exclusiva en cultura, turisme, cooperatives, fundacions i associacions, assistncia social (en l'lnserso), en les institucions publiques de protecci i tutela de menors, esports lleure. A mes t competncies en materia de treball i ensenyament. La Joventut Socialista de Catalunya ha denunciat al llarg d'aquesta legislatura, que els responsables ju ven i Is de la Generalitat no hagin ni tan sois cercat una coordinaci entre la resta d'rees per a lluitar contra els problemes deis joves.

s'ha passata 150. 1980 1981 1982 1983 20 43 104 150 milions milions milions milions

UNA ANLISI CRTICA

Com qualsevol partit conservador de vell estil, Convergencia no ha tingut un programa global de joventut. La Direcci General de Joventut va confeccionar un programa particular que tampoc no s'ha aplicat. Com a qesti fonamental en els primers anys de govern, no s'ha creat la comissi interdepartamental que es va prometre i que recull el programa inicial. Tanmateix la filosofa de l'acci de la Direcci General ha estat basada en treseixos: a) Suport institucional a les nicatives juvenils tradicionals. b) Poltica de servis directes ais joves, creant una certa nfrastructura. c) Una poltica de defensa de la joventut, que globafitzs la realitat juvenil. Com a suport institucional s'ha realitzat un esforc econmic considerable. De vint milions de subvencions que donava l'Estat a les entitats provincjals,

Aqestes quantitats han posat al descobeFt una poltica proteccionista i de repartidora de CiU sense contrapartides: el captol de subvencions s un deis mes importants de la Direcci General de la Joventut, i els criteris que s'han aplicat poden ser consideris parcals. Perexemple,s'afavoreixen els collectius que es dediquen a activitats espordiques.'Es promociona mesis beneficiaris de menys de 14 anys que els joves (per exemple, un participant jove a una activitat t les dues terceres parts de les subvencions que rep un infant). Tampoc no es paguen les despeses de personal que asseguri en funcionament tcnic de les organitzacions juvenils. Aquests criteris afavoreixen un tipus d'entitat educativa per infants, pero, a la vegada, els moviments poltics i de reflexi juvenil queden enormement afectis. Els resultats concrets d'aquesta poltica son enormement positius per algunes entitats addictes a la Direcci General de la Joventut. L'any 1982, una sola entitat s'adjudicava, per exemple, el 24 per cent de les subvencions concedides. Dins del mateix captol podem esmentar l'ajut en viatges internacionals (si b ha estat mnim) i algunes publicacions pels joves com la-Guia d'Associacions Juvenils de Catalunya, una guia pe treball juvenil internacional, etc. Igualment, s'han establert uns programes de formado de monitors i de directors, i s'ha regulat la creaci i funcionament de les escoles de formado.

66

servem els vineles del Director General de la Joventut i deis seus col.laboradors immediats, i la seva provinenca d'una entitat concreta: el Servei de Colnies i Vacances, des d'on.han desenvolupat la seva experiencia pe que fa a la formaci de monitors, i realitzaci decolnies. Cal dir que la realitat juvenil est molt lluny deis desigs controladors que t la Direcci General de la Joventut. De tal manera que hi ha una gran quantitat de grups que fan ctivitats no notificades a la Generalitat. Les dues agrupacions mes importants de grups escoltes o d'esplai teen dispersis els seus grups per uns determinats barris de Barcelona, mentre que I'rea Metropolitana est completament mancada d'aquests servis. Aix mateix, les escoles de formaci no compleixen una mnima rigorositat, exigida en un altre pas. LA POLTICA DE SUBVENCIONS L'any 1981, la Direcci General de la Joventut va subvencionar organitzacions juvenils per una quantitat aproximada de 40 milions de pessetes. L'any 1982 va fer una aportaci de 103 milions. Aquesta xifra podria ser positiva si la repartido s'hagus fet amb d'altres criteris. a) L'any 1982, una sola entitat havia rebut gaireb la quarta part de tot el volum de subvencions: s la Coordinadora Catalana de 'Colnies, Casis i Clubs d'Esplai (de la qual han formar part i encara la controlen, Enric Puig, Josep M. Vi la Sec. Gral. Tcnic de la Generalitat i Vctor Magrans Cap de Servis d'Assistncia i Promoci). b) Malgrat Inexistencia d'una Comis-

si d'avaluaci de les sol.licituds d'aquestes subvencions, el Director General porta una poltica completament personalista, i seguint recomanacions de la superioritat. Fins i tot, s'han arribat a donar subvencions de l'ordre d'un mili de pessetes a organitzacions no juvenils, grades a influencies poltiques. c) Fins a aquest darrer any, i grcies a una moci del Parlament de Catalunya no s'ha inclds un representant del Consell Nacional de la Joventut en la Comissi d'avaluacions de subvencions. ELS CONCURSOS I CTIVITATS A travs de l'lnstitut Ctala de Serveis a la Joventut, la Generalitat ha organitzat un volum considerable de concursos, ha coordinat camps de treball i ha editat diverses publicacions, pero des.d'un punt de vista estret i sectari del que s el mn jove. La Direcci General va censurar, per exemple, una Guia de Vacances per l'estiu 1983 en la qual figuravaun campament organitzat pe FAGC (Frontd'Alliberament Gai de Catalunya), que fou censurat en el projecte presentat pe SIPAJ. Es va publicar un Hibre del propi Director General, i prologat per Jordi Pujol, amb el nom "Per una Catalunya que no oblidi els joves", que recull discursos i articlesdel propi Director General al llarg deis tres priners anys de gesti. En el concurs de Cane Catalana realitzat, es van menysprear estilscom el rock, el tecno...,permetentaix que hi participessin noms els "catalanets" que canten un tipus determinat de cane i no tots els joves catalans. Es va publicar, aix mateix, un fullet que contenia el discurs de Jordi Pujol destinat.

68

ais monitors del Servei de Colnies Vacances de Barcelona, que fou repartit i enviat a totes les entitats i grups juvenils. L'edici exagerada de publicacions amb un luxe notori, podra fer pensar que la Direcci General no sabia com gastar, o justificar, els pressupostos.

bal, ja que a la Direcci noms son expertsen qestionsd'esplai infantil. S'ha perdut l'oportunitat d'aplicar un programa juvenil global. L'acci de la Direcci General de la Joventut s'ha reduit a la poltica educativa deis nfants en el temps lliure. LA JOVENTUT DES D'ALTRES DEPARTAMENTS

LES INSTAL.LACIONS L'Institu Ctala de Servis a la Joventut ha fet un esforc considerable pe que fa a l'amplaci del patrimoni heretat de Y Instituto de la Juventud. Pero tot aquest esforp ha estat en va per la manca de capacitat en la gesti d'aquests locis. La poltica d'inversi ha estat poc agressiva, mes en fund d'unes ofertes que arribaven que no pas d'una planificaci racional. La xarxa d'albergs no s homognia, ja que hi ha importants comarques de Catalunya sense aquest equipament. La mateixa ciutat de Barcelona pateix un fort dficit en aquest aspecte. La rendibilitat obtinguda en aquestsequipaments s, tamb, alarmant. LA POLTICA DE DEFENSA DE LA JOVENTUT En l'esperit del programa de Tactual Direcci General de Joventut hi havia l'intent de fer una poltica global, que tingues en compte la situaci deprimida en qu la crisi aboca els joves. Es parlava d'ocupaci juvenil, de marginado, de delinqncia. Es buscava en la intenci un pes poltic dins de l'acci de la Generalitat, i no s'ha aconseguit tampoc la creaci de la Comissi Interdepartamental de la Joventut. Polticament, la problemtica juvenil no ha pintat res dins de la Generalitat. A la Direcci General de la Joventut no s'ha sabut trobar el paper glo-

Des deis altres departaments s'han fet poqussimes coses per ais joves. Destaca l'absncia d'un pa d'ocupaci amb cara i ulls. Se n'han fet alguns pero amb molt poc xit. El primer, un pa experimental, va ser responsabilitat deis Ajuntaments i la Conselleria de Treball en va deixar el control i l'inters. El segon pa no es va elaborar fins a finis del 1983. Des de la Conselleria de Justicia s'han organitzat alguns col.lectius de reinserci social de joves, en rgim obert, a travs de la Direcci General de tutela de menors. PRINCIPALS ABSENCIES EN L'ACCI DE LA GENERALITAT Fent una breu anlisi de la realitat juvenil no podem obviar que a Catalunya hi ha uns dos-cents mil joves afectats per l'atur juvenil, la majoria deis quals estn concentris al Cintur Industrial de Barcelona. L'atur juvenil genera una serie de greus problemes que cal abordar des de diferents rees de l'Administraci, i una acci coordinada de diferents poders pblics. * La Conselleria de Treball de la Generalitat no ha buscat la suficient coordinado amb I'INEM, amb l'excusa que si col.laborava volia dir que renunciava al trasps. Els socialistes catalans han demanat amb insistencia aquest trasps.

69

No hiha hagut cap intentde fer una poltica global que analitzs la situado deprimida que la cris/ aboca ais oves. Senzillament han estat ignoris. S'han trobat a faltar plans d'ocupaci que incidissin en la formado professional en la preparado de cursos per a treballs qualificats, l'ocupaci laboral directa, i l'ocupaci de joves a travs de subvencions i cooperatives. L'aspecte de formaci i foment del cooperativisme han estat oblidats pe Consell Executiu i ni ha traspassat els criteris adients pels Ajuntaments. La Direcci General de la Joventut no ha entrat en col .laborado amb els Ajuntaments, a part d'algun conveni per a instal.lacions determindes. L'any 1982, la Direcci General va donar una subvenci de 25 milions pels Ajuntaments, i el 1983, 28 mitions.-Aqestes dotacions estaven destinades a obres i equipaments de joventut a tota Catalunya; aquesta xifra no t punt de comparado amb la necessitat real. Els regidors de joventut deis Ajuntaments catalans han trobat necessria una forta coordinaci i informaci en el tema juvenil, que la Generalitat no ha otorgat. A Barcelona, la Diputado est fent un papen substitutori en aquest aspecte. Quant a arranjar aqestes mancances, el programa de govern socialista preveu que la Generalitat assumeixi sens dubte un paper de lideratge davant deis Ajuntaments per poder establir els criteris d'actuaci i definir les funcions i competncies de cada nivell de l'administraci (local i autonmica). Es coordinaran els servis que presten les dues reesadministratives (tant a nivell de subvencions, com de centres d'informaci, de turisme, juvenils, etc.). Concertar convens per a la dotaci d'infrastructures al servei deis joves i infants, i la Col.laborado deis Ajuntaments en els diferents projectes que la Comissi d'Afers Interdepartamentals elabori per ais joves, son altres deis objectius que la Joventut Socialista de Catalunya s'ha proposat per aplicar quan comenci la nova etapa.

70

Llibres

obeit
Repasa! personatge, a 1'home, a la militncia i al testimoniatge historie de Raimon Obiols. Recull el seu pensament sobre el socialisme com a opci de futur, la idea d'una Catalunya oberta i el seu missatge d'unitat i progrs a tots els ciutadans. Com a iapndix poden trobar-se textos cabdals per. la Catalunya actual: la Declaraci de Sau, el discurs de |l rgan Consultiu i la Conferencia al Cercle Financer. El llibre haestat realitzat pe periodista iaume Guillamet.

Llibres

Miscel.lnia homenatge a Francesc Vila-Abacial, amb alguns escrits personis i un recull fotografe. Escriuen entre d'altres: Josep Andreu i Abell, Josep Benet, Josep M. Bricall, Ramn Fernndez Jurado, Pasqual Maragall, Marta Mata, Luis Prtela, Llus M. de Puig, Joan Ravents Josep Tarradellas. S'inclouen tamb els discursos de l'acte homenatge que se I i va retre al Col.legi d'Advocats de Barcelona, on participaren Joan Pelegr, Josep M. Bricall, Pep Jai, Antoni Gutirrez, Raimon Obiols, Joan Ravents i Josep Tarradellas.

SUBSCRIVIU-VOS A T ? O P L N l O

J SOCIALISTA
rgan del Partit deis Socialistes de Catalunya Subscripci anual (4 nmeros) 1.000 ptes. Adreceu-vosa la redaccide L'OPINI SOCIALISTA: Carrerde Nicaragua 75, Barcelona-29 Telfon 321.01.00 Les antiges subscrpcions de L'OPINI SOCIALISTA, que foren renovades el novembre-desembre del 1982, sern reconegudes pertotl'any 1984.

PUBLICACIONS DE L'REA DE SECTORIALS DELPSC

sobre socialisme i canvi social a Sucia cartes a Kreisky i Willy Brant. Edici en castell. 100 ptes. Michel Suchod, Jess del Ro i Fernando Claudn "La va francesa al socialismo", "El PASOK gobierna en Grecia", "Revolucin en los pases del Este?". Edici exhaurida. El podeu trobar a les biblioteques de les Agrupacions. Rafael Campalans "Com hem parlat al pobl". Recopilacions d'articles i discursos pronunciats entre 1923 i 1932, entre ells "El socialisme de Jean Jaurs", "En la mort de Pablo Iglesias", "Els perils del desencant". Edici en catal. 150 ptes. . Raimon Obiols "Escrits da a dia". Reproducc d'articles publicats a "L'Opini Socialista", "Mundo Diario", 'El Viejo Topo", "El Noticiero", "Avu", etc. sobre temes de poltica general deis darrers anys. Entre alguns captols podem destacar: "La campanya del canvi dia a dia", "Per la Catalunya de tots", "Per la pau", reflexions sobre el partit i perfils de companys socialistes. Edicions en castell i ctala. 150 ptes. Joan Revents "Amics, companys i mestres". Semblances i records de dinou homes amb els que Joan Revents ha conviscut ha lluitat en el curs deis anys de la seva activitat poltica. Edic en ctala. 150 ptes.

I Jornades Social istes "El Med Ambient a Catalunya" Reflex de les ponncies de les "Jornades Socialistes de Med Ambient" celebrades a Saifores el marc del 1981. Inclou els segents apartis: poltica territorial i medi ambient, sanitat ambiental i ecologa urbana, l'aigua, educaci ambiental i moviment ecologista. Edici en ctala. 700 ptes. Jornades Socialistes "L 'aigua a Catalunya" Amb presentado d'lgnasi Pujana i Esteve Tomas, inclou les ponncies marc de tes Primeres Jornades Socialistes sobre I'aigua. Desenvolupa els segents temes: legislado, recursos i aprofitaments hidrulics, regulado i grans obres, l'aigua i les autonomies, aprofitaments hidrulics i energa, reutilitzaci d'aigues residuals, control d'abocaments i poltica de cabals, pa territorial aigua, energa hidroelctrica, utiltzaci de recursos i contaminado, apunts sobre el paper de les conques hidrogrfiquesen l'ordenac territorial. "Aprendre en llibertat" Llibre divulgatu sobre la Llei Orgnica del Dret a l'Educaci, amb el text complet de la llei ncls. PUBLICACIONS DE LA SECRETARIA DE FORMACI DELPSC Isidre Molas "El socialisme com a voluntat de canvi". Converses sobre el paper del socialisme a la societat actual. Edicionsen ctala i castell. 150 ptes. J.M. Huertas Clavera "Quatre apunts de la historia del socialisme a Catalunya (1840-1945)". Edicionsen ctala i castell. 50 ptes. Olof Palme "La experiencia sueca". Reflexions

DEBAT PUBLICACIDEL CENTRE D'ESTUDIS SOCIALISTES I DE LA FUNDACI RAFAEL CAMPALANS D E B A T , marc del 1977 "Sobre la transido al socialisme", Pasqual Maragall; "Plantejament socialista davant el fet religis", Jaume Loares; "Alternativa democrtica

de poltica urbana", "Estrategia de la socialitzaci en un programa de govern", "Anlisi crtica de la Llei de Reuni".

de bases d'organtzaci del partir a Catalunya.

DEBAT7,maigdeM980
"El mapa sanitari a Catalunya", Josep Artigas; "Rflexions sobre una poltica de recerca a Catalunya", Enric Trillas; "La transnacionalitzaci de la poltica", J. Garca Petit; "La socialdemocrca i nosaltres", Michel Rocard; "L'estructurado corporativa de la societat moderna", Salvador Giner. Documents: "El med ambient, programa de govern al Parlament" i "L'Estatu deis Treballadors taita".

DEBAT2,junydeM977
"Notes sobre la naci", Isidre Molas; "En ocasi de la presencia de Lelio Basso a Catalunya", "L'alternativa de govern deis socialistes catalans", "Per una reforma sanitaria", Jacint Revenios, Josep Artigas, J.M. Brunet i Antoni Casahuga; "L'escola nica, tema polmic", "Nota sobre l'evoluci del nivel I de salaris a I'economa espanyola". OEBAT 3, desembre del 1977 Tema monogrfic: El municipi i el sol urb. Recull de documents poltics. "Llei Municipal de Catalunya", "La llei del 1937 sobre la municipalitzaci de les finques urbanes", "Manifest municipal socialista (PSF), "Programa municipal (PSOE)", "Els socialistes i la lluita de classes a Barcelona i l'Hospitalet", "Els socialistes i els ajuntaments de Catalunya", "Crida del PSC".

DEBAT8,1982
"Historia del socialisme a Catalunya. Cronologa 1939-1977", Isidre Molas; "Sociologa de la moral", Xavier Rubert de Ventos; "Fent campanya amb Mitterand", Claude Estier; "La teora en fund de la prctica: els documents de la comissi trilateral", Joan Pinol Rull. Documents: "La Internacional socialista i els drets humans".

DEBAT9,1984
Monogrfic: "Marx, cent anys desprs". "El marxismo y el mundo contemporneo", Femando Claudn; "El marxisme contra Marx, Pep Subiros; "Qu marxismo?", Antoni Santesmases; "Marx i l'Estat", Isidre Molas; "Hi ha una tica marxsta?", Gerard Vilar.

DEBAT45
Nmero doble monogrfic: "Historia del socialisme a juliol del 1978. Catalunya". Textos de F.P. Verri, Luis Prtela, Manuel Alberich, Josep Pane, Alexandre Cirici, Joan Quer, Joan Oliver, J. Oliva, Resoluci III Conf. del POUM, Pasqual Maragall, Caries Monner, Andreu Castells, J.L. Martn Ramos, Francesc Casares, Jordi Estivill, Ismael Pitarch, C. Mart Salvat, Enric Adroher-Gironella, Andreu Castells, Jess Salvador, Josep Pujol, Julio Morera, Jaume Barrul i Pelegr, Jaume Bertrn, J. Garca, Juanjo Ferreiro i Ignasi Carvajal.

DEBAT6Junydel 1979
"Els intel.lectuals i el poder", Norberto Bobbio; "Sobre les esglsies en la lluita de classes", Joan Prats; "Inadaptado infantil i educado especial", "El socialisme guldista", Ismael Pitarch; "La muralla invisible", Mara Martnez Cuenca; Acta de constituci del M.S.C.; Projecte