L'Opinió Socialista Número 8 1987

REVISTA
POLTICA
I DE
PENSAMENT
IX P I N I O
O C I A L I S T
DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT i SOCIALISME

Ralf Dahrendorf: Les llibertats de l'esquerra. Julio Segura: El sector pblic econmic i la seva reforma: elements per a un debat. Antoni Castells: La poltica econmica de l'esquerra: crisi i revisi dels plantejaments tradicionals. Manuel Ventura: El projecte socialista davant el repte de la crisi. ENTREVISTA: Bruno Kreisky Jaume Sobrequs: Els socialistes i el restabliment de la Generalitat. Amadeu Petitb: Algunes reflexions sobre la indstria catalana. Marina Subirats: La societat catalana avui: assentament i normalitzaci. Josep Mir: Administraci i territori a Catalunya.
\ Num. 8
1987
j^iPiNig
o c
A L I S T
C/. Nicaragua, 75-77 Tel.: 321 01 00 08029 Barcelona Comit de redacci Llus Armet (Director) Antoni Castells (Sots-director) Mercedes Aroz Higini Clotas Jordi Font Mario Lpez Palancar Joaquim Llach Isidre Molas Josep Maria Sala Jaume Sobrequs Collaboradors Francesc Baiges Enric Bastardes Secretariat de redacci Juli Goytisolo Rosa M. Puigserra Producci Jordi Serra Consell Editorial Xavier Arbs Joan Barril Oriol Bohigas Josep Maria Bricall Josep Maria Castellet Fernando Claudn Justo Domnguez Jorge Gonzlez Aznar Jos Antonio Gonzlez Casanova Jos Agustn Goytisolo Jordi Maragall Jos Luis Martn Ferran Mascarell Marta Mata Joaquim Monells David Prez Maynar Llus Maria de Puig Xavier Rubert de Vents Ignacio Sotelo Josep Llus Sureda Jos Maria Vegara Josep Verde Aldea Jos Maria Zufaur Disseny grfic Loni Geest i Tone Hoverstad Subscripci anual (4 nmeros): 2.000, ptes.
Index
DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT i SOCIALISME
Les llibertats de l'esquerra. RalfDahrendorf El sector pblic econmic i la seva reforma: elements per a un debat. Julio Segura La poltica econmica de l'esquerra: crisi i revisi dels plantejaments tradicionals., Antoni Castells El projecte socialista davant el repte de la crisi. Manuel Ventura 5
12
27 44
ENTREVISTA
Entrevista a Bruno Kreisky: Declaracions d'un socialista 53
COLLABORACIONS
Els socialistes i el restabliment de la Generalitat. Jaume Sobrequs Algunes reflexions sobre la indstria catalana. Amadeu Petitb La societat catalana normalitzaci, h'a, Administraci i t|e: Josep Mir ... 69 87
Rossell, 229 3T Borcelona-7 TJ. 2374112
Edita: Partit dels Socialistes de Catalunya Fotcomposici: Pre-text, S.A. Via Laietana, 19 - 08003 Barcelona Impressi: Tipografia Emporium, S.A. Pere IV, 6-10 - 08005 Barcelona Dipsit Legal: B-2118/86
Dossier Economia, Llibertat i Socialisme
Les llibertats de Fesquerra

Ralf Dahrendorf
No ha estat fcil per a tots els liberals l'acceptar les condicions de Welfare State. Els drets dels ciutadans sn tradicionalment una preocupaci central per als liberals, molts dels quals, per, s'han aturat a considerar noms els aspectes legals i poltics d'aquests drets: igualtat davant la llei, sufragi universal, llibertats poltiques. Un cop garantides les oportunitats formals hom considerava cadascun dels ciutadans havia de mirar per ell mateix. Exactament de la mateixa manera que el mercat necessita certes regles del joc i res ms, la comunitat social i poltica no necessita res ms que el seu desenvolupament. Els lmits d'aquesta concepci han estat amplament reconeguts en els darrers quaranta anys. (En concret, a Gran Bretanya, han estat els liberals i algunes personalitats independents polticament que han gradualment contribut a aquest reconeixement). Si la gent no est en condicions d'usufruir cadasc de les seves oportunitats, aquestes acaben essent promeses buides. Cal fer efectiva la possibilitat de participar, mitjanant mesures de poltica social que permetin a la gent de fer s de la promesa implcita en els drets dels ciutadans. Aquells que T.H. Marshall (T.H. Marshall, 1951) definia com a drets socials dels ciutadans, ara haurem d'afegir-los als drets legals i poltics. D'aquesta manera ha sorgit el modern Welfare State. Considerar la qesti des d'aquest angle significa posar en dubte el mateix terme Welfare State. Aquest comporta tonalitats excessives, malhauradament de tipus proteccionista, per no dir paternalista encara que naturalment comprn el concepte molt ms neutre de welfare de la manera que l'entenen els economistes del welfare, els quals s'ocupen noms d'avaluar el nivell de vida. Per tal d'evitar cap mena de confusi amb la tradicional Poor Law, ms ben dit, amb el concepte en el seu conjunt de la consecuci d'una condici social digna mitjanant la caritat, s a dir all voluntriament concedit per alg,
DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME
jo m'estimo ms el terme d'Estat Social (Social State). L'Estat Social garanteix a tothom els drets efectius dels ciutadans. Aquesta terminologia no pretn minimitzar la qesti. Estem parlant aqu d'una cosa amb la qual fins i tot els liberals han tingut dificultats en afrontars'hi: la redistribuci. s un concepte que no sobresurt pas per la seva claredat. La major part dels socialistes l'interpreten en el sentit de prendre diners a un grup per donar-los a un altre: una concepci mecnica que, o est mancada de realisme o b vulnera la llibertat. L'equivalent liberal es fonamenta en dos elements que es relacionen. En primer lloc: no li ha d'estar perms a ning d'acumular instruments de poder econmic o poltic que li permetin negar als altres llurs drets de ciutadans. En segon lloc: tothom ha de tenir garantit almenys un nivell mnim de vida prou digne. En altres paraules, hi ha un mnim i un mxim en la vida civil, entre els quals es constitueixen les condicions necessries per garantir a tothom els drets dels ciutadans. Aquesta posici aparentment filosfica t les seves conseqncies sobre els sistemes fiscals, sobre l'assistncia sanitria i la seguretat social, sobre les oportunitats en l'ensenyament i sobre els subsidis d'atur; dit d'una altra manera, sobre l'Estat Social. En els pasos ms desenvolupats l'Estat Social s un resultat de l'experincia dels anys 30 i de les decisions poltiques dels anys 40. (s cert que els liberals no hi han jugat un paper important, ni especialment convincent, en cap dels dos casos). L'estructura de l'Estat Social varia enormement d'un pas a l'altre. Alguns, com la Gran Bretanya, han convertit l'assistncia sanitria, en l'aspecte ms fonamental; d'altres s'han ocupat preferentment de l'ensenyament o de les pensions dels jubilats1. Alguns s'han refiat del govern en tant que garant dels drets, d'altres han optat per sistemes basats en les assegurances2. La frontera entre responsabilitats pbliques i aportacions privades s'ha disenyat de manera diferent en els diferents pasos. Per a tot arreu, almenys dins d'Europa, ha sorgit un sistema que dna contingut social als drets dels ciutadans. En molts aspectes aquest sistema s la resposta de les societats obertes als reptes del conflicte de classes. s important de subratllar que aquest desenvolupament s fonamentalment desitjable. Ms ben dit, ha estat un element necessari en el procs iniciat amb les grans revolucions dels segles XVII i XVIII, que ha menat a nivells de vida sense precedents per a un nombre de persones sense precedents.
ELS PROBLEMES DE L'ESTAT SOCIAL
Per la histria no s'acaba mai. s ms: els xits d'ahir sn el punt de partida per als problemes de dem. L'Estat Social, en concret, ha generat fins ara tants problemes com n'ha resolt. Alguns d'ells relacionats entre si, o fins i tot independents, demanen una atenci especial.
L'OPINI SOCIALISTA
L'Estat Social costa car. A ms a ms, es realitza a travs de mesures de redistribuci que, per llur mateixa natura, comporten despeses creixents. Va ser un error creure que les mesures que calia prendre eren suficients d'una vegada per totes (com pensaven alguns quan es va introduir a Gran Bretanya el servei sanitari nacional). Sempre es pot anar ms lluny, especialment en el camp de l'assistncia sanitria. La moderna tecnologia i les noves descobertes en medicina preventiva, medicina social, etc., converteixen l'assistncia sanitria en una empresa gaireb infinita. Passa el mateix en el camp de l'ensenyament, si en comptes de concebre'l com una fita assolida d'una vegada per totes considerem l'educaci permanent, amb tot el que aix comporta. De fet, tots els apartats de qu es constitueix l'Estat Social incorporen multiplicadors de despesa illimitats. s difcil de sostenir que unes comunitats hagin de tenir aprells de diagnosi del tipus scanner, o instruments per al tractament amb raigs, o estructures que als transplantaments de cor, i d'altres no. Per altra banda s i ha estat sempre aix intrnsecament impossible de subministrar a tothom serveis cada vegada ms cars. Per dolors que sigui, cal definir els lmits de les responsabilitats socials i marcar-ne les fronteres. Aquesta conclusi es confirma pels desenvolupaments contingents que no podien ser previstos necessriament, els quals han condut a un increment important i continuat del nombre de la gent que gaudeix dels serveis socials. La difusi de l'ensenyament i el rebaixament de l'edat de jubilaci sn noms dues de les causes que han contribut a aquest procs. Les tendncies demogrfiques han comportat significatius canvis en la proporci de la gent que contribueix pagant a l'Estat Social i dels que tenen dret a pretendre'n l'assistncia. Al nucli central d'aquestes tendncies hi trobem la prdua d'importncia ms ben dit, la decreixent disponibilitat del treball en totes les societats avanades. Aquest fet posa sobre la taula qestions de fons sobre (un Estat Social basat en el treball, o ms ben dit en el lloc de treball; per fins i tot aquestes qestions de fons sn secundries respecte als obstacles, cada cop ms insuperables, que planteja el finanament de les expectatives implcites en l'Estat Social. Els nous desenvolupaments en el camp econmic han agreujat el problema. En la major part dels pasos la creaci de l'Estat Social ha coincidit amb un llarg perode de creixement econmic, que a la vegada es trobava a la base de l'increment dels ingressos estatals, i per tant de la despesa pblica. Tan bon punt com el creixement va comenar a minvar, en els anys 70, es va anar fent ms difcil d'augmentar la despesa pblica, en concret la despesa tendint a la redistribuci ms que no pas a la inversi. No s aquest el moment d'entrar en el debat sobre el creixement econmic aspecte crucial per definir les mesures poltiques liberals per sembla que podem afirmar que ara per ara no entrem en un nou perode de creixement important. En conseqncia, lluny de poder esperar un ulterior increment de la despesa pblica, hem entrat en un perode en qu hem de frenar aquesta despe-
sa, a crrec de l'Estat directament o indirecta. (Aix tamb s vlid, naturalment, per a les aportacions dels empresaris en una poca de baix creixement). Un nombre cada vegada ms elevat de governs descobreixen, en efecte, que no poden fer res si prviament no han controlat el deute pblic creixent. Fins i tot adoptant un punt de vista lleugerament menys dramtic, s evident que existeixen raons extrnseques i intrnseques que ens imposen de limitar el cost de l'Estat Social. Per altra banda, l'Estat Social s'ha construt sobre la base d'una paradoxa de la qual els liberals en sn profundament conscients. Els problemes que est cridat a resoldre sn sempre, per definici, individuals, mentre que els instruments emprats sn, igualment per definici, collectius. Podem plantejar la qesti en termes ms crus: l'Estat Social comporta necessriament el bastiment de burocrcies incapaces d'atendre els casos purament individuals que se'ls encarrega de resoldre. Hi ha exemples extrems. Actualment les enfermeres especialitzades s'ocupen el temps en qestions administratives exactament en la mateixa mesura que en la cura dels malalts. Aix tamb val per als mestres. De fet, les promocions en aquestes i altres professions relacionades amb els serveis representen l'aband del servei i l'ingrs en una oficina. Aix vol dir que el veritable objecte de l'Estat Social, s a dir l'individu necessitat, ha de tractar no amb persones que s'ocupen d'ell, ni amb una assistncia rpida, sin amb cues, formularis, funcionaris i situacions sovint humiliants. Gran part de la terrorfica burocratitzaci de la vida moderna la qual Max Weber va definir com l'esclavatge de la gbia d'acer s en efecte resultat de l'Estat Social. Per tant, l'Estat Social, en alguns aspectes importants, ha esdevingut autodestructiu. s ms: la mena de problema que l'Estat Social tradicional s'encarrega avui de resoldre, dem ja no ho ser. L'Estat Social tradicional es basa en els pressupsits de la societat de treball. No noms es financia per la gent que treballa, sin que est gestionat per persones profundament consagrades a fer part del mn dels empleats. L'ensenyament s una preparaci per al lloc de treball; la salut s la capacitat de treballar; la pensi de jubilaci es la ben merescuda recompensa per tota una vida de treball dur; els subsidis d'atur estan concebuts com a defensa de la gent davant d'un esdeveniment fortut, en qualsevol cas una condici inslita.
EL DILEMA DE L'ESTAT SOCIAL: EL PUNT CLAU DE LA POLTICA MODERNA
Per qu passa quan la veritable qesti esdev si sancionar o no l'exclusi de considerables grups de persones de la societat oficial? Qu passa quan la societat de treball constitueix noms una part de la realitat, i un cinc o potser un deu per cent, o fins i tot ms, es troba permanentment excls?
8
L'OPINI SOCIALISTA
I quan les motivacions de la gent ja no sn previsibles segons els esquemes de la societat de treball? s probable que existeixi un nou problema social, com el que deixen suposar aquestes preguntes. I s un problema que evidencia la fragilitat de la plataforma comuna en la qual hom pressuposa que tots els ciutadans han de fonamentar-se. Per a les franges del jovent de les ciutats, l'Informe Beveridge o l'Informe Robbins ja no expliquen res. Abans de traduir aquestes observacions en propostes, o en qualsevol cas en principis per a l'acci, vull fer una observaci de carcter general. El dilema de l'Estat Social s, des de diferents punts de vista, el punt clau de la poltica moderna. Hi ha qui creu que la soluci rau en portar fins a les ltimes conseqncies la situaci present, que la redistribuci no ha estat suficientment efica; aquests destruirien les nostres llibertats i la nostra prosperitat si els deixssim fer. Hi ha qui avui creu que tot el procs de redistribuci ha estat en general mal portat i que s'ha de desmantellar; aquests estan destruint les conquestes dels drets dels ciutadans a tot arreu on posen en prctica llurs idees. Entre els nous socialistes i els nous conservadors hi ha els socialdemcrates, els quals creuen que amb algunes modificacions el sistema pot seguir funcionant encara durant un temps. A curt termini, o fins i tot a mig termini, pot ser que tinguin ra, per els socialdemcrates no donen resposta a les qestions de fons que s'han plantejat aqu. Els nous pragmtics noms sn poltics de la supervivncia, projectats essencialment cap al passat ms que no pas cap al futur. Dit aix, ens veiem obligats a afegir que naturalment no existeix cap panacea. Els liberals, ms ben dit, desconfiem de les panacees per principi. Per altra banda, qualsevol llista de mesures s necessriament deficitria davant de la dimensi del problema. Aix no obstant, els segents principis podrien constituir les premisses d'una resposta liberal als problemes de l'Estat Social: , 1. No sn erronis ni la intenci drets efectius dels ciutadans per a tothom ni el mtode la redistribuci de l'Estat Social. Seguirem necessitant mecanismes redistributius, essencialment fiscals, per tal de permetre als governs d'ajudar tots aquells per als quals els drets dels ciutadans acabarien essent una promesa buida en el supsit que els manqus aquest ajut. En altres paraules, queda descartat qualsevol procs de desmantellament de l'Estat Social d'una certa magnitud. 2. Parallelament, seria necessria i desitjable una significativa simplificaci de l'Estat Social. Els seus objectius sn ben clars: es tracta de garantir un status mnim d'existncia civil per a tothom, en comptes d'intentar de satisfer cada exigncia contingent mitjanant procediments independents (i per tant inadequats). Aquest objectiu comporta una simplificaci de l'aparell administratiu i del sistema de finanament. Un mecanisme semiautomatic, com un impost negatiu sobre la renda basat en una renda mnima prefixada, seria del tot preferible.
3. De totes maneres, caldr tomar a definir inevitablement la lnia que separa les responsabilitats pbliques de les aportacions privades. s necessari de cara als problemes de despeses abans esmentats, i es justifica des del punt i hora que els subsidis socials han augmentat generalment en una fase d'increment dels sous reals, mentre que en realitat se'ls hauria d'atribuir un carcter compensatori. No t sentit, en efecte, que molta gent hagi de rebre de l'Estat exactament el que paguen (descomptat, naturalment, el cost de la burocrcia). Com a principi general, la gent hauria de pagar pel seu compte llurs prpies necessitats. 4. La qesti es planteja, per tant, en els segents termes: en quins casos aquest principi deixa de ser vlid? s evident que cal ajudar en primer lloc aquells que es troben en un particular estat de necessitat i estan menys en condicions de sortir-se'n. Malgrat tot, aix porta a conclusions controvertides, especialment pel que fa a l'assistncia sanitria. Cada sistema de seguretat social t les seves vaques sagrades; a la Gran Bretanya s el sistema sanitari nacional. Potser s que cal respectar aquest smbols. I tanmateix, no s comprensible, de fet, com podr sobreviure a la Gran Bretanya l'Estat Social sense una important extensi de l'assistncia sanitria privada, i majors aportacions per part de tothom als costos sanitaris. 5. Els ms necessitats de la societat contempornia sn els joves. Ensenyament i especialitzaci professional, sistemes de serveis comunitaris, oportunitats diverses per al jovent, tot aix costa molts diners. Si admetem que els prstecs especials per a aquest propsit poden ser un mtode acceptable per finanar un ensenyament ms qualificat i superior, el nou problema social d'aquesta subclasse comporta mesures poltiques concretes de redistribuci. 6. Aquestes mesures, per, caldria sotmetre-les a una nova relaci entre l'esfera pblica i la privada, i aspecte encara ms important entre agncies de serveis burocrtiques i descentralitzades. La substituci de les burocrcies pbliques per estructures comunitries ja est en marxa. s un procs segons el qual tots aquells que estiguin interessats a les oportunitats de la vida de l'individu hauran de comprometre's a fons. Existeix recentment una notable literatura sobre les petites estructures socials que substitueixen les agncies de serveis socials concentrades a les oficines (J. Strasser, 1979). En resum, l'nic mitj efica per impedir que alg caigui fora de la xarxa de la participaci cvica s activar les petites comunitats. (s ben significatiu que la nova tendncia militant laborista que governa a Liverpool hagi tallat els fons per a les organitzacions voluntries comunitries.) 7. El suport a les petites estructures socials s en part una qesti d'actitud de fons. Aquests no cal que siguin per fora elevats. Els grups d'autoassistncia necessiten mitjans modestos per tirar endavant. Les autoritats locals tenen indubtablement una funci de primer ordre, per el mateix podem dir dels sectors voluntaris. Ning no pot esperar que els voluntaris es facin crrec senzillament de les llacunes de l'Estat: no noms la magnitud de les
10
L'OPINI SOCIALISTA
necessitats, sin tamb el carcter poc atractiu de la proposta impediran el naixement de fundacions o de formes diferents de caritat. Per el sector dels voluntaris pot ajudar en gran mesura a desenvolupar el necessari canvi d'orientaci de l'heteronomia centralitzada a l'autonomia descentralitzada. 8. Cal veure a la base de tots aquests principis una transformaci radical en la manera d'afrontar el problema. Fa referncia al paper del treball. Si per una banda ja no t sentit organitzar l'ensenyament en funci principalment del lloc de treball, o concebre la jubilaci sobretot en relaci als anys que ha treballat una persona, per l'altra, l'Estat Social ha de considerar-se ara com alguna cosa ms que no pas una conseqncia de la societat de treball. Aix comporta, a la prctica, queja no ser adequat, per posar un exemple, un sistema fiscal basat en l'impost, sobre la renda. Hi ha, a ms a ms, conseqncies ms tangibles: tan bon punt deixem de considerar el lloc de treball com el puntal de la nostra vida, all que els economistes anomenen atur voluntari adquireix un nou significat. El mateix s vlid per a l'economia no oficial i per moltes altres expressions del desig de la gent de trobar respostes als propis problemes en una poca d'incerteses. Per qu hem d'anomenar aquest principis liberals (i potser fins i tot amb una L majscula)? Per una banda, representen alguna cosa ms que respostes improvisades a les noves condicions socials, i eviten tota ideologia i dogmatisme. Llur idea directriu, a ms a ms, predica que all que compta s l'individu. Sense negar la necessitat d'intervencions governatives i redistributives, la proposta esbossada en les seves lnies fonamentals demana menys intervenci del govern, menys burocrcia, ms participaci individual, ms descentralitzaci. s, certament, una proposta adient en un mn en qu els sous reals ja no creixen de manera espectacular. Per s tamb una proposta basada en la convicci que la llibertat no ha de sortir perjudicada per les grans incerteses d'aquest fi de segle. Tradut de Micromega n? 4, 1986 Ralf Dahrendorf Obres citades
T.H. Marshall, (1951), Citizenship and Social Class, Cambridge: University Press. J. Strasser, (1979), Grenzen des Sozialstaats?, Frankfurt am Main: EVA. Notes
1. Les diferncies sn enormes. Percentatge de despeses socials per les pensions: Gran Bretanya 42%, Frana 46%, Repblica Federal Alamanya 54%; per la salut: Gran Bretanya 32%, Frana 30%, Repblica Federal Alemanya 25%; per la seguretat social: Gran Bretanya 17%, Frana 9%, Repblica Federal Alemanya 4% (dades del 1983). 2. Tamb aqu les diferncies sn significatives. Sistema governatiu: Gran Bretanya 50%, Frana 23%, Repblica Federal Alemanya 26%; assegurances: Gran Bretanya 17%, Frana 19%, Repblica Federal Alemanya 30% (dades de 1983).
1 1
El sector pblic econmic i la seva reforma: elements per a un debat

Julio Segura
INTRODUCCI
El tema que tractar s el del paper del sector pblic en una economia desenvolupada actual en vista dels ensenyaments de la crisi econmica i des de la perspectiva limitada d'un economista teric que no creu que la grandria del sector pblic sigui si ms no a la dcada dels vuitanta una garantia de progressisme. Ser sinttic en la descripci de certs fenmens econmics i poltics que es troben darrera de la pregunta crucial: qu hem aprs de la crisi els economistes que compartim una cultura d'esquerres? L'esquerra europea ha viscut un perode relativament llarg de manca d'identitat i de respostes davant dels nous interrogants que ha plantejat la crisi. Manca de respostes que, en bona mesura, provenen del fet que en societats complexes les reivindicacions de molts collectius no sn cobertes per la poltica institucional i que, per tant, resulta necessari replantejar-se el tema central de les relacions entre la societat civil i l'Estat. Aix, en determinades postures que sn genunament d'esquerres, ha provocat una desconfiana nova respecte a l'Estat que ha anat a incidir en un ambient en qu, des de perspectives ideolgiques totalment diferents, es qestionava amb fora el sentit del sector pblic i es clamava per la necessitat de reconduir-lo als seus orgens clssics, eliminant-ne tant com fos possible les funcions redistribudores i assistencials que han configurat l'anomenat Estat del benestar.
N.R.: Aquest article, aix com els segents de A. Castells i M. Ventura que componen el Dossier, sn el text revisat de les intervencions realitzades a les Jornades sobre Poltica Econmica i Projecte Socialista, organitzades pel PSC el mes de novembre de 1987.
12
L'OPINI SOCIALISTA
A aquest fenomen general, que implica un replantejament en profunditat del paper poltic i econmic de l'Estat, se li uneix el fet traumtic per la seva intensitat i durada d'una profunda crisi econmica que, des d'un punt de vista que m'interessa destacar aqu, revela com a molt insuficients les concepcions que sobre el paper del sector pblic econmic constituen la columna vertebral del pensament de l'esquerra. Concepcions amb qu, no obstant les seves limitacions i insuficincies, n'hi havia hagut prou per orientar una gesti econmica ms que notable en aquells pasos amb governs avanats durant les dcades anteriors, i que havien consolidat en les economies avanades el model que s'ha anomenat Estat del benestar. La crisi acaba amb les esperances sense fonament d'un creixement econmic indefinit, generades pel perode expansiu sense precedents de les dues dcades anteriors. Es produeix un retrocs de l'esquerra a tot el mn i governs conservadors passen, a partir de mitjans dels anys setanta, a ser els encarregats de donar una resposta prctica a la crisi. El que s sorprenent no s aquest fenomen en si mateix, sin el fet que, malgrat aplicar poltiques de tall clarament regressiu, aquests governs conserven el suport majoritari, incloent entre els seus electors proporcions significatives d'un vot tradicionalment progressista, tem ms, la prdua del poder pel socialisme francs desprs de l'nic intent de fer una poltica expansiva amb contingut social, que es liquida amb un clar fracs. Davant d'aquesta situaci la resposta de l'esquerra s d'una passivitat notria. Durant anys el discurs progressista s'enquista en la defensa d'una tradici i en la recerca de les seves arrels essencials. Les afirmacions ms freqents sn pures manifestacions de bons desitjs o eslgans defensius contra el desmantellament de l'Estat del benestar, per no propostes concretes de qu s'ha de fer per gestionar d'una forma avanada economies en situaci de crisi. El missatge de l'esquerra se separa de la realitat i es pot suposar que aquest fet s el responsable, almenys en part, del fenomen de reforament conservador abans esmentat. No entrar aqu en la justificaci documentada de les afirmacions precedents, per dos exemples resultaran significatius. Durant un llarg perode, les posicions de l'esquerra europea davant de la consolidaci de la crisi econmica es van basar en la necessitat d'una poltica expansiva. Van caldre llargs anys perqu fos adms que el carcter i origen de la crisi actual no tenien res a veure amb els de la dels anys trenta i que corollari lgic, no ideolgic la poltica que calia seguir no podia ser la mateixa. Els que en partits d'esquerra defensvem la necessitat d'una poltica antiinflacionista i la incoherncia de defensar poltiques expansives, vam ser titllats com a mnim de tecncrates. El PSOE ha necessitat deu anys per descobrir els fons d'inversi salarials com un possible instrument de progrs, per els que l'any 1977 vam escriure sobre la necessitat d'una poltica d'austeritat negociada i de la possibilitat de creaci d'aquests fons, vam ser considerats conservadors.
13
ELS ENSENYAMENTS DE LA CRISI I EL SECTOR PBLIC
Mirar ara de sintetitzar certs fenmens que la crisi ha posat de manifest pel que fa al sector pblic des d'una perspectiva econmica i sobre els quals crec que s imprescindible reflexionar, o ni que sigui tenir-los en compte, per escometre la tasca de redissenyar un sector pblic que pugui complir adequadament les seves funcions en la nova situaci que ha emergit de la crisi. En primer lloc la crisi ha fet pals que el sector pblic presenta costos d'organitzaci i gesti significatius. Aix s un fet en si mateix, adms en general per a tot tipus d'organitzaci empresarial a partir de certes dimensions: la transmissi de la informaci s complexa, la marcada divisi funcional pot presentar contradiccions entre objectius parcials, es poden presentar fins parcialment coincidents sense el necessari grau de coordinaci, i un llarg etctera. M'agradaria insistir en el fet que aquests costos no sn diferents dels que han d'afrontar les grans organitzacions privades, ra per la qual la seva existncia no es pot fer servir com a argument en un possible debat sobre les eficincies relatives dels sectors pblic i privat. Per el fet de no tenir-los en compte constitueix un error a l'hora de tractar de problemes de redisseny del sector pblic en si mateix. En segon lloc, el pensament d'esquerres tradicional en matria econmica ha suposat que el sector pblic s el garant dels interessos collectius. Aix pot ser parcialment cert, per implica no reconixer el fet que el sector pblic t tamb objectius propis no correlacionais amb els interessos collectius. Com qualsevol organitzaci que necessita pel seu funcionament un grup de persones amb un fort poder, la prossecuci d'objectius parcialment corporativistes resulta inevitable. La importncia relativa d'aquest tipus d'objectius dependr crucialment tant del tipus d'organitzaci funcionaria! del sector pblic existncia o no de cossos d'lite, carcter ms o menys contractual de les relacions laborals, etc. com de la fora poltica que formi el govern, per sempre n'hi haur. I la seva omissi condueix necessriament a sobrevalorar les possibilitats reals de reformes des del sector pblic o orientades de manera exclusiva cap a objectius solidaris de carcter general, ms encara en situacions de crisi en qu aquest tipus de reformes poden afectar el mateix estatus social i econmic dels funcionaris. En tercer lloc, l'esquerra ha tendit a ometre el fet que el fort procs d'expansi experimentat pel sector pblic en les dcades precedents, juntament amb xits molt positius en el terreny de la construcci de l'Estat del benestar, no ha presentat totes les propietats de coordinaci desitjables. s evident que actualment hi ha intervencions superposades en certes rees, i que els mecanismes de control i coordinaci sn sovint insuficients. En quart lloc, l'esquerra tendeix a considerar que la llista de bns pblics continua sent la mateixa que fa un quart de segle. Aix constitueix un error almenys per tres raons de diferent naturalesa. D'una banda, el mn s'ha fet
14
L'OPINI SOCIALISTA
molt ms interdependent i aix implica l'existncia d'un volum ms gran d'efectes externs, una cosa que amb tota seguretat tendeix a augmentar la llista de bns pblics potencials. D'altra banda, la millora generalitzada dels nivells de vida de les poblacions dels pasos avanats fa que certs bns considerats com a pblics fa alguns anys hagin perdut importncia com a tais. Per ltim, en situacions de crisi les prioritats socials entre els bns pblics han hagut de canviar d'una manera substancial. En cinqu lloc, el pensament d'esquerres sempre ha assumit com a dogma que els bns pblics els havia d'oferir el sector pblic per tal com es consumeixen de manera collectiva i no excloent. Una cosa s que el consum de bns pblics un cop redefinida la llista i les prioritats relatives es trobi garantit pel sector pblic i una altra de diferent que aquest els produeixi. Sota determinades condicions i un control adequat, la provisi de certs bns pblics pot ser atesa d'una manera ms efica a travs d'iniciatives mixtes no noms pbliques. I una ms gran eficcia, en aquest context, implica una menor despesa pblica i, per tant, o menor dficit o ms recursos per a altres objectius. En sis i darrer lloc, i en part lligat a alguns dels problemes ja assenyalats, una de les grans revisions pendents al pensament econmic de l'esquerra s el paper que hi ha de tenir els conceptes d'eficincia i competitivitat. Extremant una mica l'argument es podria dir que els conservadors han tingut com a nic objectiu l'eficincia econmica, i l'esquerra la justcia distributiva. Aquesta s una visi simplificada ja que la dreta no defensa com a objectiu en si mateix l'eficcia, sin un tipus d'economia corporativa que cont menys elements directament intervencionistes i reguladors pblics; i que l'esquerra no li s totalment desconegut el valor de l'eficincia econmica. Per s una drecera per discutir un problema central. Aquesta posici distinta respecte al problema eficincia-equitat es reflecteix d'una manera ntida no noms en el mateix disseny de la poltica econmica, sin tamb en la sendera temporal defensada en cada concepci. Pels conservadors el problema de la distribuci s subsidiari del de l'eficincia (primer cal augmentar el pasts per desprs poder-ne distribuir ms), mentre que per l'esquerra cal crixer i redistribuir simultniament. En condicions expansives es pot dir que l'ordre dels factors no altera el producte i que es pot crixer i redistribuir simultniament, i en aquest terreny es va plantejar la polmica eficincia-equitat en les dcades precedents. Tanmateix, en les condicions de la crisi actual en qu l'escassetat de recursos global s important, es poden plantejar importants problemes de drenatge de recursos cap a fins redistributius quan hi ha una forta escassetat d'aquests per a fins directament productius. Dit en altres termes, en condicions de crisi d'oferta, l'origen de la qual es troba en la inadequado de l'estructura productiva, les poltiques redistribudores de tall clssic tenen costos molt elevats en termes d'eficincia econmica en economies de propietat privada i,
15
per tant, poden conduir a una situaci pitjor des del punt de vista collectiu. De la mateixa manera que crixer una mica menys en situacions expansives a canvi d'una distribuci ms igualitria pot conduir a una situaci ms desitjable socialment. El resum taquigrafi del replantejament de les relacions existents entre eficincia i equitat en societats avanades de propietat privada i en condicions de crisi productiva generalitzada s que el necessari redisseny del sector pblic ha de tenir en compte, juntament amb els objectius redistribudors bsics, consideracions d'eficincia de manera explcita, perqu altrament tornarem al discurs tradicional vlid per a un mn diferent de l'actual.
RISCS EN LA REFLEXI SOBRE LA REFORMA DEL SECTOR PBLIC Una reflexi precipitada sobretot si es troba pressionada per la necessitat de gesti diria de la poltica econmica sobre els temes apuntats a l'epgraf anterior pot conduir a posicions poc matisades que no noms desarmin ideolgicament l'esquerra sin que, a ms a ms, plantegin problemes poltics greus als governs socialistes. L'anlisi d'aquesta realitat pot resultar til per al cas espanyol. En primer lloc, una part molt significativa dels resultats de la gesti econmica de qualsevol govern en les condicions actuals dels dolents i dels bons depn de la marxa de l'economia mundial i, molt particularment, del que succeeixi als EEUU, la RFA i el Jap. Aix facilita l'adopci de poltiques d'acompanyament amb un fort contingut conjuntural, que ometen els aspectes de reforma o, el que s pitjor, que trossegen les reformes. Per exemple, la reforma de la fiscalitat no es pot plantejar com un problema principalment d'eficcia recaptadora, considerant aquest com a problema independent dels de redistribuci, flexibilitat, etc. En segon lloc, la imperiosa necessitat de mantenir els desequilibris macroeconomies taxa d'inflaci diferencial, dficit pblic relatiu, dficit comercial dins dels lmits tolerables a curt termini tendeix a donar prioritat als aspectes de sanejament i ajust econmic enfront dels de reforma institucional. Pressionai per la necessitat de tancar exercicis anuals amb dficits moderats, s fcil caure en la temptaci de substituir el debat sobre el paper del sector pblic per una praxi de reducci d'aquest. Plantejat en aquest context el tema de les funcions i del nou disseny del sector pblic, s fcil trivialitzar-lo, i en sn una bona mostra dos missatges generalment admesos del debat, que en una freqent interpretaci simplista pot conduir a resultats aberrants. El primer s que, donats els defectes del sector pblic actual, el que cal s ms mercat i menys burocrcia. s difcil estar en desacord amb aquest missatge, per la identificaci automtica entre mercat i iniciativa privada
16
L'OPINI SOCIALISTA
porta a una regla prctica immediata: la reducci de la grandria del sector pblic. Pel que fa a la regla prctica, crec que no s possible definir-se a priori, perqu la grandria adient del sector pblic ha de ser una de les resultants del debat sobre les funcions i l'organitzaci d'aquest, per la identitat mercat-iniciativa privada s, sens dubte, falsa. Els qui defensen posicions de reducci drstica del sector pblic ho fan des d'una iniciativa privada que reclama subvencions ms grans i ajuts pblics, ms protecci enfront de la competncia. s a dir, des de posicions que no demanen ms camp per al mercat enfront de la intervenci pblica, sin una reorientaci d'aquesta darrera en defensa d'interessos privats. El segon missatge s el que exigeix l'eficincia, racionalitzaci i modernitzaci del sector pblic. Novament es tracta d'un missatge amb el qual, com a objectiu general, cal estar d'acord. Per en la mesura en qu aquest objectiu s'identifiqui amb la rendibilitat de les accions pbliques el resultat final torna a ser la reducci del sector pblic. Aqu el problema rau en la sacralitzaci del valor de rendibilitat econmica i la seva aplicaci, sense cap mena de dubte inconsistent, a la totalitat de les accions pbliques, ja que bona part d'aquestes v. g. les redistributives sn per definici alienes a aquest criteri, i en moltes altres prestaci de serveis i oferta de bns el criteri de rendibilitat s'ha de considerar juntament amb altres tais com la garantia del subministrament o la universalitat del servei.
ELEMENTS PER A LA REFLEXI

Crec en suma que vincular de manera mecnica el debat sobre el sector pblic a la necessitat de limitar-ne el dficit, o convertir en el tema central d'aquest el de la seva grandria, constitueixen errors fonamentals. La grandria del sector pblic s un resultat, no un objectiu, de la redefinido de les seves funcions i de la manera d'assolir els seus fins. El dficit s un mal econmic, el volum del qual depn de com es redissenyi el sector pblic, per que, en tot cas, caldr contrastar amb els objectius perseguits. Els arguments econmics juguen un paper essencial a l'hora de determinar tant el dficit associat a un sector pblic definit en uns termes concrets com els efectes econmics indesitjables d'aquest dficit. Per si cal o no assumir aquests costos constitueix una decisi poltica, aliena a l'anlisi econmica. Seria una irresponsabilitat decidir el tipus de sector pblic que es desitja sense avaluar-ne els efectes econmics. Per la poltica de reduir el que calgui el sector pblic fins que el seu dficit arribi a un valor predeterminat equival a convertir la restricci pressupostria que existeix i s rellevant en l'objectiu final. Una substituci de la decisi poltica per l'econmica que resulta difcil de defensar des de posicions que miren de transformar la societat en una direcci ms solidria i equitativa.
17
Qualsevol discussi sobre el sector pblic ha de fer referncia als tres tipus de funcions que aquest compleix: funcions assistencials, redistribudores i directament productives. Els aspectes assistencials i redistributiu es troben, al seu tom, relacionats entre si, ra per la qual els tractar de forma conjunta, encara que assenyalar diferncies entre l'un i l'altre quan siguin crucials.
LES FUNCIONS ASSISTENCIAL I REDISTRIBUDORA
Incloc entre aquestes funcions tant les cobertes per la seguretat social espanyola com altres d'assimilables, en concret: pensions, prestacions per desocupaci, sanitat i educaci. El tema central, pel seu volum, s el de les pensions. I l'aspecte crucial, en opini meva, s la necessitat de diferenciar d'una manera ntida dos components, sovint confosos, de les pensions: la garantia d'una renda mnima per a tot ciutad o unitat familiar, amb independncia de quina sigui la seva situaci; i la prestaci d'una jubilaci en sentit estricte. La primera cosa constitueix una labor redistributiva (en qu es podrien incloure les prestacions per desocupaci), i la segona cosa una labor d'assegurana; la primera cosa implica transferncies intrageneracinals de renda, i la segona una simple transferncia de rendes dintre del cicle vital de cada individu. La garantia d'una renda minimale un sentit redistributiu obvi; la pensi de jubilaci s una mera operaci d'assegurana i li manca el sentit redistributiu. Cap d'aquestes dues operacions hauria de tenir efectes redistributius intergeneracionals. La jubilaci per la seva prpia naturalesa i la garantia de renda mnima perqu les redistribucions de renda continuades en favor de les generacions madures i en contra de les joves sn a llarg termini insostenibles i socialment indesitjables. La diferenciaci en qu estic insistint s crucial pequ de la seva no comprensi es deriven projectes de reforma no tan sols impracticables, sin fins i tot indesitjables des d'una perspectiva d'equitat. Per exemple, la progressivitat en el finanament d'aquestes funcions est mancada de sentit i seria contraproduent en el tema de les jubilacions, mentre que t sentit en el de la garantia d'una renda mnima. El problema, tanmateix, es complica quan es t en compte que la coincidncia d'un sistema de finanament de repartiment (els interessos d'avui es destinen a cobrir les contingncies d'avui) i una forta crisi econmica produeixen en conjunt un fort dficit i, per tant, transferncies intergeneracionals d'una gran entitat. En conseqncia, tot projecte de reforma en aquest camp ha de tenir en compte el segents aspectes: a) la definici quantitativa de l'objectiu de renda mnima (que no noms ha d'estar formada per transferncies de renda, sin tamb per prestaci de serveis pblics) realista,
18
L'OPINI SOCIALISTA
b) que aquest objectiu sigui compatible amb un lmit mxim a les transferncies de joves i madurs cap als vells, i que no impliqui processos d'acceleraci temporal, c) que el finanament de l'objectiu de renda mnima s'ha de cobrir mitjanant ingressos obtinguts de manera no regressiva. d) que la jubilaci s una operaci d'assegurana sense cap component redistributiu. El fet en qu tant he insistit que la jubilaci sigui una operaci d'assegurana personal no implica com sovint sostenen els conservadors que hagi de ser per aix de naturalesa privada. Crec que el sector pblic ha de garantir que les pensions no noms cobreixin un mnim, sin que mantinguin una certa proporcionalitat encara que no al 100% amb els ingressos realment obtinguts al llarg de la vida activa. I aix perqu si no els individus tindrien clars incentius a no acumular estalvi en les seves etapes joves i madures amb el convenciment que l'Estat hauria de proveir quan arribessin a la jubilaci per raons de mera supervivncia poltica i pau social. Tanmateix, el sector pblic no cal que ofereixi un men de possibles plans de pensions individualitzades segons les preferncies de cada persona, perqu ni s la instituci funcionalment adequada per a aix, ni crec que sigui finci d'un Estat avanat satisfer les preferncies individualitzades dels ciutadans. Aqu s on t cabuda la iniciativa privada: en el camp de l'assegurana voluntria d'ingressos a partir d'una jubilaci pblica formada per un mnim ms una proporci finanada sobre bases contributives professionals. No obstant aix, el sector pblic continua tenint una funci essencial de vigilncia i control sobre aquesta labor asseguradora privada ja que existeixen incentius clars per als intermediaris financers en una actuaci ms arriscada del que s desitjable en la gesti dels fons privats de pensions. I aix s ms aix com menors sn les expectatives que les institucions financeres privades facin fallida a la realitat i com ms gran sigui el convenciment que el sector pblic cediria polticament davant situacions puntuals de fallida de plans privats de pensions. En suma, tota reforma sobre el sistema de pensions, ha de tenir en compte, almenys, els segents plans: I) l'existncia d'una renda mnima garantida de carcter universal clarament redistribudora, ja discutida, H) un sistema d'assegurana pblica obligatria finanada per aportacions de tall professional, no redistribudor, que garanteixi l'apropament de les pensions pbliques garantides als ingressos reals obtinguts en el perode actiu (v.g.: 75%). III) un sistema d'assegurana obligatria, gestionada per la iniciativa privada i regulada i controlada pel sector pblic.
19
El tema de certs serveis que la societat considera que ha d'oferir el sedor pblic a preu inferior al seu cost real o fins i tot de manera gratuta^ un doble component de redistribuci i assistencial. Redistribudor perquel preu poltic o la gratutat en permeten el consum per mplies capes de ^ poblaci que, a preus de mercat, no podrien accedir-hi. Assistencial en'a mesura que es consideri que la renda mnima discutida no ha d'estar fonHa~ da ntegrament per transferncies monetries, sin que tamb pot estar ir$grada en part per la garantia de certs consums. Com que ning no sembla que posi en dubte que certs serveis han de ser de consum gratut defensa nacional, policia, justcia, representaci diplomtica, etc. el debat es centra en dos: la sanitat i l'ensenyament. No noms per l'existncia d'opinions diverses sobre tots dos, sin principalment pfl~ qu tots dos sn susceptibles de generar grans beneficis per a la iniciativa privada. Tots dos serveis, sent essencials en qualsevol projecte de societat, tenen elements comuns i diferencials. Comuns perqu tots dos sn beneficiosos des del punt de vista social (s bo que la societat sigui ms sana i tingui ms coneixements) i des del privat (tots dos sn tils des del punt e vista material). Diferents perqu tant els interessos socials com els privats coincideixen en el fet que sn millors nivells, mitjans de salut superiors, pe que mentre que des de certes perspectives socials es pot defensar que els objectius sn millors nivells educatius mitjans, des del punt de vista dels interessos privats l'objectiu s aconseguir una composici adequada de qualificacions de l'oferta de treball. Si s's partidari de l'ensenyament i la sanitat pblics s'ha resolt per definici el tema de la titularitat de la provisi de tots dos serveis. Un problema important que no discutir. Per tot i aix queden per contestar interrogants importants, i crec que s til fer alguns comentaris sobre tres d'aquests: la gratutat, el finanament i el sentit que t que siguin considerats socialment com a serveis pblics. El fet que un servei l'ofereixi el sector pblic i que el seu consum generalitzat es consideri positiu des del punt de vista social no implica que hagi de ser gratut. s un vell tema, molt conegut en la literatura sobre bns pblics, i no discutible, que el fet que per un b es pagui un preu individualitzat tendeix a generar una demanda superior a l'ptima i planteja problemes d'incentius perversos en l'oferta pblica d'aquest. Per exemple, est contrastat empricament que quan es substitueix sanitat privada per pblica es produeix un augment net de la demanda de serveis sanitaris no noms en les capes de poblaci ms necessitades i un augment net en la despesa d'equipament hospitalari. Aquests efectes sn en bona mesura socialment indesitjables, perqu tant l's innecessari de serveis mdics com l'excs d'equipament sanitari constitueixen un malbaratament. D'aqu que la repercussi d'una part del cost del servei sanitari sobre l'usuari, la fixaci de lmits mxims familiars i mesures similars siguin raonables, sempre que aquesta repercus20
L'OPINI SOCIALISTA
si del cost es quantifiqui amb l'objectiu d'eliminar la demanda excessiva i no de finanar una part del servei. Pel que fa al sobreequipament, el remei rau en una planificaci integrada del sistema hospitalari nacional, una cosa que en teoria hauria de poder dur a terme d'una manera molt ms satisfactria el sector pblic que pot coordinar decisions parcials que el privat. Pel que fa al finanament, el sistema espanyol presenta una asimetria en el tractament de l'educaci i la sanitat mancada de sentit. La primera es financia per la via fiscal, mentre que la segona s'integra en el sistema de seguretat social per la qual cosa es financia mitjanant quotes i el seu dficit es cobreix mitjanant els impostos. Sembla clar que aquesta diferncia s injustificable, i encara que es pugui pensar que s de mer mats perqu tot est integrat en els Pressupostos Generals, t importncia: el pagament de quotes proporcionals als ingressos personals es pot considerar que genera drets individualitzats en proporci a aquestes quotes, mentre que el pagament d'impostos genera noms els drets comuns a tots els ciutadans. I en cas que aix no fos aix, no sembla una manera gaire equitativa de finanar la provisi d'un servei pblic de consum universal el pagament d'un impost proporcional que noms grava les rendes de treball no les del capital ni les de la propietat i l'empresa i amb mxims exempts. Per acabar uns comentaris sobre el tema de l'objectiu social que es persegueix amb la provisi pblica de tots dos tipus de serveis. Una reflexi aquesta poques vegades explcita, no noms en els dos casos que estic comentant sin, encara menys, en els de la defensa o la justcia. El tema en el cas de la sanitat s prou conegut: la prioritat pblica ha de ser la prevenci o la curaci? Per en l'ensenyament el tema s ms subtil. En el cas d'un govern conservador es pot pensar que la part d'ensenyament de carcter pblic persegueix dos objectius. Un de carcter assistencial: ensenyament mnim per pobres. Un altre directament productiu: reforar aquells ensenyaments amb una taxa de rendiment ms alta en un mercat del treball, s a dir, fer rendibles en termes privats les despeses pbliques en ensenyament. En el cas d'un govern d'esquerres l'objectiu s diferent, i ho han de ser per tant les prioritats. La meva hiptesi s que l'objectiu perseguit per a un sistema pblic d'ensenyament s doble. D'una banda, com a objectiu prioritari, ajudar a eliminar la desigualtat d'oportunitats originria; de l'altra, generar titulats superiors amb un alt grau d'especialitzaci en camps crucials del desenvolupament tcnic i cientfic. Si aix s aix, l'estratgia passa primer per determinar d'un pressupost total la part dedicada a cada un dels dos objectius. Si suposem resolt aquest problema, com articular el sistema educatiu? Com a mer element de debat, es pot suggerir que l'objectiu prioritari implica dedicar forts recursos a les etapes preescolars i, d'una manera decreixent deixant de banda qestions demogrfiques a les edats ms avanades. I que el segon objectiu implica possiblement un ensenyament superior molt ms selectiu i quali21
ficat, fora allunyat de les concepcions tradicionals de l'esquerra sobre l'ensenyament democrtic i la gesti partitria dels centres. Una ultima reflexi sobre les funcions redistributives del sector pblic: quin s el criteri que permet considerar una distribuci com a ms justa o preferible que una altra? Encara que es pugui sostenir l'igualitarisme com a objectiu final tema sobre el qual no em pronunciar aqu, aix noms seria una idea-horitz semblant a la de societat sense classes. La pregunta que em faig t ms a veure amb el present que amb el llarg cam cap a l'horitz i em serveix per cridar l'atenci sobre la manca de reflexi de l'esquerra pel que fa a la definici d'objectius crucials. Es podria dir que el pensament tradicional de l'esquerra igualitarista s'ha reflectit en un criteri operatiu senzill: una distribuci de la renda s millor que una altra si presenta menys dispersi de les rendes individuals entorn de la renda mitjana. s a dir el criteri de la variaci. La crisi ens ha ensenyat que en una economia que assumeix com a objectiu important l'eficincia, el desenvolupament tecnolgic accelerat i la consegent labialitat de l'estructura productiva ptima exigeixen poltiques industrials discriminadores des del punt de vista sectorial i l'obertura del ventall de rendes individuals. Si aix s aix, mantenir el criteri de la variaci condueix a una reducci de la renda mitjana, i resulta difcil sostenir que una distribuci s millor o pitjor que una altra amb independncia de quines sn les rendes mitjanes de cada una. En aquest tema la reflexi potser podria anar cap al cant de criteris que permeten dispersions en la distribuci ms grans sempre que millori el conjunt d'individus que es troba en pitjor situaci. En altres termes, una distribuci seria ms justa que una altra si, encara que les rendes individuals fossin ms disperses, els ms pobres ho fossin menys.
LES FUNCIONS DIRECTAMENT PRODUCTIVES
En aquest epgraf s'inclouen dos tipus de problemes de naturalesa molt diferent: els relatius a les inversions en infrastructura i els que afecten l'empresa pblica. Posat que ning no dubta que el sector pblic hagi de jugar un paper significatiu en el primer camp, em centrar en el segon punt que s, a ms a ms, objecte de debat poltic i econmic candent. El discurs ms generalitzat sobre l'empresa pblica fins i tot en molts sectors de l'esquerra parteix de la hiptesi que aquesta s, per la seva prpia naturalesa, menys efica que l'empresa privada. Per aquesta ra acumula prdues importants la qual cosa, unida al problema del dficit pressupostari, condueix a la conclusi lgica que cal reduir-ne la implantaci tant com sigui possible. Discurs aquest que ha condut a la prctica a una poltica generalitzada de privatitzacions tant per part de governs conservadors com socialistes, amb petites diferncies de mats. Examinem en primer lloc l'afirmaci relativa a l'eficcia ms gran de l'empresa privada en la nostra economia. Els estudis emprics disponibles no per22
L'OPIMO SOCIALISTA
meten sostenir d'una manera ntida aquesta afirmaci. Els que es refereixen a comparacions globals empresa pblica-empresa privada no sn vlids per al nostre argument ja que comparen dos agregats de composici molt heterognia i perjudicial per a l'empresa pblica donada la seva forta presncia relativa en sectors que han patit els efectes de la crisi econmica amb ms fora. Fins i tot els indicadors agregats que es fan servir sovint en aquestes comparacions canvien drsticament de sentit segons es defineixi l'empresa pblica (v.g. : incloent o excloent l'energia), i segons per a quins anys es calculin (v.g.: 1984 i 1985). Estudis desagregais comparatius gaireb no n'hi ha, per sembla fora de tot dubte que resulta difcil sostenir que AH V s ms efica que Ensidesa, que Fecsa o Sevillana sn ms eficients que Endesa o Enher, o que el sistema bancari privat ha estat gestionat d'una manera ms beneficiosa que la banca pblica. L'anlisi dels costos en termes del Pressupost de l'Estat tampoc no dna peu a sostenir la hiptesi que estem comentant. El dficit integrat de totes les empreses pbliques s entorn dels 0,4 bilions de pessetes. Es podria defensar fins i tot que se n'haurien de deduir els 0,25 corresponents a la Renfe, ja que es tracta d'una activitat que la iniciativa privada no ha desitjat mai portar a terme (tot i complir les caracterstiques teriques que la fan idnia per a la desregulaci). Per mantinguem la xifra de 0,4 bilions. Les estimacions sobre les minoracions d'ingressos, exempcions directes, subsidis i ajudes pbliques concedits a empreses privades se situen entorn dels 3 bilions anuals. Aix significa que sobre un total de 3,4 bilions, l'empresa pblica amb prou feines s'emporta 111% dada que, comparada amb les d'ocupaci, producci, exportacions, etc. generats per aquest collectiu en cap cas no permeten sostenir que s en termes relatius ms costs per a l'erari pblic que el conjunt d'empreses privades. Dels comentaris realitzats es dedueix que no s possible sostenir, si no s sobre bases metaeconmiques, la superioritat de l'empresa privada respecte a la pblica. Tanmateix, amb aix no n'hi ha prou, perqu el fet que l'empresa privada no sigui ms o menys eficient que la pblica ni justifica l'existncia o la importncia d'aquesta darrera, ni ha de servir per amagar els problemes reals que l'afecten. Hi ha una lnia argumenta!, que han fet servir sovint els defensors de l'empresa pblica, que es basa en les peculiaritats histriques d'aquesta a Espanya. El naixement de l'empresa pblica espanyola al contrari que la de la resta del mn amb l'excepci de la italiana es produeix fonamentalment sota una dictadura que persegueix l'objectiu de l'autosuficincia econmica nacional. Aix implica que moltes de les empreses neixen amb l'objectiu de proveir un curt mercat interior la qual cosa els impedeix beneficiar-se de les economies d'escala; mercat que a ms a ms t reservat grcies a un fort proteccionisme, cosa que les situa al marge de la competncia internacional. S'afegeix a aix el conegut procs de transvasament d'empreses privades amb
23
prdues al sector pblic que s'accelera als anys de la transici democrtica i amb els governs de la UCD. El resultat de tot aix s l'existncia de prctiques poc competitives, dimensions subptimes, mancana d'empreses pbliques multinacionals i una composici de l'empresa pblica poc adequada. Tot i ser certs aquests arguments, noms serveixen, tanmateix, per explicar el perqu de certes caracterstiques negatives de l'empresa pblica espanyola, que sn compartides tamb per la privada. La comprensi dels factors als quals es deu la situaci actual constitueix un coneixement til, per en cap cas no s'ha de convertir en una coartada per justificar el funcionament inadequat de les empreses pbliques quan es doni aquest. Quins sn els principals problemes que t actualment l'empresa pblica espanyola? Crec que dos i amb el seu comentari acabar la meva exposici. El primer de definici d'objectius i el segon relatiu al marc real en qu es desenvolupa la seva gesti, incloent en aquest darrer els incentius interns que genera. Un breu reps a les manifestacions pbliques realitzades per les autoritats econmiques des de la instauraci de la democrcia a Espanya permet constatar-ne la pluralitat: fomentar les exportacions, sostenir l'ocupaci, ajudar a combatre els desequilibris territorials, millorar la balana tecnolgica exterior, reindustrialitzar i un llarg etctera en qu s'ha arribat a incloure una cosa gaireb metafsica: l'exemplaritat laboral. Com s fcil admetre, una tal pluralitat d'objectius pateix de diversos defectes. En primer lloc, el seu freqent canvi, cosa que ha impedit durant llargs perodes de temps mantenir una estratgia empresarial estable. En segon lloc, la formulaci d'objectius incompatibles entre si, sobretot si a algun dels anteriors s'hi afegeix l'usual i desitjable de la rendibilitat. Finalment, l'existncia de criteris acomodables a voluntat per valorar el comportament real de l'empresa pblica: o tot es pot justificar en termes d'uns eteris objectius socials, o qualsevol gesti s defensable perqu algun objectiu de la llarga llista s'assolir cada any, i n'hi ha prou amb donar-li prioritat a posteriori. El que s'amaga darrera d'aquesta ambigitat s la mancana d'uns criteris clars i socialment acceptats sobre per qu pot ser l'empresa pblica un instrument idoni. Sembla obvi, per exemple, que no s un instrument til per dur a terme processos de redistribuci, perqu per a aix hi ha altres mecanismes ms barats i eficaos. Sembla clar tamb que si l'exemplaritat laboral es llegeix com alguna cosa ms que el compliment escrupuls de la legislaci vigent en matria de treball, aix afecta d'una manera negativa els resultats i crea una ms que discutible heterogenetat entre treballadors pblics i privats. Potser objectius parcials puguin ser la clau del naixement de determinades empreses pbliques, per exemple exportar si es tracta d'una empresa creada amb aquest fi; per en aquest cas el compliment d'aquest objectiu es reflectir en els resultats. En resum, en el cas d'empreses industrials, el
24
L'OPINI SOCIALISTA
seu origen s'ha de trobar en raons d'estratgia de la poltica industrial, i el seu objectiu difcilment pot ser altre que l'eficcia productiva. El cas de les empreses de serveis (v.g.: de transport) s una mica diferent perqu les seves xarxes solen tenir parcialment la consideraci d'infrastructura productiva en benefici collectiu. Si aix s aix, resulta clar que la seva eficcia no es pot mesurar en termes exclusius del compte de resultats. Sense cap mena de dubte la Renfe tindria menys dficit si no hagus de mantenir moltes lnies no directament rendibles, i Iberia podria millorar sensiblement els seus resultats si no programs determinats vols. En aquests casos cal separar d'una manera clara les operacions dirigides cap al mercat d'aquelles que s'imposen a l'empresa en funci de criteris politico-socials: del bon desenvolupament de les primeres n's un indicador la rendibilitat, del de les segones la bona gesti del servei, les inevitables prdues del qual caldria programar i cobrir d'una manera explcita pels Pressupostos de l'Estat. Per acusar d'ineficincia en termes de beneficis una empresa que est obligada a prestar serveis no rendibles, si ho fa al menor cost possible, s un contrasentit. En resum, el criteri podria ser la separaci ntida fins i tot comptable, amb les consegents imputacions de costos comuns entre activitats guiades pel mercat i assumides per decisi poltica, sent l'objectiu de les primeres el benefici i el de les segones la prestaci del servei al menor cost possible. Qualsevol altre criteri crec que condueix irrmdiablement a situacions de desavantatge relatiu de l'empresa pblica respecte a la privada i a l'existncia de privilegis injustificables de fort contingut corporatiu. El segon tema es refereix al marc en qu desenvolupa les seves activitats l'empresa pblica. El primer punt a assenyalar en aquest tema s l'existncia prctica de dos conjunts de restriccions legals que afecten l'empresa pblica de manera negativa en situar-la en pitjors condicions de gesti que l'empresa privada. Aquestes darreres es regulen noms per la llei privada, per les pbliques, a ms a ms de complir amb aquesta, han de satisfer regles de control administratiu i poltic. Entre aquestes darreres es podrien assenyalar prctiques tais com l'exigncia d'autoritzacions administratives prvies, el control poltic dels gestors en el propi procs de presa de decisions, interferncies del Tresor en els temes financers, freqents controls parlamentaris, etc. Les autoritats haurien d'acceptar que la legislaci general forneix prou garanties per a l'adequat control de l'activitat empresarial o, en cas contrari, haurien de canviar les lleis, limitant els controls poltics sobre les empreses pbliques a dues etapes: la definici d'objectius i poltiques globals a mitj termini, i l'anlisi exposat dels resultats i la seva avaluaci en funci del grau de compliment dels objectius definits. L'altre aspecte relatiu al marc d'actuaci de l'empresa pblica es refereix a la peculiar consideraci que eiUenen els agents socials. L'empresariat privat la considera una rmora i com a competncia deslleial sempre que no es dediqui a activitats no directament rendibles que generen economies ex25
ternes; cosa que no evita que existeixin fortes pressions patronals perqu la iniciativa pblica es faci crrec d'empreses en crisi que, tan bon punt sn reflotades un cop assumits per l'erari pblic els seus deutes, s'insisteix en que s'han de reprivatitzar donada la superior capacitat de gesti de l'empresa privada. Les centrals sindicals presenten, al contrari que a la resta del mn, les seves quotes ms grans d'afiliaci en el sector pblic empresarial, mostrant una clara tendncia a negociar amb aquest sense tenir en compte la situaci econmica de les empreses i a assolir els objectius mitjanant mesures que afecten en molts casos de manera negativa la majoria de ciutadans-usuaris. Totes dues posicions impliquen l'existncia de fortes dosis de corporativisme i afegeixen dificultats addicionals a les ja assenyalades en la gesti efica de l'empresa pblica. Aquest s un problema de cultura empresarial i sindical de difcil soluci, que enfonsa les seves arrels en la prpia histria de l'empresa pblica espanyola durant ms de quatre dcades, per que si no es fan esforos per resoldre, noms pot conduir a mitj termini a un funcionament i viabilitat pitjors de l'empresa pblica i, per tant, a reforar les posicions dels qui no hi creuen. El resultat final d'aquesta reflexi s clar. L'empresa pblica com a instrument efica tindr ms viabilitat com ms definida sigui la poltica industrial, com ms gran sigui l'acord pel que fa a quins sn els objectius per a la consecuci dels quals l'empresa pblica constitueix un instrument adequat, com ms explcitament es defineixin els seus objectius separant els orientats cap al mercat dels considerats com a collectius, com ms s'aproximin les seves condicions operatives reals a les de l'empresa privada i com ms s'acceptin els agents socials que la titularitat pblica no ha d'alterar-ne el carcter empresarial. Julio Segura Director de la Fundacin Empresa Pblica. Catedrtic de Teoria Econmica (UCM)
26
La poltica econmica de l'esquerra: crisi i revisi dels plantejaments tradicionals

Antoni Castells
INTRODUCCI
Aquest article tracta d'analitzar els plantejaments de la poltica econmica dels socialistes. Comena abordant quins han estat els punts de referncia dels socialistes quan han governat; desprs examina la crisi d'aquests punts de referncia; i en tercer lloc avana algunes reflexions sobre els nous punts de referncia que es van configurant en aquesta nova etapa.
LES IDEES TRADICIONALS DE L'ESQUERRA (ELS SOCIALISTES AL GOVERN) Durant molts anys, els plantejaments de l'esquerra, del conjunt de l'esquerra, s'han basat en tres idees fora centrals. La primera s el carcter fonamentalment positiu de les idees de progrs i d'igualtat. L'esquerra, en general, ha compartit la creena que el progrs era bo, i si es vol, una mica ms enll, que era inluctable. La histria condua al progrs. La segona idea s el paper positiu, i fins i tot protagonista, de l'Estat per assolir aquests objectius de progrs i d'igualtat. La tercera idea que ha connotai les poltiques de l'esquerra s que en aquest procs de transformaci cap al progrs i cap a la igualtat, les classes treballadores jugaven un paper fonamental.
27
Aquestes tres idees han estat el substrete dels plantejaments de l'esquerra en general. Em refereixo amb aix a l'esquerra socialista i a l'esquerra comunista, a l'esquerra marxista i a l'esquerra social-demcrata, a l'esquerra governant nrdica o de pasos com Anglaterra o Alemanya i a l'esquerra clandestina. Aquestes tres idees han estat a la base dels plantejaments d'aquesta esquerra, que s una esquerra plural, que sn les esquerres. Quan l'esquerra ha governat a l'Europa Occidental s a dir, quan els socialistes han governat han revisat aquestes tres idees. I aix ha comportat una adaptaci, probablement profunda, d'aquests plantejaments, especialment en dos sentits. En primer lloc per la revisi keynesiana. Quan han governat, el socialisme i els partits social-dmocrates han evolucionat cap a plantejaments keynesians. Tot i que el substrete segueix sent el d'aquelles tres idees, es considera compatible l'acumulaci de capital i la redistribuci de la renda. Aix suposa una modificaci important respecte a altres plantejaments, i que pensen que les dues coses no sn compatibles; que perqu sigui possible la igualtat i la redistribuci de la renda s necessari, prviament, trencar els mecanismes d'acumulaci de capital propis del capitalisme. La segona revisi s la revisi de la concepci de l'Estat. L'Estat democrtic permet el govern dels socialistes i assolir els objectius de progrs i d'igualtat. Per tant, l'Estat no s noms, ni fonamentalment, un instrument d'opressi sobre les classes treballadores, sin que s ms que aix. s un mecanisme poltic de regulaci de les relacions socials que fa possible que les classes treballadores estiguin representades i aconsegueixin uns objectius molt importants. Aquesta revisi s prpia del plantejament de l'esquerra socialista. Per, en el fons, durant aquests trenta anys de socialisme al govern (de l'any 45 a l'any 75) quan els socialistes han governat ho han fet sobre la base d'una variant de les tres idees que abans diem. Sobre la base, en primer lloc, d'un consens extens en el conjunt de la societat que el progrs i la igualtat sn dues idees positives, per les quals val la pena lluitar. En segon lloc, els socialistes han donat un gran protagonismo al paper de l'Estat, que s'ha manifestat de moltes maneres. En primer lloc, regulant l'economia; intervenint activament per tal d'aconseguir objectius que es consideraven positius (com per exemple la plena ocupaci, o la reducci de la inflaci, o el creixement de la renda). En segon lloc, l'Estat ha intervingut en la prestaci de serveis socials, que han augmentat enormement durant aquests trenta anys. En tercer lloc, l'Estat ha intervingut en l'esfera productiva, a travs de la nacionalitzaci d'empreses, participant directament en la producci dels bns i de serveis. I en quart lloc, l'Estat ha intervingut d'una manera activa en la redistribuci de la renda, en part a travs d'altres mecanismes com sn el propi sistema tributari o ajudes directes a les famlies. I el tercer element s el paper de les classes treballadores en la transformaci de la societat. Tamb ha estat present en la poltica econmica dels socia28
L'OPINI SOCIALISTA
listes quan han governat, a travs d'una figura molt tpica, caracterstica d'aquests anys, que s la del pacte social. El pacte social ha representat, d'alguna manera, l'acceptaci d'un statu quo entre els treballadors i els capitalistes per tal de fer possible l'acumulaci de capital i el manteniment d'alts nivells de benefici i, al mateix temps, la redistribuci de la renda i la millora de les condicions socials i de vida dels treballadors. Aix va ser possible no per una especial benevolncia dels uns o dels altres en fer concessions als contraris, sin perqu en la situaci poltica que es va produir desprs de la segona guerra mundial la fora de les classes socials en presncia estava suficientment equilibrada com perqu fos necessari el pacte entre elles. Aquestes sn les tres caracterstiques de la poltica econmica dels socialistes en el govern, que van permetre, durant bastants anys, assolir tres objectius relativament importants. En primer lloc, els grans objectius macroeconomies: creixement econmic, elevats nivells d'ocupaci i manteniment dels equilibris bsics en preus i en balana exterior. En segon lloc, l'extensi dels serveis socials. I, en tercer lloc, la redistribuci de la renda. La poltica macroeconmica i la poltica de rendes han estat la concreci especfica i genuna, el nucli avui qestionat de les poltiques econmiques dels socialistes quan han estat en el govern. Per una banda, amb les poltiques macroconomiques de regulaci de la demanda, de tipus fiscal i de tipus monetari s'ha tractat d'aconseguir un nivell d'activitat econmica que fes possible que no hi hagus desocupaci i que, en la mesura del possible, mantingus l'equilibri en els preus i en el sector exterior. D'alguna manera, s'ha partit del supsit que l'economia i el mercat per si sols no porten a l'equilibri, sin al desequilibri. A la desocupaci, probablement a la inflaci i al dficit en el sector exterior, a un creixement no sostingut de la renda. Perqu aquest equilibri existeixi, fa falta que intervingui el sector pblic. s al que Tobin es refereix quan parla de les falles macro-econmiques de mercat. Les poltiques de rendes, per la seva banda, apareixen lligades, d'una manera immediata, al pacte social. Per, a ms, sn necessries per assolir els objectius macroeconomies. Sense poltica de rendes no podrem assolir creixement sense inflaci, desocupaci o desequilibri al sector exterior. No seria possible. No tindrem prou instruments per aconseguir-ho noms amb la poltica fiscal i la poltica monetria. Cal alguna cosa ms. Cal que els treballadors i els empresaris es posin d'acord en uns certs objectius de creixement de les rendes. s la poltica de rendes, que ha estat lligada a la idea de pacte social en aquests pasos. Aquestes sn les caracterstiques fonamentals del perode dels socialistes al govern. Quan els socialistes, el socialisme democrtic naturalment, han governat, ho han fet sota aquestes bases i amb aquests plantejaments.
29
Tot aix ha fet possible que per referir-se a l'poca que va de l'any 45 a l'any 75, s'hagi utilitzat l'expressi de l'era socialdemcrata, o l'era keynesiana. Vol dir aix, que en aquests pasos noms han governat els partits socialdmocrates o els partits socialistes, o que necessriament s'han fet poltiques d'aquest tipus a tot arreu del mn desenvolupat? No necessriament. El que vol dir s que les idees dominants han estat les idees que han aportat l'esquerra, l'esquerra de govern. Vol dir que, en certa forma, l'hegemonia en el terreny ideolgic, en el terreny dels plantejaments, l'ha tinguda l'esquerra; i que sota aquesta hegemonia, sota aquesta iniciativa, hi ha hagut un consens ampli, que han compartit naturalment els partits socialistes o socialdemcrates quan han governat, per tamb els governs de dretes que quan han tingut ho han fet, en part, sobre les bases que acabo de dir. Voldria subratllar que durant aquest perode hi ha hagut un substrete, uns mecanismes econmics que he tractat de descriure, que han fet possible la compatibilitat entre acumulaci de capital (o creixement econmic) i redistribuci de la renda (o millora de les condicions de la vida dels treballadors). s evident, que sense aquests mecanismes econmics la compatibilitat entre aquests dos objectius no hauria estat possible. Per, a ms d'aquests mecanismes econmics, hi ha hagut dues coses ms, necessries perqu els mecanismes econmics funcionin. En primer lloc, hi ha hagut el que podrem anomenar un estat d'opini que ha fet possible la legitimaci ideolgica d'aquests objectius bsics. El conjunt de la societat acceptava que era positiu reduir les desigualtats i fer progressar l'economia. D'alguna manera, les diferncies ideolgiques eren creuades per aquesta idea acceptada per tots (pels d'un costat i pels de l'altre). I, en segon lloc, hi havia uns mecanismes de representaci social o de regulaci de les relacions socials, eficaos, que feien possible assolir aquests dos objectius. Vull dir amb aix que encara que s'hagus descobert que hi havia un mecanisme econmic prodigis que feia possible aconseguir al mateix temps el creixement i la redistribuci, aix no s'hauria aconseguit si; al mateix temps, el conjunt de la societat d'una manera extensa no hagus compartit la idea que aix era positiu i si, polticament, no s'haguessin trobat els mecanismes per fer possible que la representaci de les classes socials permets assolir aquests objectius.
LA CRISI DELS PLANTEJAMENTS TRADICIONALS
He tractat de descriure les caracterstiques del perode ms llarg (del 45 al 75) de l'esquerra al govern. L'era socialdemcrata, hem dit. L'era d'uns plantejaments socialistes relativament acceptats, implantats en el conjunt de les esquerres europees.
30
L'OPINI SOCIALISTA
A partir de mitjan els anys setanta aquests plantejaments entren en crisi. Per ser precisos, haurem de dir que la crisi, la crisi econmica i altres transformacions de les quals ara parlarem, posen de relleu que les condicions han canviat i que, per tant, els plantejaments anteriors tamb han de canviar. La sanci definitiva d'aquest fet t lloc, d'una manera ben visible, en l'etapa conservadora que s'inicia a la majoria de pasos europeus. s a dir, canvien les condicions, i han de canviar els plantejaments. Com que normalment els plantejaments canvien ms tard que les condicions, hi ha una sanci important, que s la sanci poltica dels sectors de les societats europees, que retiren en part la seva confiana a les idees i als partits d'esquerres. Per qu es produeix aquesta crisi? B, naturalment el fet ms espectacular i el ms extern s la crisi econmica i la conseqent crisi fiscal de l'Estat. Aquest s el fet ms cridaner. A partir de mitjan els anys 70 les receptes macroconomiques, d'estimular l'economia a travs de mecanismes fiscals, sembla que no funcionin. I sembla que no funcionin perqu, com desprs veurem, en bona part durant aquests anys l'atur no t un origen estrictament keynesi, de disminuci de la demanda, sin estructural i, per tant, el que cal s readaptar els salaris reals a la productivitat i no expansionar ms la demanda. Aix repercuteix a ms, com sabem, en el que s'ha anomenat la crisi fiscal de l'Estat. El menor creixement de la renda fa que augmentin les necessitats de despesa de tipus assistencial; per, en canvi, al mateix temps fa que els ingressos pblics augmentin menys que abans. Aix porta a l'augment de la pressi fiscal i del dficit pblic, molt important a finals dels anys setanta en la majoria de pasos europeus, que tenen conseqncies negatives de diferent tipus. Ara, si avui parlem de crisi de l'Estat del benestar, i si la crisi t l'abast i la importncia que t, si podem dir que la crisi va posar fi a l'era socialdemcrata, no s noms per la crisi fiscal. De la mateixa manera que diem que aquesta era no hauria estat possible sense la confluncia,'junt als econmics, de factors poltics i ideolgics, ara hem de dir que la crisi tampoc no s'hauria produt a causa noms dels factors econmics. Tamb entren en crisi els dos altres factors que donaven suport als plantejaments dels socialistes al govern. Hi ha una crisi de l'acceptaci ideolgica de les idees de progrs i d'igualtat, i tamb hi ha una crisi de l'Estat del benestar com mecanisme de regulaci social. Per qu es produeixen aquestes crisis? S'han apuntat quatre motius diferents. a) En primer lloc, a partir dels anys 70 es produeix una resistncia creixent a l'acceptaci de poltiques redistributives. Per dues raons: primera, perqu a mesura que es van fent ms importants, aquestes poltiques s'estenen cada vegada ms a l'interior de les classes mitjanes. Quan les poltiques redistributives van molt clarament des de la gent de molta renda a la gent de poca renda, est clar que la poltica s correcta i pot ser acceptada per tothom.
31
I a ms, sabem que els seus resultats sn eficaos. Per quan la poltica redistributiva l'anem introduint en esglaons mitjans de renda, estem detraient renda de gent que t un nivell de renda mitj i l'estem donant gent que t un nivell de renda tamb mitj. I aleshores hem d'anar amb molt de compte en no equivocar-nos i en utilitzar instruments estadstics i de coneixement precisos, perqu correm el risc, si no ho fem prou b, de treure renda de gent que t menys renda que la gent a qui la donem i, per tant, de fer una poltica redistributiva en sentit contrari al que perseguim. Deia que hi havia dues raons que expliquen la resistncia creixent a acceptar les poltiques redistributives. La segona s que les poltiques redistributives s'han anat convertint en cada vegada menys transparents. Els sectors socials que es veuen sotmesos a sacrificis a causa de les poltiques redistributives, no tenen tant la sensaci que estan fent un esfor de solidaritat cap a altres sectors socials necessitats. Les relacions entre els sectors socials no sn ntides, no sn directes entre ells mateixos, sin que tenen lloc a travs de l'Estat. Quan aquest Estat s tan gros, aquestes relacions s'acaben fent opaques, no s percebut que realment l'esfor es faci per afavorir uns altres ciutadans, uns sectors socials concrets, unes persones determinades amb dificultats econmiques, sin que sembla que aquests recursos siguin, en definitiva, fagocitats, deglutits, per un Leviatan, un Estat mastodntic que mai no en t prou. b) En segon lloc, hi ha l'aparici de nous agents socials. Entre els anys .40 i els anys 70, les societats industrials occidentals experimenten profundes transformacions, des de tots els punts de vista, i una d'elles s l'econmica i social. Les estructures productives es transformen. Els sectors productius ms importants dels anys 40 passen a ser uns altres als anys 70. La classe obrera industrial, que era una classe obrera molt nombrosa, molt compacta i homognia a mitjan dels anys 40 es transforma, es diversifica. El sector serveis irrumpeix amb una fora extraordinria. Vol dir aix, que apareixen uns agents socials nous, els que hi ha els anys setanta no sn els mateixos que hi havia els anys quaranta. Sn uns altres. A ms s'han transformat. Per tant, aquells mecanismes de regulaci social que aleshores funcionaven, pot ser que ara no funcionin; pot ser que ara n'haguem de pensar uns de nous. Aquells mecanismes servien per representar unes classes socials determinades; per tant, cal buscar la frmula perqu els nous agents socials estiguin representats i puguin expressar els seus interessos. c) En tercer lloc, hi ha un tercer motiu en part lligat a aquest segon, que s el canvi profund que es produeix en la visi social dels sindicats entre els anys 40 i els anys 70. Als anys 40, desprs de la gran crisi dels anys 30 i de la guerra mundial, l'Estat del benestar i les noves poltiques de benestar social van fer que per part del conjunt de la poblaci es produs una identificaci entre els sindicats i els interessos generals.
32
L'OPINI SOCIALISTA
Per una banda, vista l'experincia dels anys 30, es pensa que les poltiques reivindicatives dels sindicats, que tendeixen a augmentar la capacitat de consum de la poblaci, sn positives per a l'economia. Els sindicats ajuden a esperonar una activitat econmica que, d'una altra manera, tal vegada podria decaure. Per altra banda, als anys 40 es pensa que els sindicats fen una acci social positiva. s bo que hi hagi grans concentracions de treballadors, capaces d'oposarse a les grans concentracions empresarials i de contrapesar el seu poder. Finalment, durant aquesta poca es pensa que els sindicats lluiten per aconseguir drets socials generalment acceptats: condicions de treball, salaris mnims, igualtat en el treball entre els diferents sexes i les diferents races. Sn drets socials que beneficien el conjunt de la societat; que sn mpliament compartits. Aix fa que es vagi gestant una identificaci entre les reivindicacions dels sindicats i els interessos collectius, del conjunt de la societat. Ara b, a partir dels anys 70 i segurament abans hem de ser conscients que aquesta identificaci, com a mnim, s'esquerda, s'afebleix. Hi ha una modificaci de la visi social que t el conjunt de la societat del paper dels sindicats. Per qu es produeix aquesta modificaci? Primer, per la internacionalitzaci de l'economia. El creixement de la renda no el determina noms el consum intern; tamb depn de l'augment de la demanda externa. s ms, pot donar-se el cas que un augment del consum intern provoqui serioses dificultats a l'economia d'un pas (el cas de Frana amb l'experincia socialista) si no va acompanyat del creixement de l'economia en altres pasos. Segon, pel salt tecnolgic que fa que la competncia no tingui lloc noms a nivell nacional, sin a nivell internacional. Els monopolis nacionals passen a ser, en el millor dels casos, empreses competitives a nivell internacional, que s positiu potenciar. Finalment, perqu durant aquests anys apareixen nombrosos grups socials que defensen els seus drets laborals al marge, i de vegades en contra, del moviment obrer tradicional. s la lluita per la igualtat de les dones al treball, al capdavant de la qual hi ha, tant o ms que els sindicats, el moviment de dones. Sn les lluites per la qualitat de vida que, en molts casos xoquen directament amb els interessos dels treballadors, perqu posen en qesti activitats productives determinades. s el cas, tamb^ de les associacions de consumidors, de tot el moviment de consumidors. s el cas, en alguns pasos, dels drets dels immigrants. I s, sobretot, des de mitjan els anys 70, el cas dels aturats. Perqu s cert que els seus interessos sn assumits pels sindicats d'una manera prioritria, per tamb s cert que l'atur posa de manifest l'existncia d'un sector que t uns interessos i pot tenir uns problemes diferents, i en alguns casos objectivament contradictoris, dels dels treballadors ocupats. Aix esquerda, com a mnim esquerda, el paper dels sindicats i afebleix la seva capacitat de representaci.
33
d) I en quart lloc, es produeix tamb un canvi en els valors socials. Deia abans que des de la postguerra hi havia un consens ampli en el valor positiu de les idees de progrs i d'igualtat. I de l'eficcia de l'acci collectiva, de l'acci pblica, per aconseguir aquests grans objectius. En bona part, aquesta situaci es modifica a partir de mitjan els anys setanta, i s lgic que sigui aix. Les profundes transformacions socials i culturals que han tingut lloc durant tota aquesta etapa, noms hem de pensar en Ics proftmdssimes transformacions culturals dels anys seixanta per exemple, no podien tenir lloc sense deixar una empremta profunda en l'escala de valors de la societat. Naturalment aquestes modificacions, en part, estan condicionades per motius scio-econmics. Per hem de fugir demecanicisme estret de dir: el progrs econmic determina els valors ideolgics i socials. Hi ha tamb unes modificacions culturals, canvis en els modes de viure, en els hbits, en els comportaments... Apareixen uns nous valors que, en principi, podrem dir que contraposen el cicle privat el que s'ha dit el cicle privat al cicle pblic. El retorn a la vida privada i a l'individualisme per contraposici al que era una certa aspiraci a la solidaritat, a l'acci collectiva i a la igualtat. Hem de fugir de valoracions maniquees davant d'aquest retorn a l'esfera privada, per contraposici a la pblica, i d'aquest auge de l'individualisme, d'aquest esclatament de valors individuals. s evident que tamb t aspectes positius. En el fons s l'expressi d'un major nivell econmic i cultural. Aquesta expansi dels valors individuals es tradueix, tamb, en la voluntat d'assolir una major participaci, una major iniciativa i una major autonomia personal com a resultat de la major confiana en les prpies possibilitats. Es tradueix en la voluntat d'aconseguir una millor qualitat de vida, de vegades posant en qesti el que se suposava que eren les virtuts indiscutibles del progrs, o d'un cert tipus de progrs. Per tant, hi ha una transformaci, que jo crec que s important, d'all que abans diem que eren elements bsics del consens ideolgic. Seria un error adoptar una actitud merament defensiva davant d'aquest esclat de nous valors. El socialisme ha de tractar de veure, precisament, quins sn els aspectes positius d'aquests valors per tal d'incorporar-los al seu projecte.
LA REVOLUCI CONSERVADORA
A partir de mitjan els anys 70, t lloc, doncs, una profunda transformaci, que hem d'acceptar que dna lloc a la prdua de l'hegemonia de l'esquerra, i a la fi del que anomenvem l'era socialdemcrata. Apareix el que s'ha anomenat la revoluci conservadora. Es qestionen els vells paradigmes, els vells plantejaments que abans semblaven generalment acceptats.
34
L'OPINI SOCIALISTA
Les poltiques conservadores no accepten el consens general sobre les idees d'esquerra. Formulen els seus plantejaments d'una manera molt ms agressiva; si es vol, amb molta ms confiana en el seu propi projecte; posen en qesti no solament les poltiques econmiques, o uns certs accents de les poltiques econmiques, sin tamb els suports ideolgics i poltics en qu aquestes es recolzaven. Les posicions conservadores sn diferents de les que hi havia durant els anys 50, 60 i primers 70. Aquesta revoluci conservadora t, doncs, unes caracterstiques especials. Podem destacar-ne tres aspectes bsics. En primer lloc, suposa un trencament del consens, un apartament radical del consens que havia estat en la base de les poltiques de la postguerra. En segon lloc, t un fort component ideolgic. Hi ha un gran fervor ideolgic en els plantejaments conservadors a partir d'aquests anys. I en tercer lloc, no s noms el qestionament de determinats aspectes o, com deia abans, de determinats accents de les poltiques que feia l'esquerra, sin que significa un qestionament global: de les poltiques macroconomiques, del paper de l'Estat, de les poltiques redistributives, de les poltiques de rendes, de la capacitat d'intervenci dels sindicats. En qu es basen aquestes poltiques conservadores? Yarrow deia recentment que els conservadors moderns han aprs dues llions del passat. En primer lloc, els conservadors diuen que les poltiques redistributives tenen uns costos, en forma de menor creixement econmic, molt ms alts dels que fins ara pensvem i que, per tant, cal revisar-les. En segon lloc, els conservadors diuen que han aprs una altra lli del passat. I s que el fet que el mercat tingui falles, no significa que el sector pblic no les tingui; tal vegada, diuen, el sector pblic encara ho fa pitjor. El fet s que sobre la base d'aquestes, i d'altres, llions del passat la revoluci conservadora es projecta en tres lnies d'atac fonamentals que qestionen fins a l'arrel el que eren els eixos de les poltiques socialistes o social-dmocrates. En primer lloc, hi ha la reacci antikeynesiana, que dins del camp del pensament econmic t un exponent clar en els plantejaments montaristes i en altres plantejaments com la teoria de les expectatives racionals, que qestionen la convenincia de la intervenci de l'Estat en la regulaci de l'activitat econmica. En segon lloc, la reacci antiestatalista, que ha propugnat la privatitzaci i la desregulaci de l'activitat econmica, reduint la participaci de l'Estat en l'activitat productiva i en la prestaci de serveis. I en tercer lloc, la reacci antiigualitria. La revoluci conservadora ha tingut uns efectes importants. No solament ha estat portada a terme pels governs conspcuament conservadors; els plantejaments propis de la revoluci conservadora han impregnat les poltiques de tots els governs, fins i tot els progressistes. Podem dir que hi ha hagut un consens generalitzat, a dreta i esquerra, per reduir la inflaci, incrementar la productivitat amb mesures d'austeritat fiscal, no utilitzar, o utilitzar
35
molt poc, la poltica fiscal amb finalitats de tipus expansiu, adoptar mesures de restricci monetria i, en general, afavorir en diferents formes la desregulaci de l'activitat econmica.
L'ESQUERRA I LA REVISI DE L'ESTAT DEL BENESTAR I aquest s el punt en qu ens trobem en el moment en qu l'esquerra es pot plantejar quines sn les seves perspectives. Al meu entendre, s convenient adoptar una actitud de revisi, per no de claudicaci, dels plantejaments tradicionals, davant de la revoluci conservadora. I en aquest sentit s bo tenir en compte que moltes vegades, darrera dels plantejaments pretesament tcnics i cientfics, s'amaguen actituds ideolgiques i cal fer un gran esfor per separar precisament el que sn les dades i els resultats reals del que sn els punts de partida ideolgics i els judicis de valor. L'actual Premi Nobel d'economia, Robert Solow, que s un economista keynesi americ, un keynesi convencional, deia recentment que, en realitat, l'objectiu fonamental de la poltica de Reagan no s aconseguir grans resultats macroeconomies en la lluita contra la desocupaci, o en el creixement econmic, o en reduir la inflaci. Solow deia que ell aix no ho ha cregut mai i que, en concret, va tenir l'experincia, quan era conseller de Kennedy, que els resultats macroeconomies interessaven relativament poc. bviament, aix no vol dir, deia Solow, que els governs siguin felios quan empitjoren els resultats macroeconomies, per en general els importen relativament poc. I acabava subratllant: el que realment hi ha al darrera de les poltiques conservadores, i concretament de la poltica de Reagan, s la distribuci de la riquesa i del poder. I el programa dels conservadors s, i sempre ha estat, la redistribuci de riquesa en favor dels ms rics, i de poder en favor dels ms poderosos. Aix s el que hi ha al darrera de les poltiques conservadores. Des de l'esquerra e| pressupost ideolgic de partida s exactament exactamentel contrari. El que hi ha al darrera de les poltiques socialistes ha de ser, precisament, tamb la distribuci de riquesa i de poder en favor dels menys rics i dels menys poderosos. I naturalment aix afecta de manera determinant la poltica que es pot seguir. Perqu, com tamb diu aquest mateix Premi Nobel, nosaltres sabem, a partir del nombrs treball teric que hem elaborat, que els models dinmics ms raonables tenen moltssimes sendes d'equilibri. Sovint hi ha un conjunt de solucions tcniques possibles, i l'elecci de quina d'aquestes sortides utilitzarem no s un problema tcnic, perqu n'hi ha moltes; s un problema de creences i, per tant, de plantejaments ideolgics. s en aquest punt que ens hem de situar, per abordar la revisi crtica dels nostres postulats tradicionals. Especialment, en tres temes que a mi em semblen fonamentals.
36
L'OPINI SOCIALISTA
En primer lloc, la revisi crtica de la validesa de les poltiques macroconomiques. Aquest s un tema fonamental. Les poltiques keynesianes revisades, si es vol, i en un nou marc segueixen sent tils per fer crixer l'economia i per evitar la desocupaci? La segona qesti s la validesa de les poltiques redistributives. Continua sent un objectiu desitjable la lluita per la igualtat? I si ho s, quines sn les poltiques que podem dur a terme per aconseguir uns majors nivells d'igualtat, les tradicionals? Les tradicionals revisades? Unes altres? Ens ho hem de plantejar. I la tercera gran qesti, ms instrumental en relaci a aquests dos grans objectius, per fonamental, s la de quins instruments hem d'utilitzar per aconseguir aquests objectius. Segueix sent necessria una forma de pacte social? Una forma d'acci collectiva dels agents socials a travs dels seus mecanismes de representaci?
L'ESTAT I L'OCUPACI:
LA FUNCI DE LES POLTIQUES MACROECONOMIQUES
Naturalment, s cert que la crisi va posar en qesti les poltiques keynesianes d'arrel tradicional. Per una srie de raons, a mitjan dels anys setanta la poltica expansiva de tipus fiscal, d'impuls fiscal sobre la demanda, va tenir conseqncies contraproduents en forma d'augment de la inflaci, del dficit exterior i, finalment, de la desocupaci. Aix s cert. Els estudis posen de relleu que, efectivament, una bona part de l'atur no era aleshores un atur d'origen keynesi, de falta de demanda, sin un atur estructural o clssic, en el sentit que el salari real havia crescut massa en relaci a la productivitat. Per tant, havien de crixer menys els salaris reals el que exigia un esfor de contenci salarial, que es va fer a tots els pasos i havia de crixer ms la productivitat el que exigia adoptar mesures d'oferta, o mesures d'esperonament i de creixement de la competitivitat i de la productivitat. Ara b, aquesta explicaci s simplista, i no solament simplista sin que s falsa, als anys vuitanta. Als pasos europeus s'han contingut els salaris reals, ha augmentat la productivitat i en canvi no ha augmentat l'ocupaci. O no ha augmentat significativament. Per tant, sembla difcil admetre que la causa de la desocupaci s plenament atribuble al fet que el salari real s massa alt i cal seguir-lo disminuint, o que hi ha poca productivitat en el treball i, per tant, cal seguir adoptant mesures tendents a augmentar la productivitat i la competitivitat. En canvi, experincies dels anys vuitanta mostren que pasos que han dut a terme poltiques expansives de demanda, notriament el cas d'EEUU, han tingut resultats positius en termes d'augment de l'ocupaci. Encara que diguin el contrari. La Sra. Thatcher diu que no creu que la poltica del govern
37
pugui crear ocupaci, i Reagan diu el mateix, per el fet s quelcom subratlla Tobin, des de la tomba, Keynes s'ha venjat de Reagan, i ha resultat que els xits de Reagan han estat a conseqncia de l'encert de les prescripcions keynesianes. s cert que no es pot traslladar mecnicament l'experincia de Reagan, l'experincia dels Estats Units, als pasos europeus alladament. s cert. Perqu Estats Units s un pas d'unes dimensions molt ms grans, amb un grau d'obertura de l'economia ms petit que cada un dels pasos europeus agafats alladament i amb una divisa, el dlar, que t una acceptaci internacional que no tenen la d'alguns pasos europeus. Tot aix li permet dur a terme poltiques d'expansi que poden tenir efectes contraproduents ms digeribles que en altres pasos europeus. Per aix no treu que l'experincia d'aquests anys mostri que la poltica expansiva t resultats. En aquest context, el que al meu entendre es posa de relleu s que avui a Europa estem davant de dos possibles escenaris. Un s l'escenari actual, vigent, que pot continuar. s un escenari fonamentalment conservador. Ho s perqu els grans pasos europeus estan governats per partits conservadors (Anglaterra, Alemanya, Frana, en part Itlia) i perqu els que no ho estan, en part es veuen obligats a seguir la iniciativa que indiquen els grans pasos. En qu es basen aquestes poltiques? En primer lloc, en posar l'accent, fonamentalment, en les poltiques tendents a contenir els salaris reals i millorar la productivitat. El que podrem dir, d'una manera ltimament convencional, en les poltiques pel costat de l'oferta i no pel costat de la demanda. En segon lloc, en l'acceptaci d'uns alts nivells de desocupaci i de resignaci davant d'aquest fet. La qual cosa comporta i s la tercera carac^ terstica d'aquest escenari, l'acceptaci que l'Estat del benestar s'ha de mantenir. Passada la primera etapa de fervor ideolgic, en la que s'arribava a defensar el desmantellament total de l'Estat del benestar, la dreta accepta que seguir existint, precisament perqu seguiran existint nivells elevats de desocupaci. Es tracta d'un Estat del benestar retallat, especialment en l'esfera de l'activitat productiva, esterilitzat en la seva capacitat d'intervenci en la regulaci de la^ demanda per, en canvi, vigent per l'activitat assistencial que ha de continuar desplegant i que s absolutament necessria per mantenir en unes condicions de vida mnimament dignes els sectors creixents de poblaci que viuen en situaci d'atur i de marginaci. Aquest escenari es caracteritza, tamb, perqu dna molta importncia a dos tipus de factors limitatius: el dficit pblic, la qual cosa fa que s'adopti una actitud de gran cautela davant de qualsevol tipus de poltica fiscal expansiva, i la inflaci, el que condueix a una gran prudncia davant de qualsevol temptaci, tamb de tipus expansiu, especialment en el camp de la poltica monetria. I en darrer lloc, hem de dir que aquest escenari compta amb uns certs recolzaments terics en el mn del pensament econmic, molt superiors dels
38
L'OPINI SOCIALISTA
que tenien els plantejaments molt fortament ideologitzats de dretes fa vint anys. Aquest recolzament, teric s important en el terreny del pensament econmic, avui, la batalla important es lliura entre aquells que abans diem els keynesians moderats, com Solow, o Tobin, o els ms eclctics, com Dornbusch o Blanchard, per una banda, i els que ja no sn keynesians, per una altra. Aix no passava fa deu anys i fa quinze anys, quan l'acceptaci del keynesianisme anava aparellada a l'acceptaci de l'Estat del benestar i existia consens entre la dreta i l'esquerra. Avui, aquest consens est qestionat. Hi ha uns corrents molt importants que l'han trencat. El dels economistes de les expectatives racionals i de la macroeconomia neoclssica, que tenen un gran pes en el mn acadmic, o el que propugna algunes formes de capitalisme popular aquest que la senyora Thatcher defensa; diu que a Anglaterra hi ha, en aquests moments, ms accionistes que no pas afiliats sindicats. Davant d'aquest escenari, penso que podem propugnar un escenari progressista. Responsablement progressista, si es vol moderadament progressista, per un escenari progressista. Que ha de tenir present, naturalment, que en part l'expansi econmica i la reducci de la desocupaci passen per l'adopci de mesures pel costat de l'oferta, que tendeixin a millorar la relaci salari real-productivitat. Per que tamb exigeixen una certa poltica d'expansi de la demanda, una certa poltica expansiva. Per tant, es tracta d'un escenari que significa actuar en les dues direccions. En la direcci de les poltiques d'oferta i tamb en la direcci de les poltiques de demanda. Una mica irnicament Blanchard deia que la combinaci d'expansi fiscal i de poltica de supply side, de poltica de l'oferta, prpia del reaganmics (de la poltica de Reagan), era una bona recepta per a tenir en compte a nivell europeu. Ara b, cal ser conscients dels forts condicionants que t aquesta opci. En primer lloc, cal evitar que l'expansi de la demanda es tradueixi en increments substancials del salari real en relaci a la productivitat. Per tant, cal que hi hagi un consens social, un pacte social, per tal de garantir que l'expansi de demanda no es traduir, precisament com va passar a mitjan els anys setanta, en una expansi excessiva dels salaris reals i, per tant, finalment de la inflaci. En segon lloc, hi ha un altre condicionant important. Cal evitar que aquest increment de l'expansi de la demanda es tradueixi en una situaci insostenible des del punt de vista del sector exterior, que s el que va passar en l'experincia francesa de primers dels anys vuitanta. I per tant cal la collaboraci internacional. Sense una acci conjunta europea d'aquest signe, aquesta poltica s difcilment practicable. En tercer lloc, cal evitar que aquesta expansi de la demanda es tradueixi en un excessiu dficit pblic. Per tant, s important que aquesta poltica la duguin a terme els pasos en qu l'ajust fiscal estigui ms avanat, que no tenen tants problemes de dficit pblic, dins del context europeu en qu ens
39
estem bellugant. I probablement, aquestes mesures d'expansi de la demanda de tipus fiscal han de tenir unes connotacions lleugerament diferents de les que havien tingut tradicionalment les poltiques d'ajust fi, que actuaven ms aviat sobre el consum pblic, amb efectes sempre retardats. Probablement s qesti de pensar que una poltica fiscal d'aquest signe, en part, ha de donar ms importncia a la inversi pblica i als impostos, a travs de les reduccions d'impostos, i no tanta, en canvi, a la despesa consuntiva. El que s innegable s que avui el fracs de les poltiques conservadores en la reducci de l'atur obre una perspectiva, que en el fons s'acaba concretant en la possibilitat que Europa (en l'mbit geogrfic europeu, no en el d'un sol pas) pugui dur a terme alguna poltica concertada de tipus expansiu que permeti reduir la desocupaci. Ara, avui a Europa els grans pasos sn encara pasos amb governs conservadors i, per tant, una iniciativa d'aquests tipus difcilment sortir d'aquests governs. Ha de sortir de les files del socialisme europeu. I qui millor pot representar el socialisme europeu en les rees comunitries s, possiblement, el socialisme espanyol, que a ms t el problema de desocupaci ms important. Per tant, jo crec que aqu hi ha una gran iniciativa a propugnar, que emmarca les perspectives de la poltica econmica socialista, i que la podem propugnar els socialistes.
LA VIGNCIA DE LES POLTIQUES REDISTRIBUTIVES
La segona gran qesti a la qual ens hem de referir s la de les poltiques redistributives i la seva vigncia. L'atac de la revoluci conservadora a les poltiques redistributives es planteja en tres fronts, cada un dels quals apareix una vegada superat l'anterior. El primer front es basa en l'argument que les poltiques igualitries sn innecesries. La poltica conservadora, els arguments conservadors, molt ideologitzats en aquest sentit, diuen que no cal dur a terme poltiques igualitries, b perqu ja hi ha igualtat b perqu la desigualtat s bona. En contra d'aquest argument crec que es pot demostrar, en molts casos, que aix no s cert, i que no hi ha igualtat, sin que hi ha desigualtat i que aquesta desigualtat tendeix a crixer sense l'acci del sector pbic. El segent front s que les poltiques redistributives tal vegada no sn innecessries, ja que efectivament hi ha desigualtat, i la desigualtat no s bona, per que sn ineficaces perqu no la redueixen. I no la redueixen b perqu no tenim els instruments adequats per fer-ho, b perqu no podem actuar igualitriament sobre totes les diferents magnituds (per exemple, la renda, la riquesa o el benestar) alhora. El segon argument conservador diu: no s veritat que no hi ha desigualtat per, en canvi, l'acci del sector pblic no redueix aquesta desigualtat. Per tant, no cal que intervingui el sector pblic per reduir la desigualtat. Aquesta tamb s una argumentaci a la qual els
40
L'OPINI SOCIALISTA
fets no donen suport. Les dades ms aviat semblen demostrar que el ratio entre les rendes ms altes i les rendes ms baixes, abans de l'acci del sector pblic, s bastant ms elevat que desprs de l'acci del sector pblic. I que progressivament, si anem incorporant primer els impostos, desprs les transferncies, desprs les despeses en serveis pblics, es van reduint les desigualtats. Per tant, l'acci del sector pblic no sembla ser absolutament inefica. I el tercer front, una vegada superats aquests dos, es basa en l'argument que tal vegada s veritat que les poltiques redistributives no sn innecessries ni tampoc no sn ineficaces, per en canvi sn perjudicials, contraproduents, en termes de creixement econmic. Major redistribuci comporta menor creixement econmic. Aquesta tercera argumentaci tamb s, com a mnim, discutible. Les dades no semblen demostrar que els pasos amb ms esfor redistributiu ho hagin pagat en forma de menor creixement. Si agafem llargs perodes de temps, no hi ha una correlaci a nivell de pasos entre major esfor redistributiu i menor creixement econmic. Tampoc no hi ha la correlaci inversa; tampoc un menor esfor redistributiu comporta major creixement. Tamb s molt discutible l'existncia d'aquesta relaci inversa des del punt de vista teric. Especialment en el terreny de l'efecte desincentivador que uns majors impostos tenen sobre el treball, que s el tema que ms s'ha estudiat. s bastant discutible, perqu s cert que hi ha l'anomenat efecte substituci que fa que la gent treballi menys quan se l'imposen ms impostos, per tamb s cert que quan a la gent se li posen ms impostos t menys renda i, per tant, tendeix a treballar ms. Per tant, el primer que s'ha de fer amb l'argumentaci conservadora en el terreny de la crtica de la igualtat s posar de relleu que, en part, s una crtica ideolgica. I a continuaci, aix s, abordar una revisi crtica dels nostres plantejaments. No fer una defensa numantina del que s'havia fet fins ara, sin una revisi crtica dels plantejaments de les poltiques redistributives tal com havien tingut lloc. Una revisi crtica passa per millorar l'eficcia redistributiva dels serveis pblics i per fer ms ntids els efectes de les poltiques redistributives. Els serveis pblics no tenen noms un efecte redistributiu. En part els serveis pblics es presten perqu els pot prestar millor el sector pblic que el sector privat. Per tant, tampoc no ens hem de desesperar si alguns serveis pblics no sn redistributivament tan bons com voldrem. En tot cas, sembla que s millor que els serveis pblics, els ms tpics, els presti el sector pblic que no el sector privat. Ara, tamb s desitjable que tinguin efectes redistributius; i sembla demostrat, alguns estudis ho demostren, que els efectes redistributius dels serveis pblics, en alguns casos, sn petits. No tinc dades concretes del cas espanyol perqu, entre altres coses, l'estimaci de com aix afecta els diferents esglaons de renda s bastant complicada per, en el cas angls, per exemple, que est bastant estudiat, est de
41
mostrat que molts dels serveis pblics afavoreixen ms la g^nt de renda alto que la gent de renda baixa. Fa poc tenia ocasi d'examinar un estudi recent d'Anglaterra que demostra, per exemple que els subsidis per serveis d'autobs i per serveis de ferrocarril, afavoreixen clarament ms la gent de renda alta que la de renda baixa. Si mirem, per exemple, els efectes dels serveis pblics en educaci universitria i en educaci superior, tamb afavoreixen ms la gent de renda alta que no la de renda baixa. L'educaci secundria i el servei pblic en sanitat estan justet en una posici neutral redistributivament. Per entendre'ns, la despesa per cpita que percep una persona de renda alta, del 20% de renda ms alta, s aproximadament la mateixa que la despesa per cpita que percep una persona de renda baixa, del 20% de la gent de renda ms baixa. En canvi, l'educaci primria est justet per per sota; en aquest cas afavoreix una mica ms la gent de renda baixa. I els subsidis als habitatges de lloguer afavoreixen ms clarament els de renda baixa. Per s l'nic servei pblic que a Anglaterra s clarament redistributiu; s l'nic. Els altres no ho sn. B, aqu ens feria falta disposar d'un estudi d'aquestes caracterstiques. Realment hom t dubtes que la universitat, per exemple, sigui un servei pblic redistributiu. Est clar que no esperem, noms, que sigui redistributiu. Tamb la tindrem per altres coses, la universitat. Per, a ms, ha de ser ms redistributiva del que s. I probablement en els altres serveis pblics ens trobarem en situacions similars. Aquest s un gran repte que tenim plantejat, que haurem d'abordar des d'una doble perspectiva: per una banda, pel que fa als beneficiaris, atacant d'una manera ms directa les desigualtats, a travs de sistemes de taxes, probablement, i de subvencions als beneficiaris directes; i, pel que fa als mecanismes de provisi, evitant l'excessiva burocratitzaci de les formes de prestaci de serveis, la qual cosa comporta evitar l'excessiva centralitzaci i la creaci de condicions de mercat, que no vol dir la privatitzaci del servei. Moltes vegades es produeix una confusi entre privatitzaci i creaci de condicions de mercat. La menor titularitat pblica no necessriament vol dir ms eficincia en la provisi, millors condicions de mercat. La titularitat pblica pot ser perfectament compatible amb l'existncia de condicions de mercat. Recentment hi ha l'exemple d'alguns processos de privatitzaci a Anglaterra, que no han millorat les condicions de mercat i de competncia sin que simplement han deixat el servei a mans d'un monopoli privat.
CONCLUSIONS
Les perspectives de revisi de les poltiques tradicionals de l'esquerra sn les de donar un major mfasi a les poltiques macro-conomiques contra la
42
L'OPINI SOCIALISTA
desocupaci, i aix noms pot tenir lloc a travs d'una poltica concertada d'escala europea, i per una revisi de les poltiques redistributives, revisi que es pot dur a terme sense necessitat de desqualifcar-les o d'eliminar-les. L'obtenci d'aquests objectius una major ocupaci, una major redistribuci, una major igualtat comporta uns certs instruments i una certa forma d'aplicar-los. Avui, significa la refimdaci, la fundaci de nou, la reformulado, d'un nou pacte fundacional de l'Estat del benestar. Naturalment, aquest pacte fundacional s'ha de fer entre aquells agents socials que estan implicats en aquesta transformaci i, per part de l'esquerra, dels socialistes, s'ha de donar un gran protagonisme als sectors socials que s'aspira a representar, entre els quals la classe obrera tradicional juga un paper destacat, i tamb aquells nous agents socials que s'han anat incorporant a un projecte de progrs i de transformaci social. I aix ens condueix a un tercer gran repte, en el qual ara no entrar, per que em sembla fonamental, que s de el de quina forma tot aix es pot articular a travs d'una aliana, a travs d'un pacte, entre aquests agents socials de progrs. Antoni Castells Professor d'Hisenda Pblica de la Universitat de Barcelona
43
El projecte socialista davant el repte de la crisi

Manuel Ventura
Crec que ha estat greu, fins ara, el fet que tots hem estat parlant contnuament de la crisi, la crisi en la qual ens hem educat, en qu hem desenvolupat la nostra activitat poltica. Hem patit la sensaci de viure sota un gran pes, el pes cultural de la crisi, la gravetat de la qual generava una certa parlisi en el debat i en la reflexi, i la durada de la qual ha estat ms gran encara que la prpia crisi econmica. Perqu aquesta crisi estava caracteritzada per una destrucci neta d'ocupacions, per una contracci de l'activitat i per una inflaci alta, de dos dgits, i avui dia parlem de creixements de l'ordre de quatre punts, un IPC de l'ordre de cinc i de creaci neta d'ocupaci. Ens podem treure del cap una mica aquesta llosa cultural i parlar de les crisis amb minscula que ens esperen en el futur. Aix exigeix una mica de frescor intellectual, de gimnstica, d'adaptabilitat. Qualsevol discussi sobre poltica econmica es tradueix, en el fons, en una discussi referent a quant es creix, com es creix i com es reparteix el pasts, com es reparteix la riquesa, el creixement d'un pas. I des d'aquest punt de vista, crec que, per veure les alternatives, els camins possibles com a mi m'agrada dir les alternatives tcnicament possibles i polticament desitjables, haurem de partir d'algun model de referncia. Per comenar, els socialistes hem d'estar d'acord en el fet que on hem de mirar, com a model de referncia, s a Europa.
EUROPA COM A REFERNCIA ECONMICA

Sens dubte, Europa no t una homogenetat de sistemes econmics, de sistemes de serveis pblics, de benestar social, que la facin un model homogeni, compacte, per si que s veritat que t senyals comuns d'identitat, des del punt de vista poltic, cultural, de poltica econmica, etc., que la diferen44
L'OPINI SOCIALISTA
cien clarament d'altres models que a vegades es proposen com a referncia. Notablement, el model nord-america o el model del Pacfic, el Jap, Corea. L'escenari espanyol, en poques paraules, dissenya per si mateix tot un programa poltic per als socialistes. La riquesa d'aquest pas es reparteix aproximadament de la segent forma, punt ms, punt menys: les rendes del treball s'emporten cinc punts menys que la mitjana de la CEE; les rendes del capital s'emporten quinze punts ms, i l'Estat s'emporta aproximadament deu punts menys. Aquest escenari provoca rpidament propostes sobre l'horitz d'objectius que els socialistes d'aquest pas han d'intentar aconseguir. La veritat s que aquesta situaci ens ha sorprs amb el cap ple de discursos vells. L'esquerra tenia un dogma, un catecisme, que explicava la realitat i generava la tensi per aconseguir l'hegemonia d'una classe sobre una altra en el futur, i, de sobte, aquest discurs s'ha descompost fora. Sens dubte, hi ha una desagregaci diferent en la societat, i, a vegades, per aquesta mena d'orfandat intellectual de qui veu que el seu discurs est pansit, demanem prestats discursos que sn, a la prctica, miratges, producte a vegades d'una hegemonia cultural d'idees produdes des de la dreta. En aquest sentit s curis observar com persones que es reclamen de l'esquerra realitzen propostes poltiques basades en concepcions en qu s'ha substitut l'estratificaci social fonamentada en les classes per una altra en la qual t molt ms pes la diferenciaci producte-consumidor, home-dona, etc., recollint fins i tot les implicacions perilloses de suposar la societat estratificada en tres teros. M'aturar, amb forada brevetat, en aquest assumpte perqu em sembla d'especial transcendncia. Esquemticament, l'assumpte giraria al voltant de la idea que la societat no est fonamentalment polaritzada en dues classes amb interessos diferenciats sin en tres teros, el primer dels quals, compost per persones econmica, poltica i socialment poderoses es defensa a si mateix: el segon, compost per certs professionals i assalariats (sindicats, es matisa) seria defensat pels sindicats, i el tercer, format per desocupats, jubilats, precaris, no articulats, seria defensat per l'Estat. Curiosament, encara que no s'insisteix molt en aix, aquest tercer ter no seria defensat per l'Estat del primer ter poders, sin del segon, del ter sindicat, els interessos del qual, se subratlla, sn contradictoris amb els dels parats, jubilats i marginats. Aix,v quan es pretn modificar la legislaci referent al dret de vaga, s'alludeix a la necessitat que l'Estat protegeixi la ciutadania dels propis sindicats, per definici corporatius i, per tant, oposats als interessos generals. Les implicacions d'aquest discurs ens portarien a qestionar l'anomenat Estat del benestar, en el sentit que no tindria sentit el pacte entre el sistema i el moviment obrer, en el qual un accepta les regles del joc democrtic no violent i l'altre garanteix universalment certs bns i serveis mnims, sin que parlarem de l'Estat benefactor, un Estat que protegeix els marginats per pura
45
filantropia, en el cas de l'esquerra, o per evitar la violncia social i la ruptura del consens sobre la democrcia, en el cas de la dreta. s davant d'aquest discurs que hem d'articular des de l'esquerra un discurs nou, no dogmtic per genunament progressista, en comptes de caure en la trampa de donar com a inevitable que els interessos dels treballadors organitzats sn contradictoris amb els dels joves o desocupats. Sincerament penso que si aquesta part de la renda nacional que avui s'emporten els salaris es reparts entre tots els treballadors, disminuint salaris, repartint jornades, etc., continuaria sent legtim que els treballadors aspiressin, d'una banda a augmentar la seva participaci a la renda, i de l'altra, que l'Estat tamb l'augments. Per qu? Perqu sorri en una situaci desigual. D'una banda als sindicats se'ls pot cridar a una taula per consensuar amb ells certes poltiques, de renda, etc., i els sindicats disciplinen els seus membres, per aix no es pot fer, pel que sembla, amb la CEOE. s a dir, es parteix de la base que la CEOE no disciplinar els seus membres de tal forma que l'excedent empresarial, per exemple, es congeli o es reparteixi. Per tant, s perfectament compatible la defensa, per part dels sindicats, de la posici dels treballadors que tenen ocupaci, amb una defensa de l'augment de la participaci de l'Estat en l'activitat econmica i, a ms a ms, no s contradictria amb els interessos dels desocupats. Primer, perqu aquests desocupats, aquestes persones precries o jubilades rebran els serveis pblics que l'Estat pugui donar, i segon perqu, com s'ha reconegut aquest any, s aquesta activitat, aquesta reivindicaci sindical al voltant, per exemple, del set per cent, sense posar les mans en cap ferida, la que ha perms un augment de la demanda, del creixement, i, per tant, de l'ocupaci. Seria interessant, per cert, reflexionar sobre el fet que, potser, el que les rendes hagin pujat aquest any el 6,8% sigui conseqncia de qu els sindicats hagin reivindicat augments salarials d'aquest ordre. Vull dir que la posici sindical en aquest pas, ara mateix, s fonamental a l'hora de definir les tendncies d'evoluci de l'economia. No m'estendr en el tema del sector pblic. Noms dir que tenem tamb en aix un discurs vell. Havem aprs que la propietat de l'eina era l'instrument nic d'explotaci. I aix, evidentment, no s cert. Probablement estigui tan explotat un petit botiguer, un empresari autnom, com un treballador assalariat. s a dir, la propietat no s, almenys, l'nic instrument d'explotaci. I per tant, aquesta espcie de dogmatitzaci per part de l'esquerra sobre la grandria de la propietat pblica en l'economia, no ser en el futur, en opini meva, una lnia fonamental o una lnia irrenunciable. s veritat que cal discutir la grandria i tamb els objectius d'aquest sector pblic. Tamb s veritat que alguns mantenen que aix anir millor el dia que l'aparell central de l'INI, a la plaa de Salamanca, cpiga en un pis. Jo em temo que s ms fcil, tal com anem, que el que cpiga en un pis siguin les empreses productives de l'INI que queden. Vull dir amb aix que no cal
46
L'OPINI SOCIALISTA
sacralitzar la grandria del sector pblic, per, sens dubte, s un factor important perqu sense grandria no podr complir cap paper. Tamb el tema de la grandria i els objectius de la intervenci de l'Estat en l'economia s un tema a discutir. L'Estat est sent actualment molt ms intervencionista en matria de rendes salarials que en matria de preus, en matria d'altres inputs, etc. I jo crec que aquest s un tema obert. Fonamentalment perqu la pretensi dels montaristes s que controlant la quantitat de moneda en el mercat controles moltes coses, per s que, pel que sembla, aqu no es controla la quantitat de moneda que hi ha en el mercat, o si ms no, aix diuen els diaris.
SOLIDARITAT DEL PODER PBLIC

Els sindicats estan insistint en el tema dels serveis pblics; com es redefineixen, com funcionen, quina s l'estimulaci social d'aquests serveis pblics, i quina s la legitimaci fiscal d'aquests serveis pblics. No t cap sentit parlar, d'una banda, de fiscalit! i, per altra part, dels serveis pblics que l'Estat paga. L'Estat no sn dos estats, un dolent que et treu diners i un altre que et presta serveis: s un sol Estat. Aprofundir en aquesta idea de solidaritat del poder pblic, del poder poltic s important perqu si no, al final, tenim la percepci que hi ha una part dolenta de l'Estat i una part bona. I tamb aix ens porta, culturalment, a un mal discurs. Personalment crec que s un error presentar una pretesa reducci de la pressi fiscal com una cosa bona en si. No s'ha de fer aix perqu es tanca l'horitz a una cosa que s necessria, que s homologar la nostra pressi fiscal i els nostres serveis pblics amb els que existeixen en els pasos del nostre entorn, com abans deia, en els pasos que ens hem de plantejar com a model. En aquest sentit, la diferncia que existeix de vuit a nou punts entre la pressi fiscal espanyola i la d'Europa, cal relacionar-la, justament, amb els serveis que es presten. Per exemple; es diu que la pressi fiscal espanyola s perceptualment igual a la nord-americana, i aix bsicament s cert, per tamb s cert que el ciutad nord-america no t la propietat cultural de la idea que l'Estat li deu una pensi quan es jubili o que li deu assistncia sanitria o que li deu un bon ensenyament gratut. Al final, el que s que ha aprs l'esquerra, com s'ha dit en aquesta taula, s la importncia del rigor econmic, la importncia de crixer. Sens dubte, per generar ocupaci, cal crixer, no s una qesti indiferent. Cal augmentar quantitativament l'activitat econmica; els experts diuen un tres i mig o un quatre per cent, per anar reduint a poc a poc la desocupaci, i a ms a mes cal redefinir els objectius d'aquest creixement, fer un creixement qualitatiu. Fins ara hem pensat que el desenvolupament de l'activitat industrial era indiferent de com es feia, de quina tecnologia s'aplicava, d'on s'installa47
ven les empreses, de quin sector es desenvolupava. Jo crec que aix no s cert, ja no s cert. D'una banda, la interdependncia de les economies mundials, i, de l'altra, la necessitat de protegir el medi ambient, ens porten a intentar buscar des de l'esquerra un model de creixement que sigui quantitativament important per que, a ms a ms, tingui notes qualitatives, generi un creixement estable, un desenvolupament estable, un creixement sa. Crec, per exemple, que no s possible fonamentar una gran part de les dades del creixement en el treball de rendes especulatives, com les que operen actualment en el terreny immobiliari o en la borsa. s evident que, al final, aix provoca problemes d'inestabilitat. La gent pot comprar i vendre edificis al preu que vulgui, per al final un edifici val el que alg est disposat a pagar per installar-hi una oficina. I quan s'est invertint en borsa, no pensant en els dividends, sin pensant en les plus-vlues, o quan es compra un immoble perqu es pensa vendre, no perqu es pensa fer servir, estem, en la meva opini, anant cap a una certa cultura, que s tradicional en aquest pas, la de grans negocis, empreses dolentes, que caldria canviar, intentant posar els pilars d'un creixement econmic qualitativament diferent. Aquest creixement econmic cal fonamentar-lo en un model de competitivitat. Ho deia al comenament. Qu volem seleccionar? Quin s el nostre model per trobar el nostre lloc en un mercat cada vegada ms competitiu i ms interdependent? Volem intentar competir basant-nos fonamentalment en baixos costos laborals? s curis, per Espanya ocupa, a la vegada, un dels darrers llocs a la taula de costos laborals dels pasos de l'OCDE i tamb un dels darrers llocs a la taula de competitivitat. Som molt poc competitius pagant molt poc salari. Probablement els pasos d'Orient puguin desenvolupar gran part de la seva indstria basant-se en aix. L'altre dia deia el professor Manuel Castells que a la Xina es crearan en els propers quinze anys dos-cents milions de llocs de treball industrial, per amb salaris d'aproximadament dues mil pessetes. Espanya no pot seleccionar, per a si mateixa, aquest model de competitivitat. Sens dubte, hem de seleccionar un altre model. Un model de referncia europeu en base a altres factors de competitivitat que no estan desenvolupats en el nostre pas. No est desenvolupada la recerca de mercats, la innovaci tecnolgica, la recerca de productes, la imatge, la distribuci, l'adaptabilitat de l'aparell productiu. Aix t relaci amb el tema de la formaci professional i la productivitat, per hi dono un cop d'ull, ara, per aix, a tota velocitat. Com crixer? Com provocarem aquest creixement? Tenim un govern socialista que opera sobre la realitat, via butllet oficial de l'Estat, i podrem pensar que des d'all es pot fer funcionar, gestionar, pilotar aquest procs de creixement. Evidentment amb aix no n'hi ha prou. No n'hi ha prou, sobretot, si prenem com a model d'integraci social i d'eficcia econmica el
48
L'OPINI SOCIALISTA
d'Europa Occidental i cal anar, per tant, a un model de creixement concertat. Concertat, amb qui? Evidentment amb els sindicats i amb les organitzacions patronals. No s un tema indiferent, en la meva opini. s veritat que la concertaci travessa moments difcils, s qestionada, per penso que la concertaci no noms s una forma de gestionar el conflicte social o de negociar les rendes, etc., sin que determina tot un model poltic i tot un model d'integraci social. Alguns companys pensen que si no s'articula la societat fonamentalment a travs de sindicats i patronals, no s'articular. s possible aconseguir impulsar el procs de canvi poltic afegint vots individuals que, en unes eleccions legitimen un projecte poltic. Jo crec que aix no s cert. Si la societat no s'articula a partir del referent del treball, s a dir, sindicats i patronals, s'articula d'una altra manera. Estem assistint a Espanya al creixement d'una cultura poltica corporativitzada, molt corporativitzada, on els diferents collectius que tenen capacitat de convertir el seu problema corporatiu en un problema social, en un problema pblic, reivindiquen enfront de l'Estat amb violncia social. Es crea una situaci en la qual el que t un problema, pensa, potser legtimament, que si li tira pedres al poder, el poder li paga. I aix disminueix la base social, el consens social del nostre model poltic. En la meva opini, per tant, la concertaci s en si un instrument que no sols serveix per limitar el conflicte, per ordenar-lo, per orientar grans magnituds, per generar creixement estable, sin que determina un model poltic d'agregaci social. Si no hi ha concertaci, els interlocutors que tenen camp en la vida poltica, que aconsegueixen resultats, s'enforteixen, i aquests sn collectius no de classe, sn collectius professionalitzats de carcter gremial. Sens dubte es pot fer una autocrtica molt forta, des del punt de vista sindical, de per qu passa aix, per tamb s veritat que la soluci d'aquest problema est, ara mateix, no tant o no noms en l'autocrtica sindical que es pugui realitzar, sin en la forma com el poder poltic dna protagonisme als diferents interlocutors. D'alguna forma estem parlant, per tant, de poltica. L'altra dia Martn Seco, citant Stockman, per citant-lo al revs deia que s un error, que s reaccionari intentar donar solucions econmiques a problemes poltics. Si podem valorar positivament la gesti del govern socialista fins avui s, justament, perqu ha produt marge de maniobra econmica, que cal convertir en marge de maniobra poltica de tal manera que aquest marge de maniobra poltica, aquest consens social sobre poltiques sigui, en si mateix, un capital econmic del sistema, s a dir que el consens social generi eficcia econmica perqu elimini violncia corporativa, perqu generi consens i models de creixement estables. Podem assistir a l'error, en aquesta situaci de confrontaci, que no vull eludir encara que no m'agradaria insistir-hi, que s'intenti, en un escenari guanyador-perdedor (guanya el sindicat, perd el govern o a l'inrevs) posar
49
en marxa una certa mena de poltiques que intenten gestionar les demandes socials, els conflictes socials, pagant amb diners demandes corporatives, allant el sindicat, eludint la seva condici d'interlocutor de tota la classe, d'aquest segon i d'aquest tercer ter dels quals parlem. Aix seria un error, perqu, probablemente, mitjanant aquesta estratgia, se li podrien guanyar batalles al sindicat, per jo crec que estarem ferint de mort al projecte de canvi socialista. Hi ha companys que pensen que no fa falta cap sindicat per guanyar unes eleccions. Jo crec que no s aquesta la qesti. La pregunta s: si el projecte socialista pot subsistir, en el futur, sense un moviment obrer organitzat i fort. Des d'aquest punt de vista, jo crec que cal fer un esfor per recuperar la credibilitat dels interlocutors, recuperar la credibilitat del mtode de concertaci i afrontar el futur en un escenari de creixement qualitatiu i quantitatiu concertat entre el govern i les forces socials representatives. Existeix una certa fascinaci per l'eficcia econmica d'aquests pasos que han posat en marxa poltiques conservadores. Concretament per l'eficcia econmica dels Estats Units. Es diu que hi ha creaci d'ocupaci, recuperaci, etc. Cal dir pel que fa a aix que podem posar en dubte, no solament l'eficcia social d'aquests sistemes (evidentment el tercer mn comena a Harlem. No he vist mai, en cap altre lloc del mn, tanta marginaci i misria real com he vist en el propi Manhattan), sin tamb la prpia eficcia econmica del seu sistema. Es diu que hi ha hagut creixement d'ocupaci, no es diu que la taxa de creixement d'ocupaci durant l'poca Reagan s ms petita que la taxa de creixement d'ocupaci durant l'poca Carter, per exemple. Es parla tamb de l'eficcia electoral d'aquestes poltiques. I aqu no es parla d'Estats Units, perqu un pas on solament participa activament en poltica un 30 o un 35% de la poblaci no s un punt de referncia, sin que es parla de la fascinaci poltica que produeix la senyora Thatcher a Anglaterra. Pel que fa a aix cal fer una observaci senzilla, matemtica. En aquest pas, amb el seu sistema constitucional, s possible, com governa ella, governar amb un 34% dels vots de forma estable. La situaci poltica espanyola i la nostra constituci ens inclina a pensar que aqu no s possible governar amb aquest 35%. Per tant, ni la fascinaci econmica, ni la fascinaci poltica ens han de desviar de la construcci d'un discurs autnom, nostre, propi, que arraconi les velles eines que no funcionen davant d'una realitat nova, fluida i canviant, per que dirigeixi la transformaci de la nostra societat i la nostra economia en un sentit progressista. Manuel Ventura Director de la Fundacin Largo Caballero
50
Entrevista Bruno Kreisky: Declaracions d'un socialista
Entrevista a Bruno Kreisky: Declaracions d'un socialista
Vrem entrevistar Bruno Kreisky a mitjans de gener, durant tres dies, a la seva petita residncia de Palma de Mallorca. Volem que ens parls d'ell i de les seves mltiples lluites, de la seva experincia i de les seves reflexions sobre la situaci del mn. I ats que el temps considerable que ens havia estat proms inicialment havia d'escurar-se una mica per l'arribada inesperada d'un grup d'alts crrecs del Partit Socialista Austrac vinguts per consultar Kreisky i posar-lo al corrent dels darrers esdeveniments de la vida i dels conflictes interns del partit, vrem decidir, per tant, de com acord amb el nostre hoste, que el deixarem exposar les coses a la seva manera: durant el primer dia prcticament sense interrompre'l. En diverses ocasions ens vrem aturar per dinar o sopar a la taula de la famlia Kreisky. Aleshores, parvem el magnetofn, per Kreisky continuava parlant. Algunes de les
seves declaracions, per tant s'han perdut: aquell que va deixar la seva empremta a ustria durant ms d'una generaci ens va semblar apassionadament preocupat pels problemes econmics, i hem renunciat a fer figurar en aquest text els desenvolupaments econmico-terics i al mateix temps terriblement prctics als quals es lliur, i que no varen ser gravats ms que parcialment. Per renunciar a incloure'ls, encara que fos intentant de reconstruir-los'de memria, reflecteix, tamb la reticncia de l'orador mateix. s la fora d'aquesta convicci el que dna a les declaracions que reprodum el seu irremplaable valor. Potser podrem prendre com a punt departida els esdeveniments de l'ltim mes en els territoris ocupats. Vost ha estat, Dr. Kreisky, un dels primers homes d'Estat europeus que ha fet sonar l'alarma a pr-
fi.R. : En el seu moment, dificultats imprevistes van impossibilitar la concreci d'una entrevista ja projectada amb Fex-canceller austrac Bruno Kreisky. Poques setmanes desprs, tanmateix, el propi ex-canceller va tenir l'amabilitat de fer arribar a la redacci de L'Opini Socialista aquesta entrevista per si es considerava d'inters la seva publicaci. El Consell de Redacci de L'Opini Socialista ha cregut que, malgrat l'accent posat especficament en temes relacionats amb el conflicte israelo-palestini, l'entrevista t un inters inqestionable que justifica plenament la seva publicaci.
53
ENTREVISTA
psit de l'ocupaci israeliana, i ha previst que si Israel persistia en la poltica de colonitzaci de CisJordnia i la franja de Gaza, les coses acabarien molt malament. T avui la impressi que les seves prediccions, o els seus temors, s'han acomplert? Acabo de tornar de Barcelona, on he pres la paraula abundantment, tant en entrevistes com en conferncies, sobre el tema d'aquesta situaci. La qesti s, a parer meu, de la ms alta importncia. En efecte, desprs de la cimera Reagan-Gorbatchov, s l'esdeveniment ms rellevant d'aquest any. Per abans de formular una resposta a la seva pregunta, voldria caracteritzar el govern actual d'Israel, ja que noms a partir de la comprensi del seu tarann hom pot, des del meu punt de vista, mirar d'explicar el que ha succet recentment en els territoris ocupats. Fa uns quants anys, quan Menahem Begin era encara primer ministre, vaig declarar a un corresponsal de l'agncia United Press que Begin, que s'havia revelat incapa de respondre de manera satisfactria, adient, a Anuar-el-Sadat, era el que nosaltres acostumem a anomenar un advocat de segona fila. Per es tractava llavors d'un judici subjectiu sobre la seva persona, i no pas d'una avaluaci poltica. Ara b, el que cal entendre s que sota el poder del Likud, Israel ha esdevingut un estat semifeixista. Qu vol dir? Qu caracteritza un Estat semifeixista? Doncs b, d'antuvi, l'estat semifeixista creu en les virtuts de la segregaci, de l'apartheid erigit com a sistema per a mantenir grans minories, s a dir les poblacions majoritries, en una situaci d'absncia de drets. En tercer lloc, all que caracteritza l'Estat semifeixista s que una majoria dels seus ciutadans dna suport a aquest sistema. Hitler tenia la majoria del poble amb
54
ell, administrava un sistema d'apartheid i creia en la guerra, en tant que poltica. Els israelians i, entre ells, alguns dels meus amics se'n sorprengueren i es preguntaren perqu em mostrava tan dur. Jo els vaig respondre aleshores que aviat veurien per qu tenia ra. I qu est passant ara? El que passa ara s la conseqncia d'aquesta actitud semifeixista. La conseqncia s un govern militar extremista, i jo crec que els dirigents del Partit Laborista, i molt especialment Simn Peres, han trat la Internacional Socialista.
Trat?
S, trat, i jo els ho he dit. Ell ha trat la Internacional Socialista, s a dir la comunitat de tots els socialistes, en fer creure que faria les paus. De manera sorprenent, semblava que deia la veritat. Aleshores donava la impressi que empraria la frmula del nou govern d'unitat nacional per tal de fer progressar la causa de la pau. Ja que era veritat que un govern tan ample hauria pugut sens dubte fer les paus, i que un govern de coalici pot prendre decisions impopulars. Per no va fer res, ni un sol esfor en aquesta direcci. La proposta d'una conferncia internacional no s pas una novetat. Est en l'ordre del dia des de fa molts anys. Quan jo encara era canceller, vaig suggerir, a propsit de la resoluci 242 del Consell de Seguretat, que el deure de les Nacions Unides era de vetllar per tal que s'apliqus. En aquella poca, vaig fer una proposta detallada, d'ordre tcnic, que em semblava important a la llum de la meva experincia: vaig declarar que una de les condicions prvies era que la totalitat dels Estats Membres del Consell de Seguretat havien de participar a la conferncia amb els Estats i les parts afectades, i que aquesta conferncia hauria de ser una instituci permanent. Dic aix degut a la meva experincia en la lluita per obtenir el tractat d'Estat d'ustria, que va durar ms de deu anys. Es tractava d'una
L'OPINI SOCIALISTA
conferncia permanent, amb alts i baixos, i fins i tot a vegades estancaments, per es tractava sempre de la mateixa conferncia amb continutat. s important perqu aix hom no t necessitat d'intrigar i donar-li voltes a la qesti. Vaig fer una broma. Vaig declarar que aquella conferncia era important, no noms perqu oferia una sala de conferncies, sin pels cafs dels voltants. Calen llocs de trobada. Nosaltres mateixos ens vrem sentir obligats a buscar aquesta mena de llocs. Jo crec que ve el dia en qu es donen les condicions propcies per a les negociacions, com ara s el cas. A Barcelona, vaig parlar a l'Ajuntament, que fou construt a l'poca de la Inquisici, quan tants jueus varen veure's obligats a convertir-se al cristianisme, la qual cosa els feia esdevenir marrans, mentre que els altres hagueren d'abandonar Espanya. All vaig dir que les coses semblaven avui ben difcils. Sembla fins i tot que per a un gran nombre de persones, compresos els Palestins, aquesta situaci s desesperada. Aix no vol pas dir que Israel sigui fort. Vindr un dia, i no trigar massa, en qu all que nosaltres anomenem el militarisme israeli arribar a la seva fi. Vost pot matar la gent, pot expulsar la gent per mentre aquesta gent existeixi, no pot pas posar fi a la seva lluita. I hi haur prou gent intelligent a Israel que dir: deixem crrer tot aix, s cruel, destrueix totalment la nostra reputaci al mn. Un pas petit com Israel depn en gran mesura de la seva reputaci. No parlo noms dels militants de La Pau ara, sin. tamb d'homes i dones que fins ara han estat molt reservats, que no volien prendre posici contra llur partit i contra el seus dirigents. Sn precisament aquests els que diran: per qu hauria d'acceptar jo aquesta situaci de guerra permanent? Crec que ens acostem a grans passos a un canvi de situaci. Potser sc massa optimista, per no s pas una vergonya creure en la intelligncia humana. Es produir aviat una in-
flexi perqu sempre passa el mateix: flux i reflux es succeeixen i constitueixen les dues cares d'una mateixa moneda. Rabin i Peres, com vost sap, sn rivals. S'han oposat sovint ferotjament en el passat. La diferncia entre ells s que Pares insisteix en la seva condici de membre lleial de la Internacional Socialista, mentre que Rabin no sent cap inters per aquesta mena de qestions ideolgiques. De fet, Rabin s membre del Partit Laborista per casualitat. Li interessa el poder, i l'ha obtingut per mitj del Partit Laborista; i aix s el que els diferencia fonamentalment, el fet que un parli de socialisme, mentre que l'altre s prou honrat per no parlar-ne. Conec b Rabin, i vrem tenir, fa molts anys, una llargussima conversa. Per la realitat s que Israel no s'aturar fins que l'administraci americana actual no prengui una posici molt dura. Si els americans sn capaos de continuar defensant llur poltica a fevor dels drets de l'home, i condemnar el govern israeli per les seves violacions dels drets de l'home, aleshores Israel haur de reconsiderar la seva posici i la globalitat de la qesti. Israel, per altra banda, no depn noms de la simpatia del mn. Hi ha un gran nombre de factors de dependncia: alguns sn subjectius, d'altres econmics. Per l'actitud dels senyors Sharon, Shamir i Rabin s essencialment incorrecte, ja que tampoc no correspon al sentiment de la gent d'Israel. El sentiment popular s variable, canviant. Potser en un primer moment varen creure que la duresa d'aquests senyors era necessria, per amb el temps comencen a veure les coses d'una altra manera. Comencen a preguntar-se si aquesta poltica s o no s bona. Els ms intelligents comencen a comprendre que aquest no s el millor cam per quedar-se en un pas. s clar, sempre poden comportar-se com els creuats. Fou una poca terrible, per tamb va acabar. I en els nostres dies les coses canvien molt ms rpidament. El que en el passat trigava trescents anys, avui en triga trenta.
55
ENTREVISTA.
Com es pot perfilar una soluci? Em sembla que els Palestins intelligents s'haurien d'interrogar: qu s el ms important, matar un munt de nois i noies, la qual cosa palesar llur heroisme a arribar a una reglamentaci? Vist que l'objectiu s la creaci d'un Estat Palest almenys Cisjordnia i Gaza, el procs de constituci d'aquest Estat exigeix ben b un perode de transici. I la millor manera de portar a terme aquesta transici s acceptant els drets inherents a una autonomia real. No li digueu autonomia! Digueu-li autodeterminaci. Per el que cal s precisament una autonomia real, substancial. Les ltimes negociacions sobre l'autonomia han fracassat perqu els americans parlaven d'una cosa i els egipcis d'una altra, i al mateix temps els laboristes israelians rebutjaven l'autonomia tal com la descrivien els egipcis. Per aix jo continuo pensant que vosaltres us haureu d'adrear directament al Partit Laborista. No perqu estigueu interessats en Peres o en Rabin, per el Partit Laborista s un partit gran, on hi ha molta gent. Podreu comenar a discutir de manera extraoficial, i desprs oficialment. No val pas la pena discutir amb amics com el general Peled o Uri Avnery. Val ms, realment, comenar a discutir amb el Partit Laborista, sota l'apadrinament, o dins el marc dels pasos que recolzen una negociaci com aquesta. En aquests moments, us cal dir que voleu un Estat Palest independent, per cal tamb comprendre la necessitat d'un perode de transici, cinc, sis anys, almenys. s una qesti a negociar, per est clar que cal passar per diferents fases. Unes negociacions com aquestes facilitarien al mateix temps la tasca dels sovitics. Ja que els sovitics tenen repbliques musulmanes. Com es pot, des de llur punt de vista, donar un Estat en el sentit ple del terme, a un petit poble de dos o tres milions d'nimes, amb moltes altres escampades fora del pas, quan no s'accepta donar-lo un a la prpia poblaci? Mentre que els rus-
sos estiguin segurs que els americans i els israelians ho rebutjaran tot, ells poden permetre's de recolzar-ho tot, sigui el que sigui, ja que estan segurs que no es realitzar res. Per si ara hi ha una conferncia, i s'arriba a alguna cosa substancial, els caldr ser molt prudents, i us aconsellaran, n'estic segur, que accepteu all que podeu aconseguir. Per ha d'haver-hi una garantia en aquesta autonomia. No es pot pas tractar d'una autonomia purament administrativa: s'ha de tractar de l'autodeterminaci en el sentit ple del terme, exceptuant l'anullaci de les relacions amb Israel. Aquesta frmula pot fcilment elaborar-se. Ser molt dura de negociar, per l'acord sobre els euromssils tampoc no ha estat obtingut fcilment. Els jueus d'Espanya expulsats o obligats a convertir-se eren en la seva majoria descendents d'aquells que varen arribar a Espanya amb els rabs. Es tractava d'un grup particular de gent, molt cultes i molt versats en cincies. Aqu mateix, a Mallorca, un tal Yehuda Kraskis fou l'autor del primer globus terrestre catal que Cristfol Colom necessitava. .. I aqu tamb trobareu gent que us dir: sc jueu. Per no sn pas jueus de deb. Sn marrans. En conec un que t dos germans que sn capellans catlics! En qualsevol cas, els jueus d'Espanya, histricament, han arribat amb els rabs, i la conseqncia ha estat un genocidi limitat: alguns per tal de sobreviure, esdevingueren cristians, i avui encara s possible reconixer-los pels cognoms, entre els quals el de Franco s dels ms comuns. Els que es refugiaren a l'exili varen ser dispersats pels quatre costats de la Mediterrnia. Malgrat llur origen i llur conscincia aristocrtica, alguns, com a Tessalnica, han esdevingut ms tard proletaris. Per l'important, en tot aix, s que no existeix un judaisme al mn, sin diversos judaismes, d'orgens diferents. Els jueus d'Europa Oriental, per la seva banda, han vingut del Caucas, i sn una barreja de gent molt diversa. Noms els jueus de l'Europa Central provenen d'Alemanya,
56
L'OPINI SOCIALISTA
de Rennia. Els jueus asquenasites estan barrejats. Alguns eren, sens dubte, originaris de Palestina, per una gran part provenia certament de Constantinopla, de Bizanci. I d'altres, els ms nombrosos a l'est, eren Khazars convertits. Els reis khazars es varen convertir al judaisme perqu volien no deprendre ni de Bizanci ni de Bagdag: volien conservar llur poder sobre la voluntat del poble i varen comprendre que no podrien pas fer-ho si el poble adoptava una religi que tingus per centre una de les dues grans potncies venes i enemigues. Tot aix ens porta a la conclusi que els jueus tenen orgens dels ms diversos, i que la histria d'una tribu d'Israel s una fallcia. En diferents poques, en diferents llocs, gent de tots els orgens han esdevingut jueus: el judaisme era una religi que ha atret durant molt de temps gent d'arreu del mn mediterrani, perqu era de les ms antigues, si s que no era la ms vella de les religions monoteistes. (A Egipte segons sembla hi ha hagut abans i tot alguna cosa similar). El judaisme existia des de molt abans que el cristianisme i, per un conjunt de raons, havia tingut fora menys xit que aquest a Europa. I s perqu el judaisme era molt menys flexible que el cristianisme; pels volts de l'any mil, a Alemanya, hi havia una monja que va escriure una de les primeres obres literries sobre Crist. Va convertir Jess en un nen petit alemany de cabells rossos i ulls blaus. Aix, s clar, acostava Jesucrist al poble, per varen caldre com a mnim mil anys perqu els alemanys esdevinguessin cristians! Per tant el sionisme s una construcci artifical, ats que no hi ha pas un judaisme nic, un cos jueu nic en la histria. Ara b, els Estats Units sn tamb una construcci artificial, com el Canad, com els Estats Units d'Amrica Llatina. Tots aquests Estats sn artificials, i l'Estat d'Israel avui s un estat artificial que existeix perqu els jueus de l'Europa de l'Est necessitaven un lloc on anar. Aix explica perqu es va crear
Israel. No ho justifica, ho explica. Per avui, aquest Israel-existent ha de conviure amb els rabs, i el fet que els jueus orientals hagin esdevingut tan nombrosos a Israel s una sort, facilita les coses, car la majoria d'aquests jueus que es diuen orientals sn de fet rabs, rabs jueus. No he descobert grans diferncies entre els jueus orientals i els rabs. A ms a ms, he sentit una teoria segons la qual els Palestins sn els descendents dels antics habitants hebreus de Palestina, ms tard convertits a l'Islam, el poble del pas que va romandre a Palestina durant l'exili babilnie... Vost creu que Yaser Arafat empra avui un llenguatge nou? S, jo crec que s. Crec que Arafat ha de seguir parlant als Palestins, que ha de seguir a prop d'ells, per ha d'emprar un to nou i auda, ha de prendre una nova actitud, explcita i articulada. Si jo fos un historiador cosa que no sc, noms sn un aficionat a la histria dividiria la carrera d'Arafat en tres perodes. Per de fet noms es tracta de la meva prpia i subjectiva apreciaci de la seva persona. D'antuvi, recordo haver vist Arafat com un ms entre els altres, encara que era primus inter pares, el primer entre els semblants. El vaig trobar a El Caire i li vaig preguntar: qu es el que vol, Sr. Arafat? Tota la resta havia respost, per ell no. Tant s aix que no vaig tenir cap mena d'impressi particular, llevat d'aquesta: d'haver-lo vist com primus inter pares. Els altres, els que havien respost, havien dit: volem un Estat Palest. Jo els vaig dir: s una soluci. No, em va respondre Kaddumi, s un reglament, perqu no s una resposta que vost pugui donar a la gent, la qual dir que aix no far sin multiplicar les dificultats i que ser aleshores, precisament, que comenaran els problemes. Aquesta era la primera etapa: portar els Estats rabs a recolzar l'OLP i el seu programa. Almenys amb els rabs era relativament fcil.
57
ENTREVISTA .
Jo he tingut personalment no pocs problemes, perqu m'havia trobat amb Arafat, i els europeus m'atacaven tot dient que m'havia alineat en les posicions rabs. Per jo sentia que l'havia d'ajudar, perqu els israelians comptaven amb un gran avantatge en els mitjans de comunicaci, i a la meva manera m'he barallat per Arafat. I l'informe de la nostra comissi d'investigaci de la Internacional Socialista especificava que nosaltres estvem a favor d'una entitat palestina. La segona fase s aquella en qu vaig intentar d'establir contactes d'Arafat amb Willy Brandt i d'altres. El govern israeli estava furis, Golda Meier estava furiosa. Quan vaig anar a visitar Jerusalem, va oferir un sopar en el meu honor, i va dir: malgrat tot, estem agrats a Kreisky perqu ha salvat molts jueus sovitics. En el decurs d'aquesta segona etapa fou relativament fcil d'establir contactes amb els Palestins com el meu estimat i malhaurat amic el Dr. Issam Sartaui. I dic aix encara que a la fi, just abans de la seva mort, m'hagus trobat en desacord amb ell: volia el reconeixement incondicional d'Israel per a l'OLP, la qual cosa no tenia cap sentit, per creia poder guanyar els americans d'aquesta manera. Ell estava terriblement desitjs de fer alguna cosa. Per jo tenia una altra idea. Volia proposar que la Internacional Socialista actus d'intermediari, i erigir d'aquesta manera una instncia internacional amb gent com ara Mendes France, Nahum Goldman, Willy Barnd i jo mateix, i Arafat ens lliuraria una carta amb el comproms de reconixer Israel segons els termes de les Nacions Unides simultniament al reconeixement, per part d'Israel, del dret dels Palestins a l'autodeterminaci. Quan vaig anar a proposarho a la Internacional Socialista, els Sr. Peres va declarar: no ens interessa l'autodeterminaci palestina. Vaig dir aleshores a Issam: No facis aquesta proposta. Els israelians sn molt arrogants. Cal que les pressions vinguin de nosaltres, i no de vosaltres. Estava realment furis contra Is58
sam, i tamb me les vaig tenir amb Willy Brandt, per haver organitzat aquella conferncia a Portugal2 a aquell hotel on la seguretat d'Issam no estava garantida en absolut. Vaig refusar d'anar-hi, i pitjor encara, no vrem pagar la nostra part de les despeses de la conferncia. Va produir-se una veritable escissi entre Willy Brandt i jo a propsit d'aquest tema. I vost ja sap el que va passar a Albufeira. La meva famlia i jo encara estem molt afectats per all que li va passar a Issam, per aquell horrible assassinat. Encara que cap al final el trobs massa precipitat, me l'estimava enormement. Per tant, la segona etapa s aquella en qu Arafat estableix les bases d'un dileg amb els diversos governs, i jo vaig mirar d'ajudarlo en aquest terreny. I per acabar, la tercera etapa s la que ara vivim. Arafat diu que est disposat a asseure's i discutir a la taula d'una conferncia internacional. Demana a les potncies europees que forcin els israelians a parlar amb ell en el marc d'una conferncia internacional. L'nica condici prvia, crec, s que els israelians reconeguin els drets legtims dels Palestins: fins i tot en els acords de Camp David i ha una frmula d'aquest tipus. Aix podria generar una dinmica. Hom podria adrear-se a l'Europa dels Dotze, proposar una conferncia de ministres d'afers estrangers de la Comunitat Econmica Europea... Ve el dia en qu cal triar: assolir un objectiu o romandre eternament revolucionari, i no assolir mai res. Fins que es produeixi una guerra que destrueixi tota la regi. Ja no es tracta de guerres de Trenta Anys, perqu les esferedores capacitats destructives de les armes nuclears all que es destrueixi ja no es reconstruir mai ms. No s perqu s que els pobles temen la guerra nuclear. s perqu sempre es pot arribar al nostre rac de mn. A l'poca en qu els americans eren al cim de la seva potncia poltica, de la seva poltica ideolgica, de la seva croada, Weinberger va dir: Per qu
L'OPINI SOCIALISTA
no una guerra nuclear limitada, i els europeus es preguntaren: on? De segur no al desert de Gadafi, i certament no als Estats Units. Per tant, a Europa. I varen dir: no! I aquest rebuig va impulsar un canvi parcial en el discurs ideolgic americ. Hi ha qui pretn avui que tot aix noms es va dir per forar els russos a asseure's a la taula de negociacions. s estpid. En primer lloc, els russos sempre han estat disposats a asseure's i negociar. No estaven disposats a acceptar qualsevol condici, per han estat sempre disposats a discutir. Eren els americans que no ho estaven. Reagan no s pas tan malicis com per inventar-se aix noms per amenaar a Gorbatxov perqu s'assegui a negociar. La millor prova que no es tractava pas d'una tctica s que Weinberger va deixar el crrec perqu no hi estava d'acord. I Reagan, personalment, vol jugar un paper ara en el procs cap a la pau. En evocar l'afer Waldheim, vost ens ha dit: El Congrs Jueu Mundial ha estat molt ximple. No haurien hagut de remenar aquesta qesti, perqu la seva unitat de l'exrcit alemany va matar molts iugoslaus, grecs, italians... No valia realment la pena provocar una campanya com aquesta i intervenir d'aquesta manera en els nostres afers interiors. Des del comenament els ho vaig dir. No sabia res sobre Waldheim per els vaig dir immediatament: ning no us ha demanat res, ning no us ha acreditat per actuar, i n'hi ha tants altres! Creu vost que hi ha un ressorgiment de l'antismitisme a ustria i que aquest s el fons de l'afer Waldheim? Quin s l'aspecte ms important? s un pupurri extraordinari de les coses ms diverses. D'antuvi, cal comprendre que ens trobem davant de ms d'un Waldheim, per b que aquest sigui un personatge fora simple. El vaig conixer el 1945-46. Jo tornava de l'exili, i hi havia una escissi en el meu partit sobre el que calia fer amb mi. Jo deia que m'estimava ms quedar-me a casa, per els
americans no m'autoritzaven a tornar a casa. El nostre partit s'havia format amb la fusi de dos grups: un grup de socialistes de dreta, els socialdemcrates, i el moviment clandest dels socialistes revolucionaris, dels quals jo en vaig ser un dels fundadors. I va ser aix com els meus amics conegueren els camps de concentraci, mentre que els socialdemcrates no foren pas massa actius. Per el problema era com unificar el Partit Socialista. Vrem arribar a un acord. Anomenarem el nou partit Partit Socialista Austrac i entre parntesi afegirem Socialista i socialdemcrata. Una mica ms tard, vrem deixar crrer el parntesi. El 1946 els antics membres del Partit Socialdemcrata em varen venir a demanar que fos el seu secretari general. L'antic secretari general del Partit Social-revolucionari havia esdevingut mentrestant un comunista clandest, i s'havia passat a la Iugoslvia de Tito amb el batall austrac. Per vaig declinar llur oferiment tot dient-los que o rem tots socialistes, o b rem tots socialdemcrates, o b el partit s'escindiria. Em varen demanar aleshores que utilitzs les meves coneixences entre els escandinaus i que establs amb ells relacions. Va ser d'aquesta manera que em varen abocar al treball diplomtic, i quan vaig conixer el ministre d'afers estrangers d'aleshores, el Sr. Gruber, vaig conixer tamb el seu jove secretari, el Sr. Waldheim. Des del meu punt de vista, Waldheim semblava un clerical, un catlic. Vaig saber que havia estat al front rus, ja que aquella era la histria oficial. No era un amic sin un collega. Era un jove secretari, i jo era un jove secretari, ambds als afers estrangers. El ministre, en aquella poca, estava molt relacionat amb un periodista amic seu molt proper a Allan Dulles, que aleshores vivia a Zurich i havia d'esdevenir el cap de la CIA. Coneixien tot aix, anaren a veure a Allan Dulles i es proposaren de blanquejar Waldheim. Jo mateix no ho he descobert fins fa un any!
59
ENTRKVISTA .
Per tant, els serveis americans sabien de Wald heim desde bon comenament. I fu a continuaci una llarga carrera diplomtica. Llavors, un dia de 1966, vaig rebre una invitaci a estar a punt per a les Nacions Unides. El mandat d'U Thant arribava a la seva fi, i ells em reclamaven: Indira Gandhi, Nasser, i els altres. Vaig respondre que d'antuvi no seria pas candidat, i que per altra banda el meu partit acabava de perdre les eleccions en dues ocasions. Volia quedarme amb el meu partit. Era sots-president del partit. Per qu l'hauria de deixar? No tenia cap ambici d'esdevenir la personalitat ms oficial del mn. Jo era un home poltic! Aix fou com Waldheim esdevingu una mica per casualitat ministre d'afers estrangers, i quan, en els anys 70, vrem arribar al poder, li vaig preguntar quin crrec volia. s un costum preguntar a l'antic ministre d'afers estrangers on s'estima ms anar. Va dir aleshores que volia anar a Nova \brk. Li vaig preguntar si esperava tenir una oportunitat i em va du- que s. Li vaig oferir aleshores tot el suport del govern austrac, i Waldheim se'n va anar a Nova iork. Hi havia un finlands molt brillant, Jakobson, per els russos no volien ni sentir-ne parlar, ja que havia estat oficial superior en el front russo-finlands. La veritat s que les grans potncies no volien pas un secretari general que fes poltica, que permets a l'ONU de seguir una poltica. Hammarskjold fou l'ltim secretari general de l'ONU que va tenir una poltica. A Waldheim no li interessava la poltica, ell volia el crrec. Vaig preguntar, doncs, als sovitics: I Waldheirn? Em varen dir que tenia moltes possibilitats, ja que de totes maneres era l'ultima vegada que per al crrec es triaria un europeu. Desprs seria un asitic o un llanitoameric. Vaig fer la mateixa pregunta als americans, i em digueren que no s'oposaven a Waldheim. Els francesos el recolzaven perqu era francfon, i noms els xinesos hi estaven en contra, per no comptaven massa. Vaig acceptar, doncs, de proposar Waldheim i va esdevenir secretari general de l'ONU.
En aquella poca estava molt unit a mi. Volia entendre les relacions Est-Oest, el mn rab, els Palestins. Jo havia esdevingut un dels seus consellers, un dels seus collaboradors ms palesos. I Waldheim era, a parer meu, un secretari general del tot lleial. Respectava la majoria a les Nacions Unides, i aquest s el motiu pel qual els americans l'odiaven. Fa una mica ms d'un any rem a Espanya: el rei havia creat un comit per concedir un premi en ocasi de la majoria d'edat del seu fill. Ens vrem tornar a trobar a Oviedo, i vrem votar ambds a favor de la proposta segons la qual el premi es concediria al matrimoni Mandela. Va haver-hi, al final, un comproms i el premi es va concedir a una associaci que treballa a Xile. Per el que vull dir amb aix s que fins i tot fora de les seves funcions, continuava essent del tot honrat. Desprs, vaig sentir dir que era candidat a la presidncia de la Repblica a ustria. Em va venir a veure i li vaig dir que jo no seria candidat. Estic malalt i no tinc cap ambici de presentar-me per a la presidncia. El meu partit m'ho ha proposat i jo he rebutjat. Vaig fins i tot suggerir al meu propi partit que vots a favor de Waldheim. Per tant, ja pot veure que jo sentia per ell una gran simpatia. Fou aleshores quan el Congrs Jueu Mundial va llanar les seves acusacions. I la meva primera reacci fou que estaven a punt de provocar nous sentiments antisemites a ustria en intervenir d'aquesta manera en el procs de les eleccions. Jo era a Mallorca aleshores, i el partit em va enviar el secretari amb els documents. Era terrible, i jo no n'havia sabut mai res, per el passat de Waldheim s una cosa, la ingerncia del Congrs Jueu Mundial, una altra. Waldheim em va trucar a Viena i jo li vaig preguntar perqu no m'havia dit tot aix abans. Per qu no dir la veritat? Un home en la seva posici ha de dir la veritat sobre una poca tan important. Em va dir que aix no tenia cap importncia. Per a mida que passaven els dies, les acusacions varen
60
L'OPINI SOCIALISTA
fer-se ms precises. Des del meu punt de vista, no hi ha cap dubte que va estar al front ms sagnant de la guerra i que s un mentider. Si Waldheim va dir, quan era candidat: mireu, quan era al front, vaig participar a aix i all, hom hauria pogut ensenyar els documents a les autoritats competents i s'hauria vist si era acceptable per a ells. Per el Partit Populista Conservador va tenir immediatament el recurs d'una argumentaci de caire antisemita, i de manera absolutament escandalosa. I els antics nazis varen sentir que es podien tornar a posar a treballar, ja que en l'poca de Kreisky no podien. Ara, amb tota la polmica amb el Congrs Jueu, pretenen ser uns grans patriotes i rebutgen que els estrangers hi interfereixin. Si alg ha provocat l'antismitisme s el Partit Populista Conservador. Hi ha hagut antismitisme a ustria en el passat, i per un conjunt de raons, ustria era un dels pasos ms antisemites: la nova indstria era en part jueva, les classes mitges perdien llurs posicions i llurs llocs de treball aleshores, i hi havia, per tant, un ressentiment molt fort contra els jueus rics. Viena havia tingut un alcalde fams, Luiga, que era molt popular. Un home de mn li va preguntar un dia com era que ell, en tant que antisemita notori, podia representar el punt de vista dels jueus de Viena. I ell va respondre: ha d'entendre que l'antismitisme s un esport dels pobres, un esport dels marginats. No s pas un esport per a nosaltres, nosaltres som al cim. Una histria divertida, per una histria perillosa, perqu a Viena vivia un home que havia votat a favor de Luiga precisament per l'antismitisme. Un sol home, que s'erigia entre Luiga, el dirigent conservador, i l'holocaust: es deia Adolf Hitler, i vost ja en coneix les conseqncies. Waldheim no t pas una gran talla moral, per el culpable d'aix que ha passat a ustria s el Partit Populista Conservador. Haurien hagut de ser ms prudents. Ressuscitar vells discursos nazis per tal de
guanyar unes eleccions no s correcte. Ara tenim una mala reputaci, perqu no noms ens ataquen els jueus sin tamb els antifeixistes. El problema no noms s la qesti dels jueus. Sin que un gran partit a ustria ha recorregut a discursos antisemites per tal de guanyar una contesa electoral. s tamb la ra per la qual estic en desacord amb el meu partit. Vosaltres esteu en coalici amb els conservadors, d'acord, per com podeu ser tan ximples com per acceptar que no noms el president, sin tamb el ministre d'afers estrangers sigui un conservador? Tots aquests problemes que tenim amb el mn haurien pogut ser contrarrestis amb un ministre d'afers estrangers socialista. Per els dos negociadors del Partit no varen copsar la importncia d'aix. El Sr. Vranitsky s molt popular ara, per ms entre els socialistes que entre els membres del seu propi partit. Val a dir que no havia ocupat mai ni el ms mnim crrec, no ha estat mai un militant. Ha estat triat en tant que banquer. s malicis i t un bon aspecte, per no es un veritable lder. La meva proposta s senzilla: Waldheim s a la llista negra dels americans. Cal esperar el veredicte de la comissi d'historiadors. Jo estic personalment convenut que no compten amb cap prova que permeti d'afirmar que Waldheim s un criminal de guerra. Ha secundat o ha servit d'ajudant a algun general assass, o ha intervingut directament? A mi em sembla que era un ajudant, per s que aleshores la gent creia que el hitlerianisme triomfaria. Ell no era pas especialment valent. El Sr. Mese, que no s pas un home massa honrat, va posar el Sr. Waldheim a la llista negra. I s una qesti del tot favorable als conservadors. Cal trobar advocats als Estats Units i ells miraran d'esborrar Waldheim d'aquesta llista. Sin, el risc s perdre la batalla i aleshores ens caldr reconsiderar tota la nostra actitud respecte a Waldheim, ja que es perills. Tenir un president que no pot anar a Amrica, a Frana, a Blgica, s molt do-
61
ENTREVISTA .
lent, i hom pensa que no hi ha cap ra per acceptar tots aquests maldecaps per culpa d'un sol home. A Viena, el 70% de la ciutat no ha votat a favor del Sr. Waldheim. La majoria de l'electorat del pas tampoc. Per el percentatge d'abstencions fou tan gran que Waldheim va resultar escollit. s la conseqncia de la manca de popularitat del Partit Socialista, ja que en el passat vrem obtenir la majoria per al nostre candidat. Si volen posar Waldheim a la llista negra perqu va servir a l'exrcit alemany, aleshores cal que hi incloguin tamb el president de la RFA. Me l'estimo molt, i s un home delicis, per hem de reconixer que ha estat en l'exrcit alemany. En principi, jo crec que Waldheim hauria de dimitir, ja que no t pas la talla moral que cal per ser president. Per s molt ambicis i es quedar. Els problemes s'agreujaran, sortiran publicats ms i ms articles, altres llibres sortiran a la llum: s un mentider, i continuar mentint. He parlat sovint d'antismitisme en els mtings populars, a ustria. S molt b que hi ha hagut antismitisme, i s que n'hi continuar havent en el futur. Per tamb hi ha antismitisme als Estats Units. A ustria, cinquanta mil jueus han estat morts per Hitler, contra cent mil austracs que han mort a la guerra. L'antismitisme s un perill, no noms per als jueus, sin per al mn sencer. Per als vostres camarades i els vostres fills. Aix comena amb els jueus, i tot seguit vnen els noruecs, els holandesos, i finalment els polonesos... I aleshores se'm pregunta: per qu est en contra d'Israel? No estic pas en contra d'Israel, ja que si existeix un pas, cal acceptar-lo, per no a costa d'un altre poble. No m'ocupo dels kurds ni dels armenis perqu no em puc pas transformar en advocat teric de totes les causes. Noms em puc ocupar d'algunes. I aqu, en aquest cas en concret, crec que puc dur a terme alguna cosa limitada. En principi, els austracs s'avenen amb els
israelians. Per els que ms s'hi avenen sn els nazis, perqu als inicis els jueus mostraren unes qualitats que els nazis consideraven com tpicament no jueves. Com els antics nazis, eren excellents soldats, i en molts aspectes, realitzaven un cert ideal, un model esttic que era el dels nazis. I en un cert sentit, des del seu punt de vista, els israelians ja no eren jueus. Al comenament, en els anys 60, era gaireb impossible convncer els austracs que els israelians eren perillosos. L'alcalde de Viena, que s un home exquisit, estava apassionadament a favor d'Israel durant la guerra de juny de 1967. Jo li vaig dir que no creia que Israel hagus ests agredit, per que de totes maneres la guerra no podria resoldre res. He participat recentment a un mting en una provncia que ha estat pro-nazi durant la guerra. Ara s un dels feus del Partit Socialista. Waldheim no ha obtingut la majoria all: deu ser massa negre per a ells. s un clerical, i ells odien els clericals, perqu en el passat era una regi gaireb del tot protestant. I jo he obtingut el 56% dels vots en aquella regi, malgrat l'activitat d'un grup de seminazis implantats all. El que vol dir que la situaci no s simple. L'antisemitisme ha estat sempre mantingut viu a ustria, i des de l'edat Mitjana, s l'Esglsia Catlica qui n'ha estat la inspiradora. Abans d'aix, a la Rennia, jueus i cristians havien viscut plegats i iguals. Aleshores va venir l'Esglsia, i les coses canviaren. L'Esglsia Catlica vivia de l'acusaci d'assassinat ritual, i aix molt abans del nacional-socialisme... Per, parallelament al creixement i desenvolupament de l'antismitisme, ha existit sempre el desenvolupament de la lluita contra l'antismitisme, s a dir la lluita per la democrcia... Com avala vost avui el moviment socialdemcrata i quin s avui el pes de l'herncia de Marx per als socialdemcrates? La diferncia entre la perioditzaci de la histria i la de la poltica s que un pe-
62
L'OPINI SOCIALISTA
rode histric es compta ms o menys per mig-segles, la primera la segona meitat del segle, mentre que la vida poltica i la democrcia es medeixen en perodes histrics de deu anys com a mxim. Perqu els terminis dels legisladors i magistrats en els sistemes democrtics sn en general de quatre o cinc anys. En aquesta mesura, no hi ha cap dubte que hi ha un canvi positiu: s un bon perode quan el socialisme democrtic est en condicions de proposar respostes a les preguntes que es planteja la gent, d'una manera acceptable. Aix que s'ha produt a ustria, es podria produir a Alemanya. Desprs de la segona guerra mundial i amb l'inici de la guerra freda, la tasca principal dels socialdemcrates era la democrcia en tant que tal. Els socialistes, els liberals i els conservadors volien tornar-se a trobar sota el mateix para-sol conceptual, una mena de superideologia de la democrcia en si. I aix perqu era necessari fer front a Stalin i al comunisme, i oposar-loshi la democrcia. I l'estratgia dels americans amb Truman, en tant que la ms important potncia democrtica, va experimentar en aquella poca una temible eficcia ideolgica. Aquesta poltica era la del cord sanitari, de l'encerclament. Prenguem per exemple Iugoslvia. Els partidaris de Tito no eren particularment favorables als Estats Units. Per en el conflicte que els enfront a Stalin, Truman va prendre partit per Iugoslvia. Stalin va drecretar el bloqueig de Berlin i Willy Brandt i els aliats establiren un pont sobre Berlin, i varen boicotear el bloqueig. Pitjor per Stalin. Europa era una runa econmica i els americans havien inventat el pla Marshall per a la reconstrucci de la vida econmica europea, una cosa totalment extraordinria, que ha realment contribut a reconstruir una Europa ms moderna que la d'abans de la guerra. I el tractat de pau amb el Jap ha estat firmat sense la URSS, que encara avui n'est al marge. Stalin va creure en un moment donat poder
posar un lmit al Pla Marshall recorrent als dockers comunistes de Livorno a Marsella. I s cert que els dockers eren comunistes, per aix no els va impedir de carregar i descarregar els vaixells que transportaven el blat i les mquines. Stalin, per la seva banda, va crear el Kominform, per no va prosperar. Podria multiplicar els exemples. Krutxev em va dir moltes coses sobre Stalin. Havia intentat liquidar l'estalinisme a la URSS. Comptava amb l'ajut de Mikoyan, per no amb el de Molotov. Em va dir: ha arribat el moment d'enterrar la guerra i si els nostres volen una prova de la nostra bona voluntat, estem disposats a donar-los aquesta prova tot firmant el tractat d'Estat amb ustria. Volem posar el tractac d'Estat austrac com un exemple. s el que vrem fer, i he de dir que encara que jo no era aleshores ms que un jove membre de la delegaci austraca, vaig fer el possible per aprofitar aquesta disposici d'esperit. Per era Krut xev qui l'havia impulsada. Molotov, que era llavors ministre d'afers estrangers, havia comenat dient: Per qu haurem de concedir un tractat d'Estat a ustria i retirar les tropes sovitiques mentre no haguem obtingut un tractat de pau amb Alemanya? Ens hem de quedar a ustria fins que aquest tractat de pau amb Alemanya no sigui signat. Molotov havia fins i tot proposat de reduir les forces sovitiques a ustria en cinquanta mil soldats, i alguns dels nostres camarades austracs estaven disposats a acceptar-ho. Vrem refusar-ho. I ells acabaren canviant la seva posici. Molotov va acabar desapareixent, i nosaltres vrem obtenir el tractat. Havem reclamat una neutralitat segons el model de Sussa, i no de Finlndia, per tal de situar-nos en el costat bo del risc. Krutxev fou el primer que va intentar d'aconseguir la distensi, i quan an als Estats Units per tal de trobar-se amb Eisenhower estava d'acord amb ell, segons em va dir, en el cost desorbitat dels armaments. Per l'obstacle era la qesti alemanya. Els aliats reclamaven la unificaci alemanya.
63
ENTREVISTA .
Era impossible, i els sovitics eren molt tossuts. Ja tenien problemes amb la Xina. MaoTse-Tung havia dit a Krutxev: desprs de la Primera Guerra Mundial Rssia va esdevenir comunista, desprs de la Segona Guerra Mundial, l'Europa de l'Est i la Xina, desprs de la tercera guerra mundial ser el mn sencer. I Krutxev havia respost que desprs de la tercera guerra mundial ja no hi hauria revoluci perqu el mn hauria quedat destrut. Mao-Tse-Tung havia replicat: tenim prou habitants per sobreviure! D'aquesta manera vrem arribar a un multipolarisme comunista: Iugoslvia, la Uni Sovitica, la Xina. La distensi havia comenat, per amb entrebancs. A Alemanya, Willy Brandt havia inaugurat la seva Ostpolitik, la seva poltica d'obertura i de dileg amb l'Est. El vaig conixer desprs de 1940 a Sucia, i hem estat sempre amics molt ntims. Per a Willy Brandt, sap?, per als socialdemcrates, la llibertat s ms important que la unitat. Si fos tericament possible tenu- dues alemanyes, els alemanys democrtics ho haurien acceptat, Brandt no va fer ms que acceptar Ystatus quo, i el cam cap a Helsinky quedava obert. Quan Helsinky va comenar, vaig invitar a l'ambaixador sovitic i l'ambaixador americ i els vaig dir: s una bona ocasi per sortir d'Helsinky amb un comit europeu de bons oficis que quedaria a disposici de la causa de la pau en l'Orient Mitj. Ja que cal fer avanar les coses. Ambds em varen respondre que no els interessava pas. Els russos declaraven que era un problema secundari que no tenia res a veure amb Europa, i els americans declaraven que no era un problema primordial. Kissinger em va dir en aquella ocasi: no faci les coses encara ms complexes del queja sn. Jo vaig respondre que s'hauria pogut iniciar una dinmica per a la soluci d'aquell problema. Per volien fer d'Helsinky una operaci del tot europea. Els sovitics varen acceptar l'status quo i una certa distensi es va instaurar. A partir d'aleshores, el socialisme democrtic va co-
menar a fruir d'una certa reputaci. Grcies a la poltica de Brandt i al seu impacte en la resta d'Europa. Era el primer canceller alemany que no feia por al mn. Willy Brandt va esdevenir el president de la Internacional Socialista, i es va erigir la nova estructura. Havia d'obrir-se a tot el mn. I ho hem aconseguit en gran mesura. s cert que no tenim un programa com. La idea d'un programa nic per al mn sencer s una ximpleria. Stalin volia un aparell manipulador en el mn sencer, a Rssia, a la Xina, a Europa, arreu. I Hitler ens va ensenyar com es podien construir aparells en pasos culturalment desenvolupats. Desprs de la mort d'Stalin, i desprs dels esdeveniments d'Hongria i de Txecoslovquia, el moviment comunista es va trobar desorientat. Crec que cada deu o catorze anys el bloc de l'Est coneixer una mena de revoluci, perqu cal una generaci per oblidar la por. Aix vol dir una nova generaci, un nou coratge, nous objectius. Amb el desenvolupament de la Internacional Socialista, vrem elaborar nous programes a Sucia, ustria, arreu. Nosaltres, en tant que socialistes, havem de dir al mn el que entenem per aquell terme. La definici que vrem triar, la qual figura encara en el programa del partit austrac, s que al contrari de la democrcia burgesa, o liberal, la democrcia socialista suposa la participaci del conjunt de la societat. La democrcia ha de ser com un corrent nic que travessa tots els camps: l'econmic, el social, el poltic, el cultural. Aix vol dir que la democrcia no s completa sense el socialisme i que el socialisme no est plenament realitzat sense la democrcia. I els partits socialistes s'han orientat cada vegada ms en aquesta direcci. s clar que el .moviment socialdemcrata ha experimentat revessos, per diverses raons. A la Gran Bretanya els radicals varen provocar una escissi del Partit Laborista i l'ala dreta del partit es va perdre. A Frana, Miterrand torni a guanyar, el govern oscillar entre la dreta
64
L'OPINI SOCIALISTA
i el centre-dreta. Per altra banda, desprs de vuit anys d'una poltica reaganiana molt dura, una poltica de guerra i de cursa d'armaments aix com una poltica econmica conservadora, s'ha verificat que l'economia americana no era capa de resoldre ni un de sol dels problemes que crea... Al contrari, han sorgit nous fenmens, com el dels milions de treballadors pobres d'americans que tenen una feina per viuen tanmateix per sota del nivell de subsistncia. Durant tot aquest perode, la pobresa en els Estats Units ha crescut. Per tant, jo no s si seran els demcrates els que se'n ocuparan, per ha arribat el temps d'un canvi en els Estats Units. La Internacional s'ha ests, i nombrosos partits llatino-americans n'han esdevingut membres. I la Internacional s'ha igualment, d'alguna manera, enriquit. Ens hem ocupat de la pau al Salvador a Nicaragua, i s molt important. Per jo crec que s l'nic moviment pacfic que existeix en el mn. Els russos no sn pacfics: utilitzen mitjans militars. Els americans no sn pacfics: utilitzen mitjans bllics com el finanament a la contra, i han fracassat al Lban, en el Golf, en llur bombardeig de Lbia... El que nosaltres hem intentat de fer, a la I.S., s tenir el mxim de contactes possible. Estar en el dileg amb tots els partits del mn, llevat dels extremistes terroristes. (...) A parer meu, el moviment palest s una lluita nacional, que s revolucionria en tant que continua batallant. No el qualificaria de socialista, ja que el que el caracteritza s ms aviat la democrcia. Crec que hi ha ms de democrcia en el moviment palest que arreu dins del mn rab, i aix confereix al moviment palest la seva prpia dinmica. Pot ser que Arafat no hagi triat mai de crear un moviment revolucionari socialista, per comptat i debatut s aix el que ha fet. S'ha vist arrossegat per la seva prpia dinmica, pel seu impuls. Una anlisi dialctica del moviment palest ens ensenyaria que les diverses tendncies del moviment no
poden coexistir mentre no hi hagi un Estat Palest. El mateix ha succet a ustria, i fins i tot aqu, a Catalunya. Avui, a Europa, hom pot naturalment defensar l'autodeterminaci, per s ms important promoure la integraci. La integraci a Europa representa un sistema ms progressista, indispensable per al desenvolupament de la producci moderna, com diria Marx, de les condicions de producci. Ens calen grans mercats, grans mercats europeus, grans mercats mundials. Mercats de tres-cents milions de compradors, com a la URSS o als Estats Units. Cal analitzar les evolucions econmiques, replantejar la societat a la llum d'aquestes, i hom no pot acontentar-se per aix amb remetre a Marx. (...) En el decurs dels darrers anys, d'en que ja no ocupo cap crrec oficial, he parlat a molts frums, des d'Oslo a Oasaka i.Nova Delhi, i a Nova York. I he vist els joves del mn sencer exigir respostes a certes preguntes. Jo no tinc respostes ms que per una desena de preguntes. Uns altres respondran a la resta. Es produir de ben segur una regeneraci de les idees del socialisme democrtic. Per cal tenir el valor de confessar que no coneixeu la resposta a totes les preguntes. Vost creu que la Internacional Socialista pot jugar un paper de motor en la persecuci de la pau a l'Orient Mitj? I si s aix, vost creu que l'hi jugar? Som en una crulla de camins i crec que cal esperar una mica i veure qu passa. Wishnewsky, el president del comit de la I.S. a l'Orient Mitj ha estat molt dur en el telegrama que va enviar a Shimon Peres. Personalment, tinc la impressi que no s'ha produt res definitiu encara. Som ara al llindar d'una nova etapa, perqu tamb Israel ha arribat a una crulla de camins. Ha de triar entre perdre la simpatia del mn i mirar de transformar la situaci. Per tant, no puc respondre. No per prudncia, sin per-
65
ENTREVISTA .
qu les coses mateixes sn realment canviants. Es produiran sens dubte noves formulacions. O la Internacional Socialista aconsegueix modificar l'actitud del Partit Laborista, o b haurem d'inventar-nos una resposta. La meva opini s que no podem acceptar entre nosaltres un Partit Laborista que fa la guerra. (...) Quan vaig proposar l'expulsi del Partit Laborista Israeli de la I.S. era per tal de provocar una discussi sobre els meus recels a propsit d'aquest partit. Perqu aix hauria comportat una repercussi a les bases, a dins mateix d'aquell partit. A la televisi, Peres sembla abatut, mentre que Rabin ni s'hi amona. I mentre el Partit Laborista accepti de seguir veient en un home com aquell un lder potencial, s un partit que ha renunciat al seu esperit. Per tot aquest procs no es pot dur a terme ms que dins la I.S. i vost pot veure que aquesta evoluci es produeix al si de la I.S. amb els europeus. Tot aix necessita el seu temps, per tampoc massa. La Internacional Socialista ha estat el primer moviment internacional no comunista que ha tingut tractes amb els palestins. No s rellevant que hagi estat jo o un altre qui ho hagi dut a terme. El fet s que la I.S., en el moment just, va acceptar d'enviar una comissi d'investigaci a l'Orient Mitj. Aix ens va permetre d'establir relacions amb aquella regi, i hem estat dels primers que hem desenvolupat un pla de pau davant els problemes de la regi. Molts eren aleshores en contra de nosaltres: Mitterrand en tant que secretari general d'un partit, el Partit Laborista Britnic representat per un jueu sionista, el representant del partit holands, etc. Com s'explica vost l'actitud de Mitterrand? Jo vaig ser dels primers a establir amb Mitterrand una relaci estreta. Creia que no era problema nostre determinar si Mitterrand era un veritable socialista o no. Creia
que calia sobretot no afllar-lo. El partit francs estava molt influt pels jueus de Frana, on, l'endem de la guerra, es concentr la ms gran comunitat jueva de l'Europa occidental, i Mitterrand sentia simpatia pels jueus, precisament perqu era tan absolutament no-jueu! Conec tota la seva famlia, i Mitterrand t immenses qualitats que han fet molt de b al Partit Socialista. (...) Grcies a gent com Willy Brandt i Olof Palme, la Internacional Socialista ha deixat de ser un petit club elitista i tancat. No noms representa el corrent poltic ms important d'Europa, sin que s'ha ests a altres regions del mn. La Internacional Socialista no t poder per organitzar una vaga general mundial a favor dels palestins, per est tanmateix molt interessada en contribuir a trobar una soluci. Vrem recolzar Arias, per exemple, a l'Amrica Central, no perqu el conegussim, sin perqu vrem veure el que intentava fer, i que de fet s'enfrontava a l'imperialisme americ. I va guanyar el Premi Nobel perqu l'Acadmia Reial de Sucia compartia el mateix punt de vista. Crec, per tant, que la Internacional Socialista s una plataforma des d'on s possible ser escoltat. No s una gran potncia, per podeu fer-la servir per tal d'aclarir la vostra posici. Si la poltica no s capa de crear les condicions d'una nova manera de conviure amb els altres en una petita regi, aquesta ser la prova de la incapacitat dels ssers humans per organitzar llur vida. L'nica alternativa s lluitar pel socialisme. Socialisme vol dir viure en societat segons certes regles, segons certs principis. s tamb des d'aquest punt de vista que em concerneix el vostre problema, i que us estic molt agrat que m'hagueu ofert l'oportunitat de tenir aquestes converses. Tradut de Revue d'tudes Palestiniennes Gener 1988
66
Collaboracions
Els socialistes i el restabliment de la Generalitat (1975-1977)

Jaume Sobrequs i Gallico
Pocs dies desprs de la mort del general Franco es constitu (desembre de 1975) el Consell de Forces Poltiques de Catalunya. Responia a la voluntat de Convergncia Democrtica de Catalunya de crear un organisme unitari per tal de negociar amb el govern de l'Estat i al projecte de Convergncia Socialista de Catalunya de constituir un ampli front que permets lluitar contra les possibles temptacions de continutat del rgim totalitari. El Consell estigu integrat per onze partits: Convergncia Democrtica de Catalunya (Jordi Pujol), Convergncia Socialista de Catalunya (Joan Reventes), Esquerra Democrtica de Catalunya (Ramon Trias Fargas), Esquerra Republicana de Catalunya (Josep Andreu i Abell), Front Nacional de Catalunya (Joan Cornudella), Partit Cari de Catalunya (Josep Badia), Partit Popular de Catalunya (Joan Colomines), Partit Socialista d'Alliberament Nacional (Joan Armet), Partit Socialista Unificat de Catalunya (Gregorio Lpez Raimundo), Reagrupament Socialista i Democrtic de Catalunya (Josep Pallach) i Uni Democrtica de Catalunya (Anton Caellas). El Consell aplegava, doncs, un ventall molt ampli de les forces poltiques de l'oposici, des dels demcratacristians fins als marxistes-lninistes, passant pels liberals, els socialistes, els nacionalistes conservadors i els independentistes radicals. Aquest organisme unitari representava un aven i una concreci molt importants en relaci amb les propostes ms genriques fetes per l'Assemblea de Catalunya des de 1971. El Consell tenia, doncs, un programa bastant precs d'all que havia de ser el futur poltic de Catalunya: formaci d'un govern provisional de la Generalitat que havia d'assumir el govern de Catalunya amb uns poders basats en els principis i institucions continguts a l'Estatut d'Autonomia de 1932; reconeixement de les llibertats democrtiques (expressi,
69
COLLABORACIONS
premsa, associaci, reuni, manifestaci, eleccions per sufragi universal, etc.); amnistia general per a les condemnes derivades d'actuacions poltiques o sindicals; i constituci d'un govern provisional a l'Estat espanyol que es compromets a celebrar eleccions a Corts constituents, les quals decidirien el contingut de les noves institucions poltiques espanyoles. Foren diversos els factors que condicionaren la no supervivncia del franquisme: a) l'existncia d'una burgesia, especialment industrial, interessada en l'establiment d'un rgim poltic ms democrtic, homologable amb el dels altres estats de l'Europa occidental, que li permets continuar mantenint l'hegemonia social, econmica i poltica, i que evits la radicalitzaci sindical; b) la convenincia del gran capitalisme internacional d'una eliminaci controlada de les dictadures del sud d'Europa (fi de la dictadura dels coronels a Grcia el 1974) que evits el risc de processos poltics d'esquerres com la revoluci dels clavells a Portugal (abril de 1974); c) la necessitat del moviment obrer, i dels moviments populars en general, d'acabar amb la dictadura per tal de poder defensar millor llurs interessos; i d) la forta embranzida dels moviments nacionalistes (especialment a Catalunya i al Pas Basc), disposats a posar fi a l'estat centralista. Aquest clima propici la formaci, el primer de desembre de 1976, d'una comissi integrada per representants dels partits socialdemcrates, demcratescristians, socialistes, comunistes, nacionalistes de Catalunya, Pas Basc i Galcia, i tamb dels sindicats, que tenia la missi de negociar la sortida de la dictadura. Fou la Comissi dels deu, la qual, en retirar-se'n el representant sindical, pass a nomenar-se Comissi dels nou. Els representants de les nacionalitats esmentades aconseguiren que la Comissi aprovs, el 21 de gener de 1977 el Document de les nacionalitats, que afirmava l'exigncia del restabliment dels Estatuts d'autonomia i de les institucions que s'hi configuraven aix com la immediata creaci d'institucions d'autogovern (la Generalitat en el cas catal). / En front de la posici defensada pel representant catal, Jordi Pujol, en el sentit que calia seguir un doble cam de negociaci (la negociaci per separat de Catalunya i la participaci en els organismes negociadors de tota l'oposici espanyola), el president a l'exili Josep Tarradellas fu pblic, el 6 de gener de 1977, un missatge en el qual reclamava el protagonisme principal en el procs negociador de l'autonomia catalana. Un acord de l'Assemblea de Catalunya del 20 de mar de 1977, que retirava el seu suport a la Comissi dels nou, for la retirada de Jordi Pujol de la Comissi. El vell poltic a l'exili havia aconseguit d'imposar les seves tesis a les defensades per Jordi Pujol. Aquest enfrontament ajuda a entendre el poc entusiasme que CDC posaria durant la campanya electoral del 15 de juny en la reivindicaci estricte del retorn de Josep Tarradellas com a futur president de la Generalitat, b que defens el restabliment de la instituci.
70
L'OPINI SOCIALISTA
LA CONSOLIDACI DEL PROCS UNITARI: L'ORGANISME CONSULTIU I L'ENTESA DELS CATALANS
La voluntat del president Tarradellas d'esdevenir el mxim responsable d'un organisme unitari encarregat de dirigir la negociaci el port a crear (febrermaig de 1977) Y Organisme Consultiu de la Presidncia de la Generalitat, el qual apleg els dies 12 i 13 de febrer, a Sant Cebri del Rossell, quan encara no era formalment institucionalitzat, a vint-i-tres delegacions de partits i sindicats. La insistncia de Tarradellas que figuressin en els principis constituents de l'Organisme Consultiu l'acord que la negociaci passs per la Presidncia i el comproms d'incloure en els programes electorals l'exigncia del retorn de Tarradellas, apartaren de l'Organisme a CDC i al PSUC, que defensaven un major protagonisme negociador dels partits. En el primer cas, l'enfrontament entre Pujol i Tarradellas per assumir el mxim protagonisme estigu a la base de la retirada de CDC de l'Organisme Consultiu. El dia 28 de maig de 1977 se celebr a Sant Cebri la primera reuni de l'Organisme desprs de la seva institucionalitzaci (decret de la Presidncia del 18 de maig). En sort un comunicat que contenia, com ha escrit Manuel Ferez, una crida als partits catalans que es presenten a les eleccions del 15 de juny perqu exigeixin la immediata derogaci del decret del general Franco de 5 d'abril de 1938 que abol l'Estatut d'Autonomia; el rebuig per part d'aquests partits poltics del Consejo General de Catalua; i la ratificaci de Tarradellas com a legtim dipositari de les institucions catalanes i com a garantia de la continutat de la Generalitat de Catalunya. La recuperaci d'espais de llibertat per als partits poltics catalans havia tingut en el gran Mting de la llibertat, celebrat pel Partit Socialista de Catalunya el 22 de juny de 1976 al Palau blaugrana, una de les fites ms significatives. Per primera vegada des de 1939, en un clima d'entusiasme extraordinari, un partit catal llanava pblicament les seves propostes pel futur. Al costat d'aquelles que feien referncia als avenos socials de les classes treballadores, els reunits al Palau blaugrana es posaven en marxa per la lluita pel dret dels catalans a la nostra nacionalitat, per l's de les nostres institucions de govern i pel dret d'autodeterminaci de tots els pobles, i manifestaven la voluntat de construir un partit arrelat a la realitat nacional catalana, entranyablement lligat a la resta dels pasos catalans, fraternalment obert a la collaboraci entre tots els socialistes de l'Estat espanyol i decididament llanat a l'internacionalisme socialista. A la darreria del 1976, els socialistes catalans i altres forces de l'esquerra, com el PSUC, portaren a terme una dura campanya abstencionista contra la Llei de reforma poltica, aprovada per referndum el 15 de desembre. I ho feren sobretot perqu, ms enll del contingut, positiu b que insuficient, de la llei, el referndum se celebrava sense que el govern hagus reconegut
71
COLLABORACIONS
les llibertats democrtiques, i perqu no hi havia cap control democrtic dels resultats. D'altra banda, el 14 de desembre del mateix any Joan Reventes en una conferncia pronunciada al Teatre Romea de Barcelona assenyalava, entre d'altres aspectes referents a la manera de gestionar polticament la transici, la voluntat irrenunciable d'assolir l'amnistia total, la llibertat sense exclusions de tots els partits poltics i organitzacions sindicals, el restabliment de la Generalitat i el retorn del President Tarradellas. Cal posar de relleu aquest darrer aspecte perqu en aquell moment, i mentre alguns partits nacionalistes conservadors mantenien una actitud de silenci en relaci amb aquest tema concret, els socialistes eren gaireb els nics que feien aleshores manifestacions tan ntides sobre aquesta qesti, si deixem de banda ERC, que havia estat peonera en formular aquesta reivindicaci. El 22 de desembre de 1976 el PSC llan a l'opini pblica, en vistes a les futures eleccions generals, una proposta destinada a acomplir un paper de primera magnitud en la vida poltica catalana. La iniciativa de promoure una coalici electoral unitria que desprs es concretaria en la candidatura senatorial victoriosa sota el lema Per a l'Entesa dels Catalans, assol un gran ress entre partits progressistes de naturalesa ben diversa. Fou, per, rebutjada per aquells que, com Jordi Pujol i el seu partit, tenien la pretensi, d'altra banda ben legtima, d'esdevenir els protagonistes centrals de la vida poltica catalana l'endem de les eleccions democrtiques que havien de tenir lloc.
LES ELECCIONS GENERALS DEL 15 DE JUNY
El dia 8 de juny, poc abans de celebrar-se les eleccions, Joan Revenios, en el mting celebrat a la Plaa de toros Monumental, va proposar un pla pel restabliment de la Generalitat, que, b que fou modificat en part/ serv de pauta per a l'actuaci poltica l'endem de celebrar-se la primera/contesa electoral. La proposta socialista parlava de la necessitat d'obrir unes negociacions amb el govern de l'Estat per tal de fer possible el retorn del President i el restabliment de la Generalitat; de la creaci d'un Consell executiu, la composici del qual fos proporcional al resultat electoral; de la delegaci de les funcions executives en el cap de la llista que assols la victria; i de la constituci immediata d'una Assemblea de Parlamentaris.de Catalunya com a mitj de control democrtic de la Generalitat i del President. El dia 14 una comissi formada per Joan Revenios, Francesc Izamos i Jess Salvador expos el projecte al president Tarradellas. Les eleccions del 15 de juny significaren un ampli triomf, a Catalunya, de les candidatures que demanaven l'immediat restabliment de la Generalitat (el vuitanta per cent dels diputats i tots els senadors menys un). Els Socialis72
L'OPINI SOCIALISTA
tes de Catalunya, coalici formada pel PSC i per la Federaci Catalana del PSOE, aconsegu la victria electoral, amb 15 diputats i el 28,4 per cent dels vots d'aquelles persones que havien acudit a les urnes. El Pacte Democrtic per Catalunya (coalici formada per Convergncia Democrtica, Esquerra Democrtica, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i independents del Front Nacional de Catalunya) aconsegu 11 diputats i el 16,83 per cent dels vots. La Uni del Centre Democrtic obtingu 9 diputats i el 16,8 per cent dels vots. El Partit Socialista Unificat de Catalunya, 8 diputats i el 18,20 per cent. La Uni del Centre i de la Democrcia Cristiana de Catalunya (coalici formada pel Centre Catal i Uni Democrtica de Catalunya), 2 diputats i el 5,61 per cent. L'Esquerra de Catalunya, coalici integrada per Esquerra Republicana de Catalunya i Partit del Treball d'Espanya, encara no legalitzats, 1 diputat i el 4,57 per cent. I, darrerament, la coalici Aliana PopularConvivncia Catalana, 1 diputat i el 3,5 per cent. Quant al Senat, la coalici Entesa dels Catalans, promoguda pels socialistes i a la qual donaven suport tamb el PSUC, ERC, EC i independents de l'Assemblea de Catalunya, aconsegu la victria ms esclatant que mai cap moviment unitari hagi obtingut a Catalunya. Resultaren elegits els seus 12 candidats. El Pacte Democrtic aconsegu dos escons, la UCD un i, a Barcelona, l'independent Llus M. Xirinacs fou tamb elegit. L'endem de les eleccions els Socialistes de Catalunya donaren a conixer quines eren les exigncies mnimes que calia obtenir immediatament: derogaci del decret del general Franco de 5 d'abril de 1938, que suspenia l'Estatut, retorn del president Tarradellas i restabliment dels principis i institucions de l'Estatut de 1932, celebraci d'eleccions al Parlament de Catalunya, i elaboraci i aprovaci d'un nou Estatut d'Autonomia.
L'INICI DE LES NEGOCIACIONS PEL RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT
El dia 20 de juny, no sense haver-ho comunicat abans a la resta de partits catalans, una delegaci dels Socialistes catalans, integrada per Joan Reventes, Josep M. Triginer i Eduard Martn expos el pla esmentat al rei Joan Carles i al president del govern Adolfo Surez, el partit del qual, la Uni del Centre Democrtic, havia aconseguit la victria electoral en el conjunt de l'Estat. L'endem mateix, l'Organisme Consultiu donava el vist-i-plau al projecte socialista de convocar, l'Assemblea de Parlamentaris. El dia 23 de juny, Josep Tarradellas i Joan Revents, en presncia d'altres personalitats poltiques, s'entrevistaren a Pars. El dirigent socialista fu conixer al President la immediata celebraci de la primera reuni de l'Assemblea de Parlamentaris. Josep Tarradellas, per la seva banda, insist en quelcom que seria des d'aleshores un dels seus principis poltics fonamentals: noms en la unitat seria possible l'aven poltic de Catalunya.
73
COLLABORACIONS
LA PRIMERA REUNI DE L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS
El 25 de juny de 1977 es reun al Palau del Parlament la primera Assemblea de Parlamentaris de Catalunya. Simblicament, la reuni del Palau del Parlament fou l'expressi ms cabal de la gran victria assolida en les eleccions per les formacions poltiques que reclamaven el restabliment de les institucions d'autogovern. Els acords que hom prengu a l'Assemblea havien estat pactats prviament per tal que en cap moment no poguessin aparixer discrepncies que haurien estat negatives per la imatge d'unitat que tots els partits volien donar davant de l'opini pblica i del govern de l'Estat. Heribert Barrera, d'ERC, propos nomenar president de l'Assemblea de Parlamentaris el president Josep Tarradellas. D'aquesta manera s'aplegarien en una mateixa persona la legitimitat histrica i la que tenia el seu origen en la voluntat popular manifestada en les eleccions passades. Jordi Pujol, cap de llista del Pacte Democrtic, propos la creaci d'una Comissi Permanent de l'Assemblea, la cual qued constituda per Josep M. Triginer, Eduard Martn i Francesc Ramos, pels Socialistes de Catalunya; Gregorio Lpez Raimundo, Antoni Gutirrez i Jordi Sol Tura, pel PSUC; Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas i Josep Verde i Aldea, pel Pacte Democrtic; Carles Sents, Manuel Jimnez de llarga i Antoni Faura, per la UCD; Anton Caellas, per la UC i la DCC; Heribert Barrera, per Esquerra de Catalunya, i pels senadors Maria Rubies, Josep A. Baixeras, Josep Benet i Pere Portabella. A proposta de Jordi Pujol, hom vot per unanimitat Joan Revenios com a president de la Comissi. Tot seguit, el diputat del PSUC Jordi Sol Tura es refer a la necessitat que el govern de l'Estat conceds una mplia amnistia, la qual cosa implicaria la institucionalitzaci definitiva i tan necessria de la reconciliaci nacional. Carles Sents, cap de llista de la UCD, deman la legalitzaci de tots/els partits. Cal recordar que les eleccions del 15 de juny s'havien celebrat en una situaci d'illegalitat de diverses formacions poltiques, com Esquerra Republicana de Catalunya. Anton Caellas, de la UC i de la DCC, fu una crida a favor del respecte als drets humans i del rebuig de la violncia. Deman tamb als parlamentaris catalans que condemnessin l'assassinat per ETA de l'empresari basc Xavier de Ibarra. Joan Revents, de Socialistes de Catalunya, record en el seu discurs els objectius bsics de les reivindicacions unitries catalanes (restabliment dels principis i les institucions de l'Estatut de 1932; recuperaci de la Generalitat i retorn del president Josep Tarradellas). En la proposta de declaraci de l'Assemblea feta per Revents, s'hi recollia, a ms a ms dels punts esmentats, el comproms dels diputats i senadors catalans de treballar, al Congrs i al Senat, per l'elaboraci i l'aprovaci d'una Constituci democrtica per a Es74
L'OPINI SOCIALISTA
panya; la voluntat d'assolir l'amnistia, les llibertats i la legalitzaci de tots els partits; el reconeixement del dret a l'autogovern de totes les nacionalitats i regions; i la necessitat d'adoptar mesures per fer front a la crisi econmica i millorar les condicions de vida i de treball dels sectors populars. La declaraci aprovada defensava tamb la via negociadora amb les altes instncies de l'Estat i el govern per tal d'aconseguir la derogaci del decret esmentat de 5 d'abril de 1938. Finalment, per unanimitat, i a proposta del diputat Laurea Lpez i Rod, hom acord demanar la supressi del Consejo General de Catalua. Les qestions ms importants que havien quedat pendents l'endem de la primera sessi eren: l'acompliment dels acords que s'hi havien pres els quals implicaven una acci molt decidida i ferma per la restauraci de la Generalitat, l'abolici del decret de 1938, el retorn del president Tarradellas, i la creaci d'un Consell executiu. Contra la posada en prctica d'aquests acords s'aixecava un obstacle important que fu decidir de congelar momentniament les accions encaminades a assolir aquells objectius: era la constituci del nou govern de la Monarquia, com ho express Joan Revents en el discurs durant la segona sessi de l'Assemblea de Parlamentaris, on don compte de la gesti de la Comissi Permanent. Per el fet ms decisiu, el que foraria a canviar els plantejaments dels parlamentaris, fou el sorprenent i transcendental viatge del president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, a Madrid, el dia 27 de juny, tot just dos dies desprs de la primera reuni dels parlamentaris catalans. Tarradellas, que havia estat convidat pel president Surez, comunic als Socialistes de Catalunya la seva voluntat d'emprendre el viatge, i aquests manifestaren la seva conformitat.
EL VIATGE DE TARRADELLAS A MADRID

s evident que, si els parlamentaris havien votat unnimement Tarradellas com a llur President, un viatge d'aquest a la capital de l'Estat havia trasbalsat profundament els esquemes preestablerts pels parlamentaris. En definitiva, sorgia ara un problema, que afegia una nova pea al complicat trencaclosques dels dies atrafegats que seguiren el 15 de juny. L'agosarat viatge de Tarradellas plantejava la necessitat de l'entesa entre les dues legitimitats que havia definit Heribert Barrera en la primera sessi de l'Assemblea de Parlamentaris: la legitimitat histrica i la del sufragi universal. L'estada del president Tarradellas a Madrid es perllong ms del que inicialment havia estat previst; durant aquells dies, el President s'entrevist tant amb les ms altes instncies del govern com amb els principals dirigents poltics de les formacions parlamentries. Concretament, ultra una entrevista amb el ministre de l'interior, Rodolfo Martn Villa, serien decisives les entrevistes amb el president del govern, Adolfo Surez (els dies 27 de juny i
75
COLLABORACIONS
1 de juliol) i amb el rei Joan Caries I (el dia 29 de juny). De tot aquest procs negociador en sortiria un principi d'acord, expressat en el comunicat del dia 2 de juliol, fet pblic conjuntament a Barcelona i a Madrid, en el qual, desprs de constatar que el rgim definitiu de l'autonomia havia d'sser establert per les Corts, les dues parts manifestaven la voluntat de constituir en el marc de la vida local, un ens que permeti recuperar les institucions seculars del poble catal. Aquest s'havia de basar en el restabliment de la unitat institucional de Catalunya. La nova instituci, que assumiria competncies de les Diputacions i de l'Estat, tindria carcter transitori. El document esmentava de manera inequvoca que el nou ens seria la Generalitat, que d'aquesta manera seria restaurada. Els signants convenien tamb en la necessitat que l'autonomia no fos un privilegi exclusiu de Catalunya sin que calia oferir-la a totes les regions espanyoles. Finalment, doncs, tamb quedava reconeguda la legitimitat histrica i hom n'anunciava la futura restauraci. Aquest viatge i aquest acord marcaria de ple el sentit de l'actuaci de la Comissi Permanent de l'Assemblea de Parlamentaris, perqu la voluntat negociadora que havia expressat la primera sessi plenria es trobava ara amb un nou element, amb el qual calia combinar i coordinar les accions negociadores amb Madrid. D'aquesta dualitat de negociadors i de legitimitats en sorgirien friccions, derivades de la prioritat d'iniciativa que volien mantenir tant els parlamentaris com el President. La voluntat unitria d'ambdues parts, feta possible sobretot per la prudncia i la generositat de les forces d'esquerra que havien guanyat majoritriament les eleccions, imped que el president Surez divids en dos blocs els negociadors catalans.
L'ACTUACI DE LA COMISSI PERMANENT DE L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS

La Comissi Permanent de l'Assemblea de Parlamentaris es reun per primer cop, presidida per Joan Revenios, el dia 28 de juny quan ja era coneguda la presncia del President a Madrid. La Comissi valor la importncia del viatge i acord: d'una banda, aprovar les gestions que estava fent el president Tarradellas a Madrid i, d'altra banda, crear comissions per tal de treballar en diversos projectes de llei, pel cas que calgus tornar a tirar endavant tots els principis que inspiraven l'Assemblea. Entre aquesta reuni i la segona, el 5 de juliol, hi hagu el llarg procs negociador de Tarradellas, el trnsit continuat de Joan Revenios, de Madrid a Barcelona i viceversa, per fer costat al President i fer-li conixer el parer dels parlamentaris. En aquesta segona reuni del 5 de juliol hom tract, simplement, de valorar el viatge i de preparar una sessi de la Comissi Permanent, a Pars, que
76
L'OPINI SOCIALISTA
presidiria el mateix Tarradellas. Aquesta reuni hi tingu lloc el dia 7 de juliol i en ella s'hi prengueren els acords fets pblics en un comunicat conjunt. En sntesi, aquests acords plantejaven la coincidncia de criteris entre el President i l'Assemblea de Parlamentaris; establien la necessitat de prosseguir de com acord la negociaci amb el govern de l'Estat, incloent-hi all que era l'objectiu bsic dels socialistes des de feia temps: la creaci d'un consell provisional de la Generalitat (el qual s'havia anat ajornant en repetides ocasions en no coincidir les iniciatives de Joan Revents amb els esdeveniments que s'anaven desenvolupant i, particularment, pel viatge del president Tarradellas a Madrid); finalment, en el punt cinqu era fixat que el President.i l'Assemblea de Parlamentaris establirien immediatament els mitjans de relaci: d'aqu en sortiria, a la llarga, la supeditaci de l'Assemblea de Parlamentaris a la iniciativa i a la voluntat del President. La darrera reuni de la Comissi Permanent, abans de celebrar-se la segona sessi de l'Assemblea de Parlamentaris, tingu lloc el dia 9 de juliol. Decid d'insistir en els acords de Pars i de rellanar els acords del primer plenari i el paper negociador dels parlamentaris tot fent arribar sengles telegrames al president del Govern, Adolfo Surez, i al ministre de governaci, Martn Villa (en l'adreat a aquest darrer, hom deman que qualsevol iniciativa en les negociacions tingus la conformitat de l'Assemblea de Parlamentaris); tamb prepar l'ordre del dia de la segona sessi plenria, i comen les aproximacions per tal de nomenar, d'entre els parlamentaris, una Comissi negociadora que fes costat al President. Aquest punt, que seria extensament tractat en la sessi plenria del dia 11 de juliol, donaria lloc a una mplia controvrsia interna i, ensems, a petits desacords i reticncies amb el President. En efecte, a proposta de Jordi Sol i Tura, fou acordat que la Comissi negociadora es compongus de sis persones: un senador, el president de la Comissi Permanent i un representant per cada una de les coalicions (PSC-PSOE, Pacte Democrtic, PSUC i UCD) que havien tingut ms vots a Catalunya. Sobre aquesta composici, els Socialistes de Catalunya havien manifestat llur disconformitat a la presncia de representants de la UCD a la Comissi negociadora, per creure que aquesta coalici tindria l'avantatge de disposar d'efectius a les dues bandes de la taula negociadora. A conseqncia d'aquest acord, la Comissi qued formada per Joan Revents, Josep Benet, Josep Maria Triginer, Jordi Pujol, Carles Sents i Antoni Gutirrez. Aquests noms foren traslladats a coneixement del president Tarradellas per Joan Revents, i el President els nomen com a Comissi negociadora a travs d'una ordre del 4 d'agost, que desenvolupa un decret del mateix dia creant la Comissi negociadora, constituda sota la presidncia del President de la Generalitat. En la sessi del dia 11, Joan Revents don a conixer l'existncia d'una carta que li havia estat enviada pel President, en la qual aquest li manifestava la voluntat d'establir una supeditaci jerrquica de la Comissi negociadora
77
COLLABORACIONS
dels parlamentaris a la seva persona: el President nomenaria els membres proposats pels parlamentaris; i, s clar, qui nomena pot destituir.
A ms del tema de la Comissi negociadora, ja esmentat, que fou un dels ms importants tractats en la sessi celebrada el dia 11 de juliol, cal remarcar-ne d'altres aspectes. En primer lloc, les qestions que feien referncia a la institucionalitzaci de l'Assemblea. El senador Xirinacs plantej un problema que era viu tamb a la premsa i que afectava sobretot els parlamentaris independents: la manca de comunicaci entre la Comissi Permanent i el plenari, i, per tant, la manca d'informaci dels parlamentaris no pertanyents a la Permanent. Per el tema central, del qual es desprendria finalment l'elecci de la Comissi negociadora, fou el llarg parlament de Joan Revenios, amb qu don compte de l'actuaci de la Comissi Permanent en l'interval entre les dues sessions. Especialment inform sobre les tres reunions, l'anada a Pars i els acords que se'n derivaren, i els telegrames adreats a Martn Villa i Adolfo Surez. El debat que el segu fou molt viu i un dels ms interessants de la sessi, forat per una intervenci paradoxalment maximalista del diputat d'Aliana Popular, Laurea Lpez Rod, que insist sobre la necessitat d'incorporar a la declaraci de Pars la recuperaci del Parlament de Catalunya, bo i insinuant tamb perills presidencialistes i una certa proclivitat madrilenya del president Tarradellas. Totes les intervencions que seguiren, tant la del president Andreu i Abell, com les d'Heribert Barrera, Jordi Pujol, Jordi Sol Tura i Eduard Martn, advertiren de la necessitat de fer plantejaments realistes en la negociaci, i, en alguns casos, introduren un elemend'anlisi molt important, en referir-se a la possible utilitzaci especfica que, del viatge de Tarradellas i de tot el procs negociador, podia fer el govern i, en darrer terme, el partit del govern: la UCD. Finalment, dues propostes estaven destinades a un futur totalment contraposat: la del diputat del Pacte Democrtic, Josep Verde, en el sentit de constituir un grup parlamentari catal, amb disciplina de vot per a les qestions autonmiques, no prosperaria; mentre que la proposta d'incorporar a l'Assemblea els quatre senadors de designaci reial acabaria, en una altra sessi, per sser aprovada.
EL DEBAT SOBRE LA FRMULA PER RESTABLIR LA GENERALITAT
Durant el temps que transcorregu entre la segona i la tercera sessi plenria de l'Assemblea de Parlamentaris les pgines dels diaris s'ompliren de
78
L'OPINI SOCIALISTA
forma quasi ininterrompuda amb el procs de negociaci entre el govern d'Adolfo Surez i les forces poltiques catalanes per tal de restablir la Generalitat. I, complementriament amb aquest aspecte, cal dir que durant aquest perode s'accentuaren les friccions entre el president Tarradellas i els parlamentaris. Aquest punt que es deriva de la diversa valoraci del pes de les dues legitimitats que es contemplaven a partir del 15 de juny don lloc en la prctica, i a desgrat de les constants negatives de les parts, si no a una dualitat negociadora, s a dos punts de vista sovint no coincidents: el del President i els seus assessors, i el de la Comissi Permanent de l'Assemblea de Parlamentaris i, en darrer terme, el conjunt d'aquests. Aquesta qesti fou, precisament, la que plantej un cert retard en les negociacions. En efecte, ja hem vist que, de la segona sessi plenria, n'havia sortit elegida una Comissi negociadora, respecte a la qual el President no s'havia pas estat de mostrar algunes reticncies. Aix, mentre l'Organisme Consultiu es reunia (13 de juliol) i acordava de felicitar Tarradellas per la forma i el ritme de les negociacions, la Comissi negociadora es reun amb Martn Villa (14 de juliol) per tal de comunicar-li la ferma voluntat dels parlamentaris catalans a no renunciar a les institucions bsiques (president, consell executiu i assemblea). D'aquestes converses i de la filtraci d'un projecte de reial decret-llei per al restabliment de la Generalitat, els parlamentaris catalans en deduirien una imatge insatisfactria per no concordar amb els punts que sempre havien plantejat. Aquestes divergncies motivaren que la Comissi Permanent de l'Assemblea de Parlamentaris encarregus a experts juristes de l'rbita socialista l'elaboraci d'un dictamen jurdic sobre la frmula transitria per al restabliment de la Generalitat. Alguns mitjans d'informaci (19 de juliol) catalogaren aquest dictamen com una autntica contraproposta al govern. El dictamen, que pretenia evitar la concessi d'una Generalitat massa aigualida, fou donat a conixer a Tarradellas, a Orly, per Joan Reventes, i fou ell mateix l'encarregat de fer-lo a mans del ministre Martn Villa, junt amb una carta del President (20 de juliol). En sntesi, el dictamen es referia a la Llei de Bases de Rgim Local, que afirmava que podrien ser establertes divisions territorials altres que la provncia. Com que la vigncia d'aquesta llei exigia el desenvolupament d'un text articulat el govern podia, mitjanant un reial decret-llei tramitat pel procediment d'urgncia, posar en vigor part de la llei, amb la qual cosa seria possible el restabliment transitori de la Generalitat en un termini no superior a deu dies. Aparentment, doncs, no hi havia discrepncies, per el carcter de contraproposta que es desprenia dels mitjans de difusi plantej el perill d'una dualitat de negociacions que s'interferissin, i encobr una realitat: els parlamentaris pretenien d'equiparar-se, en tant que negociadors, amb el President. Tota la premsa d'aquests dies no fu altra cosa sin destillar aquests recels que si
79
COLLABORACIONS
b eren eludits en els comunicats, en els comentaris i manifestacions es feien ben palesos: tant que la coalici dels Socialistes de Catalunya es cregu amb l'obligaci moral de fer una roda de premsa (23 de juliol) per tal de fer saber als ciutadans de Catalunya la situaci real. Precisament, aquest mateix dia, el President fu conixer la voluntat d'enfortir la seva superioritat jerrquica, en no voler rebre la Comissi negociadora, per manca d'una reglamentaci que establs l'articulaci entre negociadors i President. D'altra banda, i sempre en la lnia de reivindicar els tres punts bsics (president, consell, assemblea), la Comissi Permanent de l'Assemblea de Parlamentaris elabor un projecte de decret-llei que, filtrat i conegut, no fou pres en consideraci pel President. Hom es trobava en un punt difcil: si no ho era de ruptura, s que ho era de parlisi de la dinmica que els parlamentaris havien previst en nomenar la Comissi negociadora, la qual, si no se supeditava al President, era inoperant per voluntat d'aquest. Per aix hom propici una nova reuni entre la Comissi Permanent i Tarradellas, i fou aprofitada l'estada del President a Perpiny. Aquesta reuni don lloc als acords del 29 de juliol del 1977, a Sant Cebri del Rossell, publicats en el nmero 3 del Diari Oficial de la Generalitat (agost del 1977). Tarradellas es compromet a nomenar la comissi negociadora, de la qual ja he parlat. A ms, per tal de reforar la unitat, a partir del 5 d'agost Tarradellas reb a Saint Martin-le-Beau els representants de les principals forces poltiques de Catalunya, comenant pels socialistes. Totes les reunions acabaven amb un comunicat que contenia declaracions d'esperana, d'harmonia i d'unitat. Salvades les discrepncies, el president Tarradellas recuperava la iniciativa. I, si b la Comissi Permanent, reunida el dia 9 d'agost, insist en el rebuig total i absolut de qualsevol Mancomunitat, en l'exigncia d'un controTcemocrtic, i en la creaci d'una assemblea provisional, els dies 10 i 11 d'agost Tarradellas reprengu els contactes amb el govern de Madrid amb sengles converses amb Salvador Snchez Tern a Pars. El representant del govern de l'Estat fu una contraproposici, de carcter encara molt aigualit, que Tarradellas fu conixer a la Comissi negociadora en la reuni que hi tingu el dia 16 d'agost a Saint-Martin-le-Beau. Acabada la reuni hom public un nou comunicat (17 d'agost) en el qual, de com acord, hom insistia en la necessitat de mantenir els tres punts bsics per al restabliment de la Generalitat: president, consell, assemblea. El desgavell informatiu, la frivolitat de les filtracions, les anades i vingudes d'uns i altres anaven retardant la soluci final del problema que semblava ja establerta des dels acords de Madrid entre Tarradellas i Surez. Fou en aquest marc quan, com a instrument de pressi i en resposta a una exigncia de transparncia informativa, hom convoc i es reun, a Lleida, el 23 d'agost, la tercera sessi plenria de l'Assemblea de Parlamentaris.
80
L'OPINI SOCIALISTA
LA TERCERA SESSI DE L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS En tota la sessi es respir una clara voluntat descentralitzadora i de respecte i consideraci a les comarques. En el discurs inaugural, Josep Andreu i Abell remarc el paper de les terres de Lleida i el fet d'estar lligades als dos presidents efectius de la Generalitat: Francesc Maci i Llus Companys. Ms endavant, els parlamentaris tindrien una deferncia envers la senadora del Pacte Democrtic Maria Rubies, que present la crida per a l'Onze de Setembre, elaborada, per, prviament. En darrer lloc, el diputat socialista Felip Lorda, tamb lleidat, record molts dels problemes de les comarques de ponent i insist en la necessitat de la descentralitzaci i la racionalitzaci en l'assignaci de recursos financers. El punt clau del clmax que hem traat fins ara el marc el debat a l'entorn de les negociacions per al restabliment de la Generalitat, a partir de l'informe de Joan Revents, tant en relaci amb l'actuaci de la Comissi Permanent, com sobre el paper de la Comissi negociadora. Mentre Heribert Barrera insist en la seva lnia de fidelitat al President i de rebuig d'altres vies de negociaci, d'altres parlamentaris entraren no solament en l'aspecte formal de a qui corresponia conduir les negociacions tal com s'estaven duent a terme, sin tamb en una anlisi poltica aprofundida del procs que havia condut a la possibilitat real de negociaci en aquell moment. Per exemple, Jordi Sol Tura record el paper de la lluita poltica, continuada al llarg de molts anys, com un factor desencadenant de la situaci actual, i apell desprs al realisme i el possibilisme per tal de no ensorrar en un tancar i obrir d'us tots aquests anys d'esforos. I aquest fou tamb el plantejament de Jordi J?ujol, que va introduir-hi una distinci (poc freqent fins aleshores) entre un restabliment que impliqus un reconeixement poltic, i la dotaci d'un autntic contingut de la Generalitat restablerta, la qual dotaci podia sser posterior al mateix restabliment. Per la seva banda, Eduardo Martn insist en el necessari control democrtic de la instituci i allud, per ensima vegada, al paper d'una Assemblea Provisional, que finalment, com ja s prou sabut, no arrib a configurar-se. Els representants dels Socialistes de Catalunya, que aconseguiren el suport del PSUC, insistiren tamb en la necessitat que el primer govern de la Generalitat restablerta fos un executiu d'unitat que respects els resultats del 15 de juny. Amb tot, acabat el debat, l'Assemblea aprov per unanimitat la gesti duta a terme fins aquell moment, i aprov tamb la petici d'amnistia i de llibertats, i la de legalitzaci de tots els partits poltics.
CAP A LACORD FINAL De finals d'agost fins al primer d'octubre, en qu es reun la quarta i darrera sessi plenria de l'Assemblea de Parlamentaris, tres foren els aspectes
81
COLLABORACIONS .
ms importants que presidiren la vida poltica catalana: l'accidentada continuaci de les negociacions, la gran mobilitzaci de la Diada Nacional de Catalunya, i l'arribada dels esquitxos desestabilitzadors, mai no aclarits prou. centrats en l'atemptat a la redacci de la revista El Papus, el 21 de setembre. Aix, en funci dels conflictes que explicar tot seguit, els Socialistes de Catalunya donaren a conixer el 5 de setembre, una sanci al seu militant, Josep-Llus Sureda, pel fet d'haver participat en les negociacions amb el govern de Madrid com a assessor del president Tarradellas sense coneixement del partit. No calia sin aquesta notcia per a posar de manifest que si b el procs negociador avanava, no ho feia sense dificultats i desavinences. Un altre nivell important de la vida poltica catalana era al carrer: la participaci popular massiva i entusiasta. Per iniciativa unitria, per amb una participaci que super totes les previsions, la concentraci convocada al Passeig de Grcia, de Barcelona, reun una gran multitud moguda per una idea i una esperana: la recuperaci de l'autogovern de Catalunya, no pas per una pruja romntica sin per l'ntim convenciment que la recuperaci de la capacitat de governar-nos havia de servir per a canviar, en b, totes les coses. Un mili de persones cridaren una vegada ms sense pors i inhibicions aquesta vegada els lemes bsics de l'Assemblea de Catalunya: la voluntat del poble catal es dibuix ntidament en el panorama una mica fosc de les negociacions. No hi ha cap dubte que la imponent manifestaci de l'Onze de Setembre tingu una importncia decisiva en l'encarrilament de les negociacions. El rovell de Fou de tot el procs continuava essent, per l'estira-i-arronsa entre totes les parts implicades en les negociacions, en les quals com hem vist, els parlamentaris no renunciaven a tenir un protagonisme molt important. El President reinicia les converses amb el govern de Madrid, amb una entrevista amb el representant del govern espanyol, senyor Snchez Tern, a Pars, els dies 26 i 27 d'agost. Aquest present una frmula de reconeixement de la Generalitat, en la qual, d'una banda, s'excloa completament l'Assemblea de Parlamentaris, i de l'altra banda, es reconeixia als presidents de les Diputacions un paper dins el Consell executiu. Aquest punt, inacceptable per als parlamentaris, fu que apuntessin novament algunes discrepncies, fetes explcites pels Socialistes de Catalunya el dia 30 d'agost en una nota redactada el dia abans. En ella, els socialistes alertaven l'opini pblica de la gravetat de la demora del reconeixement dels drets nacionals de Catalunya i de la seva institucionalitzaci; protestaven per la reticncia que el govern tenia en l'acceptaci dels resultats del 15 de juny, reivindicaven els principis i institucions de l'Estatut de 1932, que comportava l'existncia d'una Assemblea que tindria vigncia fins la constituci del Parlament de Catalunya; i exigien que el consell provisional de la Generalitat fos un consell d'unitat catalana.
82
L'OPINI SOCIALISTA
Aquesta nota coincid amb unes manifestacions del president Tarradellas segons les quals la formaci del Consell i la seva composici eren prerrogatives exclusivament seves. D'altra banda, tamb fou el dia 29 quan Josep Benet expos les seves opinions a Mundo Diario, i insist en el fet que s'ha deixat podrir la negociaci. Les reaccions no es feren esperar: d'una banda, l'Organisme Consultiu fu una nota amb qu don tot el seu suport al President; i aquest, per una ordre del dia 30, decid de destituir, pel b de la negociaci, Josep Benet com a membre de la Comissi negociadora. S'arribava aix al clmax ms alt de les tensions: el dia 31, la Comissi negociadora no admet la destituci bo i allegant la incapacitat presidencial per destituir d'un crrec a qui els parlamentaris havien elegit. El primer de setembre Joan Reventes es despla a Saint-Martin-le-Beau per tal d'exigir al President explicacions sobre aquesta decisi presidencial.
EL RESTABLIMENT PROVISIONAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
En el clima de crisi que he descrit abans, hom don a conixer, el 2 de setembre, un comunicat amb l'acord total entre Tarradellas i Snchez Tern, pendent noms de la ratificaci parlamentria. Rest oberta la porta per a la reconciliaci, que tots desitjaven si hom en trobava la frmula. La Comissi Permanent, reunida el dia 2 de setembre, per tal de salvar la cara en l'anomenat afer Benet decid de suspendre les funcions de la Comissi negociadora i comen a cercar camins alternatius per tal de reprendre els contactes amb el President. La frmula a qu hom arrib a proposta del President consist en qu fossin els caps de fila dels partits aquells que s'entrevistarien amb Tarradellas, sense perdre de vista, per, la possibilitat de negociar directament amb Madrid. L'acord tingu el vot negatiu dels socialistes perqu consideraven que era noms un mitj per a excloure Benet de les negociacions i per a minimitzar el paper de l'Assemblea de Parlamentaris. Des d'aquesta perspectiva, el dia 6 de setembre hi hagu una reuni informativa, a Orly, entre els caps de fila dels partits representants a la Comissi Permanent i el President Tarradellas: hom hi expos la insatisfacci pels acords amb el govern, i hom deix les portes obertes per a buscar millores amb d'altres negociacions, com aix ocorregu l'endem amb la presncia de poltics catalans a Madrid. Hom censurava sobretot, en els acords esmentats, el fet que contemplessin la presncia, en les institucions de la Generalitat restablerta, dels presidents no elegits democrticament de les diputacions provincials. Els punts de vista defensats el dia 6 a Pars sortiren clarament a la reuni de la Comissi Permanent del dia 8. En aquesta reuni, i a proposta dels socialistes, que aconseguiren el suport de les altres forces poltiques d'esquerra, s'acord considerar com a fonamentals la no presncia dels presidents de les diputacions en el Consell executiu de la Generalitat i la refern83
COLLABORACIONS
cia explcita als mecanismes de control del Consell executiu. Hom insist tamb en el paper dels parlamentaris, en el carcter democrtic i de concentraci del Consell, i qued posposada la convocatria del plenari, amb la confiana de disposar de ms elements que hom esperava de poder afegir, com a correccions, al paper de l'acord entre Tarradellas i Snchez Tern. El dia 9 hom fu conixer personalment a Surez els punts de vista de la Comissi Permanent. En acabar l'entrevista amb el president Surez, Joan Revents manifest que el govern de l'Estat havia assumit la filosofia poltica dels partits catalans de no acceptar una Generalitat que no fos plenament democrtica en la seva composici. Desprs de tenir lloc aquests contactes i de l'entrevista del dia 20 de setembre entre Tarradellas i Snchez Tern, noms quedaven pendents alguns aclariments abans de donar per bons els decrets amb els retocs que els parlamentaris hi volien fer. Aquest fou el sentit de les reunions dels caps de fila (23 de setembre) i dels caps de fila amb Tarradellas, el dia 27, on hom don per bons els acords que, l'endem, subscriuria tamb el representant del govern, Snchez Tern. Encara figuren en el Consell executiu els representants de les diputacions provincials, per hom hi ha introdut la consulta a senadors i diputats per al nomenament dels altres consellers. Arribats en aquest punt de confluncia, tradut en el comunicat tripartit del dia 28, ja no es farien esperar gens les aprovacions del decret pel consell de ministres (29 de setembre) i per la comissi d'urgncia legislativa de les Corts, el qual decret seria publicat rpidament al B.O.E. i Josep Tarradellas, com a President, podria enviar un missatge a travs de Televisi Espanyola. El reial decret-llei de restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya comenava amb un prembul on es definia la Generalitat com la instituci secular en la qual el poble catal ha vist el smbol de la seva personalitat dins la unitat d'Espanya. Desprs d'afirmar que fins que es promulgus la Constituci no seria possible l'establiment estatutari de les autonomies i que el restabliment de la Generalitat no condicionava el contingut de la futura Constituci en matria autonmica, assegurava que aquest restabliment no suposava cap privilegi econmic ni social per a Catalunya, i que la institucionalitzaci de les regions havia de basar-se en el principi'de solidaritat entre tots els pobles d'Espanya. En el text articulat, es restablia amb carcter provisional la Generalitat de Catalunya, fins a l'entrada en vigor del rgim d'autonomia que aprovessin les Corts (art. 1). El seu mbit d'actuaci serien les provncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona (art. 2). Els rgans de govern i d'administraci de la Generalitat provisional serien el president de la Generalitat i el Consell executiu, que seria presidit per ell (art. 3). El nomenament del president de la Generalitat es faria per reial decret a proposta del president del govern (art. 4). El Consell executiu seria format per un mxim de dotze consellers, designats pel president, ms un representant de cadascuna de les Diputacions
84
L'OPINI SOCIALISTA
catalanes (art. 5). Corresponia a la Generalitat provisional administrar les funcions i serveis que li transferissin l'administraci de l'Estat i les Diputacions, elaborar i aprovar les seves prpies normes reglamentries, i coordinar les funcions de les Diputacions catalanes en l'mbit de la Generalitat, sense que aquestes perdessin llur personalitat jurdica (art. 6). Els rgans de govern de la Generalitat provisional podrien ser dissolts pel govern per raons de seguretat de l'Estat (art. 8). En les disposicions finals, es derogaven la llei de 1938 que abolia la Generalitat de Catalunya i el reial decret del 18 de febrer de 1977 que instaurava el Consell general de Catalunya. Finalment, una disposici transitria establia que mentre durs el rgim provisional de la Generalitat, el seu president exerciria tamb la Presidncia de la Diputaci de Barcelona. Per tal de posar en marxa la transferncia a la Generalitat de la gesti de funcions i serveis de la competncia de l'administraci de l'Estat es promulg un nou Reial Decret-llei (30 de setembre) pel qual es creaven dues comissions mixtes de transferncies de funcions i serveis, una entre l'administraci de l'Estat i la Generalitat, i una altra entre aquesta i les Diputacions provincials.
LA QUARTA SESSI DE L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS I EL RETORN DEL PRESIDENT TARRADELLAS

Ara, la Comissi Permanent ja tenia prou elements per a convocar el plenari de l'Assemblea de Parlamentaris per al primer d'octubre de 1977. En una sessi histrica per protocolaria li fou demanada, simplement, la ratificaci dels acords del dia 28 i del decret-llei del 29, aix com la del comunicat proposat per la Permanent on, entre d'altres aspectes, era proposat el suport total i absolut a la Generalitat restablerta. En aquesta sessi noms hi hagu discursos de congratulado i d'unitat a l'entorn del President i la Generalitat. Acabada la sessi en votaci nominal, l'Assemblea de Parlamentaris vot per unanimitat a favor dels acords subscrits. Catalunya, amb el suport inequvoc de les forces poltiques sorgides el 15 de juny, donava una passa ms cap a la recuperaci de l'autonomia. Tot quedava enfocat cap a la recta final que culminaria amb el retorn de Josep Tarradellas a Catalunya. Aquest retorn havia estat sostingut pels parlamentaris, per algun de llurs objectius bsics quedava definitivament difuminat: reivindicaci de l'Assemblea de Parlamentaris com a Parlament Provisional i nomenament d'un Consell executiu que reflects els resultats electorals del 15 de juny. En tot cas, per, l'emotivitat del retorn del President i l'xit que representava el restabliment de la Generalitat llimarien tots els cantells, des de I'l al 23 d'octubre. La vida poltica catalana fou presidida pels preparatius protocolaris i tcnics del retorn i pel compliment progressiu dels acords
85
COLLABORACIONS
pactats, compliment que permetria la publicaci, al BOE del 18 d'octubre, de la confirmaci de Josep Tarradellas com a President. Tot aix no vol pas dir, s clar, que el tema de Catalunya fos l'nic que presids durant aquests dies la vida poltica espanyola. En realitat, dues qestions bsiques (reflex d'una crisi profunda i de difcil soluci) entretenien tota la classe poltica de l'Estat: d'una banda, el 14 d'octubre quedava ratificada la llei d'amnistia i d'altra banda, la preocupaci per l'aguda crisi econmica del pas havia aplegat en una mateixa taula representants de tots els grups parlamentaris, per tal d'arribar a uns acords mnims que fessin governable el pas: d'aquestes converses, en sortirien els famosos Pactes de la Moncloa. Aquestes dues qestions ens recorden que, malgrat l'eufria del retorn i la recuperaci institucional, el restabliment de la Generalitat es produa en un context de crisi important, fins al punt que, en la mesura en qu s'ans fent progressivament palesa la contradicci entre les expectatives del poble i les redudes atribucions de la nova Generalitat, s'obriria pas un cert desencantament, tan perjudicial per a Catalunya i les seves institucions. Finalment, per, la realitat del retorn fou ben viva: el dia 20 d'octubre, Josep Tarradellas era rebut a l'aeroport de Madrid per la Comissi Permanent; tres dies desprs, feia la seva entrada a Catalunya i anunciava, des del balc de la plaa de Sant Jaume, amb una naturalitat admirable, la seva arribada: Ja sc aqu! A partir d'aquell moment i d'aquella frase comenava una nova etapa de la histria de Catalunya, en qu la legitimitat histrica recuperada obriria les portes d'un procs encara inacabat. L'altra legitimitat, la del 15 de juny, quedava en la incmoda posici d'haver de cenyir-se les exclusives funcions del poder legislatiu a les Corts espanyoles i, alhora, s'erigia, com a conseqncia de l'ajornament constant de les eleccions municipals, en l'nic rbitre democrtic de la problemtica quotidiana. Per des de l'ptica del president Tarradellas, els camps eren prou ben delimitats; per tant, per voluntat seva, l'Assemblea de Parlamentaris quedava congelada en les seves funcions, i a l'espera que el desenvolupament legal del procs de restabliment de la Generalitat la crids a noves tasques que, en aquell moment, encara no es podien albirar. Jaume Sobrequs i Gallico Historiador. Diputat al Parlament de Catalunya
86
Algunes reflexions sobre la indstria catalana

Amadeu Petitb
L'economia i particularment el sector industrial de Catalunya ha de ser interpretada com el resultat d'un perode de crisi econmica que ha imposat canvis fonamentals en la seva estructura. Tot i que arreu s'observa un optimisme probablement arriscat conseqncia ms de centrar l'inters en la conjuntural recuperaci econmica i l'especfica situaci actual de Catalunya dins la divisi internacional del treball que en l'inacabat procs de consolidaci de la base industrial catalana en el passat no pot oblidar-se que la plataforma industrial de Catalunya s encara fora desarticulada, s fortament depenent de les decisions de les empreses transnacionals, no compta amb una poltica industrial global definida i adreada intencionadament i'decidida a la promoci dels sectors que configuraran una base industrial moderna en els propers anys, ha estat perdent pes dins el conjunt espanyol en activitats fonamentals, palesa una insuficincia greu de professionals adaptats a les modernes exigncies de la tecnologia, les despeses en R+D sn insuficients, etc. Amb aquest marc de referncia es pretn efectuar una aproximaci a alguns temes que actualment sn presents a la indstria catalana. L'objectiu acuitat no s efectuar una anlisi exhaustiva i rigorosa que tampoc pot ferse atesa la migrada i retardada base informativa disponible ans de posar de relleu algunes qestions que contribueixin a aquest esfor collectiu adreat a la renovaci i ampliaci del teixit industrial catal.
DESCONEIXEMENT DE LA SITUACI ACTUAL

L'anlisi de la situaci actual no s senzilla. Al menys hi ha dues raons que justifiquen les dificultats. En primer lloc, la indstria catalana s testi87
COLLABORACIONS
moni d'un perode de durada incerta d'expansi desprs d'una etapa crtica que ha deixat com a resultat ms greu una intolerable taxa de desocupaci. Sn justament les anlisis referides als moments caracteritzats pels canvis de tendncia les ms difcils i les que faciliten l'exposici i proclamaci sovintejada d'interessos particulars sovint partidistes, ideolgics o no rigorosos al marge d'una anlisi mnima. El futur depn de les decisions del passat i de les expectatives en relaci al propi futur ms que de les variacions en les posicions d'equilibri a curt termini. L'esperit anmic empresarial sobre el carcter normal o extraordinari de les condicions actuals s un aspecte important a tenir en compte. Tot i la importncia de les decisions a curt termini no s'ha d'oblidar que els canvis a llarg termini succeeixen en situacions de curt termini (J. Robinson, 1960, pp. 189-190) i que ambds s'han de considerar simultniament si es vol conixer el present i preveure el futur amb precisi. En segon lloc, no es disposa d'una base estadstica mnima per analitzar el present, predir l'esdevenidor i avanar-se a les decisions del mercat. La despreocupaci de les administracions pbliques (en plural, s clar) en aquest aspecte ha estat greu i difcilment justificable. M. Serra (1988), desprs de constatar els avantatges comparatius de Catalunya en relaci a d'altres Comunitats Autnomes en matria estadstica ha de concloure, tanmateix, que a Catalunya existeixen, per, una srie de buits suficientment importants per no permetre un coneixement adequat de la realitat econmica catalana i de la seva evoluci. I sense coneixement precs no poden elaborar-se estratgies rigoroses.' Qu hi ha de l'elaboraci del pla estadstic quadrinannual previst per la Llei estadstica de Catalunya de 1987? Pensi's que ni tan sols s'han aprofitat les competncies atorgades per l'Administraci Central. El primer problema que sorgeix a l'intentar analitzar la situaci present de la indstria catalana s el desconeixement del comportament precs i desagregat d'una variable clau com la inversi i les variables que s'hi relacionen. Ni el MINER ni el Departament d'Indstria i Energia permeten superar el problema amb la informaci fornida. I a partir d'aqu l'anlisi esdev arriscada. Tot amb tot, amb l'ajut d'indicadors indirectes i de la prpia teoria pot avanarse una interpretaci. La relaci capital-producte K/Y constitueix un indicador de l'estoc de capital necessari per a l'obtenci de la renda, ateses unes particulars relacions tcniques. La relaci inversa reflecteix la taxa mxima de benefici que es podria assolir tcnicament si el salari fos nul. Pot afirmarse que durant els darrers anys de crisi la relaci K/Y augment, el que dificult la realitzaci de beneficis (ats que la relaci capital-treball K/L augment ms depressa que la productivitat Y/L). No ha estat fins l'any 1983 que s'ha produt una recuperaci de la taxa d'excedent empresarial. Dues possibles raons ho explicarien. D'una banda la recuperaci feble, per de la inversi a comenaments de la dcada i, d'un altre, els increments de la productivitat derivats de la disminuci de l'ocupaci en les activitas industrials.
88
L'OPINI SOCIALISTA
Si s'accepta l'existncia d'un cert parallelisme entre el comportament de la indstria espanyola i catalana pot ser til observar el qu ha passat en el cas espanyol. La informaci fornida pel Banc de Bilbao revela com la relaci Y/K disminu a un ritme del 0,37 tant per cent anual acumulatiu entre 1974 i 1980. Les explicacions d'aquest fet poden trobar-se en un menor creixement del mercat respecte al capital i en l'evoluci conjunta de K/L i Y/L. K/L augment a una taxa del 4,30 tant per cent anual acumulatiu mentres que Y/L ho feu al 3,92 tant per cent. Aquest comportament pressionava la taxa de benefici a la baixa. La conseqncia ha estat un increment de la competncia entre empreses, acompanyat d'un esfor per a reduir els costos de producci. Amb aquesta finalitat les empreses han procedit a la racionalitzaci del procs de producci, el que ha contribut a l'augment de la desocupaci i, en alguna mesura, a la realitzaci d'inversions de producte o de millores tcniques. La segona via ha estat insuficient, tal com posa de manifest el comportament de les inversions en les branques industrials manufactureres. En el subperode 1980-83 es produ un canvi en la situaci que es va traduir en una recuperaci del creixement de les relacions Y/K i Y/L, si b la relaci K/L augmentava a una taxa inferior. Tot sembla indicar que els efectes de la crisi econmica han estat particularment greus. La descapitalitzaci de la indstria resulta alarmant i suggereix la possibilitat de dificultats si l'objectiu s el reforament de la base industrial ms enll del sanejament financer de les empreses o la recuperaci de l'excedent empresarial. A Catalunya la inversi industrial es recuper l'any 1981 si b les magnituds assolides encara estaven molt lluny de les corresponents a l'etapa expansiva. Desprs d'un fre l'any 1985 la recuperaci sembla sostenir-se, tot i que algunes branques industrials importants (siderometalrgia, per exemple) observen dificultats. Tamb en aquest cas hi ha aspectes que sn motiu de preocupaci. A ms de la insuficincia de la inversi per a capgirar els efectes negatius de la crisi rpidament especialment en relaci a l'ocupaci l'anlisi efectuada per E. Genesc (1988), a partir de la informaci procedent de la Central de Balanos del Banc d'Espanya, suggereix que la inversi de les empreses no supera significativament les amortitzacions efectuades. L'espectre de la descapitalitzaci passada no s'esvaeix totalment. Els objectius de la inversi han estat diversos, segons les branques industrials. Seguint la informaci subministrada per les COCINC, en alguns casos (Indstries extractives, Alimentaci, Fusta i mobles, Paper i arts grfiques, Materials per a la construcci, Siderrgia) al llarg de 1985 i 1986 l'objectiu fonamental ha estat l'expansi; en d'altres (especialment, Txtil, Pell i confecci, Qumica, Construcci) ha estat la racionalitzaci del procs productiu. Pel que fa a les innovacions tecnolgiques introdudes en els processos de producci, els canvis en el grau d'automatitzaci o mecanitzaci, l'obtenci de nous productes i els canvis en els seus acabats han estat les causes principals.
89
COLLABORACIONS
Cal posar de relleu l'evoluci de la inversi estrangera i l'espectacular salt de la mateixa l'any 1987, que segons dades del Ministeri d'Economia i Hisenda arrib a representar prcticament un ter de la inversi estrangera directa del conjunt espanyol. Cal destacar tamb que el 78% de la inversi s'ha adreat vers el sector industrial branques Qumica i Raper, especialment. Tot amb tot, s'ha de recordar que en aquest extraordinari rellanament de la inversi hi ha jugat un paper decisiu el grup Kuwait Investment Office (KIO). Tanmateix, suavitzant la component conjuntural d'algunes inversions estrangeres, l'anlisi del trienni 1985-1987 referit a les inversions directes posa de manifest com aquestes suposaven un 25,3 % del total espanyol i s'adreaven fonamentalment a les branques de l'Extracci i transformaci de minerals no energtics i productes derivats. Indstria qumica (41,6% del total), Altres indstries manufactureres (23,3% del total), Comer, restaurants i hostaleria. Reparacions (12,6% del total) i Indstria transformadora dels metalls. Mecnica de precisi (12,3% del total). En sntesi, la indstria manufacturera reb el 77,2% de les inversions estrangeres directes. No hi ha dubte que l'adhesi d'Espanya a les Comunitats Europees, la tradici industrial de Catalunya, l'esfor de promoci de les diverses administracions catalanes, la poltica de promoci industrial menada, sobretot, pel MINER, la millora en les expectatives, etc., han estat elements de referncia fonamentals en les decisions de localitzaci de les empreses tran^nacionals.
RECUPERACI D'EXCEDENTS i NOVES INVERSIONS

La continutat de la industrialitzaci es medeix per la capacitat d'arrelament de les conseqncies de la inversi i per les transformacions derivades de les noves inversions. La generaci de mitjans interiors d'acumulaci s una condici necessria de la industrialitzaci. L'origen de l'acumulaci rau en l'excedent. En general, pot afirmar-se que la magnitud i la composici de l'excedent sn elements que delimiten la quantitat de recursos que una economia pot destinar a l'acumulaci de capital industrial. La taxa d'excedent (q) s definida com la relaci entre l'excedent brut industrial (E) i el valor afegit brut industrial al cost dels factors a preus corrents (VAB). L'excedent brut s'ha definit com la diferncia entre el VAB i el cost anual del treball (W) remuneracions brutes dels treballadors assalariats i rendes derivades del treball dels treballadors no assalariats, incloent els pagaments a la Seguretat Social. En el quadre nmero 1 pot veure's l'evoluci de la taxa d'excedent. El fet ms destacable s que desprs d'una disminuci continuada des de l'any 1973, deu anys desprs s'inicia la recuperaci. La racionalitzaci del procs productiu, traduda en una forta disminuci de la fora de treball ocupada (l'any 1985 el nombre de treballadors L a la indstria catalana representava tan sols el 70% dels que hi treballaven l'any 1977), especialment en ocupacions
90
L'OPINI SOCIALISTA
marginals, s una de les causes explicatives de la recuperaci de la taxa d'excedent, juntament amb la recuperaci de la inversi i de la demanda en general. L'excedent per treballador (e) es multiplic per 3,85 entre 1977 i 1985 mentre que el salari per treballadors (w) ho feu per 3,62. Tanmateix, conv assenyalar la manca de parallelisme entre la recuperaci de l'excedent empresarial i les noves inversions, tot i les favorables expectatives. A. Castells (n.p.) en dna tres raons. En primer lloc, les elevades taxes d'inters, forades per les tensions provocades per la financiado del dficit pblic i per la poltica monetria adoptada; en segon lloc, la prpia financiaci del dficit que ofereix actius financers alternatius, fora rendibles i sense risc; en tercer lloc, la decisi dels empresaris de procedir al sanejament financer de les empreses, tot reduint la dependncia del sistema financer. Quadre 1: Excedent i taxa d'excedent a la indstria catalana (1977-1985) (milions de pessetes)
VAR
L (ASS+NO ASS)
1.161.992 1.016.455 920.501 868.057 816.396 242.016 306.165 339.658 548.339 654.858
e (E/L)
w (W/L)
E q=
1977 1979 1981 1983 1985
797.681 555.665 1.072.575 766.410 1.344.063 1.004.405 1.790.239' 1.241.900 2.066.904 1.412.046
208,28 301,21 368,99 631,69 802,13
478,20 754,00 1.091,15 1.430,67 1.729,61
0,30 0,29 0,25 0,31 0,32
Font: Elaboraci prpia a partir de la informaci del Banco de Bilbao.
La reducci de la taxa d'excedent ha forat la competncia entre empreses. Aquest fet ha afavorit un procs continuat d'oligopolitzaci dels mercats que ha anat acompanyat d'una participaci creixent i volguda de les empreses transnacionals en la indstria catalana. Les dades disponibles no permeten precisar l'abast del fenomen actualment, per estudis realitzats ofereixen la possibilitat d'apuntar algunes idees. En un treball recent (A. Petitb, J. Sez, 1988) efectuat a partir d'informaci corresponent a 1980 es concloa que: les formes de dominaci oligopolstica corresponen a la situaci dominant als mercats de productes industrials en l'economia espanyola... Aquest tipus d'estructura afecta tant indstries productores de bns intermedis com elaboradores de bns de consum final i s'estn amb ms o menys intensitat entre les diferents agrupacions de productes industrials. Prenent una definici poc restrictiva de les condicions oligopolstiques s'afirmava que per al conjunt de l'economia espanyola en 64 dels 86 grups industrials analitzats (un 74% dels casos) l'estructura del mercat pot ser qualificada d'oligopolstica, situaci que afecta el 70% de les vendes totals del conjunt de grans empreses industrials per a les quals es diposa d'informaci suficient.
91
COLLABORACIONS
De les 64 branques industrials susceptibles de ser qualificades d'oligopolstiques en 41 d'elles hi participaven empreses catalanes (definides com aquelles on al menys el 50% de la seva producci i nombre de treballadors es localitza a Catalunya) en els nuclis oligopolistes. En aquestes 41 branques s'aplegaven 311 empreses oligopolstiques, de les quals 98 (31,5%) eren d'implantaci catalana. La participaci d'aquestes 98 empreses en la xifra d'afers era del 26,3 % el que permet deduir que, generalment, aquestes empreses no eren les ms grans dins els nuclis i per tant, presumiblement, no eren les dominants. Pel que fa a la penetraci del capital estranger, tot i la seva extensi, pot comprovar-se que de les 98 empreses catalanes que participaven als nuclis oligopolistes detectats, 57 (58,2%) no revelaven presncia de capital estranger; en 30 casos (30,6%) existia participaci majoritria i 11 empreses ms estaven participades en percentatges inferiors al 50%. Cal destacar que el percentatge de les xifres de vendes del total d'empreses catalanes que concorrien als nuclis oligopolistes corresponent a empreses on hi participava el capital estranger suposava un 65 %, el que revela que aquestes empreses no eren les ms rellevants quant la xifra d'afers. D'altra banda, la presncia de capital estranger era una situaci habitual en els nuclis oligopolistes on participen empreses catalanes: en 34 dels 41 grups industrials amb situacions d'aquest tipus i en els que intervenen empreses catalanes, figuraven empreses amb capital estranger i en 16 d'ells absorbien ms del 50% de les xifres de vendes totals dels nuclis oligopolistes. Ben segur que desprs de l'adhesi d'Espanya a les Comunitats Europees la presncia de capital estranger s'haur intensificat i el poder de mercat dels grups transnacionals haur augmentat, produint-se una tendncia similar a l'observable arreu. A tall d'exemple pot citar-se l'estudi recent efectuat pel CEAM (1987) en relaci a la metallrgia catalana desprs de l'Adhesi espanyola a les Comunitats Europees. Entre les conclusions assolides destaca la constataci d'un increment notable de la competncia de les empreses transnacionals. Aix, en relaci al sector metallrgic s'afirma que La quota de mercat interior en mans d'empreses estrangeres passa del 10,2 al 16,3%. I aquest no deu sser un cas allat. Una comparaci entre les empreses catalanes i el conjunt d'empreses dels nuclis permet apuntar que les empreses catalanes, testimonis d'una superior presncia de capital estranger, tenien una vocaci exportadora tamb superior, si b manifestaven una menor propensi a l'exportaci; la seva productivitat era moderada, per lleugerament superior; la rendibilitat era inferior i el seu esfor investigador era redut, per similar al conjunt.
TRANSFORMACIONS ECONMIQUES i INDUSTRIALS

Les transformacions industrials observades a Catalunya tant en el perode de crisi com en el breu perode expansiu posterior poden sser interpretades
92
L'OPINI SOCIALISTA
com les conseqncies del procs inversor adreat tant a la conquesta o creaci de nous mercats com a la incorporaci de canvi tecnolgic. No sn menyspreables les innovacions de procs i l'adaptaci a les noves condicions productives i de la demanda. Des d'aquesta perspectiva pot parlar-se de transformaci dins la indstria catalana. Tanmateix, les circumstncies imposades per la crisi econmica i la paulatina reducci dels nivells de protecci de l'economia espanyola i catalana tamb han imposat canvis en l'organitzaci de l'activitat econmica amb l'objectiu de reduir els costos de producci. El cam emprs ha suposat la incorporaci de nova maquinria i/o la racionalitzaci del procs productiu. El resultat ha estat una reducci significativa de l'ocupaci industrial, un creixement prcticament nul del P.I.B. industrial a preus constants a partir de 1975 amb disminucions alguns anys i un augment feble de les inversions. s en aquest sentit que pot parlar-se de desindustrialitzaci. Tot sembla indicar que el procs de desindustrialitzaci ha estat ms intens que el de transformaci. Transformaci industrial i desindustrialitzaci han estat dos fenmens que s'han produt simultniament. La transformaci industrial pot considerar-se com una caracterstica general de les modernes economies occidentals desenrotllades, especialment en perodes de crisi i en els perodes posteriors en els que es pretn refer el teixit industrial malms per la crisi. Les paulatines modificacions en la classificaci industrial introdudes pel Banc de Bilbao impedeixen disposar d'una srie homognia que inclogui el perode 1977-1985. En conseqncia, tan sols podr considerar-se la informaci corresponent als anys 1983 i 1985 (vid. quadre n. 2). Tot i que es tracta d'una comparaci biannual que pot estar influda per factors com ara les circumstncies conjunturais d'una branca industrial o afectada per la desigual evoluci dels preus entre les diverses branques industrials, les dades del quadre palesen com les branques de Minerals i metalls; Productes qumics; Material de transport; Aliments, begudes i tabac; Paper, articles de paper i impressi i cautx, plstic i altres manufactureres, sn les branques que guanyen pes relatiu dins el conjunt de l'estructura industrial catalana. Tamb es detecta el guany relatiu de la indstria manufacturera en relaci a la no manufacturera. Pel que fa a la prdua de pes del sector industrial, les dades del Banc de Bilbao sn reveladores. El PI.B. industrial al cost dels factors representava l'any 1979 el 41,38 tant per cent del P.I.B. al cost dels factors catal (35,8 tant per cent el P.I.B. industrial i 6,0 tant per cent el P.I.B. corresponent a la branca de la Construcci). L'any 1985 el P.I.B. industrial al cost dels factors catal (34,1 tant per cent el P.I.B. industrial i 4,3 tant per cent el P.I.B. corresponent a la branca de Construcci). Aquesta reducci s general en els pasos occidentals industrialitzats i va acompanyada d'una participaci creixent del sector serveis en el P.I.B. En
93
COLLABORACIONS
coherncia amb aquesta tendncia general el sector Serveis a Catalunya ha incrementat tamb la seva participaci en el P.I.B., passant de representar-ne el 54,93 tant per cent l'any 1979, al 59,12 tant per cent l'any 1985. A ms a ms de la prpia dinmica de les activitats terciries, el creixement en la participaci del sector s'explica, parcialment, per la recessi de les activitats industrials i pel fet que la taxa de creixement dels preus dels serveis supera la corresponent al sector industrial. Aquest darrer fet es justifica, entre d'altres raons, pel feble augment de la productivitat dels serveis i per estar poc afectats per la competncia internacional (M. Guinjoan, 1987). Quadre 2: Indstria catalana. Distribuci del R I. B. industrial per branques, 1983-1985 (tant per cent)
% del P.I.B. industrial
Branca Minerals i metalls Minerals i productes no metllics Productes qumics Productes metllics i maquinria Material de transport Aliments, begudes i tabac Txtil, cuir i calat Paper, articles de paper i impressi Fusta, suro i mobles de fusta Cautx, plstic i altres manufactures TOTAL INDSTRIA MANUFACTURERA Productes energtics i aigua Construcci i enginyeria TOTAL INDSTRIA NO MANUFACTURERA
1983 0,71 5,13 9,06 17,31 4,46 10,65 16,67 5,75 2,78 6,19 78,71 9,89 11,39 21,28
1985 0,79 4,66 9,68 16,99 4,83 10,90 16,07 6,22 2,64 6,63 79,43 9,46 11,11 20,57
Font: Banco de Bilbao (diversos anys). Renta Nacional de Espaa y su distribucin provincial
La manca de dinamisme industrial en el perode de crisi tamb es posa de manifest si observem l'evoluci del P.I.B. industrial en pessetes constants (vid. quadre nm. 3). Una de les caracterstiques de la desindustrialitzaci ha estat la disminuci de la poblaci ocupada en la indstria i l'evoluci de la desocupaci re gistrada. L'evoluci decreixent de l'ocupaci industrial pot veures en el qua dre n. 1 Pel que fa a la indstria, l'any 1975 es comptabilitzaven 23.921 treballadors desocupats. L'any 1986 la xifra fou de 160.994, el que representa que el nombre de treballadors desocupats s'ha multiplicat per 6,73. Cal indicar, per, que darrerament el dinamisme inversor i la recuperaci de la demanda aix corn els importants incentius atorgats a la creaci de llocs de
94
L'OPINI SOCIALISTA
treball han suposat una reducci de les elevades xifres de desocupaci. La informaci de la Direcci General d'Ocupaci de la Generalitat de Catalunya permet palesar que l'any 1987 el nombre de desocupats total s inferior al corresponent als tres anys anteriors. Tanmateix, la taxa d'atur al quart trimestre de 1987 era del 20% de la poblaci activa. Ats els canvis de metodologia introduts, el que pot afirmar-se amb precisi s que en relaci al segon trimestre de 1987 la taxa de desocupaci al quart trimestre s'havia redut en un punt i mig. Complementriament, al llarg de l'any 1988 tamb sembla detectar-se una lleugera millora en relaci a la desocupaci industrial. Aquesta tendncia favorable de la desocupaci tamb es detecta en el conjunt de la C.E.E. si b en alguns casos (Itlia, Alemanya, p.e.) es comptabilitza un augment de la taxa de desocupaci. De tota manera, sols un percentatge molt redut (al voltant del 2%) de les contractacions sn indefinides. Aquest fet palesa el canvi profn que s'ha produt en el mercat laboral i com la crisi econmica ha comportat modificacions radicals en la correlaci de forces en aquest mercat. Quadre 3: P. I.B. industrial 1975-1985, (milions de ptes de 1970)
Any 1975 1977 1979 1981 1983 1985 PIB 324.525 337.362 331.778 322.180 340.657 321.143
ndex 100 104,0 102,2 99,3 105,0 99,0
Font: Banco de Bilbao (diversos anys). J. Baiges, C. Molinas, M. Sebastin (1987)
Un aspecte particular que cal posar de manifest s el menor creixement i la prdua de pes relatiu de Catalunya dins el conjunt de la indstria espanyola en aspectes significatius al llarg dels darrers anys, si b l'any 1987 sembla haver-se capgirat la tendncia. Segons les dades del Banc de Bilbao la taxa de creixement anual acumulatiu del P.I.B. del sector industrial en el perode 1979-1985 fou del 0,4% a Catalunya i del 0,8% a Espanya. Les taxes corresponents al sector de la Construcci foren del 4,7% i 2,0% respectivament. La productivitat aparent en el sector industrial observ una taxa de creixement anual acumulatiu entre 1979 i 1985 de l'ordre del 2,8% per Catalunya i del 3,5% pel conjunt espanyol. Per aquesta ra la participaci de Catalunya en el P.I.B. al cost dels factors en el sector industrial espanyol ha passat del 25,6% l'any 1979 al 25,0% l'any 1985. En el cas del sector de la Construcci, els percentatges sn el 17,5 % i el 14,8 % respectivament. La prdua de pes especfic tamb s'observa en el sector de l'agricultura i pesca i en el sector serveis. En el primer cas
95
COLLABORACIONS
s'ha passat d'una participaci en el P.I.B. de l'any 1979 del 8,6% al 7,4% l'any 1985. Pel que fa al sector serveis els percentatges sn del 19,1% i 18,6% respectivament. En conjunt, el P.I.B. al cost dels factors de Catalunya representava el 20,00% del P.I.B. al cost dels factors de l'economia espanyola l'any 1979, mentre que l'any 1985 representa tan sols el 19,36%. La renda, la renda per habitant i la renda familiar disponible bruta per cpita augmentaren a Catalunya a unes taxes del 0,6% 0,2% i 0,9% respectivament. Pel conjunt espanyol les taxes de creixement foren ms elevades: 1,3 %, 0,7% i 1,2% respectivament. En conseqncia la participaci de Catalunya en la renda nacional espanyola va disminuir, passant del 20,15 % l'any 1979 al 19,35 % l'any 1985. La renda familiar disponible bruta de Catalunya va disminuir la seva participaci en el conjunt espanyol en 0,55 punts percentuals entre 1979 i 1985, passant del 19,21% al 18,66%. s evident que la crisi econmica ha colpejat ms fort l'economia catalana en general, ms enll del sector industrial, per la seva particular estructura econmica on el pes de la indstria tradicional s particularment rellevant. Per tamb s cert que la poltica econmica i ms en concret, la poltica industrial portada a terme no ha estat capa d'evitar aquesta prdua de pes relatiu. Tanmateix, en el perode de represa econmica probablement la prpia base econmica catalana se'n benefici amb una intensitat superior a la mitjana de l'economia espanyola i, en especial, reculli una proporci rellevant de la inversi trasnacional. Per aquest fet no evitar, al menys a curt termini, que l'estructura industrial es recolzi sobre una base encara frgil poc articulada, molt condicionada per l'insuficient inversi en el passat, la encara insuficient implantaci de sectors de futur i l'escassedat de tcnics qualificats. EL COMER EXTERIOR La incorporaci de l'economia catalana a les noves condicions desplegades arran de la crisi econmica pot posar-se de relleu analitzant el comportament de les exportacions. Les exportacions a l'estranger han observat una participaci creixent dins el P.I.B. al cost dels factors de Catalunya, passant del 8,19% l'any 1975 al 16,07% l'any 1985, xifres molt allunyades del 4,7% corresponent a l'any 1967. Aquesta paulatina integraci a l'economia internacional tamb es reflecteix en el comportament de les importacions si b aquestes estan molt influenciades per l'evoluci dels preus dels productes i la seva inelasticitat. L'any 1983 les importacions representaven el 24,98% del P.I.B. al cost dels factors i l'any 1985 el 23,78%. Segons la COCINE (COCINC, 1987) el comportament del comer exterior catal desprs de l'adhesi d'Espanya a les Comunitats Europees ha mostrat menys debilitat que el corresponent al conjunt espanyol. Si b les exportacions, l'origen de les quals es troba a Catalunya ha disminut un 4,2%, la
96
L'OPINI SOCIALISTA
xifra corresponent al conjunt espanyol ha estat del 7,1%. Pel costat de les importacions el comportament ha estat fora diferent: la reducci pel conjunt espanyol ha estat del 3,1% mentre que per a Catalunya l'increment ha assolit la xifra del 14,4%. Tot plegat ha fet que les participacions catalanes en el conjunt espanyol hagin augmentat, suposant el 21,7% de les exportacions i el 29,5% de les importacions. La contracci de les exportacions respon a factors externs i interns. Entre els primers es destaquen la reducci del comer internacional i les dificultats internes d'alguns pasos en desenvolupament, com ara els pasos llatinoamericans i els pasos productors de petroli, que han estat compradors de productes catalans. Entre els factors interns destaquen la recuperaci de la demanda interna que han adreat els venedors de nou cap al mercat intern, la revaloritzaci de la pesseta i la desaparici de les desgravacions fiscals a les exportacions. Cal indicar, a ms a ms, que les xifres del passat revelen que l'exportaci espanyola est ms diversificada sectorialment que la catalana i que l'especialitzaci de les exportacions catalanes en pocs sectors tendeix a augmentar quan la demanda exterior decau (A. Fernndez, J. Luria, 1988). Els principals productes exportats sn els autombils, els productes de polimeritzaci i copolimeritzaci, els olis de petroli no crus, els recanvis per a vehicles i la pelletera adobada. Les exportacions s'adrecen fonamentalment a Europa (el 67,8% el 59,3% a la CEE), representant les exportacions a Amrica i sia el 13,2% i el 10,3% respectivament de les exportacions totals. El creixement de la demanda interna, les diferncies en preu i qualitat, l'evoluci de la taxa de canvi, el desarmament aranzelari i la reducci de les barreres no aranzelries es consideren les causes principals de l'increment de les importacions, que compten com a partida ms dinmica els bns d'equip. Els principals productes importats sn els derivats del petroli (olis crus, gasos i olis no crus), les llavors i fruites oleaginoses i els productes de polimeritzaci i copolimeritzaci. Les importacions procedeixen fonamentalment d'Europa (61,6% un 53,1% de la C.E.E.), sia (15,7%) i Amrica (13,5%). Tanmateix el tema no hauria d'acabar amb una descripci dels fets. Tal com s'apuntava en J.M. Bricall, A. Castells, M. Parellada, A. Petitb (1985), aprofundir ms en aquesta qesti exigiria un coneixement ms complet i rigors dels efectes que sobre la inversi i el creixement t el comportament del sector exterior i, complementriament, els efectes de la inversi sobre el sector exterior. Aquest coneixement permetria l'elaboraci de prescripcions sobre l'adaptaci de la indstria catalana a una nova situaci caracteritzada tant per l'adhesi d'Espanya a les Comunitats com per la presncia d'un nou tipus de competncia endegada pels pasos occidentals desenvolupats d'en de la crisi econmica. De fet, es tractaria de posar de manifest si la creixent activitat exportadora de la indstria catalana s'adiu amb la seva continutat com a territori on la indstria transformadora n's un dels pilars.
97
COLLABORACIONS
RECERCA I COMUNICACIONS
El desplegament industrial exigeix l'adequaci dels factors generals a les exigncies del procs d'acumulaci. De no fer-ho es converteixen en elements limitadors del creixement. Aquests factors, subministrats generalment pel sector pblic, afavoreixen el creixement de la productivitat sense alterar els mecanismes del mercat, tot afavorint la competitivitat de les unitats econmiques d'un territori. D'entre aquests factors generals es far referncia a la recerca i a les comunicacions. El marc de referncia per a comprendre les activitats de R+D a Catalunya s el sistema espanyol de Cincia i Tecnologia. La caracterstica ms important del sistema s la insuficincia histrica de les despeses adreades a la promoci cientfica i la insuficient promoci de la poltica tecnolgica. La forta centralitzaci de les despeses a Madrid, afecta desfavorablement la indstria catalana en no adaptar-se plenament a les seves necessitats, per no s un augment suficient per a justificar la migradesa de l'activitat investigadora a Catalunya. De tota manera l'alternativa empresarial ha consistit en la inversi en bns d'equipament (J.M. Suris, 1988) o en l'assimilaci creativa de tecnologia enfront de la generaci de tecnologia prpia via inversi en recerca i desenvolupament (M. Barcel, 1988). Aquesta opci ha constitut un tret diferencial del sistema productiu catal respecte al d'altres pasos de la Comunitat Econmica Europea. Pel que fa a la recerca, la informaci referida a Catalunya procedeix de P. Escorsa, F. Sol, A. Prez i J. Valls (1987) i es refereix a l'any 1984. La despesa interior bruta en R+D a Catalunya fou estimada en 18.988 milions de pessetes, el que representava el 0,38% del P.I.B., xifra inferior a la corresponent al conjunt espanyol (0,47%) l'any 1983 i molt allunyada de les corresponents a pasos com Estats Units (2,73 %), Jap (2,60%), Alemanya (2,57%), Sussa (2,30%), etc. Cal dir, per, que s el sector de les empreses catalanes el que ms contribueix al desenvolupament de la recerca. Aix, pel que fa al seu finanament el 63 % prov de les prpies empreses incloses les empreses pbliques (45,9% a Espanya) i el 37,0% del sector pblic (52,9% a Espanya). En relaci al conjunt de recursos pblics dedicats a la recerca, un 80% sn atribubles a l'Estat central fonamentalment al Ministeri d'Educaci i Cincia (un 82% del total) corresponent la resta a l'Administraci Autonmica fonamentalment al Departament d'Agricultura, Departament d'Indstria i CIRIT. Com a trets generals pot afirmar-se que: a) pel que fa al nombre d'empreses la investigaci es concentra (42% del total) en les branques Qumica i farmacutica i en les indstries relacionades amb la Qumica i farmacutica i en les indstries relacionades amb la Qumica (Alimentaci, Txtil i Matries Plstiques); b) en ms d'un 80% de casos la recerca es fa a partir d'un laboratori de l'empresa; c) les empreses on es fa recerca operen majoritria
98
L'OPINI SOCIALISTA
ment (72% dels casos) per a un mercat internacional; d) el 51% de les empreses on s'investiga ocupen com a mxim 100 treballadors; e) majoritriament les despeses sn intramurs, representant els salaris el 69% de les despeses intramurs i el 57% de les despeses de R+D totals; f) fonamentalment, la despesa en R+D s'adrea al desenvolupament tecnolgic (48%), seguit de la recerca aplicada (44%). La recerca de base tan sols representa un 8% del total de les despeses de R+D. Tot i aquestes deficincies cal destacar que des de diverses administracions s'est fent un esfor notable per a promoure el desenvolupament tecnolgic i la recerca. No hi ha cap dubte que el parc Tecnolgic del Valls suposar un esperonador de la tecnologia avanada. Originat en una idea de la Corporaci Metropolitana de Barcelona, reprs pel Consorci de la Zona Franca, i comptant amb la participaci de la Generalitat a travs de la Conselleria d'Indstria i Energia, el Parc constitueix un exemple de com la collaboraci institucional pot conduir a projectes d'envergadura. dhuc es preveu l'ampliaci de l'accionariat amb la participaci de les Universitats, municipis, CSIC, Laboratori d'Assaig i Investigacions, etc. Tanmateix, si les despeses d'investigaci a les Universitats i als Centres d'investigaci no s'incrementen de forma substancial es malmetran els recursos i es limitaran les possibilitats d'expansi industrial de Catalunya. La infrastructura de transports inclou: terminals, pistes, infrastructura ferroviria, ports i carreteres. Una de les caracterstiques de la mateixa ha estat el dficit tradicional, repetides vegades posat de manifest i escassament conegut. Recentment el Cercle d'Economia es feia ress d'aquest dficit insistint en les seves conseqncies negatives sobre el creixement i la competitivitat de l'economia catalana. A partir de l'anlisi de les xifres corresponents a la licitaci oficial d'obres d'infrastructura de transports R. Romero (1988) conclou que El dficit d'infrastructures de Transports a Catalunya, lluny de minvar s'acumula any darrera any a causa d'una inversi pblica clarament insuficient, constituint-se en un factor d'incidncia negativa per a la competitivitat de l'economia catalana. Com a referncia cal recordar que al llarg del perode 1980-1987 el percentatge de licitaci d'obres d'infrastructura de transports de Catalunya sobre el total espanyol representava tan sols 111,55 %. Si al dficit tradicional se li afegeix una despesa insuficient el dficit s'agreuja, convertint-se en un clar element limitatiu del creixement econmic de Catalunya, afectant negativament la rendibilitat empresarial i limitant els seus efectes sobre la creaci d'ocupaci.
LES ADMINISTRACIONS I LA POLTICA INDUSTRIAL
La poltica industrial realitzada i realitzable per la Generalitat de Catalunya resulta condicionada per les competncies transferides. Per aquest
99
COLLABORACIONS
condicionament deixa amples marges de llibertat com han posat de manifest altres Comunitats Autnomes (Pas Basc, Valncia, etc.) i que no han estat totalment aprofitats. Cal indicar per que les accions en matria industrial a Catalunya no han estat portades a terme exclusivament per la Generalitat. Ultra les accions l'origen de les quals s l'Administraci central cal assenyalar la poltica de promoci portada a terme pels Ajuntaments (Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Peneds, etc.), la Corporaci Metropolitana de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca. La poltica industrial de l'Administraci Autonmica ha pivott al voltant d'una poltica tradicional de foment complementada per una poltica de serveis i d'informaci aix com una estratgia de collaboraci financera, a la que cal afegir una estratgia de localitzaci industrial. Tanmateix, resulta arriscat parlar de complementarietat entre aquestes mesures. Ms aviat es constata una descoordinaci entre les mateixes. L'anlisi de les activitats portades a terme pel CIDEM revela que els seus recursos han estat insuficientment aprofitats. El Laboratori General d'Assaig i Investigacions pot realitzar una funci de primera magnitud, per s aviat per emetre un judici. Tanmateix, l'estratgia industrial de la Generalitat ha estat rica en contrastos. Al costat de les tradicionals declaracions generals de principis les realitzacions han estat fora discretes, destacant per sobre de tot la parvitat del pressupost del Departament d'indstria i energia, fet particularment greu en un pas de tradici industrial sotms a la presi de la crisi econmica. La fracci pressupostria adreada a la Conselleria fins el 1987 mai ha superat el 0,80% dels Pressupostos de Despeses de la Generalitat de Catalunya.
CONCLUSIONS
La indstria de Catalunya i la seva economia en general ha sofert intensament i durant ms d'una dcada les conseqncies de la crisi econmica. La crisi ha incidit de forma particularment greu en l'espai econmic catal afectant tots els sectors econmics. La ra d'aquesta gravetat s'explica no tant perqu l'economia de Catalunya es recolza sobre una base industrial ans perqu aquesta s feble i insuficientment articulada. L'etapa expansiva d'en el Pla d'Estabilitzaci fou massa breu per a consolidar una estructura econmica que fos exempta d'elements frgils i vulnerables susceptibles de resistir l'embestida d'una situaci de crisi. La insuficincia dels factors generals no ha fet sin dificultar el procs de recuperaci. Les conseqncies generals d'aquesta etapa de crisi s'han tradut en una accentuaci dels processos d'oligopolitzaci i transnacionalitzaci. Al mateix temps s'ha detectat una prdua de pes en relaci al conjunt espanyol en relaci a les variables econmiques ms significatives. La poltica econmi100
L'OPINI SOCIALISTA
ca i particularment industrial generada des de l'Administraci autonmica no ho ha pogut evitar. L'atomitzaci i dispersi de les actuacions, la insuficient utilitzaci del CIDEM i la manca d'una estratgia global definida adreada a l'assoliment d'objectius precisos tant a nivell global com sectorial i l'escassetat del pressupost adreat a l'execuci de les accions pertinents n'han estat les causes fonamentals. L'esfor d'altres administracions (municipis, Consorci de la Zona Franca, Corporaci Metropolitana de Barcelona, p.e.) no sempre ha trobat el ress que l'inters general exigia. La millora de les expectatives empresarials i la conseqent recuperaci de la inversi aix com els efectes d'una poltica industrial portada a terme per l'Administraci Central han facilitat la recuperaci de l'excedent empresarial al temps que s'ha anat produint un capgirament de la situaci. Tanmateix s'est lluny encara d'eliminar tots els problemes. Tot i la reducci de les xifres de desocupaci aquesta continua essent alarmantment elevada i res fa suposar que es reduir significativament a curt termini. Cal destacar tamb que en aquests darrers anys les condicions de treball s'han modificat notablement de forma favorable als empleadors. Ultra les redudes taxes de creixement del salari real s'han observat canvis notables en les condicions de contractaci consistents tant en una tendncia creixent de l'aprofitament dels ajuts pblics adreats a afavorir la generaci d'ocupaci com a la contundent disminuci de la contractaci indefinida.
CONSIDERACIONS FINALS
Sembla oport fer algunes consideracions en relaci amb l'estratgia a seguir per remoure els obstacles que dificulten el rellanament industrial. En primer lloc, es considera que una poltica industrial de crisi no ha de coincidir, necessriament, amb la corresponent als perodes d'expansi, o amb mesures adreades a esmorteir les fluctuacions conjunturais. Al mateix temps, la incertesa respecte al futur del sector industrial desplaa els capitals vers altres sectors o fa que aquells cerquin refugi en inversions de renda fixa. En segon lloc, se suposa la no neutralitat de la poltica econmica. Sembla, doncs, convenient l'aplicaci de poltiques adreades a sostenir la demanda, mitjanant la inversi pblica i la promoci de la inversi privada. Tot plegat, inserit en un projecte global d'expansi industrial que redueixi la incertesa i que s'avanci a les decisions del mercat. Aquestes poltiques han de prendre en consideraci tant el nivell tecnolgic exigit per les actuals condicions de reproducci com la situaci de Catalunya dins el context, centrar l'atenci en els sectors de forta demanda o en activitats com informtica, mquines-eina amb control numric, nous materials, biotecnologia, etc., sembla fonamental. En alguns casos l'estratgia pot incloure la promoci de les inversions transnacionals, mentre que en d'altres es tractaria de desplegar una indstria com101
COLLABORACIONS
plementria o de potenciar aquells elements relacionats amb la diferenciaci del producte, especialment en les indstries productores de bns de consum En els dos darrers casos s possible una utilitzaci intensa de recursos endgens. Per aquesta ra la collaboraci entre diferents nivells de l'administraci t una importncia capital. Ats que la inversi requereix recursos financers, cal adequar el sistema financer a les necessitats derivades de l'estratgia industrial dissenyada. La reducci de les taxes d'inters esdev un tema fonamental. Amb la finalitat d'assegurar l'eficcia dels processos productius i la realitzaci de la producci cal establir les connexions necessries entre els processos de producci i circulaci, mitjanant l'exploraci dels mercats interns i externs d'inputs i outputs. A la vegada, no s'ha d'oblidar que la consolidaci d'una estructura industrial exigeix el desenvolupament de les relacions interindustrials i intersectorials. Les accions pbliques adreades a reduir la incertesa o la prestaci de serveis a les empreses sn decisives. L'increment generalitzat de la productivitat s afavorit pel desenvolupament de la infrastructura social i econmica (salut, recerca, transport i comunicacions). Aquest fet suggereix una acci coordinada, subordinada a una estratgia global, per part del conjunt d'Administracions pbliques. En relaci amb el desenvolupament tecnolgic cal plantejar-se l'adaptaci dels estudis tcnics, universitaris i professionals a les necessitats de la indstria. Addicionalment, si s'accepta que el desenvolupament tcnic s el resultat d'un procs interdependent d'aprenentatge social, sembla necessari atreure i adaptar les innovacions produdes en altres espais econmics intentant assegurar el mercat als nous productes. Cal fer tamb compatible la introducci de progrs tcnic amb el manteniment i ampliaci de l'ocupaci i el nivell de remuneraci dels treballadors assalariats. Amadeu Petitb i Juan Catedrtic d'Economia Poltica (Universitat de Barcelona) Referncies bibliogrfiques 1. Baiges, J.; Molinas, C.; Sebastin, M. (1987), La economa espaola 1964-1985. Datos, fuentes y anlisis, I.E.F., Madrid. 2. Banco de Bilbao (diversos anys), Renta nacional de Espaa y su distribucin provincial. 3. Barcel, M. (1988), Serveis tecnolgics a l'empresa catalana. Un dficit estructural, 2 Congrs d'Economia de Catalunya, Barcelona. 4. Bricall, J.M.; Castells, A.; Parellada, M.; Petitb, A. (1985), Notesper a un debat sobre la situaci de la indstria a Catalunya, en AA.W. (1985).
102
L'OPINI SOCIALISTA
d- Castells, A., (n.p.), Unas notas sobre Estado y crisis econmica en Espaa. ^. CEAM (1987), La metalurgia catalana a los dos aos del ingreso de Espaa en la CEE, Barcelona -/. COCINC, (1987), Memoria econmica de Catalunya, 1986, Esplugues de Llobregat. g. Escorsa, P., Sol, R, Prez, A. Valls, J. (1987), R+D a Catalunya. Determinaci de les despeses globals, Generalitat de Catalunya, CIRIT, Barcelona. <y. Fernndez, A. Luria, J. (1988), L'especialitzaci de les exportacions catalanes en relaci a la Comunitat Econmica Europea: Una aproximaci, 2 Congrs d'Economia de Catalunya. Barcelona. 10-" Genesc, E. (1988), Evoluci de l'estructura dels costos i el finanament empresarial. 2 Congrs d'Economia de Catalunya, Barcelona. H^ Guinjoan, M. (1987), El sector dels serveis a Catalunya, Nota d'Economia num. 29, Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia i Finances, mar. 12 - Petitb, P. J. Sez (1988), El control dels mercats de productes industrials. Les empreses catalanes i els nuclis oligopolistics, 2 Congrs d'economia de Catalunya, Barcelona. 13_ Robinson, J. (1960), La acumulacin de capital, F.C.E., Mxico D.F., (la. ed. 1956). 14 - Serra, M. (1988), La informaci econmica a Catalunya, 2 Congrs d'economia de Catalunya, Barcelona. 15^ Suris, J.M. (1988), Els aspectes tecnolgics de la competitivitat, 2 Congrs d'Economia de Catalunya, Barcelona. 16. AA.VV. (1985), Desindustrialitzaci a Catalunya: causes i propostes de futur, Collegi d'Economistes de Catalunya, Barcelona. , 17. AA.VV. (1987), Deu anys de finanament de la Generalitat de Catalunya. 1978-1987, Nota d Economia, Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Finances.
103
La societat catalana avui: assentament i normalitzaci

Marina Subirats
Parlar dels trets fonamentals de la societat catalana actual s referir-nos a una formaci social no solament molt diferent de la que existia sota el franquisme, sin situada, en alguns aspectes, en el pol oposat. En efecte, molts dels trets caracterstics dels anys seixanta i primers setanta s'han invertit; a la forta immigraci ha succet l'estacament demogrfic; al desenvolupament econmic, la crisi; a la dictadura, la posta en marxa d'un conjunt d'institucions democrtiques; molts dels mecanismes d'acci collectiva d'aquella poca han desaparegut, i d'altres mecanismes, inexistents llavors, han passat a primer pla de la vida catalana. Aquests canvis, que s'han succet molt rpidament en el temps, han condut, alhora, a una recomposici dels grups socials, recomposici que fa que els conflictes, les ideologies i les jerarquies que es van establint tinguin ja poca relaci amb els que tenien vigncia fa noms quinze anys. La instauraci de la democrcia, unida a la crisi econmica, constitueix el marc en el que s'operen una srie de canvis de posici dels diversos grups socials. Per no voldria parlar aqu tant de les causes d'aquests canvis com dels seus efectes damunt la vida collectiva. A ms de deu anys de la instauraci de la democrcia, crec queja estem en mesura d'iniciar l'anlisi de les conseqncies del canvi poltic damunt la configuraci social del nostre pas. Cal dir, per, que, de moment, aquest tema noms pot ser abordat en forma de notes, a partir d'intuicions ms que de dades. En efecte, la manca d'evidncia emprica suficient fa que avui, en parlar de les grans tendncies socials que es configuren a Catalunya, ho hgim de fer en termes ms hipottics que afirmatius, basant-nos en informacions espigolades aqu i all, a l'atzar d'una documentaci fragmentada i sumament incompleta. Aquesta s la difi104
L'OPINI SOCIALISTA
cuitat principal en la que ens movem els investigadors socials, i que cal fer constar des de l'inici, no com a voluntat d'excusa, sin perqu respon a una realitat palesa. Amb tot, i sempre dins d'aquest esquema hipottic, crec que algunes d'aquestes grans tendncies sn prou visibles per a permetre que en parlem, si ms no per a afavorir la reflexi i constatar en quin terreny ens movem. s, certament, una tasca agosarada, perqu les dades disponibles no permeten d'anar gaire ms enll d'una descripci fora grollera de les caracterstiques i tamany de cada grup social. Descriure els mecanismes d'acci, els interessos, els mbils de cada grup exigeix una massa d'investigaci de la que Catalunya no disposa. Per encara que sigui en forma poc documentada i a tall d'hiptesi, voldria exposar aqu alguns d'aquests trets que em semblen bsics en la societat catalana actual, partint d'una idea central: l'etapa de la transici poltica ha propiciat l'ascens de determinats grups socials, alhora que ha suposat el trencament del bloc democrtic constitut durant l'ltima etapa del franquisme. Aquest doble canvi ha incidit sobre les ideologies collectives en forma tal que avui es van dibuixant dos grans blocs socials, en rpida transformaci de les seves posicions poltiques i ideolgiques. La transici poltica i la crisi econmica han actuat, en alguns aspectes, com a elements creadors de noves diferncies, alhora, per, que en altres han propiciat l'homogeneitzaci i l'assentament de la poblaci.
ELS ASPECTES DEMOGRFICS I FAMILIARS Des del punt de vista demogrfic, la situaci de la Catalunya dels vuitanta s radicalment diferent de la dels anys seixanta. El rpid creixement demogrfic d'aquell perode s'ha aturat per dos motius: la baixa de la natalitat, d'una banda, que s'ha produt en forma espectacular, passant del 19,4 per 1.000 l'any 1975 a 111,4 l'any 1981. L'acabament del procs d'immigraci i de migracions internes, de l'altra. A partir de 1975 el flux immigratori ha quedat gaireb estancat: en l'rea metropolitana de Barcelona noms el 0,3 % de la poblaci de 18 anys i ms declara, l'any 1986, haver arribat al municipi en els ltims 2 anys, i noms el 5,9% ho ha fet en els ltims 8 anys1. El quinquenni 81-86 dna, per primera vegada desprs de la guerra, un saldo migratori negatiu que afecta fonamentalment a la provncia de Barcelona2. Envelliment de la pirmide de poblaci, creixement vegetatiu a la baixa i estancament o creixement lent de la poblaci apareixen com els trets demogrfics fonamentals dels anys vuitanta, trets molt similars als de la majoria dels pasos europeus. Es tracta, per tant, d'un perode que tendeix a l'assentament d'una poblaci formada a partir d'unes aportacions molt diverses en l'etapa anterior. As-
105
COLLABORACIONS
sentament que es manifesta de diverses maneres: trobem tamb una molt escassa mobilitat de residncia, sorprenent en un mbit urb de la talla de l'rea metropolitana. Les dificultats derivades de la crisi econmica semblen haver actuat com a element d'assentament geogrfic, d'estabilitzaci de la poblaci, i haver aturat alhora el procs d'urbanitzaci en curs en els anys anteriors. Condicions, totes elles, que tendeixen a afavorir l'homogeneitzaci social i cultural de grups de poblaci anteriorment molt heterognia. Aix, per exemple, la poblaci immigrant ha adoptat les pautes de natalitat caracterstiques de la poblaci catalana, com tamb els hbits d'escolaritzaci matisats, s clar, per les diferncies de posici social entre immigrants i natius que encara sn visibles. Si b es poden constatar fortes diferncies en el coneixement i s de la llengua catalana, les formes de vida han tendit a homogeneitzarse, donant lloc a un sistema d'estratificaci regit pels ingressos i l'escala ocupacional ms que per l'origen geogrfic. En relaci a les formes familiars, destaca el fort predomini de la famlia nuclear en tots els sectors, indicador tamb de l'homogeneitzaci dels hbits. Cal tenir en compte, per, que, en comparaci amb el que succeeix en altres pasos europeus, es mantenen encara a Catalunya uns vincles familiars molt forts, i un menor percentatge de persones que viuen soles o en tipus de llars sense vincles familiars. Totes les dades sobre aquesta qesti tendeixen a indicar que a Catalunya la famlia s, per ara, menys frgil i ms tradicional que en altres zones europees3: hi ha menys famlies monoparentals, el percentatge de divorcis s menor, la realitzaci del treball domstic correspon majoritriament a la mare de famlia, fins i tot en les llars molt joves, etc.4. Les causes d'aquesta resistncia del nucli familiar sn mltiples i complexes: el menor percentatge de dones que treballen fora de casa, el menor desenvolupament dels serveis pblics i de l'estat del benestar, la incidncia de la crisi econmica que ha actuat d'aglutinant del nucli familiar. Aix, la famlia ha mantingut a Catalunya un gran nombre de funcions, i s encara avui la instituci bsica per a la resoluci d'una srie de problemes que en altres societats es canalitzen a travs de les institucions pbliques. Estabilitat poblacional i familiar relativament elevada sn, doncs, dos trets bsics a tenir en compte en aquest perode, i que contribueixen a l'efecte d'assentament al que ja m'he referit. s precisament damunt aquest fons d'un relatiu immobilisme de la poblaci que pren ms fora l'aparici d'elements de reestructuraci de la jerarquia social, sorgits dels canvis poltics.
LA DINMICA SOCIAL: NOUS ELEMENTS D'ESTRATIFICACI Perqu si les caracterstiques demogrfiques d'aquest perode semblen crear les condicions adequades per produir una homogeneitzaci social i cultural
106
L'OPINI SOCIALISTA
de la poblaci, altres trets tendeixen a crear noves diferncies i a introduir variacions en el sistema d'estratificaci. La posici dels grups socials en el sistema econmic no ha variat en les seves grans lnies; ha estat afectada per la crisi, i, en aquest sentit, la tendncia ms marcada, a mesura que s'accentuava la crisi, ha estat la d'una mobilitat descendent, en la mesura en qu grans grups de treballadors, sobretot treballadors industrials i de la construcci, s'han vist abocats a l'atur i al treball precari. Altrament, per, l'etapa democrtica presenta una marcada continutat amb l'anterior, respecte de les posicions dels grups socials: la reforma poltica no va implicar cap canvi de fons en el sistema econmic, i, per tant, la classe burgesa i la classe treballadora mantenen globalment les seves posicions. Numricament, la comparaci de les dades dels Cens de 1975 i 1981 mostren unes certes tendncies de canvi: les ocupacions industrials passen del 52,24% de la poblaci activa al 45,66%, fet que suposa una contracci de la classe treballadora; s'opera tamb una reducci, encara que menor, de la pagesia, que l'any 1981 ocupa ja nicament a un 5,79% de la poblaci activa, i es redueix lleugerament el personal de serveis poc qualificat. En canvi, el grup dels professionals tcnics passa del 6,81% al 9,73%, i augmenten tamb, encara que en proporci menor, les posicions de direcci i el nombre de venedors5. Amb tot, les dades dels Cens, especialment el de 1975, presenten algunes deficincies tcniques, com la de l'elevat nombre de no classificats, que fan difcil treure conclusions molt precises de les variacions observades en les dues dates. D'altres informacions posteriors, obtingudes per enquesta, i per tant fragmentries, tendeixen a confirmar les tendncies apuntades: reducci del nombre de treballadors manuals i dels llocs de treball de qualificaci ms baixa, que probablement han passat a integrar-se en l'economia submergida, i relativa expansi de les ocupacions ms qualificades, d'acord amb el creixement d'un conjunt de serveis. Per si en l'mbit de les posicions productives no es produeixen grans canvis, ni s'obren noves oportunitats per a grups socials concrets, hi ha altres mbits de la vida social en els que, durant aquest perode, s'han creat una srie de possibilitats de mobilitat ascendent. La instauraci de la democrcia i l'Estatut d'Autonomia han suposat per a Catalunya la creaci de noves institucions i la remodelaci de moltes altres, aix com, per primera vegada en molts anys, la possibilitat d'accedir a aquests llocs per part de la poblaci local. La societat catalana ha anat agafant relleu, s'ha alliberat d'un pes que, en determinats terrenys, anivellava per baix les posicions d'una gran majoria dels seus habitants, i h passat d'una situaci de bloqueig, en la que no hi havia canals d'acci legitimats entre la societat civil i les institucions de l'Estat, a la creaci d'una srie d'espais intermedis, vinculats sobretot a l'administraci. I, en aquest aspecte, el pas a la democrcia modifica les anteriors posicions dels grups socials i propicia la formaci d'unes noves lites.
107
COLLABORACIONS
Aquest s un fenomen nou entre les actuals generacions de catalans. Entre les mltiples conseqncies del franquisme damunt la societat catalana crec que cal subratllar-ne una que no ha estat suficientment considerada: la manca de canals d'expressi poltica durant un llarg perode va bloquejar el procs normal de formaci d'lites poltiques i d'accs al poder de diversos grups locals. Va impedir, en aquest sentit, el procs normal d'estratificaci caracterstic d'una societat democrtica; els sectors ms moderns i emprenedors de la societat catalana no tenien possibilitats d'actuaci pblica, ms enll de l'estrictament econmica. L'opressi poltica afectava a tots els sectors socials, llevat de grups molt restringits, i els impedia d'organitzar-se d'acord amb els seus interessos propis. Aquesta situaci va afavorir, a la llarga, la creaci de condicions per a la formaci d'un bloc social democrtic relativament cohesionat mentre van durar les condicions adverses. Amb el trasps a una societat democrtica, per, la cohesi d'aquest bloc desapareix, i s'inicia un procs de diferenciaci interna, tant en els nivells locals com generals de Catalunya, procs en el que els diferents grups es trobaran lluitant per l'accs al poder i a la visibilitat social. De fet, les condicions per a la lluita per l'ascens social existien ja durant l'etapa franquista; hi ha un element cultural de fons que no ha variat: les motivacions d'ascens social, com a estmul fonamental de l'acci individual, ja eren molt potents a Catalunya. L'tica del triomf personal mesurat per la riquesa i la rellevncia social, tret caracterstic d'una societat moderna, fortament industrialitzada, era molt ms present en els sistemes de valors ms vinculats al seguiment de les normes morals de la collectivitat, a l'atenci al qu diran, forma caracterstica de societats ms tradicionals que persistia nicament en les rees rurals. Per aquesta tica individualista es troba, durant el franquisme, reprimida per una situaci d'inexistncia de poder pblic. Amb l'excepci dels sectors dedicats a enriquir-se, hi ha en aquell perode una certa subordinaci de les aspiracions personals als assumptes collectius, que passen, bsicament, per la necessitat d'arribar a una societat democrtica. Dit d'una altra manera: hi ha poques possibilitats de promoci, perqu alguns dels canals habituals que permeten la promoci personal estan tanants, i, d'una manera ms precisa, no pot operar-se el pacte amb les classes mitjanes, a travs de l'ocupaci de posicions en l'administraci, que ha estat caracterstic de les societats europees a partir de la postguerra. Aquest fet suposa, per a les generacions que arriben a l'edat adulta al final del franquisme, una escassa competitivitat individual, i una forta referncia a valors collectius que condueix a enfatitzar un conjunt de trets culturals comuns, de caire popular i progressista alhora. Les formes d'acci que s'instauren, sobretot en els primers anys setanta, parteixen dels moviments socials i dels partits poltics clandestins; la competncia tcnica es troba en gran part subordinada als objectius poltics, els interessos personals tenen una escassa legitimitat, enfront dels collectius. I aquestes caracterstiques
108
L'OPINI SOCIALISTA
dominen la vida pblica catalana, fins i tot si noms una petita part de la poblaci participa d'una manera activa en la lluita antifranquista. Amb la instauraci de la democrcia, les formes d'acci canvien totalment. A partir de 1978 es produeix un descens de les mobilitzacions, una desmembraci dels partits poltics protagonistes de la lluita antifranquista i una forta fragmentaci dels moviments socials6. Les xarxes ms o menys clandestines creades des de la societat civil es desarticulen, i es produeix la prdua dels centres d'acci i de reflexi collectius, alhora que s'esborren els projectes d'organitzaci social dibuixats en l'etapa precedent; es van trencant, en forma que de moment passa inadvertida, molts dels vincles establerts anteriorment entre diversos grups socials i es van creant les condicions per una major competitivitat individual. Alhora sorgeixen, parallelament, altres mecanismes d'acci: els mecanismes institucionals. La societat catalana obt una part del poder que fins aquell moment li ha estat negat: en els ajuntaments, en el parlament, i, ms enll, en un conjunt d'institucions que ara es regeixen de forma democrtica: els partits poltics, els sindicats, una part de les institucions educatives, les associacions, etc. Es creen aix un conjunt de canals que permeten l'ascens social de determinades persones, la creaci d'unes lites legitimades, llargament diferida en la situaci anterior. S'instaura, en aquest sentit, una normalitat democrtica, amb tot all que suposa de lluita pel poder. L'acci individual ja no s'exerceix en nom d'uns interessos collectius que ning no pot contrastar: en forma creixent ha de basar-se en una competncia tcnica i ser exercida a travs dels mitjans professionals. Aquest fet porta a un reforament dels vincles corporatius, enfront dels vincles ms interclassistes que havien predominat en l'etapa anterior. I, alhora, s'estableix una forta competncia entre els individus, dins de cada marc corporatiu: hi ha, per fi, les condicions adequades per a l'establiment d'una forma d'estratificaci en la que, dins de cada nivell social, compta ms que abans l'esfor i l'habilitat personal per a diferenciar les posicions. La societat catalana entra, per tant, en una fase de forta competitivitat interna, en la que els individus lluiten per a destacar, per a obtenir el seu lloc i el conjunt de signes que el fan visible. La jerarquia social adquireix certa transparncia, a nivell local i nacional. I no solament en termes personals, sin tamb de jerarquies ciutadanes, locals, geogrfiques, poltiques, institucionals. Fet, de nou, totalment caracterstic d'una societat democrtica, per que en el cas de Catalunya crea un cert malestar, perqu els individus sn encara els mateixos que fa pocs anys estaven igualats per la impossibilitat d'accedir a formes de poder. I aix, l'obertura de noves possibilitats d'ascens social desferma un conjunt de reaccions collectives caracterstiques de les situacions de constituci de noves jerarquies, que permeten de comprendre, al meu entendre, algunes de les formes del comportament collectiu que altrament apareixen com a pro109
COLLABORACIONS
ducte d'una mena de tarann nacional mals. Els privilegis dels individus i dels grups, durant el franquisme, podien no ser acceptats, per tampoc no eren discutits: pertanyien a una esfera social allunyada. Per les posicions i privilegis que es creen ara tenen un altre caire, i poden ser discutits. Aquest fet explica la desconfiana i la crtica que s'exerceix en relaci a qualsevol individualitat destacada, sobretot des dels cercles que li sn ms propers. La tendncia, en els mitjans de comunicaci, a amplificar els conflictes entre individualitats i a caricaturitzar-ne els termes mostrant que la gent poderosa, de fet, es mou per petites ambicions personals. La fallera per adquirir notorietat, per donar importncia als afers locals o de grup, a establir rivalitats locals, greuges comparatius amb Barcelona o altres ciutats venes, la por a ser utilitzats i la desconfiana davant l'aparici de noves jerarquies de poder no legitimades pel costum. Posicions que no sn sin la manifestaci i la negociaci d'un conjunt de conflictes i de jerarquies locals perfectament habituals en totes les societats democrtiques. No cal inventar res: fa cent cinquanta anys Tocqueville ja va parlar d'aquests mecanismes socials caracterstics de les societats democrtiques, que responen a situacions estructurals perfectament tipificables. L'aparent trencament de les antigues barreres socials i el miratge d'un possible ascens social, o simplement d'una possible millora de les posicions individuals com a conseqncia dels avantatges democrtics, converteixen, dins de cada nivell, a tots els individus en competidors, i fan que s'instaurin formes de control collectiu, de vigilncia mtua, que es desenvolupin les queixes en terme de greuges comparatius, que poques personalitats siguin considerades com a lders indiscutibles. Una societat democrtica s aquella que decideix fer-se crrec de si mateixa, diu Touraine, en una frase que sempre m'ha semblat sociolgicament molt lcida. I, per tant, s una societat en la que hi ha competncia d'objectius, les jerarquies sn discutides, els afers propers absorbeixen l'energia dels seus membres, cal negociar, a cada pas, qestions que, vistes amb distncia, poden semblar petites i limitades, per que sn fonamentals per a l'equilibri de forces i la convivncia. S'instauren aix un conjunt de formes socials que sovint han estat titllades de provincianisme, que aparentment tenen poca volada. I que han tingut tamb el seu reflex en els sectors intellectuals, en els que s'acaba l'etapa del debat teric sobre els grans principis. Determinats grups s'incorporen a la construcci quotidiana de les institucions, que comporta una forta dosi de negociaci i de lletra menuda, per tamb de rellevncia personal, mentre altres grups queden al marge d'aquests afers, per raons diverses, i els consideren negatius, perqu no corresponen al disseny pic que revestien quan no eren sin projectes d'una oposici clandestina.
Ara b, quins sn els grups socials que han adquirit major protagonisme en aquest perode i quines caracterstiques han imprs a l'acci collectiva?
110
L'OPINI SOCIALISTA
Indubtablement, la societat catalana es troba condicionada, en primer lloc. pels interessos del gran capital, de la mateixa manera que s'hi troba Espanya i el conjunt de pasos del mn occidental. Aquesta s una constataci bvia, per indispensable per a comprendre les lnies generals de l'organitzaci social en la que ens trobem. Ara b, en el cas catal com en l'espanyol, d'altra banda un conjunt de circumstncies derivades en part de l'etapa franquista fa que no sigui la gran burgesia la que ostenta el poder d'una manera directa, a partir de la transici democrtica, sin que el personal poltic sorgeix sobretot de la petita burgesia, classe que aporta tamb a l'esfera pblica elements constitutius de la seva ideologia prpia, que configuraran, en aquesta etapa, molts dels valors i les actituds de la poblaci. A Catalunya aquest fet s molt notori; la condici mateixa d'autonomia tendeix a reforar-lo, perqu les grans lnies poltiques no es decideixen al Parlament catal, sin espanyol, i, per tant, el joc de forces que actuen sobre els elements centrals de l'estructura social es duu a terme en la poltica estatal i no en la catalana. Desprs d'alguns intents de constituir-se en fora polticament autnoma, la gran burgesia catalana, grup social que presenta a Catalunya com arreu un perfil cada vegada ms difs i inaprensible, abandona l'acci poltica directa. I altres grups socials sn els qui apareixen en primer pla de l'escena pblica i sn tamb, en aquest sentit, els qui ms directament es beneficien del canvi democrtic. En la poltica catalana all que es juga i es negocia sn sobretot qestions d'ajustament intern de jerarquies, dins un marc ja prefixat per les relacions de forces que afecten al conjunt de l'Estat. Per aquesta ra, s sobretot la competncia entre diversos sectors de les classes mitjanes la que es troba en primer pla de l'escena, amb conflictes d'un abast limitat i diferncies poltiques molt vinculades a qestions d'estil, ms que no pas a grans opcions de fons, que en aquesta etapa no tenen cabuda. Les noves condicions poltiques afavoreixen el protagonisme social d'un grup en ple desenvolupament: el grup dels tcnics i professionals. De fet, el canvi de posicions afecta sobretot als diversos sectors de la petita burgesia, una part de la qual continua vivint d'empreses prpies, mentre un altra part passa a ser assalariada i ocupa els nivells mitjans i superiors de les empreses i sobretot dels serveis. Numricament, a Catalunya, predomina encara la petita burgesia tradicional, la disminuci de la qual ha estat frenada per la crisi econmica. Per, com hem vist ms amunt, la categoria scioeconmica que augmenta ms rpidament s la de professionals tcnics, que a Barcelona ja supera el nombre dels petits empresaris, i tendeix a acostars'hi en les ciutats ms grans. Malgrat la continutat que es pot establir entre aquests dos sectors de les classes mitjanes, que presenten, fins i tot, molts vincles familiars, els valors i formes d'acci que les caracteritzen sn diferents i configuren avui la base de dues concepcions de Catalunya, no enfrontades en un conflicte greu, per s plenes de matisos diversos. El grup dels professionals i tcnics s un grup
111
COLLABORACIONS
modernitzador, molt urb, amb propensi a acceptar les innovacions i els corrents culturals avanats, i per tant ms propici al cosmopolitisme que al cultiu del localisme. El seu ascens es deu fonamentalment al saber tcnic, a la creena en els valors cientfics, a l'obertura cap a unes formes culturals transnacionals, no vinculades a un territori. Per la seva posici social s un grup que tendeix a l'elitisme, a les posicions tecnocrtiques, a propiciar el creixement dels aparells de l'Estat. Pel paper desenvolupat durant el franquisme, aquest grup social t encara un tarann igualitari i d'afirmaci de la catalanitat; les noves condicions, per, el condueixen molt directament al reforament de l'elitisme, a la valoraci de la competncia tcnica i el saber acadmic, com a instruments indispensables per a la seva funci, i al possibilisme com a orientaci poltica. De fet, una de les qestions que probablement condicionar el futur de la societat catalana s la possible evoluci d'aquest grup, l'elecci entre el manteniment d'un projecte collectiu, o, al contrari, la seva voluntat de constituir-se en una lite dirigent allunyada d'altres sectors socials. Avui, l'expressi poltica d'aquest grup social passa encara en gran part per una voluntat progressista, lligada a la modernitzaci tcnica i a l'actuaci a travs de les institucions pbliques i de l'aparell d'Estat. Per una srie de raons aquest grup social, que durant l'ltima etapa del franquisme va aparixer, junt amb sectors d'intellectuals, com un dels grups ms netament interessats en el reforament de la naci catalana, ha anat perdent l'afany nacionalista. En part, aquest canvi es deu a raons d'estructura poltica, que condicionen l'actuaci dels partits que representen als diversos sectors socials; per en part, tamb, els sectors professionals i tcnics rebutgen, per la seva formaci mateixa, un tipus de nacionalisme que enfatitzi ms els valors que subordinen l'individu a la collectivitat i que posin l'accent en el respecte a la tradici, entesa com a lmit de l'acci individual. En la mesura en qu el nacionalisme va decantant-se en aquest sentit, remet a un conjunt de formes ideolgiques que li sn forosament alienes. La petita burgesia tradicional t en canvi una posici diferent. Les seves formes d'ascens social estan molt ms tancades; la modernitzaci juga, en molts sentits, en contra seu, al convertir-la de manera creixent en un grup subordinat. Alhora tendeix, per una srie de raons vinculades a la propietat dels medis de producci, a oposar-se a l'enfortiment del sector pblic i de les institucions estatals. Aquestes dues caracterstiques semblen haver influenciat les seves posicions poltiques d'aquests darrers anys, i haver-les decantat cap a una forma especfica de nacionalisme molt minoritria en l'etapa anterior. En certa manera, l'actual forma dominant del nacionalisme catal expressa d'una manera molt precisa el descontent d'aquest grup social. Enfront de la creaci d'unes noves jerarquies de poder i notorietat, basades en el poder poltic i tcnic, l'afirmaci d'una identitat com, que de nou iguala, esborra les diferncies i crea un enemic exterior, t una srie d'avantatges. Permet d'explicar l'estancament econmic i la manca de perspectives d'aquest grup
112
L'OPINI SOCIALISTA
a partir del conflicte extern, i per tant de disoldre els fracassos considerats personals en un problema collectiu, i permet d'afirmar uns objectius nacionals que estan per damunt dels triomfs individuals. Aquestes caracterstiques expliquen, crec, la forma majoritria del nacionalisme en els anys vuitanta. No dic pas que el nacionalisme es redueixi a una sublimaci dels ressentiments: s evident que suposa moltes altres coses. Per avui cont tamb aquest component, i fins i tot aquesta s probablement una de les causes ms importants del seu increment. Aquest grup social, situat molt a la defensiva tant per les seves circumstncies econmiques com tamb, en part, per la seva posici perifrica en relaci a Barcelona, sembla haver trobat en l'afirmaci nacionalista i en la desconfiana enfront dels immigrants la forma adequada per a l'expressi del seu malestar i la seva inseguretat. Aquest fet introdueix un canvi en la versi actual de la qesti catalana. En efecte, enfront d'un nacionalisme que es presentava, en el temps del franquisme, com l'expressi de les necessitats d'una societat ms moderna que la societat espanyola, el catalanisme dominant en els anys vuitanta reprn certes caracterstiques conservadores, justament perqu ara s el vehicle d'expressi poltica de grups diferents dels qui varen impulsar-lo en el passat recent. Finalment, la classe treballadora ha perdut un cert protagonisme aconseguit durant els seixanta i primers setanta, etapa en la que va actuar com a capdavantera de la lluita antifranquista. En alguns terrenys, la transici democrtica li ha aportat una srie d'avantatges: algunes millores en els equipaments i serveis collectius, un major accs a l'escolaritzaci, la possibilitat de sindicaci i d'organitzaci prpia. Per aquests avantatges han quedat minvats per una conjuntura econmica difcil, que ha provocat fraccionaments interns i fortes dificultats en l'organitzaci sindical i poltica d'aquests grups. L'aparent eliminaci de barreres socials ha fet penetrar fortament en la classe obrera els models de vida consumistes de les classes mitjanes i,el miratge de la promoci social a travs dels estudis. En realitat, per, les barreres socials no solament es mantenen sin que fins i tot es reforcen, en la mesura en qu ara tenen una legitimitat superior a la que tenien en l'etapa anterior: ara ja no sn fruit d'una imposici, sin, aparentment, la conseqncia d'una capacitat d'actuaci diversa, d'una valoraci objectiva dels mrits de cadasc. I, en aquest sentit, tenen una fora molt ms indiscutible, perqu semblen obtenir-se en un mercat de treball obert, sense trabes poltiques. En definitiva, tamb en l'mbit de l'estratificaci l'actual etapa de la societat catalana apareix com un perode d'assentament, de redefinido dels nivells socials, que aboca clarament cap a la constituci d'una societat democrtica molt similar a la majoria de casos europeus. Ms enll dels entrebancs que va suposar el franquisme, i de les aliances que va propiciar, cada grup social va retrobant la seva posici prpia en una societat capitalista avanada, i va refent les configuracions ideolgiques que li permeten d'installars'hi amb la mxima comoditat i ms d'acord amb els seus interessos de fons.
113
COLLABORACIONS
L'etapa actual s, en el sentit ampli de la paraula, una etapa de normalitzaci, cosa que, donada la nostra histria passada, cal avaluar probablement en forma bastant positiva. Marina Subirats Professora de Sociologia (Universitat Autnoma de Barcelona)
Notes bibliogrfiques 1. Dades obtingudes en l'Enquesta metropolitana de Barcelona 1986. Institut d'Estudis Metropolitans, 1987. 2. Citat a F. Migulez i C. Sol (1987) Classes socials i poder poltic a Catalunya, Barcelona: biblioteca Universitria de Ciencias Sociales. 3. L'afebliment i la creixent inestabilitat dels nuclis familiars en molts pasos europeus no signifiquen, per, que la famlia deixi de tenir importncia. Les investigacions del CREDOC a Frana mostren, fins i tot, que tant en aquest pas com a Itlia, i tamb als Estats Units, una gran part de la poblaci considera la famlia com all ms important en la vida. No puc tractar aqu suficientment la qesti de l'evoluci de les formes de famlia i de les seves conseqncies, i volia apuntar nicament la diferncia observada entre Catalunya i altres pautes europees. 4. Aquestes observacions sobre les caracterstiques de la famlia es deriven bsicament dels resultats obtinguts en l'Enquesta Metropolitana de Barcelona ja citada. No disposem de dades similars pel que fa al conjunt de Catalunya, per per altres indicadors podem pensar que l'evoluci de les formes familiars s molt similar. 5. Segons les dades de C. Sol y F. Migulez (1987) Trabajo y crisis econmica en Catalua, Barcelona: Biblioteca Universitaria de Ciencias Sociales. 6. He analitzat, en un altre lloc, les caracterstiques d'aquest procs de desmobilitzaci i les seves principals causes. M. Subirats (1983) L'evoluci de les forces socials: mobilitzaci i desmobilitzaci, Papers, nm. 21, Barcelona.
114
Administraci i territori a Catalunya

Josep Mir
A Catalunya, el territori s un factor obsessivament present en les formulacions poltiques, els projectes de govern i la realitat administrativa: les lleis de major trascendencia elaborades pel nostre Parlament sn probablement les d'organitzaci territorial, que tamb sn les que han concitai un debat poltic ms intens; per una altra banda, l'inters per l'urbanisme ha estat un dels factors ms decisius de la nostra cultura democrtica des de la dcada del 1960, inters que es fa extensiu tamb a les dems qestions de poltica territorial; la formulaci de mapes per a organitzar la prestaci de serveis 0 de plans generals de comunicacions sn tamb iniciatives prolfiques a la nostra administraci; multitud d'exemples palesen l'inters per la geografia 1 el territori en la nostra societat: una slida tradici cientfica d'estudiosos de la geografia, el Centre Excursionista de Catalunya, la Societat Catalana d'Ordenaci del Territori, el CEUMT, l'activitat dels nostres collegis d'arquitectes i d'aparelladors, etc. En definitiva, tenim una especial sensibilitat pels problemes d'administrar el territori, administrar en el territori i territorialitzar l'administraci.
ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
L'element ms caracterstic de la nostra organitzaci territorial s probablement el desequilibri demogrfic i econmic entre una rea metropolitana de Barcelona, molt densament poblada, una costa tamb altament urbanitzada i un interior en gran part en procs de desertitzaci. Vegem, sin, unes dades: 1.- Quelcom ms de quatre milions d'habitants viuen en els menys de 2.500
115
COLLABORACIONS
quilmetres quadrats de les comarques del Barcelons, Baix Llobregat, Valls i Maresme, mentre que a la resta de Catalunya a penes hi viuen dos milions. 2.- Si a la regi metropolitana de Barcelona hi afegim la resta de comarques de la franja costera, sumem una poblaci de cinc milions, i una superfcie de deu mil quilmetres quadrats. En canvi, a la resta de comarques de Catalunya (uns vint-i-un mil cinc-cents quilmetres quadrats), hi ha una poblaci de menys d'un mili de persones. En el primer cas, una densitat de 500 persones per quilmetre quadrat, i en el segon de 40. 3.- Aquests desequilibris sn encara ms acusats si considerem determinades comarques: a les vuit comarques de la zona del Pirineu, amb uns 9.000 quilmetres quadrats, hi ha una poblaci d'uns 150.000 habitants (uns 17 habitants per quilmetre quadrat), mentre que la poblaci del Barcelons s d'uns 2.500.000 habitants, amb una superfcie de 150 quilmetres (uns 17.000 habitants per quilmetre quadrat), s a du-, d'una densitat mil vegades superior. Un nivell tan acusat de desequilibri territorial fa que les problemtiques, els millors models organitzatius i els interessos respectius siguin molt diferents en unes i altres zones. Per exemple: els grans problemes collectius de la majoria de poblacions petites giren al voltant de no donar els mnims per a justificar una certa rendabilitat per a molts serveis pblics, com ara un metge o una escola; en canvi, a les zones populoses els principals problemes entorn aquests mateixos serveis sn els de la seva massificaci, i moltes vegades disposar del lloc fsic a on ubicar-los. Davant de problemtiques tan diverses, la lgica aconsellaria solucions organitzatives i institucionals diferents; en les comarques de l'interior, es tracta d'organitzar zones extenses escassament poblades a l'entorn de pocs nuclis de poblaci d'una certa entitat; a les comarques de la costa, en canvi, les estructures institucionals s'haurien d'adaptar a una realitat de nombroses poblacions dinmiques, sense que hi hagi sempre entre les mateixes clares relacions de jerarquia. En definitiva per a governar realitats territorials tan diverses l'administraci tamb hauria de diversificar les seves estructures. En canvi, l'administraci de Catalunya segueix els criteris del ms pur uniformisme: hi ha tres divisions que, segons pautes ms o menys arbitrries, organitzen el territori de Catalunya en provncies, comarques i municipis; cada una de les unitats resultants poden ser ms o menys extenses, ms o menys poblades, per en principi totes elles, en el respectiu nivell, tenen els mateixos rgims jurdics, competncies i recursos. L'uniformisme en l'organitzaci del territori s una opci coherent amb l'igualitarisme formal propi del liberalisme, i amb una concepci policial de l'administraci pblica, doncs assegura un tractament formalment igual per a tothom i ofereix un quadre racional per a desplegar en el territori els agents d'una administraci quina nica funci s controlar l'activitat dels ciutadans, sense tenir a penes responsabilitat de gesti de serveis pblics. Aquestes premises bsiques avui no es donen. Per una banda, la democr116
L'OPINI SOCIALISTA
cia palesa la falacia de l'igualitarisme formal, doncs ens demostra que el principi d'igualtat requereix tractaments diferents a situacions diverses, apart que situa a un nivell tan important com el del principi d'igualtat al de solidaritat. En aquest nou marc ideolgic, esdevenen incongruents els plantejaments unitaristes i uniformistes, doncs el que hauria de primar s cercar l'expressi institucional ms idnia per a cada necessitat i per a cada realitat territorial. Per una altra banda, a mida que l'administraci s cada vegada ms prestadora de serveis que simplement controladora de l'activitat dels ciutadans, les seves dimensions i organitzaci han d'atendre els imperatius d'una mxima eficincia. Tamb aquesta consideraci aconsella amotllar l'organitzaci poltica i administrativa a la realitat diversa del territori, i no pretendre la inversa. Certament es fa difcil parlar de racionalitat en l'organitzaci del territori si tenim en compte com ha estat el procs d'implantaci de l'actual divisi territorial de Catalunya. Aix no obstant, la introducci de criteris de diversificaci i flexibilitat ens pot ajudar a superar algunes de les actuals tensions. Ens hem acostumat a valorar els problemes d'organitzaci territorial des d'una ptica centralista, de govern, o d'un territori des de la capital o des d'una instncia general nica; aquest plantejament ens porta inevitablement a solucions uniformistes, que sn les ms cmodes. Probablement sigui saludable enfocar la qesti des d'una altra ptica: la de quines sn les solucions organitzatives ms idnies per a cada zona del territori, sense voler pretendre que l'esquema bo per a un lloc ho hagi de ser tamb necessriament per als altres. Abans de dur a terme un assaig d'aquest exercici, una breu reflexi sobre els principals objectius de poltica territorial de les nostres institucions pbliques. A la llum de l'experincia dels darrers anys, sembla evident que el Govern de la Generalitat no t una poltica territorial que mereixi aquest nom; cada servei o departament aplica els seus propis criteris a l'hora de fer inversions en el territori, criteris que la majoria de les vegades es limiten a repartir favors per a contentar la clientela o per a fer callar a qui ms pidola. Davant d'aquesta manca de responsabilitat, l'establiment i localitzaci de les grans infrastructures i equipaments noms avana a tranques i barranques, quan avana, i l'atenci als grans problemes de les diverses zones del territori no es prioritza en funci de plans i objectius globals, sin de la capacitat de proposta i pressi de les respectives institucions locals. Per la seva banda, la poltica territorial dels ajuntaments, s a dir, l'urbanisme, cada vegada s ms subordinat als objectius de creaci d'ocupaci i riquesa, de desenvolupament econmic. Aquest fet fa que es relativitzin els plantejaments ultraproteccionistes de fa pocs anys, per una banda, i es caigui en situacions de competitivitat gaireb empresarial entre ajuntaments, per tal de veure qui atreu ms inversions, per l'altra. Les actituds esmentades no sn necessriament negatives. Segurament seria pitjor una poltica territorial negativa que una manca de poltica territo117
COLLABORACIONS
rial. I s molt el que fan i poden fer els ajuntaments per a impulsar el desenvolupament economie dels respectius termes. Ara b, la combinaci dels dos factors pot acabar essent molt perillosa, aprofundint encara ms en el desequilibri territorial esmentat anteriorment: les entitats ms dinmiques sn les que corresponen a les zones ms poblades i actives, que tendeixen per tant a acaparar les noves activitats, i el paternalisme arbitrari del Govern de la Generalitat no compensa ni de lluny la manca de capacitat de la majoria d'entitats locals de l'interior de Catalunya de formular i gestionar propostes de desenvolupament per a les respectives zones.
ADMINISTRACI LOCAL i COMARCAL

Poltiques generals reequilibradores apart, el que ms necessiten les zones de l'interior o la muntanya sn institucions slides, capaces de promoure els seus interessos i exercir les seves competncies amb la major eficcia. I aix vol dir poder disposar de crrecs representatius a plena dedicaci, i vol dir tamb tenir al seu servei bons i ben qualificats professionals. Un alcalde sap que per a atreure una bona inversi al seu terme cal que alg elabori, amb el mxim rigor tcnic, l'oportuna proposta, i cal tamb que ell mateix pugui anar totes les vegades que calgui a Barcelona o a Madrid o a Brusselles, a negociar la inversi. Difcilment les actuals dispersions municipal i comarcal poden permetre els nivells de dedicaci assenyalats; s insignificant el nombre de municipis o de comarques de l'interior de la muntanya que es puguin permetre exigir dedicaci exclusiva als seus alcaldes o presidents, o disposar d'uns equips tcnics o de gesti altament qualificats. La reforma de l'administraci local en aquestes zones t com a principal repte l'assolir aquest objectiu. A tal fi, es poden plantejar bsicament tres lnies de reforma: drstica supressi dels municipis petits, garantint que tot ajuntament tingui una viabilitat econmica i demogrfica mnima; potenciament dels consells comarcals, mantenint-se els municipis als sols efectes de representaci; preveure lnies especials de subvenci externa per tal de cubrir les despeses que generaria assolir els objectius assenyalats en el pargraf anterior. I probablement la millor soluci sigui aquella que combini les tres lnies de reforma esmentades: Cal fomentar seriosament la supressi dels municipis ms petits, o, si cal, imposar-la per Llei; s evident que no mereixen seguir essent considerats municipi tots aquells que han de ser governats per una comissi gestora degut a qu ni hi ha un nombre suficient de vens disposats a formar l'ajuntament, ni tampoc aquells que no poden disposar d'un sol treballador a dedicaci plena. Cal tamb en les zones de l'interior i de muntanya potenciar el paper de la comarca com a ens de promoci i gesti dels interessos locals; certa118
L'OPINI SOCIALISTA
ment, aix requereix tamb revisar el mapa comarcal, doncs algunes d'aquestes comarques, especialment algunes de recentissima creaci, no disposen del pes demogrfic suficient per a justificar-les com a administraci d'una certa entitat. Feta aquesta salvetat, sembla sobradament justificat que en aquestes zones tant les Diputacions com la Generalitat primin les comarques com a receptors de tots aquells programes de cooperaci i com a gestors de totes aquelles inversions que requereixin una mnima especialitzaci. Finalment, hem de tenir tamb en compte que s responsabilitat collectiva de tots el garantir que a cada ajuntament i a cada comarca hi hagi, fsicament, un mnim de serveis, malgrat que a alguns indrets, pels motius que siguin, s'hagin de subvencionar. I entre aquests serveis hi ha tamb uns mnims de dedicaci humana, com sn: un secretari, a plena dedicaci, en els municipis, i un equip tcnic pluridisciplinar, tamb a plena dedicaci, a les comarques, i una dedicaci suficient dels alcaldes o presidents. Sigui com sigui, ha de quedar clara una cosa: ms que mesures paternalistes o inversions ms o menys generoses o arbitrries, el que ms necessiten les institucions locals de l'interior o de la muntanya s tenir la solidesa suficient per a exigir les dedicacions humanes que calguin per a promoure i gestionar, des d'elles mateixes, els seus interessos. I aix no costa massa diners. El fet que la comarca pugui ser un important element d'enfortiment de l'administraci local en les zones d'interior i de muntanya, no implica necessriament que tamb ho hagi de ser en els altres indrets de Catalunya. Cal tenir en compte que la franja costera, tal com s'ha desenvolupat en les darreres dcades, s'estructura segons un model de relacions territorials que res t que veure amb l'organitzaci comarcal. Deixant de moment de banda l'rea metropolitana de Barcelona, a la costa catalana hi proliferen un seguit de poblacions mitjanes, amb unes institucions municipals en general suficientment capaces de gestionar els serveis de la seva competncia o de promoure els respectius interessos. No sembla oport, per tant, enfortir en aquests indrets les institucions comarcals, que s'haurien de limitar a fer funcions puntuals de suplncia dels ajuntaments ms petits o de capacitat ms limitada. Ni sembla aconsellable, en aquestes zones, pensar en la comarca com a gestora d'actuacions pbliques o inversions de carcter supramunicipal; ms interessant pot ser potenciar la constituci d'ens o organismes (consorcis, empreses mixtes...), que canalitzin la collaboraci de les diverses administracions i a vegades tamb d'entitats privades en afers d'inters mutu. Estem parlant d'uns indrets amb unes institucions municipals i amb una vida social, econmica i cultural, molt dinmiques; el principal problema no s ja el garantir l'existncia d'unes entitats locals capaces de gestionar el territori i els afers pblics, sin el de sentar les bases per a una canalitzaci ptima dels esforos i dels recursos pblics, doncs sn diverses les administracions capaces i competents. Ms que sigui pel dinamisme i la capacitat
119
COLLABORACIONS
de gesti que han demostrat, els ajuntaments, com a mnim els mitjans i grans, han de seguir essent els gestors principals de les actuacions pbliques, i no s admissible que hom pretengui que altres institucions els restin protagonisme o responsabilitat; ms que en consolidar noves administracions pbliques, el que aqu cal s desenvolupar mecanismes de collaboraci i cooperaci entre les existents.
REA METROPOLITANA I DIVISI COMARCAL
El que s'ha dit en relaci amb la capacitat i dinamisme dels mitjans ajuntaments de la costa, amb tanta o ms ra s aplicable als municipis de l'rea metropolitana de Barcelona. Per aqu els problemes, a ms, sn d'una dimensi incomparablement superior i se n'hi afegeixen d'altres, com ara les dificultats per la participaci ciutadana, o per a trobar fcil localitzaci per a molts serveis i infrastructures, o per a mantenir uns mnims de qualitat ambiental. Si ens fixem en les estructures institucionals vigents en aquesta zona, no podem menys que qualificar-les de totalment improcedents i inadequades: Ir.- Si la divisi provincial resulta especialment artificial en algun lloc de Catalunya, s probablement a la provncia de Barcelona, en la que les seves institucions han d'afrontar realitats tan diferents com l'rea metropolitana i un interior molt menys densament poblat. Certament, si algun sentit t gestionar serveis d'mbit provincial, una provncia hauria de coincidir amb l'rea metropolitana de Barcelona. 2n.- La divisi comarcal resulta tamb especialment anacrnica, i per molts motius: mal es pot adaptar el concepte de comarca al Barcelons, quan en realitat s una sola ciutat; el Baix Llobregat aplega dues o tres zones molt diferents entre si, i reuneix les condicions necessries per a tenir problemes de multicapitalitat; tamb es qestiona seriosament l'entitat comarcal del Valls Occidental, amb dues ciutats (Sabadell i Terrassa) de gran entitat, i amb altres indrets propers, en tots sentits, a Barcelona que a la capital comarcal; tampoc especifica la definici comarcal del Maresme... 3r.- Quant al mapa municipal, hi ha en l'rea de Barcelona diverses situacions de continutat urbana entre dos o ms municipis, de manera que els termes municipals sovint divideixen entre diverses parts el que en realitat s una sola ciutat. 4t,- Finalment, amb la supressi de la CMB les institucions especficament metropolitanes (Mancomunitat, entitat del transport i entitat de l'aigua) configuren un quadre gaireb inintelligible, i molt poc apte per a servir de suport a una acci pblica mnimament efica. Davant d'aquesta situaci, els projectes de reforma de les estructures institucionals haurien d'inspirar-se en els tres objectius segents: afavorir la creaci
120
L'OPINI SOCIALISTA
d'institucions el mxim de properes al ciutad (districtes), per tal de facilitar la descentralitzaci i, amb ella, la participaci: donar una mnima expressi institucional al que s realment ciutat de Barcelona; crear les estructures administratives necessries per a representar, des de l'mbit local, l'rea metropolitana de Barcelona, en sentit ampli. La descentralitzaci o la desconcentraci municipal en districtes s quelcom que depn exclusivament dels mateixos ajuntaments; a Barcelona i en altres indrets s'ha comenat aquest procs, que encara es troba en una fase molt inicial; si tenim en compte que una de les grans virtuts de l'administraci local s la seva proximitat al ciutad, s evident que all a on el Municipi ha assolit unes dimensions que fan els seus serveis centrals poc accessibles, cal que potenci les instncies de descentralitzaci, que apropin a cada barri i a cada carrer tots els serveis municipals que siguin susceptibles de ser-ho. Per una altra banda, cal tenir en compte que part important del que podem anomenar problemtica metropolitana de Barcelona, t ms de problemtica de ciutat que d'rea metropolitana. Si la comparem amb altres ciutats de dimensions similars, resulta que noms una part del que s la ciutat real t expressi municipal com a tal; la resta de ciutat est esmicolada en, com a mnim, una dotzena de municipis diferents, ms enll inclus del que s la comarca del Barcelons. Davant d'aquesta situaci, un plantejament racionalista comportaria tendir a la integraci en el municipi de Barcelona de tots els altres municipis del seu entorn immediat; ats que aquest objectiu sembla avui polticament inviable, cal procurar expressar aquesta realitat de ciutat metropolitana a travs d'un ens local de segon grau, amb un mbit similar (quelcom ms petit, en realitat) al de l'extingida CMB. Aquest ens, ja sigui la mancomunitat o qualsevol altre, ha d'atendre especialment els problemes relacionats amb la dimensi fsica de la ciutat, com ara l'urbanisme, el transport i molts d'altres serveis. Finalment, hem de recordar que l'mbit anomenat de la Regi I ha estat definit per la legislaci d'organitzaci territorial de Catalunya com a mbit propi de l'activitat de planificaci de la Generalitat; en canvi, no hi ha cap instituci local que el representi o pugui tenir cura de gestionar algun servei com a les diverses comarques que l'integren. L'adequada representaci global dels interessos propis d'aquesta zona requereix l'existncia d'un ens local d'mbit de regi metropolitana; mentre no siguin viables solucions ms radicals (modificaci de la divisi provincial, per exemple, fent que una provncia coincideixi amb la Regi I) el que avui ens podem plantejar s crear aquest nivell d'administraci local per la via de l'associaci voluntria de les entitats locals existents; aquesta entitat podria adoptar la forma del Consorci, amb participaci de tots els ens locals del seu mbit. Sigui com sigui, tant l'rea metropolitana de Barcelona, com la mateixa ciutat de Barcelona sn realitats urbanes i socials que no tenen un reconeixement suficient en les actuals divisions municipal, comarcal i provincial; en
121
COLLABORACIONS
aquesta zona, l'aplicaci de l'organitzaci institucional prevista per a la resta de Catalunya resulta artificiosa i anacrnica; cal esforar-nos en dissenyar i promoure una organitzaci institucional ms adient.
CONCLUSI
En resum, si tenim en compte les necessitats i funcions de l'administraci pblica actual, i la realitat demogrfica de la Catalunya d'avui, resulta absurd pretendre representar i governar els diferents indrets del territori amb unes institucions totalment uniformes i arbitrries; cal trencar amb el tpic de l'uniformisme com a criteri dominant en tota organitzaci territorial, i pensar les institucions des del que resulti millor per a representar cada comunitat i cada zona, en funci de les seves caracterstiques, i no en funci de les necessitats del govern centralitzat d'un pas. Certament, aquests plantejaments sn difcilment compatibles amb l'actual divisi territorial de Catalunya; per poden ser perfectament tinguts en compte en les actuacions necessries per a la seva aplicaci o desenvolupament; tamb poden contribuir a qu es comencin a formular propostes de reforma d'aquesta nova organitzaci territorial, enlloc de posar paranys i resistncies a la seva aplicaci. Si tenim en compte la polmica i el sectarisme que ha envoltat el procs de promulgaci de l'organitzaci territorial vigent, ms que recrear-nos en les diferncies del passat urgeix elaborar propostes de reforma futura, amb nous criteris i cercant nous valors. Josep Mir i Bag Secretari General de la Federaci de Municipis de Catalunya
122

L&#39;Opinió Socialista Número 8 1987

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L&#39;Opinió Socialista Número 8 1987

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

REVISTA

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT i SOCIALISME

Rossell, 229 3T Borcelona-7 TJ. 2374112

Dossier Economia, Llibertat i Socialisme

Les llibertats de Fesquerra

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

El sector pblic econmic i la seva reforma: elements per a un debat

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

ELS ENSENYAMENTS DE LA CRISI I EL SECTOR PBLIC

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

ELEMENTS PER A LA REFLEXI

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

La poltica econmica de l'esquerra: crisi i revisi dels plantejaments tradicionals

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

LA FUNCI DE LES POLTIQUES MACROECONOMIQUES

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

El projecte socialista davant el repte de la crisi

EUROPA COM A REFERNCIA ECONMICA

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

SOLIDARITAT DEL PODER PBLIC

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

DOSSIER: ECONOMIA, LLIBERTAT I SOCIALISME

Entrevista Bruno Kreisky: Declaracions d'un socialista

Entrevista a Bruno Kreisky: Declaracions d'un socialista

Els socialistes i el restabliment de la Generalitat (1975-1977)

LA CONSOLIDACI DEL PROCS UNITARI: L'ORGANISME CONSULTIU I L'ENTESA DELS CATALANS

LA PRIMERA REUNI DE L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS

EL VIATGE DE TARRADELLAS A MADRID

L'ACTUACI DE LA COMISSI PERMANENT DE L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS

LA QUARTA SESSI DE L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS I EL RETORN DEL PRESIDENT TARRADELLAS

Algunes reflexions sobre la indstria catalana

DESCONEIXEMENT DE LA SITUACI ACTUAL

RECUPERACI D'EXCEDENTS i NOVES INVERSIONS

1977 1979 1981 1983 1985

208,28 301,21 368,99 631,69 802,13

478,20 754,00 1.091,15 1.430,67 1.729,61

0,30 0,29 0,25 0,31 0,32

Font: Elaboraci prpia a partir de la informaci del Banco de Bilbao.

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES i INDUSTRIALS

ndex 100 104,0 102,2 99,3 105,0 99,0

Font: Banco de Bilbao (diversos anys). J. Baiges, C. Molinas, M. Sebastin (1987)

La societat catalana avui: assentament i normalitzaci

Administraci i territori a Catalunya

ADMINISTRACI LOCAL i COMARCAL

You might also like

L'Opinió Socialista Número 8 1987

L'Opinió Socialista Número 8 1987