o

/jdpssiERi CATALUNYA i ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA Isidre Molas: Apunts sobre el catalanisme. -Jo A. Gonzlez Casanova: Les propostes histriques de l'autogovern catal dins l'Estat espanyol. Anselmo Carretero: Socialisme i Federalisme a Espanya. Josep Termes: El catalanisme i les classes populars en la histria. Xavier Arbs: Catalunya, Espanya i el nacionalisme com a determinant. Jordi Sol Tura: Una lectura autonomista i federal del model d'Estat constitucional. Joan Prats i Catal: Una reflexi sobre les alternatives plantejades al centralisme espanyol i la seva significaci poltica diversa. Antoni Castells: Catalunya i l'Estat espanyol en la perspectiva de l'Estat autonmic. ENTREVISTA: Raimon Obiols per Enric Bastardas i Albert Mussons. DOCUMENT: Programa del SPD sobre Pau i Seguretat.
Nm. 3 1986

U*PINIO
C/ Nicaragua, 75-77 Tel.: 321 01 00 Barcelona Comit de redacci Llus Armet (Director) Antoni Castells (Subdirector) Mercedez Aroz Higini Clotas Jordi Font Mario Lpez Palancar Joaquim Llach Isidre Molas Josep Maria Sala Jaume Sobrequs Collaboradors Francesc Baiges Enric Bastardes Secretariat de redacci Albert Musons Jlia Goytisolo Producci

ndex
DOSSIER: CATALUNYA i ESPANYA EN EL PROJECTE
DE L'ESQUERRA

Apunts sobre el catalanisme. Isidre Molas Les propostes histriques de l'autogovern ^ai dins l'Estat espanyol. Jos A. Gonzlez Casanova Socialisme i federalisme a Espanya.
Anselmo Carretero 23

Jordi Serra Consell Editorial Xavier Arbs

Joan Barril

12

Oriol Bohigas
Josep Maria Bricall Josep Maria Castellet

Fernando Claudn Justo Domnguez

Jordi Maragall

Jorge Gonzlez Aznar

El catalanisme i les classes populars en la histria. Josep Termes

41 50
59

Jos Antonio Gonzlez Casanova Catalunya, Espanya i el nacionalisme com a Jos Agustn Goytisolo determinant. Xavier Arbs Jos Luis Martn Joaquim Monells David Prez Maynar Llus Maria de Puig Ignacio Sotelo Josep Llus Sureda
Jos Maria Vegara Ferran Mascarell Marta Mata

Una lectura autonomista i federal del model

d'Estat constitucional. Jordi Sol Tura

Xavier Rubert de Vents

Una reflexi sobre les alternatives plantejades al centralisme espanyol i la seva significaci poltica diversa. Joan Prats i Catal Catalunya i l'Estat espanyol en la perspectiva de l'Estat autonmic. Antoni Castells Entrevista a Raimon Obiols: Tres eixos de reflexi per a una poltica progressista. Enric Bastardes i Albert Mussons
TT

71 77 93 111

Josep Verde Aldea Jos Mara Zufiaur

Disseny grfic

Loni Geest i Tone Hoverstad

Subscripci anual

Una proposta alemanya. Josep Verde i Aldea

Document:

(4 nmeros): 1.500, ptes.

Programa del SPD sobre Pau i Seguretat

fi
C O/

^T14D A A^\

-M^f

^^

/lk^\i
xA/o_, *>/

Edita: Partit dels Socialistes de Catalunya Fotocomposici: T.G.S., S.A., Llus Millet, 69 Impresi: Tipografia Emporium, S. A. Pere IV, 6-10 - 08005 Barcelona Dipsit Legal: B-2U8/86

Dossier Catalunya i Espanya en el projecte de l'esquerra

Apunts sobre el catalanisme

Isidre Molas
Un dels fets que sorprn ms a un observador exterior s el carcter singular del nacionalisme catal: mai no ha tingut en el passat una expressi poltica consistent en favor de la independncia, ni ha aconseguit tampoco definir de forma conseqent la seva voluntat de refer Espanya o l'Estat espanyol des d'un projecte plurinacional o federal que fes possible la lliure estructuraci poltica de Catalunya. Vet ac una qesti que caldria conixer millor, sense apriorismes i hiptesis conjunturais. En la nostra histria recent, hi ha hagut dues visions de l'autogovern: una visi federal de reconstrucci de l'Estat espanyol i una visi particular de soluci poltica allada per a Catalunya, sense independncia. Per en la prctica totes dues s'han orientat a buscar l'autonomia poltica. Una i altra han tingut tons ms o menys nacionals. De tota manera ens enganyarem si pensssim que l's continuat d'una mateixa veu mostra la persistncia d'un mateix concepte. A finals de segle passat, l'autonomia de la Uni Catalanista era ms aviat deutora del model (idealitzat) de l'Imperi austro-hongars. Ms tard, a finals de la guerra europea, el model deriv vers el dels dominis britnics i en part del federalisme imperial alemany. Finalment (a comenament dels anys vint) per a un sector signific de forma genrica self-government. Per a partir de 1931 la paraula autonomia s'introdu amb el significat actual i es connect amb una variant original de l'Estat unitari. Fins a la II Repblica, parlar d'autonomia no tenia un referent concret en el marc jurdic i podien coincidir-hi federals i particularistes, per b que qui ms la utilitzava eren aquests darrers. El triomf republic a Espanya el 1931 impos una soluci amb un nom que fins aquell moment havia estat usat per la dreta catalana com a expressi de rgim especial. Signific l'abandonament prctic de la concepci federal, que fins aleshores havia estat la prdica de les esquerres. Per en canvi generalitz la possibilitat del particularisme, en convertir-lo d'excepci en matriu estatal, amb la qual cosa margin la soluci ad hoc. La contraposici entre regionalisme i federalisme, segons el ttol del conegut llibre de Llus Duran i Ventosa, o entre autonomisme i federalisme, havia estat una lnia divisria entre dreta i esquerra (d'altra banda no coincident amb un continuum catalanisme no-catalanisme), que ara esclatava en la nova frmula jurdica, per b que subsistia en les mentalitats. La construcci d'un Estat integral, com deia la Constituci de 1931, vari la problemtica del moviment catalanista i don a la veu autonomia un significat nou: pass a expressar l'autogovern de Catalunya, per tamb la generalitzaci potestativa de la frmula a Espanya, en un equilibri entre particularisme i universalisme, entre definici d'excepci i definici d'Estat.

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

La derrota de la guerra civil obr un dbat primer sobre les dues concepcions tradicionals, per ja en el perode final del franquisme hom pot comprovar el retorn a la posici restauradora. Federalisme i particularisme subsisteixen com a actituds ideolgiques, per no sn propugnades com a propostes immediates, realistes. Des d'abans de la transici es produeix una confluncia en una soluci sincrtica basada en el retorn de l'autonomisme republic. Aix uns i altres mantenen no tant les posicions de fons, com coincideixen en el punt d'acord, sense refer una discussi de principis. Punt d'acord que gaudeix del pes del precedent, de l'experincia italiana i de la mateixa coincidncia puntual. Ni es produeix doncs un debat sobre l'estructura de l'Estat, ni un canvi de las actituds bsiques; ni a Espanya, ni a Catalunya. Es cerca una soluci que desbloquegi la situaci de Catalunya (i d'Euskadi) sense discutir-se massa sobre el nou Estat. Crec que aix colloca els corrents poltics catalans en una situaci particular: la nica proposta viable, sorgida des de Catalunya de forma conjunta, s la reproducci actualitzada de l'estructura estatal del 1931, que no coincideix amb les ideologies segregades a Catalunya per ning, encara que tots saben que s el punt de coincidncia formal amb les forces poltiques espanyoles. Tota la discussi esdev aleshores una discussi de detall sobre com la llei es porta a la prctica, sense que s'hagi produt acord sobre una concepci de l'Estat. El debat s silencis (o sorolls), per oblicu. En tot cas no es resol durant el debat constitucional, per tal de fer possible l'aparici de la frmula jurdica unvoca. I hom arriba a una Constituci que pot derivar vers diferents concrecions, en funci de les forces i les inrcies amb qu hom es trobi. Ser la marxa dels fets qui donar una orientaci o una altra, vers el particularisme, el semi-federalisme o la continuaci renovada de l'Estat centralista. Per encara no s'ha discutit, ni s'ha expressat des de Catalunya quina estructura de l'Estat s la millor de les possibles per a Espanya, ni sembla que vagi a sser discutida avui. No sembla fins i tot rendible fer-ho. Llstima.

CATALANISME i ESTAT
I tot aix deriva potser (almenys en part) d'un fet que per a mi s una constant en el pensament catal contemporani: el menysteniment teric del paper de l'Estat. No existeix un estatut de centralitat de l'Estat, amb les conseqncies que el fet comporta per a l'acci poltica. Si repassem els pensadors poltics catalans del segle xx veurem que s rara una existncia massa destacada de l'Estat dins l'esquema teric i, en canvi es produeix una incidncia important en el tema de la societat, tant per afirmaci de fortalesa, com per oposici a d'altres societats, com potser perqu no sembla possible o desitjable situar l'Estat com a referent central, la qual cosa allunya tant la voluntat d'independncia com la voluntat de construir o recomposar l'Estat. Tant a la dreta com

. L'OPINI SOCIALISTA

a l'esquerra sembla com si parlssim de poltica sense parlar d'Estat. Hom parla d'idees, hom parla de societat, hom parla d'economia, hom parla de cultura, per hom no parla de l'Estat. Cosa ms aviat trgica, en especial a partir dels nous vents de desprs de la II Guerra Mundial. Aix l'Estat, com a concepte teric o com Estat espanyol en concret, s absent dels discursos, com no sigui per marcar una oposici a una cosa llunyana, i inevitable. Aquesta absncia comporta una certa actitud entre poltics i ciutadans de comproms o desvinculaci mental amb un Estat que t prou fora per moure el vot, el prestigi i els ressorts del poder, per que s sempre alguna cosa llunyana, estranya, que no produeix identificaci. Caldria trobar-hi el per qu, car no s una situaci sana, ni permet de resoldre'ns com a ciutadans, ni modernitzar la societat, ni transformar-la. No es produeix mai un projecte (viable) per a Espanya, ni un projecte sense Espanya. Ens movem en la via de la pressi; sense iniciativa, doncs. Aix s important. Fixem-nos sin que fins i tot quan a vegades un poltic, un home d'empresa o un sindicalista, s igual, arriba a tenir ac poder i passa a tenir-ne a Espanya, al cap d'un temps, comena a haver-hi gent que pensa que ja no s d'ac, encara que se'l segueix considerant com a molt important (i reverenciat). Aquesta situaci, que Prim va tenir poc temps per a comprovar, crec que se l'han trobat tots els qui han anat al rovell de l'ou de l'Estat amb un cert poder. No fou aquest el cas de la Lliga que mald per dirigir des de Madrid des del 1917 al 1922 i quan ho aconsegu perd ac la seva fora amb l'escissi d'Acci Catalana? s tot un tema. Un punt ms a reflexionar possiblement sigui que el catalanisme ha estat una voluntat mplia, present en totes les opcions ideolgiques implantades polticament. En certa mesura s un patrimoni conjunt i plural per definici, com i enfrontat tamb per definici. Una voluntat mplia d'afirmaci de personalitat i de desig d'autogovern ha estat present en tota la tradici del catalanisme. Aquesta s potser la diferncia fonamental amb Euskadi i amb els pasos en qu el nacionalisme signific un objectiu en primer pla: fer un Estat. Malgrat el cert miratge d'Euskadi, que en algun moment alg ha tingut, crec que aquest s un aspecte substancial que ens distingeix des d'un principi. La Lliga i el PNV no tenen res a veure. Aquest s el partit nacionalista, aquella fou una fora catalanista. Sn dos partits d'estructura, de mentalitat, d'organitzaci i d'ideologia diferents. Ms tard el catalanisme i el nacionalisme basc han estat coses diferents. I fixem-nos que hem donat dos noms diferents, perqu entre el catalanisme de l'autonomia o del federalisme i el nacionalisme de l'Estat emergent no hi ha identitat. A Catalunya existeix un moviment d'acceptaci ms ampli, plural i contradictori, ms desigual en la intensitat per ms gran en extensi i amb major capacitat d'atreure conscincies i comportaments mig partits, menys identificadors del bo i dolent, ms identificadors d'all til, convenient o normal. El catalanisme s un patrimoni com, un terreny conjunt en qu es mouen tots els partits catalans.
7

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

Si el catalanisme s un patrimoni com haurem d'acceptar, amb Serra i Moret, que no ha de concretar-se en un partit poltic, sin que s present en tots ells. I si aix s aix tots tindrien composants ms i menys catalanistes en el seu s. La resta seria abandonar la tendncia secular del catalanisme, anar a parar a la frmula basca. Per dir-ho d'una altra manera, all hi ha un partit que s'ha considerat dipositari de la naci emergent. Fins i tot, si es produeix una diversificaci de la representaci poltica en diversos partits nacionalistes. La divisria nacional-estranger en el Pas Basc s radicalment diferent que a Catalunya. Per tant, el catalanisme s diferent (per naturalesa) del nacionalisme basc. El catalanisme s cosa de tots. I s ms tebi, per ms extens. La vertebrado nacional catalana corre per uns altres camins: t com a objectiu principal, i en primer terme, unificar socialment els catalans com a comunitat volguda primer i sentida desprs. Caldria ara unes consideracions sobre quin s el sentit del catalanisme, a travs de qu es manifesta avui aquest terreny com que deia abans. Perqu crec que per afinar cal conixer qu s, i saber si es manifesta de forma igual o diferent. Hom ho pot expressar de moltes maneres; en dir unes quantes: pot expressar-se com una frustraci d'all queja no es pot fer per que hom podia haver fet (una forma d'expressi possiblement d'un catalanisme en alguns sectors de l'esquerra); pot sser una revenja pacfica de qui va perdre el seu Estat; pot sser simplement la recerca de l'autogovern poltic; pot sser un intent d'articular la societat catalana del futur; pot sser la identificaci amb una concepci d'estabilitat i conservaci enfront del risc del pas del temps; pot sser finalment, com deia en Campalans, el deler de regeneraci, d'impuls de la llibertat i d'igualtat del progrs. Pot sser moltes coses ms concretes, per jo crec que les caracterstiques de com ho definim o com veiem que es pot manifestar (perqu possiblement totes les coses hi poden ser al mateix temps) definir all que voldrem que fos o all que el pas necessita que sigui el catalanisme. Sobretot atenent a la incorporaci dels ciutadans de Catalunya, dels catalans, en una situaci en qu no hi haur presumiblement ni massa mobilitat social ni cataclismes que sn les dues vies d'incorporaci rpida en una societat. Mobilitat social perqu hom canvia la perspectiva i permet la millora individual, i cataclisme perqu en moments d'una gran crisi hom adopta posicions a vegades ms enll de les personals: t'incorpores, t'identifiques, a una opci collectiva. Desprs del mini-cataclisme de la transici no s previsible, i no s si desitjable, que es produeixin cataclismes. I la marxa de la vida econmica no sembla tampoc que vagi a donar una gran mobilitat social. En aquest context, presumiblement d'ac deu anys comptarem amb molts pocs immigrats o amb immigrats de fa molts anys. Hi haur catalans, nascuts ac i vivint en zones homognies culturalment, sense ni una estructura, ni una xarxa de lligams socials massa feta, amb una part important de marginaci social, histricament consolidada.

. L'OPINI SOCIALISTA

EL CATALANISME AVUI

Com produir la incorporaci activa dels habitants de Catalunya? Passa per la catalanitzaci lingstica? Passa per la reforma social? Passa per l'enfrontament en l'Estat espanyol perqu apliqui tota la Constituci i tot l'Estatut? Per on passa? El gran tema s definir qu vol dir avui el catalanisme, definir com s'hauria de produir aquesta incorporaci subjectiva, que em sembla que s bsic (primari) perqu el catalanisme tingus xit histricament i no fos un moviment sentimental, de record o de resistncia. Caldria incidir en aquest camp i, incidir-hi vol dir plantejar-nos quina s la via que pot permetre fer avanar aquest procs d'incorporaci, de protagonisme, de tots els ciutadans de Catalunya en la determinaci del seu futur. En el fons, aquesta qesti ens remet al problema del poder poltic, al grau d'autogovern. Per tamb al de la capacitat d'incidncia autnoma de les forces poltiques catalanes en el Govern central. Perqu la societat catalana s governada, i molt, des del Govern central. Aquest s un altre tema, que t moltes preguntes a dins. Per a mi em sembla que definir avui quin s el problema principal de Catalunya s un dels trets que distingeix les opcions poltiques. I si aix s aix, cal menar una acci poltica coherent amb la definici del punt principal del programa. Crec que aquest s un tema important i no s si hi ha gaires idees concretes, o almenys jo no n'he vist en excs. Hi ha coses dites, per no conec suficients idees prctiques que inspirin una acci diria, com per moure'm amb tranquillitat. Tinc la impressi, per, que el problema principal de Catalunya, i ho dic amb tota sinceritat, s esborrar la possibilitat que hi hagi ciutadans de Catalunya que no se sentin catalans. Crec que aquest s el tema fonamental, el tema en el qual ens juguem el futur. Arribaria a un darrer bloc de temes: seria bo descriure l'mbit de la Catalunya real, de la Catalunya del dem. S que en tota Catalunya s real i plural. Voldria fugir d'aquella afirmaci que Catalunya ser d'esquerra o no ser, o que Catalunya ser cristiana o no ser, o que Catalunya ser com penso jo o no ser. Aquest s un terreny que podem rebutjar d'entrada. All que crec que s'hauria de definir s quin tipus de Catalunya fem i des d'on. I on hi ha avui la llavor de la Catalunya del futur. Jo en aix, com en d'altres coses, sc una mica noucentista, dels d'abans. Ms de 1'Alomar, en Campalans o en Serra i Moret que d'en Carner o en Bofill. Of course! Crec que l'mbit cntralas Catalunya s la ciutat, i en concret la seva capital, s a dir els tres milions d'habitants que hi ha al voltant del municipi de Barcelona. Si Catalunya subsisteix com a pas s perqu hem tingut una Barcelona amb una classe dirigent i unes classes dominades amb empenta i capacitat de modernitzaci que ha caminat endavant malgrat els carlins, el folklore i el Masss Central. Catalunya ha existit perqu existia Barcelona. Aquesta concepci, que potser caldria matisar, parteix del supsit que el futur de Barcelona incideix de forma decisiva en el futur de Catalunya. Del dinamisme i de la

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

capacitat de les classes que existeixen en la ciutat, ms ben dit en les ciutats catalanes en depn el futur. El sistema de ciutats que constitueix Catalunya estructura el nostre pas. A mi la visi de la Catalunya rural no em fa mal, per s una rmora, com ho s el folklore que ens hem inventat (tamb l'esquerra) de la recuperaci de les tradicions pairals. Em sembla sobretot que s incorrecte, perqu no s'ha reassumit el folklore ciutad; ha estat un folklore ms rural que urb. Hi ha un folklore urb (de llengua o de costums, per exemple) que s important; i aix els qui som de ciutat ho sabem. I l'aire de la ciutat fa lliure. Crec que el futur d'aquest pas es ventila sobretot en aquesta gran rea de tres milions d'habitants, de la seva capital, en el seu nivell d'apertura a Europa, en el seu nivell d'incorporar all que s foraster, en la seva capacitat de progrs i de reordenaci de la prpia explicaci com a pas modern encarnat en l'estructura urbana. Si voleu, encara que s una idea que jo no gosaria de formular ni tan sols com a boutade, el Corpus de Sang, l'austriacisme del 1714 i els carlins, tot aix s la histria de la reacci; la Catalunya del progrs, la Catalunya de la ciutat es troba en uns altres indrets de la histria que tamb s'han de recrear: la lluita dels remenees, la lluita de la Busca i la Biga, etc. La idea (que s de Gabriel Alomar) pot sser considerada com una provocaci intellectual per si en el fons hi ha alguna cosa. Hom ha muntat tota una explicaci del nostre passat i de la nostra visi, com a pas, en qu hi ha un gran pes d'elements agraris i de romanticisme conservador; i els elements del liberalisme o de la llibertat civil s'han perdut o han quedat destenyits. Possiblement aquesta nova tradici simblica i folklrica podria connectar amb all que crec que ser la Catalunya del futur, la que accepta com a motor els tres milions d'habitants i el mili de les altres ciutats, sobre les terres on hi ha els conreus i les cases de segona residncia. Crec que l'esbs s suficientment abrupte per a expressar una concepci exagerada, per clara que, encara que no l'acceptem del tot, no l'haurem d'oblidar. Fins i tot fou una composant important del catalanisme civilitzat i modern de la dreta o l'esquerra liberal, culta i democrtica dels anys 20 o 30. No estic dient cap novetat, ells ho deien i, quan parlaven de la Catalunya-ciutat (que s un concepte ms complex), ho creien; doncs b, avui s ms veritat que aleshores. Crec que el futur del pas es juga aqu, al voltant del com aquests tres milions de ciutadans se senten dirigents del pas de dem i per tant s'amotllen individualment a all que vol ser el pas de dem. Per aix encara que sigui ms fcil estudiar els resultats electorals o la vida poltica a la Conca de Barber, o a la Terra Alta, per exemple, crec que el centre de la vida poltica i de la dinmica de futur es juga a les grans rees urbanes i metropolitanes. Fins i tot ms que a Frana, perqu a Frana, a ms a ms de la capital, hi ha un Estat present arreu i ac l'Estat s com deia abans una cosa llunyana. La societat civil, com en diuen alguns, ha d'actuar en primer pla, dins el marc comprensiu de les diverses tendncies partidistes i de l'actuaci de la
10

. L'OPINI SOCIALISTA

Generalitat (i dels Ajuntaments), tot fent possible un esfor com i conjunt de les orientacions plurals que existeixen a Catalunya. Isidre Molas

11

Les propostes historiques de l'autogovern catal dins l'Estat espanyol

J. A. Gonzlez Casanova INTRODUCCI
L'intent ms proper de construcci de l'Estat espanyol (1868-1938), anterior al franquisme, coincideix amb l'poca inequvocament catalanista i on la crisi permanent de l'Estat espanyol s reflectida en la reivindicaci d'un Estat catal, com en un mirall ms o menys deformant. Aquesta poca s'obre i es tanca amb sengles perodes revolucionaris, en els quals el canvi poltic (Primera Repblica versus Monarquia moderada, i Segona Repblica versus Monarquia restaurada) apunta (1868-73) i confirma (1931-1938) un canvi social radical. En tots dos perodes revolucionaris, Catalunya exerceix un paper impulsor, primordial i, sovint, decisiu. I no sols Catalunya, sin la conscincia particularista (Primera Repblica) o nacionalista (Segona Repblica). Tampoc no s casual que el federalisme com a ideologia o com a tcnica jurdica, es trobi present tant al comenament con al final de l'etapa histrica transcendental a qu ens referim, ni que el proletariat catal en dos moments fora diferents, per extrems d'un mateix arc sigui el defensor ms decidit i el darrer de la frmula federal. El perode central que separa els primers i els darrers esforos revolucionaris, o sigui la Restauraci borbnica, coincideix amb tres fases estratgiques de la lluita catalanista. La primera abraa des del Primer Congrs Catalanista fins al sorgiment d'una esquerra al si del regionalisme nacionalista puixant, encapalat per la Lliga (1880-1904, aproximadament). Aquesta s una etapa que es caracteritza per un dileg i una simbiosi entre el federalisme en decadncia prctica i el catalanisme en ascensi terica. El particularisme de l'Almirall ex-federal fra el pont de transici entre l'un i l'altre i el punt de partida del nacionalisme prati quant a la seva estratgia regionalista i intervencionista dintre l'Estat espanyol. La segona s'estn durant els quinze anys en qu la dreta i l'esquerra catalanistes, flanquejades respectivament pel foralisme carlista i el federalisme pimargalli, es disputen l'hegemonia del moviment nacionalista catal i la victria en els conflictes poltics interns de Catalunya, mentre collaboren, fins a cert punt; en l'alternativa regeneracionista i reformadora a l'Estat espanyol. Sota la direcci indubtable de la Lliga Regionalista, per amb influncies im12

. L'OPINI SOCIALISTA

portants del republicanisme catalanista, hom desenvolupa una lluita en dos fronts: l'autonomia progressiva de Catalunya i la transformaci federalitzant de 'Estat espanyol. La frmula que guia el doble intent ser la creaci d'un Estat nacional catal que formi part d'un Estat compost de lmits territorials imprecisos (Espanya o Iberia). La tercera fase correspon al decenni crtic de la monarquia borbnica restaurada, travessada per la guerra colonial marroquina, el collapse del sistema poltic i l'aguditzaci de la lluita de classes. La Dictadura de Primo de Rivera s el darrer intent de regeneraci de l'Estat espanyol i coincideix amb el retrocs obligat de la descentralitzaci administrativa mnima assolida per Catalunya desprs de quaranta anys de reclamar l'autonomia poltica. En aquests moments, el nacionalisme catal ateny el seu procs de radicalitzaci i inicia la seva aproximaci, terica i prctica, ms vigorosa al moviment obrer. Aix mateix, es vincula de nou al republicanisme espanyol, condicionant decisivament la victria i l'estabilitat del nou rgim de l'Estat al reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya.

LA RESTAURACI
Les forces conservadores i tradicionals catalanes tenien al davant tres estratgies en relaci amb l'Estat de la Restauraci; inscriure's en el sistema de partits dinstics, actuar com a grup de pressi en defensa dels interessos materials i morals que defensaven com a instrument de dominaci a Catalunya (i, per tant, amb certa base popular real), i el rebuig del parlamentarisme centralista oligrquic i de caciquisme, tot convertint l'estratgia defensiva de grup de pressi en estratgia ofensiva d'exigncia d'autonomia administrativa o poltica. Naturalment, la primera estratgia s la que seguiren de moment tots els qui foren salvats per Martnez Campos de la repblica federal, els qui havien confiat en Amadeu i en Alfons XII, els qui prosseguien la tradici moderantista catalana. La segona s'estn entre dues dates significatives: 1885 i 1902. El federalisme particularista d'Almirall adopta com a illusria tctica d'atracci de l'alta burgesia catalana per als seus ideals la presentaci a Alfons XII, poc abans de la seva mort, d'un Memorial de greuges, que s tota una declaraci de regionalisme catalanista, al servei dels interessos econmics de classe dominants a Catalunya, disconforme amb la poltica econmica dels governs de Madrid. Aquesta frmula, de signe cada cop ms autonomista per gens federal, ser utilitzada, el 1888, per la incipient Lliga de Catalunya; el 1898, en plena crisi colonial, per les entitats econmiques catalanes; i el 1902, amb motiu de la pujada al tron d'Alfons XIII, per les entitats esmentades en defensa de la llengua catalana.
13

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

La tercera comena gaireb al mateix temps que la segona i es produeix des de tres fronts: el del regionalisme federalista d'Almirall, el del regionalisme espanyolista de Mane i Flaquer i el del regionalisme autonomista de Prat. Aquest darrer s qui porta a terme millor la transformaci del catalanisme com a grup de pressi conjuntural en grup de pressi permanent, en crear el partit regionalista que far saltar el tom de partits espanyolistes dins de Catalunya en una primera fase (1901-1907). Desprs, intentar sser quelcom ms que un partit-grup de pressi catalanista en el Parlament espanyol, estenent l'ideal regional per tot Espanya, mentre consolida la base d'una futura autonomia de Catalunya mitjanant la creaci de mancomunitats provincials ( 1908-1918). I, en fi, un cop perduda la possibilitat d'un Estatut autonmic el 1919 (entre la pressi nacionalista democrtica catalana i la reacci centralista-conservadora dels governs monrquics), s refugiar, com tantes vegades en el passat i davant la lluita obrera, en els cops militars, regeneradors d'Espanya (1923, Primo de Rivera). Defraudada de nou, doblement per una dictadura anticatalana i inviable, intentar per darrera vegada una expansi espanyola el 1930, a travs del Centre Constitucional de Camb, per acabar essent senzillament la dreta catalana d'oposici al procs revolucionari de la Segona Repblica. Com veiem, tot aquest recorregut histric del catalanisme coincideix amb la mateixa vida del rgim restaurador, sorgit de la contrarevoluci conservadora del 1874 i esgotat el 1930, desprs d'un septenni de dictadura tecno-militar. L'evoluci de l'estratgia catalanista, cal entendre-la com un esfor d'adaptaci a la realitat canviant del rgim, que no fou el mateix durant aquest mig segle. Precisament, la inestabilitat radical del sistema qued en evidncia, com de costum, all on el desenvolupament econmic, la conflictivitat social i el progressisme poltic eren ms grans, i on la tradici crtica i rebel estaven ms arrelades: Catalunya. Autonomisme i intervencionisme sn les dues cares d'una mateixa moneda, d'una mateixa lluita per assegurar, segons les circumstncies, de vegades l'hegemonia sobre la mateixa base regional del partit ms lligat als interessos preponderants, i d'altres, la inserci d'aquest partit en l'aparell de l'Estat central per, des d'all, reformar-lo, modernitzar-lo, obrirlo a les burgesies espanyoles representades insuficientment, llanar-lo pels camins d'una transformaci econmica tot recolzant en les forces vives de la societat. L'intervencionisme catal no estava sol en aquesta tasca, perqu en major o menor grau, amb ms o menys acord o recel, hauria pogut comptar amb els projectes regeneradors del que Tun de Lara ha anomenat l'altra burgesia, el costisme, la revolucin desde arriba de Maura, els intents descentralitzadors i regionalistes d'estils diversos, que, sens dubte, proliferaren en aquelles dates. Gaireb des del comenament, el nou Estat entra en una srie de crisis que sn a la vegada causa i efecte del seu mateix contingut de classe. La inexistncia d'una reforma agrria radicalitza el conflicte camperol; la manca d'un re-

14

. L'OPINI SOCIALISTA

coneixement eficient del sindicalisme obrer enforteix els ideals revolucionaris i les tctiques d'acci directa de certa orientaci anarquista; el sistema de partits i el caciquisme aparten del joc poltic amplis sectors populars, impedeixen la integraci en el sistema d'una esquerra petita-burgesa i obrera, els partits de la qual (republicans, federals, socialista) no poden aspirar en cap moment a una participaci pacfica en el Poder; els sectors relativament ms emprenedors, industrialitzants i de nivell cultural ms alt, no aconsegueixen d'arrossegar els sectors ms absentistes i rendistes, cosa que produeix frecs i enfrontaments d'interessos i de programes, d'ideologies i de smbols, en els quals destaquen els produts entre catalans i grups d'espanyols determinats inclosos els governs de la Monarquia, amb motiu de les reivindicacions lingstiques, jurdiques i econmiques de Catalunya, i tamb perqu aquesta s un dels primers focus conflictius del pas en tots els terrenys. La crisi permanent de la monarquia moderada des del 1833 fins al 1868 es reproduir, potser amb menys virulncia externa per amb una gravetat profunda ms gran, al llarg del mig segle segent. De nou, la personalitat del monarca; la frmula constitucional, oberta a l'autoritarisme i a l'arbitrarietat; el sistema parlamentari, antidemocrtic i inoperant; els partits de notables sense arrelament popular; la prdua de les colnies, amb els seus seguits econmics i psicolgics; l'apatia de la poblaci i la seva exasperaci violenta peridica; l'arbitrisme i el pessimisme dels intellectuals, tot aix fa d'una inviabilitat radical el somni d'un Estat nacional que sigui quelcom ms que un aparell d'imposici i de repressi. La poltica dels grups catalans va compartir, doncs, amb la resta de les forces crtiques d'Espanya un mateix afany regenerador i una mateixa conscincia que Espanya encara no est feta perqu no hi ha un Estat, i no hi ha un Estat perqu la societat espanyola mateixa est vertebrada falsament, pel fet que les seves classes ms poderoses no volen, no poden o no saben resoldre llurs contradiccions i llurs conflictes. Per sobre de tot aix apareix el fantasma de les lluites passades, dels intents revolucionaris recents, perillosos per als uns i decebedors per als altres. Per a Catalunya, per les antigues causes que hem anat destacant en la primera part d'aquest treball, la conscincia crtica i l'afany regenerador sn doblement vitals, car s'ha de lluitar per la vida prpia la catalana i per la que, es vulgui o no, pot fer-la possible o impossible: la de tot Espanya. En mltiples avinenteses els diversos grups catalanistes advertiran, amb ms amargor que amenaa, que el separatisme s la conseqncia, en principi no volguda per obligada, de la impossibilitat de salvar-se plegats tots els pobles sotmesos a l'aparell estatal espanyol. Aquesta incapacitat del sistema per crear un Estat nacional es multiplica davant la provocaci que suposen les conseqncies de tal incapacitat. Aix, la doble exigncia catalana d'un respecte inicial per la seva particularjali d'una reforma de l'Estat espanyol s a dir, creaci d'un altre ei^gf^iel tf^s. pugui, a travs de tot el pas, respectar la realitat de cadascuna /fofts seves _"?\

ixi
^A/naS-7

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

parts s considerada com l'atac a una suposada unitat nacional ja assolida, a una sobirania espanyola inexistent en realitat, puix que li manca la condici primera d'un sistema representatiu. A la vegada, el tancament de l'oligarquia dominant i de l'opini ms patriotera permet una radicalitzaci, terica i prctica, del catalanisme envers plantejaments tamb nacionalistes, que, forosament, no tenen altra sortida que el separatisme i, en el millor dels casos, el federalisme o l'autonomisme regional. De la descentralitzaci administrativa, se n'esperar poc, cada cop menys, perqu la seva lentitud a produir-se (fruit de la confusi entre unitat poltica de l'Estat i administraci central d'aquest) ja la fa, entre altres raons ms profundes, insuficient per als qui, no sols no volen sser menys desgovernais, sin en absolut governats per un sistema o per uns grups als quals hom nega legitimitat d'origen i d'exercici. D'aquesta manera, l'mplia etapa de la Restauraci tindr com a problema permanent, inseparable de tots els altres que ella mateixa provoca, el problema catal. Aquest problema, el plantejaran, de formes diferents i en moments diversos, dos grans corrents d'opini i de poder, hegemnic l'un i minoritari l'altre. El primer ser monopolitzat prcticament per la lnia regionalista conservadora de la Lliga, i el segon, pel federalisme catal, inspirador del futur catalanisme republic, d'un nacionalisme democrtic i vagament proobrerista. El catalanisme conservador, atesa la seva hegemonia, s qui porta la iniciativa o, en tot cas, la lluita i el regateig amb el poder central respecte a les reivindicacions catalanes. Els missatges a la corona de la primera etapa; les bases autonmiques del nacionalisme tradicionalista incipient (1892); el programa de Solidaritat Catalana per a una reforma de l'Estat espanyol (1906); el projecte de mancomunitats que permetin una base regional a la futura autonomia (1912); les conclusions de l'Assemblea de Parlamentaris en la crisi decisiva del 1917, quan sembla que s'obre una possibilitat revolucionria semblant a la del 1868; i, en fi, el projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya, tot just acabada la Primera Guerra Mundial i en ple reconeixement mundial del principi de les nacionalitats, foren obra, tasca i risc d'un grup, d'una ideologia, d'uns poltics que mantingueren relacions de poder i d'influncia complexes, ambiges, per tenses i atrevides amb els successius governs de la Monarquia espanyola. Amb tot, seria greument inexacte oblidar un fet queja he apuntat. La dinmica interna mateixa de Catalunya, l'enorme pes del corrent federal republic, relativament proper a l'obrerisme reformista, i la clara enemistat d'aquest corrent envers el rgim (no tan rotunda pel que respecta a la conservadora i, en principi, monrquica), faran que, ja sigui per influncia difusa, per pressi concreta, per collaboraci expressa en certes conjuntures solidries o per evoluci personal d'antics federalistes com Almirall, els textos reivindicatius, programtics i jurdics que els catalans presenten a l'Estat espanyol per a la seva acceptaci o confirmaci no deixin de transparentar una
16

. L'OPINI SOCIALISTA

certa coincidncia o semblana amb les aspiracions prpies de l'esquerra catalanista. L'esquerra federalista, progressista i de nacionalisme democrtic es nodr de la renovaci ideolgica del Partit Republic Democrtic Federal de Pi, esbossada a Las Nacionalidades (1876) i expressada en el Congrs de Saragossa del 1883. La gran influncia que sobre aquest tingu el projecte d'Estat catal federat, elaborat el mateix any per Valls i Ribot en el si del federalisme catal, fa imprescindible destacar l'aportaci federalista durant la primera fase de la Restauraci a la causa del catalanisme poltic i la reacci que produ entre els sectors tradicionalistes o conservadors. La seva importncia a llarg terme ser tan gran, al meu entendre, com les Bases de Manresa (1892), credo del nacionalisme conservador. Per contra, l'esquerra catalanista no tindr l'avinentesa de plasmar les seves contradiccions ideolgiques fins a la instauraci de la Segona Repblica i el projecte d'Estatut del 1931, per ja des de comenament de segle es trobar assaltada per dues tensions ms o menys simtriques: per la seva dreta li arriben les desercions successives del nacionalisme conservador, provocades per les concessions tctiques i els fracassos posteriors de la poltica tossuda, hbil i audaciosa de la Lliga. Per la seva esquerra, el republicanisme i el federalisme la vinculen a la causa general d'una Espanya molt poc federalista i no sempre comprensiva del problema catal. La necessitat mateixa de recolzar en les masses sindicalistes ser un projecte lcid de donar contingut de reforma social efectiva al catalanisme, per l'obligar a no alienar-se un possible suport del proletariat emigrat o treballat per la demaggia espanyolista de Lerroux, al servei del particularisme nacionalista. Es podria dir que a les contradiccions del catalanisme conservador entre els seus compromisos de classe al nivell espanyol i la seva hegemonia politico-ideolgica sobre la poblaci catalana corresponien en el catalanisme d'esquerra els seus compromisos reformadors, i, en el seu dia, revolucionaris, al nivell peninsular, i la seva necessitat de disputar-li sincerament l'hegemonia de l'ideal catalanista als sectors dominants. D'aqu la recproca acusaci tctica per uns i altres d'sser ms monrquics o republicans que catalans, de preposar llurs interessos poltics de classe als de Catalunya, de fer el joc als centralistes secundant, respectivament, les forces conservadores o progressistes de la resta d'Espanya, dirigides des de Madrid, capital inevitable de tots els partits espanyols; i, tamb, en no menor grau, de recolzar en les conjuntures electorals o de relacionar-se amb possibles pretensions aliancistes o de transvasament de clientela partidista amb grups i forces enfrontats en principi, b que no sempre en la prctica, al sistema polticosocial pretesament volgut pels dos corrents. Em refereixo a les aproximacions entre Lliga i tradicionalistes i les relacions dels republicans catalanistes amb el sindicalisme i el socialisme. Les conclusions que es poden extreure d'aquest fenomen reafirmen la idea que la instrumentalitzaci d'unes aspiracions i d'uns drets dels catalans s
17

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

falsa respecte a totes dues parts, b que parlar de tracions respectives a la causa de Catalunya sigui una bona arma propagandstica. A l'hora de la veritat, la catalanitat d'uns i altres no difereix gaire. El que s'enfronta a fons s l'abast de la lluita contra l'Estat de la Restauraci, la disjuntiva MonarquiaRepblica en la mesura que la primera es prsenta corn a incompatible, no solament amb l'autonomia catalana, sin amb qualsevol altra llibertat democrtica. Ni tan sols la superaci de tal dicotomia en nom de Catalunya (possibilisme camboni) ocultar que, en ltim extrem, hi ha una Catalunya conservadora socialment i una altra de reformista, i que la impossibilitat de l'una i de l'altra per resoldre el problema social de base, que representa un proletariat d'origen regional mixt, frena en totes dues la marxa cap al nacionalisme conseqent i separatista ms del que aquell proletariat s apartat del separatisme catal pels seus suports de classe de la resta d'Espanya. Dit d'una forma ms senzilla: ni la burgesia conservadora, ni la petita burgesia reformista podien sser nacionalistes conseqentment, ni tan sols federalistes, si no resolien el conflicte de classes dintre de Catalunya. Igual que l'Estat espanyol no podia sser efectivament tal sense resoldre efectivament la lluita de classes al nivell de tot el pas, el problema colonial i les reivindicacions regionals. Per la seva banda, el proletariat de Catalunya menyspreava la qesti catalanista en la mesura que solamente hi veia un aspecte ideolgic de la dominaci classista i una bandera de la petita burgesia, de la capacitat de direcci de la qual desconfiava desprs de l'experincia del segle xix. No hi ha dubte que un separatisme noms la podia afavorir davant unes classes relativament dbils, que necessitaven del mercat i de l'exrcit espanyol per a contenir la revoluci social. Per aquest separatisme li havia de semblar utpic per aquestes mateixes raons i, per tant, completament vana l'afirmaci nacionalista que no estigus lligada a una revoluci poltica republicana i democrtica, que a la vegada permets el pas a una revoluci llibertria o socialista. Ara b, al proletariat de Catalunya en aquella poca li mancava una ideologia que pogus relacionar, histricament i dialcticament, aquests diversos moments de la revoluci i opt per no donar el seu suport al nacionalisme catal fins molt tard (quan una nova contrarevoluci s'obr el pas durant la Segona Repblica), i aleshores encara de forma relativament minoritria i ms rescatant-lo de les burgesies inconseqents i dbils que seguint-los les passes.

LA REPBLICA
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que donaren a Catalunya una victria esclatant a l'Esquerra Republicana permeteren que, a Barcelona i amb el suport evident de quasi tot el territori catal, Maci, el lder separatista, pogus intentar una prctica complexa d'independncia de fet i d'un va18

. L'OPINI SOCIALISTA

gue federalisme espanyol programtic, quan a Madrid la Repblica encara no s'havia consolidat ni era gens clara la seva possible forma federal. D'una altra banda, i seguint la triple tradici de l'autonomisme estatutari del 1919, del principi de les minories nacionals dels anys vint i del federalisme imprecs al qual confluen les tesis de Pi i Margall i Prat de la Riba, el govern de la ixent Generalitat elaboraria un estatut, voluntat plebiscitria de Catalunya, que, en virtut de la doctrina clarament perfilada per Carrasco i Formiguera, condicionaria la mateixa constituci de la Segona Repblica espanyola ms encara que la influncia dels federalistes catalans en el projecte de la Primera, en un cas ben notable de mxima intervenci creadora en els destins poltics peninsulars. Tots dos fenmens, proclamaci de la repblica catalana dins de la federaci dels pobles hispnics i estatut sobir catal al qual la constituci espanyola ha de plegar-se tcnicament i ideolgicament, menen, d'una manera ben paradoxal, el federalisme ideal dels catalans a una via morta com a sistema de pacte amb Espanya. I sense federalisme, el fantasma de l'Estat compost per Catalunya i Espanya (ja apuntat el 1919) o de la confederaci (separatisme vergonyant) mantindria un cop ms els parlamentaris espanyols en una vetlla temorosa i aprensiva, sense que llur republicanisme els servs al contrari! per a espantar el mal son d'una Espanya desintegrada, justament quan la repblica anava a donar als desgraciats espanyols un Estat nacional de deb, segons la convicci idealista dels republicans no catalanistes. L'adveniment de la repblica a Espanya, com a causa immediata de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, inicia un perode revolucionari que hom clour I'l d'abril de 1939, desprs d'una terrible guerra civil de tres anys de durada, de la qual sorg vencedora la segona restauraci contrarevolucionria de la nostra histria contempornia. Un sector no gens menyspreable dels poltics i intellectuals que portaren la repblica provenien, com sempre passa en aquests casos, de la poltica anterior, i llur republicanisme es degu ms a la seva oposici a la Dictadura i a la decadncia del sistema de partits de la Restauraci que a llurs conviccions poltiques. D'aqu l'inevitable regust monrquic i de parlamentarisme caduc, unit als mals hbits de l'antic sistema de partits, amb els seus personalismes, cacicats, intrigues i manca de doctrines slides i programes prctics. Aquests defectes congnits de la repblica es potenciaran mtuament, car el temor a trobar-se desbordats per la dreta i per l'esquerra ser la causa d'una poltica indecisa a tort i a dret, atiada per cops de fora d'un extrem i de l'altre del cos poltic. Des del principi, hom conspira contra la repblica i aquesta intenta guanyar etapes democrtiques duent a terme reformes que s'havien d'haver fet en dcades anteriors i que en efectuar-se tard i de pressa, entre la protesta dels uns i la decepci dels altres, es feren malament i provocaren enfrontaments ms grans. En aquest sentit, els republicans histrics, que perderen aviat el concurs de la dreta conservadora i d'alguns monrquics eterna19

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

ment trnsfugues, noms pogueren intentar, amb fora dificultats, de dur a terme velles aspiracions com la reforma agrria, la separaci de l'Esglsia i l'Estat, el control de l'exrcit, les autonomies regionals. I totes, per la seva migradesa i tardana realitzaci, ms aviat semblen concessions a les forces que imposaven la primera fase (democrtico-liberal) d'una revoluci pendent des del 1868, que mesures decidides d'una doctrina coherent i slida del que s una revoluci burgesa. Una anlisi detallada de la personalitat i obra dels poltics republicans del primer bienni ens confirmaria probablement el carcter moderat i, en cert sentit, antiquat, de llurs reformes, d'altra banda lgiques i inevitables des de feia molt de temps. Si a tot aix afegim que la irritaci de les forces ms tradicionals i conservadores enfront del que era sens dubte la porta a reformes ms profundes en tot cas exigides per la timidesa de les efectuades dur el 1933 al poder la nova dreta republicana (des de la darrera degeneraci del lerrouxisme fins a la jova renovaci de la dreta catlica accidentalista), potser hom entendr que el bienni segent (1934-1936) representi l'aguditzaci de la defensa contrarevolucionria en la lluita de classes que la depressi econmica mundial i el seu impacte tamb mundial han exacerbat des del final de la Dictadura. Aquesta defensa provocar l'esclat del 6 d'octubre de 1934, que diversos grups poltics han volgut veure com una pre-revoluci vers el comunisme, unida al separatisme catal, i l'alament militar del 17 de juliol de 1936 contra un govern molt frgil que, malgrat el ferm suport, si b distant, de les masses progressistes, no tingu ms de quatre mesos per reiniciar unes reformes que ja estaven condemnades per endavant per una dreta violenta i conspiradora. En aquesta nova frustraci d'un Estat, la incipient naci espanyola es destruir a si mateixa, com mai no ho havia fet, durant tres anys de sagnia total. Per a Catalunya, el procs revolucionari de 1931-1938 supossar, dramticament, abastar, amb limitacions, amb lentitud, amb retrocessos, un principi d'autonomia poltica, per la qual hom havia estat lluitant des de feia almenys mig segle. Per el compliment del dest fatdic, que hem anat descrivint precisament per negar-li aquest carcter de fatalitat i atorgar-li el d'exercici constant del lliure enfrontament objectiu d'interessos de classe, la seva aguditzaci confirmar la feblesa del pacte dels republicans catalans amb els espanyols (posada de manifest en el primer bienni), la supeditaci de l'autonomia de Catalunya al conflicte social i poltic que presideix el segon bienni, i la confluncia de la plenitud autonmica catalana i l'hegemonia de les forces poltiques socialitzants durant la guerra. Desprs d'una penosa conquesta parcial de les seves llibertats, Catalunya assolir la culminaci de la seva autonomia durant el trienni bllic. Per el curs de la guerra i de la revoluci al territori catal aniran imposant un catalanisme doctrinal de nova creaci, un nacionalisme proletari peculiar, expressi de les complexes, tenses i canviants relacions de poder en el si de la societat catalana. La derrota truncar aquest moviment cap a l'esquerra del catalanisme,
20

. L'OPINI SOCIALISTA

s a dir, la fusi de la revoluci socialista amb la causa nacional catalana. Era la darrera experincia terica i prctica que mancava fer al catalanisme. Segons els seus propugnadors marxistes, fra la lluita i la victria final de Catalunya. Segons el nacionalisme revisionista d'un Valls i Taberner fra el final d'una ruta falsa i la fi de la mateixa Catalunya.

LA CONSTITUCI DE 1978
El perode de transici entre el final de la Dictadura franquista i el primer funcionament d'un rgim constitucional va obligar el Govern a fer front a un repte molt greu: el conflicte crnic al Pas Basc i la impacincia autonomista de Catalunya, i el reflex que ambds fenmens podien produir en la resta de nacionalitats i regions. El problema poltic i jurdic de com seria restablerta la Generalitat no quedava resolt per la frmula unitria que l'Assemblea de Catalunya (rgan democrtic d'mplia representaci ciutadana, fundat l'any 1971) havia adoptat, s a dir, per la reivindicaci dels principis i institucions de l'Estatut de 1932. El restabliment d'aquest estatut indissolublement lligat a la Constituci republicana noms era concebible des d'un mimetisme antihistric com s ara la ruptura del 14 d'abril de 1931. Encara era ms inconcebible que les forces populars catalanes poguessin repetir, sense cap mena de suport, aquell 14 d'abril en el context espanyol de 1976, proclamant unilateralment l'autonomia de Catalunya. La transacci i el pacte possibilista van presidir l'aventura histrica fins al punt que la restauraci provisional de la Generalitat histrica es va efectuar aplicant la Llei de Bases del Rgim Local de 1975, aprovada per les ltimes corts franquistes poc abans de la mort del dictador. I no solament aix. La Generalitat va quedar restaurada com un rgan semblant a les mancomunitats de Diputacions provincials i no pas com un rgan d'autonomia poltica. Aix no obstant, adopt una aparena de govern provisional, amb ministres poltics i tcnics, sota l'omnmoda presidncia del senyor Tarradellas. En el context espanyol i en la conjuntura poltica d'una transici dominada per les forces conservadores de sempre, calia anar cap a l'autonomia de Catalunya, no solament amb peus de plom sin a passes comptades. El pas segent seria la Constituci autonomitzadora de 1978, nica porta possible per tal d'avanar cap a un Estatut d'autonomia que pogus fins i tot superar el concedit per les Corts republicanes de 1932. El ttol Ville, de la Constituci es va aprovar grcies a l'acord fonamental dels dos grans partits espanyols amb una presncia ms gran en les Corts constituents: UCD i PSOE. El primer pretenia sotmetre l'inevitable procs autonomitzador a un ritme lent i les futures comunitats autnomes a un fort control des del poder central. Per la seva banda, el PSOE pretenia indicar un
21

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

procs federalitzador mitjanant la igualtat d'oportunitats autonmiques per a totes les regions i nacionalitats (tant en el punt de partena com en la plenitud d'autogovern), respectant els drets histrics d'aquelles nacionalitats que, durant la Segona Repblica, varen plebiscitar favorablement estatuts d'autonomia. La intervenci dels constituents catalans fou certament decisiva, no solament en la qesti de l'estructura territorial de l'Estat, per especialment en ella, donat que hi foren presents el nacionalista Roca Junyent i el comunista Sol Tura en la ponncia que va elaborar l'avantprojecte constitucional, i el ponent socialista Peces Barba va actuar sempre amb l'assessorament del Partit Socialista de Catalunya. Al mateix temps, en la Comissi Constitucional va tenir un paper molt important el socialista catal Martn Toval, que va intervenir directament en l'acord final entre UCD i el PSOE pel que fa al Ttol VHI. Hom pot dir, en resum, que per primer cop a la histria de Catalunya, les principals forces poltiques catalanes aconseguien, no solament influir en una Constituci espanyola com ho feren, sens dubte l'any 1931, sin crear-la a imatge i semblana dels seus projectes autonmics. Recordem que l'Estatut de Nria va haver de passar la prova impossible de resultar constitucional quan no ho podia ser perqu s'havia avanat a la prpia Constituci i en no coincidir el seu marc federal implcit amb el donat pels constituents, de tipus unitari. L'any 1978, en canvi, els catalans aconseguiren de construir un marc que tenia prcticament la mida i el disseny que millor podia correspondre al quadre autonmic a qu aspiraven. A l'hora d'elaborar l'Estatut de Sau, els catalans noms havien de llimar les vores del seu projecte per tal que encaixs amb la ms gran facilitat en la Constituci redactada per ells mateixos. J. A. Gonzlez Casanova Catedrtic de teoria de l'Estat i Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Membre del Consell Consultiu de la Generalitat

22

Socialisme i federalisme a Espanya

Anselmo Carretero
Socialisme i federalisme. Heus ac dos noms de significat profund que des de la seva aparici en el llenguatge poltic han estat objecte d'estudi i discussi, i ho continuaran essent durant molt de temps entre els qui s'interessen activament pel bon governament i benestar de les nacions. Tot i que estan relacionats perqu ambds es troben dins l'mbit de la poltica, les seves vinculacions varien molt d'uns pobles i nacions a altres. En algunes d'aquestes nacions ambds conceptes amb prou feines es toquen. En d'altres, es troben ntimament imbricats. Aquest s el cas d'Espanya i dels pasos que, com ella, sn l'assentament de nacions de naturalesa molt complexa. s impossible de plantejar el problema de l'organitzaci socialista de la naci sense entrar de ple en el camp del federalisme. Ambds tenen un pol com que la mateixa naturalesa de la naci impedeix de defugir. Resulta, doncs, que l'estreta interdependncia que en la nostra ptria lliga les idees de socialisme i federalisme s'originen en el si de la naci espanyola. Aix s com sorgeix, naturalment i com a previ i ineludible objecte d'estudi, un altre vocable i unes altres qestions: el nom naci i la qesti nacional. La naci. Qu s una naci? Aqu topem, de sobte i frontalment, amb una d'aquelles paraules d's quotidi i general que, tanmateix, quan tractem d'analitzar a fons ens sn molt difcils de definir. Pertany a aquell tipus confs de conceptes habituals que alg anomenava falses idees clares1. Cal assenyalar que ni l'antiga Societat de Nacionsni l'actual Organitzaci de les Nacions Unides contenen en els seus documents constitutius una definici del terme naci. En altres llocs hem examinat amb detall els principals intents que s'han fet fins ara per definir la naci segons els seus elements objectius (raa, idioma, , fronteres naturals, etc.) per cap d'aquests no ha aconseguit donar una definici clara, universalment vlida, de l'entitat nacional2. En l'poca de ms poder i prestigi de Stalin, la seva famosa definici de la naci, publicada en tots els idiomes del mn per milions d'exemplars3, va arribar a ser considerada pels seus seguidors incondicionals tan exacta i rigorosa com un enunciat matemtic. Per tal definici (formulada en vista dels problemes nacionals a qu s'havien d'enfrontar la monarquia austro-hongaresa i l'imperi tsarista per dominar els pobles oprimits dintre de les seves fronteres estatals) no t validesa universal, ja que no serveix, per exemple, per als casos de Sussa, l'ndia, Espanya o Iugoslvia. De fet, el mtode de Stalin per analitzar la qesti nacional consistia a formular una definici d'all que segons l'autor era la naci, i acceptar o rebutjar com a nacions les comunitats humanes segons que complissin o no les condicions que ell havia establert. Amb una dialctica singular,
23

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

el dictador georgi, en lloc d'atribuir un nom a la realitat nacional observable tractava d'encaixar-la en la seva dogmtica definici. De tots els elements que integren la definici stalinista de la naci, el ms important i fonamental s justament l'ltim, el ms vague i menys objectiu: la comunitat de psicologia, si hi incloem la comunitat de conscincia i la comunitat de voluntat, s a dir, el fet que els individus que la componen saben i senten que pertanyen a la naci i volen continuar formant part. El treball de Stalin, publicat per primera vegada el 1913, havia estat precedit per un altre del socialista austrac Otto Bauer, editat el 19074. Encara que Bauer no parla de comunitat de psicologia, considera que l'element fonamental de la naci s la comunitat de carcter produda per una comunitat de dest, mot que no defineix per que concebeix com el conjunt de circumstncies, creades pel passat histric, que condicionen l'existncia de la collectivitat nacional. L'obra de Bauer sobre la qesti de les nacionalitats, essencialment resultat de l'estudi dels problemes creats per la coexistncia de nacionalitats mltiples a l'interior de l'imperi austro-hongars, ha restat ofegada ms de mig segle pel predomini del dogmatisme stalinista. Actualment est recobrant l'inters dels estudiosos del tema, sobretot en els estats d'mbit plurinacional complex.
LA IDEA DE NACI

Abans que Stalin i Bauer haguessin incls a l'estudi de la naci els factors psicolgics o de carcter nacional, Renan en una clebre conferncia feta a la Sorbona el 1882, inclou en la idea de la naci, per damunt dels elements objectius (llengua, raa, geografia...), el consentiment i la voluntat del poble. Una naci segons Renan s una gran solidaritat, suposa un passat, per es resum en el present en el desig de continuar la vida en com. L'existncia d'una naci s un plebiscit de tots els dies.5 Ortega recull la idea de Renn i l'expressa de nou amb la seva desimboltura literria: La naci diu el senyor Ortega prolonga cap al futur, com a ideal a realitzar, la mateixa figura del seu passat i intenta perfeccionar-lo, per la qual cosa la inercialitat d'un pretrit es transmuta constantment en objectiu i exemplaritat del seu futur. Noms els homes capaos de viure a cada moment les dues dimensions substancials del temps passat i futur sn capaos de formar nacions. Ser tradici i ser empresa afegeix. Aix s la naci. Als qui noms troben un fons real en les concepcions formulades amb fredor cientfica, la definici de Renn, i la que basada en ella presenta Ortega, els semblen excessivament retriques i idealistes, aix no obstant contenen ms veritat d'all que podria semblar a primera vista. Si b no tots els autors concorden en qu s la naci en si en qu consisteix la naci realment en all que s que estan d'acord s en el seu origen histric.
24

. L'OPINI SOCIALISTA

Lies nacions no sorgeixen sobre la terra casualment, en un tancar i obrir d'ulls i perqu s. Sn productes que la histria fa aflorar desprs de processos de gestaci lents i complicats en els quals intervenen molts factors i circumstncies (geogrfics, tnics, econmics, poltics, culturals,... i d'altres de fortuts), cada un dels quals no defineix per si mateix la naci, encara que contribueix a formar la seva singular personalitat. On hi ha una multitud humana conscient d'integrar una naci i amb voluntat de mantenir-la, existeix, sens dubte, una naci. Si aquesta conscincia i voluntat es perdessin, la naci, mancada de les seves forces de cohesi principals, es desintegraria en grups o individus dispersos i sense vitalitat nacional. No s possible, doncs, de definir la nacionalitat pels seus elements objectius, perqu el fonament ltim de tota naci es troba en la conscincia i voluntat dels individus que la componen. Hi haur, per descomptat, una naci espanyola mentre els espanyols la gran majoria dels espanyols sigui quina sigui la nostra llengua vernacla i el nostre poble d'origen o adopci, ens considerem com a tais i tinguem la ferma voluntat de continuar essent-ho. No hi ha no pot haver-hi dues nacions iguals, com no hi ha dues histries iguals, dos pobles iguals ni dos homes o dones iguals. Unes sn petites i d'altres sn molt grans, b per la seva extensi geogrfica o pel seu nombre d'individus; algunes tenen trets racials fora homogenis i d'altres sn el resultat de diferents mestissatges; a moltes es parla una sola llengua nacional i a d'altres conviuen idiomes diferents. Al contrari del dogma stalinista que imposa com a primera condici la unitat lingstica, Sussa (que en les circumstncies ms dures ha donat proves d'una solidaritat nacional que no ha estat superada per cap altre pas) considera que el respecte a la varietat idiomtica del seus petits cantons constituiex una i potser la primera de les seves caracterstiques nacionals. Idea que no podem trobar en un parisenc jacob o en un vallisolet falangista (per donar exemples de color poltic ben diferent).

LA COMPLEXITAT DE LA NACI ESPANYOLA Com correspon a la diversitat dels pobles que ocupen el seu territori i a la seva llarga i rica histria, la naci espanyola s una de les ms complexes del mn, plurilinge i composta per diverses comunitats histriques a cap de les quals es pot aplicar el gentilici espanyol amb ms o menys dret que a qualsevol de les altres. Aquesta diversitat de components esdev encara ms gran si en el conjunt incloem Portugal, poble que geogrficament i histricament no s menys hisp que els de la resta de la pennsula. En altres treballs hem estudiat extensament i detalladament quines sn i com s'han format les nacionalitats o regions histriques1 que componen la complexa comunitat de pobles o naci de nacions que s Espanya (les Espanyes, es va dir en poques passades). A continuaci resumim aquest assumpte

25

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

en algunes lnies, conscients de la impuntualitat que qualsevol excessiva esquematitzaci implica forosament. Encara que les arrels ms antigues de les nacionalitats o regions histriques d'Espanya penetren fins a les profunditats de la prehistria, els seus orgens immediats es troben a l'edat Mitjana8. A partir del segle viu van apareixent en l'escena histrico-poltica espanyola els regnes o conjunts regionals cristians d'Astries, Galcia, Lle, Castella, les comunitats basques d'laba, Biscaia i Guipscoa, Navarra, Arag, Catalunya, Portugal que es desprn de la corona lleonesa, Extremadura, Castella la Nova (en el que fou antic regne de Toledo), les Illes Balears (regne de Mallorca), Valncia, Mrcia, Andalusia, (regnes de Crdova, Sevilla, Jan i Granada) i, per acabar, les Canries. Des de fa segles, i amb ms dogmatisme durant les quatre dcades de dictadura franquista, la histria oficial d'Espanya ha ensenyat amb un to de fervors patriotisme, que la naci espanyola t els seus orgens a les muntanyes d'Astries on els cristians espanyols, capitanejats pel rei Pelagi, inicien l'anomenada Reconquesta contra els invasors musulmans; i encara ara ho sostenen eminents historiadors. La qual cosa implica una excessiva i deformadora simplificaci de la realitat histrica que origina grans errors i molts mals per a la convivncia nacional de tots els espanyols. Perqu o b Catalunya no s Espanya i en aquest cas hom hauria de donar la ra als separatistes catalans o b la reconquesta que comena a les muntanyes dels Pirineus orientals s tan espanyola com la que t el seu bressol a Covadonga. I el mateix es pot afirmar dels focus de resistncia als islamites que en aquell temps sorgeixen en els Pirineus navarro-aragonesos i a les muntanyes basco-cntabres. Tot aix sense entrar en disquisicions sobre si els indgenes d'al-ndalus convertits a l'islamisme no eren com a mnim tan espanyols com els descendents dels gots que dominaven Astries. Aquestes diferents reconquestes van ser els orgens de nacionalitats o regions histriques diferents, tant per les seves arrels com pels seus respectius desenvolupaments. De la que va comenar a Astries va nixer el regne d'Oviedo que, sense perdre la unitat original, es va ramificar en tres pasos amb fisonomia prpia: Astries, Galcia i Lle, als quals es va afegir desprs l'Extremadura lleonesa (Extremadura per antonomsia o l'actual Extremadura). De la branca galaica d'aquesta corona es va desprendre en el segle xii el regne independent de Portugal. Un tret com a tots els pasos d'aquest grup s el seu original, proclamat primer a Oviedo i reafirmat desprs a Lle.

NEOGOTICISME
La reconquesta iniciada a Catalunya arrenca lliurant-se del domini dels francs i continua expandit-se cap al sud, guanyant terreny als islamites. Catalunya, conjunt al comenament de molts combats independents (La Marca
26

L'OPINI SOCIALISTA

H ispnica de l'imperi carolingi), va restar finalment sotmesa al domini hegemnic del comte de Barcelona. Si el regne de Lle manifesta clarament la seva estirp goda, a la Catalunya vella es percep immediatament la influncia del feudalisme ultrapirinenc. Entre la reconquesta nord-occidental asturiana, d'estirp neogtica, i la nord-oriental catalana, d'encuny franc, es desenvolupen simultniament la basco-castellana, la navarra i l'aragonesa. De les dues darreres, ambdues vascones, neixen respectivament els regnes de Navarra i Arag. De la basco-cntabra sorgeix, una lluita doble contra els monarques astur-lleonesos i els islamites andalusins, el comtat independent de Castella i laba, estat basco-castell que dna vida al regne de castell d'ascendncia cntabra i als petits estats bascos vrduls, caristis i autrgons d'laba, Biscaia i Guipscoa. Tamb seran principalment cntabres i bascos, els repobladors de la Castella interior que s'estn per les serres centrals de la Pennsula. Quan van haver estat unides les corones de Lle i de Castella en un sol cap reial (amb el nom castell per davant, per amb el predomini poltic i social de l'herncia astur-lleonesa) conquereixen o colonitzen la major part del regne de Toledo la resta ja havia estat conquerida per Castella, Mrcia i Andalusia. Tota aquesta part meridional de la Pennsula resta organitzada a la manera dels lleonesos, amb el fuero juzgo com a llei fonamental i grans senyories eclesistiques o laiques. Catalunya i Arag, unides sota un sol comte-rei, all que els historiadors catalans anomenen la confederaci catalano-aragonesa, conquereixen i colonitzen les illes Balears (que sn repoblades per catalans) i Valncia (repoblada a la costa per catalans i a l'interior muntanyenc per aragonesos). Les illes Balears i Valncia resten incorporades a la corona catalano-aragonesa com a regnes amb personalitat poltica prpia. Finalment, unides les corones castellano-lleonesa i catalano-aragonesa pels Reis Catlics, la corona de Lle i Castella conquereix i repobla les Canries principalment amb andalusos i incorpora desprs Navarra, durant la regncia de Ferran el Catlic, Navarra que conserva la condici de regne per si, amb les seves institucions i lleis prpies. Aquest s, exposat amb brevetat, el panorama histric dels pobles, nacionalitats o regions histriques que llevat de Portugal que des del segle xvn mant la seva condici d'estat independent integren l'Espanya dels nostres dies. Cal tenir-lo present a les segents pgines. Els pobles, nacionalitats o regions histriques que considerant a part Portugal estan integrades a l'Estat espanyol, quinze en total, i que fins a la nova divisi poltica d'Espanya han conservat, a grans trets, els seus noms i els seus lmits tradicionals, no sn, doncs, cap invenci poltica o simples divisions administratives de l'Estat; sin vellssimes creacions de la histria, moltes de les quals (Astries, Galcia, Lle, Castella, el Pas Basc laba, Biscaia i Guipscoa, Navarra, Arag i Catalunya) sn ms que millenries, i estan ms
27

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

arrelades en els seus territoris i sn ms autntiques pels seus orgens que la majoria de les nacions (estats) independents que ocupen la superfcie del globus terraqi.

NACI i ESTAT
La idea de naci s'acostuma a confondre amb altres de semblants per essencialment diferents. El primer error que dificulta l'estudi de les qestions nacionals prov de la confusi entre els conceptes de naci i estat, fins i tot en els mbits del ms alt nivell de la poltica i el dret internacional. L'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) s una associaci d'estats, com tamb ho era la seva antecessora la Societat de Nacions. L'OEA (Organitzaci d'Estats Americans) utilitza oficialment el nom d'estat amb el mateix significat que l'ONU utilitza el de naci. Aix no obstant, se sap que naci i estat sn conceptes ben diferents; que els lmits dels estats no sempre coincideixen amb els de les nacions; que hi ha estats, com la Uni Sovitica, que inclouen nacions ben diferents; i nacions, com s ara el cas d'Alemanya, el territori de les quals est repartit entre diferents estats. S'ha dit repetidament que els primers pasos en qu, durant els segles xvi i xvii, prenen la idea moderna de la naci sn Anglaterra, Espanya i Frana i, segons el parer de Madariaga, Espanya va ser la primera naci que va aconseguir talla com a tal9. Ens sembla que aquests judicis sn en part el resultat de la interferncia entre els conceptes de naci i estat. Les histries poltiques en s, ms que estudiar el llarg i difcil procs formatiu de la naci espanyola10, descriuen el que ha creat l'estat espanyol que arriba fins als nostres dies. De fet, ambds processos el formatiu de la naci espanyola com a conjunt del seus diversos pobles i el creador de l'estat espanyol han transcorregut junts, per en conflicte permanent per l'entossudiment de les oligarquies dominants a presentar com una i homognia naci aquella que, per naturalesa, s plural i variada. Aquest s en el fons, el gran problema nacional d'Espanya, que s'ha mantingut artificiosament i enverinat, sobretot a les dcades del franquisme, amb la fustigaci de les aspiracions regionals i amb l'ensenyament d'una histria adulterada amb poca habilitat. La convivncia multisecular dels pobles de la Pennsula Ibrica en el mateix sl, les lluites solidries contra els invasors estrangers11, la collaboraci en dures empreses comunes, van donar vida al llarg dels segles a un sentiment general espanyol de pertinena a una mateixa comunitat, a una osmosi permanent entre tots els pobles hispans fins i tot Portugal i a un concepte d'entitat espiritual comuna12 que constitueixen el fonament d'una conscincia nacional espanyola. A la vegada i per una altra banda, els diversos pobles d'Espanya han mantingut, amb ms o menys tenacitat, la seva personalitat particular, la seva conscincia de comunitat nacional.
28

L'OPINI SOCIALISTA

Com a producte de la histria, Espanya s el resultat, d'un antagonisme, permanent i dolors, entre la fora homogenetzadora d'un estat unitari i centralista i la resistncia dels pobles que s'hi oposen; entre les oligarquies dominants d'un estat que nega tota diversitat nacional i la comunitat de pobles o naci de nacions que s la nostra ptria per naturalesa. Aquest conflicte no es pot presentar com un simple enfrontament entre esquerres i dretes ja que va tenir aspectes molt complexos. Al costat de l'unitarisme centralista han estat sempre no solament els defensors tradicionals de la unitat monrquica, sin tamb els republicans unitaris d'estirp jacobina; al costat de l'Espanya plural, els carlistes forals i els republicans federals (el sector ms avanat del republicanisme espanyol). Al Pas Basc, a Navarra i als pasos de l'antiga corona d'Arag, el carlisme, en esgrimir la bandera dels furs, va guanyar una consideable fora popular; com tamb la va guanyar a Castella en defensar els bns comunals dilapidais pel govern centralista en benefici d'una burgesia parasitria que s'hi va enriquir sense cap risc ni esfor. A Andalusia, Extremadura, la Manxa i Mrcia els carlistes no van tenir un suport popular significatiu: els pagesos d'aquestes zones latifundistes, mancats de terres prpies i de bns comunals, no podien perdre res amb l'unitarisme estatal. Els stalinistes espanyols, interpretant a la seva manera els rgids conceptes del mestre en els anys en qu brandaven la bandera del dret a l'autodeterminaci de les nacionalitats peninsulars oprimides solien considerar que a Espanya hi havia quatre nacionalitats diferents: Catalunya i el Pas Basc (els lmits de les quals no definien amb claredat, perqu de vegades incloen a la primera Valncia i les Illes Balears i a la segona Navarra, i altres vegades no), Galcia i una quarta, com una mena de calaix d'inclassificables retalls nacionals sobrers, que tant podien anomenar Espanya com Castella, formada per tota la resta de pobles d'Espanya, des d'Astries fins a Mrcia i des d'Arag fins a les Illes Canries. Aqu assenyalem noms el fet poltic, per no ens aturem a comentar el cmul de disbarats que significa.

EL FEDERALISME A ESPANYA En arribar a la meitat d'aquesta breu per comprimida exposici tenim ja tres idees clares: a) Les nacions sn un fenomen hum collectiu que es troba a la conscincia, el sentiment i la voluntat dels individus que la composen, b) No sorgeixen de sobte, a l'atzar, o per predestinaci divina, sin que sn el fruit de processos histrics complicats condicionats per diversos factors i circumstncies, c) A Espanya, al llarg dels segles, s'ha anat creant un esperit de solidaritat que comprn tots els pobles i constitueix la base fonamental de la naci espanyola, a la vegada que cada un d'aquests pobles mant, amb ms o menys-fei mesa, la seva conscincia nacional; d'aqu la concepci d'Espanya cm-naci complexa, comunitat de pobles o naci de nacions. /^" c^
0

\<t&> .
v^V
>

^Am

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

La naci necessita organitzar la seva vida (poltica, social, econmica, cultural, internacional) en el marc legal d'un estat. L'estat nacional com a expressi jurdica de la naci, s'ha d'adaptar a la naturalesa i les condicions d'aquesta ltima; per tant, la forma estatal adequada a una naci homognia i unitria no pot ser vlida per a una altra complexa i plural. Si Espanya s una naci plural, integrada per diverses comunitats nacionals o regionals, l'estructura de l'estat que naturalment requereix s la federal, que harmonitza la uni amb la diversitat, el desenvolupament i l'enfortiment del conjunt amb el de cada una de les seves parts. A Espanya es pot dir que el federalisme s consubstancial amb la naci, que abans que poltic ha de ser nacional. Repetim una altra vegada el que hem dit en altres ocasions: Si hi ha alguna naci en el mn que per la seva naturalesa, la seva histria i la seva cultura requereix un rgim d'estructura federal, cap altra ms que Espanya. En el nostre panorama histric nacional es perceben dues grans tendncies antagniques: una que, sense un rigor excessiu, podrem anomenar unitria i centralista, i una altra federal i pluralista. La vella oposici entre unitarisme i pluralisme, uniformitat i varietat, centralisme i federalisme, s una part substancial de la nostra histria. A grans trets, i amb totes les excepcions que aquesta generalitzaci requereixi, podem percebre que la primera s'origina en el nucli hispano-got-rom de la reconquesta asturiana, i la segona en els nuclis cntabro-pirinencs de velles arrels indgenes de la mateixa poca13. Un primer i clar federalisme es manifesta en les relacions que mantenen entre si els estats d'all que els historiadors catalans anomenen la confederaci catalanoaragonesa. A Castella i el Pas Basc els grmens del federalisme es troben fins i tot a l'interior del mateix estat14. El pensament federalista espanyol es desenvolupa en el segle xix en contacte amb altres corrents del federalisme. La seva figura principal s el catal Pi i Margall el federalisme nacional del qual s fruit en gran part de l'estudi de la histria d'Espanya per un esperit espanyol obert a la universalitat15. La repblica federal deia el 1873 s una forma de govern aplicable a la naci espanyola que ateny no solament a all que dicta la ra sin tamb a all que aconsella la tradici i la histria.16 En la concepci federal de Pi es manifesta una idea clara d'Espanya com conjunt de pobles histricament arrelats, per aix a l'hora de definir les entitats que han d'integrar la federaci espanyola pren com a base els estats de l'Espanya medieval, orgens immediats dels actuals pobles hispans; sense convertir els noms en tabs. Estats, regions? la qesti dels noms no t importncia, el fonamental s el concepte d'entitats federals a peu dret d'igualtat. Un dels grans errors de la nostra histria moderna ha estat l'intent d'encaixar Espanya en el motlle nacional, unitari i centralista, francs; una idea jacobina i napolenica, per arrelada a l'absolutisme monrquic. La famosa naci estat que la Revoluci francesa va presentar al mn com a paradigma universal de naci (una nation; une langue, un drapeau, una loi, un gouvernement),
30

. L'OPINI SOCIALISTA

s totalment incongruent amb la nostra realitat nacional. El centralisme francs s afirmat pels liberals del segle xix que prenen dogmticament com a model el jacobinisme unitari. I durant molt de temps liberalisme u uniformitat, progrs i centralisme sn per als liberals espanyols conceptes inseparables. L'nica veu que s'aixeca contra aquesta confusi s la dels republicans federals. Desprs de l'efmera primera repblica i una vegada restaurada la monarquia borbnica, la idea federal que els seus enemics tracten de confondre amb els motins on comencen a manifestar-se ideologies i reivindicacions socials profundament revolucionries decau a tota Espanya. La prdua de les ltimes restes de l'imperi ultramar provoca una crisi de les conscincies ms despertes. Els intellectuals de la generaci del 98 proclamen la necessitat d'una revisi d'idees i valors. Els seus homes ms representatius donen suport a la concepci unitria de la naci; per la idea de l'Espanya plural que encara s latent, sobretot a Catalunya, es manifesta a travs de la noble veu de Margall. A Catalunya i el Pas Basc sorgeixen moviments regionalistes que, davant la incomprensi del poder central, degeneren de vegades en exacerbats nacionalismes insolidaris d'escassa transcendncia. D'altra banda el pas enfronta nous problemes, a ms dels vells que encara persisteixen, que requereixen uns plantejaments que estiguin d'acord amb les noves condicions. La classe obrera irromp amb vigor a l'escena poltica espanyola, com una fora nova, amb els seus sindicats i partits. El Partit Socialista Obrer Espanyol i la Uni General de Treballadors, originriament d'inspiraci marxista, centren les seves activitats en la creaci d'una conscincia de classe i l'educaci sindical i poltica dels obrers espanyols. La uni dels proletaris de tot el mn i l'internacionalisme socialista sn els seus lemes generals davant la qesti de les nacionalitats. No presten ms atenci a les reivindicacions regionalistes que, en principi, consideren reaccionries. La Confederaci Nacional del Trebal i els grups anarco-sindicalistes, en les seves no massa ben definides idees sobre l'organitzaci de les societats, recullen en part l'herncia del federalisme pimargall. En els diversos aspectes (filosfics, econmics, socials) de les ideologies poltiques, tant del liberalisme d'arrel nacional com del socialisme de concepci universal, a Espanya, sempre ha predominat l'element tic. El liberalisme espanyol i hispano-americ s en primer lloc, una actitud moral generosa, de respecte a la dignitat i a la llibertat del prosme, a l'individu hum: l'antitesi de l'egoisme. La paraula liberal amb sentit poltic, va sorgir espontniament entre el pblic que assistia als debats de les Corts de Cadis. Tradicionalment qualificava la persona que actua amb liberalit!, s a dir, amb generositat o desinters o que distribueix els seus bns generosament, sense esperar cap recompensa: justament el contrari de la interpretaci que en van fer els mercaders i els banquers holandesos. En contra del que normalment es diu, la propietat individual no s consubstancial amb el liberalisme espanyol, i des
31

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

del primer moment van haver liberals, com l'asturi Flrez Estrada, que van defensar el collectivisme agrari com la millor manera per protegir la llibertat dels treballadors del camp. Tamb a la conscincia dels socialistes espanyols, des de la fundaci del Partit, els valors tics que la seva ideologia cont han ocupat un lloc preferent: el respecte a la llibertat, a la dignitat i al treball de l'home. Per aix mai no ha hagut en el nostre pas incompatibilitat entre el socialisme i el liberalisme (ents a l'espanyola). Per aix el socialisme marxista de Julin Besteiro va poder conviure amb el socialisme humanista de Fernando de los Ros, per aix el socialisme de Pablo Iglesias, de Jaime de Vera i de Toms Meabe, de base marxista, mai no va ser dogmtic, i per aix les normes mantingudes tradicionalment al PSOE han estat la llibertat d'expressi dels seus afiliats, i la discussi com a pas previ a la presa de decisions. Sc socialista en qualitat de liberal deia Indalecio Prieto. Els qui mantenen que el socialisme s contrari al liberalisme, o tenen del liberalisme una idea molt especial o desconeixen els objectius del socialisme. El socialisme no s liberticida va escriure el mateix any de la seva mort el fundador del socialisme espanyol17. A la histria de les idees poltiques a Espanya, el socialisme es pot considerar com l'etapa superior de l'evoluci natural del liberalisme.

32

. L'OPINI SOCIALISTA

El respecte de la dignitat i la llibertat de la persona humana, fonamental en el liberalisme, s naturalment extensiu a les comunitats o grups nacionals que els individus integren. El liberalisme ha de reconixer, per principi, que les diversitats, individuals i collectives, sn legtimes, la qual cosa el porta immediatament al reconeixement dels regionalismes i el dret a les autonomies regionals. El PSOE, consagrat a crear conscincia de classe, defensar els interessos dels treballadors i forjar els instruments partit i sindicat per a la lluita per a la seva emancipaci, no es trobava en condicions per comprendre totalment la qesti de les nacionalitats, ni les circumstncies i necessitats del moment l'empenyien a fer-ho. Les idees de l'internacionalisme proletari, el carcter classista dels nacionalismes burgesos i el crit de a baix les fronteres! que ms d'una vegada vam sentir a la nostra juventut a les manifestacions del 1er de Maig feien que el socialistes espanyols noms veiessin en els moviments regionalistes i nacionalistes catalans i bascos sectors de la burgesia els interessos dels quals no coincidien amb els de la classe obrera en els primers i grups de pagesos i elements clericals i reaccionaris en el darrers. D'altra banda molts socialistes concebien l'internacionalisme proletari ms com la desaparici de les nacions i l'homogenetzaci de les cultures nacionals que com la seva fraternal convivncia. Com diu Enrique Moral, en la seva slida introducci als escrits i discursos de Pablo Iglesias seleccionats per ell mateix, el socialisme espanyol d'aquella poca mai no va arribar a mesurar suficientment l'enorme transcendncia que tenia i t per al socialisme reconixer i acollir en el seu programa les aspiracions histriques de les diverses nacionalitats i regions espanyoles ; la qual cosa cal atribuir ms a les circumstncies en qu van haver de dur a terme la seva dura i abnegada tasca que a una falla dels seus dirigents. En 1931, Punitarisme poltic i nacional, assentat al final del segle xix i comenament del xx, domina la mentalitat poltica i la sensibilitat patritica de la majoria dels intellectuals espanyols. La paraula federal, envoltada de connotacions pejoratives, els produa repulsa o temor. Ortega declarava caduc el federalisme i qualsevol cam que hi condus. Snchez-Albornoz i altres eminents catedrtics que donaven suport a les corts constituents al filsof madrileny18, creien haver-ne foragitat, amb la seva oratria fascinant, el diable del federalisme. El mateix Azaa, el defensor ms brillant de l'autonomia de Catalunya en aquelles corts memorables, era en el fons un republic unitari a qui la seva conscincia liberal, el seu talent i la seva cultura obligaven a defensar el que considerava com demandes justes del poble catal. La majoria d'aquells republicans, i fora socialistes, veien amb desgrat la varietat cultural d'Espanya i no volien acceptar la idea d'un pluralisme nacional. Ho consideraven com un mal congnit de la naci, un greu problema que segons l'expressi d'Ortega no es pot resoldre, que noms es pot suportar19. Sens dubte, un partit socialista, per la seva ideologia i per la condici gene33

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

ral dels seus afiliats,.es troba en millors condicions que els partits burgesos per afrontar els problemes que presenta la diversitat nacional del pas, perqu si els capitalistes de les diferents regions o nacionalitats poden tenir, en certes circumstncies, interessos oposats, els de la classe treballadora coincideixen sempre amb els generals de la naci. Tanmateix, el PSOE no planteja al seu si la qesti de les nacionalitats fins al final de 1919, en el seu Xl congrs, i ho fa per iniciativa d'una federaci catalana, la qual proposa que el Partit propugni una Espanya concebuda com confederaci de nacionalitats ibriques. Els que combaten aquesta proposta argumenten que implica una tendncia contrria a l'internacionalisme concretat a la frase els obrers no tenen ptria, del Manifest Comunista. La defensa Besteiro i el congrs es declara per majoria en pro d'una repblica espanyola que reconegui el fet de les nacionalitats ibriques20; aquesta declaraci no va sortir de l'mbit teric ni va tenir, durant molt de temps, cap repercussi en l'activitat del PSOE. A les corts constituents de 1931, el PSOE va anar, en la qesti de les autonomies, a remolc dels republicans, encapalats brillantment pel Sr. Azaa, i en alguns casos a desgrat. Aquest aband de la bandera de les autonomies regionals va ser la causa principal que el Partit no augments la seva influncia en les classes obreres i mitjanes de Catalunya, cada dia ms conscients de la seva personalitat histrica, i que deixs un buit poltic que van omplir en part per sort els partits socialistes catalans i en part els comunistes que, amb el suport de Moscou, esgrimien la bandera dels drets nacionals del poble catal. Un buit semblant es va produir al Pas Basc on no va sorgir cap partit socialista basc que l'ompls, amb les conseqncies posteriors que tots coneixem. I tot aix amb els avantatges corresponents per als grups nacionalistes ms o menys reaccionaris o els comunistes ms o menys stalinistes. La idea de l'Espanya una, unitria, uniforme, centralista i provincial culmina poc abans de la guerra civil amb la ideologia falangista que considera que qualsevol manifestaci de diversitat nacional, fins i tot l's familiar de les llenges vernacles no castellanes o l'exhibici dels emblemes histrics dels estats medievals, atempta contra la unitat de la ptria. Una ideologia i intolerncia que s'imposen brutalment en tot el pas al triomf militar del franquisme sota la dictadura del qual van haver de cursar els seus estudis molts milions d'espanyols. D'altra banda, la fisonomia nacional de Castella s'est desfigurant des de fa molt de temps i tamb s'esvaeix la personalitat histrica de l'antic regne de Lle, especialment des de mitjan segle xix, quan la burgesia reaccionria del centre d'Espanya, sobretot les oligarquies centralistes establertes a Valladolid, en disputa amb la burgesia industrial catalana, utilitza en benefici propi el nom castell, que estn per tota la plana lleonesa alhora que procura treure'l de la costa cantbrica i de les altes conques de l'Ebre, el Tajo i el Xquer. D'aquesta manera inventa una Castella, estranya a la histrica i real, que identifica amb la plana del Duero. Aix les muntanyes de la vella Castella es transmuten, per un hbil encanteri, en la plana de Castella la Vella. L'rgan pe34

. L'OPINI SOCIALISTA

riodstic d'aquests grups, El Norte de Castilla, declara el 1859 que Valladolid s la capital de la recentment inventada Castella la Vella. Alguns dels escriptors de la generaci del 98, malgrat no ser castellans, creuen que la clau de la regeneraci nacional que Espanya necessita es troba a Castella, la Castella imaginria que poques generacions abans havien inventat els poltics reaccionaris al seu caprici i convenincia, i la imatge de la qual s'havia divulgat mpliament. I en la ploma d'Unamuno, Azorn, Ortega i els seus seguidors, la irrealitat del fet castell adquireix una altssima qualitat literria. En viglies de la guerra civil, la visi errnia de la Castella de la generaci del 98, que el mateix Azorn diu que est feta per la literatura, s'utilitza demaggicament per la propaganda falangista en una doctrina imperial aberrant i anacrnica. I la creaci literria d'aquella famosa generaci, dels propsits nobles de la qual no es pot dubtar, queda al servei d'una dictadura barroera: I'Imperio Azul de 1939, continuador de l'obra de la gran Castilla imperial. Tot coneixement seris del problema de les nacionalitats ha de comenar pels seus orgens histrics. Com el saber histric adquirit per la majoria dels espanyols en l'ensenyament oficial durant les quatre dcades del franquisme no correspon a la realitat del nostre passat nacional, sin a versions que el tergiversen greument, la qesti esdev encara ms difcil per a la majoria dels qui s'interessen a estudiar-la, i ms encara quan hi ha interessos evidents perqu certes confusions no s'aclareixin; i de manera especial en els casos de Castella i els antics regnes de Lle i Toledo, regions als habitants de les quals se'ls ha segrestat la memria histrica i per tant la conscincia collectiva. L'antic regne de Lle, per exemple que va tenir un paper rellevant a la histria d'Espanya en els segles medievals, que fins al 1939 fins i tot els ms ignorants sabien que territorialment comprenia les actuals provncies de Lle, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palncia, avui la majoria d'estudiants no el distingueix de Castella.

SOCIALISME i FEDERALISME A L'ESPANYA CONTEMPORNIA

La histria, ms que centenria del PSOE, s plena d'encerts i de propsits molt nobles; per com a tota histria humana, no hi manquen errors. Un dels ms greus, al nostre entendre, va ser no haver percebut a temps la importncia que tenia la qesti de les nacionalitats. s evident, per, que des del canvi generacional en la direcci del Partit el vell error ha estat reparat en all que fa referncia a posar-hi esment. La meva actitud respecte a la qesti de les nacionalitats i la federalitzaci del partit va fer possible la incorporaci al PSOE dels socialistes catalans, un dels esdeveniments ms venturosos de la histria recent del socialisme espanyol, i que li ha donat una fora que mai no va poder tenir a Catalunya.
35

DOSSIER: CATALUNYA 1 ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

Al PSOE es deu, en gran part, la Constituci de 1978, aprovada per consens mpliament majoritari dels representants de la sobirania nacional, la qual cosa li confereix una autoritat moral i unes possibilitats de creaci molt superiors que si hagus estat el resultat de la simple imposici d'una majoria sobre la seva minoria oponent. Si no estableix un estat totalment d'acord amb les concepcions federals exposades abans, s que permet la vida, el desenvolupament i l'autogovern de tots els pobles d'Espanya, a la vegada que fomenta la solidaritat entre ells. Els anys 1979,80 i 81 el PSOE, per boca del seu secretari general, fa una srie de declaracions sobre la qesti de les autonomies plenes de sentit de responsabilitat. Era una poca en qu el govern d'UCD actuava en aquest terreny amb una gran lleugeresa. Felipe Gonzlez crida l'atenci reiteradament sobre la transcendncia histrica i la gran delicadesa dels processos autonmics, i la necessitat de portar-los a terme amb serenitat, descarregant-los de contingut demaggic. Heus ac algunes d'aquelles declaracions: Els processos autonmics podrien ser desastrosos per al pas si es fessin a la lleugera. El socialistes no podem caure en plantejaments massa simplificadors que portin a sentiments de frustraci subsegents al procs autonmic. Els processos autonmics sn extraordinriament delicats, per aix cal descarregar-los de contingut demaggic. Les autonomies expressen el respecte a la personalitat i el dret a l'autogovern dels diferents pobles que componen Espanya. El procs autonmic, com qualsevol procs que t dimensi histrica, cal considerar-lo amb tranquillitat i amb perspectiva histrica. Tinc la perspectiva de l'any 2000 per a la culminaci d'aquest procs que ens duria a les portes d'una estructura federal de l'estat. En la qesti de les autonomies cal respectar la conscincia collectiva. D'altra banda, hi ha autonomies molt complexes. A mi, personalmente, em preocupa menys perdre unes eleccions que completar correctament les autonomies. (Declaraci d'un alt valor moral feta el 1980.) Totes aquestes declaracions sn correctes, al nostre entendre impecables, des d'un punt de vista socialista. Un dels esforos ms notables realitzats pel PSOE, des que es va fer crrec del govern del pas, ha estat el relacionat amb la construcci de l'estat de les autonomies. Es pot dir que dels quinze pobles, nacionalitats o regions histriques que componen Espanya, ha procedit amb encert en els processos autonmics de dotze (el 80 per 100). En el Pas Basc ha actuat amb valor, a ms, en moments que aix ho requerien. En el cas, aparentment confs, de Navarra va estar especialment encertat en deixar que el poble navarrs decids amb tota
36

. L'OPINI SOCIALISTA

llibertat sobre la seva incorporaci o no al Pas Basc, sense prendre cap posici facciosa com a partit i deixant que els afiliats procedissin segons la seva conscincia personal. Els altres tres casos: el de Castella i els dels antics regnes de Lle i Toledo (Pas Lleons i Pas Toled diem de vegades per evitar homonmies que es presten a confusi) requereixen comentaris seriosos. (No s sobrer declarar que tot el que escric a continuaci ho he dit en tots els frums del Partit en qu, amb veu i vot, he estat present i s'ha tractat el tema, per tal com he considerat un deure intervenir perqu el meu silenci no es pogus interpretar com un assentiment a all que s'havia acordat.) La Constituci de 1978, d'acord amb l'ideal socialista en aquesta qesti, proclama, ja en el prembul, la seva voluntat de protegir tots els pobles d'Espanya en l'exercici de les seves cultures i tradicions, llenges i institucions; i en l'Art. 2 garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren. Aquesta voluntat i aquest precepte s'han complert en els casos de les autonomies de Galcia, Astries, el Pas Basc, Navarra, Ara,g, Catalunya, Extremadura, les illes Balears, Valncia (Pas Valenci), Mrcia (regi uniprovincial murciana), Andalusia i les illes Canries. Per sense consultar prviament, ni tan sols informar, els pobles afectats, el govern del Sr. Surez va decidir de suprimir, del conjunt nacional dels pobles d'Espanya, Castella, Lle i l'antic regne de Toledo (anomenat tamb, confusament, Castella la Nova). No van haver-hi informacions prvies als pobles, referndums, plebiscits i altres complicacions (noms necessries, pel que sembla, per a assumptes ms seriosos) ; Lle, Castella i el vell regne de Toledo, tres regions antigues i famoses (la primera amb prop d'onze segles de vida histrica, la segona amb ms de deu i la tercera amb ms de nou) es podien eliminar i ho van ser del concert nacional dels pobles hispans per una simple decisi governamental que, en tot cas, desprs va ser confirmada per les corts en una votaci rpida. Les modificacions en el mapa poltic d'Espanya efectuades pel Sr. Surez no es van reduir noms a aix. Com si es tracts d'un trencaclosques geogrfic infantil, va promoure la creaci d'una gran regi hbrida anomenada Castella i Lle, que no s el que el seu nom diu, sin un conglomerat de totes les provncies lleoneses amb una part ms petita de les castellanes; i un altre conglomerat regional hbrid, anomenat Castell-La Manxa, compost de totes les terres no castellanes de l'antic regne de Toledo, part del vell territori murci i dues provncies de Castella. Les castellanssimes provncies de Santander (bressol de Castella i de la llengua castellana) i Logronyo (la comarca ms rica en smbols castellans; ptria de San Milln de la Cogolla, patr de Castella, de les primeres lnies escrites en prosa castellana, del primer poeta conegut de Castella, Gonzalo de Berceo) abans de veure's incorporades contra la seva voluntat al conglomerat castellano-lleons, decideixen optar per l'autonomia uni37

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

provincial que la constituci els ofereix (fet que aconsegueixen per que en canvi es nega a Segvia). Finalment, una altra part de Castella, la provncia de Madrid, obt tamb l'autonomia uniprovincial. s una manera molt especial de protegir totes les regions d'Espanya en l'excercici de les seves cultures, institucions i tradicions, i de garantir el seu dret a l'autonomia esborrar-ne tres del mapa, esquarterar-ne una i fer combinacions amb la resta per treure cinc entitats politico-administratives autnomes d'invenci recent, que separen velles comarques agermanades durant molts segles i que uneixen a d'altres que mai no van estar especialment vinculades; tot aix sense consentiment previ dels pobles afectats i en alguns casos amb la seva manifesta oposici. Al comenament semblava que la uni de Lle amb Castella en un conglomerat hbrid (contra l'esperit constitucional de mantenir les personalitats de totes les nacionalitats o regions i fomentar el seu desenvolupament) reduiria el nombre de components de l'Espanya de les autonomies de quinze a catorze, per el resultat de l'aberrant procs ha estat el contrari: l'ha augmentat a disset. Com es pot actuar amb tant desencert? No solament a causa de poca habilitat i de mesquines intencions. Tamb hi ha hagut bona fe ignorant. L'explicaci es pot remuntar a mitjan segle xix i fins i tot abans, per les causes immediates sn ms recents. Els autors dels errors han pogut cometre'ls grcies a la manca d'informaci i a la passivitat dels pobles afectats, que moltes vegades tampoc no estaven ben informats. Durant molt de temps, i especialment els anys de la dictadura franquista, el poder de l'estat central va oprimir i hostilitzar els qui a Catalunya i el Pas Basc (i en un grau ms petit els qui en altres llocs) propugnaven el dret a l'autonomia del seu pas, amb el resultat contraproduent d'avivar amargament els sentiments regionalistes i fomentar el separatisme. A les regions de parla exclusivament castellana, i sobretot a Castella, el Pas Lleons i l'antic regne toled, va succeir el contrari: el centralisme estatal va segrestar als pobles la memria histrica i amb ella la conscincia regional, i els van inculcar a la vegada la idea que ells eren els espanyols bons, defensors de l'Espanya una i enemics de tot separatisme, mot amb el qual qualificaven les demandes legtimes d'autonomia i els desigs d'autogovern d'aquells que se sentien oprimits a la seva regi. En aquestes regions, somortes per llargs anys de propaganda enganyosa, mal informades i explotades econmicament s on, en posar-se en marxa el procs autonmic sense deixar que els pobles tinguessin temps de recuperar la conscincia regional perduda ni sense donar-los la informaci que calia, s'han produt les confusions i anomalies que acabem d'exposar. Generalment ja se sap que els moviments de reivindicaci nacional o regional, perqu el fenomen s el mateix qualitativament solen comenar en grups minoritaris, entregais amb fervor a aquesta tasca, que en transmetre el
38

. L'OPINI SOCIALISTA

seu pensament i comunicar el seu estusiasme desvetllen la conscincia del poble i promouen el renaixement comunitari. Cal recordar aqu el que era el nacionalisme basc quan els socialistes bilbans noms hi veien l'activitat de grups clericals i reaccionaris; i el catalanisme quan molts dels nostres companys el consideraven com una invenci de la burgesia catalana estranya als interessos dels treballadors. Per ara s clar per a tots els que no estan ofuscats per prejudicis encegadors que, ms enll d'aquests aspectes negatius, hi havia en aquells moviments uns profunds fenmens nacionals que no van rebre l'atenci que els calia. Hem vist que quan el president Surez va comenar a atorgar pre-autonomies que desprs es van convertir en autonomies plenes quasi b a ull, el secretari general del PSOE es va manifestar pblicament. Posteriorment el Partit acord d'assumir el que s'havia fet. El PSOE ha dut a terme una tasca molt pesada i fecunda en els escassos anys que ha tingut a les seves mans el govern de la naci, i t a favor seu un gran nombre d'encertades creacions. Tamb ha coms errors humans d'altra band. I ha sabut canviar el rumb quan les greus circumstncies del cas ho exigien. Quant a la qesti de les nacionalitats i a la de les autonomies, la poltica del PSOE ha estat en general encertada, i es pot dir que la transformaci del vell estat, centralitzador i homogenetzador, en un altre de modern, democrtic i d'acord amb la naturalesa variada de la naci espanyola es deu a la seva actuaci. Els encerts els podem trobar a totes les autonomies que han respectat l'entitat histrica i la conscincia regional dels ciutadans. Els errors, all on el contorn geogrfic ha estat alterat arbitrriament, la conscincia dels ciutadans no ha estat tractada amb respecte o la llibertat de decisi ha estat cohibida. Ha estat especialment desafortunada la parcialitat amb qu a Lle i a Castella el Partit s'ha manifestat en pro de la fusi d'ambdues regions histriques en contra de molts dels seus ciutadans a Segvia l'aclaparadora majoria dels ajuntaments i la majoria de la poblaci de la provncia, amb l'increble argument que la defensa de les autonomies regionals de Lle i de Castella implicava una actitud reaccionria, amb la qual cosa, de fet i com va succeir fa temps a Catalunya i al Pas Basc, s'ha deixat a les mans de les dretes la bandera popular de l'autonomia regional22. La justcia i la ra poltica aconsellen de rectificar com ms aviat millor aquests errors altres de ms difcils ja s'han corregit per a la qual cosa no cal modificar la Constituci com alg suggereix. Si s'han coms desencerts amb ella, amb ms motiu ha de ser possible de corregir-los dins del marc constitucional. Espanya no est feta; es troba secularment en via de constituci, deia a l'exili Bosch-Gimpera. La bella tasca de constituir-la definitivament ens correspon als socialistes, conjuntament amb tots els espanyols.
39

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

1. Henri Lefebvre: Le nationalisme contre les nations. Paris, 1937. p. 112. 2. Las nacionalidades espaolas. Sant Sebasti, 1977. Espaa y Europa, Valncia, 1971. 3. La naci segons Stalin s una comunitat estable, histricament constituda, de llengua, de territori, de vida econmica i de psicologia i la qual es manifesta en la comunitat de cultura (J. Stalin: El marxisme ila qesti nacional). 4. Otto Bauer: La cuestin de las nacionalidades y la social democrcia, Mxic, D.F., 1979. 5. Ernesto Rerin: Qu es una nacin?, Madrid, 1957. 6. Jos Ortega y Gasset: Meditacin de Europa (Nacin es empresa y tradicin). I. Utilitzem indistintament els noms nacionalitats i regio/whistriques, sense donar una importncia excessiva a la terminologia i tenint en compte que el mateix mot naci no t una definici precisa universalment acceptada i que la constituci vigent utilitza, sense defnir-les, les expressions nacionalitats i regions. Tamb amb carcter general ens referim als pobles d'Espanya. D'altra banda s una realitat manifesta que entre moltes /-egio/ud'Espanya es donen ms diferncies que les que es poden percebre a primera vista entre algunes nacions independents (especialment en l'mbit hispano-americ). 8. El secret dels grans problemes espanyols est en l'edat Mitjana, deia Ortega y Gasset (Espaa invertebrada - La ausencia de los mejores). Bosch-Gimpera puntualitza aquest pensament en afirmar que per comprendre veritablement la histria de l'Espanya moderna cal relacionar-la amb la dels temps primitius, i la histria medieval s'entn millor si es tenen en compte les seves arrels ms profundes (El pob amiento antiguo y la formacin de los pueblos de Espaa Prleg-). s interessant el que opina Caro Baroja sobre aix: El particularisme rgional que observem avui dia s'arrela a l'Edat Mitjana. Sovint es busca en aquesta histria medieval, ms o menys extensa i espectacular, la clau de la regionalitat. Crec que s ms adequat buscar-la sobretot en condicions econmiques, socials i lingstiques prviament existents, sense que aix signifiqui que no reconegui la influncia d'esdeveniments histrics posteriors (Los pueblos de Espaa, cap. XI). 9. Espaa (Setena edici, cap. III). 10. Un proceso formativo difcil es titula un article de P. Bosch-Gimpera sobre aquest tema (Miscelnea deEstudios dedicados al Dr. Fernando Ortiz, L'Havana, 1955). II. P. Bosch-Gimpera: Espaa, un mundo en formacin (Mundo Libre), Mxic, D.F., nmeros 19, 20 i 21, agost, setembre octubre de 1943. 12. Sn diversos els autors que coincideixen a assenyalar que la lluita contra la invasi napolenica, dura i general a tota Espanya, va ser especialment aferrissada a Catalunya. 13. L'activitat d'aquests grups al comenament de la Reconquesta es pot estudiar a l'obra d'A. Barbero i M. Vigil: Sobre los orgenes sociales de la Reconquista, Barcelona, 1974. 14. Castella semblava diu un historiador gallec una confederaci de repbliques travades per un com superior, per regides amb summa llibertat. Manuel Colmeiro: De la constitucin y del gobierno de los reinos de Len y Castilla, cap. XXV-I. 15. Se sol dir massa a la lleugera que Pi noms s un deixeble de Proudhon; la qual cosa no es pot admetre perqu el seu federalisme s'anticipa al de Proudhon en molts aspectes i tamb per les arrels histriques profundament espanyoles del pensament pimargall. 16. F. Pi i Margall i F. Pi i Arsuaga: Historia de Espaa en el siglo XIX, Barcelona, 1902 volum V, p. 549. 17. Pablo Iglesias: Socialismo y liberalismo (Escritos y discursos). Selecci i introducci per Enrique Moral Sandoval, Madrid, 1984. 19. Discurs a les Corts Constituents, tretze de maig de 1932. 20. Luis Gmez Llorente: Aproximacin a la historia del socialismo espaol, Madrid, 1972. Enrique Moral, a la introducci esmentada abans. 21. N's un exemple la intervenci del diputat Andrs Ovejero a les corts constituents de 1931, on va proposar en nom del PSOE que en l'article constitucional que declara textualment el castellano es el idioma oficial de la Repblica es canvis la paraula castell per espanyol en nom de la unitat espiritual d'Espanya. La mentalitat unitria no li deixava veure que en anomenar espanyol al castell negava implcitament el dret de ser espanyola a la llengua catalana, feria la sensibilitat de la majoria dels catalans que es consideraven tan espanyols com els de la resta del pas i donava la ra als separatistes que afirmen que Catalunya no s Espanya ni ells parlen espanyol. Aquesta actitud s'oposa a la que els socialistes de les noves generacions van adoptar a les corts de 1978 en defensar la mateixa condici espanyola per a totes les llenges d'Espanya. 22. Els liberals, republicans i socialistes de Segvia van propugnar sempre l'autonomia de Castella, una Castella histrica que comena a la costa de Santander. El regionalisme castell dels anys vint va tenir el seu millor focus intellectual a la Universitat Popular Segoviana, la qual comptava amb Antonio Machado, a ms d'altres generosos mestres. La Castella de la conca del Duero coincideix en el seu contorn geogrfic amb l'enaltida per les centries d'Onsimo Redondo. Quaranta anys d'adoctrinament dictatorial han deixat moltes empremtes.

Ciutat de Mxic, abril de 1986 Anselmo Carretero Enginyer industrial Autor d'extensa obra sobre la qesti de les nacionalitats
40

El catalanisme i les classes populars en la histria

Josep Termes
EI catalanisme s un corrent d'opini i d'acci, gestat al llarg del segle xix, que particip intensament en la vida poltica durant la present centria. No s un moviment monoltic, unvoc, sin que, al contrari, una de les seves caracterstiques ms marcades s la seva varietat de tendncies. No s reductible a una classe social, a una ideologia, a un programa poltic. El podrem comparar a un poders riu, les aiges del qual provenen de fonts diferents, o millor a un Arc de Sant Mart, qu forma una unitat per t colors molt diversos. T, si ms no, un element definidor com a tots ells: la lluita en defensa de la personalitat de Catalunya, l'amor a la llengua i a la cultura prpies, que d'alguna manera han de cristalitzar en un autogovern. s tamb un moviment que demana, o exigeix, la reforma democrtica de l'estat espanyol, perqu la seva visi de les Espanyes s antagnica amb la del centralisme (sigui monrquic o republic), car, en el sentit ms ampli, el catalanisme s federalista (tant el que procedia del foralisme tradicionalista, com el que t els orgens en el republicanisme populista). El catalanisme, inclus el ms radical, ha tingut sempre present que la destrucci de l'Espanya unitria podria fer possible una vertebrado hispnica dels pobles lliures. Per tant, en l'essncia del catalanisme viu la idea de la plurinacionalitat de les Espanyes. La participaci en la construcci d'un estat espanyol respectus amb aquesta plurinacionalitat s, al meu entendre, una condici necessria per no suficient per definir el catalanisme: la reforma de l'estat s una pea subsidiria; la defensa de la prpia personalitat s un element essencial. En el moment actual coexisteixen dues grans interpretacions del fenomen catalanista, la de Rovira i Virgili i la de J. Maurn. Totes elles han tingut gran difussi en l'opini culta catalana i espanyola, encara que per camins diferents: la primera sistematitzaci de Rovira apareix resumida a l'obra de J. Pabn sobre Francesc Camb, i a partir d'ella es recollida pels historiadors espanyols; la segona, la d'en Maurn (de fet poc original, doncs no s gaire cosa ms que una sntesi de Lenin i Stalin), ha sigut difosa des de Catalunya pels professors de dret constitucional i els politiclegs. Les dues versions, complementries ms que antagniques, sn notablement envellides. Foren encunyades fa ms de cinquanta anys, i per tant no recullen les noves i molt ms ambicioses aportacions historiogrfiques fetes en el camp de la histria social, poltica, cultural, econmica i de les mentalitats, que, com sabem, han crescut especialment en els darrers vint anys. Aquesta segona interpretaci t, a ms, el gran defecte, no tan sols d'sser en el fons una pura visi poltica-estratgica
41

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

del catalanisme (per tant conjuntural i sensible a sser adequada fictciament a les circumstncies electorals), sin, i molt especialment, de fonamentar-se essencialment en les doctrines i programes dels partits, en els documents oficials, i no en les realitats socials, en la molt ms complexa vida quotidiana. Prima, doncs, la doctrina i escamoteja, o difumina, la realitat; analitza textos constitucionals i ignora la societat civil. Tot i sser, per definici, marxista, s molt ms formalista que el neopositivisme histric. El catalanisme, com a fenomen social, podem considerar-lo plasmat en diferents corrents poltiques que abasten tot el ventall, des de el conservadorisme fins a l'extrema esquerra, marxista o anarquitzant, per que se sustenten sobre una realitat ms pregona: la pervivncia del particularisme (lingstic, cultural, psicolgic, simblic, etc.) entre les classes populars, especialment, encara que no nicament.

LA VERTEBRACI DEL CATALANISME Al meu parer, aquesta realitat diferenciada que s el fet nacional catal passa per quatre moments histrics. En un primer, al llarg de l'ltim ter del segle xviii i durant el segle xix fins al fracs de l'intent federal populista del 1868-1873, Catalunya experimenta una notable transformaci industrial que la diferencia econmica i socialment d'Espanya, al mateix temps que les seves classes populars defineixen un particularisme catal anticentralista (cari o federal), que no s incompatible amb una projecci hispnica. Romanticisme i populisme xar sn dues cristalitzacions d'aquest particularisme, culta l'una, popular l'altra. Apareix la recerca histrica, el descubriment del passat histric, com a fonament dels drets de Catalunya. En una segona f ase, entre la Restauraci del 1875 i la crisi de l'estat espanyol el 1898, l'increment de la industrialitzaci catalana fa nixer una Barcelona capital i motor de Catalunya, que esdev una rival del Madrid capital de la poltica, i estableix un dualisme cultural peninsular entre Madrid i Barcelona (i triangular ibric, si hi sumem Lisboa, capital de Portugal). Barcelona, per altra part, connecta amb Pars, al marge i esquivant Madrid. Els intellectuals orgnics de la naci creen doctrina i apareix al nacionalisme doctrinal (Catalunya, com a naci, t dret a governar-se); surgeix la polititzaci apoltica : cal agrupar-se socialment, per el marc institucional de la Restauraci i la realitat decadent i caciquil d'Espanya no fan possible ni desitjable una corrupta poltica parlamentria, electoralista i buida. Crear centres i accedir a les institucions pbliques s l'objectiu. El catalanisme penetra en els nuclis de l'aristocrcia cultural obrera. El modernisme s un smbol del canvi. En una tercera etapa, nascuda amb la crisi del 1898 i tancada amb la caiguda de la monarquia al 1931, s'articulen els partits, de dreta i d'esquerra, sobre la base doctrinal del nacionalisme doctrinari-institucional anterior. Cal,
42

. L'OPINI SOCIALISTA

per, fer poltica concreta (electoral i parlamentria) i per aix aquestes doctrines son adequades, aigualint-les, a lo possible: apareix aix el regionalisme poltic. Neixen els partits catalans, trencant amb el sucursalisme decimonnic. Des d'ara, per fer poltica a Catalunya cal adaptar-se a aquest fet: Catalunya crea els seus quadres poltics i tria, al marge de Madrid, als seus representants.-L'esfondrament de l'estat de la Restauraci impulsa a un sector de la burgesia industrial i comercial catalana cap a l'acci poltica electoral i parlamentria. Si en l'etapa anterior l'amateur donava el to, ara s el moment dels advocats. I el noucentisme s una manera de fer poltica i vertebrar el pas. Apareix, embrionari, un separatisme popular, minoritari, als vols de la Guerra Europea. Wilson, Irlanda, Txecoslovquia son punts de referncia. En una quarta fase, durant els anys de la II Repblica i la guerra civil, culmina l'anterior projecte amb l'aparici dels partits obrers que han assumit la qesti catalana. Lenin i el dret d'autodeterminaci dels pobles es popularitzen. Ara, tots els grups socials, totes les doctrines sn presents en el ventall poltic catal incardinats en la lluita nacional: des de sectors de l'Esglsia catlica fins a l'obrerisme radical, des d'erudits a agitadors de taverna. No tan sols l'alta poltica: l'esport, l'art, l'espectacle, la cincia, tota la societat vertebrada traspua voluntat d'autogovern, presncia del particularisme. L'evoluci iniciada al segle xvm culmina als anys trenta del segle vint. La guerra civil ho trastoca tot, anullant en gran mesura l'obra feta. Caldr recomenar-la.
LA RENAIXENA

Tornem ara als quatre grans perodes histrics en que es vertebra el catalanisme, per ampliar-ne alguns aspectes. En la primera etapa podrem dir que el mot clau es renaixena. Vista, per, no com un senzill retorn a l's escrit de la llengua, sin com una profunda transformaci, revolucionria, de la societat catalana, que des de la manufactura de les indianes culmina en una industrialitzaci que t el txtil com a base, i qu dna lloc a una millora dels ensenyaments tcnics i cientfics, amb la renovaci de la medicina, els ensenyaments nutics, l'aparici de professions tcniques. La renovaci dels gremis, la inexistncia a Catalunya de les agraristes i nobiliries Sociedades Econmicas de Amigos del Pas, l'acci dels grans illustrats com Caresmar i Capmany, el desenvolupament d'un pensament econmic industrial modern, serien un signe d'aquest renaixement. La llengua catalana perviu no tan sols com a instrument colloquial, sin tamb escrita en llibres de religi, en romanos, en els papers de les cases de comer, en els registres notarials; apareixen diccionaris i gramtiques de la llengua catalana. Sobre aquest canems, es produeix la revoluci industrial i l'aparici del liberalisme constitucional, a comenaments del segle xix. Floreix aleshores una escola catalana de filosofia i una escola histrica del dret que recull el pensa43

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

ment romantic-historic alemany. Rebrota el catal literari a cavall del romanticisme. La histria apareix com a preocupaci dels erudits i del poble: neix una recerca sobre el passat, que mitifica per que redescubreix un autogovern antic. Aquest historicisme romntic, el poble el rep pel cam del fullet histric. La nova embranzida d'una poesia trobadoresca i dels Jocs Florals t el seu contrapunt en l'aparici d'un teatre de combat, liberal radical i republic federal (Robreo i Pitarra, per exemple), de signe populista, xar i defensor del catal que ara es parla, contrari als arcaismes inevitables de l'escola jocfloralesca. El debat entre aquestes dues corrents tindr la seva sntesi normalitzadora a fi de segle. La premsa es catalanitza, per, noms, de moment, en determinades rees: calendaris, almanacs, revistes satriques i literries. Des de els anys trenta del segle passat es produeixen moviments de protesta, tant al camp, on es mouen les partides carlines, com a la ciutat, on les classes subalternes provoquen rebomboris i aldarulls. Uns i altres expressen, amb contingut doctrinal diferent reaccionari o progressista un rebuig de la centralitzaci de l'estat espanyol, que s'ha produt, o intensificat amb la revoluci liberal-censitria burgesa. Efectivament, la transformaci de l'estat apuntada durant el regnat de Ferran VII i realitzada durant la Monarquia d'Isabel II suposa centralitzaci, esquarterament provincial de Catalunya (i de les altres antigues Provncies, naturalment) i naixement dels governadors civils, la creaci de l'exrcit obligatori permanent, l'aparici de la Gurdia Civil, la reiteraci de les prohibicions sobre l's i ensenyament de les llenges no castellanes. I en aquesta modificaci de l'estat espanyol, la burgesia catalana hi t un paper molt minso (tot i sser la capdavantera de la revoluci industrial) i molt equvoc: si la seva poltica econmica proteccionista busca la creaci d'un mercat nacional espanyol, no per aix deixa de trobar una reacci d'hostilitat a Espanya que dibuixa ja un peligro o un egosmo cataln, que de contracop obliguen a la burgesia catalana a reafirmar-se com espanyola, per tamb a cercar el suport de la Catalunya agreujada pel recel i l'animadversi injusta. El carlisme, fort a la muntanya catalana, s una reacci que t el suport popular al camp. El tema del retorn a all que s antic, suposa una mitificaci dels furs, i aix vol dir particularisme catal. Si aquest s evident, en el carlisme, quan la guerra dels Matiners (1847-1849), en la que federals i carlins lluiten junts contra les tropes isabelines, o a la Tercera guerra carlina (18721875), amb la restituci dels furs feta pel pretendent cari, ja s present tamb a la Primera (1833-1840), com per exemple en l'acusaci que es fa a alguns caps carlins exiliats a Frana d'estar a favor de la independncia de Catalunya , o en les manifestacions del cari Ferrer a Friburg, al 1841, demanant la llibertat de Catalunya. En aquesta lnia, la figura enigmtica del cari Toms Beltran i Soler cobra un nou sentit, quan durant la guerra dels Matiners demana la restauraci de la personalitat histrica de Catalunya, o quan intenta crear una insurreccional Diputaci General de Catalunya, o quan
44

. L'OPINI SOCIALISTA

compara Catalunya amb l'Irlanda oprimida per la Gran Bretanya. Realment, el carlisme insurreccional t una llarga continutat. Durant setanta anys el camp catal no repossa: al 1822 els Reialistes, al 1827 els Malcontents, al 1833 els carlins, al 1847-1849 els Matiners, al 1872-1875 la Tercera guerra carlista. Per altra part, l'oposici democrtico-federal contra l'estat burgs-censitari centralista s tamb notable. Ja tinc prou escrit que totes les proves histriques avalen les bullangues, dels anys 1835-1843, i el republicanisme federal, del perode 1840-1873, com una oposici popular urbana, no burgesa; com una proposta de les classes subalternes contra el creixent poder de la burgesia conservadora i de l'aparell de l'estat centralista. El federalisme democrtic catal t, bviament, un projecte hispnic federal. Per, en el que el federalisme catal posa mfasi s en l'autogovern, en el tema de la Catalunya perseguida i dominada per forasters que ni la coneixen ni l'estimen, i que desconeixen la llengua del pas; insisteixen en la necessitat de governar-se amb les lleis prpies de Catalunya; en una Espanya feta d'una varietat d'tnies, llenges i costums, i de diferncies basades en la histria i els fets naturals. Federals i carlins sn el particularisme catal obert a una transformaci no centralista d'Espanya. Per, uns i altres ho fan des de una posici arrelada al que s diferencial. La propaganda poltica d'aquests moviments utilitza abundament el catal: a les conegudes La Campana, d'Abd Terrades (1842) i les canons de la Jamncia i de la Paella, les dues del 1843, cal afegir-hi els romanos de cec (dels que en vaig recollir 21 en catal i 4 en castell referits a la vida de l'obrer i del pags, i 21 en catal i 24 en castell de propaganda poltica apareguts als anys 1868-1873). El sexenni 1868-1873 s a Catalunya una mostra de l'alternativa popular contra l'estat espanyol centralista i burgs. El fracs d'aquest projecte revela la immaduresa del moviment de les classes subalternes, aix com una distinta implantaci a Espanya: el que aqu s majoritari, dominant, s all feble, minoritari.

EL MODERNISME La segona etapa arrenca de la derrota populista del 1873 i es clou amb la gran crisi de l'estat espanyol del 1898, que s tamb la fi de l'espanyolisme oficial i el moment de l'aparici d'una conscincia espanyola crtica, agnica, que vol explicar-se les causes del fracs histric d'Espanya i de l'estat espanyol. Un element central d'aquest perode s la desintegraci de la proposta hispnica del federalisme catal: Valent Almirall desenganyat de la possibilitat de la revoluci federal a Espanya es tanca en el particularisme cataljer el desencs s ms general: l'Almirall n's noms un signe. Realme/Jt^gsfotejcX federalisme catal que es desintegra. En queda noms el substraoOToctrinalj/^X

kX
^vna*/

^v

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

mentre desapareix el partit, redut a uns cenacles minoritaris. Les succesives derrotes carlines porten tamb a un sector de l'Esglsia catalana que cada vegada ser ms ampli a buscar una via possibilista. Aleshores, s'aproxima pragmticament a la monarquia constitucional, abandonant, per un costat, l'integrisme, mentre els sectors ms cultes, influts per all que venim a dir el cercle de Vic, evolucionen del foralisme cap al regionalisme. Montserrat, Mossn Cinto Verdaguer, Torras i Bages, sn noms simblics d'un nou corrent que tindr tamb una projecci social decissiva en la vertebrado del catalanisme catlic. Les creacions doctrinals majscules (Almirall, Torras i Bages, Man) fetes als anys vuitanta i noranta en un lapse breu de temps no ens han d'amagar que el corrent s molt ms ampli que el format per aquests noms cenitals: poetes, erudits, metges, juristes, capellans de poble o eclesistics de renom, tots ells escriuen sobre el passat i el present, i entre tots vertebren una idea de Catalunya com a naci. De Roca i Farreras i Sebasti Farners n'hi ha abundants. La Catalunya, abans simple ptria, s ara ptria i naci. Espanya s l'estat, artificial. El modernisme com a corrent pluridisciplinar compendia l'elan vitalista del nacionalisme. s aqu i ara quan es crea el nacionalisme doctrinal catal. En la construcci d'aquest hi entren igual Guimer i Narcs Oller, que Rusiol, Casas Carb, Mass i Torrents, Pompeu Fabra, Font i Sagu com Duran i Bas o Permanyer; Puig i Cadafalch, Domnech i Muntaner com Gaud; Aulstia i Pijoan com Sempere i Miquel. Per tamb els joves escriptors radicals (Jaume Brossa i Pere Coromines) que connecten amb el mn dels tipgrafs anarquistes (els Canivell, Llunas i Pujais, Cordella) que fan literatura en catal i a la seva manera catalanista. El modernisme els galvanitza a tots. s un caliu d'erudits i lletraferits que creen ptria, amb idealitat nacional, que els aglutina a tots (al marge de les diferncies religioses i poltiques) en una tasca comuna. I aix es veu ben clar en un seguit d'institucions o entitats, catalanistes on hi collaboren, salvant les diferncies. s a dir, s'estableix un doble nivell: el poltic, on es mantenen les friccions, i el patritic on treballen plegats fent ptria. Sense que un nivell interfereixi en l'altre, perqu voluntriament els separen, fent-los compatibles. La literatura, l'excursionisme, el naixent esport, la lluita contra el nou Codi Civil o en favor del proteccionisme, les Acadmies cientfiques, els ateneus, sn camps d'acci patritica i terreny neutral de collaboraci d'homes amb idees poltiques diferents. La premsa reflexa aquest canvi: apareixen en catal diaris, setmanaris poltics, informatius i artstics (i els peridics catlics es catalanitzen ms rpidament, a comarques, que els republicans). La gran premsa satrica catalana s'expansiona brillantment. L'Esquella, La Campana gaudeixen del favor popular, del pblic de taverna i barberia. S'editen regularment llibres en catal, fets per editorials especfiques i estables. El catalanisme inicia el projecte d'ocupaci de les institucions, que comena a l'Ateneu Barcelons el 1895 i ja no es detura. Barcelona s el motor
46

. L'OPINI SOCIALISTA

del desvetllar catalanista, per les comarques produeixen abundant cultura del mateix signe. Barcelona s el centre que irradia a les capitals catalanes; aquestes assimilen i produeixen per elles mateixes, retornant activitats a Barcelona. s una xarxa equilibrada, en la que la macroceflia barcelonina no s excessiva. A tot Catalunya neixen agrupacions socials, com al 1892 la Uni Catalanista, en la que hi ha ms intellectuals que burgesos. Apareixen els primers projectes d'estatut d'autogovern per a Catalunya, superant els projectes federals del 1868-1873, en els que el govern de Catalunya era una part del conjunt espanyol. L'apoliticisme, l'antiparlamentarisme de la Uni, titllat massa elementalment de socialment conservador, s molt ms complexe: primer, perqu permetia fer ptria al marge de les moltes diferncies poltiques entre la minoria catalanista (que era ja una majoria entre els lletraferits) i segon, perqu el parlament que tenen davant, en la realitat, no en la doctrina, s l'eixorc, fantasmagorie i irrelevant parlament de la Restauraci (les crtiques dels homes del 98 espanyol contra ell no seran pas ms benignes que les dels catalanistes, en quan a la seva inutilitat i manca de representativitat). Abans del 98, i de que neixi al 1901 la Lliga Regionalista, catalanistes molt variats han creat un cos doctrinal nacionalista, i han derivat aquest de la literatura a l'art, a la cincia, a l'esport, a tots els camps de l'activitat social; han recuperat una idea del passat autogovern de Catalunya i un projecte de futur, on aquesta ha de tornar a sser ella mateixa i governar-se com li plagui. La lluita per la sobirania s ja l'eix central del discurs catalanista.

LA MANCOMUNITAT La tercera etapa s'obre amb la greu crisi de l'estat espanyol al 1898 i amb el naixement de la Lliga regionalista, al 1901, i acaba quan la proclamaci de la Repblica al 1931. s el perode ms conegut. Per la relativa hegemonia de la Lliga, aix com els seus orgens burgesos, han fet perdre de vista una mica el conjunt de forces poltiques en presncia i han difuminat el pes de les alternatives esquerranes a la Lliga. Hem vist, i penso no equivocar-me, que el catalanisme ni neix al 1901, ni Prat de la Riba s'inventa el nacionalisme al 1906, ni els moviments socials decimonnics son apoltics ni estan absents, ni llunyans de la lluita nacional. Amb la Lliga, pragmtica i indefinida en quan a les formes de govern, s'imposa a Catalunya una poltica regionalista, un tipus de catalanisme d'ordre, sostingut per la burgesia catalana, per ni de bon tros per tota la burgesia de Catalunya. Al marge de la Lliga es mou una esquerra catalana, que al llarg de tot aquest perode intenta infructuosament articular una alternativa, una de les condicions de la qual s que sigui acceptada pels obrers, Rovira i Virgili, Alomar, Carner, Coromines sn homes d'aquest projecte. Ni sn estrictament poltics professionals (cap d'ells hagus acceptat aquesta etiqueta, tots
47

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

reclamant-se de la literatura, del periodisme o de les arts), ni poden vncer l'apoliticisme anarco-sindicalista ni el republicanisme radical, per endur-se les masses obreres que aquests capitalitzen. Els joves advocats que crearen la Lliga, cansats de fer crtica i deleitosos de f er poltica i ser poder (tamb, entre d'altres coses, per vertebrar Catalunya), procedien dels corrents nacionalistes de finals del segle xix. A ells la crisi de l'estat de la Restauraci els hi havia proporcionat una esperada conjuntura favorable, i una major receptibilitat de la burgesia els hi posava a les mans una possibilitat i una plataforma per a l'acci. En front d'ells, els homes de l'esquerra catalana es veien incapaos de vertebrar un partit de tipus nou, com ho feia la Lliga, o un moviment populista, cam en el que se'ls hi havia adelantat Lerroux. Les seves propostes poltiques eren prou adequades i raonables, i en definitiva serien les mateixes amb les que triomfarien ells o els seus hereus al 1931 amb Esquerra Republicana de Catalunya, combinant catalanisme, republicanisme i poltica socialitzant; intentant coaligar-se amb l'esquerra espanyola, per mantenint la seva independncia orgnica com a partit de base catalana. No s estrany que sovint es digui que la Lliga i l'Esquerra tenien a Catalunya els mateixos fonaments doctrinals, car una i altra procedeixen del nacionalisme decimonnic i coincideixen, amb matisos, en el mateix regionalisme poltic, pragmtic. El que els diferencia s la crida a un pblic distint, que en el cas de l'esquerra inclou especficament el mn del treball. Poltica per a la que li falten, encara, quadres, programes i tcnics capaos de realitzar la mobilitzaci popular. Per no es diferencien en l'aspecte doctrinal, en la idea de la Catalunya naci. Aix s, uns i altres, com dic, la supediten a la tctica regionalista. L'obra de la Mancomunitat permet a la Lliga afianar-se, i la poltica cultural feta sobre les bases del noucentisme, amb tot el que comporta d'afany d'administraci i mite de l'obra ben feta, no fa res ms que afavorir el que intellectuals i tcnics funcionin sota la direcci del projecte de la Lliga. El noucentisme, bandejant el modernisme, permet afermar i diversificar l'obra d'alta cultura, fent-la europea i especialitzada, tcnica. Sota l'impacte de la Guerra Europea, Catalunya evoluciona. Els sectors de l'esquerra catalana aprenen de la socialdemocrcia alemanya i del laborisme britnic (especialment dels fabians), en menor grau l'austro-marxisme. Baix aquest influx neix la Uni Socialista de Catalunya, el 1923, per la Dictadura de Primo de Rivera, establerta mesos desprs, l'hi impedeix actuar fins als anys de la Repblica. Comena a teoritzar-se sobre la naci des de l'esquerra marxista: l'Andreu Nin socialista, Recasens i Mercad, Campalans, Serra i Moret. Alguns anarquistes, com el mateix Urales, escriuen obertament sobre els drets de Catalunya. Apareixen tamb els nuclis separatistes, amb ms fora des de 1914. Sn hereus de la Uni Catalanista i de Mart i Juli, per sn pocs i dispersos. Admiren i prenen exemple dels patriotes cubans de 1895-1898 i d'Irlanda. Hi militen joves, sobretot, estudiants i obrers. La seva
48

. L'OPINI SOCIALISTA

base, per, sn els dependents de comer. Aquests, agrupats a milers en el CADCI, nascut al 1903, desenvolupen una tasca social i patritica immensa: la seva Secci de propaganda autonomista, la d'Ensenyament, les d'Esports, ajudaren a apropar els obrers al catalanisme radical. LA REPBLICA En una quarta i darrera etapa, la de la Repblica i la guerra, dels anys 19311936, s l'esquerra catalana la que finalment aconsegueix l'hegemonia social. Al costat d'aquest populisme (sobre el que no m'hi entretindr, per sobradament conegut), apareix un obrerisme radical, minoritari per rellevant i es desenvolupa un socialisme democrtic moderat, el de la USC, que, hereu de les confrontacions del primer ter de segle, collabora i governa amb ERC, tant a la Generalitat com als ajuntaments. La novetat de l'poca rau, ai meu parer, en aquesta incorporaci de l'obrerisme al catalanisme, culminant un joc de classes socials, que paulatinament s'ha anat adaptant al particularisme poltic, desprs que ho haguessin fet les minories cultes i les avantguardes culturals obreres. Des de la crisi de la Dictadura, la literatura obrera sobre catalanisme s molt abundant i variada. Destaquem-hi, a ms dels citats abans, a J. Arquer, J. Maurn, J. Comorera, P. Foix. Lenin i Stalin sn traduts i copiats. Obrerisme radical i moderat desenvolupen la doctrina del dret d'autodeterminaci dels pobles; creen el mot nacionalitari, per evitar el de nacionalisme, que s equvoc desprs de l'accs de Mussolini i Hitler al poder, defensen la normalitzaci del catal en tots els nivells de la vida social. El BOC exalta la Repblica Catalana, i la USC la recolza. Aquests dos grups, i el P. Comunistas de Catalunya i el P. Catal Proletari, defensen un Estatut de Catalunya plbiscitt pels catalans i que ha d'sser acceptat tal qual per les Corts espanyoles, a les que neguen el dret a retallar-lo. Tots ells defineixen Catalunya com una nacionalitat i defensen, o un estat catal, que pot federar-se, o una repblica federal (com ho demanen la USC i la CNT). En definitiva, perfilen un doctrinarisme obrer sobre la qesti nacional, que fa amb tots els matissos que es vulgui que des d'aleshores una poltica de classe, un projecte obert al poble catal, hagi d'incloure necessriament una defensa dels drets nacionals, una millora i un aprofundiment de la prpia identitat. Josep Termes Catedrtic d'Histria Contempornia de la Universitat de Barcelona

49

Xavier Arbs
Gaireb entra dins el tpic parlar dels elements conflictuals del binomi Catalunya/Espanya. Durant segles, el discurs nacionalista espanyol ha estat quasi monopolitzat per forces reaccionries, i el catalanisme ha tendit a posicions una mica ms progressistes. Catalunya ha tingut fins als anys del desarrollismo la peculiaritat de ser una societat industrialitzada, la qual cosa la feia fins a cert punt diferent. Les diferncies, per, han tingut llur emblema en l'especifitat lingstica, i naturalment, en una voluntat molt persistent de reclamar l'autogovern basada en la valoraci de la prpia identitat. L'esquema, tamb prou conegut, ha variat molt en el darrer quart de segle. Des dels anys seixanta, Catalunya ha perdut algun element diferenciador: ha deixat de ser una de les excepcions industrials dins una Espanya agrcola. Per altra banda la llengua catalana s'ha vist, a ms de perseguida pel franquisme i les inrcies que perduren, aclaparada pel castell que la televisi ha potenciat a tot arreu. Per tamb l'arribada de la democrcia ha canviat algunes coses, i per millorar-les. La llibertat poltica ha perms la manifestaci i la discussi de les posicions sobre molts temes, i les eleccions lliures i competitives han donat la mesura ms fiable del suport rebut per diverses alternatives. A ms, la institucionalitzaci de l'autogovern ha fet possible que comencssim a tenir instruments per salvar la nostra identitat nacional. Tot plegat, per, no ha de fer pensar nicament que, en certa manera, la histria ens dna la ra. Podrem creure en constants eternes: la llibertat obliga al nacionalisme espanyol, centralista i homogenetzador per vocaci, a fer concessions a la voluntat d'autogovern del poble catal. s convenient, potser, mirar fins a quins punt les coses sn tan senzilles. Cal recordar el moment i les circumstncies en qu es forja el basament constitucional de l'Estat autonmic. El consens poltic va trobar dificultats fortes precisament en aspectes relacionats amb l'autonomia; dificultats a les quals no era aliena l'especial sensibilitat de les forces armades en relaci a tot all que sembli menystenir la unitat d'Espanya. D'altra banda, els estudis d'opini publicats durant el perode constituent semblen evidenciar una acceptaci majoritria d'alguna forma de sistema autonmic. Probablement aix es pot explicar, pel desprestigi que la ineficcia i el franquisme havien fet caure damunt el centralisme. O potser per l'assumpci conscient de les necessitats poltiques congruents amb la plurinacionalitat de l'Estat espanyol. En tot cas, en el terreny ms ideolgic, la discussi a l'entorn de la inclusi del terme nacionalitats en l'article 2 de la Constituci, s que va provocar una
50

. L'OPINI SOCIALISTA

significativa polmica oberta per Julin Maras (La Vanguardia, 18-1-78). El filsof s'hi oposava, igual que la dreta representada per Fraga Iribarne (ressenya de la conferncia de Fraga a Barcelona, Mundo Diario, 8-2-78), i molt probablement alguns sectors militars (No son las palabras lo que me preocupan, sino los hechos. Con nacionalidades o sin ellas no habr ruptura de la unidad de Espaa, va declarar el llavors ministre de la Defensa Gutirrez Mellado, El Correo Cataln, 15-9-78). Potser com a compensaci tranquillitzadora, o com a expressi de conviccions prpies, hi ha en aquella poca abrandades manifestacions de fe en la unitat d'Espanya que en altres boques i referides a altres mbits haguessin sonat a un nacionalisme que per alguns sembla necessari rebutjar. Hi ha exemples significatius, potser extrems, per que no em resisteixo a reproduir: La unidad de Espaa est en grave peligro (Manuel Fraga Iribarne, Arriba, 16-5-78). Esta unidad de Espaa la siento ms que el que ms, pero creo que como se pone realmente en peligro es no dando la autonomia cuando sta es reclamada por el pueblo (...) Creo tambin que el peligro para la unidad est precisamente cuando se concede la autonoma en exceso. (Manuel Clavero Arvalo, llavors ministre per a les regions en una conferncia el 12-12-77 al club Siglo XXI, Constitucin, economa y regiones, Madrid. Ibrico Europea de Ediciones, 1978, pp. 385-386.) La unidad de Espaa es un valor fundamental (Gregorio Peces Barba, El Pas, 7-2-78). Somos el partido de la unidad de Espaa, a la que tenemos tanto cario; mucho ms que las fuerzas de ultraderecha, que consideran Espaa y su bandera de su exclusiva propiedad (paraules de Santiago Carrillo en un mting, reprodudes per la Hoja del Lunes de Barcelona, 24-4-78). No crec que hi hagi res massa sorprenent en aquestes actituds. Si l'independentisme s el pol a qu pot tendir la radicalitzaci del nacionalisme catal, l'unitarisme s l'extrem al qual poden inclinar-se les posicions ms decidides del nacionalisme espanyol. Aix significa que no s probable que desaparegui mai un cert grau de confrontaci entre posicions ideolgiques tan naturalment oposades. No obstant aix, l'acomodaci que el text constitucional ha produt, indubtablement ha fet rebaixar la tensi. La confrontaci ideolgica t com a resultat un article 2 de la Constituci on figura el reconeixement de l'existncia de nacionalitats al costat de la rotunda afirmaci de la indissoluble unitat de la naci espanyola i de l'absncia de referncies al dret a l'autodeterminaci. Rafael Arias Salgado va explicar per UCD els lmits en qu podia interpretar-se l'article 2 en uns termes que, tot i ser una mica extensos, semblen interessants de transcriure del Diari de Sessions: Por eso el vocablo "nacionalidad" del artculo 2., no es ni puede ser el fundamento de un proceso de independencia atentatorio de la unidad espaola; no es ni puede ser fundamento de un derecho a constituirse en Estado, sino slo de un derecho a tener un rgimen de autonoma; no es ni puede ser tampoco fundamento para legitimar una autoridad soberana, porque la sobe51

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

rana es patrimonio exclusivo de la nacin espaola; no es ni puede ser tampoco fundamento para reclamar la aplicacin del principio de las nacionalidades o el principio de autodeterminacin, porque se sobrepone la realidad histrica de Espaa como unidad poltica nacional en la que no existen minoras o pueblos bajo denominacin (sic) colonial. El trmino "nacionalidades" del artculo 2. implica, simplemente, el reconocimiento de la existencia de formaciones sociohistricas a las que se confiere un derecho de autonoma, cuyo lmite de principio infranqueable reside precisamente en la soberana de la unidad poltica que las comprende y cuyo lmite de contenido se concreta normativamente en el articulado del propio texto constitucional. (Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, 8-5-1978.)
ELS ARGUMENTS DEL NACIONALISME

En tot cas, i amb una mica de perspectiva, es podria dir que el debat ideolgic a l'entorn de qestions de definici ha perdut virulncia. Potser s millor aix. Noms caldria complicar els permanents conflictes relatius al Ttol VHI. amb discussions semntiques. s millor ser conscients que les qestions de principi, com ara el dret de l'autodeterminaci, ja no estan damunt la taula. Hi tornaran a ser el dia en qu es vulgui obrir un nou i complet procs constituent, amb tota la incertesa que comporta. Una vegada dit aix, cal afegir rpidament que les posicions poltiques clares continuen essent necessries. No pas per menysprear l'important aven que comporta que es plantegin en termes jurdics els problemes de l'Estat de les autonomies. Es tracta de mantenir viva la reflexi i de repassar constantment l'estat dels nostres arguments. I s que modestament opino que encara els necessitem, els nostres arguments. No pas per entrar en l'estratgia de la confrontaci permanent amb aquest fantasma anomentat Madrid; coneixem aquest nacionalisme sense ms iniciativa que la reivindicaci permanent del greuge, de la qual s'autoalimenta. Per si hem de participar en la poltica espanyola, en inters propi, que no sigui sempre de forma passiva. s cert que aix comporta haver-se d'empassar un cert nombre de gripaus, per potser s'hauria de notar ms la cara de fstic. Sospito que des del moment que hi ha centralisme d'un cant, l'autonomisme o com ho vulgueu anomenar t encara ra d'existir, i em sembla que n'hi ha ms, d'una ra. Hi ha la supervivncia de la nostra especificitat com a poble, i no crec ni vull exagerar. El problema, d'altra banda prou conegut, ja s'apuntava al comenament: el que ens diferencia avui com a catalans s bsicament la llengua, ja no som una excepci industrial a Espanya. Per tant, o els catalans aprofitem els instruments al nostre abast per reforar i mantenir la nostra identitat cultural, o desapareixem com a poble diferenciat desprs d'haver-nos convertit en curiositat antropolgica. No som Quebec, amb Frana a la reraguarda.
52

. L'OPINI SOCIALISTA

No cal dir que aqu no s'afirma el deure patritic catal de compartir aquesta visi. Per hi ha una altra ra, en inters d'Espanya, que impulsa la permanncia de l'actitud autonomista: l'afermament de l'actual model d'Estat autonmic. Aix implica l'actuaci lleial en el marc constitucional i estatutari i l'acatament de la norma fonamental i del seu intrpret suprem. En aquest sentit els poders pblics han tingut un bon comportament, i s bo que hi hagi una instncia com el Tribunal Constitucional en qestions tan delicades com les que ens ocupen es transformin en problemes jurdics. Per els problemes poltics subsisteixen, i potser en aquest camp el principal s la inrcia de mentalitats centralistes amb les quals no es pot consolidar de cap manera la profunda novetat histrica de l'Estat de les autonomies. Aix s tant ms necessari quan hi ha una generalitzaci del model autonmic: si l'autonomia ha de consolidar-se, el centralisme s'ha d'abandonar. Tothom l'ha d'abandonar; no ho hem d'acceptar: les inrcies seculars no es trenquen amb resignaci. I per desgrcia, sembla certa la impressi que hi ha un estat d'alerta permanent contra possibles excessos autonomistes que no es correspon amb la vigilncia sobre les desviacions de sentit contrari. Un exemple petit per expressiu. Montserrat Colldeforns, recordava fa mesos en un treball publicat a El Mn, que el Ministeri d'Economia comptava amb un fitxer per controlar les obres finanades amb crrec al Fons de Compensaci Interterritorial. Obres que sn competncia exclusiva de les Comunitats Autnomes. Aix no solament s impossible de consolidar seriosament el sistema autonmic, sin que es fomenta la irracionalitat de creure que reformar en sentit autonomista s afegir una nova estructura administrativa a la carcassa centralista. A hores d'ara, desitjo fermament que ning no pensi que proposo com a nica actitud decent la de la revisi continuada del memorial de greuges. Ni aix, ni arxivar-lo: solucionar els problemes per la via del dileg i cadasc amb la seva prpia veu. No s recomanable l'estratgia de la tensi per la tensi com a mecanisme de negociaci, i tamb hem descartat el resistencialisme, la Catalunya-reducte a la qual alludia fa algun temps Raimon Obiols. El cam en qu ens trobem s el de la participaci lleial en la construcci d'una Espanya diferent de la que s'havia caracteritzat per un centralisme tan inefica com opressiu. I crec sincerament que vivim unes circumstncies dignes de ser aprofitades. Des del punt de vista intern, la generalitzaci del sistema autonmic que estableix la Constituci s un punt de partida indit en la histria ms immediata. Durant molt de temps s'han identificat Espanya, centralisme i cultura castellana, i correlativament, la suspiccia i la repressi s'han dirigit contra els qui discrepaven d'aquesta trinitat. Ara, l'autogovern s la pauta constitucional. Potser aix ha fet baixar el sostre de l'autonomia de les comunitats que histricament l'han reivindicada. Veus molt dignes han criticat la poltica del caf para todos, per per afermar el model autonmic no sembla dolent que la seva base s'hagi eixamplat tant com es pugui. Continuant amb aquella
53

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

coneguda frase, estem temptats de dir que el caf es pren ms a gust si ning no t l'enveja, ni que sigui perqu la majoria es distreu, encuriosida davant una tassa que mai no havia reclamat. I en segon lloc, la integraci europea. Aquest s un repte importantssim per moltes raons, i tamb pel que fa als temes que aqu tractem. Cal comenar a revisar les nocions de sobirania i competncies exclusives, i pot arrivar el dia en qu consellers catalans i funcionaris madrilenys es trobin per queixar-se del centralisme de Brusselles. (Entre parntesi, si es dna el cas, cal no deixar-s'ho perdre.) En aquestes condicions, i essent un procs que tot just comena, seria bo que s'obrs un debat clarificador per a l'opini pblica sobre el disseny del model europeu que cadascuna de les forces poltiques catalanes propugna. Particularment, pel que fa a les eleccions al Parlament Europeu i la poltica que s'hi pensa desenvolupar. Cap de les reflexions precedents no destaca per original: es propugna la participaci en la poltica espanyola i la consolidaci i aprofundiment de l'autonomia. Per potser l'mfasi que deliberadament he atribut a alguns temes pot sonar a alg a nacionalisme. M'agradaria dir alguna cosa sobre aquesta paraula, de connotacions no sempre simptiques. Si ms no, per tal que no acabem fent del mot ni un projectil ni una condecoraci. I s que, segons com es miri i al llarg d'una vida, s difcil no ser nacionalista en alg moment. N'hi ha que pretenen no ser altra cosa, i n'hi ha que, constantement o espordica, en sn, de catalans o d'espanyols.

L'enfocament del tema del nacionalisme ha sofert alguna evoluci en els darrers quinze anys. Si ens situem als anys setanta, ms d'un recordar l'inters amb qu es parlava de la qesti nacional, i del marxisme i la qesti nacional. A aquest debat, durant la transici poltica, s'hi van afegir xerrades que tractaven del concepte de Pasos Catalans o que els assumien com a mbit. En general es pot dir que entre els polititzats de l'poca es participava d'una certa conscincia nacional catalana i de la convicci de l'existncia del dret a l'autonomia, com a mnim. Els processos constituent i estatutari van obligar a baixar al terreny ms concret de la poltica del consens i la negociaci. Es va aprofitar una oportunitat histrica, transformant l'impuls anterior en fora per construir un nou Estat autonmic. I segurament en van sortir afectats els plantejaments ms radicals, que no varen gaudir de massa suport electoral. A comenament d'aquesta dcada es va obrir una etapa en la qual, al meu entendre, encara ens trobem. Nacionalista havia sonat a reivindicatiu, per semblava clar que hi havia fora coses a reclamar. Amb l'Estatut, les coses van canviar: no s el mateix reclamar autonomia, que discutir el grau de la que es t, per no parlar de qestions que semblaven indestriables de la tradici pol54

. L'OPINI SOCIALISTA

tica de l'esquerra, com l'autodeterminaci, que quedaven marginades. En aquest context, s'han publicat treballs que han animat una mica l'ambient; obres com les de Colomer, Hernndez-Mercad, Mira, Ninyoles, Recalde i Sol Tura que tenen la virtut de no sonar a catecisme, tot i desvetllar crtiques rotundes. Sn plantejaments diferents entre si, per que han ajudat a discutir alguns punts que es donaven massa com a obvis. La primera s l'objectivitat del concepte de naci. No tothom que comparteixi alguna de les caracterstiques convencionalment considerades com a definitries d'una naci, les assumeix com a tais, ni forosament accepta les implicacions poltiques del fet nacional. En altres paraules, la conscincia nacional no ve donada naturalment, sin que entra en el camp relativista de les opinions. Realment, a ning no se li pot exigir que se senti catal, espanyol o europeu. O que, tot i sentir-se'n, assumeixi la condici de membre d'una comunitat nacional i de les suposades obligacions cviques que aix comporta. El nacionalisme, que fa de l'inters nacional l'nic i suprem, ha tingut una desagradable tendncia a reprimir el que considera tradors. Com s lgic, des d'una perspectiva democrtica cal sentir una saludable prevenci davant els excessos. Ara b, tamb caldria tenir present que la percepci d'un excs s sempre subjectiva. Probablement hi ha ms d'un entusiasta del Bara, fantic al Camp Nou, que mira amb cosmopolita escepticisme als qui s'emocionen amb Els Segadors. Per no parlar de les explicacions que suposo que han de donar en alguns ambients els afeccionats a les curses de braus. Aix doncs, acceptem el cosmopolitisme i admetem el dret a l'objecci de conscincia nacional, tan respetable com el dret a tenir-ne. I, sobretot, renunciem a la feina inquisitorial de passar revista peridicament diguem cada campanya electoral al patriotisme del ve. Cal que quedi clar doncs que les nacions no les fan ni el dest ni cap manera especial de ser mantinguda inalterable al llarg dels segles. Les fan, sn, les persones. Persones que racionalment o instintiva se senten o creuen formar part d'una determinada comunitat. I que no sempre pensen de la mateixa manera pel que fa a les implicacions poltiques que resulten d'aquesta circumstncia. Hi ha ms d'un cas en la histria en qu la dominaci per estrangers no ha estat considerada un fet insuportable, mereixedor de posar en perill la vida humana prpia i aliena per acabar-lo. La independncia no s un objectiu d'bvia necessitat per a tots i cadascun dels ciutadans nacionalment conscients. Molts poden trobar suficient una frmula autonmica que garanteixi la pervivncia d'all que consideren definitori de la prpia comunitat. Per sovint s'associa la intransigncia en la defensa de l'autonomia amb el nacionalisme, i aquest a l'independentisme. I com que l'independentisme s l'objectiu de molts terroristes, heus aqu una de les connotacions ms desagradables del nacionalisme. Quan hi ha llibertat, no s admissible la lluita armada, qualsevol que sigui el
55

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

seu objectiu. Quan hi ha consultes electorals lliures i peridiques, cap grup no pot imposar-se a la voluntat popular de les urnes per l'impuls de les bombes. En aquestes condicions, el terrorisme no s solament un crim contra la vida humana; s tamb un atemptat contra la mateixa democrcia que ha abolit la pena de mort i intenta impedir la tortura. Dit aix, no crec que ning s'hagi d'escandalitzar per l'independentisme com a opci poltica, ni cal acceptar que el radicalisme en defensa de l'autogovern porti indefectiblement a la lluita armada. Durant fora temps l'Assemblea de Catalunya va parlar de dret a l'autodeterminaci; no ens hauria de sorprendre que hi hagi qui continui pensant en aquests termes. La qesti del nacionalisme, per, no es planteja noms en termes terics ara i aqu. En el terreny poltic t dos vessants que sn els que probablement susciten indirectament els debats: l'articulaci de Catalunya dins Espanya i la situaci poltica catalana. Pel que fa al primer aspecte, seria injust no reconixer l'esfor que s'ha fet des de molts sectors d'intellectuals espanyols per saltar del reconeixement de la particularitat catalana a la reflexi sobre el nacionalisme espanyol. Fa un parell d'anys ho vrem veure al colloqui que a Girona va organitzar el diari El Pas. D'all ens va quedar la sensaci que al centre de la pennsula es feien intents sincers de renunciar al nacionalisme espanyol que tan opressiu havia resultat per a la perifria, juntament amb l'afirmaci que tot nacionalisme era potencialment perills; era millor que tots hi renuncissim. Crec sincerament que no tots estem en la mateixa posici davant aquesta implcita demanda. Se'ns pot exigir a tots la via del dileg per a les nostres reivindicacions, per si ser nacionalista vol dir tenir-ne, veig complicada la renncia per part de molts catalans que pensen que la situaci de la llengua s preocupant o que s'hauria de resoldre el problema del finanament. Molts problemes es relacionen, amb ra o sense, amb les dificultats de funcionament de l'autogovern: el nacionalisme en viu. No es pot dir, parallelament, que el nacionalisme espanyol neixi de problemes similars. El castell t problemes, per molts catalanoparlants canviarien els seus pels del castell.

NACIONALISME i MODEL AUTONMIC

Poden conviure els nacionalismes catal i espanyol? El nacionalisme catal i no em refereixo noms al que CiU pretn monopolitzar, sin genricament a la defensa radical de l'autonomia s'adapta bastant al marc constitucional. L'independentisme s minoritari i el terrorisme rep sempre un rebuig generalitzat. Si el nacionalisme catal s autonomista, em temo que el nacionalisme espanyol s centralista. Carretero Jimnez i algun destacat dirigent actual del PSOE han parlat d'Espanya com a nacin de naciones. Aquest plantejament no sembla haver revertit en un nacionalisme espanyol que assumeixi com a consubstancial a Espanya l'autogovern i la pluralitat cultural. Els
56

. L'OPINI SOCIALISTA

decrets que marcaven la constituci dels rgims preautonmics d'Andalusia i Castella-Lle es referien en cada cas a la respectiva comunitat com a una de las regiones ms amplias y ms representativas de Espaa i com a una de las partes ms amplias y representativas de Espaa (Reial Decret-llei 11/1978, de 27 d'abril, BOE nm. 101 de 28 d'abril de 1978, i Reial Decret-llei 20/ 1978, de 13 de juny, BOE nm. 155, de 30 de juny de 1978). No s fomentant certs estereotips com s'ajuda a la idea del pluralisme. I pel que fa al model autonomie d'organitzaci estatal, no repetir el queja he dit respecte a la supervivncia de resistncies centralistes. A Catalunya, reflexions d'aquesta mena poden semblar exclusives de la coalici governant. Em temo que pot ser aix, per les caracterstiques del nacionalisme que avui sembla dominant a Catalunya. S'alimenta en gran mesura del conflicte amb els poders centrals, i intenta assimilar-ho tot a aquest enfrontament. Si hi afegim que els colors poltics del govern de Madrid sn els mateixos dels principals adversaris a Catalunya, resulta que el govern de la Generalitat t la immensa fortuna de poder atacar simultniament i sense canviar de discurs al govern central i a l'oposici local. La recepta no li ha sortit malament, i si ho mesurem per les eleccions autonmiques, fins ara ha estat un xit. Evidentment, les eleccions no es guanyen o perden noms per aix. Per s important la credibilitat autonomista, sobretot davant unes eleccions autonmiques. En aquest sentit, correspon bsicament als socialistes continuar en la reflexi sobre la manera de fer arribar ntidament llur posici compromesa en la defensa i aprofundiment de l'autonomia. Qui aix escriu, i ben segur que tamb qui ho llegeix, sabem que aquesta posici existeix des de ben abans que molts que ens acusen de botiflers haguessin descobert el catalanisme. Del que es tracta s que aquest missatge arribi malgrat algunes interferncies i ressonncies contradictries. No s fcil, tothom ho sap, quan molts dels mitjans de comunicaci a Catalunya collaboren en el suport a l'actual govern de la Generalitat. Tampoc s fcil davant les ocasions perdudes per a algun dirigent o crrec pblic del PSOE d'haver mantingut la boca tancada. Per cal perseverar. No pas nicament per guanyar eleccions, sin per evitar el monopoli instrumentalitzador del catalanisme que sembla que tendeix a exercir CiU. S'ha d'evitar que el catalisme esdevingui una coartada multis, a disposici permanent de qui s'autoerigeixi en rbitre de la catalanitat. Aix comporta, no una crtica del catalanisme, sin del seu monopoli. Abandonar significaria acostar-nos a un model com el que pot dominar al Pas Basc, i no s desitjable que sigui el catalanisme el que marqui la lnia divisria. Per evitar-ho seria bo que les discussions i els debats sobre el tema del catalanisme es prodiguessin ms enll dels comentaris a propsit de les eleccions, i que arribessin a tothom. Ms que ning, a aquells sectors que s'abstenen en unes eleccions autonmiques o que creuen que ning fora de CiU est legitimat per governar Catalunya, per malament que ho faci.
57

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

Les relacions entre Catalunya i Espanya vnen marcades pel nacionalisme. O millor dit, pels nacionalismes catal i espanyol. No podem saber com serien sense nacionalisme, perqu s difcil d'imaginar un pas que no hagi passat en algun moment per una variant de l'exaltaci o reivindicaci de la naci. Potser el sol fet d'imaginar un pas i no una simple agregaci de persones s ja retre un involuntari homenatge a la fora del nacionalisme. Per aix sospito que sense el nacionalisme catal, sense la llarga histria de lluita per l'autogovern que hem conegut, ni tan sols es plantejaria el binomi Catalunya/Espanya: el primer element no seria rellevant. De la mateixa manera, sense el nacionalisme espanyol que hem conegut, l'autonomia hauria tingut segurament un sostre diferent i el federalisme s'hauria acceptat amb la mateixa naturalitat que les eleccions municipals. Les coses, com s prou evident, sn d'una altra manera. S'ha assolit un bon nivell d'autonomia, que alguns noms veuen de forma retrica, i un nou model d'Estat al qual no totes les mentalitats semblen adaptar-se amb facilitat. L'esfor de reivindicacions seculars no ha estat ni molt menys intil. Queda el dubte sobre l'utilitat o bondat de l'esperit reivindicatiu, del nacionalisme en sentit genric. s bo aquest dubte, que posa en qesti una tradici poltica tan mereixedora de revisi respectuosa com qualsevol altra. Per deixeu-me subratllar respectuosa. S que no sc objectiu, per crec que la tradici poltica del catalanisme no figura als primers llocs de la llista dels nacionalismes ms nefastos per a la histria contempornia de la humanitat, n'hi ha que tenen un currculum pitjor, no massa lluny. Per aix s millor que conjuntament amb el catal, reconsiderem el nacionalisme espanyol, i com en el cas propi, tamb els objectius corresponents. I desprs d'aix, tant de bo poguem constatar que s hora de dir al segador que guardi l'eina. I que tots ho puguem veure. Xavier Arbs Professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

58

Una lectura autonomista i federal del model d'Estat constitucional

Jordi Sol Tura
s cert que el Ttol Ville, de la nostra Constituci admet, com s'acostuma a dir, diverses lectures. Tamb s cert que, des d'un punt de vista estrictament literari, l'articie 2 de la Constituci i el Ttol IIIr.no seran mai un exemple de rigor conceptual ni faran guanyar als seus autors el Premi Nobel de Literatura. Les crtiques en aquest sentit han estat molt fortes i les acusacions d'ambigitat han estat un dels temes favorits de les reunions de juristes i dels comentaristes del text constitucional. Per sempre he tingut la impressi que darrera les crtiques no hi havia solament el desig d'un major rigor jurdic. Crec que en molts casos hi ha tamb una gran incomprensi de l'autntic carcter de la Constituci, s a dir, dels problemes histrics que la Constituci intenta resoldre, i tamb de les circumstncies concretes en qu la Constituci va ser redactada, discutida i aprovada. Parlar de les diverses lectures possibles s parlar, doncs, no solament d'un problema tcnic sin d'un problema essencialment poltic. Si el Ttol Ville, de la Constituci admet diverses lectures s que no s un model tancat sin un model obert i, com a tal, s susceptible de diferents desplegaments. L'explicaci d'aix noms es pot trobar en la nostra histria poltica i, ms concretament, en la histria de la nostra transici de la dictadura a la democrcia. D'altra banda, si el Ttol VHI. pot ser desplegat de diverses maneres, que ho sigui d'una o de l'altra dependr de la relaci concreta de les forces poltiques en presncia, de les majories i les minories en joc, de la capacitat d'iniciativa de cadascuna, etc. Les solucions tcnico-jurdiques que s'adoptin tindran una gran transcendncia, sense cap mena de dubte. Per la decisi sobre aquestes solucions i frmules ser essencialment una decisi poltica, perqu poltics sn els problemes de fons que el Ttol Ville, intenta resoldre.

EL CONCEPTE DE NACI COM A PROBLEMA PRINCIPAL El ms important dels problemes poltics que hi ha al fons del Ttol VIII s el de la dissensi o l'acord sobre el concepte de naci espanyola. L'article 2 de la Constituci, per exemple, intenta fondre en un sol concepte d'Espanya les dues idees de la naci espanyola que s'havien enfrontat a mort des de feia prcticament un segle. L'article 2 vol legitimar les dues idees i crear

59

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

les bases de la seva conciliaci no solament ni principalment jurdica sin tamb i sobretot poltica. Si la seva redacci s tortuosa s perqu aquesta conciliaci no era ni s gens fcil i perqu darrera l'enfrontament dialctic hi ha hagut i hi ha encara un enfrontament poltic, social i ideolgic protagonitzat no solament per persones sin tamb per institucions com l'Exrcit, les Forces de Seguretat i l'Administraci. No podem oblidar ni un moment que l'enfrontament sobre el concepte de naci havia estat un dels temes centrals de la guerra civil i una de les principals justificacions ideolgiques dels cinquanta anys de dictadura militar que el nostre pas ha viscut en els vuitanta-sis anys que portem de segle xx. No podem oblidar tampoc que l'Exrcit espanyol un Exrcit de poques guerres externes i de moltes guerres internes en els segles xix i xx, humiliat en la darrera guerra externa amb els Estats Units, va retrobar el seu protagonisme poltic en la lluita directa contra els nacionalismes i, en estreta fusi amb la Monarquia autoritria i excloent de la Restauraci, es va acabar transformant en el dipositari nic de les essncies del vell nacionalisme espanyol, s a dir, de la idea de naci nica i centralitzada, belligerant amb qualsevol altra idea de naci basada en el pluralisme dels pobles que integren Espanya. Les conseqncies dramtiques d'aquest fet fins als nostres dies sn prou evidents. Aquesta ha estat una de les lnies divisries ms terribles de la nostra histria i s'ha manifestat tamb en forma de dissensi sobre els smbols nacionals banderes, himnes per aix la Constituci intenta resoldre i pacificar aquest aspecte del problema amb el reconeixement del pluralisme lingstic i del pluralisme dels smbols als articles 3 i 4, respectivament. I dic intenta perqu em sembla prou evident que aquest conflicte histric no ha estat resolt i crec que trigar a ser-ho, fins i tot si les coses van b i no es compliquen. Que els comentaristes critiquin la deficient soluci del problema em sembla perfectament normal. El que no comprenc s, per, que moltes vegades oblidin la dimensi real del problema que la Constituci vol resoldre. Un exemple ben concret d'aquesta incomprensi s la del collectiu d'alts funcionaris Javier de Burgos, quan en el llibre que va publicar amb el ttol de Espaa:por un Estado federal, escriu: La indefinicin del modelo de Estado diseado por la Constitucin que rene rasgos de todos los modelos conocidos y da argumentos a todas las posturas doctrinales se ve agravada todava ms por la inclusin en el artculo 2 del trmino nacionalidades, que no vuelve a aparecer en todo el texto constitucional y que ha dado pie para que desde ciertos puntos de vista se haya afirmado y se siga afirmando que el modelo es el de un Estadoplurinacional. Digamos de entrada que si esto fuera as, nuestros constituyentes, que tanto velaron por evitar ninguna alusin federalizante, se habran dejado "colar" indirectamente un concepto, el de Estado plurinacional, de potencialidades
60

. L'OPINI SOCIALISTA

disgregadoras y cantonalistas mucho ms evidentes que las que implica la frmula federal. Evitar sta para abrazarse al esquema plurinacional sera algo as como pasar de Herodes a Pilatos (pp. 13-14). Aquest s, a parer meu, un exemple perfecte entre molts d'incomprensi del fons poltic i histric de la frmula jurdica de l'article 2. Al meu llibre Nacionalidades y nacionalismos en Espaa (1985) m'he explicat a bastament sobre l'assumpte i no crec que sigui necessari ni possible, per raons d'espai reproduir aqu l'explicaci. Per l'argument del collectiu Javier de Burgos em sembla prou representatiu d'un corrent de pensament existent no solament entre la gent de dreta sin tamb entre la gent d'esquerra. I crec que val la pena insistir-hi perqu quan parlem de la possibilitat de diverses lectures del Ttol Ville, no parlem noms de lectures jurdiques i acadmiques, sin tamb i principalment de lectures poltiques tal com deia ms amunt. La lectura depn de com s'entengui el carcter del Ttol Ville. I no s'entendr b si s'oblida que el Ttol VIH. s la concreci poltica i institucional de l'article 2. El nou model d'organitzaci de l'Estat no s una construcci abstracta, sin que s la resposta concreta, per tant, difcil i contradictria, als problemes plantejats en el nostre pas per l'existncia d'un Estat centralista i burocrtic, impermeable a les aspiracions dels sectors populars i a la realitat d'uns pobles diversos. s tamb un intent de racionalitzar l'estructura i el funcionament d'aquest Estat amb la lgica de l'autonomia i la descentralitzaci, enfront d'un Estat desenvolupat histricament per les classes ms conservadores i reaccionries com un Estat ultracentralista. Per qu recordo tot aix, d'altra banda prou sabut i repetit? Perqu entenc que no s possible situar b la problemtica de les autonomies i, per tant, la problemtica de les possibles lectures del Ttol Ville., sense entendre tres coses fonamentals: 1.a Que la Constituci volia acabar amb una de les lnies divisries ms profundes de la histria poltica espanyola i assentar les bases d'un acord de llarga durada. 2.a Que la Constituci es va elaborar enmig d'una transici difcil, amb uns aparells d'Estat intactes i amb una correlaci de forces precria, que no assegurava la Irreversibilitt del procs democrtic. Amb la Constituci es volia estabilitzar aquella democrcia tan frgil i amenaada i assegurar el suport de la gran majoria de la poblaci al nou sistema democrtic. 3.a Que precisament per tot aix, entorn de la Constituci es va lliurar una important batalla poltica en la qual van participar forces contraposades no solament les parlamentries i es van exercir moltes i dures pressions. La torturada redacci de l'article 2 i les dificultats i ambigitats |ufAiropsN del Ttol Ville, sn l'expressi visible, plstica, de totes aquestg^ottraciic^, cions. En aprovar la Constituci tots sabem o havem de sal

;K: LAI ALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

valguin les excuses posteriors, que malgrat el consens fonamental de les forces poltiques presents a les Corts Constituents el ms difcil vindria desprs, que construir l'Estat de les Autonomies seria una tasca llarga i complexa, que aquesta tasca exigiria un nou consens i que, en definitiva, una cosa prou difcil era definir el model i una altra, ms difcil encara, dur-lo a la prctica. Doncs b, no hi ha, a parer meu, cap possibilitat d'avanar per aquest cam sense un acord substancial sobre el concepte d'Espanya, s a dir, sobre el concepte de naci espanyola i el seu mbit territorial, en el sentit definit pel consens constitucional. Crec que aquesta s una qesti polticament decisiva, que va molt ms enll del simple debat teric o de la polmica ideolgica. Per dir-ho d'una manera ms contundent: no hi ha cap possibilitat de desplegar l'Estat de les Autonomies previst al Ttol Ville, en un sentit obert i democrtic, s a dir, en un sentit federal, sense un acord substancial i irreversible sobre el concepte de naci espanyola i sobre la legitimitat del concepte de nacionalitat. Qualsevol interpretaci unilateral que posi en dubte sistemtic el concepte d'una naci espanyola o l'existncia i la legitimitat de diverses nacionalitats, s a dir, d'una autntica naci de nacions, fa impossible el desplegament democrtic del Ttol VIH. en sentit progressista i federal. Aquest s el fons del problema que plantegen negativament els nacionalismes, d'una banda, i els jacobins de dreta i d'esquerra, de l'altra.

EL MODEL D'ESTAT El segon gran problema s el del model d'Estat o, ms exactament, el de l'acceptaci o el rebuig del model d'Estat definit a la Constituci. En aquest aspecte les ambigitats sn tamb enormes, d'una banda i de l'altra. La Constituci defineix un model complex per molt concret: l'Estat de les Autonomies. s, com deia ms amunt, un model obert i, per tant, un model que pot ser desplegat de diferents maneres. Per, s un model especfic que n'exclou d'altres. Concretament, exclou el vell model centralista que ha presidit la formaci de l'Estat espanyol contemporani, tal com ens ha arribat a nosaltres. I exclou igualment, tot model basat en la possible desintegraci de l'mbit territorial actual, s a dir, en l'exercici del dret d'autodeterminaci ents com a possible via a la independncia d'una part del territori. Tot aix s tamb prou evident, per una de les caracterstiques ms notables de la vida poltica a casa nostra s que moltes forces poltiques semblen ignorar-ho o no fer-ne cas, per raons d'imatge o de comproms. Hi ha certament els sectors independentistes partidaris del dret d'autodeterminaci com a via concreta per assolir la independncia. En aquest cas no es pot parlar d'ambigitat. La reivindicaci de la independncia de Catalunya o els Pasos Catalans o Euskadi, per exemple, s incompatible amb el model d'Estat definit per la Constituci i equival, doncs, al refs explcit d'aquest

62

. L'OPINI SOCIALISTA

model. L'nica concessi que aquests sectors fan a l'ambigitat s que alguns accepten l'actual legalitat constitucional com un instrument o mitj per assolir la independncia, com, per exemple, quan parlen dels Estatuts d'Autonomia com una via per arribar a l'objectiu de la independncia. En tot cas s evident que el plantejament clar i coherent d'aquest objectiu noms s compatible amb el rebuig clar i inequvoc del model poltic de la Constituci. Tampoc no sn gens ambigus els qui no accepten el model poltic constitucional perqu sn partidaris del model anterior el de la dictadura o el de la Monarquia de la Restauraci i neguen no solament el concepte de nacionalitats sin tamb les seves implicacions autonomistes. Sn, en canvi, profundament ambigus els nacionalismes que no preconitzen explcitament la independncia i els sectors d'esquerra que creuen compatible la defensa de l'Estat de les Autonomies amb la reivindicaci del dret d'autodeterminaci. I sn igualment ambigus aquells que com l'esmentat collectiu Javier de Burgos parlen d'Estat federal i neguen la validesa del concepte de nacionalitats. Els nacionalismes que no reivindiquen explcitament la independncia com sn ara CiU i el PNB mantenen una ambigitat substancial, que afecta l'arrel mateixa de la seva teoria i la seva prctica poltiques. En principi, accepten el marc constitucional actual, per sense aclarir fins on i amb quines conseqncies. Plantegen o insinuen reticncies de fons, posen sistemticament en qesti fins i tot el marc constitucional i parlen de la necessitat de revisar-lo, per sempre en funci de tctiques conjunturais. A Catalunya o al Pas Basc no parlen mai d'Espanya sin de l'Estat espanyol, per Jordi Pujol accepta el nomenament d'espanyol de l'any per part d'un diari tan centralista i espanyolista com ABC i des de CiU s'organitza l'operaci reformista per tal de governar a Madrid i construir d' una altra manera aquella Espanya de la qual no es parla a Catalunya. En aquestes condicions, l'acceptaci formal i programtica del dret d'autodeterminaci noms serveix per mantenir la cohesi interna dels mateixos partits i d'alguns dels seus sectors electorals, units per una amalgama de regionalisme, d'independentisme, de reformisme i de populisme en la qual tot est justificat. L'ambigitat s tamb molt gran en els partits i grups del nacionalisme d'esquerra que participen en els mecanismes poltics del sistema constitucional les eleccions, per exemple per defensen a ultrana el dret d'autodeterminaci de Catalunya els Pasos Catalans, Euskadi o Galcia com a via per arribar a l'objectiu irrenunciable de la independncia, s a dir, que preconitzen alhora el respecte ni que sigui instrumental del marc de l'Estat de les Autonomies per amb el propsit de destruir-lo. Finalment, els partits d'esquerra autonomistes socialistes, comunistes i d'altres que mantenen en els seus programes el dret d'autodeterminaci sense discutir totes les seves implicacions contribueixen a l'ambigitat general, tant o ms perillosament que els altres grups esmentats, perqu no entren
63

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

en el fons del problema, semblen acceptar com a compatibles els dos models i, en definitiva, acaben fent el joc a aquells que, com els nacionalistes, ms es beneficien de l'ambigitat en aquesta qesti decisiva. Ms encara: jo crec que en aquest tema les forces d'esquerra deixen de ser-ho si mantenen l'ambigitat. En un pas com el nostre, a final del segle xx, crec que no podem continuar parlant del dret d'autodeterminaci com un simple principi ideolgic, s a dir, sense explicitar les seves implicacions poltiques i, per tant, sense posar-lo en relaci amb el model d'Estat que hem heretat i amb el que s definit a la Constituci, amb les transformacions socials en marxa, amb els valors dominants a la nostra societat i amb el paper d'Espanya en el context europeu i mundial. I en aquest context general, no es pot amagar que el dret d'autodeterminaci significa un altre model d'Estat, perqu no es pot veure deslligat de la seva conseqncia lgica, el dret a la independncia. Des del punt de vista poltic, reconixer jurdicament el dret d'autodeterminaci s obrir una porta que fomenta contnuament la reivindicaci independentista. I des del punt de vista institucional s obrir una doble via que deixa l'Estat de les Autonomies literalment sense resoldre. s com dir que l'organitzaci institucional de les nacionalitats i regions es pot fer de dues maneres equivalents: per la via de l'autonomia i per la via de la independncia. O, dit d'una altra manera, que l'Estat constitucional espanyol es pot organitzar, alhora i sense contradicci, com un sistema de Comunitats Autnomes o com un sistema que dugui a la ruptura dels seus lmits territorials i la seva transformaci en un conjunt d'Estats diferents. Em sembla impossible que un Estat democrtic i menys si no est encara totalment consolidat com a tal es pugui estabilitzar i pugui desplegar les seves potencialitats amb una alternativa com aquesta damunt seu. Precisament perqu en aquest tema cal la mxima claredat i perqu l'ambigitat s extremament perillosa, els partits i grups d'esquerra no el poden plantejar en abstracte ni el poden reduir a una simple proclamaci ideolgica. L'esquerra no pot defensar l'Estat de les Autonomies, propugnar-ne el desplegament en sentit federal i mantenir alhora un concepte com el dret d'autodeterminaci que canvia aquest model poltic i el pot arribar a destruir. O una cosa o l'altra, per no les dues alhora. Si aquells que es proclamen nacionalistes poden mantenir l'ambigitat en aquest tema cabdal s perqu saben que no tenen la responsabilitat principal ni definitiva en la construcci de l'Estat de les Autonomies. Per les forces d'esquerra s que la tenen i per aix no es poden permetre ni la ms mnima ambigitat.
UN NOU CENTRALISME?

L'acceptaci del model constitucional de l'Estat de les Autonomies i del concepte de naci definit a l'article 2 sn dues premisses necessries per no
64

. L'OPINI SOCIALISTA

suficients per al desplegament de les autonomies en sentit obert i progressiu. El mateix model constitucional s prou complex i ambigu en algunes qestions decisives com sn ara la distribuci de competncies i la financiaci de les autonomies com per tancar moltes vies i impedir una lectura del Ttol Ville, en sentit federal. D'altra banda, mai no insistirem prou en la capacitat d'inrcia i de resistncia a la reforma descentralitzadora dels aparells de l'Estat que hem heretat. Tot aix actua com un fre a la renovaci i fa molt difcil una autntica reforma si no hi ha una voluntat poltica prou clara i decidida per dur-la endavant. Hi ha, doncs, el perill que la lectura del Ttol Ville, que finalment s'imposi sigui una nova lectura centralista. Aquest perill no s teric sin molt real per una srie de factors. Ja n'he esmentat dos la complexitat i l'ambigitat del mateix text constitucional i la inrcia o la resistncia activa dels aparells de l'Estat i no hi insistir, perqu sn prou evidents. Em referir, doncs, a uns altres, potser no tan evidents per igualment negatius. Un d'ells s l'efecte paralitzador del conflicte poltic sistemtic entre el Poder Central i una o diverses Comunitats Autnomes. s un fet perfectament constatable en la vida diria, molt especialment a Catalunya i a Euskadi. L'enfrontament poltic entre el Govern central socialista i el Govern autonmic convergent, en el cas de Catalunya, paralitza de fet el desplegament de l'autonomia, com es pot constatar en el cas de la financiaci. Els recursos sistemtics al Tribunal Constitucional contra tal o tal exercici de les competncies, tant per part del Govern central com del Govern autonmic, s'expliquen sovint ms per l'enfrontament poltic que per l'estricte desig de mantenir la fidelitat a la Constituci i a l'Estatut d'Autonomia. El conflicte sistemtic fa que de vegades el Govern central es resisteixi a traspassar competncies o recursos que afavoriran el rival poltic i, d'altra banda, el Govern autonmic, troba en el conflicte una continua font d'alimentaci de la seva hegemonia perqu cada conflicte s la demostraci de la supervivncia d'un adversari exterior de tot el poble de Catalunya representat i defensat per la Generalitat i el seu President. Una actitud i l'altra duen cap al bloqueig de la situaci i paralitzen el desenvolupament harmnic de l'Estat de les Autonomies. Un altre factor de parlisi s la prdua de protagonisme de les nacionalitats histriques en la construcci i el desenvolupament de l'Estat democrtic. L'hegemonia poltica dels nacionalismes a Catalunya i Euskadi, per exemple, ha transformat, aquestes dues nacionalitats no en factors de dinamitzaci democrtica i de progrs en el conjunt d'Espanya sin en collectivitats cada cop ms marginades del procs general. En els darrers anys del franquisme, per exemple, Catalunya era un punt de referncia obligat de tots els qui lluitaven per la democrcia arreu d'Espanya. Catalunya era la zona liberal, progressista i oberta a Europa, la zona on ms havien avanat les plataformes unitries i on hi havia les experincies democrtiques ms obertes i originals. Sota la direcci de l'esquerra comunista i socialista, la lluita per l'autonomia era un com65

DOSSIER: CATALUNYA 1 ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

ponent especfic de te lluita per la democrcia a Catalunya i a tot Espanya i en aquest sentit Catalunya era un autntic motor del combat per la democrcia arreu d'Espanya. Noms cal recordar els quatre punts de l'Assemblea de Catalunya per constatar quin era l'autntic abast de la nostra contribuci com a poble al combat democrtic del conjunt dels pobles d'Espanya. Euskadi tamb era un altre factor important en aquest procs. La lluita del poble basc tan diferent de la nostra era vista amb simpatia profunda i les primeres accions d'ETA fins i tot eren vistes com actes d'un justicier benefactor enfront de la dictadura. Avui les coses sn molt diferents. Espanya ha passat de la dictadura a la democrcia i el canvi ha afectat tots els racons del pas. Espanya ha entrat a Europa i Catalunya ja no s l'nica zona oberta a Europa ni la ms dinmica. D'altra banda l'aportaci del poble basc a la construcci de la democrcia ha estat tan contradictria i equvoca que avui ET s un dels principals perills contra l'estabilitat democrtica i moltes de les coses que provenen d'Euskadi sn vistes amb recel a la resta d'Espanya. Les majories nacionalistes en els Parlaments i els Governs han provocat una enorme tendncia a la marginaci de Catalunya i Euskadi, al tancament victimista, al desinters per la solidaritat amb la resta del pas, tendncia que ha estat corresposta per una gran distanciado dels altres pobles respecte a una Catalunya i a una Euskadi que sn vistes com a collectivitats difcils d'entendre i noms preocupades per elles mateixes. I quan els dirigents de CiU han volgut aparixer com una alternativa al govern del PSOE a Madrid amb l'operaci reformista de Miquel Roca Junyent i han presentat aquesta alternativa com una altra manera de fer Espanya s'han trobat amb una opini que no solament no entenia sin que no experimentava cap mena d'inters per aquest projecte. Catalunya ja no s ms dinamisme econmic ni ms capacitat de renovaci cultural, Catalunya ja no s cap model engrescador per a una Espanya que ha sortit del franquisme, ha descobert la democrcia i ha marxat endavant pel seu compte. Des d'aquest punt de vista, Catalunya i Euskadi han deixat de ser motors de la construcci de l'Espanya de les Autonomies. Ja no sn ni un model ni un estmul. El desplegament de l'Estat de les Autonomies es troba, doncs, mancat de l'impuls renovador i progressista de les dues grans nacionalitats histriques, de les dues grans collectivitats animadores de la reivindicaci autonomista. Aquest s, sens dubte, el principal problema que ha de resoldre l'esquerra poltica catalana i basca i que noms ella pot resoldre. Mentrestant, la marginaci de Catalunya i d'Euskadi d'aquest procs general s un factor de parlisi, d'estancament i d'esterilitat, que afavoreix la inrcia i les resistncies dels sectors menys proclius a l'autonomia. Un tercer factor negatiu pot ser la repercussi de l'entrada d'Espanya al Mercat Com. En si mateixa l'entrada s un gran pas endavant en la modernitzaci del nostre sistema econmic, un pas indispensable i inevitable, encara que no tots els seus efectes siguin directament positius. Per s evident que
66

. L'OPINI SOCIALISTA

l'ingrs del nostre pas a la CEE introdueix un factor nou en el nostre sistema jurdic. Una gran part de la legislaci del Mercat Com s directament aplicable al nostre pas i una altra part exigeix una adaptaci i un desenvolupament, el responsable dels quals s el Govern central. Tenim, doncs, una responsabilitat internacional especfica del Govern central, nic interlocutor jurdic a la CEE i una nova situaci jurdica que afecta el funcionament mateix de les Comunitats Autnomes, per tal com incideix en l'exercici concret de moltes de les seves competncies. Tot aix pot convertir-se en una font de conflictes i de reforament indiscriminat del poder central si no hi ha una clara voluntat de dileg i de cooperaci i si no es defineixen uns mecanismes estables de soluci dels problemes que inevitablement es plantejaran. Aquesta situaci pot afavorir, d'altra banda, l'enfortiment de les tendncies neocentralitzadores de la tecnocrcia administrativa, ms partidries d'una simple descentralitzaci administrativa dels aparells centrals que d'una autntica autonomia poltica. Si tenim en compte l'auge d'aquesta tecnocrcia, la creixent uniformitzaci de l'espai econmic espanyol i la necessitat de buscar noves projeccions cap a l'exterior que noms poden passar pel protagonisme del Poder central, el resultat global pot ser el predomini final d'una lectura neocentralista del Ttol VIH. i la transformaci de les autonomies en un sistema d'instncies de descentralitzaci administrativa. Aquest s, a parer meu, un dels perills ms importants de la situaci actual, perill que es pot convertir en realitat fins i tot contra la voluntat poltica explcita dels principals partits poltics i del Govern. s un problema de voluntat, per tamb d'organitzaci i de posada en marxa efectiva de mecanismes de cooperaci i de coparticipaci.
UNA LECTURA FEDERALISTA?

En aquestes condicions, parlar d'una lectura federalista pot ser un programa engrescador, per tamb pot ser una fugida endavant. O, com en el cas repetidament esmentat del collectiu Javier de Burgos, pot ser una forma d'emmascarar un autntic retorn al centralisme. Parlar d'Estat federal s parlar d'una perspectiva de futur. Oficialment Espanya no s ni pot ser un Estat federal, si no es modifica la Constituci. Per l'important no s el nom, sin la cosa. L'important s que l'Estat espanyol acabi funcionant com un Estat federal. I aix s perfectament possible a partir de l'actual text constitucional. La distribuci de competncies entre el poder central i les Comunitats Autnomes prevista a la Constituci, als Estatuts d'Autonomia i a les lleis all que el Tribunal Constitucional denomina el bloc de constitucionalitat, la flexibilitat del sistema, basat de fet en la negociaci entre les Comunitats Autnomes i el poder central i en l'arbitratge final del Tribunal Constitucional i l'existncia de diverses clusules d'obertura,
67

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

com les de l'article 150 de la Constituci, donen un marge suficient perqu la relaci entre el poder central i les autonomies sigui molt semblant i fins i tot idntica a la de la majoria dels Estats formalment federals. En definitiva, ms enll de les polmiques histriques sobre el model poltic que van convertir el federalisme en una ideologia poltica, l'Estat federal s una tcnica de distribuci del poder poltic i dels recursos, una tcnica que vol conciliar la major descentralitzaci amb el nivell necessari de coordinaci i de centralitzaci. En aquest sentit, l'nic que pot impedir el desplegament del nostre Estat de les Autonomies en sentit federal s la manca de voluntat poltica o una srie de greus errors de plantejament, com jo crec que ho va ser el de la LO APA, per exemple. La lectura federal del Ttol Ville, s, doncs, un problema tcnic per s essencialment un problema poltic. El model definit a la Constituci t ambigitats que caldr resoldre polticament, com sn ara la subsistncia del vell model provincial i la indeterminaci del sistema de distribuci de competncies i de recursos financers. La realitat de l'Estat que hem heretat s tamb contradictria. En realitat el nostre Estat actual, desprs de vuit anys de vigncia de la Constituci, s una superposici de dos models, el vell model centralista i el nou Estat de les Autonomies. El desenvolupament de les Comunitats Autnomes s molt desigual i tot ell ha estat i est condicionat pel conflicte poltic entre el socialisme i els nacionalismes. Des del punt de vista tcnic, la lectura federalista del Ttol Ville, exigeix mesures evidents, entre les quals em limitar a indicar les segents: 1) Impulsar la desaparici de l'Administraci perifrica de l'Estat, partint de la base que les Comunitats Autnomes i les entitats locals han de ser considerades com la representaci normal de l'Estat. 2) Enfortir els mecanismes de coordinaci i de cooperaci estables entre les autonomies i el poder central, no solament a nivell administratiu sin tamb a nivell legislatiu i executiu. Sobre aquest tema ja hi ha una abundant literatura i no cal insistir-hi aqu. A tall d'exemple, em remeto a les interessants aportacions d'Enoc Alberti al volum collectiu El sistema jurdico dlas Comunidades Autnomas(ed. Eliseo AJA, 1985, esp. els captols XX, XXI i XXII. 3) Definir clarament el model d'organitzaci territorial, trencant l'actual superposici dels dos models, el centralista i uniformista, d'una banda, i l'autonmic de l'altra. Aix significa definir amb rigor les competncies, les funcions i els serveis, abandonar el principi de la preeminncia sistemtica de l'Administraci central, no multiplicar les funcions, els serveis i els aparells en el mateix territori, tendir a poques estructures orgniques i a la diversitat de dependncies funcionals. La qesti dels mecanismes estables de coordinaci i de cooperaci no s fcil de resoldre, no solament per les inrcies centralistes de l'Administraci sin tamb pel nivell desigual de desenvolupament de les Comunitats Autnomes i fins i tot pel nombre potser excessiu d'aquestes. Per s una qesti
68

. L'OPINI SOCIALISTA

decisiva, de la qual depn bsicament el desplegament efectiu del nostre Estat com un Estat federal o la frustraci del procs. Per, cap d'aquestes mesures tcniques no ser possible ni efectiva sin hi ha al darrera una voluntat poltica ferma i inequvoca que les impulsi. Aquesta voluntat poltica no pot ser uniforme ni unidireccional. Ha d'existir en els detentors del poder central i ha d'existir en les nacionalitats i regions. Ha de ser una voluntat de negociaci, de cooperaci i d'acord, per expressada des de situacions diferents i fins i tot amb un important grau de confrontaci. Els dos elements poltics que poden frustrar aquest desplegament sn el triomf del neocentralisme tecnocrtic al poder central i l'hegemonia poltica dels nacionalismes a les nacionalitats i regions. Ambds suposen la continutat del conflicte com a sistema de relacions i el manteniment de l'ambigitat sobre el concepte de naci i sobre el marc territorial de l'Estat, la tendncia als compartiments estancs i la imposici des del centre d'una poltica que b podrem qualificar de nou despotisme illustrat. Per negociaci, cooperaci i acord signifiquen l'existncia de dues parts i, per tant, d'interlocutors no exactament iguals ni uniforjnes, fins i tot si pertanyen al mateix partit. Aquesta s l'essncia de la definici d'Espanya com una naci de nacions o de nacionalitats i regions. Vull dir amb aix que les forces poltiques que propugnen una lectura federalista de l'Estat de les Autonomies bsicament les forces d'esquerra han de saber evitar dos possibles perills: el de la uniformitat en el si d'un mateix partit i el de l'exacerbaci nacionalista de les diferncies i les inevitables confrontacions. L'esquerra no pot caure en les ambigitats del nacionalisme, s a dir, ni pot ser ambigua sobre el model d'Estat ni pot cultivar en cap moment la lgica de l'adversari exterior. Per tampoc no es pot desentendre del fet nacional o regional en nom d'una visi ms mplia dels problemes poltics ni es pot convertir en el simple instrument d'execuci de les decisions del poder central. Com ho demostra la trajectria de l'esquerra comunista i socialista a Catalunya sota el franquisme, l'esquerra ha de ser profundament nacional i alhora profundament solidria amb totes les nacionalitats i regions d'Espanya, des de la prpia singularitat nacional o regional. L'esquerra no es pot limitar a ser la simple executora de les decisions del Govern Central a travs de la disciplina interna d'un mateix partit sin que ha de ser clarament i conseqentment una de les parts de la necessria negociaci. La negociaci serveix per buscar l'acord per implica confrontaci i potser conflicte. I aix ha de ser assumit sense ambivalncia per l'esquerra des del Poder Central i des de cada Comunitat Autnoma. Dit d'una altra manera: l'esquerra no pot ser nacionalista per ha de ser profundament nacional, ha de tenir arrels profundes en la prpia collectivitat, expressar els sentiments i les aspiracions de tots els sectors populars i reflectir les inquietuds i les esperances de la majoria de la poblaci. Ha de ser,
69

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

doncs, la gran fora integradora i unificadora de la prpia nacionalitat o regi, per sense caure en cap allament ni en cap actitud defensiva, ha de posar tota la seva capacitat d'integraci no al servei de l'allament victimista sin al servei de la construcci d'un autntic Estat de les Autonomies. Aix s especialment important a Catalunya, Euskadi i Galcia, tres nacionalitats que han de ser motors del procs i no tres collectius que es mouen a contrapl d'aquest procs i l'accepten de mala gana. En aquest sentit crec que l'esquerra ha de transmetre un missatge comunitari que doni respostes reals, clares i comprensibles a les inquietuds, les inseguretats i les esperances de la majoria de la gent, amb propostes comunitries i integradores enfront de l'allament i la insolidaritat que avui predominen. L'esquerra no pot deixar aquest missatge comunitari en mans d'un nacionalisme paternalista i conservador ni hi pot contraposar un missatge abstracte i elitista. A parer meu aquesta s una qesti fonamental, perqu toca de ple all que avui s realment el fet nacional. Parlar de naci o de nacionalitat en abstracte tendeix a ser cada vegada ms retric en un mn canviant com el nostre, ja en la recta final del segle xx. El nacionalisme pot ser retric, perqu s una forma de mantenir viva la seva consubstancial ambigitat, per l'esquerra no ho pot ser perqu ha de construir realment l'Estat de les Autonomies i fer progressar la nostra societat. El problema de la lectura federalista de l'Estat de les Autonomies s, en tot cas, un problema molt obert que implica mesures poltiques i tcniques molt determinades i exigeix per tant, una discussi en profunditat. Per tamb exigeix majories poltiques i socials molt concretes. Sense una hegemonia poltica i cultural de l'esquerra a les principals nacionalitats i regions, per exemple, no crec que sigui possible cap desplegament efectiu de l'Estat de les Autonomies en sentit autnticament autonmic, s a dir, en sentit federal. Per aix el problema primer i ms immediat s la lluita per aquesta hegemonia, la qual no s nicament electoral, per tamb ho ha de ser necessriament. Aquests sn, a parer meu, els aspectes principals del problema. Notes bibliogrfiques
AJA, E., TORNOS, J., FONT, T., PERULLES, J.M. i ALBERTI, E.: El sistema jurdico de las Comunidades Autnomas, Ed. Tecnos, Madrid, 1985. JAVIER DE BURGOS (Collectiu): Espaa: por un Estado federal, Ed. Argos-Vergara, Barcelona, 1983. SOL TURA, J.: Nacionalidades y nacionalismos en Espaa, Alianza Editorial, Madrid, 1985.

Jordi Sol Tura Catedrtic de Dret Constitucional i Deg de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

70

Una reflexi sobre les alternatives plantejades al centralisme espanyol i la seva significaci poltica diversa
Joan Prats i Catal
L'xit histric del centralisme a Espanya no representa ni de bon tros el seu carcter indiscutible. Al contrari, el projecte constitucional dominant de l'Estat unitari centralista quasi mai no ha gaudit de suficient legitimitat social; per aix li ha calgut imposar-se, normalment per mtodes autoritaris, i sempre ha estat contestat pels projectes alternatius foralistes, federalistes i nacionalistes. Abans d'exposar breument la significaci poltica diversa d'aquests moviments, cal fer una observaci sobre la descentralitzaci administrativa. Les forces poltiques anticentralistes a Espanya mai no han tingut com a objectiu la simple descentralitzaci administrativa, sin l'establiment d'un sistema d'autogovern territorial dins un projecte constitucional diferent de l'Estat unitari centralitzat o administrativament descentralitzat. Hi ha treballs suficients que proven clarament que les doctrines, projectes o fins i tot textos legals, sempre rpidament frustrats, que fan referncia a l'establiment de regions administratives, enfortiment de les Diputacions provincials, creaci de Mancomunitats provincials, regeneracionisme dels municipis o rgims administratius especials de les regions, han estat formulats des del pensament o la poltica de l'Estat central com a resposta eventual a l'avanada del federalisme o dels nacionalismes. Aquests llevat del cas dialogant que va representar la Mancomunitat de Catalunya, tamb rpidament frustrada, en els casos comptats en qu van aconseguir de participar en el procs constituent, van exigir i imposar formes d'organitzaci poltica que representaven la ruptura de l'estructura centralista i a vegades la superaci de la mera descentralitzaci administrativa. Durant el segle xix, el carlisme es va resistir sempre polticament, amb les armes algunes vegades i doctrinalment a travs del foralisme, al projecte poltic dominant unitari i centralista. M'abstindr de fer la valoraci d'aquest moviment histric, molt complexa i encara discutida; pel que fa al cas noms cal assenyalar que ha deixat una empremta en la configuraci de l'Espanya actual. El foralisme no solament es va imposar excepcionant a les provncies basques i Navarra del rgim provincial uniforme o com a travs de la confirmaci dels furs i les lleis paccionades sin que ha influt decisivament en el partit nacionalista basc i en la conflictiva configuraci interna del Pas Basc com a Comunitat Autnoma; ha perms, a ms, la configuraci actual de Navarra com a Comunitat Autnoma foral, fet que ha representat una forma
71

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

d'exercici del dret a l'autonomia plenament singular, i, finalment, ha pres forma a la primera disposici addicional de la Constituci espanyola de 1978 que declara que la Constituci empara i respecta els drets histrics dels territoris forals. L'actualitzaci general de dit rgim formal es dur a terme, si s'escau, en el marc de la Constituci i els Estatuts d'Autonomia. El segon gran moviment anticentralista de la histria espanyola contempornia ha estat el federalisme. Sense perjudici de reconixer la presncia d'idees federalistes des de molt abans, el cert s que el moviment federal es presenta com una fora poltica organitzada portadora d'un projecte constitucional en el context de la revoluci anticentralista i democrtica de 1868. Cal assenyalar que les idees federalistes mai no van ser patrimoni exclusiu dels partits que s'autoanomenaven federals. La seva influncia va ser clara en tots els partits democrtics espanyols i d'una manera molt especial en el partit socialista obrer espanyol. El gran inconvenient poltico-prctic del federalisme procedeix de la seva pretensi d'imposar, en les dures condicions de la vida espanyola queja hem esmentat, un model constitucional, sincrnicament i a tot el territori espanyol, que noms era veritablement desitjat i adequat per algunes regions. Ats l'estat general d'invertebraci del pas, les estructures i les idees federalistes enteses principalment segons l'ideari basista de Pi i Margall no van fer sin estimular les forces centrfugues que van portar l'Estat a una eclosi del cantonalisme que va desacreditar i va fer tmer durant molt de temps el replantejament de les frmules federalistes. Des d'aleshores, la dreta espanyola i l'exrcit van passar a considerar el federalisme com una frmula de desintegraci d'Espanya, i a combatre'l en aquest sentit. Per tant els socialistes com els nacionalistes catalans i bascos van aprendre unes altres i bones llions. Els primers, encara que mantenint la seva simpatia per la idea federal i fins i tot proclamant el federalisme com a forma ltima d'organitzaci de l'Estat, van entendre que no era possible passar del centralisme al federalisme en un salt de canvi constitucional, sin que, al contrari, per arribar eventualment a un rgim federal calia una fase intermdia, potser llarga, en la qual s'anessin afirmant en la seva autonomia les regions que hi volguessin accedir. Per noms si el rgim d'autonomies es generalitzava i completava, s a dir, al final del procs; solament aleshores seria convenient de plantejar-se la forma federal de l'Estat. De fet, aquest raonament va significar aleshores i tamb significa ara el manteniment ideolgic del federalisme i el condicionament, a la vegada, de la seva implantaci prctica a la realitzaci plena de les autonomies poltiques a tot el territori espanyol. El fracs del federalisme va ser tamb una altra de les claus determinants dels partits nacionalistes futurs. A Catalunya, especialment, es va veure que no era massa prometedor el treball poltic dins els partits espanyols tot esperant una transformaci federal del centralisme. I des d'aleshores va anar creixent l'opini d'organitzar moviments i forces poltiques exclusivament catala72

. L'OPINI SOCIALISTA

ns regionalistes primer i nacionalistes desprs que no aspiraven prioritriament a transformar l'Estat a mida de Catalunya, sin a aconseguir una autonomia poltica singular, un Estatut, on s'establirien paccionadament les relacions entre la nacionalitat catalana i l'Estat espanyol. Aix mai no va significar que el nacionalisme catal es desentengus dels problemes generals d'Espanya (el cas sempre ha estat ben diferent); al contrari, el nacionalisme catal sempre ha estat intervencionista o belligerant. Per va representar l'acceptaci, com a principi organitzatiu de l'Estat, del desenvolupament desigual de les autonomies, si ms no des d'una perspectiva sincrnica. Resulta, doncs, que la lli que els socialistes i els nacionalistes obtenen de l'experincia federal, els porta a acordar-se per dur a terme una estratgia basada en la reconstrucci progressiva de l'Estat, a travs de les autonomies poltiques, plasmada per primera vegada a la Constituci republicana de 1931, inspiraci principal de la Constituci de 1978, a la qual, per consegent, farem referncia tot seguit. Per, d'una altra banda, la diversitat d'interessos socials que aquestes forces representen, i la legitimitat i el projecte poltic ben diferent del qual sn portadors (estatal en un cas i regional en l'altre), els far viure en una tensi poltica permanent, tan clara ara com ho fou a l'poca de la segona Repblica. Els socialistes sn abans que res portadors d'un projecte d'Estat, del qual l'autonomia s un aspecte important, per parcial. En canvi, per als nacionalistes, l'autonomia s la seva ra d'existir. Si hi afegim les mentalitats i interessos socials diferents que representen els uns i els altres modernitat progressista de base obrera i popular, en un cas, enfront una modernitat conservadora de base interclassista, en l'altre i el fet que els nacionalistes tenen en els socialistes el seu veritable i quasi nic rival poltic a la respectiva nacionalitat, podrem comprendre fcilment el perqu, tan abans com ara, si b estan condemnats a entendre's per lluitar per la democrcia, aix es produeix amb una tensi poltica inevitable, que continuar durant tot el procs constitucional. La tensi es traduir en l'acusaci als'socialistes de centralistes o semicentralistes i la seva rplica als nacionalistes d'insolidaris i d'estar partidriament interessats en una estratgia de reivindicaci i tensi permanent que pot posar en perill l'estabilitat del sistema democrtic. De fet, aquesta estabilitat ha depengu i depn en part de si el conflicte quasi inevitable a qu ens acabem de referir es mou sempre dins els lmits constitucionals. La Constituci republicana de 1931 va representar la primera plasmaci histrica d'aquest procs. Pel que fa al cas podem resumir-ne el contingut en els segents punts: Rebuig de la soluci federal i establiment d'una via constitucional que permeti aconseguir l'autonomia poltica a les regions que la desitgin i en el grau que la desitgin. Referent a aix el segent pargraf, fora citat, del prembul de l'avantprojecte de Constituci no pot ser ms significatiu: Les provncies han adquirit, en el decurs d'un segle, una personalitat i un relleu que ning no pot desconixer; i a la majoria del territori nacional ning
73

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

no es queixa d'aquesta organitzaci, ni se'n reclama cap altra. Hauria estat arbitrari, doncs, fer sobre el paper una Repblica federal que pel que sembla la majoria del poble a qui s'ha d'imposar no desitja. Per tamb amb la mateixa claredat han sorgit o apunten anhels d'una personalitat autnoma a d'altres regions espanyoles, i en termes tan vius, amb raons tan fortes i amb tant d'apassionament que tancar el cam a la seva expansi seria, a ms d'una negaci injusta del sentit de la llibertat, un insigne desencert poltic. Heus aqu les raons per les quals la Comissi ha preferit, en lloc d'inventar un federalisme uniforme i teric, facilitar la formaci d'entitats que, per aconseguir ms o menys autonomia, haurien de sorgir del seu propi desig. Per conseqent, la Constituci no imposa l'autonomia sin que es limita a configurar-la com un dret dels territoris que la desitgen, preveient els mecanismes que caldria utilitzar, si s'escaigus, mecanismes que culminen amb l'aprovaci de l'Estatut corresponent. Per aix, la Constituci de 1931 ordenava la construcci de les autonomies regionals segons all que els autors desprs han convingut d'anomenar el principi dispositiu. La constituci, en efecte, no dividia Espanya en regions, sin que es limitava a reconixer el dret a constituir-se en regi autnoma a una o algunes provncies limtrofes amb caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes, sempre que aix ho decidissin. L'exercici d'aquest dret passava per l'elaboraci d'un Estatut (que ser la llei bsica de l'organitzaci poltico-administrativa de la regi autnoma i l'Estat espanyol la reconeixer i emparar com a part integrant del seu ordenament jurdic), que havia de proposar la majoria d'Ajuntaments de la regi o almenys els ajuntaments que comprenguessin les dues terceres parts del seu cens electoral, que havien d'acceptar en plebiscit les dues terceres parts dels electors de la regi i, finalment, havia d'aprovar el Parlament espanyol, l'nic titular constitucional de la sobirania. El lector s'haur adonat a l'instant que aquest sistema representava que, temporalment o definitivament, l'Estat de la segona Repblica estaria format per uns territoris organitzats en regions autnomes i uns altres en municipis i provncies en rgim de simple descentralitzaci administrativa. Com que el procs constitucional va quedar truncat violentament el 1936 en esclatar la guerra civil, i en aquell moment noms Catalunya i el Pas Basc s'havien constitut en regions autnomes, s impossible de saber qu hauria passat, si b els indicis sembla que assenyalen cap a una generalitzaci progressiva del procs. El fet s, per, que la utilitzaci del principi dispositiu ja va ser criticat seriosament aleshores ni ms ni menys, entre d'altres, que per Ortega y Gasset en defensar una esmena a la totalitat del projecte constitucional, en la qual proposava l'extensi del rgim autonmic a tot el territori perqu si la Constituci crea sens dubte l'organitzaci d'Espanya en regions, ja no ser l'Espanya una, la que es trobar davant de dues o tres regions indcils, sin que seran les regions entre si les que s'enfrontaran, i d'aquesta manera es podr cenyir majestus sobre les seves diferncies el Poder nacional, integral, estatal i sobir
74

. L'OPINI SOCIALISTA

nic. Malgrat l'esplendor del text, la decisi dels constituents que, al meu entendre, coneixien millor la histria poltica recent i la ra de ser de les autonomies, no va variar gens ni mica. Tamb hi va haver, com ara, un cert debat al voltant de la forma de l'Estat de la Constituci de 1931, i es va acordar d'anomenar-lo Estat integral de tendncia federativa o Estat integral a seques, i al qual es va caracteritzar poc significativament com un tipus intermedi d'Estat entre l'unitari i el federal caracteritzat per l'autonomia regional. L'escassa fora significativa d'aquestes caracteritzacions procedeix de la irreductibilitat de la Constituci espanyola de 1931, fruit del nostre procs histric singular, a les categories del dret pblic comparat. En particular, el rebuig del federalisme pels constituents no va significar la no inclusi a la Constituci d'algunes de les tcniques d'ordenaci de poders propis dels Estats federals, encara que d'altres de ms tpiques s que van ser expressament excloses. Aix, a la Constituci de 1931, no hi ha pacte federal, ni collaboraci en la sobirania, ni indicaci dels Estats federals, ni segona Cmara legislativa territorial, ni atribuci de les competncies residuals a les regions autnomes... Per la inspiraci o tendncia federal s evident a moltes de les tcniques utilitzades per a l'ordenaci de les competncies respectives de l'Estat i de les regions autnomes. Aquestes tcniques sn les segents: a) establiment d'una llista de matries la legislaci i execuci de les quals s competncia exclusiva de l'Estat; b) establiment d'una segona llista de matries la llegislaci de les quals correspon a l'Estat i la seva execuci podr correspondre a les regions autnomes segons la seva capacitat poltica, i segons el parer de les Corts ; la legislaci exclusiva i l'execuci directa de les matries no incloses a les llistes anteriors es poden assumir com a competncies exclusives de les regions autnomes si aix ho disposen els seus Estatuts; d) la competncia sobre les matries residuals, s a dir, les que la Constituci no atribueix expressament a l'Estat, i els Estatuts no reconeixen explcitament a la regi autnoma, corresponen constitucionalment a l'Estat, per noms en principi, ja que aquest pot, a travs d'una llei, distribuir o transmetre les facultats; e) reconeixement a l'Estat de la possibilitat d'elaborar lleis d'harmonitzaci; f) clusula on es preveu que prevalgui el dret estatal sobre el de les regions autnomes en tot all que hom no hagi atribut a la competncia exclusiva d'aquestes (articles 14 a 21). El lector ens perdonar si aturem aqu l'exposici de la Constituci de 1931, reflex del procs histric que hem descrit abans i un precedent clar i directe de la Constituci de 1978. Noms voldrem, per acabar, insistir en un raonament que ens sembla essencial per comprendre tant la Constituci de la Segona Repblica com la de l'actual Monarquia parlamentria: el constituent es nega a substituir l'Estat centralista per un altre model d'Estat dissenyat plenament i perfectament en la Constituci, i que no podria ser cap altre que el federal; aquest comportament dels constituents, i el principi dispositiu del
75

DOSSIER: CATALUNYA 1 ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

dret a l'autonomia en qu es tradueix, no s un caprici, per ms que desconcerti els inspublicistes, quasi sempre ms propensos a buscar teories jurdicoformals que raons histrico-poltiques: al contrari, s l'nic comportament responsable i coherent amb l'experincia histrica i la realitat viscuda pels constituents de 1931. El pargraf del prembul de l'avantprojecte, esmentat abans, no pot ser ms significatiu: la majoria del territori espanyol es conformava en principi amb la seva simple divisi en municipis i provncies, encara que, aix s, en rgim de descentralitzaci administrativa: l'autonomia noms era una exigncia ineludible a Catalunya i el Pas Basc, i en gestaci en altres regions; per els constituents tampoc no podien construir un Estat reconeixent l'autonomia noms a aquestes dues regions i limitant la resta del territori a la simple descentralitzaci administrativa; aix hauria significat matar els grmens autonmics ms o menys desenvolupats de les altres regions i establir una divisi necessria de rgims poltico-administratius territorials que generaria uns conflictes fruit del greuge comparatiu. Per aix els constituents van optar, prudentment, per deixar la qesti oberta i anar-la tancant a mesura que concedien l'autonomia on es plantejava ineludiblement, i esperant que les altres regions aclarissin la seva voluntat autonmica, s a dir, si volien autonomia i en quin grau, sempre segons el judici de Les Corts i el parlament (en la mesura de la seva capacitat poltica, a judici del Parlament, diu l'article 15 de la Constituci). Alguns inspublicistes, acostumats a pensar a la manera uniformista, van criticar i encara critiquen aquesta soluci perqu consideren que deixa permanentment obert el procs constituent, que fa difcil el Govern de l'Estat davant la diferncia del rgim poltico-administratiu del territori i perqu genera un conflicte o un greuge comparatiu. Sens dubte sn raons que cal considerar; per el desenvolupament desigual de la conscincia autonmica a Espanya creiem que no permet solucions uniformistes fcils que sempre acaben produint insatisfacci en les regions que veritablement desitgen l'autonomia i excessos en les que no s sentida ms que com una expectativa de la classe poltica regional. Per aix creiem que, tant ara com abans, era ms prudent deixar oberta la qesti i anar-la tancant progressivament a mesura que s'ans plantejant. Ens sembla que aquesta ha estat, en definitiva, la ra de ser d'una frmula, que no essent coneguda prviament en el Dret comparat, es va acabar anomenant, a Espanya, l'Estat integral. Joan Prats i Catal Professor universitari Conseller d'Estat

76

Catalunya i l'Estat espanyol en la perspectiva de l'Estat autonmic

Antoni Castells
L'ESPERANA DEL PROJECTE CONSTITUCIONAL Histricament, les relacions de Catalunya amb Espanya sn l'expressi d'un doble fracs. Sn l'expressi del fracs de l'Estat espanyol, que no s'ha mostrat capa de construir un model centralista (tipus francs) ofegant, per tamb integrant, les nacions histriques, ni tampoc d'oferir un projecte com de convivncia que respects l'autogovern poltic de les realitats nacionals originries. Per sn, tamb, l'expressi del fracs de Catalunya per a construir un Estat propi i, en el cas lmit, separar-se d'Espanya, o b per a trobar un lloc capdavanter en el terreny poltic dins de l'Estat espanyol. Des d'aquesta perspectiva, la Constituci de 1978 apareix com una esperana de posar fi o de canalitzar d'una forma definitiva al contencis histric de la integraci a Espanya d'alguns dels territoris de l'Estat i, molt particularment, de Catalunya i Euskadi. La Constituci de 1978 s fruit del consens, o el pacte, entre les diferents forces reals en presncia en l'Espanya de la transici. s el reflex de la relaci de forces existent en un moment histricament determinat, en el qual un conjunt de factors permeteren que es tingus la sensaci que es podia posar fi, efectivament, al contencis histric: En primer lloc, el paper capdavanter desenvolupat per Catalunya en la lluita contra el franquisme i durant la transici. Les forces poltiques catalanes van ser presents, i destacadament, en les instncies de coordinaci i representaci de l'oposici de tot l'Estat, que assumiren la reivindicaci autonmica, i desprs van participar activament en la redacci de la Constituci. A ms, i aix s especialment important, a Catalunya la iniciativa per la reivindicaci autonmica va correspondre a l'esquerra i sota el seu impuls fou assumida unitriament per altres forces poltiques en instncies com l'Assemblea d'Intellectuals o l'Assemblea de Catalunya. La participaci activa de l'esquerra catalana en el procs va ser cabdal perqu explcitament o implcitament va conferir el projecte d'articulaci de Catalunya amb Espanya una voluntat positiva, no particularista, d'integraci i va evitar recels i malfiances per l'altra part. En segon lloc, la sinceritat federalista de les formulacions de l'esquerra espanyola. Particularment, en el cas del PSOE, encara que la tradici socialista d'abans de la guerra civil no era precisament autonomista i aquesta ha estat
77

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

una de les causes de la dificultat histrica d'articulaci del socialisme catal amb l'espanyol, els anys de clandestinitat, la joventut dels nous equips dirigents del PSOE, la manca de compromisos concrets de govern, la influncia de corrents de pensament federalistes i la incidncia molt activa del socialisme catal fruit del mateix procs d'unitat feien que hi hagus una clara receptivitat davant d'aquesta qesti. En tercer lloc, la mala conscincia i el reformisme de les forces poltiques representants de la dreta espanyola. En contra dels temors de molta gent, els sectors conservadors de la societat espanyola no van atorgar principalment la seva representaci durant la transici a les forces poltiques ms reaccionries i vinculades al franquisme, sin a d'altres compromeses en la reforma democrtica de l'Estat. Aquests partits s a dir, UCD necessitaven fer oblidar els seus compromisos anteriors i oferir una nova imatge i, sense defensar entusisticament un projecte autonomista, van contribuir a que aquesta opci queds, com a mnim, oberta. Tots aquests elements, contribuiren a que el projecte resultant ofers aspectes indubtablement positius. Dins d'una certa indefinido, a partir de la Constituci podia impulsar-se un projecte poltic que podrem definir com federalista-obert o federalista-autntic, que permetria resoldre, probablement, els problemes seculars d'articulaci de Catalunya amb l'Estat espanyol.

LA REALITAT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES El projecte constitucional apareixia doncs, en el seu moment, com una ferma esperana per a posar fi a aquests problemes. Aquest fet sembla indiscutible, com ho s, probablement, que la Constituci de 1978 continua essent, avui, el principal actiu de tots aquells que defensen un projecte de model d'Estat que respecti i garanteixi l'autogovern poltic a Catalunya. Ara b, dit aix, la valoraci que podem fer de la concreci de l'Estat de les autonomies ha d'sser necessriament contradictria. s cert que hem assistit, en un breu perode de temps, a un important procs de reajustament del pes i les competncies dels diferents nivells de govern; i que ha tingut lloc un procs de descentralitzaci de competncies d'un abast indiscutible. Per aquesta valoraci ha d'expressar, tamb, una greu preocupaci per les connotacions centralistes amb que s'est plasmant el model d'Estat autonmic. Tenim, per tant, per una banda un projecte constitucional que, indiscutiblement, podria ser un marc adequat per a solucionar el problema histric d'articulaci de Catalunya amb l'Estat espanyol; per tamb una realitat poltica en la qual es pot advertir l'existncia de diverses tendncies, de vegades contradictries entre s, que en part contribueixen a reproduir un model d'Estat centralista. Una srie de factors han contribut a que es produs aquest divorci:
78

. L'OPINI SOCIALISTA

En primer lloc, la inevitable ambigitat del model d'Estat constitucional. La Constituci no ofereix un projecte tancat de model d'Estat. s, d'una forma inevitable, el reflex del pacte entre les forces poltiques en presncia i, tamb inevitablement, cont importants elements d'ambigitat, sense els quals el pacte no hauria estat possible. s un marc obert en el que poden concretar-se pel que fa a la qesti de l'estructura territorial de l'Estat projectes poltics molt diversos i, fins i tot, contradictoris. Dins d'aquest marc cap, certament, un model d'Estat que canalitzi adequadament els contenciosos de les nacionalitats histriques. Per la Constituci, per si mateixa, no s el fi d'aquests contenciosos. Pot ser-ho si el projecte poltic resultant va en determinada direcci. Per aquest resultat no s inevitable. No pot realitzar-se, per tant, una interpretaci mecanicista o voluntarista. No n'hi ha prou que la Constituci permeti una determinada lectura. Cal, a ms, que les forces poltiques l'assumeixin com a projecte poltic i la converteixin en una realitat poltica. En segon lloc, per la prioritat concedida a la finalitzaci i generalitzaci del procs de transferncies en detriment, tal vegada, d'altres objectius. Un procs tan complex com la transformaci d'un Estat centralista en un Estat autonmic obliga a avanar en diverses direccions; per aquest avan, per raons diverses, difcilment pot ser simultani i parallel en totes elles. Aix provoca desajustos i problemes. En el cas espanyol, s'ha posat la prioritat en la culminaci i la generalitzaci del procs de transferncies. Mentre que en aquesta direcci s'ha produt un significatiu avan, en d'altres com el del finanament, la relaci entre institucions o la transferncia real de poder poltic el progrs ha estat molt limitat. Si es tracta de desajustos simplement temporals, el problema no t major transcendncia. Per la seva persistncia al llarg del temps podria arribar a esdevenir preocupant. En definitiva, un procs com el de transformaci de l'Estat fa difcil que totes les peces avancin al mateix ritme. Per tampoc no poden evolucionar a ritmes marcadament diferents, perqu es corre el perill de bloquejar el conjunt del procs. En tercer lloc, per la caracterstica fonamental del procs de descentralitzaci espanyol, com un procs de desagregaci de l'administraci central, fet que provoca resistncies inercials molt fortes d'aquesta administraci a ser transferida o a perdre poder. La prpia lgica d'un procs de reforma de l'Estat en qu cal reequilibrar el pes dels diferents nivells de govern comporta dificultats objectives i tensions inevitables. Potser en aquesta qesti es va produir una certa subvaloraci de les dificultats que apareixerien. No es va tenir prou present que l'estructura administrativa de l'Estat centralista heretat oferiria unes inrcies molt fortes. En aquest punt existeix una confrontaci d'interessos real, objectiva, al marge de motivacions emocionals i, fins i tot, ideolgiques. Com ms poder i competncies tinguin els governs autonmics, menys en tindr el govern cen79

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

tra. Aquesta confrontaci s decisiva, perqu posiciona les forces poltiques de funci de la seva situaci en aquest conflicte. Un socialisme governant al govern central tendir a sser centralista, com ho tendiria a sser un reformisme o, no cal dir-ho, com ho serien les forces conservadores. Una dreta conservadora governant el govern autonmic tendir a sser autonomista. Com ho serien les forces d'esquerres si governessin, pressionades unes i altres per la seva posici objectiva en un conflicte d'interessos objectius. Aix, doncs, la presncia del PSOE al govern central i l'apartament del PSC del govern autonmic apartament no volgut, d'altra banda, des de l'any 1981 han contribut decisivament a identificar el socialisme amb actituds centralistes i a mantenir relativament al marge al PSC d'una dinmica de confrontacions imposada per la prpia lgica dels fets. En quart lloc, per la desconfiana innata d'un cert discurs modernitzador i de certa visi tecnocrtica de l'Estat davant de qualsevol forma d'autntica descentralitzaci poltica. Aquest discurs ha tractat de vegades, certament, de revestir un projecte centralista amb formulacions federalistes. Per sense dificultat podrien definir-se com fdralistes-centralistes, per contraposici al federalisme-obert o autntic que podria considerar-se coherent amb l'esperit del pacte constitucional. Perqu en ell predominen els elements ms negatius del federalisme (la uniformitzaci dels territoris intermedis, o les facultats de coordinaci del govern central) i no hi sn presents alguns dels elements ms positius (com la presncia institucional dels governs intermedis en les institucions de l'Estat o la sobirania sobre l'administraci en el territori). Com sol ser habitual, el projecte poltic federalista-centralista est pretesament legitimat per un discurs ideolgic de signe renovador i modernitzador i compta amb el suport d'un grup social molt poders que ha esdevingut un grupo clau com s el dels alts funcionaris de formaci tecnocrtica i dels alts crrecs poltics incorporats a l'administraci de l'Estat. El discurs legitimador s un discurs de signe neo-centralista de tipus jacob, que connecta, certament, amb les tradicions ms renovadores del pensament espanyol, per s, tamb, indiscutiblement, recels de tot el que significa prdua de pes de l'Estat ents com govern central en benefici d'altres nivells d'administraci pblica. Tendeix a identificar administraci central (i cossos de funcionaris d'lite) amb modernitzaci i progrs, i administraci autonmica amb caciquisme i retard. Probablement, aquest projecte poltic federalista-centralista ha guanyat terreny en els plantejaments de les forces poltiques espanyoles, a conseqncia del 23-F. Aquestes forces havien adms amb diferents graus d'entusiasme un acord constitucional que, implcitament, tractava de posar f als problemes d'articulaci de Catalunya amb l'Estat espanyol. De la tradici i els plantejaments de les forces de dretes (que havien protagonitzat la transici poltica i, amb la reforma poltica, una determinada via de sortida del franquisme) podia temer-se'n una lectura centralista. Del pacte
80

. L'OPINI SOCIALISTA

d'unitat socialista a Catalunya i la seva tradici federalista, podia esperar-se, pel contrari, que el PSOE seria un aliat de primer rengle en un projecte autnticament federalitzant de reforma de l'Estat. Ara b, l'intent de cop d'Estat del 23-F va provocar unes alteracions molt significatives d'aquestes actituds. Quan es contempli amb tota la perspectiva histrica que fa falta es comprovar possiblement que, de fet, el 23-F va conduir a un replantejament del model d'Estat per part de les principals forces poltiques espanyoles (el govern del centre dreta ms que no la UCD, ja prcticament inexistent i el PSOE), que es va plasmar en una revisi limitativa dels continguts autonmics (Acords Autonmics, LO APA, lleis posteriors). Va optar-se per fer una lectura restrictiva de la Constituci, emparantse en la seva ambigitat. I en alguns casos (com en el de la LO APA), fins i tot van superar-se els lmits de l'ambigitat, amb plantejaments declarats posteriorment inconstitucionals. No ha de sorprendre, doncs, que pugui haver-se ests la impressi que des d'aleshores tant els governants d'UCD com els del PSOE han vingut desenvolupant, en nom del pragmatisme, una poltica carregada de recels i cauteles respecte a les autonomies en general i de Catalunya en particular. Aquests canvis de plantejaments han obet a processos diferents. En la dreta, s'han vist reforats per la substituci d'UCD per AP, molt menys oberta des de sempre a formulacions autonomistes, com a fora poltica majoritria. En l'esquerra, hi ha serioses raons per a pensar que actualment en els rengles del pensament socialista a Espanya i en especial, en les formulacions sorgides des de l'administraci central de l'Estat les tendncies ms centralistes sn poderoses i, probablement, dominants. En cinqu lloc, per la prioritat concedida a altres objectius poltics com el de la contenci de la despesa i del dficit pblic, i la dificultat de compatibilitzar el procs autonmic amb aquest objectiu. La implantaci d'un nou nivell de govern t inevitablement efectes expansius sobre la despesa pblica agregada. L'acceptaci d'aquest fet sembla una condici necessria per a tractar d'evitar que els seus efectes es manifestin descontroladament. El que cal fer s programar i canalitzar adequadament els increments globals de despesa pblica que s'hagin de produir. O b periodificar-los amb el ritme apropiat per a compensar-los amb l'evoluci de la despesa pblica del govern central, que normalment hauria de tendir a disminuir. El que succeix s que a Espanya el procs de transformaci territorial de l'estructura de l'Estat ha tingut lloc en un moment en qu tamb es produa un fort procs d'expansi de la despesa pblica, tant a conseqncia de la crisi econmica que ha originat requeriments de despesa de diferents tipus com del baix nivell de prestaci de molts serveis pblics, que ha fet inevitable que durant la transici democrtica s'expressessin amb certa fora opr^^ la poblaci demandes insatisfetes. Tot aix ha fet que apareguesamxrversos /7 J factors de pressi a l'ala sobre la despesa pblica, fet que ha accraluat les a^ -

\Xi S.

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

tituds de cautela davant els eventuals increments que podria originar el procs autonmic. Aquesta qesti suscita una reflexi final d'ordre poltic. En moltes ocasions, la poltica autonmica apareix com una poltica subsidiria, o subordinada a altres prioritats poltiques: en alguns casos la lluita contra el terrorisme, en d'altres la poltica de contenci de la despesa, semblen explicar opcions diverses i contradictries en matria de poltica autonmica. En tots ells, la poltica autonmica apareix com una poltica simplement instrumental sotmesa als interessos d'altres objectius poltics. Davant aquest fet, sembla necessari definir una estratgia de poltica autonmica en funci dels objectius d'aquesta poltica, no d'objectius espuris, o irrellevants pels problemes que es volen solucionar. Aquesta estratgia pot formular-se amb el gradualisme que calgui, i amb els ritmes precisos, tenint en compte altres prioritats i el context poltic general en qu s'inscriu, Per en qualsevol cas, s convenient que sigui una estratgia definida en funci dels objectius de poltica autonmica i no d'altres objectius, per tal d'evitar que els resultats que s'obtenen siguin uns resultats deformats o desfigurats.

CAP A LA CONCRECI D'UN MODEL D'ESTAT En aquest context podria, tal vegada, parlar-se de concreci inadequada del model d'Estat constitucional. Aix no significa que la seva materialitzaci hagi condut a una situaci sense sortida. s cert, en canvi, que la lectura de la Constituci que faria possible canalitzar el contencis histric amb Catalunya no s la que es correspon amb la realitat poltica actual. Tampoc no pot afirmar-se que la soluci d'aquest contencis sigui impossible, per els marges de maniobra sn cada vegada ms estrets. En certa manera, ens trobem davant d'una crulla, en la que el model d'Estat resultant pot evolucionar cap a diferents alternatives. Una primera possibilitat un primer escenari s que es produeixi una desvirtuado de l'esperit constitucional (del pacte poltic que va representar la Constituci) per la definitiva continuaci renovada (o posta al dia) del model centralista, doblat d'un discurs federalista-jacob. Aquesta sortida suposa una revisi, probablement, de l'esperit constitucional, per no de la seva lletra. T cabuda dins del marc constitucional i podria portar-se a terme sense haver d'esmenar necessriament la Constituci. Pot esdevenir una realitat per la via dels fets, o per la de la reforma constitucional que algunes vegades semblen propugnar les forces poltiques de la dreta espanyola, com Alianza Popular. Significa, en la prctica, rebaixar el paper dels governs autonmics al de simples governs locals, amb l'excepci del Pas Basc. Suposa localitzar l'Estat de les autonomies, convertint els governs regionals en un tipus addicional de governs locals. Es caracteritza, entre altres elements, per l'establiment

82

. L'OPINI SOCIALISTA

d'una relaci predominant i directa del govern central amb tots els governs subcentrals, la limitaci del contingut legislatiu de l'autonomia, la inexistncia d'una autntica autonomia financera i la uniformitzaci a la baixa entre les diferents Comunitats Autnomes. Aquesta opci no nicament es correspon amb els interessos centralistes sin tamb, probablement, amb les aspiracions reals d'autogovern d'algunes de les Comunitats Autnomes de rgim com; i, en alguns casos, apareix reforada pels plantejaments dels governs autonmics que, lluny de desenvolupar el paper que els correspondria, mostren una temptaci irrefrenable a fer de grans ajuntaments i establir relacions competitives amb els governs locals del seu territori, especialment en aquell tipus d'activitat que els permet contentar clienteles electorals concretes. Respon, doncs, a una tendncia natural de l'estat de les coses que el procs autonmic desemboqui cap aquesta soluci. Per constituiria un error pensar que el contencis histric de Catalunya hauria desaparegut. s a dir, suposar que en iniciar-se la transici hi havia dues collectivitats amb fet diferencial (Catalunya i Euskadi) i ara noms en resta una. Seria un greu error. El problema aparentment resolt apareixeria soterrat sota altres formes. La localitzaci de les autonomies comporta indubtablement la radicalitzaci d'opcions nacionalistes sota formes independentistes, en uns casos, i el descontent ciutad i la decepci per la pobra realitat en qu es concreta l'Estat de les autonomies sensaci que pot venir aguditzada per les deficincies de gesti en els serveis transferits, en uns altres. Sn dues cares de la mateixa moneda. Com ms sembli imposar-se aquesta primera opci de caire neo-centralista, ms tendiran a radicalitzar-se les posicions de signe nacionalista de carcter independentista. Una segona possibilitat s a dir, un segon hipottic escenari s la reforma de la Constituci, amb la introducci de plantejaments ms autonomistes. Es tractaria d'anar a una nova redacci d'alguns preceptes de la Constituci pel que fa al Ttol VHI. que admets ms clarament els plantejaments o les formulacions poltiques dels actuals partits nacionalistes. Aquesta opci, sovint expressada amenaadament pels partits nacionalistes conservadors de Catalunya, presenta alguns dubtes seriosos sobre la seva viabilitat. El primer s que aquestes forces poltiques (almenys, les hegemniques d'entre elles) no han formulat mai, obertament, quin s el tipus d'articulaci de Catalunya amb Espanya que es proposa i, ms generalment, quin s el model d'Estat que admetria l'existncia de nacionalismes diferenciats. El segon, i tal vegada ms greu, s que ignora, en formular-se, la realitat poltica espanyola. s a dir, no t en compte la relaci de forces poltiques que faria falta per a impulsar una reforma constitucional en aquesta direcci. O plantejat a sensu contrario, que a curt termini difcilment s previsible que existeixi una relaci de forces ms favorable que la que va fer possible l'actual text constitucional. I que, per tant, qualsevol reivindicaci o proposta
83

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA .

en aquest sentit no s ms que apostar per plantejaments aventurers, de fuga endavant, dels quals noms en poden sorgir conseqncies poltiques negatives i noves frustracions. Un cop ms, es reprodueix el patr de comportament que consisteix en anar a la batalla sabent que es perder, per tal de reforar l'espai electoral. s una opci que amaga la incapacitat poltica de moure's i negociar dins de l'actual marc constitucional que admet una lectura federalista oberta que permetria canalitzar adequadament el contencis histric de Catalunya amb l'Estat espanyol i satisfer les aspiracions d'autogovern poltic del poble de Catalunya. s un plantejament que tracta d'ocultar les incapacitats poltiques prpies amb reivindicacions que suposen una fuga endavant. El tercer hipottic escenari consisteix en la reafirmado del pacte constitucional. Aquesta opci suposa la defensa d'una lectura federalista oberta, o federalista autntica de la Constituci. Suposa reconixer un grau significatiu d'autonomia poltica a les nacionalitats histriques, amb els atributs indispensables que aix comporta: respecte per les seves competncies legislatives, capacitat d'organitzaci de l'administraci local, garantia d'autonomia financera, presncia en els rgans legislatius del govern central. Aquesta alternativa pot permetre a les forces poltiques d'esquerres de Catalunya recuperar la iniciativa poltica recomposant, a l'altura dels temps, un pacte de desenvolupament de la Constituci. Realitzada aquesta breu pinzellada dels tres escenaris possibles, cal admetre que en la situaci actual tendeix a imposar-se una sortida ms aviat del primer tipus. s a dir, tendeix a localitzar-se l'Estat de les autonomies. Per aquesta no s una tendncia lineal. Es tracta d'un procs en qu els conflictes entre els projectes confrontats apareixen d'una forma natural. s a dir, els conflictes entre un plantejament autnticament federalista i un plantejament desnaturalitzat. En el fons, probablement, perqu ambds tenen la seva ra d'sser. Donen resposta, cada un d'ellSj a problemes poltics diferents. El projecte federalitzant a la voluntat d'autonomia poltica d'alguns territoris; molt concretament, de les nacionalitats histriques. El projecte federalista-centralista a la necessitat de descentralitzaci administrativa d'altres. Per en tractar de donar una resposta nica amb l'excepci del Pas Basc a una realitat diversa s'ha tendit, probablement, a que d'entre les diferents opcions s'imposs aquella que homogenetzava el conjunt de territoris autonmics a partir de les aspiracions mnimes. En aquestes circumstncies noms un comproms explcit per aquesta opci autnticament federalista, que comporti l'afirmaci d'uns certs plantejaments propis, concretats i formulats, pot possibilitar a les forces poltiques d'esquerres de Catalunya recuperar la iniciativa i la credibilitat en el terreny de la reivindicaci autonomista. I permetre-les fugir dels perills d'una dinmica de dos projectes de sortida el del centralisme i el del nacionalisme conservador que es potencien mtuament i ofeguen la capacitat de resposta de
84

. L'OPINI SOCIALISTA

l'esquerra. Com ms s'afirmi l'opci centralista, ms i ms creixeran els plantejaments demaggics del nacionalisme conservador i ms perder terreny l'esquerra, en part, presonera de les seves indefinicions.

LA POSSIBILITAT CONSTITUCIONAL D'UNA PROPOSTA FEDERALISTA

La Constituci espanyola consagra un sistema peculiar d'organitzaci territorial de l'Estat en el que es defineix un tipus de govern d'mbit territorial intermig (els governs autonmics) amb capacitat d'autogovern poltic. Es tracta d'una formaci de caracterstiques diferents tant dels Estats federals com dels unitaris, en establir-se a diferncia d'aquests ltims un nivell de govern amb potestats legislatives, com sn les Comunitats Autnomes. Ara b, encara que la Constituci espanyola no consagri un sistema federal, alguns dels elements propis d'aquests pasos tal vegada els ms significatius podrien inspirar un model sorgit d'ella. En primer lloc, els governs autonmics (o alguns d'ells) poden tenir mplies competncies legislatives, el que constitueix, probablement, l'exponent fonamental de la capacitat d'auto-govern poltic. s veritat que als pasos federals i sota diferents noms (poders residuals, clusules de supremacia, poders implcits) sol estendre's la competncia legislativa del govern central. Per tamb s veritat que aix porta aparellada i podria aplicar-se tamb en el cas espanyol la presncia institucional dels governs autonmics en les institucions legislatives del nivell central. En segon lloc, els governs autonmics (o alguns d'ells) poden tenir mplies competncies en matria d'administraci local. s a dir, a ells els correspon organitzar la vida local en el seu territori; i el desenvolupament de l'atribuci de competncies i recursos als governs locals. Aquest fet va absolutament lligat a la prpia concepci del sistema poltic, que estableix la lnia divisria fonamental entre govern central i governs autonmics. En tercer lloc, els governs autonmics poden gaudir d'una veritable autonomia financera. s a dir, poden disposar d'una hisenda autnoma i suficient. Aix exigeix atribuir a aquests nivells de govern unes fonts autnomes d'ingressos i garantir-los llibertat per a distribuir els seus recursos entre les diferents finalitats possibles. Naturalment, els tres elements assenyalats sn tendncies bsiques, apuntades amb carcter general i que hem volgut resumir perqu constitueixen caracterstiques fonamentals dels sistemes federals segurament, les ms definitries perfectament aplicables al sistema espanyol. Tanmateix, s cert, com es deia, que la Constituci espanyola no estableix exactament un sistema federal. I que, des de la perspectiva del dret poltic o constitucional, el sistema autonmic espanyol est lluny d'aquests sistemes. En el cas espanyol, la sobirania originria no resideix en cada un dels terri85

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

toris sin en el conjunt del territori espanyol. Ara b, acceptada aquesta qesti de sobirania, consubstancial amb el pacte poltic que s la Constituci, cal trobar la via perqu totes les condicions del pacte tamb les necessries per a solucionar el contencis de Catalunya siguin respectades. I en aquest sentit cal insistir que la Constituci espanyola estableix un marc de joc obert, en el qual resulten perfectament legtims projectes poltics que tractin d'impulsar una interpretaci en la lnia que s'ha assenyalat abans com a caracterstica dels pasos federals. s a dir, admet clarament la possibilitat d'aprovar uns Estatuts d'Autonomia (certament, amb la intervenci decisiva del parlament espanyol, i en aix es diferenciaria dels sistemes federals) en qu es recullin mpliament les tres caracterstiques prpies d'aquests sistemes que s'han considerat bsiques. s veritat, doncs, que l'Estat de les autonomies aprovat per la Constituci no condueix, per si mateix, a un projecte (o una lectura) federalitzant. Com s cert que algunes de les caracterstiques dels pasos federals (la qesti de la sobirania) s irreconciliable amb la Constituci. Per tamb s cert que defensar un projecte de model d'organitzaci de l'Estat que contingui els elements bsics dels pasos federals s, fonamentalment, una opci poltica conseqent amb la Constituci. I depn d'aquesta opci poltica que s'entri en una via de soluci en l'articulaci de Catalunya en l'Estat espanyol. La insistncia en defensar l'opci federal no s fruit d'un caprici. Fora dels Estats federals, l'existncia de models que reconeixen governs d'mbit territorial intermedi constitueix una excepci. Hi ha, aix s, sistemes unitaris amb una estructura ms o menys complexa de governs locals, amb un major o menor grau de centralisme, per no governs territorials (o regionals, o estatals), amb autntica capacitat d'autogovern poltic. L'experincia, doncs, d'all que existeix en altres llocs noms ofereix dos possibles models a seguir: el dels pasos federals on, malgrat tots els casos particulars, existeixen governs d'mbit intermedi, amb unes caracterstiques i requisits comuns en els diferents pasos; o b el dels pasos unitaris on existeix un govern central i un conjunt de governs locals, amb tota la complexitat i riquesa tipolgica que es vulgui, per sense capacitat d'autogovern poltic. Aquesta classificaci constitueix, tal vegada, una simplificaci de la realitat, per permet centrar polticament quines sn les grans opcions avui, a Espanya, en un moment cabdal en qu la gran qesti s, sens dubte, si els governs autonmics o alguns d'ells s'inclinen cap una forma de govern sub-central de tipus estatal caracterstica dels pasos federals o cap a una forma de governs locals ms.
EL CONTINGUT D'UNA PROPOSTA AUTONMICA PER CATALUNYA

Una proposta federalitzant de la Constituci s, doncs, factible. I aquesta proposta permetria probablemente satisfer les aspiracions d'autogovern pol86

. L'OPINI SOCIALISTA

tic del poble de Catalunya i iniciar una relaci estable en el conjunt de l'Estat. Aquesta s l'aposta que poden fer les forces poltiques d'esquerres de Catalunya. Tanmateix, i deixant al marge la qesti prvia de la sobirania que s un exponent important del grau d'autogovern per no t perqu afectar el contingut material del model resultant, cal admetre que un projecte federalitzant t una dimensi uniformitzadora que no encaixaria amb la realitat poltica espanyola, caracteritzada pel fet evident que en les diferents Comunitats Autnomes no hi ha un mateix grau de voluntat d'autogovern poltic; ni tampoc no encaixaria, probablement, amb les prescripcions constitucionals, quan estableix clarament un doble mbit competencial. Cal, doncs, afrontar una situaci que no aconsella la uniformitzaci. El rgim autonmic de Catalunya com el d'altres Comunitats Autnomes que assoleixin el mxim nivell d'autogovern no pot ser el mateix que el de la majoria de territoris autonmics. En molts d'ells probablement un ambicis procs de descentralitzaci s, momentniament, suficient. Els governs autonmics resultants poden tenir molts punts de coincidncia amb una forma de govern local. En el cas de Catalunya i, probablement, en alguns altres aix no s aix. Existeix la necessitat de constituir un veritable autogovern poltic per al qual, al nostre entendre, noms es pot recrrer a l'exemple dels pasos federals. s des d'aquest enfoc que caldria cercar una conciliaci a la doble via constitucional. Al conflicte entre els projectes d'Estat. A la qesti de si cal anar cap a un projecte localitzant o cap a un projecte federalitzant, caldria probablement respondre que cal anar cap els dos, perqu la realitat poltica espanyola s diversa i no poden donar-se solucions iguals a problemes diferents. I, evidentment, el que no pot fer-se s reduir al com denominador de voluntat d'autogovern (necessriament limitat) el grau d'autonomia de totes les Comunitats Autnomes. Per tant, probablement resultaria aconsellable admetre en la realitat poltico-legislativa l'existncia del doble rgim autonmic-competencial previst en la Constituci, sense que aix signifiqui que les fronteres entre un i altre hagin d'sser innamovibles en el temps. La conciliaci entre el respecte a la diversitat de la realitat poltica espanyola i l'impuls d'un projecte federal podria assolir-se establint l'horitz federal a partir del sostre mxim previst en la Constituci (d'acord amb la doble clusula residual del 149.3) per a les Comunitats autnomes que accedeixin a l'autonomia per la via de l'art. 151. bviament, l'establiment d'un horitz com s satisfactori des d'un plantejament federalista, encara que el punt de partida mostri resultats diversos, no coincidents. Es tractaria d'establir una estructura-objectiu oberta, amb llocs buits, que s'haurien d'anar ocupant a travs d'un procs gradual d'incorporaci.
87

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

El fet que algunes Comunitats Autnomes tinguessin ara un tractament diferent, amb ms competncies i en una lnia federalitzant, mentre que altres encara estiguessin en una etapa de supragoverns locals, no hauria d'sser considerat com un privilegi. No serien Comunitats Autnomes privilegiades, sin precursores; grcies a les quals les altres podrien recrrer el mateix cam. A partir de tot el que s'ha dit seria convenient de fer un esfor d'objectivaci i avanar en la formulaci dels continguts del que podria sser una proposta federalitzant, o federalista, del model d'Estat en sintonia amb una lectura oberta de la Constituci. Amb l'esperit d'estimular el debat es poden avanar quatre punts mnims del que podria sser una proposta federalista del model d'Estat constitucional: Primer: Caldria establir un statu quo competencial en matria legislativa entre governs autonmics i govern central. Aix suposaria acceptar els marges obvis d'autonomia que corresponen als primers. Per tamb frmules de supremacia legislativa del govern central d'acord amb pautes de comportament habituals. Segon: S'haurien d'establir frmules de participaci institucional dels governs autonmics en les instncies legislatives del goveri central, amb dret a intervenir amb carcter decisiu en les matries d'incidncia territorial o de la seva competncia. Aquesta participaci ha d'sser exclusiva i no paritria i s la contrapartida indispensable de la supremacia legislativa del govern central. Tercer: S'hauria de reconixer la competncia exclusiva dels governs autonmics sobre l'administraci local en el seu territori. Aquesta competncia ha de suposar la facultat per a regular els tipus de governs locals i tamb per a decidir la distribuci de competncies entre el nivell de govern intermedi i els governs locals. Quart: Caldria anar cap a l'establiment d'un model d'hisenda autonmica que respecti l'autonomia financera dels governs autonmics. L'autonomia financera requereix l'existncia de fonts autnomes d'ingressos i tamb la facultat de decidir lliurement, sense afectacions prvies, el dest dels recursos disponibles. Aquests quatre punts constitueixen un objectiu mnim en la construcci d'un model d'Estat federalitzant. I la seva importncia resideix en que fan la funci de pedra de toc, d'indicatiu de cap on s'inclina la construcci de l'Estat autonmic. La resposta donada a cada una d'aquestes qestions, que apareixen molt sovint en la realitat poltica especialment aquests primers anys de desenvolupament de la Constituci, ens indica si la plasmaci concreta de l'Estat de les autonomies tendeix a la continuaci del model d'Estat centralista o un model d'Estat realment autonmic.

88

. L'OPINI SOCIALISTA

L'ESQUERRA I LA INICIATIVA DE LA QESTI AUTONMICA A CATALUNYA

S'han volgut exposar uns punts concrets, perqu s precs objectivar la reivindicaci. Concretar-la i a partir d'ella exigir el compliment del pacte constitucional. Cal formular les reivindicacions en termes del pacte possible. I per a pactar cal saber que es vol i quins sn els mnims que s'est disposat a acceptar. Ara b, tan important com formular els punts mnims exigibles, s convertir-los en un objectiu poltic. I aconseguir que aquest objectiu poltic serveixi per a enfortir les prpies posicions i la credibilitat poltica de les forces d'esquerres de Catalunya. Per aix s tan important l'acord sobre uns mnims bsics. A partir de la iniciativa de l'esquera, cal cercar el pacte de les forces poltiques catalanes sobre aquests punts. Cal arribar a assolir, entre totes aquestes forces, un pacte institucional catalanista. O un pacte autonmic de Catalunya necessari per tal de poder dur a terme la negociaci amb el govern central des de posicions de major solidesa. Davant la permanent lamentaci del nacionalisme conservador, l'esquerra no pot ser presonera d'una contradicci fatal com s la d'acabar adoptant actituds merament seguidistes o la de voler introduir elements de reflexi i sentit com sense un posicionament poltic ntid, perqu aquesta actitud acaba conduint objectivament, per manca d'iniciatives i alternatives poltiques, a la defensa implcita de les actuacions del govern central, en molts casos en situacions indefensables. L'esquerra ha assumit un comproms poltic amb la societat catalana i indubtablement ha contribut i est contribuint poderosament a la seva vertebrado i a la seva integraci collectiva. Per el seu projecte poltic no ser complert mentre no recuperi la credibilitat i la iniciativa en la qesti catalanista i expressi amb la claretat que convingui els temors raonables sobre el fet que l'Estat de les autonomies, tal com s'est concretant, no resolgui el contencis histric de Catalunya amb l'Estat espanyol. En aquesta qesti, el socialisme catal es mou entre dos lmits fonamentals que sn la seva fora, per que podrien convertir-se en la seva feblesa. En primer lloc, ha d'objectivar el pacte. L'ha de xifrar en objectius concrets de carcter poltic. Ha de fugir de reivindicacions genriques i emocionals i comprometre les forces poltiques de Catalunya en la lluita per uns objectius precisos i mesurables. Ha de propiciar la possibilitat d'un statu-quo autonmic a Catalunya, sense el qual tota l'escena poltica catalana apareix viciada. En segon lloc, ha d'afirmar les seves posicions, i negociar i dialogar permanentment des d'aquesta afirmaci, amb el govern central. I, si s'escau, amb les altres forces poltiques espanyoles. bviament, el propi fet de la negociaci suposa l'existncia d'un terreny de dileg. I, per tant, de descrispaci. Per tamb de confrontaci i d'enfrontament d'interessos. El socialisme, que mant relacions de
89

DOSSIER: CATALUNYA I ESPANYA EN EL PROJECTE DE L'ESQUERRA

forta vinculaci amb partits d'mbit espanyol, pot patir especialment aquesta situaci. Per tamb pot ser-li til per a objectivar les relacions i l'articulaci amb aquests partits. Una proposta federalista-oberta pot presentar-se com l'nic projecte poltic capa de respondre a l'esperit del pacte constitucional, quan aquest apareixia com la superaci d'un contencis histric pendent. Els socialistes catalans poden presentar un projecte com de convivncia, suprador d'enfrontaments histrics, autnticament fidel a l'esperit de la Constituci. Aquest projecte s un projecte per a Espanya. Des d'aquest punt de vista, s que pot afirmar-se que des de Catalunya hem de tenir una poltica per a Espanya, i que noms aquesta pot permetre la materialitzaci d'un projecte espanyol de convivncia; ja que el projecte centralista no s un projecte de convivncia sin de dominaci i d'exclusi. Un projecte per a Espanya des de Catalunya. Un projecte per a Catalunya des d'Espanya, ja que es tracta de donar satisfacci a les aspiracions d'autogovern del poble de Catalunya a partir d'una nova concepci del conjunt de l'Estat. Sn dues cares de la mateixa moneda, que hauran de resoldre's simultniament perqu se'n pugui resoldre alguna de les dues. Antoni Castells Professor d'Hisenda Pblica de la Universitat de Barcelona

90

Entrevista

9l

Entrevista a Raimon Obiols: Tres eixos de reflexi per a una poltica progressista
Enric Bastardes i Albert Musons
Raimon Obiols i Germ, Primer Secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, contra el tpic, s mereix una presentaci. I no perqu no sigui prou conegut, sin potser perqu no s conegut com es mereix. Dels seus 46 anys, Obiols en porta 29 de poltic en exercici, tot un rcord en la Catalunya contempornia. A ms, aquesta llarga trajectria l'ha feta invariablement dins del socialisme democrtic. Aquests dos detalls demostren, si ms no, una fidelitat a les prpies conviccions i una tenacitat en defensar-les, tamb ben poc freqents en els poltics de la nova democrcia. Per alhora, Obiols, sense que es pugui afirmar, per l'obra feta, que s un pensador poltic, s, aix s, un poltic que pensa. El pensament poltic neix habitualment de dues formes o de la interrelaci d'ambdues. O del treball dels professionals de les cincies socials i les seves aportacions sobre els diversos aspectes de la vida collectiva, o b de l'acci poltica reflexionada. I Obiols ha reflexionat sempre l'acci poltica que ha dut a terme. Home poc extrovertit i sense el carisma publicitari dels grans lders, les reflexions d'Obiols no han estat massa divulgades. Han servit, aix s, per a crear una cultura poltica dins de la seva prpia formaci orgnica. Cultura poltica prou autnoma i diferenciada. Alg, des de les prpies files del seu partit, hauria de recollir, ordenar i sistematitzar, els informes interns, els discursos i propostes programtiques i estratgiques d'Obiols, perqu farien un cos doctrinal tamb infreqent de trobar en la vida poltica que ens rodeja. En les pgines que segueixen, Raimon Obiols diu algunes de les coses que ara mateix el preocupen, ordenades en tres grans eixos: els canvis en les estratgies de l'esquerra a Europa; les relacions poltiques Catalunya/Espanya i la configuraci d'una alternativa progressista a Catalunya. No s un text escrit per l'autor, sin una conversa tal com raja. La precisi de conceptes, la fludesa del llenguatge o, fins i tot, la coherncia estructural del discurs no es deuen ni a retocs posteriors, ni a guions previs. s la forma habitual d'expressar-se de Raimon Obiols quan es disposa a explicar el que pensa quotidianament. Quines sn les caracterstiques essencialment noves de l'esquerra a Europa que valdria la pena remarcar a nivell poltic, estratgic o a nivell organitzatiu simplement? Malgrat que s'acostuma a dir que a Catalunya estem molt oberts a Europa, a mi em sobt molt, ara fa cosa d'uns tres anys, l'atmosfera que es respirava en les sessions sobre la crisi de l'esquerra que es van celebrar a Girona. Em va sorprendre una contradicci, per a mi molt evident, entre les coses que all es plantejaven i es discutien, i all que em semblava obvi que s'estava produint arreu d'Europa. Eren

93

ENTREVISTA:

uns moments en els que en la major part tents d'introduir amb campanyes fasdels pasos europeus occidentals comen- tuoses plantejaments neoliberals i neoava ja a plantejar-se amb claredat l'en- conservadors, avui ja molt durament trada en crisi dels plantejaments neocon- qestionats per l'experincia concreta servadors, neoliberals. S'albirava l'inici dels fets d'aquests darrers anys, a Europa d'esgotament de l'ofensiva neoconserva- i als EUA, de l'experincia de governs de dora. Els grans partits de l'esquerra euro- dretes, de poltiques montaristes. Sempea, a Alemanya, ustria, Itlia, Gran bla com si estigussim condemnats a reBretanya, etc., iniciaven amb fora pro- petir, amb una dcada de retard, un cicle cessos innovadors, amb una clara volun- de debats i plantejaments que ens tat expansiva. Avui, aquest fenomen ha podrem estalviar. Si es parla tant de mopres encara ms fora, s ms clarament dernitzaci, caldria comenar potser per perceptible. s un procs molt ampli de ajornar el nostre debat poltic. replantejament dels continguts i les formes de la poltica d'esquerra a Europa. Si b les poltiques neoliberals han Mentrestant, ac, hi ha sectors de l'esque- fet, o sembla ser que hi ha prou indicis de rra cultural i poltica que es troben encara que estan fent fallida, de tota manera, com en una etapa de lamentacions o de nostl- es plantegen les contrapoltiques des del gia de vells fonamentalismes, conjuntu- punt de vista, per exemple, de la socialderalment desfasada. No es tracta de mini- mocrcia a Gran Bretanya? mitzar l'abast de l'ofensiva de la dreta a tot l'occident. Es tracta d'assenyalar que No prendria el cas del laborisme anja han passat moltes coses efectes, reac- gls com a exemple arquetpic d'aquests cions, noves possibilitats i perspectives processos de replantejament de l'esqued'en que s'inici el procs de rpides rra europea. El Partit Laborista est en transformacions econmiques, tecnol- aquests moments fent un canvi important giques i socials que hem viscut, a tot Eu- amb el lideratge de Kinnock, que tendeix ropa i al nostre pas, des de fa una quin- a unificar ms el partit, polticament i culzena d'anys. I sense caure en el fcil opti- turalment. Per existeix encara una hemisme d'esperar una rpida inversi de rncia molt forta d'obrerisme, en el tendncia per exemple en el terreny sentit ms reivindicatiu, de cultura d'opoelectoral immediat a Europa s que es sici, de vells tics, de corporativisme, de pot parlar objectivament d'una forta re- falses esperances de realitzaci del sociapresa cultural i poltica de les esquerres. lisme democrtic en un sol pas. s la siCert pessimisme a casa nostra obeeix a tuaci que fa dir, per exemple, a Peter que el desconeixement d'all que pro- Glotz, dirigent del SPD alemany, que els dueix l'esquerra europea era i en part comunistes italians Alessandro Natta o segueix essent considerable. No sc Achille Occheto sn ms realistes que partidari, en absolut, de l'exercici del mi- els socialistes britnics Benn o Heffer. metisme, del jugar a modes, de copiar D'aquesta manera, podria dir-se que el models, en el camp de la poltica, o ms procs d'innovaci poltica en el laboexactament del debat cultural-politic. risme britnic mant certs retards pel que Per crec, en canvi, que estem obligats a fa a dues qestions estratgicament fonafer plantejaments solvents, informats. mentals: el paper del sector pblic i de les Vistes les coses des d'una altra perspec- nacionalitzacions i la qesti de la unitat tiva, en el camp de la dreta, tamb el re- poltica europea. Si mirem vers altres patard s notori. En fi, hem assistit en sos hi trobem experincies de reelaboraaquests darrers mesos electorals als in- ci programtica i tamb de prctica de
94

. L'OPINI SOCIALISTA

govern que ofereixen respostes molt sli- nuar en el govern rau, em fa l'efecte, en des, i molt suggestives, als problemes de la determinades orientacions de la primera crisi de l'Estat del Benestar, i als planteja- etapa de govern, en el camp de la poltica ments neoliberals. Es el cas, per exemple, econmica i tamb en un segon camp que de l'actual experincia governamental podrem denominar de relaci entre Essueca, o dels processos de revisi progra- tat i societat. Crec que en aquests dos temtica dels austracs i dels alemanys. Sn rrenys es van cometre errors, i es van copotser els casos que des de l'esquerra de metre errors probablement com a Catalunya haurem de seguir amb ms conseqncia d'un intent de mantenir esquemes vells, esquemes superats per les atenci. circumstncies. En el camp econmic se Perqu el cas f ranees tamb deu sser subvalora el procs impetus d'interdeun cas d'enorme renovaci interna pendncia, d'internacionalitzaci de d'idees. Desprs d'haver perdut les elec- l'economia, dels canvis tecnolgics, de la cions generals, malgrat la presidncia informaci. En el camp econmic cocontinuadora de Mitterrand, en aquests menaren amb una poltica de nacionamoments suposo que deu haver-hi una litzacions i de rellanament econmic meditaci interna important entre la gent massiu, com a terpia de xoc, de reque ha estat al govern i altra gent que pu- conquesta del mercat interior, de fre gui ser crtica respecte a l'experincia de al procs d'integraci de l'economia frangovern... El cas francs jo no l'he seguit cesa a l'europea i mundial. Van apostar a massa a fons, per una persona com Ro- favor de que era possible encara, en el card deu plantejar alguna alternativa, marc d'un sol Estat, una poltica a contrapl d'all que succea a l'entorn: una polm'imagino, dins el PS francs... tica de rellanament de la demanda, de Rocard va ser a Barcelona fa poc i reactivaci... la vella poltica. I b, aix s'express en termes summament elogio- port en un termini relativament rpid a sos en relaci a l'experincia governa- una situaci difcil, amb una inversi que mental socialista a Espanya. Va venir a tendi a descendir, una caiguda molt dura dir que els errors que ells havien coms en de les reserves, un creixement important el govern s'havien obviat en el nostre pas del deute exterior, tres devaluacions del i que altra cosa hauria estat l'evoluci de franc en dos anys. L'increment de la dela situaci poltica francesa si s'haguessin manda es gir cap el consum de productes evitat aquests errors. I, en efecte, l'expe- exteriors: autombils alemanys, mobles rincia de govern dels socialistes a italians, aparells electrnics japonesos... Frana, a mi em fa l'efecte que s enorme- Calgu un canvi molt radical d'orientament allionadora perqu significa una ci, passar a una poltica d'austeritat. comprovaci emprica de fins a quin punt Ara: els viratges radicals en l'orientaci determinades velles concepcions o orien- d'un govern tenen sempre costos molt tacions d'esquerra es mostren inadequa- elevats a nivell d'opini, de consens. des en el context actual. Una de les causes Tamb en el terreny civil, els vells esquede la derrota del Partit Socialista Francs mes estatalistes i jacobins originaren conen la darrera consulta electoral,derrota flictes innecessaris, per exemple en el d'altra banda molt relativa, perqu no sig- camp escolar. Semblava impossible que nific un descens sin un increment de en els anys vuitanta pogus revifar-se una vots i d'escons, per derrota al cap i a la fi guerra escolar amb la virulncia d'alperqu no ha perms mantenir una majo- tres poques... Doncs b, es va produir. I ria a l'Assemblea Nacional per a conti- tamb ac va haver el govern d'embei95

ENTREVISTA:

s una reflexi molt sistemtica. Aborden aquesta qesti com a cabdal, per n'aborden d'altres. El procs de revisi del programa de Bad Godesberg, que implicar l'adopci d'un nou programa estratgic per part del SPD es basa en una metodologia que s molt correcta, molt sistemtica, analitzant totes les grans contradiccions i tendncies del moment actual, i esbossant lnies de resposta davant de cada una d'aquestes contradiccions. Entre elles, la que hem comentat, s a dir la superaci del marc estatal, en un context de crisi fiscal de l'Estat, pel desenvolupament de poltiques reformadores. Hi ha tamb, amb molta fora, la contradicci entre creixement econmic i medi ambient. Les preocupacions ambientalistes sn molt fortes en el SPD, no solament dictades per la pressi poltica i electoral dels verds: la innovaci en aquest ter La sensaci en aquests moments s reny no s conjuntura! sin ben sincera i que les condicions reals de l'estructura so- profunda, orientada a revisions molt cial i econmica d'un pas condicionen drstiques del programa. Hi ha una terms les poltiques que no pas les poltiques cera contradicci molt important que s modifiquen les condicions d'aquesta re- la generada per l'atur estructural. Sortim alitat. de la crisi, d'all que s'ha denominat la crisi; hom creu que s'inicia una nova Si ho mirem en el marc d'un sol Estat, fase de creixement. Es dna la circumss evident. El marge de maniobra en la tncia que el govern dels EUA i la Repoltica econmica, amb tot all que aix serva federal inciten els pasos europeus a t per conseqncia, s a dir el marge de desenvolupar poltiques ms expansiomaniobra subsegent en el camp de les nistes. Es possible que entrem en una poltiques socials, ve extraordinriament etapa de ms creixement. Per segons limitat pel procs d'interdependncia com es facin les coses, la situaci d'atur econmica internacional. Aix comporta massiu, estructural, continuar. No sols com a conclusi bvia per a les esquerres es tracta del problema de les innovacions europees que noms hi haur possibilitats tecnolgiques labour killing, les inverde nous moviments reformadors en esce- sions en nova tecnologia que no sols no naris que ultrapassin el marc estatal. s generen nova ocupaci sin que eliminen una conclusi que porta forosament a la ocupaci; hi ha tamb una qesti de necessitat d'un nou internacionalisme i en ritme del creixement. El SPD ha mostrat aquest cas a un europeisme d'esquerres. que sols amb un creixement anyal del 7 %
96

nar-se-la, si se'm permet l'expressi. En altres casos podrem trobar el mateix fenomen. Es a dir: all que cal retenir de l'experincia governamental francesa quejo valoro positivament en molts terrenys s que, malgrat els elements positius, o al costat d'aquestes, es desenvoluparen situacions de conflicte que probablement eren evitables, com a conseqncia d'enfocaments poc gils o poc adaptats a les noves realitats internacionals. Rocard era, no cal dir-ho, un crtic cid d'aquesta situaci perqu havia adoptat ja en l'inici una actitud minoritria de crtica a aquells enfocaments. Les llions a extreure'n, em fa l'efecte, sn, en primer lloc, que la gesti de l'esquerra en el govern ha de ser extremadament realista i cautelosa, ha de superar la temptaci estatalista i jacobina i ha de tenir permanentment en compte el nou context de transnacionalitzaci molt profunda. Avui, poltiques reformadores profundes no sn ja possibles en el marc d'un sol Estat europeu.

s en aquest terreny on les reflexions de la socialdemocrcia alemanya aporten novetats, o s una reflexi encara particularitzada en el seu propi Estat?

. L'OPINI SOCIALISTA

es podria arribar a l'absorci de l'atur. D'ac que l'mfasi es posi en la possibilitat de noves poltiques supraestatals, de noves possibilitats de desenvolupament, de creixement qualitatiu amb un enfocament ambientalista, i en el sacrifici solidari de la poblaci per a impedir l'establiment estable d'una societat dual, escindida entre gent que treballa i gent aturada, marginada, i entre treball altament qualificat i treball precari. Hi ha, en fi, altres qestions essencials tamb per a nosaltres. La situaci dels blocs, la tensi entre les superpotncies i l'enfocament pragmtic de perspectives de distensi. El tema obvi i irresolt de la igualtat social entre els sexes. La necessitat d'una renovaci de les formes de la poltica: la contradicci punyent entre els mecanismes dominants de la poltica, que fan que aquesta tendeixi a sser vista pels ciutadans com un espectacle allunyat, sovint incomprensible. Un espectacle vhicult fonamentalment per la TV, pels grans mitjans, amb instants escadussers de participaci en el moment de les eleccions. Hi ha un intent de resposta davant l'actual desarticulaci dels mecanismes tradicionals de participaci poltica i social dels ciutadans. En aquest panorama de gran complexitat, la veritat s que els vells valors de l'esquerra tenen una total vigncia una vigncia en creixement, per els vells dogmes no en tenen cap. La lli dels socialdemcrates alemanys, ms enll de les seves perspectives poltiques immediates, rau en la seva actitud ofensiva perqu els problemes sn aguts, sn dramtics, i la dreta neoliberal tendeix a agreujar-los, per amb una voluntat molt decidida de superar vells esquemes, vells tics, per a obrir noves perspectives, i superar la por al futur i les actituds de pessimisme o de passivitat que afecten a sectors molt amplis de l'opini pblica. Es bastant preocupant el clima de

violncia civil que hi ha a algunes poblacions europees, s molt gran! En tot cas no s un fenomen que es pugui qualificar de nou; avui s aguditzat, per s un fet latent, estructural, a Europa. S'agreuja quan el futur apareix obturat i problemtic a molts sectors socials. Quan no es veuen perspectives clares ni instruments a l'abast. Em penso que en aquelles jornades a les que feies referncia, a Girona, vas sorprendre una mica amb un plantejament de defensa d'una estructura diferent dels partits, i vas fer una proposta o esbs de proposta en el sentit que s'havia d'anar cap a una formaci de partit a l'estil del partit demcrata nordameric...? Va ser deliberadament provocatiu. Va ser xocant! Si ho hagus expressat en termes diferents, no hauria tingut massa repercussi. Al formular-ho d'una manera percucient, vaig obligar, potser, a reflexionar. El fet s que el tipus d'organitzaci dels partits tradicionals de l'esquerra va mostrant-se, a tot Europa, inadequat. S'han de reformular culturalment i o'rganitzativament. L'esquerra europea, els partits de l'esquerra, han viscut un model de partit, han tingut un partit model, que ha estat el partit socialdemcrat alemany de comenaments de segle. Es a dir, el model d'un partit centralitzat, unificador, que desenvolupa una Lnia correcta i en permanent expansi, agregant un nombre creixent de militants i, al seu voltant, un ampli ventall d'organitzacions collaterals: sindicats, cooperatives, organitzacions de dones, moviments juvenils, lligues d'esport popular, ateneus obrers, etc. Amb una visi inspiradora que s la d'un procs permanent de creixement orgnic, cultural, poltic, d'una contraso-

97

ENTREVISTA:

cietat que aniria substituint, reemplaant a la societat burgesa; el partit identificant-se amb la classe, la classe identificant-se amb la naci, mitjanant uns processos d'hegemonia creixent, els partits comunistes tamb van adoptar, exagerant-lo al lmit, aquest esquema; han viscut aix. s un esquema molt efica en determinats contextes socials i culturals. Avui, en les presents circumstncies, s totalment inadequat. La societat no s la de comenaments de segle, no cal dir-ho. s molt ms plural, molt ms diversificada socialment i alhora molt ms interpenetrada pels grans mitjans informatius i culturals. Una societat ms mbil, ms dinmica, ms flexible. Quina resposta organitzativa donar a aquesta nova situaci? Hi ha qui teoritza la necessitat d'anar cap a un tipus de partit lleuger, altament tecnificat, un partit d'eleccions i de gesti, eficament present en les institucions i en els media, i que prescindeix del llast d'una afiliaci de masses, d'una presncia activa i directa en la societat. Jo no crec que aquesta sigui una bona resposta: comporta un risc molt gran de deriva, d'installaci en un esquema de management poltic, de cinisme i, com ara es diu, d'oligarquitzaci. L'organitzaci de masses s indispensable si es vol mantenir una tensi positiva entre les idees sobre el dem i la realitat d'avui, per dir-ho amb paraules de Palme. Ara: sols una via potentment federalitzadora, auto-organitzadora; diversificada, pot permetre, encara que a primer cop d'ull sembli paradoxal, el desenvolupament d'organitzacions poltiques de masses. Aix significa el rebuig drstic de la idea de partit dirigent, de dirigents de partit que ho saben tot, que parlen de tot i decideixen sobre tot el div i l'hum. Vol dir avanar cap a una organitzaci de masses, entesa com a pacte, com a federaci d'un ampli conglomerat de grups, de sectors, de moviments i iniciatives que conflueixen en uns projectes
98

comuns, en un procs poltico-cultural com, tot reflexant i mantenint sensibilitats i prctiques molt diversificades. D'ac la referncia a un partit demcrata... Per en la vida nordamericana no s encara ms espuria la participaci poltica? Abandonem la comparaci amb el partit demcrata americ, que era simplement... una provocaci. Jo no desitjo una americanitzaci de la vida poltica i del model dels partits; tot el contrari: una poltica de participaci i d'autoorganitzaci, a travs de la qual el major nombre possible de ciutadans puguin sser agents actius i conscients de moviments reals de construcci del futur. A Europa es produeix, en aquests moments, una cosa molt peculiar. Existeix, d'una banda, una certa crisi de les organitzacions sindicals i de la militncia poltica tradicional. Per no crec que sigui encertat el generalitzar aix i afirmar que estem assistint a una crisi de l'associacionisme, de la participaci, de carcter ineluctable. Ms aviat es produeix, potser, un fenomen de signe contrari: el pas d'una etapa molt privatista a una nova fase de pulsi collectiva, de voluntat de participaci, de socialitat, de contacte entre la gent, a travs de mltiples iniciatives que prenen formes noves, formes que porten als italians a parlar de militncia sense pertinena, participaci sense afiliaci, per dir-ho d'una altra manera. La gent es mou per objectius precisos, per problemes concrets, no per discursos abstractes. Aix em sembla eminentment positiu. A casa nostra, el fenomen de voluntaria! olmpic s espectacular: no s'ha pogut donar abast a aquest allau de mobilitzacions. Fixem-nos, per exemple, en el cas itali: sembla que l'associacionisme popular hi creix d'una forma notable, desprs d'un perode crtic, a finals dels anys setanta. Es fonamenta en un tipus de participaci que no

L'OPINI SOCIALISTA

t res a veure amb el vell esquema del militant poltic que actuava com a transmissor, de dalt a baix, de directrius o consignes generals. Sn gent normal, ciutadans corrents, joves, dones treballadors, que volen fer quelcom de positiu, de solidari; que se senten incomplerts si es limiten a l'esfera privada. Volen fer coses concretes i humanament gratificants en el camp dels problemes ambientals, de l'economia social, del lleure, de la situaci femenina, del voluntaria! social..., no contemplen aquesta acci com a instrumental en un sentit poltic estret, sin plenament justificada en ella mateixa, amb un valor intrnsec, un valor en si. s una mena de reacci instintiva contra la gran pressi cap a l'individualisme, la competitivitat, l'atomitzaci social, la solitud, que hi ha continguda en les propostes de futur que fa la dreta. Potser m'he desviat una mica del que em preguntaves? No, jo parlava de participaci... Ara: el que s cert, vist des dels partits, des dels sindicats, doncs efectivament s que l'existncia de masses acrliques, seguidors del discurs tribunici, tendeix a desaparixer, i hi ha partits que no saben adequar-se a aquesta realitat, s'entesten a practicar un sol tribunici tradicional i entren en la barrera de la decadncia, del descens orgnic i electoral. Alguns partits comunistes hi han caigut d'una manera espectacular. Tamb ac la idea d'una reformulaci sembla plenament necessria. Aquest s un tema que m'imagino que en el context espanyol s important perqu els partits sn relativament joves, perqu la democrcia s relativament recent i perqu se sortia d'una etapa en la que no es coneixien ni tan sols, diguemne, dirigents poltics demcrates. Tot aix, no ha de configurar tamb un cert tipus d'estructura dpartit i de relaci entre partit i societat bastant clssic? Poca afi-

liaci, poca participaci, i en canvi una participaci, diguem-ne, en moments electorals molt condicionada per la imatge televisiva dels missatges? No s una mica perillosa aquesta estructura en el nostre context? Devem estar en un ndex d'afiliaci molt ms baix encara que els partits europeus. I a nivell sindical s tamb molt ms baix. s ms baix, efectivament. Malgrat aix, sc relativament optimista sobre la situaci espanyola. L'actual perode democrtic, sobretot en el camp de la democrcia local, municipal, s un element fort d'incentivaci cap a la participaci i l'associacionisme. A Catalunya, l'existncia d'una tradici civil ms activa, d'associacionisme ms travat, ens fa potser oblidar que a la resta de l'Estat la situaci era globalment diferent. Es partia, a molts llocs, d'una situaci tan a ras de zero que els ajuntaments democrtics han constitut un element d'activisme civil molt efica. Curiosament, tant a Catalunya com a algunes rees urbanes importants, l'associacionisme popular, construt durant la dictadura sobre una matriu reivindicativa, de lluita, de protesta, ha tingut dificultats per a modificar-se en funci de la nova situaci democrtica. De tota manera, s'est evolucionant vers noves formes, vers un associacionisme de tipus nou, i em sembla que aquest s un dels fenmens ms interessants de seguir a Catalunya.

LA INTERVENCI CATALANA EN LA POLTICA D'ESTAT

Entrem, per aquesta via, a tractar del tema segent, el de les relacions poltiques Catalunya-Espanya, de les interrelacions d'aquestes qestions. No s si des d'un punt de vista general o des d'un punt de
99

ENTREVISTA:

vista concret, perqu com entrvem per la via, diguem-ne de les relacions entre partits i societat, tamb podrem parlar aqu de les relacions entre un conglomerat, un partit tan important com s el PSOE amb el socialisme catal, que s una de les vies, o besi tractem el tema des de la seva globalitat, s a dir, com es participa des de Catalunya, en la poltica de l'Estat?

bre la relaci entre el socialisme catal i el socialisme espanyol. Es la qesti segent: llegeixo, per exemple, una llarga entrevista de Roca a La Vanguardia que acaba amb una manifestaci de voluntat de dileg amb el govern socialista: potser s que s necessari que seiem a discutir, a dialogar, a entendre'ns. En aquest punt, el periodista em sembla que era en Mart Gmez li pregunta: aix passa tamb pel dileg amb el PSC?. I Com et sembli. Roca respon que no, que no passa pel diDeixa'm preguntar-te primer pel fra- leg amb els socialistes catalans perqu no manen, els qui manen sn els de Madrid. cs del PRD i de Miquel Roca. La vella postura d'obviar, ms o menys Diuen que s'han equivocat en el seu despectivament, els socialistes catalans diagnstic de la societat espanyola, cosa perqu no manem, en definitiva. que planteja immediatament una pre- D'all que en Roca no es dna compte s gunta: no s possible que s'equivoquin que precisament ac, en aquest punt, hi ha tamb en el seu diagnstic sobre l'Estat una de les claus explicatives ms imporespanyol? Una poltica catalana de rela- tants del seu fracs. Per qu? Doncs perci amb Espanya sembla que ha de basar- qu mostra una total incapacitat per a se en aquests dos grans mbits, no? D'una comprendre unes relacions no subordinabanda la societat, l'opini pblica, de l'al- des entre un partit catal i un partit espantra, l'Estat, amb la seva evoluci, les seves yol. Perqu el mateix raonament que ell contradiccions, etc. Pel que fa al primer aplica al socialisme catal, els electors i el paquet, doncs, diuen que han errat i de- mn de la poltica espanyola podia aplimanen als pensadors espanyols que refle- car-lo al PRD: el PRD no mana, qui mana s Convergncia, s Roca, s Pujol. Tot el xionin... que sigui abordar la qesti de les relaHo admeten d'una manera molt rela- cions entre forces poltiques catalanes i tiva, el que diuen s que no els han ents. espanyoles sota el paradigma de la subordinaci porta al fracs ms estrepits, te En tot cas, admeten un error de diag- n'adones? Si no resta totalment clar que nstic. Per i el segon gran tema, el sector no manen els uns sobre els altres, sin que pblic, l'administraci, l'Estat? Ac es hi ha un projecte com, una coordinaci i manifesten amb una absoluta i total segu- un treball com, i lgicament, una especiretat. Ning els hi ha preguntat: no pot ser ficitat de plantejaments i tots els estira i que ac tamb s'equivoquin? Perqu, s afluixa que facin falta, no es va enlloc, liclar, ac ens involucrem a tots. Al cap i a la teralment. fi, una aventura electoral involucra un partit, una opci partidista; per un diagEl model de relacions entre el PSOE i nstic errat en la base d'una relaci del el PSC, s un model que va tenint una congovern de Catalunya amb el govern de ducta lineal, que ha anat variant, progresl'Estat afecta a tot Catalunya, que s el sant dialcticament? O b s bastant un que est passant. Hi ha desprs un altre esquema tancat des dels seus orgens? Un problema, que s molt curis i que potser tema interessant, perqu en certa mesura ve a tomb de la pregunta que em feies so- elprocs d'unificaci ac, amb tots elssec-

100

. L'OPINI SOCIALISTA

tors que van f ormar la Convergncia Socialista i ms tard el P SC, va ser un procs d'integraci bastant autntic, que va portar les seves contradiccions inicials, per que sembla que no ha tingut ms transcendncia que aquestes dificultats inicials. En canvi, d'una f orma o altra, ha quedat materialitzada una certa subordinaci, a vegades incmoda, per exemple quan s'ha volgut tenir un grup parlamentari i no s'ha pogut aconseguir, quan... en fi, quan potser el socialisme catal tindria algunes caracterstiques diferencials, per la prpia histria del socialisme a Catalunya, i ha quedat bastant subsumit dins de les necessitats generals de la poltica d'Estat. Aix sempre porta que desprs hi hagi interpretacions esquemtiques, des dels opositors de la poltica socialista, que diguin: oh, els que manen sn els altres, o que facin aquesta caricatura. B en definitiva, tamb hi ha moltissima gent del socialisme catal que est integrada en l'aparell de l'Estat, i que hi est intervenint d'una manera molt directa. Per ms que la participaci de militants socialistes catalans en la poltica general de l'Estat, que no sembla que sigui problema, la canalitzaci, l'opini del Partit Socialista de Catalunya en el conjunt del socialisme espanyol, est, diguem-ne, en una bona via? Aquest s un tema important, em sembla, fins i tot per al futur dels socialistes en la poltica catalana. Aquesta relaci, crec que est en una via correcta, i no en una fase rgidament establerta. s lgic perqu les coses van evolucionant, aniran sempre evolucionant. En aquest sentit, no crec que hi hagi un paradigma definitiu, un esquema definitiu de relaci entre el socialisme catal i el socialisme espanyol. Anir evolucionant en funci de les circumstncies. Per exemple, si el socialisme catal hagus reeixit a fer una majoria a les eleccions autonmiques del 80, probablement les coses no serien exactament iguals. Tampoc

no serien molt diferents, per no serien exactament iguals. Ara, ens trobem en un esquema mbil, dialctic, que va evolucionant en funci de les circumstncies, i jo crec que presenta un balan positiu, en tres sentits com a mnim, tots tres igualment importants. En primer lloc, ha garantit la unitat de l'espai electoral socialista a Catalunya; aix sovint se subvalora, per t per a nosaltres i jo crec que per a Catalunya i per a la poltica catalana una importncia cabdal. Si l'espai socialista hagus quedat esquarterat o dividit en dues opcions una opci sucursalista i una opci de socialisme catal independent, tant una opci com l'altra haurien estat opcions menors i no sols enfrontades entre elles, sin sense cap possibilitat de reeixir, de jugar un paper important en la poltica catalana. El segon factor, ms enll de l'estrictament electoral, s el factor del que podrem denominar un procs d'unitat cultural i social dins de Catalunya. Una divisi entre els espais socialistes a Catalunya, hauria tingut una traducci comunitria molt forta i, probablement, dramtica. En aquest camp, jo crec que el balan s summament positiu i legitimaria, per si sol, el nostre procs de relaci amb el PSOE. El tercer aspecte s el deia participaci en un projecte general dels socialistes, per al conjunt de l'Estat. El pes del socialisme catal dins el projecte general s probablement el que li toca. Seria absurd que nosaltres pretengussim, des del socialisme catal, marcar les pautes del socialisme espanyol. Hem de participar-hi, hem de participar-hi d'una manera oberta i franca, situant-nos exactament en el nivell que correspon al pes de Catalunya dins de l'Estat espanyol, dins d'Espanya, ij del nostre partit dins el conjunj lisme de tot l'Estat. La nost jo crec que ha estat satisf^ que ho seguir essent, per ]

ENTREVISTA:

ha de crixer ms, no tant pel que fa referncia als seus aspectes especficament catalans, sin pel que fa referncia als seus aspectes estratgics i poltics: all que marca una certa especifici tat del socialisme catal com a socialisme menys estatalista, ms autonomista, ms de societat civil. I ac, per descomptat, hi ha una tasca a realitzar que no hem de realitzar d'una manera isolada, sin en relaci amb tots els sectors del socialisme espanyol que poden evolucionar vers plantejaments d'aquesta naturalesa. Conflictes? Contradiccions? Doncs, sens dubte. Tot procs poltic real t conflictes i contradiccions, per no tant en el camp simblic i aparencial que s potser el que apareix ms, sin en aquest camp ms profund d'orientaci estratgica. A mi el que em preocupa, en aquest moment, no s tant el que puguem disposar d'un grup parlamentari propi, sin el que una determinada sensibilitat del socialisme menys estatalist, menys burocrtic, ms federalista, ms llibertari, es pugui desenvolupar en el conjunt del socialisme espanyol. El socialisme catal jugar un paper, un paper important, no sols en tant que socialisme catal, sin en tant que socialisme que desenvolupa una herncia cultural-poltica, que s federalista, antiburocrtica, anticentralista. Veient la histria contempornia a Catalunya, en perodes d'hegemonia de l'esquerra, quan coincideix aquesta hegemonia de l'esquerra a Catalunya i a Espanya, normalment hi ha una collaboraci. Aqu, a Catalunya, durant el perode republic, sectors de l'esquerra i els sectors republicans de l'poca van participar en governs espanyols, el mateix Companys era Ministre de la Marina. I, en canvi, el catalanisme de la burgesia s'ha d'inventar fora de Catalunya el partit que els representi per arribar al poder. No s si s una crisi de la dreta espanyola que fa que la dreta catalana vulgui, d'una forma

o d'una altra, suplantar-la pel seu compte. Em sembla que la histria es repeteix en la visi actual de Convergncia, de voler-se inventar tamb un partit que els representi a tot l'Estat, per aplicar uns models o uns criteris que exporta des del catalanisme de dreta, des del catalanisme conservador a Catalunya, a la resta de l'Estat. Aix es podria interpretar d'entrada que s una crisi de relaci entre les prpies burgesies, una falta de visi poltica de la burgesia catalana a nivell poltic? La burgesia de principis de segle s que sembla que s aix, no? Decideix que va a la conquesta de tot el mercat a nivell econmic, de tot el mercat espanyol, i desprs li f alia l'estructura poltica i llavors vol, de la mateixa manera que ha conquerit mercats, conquerir l'Estat. Jo no s si la burgesia actual catalana, que no s tan emprenedora en el sentit econmic com aquella, aplica el mateix esquema a nivell poltic... Enfi, no s si esticf entuna dissertaci en comptes d'una pregunta. Per el que interessa s veure una mica aquest parallelisme de conductes, a qu s degut? A la crisi poltica de la dreta que no ha trobat una identificaci al conjunt de pobles de l'Estat espanyol i, llavors, una burgesia nacional, com la catalana, es munta el seu esquema per a poder funcionar a nivell de l'Estat? Una manca d'articulaci entre les burgesies espanyoles? Les esquerres, socials i poltiques, de Catalunya han defensat sempre un model d'organitzaci federal de l'Estat. Interessos comuns, elements d'afinitat ideolgica i la mateixa defensa d'aquest model federal els hi han perms histricament articular-se o trobar interlocutors amb les forces afins de la resta de l'Estat. Les dretes catalanes han intentat, efectivament, alguns processos de participaci i hegemonia: la presncia de Camb i homes de la Lliga en governs de la monarquia, o l'intent interessant del Centre Constitucional, ja en portes del catorze d'abril

102

. L'OPINI SOCIALISTA

intent, entre parntesi, que pot tenir, com s'ha comentat, cert parallelisme amb l'intent del PRD, per b que seria fcil recordar ac la frase de Marx que la histria sempre es repeteix dues vegades, la primera seriosament i la segona en broma. En tot cas, el problema de les dretes catalanes ha estat sempre el mateix: no tenien prou fora per a hegemonitzar un projecte espanyol i no trobaven interlocutors o potencials aliats. Suposo que el fet que diaris conservadors de Madrid parlin avui encomisticament del President Pujol o en facin 1' espaol del ao no s un fet prou significatiu per a que ning a Catalunya moderadament seris, per comenar el propi Pujol, pugui creure que aquest problema s'hagi resolt miraculosament. La qesti s la segent: a Catalunya existeix una majoria mplia, ms enll de les fronteres entre els partits, que vol un autogovern real, profund, i un procs de reconstrucci nacional dins d'un Estat democrtic i plurinacional. Aquesta majoria necessita aliats fora de Catalunya? Jo crec que necessita aliats, s de sentit com. Si no en t, les niques hiptesis que apareixen a l'horitz sn les del tancament resistencialista, sense perspectives, sense soluci concreta dels problemes concrets, o b la hiptesi de l'independentisme, irrealitzable i trgica. Aquestes aliances, doncs, Catalunya on les ha de buscar, a l'esquerra o a la dreta? Si mirem la histria i tamb la realitat actual, sembla fora de discussi que per problemes que hi hagin hagut d'incomprensi del fet nacional catal en l'esquerra social i poltica d'Espanya, la comparana amb el que han estat les actituds de la dreta s extraordinriament espectacular. La dreta espanyola ha estat medullarment anticatalana i antiautonomista. L'aliana amb l'esquerra espanyola no s idllica, s contradictria, a voltes conflictiva, per t un doble mrit. s una aliana possible i que permet avanar. D'all que ens hem d'adonar, avui, s

que a Espanya hi ha una fase histrica nova; una fase democrtica i de canvis molt rpids, impetuosos, en l'economia, en la societat, en la cultura. s tamb una fase de transformaci de l'Estat en una perspectiva autonmica. Les autonomies van convertint-se en realitats estructurals, en bastants casos molt arrelades, populars. Tot aix que es diu que les autonomies fora d'Euskadi i Catalunya sn un fenomen superestructural, jo crec que s equivocat. Arreu de l'Estat, en major o menor intensitat, els ciutadans volen autonomia, volen per dir-ho aix govern proper. Per errors que cometin els seus governs autonmics que sens dubte en cometen la seva trajectria global s positiva. I sobretot els problemes que generen no sn equiparables, en la percepci del ciutad corrent, a la magnitud dels grans problemes pendents de modernitzaci i democratitzaci dels aparells centrals de l'Estat. Aix indica una possibilitat esperanadora: que les autonomies puguin sser un element dinmic en la modernitzaci del sector pblic en el conjunt de l'Estat. Aquesta perspectiva em sembla una lnia molt fructfera per a Catalunya. A un nivell ja de projecci estratgica. La consolidaci real autonmica o la tendncia cap a un model ms o menys federalista, s'ha de contemplar, suposo jo, tamb dins d'un esquema del que pot ser durant els propers anys una tendncia cap a la unitat europea, per tant, cap a la prdua de sobirania dels estats, la cessi de sobirania, de poder real a una estructura supraestatal. s a dir, que aqu hi haur per una banda, un procs de concentraci de poder s a nivell multiestatal, plurestatal i, al mateix temps, una atenci cap a la consolidaci de models micropoltics regionals, diguem-ne, a nivell europeu, sa dir que es poden anar configurant dos models diferents d'estat (esticparlant d'estat europeu). Una tendncia molt superes-

103

ENTREVISTA: .

qualsevol tipus d'aventura negativa des del punt de vista del desenvolupament al nostre pas. Avui hi ha un procs en marxa de desenvolupament de les autonomies. Sens dubte, en aquest procs general es verifica un decantament entre les comunitats autonmiques que responen a realitats nacionalitries i les que responen a una Per jo crec que aix s el que ofereix voluntat de descentralitzaci, d'establiprecisament una gran possibilitat estrat- ment de governs intermedis i ms propers gica actual per a Catalunya. Vull dir que al ciutad. Aquest procs anir avanant Catalunya, en aquest context d'evoluci si all que domina s l'esperit de negociade les properes dcades, pot preservar i ci, de comproms constructiu, al llarg desenvolupar un marge de maniobra si no d'una experincia de govern socialista a s'obsessiona el seu autogovern en proble- Madrid que ser probablement bastant mes permanents de sobirania, de petit ja- prolongada. Ara b: si en la poltica catacobinisme, i es preocupa en canvi molt lana all que domins, en aquest context ms per la conquesta d'espais concrets dels propers anys, fos una orientaci de d'autorealitzaci. Des d'aquest punt de xoc amb l'Estat, de minusvaloraci consvista, si s'avana per la via de compromi- tant d'all que tenim com a instruments sos constructius amb l'Estat espanyol, per reals d'autogovern i de reconstrucci nala via de la unitat europea i per la via de la cional s a dir, el discurs que nosaltres realitzaci concreta de coses a casa nos- vam definir en el seu moment com a victra, s'avana molt slidament, molt posi- imista, expressi que ha fet fortuna i tivament. Per aix requereix l'aband que deu respondre per tant a quelcom de de fantasmes, requereix l'aband de re- real, aleshores entrarem probablement triques. Prosseguint el cam de la discus- en una etapa dolenta per a Catalunya. Sesi essencialista, de la gesticulaci ret- ria dolenta per les raons segents: perqu rica, de la confrontaci sistemtica, seria una relaci conflictiva constant entre Camolt negatiu en l'etapa actual per a Cata- talunya i l'Estat enfortiria les opcions polunya; potser en faria, segons l'expressi ltiques partidries d'aquesta confrontad'en Josep Pla, una nima en pena, s a ci, tant a Catalunya com a Espanya; dir, una naci sense projecte viable. En perqu aix podria significar el mancanvi, avui est obert el cam dels com- teniment per un perode prolongat d'una promisos constructius i de les realitza- hegemonia dels sectors en confrontacions prctiques. Recrrer aquest cam ci, hegemonia que a Catalunya vindria amb talent s el repte bsic de la poltica a acompanyada per un ampli desplegaCatalunya. Des d'aquest punt de vista, el ment de tots els factors negatius avui exismarc constitucional i el propi Estatut sn tents. Tindrem administraci partidista, instruments vlids; podem topar en un administraci polititzada i en mans d'un moment o en un altre amb limitacions o sol partit, clientlisme. Haurem de fer amb problemes, sens dubte. Per plante- front a un discurs poltic irreal no relajar com sovint es fa des de Convergncia tiu a la realitat sin als fantasmes consque estem pitjor ara que abans de dispo- truts al voltant de la realitat, tindrem sar de l'Estatut, seria portar el vaixell con- una divisi permanent a Catalunya. Aix tra les roques, seria orientar-nos directa- duria a que el pas ans agafant un aire ment cap a la frustraci obrint la porta a sicili en el camp poltic, amb un partit104

tructurali, en canvi, una altra cap a l'Europa dels pobles, l'Europa ms concreta. Diguem que aquesta doble dialctica que tamb es dna dins de l'Estat espanyol, em penso que s'ha de veure amb una projecci a nivell de la construcci de l'Estat europeu, i que no ens ser indiferent un procs de l'altre.

. L'OPINI SOCIALISTA

rgim impregnant tots els ressorts, amb una xarxa clientelar espesa i degradadora i amb una impotncia de les forces d'oposici per a capgirar aquesta situaci. M'agradaria que aix fos exagerat, per crec que estem realment davant d'un risc d'aquesta naturalesa. Per contra, si la poltica de confrontaci victimista s superada, a Catalunya es pot reprendre una via d'autorealitzaci plural i constructiva. Aquesta modificaci de la situaci poltica catalana noms es pot produir sobre la base de dues possibilitats. Una d'elles, en la quejo he cregut en algun moment per he de dir que cada vegada hi crec menys, s la possibilitat d'un viratge estratgic per part de l'actual majoria. s a dir, que els dirigents de Convergncia fessin un gir positiu en l'enfocament de les seves relacions amb l'Estat, amb les altres forces poltiques catalanes i amb les institucions catalanes governades per aquests partits. I l'altra alternativa s un canvi de majories en el Parlament catal que permeti un nou curs de l'acci del Consell Executiu de la Generalitat.

PER UNA ALTERNATIVA DE PROGRS A CATALUNYA

Aix entrem plenament en la tercera qesti i en el tercer eix del que parlvem, que s com construir aquesta majoria. En certa mesura ja has explicat quines sn les forces socials que hi podrien concrrer. Parlem-ne potser des d'aquesta ptica, de l'ptica de quina estratgia podria unificar aquestes forces? Hi ha tres sectors, fonamentalment. D'una banda, un que t un gran pes electoral i poltic: s el socialisme. Hi ha tamb les esquerres no socialistes: els comunistes, genricament, per tamb altres grups organitzats o no; especialment un grup nombrs de persones amb un

passat actiu, poltic i sindical, que avui fan plantejaments genrics d'esquerra sense un referent poltic precs. Hi ha tamb un sector, molt important per b que embrionari, poc estructurat, que s un catalanisme que fa plantejaments moderns i que d'una o altra manera enllaa amb la sensibilitat unitria del catalanisme poltic en la seva versi Assemblea de Catalunya o en la seva versi terradellista, per entendre'ns. Probablement sols a travs d'una dinmica que permeti el creixement i la confluncia flexible d'aquests tres sectors no d'un sol d'ells, s possible pensar en un canvi poltic real a Catalunya. No estic parlant en termes electorals sin en termes estratgics. Ara, la qesti ms important potser, des d'aquesta perspectiva, s el tipus d'evoluci que en el curs del proper perode faran aquests sectors de l'esquerra no socialista i del catalanisme progressista a Catalunya. s la gran incgnita, la resoluci de la qual probablement ser molt determinant. Si s'orienten cap a formulacions passives, de lamentaci, d'afirmaci essencialista, de cultura d'oposici, pensant que el que han de fer s reconstruir la seva fora en un perode prolongat d'hegemonia pujolista o, com ha teoritzat alg, de doble hegemonia pujolista i felipista s'equivocaran dramticament: no recuperaran la seva fora i contribuiran, potser decisivament, a impedir una alternativa de progrs a Catalunya. La seva viabilitat sols pot ser recuperada si se situen decisivament dins l'rea d'una cultura poltica de govern, i si es replantegen les seves relacions amb el socialisme catal i amb l'actual experincia de govern socialista a Espanya. Penso que aquesta reflexi s vlida tant per l'esfor de refundaci que es planteja la nova direcci del PSUC, com tamb per a salvar si s que es pot salvar l'impasse d'Esquerra Republicana, o per a aglutinar projectes viables del catalanisme de centro-esquerra.

105

ENTREVISTA:

El nou Secretari General del PS U C, des que s Secretari General, ha tocat aquest tema vries vegades. Sembla que cada vegada s ms acceptat, dins del PSUC, el fet que l'hegemonia poltica de l'esquerra a Catalunya la t el PS C, s a dir, el reconeixement dpartit majoritari i, per tant, d'eix sobre el quals 'ha de vertebrar qualsevol estratgia futura. Jo diria que aix s un canvi qualitatiu important respecte a anys anteriors en qu la confrontaci ha estat molt visceral, no? Aix per una banda, i la perspectiva que el que s'ha d'anar a crear s una fora suficient per a can viar les majories del pas, sn dos eixos, dos objectius, que deuen ser bastant coincidents en aquests moments amb vosaltres, no creus,? Un perqu s el reconeixement de la vostra hegemonia, l'hegemonia del Partit dels Socialistes, i l'altre, perqu coincideix amb aquesta estratgia bsica de crear una nova majoria. Desprs, el que s'hauria de saber s com veuries l'articulaci d'aix, la canalitzaci d'aquests corrents, com ho veuries des d'un punt de vista instrumental? Jo no vull fer cap mena d'afirmaci apriorstica. Seria un exercici gratut i imprudent. Hi ha, a ms, la legtima actitud de les forces poltiques que no veuen amb bons ulls que altres els hi diguin qu han de fer. Per cal discutir sobre els problemes comuns. Comencem pel PSC. El PSC t l'obligaci d'obrir els seus plantejaments per tal d'anar convertint una hegemonia electoral en una realitat ms rica, suscitant idees, llanant iniciatives, movent-se en mbits molt diferenciats de la societat catalana. Ha de fer-ho sense cap mena de prepotncia, amb modstia i amb sinceritat. Davant la qesti de com construir una nova majoria de progrs a Catalunya, hem de plantejar les nostres possibilitats i les nostres limitacions amb tota franquesa. Ho volem fer amb tots els sectors receptius als nostres plantejaments. Qu

els hi demanem? No pas que es colloquin, subordinats, al darrera nostre. Els hi demanem que tinguin en compte unes poques qestions essencials. En primer lloc, que el projecte poltic del nacionalisme conservador s'esgota progressivament, amb el risc que aquest esgotament porti a plantejaments radicalitzats, que ens cal evitar. En segon lloc, que les esquerres podem avanar posicions, a condici de no cometre errors. En tercer lloc, que existeixen elements per a quallar una oferta creble i mobilitzadora, des dels sectors progressistes del pas. Vull atraure l'atenci, per exemple, sobre la importncia que en aquest sentit t el projecte olmpic. Com ha dit alg, no deixa de ser paradoxal que el major xit que ha aconseguit Catalunya des de 1980 no hagi sorgit del govern autonmic, obnubilt per una visi miop, sin d'instncies de govern dels socialistes. s un gran exemple de com les forces de progrs hem de plantejar el nostre projecte: unitat a Catalunya, i negociaci intelligent amb Madrid. El repte que t al davant la nova direcci del PSUC s molt important. Requeriria un gran coratge poltic i personal d'aquesta direcci redrear les coses per a dur-les a un punt diferent d'on sembla que van inercialment. Vull dir encetar una via de refs de la idea que han de lluitar, per afirmar-se, contra el pujolisme i contra el socialisme. Requereix valor perqu en les bases del PSUC no pas en el seu electorat, des del meu punt de vistaIli ha aquesta doble sndrome, molt forta, de creure que una recuperaci vindr a partir d'atacar i afeblir els socialistes, i de pensar, en segon lloc, que poden avanar en aquesta lnia amb l'afirmaci d'un major nacionalisme. Per l'aproximaci als prosovitics i al nacionalisme semi-independentista seria un error; reconduir en sentit contrari, cap a una autonomia que permeti el dileg amb nosaltres, em sembla l'nica via positiva per a ells, i se-

106

. L'OPINI SOCIALISTA

ria tamb interessant per a nosaltres, perqu permetria una collaboraci en el Parlament que sorgeixi de les eleccions del 88 i, eventualment, en el Consell Executiu. Podrien aix participar en la configuraci d'una nova majoria i d'un nou curs en l'autogovern catal. Voldria resumir, per acabar, els elements bsics del nostre missatge poltic de cara al 1988. Constitueixen una triple proposta. Un primer eix s el reforament del dileg i de l'entesa de les forces poltiques catalanes en les grans qestions de la poltica catalana. Volem continuar i desenvolupar la poltica ja iniciada de plena disponibilitat per a la collaboraci poltica en les qestions de transcendncia estratgica per a l'autonomia de Catalunya. El catalanisme poltic i el desenvolupament de la Generalitat no poden ser patrimoni d'un partit en exclusiva tampoc del nostre sin del conjunt de Catalunya. El moment unitari haur de mantenir-se durant tota la fase de redreament nacional: plena collaboraci entre institucions catalanes, compromisos constructius sobre la base de projectes de futur (a l'estil olmpic), restituci del paper de l'oposici dins la Generalitat, primacia del Parlament com a impulsor de la tasca de govern, etc. El segon element s una proposta programtica per a l'etapa decisiva que a Catalunya s'obre amb la crisi d'esgotament del nacionalisme conservador. Una proposta que implica: collocar Catalunya en un rol capdavanter a Espanya, amb una nova relaci amb el govern de l'Estat i obrint cam en el desenvolupament de l'Estat autonmic; obrir Catalunya al mn: hem vist, en el cas concret dels Jocs Olmpics, com una Catalunya oberta, unida i projectada cap al futur ha obtingut resultats positius en les seves negociacions amb el govern central i ha fet possi-

ble una brillant projecci internacional; desenvolupar unes institucions representatives i obertes a tots els ciutadans, introduint canvis decidits i urgents per a tornar a una Generalitat unitria, despartiditzada i oberta, amb una administraci autonmica eficient i rigorosa; avanar, en fi, cap a una societat ms igualitria i ms moderna, que permeti que tots els ciutadans se sentin respectats i protegits per les seves institucions d'autogovern, i faci possible projectes concrets de renovaci i impuls en els diferents camps. Aquesta proposta est dissenyada. Inspira la nostra acci, en el govern dels municipis i en l'oposici dins del Parlament. Crec que va guanyant dia a dia credibilitat. El tercer element rau en la potenciaci d'aquest projecte programtic i l'agregaci i mobilitzaci de sectors ms amplis de l'esquerra entorn de la proposta d'una nova majoria i un nou govern. El PSC ha anat esdevenint el punt de referncia d'un procs llarg i complex de reestructuraci del conjunt de l'esquerra a Catalunya. Cal prosseguir-lo, ampliant i multiplicant els terrenys de dileg. Nombrosos sectors veuen amb preocupaci i temor les conseqncies que pot tenir per a Catalunya la continutat del govern del nacionalisme conservador i accepten sense recels que una alternativa progressista ha de sorgir i ha de tenir com a eix central el socialisme catal. Desitgen un dileg sincer i crtic, amb afany de vincular-s'hi activament. Els aspectes claus per a reeixir en aquest procs sn dos: trobar formes de mobilitzaci i vinculaci a un projecte de cara al 1988 i trobar el cam d'una mxima potenciaci, cara a l'opini pblica, de les respostes concretes que aquest projecte ofereix als problemes que t plantejats la societat catalana. Farem tot el possible, i ms si cal, per a reeixir en aquests dos aspectes claus.

107

Document Programa del SPD sobre Pau i

109

Una proposta Alemanya

Josep Verde i Aldea
EN EL MARC D'UNA GRAN REFLEXI El document que presentem cal situar-lo dins del context que l'envolta. El Partit Socialdemcrata Alemany (SPD), desprs de molts anys a l'oposici i de cara a les eleccions generals que se celebraran el 25 de gener de 1987, ha posat en marxa una gran reflexi poltica que ha de concretar-se en un nou programa bsic que substitueixi el fams de Bad Godesberg, del 1959, que ha estat una mena de carta magna del pensament i de l'acci de la socialdemocrcia fins a la vetlla del darrer decenni d'aquest segle. Aquest nou programa parteix del projecte d'Irsee lloc on van reunir-se un equip protagonitzat especialment per Willy Brandt, En paraules del lder alemany busca suscitar una discussi tan mplia com sigui possible, de cara a tenir un programa ja definit que pugui ser aprovat al Congrs que el Partit celebrar el 1988. Una fase d'aquesta discussi l'ha marcat el Congrs de 1986, celebrat a Nuremberg entre el 25 i el 29 d'agost d'enguany. El Projecte d'Irsee per a un nou Programa bsic del Partit Socialdemcrata Alemany dedica el tercer dels seus dotze grans captols a la POLTICA DE PAU, amb sis grans apartats: Amenaces contra la pau, tasques per a la pau; Seguretat mtua; Europa i la Comunitat Europea; Alemanya; Tercer Mn, i Comunitat Internacional. Com que els problemes que afecten la pau i la seguretat sn considerats d'una importncia i relleu especials, el Comit de Direcci del SPD va presentar a Nuremberg un document especial, dedicat a aquesta qesti, i que s el que presentem avui a l'OpiNI SOCIALISTA. Ampliaci, doncs, de la reflexi general sobre els principis entorn dels quals cal estructurar el programa del Partit per a la darrera dcada d'aquest segle i acarar l'any 2000, aquest s el sentit del document i, per tant, l'esperit amb el qual ha de ser llegit.

ALGUNES PREMISES EVIDENTS

La Moci que presentem t cura de situar les coses als diversos plans i procura de no confondre els nivells. Aix, gaireb d'entrada, assenyala un objectiu de futur imprevisible un ordre poltic universal basat en procediments acordats per a la soluci de conflictes i que exclou la guerra coma mitj per a aconseguir objectius poltics, i immediatament establj real que cal aplicar mentre aquell objectiu no hagi estat determina una de les premisses indiscutibles de la poltica i

DOCUMENT:

nuar una poltica de seguretat basada en el suport militar i manteniment de la condici de membre de les democrcies occidentals. Aquesta integraci poltica i militar d'Alemanya a la Comunitat Europea i l'OTAN, s vista com una necessitat ja que en tant la Uni Sovitica segueix essent una superpotncia armada a Europa, els europeus occidentals necessitaran estar vinculats al contraps militar dels Estats Units. Per si el fet de pertnyer a l'Aliana s d'una evidncia indiscutida, el text postula una mena de retorn als orgens, s a dir al Tratat de l'Atlntic Nord, quan diu que el seu objectiu s de aconseguir un ordre pacfic, just i durador a Europa amb les adequades garanties de seguretat. Aquesta s la ra per la qual, amb no menys evidncia, apareix la premissa del desarmament, de les relacions iguals entre els dos pilars de l'Aliana Europa Occidental i Estats Units, l'esfor per a desmilitaritzar el conflicte Est-Oest... UNA ESTRATGIA ESSENCIAL: LA SEGURETAT COMUNA Una estratgia fonamental impregna el document alemany, una estratgia que apareix com un objectiu a assolir a travs dels mitjans distendo, desarmament, etc. que, en ocasions amb fora detall, apareixen ressenyats. Aquell objectiu s el de la seguretat comuna. Es tracta d'una noci que, fora del document que presentem, ha estat mpliament elaborada pel seu autor, el vell socialdemcrata Egon Bahr, responsable per a les qestions de pau i seguretat del SPD. Per a Egon Bahr, per tal d'aconseguir la pau no n'hi ha prou de parlar d'equilibri, ja que fins i tot l'equilibri absolut de forces no s mai una garantia definitiva de seguretat. La doctrina de la seguretat comuna, en canvi, s que ho aconsegueix. Entn Egon Bahr per seguretat comuna el principi segons el qual la seguretat de l'altra s, alhora, la meva prpia seguretat. Intenta fer que els pasos i, sobretot, els blocs, arribin a la convicci que, en l'actual capacitat destructiva de l'armament atmic tots estem condemnats a viure i a morir junts. Per a Bahr, a ms, aquesta s l'nica via segura ja que, amb rotunditat, expressa que la via de la neutralitat, que en d'altres temps tenia grans atractius a Europa, s, avui, una via morta. Aquesta mateixa visi, porta a Bahr, i al document del SPD, a refusar desmarcar-se dels Estats Units (els estats nuclears decideixen, avui, sobre el dest dels no nuclears, afirmava recentment en una conferncia a Francfurt) i a no pensar en desarmaments unilaterals o desmilitaritzacions o desnuclearitzacions del mateix signe. LES RELACIONS ALEMANYA-ALEMANYA En acabar la Segona Guerra Mundial, el SPD, i molt especialment el seu lder, Kurt Schumacher, es mostraven reticents envers les forces d'ocupaci i

112

. L'OPINI SOCIALISTA

posaven l'accent en la tasca esdevinguda desprs clarament illusria de la reunificaci alemanya. Poc a poc, per, i especialment desprs del programa de Bad Godesberg, aquest tema qued fora de les preocupacions i fou substitut per un progressiu inters en una relaci cada vegada ms estreta amb la Repblica Democrtica Alemanya. s un llarg cam, molt complicat per a un observador no alemany, i que t el seu fil conductor a travs de la doctrina i prctica de l'Ostpolitik, iniciada per Willy Brand, des del ministeri d'exteriors el 1966, i seguida per ell mateix un cop esdevingut Canceller, l'any 1969. Seria interessant de resseguir els progressos, i retrocessos de tant en tant, d'aquesta relaci. El fet s que avui, amb un punt de ironia i mig de retret, des d'algun pas de la Comunitat Europea es fa el retret que, a travs de la Repblica Federal, l'altra Alemanya, la de l'Est, funciona com a tretz pas comunitari. D'aqu, doncs, que el document remarqui aquesta dimensi de la poltica de pau i seguretat que se centra en unes estretes relacions interalemanys, per que descarta, en canvi, qualsevol decisi de desarmament o desnuclearitzaci que noms afects aquests dos pasos. UN BON DOCUMENT DE TREBALL Espero que el lector, en haver resseguit tot el text que presentem, arribar a una conclusi: es tracta d'un interessant document, tot i que, en ms d'un aspecte, hagi de pensar que es tracta d'una anlisi fortament impregnada del pas on est desenrotllada i les especials circumstncies que hi concorren. s cert que, en el tema de pau i de seguretat, cada vegada hi caben menys apreciacions basades en la pura circumstncia territorial. La globalitat s un fenomen dels nostres dies i que es deixa sentir amb molta intensitat en aquests temes. D'altra banda, i com assenyalava ja al comenament, no estem davant d'un text elaborat ja definitivament, sin d'una moci presentada en un Congrs i que, en certa manera, s'ha incorporat a la reflexi general que el SPD ha engegat amb fora al seu Congrs de Nuremberg i que culminar segurament al proper Congrs del Partit. En aquest sentit, i com a reflexi i document de treball que s, t tamb per a nosaltres una importncia evident. Estem, encara, poc avesats als debats en profunditat sobre poltica internacional, en general, i una reflexi com la que presentem tinc el convenciment que ens s clarament estimulador. Josep Verde i Aldea Diputat al Parlament Europeu

113

Programa del SPD sobre pau i seguretat

PRINCIPIS BSICS DE LA POLTICA DE SEGURETAT SOCIAL-DEMOCRTICA
La poltica de seguretat socialdemocrtica est al servei de la causa de la pau i mant el cam obert als esforos poltics per configurar un futur que benefici la humanitat. Assegurar la supervivncia de la humanitat, protegir la llibertat de les nacions per prendre les seves prpies decisions poltiques i desenvolupar un ordre social equitatiu sn elements fonamentals del programa socialdemocratic. Un ordre social equitatiu presuposa la inviolabilitat de la llibertat personal i l'exercici del dret democrtic a l'autodeterminaci. Un ordre pacfic que abasti totes les nacions noms es pot assolir per una renncia universal a la fora i no per una renncia unilateral a la llibertat. En un estat democrtic modern les persones es protegeixen del totalitarisme per mitj de la constituci i d'una prohibici tocant a l's de la fora. Per tal d'assegurar que aquesta prohibici es compleix, l'estat t el monopoli de les armes. Els socialistes democrtics aspiren a un ordre internacional en el qual la salvaguarda de la pau pblica de l'estat democrtic es transferiria a la comunitat de nacions. En el seu programa de Goldesberg l'SPD va fer una crida pel desarmament general controlat i a favor d'un ordre internacional que reemplaaria els sistemes de defensa nacionals i tindria els mitjans per fer valer la seva autoritat. L'objectiu de la poltica de l'SPD s un ordre poltic universal basat en la negociaci per a la resoluci pacfica dels conflictes i en l'exclusi de la guerra com a mitj d'assolir objectius poltics. La finalitat de la seva poltica de seguretat, s evitar l's de les armes fins que puguin ser suprimides. Fins que s'hagi establert un ordre pacfic tal, la Repblica Federal d'Alemanya ha de seguir una poltica de seguretat basada en la collaboraci amb les democrcies occidentals i en el suport militar a aquestes. Les nacions d'Europa han de continuar resoludament el procs de distensi iniciat als setanta per tal que sigui possible eliminar la tensi del conflicte EstOest i que aquest assumeixi la forma d'una competncia pacfica entre sistemes poltics diferents. Per ra de la seva histria i de la seva posici al centre del conflicte EstOest, s als europeus a qui toca excloure la guerra com a mitj d'assolir fites poltiques i concretament en aquelles zones que han estat la font de les guerres ms terribles i dels conflictes ms greus dels temps moderns. Acabar el segle de les guerres mundials amb l'establiment d'un ordre pacfic a Europa que s'estengui d'una banda a l'altra i que a la llarga dissolgui els blocs ha de ser la contribuci histrica europea a la pau. La poltica de seguretat de
114

. L'OPINI SOCIALISTA

l'SPD va dirigida a encoratjar un ara possible i necessari canvi d'actituds en el conflicte Est-Oest. Nosaltres en tant que socialistes democrtics, alemanys i europeus volem contribuir a fer d'Europa, en aquest final de segle, una zona de pau que no pugui tornar a ser font de guerres i a la qual la guerra no es pugui escampar.

COLLABORACI EN L'ALIANA OCCIDENTAL

Els socialdemcrates alemanys s'han declarat partidaris de les llibertats fonamentals, de l'imperi de la llei i de les conviccions comunes a les democrcies occidentals. Repetidament en el passat l'SPD s'ha oposat a la injustcia alemanya i n'ha estat vctima. Desprs de 1945 va aprofitar sense pensar-s'hi l'oportunitat de participar en la formaci i en el desenvolupament d'un estat democrtic basat en la justcia social i en l'imperi de la llei. I es va oposar a una poltica que consolidava la divisi d'Alemanya. Quan, com a resultat d'aquesta poltica, la divisi es va consolidar indefinidament va tenir un paper principal en fer de la Repblica Federal un membre respectat i de confiana de la comunitat occidental. La Repblica Federal d'Alemanya est integrada polticament i militarment en la Comunitat Europea i en l'OTAN. Perqu mentre la Uni Sovitica continui sent una superpotncia exageradament armada a Europa, els europeus occidentals necessitaran tenir lligams amb el contraps militar dels Estats Units. La Repblica Federal pot assolir un grau de seguretat acceptable noms en cooperaci amb els seus socis i noms si s capa de definir i de guanyar l'acceptaci pels seus propis interessos dins de l'aliana. L'objectiu de l'aliana queda exposat inequvocament al tractat com la resoluci pacfica dels conflictes en el marc de la Carta de les Nacions Unides i com una defensa collectiva en el cas d'un atac armat. La poltica i les decisions de l'aliana han de reflectir les relacions entre associats sobirans i han de tenir en compte els interessos vitals de seguretat dels seus membres. Les decisions fonamentals, com ara les relacionades amb l'estratgia de l'aliana, obliguen, tots i noms poden ser reemplaades per nous acords. L'estabilitat del pont transatlntic resulta de la fortalesa poltica dels seus dos pilars, els Estats Units i l'Europa occidental. Ser en benefici de l'aliana si la Repblica Federal d'Alemanya articula clarament els seus interessos en el terreny de la seguretat i si els europeus occidentals assumeixen un paper propi dins de l'aliana a fi de subratllar els seus interessos pel que fa a la defensa i a la distensi. Geogrficament l'aliana est limitada a la regi de l'Atlntic nord. Dins del camp d'acci de la seva comesa estrictament defensiva ha d'ajudar a evitar la guerra en aquesta regi i que s'hi escampi a partir d'altres fonts de tensi. L'rea de l'OTAN no s'ha de convertir en un objecte de escalada ho115

DOCUMENT:

ritzontal. Aix doncs, els membres individuals no poden fer servir les installacions de l'OTAN per operacions militars contra tercers pasos en contra de la voluntat del pas en qu estan situades. Els acords existents hauran de ser revisats. Un dels principis bsics de l'aliana s edificar la seguretat no noms sobre la capacitat defensiva, sin tamb sobre la voluntat de distensi. Els socialdemcrates inviten l'OTAN a complir aquest comproms fonamental. Assolir un ordre pacfic just i durador a Europa amb garanties de seguretat adients ha de romandre l'objectiu permanent de l'aliana. A partir d'aquesta base, l'OTAN ha d'ajudar a desmilitaritzar el conflicte Est-Oest en qu estan implicades les nacions opulentes de l'hemisferi nord. La millor manera com aquestes nacions poden contribuir a vncer la pobresa, la fam i el subdesenvolupament a l'hemisferi sud s substituint l'amenaa constant de la guerra per un ordre pacfic durador. Les energies poltiques i militars immobilitzades en la cursa d'armaments haurien de ser recanalitzades per permetre a la comunitat de nacions abordar els problemes reals de la humanitat. Una poltica de seguretat orientada exclusivament a Europa duria aparellats incalculables riscs. Com a resultat de la interdependncia de les nacions, les crisis als pasos del tercer mn poden traslladar-se a Europa. Per tant, la seguretat a la nostra part del mn no es pot deslligar de la recerca de solucions justes als problemes del tercer mn. Les convulsions socials i econmiques dels pasos en procs de desenvolupament porten a conflictes locals i internacionals. Com ms injustes sn les estructures socials i econmiques, ms greus sn les tensions i les guerres que sacsegen el tercer mn. Les poltiques seguides per les superpotncies no contribueixen a alleujar la tensi, tot al contrari. Des de comenaments dels vuitanta els conflictes en pasos del tercer mn derivats de condicions socials i econmiques catastrfiques han tornat a ser ms ideologitzats i reinterpretats en termes de la confrontaci Est-Oest. En lloc de contribuir a eliminar-ne les causes verdaderes, les superpotncies exploten aquests conflictes per promoure els seus propis interessos poltics i per justificar els seus programes armamentistes.

COLLABORACI EST-OEST EN LA RECERCA DE LA SEGURETAT

Les nacions implicades en el conflicte Est-Oest sobreviuran juntes o moriran juntes. Els europeus, al cor d'aquest conflicte, viuen en una regi amb la concentraci d'armes ms gran de la terra. Una guerra destruiria les bases de l'existncia de tothom. Els europeus de l'Est i de l'Oest s'enfronten a un perill com, per tant noms poden preservar la seva seguretat a travs d'esforos comuns.
116

. L'OPINI SOCIALISTA

La cursa d'armaments de dcades recents ens ha ensenyat que cap pas no pot eliminar la seva vulnerabilitat o fer-se segur per l'augment de la seva potncia militar. La seguretat de l'altre bndol sempre s el prerequisit per la prpia seguretat. Malgrat els seus sistemes poltics oposats, les nacions implicades en el conflicte Est-Oest han d'acceptar les necessitats bsiques de seguretat de l'altre. La pau no pot ser condicional a una resoluci del conflicte. La rivalitat entre els dos sistemes poltics ha de prendre la forma de competncia pacfica, no de guerra. Des del moment que els adversaris d'aquesta confrontaci de sistemes s'enfronten al mateix perill no tenen altra elecci que no sigui desenvolupar procediments conjunts per superar els conflictes. Les ideologies oposades no els haurien d'impedir solucionar el problema com de la prevenci de la guerra. Els europeus de l'Est i de l'Oest noms poden sobreviure en una associaci basada en la seguretat mtua. Els conceptes de seguretat continuen estant dominats per la por i l'amenaa i la contra-amenaa de fora. Aquesta por noms pot ser desterrada si tots dos bndols plegats busquen un acostament realista. Mentre els programes armamentstics i els plans estratgics es basin en l'assumpci del pitjor dels casos, no es solucionar cap dels problemes de la seguretat, ms aviat se'n crearan de nous. El sentiment general d'estar sota una amenaa, que s alhora causa i conseqncia de la cursa d'armaments, noms es pot superar a travs de la seguretat negociada entre els blocs. El respecte per la integritat i la sobirania de totes les nacions dins de les seves fronteres actuals s essencial per a l'estabilitat d'Europa. L'ostpolitik seguida per l'SPD quan era al poder tenia per objectiu l'apropament a les nacions de l'Europa de l'est basat en el respecte per les necessitats de seguretat de l'altre. El govern conservador actual tamb ha hagut de mantenir aquesta poltica. La coalici CDU/ CSU, a causa de la resistncia de les faccions de l'ala dreta, est profundament dividida, amb el resultat que el govern actual no defensa amb prou convicci els interessos alemanys dins de l'aliana. L'imperatiu del moment present s iniciar una segona fase de distensi amb vistes a establir, a travs del desarmament, una collaboraci en la seguretat comuna incrementada i fer d'Europa una zona de pau. Els dos estats alemanys tenen la responsabilitat comuna d'assegurar l'harmonia i la seguretat entre les nacions europees pertanyents a sistemes socials diferents. Per aquesta ra, les relacions intergermniques en particular cal que reflecteixin la determinaci d'establir un ordre pacfic que abasti tota Europa, un ordre que, tot i respectant les fronteres existents, els tregui el seu carcter divisor. Mostrant el cam cap a la collaboraci basada en la seguretat comuna, els dos estats alemanys no segueixen un rumb alemany separat, sin que busquen suport en les seves respectives aliances per a objectius que no poden assolir sols. Quan l'ordre pacfic a Europa advocat pels socialdemcrates s'hagi convertit en una realitat, les aliances hauran perdut el seu significat i
117

DOCUMENT:

hauran servit per al seu propsit. Avui cal que inicin la re-orientaci de la poltica dins de cada bloc per posar aix les bases per a una estabilitat duradora.

ESTRATGIA DE PREVENCI DE LA GUERRA

El conflicte Est-Oest no es pot solucionar per mitjans militars. La dissuasi de l'arma nuclear no pot evitar la guerra per sempre ms. Nous avanos en la tecnologia armamentista posen en perill la seguretat i l'estabilitat i malbaraten recursos vitals. La imminent prxima fase de la cursa d'armaments a l'espai exterior s una amenaa per a l'estabilitat global. Encara que els governs de l'Est i de l'Oest afirmen que el seu objectiu s la pau i que les seves armes tenen com a finalitat evitar la guerra, continuen afegint sistemes d'armes cada cop ms nous i ms letals als seus arsenals en una escala que fa pensar que compten amb la possibilitat de l'esclat de la guerra en qualsevol moment. Cal posar fi a aquesta contradicci. L'SPD considera que s'hauria de revisar l'estratgia de l'OTAN de prevenci de la guerra a la llum dels segents criteris: 1. L'estratgia militar del conjunt de l'aliana hauria de reflectir l'objectiu d'aquesta de manteniment de la capacitat defensiva i de voluntat de distensi. 2. Tant en l'estructura com en l'armament, les forces de l'OTAN han de servir propsits defensius i no bloquejar el cam cap a un ordre pacfic a Europa. 3. Cal portar l'estratgia de l'aliana i l'estratgia de les seves forces a una reducci substancial del nombre d'homes i de les armes a Europa. S'ha d'aplicar el mateix als acords tocant a opcions militars i al desenvolupament de la tecnologia armamentstica. 4. L'estructura de les forces i el seu equipament han de ser tais que facin creble que sn susceptibles de fer una defensa efica. En altres paraules, cal que qualsevol agressor potencial s'adoni que el risc seria massa gran. En cap cas no haurien de ser susceptibles d'utiiitzar-se en operacions a gran escala ms enll de la frontera. La limitaci de les estructures i de l'armament a finalitats de defensa efectiva no s una concessi al Pacte de Varsvia, sin un mitj de protegir el nostre pas. Inicialment, per tant, aquest acostament no ha de dependre de si els europeus de l'Est segueixen aquesta mateixa lnia de conducta. 5. Caldria basar la potncia militar de l'aliana en el principi del mnim necessari i no provocar una cursa d'armaments. 6. Les despeses de defensa necessries per finanar el concepte estratgic no haurien de gravar en excs els recursos socials i econmics dels membres de l'aliana. No haurien de soscavar la seva estabilitat social i econmica.
118

. L'OPtNI SOCIALISTA

7. L'aliana ha de ser capa de fer front a les situacions de crisi per mitjans poltics i no sentir-se obligada a continuar l'escalada d'armaments. Hauria de comprometre's a no ser la primera a usar armes convencionals o nuclears. Un acord de no-s de la fora entre l'OTAN i el Pacte de Varsvia sembla possible i s'hi hauria d'arribar sense retard. 8. L'estructura defensiva de l'aliana hauria de reflectir la seva composici multinacional de manera que un agressor es veis enfrontat a les forces armades dels pasos membres de l'OTAN. 9. L'aliana ha de tenir en compte els interessos poltics i militars dels nostres vens de l'est. Ha d'articular clarament, per tant, el carcter defensiu de la seva estratgia posant l'mfasi en la defensa de la zona fronterera. 10. Reafirmen l'objectiu adoptat a la conferncia del partit d'Essen de crear un ordre pacfic a Europa sobre la base de la collaboraci entre les aliances orientada a promoure la seguretat comuna i aix suprimir la necessitat dels blocs militars. Un govern federal dirigit per l'SPD pressionar perqu es facin modificacions en l'estratgia de l'aliana en la lnia d'aquests criteris. L'SPD rebutj per tant conceptes tais com Batalla terra-aire, Batalla terra-aire 2000 i cop profund. El Pacte de Varsvia ha de contribuir a la seguretat comuna. Per fer aix cal que abandoni sobretot la seva estratgia de defensa per penetraci. El desplegament dels SRINF sovitics a la Repblica Democrtica Alemanya i a Txecoslovquia ha augmentat l'amenaa i la seva implicaci militar contradiu la renncia sovitica a ser els primers a fer servir armes nuclears. Els pasos del Pacte de Varsvia s'han de limitar tamb a la defensa efica del seu territori. Les seves forces no haurien de conservar la capacitat d'organitzar una ofensiva a gran escala i haurien de modificar la seva doctrina que les operacions defensives s'haurien de desenvolupar en territori de l'Alemanya de l'oest i de l'Europa Occidental. No n'hi ha prou que les forces de tots dos bndols siguin tais que els resulti impossible en termes d'estratgia, ensinistrament, estructura, efectius i armament organitzar un atac, hi ha d'haver tamb un clima poltic i unes poltiques que estiguin lliures d'imatges de l'enemic, pors irracionals o amenaces, i de la tendncia a resoldre els conflictes per la fora. Les finalitats poltiques de les dues aliances i els seus mitjans militars no haurien de ser contradictoris. Els procediments per incrementar la conscincia de seguretat comuna haurien d'incloure consultes regulars entre l'Est i l'Oest en qestions d'estratgia i d'estructura de les forces.

119

DOCUMENT:

EL CAM CAP AL DESARMAMENT

La construcci de l'edifici de la confiana i de la seguretat ha d'anar acompanyada per reduccions de les armes. El cam cap al desarmament passa per la limitaci dels arsenals existents. Les negociacions i els acords tocant al control, la limitaci i la reducci dels armaments sn instruments que ajudaran a mantenir la seguretat comuna. En una situaci estratgica que es considera que s generalment estable, la superioritat o la inferioritat parcials serien tolerables. Els passos independents limitats cap a la limitaci d'armes i el desarmament, que no perjudiquin la prpia capacitat defensiva, poden, no obstant aix, conduir a facilitar negociacions i ajudar a sortir de punts morts. Si l'altre bndol fa aquests passos hi hauria d'haver una corresponent resposta constructiva. Una reducci d'armaments hauria d'anar parallela a una cooperaci ms estreta. Les negociacions de cara a edificar la confiana i a limitar els armaments serveixen els interessos de seguretat de tots els socis i fomenten la comprensi per l'actitud de l'altre bndol. Tals instruments de la seguretat comuna no s'haurien de fer servir per exercir pressions. V-ostpolitik de la Repblica Federal ha tingut un important paper en l'establiment d'una xarxa de relacions europees. Aquesta xarxa ja ha tingut una influncia moderada en temps de renovades tensions entre l'Est i l'Oest. Cal no posar-la en perill per un ressorgiment de demandes nacionalistes o revisionistes. Els socialdemcrates volen lligar ben estrets la construcci de la confiana i la xarxa de control d'armaments per tal de tenir al capdavall una base estable per a acords de desarmament efectius. Cal reemplaar l'autopropulsi de la cursa d'armaments per l'autopropulsi de la distensi. Els acords tocant a la construcci de la confiana i al control d'armaments haurien d'obrir el cam al desarmament perseguint l'objectiu de la seguretat comuna. El propsit de l'establiment gradual del principi de la seguretat comuna s collocar la pau a Europa sobre una base estable. Els acords negociats per assegurar la seguretat comuna seran un pas crucial cap a l'objectiu a llarg termini de desmilitaritzar la rivalitat entre els dos sistemes a l'Est i a l'Oest. Un cop vist que no hi ha cap via absolutament segura per fer durar la pau, l'SPD prefereix el risc de la pau al risc de la guerra i en conseqncia: 1. Reafirma la renncia a l'amenaa de l's de la fora, tant nuclear com convencional. Cal limitar realment els instruments de poder militar, reduir-los pas a pas i en darrer terme eliminar-los. Aquesta s l'nica via per fer una renncia universal a la fora creble. Un acord que estipuli una renncia a la fora, tant nuclear com convencional, entre els membres de les aliances seria un primer pas en aquesta direcci. 2. Considera que la Conferncia de Seguretat i Cooperaci a Europa hauria
120

. L'OPINI SOCIALISTA

3.

4.

5.

6.

de ser el frum pel desenvolupament d'un ordre pacfic a Europa en l'esperit de l'Acta Final de Hlsinki. Considera que la Conferncia d'Estocolm de Mesures de Construcci de la Seguretat i la Confiana i de Desarmament a Europa hauria de sortir un acord per protegir cada bndol d'atacs per sorpresa i fomentar aix la confiana mtua. La Conferncia de Viena de Mtua Reducci Equilibrada de Forces hauria d'aprovar una rpida reducci de forces per establir la paritat a un nivell ms baix. Tots dos acords incrementarien l'estabilitat convencional a Europa i facilitarien l'eliminaci de les armes nuclears a tots dos cantons. Recomana la creaci d'un Grup Consultiu Permanent de la Seguretat Europea per controlar el compliment dels acords de les mesures de construcci de la confiana, per registrar notificacions de moviments de tropes i per aclarir qualsevol dubte. Aquest Grup Consultiu Permanent funcionaria a dos nivells. A nivell prctic estaria format per representants de totes dues aliances i de pasos no-alineats i neutrals. Tindria el suport d'un secretariat permanent compost per diplomtics i personal militar dels pasos implicats. El Grup Consultiu Permanent podria marcar el principi d'una organitzaci de seguretat pan-europea que, si augmentessin les tensions, podria facilitar el maneig inter-aliances de les crisis. Fa una crida a l'avan cap al control d'armaments i el desarmament a les negociacions de Viena, llargament endarrerit. Passos immediats en aquesta direcci haurien de ser: iniciatives poltiques que condussin a la reducci efectiva de tropes a nou-cents mil homes a cada cant de l'rea de la Conferncia de Viena; un acord en la reducci de quotes per tal que els no participants en cap bndol puguin tenir ms del cinquanta per cent del total de forces a la seva disposici; la fixaci de sostres d'inicialment set-cents mil homes per a les forces de terra i dos-cents mil homes per a les de l'aire; la inclusi de les reduccions d'armes en l'agenda de les negociacions. A ms a ms de les propostes presentades fins aqu, l'objectiu de les negociacions de Viena hauria de ser reduccions drstiques en les forces convencionals i armaments a Europa. En les seves negociacions a Ginebra els Estats Units i la Uni Sovitica no s'haurien d'acontentar amb acords simblics, sin que s'haurien de posar d'acord i dur a terme realment reduccions drstiques en les dimensions dels seus arsenals nuclears. Per assegurar que les negociacions sobre desarmament no s'usen per amagar una accelerada acumulaci d'armaments, no s'hauria de desplegar cap arma addicional ni s'hauria de permetre que sorgissin noves rees grises mentre avancen les negociacions. Conseqentment, l'SPD dna
121

DOCUMENT:

suport a la crida dels sis caps d'estat i de govern de quatre continents a la seva trobada a Nova Delhi el 31 de gener de 1985 i convida els dos bndols a congelar els seus arsenals nuclears mentre tinguin lloc les negociacions tocant als detalls d'un pla de desarmament, i en particular a suspendre amb efecte immediat: el desplegament d'armes nuclears addicionals i dels seus sistemes de transport, proves nuclears, i el desenvolupament i prova d'armes anti-satllit i altres armes espacials. El propsit d'aquesta congelaci es facilitar les negociacions sobre reduccions drstiques en les armes ofensives de tots dos costats. Noms amb aquestes reduccions a gran escala les superpotncies nuclears podran complir els seus compromisos de desarmament nuclear del Tractat de No-Proliferaci. El tractat ha de ser estrictament observat i no minat per l'Iniciativa de Defensa Estratgica o per una Iniciativa de Defensa Europea (IDE). Un govern encapalat per l'SPD no participar ni en la Iniciativa de Defensa Estratgica ni en la Iniciativa de Defensa Europea. L'SPD, per tant, s estrictament contrari als plans per a una Iniciativa de Defensa Estratgica Europea per tal com contribuir a l'escalada de la cursa d'armaments i consumir vastos recursos financers. s un error creure que la pau es pot imposar per mitjans tecnolgics; naturalment aquests augmenten el perill. La pau demana esforos poltics. La natura desestabilitzadora de les armes de curt i mitj abast noms es pot eliminar retirant-les completament, no amb mesures addicionals per incrementar les armes. Un govern federal de l'SPD renunciar als acords de la Iniciativa de Defensa Estratgica. El dilema de les armes nuclears no es pot superar per mitj de nova tecnologia armamentista, sin noms amb solucions poltiques. s ms assenyat reduir els mssils via negociaci que desenvolupar un sistema antimssil. Les nacions de la terra, la preocupaci de les quals s produir prou menjar per satisfer les necessitats bsiques de l'home i desenvolupar econmicament el mn, incloent la jove generaci, exigeixen que la cursa d'armaments sigui aturada ara i aqu. Les superpotncies poden i tenen l'obligaci de mostrar el cam a Ginebra. 7. Un govern federal liderat per l'SPD defensar una prohibici internacional tocant a la guerra indiscriminada. Iniciar immediatament la ratificaci, sense cap reserva nuclear o de cap altra mena, del primer protocol addicional al congrs de Ginebra de la Creu Roja sobre protecci a les vctimes de conflictes armats internacionals. 8. Per assegurar que les dues aliances sn de carcter defensiu les seves es122

.L'OPINI SOCIALISTA

tructures militars haurien de ser tais que no provoquessin atacs preventius. Per a la salvaguarda de la seguretat a Europa, tots dos bndols haurien de posar-se d'acord per retirar les armes nuclears de petit i mitj abast que, en qesti de minuts, poden amenaar directament l'existncia de pasos sencers. Nosaltres com a europeus recordem a les potncies nuclears que a la nostra regi les armes nuclears de petit i mitj abast tenen tamb el carcter d'armes estratgiques. El desplegament de nous sistemes d'aquesta mena a Europa no ha contribut a estabilitzar la situaci estratgica. L'SPD convida els Estats Units i la Uni Sovitica a retirar-los. Com es va decidir a la seva conferncia d'Essen, l'SPD: demana als Estats Units la immediatada aturada en el lliurament de nous mssils Pershing II i Cruise i la retirada dels ja desplegats; demana a la Uni Sovitica la retirada dels mssils desplegats com a resposta a la Repblica Democrtica Alemanya i a Txecoslovquia i la reducci drstica dels seus SS-20 al nivell de 1979. Amb vistes a assolir aquests objectius un govern federal de l'SPD entrar en negociacions al comenament de la nova legislatura i el grup parlamentari de l'SPD presentar una moci per a la renovaci de la decisi del Bundestag del 22 de novembre de 1983 per tal d'eliminar la base parlamentria pel desplegament d'aquestes armes per al qual l'actual govern conservador va donar perms. Aix deslligar les mans del govern per a les negociacions. Seguint la descoratjadora primera ronda de negociacions a Ginebra, els socialdemcrates consideren que les negociacions haurien d'incloure tamb els SRINF i que tots dos cantons haurien d'iniciar les negociacions amb la determinaci d'arribar a resultats. Quan els interessos vitals dels europeus estiguin en joc, aquests prendran la iniciativa i no acceptaran simplement la manca de resultats en les negociacions entre les superpotncies. Tamb donem suport a les propostes per a la retirada completa de tots els mssils a tota Europa. Invitem Frana i el Regne Unit, com a potncies nuclears europees, a participar en el procs de desarmament i de limitaci de les armes nuclears. s una qesti de particular urgncia per a la Repblica Federal d'Alemanya que les armes nuclears siguin retirades. Com a primer pas en aquesta direcci s'hauria d'establir un corredor desnuclearitzat a l'Europa Central tal com va proposar la Comissi Palme. Ens oposem a l'establiment d'una potncia nuclear de l'Europa Occidental. L'SPD vol que Europa es converteixi gradualment en una zona lliure d'armes nuclears. Un pas important en aquesta direcci seria la retirada de totes les armes nuclears de petit i mitj abast desplegades a Europa o b que l'amenacen.
123

DOCUMENT:

Perqu com a zona desnuclearitzada no augmenti la probabilitat d'una guerra convencional seria necessari, simultniament amb el desmantellament de les armes nuclears, establir una paritat convencional al nivell ms baix possible. Al mateix temps caldria mantenir la capacitat de l'aliana occidental per fer d'un possible atac convencional un risc no assumible. A les reduccions en les armes nuclears, no els han de seguir augments en les armes convencionals, i el desarmament convencional no ha de ser reemplaat per noves armes nuclears. Les negociacions sobre desarmament, per tant, han de referir-se tamb a l'estructura dels potencials i opcions militars. 10. Les armes qumiques, com les armes biolgiques, no sn apropiades ni per a la defensa ni per a la dissuasi. S'hauria d'arribar a un acord de prohibici global de les armes qumiques a la Conferncia sobre Desarmament de les Nacions Unides a Ginebra. Fins que no s'hagi negociat un acord i els estocs d'armes qumiques no hagin estat destruts, les armes qumiques ja existents a l'Est i a l'Oest no haurien de ser modernitzades. L'SPD no sancionar el desplegament de noves generacions d'armes qumiques a la Repblica Federal d'Alemanya. Fem una crida per l'eliminaci de les armes qumiques existents i per l'establiment d'una zona lliure d'armes qumiques a Europa fins que aquestes armes hagin estat prohibides i destrudes. Representants del grup parlamentari de l'SPD i del SED (Partit Socialista Unificat de la Repblica Democrtica Alemanya) han elaborat un pla per a aquesta soluci regional. Representa un autntic primer pas cap al desarmament a Europa i s un exemple encoratjador de com promoure la seguretat comuna. Un govern encapalat per l'SPD faria passos immediatament per arribar a un conveni internacional apropiat i efectiu.
FORCES AL SERVEI DE LA CAUSA DE LA PAU

Les forces armades federals (Bundeswehr) s'han convertit en un instrument de defensa de confiana dins de l'aliana. Havent-se constitut fa ms de trenta anys en el moment ms crtic de la confrontaci entre l'Est i l'Oest, organitzat en difcils circumstncies i desenvolupat dins del paper d'una instituci normal del rgim, han estat capaces de dur a terme el seu paper en el manteniment de la pau. Les disposicions constitucionals que governen les forces armades es van adoptar per consens parlamentari i han demostrat ser una base slida per a la completa integraci d'aquestes dins de la societat. Els altres membres de l'aliana han reconegut les forces alemanyes i el seu comandament com a socis iguals. El Bundeswehr ha promogut l'status de la Repblica Federal i li ha donat una veu ms forta dins de l'aliana, ajudant aix a incrementar l'estabilitat de l'OTAN. Aquesta va ser una important condici prvia per a una ostpolitik
124

. L'OPINI SOCIALISTA

amb xit. El Bundeswehr t un important paper en el procs de distensi i de control de les armes. Alguns dels seus oficial sn membres de delegacions de les conferncies de seguretat i control d'armes europees. El Bundeswehr no t una tasca fcil davant seu. Cada govern federal no s'hauria de limitar a expressar el seu agrament en cerimnies anuals, sin que hauria d'atendre els problemes de les forces armades quan s l'hora. Els fons han de ser adequats a les tasques que s'espera que duguin a terme. Als noranta el nombre de joves que hagin de fer el servei militar minvar. El pressupost de defensa no s'ampliar. Els conceptes estratgics i els armaments canviaran. Les forces armades no poden suportar la crrega resultant de problemes que s'han ignorat i d'una poltica de seguretat contradictria. La seva missi no ha de ser tan sols comprensible i per tant acceptable per a la societat, sin que ha de semblar factible als militars mateixos. Els segents passos sn necessaris pel desenvolupament futur del Bundeswehr: 1. Els plans per a les prximes dcades han de complir els requisits de defensa efica i mirar d'establir unes estructures a les forces que impossibilitin que el Bundeswehr organitzi operacions ofensives. Els plans del govern federal per al Bundeswehr organitzi operacions ofensives. Els plans del govern federal per al Bundeswehr no compleixen aquest requisit i per tant sn rebutjats per l'SPD. 2. Les mesures per reestructurar les forces armades han d'augmentar tamb l'eficcia defensiva i la capacitat de fomentar l'estabilitat, especialment pel que fa a les seves funcions antitancs, de contenci i de defensa aria. L'estructura del Bundeswehr ha de ser tal que faciliti la tasca d'afrontar les crisis amb mitjans poltics. En cap cas no ha de servir per agreujar una crisi. La qualitat dels efectius humans per a propsits defensius ha de ser millorada. En temps de pau hi hauria d'haver personal suficient: .per assegurar la defensa efectiva de la zona fronterera contra atacs sorpresa; per assegurar el desplegament de les forces aliades en una crisi; per obeir els acords i complir els compromisos de la defensa efica d'Alemanya. 3. Dins del camp d'aplicaci d'aquests requisits: a) caldr seleccionar mplies seccions de les forces armades i omplir els buits amb militars preparats i reservistes; b) l'ensinistrament haur d'assegurar que cada recluta, desprs d'haver completat el seu servei militar bsic, ser capa de dur a terme la seva futura missi com a reservista; c) l'SPD s contrari a l'ampliaci del servei militar bsic i del se^tvei-ake^natiu a divuit i vint-i-quatre mesos respectivament. Aqi cions augmentaran laja deplorable situaci de molts solc

\jP

n5

*,

vP/vna,

DOCUMENT:

4.

5.

6.

7.

ns inferiors a les seves possibilitats i desviaran l'atenci de la necessitat de modificar l'estructura del Bundeswehr, que s urgent per altres raons tamb; d) l'SPD s contrari al reclutament de dones, tret de pel servei mdic. El primer pas a fer per un govern encapalat per l'SPD ser la reducci de les despeses de defensa a la proporci del pressupost justificada sota el darrer govern de l'SPD. La necessria reestructuraci defensiva del Bundeswehr obrir el cam a reduccions substancials als noranta. Aquestes comeses serien facilitades en gran mesura per acords Est-Oest tocant a la reducci de forces i a les limitacions d'armes a Europa. L'SPD s'oposa al desenvolupament de les capacitats de la producci per les exportacions d'armes i adverteix contra la influncia creixent del complex industrial-militar. Les decisions en qestions de seguretat no han d'estar infludes per grups de pressi de la indstria armamentista. L'SPD dna suport al projecte de llei de limitaci de les exportacions d'armes que va introduir el grup parlamentari el 23 de maig de 1985. L'SPD fa una crida a les firmes de la indstria d'armaments perqu redueixin la seva dependncia dels contractes d'armes. En casos particularment difcils se'ls ha de poder garantir l'assistncia perqu passin a fabricar productes civils per tal de salvar els llocs de treball. Havent estat a favor sempre d'un exrcit nacional, l'SPD defensa el principi de crida general al servei militar. A travs del sistema de servei militar obligatori el Bundeswehr roman constantment en contacte amb els canvis socials. L'obligatorietat assegura que les forces armades de la Repblica Federal mantenen els estndars d'ensinistrament tcnic d'una naci industrial desenvolupada. A ms a ms, el comproms del servei militar s una manera de recordar constantment a la gent la seva responsabilitat poltica comuna en el manteniment de la pau. Els reservistes en perode d'ensinistrament no haurien de patir desavantatges econmics o legals. Cal no erosionar el dret bsic a l'objecci de conscincia amb perodes excessivament llargs de servei civil, com s'est fent ara. L'SPD creu que l'actual sistema de jutjar la credibilitat de sollicituds de reconeixement com a objector de conscincia s insostenible i caldria abolir-lo. L'SPD recorda no noms les disposicions de la llei bsica sin que s en inters dels mateixos soldats que haurien de poder comenar el seu perode d'instrucci a les forces armades sabent que ei reconeixement dels objectors de conscincia est subjecte a normes equitatives acceptables. Tant els reclutes com els que duen a terme tasques civils presten un servei sabent que s per la causa de la pau. L'ensinistrament dels militars de qualsevol graduaci ha de complir els requisits d'unes forces armades avanades tcnicament i modernes i formar part del sistema educatiu de la Repblica Federal. L'SPD considera que s'hauria de donar ms importncia als aspectes del comandament en l'en-

126

. L'OPINI SOCIALISTA

sinistrament bsic i posterior d'oficials i suboficials. L'ensinistrament dels joves suboficials demana millores fonamentals. Ells estan en contacte diriament amb els soldats rasos i per tant carreguen amb gran part de la responsabilitat per mantenir l'eficincia de les forces armades. Aix, doncs, tenen el dret d'adequar l'ensinistrament. La poltica de personal al Bundeswehr hauria de ser tal que promogus els homes segons els mrits. Aquests han de tenir les mateixes oportunitats professionals i possibilitats de promoci que els altres membres de l'administraci pblica. Els perodes de servei cal reduir-los a nivells raonables i regular-los per llei. El concepte de ciutad amb uniforme i el concepte d'educaci cvica han vinculat des del comenament el Bundeswehr amb la constituci democrtica de la Repblica Federal i la seva societat pluralista. Sobre aquesta base les forces armades han estat capaces d'enfrontar-se als canvis socials i al desenvolupament tecnolgic. Malgrat tot, successius comissaris per a les forces armades han cridat l'atenci sobre deficincies en la qualitat del comandament, fins i tot sobre violacions dels drets bsics. Massa sovint els deures militars de cada dia sn inconsistents amb els objectius declarats del comandament. L'SPD espera que els soldats i oficials observin i desenvolupin els principis bsics de conducta i comandament. Si s'espera d'ells que defensin la llibertat i la justcia, aleshores cal que tamb ells les experimentin. Cal defensar les tradicions de les forces armades solament quan estan d'acord amb els principis democrtics i els valors consagrats a la constituci.

DEFENSA CIVIL
Totes les mesures de defensa civil per un cas de guerra, especialment guerra nuclear, a part d'aquelles necessries per permetre la protecci respecte als desastres naturals, haurien de suspendre's. No condueixen a la pau i en cas de guerra no protegirien ning. Per creen la illusi d'aquesta protecci i la impressi que es pot fer una guerra a Europa, guanyar-la i sobreviure.

MOVIMENTS PER LA CAUSA DE LA PAU

Els socialdemcrates reconeixen les aspiracions del moviment pacifista, les qestions plantejades pels pacifistes i iniciatives que reflecteixen tendncies noves del pensament pel que fa a les solucions per a la seguretat. Veuen els anhels de pau de gent gran que ha passat les guerres mundials i de la generaci ms jove com un encoratjament per a la seva poltica de collaboraci per a la
127

DOCUMENT:

seguretat. Com l'ostpolitik seguida per la coalici social-liberal, una nova fase de distensi s'enfrontar amb una considerable resistncia conservadora. Aix doncs, per poder tirar endavant la seva poltica de pau, l'SPD necessitar un ampli suport popular i tamb el recolzament del moviment pacifista, dels sindicats i de les esglsies. En aquest procs el partit i el moviment pacifista hauran d'acceptar que les seves peticions i accions no sempre coincideixin. On els signes siguin de pau, els socialdemcrates se sentiran encoratjats encara que no spiguen si i com poden traduir aquests signes a la prctica poltica. Aix inclou el ferm establiment de la poltica de pau socialdemocrtica, com es va formular en el document elaborat pels partits socialdemocrtics i socialistes dels pasos de l'OTAN el novembre de 1985. Cap govern de l'SPD no ser capa d'assolir els seus objectius sense el comproms actiu dels seus membres i el suport d'aquests moviments. Soldats i objectors de conscincia, poltics i membres del moviment pacifista estan contribuint plegats a la pau del moment que romanen receptius als plantejaments i a les preguntes dels altres i permeten que el desig de preservar i desenvolupar la pau gui els seus pensaments i les seves accions. s tasca de l'SPD com a partit poltic traduir la voluntat de pau en poltica de pau.

128