VERSI ORIGINAL 2012

Recull de debats i conferncies

VO
lA GoverNANA eCoNMICA A lA UNI EuroPeA: HI hA uNA AlTerNATIvA A lAuSTerITAT Per SorTIr De lA CrISI?

06

La crisi de leuro: qu ha fallat? El paradigma de lausteritat: no choice, no alternative?

Fundaci Rafael Campalans

En aquest V.O. recollim un resum de les ponncies del seminari La governana econmica a la Uni Europea: hi ha una alternativa a lausteritat per sortir de la crisi?, celebrat el 25 de maig de 2012 al Foment de les Arts i del Disseny, a Barcelona.

____________________________
Publicaci de la Fundaci Rafael Campalans Trafalgar, 12, ent. 1a 08010 Barcelona Tel. 93 319 54 12 Fax 93 319 98 44 fundacio@fcampalans.cat www.fcampalans.cat

Maqueta original: theroomrooms Maquestaci: Cristina Gonzlez Edici: Albert Aixal, Cristina Gonzlez i Esther Niub Fotografies: Jordi Play

VO#06

NDEX
2 PRESENTACI
Miquel Iceta i Ernst Stetter

INAUGURACI
Antoni Castells

la crisi de leuro: Qu Ha fallat?

Josep Oliver, Paolo Guerrieri, Marcus Miller

11

el paradigma de lausteritat: NO CHOICE, NO ALTERNATIVE?

Carlos Mulas, Nick Martin, Stuart Holand

18

CLOENDA
Enrique Barn

VO#06

PReSenTACI
MIQUEL ICETA
President de la Fundaci Rafael Campalans Molt bon dia, amigues i amics de la Fundaci, ponents i participants del seminari de la Fundaci Rafael Campalans sobre les alternatives a lausteritat.

Permeteu-me que celebri i agraeixi la presncia avui dErnst Stetter, secretari general de la Fundaci Europea dEstudis Progressistes (FEPS), fundaci de la que som membres, juntament amb la Fundacin Ideas i la Fundacin Pablo Iglesias. Grcies a la FEPS, la famlia socialista, socialdemcrata i laborista europea est fent un important esfor de renovaci ideol`gica i programtica de la que es sentim alhora part i deutors. Moltes de les activitats de la Fundaci Rafael Campalans no serien possibles sense el comproms actiu i el suport de la FEPS, i ho cull reconixer aqu, davant dErnst Stetter, per tal que ho traslladi al bur de la Fundaci que presideix Massimo DAlema. Tamb vull agrair de forma molt especial la participaci dAntoni Castells, en primer lloc com a amic, per tamb com a impulsor del Grup dOpini i Reflexi europeG i de lInstitut dEconomia de Barcelona que ha esdevingut el principal laboratori didees econmiques per a Europa del nostre pas. Com sabeu, Antoni Castells s tamb president del consell assessor de la Fundaci Catalunya Europa, amb la que tamb hem collaborat sovint, molt recentment per cert amb motiu de lestada a Barcelona del president del Parlament Europeu, Martin Schulz. Em plau inaugurar aquest seminari que ens pot ajudar a treurens a la gent desquerres una espina clavada fa molt de temps. s una espina en forma de frase de Margaret Thatcher fa molts i molts anys. La frase es va fer famosa There is no alternative, i era la consigna de la gran dama del neoliberalisme, la privatitzaci i la desregulaci que pretenia desmuntar pea a pea ledifici de benestar basat en el que desprs hem anomenat model social europeu. Lesquerra no va saber llavors proporcionar una alternativa i, desprs, emmirallada per un llarg perode de creixement econmic, fins i tot va deixar de cercar aquesta alternativa. Fins que va arribar la crisi. Quan fins i tot el president Sarkozy va dir que calia refundar el capitalisme. Estic molt fart de llegir sobre la crisi de la socialdemocrcia, quan el que est en crisi s un sistema de mercat desregulat que imposa una cruel dictadura sobre la poltica i les persones.

Hi ha alternativa. No s una alternativa senzilla ni miraculosa, per existeix. Fins i tot en comencen a parlar dirigents europeus que comencen a familiaritzar-se amb un nou llenguatge. Per exemple, no fa ni dos dies, Herman Van Rompuy comenava les seves paraules davant del sopar dels membres del Consell Europeu dient I called this meeting for colleagues to discuss how to boost growth in Europe. S, s, ho heu sentit b, to boost growth, impulsar el creixement. Van Rompuy, benvingut. Tamb Manuel Durao Barroso, desprs daquest mateix sopar, We need both stability and growth and to achieve growth we need targeted investment. S, s, ho heu sentit b, targeted

VO#06

investment, inversions especifiques, dirigides a objectius. Durao Barroso, benvingut.

Ens ha calgut la insistncia combinada de tots els socialistes europeus, del president Martin Schulz, la victria de Franois Hollande, la derrota del partit de la cancellera Merkel des del passat setembre a Berln, Sarre, Schleswig-Holstein fins arribar a Rennia del Nord-Westflia i la complicitat del president Obama.

En la mateixa cimera europea de la que abans us parlava, el president Martin Schulz, amb ms convicci i concreci, parlava de prstecs per finanar projectes de modernitzaci de les infraestructures de la UE i en tecnologies verdes, de lluitar contra el frau fiscal, dimposar una taxa sobre les transaccions financeres, de microcrdits, dimpuls al partenariat pblic-privat, daixecar el llist de la capacitat de prstec de la Banca Europea dInversions. Martin Schulz demanava compromisos concrets i no noms paraules. I seguim esperant.

Els nostres amics Sigmar Gabriel, Frank-Walter Steinmeier i Peer Steinbrck en un document ben recent, fixen objectius concrets pel creixement, locupaci i un nou ordre dels mercats financers , que comprenguin un programa europeu, demergncia per lluitar contra latur juvenil, una lluita efica contra la crisi bancria i del mercat financer, una implementaci rpida dun programa europeu de creixement i ocupaci, la creaci dun fons europeu dinversi i reconstrucci, la construcci de la uni econmica i financera, la creaci dun fons europeu per amortitzar els deutes, canvis estructurals del pressupost europeu en favor de locupaci, el creixement, la innovaci, la tecnologia, leducaci i la recerca, una slida poltica industrial comuna, reformes estructurals, la construcci duna uni social europea i un pacte destabilitat social per a Europa. Antoni Castells, ja lany 2008, parlava de la inadequaci dels mecanismes institucionals europeus per afrontar la primera crisi euro. Per tamb recordava la importncia que els governs nacionals fessin els adequats esforos per promoure la competitivitat de les seves economies i evitar una crisi de sobreendeutament. Deia Victor Hugo que no hi ha exrcit capa daturar la fora duna idea quan arriba a temps. Les nostres idees arriben quan ms se les necessita, de nosaltres depn mobilitzar majories socials per fer-les prevaler.

VO#06

ERNST STETTER

Secretari general de la Fundaci Europea dEstudis Progressistes (FEPS) Magrada el ttol de la conferncia, per no el signe dinterrogaci que hi ha al final. Hi ha una alternativa a lausteritat per sortir de la crisi? Clar que hi ha una alternativa! La nostra obligaci, la feina que hem de fer com a fundacions progressistes s fer avanar aquest discurs a Europa. Hi ha alguna cosa que ha canviat a Europa en els ltims mesos; aquesta setmana es va fer una cimera informal a Brusselles, i per primera vegada tots els lders socialdemcrates, tots, van ser-hi. La situaci ha canviat amb la victria dHollande a Frana.

Lausteritat no s la soluci per abordar la crisi. Ja ens ho deia Keynes: no sha de ralentir el creixement en perodes on el creixement ja s prou lent. I el que sest fent ara s instar a lausteritat i a les retallades a la majoria dels pasos afectats per la crisi a Europa,. Aquesta s una crisi dels desequilibris macroeconmics de la zona euro, i no pas una crisi del deute sobir. I aix ens ha demostrat que el problema principal de leuro i Europa s larquitectura poltica, econmica i fiscal establerta. Tenim la responsabilitat de desenvolupar una resposta slida i efectiva per proporcionar una alternativa real a les poltiques dausteritat actuals. La pregunta aqu s: tenim instruments adients per abordar aquesta crisi? Jo crec que no. No tenim una governana econmica europea real. La Fundaci Europea dEstudis Progressistes ha intentat gestionar un cercle deconomia amb professionals per fer debats daquesta mena a les capitals europees i tamb a nivell regional.: el mar vam fer a Pars una exitosa conferncia, amb Franois Hollande; una a Roma el mes de maig, amb Joseph Stiglitz, i avui a Barcelona.

Hem de serguir endavant en aquesta lnia, hem darribar al mxim de think tanks, de grups, de pensadors,. per evidenciar la necessitat de reestructurar la governana econmica europea. Aquesta jornada a Barcelona pot contribuir significativament a aquest debat.

VO#06

La governana econmica a la Uni Europea: hi ha una alternativa a lausteritat per sortir de la crisi?

INAUGURACI
ANTONI CASTELLS
Catedrtic dHisenda Pblica de la UB i director dEuropeG Europa s el malalt del mn, el malalt de leconomia mundial. I ho s perqu falta una acci governamental decidida per superar la crisi del deute, que sha convertit en crisi de leuro.

Entre l11 de setembre i el 12 doctubre de 2008 vam estar a punt dentrar en una gran depressi. El mn ho va evitar perqu hi va haver una forta acci governamental als EUA, al Regne Unit, a Sussa, a Frana i a Alemanya. Es van posar molts diners per salvar el sistema financer i nacionalitzar-lo si calia. I s aix com es va salvar el sistema. Amb una acci pblica decidida.

El mn, i Europa molt en particular, senfronta al que Dani Rodrik ha definit com un trilema entre Globalitzaci, Democrcia i Sobirania Nacional. Hem de triar entre les tres. Noms podem mantenir la democrcia en un mn globalitzat, si renunciem a la sobirania nacional. Per si no hi renunciem, acabarem perdent la democrcia o renunciar a la globalitzaci tornant al proteccionisme.

La crisi del deute grec demostra les conseqncies duna uni monetria incomplerta, i duna gesti posterior pssima. La crisi ha posat de manifest que no s possible una autntica uni monetria sense una veritable integraci fisca. Una lli que ja ens havia ensenyat la historia: hi pot haver Estat sense moneda, perqu utilitza la moneda dun altre, per no hi pot haver moneda sense Estat. Ara b, els canvis que calen en la poltica econmica europea els han de defensar Frana i Alemanya, no Espanya i Itlia, perqu nosaltres som part. Frana i Alemanya han de decidir avanar cap a una major integraci en benefici de tots, tamb en benefici seu. I per fer-ho caldr avanar polticament. El que falta a Europa s una millor governana poltica, a travs dun model federal. Europa necessita lesquerra, i lesquerra necessita Europa, perqu s el nou mbit en qu sha de produir lafirmaci del poder dels ciutadans davant del poder del diner.

VO#06

La crisi de leuro: qu ha fallat? Josep Oliver, Paolo Guerrieri, Marcus Miller

LA CRISI de LeuRO: Qu HA FALLAT?

JOSEP OLIVER
Catedrtic dEconomia Aplicada de la Universitat Autnoma de Barcelona Quines sn les causes especfiques del diferencial de crisi que t Espanya? Fins quin punt estan relacionades amb el disseny institucional de la Uni? Jo crec que hem de parlar de crisi de leuro, per dins de leuro hi ha situacions molt diverses, i la dEspanya justament s delicada. Tinc la convicci que amb crisi financera internacional o sense crisi financera internacional Espanya estaria en una situaci fora complicada. El problema de leuro s un problema de desequilibris interns dins de lrea, i Espanya s lexponent ms substancial de com aquests desequilibris shan anat acumulant i han acabat explotant. Hi havia un problema de fons que est vinculat a una incorrecta visi del funcionament de les economies nostres, en la qual lobsessi s el burcrata del sector pblic. Aqu el pacte per lestabilitat nicament parlava del dficit pblic, i Espanya certament arriba a la crisi amb unes finances pbliques endreades, amb un supervit en els anys 2005, 2006 i 2007, amb un deute pblic si no el ms baix, dels ms baixos dels pasos avanats (al voltant del 33%-34% del PIB). Per el pacte per lestabilitat no diu res en absolut sobre els desequilibris del sector privat, perqu el corrent dominant en economia i en els bancs centrals s que el sector privat s racional. I aix t conseqncies molt severes per al funcionament de la Uni. Quines? En primer lloc, no hi ha cap mena dinters sobre els desequilibris exteriors de cada pas. Aquesta manca dinters, aquesta acumulaci de desequilibris del sector privat, implica que enlloc de procedir a la convergncia feta entre 1995 i 1998 per entrar a la uni monetria, es fomenta la divergncia, que s el que passa quan arriba el 2008. A Espanya el futur estava molt definit hagus hagut o no crisi financera internacional.

Element substancial per a Espanya: en entrar a leuro desapareix la possibilitat dendeutar-nos amb lexterior per sobre del 3% del PIB (un element de control crtic dels excessos del sector privat). En entrar a leuro, hi ha lemmirallament de podernos endeutar amb lexterior i, llastimosament, aquest pas ho fa. Lendeutament privat passa del 150% lany 1998 al 300% en lesclat de la crisi. Sens dubte, el boom del crdit s un pecat nostre.

A aquest creixement del crdit acumular cal sumar una prdua evident de competitivitat ii un deteriorament de la balana exterior. Sacumulen els passius externs, per a ms hem buscat deute exterior per finanar la compra dactius a la resta del mn.

VO#06

La governana econmica a la Uni Europea: hi ha una alternativa a lausteritat per sortir de la crisi?

1. Quan parlem dausteritat, tinguem en compte que a Espanya lausteritat de facto no ha comenat, perqu portem cinc anys tirant de deute pblic. Si no creixem ni ens podem seguir endeutant, la situaci ser molt pitjor. 2. Hem retornat de facto a la pesseta: tenim restricci exterior i aix sn les primes de risc. Som davant dun euro disfressat de pesseta. 3. Crisi bancria dramtica

Resultats del procs:

El disseny de leuro s equivocat, i el cas espanyol s dels ms expressius daquest mal disseny (Josep Oliver)

4. Collapse en el mercat de treball especfic del boom del crdit. Dels tres milions de lloc de treball que shan destrut a Espanya, tres quartes parts estan vinculades amb el sector de la construcci.

El disseny de leuro era equivocat, i el cas espanyol s dels ms expressius daquest mal disseny. Les reformes que estan en marxa intenten corregir parcialment aix, per nosaltres com a pas, faci el que faci lrea de leuro, tenim un panorama de creixement lent de leconomia durant un perode fora dilatat de temps.

PAOLO GUERRIERI

Professor dEconomia Internacional a la Universitat de Roma La Sapienza La crisi actual sentn amb una nica frase: va comenar amb els bancs, i acaba amb els bancs. La crisi bancria est a lull de lhurac de la crisi. s una crisi financera, i no una crisi del deute sobir. Sens dubte, els pasos avanats tenen un problema de creixement a llarg termini. - A nivell domstic: desigualtat en la distribuci dels ingressos durant gaireb dues dcades. Aquesta desigualtat va estar compensada per una explosi creditcia. Problemes:

- A nivell internacional: vam passar dun mn bipolar (EEUU i Europa) a una economia mundial multipolar, on el Pacfic asitic i la Xina van esdevenir el tercer pilar. Estem en un mn on totes les economies persegueixen el model exponencial, per qui crea la demanda a nivell internacional?

Europa ha de dissenyar estratgies per al curt i el llarg termini per a poder-se recuperar, per rellanar el seu creixement econmic duna manera sostinguda. Estem davant un problema de governana a nivell europeu. Si no trenquem el cercle vicis,

VO#06

La crisi de leuro: qu ha fallat? 8 Josep Oliver, Paolo Guerrieri, Marcus Miller

la connexi pertorbadora entre la crisi del deute privat i la crisi del deute sobir, no tornarem a lany 2007, sin que ens situarem als anys seixanta, amb una Europa fragmentada. Per tal de resoldre aquest problema a curt termini, hem de pensar en els factors a llarg termini.

Les forces progressistes hem de ser capaces de demostrar que tenim solucions compatibles, i sens dubte les hem de trobar ja, perqu la crisi empitjora dia a dia. Els dirigents actuals han sotsestimat el tipus la contingncia del problema i la urgncia del problema. Lausteritat est creant recessi, i el que s pitjor, depressi. Lestat recessiu encara es pot tractar amb una `adequada poltica macroeconmica, per la depressi s un cercle vicis impossible de canviar. El risc de repetir els errors de la gran depressi dels anys 30 s molt elevat. Hem de recordar, i no parar de repetir-ho, que la causa de la crisi no s culpa de la crisi del deute pblic, sin de lacumulaci de deute privat. I qui ha ofert la possibilitat dacumular deute privat? El sector bancari. Lany 2007-2008, en la primera fase de la crisi, vam veure trencar-se la integraci financera europea i el sistema bancari va descobrir un problema en el balan de situaci, i s en aquesta fase que va entrar en escena lEstat per salvar el sector financer. Una gran part de deute privat sha transformat en deute pblic, i s per aix que cada cop tenim un stock de deute cada vegada ms gran. Irlanda s un bon laboratori increble daix: en dos anys i mig, lstock de deute dIrlanda va passar del 27% del PIB a ms del 100%! 1. Tractar darrel la crisi bancria per evitar un problema de depressi, La crisi bancria al Jap va ser tractada de manera efectiva i a temps. 3. Fomentar el creixement econmic. El problema de creixement a Europa s tant un problema de demanda com doferta. Cal demanar eines dajustament asimtriques 2. Posar en marxa un Fons de Garantia de Dipsits com a Europa Tres passes a prendre per tractar correctament la crisi:

MARCUS MILLER

Professor dEconomia a la Universitat de Warwick El responsable principal de lactual crisi s el sector financer. Adu controls de capitals a Europa, hola crisi financera.

Desprs de la primera guerra mundial, lEstat ms endeutat era Alemanya. Els pasos que havien guanyat la guerra volien que Alemanya en pagus els costos. El llavors jove economista Keynes va concloure que creditors i deutors han de treballar plegats per resoldre el problema. Keynes va proposar llavors una cancellaci del deute, cosa que va ser rebutjada per Frana, Anglaterra i els EUA. El 1919 va escriure el llibre Les conseqncies econmiques de la pau.

La situaci ara sha capgirat: Alemanya s creditora, i la resta dEuropa s deutora. Alemanya diu ara el mateix que Anglaterra llavors: lausteritat s la soluci., i lnic responsable de resoldre el problema s el deutor. Conseqncia: no hi ha creixement. A la Xina hi ha creixement, a lndia hi ha creixement, a nord-Amrica hi ha creixement. A Europa no.

Qu hem de fer? Hem de sospesar el riscos a qu ens enfrontem. Ens estem capbussant cap a un extremisme poltic. A Europa, en el perode dentreguerres, la Gran Depressi va donar lloc a lextremisme poltic a Alemanya i lascens de Hitler. Hem daprendre de les llions de la histria: si el deute sobir no s gestionat de manera escaient, podem tenir unes conseqncies poltiques nefastes.

VO#06

La governana econmica a la Uni Europea: hi ha una alternativa a lausteritat per sortir de la crisi?

Un parell de grfics molt explicatius:

El responsable principal de lactual crisi s el sector financer: adu control de capitals a Europa, hola crisi financera (Marcus Miller)

En el primer, veiem com hi ha estats sobirans amb sort i estats sobirans sense sort segons si els inversors privats confien en ells o no. Aix crea un equilibri mltiple inestable entre les inversions de deute en uns pasos i altres de la mateixa zona euro.

En el segon grfic, podem veure com hi ha tres pasos (Grcia, Portugal i Irlanda) que es troben en un triangle de les Bermudes de bons amb un alt inters i un nivell dendeutament pblic molt elevat: un cop hi entres, desapareixes per sempre ms; els tipus dinters i el deute augmenten cada cop ms.

VO#0

La crisi de leuro: qu ha fallat?

10

Josep Oliver, Paolo Guerrieri, Marcus Miller

Soluci:

Collocar un nou mecanisme entre els creditors i els deutors, tenir un intermediari: cal crear un Fons dEstabilitat i Creixement que emeti bons destabilitat als mercats internacionals, i que aquest Fons emeti bons de creixement als Estats per tal que es puguin finanar a tipus dinters raonables. Tal i com Miquel Iceta ha emfatitzat a la inauguraci del seminari, ning no pot aturar una idea, el temps de la qual ha arribat. Aqu la idea s la reestructuraci del deute a partir dun Fons dEstabilitat i Creixement europeu. I recordar que lestabilitat dels creditors implica creixement pels deutors. Sense creixement econmic els deutors no podran pagar el deute als creditors, i tots dos hi perdran.

VO#06

La governana econmica a la Uni Europea: hi ha una alternativa a lausteritat per sortir de la crisi?

11

EL PARADIGMA DE LAUSTERITAT: nO CHOICe, nO ALTeRnATIVe?

CARLOS MULAS
Director de la Fundacin Ideas i professor dEconomia a la UCM Les receptes dajustament fiscal que sestan duent a terme i que defensa Alemanya no tenen cap sentit des dun punt de vista econmic.

Els ajustaments fiscals es plantegen quan hi ha un problema de deute pblic. Per, en aquests moments, no hi ha tant problema de deute pblic, com de deute privat. De fet, el problema de partida no est al sector pblic: el deute pblic sobre el PIB s inferior al deute del sector privat, tant a la Zona Euro, com a Espanya, especialment. I sobre aquesta base, shan pres mesures equivocades dajust fiscal permanent. En lajustament actual, shan seguit recomanacions internacionals de la literatura econmica, dels anys 90: ajustos rpids, a linici del procs, i basats en les despeses. Fins ara, tradicionalment, els governs feien els seus ajustos en funci de les seves preferncies ideolgiques: els governs desquerra incrementaven els ingressos per mantenir les despeses o augmentar-les, mentre que els governs de dreta aprofitaven els ajustos per reduir la despesa i abaixar els ingressos. Exemples daix els trobem en els mandats de Felipe Gonzlez i de Jos Maria Aznar, respectivament.

La Comissi Europea diu que s millor reduir la despesa. I ara tenim governs desquerres fent ajustos propis dels governs de dretes, en la mesura que s el paradigma econmic predominant. s a dir, que els governs desquerres han anat incre-

VO#06

12 El paradigma de lausteritat: no choice, no alternative?

Carlos Mulas, Nick Martin, Stuart Holland

mentant la preferncia a reduir el dficit sobre la base duna reducci de la despesa i en certa mesura, tamb dels ingressos.

Fa tres anys, es van llanar tres projectes amb el FMI i algunes universitats per veure si els efectes no keynesians eren els mateixos quan hi havia crisi financera. I, en aquests temps, sha vist que els ajustos fiscals han deprimit la demanda agregada i el creixement, mentre que pel costat de loferta, Europa est creixent per sota del seu potencial, i sha produt un estancament del PIB a la Zona Euro.

El problema ha estat que el sector privat no ha ocupat lespai del sector pblic per manca de finanament, pels efectes de lesclat de la bombolla i del collapse dels mecanismes de crdit (Carlos Mulas)

La causa daquesta situaci ha estat la congelaci del crdit, que ha impedit el creixement a Europa i a Espanya on, tamb, es produeixen diferents desequilibris: atur, desenvolupament del mercat de lhabitatge, deute del sector privat, deute pblic, dficit, costos laborals, mercat dexportacions, etc. Aix, el problema ha estat que el sector privat no ha ocupat lespai del sector pblic per manca de finanament, pels efectes de lesclat de la bombolla i del collapse dels mecanismes de crdit. I s que, entre 2010 i 2011, el canvi fonamental ha estat la restricci del crdit al sector privat.

VO#0

La governana econmica a la Uni Europea: hi ha una alternativa a lausteritat per sortir de la crisi?

13

Per tant, la teoria dels efectes no keynesians per la qual si es fan ajustos fiscals, el sector privat recuperar activitat econmica -en qu es basa el PEC i el Pacte dEstabilitat- funciona, per no desprs de crisis financeres. I levidencia ms recent mostra com una bona consolidaci del deute requereix un increment dingressos.

Ms clar, quan has tingut una crisi financera i has socorregut el sector privat i acumules deute pblic -el cas dEuropa i en particular dEspanya-, reduir per la via de les despeses no t sentit, sin que cal crear nous ingressos, ja que una reducci per la via dingressos s ms efectiva que per la via de les despeses. Aix s aix perqu, en moments dincertesa i de collapse del sector privat, encara que aquest vegi oportunitats dinversi, laversi al risc la frena. Per tant, s fonamental que el sector pblic faci inversions estratgiques en sectors de futur, per generar ingressos, ocupaci, i pagar deutes del passat. Cal aprendre de levidncia emprica. Cal demanar a la Uni Europea que miri levidncia emprica abans de fer recomanacions, perqu ara nest fent amb evidncies dels anys 90 que recollien dades dels 80 i 70, on els problemes de deute eren per despesa excessiva en programes socials per no com ara, on el sector pblic ha assumit el deute del sector privat i sha endeutat per salvar el sector privat i intentar resoldre una crisi irresoluble. I aix com es tradueix en termes poltics? A tall de recomanacions:

Cal que Grcia es quedi a la Zona Euro. Cal recolzar Grcia i oblidar opinions com la de Krugman. No s el mateix voler renegociar pacte que voler sortir de leuro. Alemanya t molts diners posats en aquest pas, i si Grcia sorts de leuro, mai podria retornar el deute en dragmes. Daqu que Merkel hagus de tenir inters en el manteniment de Grcia a leuro. Cal nacionalitzar bancs problemtics usant el fons de rescat europeu per bancs, i no pels Estats, i cal que es faci ja.

Calen noves entrades de capital al sistema i proposar el compliment del dficit 1 o 2 anys, fins al 2015. I tamb, cal vincular lestratgia UE 2020 i les Perspectives Financeres 2014-2020: per assumir i pagar lestratgia UE 2020. Cal posposar el compliment del 3% del dficit, un o dos anys, fins al 2015 i recolzar totes les iniciatives que tenen a veure amb estratgia europea dinversi, el nou paper del BEI, i que sigui un impuls no noms a curt termini, sin que es mantingui fins al 2020. Aix, per Espanya, pot suposar renunciar a algunes prebendes, com en PAC...per s important vincular la percepci de fons comunitaris al compliment dels objectius de lEstratgia UE 2020. I cal insistir en qu Alemanya accepti els eurobons i cal treballar per nou paper del BCE ms orientat al creixement.

VO#06

El 14 paradigma de lausteritat: no choice, no alternative? Carlos Mulas, Nick Martin, Stuart Holland

NICK MARTIN

Secretari nacional del Partit Laborista Australi La resposta pro-creixement australiana a la recessi global Austrlia s un exemple que pot ser paradigmtic i dutilitat per Europa, a la vista de la situaci actual.

El 2008, Austrlia es caracteritzava per la recessi i un collapse del creixement i una caiguda de les exportacions; per latur; per la por (la confiana del consumidor va caure i la renda familiar es va reduir en un 16%); i la inestabilitat (els bancs no tenien capacitat de prestar i demanar prestat). Al 2012, Austrlia t supervit pressupostari; t una taxa datur del 5.5%; un creixement de ms del 3%; la inflaci comena a crixer i s del 3% i t un bon futur per endavant, amb un deute baix, del 6% del PIB. Aix es deu a una acci decidida del govern laborista, que ha aplicat el tercer major programa destmul econmic mundial. Aquest es va caracteritzar per un estmul fiscal de 77 bilions de dlars repartits a curt termini (majoritriament cash, en efectiu, i suport directe a la construcci i a la indstria, aix com descomptes fiscals a petites empreses, per comprar equipament, entre daltres), mig termini (construcci de nova infraestructura social per millorar productivitat: educaci, habitatge social, programes deficincia energtica per reduir els efectes del canvi climtic...) i llarg termini (vigent encara avui: transport, R&D, energies verdes, sanitat, xarxa de banda ampla i dalta velocitat que arribi a totes les llars...).

Aquest programa destmul va comportar un augment de la confiana dels consumidors. En un primer moment, la injecci defectiu va impulsar el sector australi del petit comer (el consum de minoristes) i va ajudar a la creaci dun mili i mig de llocs treball en aquest sector i en el de la construcci que, a mig termini, va servir de coix per leconomia australiana que, grcies a lestmul, va esquivar mesos de recessi.

No obstant, en aquests moments, i malgrat el reconeixement duna bona situaci econmica, les enquestes situen el partit laborista per sota de la coalici conservadora, i els temes en qu es concentren a tall de crtica sn: deute, despesa, impostos i mala gesti.

VO#06

La governana econmica a la Uni Europea: hi ha una alternativa a lausteritat per sortir de la crisi?

15

Els propers passos de lagenda progressista sn, a llarg termini:

Impost sobre els recursos de la mineria: dedicar aquests recursos del boom de la mineria a les famlies treballadores, als fons de pensions estatals i a la inversi en infraestructures. Creaci duna xarxa nacional de banda ampla.

Cerca de financament privat per a les infraestructures.

Desenvolupament de les habilitats o el talent: inversi massiva i reforma de la formaci. Hem invertit 1.500 milions de dlars en aquest programa de modernitzaci de lagenda dhabilitats.

VO#06

El 16 paradigma de lausteritat: no choice, no alternative? Carlos Mulas, Nick Martin, Stuart Holland

STUART HOLLAND

Professor dEconomia de la Universitat de Coimbra RECONCILIAR LESTABILITAT I EL CREIXEMENT

La UE podria resoldre el problema del deute si converts aquest deute en bons de la Uni imputats a un compte de dbit (Stuart Holland)

Vinc a defensar un New Deal europeu, una narrativa que no parli noms dels instruments financers, sin que expliqui que hi pot haver una recuperaci europea basada en inversi social, salut, educaci, regeneraci urbana i medi ambient, i noves empreses dalta tecnologia a traves dun fons de capital risc europeu que les financi.

Hi ha deute nacional excessiu desprs del rescat dels bancs.

La proposta de la Comissi dels bons per projecte no hauria de requerir garanties nacionals perqu el Banc Central Europeu (BCE )nha emes durant 50 anys sense garanties.. El que cal, per, s un cofinanament pblic dels projectes del Banc Europeu dInversions (BEI), i aix por ser a travs dels eurobons i a travs dels fons sobirans, i no calen revisions de tractats. La UE podria resoldre el problema del deute si converts aquest deute en bons de la Uni imputats a un compte de dbit. Es tractaria de posar part del deute a un compte de dbit.

Un programa de recuperaci basat en una inversi social finanada com el New Deal, demanant prestada la inversi a travs de lemissi deurobons, hauria datreure ingressos de bancs centrals sobirans i de les economies emergents.

Fins al maig de 2010, la UE com a instituci no tenia deute (el BCE no havia comenat a comprar deute sobir dels Estats Membres), i malgrat tot, desprs dhaver comprat deute txic, el seu nivell de deute ara encara s molt baix: una desena part del nivell respecte el que ladministraci Roosevelt va comenar a emetre bons per finanar inversions.

Jacques Delors va fixar un fons europeu dinversi per emetre bons, lany 1993, en el seu Llibre Blanc sobre plena ocupaci, fent una similitud amb els bons del Tresor de lEstat dEstats Units, que no compten com a deute dels Estats Federals. En aquest cas, el deute dels bons europeus no hauria de comptar com a deute dels Estat Membres. Per tant, si la UE emets els seus propis bons, com durant el New Deal, ho podria fer a travs del BEI, que va ser dissenyat per fer exactament aix per Delors, en preveure que era el BEI qui emetria aquests bons.

VO#06

La governana econmica a la Uni Europea: hi ha una alternativa a lausteritat per sortir de la crisi?

17

Per els eurobons podrien ser finanats pels ingressos dels EEMM. Una poltica fiscal comuna i un Tresor Europeu requeririen revisions de Tractat, tot i que lemissi de bons es podria fer sense cap revisi. s a dir, que el fons dinversi europeu s una instituci europea que pot emetre bons sense una revisi del Tractat.

Els Estats Units tenen un poltica fiscal comuna, cosa que no t la Uni Europea.

Dacord amb el Tractat de la UE, la cooperaci reforada sestableix per una minoria de 9 Estats Membres, com a mnim. La introducci d leuro va ser un cas de facto de cooperaci reforada majoritria. Per tant, tots els Estats Membres podrien beneficiar-se dels bons sense que tots els haguessin aprovat. La cooperaci reforada necessita acords per majoria qualificada, i s factible aconseguir-la. Certes propostes dAntonio Guterres al 1997, en el marc de la implementaci del pla dacci especial del Tractat dAmsterdam, es van impulsar quan el BCE va fixar que shavia dinvertir en educaci, salut, regeneraci urbana, protecci ambiental i energies renovables, i suport per les PIMEs Es poden introduir els eurobons sense revisions de tractat ni noves institucions.

A Lisboa al 2000, el BCE tamb va dedicar atenci a promoure la cohesi i convergncia econmica i social. El Fons Europeu dInversi que va ser designat per emetre els bons proposats per Delors, i ara s part del Grup del BEI, ha confirmat que no calen revisions de tractat per emetre els eurobons, noms incrementar el seu capital en 3 bilions deuros, cosa que depn de la gesti. Des de 1997, el BEI ha quadruplicat els seus prstecs, i ara s gaireb 3 vegades la del BM, i un estmul acumulat per part seva de leconomia europea podria comportar un creixement del 9% del PIB. Aquest finanament no suposa tornar a Keynes, que era el primer preocupat en aconseguir alts nivells de demanda efectiva a travs de poltiques monetries i fiscals. Ell va intentar fer crixer la confiana del sector privat a travs duna intervenci (canviant tipus dinters i tipus impositius).

Amb els eurobons, leuro esdevindria una moneda de canvi de reserva global i EUA i la resta del mn es beneficiarien dun programa europeu de recuperaci.

Per el Fons Europeu dInversi-BEI pot fer augmentar les inversions en sectors socials de manera directa. Daquesta manera, la ocupaci, la renda i els multiplicadors fiscals guanyarien directament, ms que de manera indirecta a travs de tipus de canvi o tipus dinters. Aquestes sn, per tant, propostes post keynesianes, perqu no noms es tracta daconseguir nivells ms elevats de demanda efectiva, sin de demanda latent per projectes dinversi social que tenen laprovaci ambiental per que no shan pogut desenvolupar per les limitacions del PEC en el cofinanament nacional. El potencial no s noms recuperar-se respecte el passat i projectar el futur sin finanar un futur alternatiu. En aquest sentit, ni els eurobons ni els del BEI han de basar-se en el deute nacional; les inversions socials podrien fer-se grcies a instruments dUni Fiscal, con en el New Deal, fent disminuir latur i promovent la cohesi social i el creixement. Reorientar la inversi social europea permetria complir objectius com el duna ocupaci ms intensiva en lesfera social i, per exemple, permetria disposar de ms mestres i persones dedicades a la cura de les persones grans.

VO#06

18

CLOENDA
ENRIQUE BARN
Expresident del Parlament Europeu Aquesta s una crisi poltica, i una crisi poltica de creixement. A ms, ens trobem en un punt dinflexi de la socialdemocrcia. Desprs de la cimera europea del 23 de maig, Franois Hollande va fer una conferncia de premsa duna hora davant de 150 periodistes. En canvi, Angela Merkel va donar una roda de premsa de 5 minuts i va marxar. Lequilibri de forces est canviant i caldr saber aprofitar el moment.

La crisi poltica tamb est portant un creixement dels populismes, per tot i aix, la gent s bastatn sensata, com posa de manifest el darrer Eurobarmetre. Segons les seves dades, el 47% pensa que les poltiques de creixement han de ser europees, davant el 255 que creu que han de ser nacionals. Dins de lEurozona, els percentatges sn encara ms marcats. I el 80% diu que cal donar suport als pasos en dificultats, condicionat aix s- a que es respectin els pactes. En relaci als Eurobons, el 50% dels enquestats nha sentit a parlar, i ms del 60% creu que serien necessaris per ajudar als pasos que ho passen malament i per solidaritat. Finalment, el 66% est a favor de limpost sobre les transaccions financeres. Davant daquest panorama, la cancellera Merkel sap que haur de pactar amb lSPD perqu ja no pot seguir comptant amb els liberals per tal dimpulsar la poltica que ara li cal a Europa.

En relaci al procs de reestructuraci de la banca que est tenint lloc a Espanya, haurem de recordar que el 1978 hi va haver una gran crisi bancria. Van fallar la meitat dels bancs i fins i tot van processar el caixer del Banc dEspanya. En lactual situaci hagussim hagut de crear bancs dolents al principi de la crisi, per ens va faltar decisi. I ara ens cal prendre un altre tipus de decisions. Espanya hauria dacudir al Fons de Rescat Europeu els primers, abans que altres shi apuntin. I ho hem de fer aviat, perqu l1% dels dipsits de particulars espanyols ja han marxat dEspanya, com el 14% del capital estranger al pas. Finalment, i en relaci als Eurobons, hem de ser conscients que els alemanys quan parlen del deute saben de qu parlen, perqu ells van acabar de pagar el deute de la primera guerra mundial lany passat. I han hagut de pagar els deutes de la reunificaci, per ells ho van fer amb un fons de deute de reunificaci a part, que no es comercialitzava, i que es troba al marge del deute general de lEstat i es va pagant a poc a poc. A Europa caldria fer una cosa similar. Emetre un deute per finanar els pasos que ho necessitin i que cada pas vagi pagant el seu mica en mica. Aix els xinesos podrien comprar Eurobons a un 2% dinters, no com ara, que estan obligats a comprar bons espanyols o italians de risc a una alta rendibilitat, o a comprar bons alemanys a un inters molt baix. Ara b, no podem confiar en qu les coses canvin a mesura que canvien els tractats. La poltica europea el que necessita s ms acci i voluntat poltica.

VERSI ORIGINAL (v.o.)

s la collecci dedicada a difondre el contingut dels debats i conferncies que, de manera regular, organitza la Fundaci Rafael Campalans en qualsevol dels seus mbits temtics, aix com altres textos dinters.

Puntualment, V.O. ser tamb un espai dedicat a donar a conixer les conclusions dels diversos grups de treball que es reuneixen a la nostra Fundaci.

Fundaci Rafael Campalans

Trafalgar 12, entresl, 1a 08010 Barcelona www.fcampalans.cat fundacio@fcampalans.cat Tel. 93 319 54 12 Fax 93 319 98 44