L'Opinió Socialista Número 9

REVISTA
POLTICA
I DE
PENSAMENT
IX P I N I O
O C I A L I S T
DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA
Josep Borrell: El suport de l'Estat al sector privat. Joan Maj: Cal l'empresa, per, cal l'empresari? Joan Comas: El professional, dirigent d'empresa. Francesc Ravents: El paper del municipi en l'impuls econmic. Francesc Santacana: Reflexions entorn als canvis de la realitat empresarial. ENTREVISTA: Josep M. Castellet per Enric Bastardes. COLLABORACIONS: Raimon Obiols: Un projecte socialista: desenvolupament, llibertats i federalisme. Michel Rocard: El socialisme. Peter Glotz: Vuit tesis per a una nova Bad Godesberg. Vicen Navarro: Dues notes sobre les eleccions nord-americanes. Lester Thurow: L'era de la inestabilitat. Vctor Pozanco: Entrevista a Cesreo Rodrguez Aguilera. Llus Flaquer: Cultura i immigraci: segona generaci. Ignasi Riera: Cultura andalusa vista des de Catalunya. Francisco Hidalgo: Aportaci de la immigraci andalusa al proyecte global catal.
\ Nm. 9
1 - Vol. III
CI. Nicaragua, 75-77 Tel.: 321 01 00 08029 Barcelona Comit de redacci Llus Armet (Director) Antoni Castells (Sots-director) Mercedes Aroz Higini Clotas Jordi Font Mario Lpez Palancar Joaquim Llach Isidre Molas Josep Maria Sala Jaume Sobrequs Collaboradors Francesc Baiges Enric Bastardes Secretariat de redacci Juli Goytisolo Rosa M. Puigserra Producci Jordi Serra Consell Editorial Xavier Arbs Joan Barril Oriol Bohigas Josep Maria Bricall Josep Maria Castellet Fernando Claudn Justo Domnguez Jorge Gonzlez Aznar Jos Antonio Gonzlez Casanova Jos Agustn Goytisolo Jordi Maragall Jos Luis Martn Ferran Mascarell Marta Mata Joaquim Monells David Prez Maynar Llus Maria de Puig Xavier Rubert de Vents Ignacio Sotelo Josep Llus Sureda Jos Maria Vegara Josep Verde Aldea Jos Maria Zufiaur Disseny grafe Loni Geest i Tone Hoverstad Subscripci anual (4 nmeros): 2.500, ptes.
Index
El suport de l'Estat al sector privat. Josep Borrell Cal l'empresa, per, cal l'empresari? Joan Maj El professional, dirigent d'empresa. Joan Comas El paper del municipi en l'impuls econmic. Francesc Ravents Reflexions entorn als canvis de la realitat empresarial. Francesc Santacana
5 12 17 24
30
ENTREVISTA
Entrevista a Josep M. Castellet: Els escenaris poltico-culturals 37
COLLABORACIONS
Un projecte socialista: desenvolupament, llibertats i federalisme. Raimon Obiols El socialisme. Michel Rocard Vuit tesis per a una nova Bad Godesberg. Peter Glotz .' Dues notes sobre les eleccions nord-americanes Vicen Navarro L'era de la inestabilitat. Lester Thurow Entrevista a Cesreo Rodrguez-Aguilera: Poltica, art, dret, poesia, cincia moderna. Vctor Pozanco Catalunya punt d'encontre: Cultura i immigraci: segona generaci. Llus Plaquer Cultura andalusa vistf I Ignasi Riera . . . . Aportaci de la imm global catal. Francisco Hidalgo
in lli- > XUS
49 61 66 73 93
103
114
J21
Rossell^S.rrBorc*^ Tei. 23741?
Edita: Partit dels Socialistes de Catalunya Fotocomposici: Pre-text, S.A. Via Laietana, 19 - 08003 Barcelona Impressi: Tipografia Emporium, S.A. Pere IV, 6-10 - 08005 Barcelona Dipsit Legal: B-2118/86
Dossier L'empresa en el projecte socialista
El suport de FEstat al sector privat

Josep Borrell
Planejar la dinmica empresarial des d'una perspectiva socialista i ms especficament des d'una ptica fiscal suposa analitzar un conjunt innombrable de variables que incideixen sobre l'estratgia de les unitats bsiques de producci. En ser tan amplis i variats els parmetres a qu caldria parar esment, em centrar tan sols en aquells elements que componen la poltica pressupostria. AJUSTOS INICIALS No m'entrentindr a exposar els llasts que arrossegava l'economia espanyola, embarrancada en una llarga crisi fins al 1982, quan el govern socialista va arribar al poder. A tall d'exemple, enumerar una collecci d'indicadors, coneguts per tothom, que al cap de sis anys s'han vist parcialment quan no totalment corregits: un elevat dficit pblic que pujava al 5,6 del PIB, un dficit per compte corrent equivalent al 2 per 100 del PIB, una taxa persistent d'inflaci que per ms que s'intentava corregir estava situada en el 14 per 100, la qual cosa acabava desembocant en elevadssims ndexs de desocupaci. Aquesta situaci crtica va determinar l'adopci de dos grans blocs de mesures que intentaven palliar aquests desajustos conjunturais que havien acabat convertint-se en estructurals. Va caldre emprendre d'una banda una poltica decidida d'ajust dels desequilibris interns i externs, mentre que per l'altre costat s'iniciaven diverses poltiques de reformes institucionals i de l'aparell productiu, l'objecte ltim de les quals era modernitzar l'economia espanyola, de cara a la integraci a la CEE.
Entre les mesures adoptades per palliar aquests macrodesequilibris interiors i amb l'exterior, cal destacar les poltiques de contenci salarial i una poltica monetria i fiscal restrictives dirigides a assolir fos com fos les segents fites: Una millora del saldo de la balana de pagaments per compte corrent que elimins l'encotillament en qu es trobava la nostra economia de cara al sector exterior i que bviament bloquejava qualsevol tipus de creixement. La reducci de la taxa d'inflaci que ens permets situar-nos en cotes properes a la mitjana dels pasos europeus, amb la consegent reducci del diferencial d'inflaci amb aquests pasos, condici imprescindible per assolir l'objectiu exterior. La disminuci del dficit pblic, mitjanant una contenci del creixement de la despesa pblica que fos parallela a l'increment d'ingressos, per a la qual cosa calia arbitrar uns models nous del quadre tributari i una voluntat decidida de no estalviar mitjans per perseguir i lluitar contra el fenomen endmic del frau fiscal, dins dels marges acotats i establerts per la legislaci vigent. Es feia una previsi escalonada d'anar reduint el dficit a un ritme de mig punt anual, la qual cosa feia preveure un procs lent de reducci. Dins del marc del sistema fiscal, des d'un primer moment es van arbitrar mesures que tenien com a finalitat primria la necessria reestructuraci del sector industrial. Una mostra d'aquests ajustos inajornables la tenim en el Reial Decret-Llei de 1983 sobre Reconversi i Reindustrialitzaci que, a diferncia de l'anteriorment establert l'any 1981, incloa clares mesures reindustrialitzadores. Un camp constantment sotms a debat i en el qual l'Administraci ha de fer d'rbitre entre les confederacions sindicals i empresarials s el que fa referncia a les diverses modalitats de contractaci flexible, amb el difcil propsit de conjugar les tres variables de creixement, inversi i ocupaci. Una altra assignatura pendent que es va haver d'abordar des del govern socialista des dels seus inicis era l'increment de les despeses de transferncies a la Seguretat Social que va obligar a prendre les mesures contingudes a la Llei 26/85 sobre racionalitzaci de l'estructura i acci protectora de la Seguretat Social i sobretot les dirigides a reformar el sistema de pensions amb la finalitat de fer flexionar un captol de la despesa que formava part de l'anomenat dficit estructural. s conegut per tothom el balan clarament positiu dels resultats d'aquestes mesures que han perms un rellanament de la nostra economia, que en aquests casos compta amb una estructura productiva ms competitiva que permetr a mig termini un increment de les exportacions, dins d'un marc econmic ms flexible que aspira a arraconar l'antic sistema intervencionista heretat del franquisme. El final lgic d'aquesta transici es produir quan acabi el perode transitori de la nostra integraci a la CEE, moment en qu el nostre pas quedar integrat plenament en aquesta rea de pasos, assumint graus
L'OPINI SOCIALISTA
de competitivitat superiors als que caracteritzaven l'economia espanyola a principis de la dcada dels vuitanta. ELS COSTOS DE LA RECONVERSI Una atenci especial mereix el debatut captol de l'actuaci de l'Estat en el necessari reajustament d'aquelles empreses que, pel fet de mantenir unes estructures obsoletes o simplement desfasades de la realitat objectiva de les demandes del mercat, han sofert un procs de reconversi. s en aquest terreny on s'han produt ms pressions dels diversos sectors socials que, d'una banda, intenten aportar el menys possible a la Hisenda Pblica i, de l'altra, retirar el mxim possible de beneficis cada un d'ells, intentant aportar el menys possible al pasts com i retirar en profit seu el tall ms gros. Alguns dels sectors ms golafres i que se'n surten ms b en el repartiment tenen a ms a ms la barra de passar-se la vida cridant que tot aniria millor si el pasts fos ms petit. En efecte, els governs estan cada cop ms sotmesos, i aquest tamb, en tots els aspectes de la seva acci, a la influncia de mltiples grups de pressi. A travs d'ells, cada ciutad tendeix a privilegiar la seva actitud com a membre d'una coalici organitzada que busca un avantatge especfic, en detriment del seu inters genric com a contribuent. D'aquesta manera, en el viatge d'anada i tornada, entre la societat que els genera i la societat que els rep, els recursos fiscals es veuen assaltats per les pressions dels grups organitzats (des dels pagesos als controladors aeris, passant pels mestres, les feministes, els metges, etc...) que, naturalment, invoquen tots l'inters general o alguna consideraci altruista, com la gratutat de la justcia, per justificar les seves reivindicacions. Aquest fenomen constitueix una greu amenaa per a l'equitat dels mecanismes fiscals, perqu estableix la regla del xantatge del ms fort com a criteri d'assignaci dels recursos collectius, fent-ne suportar el cost per la majoria dels ciutadans-contribuents, que el suporten perqu els arriba dilut i perqu no sn conscients que les concessions que l'Estat es veu obligat a fer les paguen amb els seus diners. Tota una muni d'exemples es podrien i s'haurien d'estudiar, per analitzar la progressivitat real de les destinacions dels recursos collectivitzats pels mecanismes fiscals. Anirien des dels exemples micro, gaireb individuals, com les retribucions absurdament altes d'alguns assalariats del sector financer pblic, a les intervencions de suport a sectors productius afectats per la crisi. Les Hisendes Pbliques europees han destinat abundants recursos a esmorteir el xoc sobre les estructures productives dels canvis tecnolgics o dels canvis a la demanda, quan aquest xoc ha estat massa brutal en termes socials. La crisi industrial, el manteniment artificial de l'ocupaci i la inevitable
reconversi han constitut un escenari on les relacions de fora entre els agents econmics i socials han generat desigualtats paleses en l'accs a aquesta funci protectora de l'Estat. En general, les indstries poc concentrades, disperses en el territori i poc sindicalitzades han rebut escassos ajuts pblics, a pesar que la seva ocupaci ha minvat en centenars de milers de llocs de treball. Per contra, les indstries concentrades, amb m d'obra especialitzada, a vegades ben retribuda, i fortament sindicades, han estat sostingudes en tots els pasos. Ajudes mximes s'han produt quan els sectors o indstries afectats estaven inserits en un teixit regional (sigui aquest la Lorena, el Sarre o Astries) o sustentis per raons de seguretat nacional. s a dir, quan s'han conjugat les pressions sindicals, patronals, regionals i poltiques per exigir l'aplicaci d'una part important del producte fiscal. A Espanya, durant la crisi econmica, centenars de milers de llocs de treball es van perdre en les petites unitats de producci disperses en el minifundi empresarial. Aqu i all, un a un, sense fer soroll, sense manifestar-se, va desaparixer l'ocupaci sense rebre gran, per no dir cap, ajut pblic. El tracte diferent i el cost que han tingut per a la Hisenda Pblica els processos de reconversi dels grans sectors navals i siderrgics, constitueix sens dubte una desigualtat palesa a travs de l'impost. Es curis veure com aquestes desigualtats s'emmascaren a vegades grcies al joc de les aparences de la percepci sociolgica dels fenmens productius. S'accepta, aix, ms fcilment el suport concedit a uns sectors industrials que als altres. La mineria, per exemple, est pitjor considerada que l'agricultura. Mantenir artificialment l'ocupaci dels miners del carb est pitjor vist que fer-ho amb els productors europeus de mantega, quan en el fons es tracta exactament del mateix fenomen de desajustament estructural entre la producci i la demanda que es paga amb l'impost de tots. La poltica agrcola comunitria, tan lloada a vegades i tan criticada altres, no s sin una gegantina Huno sa, per no es percep ni es considera com a tal, i es genera una nova classe de desigualtats a travs de l'impost. Un aspecte fonamental cada dia ms debatut i que cada dia ho ser ms s la capacitat dels mecanismes fiscals per contribuir d'una manera efica a la igualtat social en funci de l'eficcia d'aquestes intervencions, molt ms que no ho ser en el futur la discussi sobre les figures tributries. La despesa pblica ser el terreny en qu es jugar el dest de la fiscalit!.
L'ESTAT FOMENTA LES POLTIQUES EXPORTADORES
Ning no ignora que l'Estat fa anys que ha deixat de ser el gendarme impertrrit que assisteix impvid al pas de corrents econmics, sin que ha as-
L'OPINI SOCIALISTA
sumit, en menor o major grau, la seva funci reguladora, fomentant a travs de la poltica comercial i financera determinades activitats d'inters estratgic per a l'economia del pas, com en el cas tpic de l'exportaci. L'ajut a l'exportaci de bns i serveis s'ha convertit a Espanya, de la mateixa manera que a altres pasos, en un instrument clau en la poltica per contribuir als objectius d'equilibri de la Balana de Pagaments. De fet, aquesta necessitat de donar suport a l'exportaci es veu realada per l'evoluci de la balana comercial espanyola els darrers anys (sobretot, desprs de l'inici del desarmament arancelan implicat per la nostra adhesi a la CEE) en qu s'ha assistit a un agreujament del dficit comercial i de la taxa de cobertura de les importacions per exportacions que pot generar fins i tot, el 1988, un lleuger dficit per compte corrent en no poder-se compensar el dficit comercial amb els ingressos de divises per turisme com ha estat el cas en els darrers tres anys. Entre les causes que han originat el recent deteriorament de la nostra balana comercial, cal esmentar: El fort creixement de la demanda interna en els darrers anys, que ha generat una estirada de les importacions, sobretot de les de bns d'equipament, donades les fortes necessitats de modernitzaci del nostre aparell productiu. El canvi en el marc legal del comer exterior, desprs de l'adhesi a la CEE, que ha implicat un desarmament arancelan progressiu i la desaparici d'antics instruments de protecci i suport a l'exportaci com era, per exemple, la desgravaci fiscal a l'exportaci que existia abans de la implantaci dej'IVA. s, precisament, aquest canvi legal en la regulaci del comer exterior el que obliga l'Estat a replantejar-se tot l'esquema de suport al sector exterior, i posar-lo en la lnia amb els parmetres existents als pasos de la CEE. Aix s el que s'ha intentat dur a terme amb el Pla de Foment a l'Exportaci en qu es recullen, de manera integrada, totes les actuacions de suport a l'exportaci dins d'aquest nou esquema. Es pretn, aix, fer una redefinido de les relacions de l'Administraci amb les empreses exportadores mitjanant la creaci del Consell Assessor de l'Exportaci en qu sn presents les principals organitzacions empresarials, les Cambres de Comer, les entitats financeres amb vocaci exportadora, les entitats d'assegurana de crdit a l'exportaci i els Ens Pblics que actuen a l'rea de promoci de les exportacions. Mitjanant aquest Consell Assessor, els empresaris podran fer arribar a l'Administraci la seva opini sobre tots els aspectes relacionats amb el fenomen de l'exportaci. D'altra banda, entre les mesures de foment financer i fiscal de les exportacions, conv destacar les segents: Devoluci immediata de l'IVA suportat per les empreses exportadores en les compres d'inputs incorporats en productes exportats per reduir el cost
financer que suposa la devoluci de l'IVA suportat amb un cert retard. D'aquesta devoluci immediata se'n beneficiaran les empreses exportadores que compleixin certs requisits. En qualsevol cas, aquesta devoluci ja s'ha fet amb fora rapidesa en els dos primers anys d'implantaci de l'IVA, per tal com al voltant del 63 per 100 de les sollicituds s'han retornat en el termini d'un mes i el 96 per 100 en el termini de tres mesos. Potenciaci i millora del Fons d'Ajut al Desenvolupament (FAD), amb una dotaci pressupostria de 25.000 milions de pessetes i que es concep com un instrument de poltica comercial compatible amb el seu carcter de mecanisme d'ajut al desenvolupament. Subsidis de tipus d'inters en el Crdit a l'Exportaci. El procs de liberalitzaci del sistema financer ha suposat la desaparici dels crdits a l'exportaci com a actius computables dels antics coeficients d'inversi de les entitats financeres. A partir d'ara, aquest tipus de suport es limitar a subsidiar la diferncia entre els tipus d'inters dels crdits a l'exportaci seguint les normes de la OCDE i els tipus d'inters de mercat. Un altre tipus de promoci comercial es canalitzen a travs de l'Institut de Comer Exterior (ICEX), per al qual es dota una transferncia de capital, als Pressupostos de l'Estat, per un import de 15.000 milions de pessetes, la finalitat primria del qual es centra en el suport als plans sectorials d'exportaci per a l'obertura de nous mercats i l'establiment de xarxes comercials a l'exterior, en collaboraci amb les oficines comercials i les Cambres de Comer espanyoles a l'estranger. Dins d'aquesta lnia, es busca la creaci i potenciaci de Centres de Promoci permanent de certs productes espanyols a l'estranger. Un empresari que es vanti d'emprenedor sap que l'Estat li facilita l'organitzaci, coordinaci i foment de la participaci en Fires internacionals de les empreses espanyoles, amb carcter individual o agrupat, aix com una completa informaci i assessorament a l'exportador espanyol i importador estranger a travs de diversos serveis com el Butllet d'Informaci als Exportadors (BISE), Informaci sobre mercats exteriors, programes de formaci en comer exterior (juntament amb les Cambres de Comer), etc. En general es pretn augmentar els recursos pblics destinats a la promoci de les exportacions a travs de l'ICEX fins que el pressupost d'aquest organisme assoleixi, com s normal a la majoria dels pasos amb els quals comerciem, I'l per 100 del valor FOB de les nostres exportacions (actualment, els recursos per promoci comercial no superen el 0,6 per 100 de les nostres exportacions). D'altra banda, l'aportaci de l'Estat al Crdit Oficial persegueix prioritriament oferir un finanament adequat a sectors que, pel seu risc o la seva escassa capacitat de finanament, demanen una atenci especial, d'acord amb la poltica econmica del Govern. La gesti del Crdit Oficial correspon a l'Institut de Crdit Oficial (ICO),
10
L'OPINI SOCIALISTA
societat estatal que s titular de la totalitat de les accions representatives del capital de quatre societats ms, que sn els braos executors de la poltica del crdit oficial del Banc de Crdit Agrcola, l'Hipotecari d'Espanya i els Bancs de Crdit Industrial i Local especialitzat cadascun en diferents funcions. L'ingrs d'Espanya a les Comunitats Europees ha suposat un canvi drstic en l'esquema de finanament del crdit oficial. En aquest sentit, cal fer esment de la supressi, des de fa prcticament un any, del coeficient d'inversi obligatria de les entitats de dipsit en el tram de Cdules per a les inversions, una de les tradicionals fonts de finanament del crdit oficial, que ara es veu obligat a captar els seus recursos mitjanant l'emissi de ttols de renda fixa, prstecs en els mercats interior i exterior i captaci de dipsits. A ms a ms, s'han substitut les anteriors dotacions del Tresor al crdit oficial substituint-les per prstecs i, parallelament, existeix una dotaci, als pressupostos de l'Estat, de 17.000 milions de pessetes per compensar a l'ICO les prdues derivades d'operacions especials (com ara crdit a l'exportaci, prstecs i avals per reconversi i crdits a damnificats per inundacions). El repte europeu ens obliga a tots, tant al sector pblic com al privat. s dins d'aquest context europeu, que aviat culminar amb la total obertura de les nostres fronteres, on s'hauran d'arbitrar les noves mesures que possibilitin la integraci plena de les nostres empreses. Certament la poltica estatal, i en el seu cas l'empresa per les Comunitats Autnomes dins del marc de les seves competncies, hauran d'estimular el dinamisme econmic i financer necessari per a la nostra subsistncia com a pas industrial. La nostra obertura a l'exterior demana que tots, els poders pblics, el sector privat i els diferents agents socials actun sempre amb la flexibilitat i la fermesa que demanen les noves estructures en qu ben aviat ens trobarem integrats. Josep Borrell Fontelles Secretari d'Estat de Finances
11
Cal l'empresa, per cal l'empresari?

Joan Maj
Probablement no s intil encetar aquesta curta reflexi que se m'ha demanat amb una breu sntesi del que representa l'empresa en el contex sciopoltic, per tal de fonamentar, una vegada ms, quelcom que intutivament s molt clar: que l'empresa s un element indispensable en el nostre entorn econmic i social i que alhora, el que passa a l'empresa condiciona de forma determinant tota l'organitzaci de la nostra convivncia. Deixeu-me resumir, doncs, aquesta introducci en un seguit d'afirmacions que s bo tenir present. L'empresa com a forma d'organitzaci econmica, com a sistema d'agrupaci d'esforos posats en com, s una troballa que cal conservar i perfeccionar, per motius de racionalitat i d'eficincia. L'empresa com a unitat de producci i de distribuci s absolutament inseparable de la societat industrial desenvolupada, i no sembla que, a mig termini es presenti cap model alternatiu, ni en el contex industrial, ni possiblement, en el postindustrial. s, per tant, un element essencial de la nostra organitzaci social, amb futur al davant. L'empresa s el lloc institucional on es materialitza, per a la gran majoria d'homes i de dones, l'accs al treball i conseqentment l'accs a una renda econmica. s l'mbit de participaci en l'esfor productiu i el mecanisme per a l'obtenci del rendiment d'aquest esfor. A l'empresa es prenen normalment les grans decisions que conformen el procs econmic. En aquest sentit l'empresa s un centre de poder econmic i pot esdevenir, sovint, un centre de poder poltic. Es pot, fins i tot, afirmar que com ms desenvolupada s una societat, ms notable s el pes poltic de les decisions empresarials.
12
L'OPINI SOCIALISTA
A l'empresa es genera la plus-vlua econmica, la distribuci de la qual s una mica el desllorigador de tota la conflictivitat social i la base de l'estructura econmica. Finalment, l'empresa s, per a la majoria de les persones, el marc de la seva activitat fonamental, el treball productiu, que per molt que pugui anar perdent pes relatiu en la vida humana, resta encara i restar durant un temps un element que ocupa la major part del temps til de les persones i que condiciona definitivament tota la resta de la seva vida. En resum, i com a conclusi ja anunciada, l'empresa tal com la coneixem s i seguir sent per bastant temps una instituci imprescindible en les nostres societats en les que juga i jugar un paper clau, condicionant les bases de l'organitzaci econmica i tamb les circumstncies que afecten la qualitat de vida, i determinant en bona part el repartiment del poder poltic. Davant d'aix no em vull estar de formular un convenciment profund que crec reflecteix cada vegada ms la intuci collectiva: s bo per a una societat que hi hagi empreses; s bo que neixin i que creixin, que funcionin b, que siguin estables i que cren riquesa; s bo que siguin fortes i que tinguin capacitat per a competir favorablement en els mercats. La salut econmica d'un pas s sens dubte, la salut de les seves empreses i per aix cal tenir-ne molta cura. Per, alhora, no s pas indiferent la seva orientaci, la seva propietat, la seva organitzaci, ja que segons aquests elements, les conseqncies beneficioses i perjudicials de la seva activitat poden sser adequadament distribudes o no entre els membres de la societat. Poden servir per augmentar el benestar de tots, o per fer crixer la riquesa i el poder d'uns pocs i augmentar la subordinaci dels altres. Cal, doncs, l'empresa; ens calen empreses. Em sembla que aix s un convenciment molt majoritari. Per, ens calen tamb empresaris? s evident que tota empresa necessita un gestor, per un'gestor no s el mateix que un empresari. Si s clar que calen gestors; ho s tamb que calen empresaris? Aquest s el punt que jo voldria molt breument deixar plantejat en aquestes poques ratlles. I ho faig des d'un convenciment formulat amb poques paraules: Ato hi ha empresa amb futur sense haver-hi empresaris. Entenc per empresari aquella persona, o equip de persones a vegades, que t la responsabilitat de dirigir una empresa, d'orientar-la, de fer-la evolucionar d'acord amb les necessitats del moment i que en l'xit o el fracs d'aquesta tasca ell s'hi est jugant quelcom de molt important. No s un paper que vagi lligat a la propietat de l'empresa, encara que moltes vegades coincideixi. Desprs far una referncia a aquest element. Ara voldria detallar una mica els trets fonamentals del paper de l'empresari, que sn els quejo crec que el defineixen i els que li donaran o no possibilitats d'xit. Sn tres, al meu entendre: capacitat de gestionar el canvi
13
capacitat de liderar un equip acceptaci de risc personal Gestionar el canvi: Sempre ha estat aix, per l'acceleraci del fenomen tecnolgic i l'internacionalitzaci dels mercats suposen per a l'empresa una situaci d'evoluci permanent. Canvis en els productes, noves tendncies en els mercats, nous sistemes de producci, noves estratgies d'organitzaci... El paper fonamental de l'empresari s adaptar la seva estructura i els seus recursos a l'evoluci de l'entorn. Cada vegada ms, a la base d'una bona gesti empresarial hi ha la grcia de saber aprofitar les oportunitats. Per per aix cal detectar-les i tenir la capacitat de resposta rpida per adaptar l'estratgia a la nova circumstncia. Ho repeteixo amb tota rotunditat: gestionar b una empresa vol dir sobretot, gestionar el canvi. El gestor del canvi, l'innovador, el directiu amb capacitat d'adaptaci i amb creativitat, deixa de ser un gestor per esdevenir un empresari. Liderar un equip: D'entre els recursos que manega un empresari, el ms valus i el ms difcil de gestionar s l'equip hum. Contrriament al que podria semblar, la creixent tecnifcaci del mn industrial i dels serveis, fa que cada vegada tingui ms importncia la qualificaci de l'equip hum d'una empresa i que en ell s'assenti la clau de l'xit. Entre les diverses causes de la competitivitat entre empreses destaca clarament la qualitat i la cohesi del conjunt de persones que la integren. s per aix que entre les caracterstiques fonamentals d'un empresari hi ha d'haver la capacitat de reunir un bon equip de persones, de fer-lo funcionar adequadament aprofitant al mxim les possibilitats de cada un i resolent les naturals friccions de tota collectivitat, i de dirigir-lo cohesionada i rpidament cap a un objectiu. Un director que a ms de l'autoritat formal del seu crrec, es converteix en el lder natural del seu equip, deixa de ser un jefe i es converteix en empresari. Acceptar el risc: La vida d'una empresa s una permanent assumpci de risc. El llanament d'un nou producte, l'obertura d'un nou mercat, la inversi en nous mitjans de producci, un canvi d'estratgia... L'empresa s aquell que accepta implicar-se personalment en el risc que l'empresa corre i que juga a fons sabent que, per b o per mal, ell quedar personalment afectat pels resultats de les seves decisions. La conseqncia personal pot ser econmica o pot ser d'altre tipus per noms si existeix, t credibilitat l'empenta que ha de transmetre en totes direccions per tal de portar a la prctica les seves orientacions. Tota l'organitzaci corre un risc important i ell l'ha de crrer tamb, i proporcionalment ms gran. Totes aquestes caracterstiques sn independents de la naturalesa de l'empresa, per molt que, a vegades hi hagi resistncies a voler-ho entendre. Pot ser una empresa amb capital pblic o amb capital privat, per en tant en quant es mou en una economia oberta necessita el mateix perfil empresarial en els seus rgans de comanament. Pot haver-hi un sistema ms o menys desenvolupat de participaci interna en els processos de fixaci d'estratgies i arri14
L'OPINI SOCIALISTA
bar a uns graus importants de cogesti. Per, escollits per un cam o per un altre, les persones que han de dirigir l'empresa no els ha de faltar els trets que he descrit. Poden tenir importncia els rgans collegiats respecte del lder unipersonal, per tamb en aquest cas la conjunci de les aportacions mltiples ha de donar, malgrat les dificultats evidents, el mateix resultat. Noms les empreses que tinguin al davant un rgan de direcci, individual 0 collectiu, que aporti entre altres competncies aquests tres elements que he destacat, sn empreses amb futur en el context que es viur a Europa els propers anys. I s per aix que amb total convenciment vull respondre a la pregunta del ttol: Ens cal l'empresari, ens calen empresaris i hem de fer de manera que el pas doni naixement a persones amb aquests trets caracterstics. Aquest convenciment, matitzat per l'experincia deja fa uns anys, em porta a acabar amb dues conclusions prctiques davant de problemes que tots els dies vivim, i davant dels que, a vegades adoptem posicions confuses. Pot ser que el que resta, sigui la part ms profitosa d'aquest article, ja que s en aquestes decisions on ens juguem el futur de les nostres empreses i per tant el nostre futur. Que l'empresari sigui el propietari de l'empresa o d'una part important del capital, s un avantatge respecte a la seva capacitat de risc ja que en la bona o mala marxa de l'empresa s'hi juga el seu propi patrimoni, i aix s, al meu entendre positiu. Si primer ha estat empresari que propietari, i per tant ha assolit aquest patrimoni com a conseqncia del seu xit empresarial, crec que no hi ha res a dir. Per en canvi s molt perillosa, i en molts casos negativa la figura del propietari que vol ser empresari. La propietat heretada o rebuda no garanteix les qualitats d'empresari i aqu est l'origen de molts fracassos amb conseqncies per a tots els implicats. Un propietari que no aconsegueixi convertir-se en lder natural, al marge del pes de les seves accions, i que no spiga posar davant els interessos de l'empresa els del seu patrimoni, s un mal empresari. D'exemples d'aix el pas n'est ple 1 no noms a nivell d'empreses petites. En el mn de l'empresa pblica s'ha donat sovint el cas del funcionari traslladat a empresari. No sempre ha estat un fracs (l'excepci confirma...) per no hi pot haver contradicci ms gran. Un excellent funcionari pot ser un bon gestor, un molt bon administrador per, si no du amagats a dintre trets desconeguts, s molt difcil que sigui un bon empresari. Ni la capacitat de gestionar el canvi amb creativitat, ni la predisposici a acceptar el risc sn caracterstiques que conformin el mn de la burocrcia. En aquests casos les empreses simplement sn gestionades o administrades, per no impulsades. A vegades aix pot ser bo per a un perode curt de temps, desprs d'una situaci especial, per inevitablement l'empresa deixa de banda tot esfor creador i aix si dura massa, s el principi de la fi. Tamb, malauradament s fcil trobar exemples en les darreres dcades. Aix val no tan sols per a les empreses que s'han de moure en un entorn
15
competitiu, sin tamb per aquelles que presten un servei pblic en situaci de monopoli. En aquest cas el fracs pot ser que no es tradueixi en el compte de resultats, sin que s probable que es manifesti en una disminuci de la qualitat del servei prestat, per s el mateix, perqu la justificaci dels monopolis s precisament l'objectiu d'un servei de qualitat per a la poblaci. Caldr doncs, evitar que les empreses estiguin gestionades per aquestes dues menes de falsos empresaris, perqu, llevat d'excepcions en un i en l'altre cas, no sn les persones adients per portar endavant l'empresa en el context de l'actual economia europea. Aquelles persones que es troben al davant d'una empresa noms perqu s seva, per que no han acreditat una experincia i una qualificaci en el mn de la gesti han de cedir la responsabilitat a uns professionals, i encara ms, els han d'interessar directament en la marxa de l'empresa. Per l'altra banda el costum, malauradament ests, de confiar la gesti d'empreses pbliques a persones d'alt nivell dintre del mn de l'administraci pblica o, a vegades, a poltics sense una experincia anterior en el camp de la direcci empresarial, s'hauria de revisar i eliminar. En els propers anys, el pas necessitar empreses fortes, dinmiques i competitives. I aquestes qualitats noms les pot crear una cpula directiva professionalment competent i amb veritable esperit empresarial. No n'hi ha prou amb propietaris ni amb gestors, calen empresaris. Joan Maj Ex-ministre d'Indstria
16
El professional, dirigent d'empresa

Joan Comas
Per les persones que no sn del milieu, el mot professional sovint evoca ms aviat a metges, advocats, arquitectes, etc., s a dir, als professionals liberals, que a professionals en tant que relacionats amb el management empresarial. Podrem arriscar una primera acotaci del que entenem per professional dins del mn empresarial, dient que sn aquells executius que tenen la responsabilitat de fer funcionar i sovint crear, amb resultats positius i creixents una empresa, formen el management empresarial i els seus ttols sn diversos: gerent, director general, president, actuen com a empresaris executius, encara que en la majoria dels casos no tinguin cap ttol de propietat de l'Empresa que dirigeixen, exercint les seves responsabilitats tant en l'Empresa pblica com en la privada. Reflexionant, des de la meva prpia experincia, sobre nosaltres els professionals de l'Empresa, m'han vingut al cap tot un seguit d'interrogants als que voldria intentar donar-hi una resposta: Fins on sn depenents de l'agent social anomenat capital? La lleialtat al capital, t limitacions, quines? Com resolem els conflictes entre els diferents agents socials amb interessos contradictoris? Hem de prescindir de la nostra ideologia personal, quan actuem professionalment? Com ens posem al dia, com ens reciclem, qu en pensem de l'estabilitat professional o de les sovintejades alternatives de promoci personal? Fins a quin punt necessitem d'un entorn que es correspongui amb el nostre status social?
17
Qu ha de pesar ms: la titulaci o l'experincia? La crisi professional i el paper dels seniors: fins on ens preocupa? El treball en equip, quin rol ha de tenir en la presa de decisions? He agrupat el meu assaig de respostes als interrogants anteriors en sis apartats diferents:
LES QUALITATS DEL PROFESSIONAL DE L'EMPRESA
La revista International Management, publicava el resultat d'una enquesta basada en l'opini d'una mostra de directors generals de grans empreses, els quals destacaven les segents qualitats per als professionals en els mxims nivells de direcci: Capacitat per a prendre decisions. Tenir fusta de lder. Integritat. Entusiasme. Imaginaci. Disposici per a treballar dur. Capacitat d'anlisi. Entendre als altres. Capacitat per veure les oportunitats. Capacitat per a enfrontar-se amb situacions desagradables. Capacitat per a adaptar-se rpidament als canvis. Disposici per a acceptar riscos. Ser emprenedor. Capacitat per expressar-se correctament. Astcia. Capacitat per a administrar amb eficcia. Mentalitat oberta. Persistncia en els afers. Disposici a treballar moltes hores. Ambici. Ser sincer, no tenir dues cares. Capacitat d'expressar-se b per escrit. Curiositat. Habilitat amb els nmeros. Capacitat per a l'abstracci. No hi tinc massa reserves a aquesta llista per tot plegat ho trobo massa americ, massa asptic. Des d'una visi de progrs i d'esquerra, a un bon professional li calen altres plantejaments a ms de les 25 qualitats tpiques que cita International Management. Un bon professional ha de saber que la seva tasca al servei de l'Empresa
18
L'OPINI SOCIALISTA
t una funci social i que si b t la responsabilitat d'incrementar l'excedent i presentar un balan amb resultats positius, tamb ha de tenir present a la fora del treball com a actor principal en l'obtenci d'uns resultats i per tant ha d'sser conscient de la necessitat del dileg entre empresa i sindicats, i a ms ha d'sser conscient de qu l'Empresa est immersa en una collectivitat i per tant hi t responsabilitats ecolgiques, ciutadanes i socials, contribuint al manteniment dels pressupostos de les administracions pbliques, no evadint les obligacions fiscals de l'empresa que dirigeix. El professional necessita un marge suficient d'independncia en les seves decisions, que no poden ser mediatitzades ni per els poltics, en el cas de l'empresa pblica, ni per els detectors de la propietat en el cas de l'empresa privada. El professional ha de saber prendre les seves decisions tenint present la segent regla bsica: mantenir el cap fred i els nervis en calma. I cal saber prendre les decisions sense precipitar-se ni retardar-se per indecisi, sin en el moment just. Les decisions sn responsabilitat personal i intransferible, per conv maduraries en equip. La bona comunicaci amb els collaboradors, el saber escoltar les opinions dels que formen l'equip directiu, s bsic. En el management modern, el concepte de recursos humans s, per si mateix, indicatiu d'una corrent de consideraci, respecte i confiana que dignifica i motiva als que participen amb la seva activitat i potencial en el projecte global de l'empresa. Tanmateix, encara hi ha una multitud d'empresaris que noms estan atents a la gesti dels processos productius, als avenos tecnolgics i a l'organitzaci del treball, descuidant la integraci de l'equip hum, mantenint improductiu de vegades, un potencial hum que, progressivament desmoralitzat i ressentit, es va posicionant, cada cop ms al marge dels fins i mitjans de l'organitzaci, fins a convertir-se en una rmora paralitzant., Es tracta de respectar realment a l'individu, motivar-lo, tenir voluntat de traspassar els nostres coneixements, d'establir expectatives raonables i clares per a ell i de garantir-li la necessria autonomia prctica per a qu pugui fer aportacions directes al seu treball. No n'hi ha prou en tenir un bon bagatge teric i unes bones titulacions per al currculum. L'experincia s important, per tamb ho s la capacitat d'aggiornamento i d'informaci, en un mn tan canviant i tecnificat, on et pots quedar obsolet en un perode curt de temps. Els ttols haurien de dur data de caducitat, com els productes alimentaris. El professional ha d'estar permanentment immers en un procs de reconversi de coneixements.
LES ASSOCIACIONS DE PROFESSIONALS DE L'EMPRESA
Al voltant de les rees econmiques, en tots els pasos desenvolupats, s'han creat clubs, associacions, crcols, que agrupen a professionals: pel congrs
19
de la Direcci, el Crcol d'Economia, el Crculo de Empresarios, el Club de Empresarios, en sn mostra a Espanya. Jo en sc plenament partidari. L'isolament s negatiu, el tancament en un mateix no aporta cap avantatge. En canvi, l'associacionisme et facilita informaci, intercanvi d'idees i de punts de vista sobre el mn de l'economia i de l'Empresa i t'ajuda a estar al dia en aquest complex mn professional. Arreu, la majoria d'associacions d'empresaris i dirigents empresarials tenen encara un carcter marcadament conservador o liberal-conservador. Els professionals progressistes o, ms concretament, els que se senten prxims al socialisme democrtic, tenen dues possibilitats: participar en les associacions ms o menys clssiques i conservadores, intentant obrir-les, des d'una minoria, discrepant quan calgui d'actituds massa corporativistes o ajudar a crear-ne de noves, on el tarann de progrs sigui un objectiu explcitament confessat per l'associaci. A Catalunya, el grup Empresa i Socialisme, GEIS, omple aquesta necessitat, com associaci de professionals de l'Empresa, a tots nivells, que pretn establir un vincle entre una ideologia progressista i socialment avanada i el mn de l'Empresa. I tal com declara el GEIS, al explicar els seus propsits: Unir persones preocupades per ideals compartits, per tamb per experincia i preparaci, permet ajuntar un cmul suficient d'intelligncia per a plantejar problemes i albirar camins de soluci, amb criteris de progrs i aven.
ETICA I MORAL PROFESSIONAL
Els professionals hem d'aportar els nostres coneixements al management empresarial, per amb unes acotacions tiques i morals ben definides: l'Empresa no es desenvolupa en una jungla, sin immersa en una societat que s'ha dotat de representants i lleis democrtiques que cal acatar. s ms, un professional progressista ha d'actuar com a motor, amb les seves iniciatives, del progrs social. Ha de tenir conscincia de la seva responsabilitat com agent social, per tal de millorar les condicions de vida dels treballadors de l'empresa que dirigeix i dels ciutadans de l'entorn on l'empresa actua: des de no agredir el medi ambient, a afavorir inversions que comportin la creaci de nous llocs de treball, abans que guanys especulatius a curt terme, etc. s evident que un dirigent, ni que es consideri d'esquerres, t el risc d'entrar en conflicte amb el comit d'empresa o les seccions sindicals de la seva empresa, perqu el professional defensa interessos ms amplis, per tamb s evident que la seva ideologia el far ms receptiu a les justes reivindicacions sindicals i tractar de donar-hi sortida i, en tot cas, respectar els drets dels obrers, com el de la vaga, encara que aix comporti prdues a l'empresa.
20
L'OPINI SOCIALISTA
LA CRISI PROFESSIONAL DELS 40
Les profundes modificacions socials i tecnolgiques experimentades al nostre pas, expliquen en bona part, el desig de canvi que es dna freqentment dins l'mbit professional. Aquesta tendncia afecta en major grau a aquelles persones que han arribat a la quarantena, amb factors afegits de carcter ideolgic. Al voltant dels 40, l'individu sol fer-se un replantejament de la seva situaci personal i professional. Ho podrem anomenar la transici de la meitat de la vida o la crisi de la meitat de la carrera. Es pot iniciar per motius diversos, ntims com comenar a tenir cabells blancs o arrugues o celebrar aniversaris significatius com 40 o 50 anys, convertir-te en avi o via, o per motius laborals, fusi de dos grups i conseqent duplicitat dels equips dirigents, por de la competncia de les noves generacions, etc. Per terme mig la crisi i subsegent baixada de rendiment passa entre els 45 i els 55 anys. Es pot tenir el neguit d'agafar l'ltima oportunitat de prosperar intentant trobar desesperadament una nova posici sigui com sigui, la qual cosa comporta un desequilibri personal totalment negatiu ja que el ms probable s que aquesta nova oportunitat no es presenti i, aleshores, hom es queda frustrat, exercint de forma negativa les seves anteriors responsabilitats o es pot tenir la tentaci de voler consolidar-se en el lloc que s'ocupa, intentant de bloquejar l'ascens dels collegues ms joves, ms dinmics, ms agressius. No dna cap resultat. El que cal s fer un examen d'avaluaci personal i de preses de posicions, per tal d'aconseguir majors avenos en el desenvolupament professional, tot preparant-se, sense dramatismes, a canviar de rol algun dia: els sniors poden fer aportacions professionals molt valuoses, per no poden ser un tap per a la futura promoci de noves generacions de professionals de l'empresa. Cal saber-se curar d'aquestes crisis, prenent-se la vida professional amb ms esportivitat i adoptant unes actituds bsiques no noms enfront de la professi sin enfront del conjunt de la vida.
EL PROFESSIONAL I EL SEU ENTORN SOCIAL
Normalment el professional dirigent empresarial, gaudeix d'un nivell d'ingressos molt confortable i d'un status social envejable. Des del camp de l'esquerra s'ha criticat, amb ra, la temptaci d'alguns professionals situats ideolgicament en el camp del socialisme democrtic, als quals sembla agradar el flirtejar amb ambients d'una frivolitat provocadora, de l'estil de la j et society i es fan notar molt com els yuppies integrants de la beautiful people. Comparteixo plenament aquesta crtica, ja que un professional que es consideri ell mateix progressista no es diferencia del dirigent conservador per
21
les seves qualitats de tcnica empresarial, que poden ser iguals, millors o pitjors les d'un o l'altre, sin precisament per actuar diferentment en els camps de l'tica i en la imatge social que vol projectar. En una societat on les desigualtats sn encara tan greus i punyents, no s acceptable que els qui es diuen solidaris amb la classe treballadora, visquin de manera escandalosa, exhibint-se en un sper consumisme tronat, pretenent d'aquesta manera destacar socialment. Els que participem de les idees dels homes i dones d'esquerra, necessitem mantenir el contacte i el tracte amb el mn del treball. Les nostres responsabilitats professionals comporten freqentar hotels de fora estrelles o restaurants d'unes quantes forquilles, anar amb avi molt ms sovint que en tren, i amb cotxe d'standing de l'empresa, molt ms que en bus o metro i, estem acostumats a trepitjar despatxos encatifats i xocar mans de personatges importants. Aquest ritme de vida ens pot enlluernar i podem tenir la temptaci d'anar pel mn perdonant la vida als altres, simplement perqu no han tingut l'ocasi d'accedir al rol de dirigent empresarial. El mateix hbit de donar ordres, de manar, no ens ajuda a mantenir-nos oberts i senzills amb el tracte amb els altres. Els que militem en partits d'esquerres i som professionals dirigents empresarials, hem d'esforar-nos en ser ms, abans que en tenir ms. No es podem acontentar en ser uns experts noms de les disciplines tcnicoeconmiques del nostre mn industrial, comercial o financer. Hem de ser uns apassionats de la cultura en majscules, ens hem d'interessar pel mn de l'art, la pintura, la msica, el teatre, la literatura, la histria, les cincies humanes que conformen la universitas. El professional que vol crixer humanament ha d'estar atent als grans esdeveniments mundials de tot tipus, s'ha d'obrir plenament als corrents del mn contemporani.
LES ACTITUDS VITALS DEL PROFESSIONAL PROGRESSISTA
Jo recomano als meus amics de llegir el captol Fer poltica rejoveneix del llibre de Raimon Obiols Els Futurs imperfectes, tot canviant el mot poltic, pel mot professional. Vegeu-ne el resultat: Ni hedonisme ni superprofessionalitzaci, sin la tercera possibilitat d'equilibri: una vida plena, una vida activa, racional, orientada al mn, en la que s'aprn a distingir el que s important i el que s accessori perqu no es renuncia a l'autoreflexi, ni a les alegries personals, ni al plaer de viure, per tant tampoc es cau en la desesperaci quan alguna cosa "s'enfonsa", perqu no s'ha aconseguit algun objectiu (Paraules que Raimon Obiols cita d'Agns Heller). La vida professional pot ser una passi, un treball, un joc. Quan funciona a tota mquina, quan t plena legitimitat i sentit s quan s, a la vegada, les tres coses. Sense passi, l'activitat professional no t grcia. Si aquesta passi s noble, molt millor. Per inclus les baixes passions (que, ni ho hauria de dir,
22
L'OPINI SOCIALISTA
han de ser contingudes en tot el necessari), causen menys pena que l'escptic carrerisme dels professionals que no "senten" res, que tenen exclusivament una ra "calculadora". Pena comparable a la que podem sentir davant la impotncia o la frigidesa. I tamb treball i joc. Treball, no com a crrega, sacrifici o turment, sin com una activitat lliurement elegida, que desenvolupa les prpies facultats, com una acci que planteja i realitza racional, metdica, professionalment uns objectius i atorga a l'individu elements d'inters, enriquiment i superaci (i el plaer de treballar amb els altres i tamb per als altres). Parlar de l'acci professional com un joc, pot semblar superficial o frvol. Penso que no ho s: en tot cas, tots els que hagin sentit l'emoci de contemplar la serietat i l'entrega total amb qu juga un nen, sabr que no m'estic referint a prendre's res a broma. Em refereixo a la gratificaci, higiene i l'eficcia que implica el contemplar l'acci professional tamb com una finalitat en ella mateixa, portadora de plaer, generadora de creativitat i desenvolupament de les forces personals i collectives. I tamb l'element d'equilibri que significa el joc en la professi, el plaer de projectar i actuar junts, enfront del risc permanent de reducci de l'espai professional, per un excs de "professionalisme". Els professionals del mn econmic i empresarial i que a ms ens sentim progressistes i ens identifiquem amb el socialisme democrtic, hem de saber eixamplar els nostres horitzons professionals ms enll de les qualitats de direcci a aquests altres aspectes de la nostra vida personal i collectiva, que contribueixen a establir una identitat prpia, ben diferent del clssic directiu conservador. No podem assegurar com ser el futur, per s ben factible que avanci decididament vers l'adopci d'aquests valors socials per part de la immensa majoria dels nous professionals de l'empresa. Joan Comas Basagaas Membre de la Comissi Executiva del PSC Membre de la Comissi Mixta de Valoracions
23
El paper del municipi en l'impuls econmic

Francesc Ravents
EVOLUCI DEL ROL QUE JUGUEN ELS MUNICIPIS
La crisi industrial dels anys 70 provoca tamb una crisi dels plantejaments d'economistes i poltics sobre la promoci i el desenvolupament econmic. D'una banda, es produeix un qestionament dels mtodes tradicionals d'intervenci i de regulaci econmica per part del sector pblic. De l'altra es desencadena l'assumpci de noves responsabilitats en aquest camp per part de l'administraci local, donats els resultats insuficients de les poltiques macroconomiques menades per l'administraci central. Tot plegat origina nous mecanismes per a l'esperonament econmic, protagonitzats en bona part per agents pblics, les administracions locals, que sn nous en aquest paper d'incentivaci econmica, en el que constitueix un clar exemple de l'evoluci del rol que juguen els municipis per adequarse a les noves necessitats dels ciutadans. D'aquesta forma, les poltiques de foment econmic dels ajuntaments i les altres administracions locals ja es contemplen com a elements clau en la poltica municipal de Catalunya i Espanya. A la resta d'Europa i de pasos de l'OCDE, amb una administraci local generalment molt ms potent i amb ms tradici que l'espanyola, aquestes poltiques ja hi sn assumides des de fa anys, si b han pres un nou impuls amb els estralls dels darrers anys de crisi i la insuficincia de les poltiques macroconomiques, que condueixen a la necessitat d'implementar tamb, estratgies de desenvolupament local, en qu es reserva a les administracions locals un paper quasi sempre central. A la legislaci espanyola, la capacitat d'intervenci dels Ajuntaments en la promoci econmica s'ha anat perfilant i concretant successivament. La
24
L'OPINI SOCIALISTA
Llei de Bases de Rgim Local (2-IV-85), a l'article 86, estableix amb carcter general la possibilitat que les administracions locals exerceixin la iniciativa pblica per a l'exercici d'activitats econmiques segons l'article 128.2 de la Constituci, que estableix el principi constitucional d'iniciativa pblica respecte de l'activitat econmica. Aix, afegit als articles 25, 26 i 28 de la llei que assenyala les competncies municipals (moltes de les quals tenen una indiscutible incidncia en l'activitat econmica) i la relaci de formes jurdiques de gesti municipal (article 85 i 87) obren un ampli ventall de possibilitats a l'acci dels ajuntaments. La Llei Municipal i de Rgim Local de Catalunya (5-IV-87) s ms explcita i assenyala (article 68) que els ajuntaments catalans poden exercir activitats complementries d'altres administracions pbliques en ocupaci i lluita contra l'atur, a ms d'educaci, joventut i esports, sanitat, promoci de la dona, etc. En sntesi, podem dir que el desenvolupament de la crisi econmica crea noves necessitats que els Ajuntaments, com administracions ms prximes als ciutadans i on adrecen en primera instncia les seves demandes, que coneixen millor les seves necessitats i que tenen un major grau de flexibilitat, s'esforcen, amb valentia i imaginaci, a resoldre. I ho fan des de la conscincia que sn els instruments ms idonis per lluitar per una millor distribuci de la renda, per l'increment del benestar i l'eradicaci de la marginaci social, tasques totes elles que passen per a la superaci de la crisi econmica i la generaci d'un volum superior de riquesa. D'altra banda, el bagatge de les actuacions imaginatives i innovadores dels Ajuntaments en la lluita contra la crisi desenvolupada en els darrers anys amb l'aprenentatge, les limitacions i la contnua avaluaci i reformulaci de les experincies endegades que tota activitat nova comporta, situen els ajuntaments en la millor posici per ser capaos per donar un nou pas endavant quan la conjuntura econmica canvia i contribuir a dinamitzar i a modernitzar l'economia tot reforant les poltiques de generalitzaci a tots els sectors de la poblaci del benestar i de la riquesa creada.
UN NOU CONCEPTE
Una de les ensenyances del perode de crisi ha estat la necessitat de superar anlisis excessivament ideolgiques i de revalorar el paper social de l'emprenedor i l'empresa com a elements de creaci de riquesa i de generaci de benestar general. D'altra banda, la demostrada ineficincia de l'intervencionisme indiscriminat refora la necessitat de replantejar la imprescindible actuaci de l'administraci sota nous parmetres. Parmetres que passen tant per la creaci de les infrastructures, les economies externes i el clima general que afavoreix l'activitat econmica com per actuacions puntuals de suport, esperonament i lideratge de noves iniciatives empresarials que generin
25
efectes difusors i de demostraci sobre els agents econmics privats. s a dir, es passa d'una tradici de substituci del sector privat en empreses o sectors considerats fonamentals a una estratgia de collaboraci amb aquest per impulsar l'economia, amb participacions directes i conjuntures puntuals, sense voluntat que el sector pblic s'hi installi definitivament, a causa dels perills d'esclerotitzaci i ineficincia que comporta. En aquest sentit, els instruments i poltiques de qu s'ha dotat l'Ajuntament de Barcelona per menar una poltica d'aquest tipus sn: a) Instruments de collaboraci directa amb el sector privat: Iniciatives, S.A., Barcelona Impuls i Barcelona Tecnologia. Iniciatives, efectua la promoci de noves empreses (joint ventures, activitats on la iniciativa privada per si sola no s'havia atrevit a entrar) mitjanant la participaci minoritria i temporal i la impulsi dels projectes. Dedica una atenci especial als sectors de tecnologies avanades i a les activitats terciries en qu la ciutat t oportunitats de desenvolupament poc aprofitades. Al seu torn, Iniciatives amb participaci de socis privats i altres socis institucionals, ha creat dues empreses de promoci econmica ms: Barcelona Impuls, per promoure projectes d'empreses petites i mitjanes innovadores tecnolgicament i Barcelona Tecnologia, destinada a detectar, produir i comercialitzar avenos cientfics generats per les universitats catalanes i promoure el contracte a la recerca bsica i la recerca aplicada. b) Instruments de gesti directa: Barcelona Activa, S.A. Barcelona Activa, S.A. constitueix un instrument per reforar l'aparici i consolidaci de noves i petites iniciatives empresarials. Efectua el procs de formaci de l'emprenedor i de maduraci del seu projecte empresarial. Un cop enllestida aquesta fase i determinada la viabilitat del projecte, se li ofereix acolliment a l'hotel d'empreses ubicat a les antigues installacions Olivetti, on efectuar una estada temporal fins que l'empresa es consolidi o demostri la manca de viabilitat, mitjanant el lloguer d'un espai flexible i amb accs a serveis comuns a totes les empreses de l'hotel i que d'altra forma no podrien procurar-se per si soles. c) Instruments de collaboraci indirecta: Ponncia de Desenvolupament Econmic i Social i Patronat Municipal de Turisme. La Ponncia de Desenvolupament Econmic i Social t com a un dels principals objectius de suport al sector d'economia social cooperatives i societats annimes laborals, ents com a element innovador i progressiu socialment que pot donar sortides collectives i eficaces a les iniciatives de molts treballadors de crear el propi lloc de treball; aix ho fa mitjanant la canalitzaci d'ajuts de les diverses administracions per crear ocupaci i per efectuar tasques de formaci. Igualment, la Ponncia presta suport a les iniciatives d'autoocupaci juvenil. El Patronat Municipal de Turisme ha esdevingut un element dinamitzador d'una de les grans potencialitats econmiques de la ciutat fins ara insuficientment aprofitades. Per aix, crea el concurs de
26
L'OPINI SOCIALISTA
tots els agents econmics que actuen a la ciutat en el sector turstic, per tal de presentar una oferta coherent, equilibrada, que es benefici de les economies d'aglomeraci d'una ciutat com Barcelona i que sigui capa de captar els diferents sectors de la demanda. d) Collaboraci amb les institucions econmiques i socials (Fira de Barcelona, Port Autnom, Cambra de Comer, Consorci de la Zona Franca, etc.). En el marc de la collaboraci social i institucional amb tots els agents econmics i socials, tant d'aquells on l'Ajuntament hi t participaci directa o indirecta (CZF, Parc Tecnolgic) com en els que no en t (FIB, COCINB, Port, etc), es pretn l'establiment de mecanismes estables d'informaci i l'impuls d'accions conjuntes en la perspectiva d'impulsar un model econmic i social com per a la ciutat.
EL CAS DE BARCELONA
El sector pblic municipal s a dir, l'Ajuntament prpiament dit ms les empreses, patronats i fundacions que en depenen constitueix el primer agent econmic que actua a la ciutat de Barcelona, tant pel que fa a la despesa corrent, com a les inversions, com al volum d'ocupaci general. Per tant, a ms de la seva responsabilitat en tant que sector pblic, les seves dimensions i incidncia objectiva en la vida econmica de la ciutat li confereixen unes possibilitats d'actuaci i una responsabilitat i comproms d'eficincia encara ms grans. El pressupost consolidat per al 1988 s a dir, incorporant-hi tot el sector pblic municipal supera els 209 mil milions de pessetes amb un increment en termes corrents del 32 per 100 en relaci amb l'any anterior i del 51 per 100 en relaci amb el 1986. En aquest pressupost, les inversions representen el 27,5 per 100 del total vora 58 mil milions amb un increment del 110 per 100 i que constitueix un esfor inversor sense precedents en la perspectiva dels grans projectes que s'han de dur a terme per al 1992 per dotar de les infrastructures necessries per modernitzar la ciutat. Dins del sector pblic municipal, el paper de les empreses municipals s cada vegada ms important, ja que aquestes disposen d'una agilitat en ser objectes de dret privat i no de dret pblic superior a la de l'administraci pblica, agilitat necessria per escometre les activitats innovadores entre elles les de la promoci econmica a ms de les que tenen un paper inversor ms intens. Aix, per al 1988, les empreses compten amb el pressupost 38 per 100 del pressupost total, per amb el 60 per 100 de les inversions totals. Actualment compta amb un total d'li empreses municipals i 12 patronats i fundacions. L'aplicaci de criteris de gesti i rendabilitat a les empreses municipals ha fet que els resultats de totes elles excepte dues, les dues de transport, que arrosseguen uns dficits estructurals encara no superats, siguin positius el 1987 i que el sector pblic municipal tamb generi efectes
27
demostratius d'eficcia i eficincia al conjunt dels agents econmics de la ciutat. En aquesta estructura, cal destacar la tasca de l'rea d'Economia i Empreses. D'una banda, s'ocupa de prestar suport i supervisar la gesti econmica de totes les empreses municipals i dels ms importants patronats i fundacions, collaborant perqu la gesti de totes elles adquireixi la major eficcia possibles i integrant els comptes de cada organisme als comptes consolidats de l'Ajuntament. D'altra banda, i en una tasca encertada ben recentment, l'rea d'Economia i Empreses coordina les activitats de promoci econmica de l'Ajuntament i amb les activitats similars d'altres organismes. A ms, desenvolupa activitats i programes conjunts i mant relacions permanents amb institucions econmiques empresarials, de manera que esdev el canal de comunicaci permanent entre l'Ajuntament i els agents econmics que actuen a la ciutat. Finalment, efectua el seguiment de la conjuntura econmica de l'rea de Barcelona i participa en programes especials per a la localitzaci d'activitats i per impulsar les infrastructures necessries per al desenvolupament de la ciutat. EL FUTUR En aquests moments, la conjuntura general favorable juntament amb l'esfor decidit i imaginatiu de les administracions pbliques, amb la municipal al capdavant, han fet que ens trobem en una etapa de clara reactivaci econmica de la que l'rea i la mateixa ciutat de Barcelona en sn els motors. En efecte, gaireb totes les variables econmiques referides directament 0 indirecta a l'activitat energia per a usos industrials, transport de mercaderies, etc l'ocupaci nombre absolut d'aturats, contractacions registrades etc o el consum vehicles matriculats, energia per a usos domstics, etc, han evolucionat fora favorablement durant el 1987. Tanmateix, persisteixen una srie de dificultats de tipus estructural creixement vegetatiu i saldo migratori negatiu, esclat dels preus del sl i dels habitatges, tensions inflacionries superiors a la mitjana estatal que requereixen plantejaments 1 solucions a mitj i llarg termini. D'altra banda, l'activitat de la ciutat i de la seva administraci municipal t una fita clara i definida pel 1992 i fins aleshores totes les energies que, com hem vist, incorporen un gran esfor inversor municipal estan ja compromeses. Es, doncs, en aquest context que cal plantejar el futur de la ciutat a mitj i llarg termini, el model de la ciutat que permeti maximitzar els efectes beneficiosos de la riquesa econmica i del gran esfor de modernitzaci i d'inversi que s'est fent i, alhora, disminueixi els desequilibris socials i territorials; que doni una perspectiva de projecte collectiu ms enll de l'actual objectiu com 1992. s per aix, que endeguem el Pla Estratgic Econmic i Social de Barcelona.
28
L'OPINI SOCIALISTA
La posada en marxa, per part de l'Ajuntament de Barcelona, del Pla Estratgic representa la creaci d'una forma com de reflexi amb les altres institucions, agents econmics i socials, pblics i privats, amb incidncia en la nostra ciutat, que permeti definir independentment de l'evoluci de la conjuntura poltica, quin hauria d'sser el marc econmic i social de desenvolupament a assolir per l'rea Econmica de Barcelona en els propers anys. Aquesta pauta haur de contemplar com a finalitats bsiques les de promoure el major benestar dels ciutadans i el desenvolupament continuat de l'economia des d'una perspectiva de futur i solidaritat, de contribuir perqu la important potencialitat productiva existent a Barcelona es posi en marxa dins un marc racional i amb el menor nombre possible d'incerteses, d'impulsar la creativitat i la competivitat com a motor de progrs i modernitat i, finalment, d'estimular la voluntat d'iniciativa i collaboraci, indispensables per tal que la seva implementado es pugui materialitzar. El Pla Estratgic Econmic i Social haur d'identificar clarament els segents elements: a) Els sectors econmics amb caracterstiques diferencials i potencials de desenvolupament que serveixin d'elements motors de l'evoluci econmica de Barcelona durant els propers anys i que l'ajudin a consolidar-se com a capital d'una macro-regio econmica capdavantera. b) Els estrangulaments existents o previsibles en matria de sl, infrastructures, provements, recursos humans, recursos financers, etc., que entorpeixin el desenvolupament econmic de la ciutat. c) La formulaci d'un model d'estructura social i territorial articulat i coherent amb el model econmic que es decideixi impulsar, que faci compatible el necessari equilibri social i territorial amb la imprescindible eficcia de funcionament econmic de l'rea Econmica de Barcelona i que permeti que tots els sectors socials i totes les zones del territori es beneficin de la riquesa econmica. d) Les estratgies a seguir per anar perfilant el model de ciutat a impulsar i per despertar les voluntats de collaboraci i integraci necessries perqu aquest projecte pugui sser una realitat. e) Les contribucions pbliques desitjables per a iniciar i orientar els canvis definits i evitar al mxim disftmcions que tot procs d'aquest tipus comporta. f) Les actuacions, aportacions i intervencions que s'obren als diversos agents i institucions del sector privat. En definitiva, es tracta de decidir quin tipus de ciutat i de creixement econmic es desitja, i fer-lo a partir de la constataci de la realitat de la situaci actual i de l'aplegament de voluntats en un projecte com de futur. Francesc Ravents Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona
29
Reflexions entorn als canvis de la realitat empresarial

Francesc Santacana
En aquest breu article no es tractar de fer cap reps als diferents temes que emmarquen all que en diem realitat empresarial; no sc cap especialista en la matria. Aquesta s, sens dubte, la principal ra de qu les meves reflexions hagin d'anar per altres paratges. Fonamentalment, tractar d'exposar les meves experincies certament, ja considerables relatives al mn de les empreses i a la seva evoluci, en el decurs dels darrers anys.
LES EMPRESES DELS ANYS 60
Els meus primers contactes amb el mn de les empreses esdevenen a mitjan dels anys 60. En plena poca del desenvolupament econmic i dels seus corresponents Plans Indicatius. D'aquesta poca crec que es poden remarcar vries caracterstiques: a) Accent en els mtodes i temps. Sn els anys en els que els conceptes bsics de referncia empresarial productivitat, costos,... es posen sobre la taula de la formaci. D'una formaci molt centrada en els anomenats mandos intermedios per tamb, a un altre nivell, als gerents i propietaris de les moltes petites i mitjanes empreses que van brollant arreu de Catalunya. Moltes d'elles, mercs a la localitzaci de Seat a Barcelona. b) Quantitat sobre qualitat. Front un mercat verge i rid de productes, la producci seriada de gran quantitat de productes s la norma. bviament, aix imposa un determinat tipus d'equipament i de necessitats de personal. s l'poca de l'anomenat especialista amb un significat realment no massa adient a la realitat del treball que es realitza.
30
L'OPINI SOCIALISTA
c) Participaci empresarial en la vida econmica del pas. Aquesta crec que s una caracterstica no massa comentada. Per certa. Pel que fa noms a Catalunya s fcil de recordar les nombroses iniciatives i activitats de la Cambra de Comer de Barcelona (i d'altres), del Banc Urquijo, CEAM, SECEA,... Eren uns llocs on es produa reflexi sobre les estratgies econmiques del moment. Gaireb tot era objecte d'estudi: a tall d'exemple podem recordar treballs sobre els efectes de l'acord comercial d'Espanya amb la CEE, el tamany de l'empresa a Catalunya, els problemes hidrulics... Qualsevol estadstica produda era objecte d'anlisi per baix i per dalt. Els empresaris els propietaris de les empreses eren membres fora actius d'aquest tipus d'institucions. Les freqents reunions se celebraven fora d'hores de treball per garantir la seva assistncia. Podria semblar, en certa manera, que l'empresa era, bsicament, un lloc de treball per que la tasca important de l'empresari prenia cos a l'exterior. En alguna o altra d'aquestes institucions. d) L'empresa productiva. Amb el dit fins aqu s'endevina fcilment que, en aquelles poques, l'imatge de l'empresa era la d'un producte. No era ni la de l'empresari, ni la dels treballadors, ni la d'un equip hum, ni la d'una determinada tecnologia. Productivitat, mtodes, tcniques, cronmetres... La producci de productes era ms important que la gesti i l'estratgia empresarial.
L'EMPRESA DE LA CRISI
Aquest model que he prets esbossar amb uns quants trets caracterstics es va perllongant, cada cop amb ms persones i treballs, fins als anys 73/75. Fins la crisi econmica, que a Espanya arriba amb dos anys de retard respecte la resta de pasos industrialitzats per mor, segurament, de la nostra estructura empresarial i de la prpia Administraci Pblica. El fet s, per, que aquesta empresa productora de productes no resisteix el profund trasbalsament que comporta la crisi i s'entra en una poca de gran mortaldat. Els defectes inadvertits de les rigideses consolidades a tots nivells, les mancances aportades en el terreny de la gesti, juntament amb importants dficts de mesures i instruments per a sobreviure per, tamb, canvis importants en la demanda provoquen un seguit de fallides i suspensions de pagaments que acompanyen l'poca dels reajustes i de les reconversions que tots sabem el que volien, o volen dir. La realitat empresarial, durant aquest perode que va des del 1972 fins al 1984, aproximadament, s una realitat de subvencions, pactes, creaci de mecanismes de tot tipus d'ajuts (Carie, Fons d'Ocupaci,...) amb la idea d'aguantar el que es pogus. a) Els managers de la crisi. Amb el fracs empresarial de la crisi comena a nixer, al nostre pas sobretot, la figura dels gestors. Es produeix un retro31
ces de la figura de l'empresari tradicional i la irrupci d'un nou especialista. El de reflotador d'empreses en crisi. Les borses de treball d'aquest tipus de feina comencen a inflar-se de forma espectacular a la vegada que les borses d'atur s'inflen, igualment de forma espectacular, amb milers de treballadors especialistes en res que s'han vist abocats a una situaci radicalment diferent a la que s'ha viscut uns pocs anys abans. b) Trontollen les multinacionals. El carcter universal de la crisi fa que les multinacionals es plantegin les seves estratgies prpies. I aquest replantejament fa trontollar les plantes localitzades en el nostre pas i obre una nova estratgia de l'Administraci Pblica per fixar, en el possible, la seva presncia a Espanya i per atreure'n noves inversions amb els mateixos nous replantejaments. c) Brollen les iniciatives locals i d'altres. En aquest ambient de desnim fora generalitzat comencen a proliferar accions pbliques i parapbliques encaminades a reconstuir el que s'anomena el teixit industrial i empresarial. Cursos de formaci per a nous emprenedors, vivers d'empreses, reciclatges... Sn noves paraules que van conformant el llenguatge del final de la crisi i que ens encaminen cap una nova dinmica empresarial. L'EMPRESA POST-CRISI Variats sn els trets que permeten definir la nova realitat empresarial. La realitat que neix amb posteritat a la crisi i que palesa una certa dualitat entre noves empreses multinacionals fabricants de productes acabats i un teixit important de PME que subcontracta, generalment, parts i peces per a posteriors muntatges. I, la realitat que ens mostra la mort (o canvis de propietari) de moltes d'aquelles empreses pre crisi de les quals tots ens havem enorgullit a la vegada que el ressorgir de tota una nova srie d'empreses amb una caracterstica com: les seves diferncies amb les del model anterior. Veiem-ne algun d'aquests trets. a) Accent sobre els aspectes tcnics i tecnolgics. La productivitat, el domini dels costos... es donen ja com assignatura aprovada. Ara l'important s disposar d'una bona tecnologia de producte i d'un bon procs de producci. La formaci estimula aspectes com la creativitat, la gesti de la innovaci, els nous mtodes de gesti, i comena tota una srie de noves paraules conformadores d'un nou llenguatge, JIT, KANBAN, TQS,... que substitueixen els vells ensenyaments de mtodes, temps, cronometratge o de la comptabilitat del punt mort. b) La qualitat guanya la quantitat. Molt relacionat amb l'aspecte anterior, la temtica de la qualitat centra bona part de les preocupacions productives actuals. s l'element essencial de la moderna competitivitat (entenem que els nivells de costos ja sn els adients) i s l'element que defineix la bondat o no de l'empresa com a subministradora de bns i de serveis.
32
L'OPINI SOCIALISTA
c) L'empresa-grup d'homes. Aquest s un altre important tret diferenciador. L'empresa est deixant de ser la tradicional-empresa-producte per esdevenir un grup d'homes que coneixen la manera de fer certes coses i que, per tant, poden orientar les seves produccions envers les modificacions ms o menys brusques de la demanda. s un pas important pel que significa respecte molts aspectes propis i de l'empresa tradicional com el de la jerarquitzaci funcional, mobilitat dels coneixements, rigidesa de llocs de treball... Quan els homes donen la imatge de l'empresa moltes coses es trasbalsen respecte l'era de l'empresa producte. d) Menys presncia empresarial a la societat. Aix sembla un fet i un motiu de preocupaci. Els empresaris actuals deixen de participar en la vida econmica del pas. I d'aix se'n ressenteix la producci esmentada de reflexions, estudis, debats... L'empresa sembla ocupar tot el temps dels empresaris i costa ara trobar representants que nodreixin les institucions de tot tipus que hauran contribut abans a crear un cert clima en la vida econmica catalana. Crec que aquest no s un tema poc rellevant, ans al contrari, de gran importncia de cara al futur.
UNES REFLEXIONS FINALS
En base a uns coneixements propis he intentat posar sobre la taula els grans trets d'una evoluci empresarial que s'ha donat en el nostre pas i, per tant, d'una evoluci humana que ha provocat, en bona part, uns tipus de desajustos als quals no estvem avesats. Ho hem esmentat tan sols de passada per s obvi que el canvi d'una empresa productora-pro'ductes a una empresaequip d'homes, per exemple, significa una profunda transformaci que afecta les arrels del nostre habitual contracte social. I els darres canvis, tots ells, apunten cap a la mateixa situaci. Ens troben, per tant, amb un fet evident: un canvi en els principals subjectes de la nostra activitat econmica: les empreses. I un canvi que no ha sigut massa debatut pel que fa a la resposta de tots els agents implicats respecte la seva prpia reestructuraci. De fet, sembla que ens trobem ara en la crisi de la post-crisi, com s'anomena ja en un recent article. Ning pot gosar dir que l'economia no torna a marxar amb una dinmica realment sorprenent. I ning no pot amagar una certa desconfiana i un cert desencs per aquest model nou de creixement. Crec que aqu rau el quid de la qesti. La desconfiana i el desencs neixen pel fet no de la dinmica econmica/empresarial sin per no haver sabut adaptar encara el nou model social que li ha de donar marc. Francesc Santacana Deg del Collegi d'Economistes
33
Entrevista Josep M. Castellet: Els escenaris poltico-culturals
Entrevista a Josep Maria Castellet: Els escenaris poltico-culturals

Enric Bastardes
L'ombra de Josep Maria Castellet i Daz de Cosso ni que sigui a ple sol s allargada. I no noms perqu la projecta una llarga i esprimatxada figura, entre paternal i lasciva, estudiadament seductora, sin tamb perqu es mant al llarg de molts anys com un punt inequvoc de referncia d'un temps, d'un pas, d'una certa manera de ser. Fidel a la seva aparena d'infidelitat, predicador de descreences, narcisista de l'escepticisme, ha convertit la seva seducci en un constant mestratge. Com qui no fe la cosa i provablement a pesar seu, de la mateixa manera que assegura que fe un llibre sense intenci de fer-lo, ha contribut poderosament a la formaci cultural e ideolgica de la generaci formada als anys seixanta i successius. Per a un servidor, que ha tingut la sort de treballar en plena edat de formaci, durant set anys, a la seva, no sempre, protectora ombra, se l'hi fa difcil de mantenir una entrevista-conversa com la present. En primer lloc, perqu existeix una certa complicitat que complica l'objectivaci necessria per al lector no avesat als llenguatges xifrats dels clans i sobreenteses. I perqu, deixeble a fi de comptes, un s'ha de vigilar l'im-
puls irrefrenable a la destrucci i desmitificaci d'all que estima. Assagista, crtic literari, editor, conversador lent per inesgotable, conspirador de catacumba. Castellet ha estat per damunt de tot un marchant de la cultura. Importador i exportador del pensament i l'obra de tot all que pugui resultar perenne per a la vida i les generacions, Castellet. I tamb ha estat pont de dileg en una societat de poca cultura i dues llenges. D'alguns d'aquests escenaris poltico-culturals, del seu important darrer llibre Els escenaris de la memria i de la seva generaci, que pot ser l'objecte d'un prxim llibre, aix com de la poltica cultural a Catalunya, parlem sense reserves en aquesta conversa que transcrivim literalment. En el teu darrer llibre Els escenaris de la memria, la secci de retrats que hi fas s perqu sn els ms universals dels que has conegut personalment, encara que no els ms prxims que serien els de la teva generaci, o s una tria que d'alguna manera configura els punts de referncia del teu mn cultural?
37
ENTREVISTA .
Jo tenia unes respostes a tot aix abans de sortir el llibre i m'agradaria que queds constncia que ara en tinc unes altres, perqu el llibre no estava pensat com a llibre, sin que va sorgir com a perfils de personatges diferents, i fins que no vaig ser en el tercer o quart no me'n vaig adonar que estaba adquirint una forma de llibre ms o menys memorialstic a travs d'uns personatges determinats. Aleshores s evident que els primers personatges que vaig redactar estan moguts per impulsos segurament diferents de la resta, perqu els primers, que fa molt de temps que els vaig fer, van anar sorgint sols per motius diversos. L'Ungaretti, per exemple. Havia sortit a Itali la seva obra completa, i en llegir-la em vingu a la memria els records de Grcia, i el problema de la identitat a travs de la literatura i de la llengua i aix estava pensat per poder ser publicat algun dia, tal com va ser, perqu s l'nic tros que havia estat publicat separadament. Desprs va venir l'Alberti quan se li va retre homenatge a la universitat de Madrid, amb motiu dels seus 80 anys. Aix devia ser l'any 1982 i jo veia l'Alberti en un cant i veia a la Pasionaria i a l'ambaixador de l'URSS a l'altre cant, i tot aix em va fer venir l'idea de fer un paper, que tampoc era destinat a publicar immediatament que era el meu record del viatge a l'URSS i la meva interpretaci de l'Alberti, que el veia com un personatge bastant absent de la poltica, quan tothom l'identificava, tal com tamb i en part era, com un poeta comunista. Ell s'havia trobat embolicat en les seves histries, per la seva personalitat ntima era molt ms la d'un poeta, un home introvertit, un home molt sensible per les coses de l'art, en definitiva un munt de coses que no prefigura poltica ni l'etiqueta que portava sempre a sobre de poeta comunista. Aleshores com que jo havia viscut el viatge a l'Uni Sovitica, havia vist all el contrast ms fort, s a dir, la d'un home que s'havia comproms amb el comunisme, que no l'havia deixat mai ni
38
el deixaria mai, per que la seva vida interior i les coses que ms l'interessaven de la vida caminaven per un altre cant. Aleshores la meva idea era fer un paper sobre la contraposici del poeta Alberti amb la Pasionaria i l'ambaixador de l'URSS, i d'aqu va sortir la idea d'ampliar la temtica amb el viatge a l'URSS. El tercer, va ser de bote pronto el de la Rodoreda que comena amb la narraci del seu enterrament, un cop arribat des de Romany de la Selva a Sitges i comentar amb els amics com havia anat. B, el que vull dir, s que no hi havia una intenci de fer un llibre, ni una tria intencionada. Volia fer un paper sobre l'Italo Calvino i no em va sortir, per s vaig escriure'n un sobre Pasolini, que forma part tamb de la mateixa generaci de Calvino. Amb aix tenia configurat un grup de gent que no formava unitat ni formava res. Per altra part, tenia tamb comenat un altre escrit que era la primera part del que desprs ha estat el retrat de Gimferrer, que s una cosa absolutament diferent i que m'havien demanat. I s a partir d'aqu que m'adono que tot plegat es pot completar, per jo no s ben b com, i per tant el llibre no est, pensat com a llibre des del comenament en absolut. Ara b, surt el llibre i la recepci al llibre. Llavors la interpretaci que se'n fa s que s pensat, com a llibre des del comenament i, els personatges han estat triats en funci de la seva importncia literria, i de les meves vivncies amb ells i un munt d'altres motius. I b, ara penso que aquesta idea, ara, ja no la puc treure del cap de ning, per tant he d'acceptar la lectura d'un llibre unitari, que ha estat pensat per cobrir unes experincies literario-poltiques. Dir que no era l'objectiu inicial del llibre, per com que ha quedat aix no tens ms remei que acceptar-ho. s a dir, jo he tingut d'acceptar, seguint en certa manera les teories que vaig fer l'any 57 en La hora del lector, que en definitiva s el lector el que crea el llibre, i l'unanimitat dels lectors sobre la unitat del llibre, o que el llibre est pensat
L'OPINI SOCIALISTA
per cobrir tota una etapa de la meva, entre formaci i maduresa diguem-ne literria, ms altres interpretacions que tamb circulen, tot plegat fa que s'hagi d'acceptar com si fos des del seu comenament pensat com un llibre unitari. Altres interpretacions, a les que feia referncia sn per exemple, que un grup d'historiadors, veuen en aquest llibre una importncia que no s la literria, sin que s la poltica, i que s una radiografia, una foto de fons, de l'etapa franquista. I que sobre aix hi ha unes incidncies determinades que s el franquisme, el meu antifranquisme, i fins i tot les meves evolucions ideolgiques a partir d'un moment determinat, s a dir, el que en podrem dir la ruptura de ser company de viatge. Per tant, s clar, les interpretacions que m'han vingut desprs sn tantes que diuen que el llibre s una unitat que s clar que cadasc pensi el que vulgui. Per mi, la sorpresa s que un llibre que no havia estat concebut com a llibre unitari desprs ho hagi resultat, Aleshores, la tria que faig s que com que els primers personatges no van ser triats per fer aquesta frmula unitria, jo he de dir que no van ser triats per aix. Tamb s'hi barregen histries de la meva famlia, per acabar-ho d'arreglar. On s'hi barregen la histria de la meva famlia mexicana, els records de lectura vella i antiga de l'Octavio Paz i el coneixement posterior de l'Octavio Paz. s a dir, que tampoc l'Octavio Paz formaria part d'una tria, i per tant dels nou personatges del llibre ja estem a cinc. Que els altres hagin estat triats per arrodonir l'obra? no sabria que dir-te. La presncia d'en Pla, desprs de fer el llibre i discutir-ho molt i molt, tamb surt per ell mateix. s a dir, que tampoc surt per arrodonir. Llavors quedaria l'Aranguren, que s la histria d'una vella amistat, i que s la que ve ms carregada d'histries de l'antifranquisme, i que tampoc pretenia que fos aix i, finalment, la que potser reconeixeria que est posada per completar la figura de l'Aranguren en el congrs d'intellectuals sobre el realisme
que es celebr a Madrid s la Mary McCarty. Per tant, desprs d'aquesta visi, tan estudiada, meditada, pensada i tot el que es vulgui, jo l'nic que diria que realment est posat per completar amb un punt de vista estranger, i explicar el trencament amb el realisme, potser l'nica persona que est inclosa a conscincia s la Mary McCarty. Aquest s el meu punt de vista. Pot ser que la unicitat de l'obra s que pensada inicialment com un homenots ha acabat tenint ms protagonisme que el propi autor. s a dir, que hi ha una unitat que s l'autor a travs de la seva prpia vida reflectida en l'obra. Segurament. L'autor ha anat creixent sense adonar-me'n, i aix es manifesta ms clarament ja en els tres darrers captols (deixant de banda el Gimferrer que s una altra cosa ms pensada com un contrapunt). Efectivament, en els darrers personatges, l'Aranguren s el que ms referncies a la lluita antifranquista cont i, la Mary McCarty serveix de pretext per a explicar la ruptura amb el realisme. En aquests dos darrers temes s evident que jo em sento ms implicat i per tant assumeixo un protagonisme que no tenia en altres parts del llibre. En el cas de l'Octavio Paz, tampoc pretenia un protagonisme, sin que estava plantejat com un homenatge a l'via, que va ser foragitada per la part espanyola de la meva famlia i per aix vaig incloure el seu retrat a la solapa del llibre. Per, s clar que la figura de l'Octavio Paz es menja l'via, la meva mare i tots el Daz de Cosso. Per crec que s, que finalment, el llibre pot tenir diverses unitats, una d'elles s la de desvetllar a travs de diversos personatges una part de mi mateix. Jo tinc ms papers escrits, la major part d'ells esborranys. Un d'ells, del queja n'he publicat una part i que algun dia caldr publicar ms extensament, s el retrat de Gabriel Ferrater, una de les figures centrals de
39
ENTREVISTA .
la meva generaci. Ja durant la preparaci del llibre vaig estar pensant en incloure a Gabriel Ferrater, per aix s que no m'encaixava, perqu Ferrater forma part del que en podria dir l'autobiografia directa, i aquesta autobiografia forma part del nucli inicial del que jo sortia, que era la revista Laye, en el qual hi havia en Carles Barrai, en Gil de Biedma, l'altre Ferrater, en Sacristn, Goytisolo, i tot una srie de personatges, i m'adonava que si posava a Gabriel Ferrater en el llibre, en certa manera desorganitzava el llibre. No s si far o no aquesta segona part, o un llibre independent sobre la gent ms amiga, per ficats en aquest llibre desorganitzaven el conjunt. Per tant el text sobre Ferrater, ja sense acabar-lo d'escriure, ja va ser voluntriament excls malgrat que tenia i tinc bastants materials redactats. El cas de Gimferrer s diferent perqu ja no s de la meva generaci, ni ha viscut intensament els problemes literriopoltics de la meva generaci, ni la dels anteriors i s el contrapunt al llibre. El secret, b, secret declarat d'aquest text, ve a ra del seu discurs d'ingrs a la Real Acadmia. All rodejat de tots els grans personatges i les grans patums, que ho sn i que en el moment en qu arriben a ser-ho ja hi ha un personatge que es prepara per a substituir-los, aix dna peu a fer un contrapunt irnic. Jo vinc a dir que, efectivament, tots aquests sn uns grans personatges als que he estimat molt i he tingut molta relaci, per mentrestant sorgeixen a molts anys de distncia altres personatges que els substituiran, com tamb sorgeix un adolescent Castellet que em substituir a mi mateix. s evident, doncs, que aquest captol est tractat d'una manera diferent a la resta del llibre i que em serveix per a desmitificar, amb aquest contrapunt irnic, la srie de patums que han sortit retratades al conjunt del llibre.
40
MILITNCIA I ESCEPTICISME Hi ha una constant en tu que s l'autosatisfacci per definir-te com a escptic, en Pla et diu jo sc un escptic i vost s un dogmtic de l'escepticisme. Aix lliga poc, amb antifranquisme, militncia, polititzaci, risc per apostar per les avantguardes literries, que tamb s una constant de la teva vida i que significa apostar permanentment per opcions de risc. Com casa aquesta actitud amb la defensa d'un escepticisme quasi de bandera. S, jo crec que l'escepticisme, que s una constant de la meva vida, no es pot deslligar dels cicles biolgics i intellectuals i poltics en els quals t'has trobat immergit. s a dir, fins i tot per justificar la prpia personalitat davant del franquisme, en la lluita antifranquista i en el moment en qu et dediques ms o menys a una actuaci per petita que sigui t'has de definir, per, precisament, s aquest escepticisme que a mi em permet all que en Joan de Sagarra m'atribueix de qu: En Castellet sempre s'apunta al darrer taxi que passa. Vull dir amb aix que aquest escepticisme em fa que quan m'adono que m'he equivocat no em passa res, no tinc un transvasament per modificar les meves idees. Per tant, aquest escepticisme s real fins i tot davant dels fets poltics i dels literaris. Perqu hi havia molta gent que esperava que jo jugaria un paper poltic en la transici. Si ms no ha quedat clar que no el vaig jugar. Per qu? doncs, perqu una vegada arribada l'hora de la veritat, malgrat les coses que em van oferir, vaig considerar que havia complert la meva etapa poltica fent antifranquisme i que ara no podia entrar en una cosa en la que jo personalment no m'hi veia. M's una mica difcil d'explicar, per s s veritat que jo mai vaig tenir la vocaci poltica, tot hi havent fet coses poltiques durant el franquisme.
L'OPINI SOCIALISTA
Tu has reivindicat en algun moment motivacions d'ordre tic per a la teva actuaci. Seria aquest motiu tic un contrapunt al teu escepticisme? Aquest s un problema central, per dirho aix, de la meva personalitat. Perqu quan no tens creences, religioses vull dir, quan no ests convenut polticament que la revoluci pugui ser el que ha de ser, tal com s viu avui en dia, etc., noms queda un punt, que s la relaci amb els altres. Aleshores, aquesta relaci, que s un dels temes que surt ms en el meu llibre, s'ha de fer sobre uns compromisos. I els compromisos amb les altres persones noms tenen sentit si sn uns compromisos tics. Per tant seria la part en la qual l'escepticisme falla per dir-ho aix. L'escepticisme t dues possibilitats, o deixar-lo seguir com a lnia de fons o sucidar-te. Aquesta s la lgica. Si no creus en res, doncs, el que has de fer s plegar. Llavors per a mi ha estat molt important el fet de l'amistat, i el tracte amb l'altra gent. I aix s'ha fundat sobre el que en podrem dir un pacte tic, que no sempre segurament pots complir i portar estrictament. Entr el joc de l'escepticisme a punt d'arribar a l'abisme i l'tica una mica escptica per utilitria del tracte amb les persones, s on es juga la part fosca de la meva personalitat. Des del moment que es pot explicar tampoc deu ser tan fosca, per s que hi ha algun moment que no saps ben b on ets. Malgrat tot aix has estat considerat en una llarga etapa de la teva vida com a comunista o si ms no company de viatge, tamb has estat considerat a la boca de molta gent com a possible Conseller de Cultura en l'etapa ja democrtica, s a dir, que malgrat el teu escepticisme hi ha una clara dimensi poltica en la teva activitat. Comunista no ho he estat mai, per s company de viatge d'una manera clars-
sima. I he fet moltes coses en aquest terreny. He collaborat amb els comunistes, especialment en l'etapa en qu els comunistes portaven una mena de contrallanca antifranquista. Desprs, en una segona part, la gent es pensava que jugaria un paper poltic que no he jugat. Se m'han ofert coses, des de ser director general de Cultura en el govern Tarradellas, fins anar a dues candidatures del senat pel Partit Socialista i ser diputat al Parlament de Catalunya, per sempre he dit que no. Una cosa van ser les actuacions per motivacions ms o menys tiques durant el franquisme, on accepto ser company de viatge per no noms dels comunistes ja que en realitat era company de viatge de molts d'altres. Vaig ser-ho evidentment dels comunistes, per com que no era de cap partit, vaig poder collaborar tamb amb molta altra gent i altres coses que no portaven els comunistes. En canvi, en el principi de la transici, malgrat l'amistat amb molta gent poltica, el rebuig sistemtic de qualsevol possibilitat de crrec poltic ha estat constant. Aix s clarssim, perqu en totes les ofertes que se m'han fet, des de la primera que va ser la del president Tarradellas he anat dient que no.
LA GENERACI DE LAYE Ha quedat ms o menys dit que penses fer un nou llibre sobre la teva generaci, la generaci de Laye. No l'has fet perqu sn records massa prxims o massa vius i no t'atreveixes encara o realment l'estos fent? Veurs, en primer lloc el primer llibre s encara massa recent i sobretot m'ha impactat molt la lectura que se n'ha fet. Aix no em dna la llibertat de seguir fent peces soltes, en certa manera, i veure qu resulta desprs. Aix m'ha fomut fora, perqu com que jo ja tinc papers escrits sobre alguns personatges i, especialment, el cas que ja he dit de Gabriel Ferrater, no s ara com
41
ENTREVISTA
engiponar aix en forma de llibre, perqu segueixo pensant en aquests personatges, en ells mateixos i en funci de mi. Llavors fer una repetici mecnica de Els escenaris de la memria tampoc m'agradaria. Aleshores resulta que en aquests moments estic paralitzat i aquesta s la veritat. Tot i que naturalment se'm van ocorrent idees sobre aquests personatges de la meva generaci, s a dir aquells que he tractat molt personalment i que sn ms joves que els del llibre fet, i menys coneguts internacionalment. La idea de fer el llibre em persegueix per de moment encara no s com fer-lo. Un aspecte curis del grup Laye s que s un conglomerat d'intellectuals de Barcelona en el que s'hi barregen escriptors en llengua catalana i castellana de forma indiscriminada. No creus que en l'actualitat, les comunitats lingstiques d'escriptors no viuen d'una manera molt ms separada que en el vostre cas. Crec que la circumstncia de Laye, com sol passar en totes aquestes coses, s absolutament irrepetible. All el que predominava era la llengua castellana. Per raons histriques, per raons d'origen d'alguns dels seus membres i all va donar una confluncia de gent, sobretot en els ms literaris, de gran personalitat. Gent com en Gil de Biedrna, i no cal dir el Ferrater, que sn dos capdavanters, en poesia castellana i poesia catalana, que encara que es barallaven molt, en teories literries eren molt semblants. Si darrera d'aquests hi trobes en Carles Barrai, els Goytisolo, evidentment et trobes amb el germen del que ha estat una generaci a la literatura espanyola fondamentalment, per amb aquestes derivacions tamb cap a la li-, teratura catalana, sobretot amb la figura tan important com ha estat la de Gabriel Ferrater. Per si et situes a l'any cinquanta, que als principis de Laye cap de nosaltres es plantejava cap d'aquestes coses. Noms a travs de l'amistat, un vincle tan important
per a mi, es va anar desenvolupant una continuaci de Laye a travs d'altres coses, com va poder ser el comit de lectura de SeixBarral. Per no s fins els finals dels anys cinquanta, que es proposa de refer l'antologia de poetes de Laye que era en principi l'antologia de poetes catalans que escrivien en castell, enfront dels poetes castellans de Madrid. Antologia que desprs amb un cop de tim que cadasc l'interpreta com vol, en Barrai s'atribueix la paternitat, jo no me l'atribueixo per s igual perqu jo la vaig fer, acaba sent l'antologia de la postguerra espanyola, amb exiliats i tot, per una antologia pensada pel grup de Laye. Tot aix t una repercusi posterior perqu un cop publicada aquesta antologia s quan en Max Cahner als comenaments d'Edicions 62 em proposa de fer una antologia similar per la poesia catalana. Jo, en principi no m'hi atreveixo per desprs amb la collaboraci d'en Joaquim Molas fem l'antologia de la poesia catalana. Per tant, tot s com una continutat, encara que siguin coses diferents. Desprs s'enllaa amb el perode del dilogo entre literatures catalana-castellana entre Barcelona i Madrid. Dileg que finalment crec que en l'actualitat democrtica ha de quedar en mans dels poltics. En un dels darrers colloquis entre intellectuals que es va muntar a Sitges, jo vaig dir que havia arribat el moment en qu els intellectuals deixssim el relleu absolut als poltics en aquestes qestions, nosaltres podem seguir opinant i prou. Aix, doncs, que tota la meva vida he estat partint de la literatura castellana, per recolzant la catalana i fent sempre tasques de pont i de dileg mirant d'entendre dues comunitats lingstiques. Amb aix torno a la cosa inicial de Laye que crec que aquest tipus de qestions de les dues comunitats no es plantejava, en aquell moment. En definitiva all hi confluen escriptors castellans. Jo vaig comenar a escriure catal posteriorment. Gabriel Ferrater encara no havia escrit la seva poesia o si l'havia escrita enca-
42
L'OPINI SOCIALISTA
ra no l'havia publicada. La situaci de Laye s, doncs, irrepetible i forma part de la histria de les circumstncies dels moments durs de la dictadura. Sobre la situaci actual jo ho veig d'una forma un tant circumstancial. En el primer govern de la Generalitat hi ha una poltica cultural molt clara i molt dura. Al mateix temps hi ha la reivindicaci dels escriptors en llengua catalana de no ser aliniats amb els escriptors de llengua castellana. Jo mai he interpretat que els catalans que escriuen en castell i viuen aqu, tant els de la meva generaci com de posteriors com per exemple el Manolo Vzquez Montalbn i d'altres que ja no sn de la meva generaci, mai he pogut deixar de considerar-los catalans, entre d'altres coses perqu bona part del que ells escriuen s sobre Catalunya amb unes vivncies catalanes. No ho sn de llengua per si ho sn de societat. Aix val tant per Manolo Vzquez com per l'Eduardo Mendoza que s ms jove. B, aix ho he dit repetidament perqu hi crec, al marge de l'expressi d'una llengua. I aqu, hi ha una querella antiga. El doctor Rubi sempre havia pensat en la unitat dels escriptors catalans escriguessin o no en catal o b castell, per desprs n'hi ha d'altres, com en Joaquim Molas, que no hi creu. Que creu en una separaci o divisi pels factors de llengua. Aix s clar, t una soluci que s en contes de parlar de literatura, parlar de cultura. Llavors s clar que sn indestriables els que escriuen en castell per que sn catalans, dins el conjunt de la cultura catalana. Jo no puc prescindir de qu el senyor Vzquez Montalbn escriu sobre Barcelona constantment, i que el seu punt de vista s tan respectable i vlid com el del que escriu sobre Barcelona en catal. Aqu com que la cosa s complicada podrem derivar fins a l'infinit. Simplement jo ho veig d'aquesta manera, que com a cultura s indestriable i com a literatura segurament uns passaran a la literatura catalana i altres a la castellana per una pura distinci lingstica.
L'ACTIVITAT EDITORIAL DES DE 1962 Es curis que amb aquests orgens fossis triat com a director literari l'any 1962, d'Edicions 62, on portes ms de 25 anys de la teva vida exercint la teva experincia professional. B aix no s si forma part de les genialitats o els errors d'en Max Cahner, que s qui m'ho va venir a proposar. El que s evident s que ha condicionat bastant el que jo hagi viscut molt intensament el mn catal, per en aquell moment tampoc era per a mi cap conflicte. En definitiva ja m'havia format professionalment a Seix-Barral, per tant coneixia l'ofici de la direcci literria, de l'assessorament literari, tamb havia conegut a travs d'aquesta experincia als editors estrangers i per tant podia dirigir una editorial catalana o una de castellana. Per la proposta d'en Max vaig dirigir-ne una de catalana, aquest s el fet. En aquesta etapa i sobretot a la primera poca, Edicions 62, va incorporar en catal autors vanguardistes tant en la literatura contempornia com en autors d'assaig. B, potser l'assaig ha caigut en crisi al conjunt del mn editorial, per en quant al mn literari creus que segueixes fent la funci de punta de llana com en un principi o t'has quedat ancorat en autors d'aquells moments. B, crec que el concepte de vanguarda ha canviat bastant. Crec que ms que variguardes prpiament el que publicvem als inicis foren els autors del moment i destacaven molt perqu prcticament no existia ning ms publicant. El que ha passat posteriorment s que hi ha hagut sortosament una proliferaci d'editorials que s'han dedicat noms a aix. Aleshores, aquestes editorials que noms s'han dedicat a aix sembla que noms ells siguin la punta de llana,
43
ENTREVISTA .
per nosaltres seguim publicant aquests tipus d'autors i a ms en seguirem publicant. El moment d'afermament econmic d'Edicions 62 permet de fer ms noves aventures. El que passa s que 62 t 30 colleccions i tot aix queda una mica dilut. Al publicar per exemple molts llibres d'histria o de sociologia o del que sigui, dna la sensaci que 62 est ms inclinada cap aix. L'haver publicat molts llibres illustrats, o la histria de Catalunya del Pierre Vilar, o l'obra grfica d'Edmond Valls, dna la sensaci que 62 ha quedat volcada en aquesta direcci. No s aix, tinc una llista de llibres rigorosament contemporanis publicats que han quedat una mica diluts per la nostra producci global, enfront d'altres editorials que s'han dedicat exclusivament a autors ms contemporanis. Parlo essencialment en el terreny del catal i a Catalunya, perqu si anssim a mirar la producci global espanyola encara hi ha editorials ms potents que han fet exclusivament aquesta aproximaci noms al modern. Per desprs resulta que seguim publicant autors rabiosament contemporanis, en la mateixa lnia que a principis dels seixanta publicvem els autors europeus del moment. Fins i tot tenim previst un refermament de colleccions sobre les noves narratives. Per tenim una personalitat a la que volem ser fidels i aquesta personalitat s que 62 s'ha de mantenir dins la lnia de la qualitat. Encara que no voldria que ho impliqus, no deixa d'implicar, aquest criteri, una certa crtica sobre alguns llibres pretesament moderns que en realitat de moderns no en tenen res. Aleshores puc afirmar que la voluntat de mantenir la lnia de la dcada dels seixanta, abans de la crisi, per dir-ho aix, segueix viva. Quan parles de crisi et refereixes a la crisi econmica de l'editorial a finals d'aquella dcada, no? Valdria la pena explicar algun dia aquella crisi.
44
S, algun dia s'haur d'explicar. No s difcil d'explicar i la distncia en el temps fa que personatges que van sortir molt tocats, d'aquella histria com el cas d'en Max Canner, a mi m'agradaria que l'expliqus ell perqu finalment sembla que hagi quedat com el dolent de la comdia, quan sembla que el seu mrit com editor va ser molt important. I, precisament, perqu va ser important haig d'afegir que la cosa se'n va anar en orris. S'hauria d'explicar perqu forma part de la petita histria, en el mn de l'edici per s ms que aquest mn, s tamb una histria social i d'idees poltiques, que en certa manera s illustrativa d'un moment.
LA POLTICA CULTURAL Parlant d'aquest personatge, va ser desprs el primer conseller de Cultura de l'etapa de Pujol. Suposo que tu discrepaves de la seva poltica al marge de les discrepncies que hagussiu tingut en el camp editorial. No s clar. Jo vaig discrepar pblicament de la poltica cultural d'en Max i fins i tot vaig publicar un llibret sobre el debat de la cultura catalana que estava bastant centrat sobre la poltica cultural d'aquell moment. El que passa s que com que acabada l'etapa Max va semblar que hi havia una renovaci dins de la poltica de Convergncia amb en Rigol, vam ajudar i assessorar al nou conseller en el Consell Assessor d'en Rigol. Aix per va durar tant poc que desprs en les segents etapes jo ja no s quina s la poltica cultural de Convergncia si s que existeix i, amb el temps et canses d'intervenir i sobretot t'avorreixes. Jo vaig estar molt combatiu amb en Max i crec que s en certa manera la millor mostra de respecte que vaig tenir per ell, perqu desprs tot s'ha anat diluint de tal manera que avui dia un ja no sap ni per on punxar. Alesho-
L'OPINI SOCIALISTA
res crec que en contes de buscar per on punxar a Convergncia s'han de fer coses ms serioses. Quina sera la poltica cultural adequada en aquest moment al teu parer. Crec que ha canviat la situaci de la cultura catalana. Si al comenament es van marcar unes lnies mestres de poltica cultural i van quedar marcades des del primer govern d'en Cahner, potser si aquestes lnies generals haguessin estat unes altres, la poltica cultural catalana hauria estat diferent. El que tamb penso s que una vegada marcada una poltica cultural i seguint el mateix partit en el poder, ms o menys i amb evolucions inevitables, es va vivint la mateixa poltica, que si no hi estava d'acord aleshores tampoc hi puc estar ara. Per em sembla que l'evoluci de la societat ha fet que en lnies de poltica cultural cada vegada vagin perdent ms pes i es vagin diluint i que tota una part que no s la que en podrem dir institucional, pel que fa a l'ensenyament si s una tasca institucional, sin la que en podrem dir la que afecta a la creaci, aquesta cada vegada ha d'anar sent absorbida per la societat, aix que en diem la societat civil. I em sembla que estem entrant ms en aquesta altra etapa, en la qual hi ha una disfunci bastant clara del que seria una poltica cultural. s evident que segueixo pensant que poltica cultural s mitja dotzena de lnies mestres per que aquestes desprs han de ser, respecte a la creaci cultural, protagonitzades pels creatius individuals i no per l'instituci. Equivocades o no unes lnies de subvencions, i que tothom esperava que la Generalitat hauria de fer-ho tot i el desencs, el desencant de qu no noms no ho feia tot sin que feia poques coses i moltes d'elles podien ser equivocades, s'est passant a un moment ms interessant en el que cadasc s'est buscant els recursos per un mateix. Aleshores no em preguntis ara que s'hauria de fer per
qu no ho s. Per crec que s'hauria de seguir o que jo seguiria una lnia d'un recolzament molt fort de tota aquella gent, persones o grups, que han demostrat tenir una qualitat. A mi em sembla que aix s el que cal potenciar ara. I als que no han demostrat aquesta qualitat, la poltica de repartidora que durant molt de temps ha tingut la Generalitat, ja no t sentit. Per tant, crec que recolzaria molt les manifestacions ms clarament creadores. Ja ha passat un temps i s'han aclarat moltes coses, i no es pot seguir fent una poltica de subvencions, de repartidora. Qu en penses d'un personatge com Jorge Semprn com a ministre de Cultura. Podria ser un altre retrat de la teva generaci? Si ho podria ser, perqu no. Ja ho vaig esbossar en un articlet publicat recentment a La Vanguardia i m'hagus divertit molt tenir ms espai perqu parlava de les aparicions i les desaparicions del Semprn quan feia de Federico Snchez. B, a mi em sembla que veurem qu dna de si, ms aviat la seva actuaci com que no crec que avui tingui idees dirigistes crec que pot ser bastant innovadora dins el panorama cultural. El que no sabem es quant pot tardar o quant pot costar arribar al coneixement ms o menys profund del mecanisme de funcionament de la cultura espanyola, que per descontat no pot tenir el nivell que hauria de tenir. Ara jo ho veig com una cosa que pot obrir ms camins que no pas tancar-los. Per la seva actitud actual, no s el Federico Snchez de fa molts anys, per s massa d'hora per fer-ne un diagnstic. S, per, el fet que un escriptor, encara que sempre molt militant, passi directament a ocupar un crrec poltic, com ho veus? Mira, quan arriba a fer poltica no s hereu de les coses anteriors que s'hagin fet
45
ENTREVISTA .
en poltica cultural i aix l'hi ha de donar una llibertat i una amplitud de mires, perqu en definitiva ell ve de Frana, del mn literari, del mn de les coproduccions einematogrfiques... que necessriament ha de portar aires nous. s la incorporaci d'un europeu que ha viscut molt abans les coses que ha de viure Espanya. Des de l'etapa dels anys cinquanta i seixanta quan entra en la seva disidencia i quan s expulsat del partit, s a dir, que fa vint-i-tants anys que va
vivint per lliure en el mn cultural en el sentit ms ampli, que s anar d'un cant a l'altre, conixer gent, escriure llibres incls en francs, fer pellcules... s per tant la incorporaci d'un element d'un estat d'esperit nou que pot trencar, s'ha de veure si s aix, per crec que pot trencar els esquemes envellits d'una Espanya, que malgrat la modernitzaci que ha sofert aquests darrers anys, arrossega grans lacres del perode franquista.
46
Collaboracions
Un projecte socialista: desenvolupament, llibertats i federalisme

Raimon Obiols
Un gran periodista francs, Claude Julien, en una conversa que vam tenir fa poc, va fer una reflexi que em va impressionar molt. En un dels seus ltims treballs d'investigaci va estar fullejant la premsa del seu pas corresponent a l'any 1939, i va experimentar una sorpresa extraordinria en constatar que el debat poltic, i el seu reflex en els mitjans de comunicaci escrita d'aquell perode, gaireb no tenien res a veure amb el que succea en realitat en aquelles hores dramtiques de Frana, a les portes de la n Guerra Mundial. Claude Julien es preguntava com era possible que els poltics estiguessin parlant de coses que gaireb no tenien res a veure amb el que s'esdevenia a la realitat, i com era possible que, en l'exercici honest i responsable de la seva professi, els periodistes reflectissin aquell panorama enormement lluny entre la realitat profunda de les coses i l'aparena de l'actualitat a la conjuntura poltica. El que succeeix a la realitat t molt a veure amb el que succeeix en aparena, per no s el mateix. La meva intervenci anir en el sentit de mirar de penetrar en el panorama poltic espanyol d'aquest moment. Aquesta reflexi no s personal, ni individual; s una reflexi que el socialisme catal ha fet i est fent sobre la situaci poltica d'Espanya. He fixat tres temes que recull el ttol de la conferncia: Un projecte socialista: desenvolupament, llibertats i federalisme.
N. de la R. Aquest article s la transcripci de la conferncia pronunciada per Raimon Obiols al Club Siglo XXI de Madrid el 20 d'octubre de 1988. 49
COLLABORACIONS
DESENVOLUPAMENT
Cal rescatar l'expressi desenvolupament. La meva generaci va passar moltes hores combatent el que anomenvem el desarrollismo, del ministre Laureano Lpez Rod. Per, en canvi, seria absurd que, ara, abandonssim una expressi que pot ser enormement til per enfocar el diagnstic del que succeeix a Espanya, del que s'ha de fer a Espanya, i defineix ms que la paraula modernitzaci, que s fora equvoca el que pot ser un sistema poltic en la perspectiva dels propers anys i en la lnia del segle XXI. El desenvolupament apareix com una connotaci especfica d'un projecte progressista d'un govern orientat no noms cap a l'objectiu prioritari de la creaci de riquesa, sin tamb cap al de la distribuci de la renda d'una manera ms igualitria i cap a la modernitzaci social, poltica i econmica en els seus distints vessants: nivell educatiu, creixent capacitat cientfica i tecnolgica, gesti dels aspectes de qualitat de vida i medi ambient, i potenciaci de les formes de participaci democrtica i d'autogovern. Ms enll dels xits o dels fracassos conjunturais, el que es valorar de l'experincia del govern socialista a Espanya ser la seva capacitat per transformar la societat i l'economia espanyola en la consecuci d'aquests objectius. La perspectiva segons la qual es jutjar la seva poltica ser la de la seva capacitat per fer possible aquest desenvolupament econmic, social, cultural i educatiu. Aquesta ha de ser la perspectiva estratgica dels socialistes al govern. Des d'aquest punt de vista, la gesti del govern socialista des de 1982 s positiva. S'ha cobert una etapa important i cal fer un esfor d'explicitaci d'objectius per aconseguir un consens social renovat pels propers anys. De fet, des de 1986 som en una nova etapa caracteritzada per l'entrada a la Comunitat Econmica Europea, la superaci del perode ms difcil de l'ajust i de la reconversi econmica i l'inici d'una fase expansiva en la qual l'economia espanyola est creixent clarament per sobre de la mitjana dels altres pasos europeus, al revs del que succea al perode anterior. Al decenni 1976-1985, la taxa mitjana anual de variaci del PIB va ser de 1*1,29% a Espanya pel 2,21% a la CEE; en tots i cadascun dels anys d'aquest perode, llevat de tres, la taxa de variaci del PIB espanyol va ser inferior a la mitjana de la CEE. Al trienni 1986-1988 la situaci s'ha invertit: el PIB espanyol ha crescut a una taxa mitjana anual del 4,56% pel 2,60% de la CEE. S'ha superat encertadament un perode d'ajust absolutament necessari. Durant aquest perode el govern socialista ha estat capa d'establir clarament els seus objectius i ha pogut assolir-los perqu, malgrat els esforos i els sacrificis que el procs d'ajust demanava, ha disposat d'un ampli consens per poder tirar endavant la seva poltica. Hem entrat en una nova etapa ms favorable i aix exigeix un esfor de renovaci d'objectius i de consens. Un partit poltic i aix s aplicable al partit socialista i potser encara ms a tots els altres, que no s capa d'ex50
L'OPINI SOCIALISTA
plicar en pocs minuts el que pretn, s un partit poltic en declivi. Un partit necessita un relat molt breu i precs. Aquest-relat el tenia el PSOE molt clarament l'any 1982. La meva aportaci, avui, va orientada a contribuir a la reconstrucci d'un discurs tan simple, tan concret i, en aquell moment, tan summament mobilitzador com el projecte socialista l'any 1982. Els objectius d'aquest projecte s'han complert en bona mesura amb la consolidaci de la vida democrtica a Espanya, amb la culminaci del procs estatutari i del mapa autonmic, amb l'ajust econmic i amb la integraci a la Comunitat Europea. Per en aquesta nova etapa cal reconstruir un esquema narratiu exactament igual de simple i concs. Aix s necessari no noms per al partit socialista, sin per a una possible majoria de consens reformador en un context pluralista que ultrapassi el marc dels partits. s absolutament legtim que un partit, en aquest cas el socialista, tingui la justa aspiraci de representar aquest ampli consens reformador actiu i permanent. Les tasques a acomplir no corresponen noms a un govern o a una majoria electoral. Sn tasques ms mplies, ms collectives al conjunt d'Espanya. Parlo de consens reformador no per aixoplugar el partit socialista, sin per impulsar i orientar en un moment donat aquest partit i aquest govern. El mats s important: el perfeccionament de les reformes d'aquest pas amb la perspectiva de la integraci a Europa exigeix com a condici indispensable un circuit plural. Resultaria paradoxal que els suports i les confiances que es van dipositar en el govern socialista en un perode de crisi, en circumstncies difcils, i que van permetre en molt bona mesura assolir els xits econmics que s'han assolit, es debilitessin precisament quan els factors externs sn favorables i tot fa creure que s possible fer un gran salt endavant cap a la modernitzaci de l'economia espanyola i cap a una societat de benestar. Segons les ltimes enquestes publicades en els mitjans de comunicaci escrita, som en un moment de desconcert i desorientaci pel que fa a les grans opcions i als valors a la nostra societat. Espanya t una percepci de si mateixa que no coincideix amb els seus valors majoritaris: una societat progressista, solidria, equiparable als grans paradigmes del socialisme europeu, amb un Estat que garanteixi la prestaci d'importants serveis socials de cara a la protecci de la igualtat dels ciutadans, que participi en la marxa de l'economia. La percepci que t un sector majoritari de la poblaci de la situaci de la prpia societat s radicalment antagnica en relaci al que opina que pensen els altres: una societat individualista, insolidria, molt marcada per l'anhel de diners, de la promoci, de la drecera com a filosofia. Qu succeeix quan en una societat existeix aquesta enorme diferncia entre el que resulta objectivament i estadsticament cert, els valors predominants de la prpia societat, i el que apareix tamb d'una manera no menys certa, la percepci que aquests propis sectors de la societat tenen dels seus congneres, del conjunt d'aquests ciutadans, del conjunt de la societat? Hi ha una crisi enorme de perplexitat i desorientaci, atribuble en bona
51
COLLABORACIONS
mesura a la inexistncia d'una formulaci precisa d'aquest consens reformador que impulsi les tasques de la nostra societat i del nostre sistema poltic per als propers anys. Tot aix tamb s atribuble a les distorsions i, en general, a la pobresa de la cultura poltica d'aquest pas. En conseqncia, la missi ineludible i urgent s fer un gran esfor en el sistema de partits a Espanya per garantir que el nivell de dileg poltic, de la cultura poltica, de fixaci de valors i idees, permeti reconstruir aquesta situaci distorsionada que reflecteixen de manera molt illustrativa les darreres enquestes. En realitat, aquesta possibilitat de consens reformador entorn d'algunes idees que poden ser compartides mpliament, existeix a Espanya, ms all dels avatars de les circumstncies poltiques del moment entre alguns partits. No es tracta d'idees utpiques, retriques. Sn idees realitzables i que a ms tenen un enorme atractiu, sobretot pels qui participem en el joc de la poltica i per a tots els qui participen en la vida social i no tenen la memria curta, i recorden la histria recent, la menys recent i la ms remota d'aquest pas. Aquest nou consens renovador pot forjar-se al voltat d'algunes idees bsiques: I. L'afirmaci del paper de l'Estat i dels poders pblics. Aix exigeix l'aparici, en un marc de pluralitat, d'un nou sentit de l'Estat superador d'un estatalisme en decadncia. He parlat de la possibilitat d'arribar a la societat del benestar i no de l'Estat del benestar, ja que no podem perdre de vista el carcter instrumental de l'Estat ni considerar que un protagonisme ms gran d'aquest i dels poders pblics siguin en si mateixos un valor positiu. Crec que a Espanya s necessari l'establiment d'un nou sentit d'Estat sobre pautes de cultura poltica democrtica, enfrontat, tal com he dit abans, a un estatalisme en decadncia. Hi ha reflexos estatalistes al nostre sistema poltic, a la nostra societat i al nostre Estat, encara que estiguin en declivi o en retrocs. Es tracta de fer un Estat millor, no ms ni menys Estat. Des de la perspectiva del socialisme, contestar sistemticament al plantejament neoliberal conservador menys Estat i ms mercat dient ms Estat i menys mercat, s erroni. El pensament poltic reformista, englobant aqu la cultura socialista democrtica i la liberal progressista, pot coincidir en un plantejament: millor Estat. Aix exigeix, a l'Espanya de 1988 un nou sentit d'Estat, o un sentit d'Estat renovat. Ho veig i ho plantejo des de la perspectiva d'home pblic catal que t, en la seva cultura poltica i en la seva trajectria, un reflex antiestatalista i que no se n'acomplexa aquest reflex s'ha justificat en el passat ms mpliament a Espanya, sobretot des de Catalunya i altres punts, i que ha continuat en un reflex d'enfrontament a un estatalisme inercial; que planteja la qesti de l'Estat d'una manera molt laica, molt instrumentada, molt operativa; que sospita de les raons d'Estat perqu sap b que darrera la invocaci d'aquestes raons poden amagar-se raons de sector, i fins i tot raons privades.
52
L'OPINI SOCIALISTA
Les niques raons d'Estat legtimes sn les raons de l'Estat democrtic i que, per tant, coincideix amb l'Estat al qual es troba la gent en realitat. A partir d'aqu, s necessria i possible una recuperaci plural d'un sentit d'Estat a Espanya, passant per la soluci d'alguns reptes bsics que concentren aquesta orientaci d'un possible consens democrtic reformador a Es'panya; un consens estable en el model poltic actual, que s el model de l'Estat de les autonomies, amb la convicci que o b s'estableix a curt o mitj termini un consens estable sobre aquest model i el seu funcionament, o ser molt difcil que aquest sentit d'Estat renovat pugui establir-se amb fora i potncia democrtica; en segon lloc, la reformulaci dels mecanismes propis de l'Estat en el seu aspecte social, el que a Espanya t el carcter de creaci de l'Estat del benestar; en tercer lloc, la formulaci d'una poltica plural, consensuada i d'integraci en el procs de la construcci poltica d'Europa. II. Un consens reformador ha de basar-se en un segon punt no menys important: la conscincia que s'ha de teixir aquest pas; s'ha de treballar, no per la via de la drecera, de l'espectacularitzaci, de la dramatitzaci retrica de la vida poltica i social, sin en una tasca permanent, tena, constant, d'omplir de contingut democrtic els mecanismes del nostre sistema poltic, impulsant els canals adequats de dileg poltic i social. Aquests canals noms seran efectius en un marc general de renovaci de cultures poltiques i sindicals. Una de les coses negatives del pas en aquest moment s la confusi existent sobre la representativitat dels portaveus. Hi ha qui parla en nom de Catalunya, hi ha qui parla en nom del mn empresarial, hi ha qui parla en nom de la classe treballadora, per del que es tracta s de saber fins a quin punt hi ha uns canals madurs de representativitat dels portaveus. Exposant clarament aquests temes podrem avanar en la consolidaci d'una democrcia consistent. No hem de dissimular el fet que a aquest pas hi ha una crisi del sistema de partits, tal i com van ser concebuts en els moments de la transici i en els primers anys de la democrcia, de tan perills com ens semblava per a la prpia estabilitat de la democrcia. Ha existit i existeix encara una crisi molt important que cal afrontar de manera no hipcrita, assenyalant que existeix aquest problema i que s greu. Conseqncia d'aix s l'enorme precarietat del debat poltic que permet tota mena de distorsions de la poltica, la conversi de l'ancdota en categoria, de premi pel qui la diu ms grossa, etc. En el terreny de les organitzacions socials, empresarials, professionals i sindicals tamb hi ha una gran precarietat que es pot reflectir estadsticament comparant la taxa de sindicalitzaci d'aquest pas amb la d'altres pasos d'Europa. S'ha d'impulsar un procs a travs del qual es vagin teixint aquests canals de representaci i dileg poltic i social. Qu passa si aix no s'aconsegueix? Al meu entendre, i d'una manera molt clara, els problemes poltics i socials poden quedar-se en processos de radicalitzaci o d'incomunicaci absoluta53
COLLABORACIONS
ment gratuts, i que a ms es podrien evitar sobre la base de l'esfor collectiu en el marc del consens reformador del pas per consolidar canals adequats de representaci i dileg poltic i social. Finalment, com a gran esquema vertebrador d'aquest paradigma reformador, es precs el reconeixement de la prioritat del creixement econmic, per en un marc ms ample de modernitzaci i de reforma de les estructures productives; de preocupaci collectiva per evitar els riscs que un procs de creixement econmic a Espanya pogus anar cap al dualisme social; s a dir, reformar els aspectes solidaris del creixement i desenvolupar els mecanismes de l'Estat del benestar o Estat social. Tot aix en un marc de llibertats.
LLIBERTATS
Nosaltres, els socialistes catalans, partim de la consideraci que el socialisme s la cultura poltica de les llibertats i l'autogovern, en darrera instncia, el que va expressar el PSOE l'any 1977 amb l'eslgan El socialisme s llibertat. Socialisme s llibertat individual i defensa radical dels drets humans. Precisament per aix volem un Estat democrtic protector d'aquests drets humans que pugui fer front a qualsevol agressi, fins i tot del mateix Estat o de grups socials que poden utilitzar la fora o una situaci de privilegi contra les llibertats individuals o collectives. Aquesta situaci de privilegi pot venir donada pel poder econmic, per tamb per la tendncia a la concentraci dels sabers i de la informaci. O tamb per l'abs d'ubicacions estratgiques de sectors amb interessos corporatius. s tamb la preocupaci genuna per l'ampliaci constant del camp de la igualtat i dels drets, amb la finalitat de preservar la llibertat de l'individu. No dic res nou. Crec sincerament en el vell missatge del socialisme democrtic europeu, en la recuperaci de la mxima de Beveridge a l'inici de l'Estat del benestar: Freedom from Wants (llibertat enfront de les necessitats); s a dir, igualtat en la cobertura d'unes necessitats bsiques, perqu noms aquesta igualtat fa els homes igualment lliures. El laborista angls Tony Crosland deia que el socialisme s la conquesta de la igualtat i la protecci de la llibertat, en la conscincia que mentre no siguem verdaderament iguals no serem verdaderament lliures. Aquest comproms amb la llibertat t una dimensi collectiva: quan parlo del socialisme com a cultura poltica de l'autogovern, em refereixo a l'autogovern individual, per tamb al de les comunitats que configuren Espanya, a l'autogovern dels espanyols i els europeus. I amb aix entrem de ple en el que al meu entendre constitueix l'essncia mateixa de la poltica en un sistema democrtic. La poltica no s altra cosa que el comproms i la mediaci entre interessos socials no necessriament
54
L'OPINI SOCIALISTA
coincidents. Els problemes collectius que t plantejats la societat en el terreny de l'economia, de l'educaci, de l'urbanisme i altres solen tenir diferents solucions, que beneficien en major o menor mesura els diferents grups socials. Acceptar que els problemes socials tenen una nica soluci i que aquesta soluci noms s coneguda per alguns tcnics especialistes que disposen d'un complicat codi, el coneixement del qual s imprescindible per resoldre aquests problemes, s tant com negar l'essncia mateixa de la democrcia. La tecnocrcia s, en aquest sentit, la negaci del sentit ltim de la democrcia, ja que mira de convertir en un exercici intil el joc democrtic de plantejaments alternatius davant dels diferents problemes. Crec que cal fer un crit d'alerta davant del perill del tecnocratisme, entre d'altres raons perqu tinc els meus dubtes sobre la viabilitat d'aplicaci de les solucions tcniques, per ms solvents que siguin, quan no compten amb un suport social majoritari. Davant d'aquest perill, cal afirmar la primacia de la poltica com a forma d'expressi d'interessos socials no necessriament coincidents i de resoluci de problemes collectius que admeten respostes tcniques alternatives. Naturalment, els partits poltics constitueixen l'instrument de participaci poltica per excellncia. Crec que cal rehabilitar i reivindicar la idea de partit poltic, avui bastant atacada, en part per un sensacionalisme excessiu i en part en virtut de crtiques basades en la realitat. Els partits poltics han de ser capaos d'afirmar el seu paper especfic en dos fronts. D'una banda, han de ser capaos de dirigir i orientar en major mesura del que ho fan, l'acci de les institucions on sn presents. Massa sovint actuen de corretja inert de les institucions, sense capacitat per criticar, fixar objectius, servir de contrapunt o de complement. D'altra banda, han de ser capaos de connectar en major mesura amb els sectors socials que miren de representar per donar i rebre; per explicar la seva poltica i rebre les seves crtiques, les seves orientacions i el seu impuls. Vull referir-me ara, ni que sigui molt rpidament, a un altre aspecte que explica, en part, la precariet! de les cultures poltiques d'aquest pas: l'evoluci de la cultura econmica a Europa i a Espanya en els darrers anys. La premsa italiana publicava fa uns dies un manifest d'economistes, que jo subscric al cent per cent, que alertava davant d'aquesta situaci. Comenava aix: Els signants d'aquesta carta senten el deure de prendre posici pblica contra un perill que amenaa els estudis d'economia poltica. Els mestres que van illustrar en el passat aquesta branca dels estudis es van dedicar als grans problemes de la societat en qu vivien i van donar a les seves aportacions un contingut i forma tais, que permetien oferir-los a la conscincia civil i a l'acci poltica. Economia poltica i reforma social es van presentar sovint a la opini pblica com un binomi inextingible, per avui, una fracci creixent dels que es presenten com a economistes, tendeix a minusvalorar
55
COLLABORACIONS
l'objecte social de la disciplina per concentrar tot el seu inters en l'estudi d'instruments analtics cada cop ms refinats. El manifest d'aquests economistes italians s enormement significatiu, actual i adequat a la nostra situaci. En definitiva, debilitat de les cultures poltiques i manca d'una poltica econmica potent que recuperi la vella i svia tradici dels grans mestres de l'economia poltica. Ells mai no van minusvalorar ni abandonar el fet fonamental que les seves opinions, les seves propostes, tenien una repercussi, no noms en l'anlisi detallada dels parmetres econmics, sin en els seus reflexos a la vida social i al debat poltic del pas.
FEDERALISME
El socialisme catal, fa un any aproximadament, va plantejar davant de l'opini pblica i davant del conjunt de la famlia socialista a Espanya, la proposta de l'orientaci federalista com a opci de consens reformador al pas. No fem una proposta federalista perqu som catalans, o no noms perqu som catalans. No la fem pensant noms en el fet que pot ser una soluci histrica definitiva a un vell plet nacionalista. Fem aquesta proposta en funci d'una triple apreciaci. La primera ra s de sentit d'Estat. El problema de l'Estat espanyol s tamb el d'altres pasos europeus, una certa inadequaci davant dels fenmens contradictoris i concomitants, una prdua de capacitat estratgica en matria de poltica econmica com a conseqncia de la transnacionalitzaci de l'economia, i una prdua d'eficcia davant de l'increment de les demandes socials. Som, a ms, en una etapa histrica que pot resoldre definitivament els vells plets del centralisme i de les formulacions nacionalistes en el conjunt de l'Estat. Si afegim que no es tracta de fer ms Estat o menys Estat, sin millor Estat, el que es planteja, immediatament, s un procs de reforma que porti cap a una nova utilitzaci dels mecanismes de funcionament d'aquest Estat, donant resposta a aquest triple repte: una demanda social creixent, la superaci dels vells plets nacionalistes i la integraci europea. Davant d'aquest triple repte pensem que la resposta sensata i actual s el federalisme, opci que s possible en el marc de l'actual Constituci i que permet avanar en aquesta perspectiva de modernitzaci de l'Estat i de superaci de problemes. Vull referir-me ara al nivell de concreci de la nostra proposta. Hi ha una situaci que demanaria ms dileg, ms consens reformador, davant del tema de l'evoluci de l'Estat de les Autonomies en els propers anys. Per qu? Es donen tres circumstncies que representen tres problemes que s'han de resoldre a travs del dileg. En sntesi sn els segents: Les comunitats autnomes de la via 143 compleixen els seus cinc anys i s'enfronten a una reforma o a una reclamaci de ms traspassos.
56
L'OPINI SOCIALISTA
La integraci d'Espanya a la Comunitat Europea, que avana cap a l'Acta nica de 1992, exigeix una readequaci de l'esquema econmic. Un balan desapassionat del que ha estat i s la relaci entre el govern de l'Estat i algunes Comunitats Autnomes histriques no dna un resultat positiu. Pel que fa a Catalunya, s evident que no s positiu: recursos constants davant del Tribunal Constitucional, utilitzaci de canals de tensi i enfrontament, etc. La suma d'aquests tres factors planteja la necessitat d'un pacte d'Estat entre les forces poltiques actives i representatives per abordar en els propers anys la recerca d'un consens estable de funcionament de l'Estat autonmic. Aquest s, probablement, el problema democrtic ms important que hi ha a Espanya en aquests moments. No afecta noms els socialistes, afecta el conjunt del sistema poltic. En la situaci actual no hi ha, de moment, a Espanya una reconstrucci d'una alternativa viable de centre-dreta. Per tant, no s un tema que afecti el govern socialista per buscar una situaci de ms comoditat de relacions amb les comunitats autnomes, o per orientar l'evoluci que li sembli ms escaient. s un tema central del sistema democrtic del conjunt de l'Estat. Amb la convicci derivada de la reflexi poltica i tcnica, vam oferir un balan molt positiu de la perspectiva federalitzant al Congrs Federal del PSOE on va ser acollida de forma global. Per tamb la vam oferir al conjunt de la vida democrtica espanyola, no amb el delit de reconvertir tot el sistema poltic espanyol al federalisme. Seria absurd i ingenu. Per cal dir que no s el nom el que fa la cosa, s la cosa en si mateixa el que interessa. I la cosa en si mateixa s el dileg amb una clara voluntat de consens sobre com evolucionarem en aquest Estat de les Autonomies durant els propers anys. Aquest dileg hauria de materialitzar-se al voltant dels segents punts: Adaptaci del Senat com a Cambra de les Autonomies. El Senat s la pedra angular que ha de fer possible la presncia de les Comunitats Autnomes a les instncies legislatives de l'Estat. La reforma del reglament del Senat s la via ms adequada per avanar cap a aquest objectiu, si excloem la reforma constitucional, que no sembla aconsellable pel perode d'inestabilitat que podria inaugurar, amb conseqncies incertes pel que fa als mateixos resultats que es pretn aconseguir. Aquesta reforma hauria d'adoptar mesures com la constituci d'una gran Comissi de les autonomies integrada pels Senadors representants de les institucions autonmiques, que tingus un paper especialment rellevant en l'impuls de la dinmica autonmica i l'atribuci a aquesta gran Comissi d'una funci legislativa essencial en l'estudi i dictamen de les lleis que afecten el model de l'Estat. Impuls de mecanismes de coordinaci entre els diferents nivells de govern, com la creaci d'una Conferncia de Presidents Autonmics, amb l'objectiu fonamental d'evitar la multiplicaci de relacions bilaterals entre el go57
COLLABORACIONS
vern de l'Estat i les Comunitats Autnomes; potenciaci o creaci de Conferncies sectorials, comenant per la reforma del Consell de Poltica Fiscal i Financera, l'estructura, funcionament i competncia del qual caldria modificar per permetre un protagonisme ms gran de les Comunitats Autnomes, i previsi d'un mecanisme de planificaci conjunta, que permeti participar a les Comunitats Autnomes en la determinaci de les poltiques generals que els afecten directament. Reforma de l'Administraci de l'Estat. L'Administraci de l'Estat ha d'adaptar-se a la nova realitat de l'Estat de les autonomies, encara que, naturalment, en la mesura en qu aquesta reforma t implicacions sobre collectius de persones s'ha d'enfocar amb la prudncia i el realisme necessaris. Per aix, cal establir l'objectiu de dimensions i estructura al qual ha de tendir, a mig termini, l'Administraci central i posar en marxa un pla d'adaptaci gradual de la situaci actual a l'objectiu previst. I, sobretot, cal abordar decididament la simplificaci de l'administraci perifrica de l'Estat, en la lnia d'un federalisme d'execuci, en qu les funcions del govern central es puguin dur a terme a travs de les administracions de govern d'mbit inferior. Perfeccionament i revisi de la hisenda autonmica. L'acord de revisi de 1986 va introduir millores apreciables en el sistema de finanament. Aquest acord ser vigent durant el perode 1987-1991 i no s probable que es produeixi cap de les circumstncies previstes per a la seva revisi abans que acabi el perode de vigncia. Mentrestant, resulta aconsellable actuar a un doble nivell. D'una banda, en l'aplicaci a fons d'algunes de les potencialitats que obria l'acord de 1986 i que encara no han estat aplicades, com el desenvolupament del sistema de subvencions en garantia d'un nivell mnim de serveis i la incorporaci d'algunes subvencions finalistes, com les d'ensenyament, en el finanament de carcter general. D'altra banda, en la perspectiva de la revisi que haur d'entrar en vigor a partir de 1992, s convenient aclarir els objectius i les propostes que es podran examinar en aquesta negociaci. Al nostre entendre, a aquesta nova fase caldr, sobretot, introduir mecanismes de responsabilitzaci fiscal, que vinculin en una mesura ms gran que ara les responsabilitats de despesa i d'ingrs de les Comunitats Autnomes. En aquest moment hi ha un problema de distorsi poltica al conjunt de l'Estat. Si anem a qualsevol comunitat autnoma i preguntem al ciutad on va a parar el seu esfor fiscal, de cada deu ciutadans, nou diran que s'orienta cap a l'Estat o cap als ajuntaments. A Catalunya el pressupost d'aquest any del govern de la Generalitat s de 700.000 milions de pessetes que no sn vistos pels ciutadans com a procedents del seu esfor fiscal, sin com a procs de negociaci reivindicativa amb l'administraci central. Aix s generalitzable, amb l'excepci de la situaci basca, i representa un element de distorsi de la vida poltica i social a Espanya a mig termini.
58
L'OPINI SOCIALISTA
Voldria enllaar amb un aspecte que comentava anteriorment: el joc que t aix com a element dinamitzador i d'impuls de poltiques partidistes o de governs reivindicatius davant de l'Estat i del govern central. Aquest procs de proliferaci d'esquemes partidistes estratgics similars a l'utilitzat pel nacionalisme conservador de Convergncia a Catalunya a altres comunitats, s negatiu des de tots els punts de vista. Reforar la capacitat de gesti i els recursos dels municipis en la lnia d'aconseguir l'objectiu d'una distribuci del sector pblic que respongui a l'esquema del 50%-25%-25% proclamat tantes vegades. Aquesta reflexi no s noms la d'un partit, el socialisme catal. s la reflexi d'un conjunt ms ample que engloba sectors importants del mn acadmic i professional de Catalunya. s tamb un procs de discussi i debat del Congrs Federal del PSOE. Naturalment que, si el cam no pot ser altre que el del consens, una aportaci d'aquesta naturalesa es basa en el suggeriment, en la proposta, i exigeix forosament flexibilitat i acomodaci dels uns en relaci als plantejaments dels altres. Per creiem molt sincerament que davant d'aquest problema democrtic important, no seria convenient un procs de marxa enrere, ni un procs que contempls passivament com la proliferaci d'iniciatives partidistes reivindicatives determins el carcter del desenvolupament del procs autonmic, conduint-lo a una situaci de distorsi, conflicte i parlisi. L'nica via per enfocar en una perspectiva a mig termini el futur de l'Estat de les Autonomies, en una nova fase histrica, s un consens definitiu i estable en les lnies fonamentals. Si no l'aconseguim, la responsabilitat del conjunt d'actors, s molt gran. Si no ho fem, el risc de conflictivitat, permanent o creixent, s tamb molt gran. I vull insistir en el to de preocupaci intensa que significa aquest repte urgent i inaplacable, i que no afecta un agent o l'altre de la vida poltica d'Espanya, els afecta tots sense exclusi: els partits espanyols, grans i no tan grans, els partits catalans, els partits bascos... el conjunt, en fi, dels que operen en aquesta realitat. Si no s'avana en aquesta direcci de manera rpida, el que ocupar la primacia permanent ser la utilitzaci d'un marc d'inestabilitat i de problemes per obtenir beneficis partidistes i electorals. s bo que tots els partits mirin de fer servir contextos i situacions per obtenir ms suport popular, ms vots a les eleccions. s bo, sempre que l'orientaci i prctica no comportin el risc greu que un dels puntals bsics de la Constituci es frustri com a conseqncia de la ceguesa per egoisme o la miopia, per ser menys dramtic dels que operen en la poltica espanyola. Crec, i ho repeteixo una vegada ms, que s responsabilitat de tots i he volgut cenyir-me al final de la meva intervenci a aquest problema. Davant del que pugui configurar un panorama general caracteritzat per la recerca, sobre la base del pluralisme poltic per trobar l'element com que legitimi totalment el sistema poltic a Espanya, en el sentit que la seva resultant final
59
COLLABORACIONS
sigui una resultant de progrs amb l'establiment d'aquest acord autonmic, s la manera ms assenyada d'evoluci de les estructures de l'Estat Constitucional durant els propers anys. Raimon Obiols Primer Secretari del PSC
60
El socialisme
Michel Rocard
Abans de la victria socialista en les eleccions del 1988 que l'havien de portar a presidir el Consell de Ministres de Frana, Michel Rocard va publicar un llibre (Le coeur l'ouvrage, Paris, Ed. Odile Jacob/Seuil, 1987) dividit en trs parts. La primera s una resumida autobiografia, seguida d'un breu assaig sobre els mecanismes de la democrcia francesa. La tercera s una mena de diccionari en el que exposa les seves idees a l'entorn de molts conceptes: des del d'Acci fins al de Vulgata. El que segueix s la traducci de les planes que dedica al mot Socialisme. Socialisme: A l'inici del socialisme modern hi ha la socialdemocrcia. Va ser la trobada entre una gran tradici humana i un cert tipus d'organitzaci social. La gran tradici humana, mpliament internacional, s la que van nodrir tots els que van animar la preocupaci de posar la ra al servei de l'home i la generositat en les relacions collectives. El tipus d'organitzaci social s el que defineix la noci d'Estat providncia o Estat assistencial. El terme socialdemocrcia va nixer a Alemanya. Nom de pila del partit de l'altra banda del Rin, ha estat adoptat una mica per tot arreu, i el mateix Lenin, inicialment, no era sin el cap d'una fracci del Partit Obrer Socialdemcrata rus. A la llum d'un segle d'histria, l'aportaci de la socialdemocrcia est en el fet que ha ofert a Europa l'exemple ms complet i ms efica d'una aliana dels tres criteris del que avui anomenem una civilitzaci: una organitzaci pblica fonamentada sobre el respecte dels drets de l'home, un alt nivell de desenvolupament cultural i econmic i un alt nivell de protecci social.
61
COLLABORACIONS
Per per arribar fins aqu, ha calgut un canvi profund. Al comenament, la socialdemocrcia tenia com a ambici el capgirament de la societat capitalista, com a instrument essencial l'apropiaci collectiva dels mitjans de producci i d'intercanvi i com a regla el rebuig de tot comproms amb la burgesia. Professant aquestes doctrines radicals, semblava disposada a caure en qu esdevindrien les pautes del comunisme: prendre l'aparell de l'Estat burgs i retornar-lo contra la burgesia, perqu noms el poder de l'Estat seria capa de realitzar el projecte de justcia social. Aquesta concepci, molt aviat defensada per Lassalle i tamb molt aviat rebutjada pel mateix Marx, va triomfar malgrat tot. El fet es va produir a comenaments de segle quan, en les discussions del congrs socialista alemany, un tal Kautsky va derrotar un tal Bernstein. Tot el que aquest darrer havia pressentit i escrit sobre l'ascens dels assalariats, sobre l'obertura social del capitalisme i sobre moltes altres coses, hauria pogut evitar aquest socialisme que noms creu en l'Estat i la versi ms desviada del qual va conduir a l'estalinisme. La Histria t accidents dramtics i d'efectes duradors. La dinastia dels Lassalle, Lenin, Stalin, Mao Tse Tung, i alguns altres, obliga tot socialista a examinar aquest passat, sense complaena. Al centre de la qesti de la justcia social sorgeix llavors la de l'Estat. Marx va morir abans de l'aparici del sufragi universal, per Engels, al final dels seus dies, va poder preguntar-se si aquest element no anava a canviar totalment les dades del problema, fins al punt de permetre l'estalvi d'una revoluci. Una pregunta desgraciadament sense resposta: el dogmatisme ja forava el respecte cec dels textos esdevinguts sagrats. L'any 1920, el comunisme va passar als actes, amb la seva crrega de violncia militar i policial que la Internacional socialdemcrata va refusar, recusar i rebutjar des del comenament en nom de la llibertat. Aqu s'inicia una evoluci apassionant. A l'origen, l'opci dels drets de l'home i de les llibertats pbliques i privades no va anar acompanyada per un nou examen del projecte econmic. En aquells temps, Lon Blum retreia als comunistes que desfiguraven el projecte socialista, per ell mateix continuava referint-se a la dictadura del proletariat. Llavors la histria del socialisme s'escindeix entre el Nord i el Sud d'Europa. Al Nord, es donaven diverses caracterstiques que no es trobaven llavors ni a Frana, ni a Itlia, ni a Espanya: un sol gran partit d'esquerra, socialdemcrata, que reuneix un nombre considerable d'electors amb una composant obrera prcticament majoritria, mant lligams molt estrets, a vegades institucionals, amb el moviment sindical. Aix val per als partits socialdemcrates d'Alemanya, dels pasos escandinaus i de la Gran Bretanya, i en un grau menor pels de Blgica i Holanda. Aquest poder els va permetre, a la vegada, prendre el poder fora aviat i comprendre encara ms aviat, com els suecs el 1932, que no era a l'abast
62
L'OPINI SOCIALISTA
la destrucci rpida del poder econmic i financer de la burgesia, des del moment que una relaci de fora electoral al 51% no permet violentar una societat fins a aquest punt. s aix com, per la fora de les circumstncies, es va comenar a elaborar una concepci contractual que tendia a introduir la protecci social en un sistema productiu que roman predominantment privat i que mant la seva competitivitat. Al mateix temps, el socialisme de l'Europa llatina que era incapa, per manca d'una potncia sociolgica real, de prendre el poder o d'exercir-lo de forma duradora, es va agrejar en la crtica dels altres i en l'enveja. D'aqu ve una connotaci pejorativa donada a la socialdemocrcia, de la que els compromisos de classe, fossin quins fossin els profits per a la classe obrera, eren percebuts com a tracions a la gran tradici socialista que hom preferia estril abans que impura. Ms tard, per no fa gaire, els socialistes de l'Europa del Sud han hagut de fer la seva transformaci. Els francesos poc desprs de la seva arribada al poder, els espanyols just abans, han descobert que l'Estat ni s ni pot ser l'instrument exclusiu de la transformaci social. Noms pot donar el que t: la llei, el reglament i la policia, i amb aix no n'hi ha prou. Avui el socialisme s'ha recuperat dels seus errors, per sense que pugui trobar en la socialdemocrcia, que es troba en crisi, una soluci alternativa. L'Estat assistencial noms s possible en una societat prspera, i les nostres ja no ho sn prou. El comproms entre grans aparells noms s possible amb la condici que existeixin i funcionin, i no s el cas; almenys, sembla que ja no ho s. El socialisme del Sud ha esdevingut realista, la socialdemocrcia s'ha empobrit: cal buscar una tercera via. Es, naturalment, el mtode de la socialdemocrcia posat al servei dels valors del socialisme. , El mtode de la socialdemocrcia s abans que res la transacci. El comproms s el ciment de la cohesi social, perqu reconeix els conflictes, no els menysprea i transforma en forces convergents les oposicions inevitables. Pel que fa als valors, sn per a nosaltres una brixola. Ens indiquen la destinaci amb tanta seguretat com ens mostren les direccions que hom ha de refusar. N'hi ha set que em sembla que s'imposen. El primer s evidentment la llibertat, i, amb la condici que se'n respectin totes les implicacions, em mantinc en la definici donada per la Declaraci de drets de l'home de 1789: consisteix en poder fer tot all que no perjudica un altre. Aix suposa l'existncia d'un dret, quan s necessari, i que sigui respectat per tots. L'ordre s la matriu de la llibertat, fins i tot en el camp de l'economia. I la llibertat s tamb la llibertat del consumidor: el reconeixement del mercat en forma part. El segon s la democrcia. La democrcia sotmet tot poder a la prova de la seva legitimitat, s'aplica a la poltica per penetra avui tamb igualment
63
COLLABORACIONS
en el camp social i en el camp economie. La democrcia suposa la justcia, sense la que seria noms formal, el pluralisme, que n's l'aplicaci ms directa, i el lacisme, que la fa acceptable a tots. L'empresa s avui el lloc ms evident dels avenos necessaris de la democrcia. Tant si es tracta de la informaci interna, de la llibertat d'expressi dels treballadors, de la difusi de les responsabilitats o de la gesti de la formaci, com si afecta la participaci en les decisions i en els resultats, el camp s immens i la negociaci collectiva n's el mitj preferencial. El tercer s la solidaritat. L'individu s la finalitat d'una civilitzaci, per no es tracta d'un individu allat, sin d'un individu comproms amb l'aventura collectiva de la humanitat, que prohibeix abandonar al costat del cam els que la naturalesa o la vida econmica han deixat en desavantatja. El quart s l'autonomia, amb el seu corollari, la responsabilitat. Cadasc, tant si es tracta d'una naci, d'un grup o d'un individu, ha de poder assumir el seu futur i tenir en compte l'existncia dels altres, per sense acceptar que els altres dictin la seva conducta. Cadasc s llavors responsable del que fa 0 deixa de fer i t a les seves mans les claus del seu futur. Autnom i responsable, no ha de deixar-se dominar per un altre. Per, autnom i responsable, tampoc no ha d'esperar d'un altre la soluci de tot problema. L'experincia mostra que aquest principi d'tica social s tamb un principi d'eficcia. El desenvolupament econmic t aquest preu, perqu l'autonomia concerneix tamb l'empresa. El cinqu s l'imperi de la llei. El que en la vida corrent sembla una evidncia i figura des de fa molt temps en les nostres constitucions, es reconeix molt menys clarament en la vida econmica. El desenvolupament del mn s obstaculitzat avui per la volatilitat de les monedes, dels preus de les primeres matries i de les taxes d'inters, i per la molt superior rendibilitat de la inversi financera en relaci a la inversi productiva. Caldr posar ordre en tot aix que ens amenaa. Noms podran fer-ho les regles; s a dir, el dret. Afirmar la legitimitat de les regles, quan el liberalisme la nega, s una referncia fonamental del socialisme modern. El sis afecta la relaci entre l'home i la tcnica, i postula que noms sn acceptables els usos de les tcniques que no fan de l'home el seu servidor. Aix s cert en els nostres pasos desenvolupats, preocupats de desfer-se del taylorisme i de protegir les llibertats davant les investigacions informtiques, 1 ho s tamb al Tercer Mn, sovint vctima de tcniques imposades per altres, que han bloquejat la seva arrencada i augmentat la seva dependncia. Finalment, ho s igualment per a tot el planeta, en la defensa del nostre entorn. El Pla troba la seva necessitat i pren el seu sentit principalment al servei d'aquesta qualitat de la relaci entre l'home i la tcnica. El set, per acabar, s la prioritat donada a la recerca de la pau. En les incerteses d'avui, aquesta direcci s ben segur la clau de les altres. Aquests sn, illuminats per la ra, els valors del socialisme. Es poden for64
L'OPINI SOCIALISTA
mular d'una altra manera. Jo mateix, no em sento lliure de tot esfor d'aprofundiment. Per tinc la certesa que aquests elements hauran de figurar en tota definici que sigui admissible. La resta ve de ms a ms. La felicitat, la cultura i la riquesa sn coses que no corresponen a la responsabilitat immediata de la poltica, per la poltica ha de contribuir a crear-ne les condicions. I cap conjunt de valors, als meus ulls, no n's ms apte que el socialisme, hereu d'una gran histria, dipositari d'una llarga experincia, i malgrat tot sempre jove i ple de promeses, gresol en qu avui es troba una immensa convergncia internacional d'esforos i d'esperana. Tradut de Le Coeur a l'ouvrage. Eds. Odile Jacob. 1987 Michel Rocard
65
Vuit tesis per a una nova Bad Godesberg

Peter Glotz
Les velles receptes ja no sn suficients. A l'economia, a l'poca de la revoluci tecnolgica i del conseqent atur tecnolgic, ja no sn realistes les solucions de tipus keynesi, es planteja per exemple el problema de la reducci del temps de treball. En el camp de la poltica internacional est per resoldre el problema de la preservaci de la pau i de la seguretat de les nacions. Fan falta noves idees, exemplificades aqu en vuit propostes especfiques. Amb el programa de Bad Godesberg del 1959, que ja ha superat el quart de segle, la SPD va obrir histricament de bat a bat les portes a l'aliana que l'havia de fer conquerir rpidament les majories: l'aliana reformista entre la classe obrera i les classes mitjanes progressistes en ascens. Aquell programa va crear les bases teriques per a projectes poltics molt concrets, que havien de semblar a molts ms adients per al futur que no pas les frmules de conjur, clarament superades, de l'Estat aleshores en decadncia d'Adenauer: les estratgies per a la reforma interna, i, sobretot, per a una nova Ostpolitik. Quan la SPD, un quart de segle ms tard d'en de Bad Godesberg, no es limita a reevocar l'esdeveniment histric, sin que inicia l'elaboraci d'una Bad Godesberg 2 per als propers anys, fa del tot paleses les seves intencions: elaborar nous projectes ms d'acord amb el futur que ens espera i crear noves aliances. Aix vol dir admetre que les antigues respostes fins i tot les seves, ja no sn suficients, ats que observem canvis fonamentals en la societat i en l'economia (aix com en la poltica internacional). Molts punts del programa originari de Bad Godesberg encara sn vlids, sobretot els valors fonamentals, als quals fan referncia constantment els projectes dels socialdmocrates alemanys. Tanmateix, qui busqui a Bad Godesberg 1 respostes
66
L'OPINI SOCIALISTA
als problemes actuals, trobar en aquell programa massa certeses que avui ja no ens ho semblen. No s un problema intrnsec al programa del '59, sin que t a veure amb la nostra societat en el seu conjunt. Avui la gent no t certeses. En el decurs del anys setanta, gaireb totes les certeses de la postguerra sobre la continutat del desenvolupament han estat posades en dubte, sacsejades, si s que no han estat fins i tot destrudes. Com per exemple: taxes de creixement superiors als increments dels nivells de productivitat, que asseguraven, per tant, la plena ocupaci; energia a baix cost com a base d'aquest creixement; recursos naturals aparentment inexauribles; taxes de canvi fixes i, per tant, clculs garantits en els intercanvis comercials internacionals; seguretat basada en una capacitat d'intimidaci que permetia de viure sense preocupacions fins i tot al marge de la Uni Sovitica. Tots aquests pilars de les primeres dcades de la postguerra es consideren ara vacillants. La gent avui no t certeses. I fins i tot aquella aliana reformista ha vist com es restringien els seus marges, alguns s'han refugiat de nou a l'aparent certesa de les respostes tradicionals; al pol oposat, han sorgit moviments a favor de respostes sense compromisos.
QUIN S EL FUTUR DESPRS DELS ANYS DEL CREIXEMENT ILLIMITAT?
El programa de Bad Godesberg parteix de l'axioma d'un progrs econmic continuat frmula emprada fins i tot en l'encapalament d'un dels seus apartats que es tranforma en un creixent estat de benestar distribut equitativament. Per avui s evident que sectors productius sencers viuen una decadncia ineluctable. Aquest procs, junt amb el desenvolupament de les noves tecnologies i la proliferaci dels problemes ecolgics, obliga a forts esforos d'adaptaci als canvis de les estructures, i genera problemes aguts davant dels quals no ens trobem encara, a desgrat nostre, preparats. El convenciment difs als anys cinquanta comprobable tamb en el programa de Bad Godesberg segons el qual hom creia poder afrontar a les crisis ccliques amb mtodes keynesians ja no t fonament: la crisis actual s essencialment estructural i tecnolgica, no cclica. A ms, la diferncia entre el creixement i l'ocupaci mai no ha estat tan gran. El nombre d'aturats, en els pasos industrials occidentals, ha pujat a ms de 30 milions. Aquest estat de coses no obliga certament a un retorn penedit al marxisme. Encara que noms fos pel fet que el gran experiment de les economies planificades (que ha durat ms de 60 anys) ha naufragat d'una manera evident. No obstant aix, en la reflexi sobre la gran crisi del capitalisme del segle XX, podrien mostrar-se tils algunes consideracions sobre Marx, Hilferding i sobretot Schumpeter. Ens cal una nova poltica econmica que formuli els principis d'una ade67
COLLABORACIONS
quaci de les estructures i d'una poltica d'intervencions estructurals. Aquesta es podria concretar, per exemple a Alemanya, amb una llei per a l'adequaci estructural, de la mateixa manera que en la poltica del perode anterior s'havia concretat en la llei sobre l'estabilitat i el creixement de Karl Schiller. Al mig de tantes incerteses, una cosa s ben clara: cal reemplaar la deliberada passivitat de l'Estat per una activa poltica estructural; un volum de subvencions de 200 mil milions de DM permetria en aquest sentit un suficient marge d'actuaci en el cas d'Alemanya. L'Estat no pot encarregar-se de la modernitzaci de la totalitat de l'estructura industrial per ha de proveir de bestretes substancials, que seran ms tard amortitzades amb el desenvolupament de l'economia de mercat.
QUINA HA DE SER LA RELACI AMB LA NATURA EN UNA SOCIETAT INDUSTRIALITZADA?
El 1959 l'amenaa ecolgica encara no s'havia manifestat de manera violenta. El nou programa haur de formular els principis fonamentals d'una poltica que vagi ms enll de les simples reaccions a les amenaces al medi ambient, i definir normes de protecci i actuacions de reparaci: perqu es consideri la natura com a factor productiu, junt amb el treball i el capital; o b que interv en el procs econmic i per tant cal emprar-lo i conservar-lo amb moderaci. Aquesta poltica haur de desenvolupar nous instruments per al creixement qualitatiu, probablement en la forma d'impostos diferencials sobre la plus-vlua o sobre la producci. Per tant: previsi i no reparaci; adequaci econmica i modernitzaci, i ja no fugida de la societat industrial.
LES NOVES TECNOLOGIES ENS GARANTIRAN UN FUTUR MILLOR?
Per als pares del programa de Bad Godesberg el progrs tecnolgic i el creixement de la productivitat no eren gens problemtics: eren les forces de propulsi integradores del motor del desenvolupament econmic. Avui no solament el tipus de progressi en la productivitat ha superat persistentment el del desenvolupament, sin que en alguns sectors industrials el progrs tecnolgic fa grans passos endavant, crea nous productes i processos productius, mentre que d'altres sectors esdevenen cada vegada ms obsolets. Un nou programa poltic, a parer meu, ha d'acceptar la competncia internacional com a factor del desenvolupament tecnolgic i apuntar criteris per a la seva reglamentaci social (per exemple, en l'organitzaci del treball i en la gesti compartida). La renncia a un desenvolupament autnom comportaria per a Europa el retrocs definitiu cap a una situaci de dependncia colonial. L'alternativa d'un Estat industrial amb un alt desenvolupament tec68
L'OPINI SOCIALISTA
nolgic no s un pas tranquil amb una organitzaci del treball alternativa, sin un pas industrial de tercera categoria que queda endarrerit, postrat, amb un elevet atur. No hi ha cap altre cam per a superar el model tradicional d'industrialitzaci llevat el del desenvolupament tecnolgic. Per el desenvolupament de la tecnologia, condut pblicament, ha d'orientar el creixement econmic i l'ocupaci en un sentit compatible amb les exigncies ecolgiques i el millorament de la qualitat de vida. I ha d'evitar que el transferiment de tecnologies, els incentius a les petites i mitjanes empreses, els fons de subvenci, etc. afavoreixin exclusivament cadascun dels sectors de l'economia per separat, sense reforar la competivitat a gran escala. Per altra banda, el trasps cada vegada ms apreciable de la producci de valor lligat al desenvolupament de la tecnologia del treball hum al capital (maquinria), exigeix un canvi incisiu en el nostre sistema tributari, per tal de disminuir el cost del treball i compensar els desavantatges de les empreses de serveis i d'alts nivells retributius.
QUIN S EL FUTUR PER AL TREBALL?
La plena ocupaci era per als autors del programa de Bad Godesberg com ho era per a llurs adversaris poltics un objectiu lgic i donat per segur. Avui, sota el signe d'un creixent atur tecnolgic, sorgeix el problema de l'exhauriment del treball a la nostra societat. No noms aix, sin queja obertament els terics d'una societat dels dos teros on no tothom pot aspirar a un lloc de treball ben retribut i on un ter dels treballadors es veu obligat a arreglar-se-les com pugui es coalitzen i pressionen cap avall. A aix contribueixen tamb les aspiracions de molts dels verds en el sentit de l'aband en massa del treball assalariat. La SPD, en canvi, ha de lluitar inflexiblement pel dret al treball: des del punt i hora que existeix en la societat el treball retribut, tothom n'ha de tenir la part que li correspon. s clar queja no es podr seguir la poltica tradicional de la plena ocupaci: si s cert que el treball retribut perd cada vegada ms pes i volum respecte a les altres activitats, aleshores qui en vulgui haur de tenir una ocupaci retribuda, per probablement ser cada vegada menys plena. Aix vol dir que l'estratgia de la distribuci del treball per a tothom, o b de la reducci de la jornada laboral, s encara correcta. El fet que el treball retribut, en el futur, configuri cada vegada menys la vida de l'home respecte al passat s una utopia molt real. Naturalment la jornada laboral haur de reduir-se de maneres diferents: en els sectors amb un escs augment de la productivitat, on els mitjans per finanar la reducci sn inferiors, la situaci ser diferent respecte als altres amb un creixement elevat; i l'avantatge dels primers sectors depn precisament de la desgravaci dels costos de tre69
COLLABORACIONS
ball. Contemporniament, s'hauria d'aprofitar amb valentia i treure el mxim profit de les oportunitats del rellanament industrial derivades de la difusi de la tecnologia: les jornades laborals flexibles ofereixen per a molts els avantatges de tenir temps lliure; i dins les organitzacions del treball flexibles hom gaudeix d'un treball ms intelligent i ms hum. Amb la reducci progressiva de les jornades laborals, el desmantellament tendencial de la vella fbrica, la descentralitzaci de la producci i la flexibilitat de l'horari, assistim a un procs d'individualitzaci, el qual pot fer esdevenir suprflues moltes capacitats laborals clssiques i fer sorgir qualitats noves creativitat, independncia, esperit de cooperaci. El dest del moviment obrer es decidir, no en darrer lloc, per la seva capacitat de prefigurar i d'interpretar correctament l'estructura de l'organitzaci del treball futur.
QUINES SN LES PERSPECTIVES PER A LA IGUALTAT DELS DRETS DE LES DONES?

El moviment feminista, els corrents autnoms i tradicionals del qual tendeixen cada vegada ms a cooperar, est destinat a esdevenir un dels moviments contemporanis ms forts de les prximes dcades. Ens trobem davant d'una decadncia, lenta i acceptada a desgrat, per b que inevitable, del patriarcat. Ats que la dreta, en la poltica feminista per motius religiosos, psicolgics i histrics s molt ms immobilista que l'esquerra, trobem aqu un gran potencial de transformaci: a condici que no solament es parli sin que s'actu; i no que es vulgui actuar en representaci de les dones sin que se les deixi actuar autnomament.
Hi HA PERSPECTIVES D'ESTABILITAT EN L'ECONOMIA MUNDIAL?
L'economia internacional i el Tercer Mn sn tractats noms tangencialment en el programa del 1959. Els lligams de la nostra economia amb la internacional eren menys profunds, el provement de primeres matries no semblava que presents problemes, el creixement sobre la base del dlar com a moneda guia semblava assegurat. Mentrestant, com a conseqncia de la nostra quota d'exportaci enormement elevada, la nostra dependncia de l'economia mundial ha esdevingut extrema; el shock petrolfer ens ha obert els ulls sobre la disponibilitat limitada de les primeres matries. D'en del 1973 el sistema monetari mundial s inestable. Hi ha grups bancaris, no controlats pels bancs centrals nacionals, que concerten acords de crdit segons els quals concedeixen immensos prstecs a pasos tercers, els quals no podran mai saldar ni pagar-ne els interessos. Les despeses que se'n deriven han de ser afrontades per les poltiques econmiques del Tercer Mn i del mn in70
L'OPINI SOCIALISTA
dustrialitzat, la qual cosa ha comportat la recessi de l'economia mundial; el sistema bancari internacional es troba en gran perill; al mateix temps, la insolvncia del Tercer Mn amenaa les nostres possibilitats d'exportaci. A ms a ms, la temptativa dels Estats Units de superar les dificultats mitjanant gegantins endeutaments i importacions de capital, contribueix a empitjorar la nostra situaci. Si vulgussim expressar-ho cruament, podrem afirmar: all que s'ha desenvolupat en l'ltima dcada constitueix un nou imperialisme financer, del qual les societats industrials europees encara no se n'han adonat. Ens cal un programa d'intervenci dels pasos occidentals per a l'estabilitzaci de l'economia mundial, que hauria de comprendre: un tall en els crdits per tal de reduir-los a un residu realment extingible, un reforament del control monetari internacional i un projecte a favor del Tercer Mn en comptes dels tradicionals ajuts per al desenvolupament, amb el propsit de crear, sobretot, els marges respectius de moviment ereditici. Sabem, al mateix temps, que no estem en condicions de realitzar res d'aix tots sols. Hem d'amagarnos el problema, per aquest motiu?
ES PODR MANTENIR LA PAU MUNDIAL?
El 1959 tamb existia la cursa d'armaments. El programa de Bad Godesberg demanava el desarmament i la distensi internacional mitjanant l'adopci de sistemes de seguretat regionals. No s'aconseguiren, tanmateix, processos de desarmament duradors; la distensi va ser sufocada per la cada vegada ms aferrissada cursa d'armaments, amb la renovada ambici d'aconseguir la superioritat militar. D'aquesta manera, noves generacions d'armes han acabat per fer ms proper, tcnicament parlant, el perill de la guerra. D'en d'aleshores, l'organitzaci d'una seguretat comuna ha adquirit una importncia ms que vital. Aquest principi fonamental haur de concretar-se en un pla europeu de desarmament i de pau. Per acabar, a la SPD se li planteja la qesti estratgica: quines han de ser les majories per a una poltica com aquesta ? Com ja he dit, la vella aliana reformista ha vist com es reduen els seus marges. La temptativa de reconstruir la tradicional coalici del New Deal est destinada a fracassar, tal com ha demostrat a Amrica el fracs de Mndale el 1984. Una esquerra democrtica ha d'incloure, en el sentit ms ample, l'electorat obrer, les classes mitjanes progressistes de tcnics i d'intellectuals. Sabem que aquests aliats potencials sn molt diferents. Malgrat tot, aquesta aliana s possible. En el cas dels problemes internacionals s factible amb sentit de responsabilitat, amb el rebuig d'amagar el cap sota l'ala i d'abandonar-se al mite de la segu71
COLLABORACIONS
retat fonamentada en la fora. En el terreny poltico-social, caldria afirmar, en canvi, el que definiria, sense por als malentesos, com un individualisme d'esquerres. Cap al reforament de la individualitat tendeixen, en efecte, moltes coses que ens reserva el futur, en termes de probabilitat tant com de perill: la reducci i la individualitzaci de la jornada laboral, una ms gran independncia i un nou tipus d'autonomia, la descoberta de noves formes d'activitat, l's intelligent de les noves tecnologies, que malauradament ning no pot garantir. Per qu no ha de subsistir un individualisme comunitari de la creativitat, de la responsabilitat i fins i tot de la solidaritat social? El perill en qu vivim s l's desconsiderat de la fora individual respecte al ms feble. La fita per la qual hem de lluitar s el desenvolupament de la personalitat de l'individu, acompanyat sempre, per, pel sentit de responsabilitat social. Tradut de Mondoperaio, nm. 3, 1986 Peter Glotz
72
Dues notes sobre les eleccions nord-americanes

Vicen Navarro
I. LA CAMPANYA DE JESSE JACKSON I LES SEVES CONSEQNCIES PER ALS ESTATS UNITS
Desprs de les primries del Partit Demcrata el procs pel qual les bases del Partit Demcrata escullen els seus candidats a la presidncia dels EUA, al Senat i a la cambra baixa del Congrs, la candidatura de Jesse Jackson, president del moviment Arc Iris (Rainbow Coalition), havia quedat segona a la candidatura demcrata per president dels EUA, amb noms el 16% menys de vots que el candidat vencedor, el governador de l'Estat de Massachusets, Mike Dukakis. Jackson va rebre set milions de vots (ms que Mondale, el candidat demcrata de les primries de 1984, no va rebre aquell any) i va vncer als Estats de Virginia, South Carolina, Georgia, Alabama, Mississip, Louisiana, Alaska, Puerto Rico, Michigan, Virgen Islands, Delaware, Districte de Colmbia i Texas. Jackson va quedar primer o segon a 46 dels 54 estats i territoris i va guanyar el vot del grup d'edat de 18 a 44 anys a tot el pas. Jackson tamb va vncer a la gran majoria de ciutats dels Estats Units, incloses Nova York, Chicago, Detroit, San Francisco, Milwaukee, Birmingham, Atlanta, Indianapolis, Topeka, Louisville, New Orleans, Baltimore, Minneapolis, St. Louis, Newark, Miami, Cleveland, Filadelphia, Hartford, Washington D.C. (la capital d'Estats Units), Charleston, Houston, Richmond, Denver, Seatle, Portland, Oregon i moltes altres.
Nota de l'autor Aquests dos articles varen ser escrits en dos moments diferents. El primer analitza la campanya de Jackson i les seves conseqncies pels EUA. Es va escriure, ms exactament, al final de la campanya electoral de les primries, i parla tamb dels corrents poltics del Partit Demcrata dels EEUU que van culminar en el Congrs d'Atlanta i en la discussi de la seva poltica econmica i social. Tamb s'explica a l'article l'impacte que la campanya de Jackson va tenir en el si del seu partit i en la vida pblica estadounidenca. El segon article, escrit desprs de les eleccions presidencials, inclou una crtica a l'estratgia poltica de Dukakis i mostra com la seva derrota s conseqncia de l'aband dels acords progressistes presos pel Partit Demcrata al Congrs d'Atlanta. La dretanitzaci de la campanya de Dukakis va portar una marcada abstenci entre la classe obrera i les masses populars nord-americanes. Aquesta molt forta abstenci va ser la responsable de la victria republicana.
73
COLLABORACIONS
Aquestes victries es van donar malgrat el gran clima d'hostilitat que la major part dels grans mitjans de comunicaci dels Estats Units van mostrar envers la candidatura de Jackson. Aquests mitjans van intentar marginar-lo, presentant-lo nicament i exclusivament com un dirigent de la poblaci negra i per tant amb un electorat fix i minoritari. Aquests mitjans es referien constantment a Jackson com el lder dels marginats, incapa de representar els interessos de la pretesa gran classe mitjana nord-americana. I aix malgrat el fet que el 30% dels vots de Jackson van ser vots de ciutadans blancs i que algunes de les postures que defensava com ara la congelaci de la despesa militar eren i continuen sent majoritries entre el poble nord-america. Jackson va aconseguir 4.4 milions de vots negres i 2.2 milions de vots blancs. Jackson va guanyar o va quedar segon a molts estats com ara Alaska, Colorado, Vermont i altres en qu la poblaci negra representa menys de 11% de tota la poblaci. El percentatge de vots blancs que el van votar va anar augmentant a mesura que el seu missatge i les seves postures es van anar coneixent. Al final de les primries, Jackson va aconseguir el 35 % del vot blanc de l'Estat d'Oregon, el 21% del vot blanc de Connecticut, el 23% del vot blanc de Wisconsin i el 28% del vot blanc de Califrnia. A Michigan, un dels estats ms industrials dels EUA i on la crisi econmica ha estat ms accentuada, Jackson va guanyar a la gran majoria de districtes obrers blancs de l'Estat. Jackson es va convertir en un dirigent, no solament de la minoria negra, sin d'amplis sectors de la poblaci blanca i d'altres components de la poblaci dels EUA El racisme tan dominant a la premsa nord-americana i a gran part de l'europea va posar l'accent en la negror de Jackson sense assenyalar que all realment nic de la seva candidatura no va ser tant la seva raa negra com les seves postures progressistes i atpiques dins del panorama poltic nord-america contemporani. Encara ms, a Europa la premsa en emfasitzar la seva negror constrenyia el significat de la seva candidatura convertint-la en un fenomen exclusivament nord-america. A ms de l'hostilitat de la gran premsa, la candidatura de Jackson tamb es va enfrontar amb un altre gran obstacle, la manca de fons econmics tan necessaris per dur a terme les campanyes electorals als Estats Units. Com el mateix Jackson va subratllar el nostre missatge s viu en idees i esperana, per pobre en mitjans. Jackson va comptar amb una vintena part dels recursos amb qu va comptar Dukakis. A desgrat d'aquests obstacles, Jackson i el seu moviment Arc Iris va crear el que el New York Times va definir com un autntic terratrmol poltic. El moviment Arc Iris s'ha convertit en una fora molt important dins d'Estats Units. L'endem del Congrs del Partit Demcrata a Atlanta, Dukakis ho va reconixer quan va comentar que sense aquest moviment ell no podia guanyar les prximes eleccions presidencials. No puc guanyar sense el vostre suport, us necessito, va ser el comentari que va fer Dukakis als 1.200 delegats demcrates elegits a la llista de Jackson. Aquests delegats i els seus
74
L'OPINI SOCIALISTA
seguidors representen una fora major dins del partit majoritari dels EUA: el Partit Demcrata. Com va sorgir aquest moviment?
LES CARACTERSTIQUES DE LA CAMPANYA DE JACKSON: EL MOVIMENT ARC IRIS
Les poltiques de classe de Reagan, representant del capital ms reaccionari dels EUA s'han caracteritzat per una gran agressivitat en contra de les classes treballadores i masses populars nord-americanes. En part degut a aquestes poltiques la capacitat adquisitiva de la famlia mitjana nord-americana ha minvat, i ha retrocedit fins als nivells del 1972. Aquesta minva s'ha donat fins i tot malgrat el fet que el nmero de membres de la famlia que treballen ha augmentat considerablement degut a la massiva intervenci de la dona a la fora de treball (el 65 % de les dones nord-americanes fan avui dia un treball assalariat). El nivell de vida de la classe treballadora que representa (segons Erik Olin Wright, l'estudis ms important de l'estructura social dels EUA) aproximadament el 60% de la poblaci nord-americana ha baixat. El deteriorament dels indicadors socials nord-americans durant els darrers vuit anys ho demostren: la mortalitat infantil, per exemple, ha deixat de millorar en la mateixa taxa que als anys seixanta i setanta. I la mortalitat de la majoria dels grups d'edat ha augmentat. La classe treballadora, els pagesos i els estrats mitjans estan avui clarament afeblits i a la defensiva. En canvi, la classe mitjana alta i les classes ms acabalades de la societat nordamericana gaudeixen d'un enorme benestar econmic degut a una redistribuci de la renda que ha canalitzat recursos de les masses populars cap als grups ms afavorits a la societat. La feblesa de la classe treballadora es reprodueix, en part, degut al racisme que ha dividit tradicionalment la classe obrera enfrontant l'obrer blanc a l'obrer negre. No s per casualitat que l'administraci Reagan, que s l'administraci ms favorable al gran capital nord-america des de l'administraci del president Coolidge a principis de segle, sigui tamb la ms racista. Jesse Jackson ha estat el dirigent poltic que millor ha percebut aquesta situaci. El seu missatge poltic ha emfasitzat la gran necessitat de descobrir rees comunes d'inters (common ground) entre els diferents sectors de la classe treballadora immigrant (Estats Units s un pas d'immigrants): negres, blancs, grocs, morenos, joves i vells, homes i dones. Aquests sectors han d'establir coalicions entre si i amb altres sectors (la Rainbow Coalition) per defensar millor els seus interessos enfront d'un sistema econmic que, dirigit exclusivament pel desig desenfrenat d'incrementar els beneficis econmics dels grups ms ben situats, violenta els drets fonamentals d'aquells (econmic violence). Com reconeixia The Economist, Jackson s el primer candidat que des dels anys trenta parla dels interessos de la classe treballadora nord-americana. L'element base de la seva Coalici s la coalici dels sec75
COLLABORACIONS
tors ms polititzats de la classe obrera i els seus sindicats (com ara grans sectors dels sindicats de l'acer, de l'autombil, dels maquinistes, dels serveis pblics, dels serveis sanitaris i d'educaci, entre altres), dels moviments pagesos (com ara la segona associaci pagesa dels EUA) i dels moviments socials com els moviments feminista, ecolgic, pacifista i d'homosexuals i lesbianes. Aqu s important aclarir que mentre que a Europa occidental el repte poltic i social per al moviment obrer ha estat la necessitat d'articular-se amb els moviments socials (fora dbils encara), als Estats Units el repte ha estat precisament l'oposat; els moviments socials sn forts, amb gran capacitat de mobilitzaci. En canvi el moviment obrer ha estat des dels anys trenta un moviment dbil, fragmentat i de carcter corporativista, sense un moviment poltic i sindical de classe. D'aqu la gran necessitat i urgncia de corregir aquesta situaci i estimular el desenvolupament de conscincia de classe entre la classe treballadora. El discurs de Jackson s, en termes europeus, un discurs de classe amb un intent que la majoria de blancs i negres (que pertanyin a la classe treballadora) descobreixin els seus interessos comuns de classe i transcendeixin les seves postures racistes. Els sindicats ms polititzats han respost molt favorablement a aquest missatge i han tingut un paper clau en la campanya de Jackson. Per emfasitzar aquesta orientaci de classe de la seva campanya, Jackson va donar a conixer per primera vegada la seva intenci de presentar-se a candidat demcrata a la presidncia dels EUA en un mting obrer durant el Labour Weekend, dia commemoratiu del mn del treball als Estats Units. I al final de les primries, la persona que va escollir Jackson perqu el presents formalment com a candidat presidencial al Congrs del Partit Demcrata a Atlanta va ser el sindicalista Wippsinger, el president del Sindicat dels Maquinistes, un dels dirigents sindicals nord-americans que es presenta obertament com a socialista. D'aqu que el Wall Street Journal, el diari del gran capital nord-america, alerts els seus lectors sobre el fet que la poltica de classe de Jackson apunta cap a una poltica socialista. Els seus programes econmics i els seus programes de defensa converteixen Jackson no en el ms liberal dels demcrates sin en un radical. La seva veu s ms tpica del partit laborista britnic que no d'un poltic nord-america. La poltica econmica i social de Jackson es basa en revertir la poltica reaganiana mitjanant l'augment de la pressi fiscal sobre les classes ms ben situades dels Estats Units (aquelles persones que ingressen ms de 200.000 dlars a l'any, que representen el 5 % de la poblaci), sobre les grans corporacions i mitjanant la congelaci de les despeses militars. Aquesta poltica permetria una reducci del dficit federal, amb un augment de les despeses socials que es considera indispensable per donar suport al nou contracte social entre els sindicats i l'empresariat, que la urgent reconversi industrial exigeix. Aquesta reconversi i la flexibilitat laboral que comporta no es poden dur a terme a costa de la classe treballadora com ha succet durant l'poca de
76
L'OPINI SOCIALISTA
Reagan, sin que s'han de dur a terme sobre la base d'una poltica de solidaritat social que exigeix una gran expansi de l'Estat social i del benestar. Aquesta poltica, semblant a la seguida pel partit socialdemcrata suec, representa una poltica radical als EUA. Com indicava el Finantial Times de Londres el que demana Jackson no s ms que el que alguns partits socialdmocrates escandinaus van dur a terme faja alguns anys. Aquestes postures representen una alternativa a les poltiques conservadores i neoliberals portades a terme per l'Administraci republicana i aprovades en part per la direcci del Partit Demcrata durant aquests anys de rgim reagani.
L'IMPACTE DE LA CAMPANYA DE JESSE JACKSON EN LA REESTRUCTURACI DEL PARTIT DEMCRATA DELS EUA
La mobilitzaci de les forces de Jackson ha causat un terratrmol no solament al pas sin tamb al Partit Demcrata. Aquest s un partit que es basa en una enorme aliana de forces diferents i fins i tot antagniques. s un partit interclassista que inclou: 1. Una ala conservadora, representada pel senador Bentsen, escollit per Dukakis com el seu candidat per a la vice-presidncia dels EUA. Aquesta ala t molt poc suport popular entre les bases del partit demcrata (les enquestes populars van mostrar que Bentsen era el candidat vicepresidencial de menys de 11% de les bases demcrates). Aquesta ala representa a sectors del capital nord-america lligats a les corporacions ptrolires i companyies d'assegurances. El seu poder deriva no de la seva popularitat que s molt escassa, sin dels fons que aporten al partit. 2. Una ala moderada, representada per Dukakis, exponent de la majoria dels aparells federals i estatals del partit (que adopten un discurs modernista), els estrats tcnico-professionals, que tenen un paper important degut a la seva implantaci als mitjans de comunicaci i a les universitats, i una gran part de la direcci moderada de la direcci sindical dels EUA. 3. L'ala progressista, que representa els sectors ms progressistes dels sindicats, el moviment de drets civils i els sectors ms polititzats dels moviments feministes, ecologistes i pacifistes. Aquesta ala estava representada fins fa poc pel senador Kennedy, i recentment ha estat desbordada pel moviment Arc Iris, dirigit per Jesse Jackson. Avui constitueix una fora molt important dins del Partit Demcrata. A partir del congrs del partit a Atlanta, controla un ter del Comit Nacional del Partit. Les seves postures com ara el reconeixement a l'autodeterminaci del poble palest han estat aprovades pels congressos estatals (diferents del congrs federal) del Partit Demcrata a deu estats d'EE.UU. Aquesta ala t una influncia creixent entre els sindicats, el moviment urb i entre els intellectuals. L'ltima elecci presidencial que van guanyar els demcrates va ser l'any 1976. La plataforma del partit en aquella ocasi va ser relativament progres77
COLLABORACIONS
sista en poltica interna, incloent entre les seves demandes, per exemple, la crida per a l'establiment d'un programa nacional de salut que ofers atenci sanitria completa a tots els nord-americans. Aquesta s una de les demandes histriques del New Deal, establerta pel Partit Demcrata i no duta a terme mai, degut a l'enorme resistncia de les companyies d'assegurances i de les associacions mdiques en contra d'aquest programa. El president Carter, un cop elegit l'any 1976, va canviar la seva poltica econmica i social i va iniciar l'any 1978 les seves poltiques d'austeritat caracteritzades per un retall de les despeses socials i un creixement de les despeses militars (5% per any). El president Carter tamb va abandonar el seu comproms d'establir el proms programa nacional de salut. Aix va motivar la revolta de l'ala progressista del partit, encapalada pel senador Kennedy, que a les primries del 1980 es va enfrontar al president Carter. El senador Kennedy va perdre les primries i el Partit Demcrata va perdre les eleccions: va rebre noms un 22% del vot de l'electorat. El Partit Republic, dirigit per Reagan, va rebre l'any 1980 aproximadament el mateix percentatge de vots (27.8%) que va rebre l'any 1976, quan el candidat republic Ford va aconseguir el 27.6 enfront de Carter, que va rebre el 28% del vot. El que vam veure el 1980 no va ser un augment del vot republic sin una disminuci molt marcada del vot demcrata. No va ser tant la victria de Reagan com la derrota de Carter. El Partit Demcrata va concloure errniament que la seva derrota era deguda a un cansament popular cap al New Deal i les propostes d'expansi de l'Estat Social. D'ac que es continus la dretanitzaci del partit iniciada ja per Carter, de tal manera que la plataforma del Partit Demcrata l'any 1984 encapalada per Mondale va ser definida pel New York Times com la plataforma ms conservadora que el Partit Demcrata ha defensat des de fa molt de temps. La demanda d'un programa nacional de salut va desaparixer de la plataforma del partit. Va ser una plataforma que reflectia una poltica d'austeritat amb guants. El resultat va ser un desastre electoral encara ms gran que el 1980. La majoria de la classe treballadora, la base social ms slida del Partit Demcrata, es va abstindr en nmeros sense precedents. Noms el 40% dels treballadors manuals van votar, enfront del 75 % dels grups tcnico-professionals (que van donar suport majoritriament a Reagan). Mondale va ser un dels candidats menys populars de les ltimes presidencials entre els demcrates. Aquesta abstenci de la classe treballadora s'ha anat incrementant en la mesura que el Partit Demcrata s'ha anat dretanitzant.
LA CRISI DEL PARTIT DEMCRATA LANY 1984 I L'OPORTUNITAT DE JESSE JACKSON

La derrota electoral demcrata del 1984 va crear una enorme crisi al Partit Demcrata, i es va arribar a un buit de poder que va permetre el desenvolu78
L'OPINI SOCIALISTA
pment d'una alternativa progressista ms avanada que les postures neoliberals anteriors. La tesi de Jesse Jackson s que la dretanitzaci del Partit Demcrata ha estat la causa de les seves derrotes electorals. El seu futur s'ha de basar en la seva radicalitzaci, en el seu redescobriment dels seus compromisos amb les bases socials del partit i, molt particularment, amb els obrers, pagesos i estrats mitjans. Amb ra, Jesse Jackson es va presentar com l'nica fora que representava una continutat histrica amb el New Deal i el president Roosvelt. El futur del Partit Demcrata depenia de la capacitat de mobilitzaci del no-votant. Les eleccions den 1986 al Senat dels Estats Units van demostrar si n'era d'encertada aquesta estratgia electoral. El Senat va passar de nou a ser demcrata degut en gran part a la mobilitzaci de dos milions de nous votants (sobretot al sud dels EUA) que van respondre a la crida de Jackson i al missatge progressista del moviment Arc Iris. Com Dukakis ha reconegut Jackson i el seu missatge han estat a la fora ms important per mobilitzar el treballador abstencionista. El missatge de Jackson va ser incorporat tamb al discurs dels altres candidats demcrates a la presidncia dels EUA. La classe treballadora, suposadament transcendida per la gran classe mitjana nord-americana, es va descobrir de nou a les primries del 1988. Fins i tot un congressista tan proper al capital nord-america com Gephart es va presentar com el campi de l'obrer nord-america. El senador Biden es va haver de retirar de les primries per haver plagiat un discurs del dirigent laborista britnic Kinock sense donar la font original d'aquest discurs obrerista (descoberta pel director de la candidatura Dukakis). Quan van acabar les primries, el 7 de juny, ni Dukakis ni Jackson tenien prou vots per ser elegits pel Congrs del Partit Demcrata com a candidats demcrates a la presidncia dels EUA Dukakis va guanyar degut al vot que va rebre de 800 delegats (superdelegates) al Congrs, que van ser nomenats a dit (i no elegits per les bases) per la direcci del partit. Dukakis va guanyar en part per a les regles de joc poc demcrates del Partit Demcrata.
LA LLUITA PER LA PLATAFORMA DEL PARTIT DEMCRATA
Un cop acabades les primries, la lluita es va traslladar a la batalla de la plataforma del partit i el seu comit de regles. Dukakis era molt conscient del gran poder de Jackson i el seu intent de continuar construint l'ala progressista amb gran capacitat de mobilitzaci. D'ac que, encara que els seus representants estiguessin en majoria al comit de redacci de la plataforma del partit, ell va cedir en rees importants i va adoptar a les dues reunions del partit a Michigan i a Colorado postures identificades amb el corrent de Jackson. En poltica exterior, per exemple, Dukakis va acceptar la proposta de Jackson de modificar el pagament del deute extern dels pasos sub79
COLLABORACIONS
desenvolupats en termes ms favorables a aquests, aix com la denominaci de l'estat de Sudfrica com un estat terrorista, la qual cosa permetria al Congrs i al govern federal dels EUA de prendre mesures de bloqueig del sistema apartheid ms contundents que les mesures actuals. En poltica interior, Dukakis tamb accept les tesis de Jackson d'exigir una reforma de la legislaci federal que regula les relacions laborals EUA, fent-les ms favorables als sindicats, aix com una crida tamb proposta per Jackson perqu el govern federal garanteixi la utilitzaci del fons de pensions com a fons d'inversi, sobretot en l'habitatge, sota la influncia dels governs municipals en els quals les forces progressistes tendeixen a ser majoritries. Al final del procs de redactat de l'esborrany del programa demcrata, quedaven encara tretze punts de desacord que sintetitzaven les diferncies ms importants entre les candidatures de Jackson i Dukakis. Aquests tretze punts es van presentar al congrs del Partit Demcrata a Atlanta. Dos d'ells la petici d'augmentar la crrega fiscal dels contribuents que guanyen ms de 200.000 dlars anuals i la congelaci de les despeses militars per cinc anys no van ser acceptats pel Congrs Demcrata, malgrat el fet que les enquestes d'opini que es van dur a terme entre els congressistes mostraven la simpatia de la majoria del congrs cap a les postures de Jackson. Una tercera proposta de Jackson la crida a l'autodeterminaci del poble palest va ser discutida pel congrs i retirada sense votar-la a causa de a la gran oposici de Dukakis. Les altres deu propostes de Jackson, presentades com a esmenes a la plataforma del Partit Demcrata van ser aprovades per unanimitat pel congrs. Dukakis va decidir a l'ltim moment deu hores abans del comenament del congrs, i en nom de la unitat del partit retirar la seva oposici a aquestes esmenes de Jackson. Entre aquestes esmenes hi havia la crida nacional per un programa nacional de salut que sota la direcci del govern federal garants la cobertura sanitria a tots els nord-amercans, un augment considerable de les despeses federals en educaci i investigaci, la creaci d'una xarxa nacional de guarderies infantils, un canvi en el llenguatge de guerra freda que apareixia en el captol de defensa de la plataforma, una invitaci a la Uni Sovitica per al desenvolupament conjunt de programes cientfics i sanitaris, una crida a la poltica no-intervencionista a Amrica Central i altres punts que van transformar la plataforma del partit aprovada a Atlanta en una de les ms progressistes que el Partit Demcrata ha tingut en els darrers anys. Naturalment l'administraci Dukakis podria ignorar com ho va va fer el president Carter el programa d'Atlanta. Per li significaria un cost poltic elevat. El moviment Arc Iris continuar pressionant perqu aquells elements de la plataforma que va elaborar el moviment siguin duts a terme. La nova correlaci de forces dins del Partit Demcrata tamb ha produt canvis en l'equip de direcci del partit, amb un ter del Comit Nacional nomenat per Jesse Jackson i el seu Arc Iris, que tamb han nomenat un vicepresident del partit responsable d'organitzaci i ampliaci d'aquest.
80
L'OPINI SOCIALISTA
A nivell estatal, el moviment Arc Iris ha forat el nomenament de co-directors responsables de la campanya demcrata. Parallelament a aquests canvis aprovats pel congrs d'Atlanta, el moviment Arc Iris s'ha anat expandint i transformant-se en un moviment no de marginats, sin d'una fora que pot transformar-se un dia en la gran majoria del poble nord-america. Com canta Peter Seger, el gran folklorista nord-america que va donar suport a Jakcson a la campanya: The Rainbow is the light after the storm, the hope after Reagan. L'Arc Iris s la llum que apareix desprs de la tempestat, l'esperana que segueix el malson reagani. La resoluci d'aquest conflicte dins i fora del Partit Demcrata tindr conseqncies decisives per al futur no solament dels EUA sin tamb de tot el mn.
II. PERQU VA PERDRE LA CANDIDATURA DUKAKIS/BENTSEN?

El 8 de novembre de 1988, la candidatura republicana formada per Bush i Quay le va guanyar les eleccions presidencials americanes, amb majoria en 34 estats respecte als 11 de la candidatura demcrata formada per Dukakis i Bentsen. Els principals mitjans de comunicaci han interpretat aquest resultat com a una votaci per la continutat. Segons el New York Times, la gent est satisfeta amb la manera com es governa el pas. Les principals cadenes de televisi, CBS, ABC i NBC, aix com els mitjans de comunicaci escrits, han arribat tots a la mateixa conclusi: Els americans estan satisfets de com funcionen les coses al seu pas. Segons el Wall Street Journal, ha estat un vot per Y statu quo.1 Al costat demcrata, el sentiment post-mortem va comenar ben aviat. Per tot el pas, el Partit Demcrata segueix essent el partit majoritari. El Sondeig Gallup de 1988 sobre autoidentificaci poltica va mostrar que el 43 per cent dels ciutadans dels Estats Units es definien com a demcrates, el 29 per cent com a republicans, i el 28 per cent com a independents.2 El dia de les Eleccions, el Partit Demcrata va guanyar escons tant a la Cambra de Representants com al Senat, aix com als parlaments dels estats. Els demcrates van obtenir 4.445 escons als parlaments dels estats, gaireb el doble que els republicans.3 Per per la candidatura la derrota ha estat doblement dolorosa, perqu s la cinquena vegada en sis eleccions consecutives en qu els candidats demcrates perden unes eleccions presidencials. Per qu segueixen perdent les eleccions? L'ala dreta del partit demcrata ha interpretat la derrota com a una prova ms de qu el missatge que han donat les candidatures demcrates, inclosa la de Dukakis/Bentsen durant tots aquests anys, no s el missatge adequat; s massa d'esquerres per aquest pas. El partit s'ha de desplaar cap al centre per mitj d'un enfortiment en la defensa i pensant molt en els programes que debiliten el comproms del partit amb el New Deal. Les formes com es pre81
COLLABORACIONS
senta aquesta anlisi i aquesta soluci proposada difereixen de persona a persona, per l'escomesa s clara: el liderat demcrata s'ha de desplaar ms cap al centre, eufemisme que es fa servir als Estats Units per definir la dreta. Aquesta s la crtica al Partit Demcrata que t ms ress en la majoria de mitjans de comunicaci. Normalment, va acompanyada d'una queixa sobre la imatge de Jackson en el liderat del Partit Demcrata, la qual cosa ha contribut al seu missatge massa d'esquerres.4 L'altra interpretaci s que el missatge presentat per la candidatura demcrata era el missatge adequat; el problema s la falta de capacitat de la candidatura Dukakis/Bentsen. Austin, el cap de la campanya de Jesse Jackson, ho ha interpretat aix: el problema del Partit Demcrata d'aquest any ha estat la persona al capdamunt de la candidatura. No crec que sigui res filosfic. Ha estat una campanya mal dirigida.5 No parlava en nom de la campanya de Jackson, sin que expressava una posici que mantenien moltes persones. Ambdues interpretacions, tanmateix, coincideixen en un punt: la candidatura Dukakis/Bentsen presentada a l'electorat com a missatge progressista, un missatge a l'esquerra del centre. El primer grup de crtics lamenta el missatge, i el segon grup l'aplaudeix. Per els dos consideren que el missatge era progressista. Ho era? Donem un cop d'ull al missatge abans, durant i desprs de la Convenci Demcrata d'Atlanta.
EL MISSATGE D'ABANS D'ATLANTA
Una caracterstica bsica de les primries del Partit Demcrata va ser un progressiu to populista adoptat per la majoria de candidats demcrates, degut en gran part a la influncia de Jesse Jackson. La campanya de Jackson, definida pel New York Times com a terratrmol poltic, ha tingut un fort impacte en tot el pas. Tant si es un terratrmol com un lleuger tremolor, el fet s que Jackson ha redescobert les arrels del New Deal del partit i ha plantejat les qestions de classe, raa i fora del sexe, i la necessitat de majors canvis estructurals als Estats Units al centre del debat durant les primries demcrates. Elecci rera elecci ha mostrat que no noms la majoria de demcrates sin la majoria de ciutadans nord-americans, estaven d'acord en qu Jackson era l'nic candidat que feia referncia a les qestions que realment interessen la gent. Aquestes eleccions tamb van demostrar que la major part d'americans estan d'acord amb moltes de les seves posicions. Des de l'exigncia d'una economia de plena ocupaci fins a la necessitat d'establir un programa sanitari nacional, una elecci darrera l'altra ha demostrat que la gent estava d'acord amb Jackson.6 Els mitjans de comunicaci ms importants, tanmateix, el segueixen definint com el candidat negre, cosa que implica que la seva base
82
L'OPINI SOCIALISTA
estava intrnsecament en la poblaci negra; un candidat que no preocupava ning; potser a la conscincia del Partit Demcrata, per de limitada rellevncia poltica. Tot i amb aix, el missatge de Jackson s molt ms que un missatge negre, Jesse s realment un lder negre, un lder dels drets civils que atreu la gran majoria de negres. Per tamb s un lder de classe (o, segons la terminologia americana, un populista). Atreu la classe treballadora i tots els seus components negres, hispans, grocs, blancs, homes i dones, joves i vells. Jackson ja havia obtingut ms del 15 per cent dels vots blancs a les Primries demcrates i en els Caucus des de finals de maig. Va obtenir ms suport blanc en les ltimes Primries, amb un 35 per cent dels vots blancs d'Oregon, el 21 per cent de Connecticut, el 23 per cent de Wisconsin, i el 28 per cent de Califrnia. De la mateixa manera, va tenir molts punts entre els blancs en Caucus d'altres estats, com Alaska, Maine, Colorado, Minnesota i Michigan. En aquest darrer estat, hauria guanyat tot i que no es van comptar els districtes de Detroit, que sn majoritriament negres. En total, Jesse Jackson va obtenir 4.4 milions de vots negres i 2 milions de vots blancs. La popularitat d'aquesta estratgia populista progressista durant la campanya va donar lloc a un comportament mimtic per part de tots els altres candidats demcrates. La classe treballadora americana, que hom creia que havia desaparegut en l'Amrica de les classes mitges, va ser redescoberta durant les Primries pels poltics de Ystablishment, per exemple per Gephart, el qual sobtadament va voler desfilar com a vencedor dels homes i dones treballadors d'Estats Units. El senador Biden fins i tot va plagiar un discurs de Neu Kinnock, el lder del Partit Laborista britnic. Fins i tot Dukakis va parlar de la necessitat d'estar al costat d'aquest desfavorit. El Partit Demcrata va reconquerir la seva nima populista, el seu missatge de defensa de les necessitats dels treballadors del seu pas. Durant tot aquest perode, els demcrates portaven molt d'avantatge als republicans en les enquestes d'opini.7 Al final de la convenci d'Atlanta, Dukakis anava 17 punts davant de Bush.
EL MISSATGE DE DUKAKIS DURANT I DESPRS D'ATLANTA
A la convenci d'Atlanta es van establir una srie d'acords clau entre les forces de Dukakis i de Jackson. Un dels acords va ser sobre l'estratgia poltica que s'havia de seguir a la campanya. El missatge que calia vendre estava perfectament definit en la plataforma del partit, la plataforma demcrata ms progressista dels anys trenta. Les eleccions van mostrar que la gent estava d'acord amb la major part de posicions avanades en aquesta plataforma. Aquesta tenia l'autoritzaci de Jackson: moltes de les posicions populistes progressistes de la plataforma eren posicions de Jackson. La candidatura Jack83
COLLABORACIONS
son/Bentsen va acordar a la convenci d'Atlanta actuar en les posicions presentades pel partit. El seu objectiu era expandir el partit i mobilitzar no noms els votants, sin tamb els no votants, els ciutadans escptics que no sentien que el partit respongus a les seves necessitats. Se suposava que aquest missatge progressista ajudava en l'esfor de mobilitzaci de censar a la gent, i d'ampliar l'electorat demcrata. Dukakis tamb va decidir fer que hi augments el cens durant la campanya. Jesse Jackson i el Rainbow (espectre de minories tniques) (N. del T.) van arribar a ser els majors directors d'aquest aspecte en la campanya. Tanmateix, Dukakis no va dur a terme cap dels seus compromisos. No va seguir el missatge que s'havia acordat a Atlanta. El signe d'alarma ms important va aparixer en la seva frase les eleccions no han de ser per la ideologia, sin per la competncia. El seu to tecncrata d'alguna manera reprimit a les Primries, va aparixer en aquesta frase. Tampoc va donar cap prioritat al cens dels electors. L'absncia d'un discurs mobilitzador va ser complementat per un comproms molt limitat amb el registre. En lloc de fer-ho per mitj de Jesse i el Rainbow, el cens limitat que havia de tenir lloc va ser dirigit als aparells d'Estat i locals del Partit Demcrata, les motivacions del qual per augmentar el registre eren realment molt limitades. El poder d'aquests aparells est reprodut per una participaci local molt baixa (menys del 30 per cent). No s en l'aparell local del Partit que augmenta la participaci. Per exemple, en l'elecci del governador Schaefer, el governador demcrata de l'estat de Maryland, va participar menys del 30 per cent de la poblaci. Per ser escollit, Schaefer necessitava els vots de noms el 16 per cent de l'electorat, un tant per cent fcilment assequible mitjanant el clientlisme que caracteritza els poltics de Maryland. Schaefer, com a president de la campanya de Dukakis a Maryland, no estava interessat en un augment del registre de vots, particularment quan aquest registre, si estava dirigit per les forces de Jackson, podria resultar en l'augment de la porci de l'electorat que podria votar un candidat ms progressista que Schaefer en les prximes elecciones de governadors. La combinaci d'aquest missatge tecncrata gens mobilitzador de la campanya de Dukakis (som ms competents) amb la falta d'esforos seriosos en el registre va dur al registre ms baix que mai a Maryland i, a una participaci baixssima de l'electorat. Aquesta experincia es va repetir en tot el pas. Els baixos nivells de cens i de participaci van assolir un nou rcord: va votar noms el 48.7 per cent de l'electorat. Aquest baix ndex de participaci va ser ms patent entre els votants d'ingressos baixos. El desplaament cap al centre va ser l'arrel del problema de la campanya de Dukakis desprs d'Atlanta. El desplaament cap a la dreta, per tal d'atreure els demcrates de Reagan, va diluir la seva ja prou dbil imatge progressista. El seu enfocament tecncrata moderat va tenir un efecte enormement desmoralitzador entre l'electoral natural del Partit Demcrata. La seva popu84
L'OPINI SOCIALISTA
laritat va caure en picat a les eleccions, de 17 punts d'avantatge que tenia el mes de juliol, immediatament desprs de la convenci d'Atlanta, fins a 17 punts per sota de Bush els mesos de setembre i octubre. Aqu s'hi suma un fet de la mateixa importncia: el tant per cent de gent que no se sentia identificada per cap dels dos candidats va crixer fins a un 65 per cent de la poblaci total, xifra sense precedents. A part del missatge desmoralitzant, un altre factor va contribuir al descontent popular amb Dukakis: la seva incompetncia en la direcci de la campanya. L'indicador principal de la seva incompetncia van ser les seves respostes poc rpides als atacs de Bush. L'agressi del candidat republic va agafar per sorpresa a Dukakis, i aquesta sorpresa no era inconnexa respecte al carcter de tecncrata de Dukakis. Aquest no havia ents que a la campanya les qestions eren classe, raa i poder del sexe; la qesti no era tant com s'havia de dur a terme un govern (competncia), sin en benefici de qui (poder). I aix, una vegada ms, la majoria de gent ho sabia. La forta agressi de la campanya de Bush va ser programada abans d'Atlanta, i estava basada en les lectures de les eleccions i de la realitat darrera d'aquestes per part dels republicans. Bush havia vist que la imatge populista projectada pels demcrates durant les Primries era responsable de qu els demcrates anessin per davant dels republicans. Bush havia vist que les posicions demcrates eren molt ms acceptades que les republicanes. Bush i el poder efectiu republic es van plantejar seriosament que podrien perdre les eleccions. Van dissenyar una de les campanyes ms brutes en molts anys, amb mentides, distorsions i calmnies sense cap reserva. Bush, en tant que anterior cap de la CIA, sabia com portar endavant una campanya com aquesta. s ridcul presentar Bush tal com ho va mostrar la publicitat de Dukakis com a candidat prefabricat, un individu moderat manipulat pels seus assessors publicitaris. Una observaci ms perspica per part de les forces de Dukakis de com es fa la poltica exterior i interior els hauria ajudat a entendre que les lites del poder, que poden ser molt civilitzades en la seva conducta poltica, poden arribar a ser repressives, malvades i abusives (normalment amb ajut de la CIA) quan tenen por de perdre el poder. I aix, s precisament el que va passar a la campanya de 1988; l's de tctiques repressives per part de la CIA als Estats Units. (La mentida i la distorsi sn sistemes per ofegar la veritat). Tal com va escriure Philip Roettinger, un antic funcionari de la CIA, vaig veure el costat fosc de la CIA en la bruta campanya de desinformaci de Bush. L's de la tctica de gran mentida per qualificar Dukakis d'antipatritic i amic dels criminals es podria haver extret d'un manual d'accions secretes de la CIA.8 Va ser la prdua de virginitat poltica dels liberals (o potser neoliberals) americans. Estaven sorpresos i gens preparats per la campanya desestabilitzadora de Bush, planificada i programada des del mes de maig. El New York Times, en uns documents interns sobre la campanya de Bush, mostra la por del candidat a la imatge populista que el Partit
85
COLLABORACIONS
Demcrata s'havia construt durant les Primries. Tal com escriu Boyd del New York Times, Bush creia que una campanya populista l'hauria fet perdre. Aquesta creena s el que va determinar que Bush inicis una campanya tan bruta i agressiva contra Dukakis.9 L'elecci d'aquesta estratgia, segons Boyd, va tenir lloc el mes de maig. Representava la resposta desesperada de Bush a l'amenaa que representava la imatge populista del Partit Demcrata. Bush va decidir dur a terme una campanya populista reaccionria modelada segons la del candidat populista d'extrema dreta Robertson. Els plans de Robertson pregria a les escoles, dures penes pels traficants de droga, un retorn del patriotisme, oposici a l'avortament, i un atac frontal al liberalisme van ser el model de la campanya de Bush. Robertson va donar les ordres de marxa en el seu discurs de la convenci de Nova Orleans. S'allibera als criminals i es condemna als innocents. (...) Avui us asseguro que Michael Dukakis s el candidat a la presidncia ms liberal que cap partit hagi mai presentat en tota la histria americana.10 Aquest va ser l'avantprojecte de la campanya de Bush. Aquest va ser el candidat populista i antiestablishment (de dretes) que anava contra el Dukakis de 1'establishment envoltat de Y lite de Harvard. El comportament de Dukakis realment va obeir a aquest patr. I tal com Mark Crispin Milles va escriure al New York Times, les principals xarxes de televisi van ajudar Bush en aquest propsit.11 Les principals cadenes, per tal de protegir-se de les acusacions de ser liberal es van tirar enrera per evitar de ser vistes com a crtiques envers els republicans. Els butlletins de notcies de CBS, ABC i NBC, els quals durant les Primries sempre havien posat Jackson i antismitisme en la mateixa frase, no van mencionar ni una sola vegada la ben documentada associaci de lders de partits nazis a la campanya de Bush de l'any 1988 i de la CIA a la campanya de 1980.1 les mateixes cadenes que havien destrut Gary Hart per les seves indiscrecions sexuals, no es van atrevir mai a esbrinar els rumors persistents de les activitats extramatrimonials de Bush. Aquesta tendncia antiliberal dels mitjans de comunicaci, que hom suposa liberals, van arribar a nivells ridculs quan la NBC va dir que Quayle seria el guanyador del debat Bentsen-Quayle. La gran por de Bush de la possibilitat que Dukakis mantingus aquesta imatge populista no tenia fonaments. Dukakis va abandonar-la desprs de la convenci dAtlanta. Tal com destaca el New York Times, les forces de Bush van quedar agradablement sorpreses. Dukakis aviat va abandonar aquest rumb i va permetre que Bush controls el debat poltic.12 Un candidat que estigus ms a to amb la realitat del poder als Estats Units realitat sviament expressada per la percepci popular de ells i nosaltres com a lmits definitius del poder als Estats Units hauria ents millor l'abast del ells per tal de reproduir el seu poder sobre nosaltres. L'agressi repressiva de Bush s'hauria d'haver pogut predir, i Dukakis hauria d'haver sabut respondre i haver denunciat aquesta publicitat des del principi pel que
86
L'OPINI SOCIALISTA
era: un esfor desesperat de Bush i dels republicans de mantenir la seva lite i els seus privilegis de classe. I de la mateixa importncia, Dukakis hauria d'haver buscat l'equilibri entre el populisme de dretes de Bush i el populisme d'esquerres de Jackson, parlant de la histria de l'anterior director de la CIA actuant com a candidat del poble. Hauria d'haver denunciat Bush pel que era el principal portaveu dels rics del pas i hauria d'haver contrastat les aliances republicanes amb els rics amb les aliances dels demcrates amb la classe treballadora. Aix s el que finalment va fer: va adoptar un to populista durant les ltimes dues setmanes. Conscient del molt avall que havia caigut la seva popularitat, fins i tot entre l'electorat del partit demcrata, va decidir sota nombroses pressions d'amplis sectors de l'electorat demcrata de tornar al punt de partida del Partit Demcrata. Va donar mfasi al missatge populista, i les eleccions ho van reflectir. Va explicar que el Partit Demcrata estava al costat de la classe treballadora: la gent que treballa de valent, paguen les seves factures i els seus impostos, i lluiten a les guerres del pas.13 Va reduir a la meitat, o gaireb a la meitat, segons les enquestes la diferncia respecte a Bush. D'una diferncia de 17 punts per sota de Bush, va pujar de sis a vuit punts per sobre en noms dues setmanes. Tots els principals mitjans de comunicaci van acordar que el missatge populista va ser el causant de la recuperaci. En gran part, aquesta estava basada en la resposta positiva al missatge populista progressista entre els votants d'ingressos baixos, i tamb en particular entre la classe treballadora i els membres de sindicats. El New York Times va escriure en una editorial que el canvi de direcci de la campanya de Dukakis havia estat la ra primordial de l'augment de vots indecisos.141 el Washington Post va dir que les enquestes de la cadena ABC mostren que el decantament de Dukakis cap a un estil ms agressiu de fer campanya, fent servir un fort to populista, han tingut xit.15 El ressorgiment de la candidatura de Dukakis va tenir lloc en tot el pas, principalment entre votants d'ingressos baixos indecisos. Al final, va esdevenir una batalla pel temps. Amplis sectors del partit creien que Dukakis ho podria haver aconseguit si hagus condut la campanya tal com ho va fer les dues ltimes setmanes, des d'Atlanta. Aquest va ser precisament el consell de Jackson des del comenament. Dukakis va perdre prcticament per 552.000 vots. Dukakis hauria estat elegit si hagus guanyat 590.000 vots ms en el total d'li estats industrials en els quals va estar gaireb a punt. Aquesta xifra representa menys del 0.2 per cent del total de l'electorat. Dukakis va perdre per 117.000 vots a Illinois (d'un total de 4.5 milions), i per noms 108.000 vots a Pennsylvania (d'un total de 4.4 milions). En altres estats va ser molt semblant: Califrnia, Maryland, Missouri i Michigan. Es tracta d'estats industrials.16 Tots aquests estats van veure una caiguda de la participaci, especialment en els districtes treballadors amb baixos ingressos, tant de blancs com de negres, i un augment de
87
COLLABORACIONS
la participaci de l'electorat de GOP en districtes de classes altes i mitjanesaltes. A Los ngeles, per exemple, la participaci de negres i hispans va baixar un 4 per cent, mentre que a Orange Country va augmentar un 2 per cent.17 El registre demcrata en tots aquests estats industrials i en tot el pas va baixar ms rpidament que no pas el republic.18 Aquest descens va ser ms accentuat en districtes de classes treballadores tant de blancs com de negres. Tanmateix, els republicans van augmentar-lo en grups d'ingressos alts, els quals sn la seva base nacional.19 Dukakis podria haver obtingut aquests vots de les classes treballadores d'ingressos baixos en aquells estats i els hagus mobilitzat i si els hagus inscrit al cens. Els qui de nosaltres treballem a nivell local vam poder veure fcilment qu passava. A Maryland, Dukakis va perdre per 40.263 vots (793.939 vots de Dukakis contra 834.202 de Bush). Si Baltimore (una ciutat de classe treballadora industrial), la ciutat ms gran de Maryland, hagus mantingut el mateix nivell de cens que havia tingut a les eleccions de 1984, i si els censats haguessin votat en la mateixa proporci que a l'any 1984, Dukakis podria haver guanyat fcilment a l'estat de Maryland. Els ndexs de vot de districtes de treballadors tant blancs com negres van ser els ms baixos des de la Segona Guerra Mundial. Noms va votar el 47 per cent de la poblaci amb edat de vot.20 Jackson tenia ra. Un missatge ms mobilitzador i un esfor de registre ms gran haurien collocat Maryland al costat de Dukakis.21 I el mateix podria haver passat a Michigan, Pennsylvania, Califrnia, Connecticut, Missouri i a molts altres estats industrials on Dukakis va perdre per menys de I'l o 2 per cent dels vots. El missatge presentat per Bush va mobilitzar les seves bases, mentre que el missatge presentat per Dukakis no ho va fer. La majoria de famlies amb uns ingressos de ms de 30.000 dlars (l'ingrs d'una famlia mitjana als Estats Units) van votar Bush. Entre famlies d'ingressos inferiors a 30.000 dlars, la majoria dels qui van votar van escollir Dukakis en les quatre regions del pas.22 El problema s que la majoria de famlies del primer grup van votar, mentre que la majoria de famlies del segon grup no ho van fer. El mateix passa en altres grups socials. Dukakis va guanyar entre els treballadors de coll blau23, afiliats als sindicats, joves (Dukakis va guanyar en el grup de 18 a 24 anys i gaireb va atrapar Bush en el grup de 25 a 42 anys)24, negres, hispans, i altres grups tnics, com ara grecs, polonesos, eslaus i tamb italians,25, catlics,26 i, amb grans marges, els vots jueus.27 Tamb va obtenir els vots de la majoria de dones, exceptuant el sud.28 El problema no era com ho va presentar l'ala esquerra del partit el desplaament cap a la dreta de l'electorat natural, sin l'augment de l'abstenci d'aquestes circumscripcions; l'abstenci va tenir lloc principalment entre demcrates inscrits i no inscrits al cens. A Baltimore, si Dukakis hagus obtingut els vots dels demcrates que es van abstenir, hauria guanyat a l'estat de Maryland. El problema no s noms el registre, sin la motivaci. Aquesta
88
L'OPINI SOCIALISTA
prdua de moral n's una prova. Els grups d'ingressos elevats voten cada vegada ms, i voten els republicans, mentre que els grups d'ingressos baixos cada vegada s'abstenen ms. I aquests grups de classe treballadora que no voten tenen posicions ms progressistes que no pas els que voten. Els qui es van abstenir a les eleccions de 1988 s'inclinaven, molt ms que els qui van votar, en qu el govern est controlat per uns pocs interessos i que no dna resposta a les seves necessitats, ms que no pas inclinar-se a pensar en una gran diferncia entre els dos candidats. Tanmateix, alguns comentaristes han indicat que si els qui no van votar ho haguessin fet, la victria de Bush hauria estat encara molt ms gran.29 Basen el seu argument en el fet que els qui no voten tendeixen a ser joves. Aquests mateixos comentaristes tamb diuen que els joves estan ms a favor de Bush que els qui no ho sn tant. Doncs s'equivoquen: Dukakis va obtenir ms vots joves que no pas Bush. Per, encara ms important que aquest fet s que quan els joves estan dividits en dues categories de classe, la preferncia demcrata encara s ms accentuada entre els joves treballadors (no especialitzats) d'ingressos baixos, que s el grup amb ms abstenci. A Maryland, per exemple, Dukakis va guanyar entre votants joves d'ingressos baixos incloent-hi Appalacia, la regi de mines de carb on hi ha noms una petita minoria de negres. El problema no era que Bush obtingus el vot; no el va obtenir. El problema era que la majoria d'aquest grup es quedava a casa. Aquest s el problema de la candidatura demcrata. Fins el punt que el liderat demcrata s'ha desplaat cap a l'esquerra, el partit ha perdut part de suport de les classes treballadores. Aquesta prdua ha posat en un dilema al Partit Demcrata; o b es desplaa cap a la dreta per obtenir els vots de les classes altes de la poblaci americana, o b es desplaa cap a l'esquerra i mobilitza els votants de les classes treballadores que s'abstenen. Les ltimes eleccions mostren on hauria d'estar el futur. Aquesta situaci, incidentalment, s similar a l'experincia de diversos partits laboristes europeus, socialdemcrates i socialistes que s'havien desplaat cap a l'esquerra tal com ho han descrit Przeworski i Sprague. Fins el punt que quan es desplacen cap a la dreta perden vots de les classes treballadores.30
EL FUTUR DEL PARTIT DEMCRATA
La resoluci del conflicte intern determinar el futur del Partit Demcrata. La victria de la dreta portar a all contra el que el senador Edward Kennedy ens ha avisat: l'establiment de dos Partits Republicans. La continuaci de la lnia moderada de Carter de 1980 i de Mondale de 1984 va conduir al recent desastre de Dukakis a l'octubre de 1988. L'estratgia d'aquests demcrates-tocant-a-republicans s esperar que els republicans de veritat ensopeguin, que l'economia decaigui, i substituir-los.
89
COLLABORACIONS
L'alternativa, l'expansi del partit per mitj de la recuperaci de les arrels del New Deal, s l'nica possibilitat per fer reviure el Partit Demcrata. Va ser una lnia progressista (malgrat la falta de credibilitat de la poltica de Reagan) la que va portar a la revifalla del Partit Demcrata a les Primries i a la tardana recuperaci de la campanya de Dukakis. Si les forces de Dukakis haguessin escoltat les forces de Jackson, Dukakis possiblement hauria estat escollit president dels Estats Units. Aquesta ha estat la lli principal de les eleccions de 1988. Tal com va dir Philips, un comentarista conservador, Jackson va ajudar els demcrates a redescobrir els seus fonaments i a recordar-los que el seu era el partit d'Andrew Jackson i Franklin Roosevelt. Per ja era massa tard.31 Malgrat tot, la nova imatge i el nou missatge que el Partit Demcrata va donar al pas, van ser les causes del creixement del suport demcrata en estats que havien votat als republicans durant moltes dcades, com ara Vermont (on un candidat socialista, Sanders, gaireb va derrotar els republicans al Congrs), Wisconsin, Dakota del Sud i del Nord, Montana, Washington, Oregon i Califrnia.32 Cap a on anem? Avui som testimonis d'una campanya de les ms agressives que s'hagin vist, la qual cosa ha mostrat que paradoxa de les paradoxesJackson i les forces progressistes del Partit Demcrata sn les responsables de la derrota de Dukakis. Un comentarista liberal, Tom Wicker, del New York Times, va escriure que Dukakis va perdre a causa de la imatge de Jackson a la campanya.33 Hom pensa que Jackson va espantar el vot blanc. Per els fets diuen altrament. Els qui parlen en aquests termes ignoren no noms el que va passar en la mateixa campanya de Jackson, en la qual el nombre d'adherents blancs va augmentar durant les Primries fins al punt que el missatge de Jackson va penetrar, fins i tot en el resultat de la mateixa elecci. La candidatura demcrata de les Eleccions de 1988 va obtenir ms suport blanc que Carter (un candidat del sud). Dukakis va obtenir el 41 per cent del vot blanc, comparat amb el 40 per cent de Carter l'any 1976, les eleccions que justament aquest va guanyar.34 El que hem vist al sud durant els dos ltims anys s la suburbanitzaci del sud. Segons un corresponsal del New York Times, el major creixement econmic i demogrfic del sud t lloc en rees perifriques que tendeixen a votar els republicans.35 Aqu s d'on prov la fora del vot republic. Als barris exteriors de classe alta del sud hi ha ms ndexs de participaci i voten els republicans en nombre ms alt que els seus equivalents de la resta del pas. Per altra banda, la classe treballadora blanca d'ingressos baixos del sud s'abstenen ms que els seus corresponents a la resta del pas. En el grup que t ingressos inferiors a 25.000 dlars, aquells que voten tendeixen a votar els demcrates, igual que el mateix grup d'ingressos a la resta del pas. En resum, el que hem vist al sud no s una transferncia de vots blancs d'ingressos baixos als republicans, sin ms aviat al contrari, un augment de l'abstenci. Aquest problema existeix no noms al sud, sin
90
L'OPINI SOCIALISTA
en tot el pas. L'estratgia de Jackson era mobilitzar la classe treballadora blanca amb ingressos baixos (treballadors no especialitzats i grangers) i fer una coalici biracial. La reelecci del representant negre Mike Epsy a la Cambra de Representants, el primer congressista negre elegit al sud des de la Reconstrucci (1865-1877, perode segent a la Guerra Civil) (N. del T.), demostra que es pot fer. El representant Epsy va obtenir el 40 per cent del vot blanc, ms que suficient, amb els vots negres, de guanyar la seva elecci. Una coalici biracial com aquesta, tanmateix, no es pot establir sense apellar els interessos de classe dels votants blancs amb ingressos baixos.36 La qesti de classe s l'nica que pot superar la de raa. El missatge de Jackson durant les Primries va demostrar que es podia fer. El futur del Partit Demcrata depn del fet que entengui o no aquesta la realitat. Adoptar el Partit Demcrata un populisme progressista al seu missatge? No n'estic segur. La dependncia del Partit Demcrata en els interessos financers corporatius s un dels principals obstacles per la redescoberta de les arrels histriques del partit i del seu potencial per un futur millor. Contrriament als relacions pbliques i a la saviesa tradicional, la principal lli de la campanya de 1988 s que el missatge populista progressista de la campanya de Jesse Jackson s l'nica esperana pel futur del Partit Demcrata. La histria ho dir. Vicen Navarro Conseller de Jesse Jackson i un dels seus representants al comit de la plataforma del Partit Demcrata. Catedrtic de Salut Pblica i de Poltica Social a la Johns Hopkins University.
Referncies 1. L'statu quo va ser el gran vencedor. Wall Street Journal, 10 de novembre de 1988, p. A24. 2. Perry, IM. Estar units encara pot ser l'ideal dels Estats Units, per votar dividits s la realitat. Wall Street Journal, 14 de novembre de 1988, p. A20. 3. Wall Street Journal, 10 de novembre de 1988, p. A4. 4. Amb els seus ulls mirant el proper premi. Newsweek, 21 de novembre de 1988, p. 22. 5. New York Times, 11 de novembe de 1988, p. 22. 6. Enquesta Gallup, de gener a juny de 1988. 7. Enquesta Gallup de suport popular al candidat presidencial. Newsweek, 21 de novembre de 1988, p. 14. 8. Muwakkil, S, Salve al cap d'intelligncia. New York Times, del 16 al 22 de desembre de 1988, p. 2. 9. Boyd, G. Com va guanyar Bush. New York Times, 12 de novembre de 1988, p. 8. 10. Willis, G. El poder populista. Time, 21 de novembre de 1988, p. A31.
91
COLLABORACIONS
11. Miller, M.C. Les tendncies antiliberals de la televisi. The New York Times, 16 de novembre de 1988, p. A31. 12. New York Times, 1 de novembre de 1988, p. B14. 13. New York Times, 6 de novembre de 1988, p. 36. 14. New York Times, 10 de novembre de 1988, p. A30. 15. Washington Post, 9 de novembre de 1988, p. 34. 16. Per quina diferncia?, Boston Globe, 14 de novembre de 1988, editorial. 17. Les eleccions de 1988, estat a estat, Washington Post, 10 de novembre de 1988, p. A49. 18. New York Times, 4 de novembre de 1988, p. 1. 19. New York Times, 4 de novembre de 1988, p. 2. 20. New York Times, 10 de novembre de 1988, p. B6. 21. El descens de vots a Baltimore. The Sun, 10 de novembre de 1988, p. 1. 22. New York Times, 10 de novembre de 1988, pp. Bll i B12. 23. New York Times/CBS, Resultats de les votacions, 10 de novembre de 1988, p. B6. 24. Wall Street Journal, 10 de novembre de 1988. 25. Les eleccions de 1988. Washington Post, 9 de novembre de 1988, p. 34. 26. Wall Street Journal, 10 de novembre de 1988, p. A24. 27. Wall Street Journal, 10 de novembre de 1988, p. A24. 28. Anatomia d'una victria. Newsweek, 21 de novembre de 1988, p. 15. 29. Dionne, E.J. Si haguessin votat els que no ho van fer: el mateix vencedor, per ms gran. New York Times, 21 de novembre de 1988, p. B16. 30. Przewoski, A., i Sprague, J. Paper Stones: Histria del Socialisme Electoral. University of Chicago Press, 1986. 31. La falta de mandat i de base de partit de Bush mostren que els seus problemes comencen aviat, diuen els membres del jurat del diari, Wall Street Journal, 11 de novembre de 1988, p. A16. 32. Hart, P. Aquesta va ser la lnia mestra de les eleccions. Wall Street Journal, 11 de novembre de 1988, p. A16. 33. Wicker, T. New York Times, 18 de novembre de 1988, p. A35. 34. New York Times, 9 de novembre de 1988, p. A27. 35. Dionne, E.J. De nou, el sud fort, per republic, New York Times, 13 de novembre de 1988. 36. d.
92
Uera de la inestabilitat
Lester Thurow
LA F D'UN MN MONOPOLAR
Els ltims 12 anys, els Estats Units han registrat un dficit comercial de 159 mil milions de dlars; l'Alemanya Federal un supervit comercial de 67 mil milions de dlars, i el Jap un supervit comercial de 92 mil milions de dlars. Els supervits japons i alemany sn equivalents al dficit nordamerica. Per el Jap i Alemanya no venen tota la seva producci als Estats Units, i els pasos als quals aquests venen no tindrien mai prou recursos per comprar productes alemanys i japonesos si, per la seva banda, no tinguessin una balana comercial amb excedent respecte als Estats Units. Aix vol dir, en resum, que el dia en qu els Estats Units sanegin el seu propi dficit comercial, el supervit comercial alemany i japons desapareixer. Ara b, 160 mil milions de dlars s una xifra tan elevada que, fins i tot per un economista, s difcil comprendre l'abast dels efectes que produeix. El mn mai no ha vist excedents comercials d'aquesta magnitud, i 160 mil milions de dlars signifiquen 4 milions de llocs de treball, en un sistema que produeix a ple ritme i durant tot l'any. Aix vol dir que el dia en qu el deute americ es redueixi, aquest esdeveniment far una gran pressi sobre el Jap i Alemanya, els qual perdran 4 milions de llocs de treball. Aix ens fa arribar a la conclusi que els anys noranta el mn creixer encara ms lentament del que ho ha fet els anys vuitanta. Per quina s la causa d'aquestes dificultats? La meva tesi s que el tren econmic mundial construt els anys quaranta i cinquanta ha arribat al final del seu trajecte, no perqu sigui un tren espatllat, sin justament perqu ha donat un bon rendiment. L'xit exigeix un canvi, en la mateixa proporci
93
COLLABORACIONS
que el fracs. No obstant aix, s molt ms difcil canviar quan s'ha tingut un xit que no quan s'ha fracassat. A la Xina, per exemple, el govern t menys dificultats per canviar l'economia xinesa que no pas Gorbatxov per canviar l'economia sovitica, perqu la revoluci cultural ha eliminat l'economia xinesa preexistent i, per tant, calia intervenir-hi. En canvi, Gorbatxov es troba fent els comptes amb una economia que creix a un ndex del 2 per cent anual, cosa que no constitueix cap fracs desastrs. L'economia sovitica no creix a la mateixa velocitat que la del Jap o la de Corea, per el pas tampoc cau a trossos. s per aix que el canvi a la URRS s molt ms difcil que no pas a la Xina. El problema s molt senzill. Suposem una persona que s'hagus trobat a Bretton Woods, i a la qual s'hagus encarregat de fer un projecte d'economia mundial. Qu hauria fet? Hauria pres en consideraci la realitat del 1945 i hauria pensat com s'hauria pogut construir una economia compatible amb aquesta realitat. Doncs b, la realitat, tal i com es presentava l'endem de la Segona Guerra Mundial, es caracterizava pel fet que el 75 per cent de tot el producte interior brut, i fins i tot ms tard, a finals dels anys cinquanta, el 50 per cent de tot el producte interior brut era produt pels Estats Units, de manera que durant els anys quaranta i cinquanta, quan es parlava de l'economia mundial, en realitat es parlava dels Estats Units com a detentors de ms de la meitat del total del producte brut a escala mundial. Els EUA eren una locomotora molt gran, que no s'havia de preocupar de la competncia internacional, i aix es devia a tres motius: en primer lloc, no hi havia gaires importacions. Potser s'importava el 4 per cent del PIB, i cap producte que fos molt important. D'aquesta manera, el que els EUA compraven a la resta del mn era molt poc, i podien pagar-ho fcilment, perqu sense cap esfor podien exportar: tant productes agrcoles, que la resta del mn no podia cultivar, matries primeres, que la resta del mn no tenia (els anys cinquanta, el primer gran exportador de petroli del mn era Estats Units, i no l'Arbia Saudita), com productes exclusius, que la resta del mn no podia produir, perqu els Estats Units tenien una tecnologia ms avanada. Deixeu-me que recordi la competncia entre el Boeing 707 americ i el Comet britnic l'any 1957. Per raons que tenien relaci amb el desgast del metall a l'aire, el Comet de tant en tant es feia malb i queia a terra. Boeing tenia un eslgan publicitari molt simple: El nostre aparell vola, el seu no. No hi va haver, per tant, cap problema en la construcci d'una economia mundial en la qual la resta del mn pogus orientar-se a l'exportaci dirigida al mercat americ, que era l'nic on hi havia molts diners. Ara b, cal recordar que a Bretton Woods, el 1944, en la primera conferncia post-bllica sobre l'economia, hi havia americans ingenus que tenien l'objectiu de construir altres pasos rips. En certa manera, en aquest punt de vista els Estats Units van tenir xit, potser ms xit del que desitjaria qualsevol altre americ. Si,
94
L'OPINI SOCIALISTA
de fet, avui es considera noms el producte nacional brut per cpita, (que moltes vegades s un indicador enganys, per que no deixa de ser un indicador) trobarem que en termes de PNB per cpita els Estats Units es troben al nov lloc mundial. Els Estats Units tenen el PNB per cpita ms baix que Sussa, Sucia, ustria, Dinamarca, Noruega, Pasos Baixos, Alemanya Federal i el Jap. Ara, si la resta del mn s'ha enriquit, en termes relatius, l'economia americana s'ha fet ms petita. El 1987, l'economia dels EUA constitueix noms el 22 per cent de la producci mundial, i no el 75 per cent com en la postguerra. D'aquesta manera, en un perode de temps de quarantacinc anys, l'economia americana, de les tres quartes parts del total de tota l'economia mundial, s'ha redut a menys d'una quarta part. Durant aquest perode, als Estats Units s'ha desenvolupat un cert gust per la importaci: en lloc d'importar el 3 o el 4 per cent, s'importa el 13 o 14 per cent del PNB. Ara b, aquestes dades no sn gaire elevades si les comparem amb les de cadascun dels pasos europeus; per si mirem el conjunt europeu (i aquesta s l'nica manera de fer una comparaci amb els Estats Units), veiem que aquest percentatge correspon a les importacions de tot Europa, excloent-hi els fluxos comercials entre els pasos europeus. D'aquesta manera, els EUA s'integren a l'economia mundial de la mateixa manera que Europa. I quan la resta del mn s'enriqueix, si els EE.UU. volen enriquir-se, han de perdre la seva superioritat tecnolgica. Les exportacions fcils s'han acabat. Hi ha sectors en els quals la indstria americana s capdavantera; n'hi ha d'altres, en canvi, en els que aquesta es queda enrere, per la mitjana s relativament idntica a Europa i al Jap. La capacitat d'exportar matries primeres simplement ja no hi s. En lloc de ser l'exportador ms important de petroli, els EUA sn un dels importadors de petroli ms grans del mn. Avui en dia importen el 40 per cent del petroli que consumeixen, i a principis dels anys noranta n'importaran el 50 per cent. Aix vol dir que els Estats Units hauran d'exportar alguna cosa per tal d'importar el petroli, tot fent, d'aquesta manera, exactament el contrari del que feien anteriorment, quan pagaven les importacions amb les exportacions de petroli. Pel que fa als productes agrcoles, cal recordar la lli de la Xina, del Pakistan, de l'ndia i del Bangladesh. El mercat per l'exportaci de productes agrcoles a escala mundial ha desaparegut. La revoluci verda ha funcionat al Tercer mn i cosa que no tots han notat aquesta funciona fins i tot al mn industrialitzat. L'any 1975, Europa va importar 25 milions de tones de gra, i l'any 1977 en va exportar 16 milions de tones. La meva valoraci s que noms al voltant del 15 per cent d'aix s el resultat de la poltica del Mercat Com, mentre que el 85 per cent depn del fet que la revoluci verda ha funcionat tan b al mn desenvolupat com al mn subdesenvolupat. Tot aix significa que la locomotora ara s ms petita i ha de tenir ms competncia amb els altres vagons del tren. Aix ha canviat la natura del sistema. Ara b, desprs de la segona Guerra Mundial, el mn funcionava
95
COLLABORACIONS
essencialment fent referncia a un sol pol, i era responsabilitat dels Estats Units, com a locomotora, de fer canvis a l'economia mundial. Quan l'economia mundial comenava a frenar, eren els Estats Units els qui posaven el peu a l'accelerador i impulsaven l'economia mundial. Segons el meu parer, la recessi de 1982-83 va ser l'ltim esbufec de vapor de la vella locomotora. Els anys 1981-82 el mn, per tal de frenar la inflaci, va entrar expressament en una recessi per mitj de l'acci dels bancs centrals que van posar el peu al fre econmic. El mes d'agost de 1982, Mxic va fer fallida i semblava com si el desastre ests a punt d'afectar Amrica Llatina. Els Estats Units estan molt alerta de tot el que passa a Mxic (a diferncia de l'Argentina, per exemple), perqu a 70 milions de mexicans els s possible d'arribar a peu als Estats Units, a travs d'una frontera de tres mil milles sense vigilncia. D'aquesta manera, a la tardor de 1982, el Federal Board va anunciar que la recessi i les poltiques que l'havien causat havien arribat al final. Tot i proclamant que no creia en la poltica econmica keynesiana, el Federal Board es va embarcar, malgrat tot, en l'experiment keynesi d'abast ms gran que s'havia vist mai. Van duplicar les despeses del govern en el camp de la defensa, per els tipus impositius fiscals es van reduir un 50 per cent. Cap govern d'esquerres del mn no hauria gosat embarcar-se en una poltica com aquesta. Naturalment, aquesta va funcionar i l'economia americana en termes reals va crixer a una taxa del 10 per cent durant els 12 mesos successius, i del 8 per cent els mesos subsegents. Durant el perode 1983-1984, l'OCDE va calcular que d'un 80 a un 95 per cent del creixement a Europa i al Jap s degut a l'estmul de les exportacions dirigides al mercat americ. Tot i amb aix, els Estats Units no demanen prstecs, sin que estan venent fons patrimonials. I, naturalment, com que s el pas ms ric del mn, el patrimoni que tenen per vendre s molt gran, de manera que quan ens preguntem durant quant de temps els Estats Units seguiran demanant finanament, la resposta s que aquest no topar contra cap paret, tal com va passar a Mxic la tardor de l'any passat. Si alg hagus de posseir tot all que es pot posseir als Estats Units, hauria de disposar de 22 bilions de dlars. Aquesta s una xifra elevadssima, i tot i venent el patrimoni per un valor de 200 mil milions de dlars l'any, caldria molt de temps per arribar als 22 bilions. D'aquesta manera, ning no pot dir quin ser el moment mgic en el qual els Estats Units ja no puguin fer front a un dficit a la seva balana de pagaments.
LES DIFICULTATS DE COORDINACI EN UN MN MULTIPOLAR
Ara b, el problema fonamental, naturalment, s que si passem d'un mn monopolar, amb un sol pas ric i tots els altres pobres, a un mn multipolar, ens trobem en un mn diferent que no es pot organitzar de la mateixa manera
96
L'OPINI SOCIALISTA
com s'organitza un mn fundat en un sol pol. All que funciona en un mn unipolar no funciona en un mn multipolar. I s important, malgrat tot, entendre que no ens trobem davant del resultat d'un fracs, sin davant del resultat d'un xit, perqu considero un gran xit (encara que aix no era previst exactament en aquests termes) tenir un Jap o una Europa, o qualsevol altre pas, tan rics com els Estats Units. Encara que he de reconixer que de vegades aix em fa estar una mica gels, s millor viure en un mn de gent rica que no pas de gent pobra. Aix s fonamental, per comporta un canvi, (en certa manera com per Europa l'any 1992) que podria ser molt senzill. Els economistes de tot el mn us dirien que tenen una resposta per aquest problema: una resposta que, malgrat tot, resulta polticament inacceptable. L'Alemanya Federal, el Jap i els Estats Units s'haurien d'unir i coordinar les seves poltiques macroconomiques, perqu aquests tres pasos junts representen a l'entorn del 50 per cent de la producci mundial, igual que els Estats Units tots sols a principis dels anys seixanta. Els economistes diuen que coordinaci significa alguna cosa molt especial per cadascun d'aquests tres pasos. Als Estats Units significa que s'haurien d'equilibrar els comptes i no demanar prstecs de 200 mil milions de dlars al mercat dels capitals mundials. Aix portaria a tipus d'inters real, ms baixos en tot el mn i, per tant, l'economia mundial creixeria ms rpidament. Per si els Estats Units fessin aix (o b per mitj de l'augment dels impostos, o b recorrent a la reducci de les despesses), donarien lloc a una recessi mundial, i per evitar-la, els alemanys i els japonesos haurien d'estimular vigorosament les seves economies per fer contraps al fiscal drag dels Estats Units. Aix vol dir que a Alemanya l'economia hauria de crixer durant un cert perode de temps, no a un ndex que varis de I'l.5 al 2.5 per cent, sin del 7 o del 8 per cent. Alemanya s com una ncora gegant a Europa. Si els alemanys insisteixen a crixer un 1.5 per cent a l'any, a la llarga el creixement de l'economia europea s precisament d'aquesta magnitud. Tots els pasos es trobarien amb dficit a les seves balances de pagaments amb Alemanya, i estarien obligats a disminuir si els alemanys seguissin sense voler crixer ms rpidament. Durant un any o dos, de fet, es pot crixer ms rpidament que els alemanys, per no durant un llarg perode de temps. Per aix es considera que els alemanys i els japonesos haurien de crixer ms rpidament i tenir una economia que tamb comports importacions. El que sorprn del Jap, per exemple, no s que tingui excedents comercials respecte als Estats Units (tots els pasos poden tenir-los), sin que t uns excedents comercials en la producci manufacturera, respecte a qualsevol altre pas del mn, sense excepci. L'any passat, els japonesos, que van comprar or per un valor de 3 mil milions als sussos per les medalles de l'emperador, van pensar que haurien pogut organitzar un dficit comercial amb Sussa. Per, tot i comprant or per un valor de tants milions, no van poder assolir el seu objectiu. L'economia mundial no pot funcionar quan la segona
97
COLLABORACIONS
potncia econmica del mn no compra res de ning, i els japonesos haurien d'engegar un procs de reestructuraci. En aquest punt, el problema s molt senzill. Cap dels tres actors vol fer el que hauria de fer. Si un ans als Estats Units i digus: Per qu no equilibreu el vostre pressupost? (i aquest s justament un problema que tenen ara Bush i Dukakis), el ciutad mitj us miraria fix als ulls i us respondria: Perqu els problemes de la meva vida no es resolen si pago ms impostos o si disminueixen els serveis pblics. La meva economia creix a un ritme de 4 per cent a l'any, o sigui dues vegades la mitjana mundial (noms una economia o dues del mn ho fan millor), l'atur s d'un 5 per cent amb tendncia a la baixa, i la inflaci est controlada. Voleu que sigui massoquista? Per qu? I vosaltres contestareu: Perqu volem resoldre els problemes mundials i volem prevenir un problema que podria sorgir als Estats Units en un futur. Aquell americ mitj us respondria: Jo conec els economistes, no fan altra cosa que tirar fum als ulls d'altri. Quan tingui un problema concret a la meva vida, aleshores torneu i parlarem de l'augment dels impostos o de la disminuci dels serveis. Els sondeigs de l'opini pblica parlen molt clar: si el senyor Bush o el senyor Dukakis haguessin de prometre que igualarien el pressupost federal, el qui ho fes no seria el futur president dels Estats Units. Si hom va a Alemanya (i m'ha passat molt sovint quan he visitat aquest pas) i diu als alemanys que haurien de crixer ms rpidament, aquests hi posaran tres objeccions: les dues primeres (el temor d'una inflaci com la del 1923 i un cert sentit de sacietat) en realitat no tenen gaire fonament. Per considerem la tercera objecci. S'argumenta que, si Alemanya hagus de crixer ms rpidament, a causa del seu creixement demogrfic negatiu, atreuria al pas molts treballadors emigrats, cosa que els alemanys no volen. Aquests pensen que, a meitat dels anys noranta, les forces de treball a Alemanya es reduiran, i per aix els treballadors immigrats no tornarien mai ms als seus pasos d'origen. A ms, hi ha les normes del Mercat Com i, tal com demostren els turcs, quan els estrangers estan emparats per la llei s impossible enviar-los a casa seva. Els alemanys no volen que portuguesos o una altra m d'obra treballi a Alemanya. Jo sospito que aquesta s la resposta que ms s'acosta a la veritat. Per, en canvi, si alg va al Jap i pregunta per qu no es volen reestructurar, obt una resposta molt senzilla. L'economia japonesa s la que t ms bon resultat del mn, amb un creixement del 5 per cent a l'any. Les coses no s'han d'arreglar si no estan espatllades. L'economia japonesa est guanyant i creixent a ms velocitat que cap ms altre pas, fins al punt de conquerir la resta del mn des del punt de vista econmic. Canviar el tipus de joc al Jap no sembla una bona soluci.
98
L'OPINI SOCIALISTA
ELS PROBLEMES DE LA REESTRUCTURACI DEL SISTEMA PRODUCTIU
El problema de la coordinaci afecta ms a d'altres qestions que no sn les prpiament macroconomiques, perqu t un component microeconmic de gran rellevncia tant com ho s l'harmonitzaci a Europa. Quan hom es para a pensar-hi, aix presenta grans dificultats. Permeteu-me que em concentri en una qesti en la qual, segons em sembla, a Europa s'hi ha posat menys atenci que als Estats Units. Si un pas no t una superioritat tecnolgica sobre un altre, si no t ms capitals que qualsevol altre, si no t ms habilitat que un altre, treballar per la mateixa retribuci per la qual treballa qualsevol altre. Ara b, Itlia t ms tecnologia que Corea? Sn els italians tcnicament millors que els coreans? Tenen ms capital? Tenen una fora treballadora ms instruda i especialitzada? Si la resposta a les tres preguntes s no i segurament ser negativa, aleshores en un mn de lliure intercanvi els italians treballaran per retribucions coreanes. Abans hom deia aix i la gent somreia i no hi havia l'actual preocupaci, perqu, naturalment, la resposta era que occident tenia una tecnologia, un capital i una educaci superiors. Jo no he fet estudis detallats sobre la relaci entre Itlia i Corea. s difcil mantenir que els EUA tenen un gran avantatge sobre Corea en qualsevol d'aquestes tres categories; ben al contrari, en algunes tenen dficit. Considereu el sistema educatiu s un fet xocant. En ambds pasos, Corea i el Jap, no s la qualitat de la preparaci universitria el que s superior (crec que en aquest nivell encara podem dir que als Estats Units i a Europa va millor), sin la qualitat de les especialitzacions de les persones que tenen llicenciatura d'ensenyament secundari. Les conseqncies sn per a l'Estat inevitables. Als Estats Units, dos teros de la fora de treball ocupada estan acceptant disminucions de salari, mentre que la tercera part collocada a la part superior de l'escala social gaudeix d'augments de salari, perqu sn els dos teros que han de competir amb els coreans o amb els japonesos. Si retrocedim a l'any 1987, veurem que les retribucions reals dels dos teros van disminuir un 1 per cent a l'any i sospito que aquesta tendncia continuar. Aquest, naturalment, ser un dels problemes que Europa haur d'afrontar l'any 1992. Europa ha aconseguit mantenir fora de les seves fronteres els productes d'aquests pasos amb barreres no tarifries, i no ha patit tot l'mpetu de la competncia oriental com l'han patit els Estats Units. Per s'hi reflecteix. Fa temps, Fiat, i fins i tot Renault, venien cotxes als Estats Units. Les empreses automobilstiques japoneses les han substitudes. Per si aquestes poden substituir les empreses europees als Estats Units, on no hi havia cap avantatge especial, ni per una part ni per l'altra, res no els impedir que facin el mateix a Europa. Les empreses japoneses sn superiors essencialment noms per un problema d'organitzaci microeconmica. No tots actuen de la mateixa manera, tal com la televisi i els medis de comunicaci moderns tendeixen a fer-nos creure. Fins i tot, si tots els governs del mn haguessin d'elimi99
COLLABORACIONS
nar les barreres no tarifries, el mercat japons seria encara totalment impenetrable. La major part de les dificultats que trobem els occidentals quan volem vendre els seus productes al Jap no tenen res a veure amb les opcions del govern japons, sin amb la manera com est organitzada l'economia. Per exemple, el sistema de distribuci de la major part dels productes japonesos s propietat de l'empresa que fabrica el producte. Sabeu com es venen els cotxes al Jap? Mitjanant la venda porta a porta. Per aix, si alg vol vendre cotxes al Jap, primer haur de construir un sistema complet de distribuci, i desprs anar de porta a porta. Per reconstruir l'economia, no cal preocupar-se noms de la coordinaci macroeconmica, sin d'harmonitzar aquests sistemes microeconomics juntament amb els sistemes de distribuci, entre altres. Per exemple, no he vist mai que una empresa japonesa s'ocupi de maximitzar els beneficis. Penseu en Honda: una fabrica de motos, que fa catorze anys va decidir que seria una empesa de fabricaci de cotxes, i va trobar grans dificultats en el sistema de distribuci. Honda no ha aconseguit vendre els seus cotxes al Jap (el seu mercat japons s molt redut): ha venut molts ms cotxes als Estats Units que no pas al Jap. Per quan Honda va decidir transformar-se en empresa automobilstica, va comenar a reinvertir els beneficis, i ho ha seguit fent durant catorze anys. Cap empresa europea o americana ha aconseguit imitarla, i tampoc no ho podria fer. Desprs, durant els ltims tres anys, Honda ha redut expressament el benefici sobre les inversions, reduint-lo al 3 per cent, per tal de poder potenciar l'estructura de l'empresa. Coneixeu alguna empresa capitalista a Itlia que pugui fer tot aix en un perode de catorze anys? Als Estats Units jo no en conec cap. Aquesta s la competncia. Aquells que dirigeixen les empreses als Estats Units aprecien un aspecte de l'efecte d'igualaci, produt pel factor preu. L'aspecte que aprecien s el que fa referncia a la disminuci de les retribucions, per no parlen mai del fet que si Honda est disposada a treballar per un benefici del 3 per cent sobre les inversions en la producci de cotxes, qui vulgui competir amb aquesta haur de tenir uns beneficis no superiors al 3 per cent. Aquesta s la ra per la qual Fiat va abandonar el mercat americ: no estava disposada a treballar pel mateix benefici pel qual estaven disposades a treballar les empreses japoneses, per tant, als Estats Units, Fiat no podia competir amb els japonesos. Aquesta s la realitat del sistema. Construir una economia mundial on el mn occidental es trobi amb el mn oriental no ser cosa fcil, i el Jap comptar ms del que mai hagi comptat en el passat.
L'EUROPA DEL 1992
El 1992 ser un any decisiu a causa del que passar a Europa. La integraci europea ens obligar a fer una comparaci viva a escala mundial, amb conseqncies molt serioses. Caldr donar resposta a una srie de qestions:
100
L'OPINI SOCIALISTA
haurem de seguir construint una economia mundial? Haurem de canviar les regles pel que fa referncia tant a la micro com a la macroeconomia? O ens haurem de dividir en grans blocs pels intercanvis comercials? En quina direcci anir el mn? Segons una valoraci pessimista, que amb tot es basa en la realitat dels fets, el mn es repartir en blocs, perqu Europa no voldr acceptar el repte de la competncia japonesa i coreana. L'Europa del 92 construir un sistema industrial que s'assemblar molt a l'agricultura del Mercat Com, que s l'nic cas en qu Europa s'ha integrat, i amb xit. Tornem a considerar el cas dels cotxes. Els holandesos diuen que els japonesos poden vendre cotxes a Holanda, per els italians no tenen la mateixa opini respecte a Itlia. L'any 1992, el Mercat Com s'haur de posar d'acord sobre la poltica a adoptar: ser l'holandesa, la italiana, o un terme mitj? Els pessimistes diuen que prevaldr la poltica italiana, perqu el Mercat Com decideix per unanimitat, i els italians insistiran. Els holandesos, d'altra banda, no volen competir amb els neozelandeses en altres sectors, i acceptaran la postura italiana sobre els cotxes a canvi de la no acceptaci dels productes de Nova Zelanda. Ser una discussi sense final, i Europa acabar tenint una economia amb la qual ser impossible importar productes de l'exterior. Aquesta, de fet, ser la fi de l'economia mundial tal com l'hem coneguda des de la segona Guerra Mundial. Per qu far la resta del mn? Hi ha punts de vista oposats en aquest respecte. El mes de juliol passat, l'ambaixador americ, l'ex-senador Mansfield, de visita al Jap, va proposar que a partir de 1992 els Estats Units i el Jap podrien constituir un mercat com amb exclusi dels europeus, pel fet que Europa l'any 92 exclour dels propis mercats al Jap i als Estats Units. Aquesta hiptesi s molt menys probable a causa de les diferncies macroconomiques que he esmentat. No sabria dir com es podran integrar els Estats Units i el Jap a nivell macroeconmic. Si la coordinaci macroeconmica s relativament factible, encara que sigui difcil, la microcoordinaci encara s molt ms difcil. L'any 1992 podrem tenir, per tant, una economia mundial basada en tres grans blocs comercials, encara que intentarem continuar el cam emprs el 1945 per assolir una economia integrada. s evident que ning no sap exactament qu farem, qu haurem de pensar i all que ser preferible fer per moure'ns en aquella direcci. Naturalment, el problema s que cap de les dues opcions (integraci o divisi en blocs) s del tot positiva. Potser les dues exigiran canvis substancials per part de tots. Una ltima observaci. Charles Kennenberger, un expert en la Gran Depressi, sost que l'economia es troba en serioses dificultats quan es passa d'un mn monopolar a un mn pluripolar. s aix el que va provocar la gran depressi dels anys trenta. De fet, fins als anys vint, l'economia estava centrada en Gran Bretanya, per cap a la meitat del decenni, els Estats Units i Alemanya Federal van assolir aquest lloc. De fet, el mn s'havia tornat pluripolar. Gran Bretanya havia perdut la seva capacitat o voluntat de dirigir l'eco101
COLLABORACIONS
nomia mundial tal com ho havia fet al segle XIX. Desprs, a finals dels anys vint i durant els anys trenta van comenar a sorgir els grans problemes d'una economia mundial governada. Aix va portar a la gran depressi. No vull afirmar que hi haur una altra depressi, sin que (si hom creu que hi ha una mica de veritat en aquesta hiptesi) ens trobem en una situaci poc estable. Una cosa s certa: estem passant d'una economia monopolar a una economia pluripolar, i no tenim les institucions necessries per a governar un mn on l'economia es basa en ms pols. Traudut de Rinascita, num. 36, 8 d'octubre 1988 Lester Thurow
102
Entrevista a Cesreo Rodrguez-Aguilera: Poltica, art, dret, poesia, cincia moderna

Vctor Pozanco
Cesreo Rodrguez-Aguilera, actualment Senador per Barcelona a les llistes del Partit del Socialistes de Catalunya porta ms de quaranta anys realitzant una intensa activitat cultural a Catalunya. Com a jurista prctic, la seva labor ha transcendit mpliament, degut, sobretot, a les seves activitats com a president de l'Audincia Territorial de Barcelona i com a vocal del Consell General del Poder Judicial. Com a jurista teric, autor de moltes obres i assaigs, s'ha significat, segons afirma Recasens Siches, amb una tesi realista i raonable com a testimoni del repudi de la lgica formal de la inferncia, del fetitxisme legalista, de la sentncia com a deducci sillogstica i dels vells mduls interpretatius. Al mn de la crtica d'art Rodrguez-Aguilera ha seguit amb especial atenci el fenomen de l'art contemporani al nostre mbit cultural i, concretament, el seu desenvolupament i projecci al nostre pas. Autor de nombrosos textos i assaigs, moltes obres seves han estat tradudes a diversos idiomes. Ha participat activament en l'acceptaci i arrelament de l'art modern entre nosaltres per mitj d'entitats (acadmies, museus, universitats) i congressos nacionals i estrangers. Sobre la seva mplia obra s'han formulat anlisis i comentaris positius. La seva poesia ha estat diferent, com la va qualificar Aleixandre en conixer la seva obra Shara de la vida, en un temps d'excessives semblances. Iniciat en els seus primers passos durant la guerra civil, s'ha mostrat, a vegades, com un avanat a certes actituds i corrents d'importncia en la nostra cultura. Els seus poemes de la guerra miren de fer compatible l'automatisme surrealista i les imatges inspirades per l'ultraisme, soluci semblant a la soluci a qu van recrrer els poetes postistes els anys 1944 i 1945 (ngel
103
COLLABORACIONS
Crespo). Un panorama de la diversitat d'aquesta obra ens l'ofereix la seva recent Antologia Breve, en la qual no es tanca en el seu problema moral sin que, home del seu temps, sent l'inquietant vertigen d'un metafsic en l'univers de la bomba d'hidrogen (F. Martnez Ruiz). Per les circumstncies de l'poca que li ha tocat viure es considera, en certa manera, com un poltic frustrat, encara que ha exposat de manera brillant moltes de les seves idees en aquest camp. Lluitador a Catalunya per la nova democrcia espanyola, les seves intenses activitats es van desenvolupar a travs de Justcia democrtica, en la fundaci de la qual va intervenir, alhora que es relacionava amb tots els partits i agrupacions poltiques de carcter democrtic. A tota l'obra de Rodrguez-Aguilera s'adverteix una preocupaci constant pel coneixement real dels fets i de les coses, per l'anlisi crtica de les idees i dels principis, de la religi i de la filosofia. La seva relaci amb Ferrater Mora i el conceixement de la nova filosofia el porten a pensar, amb Edgar Morin, que cincia i pensament filosfic no s'han de dissociar, i que l'objecte de la filosofia no pot ser, avui, diferent del de la cincia. Aquesta, la cincika, ha de ser una cincia amb conscincia. En el dileg que mant amb Vctor Pozanco, en el segent interviu, expressa les seves idees al voltant de tota aquesta diversitat de temes del nostre temps. Pozanco: Trajectries vitals com la seva m'han cridat sempre l'atenci, perqu em pregunto si desprs del fort tribut a l'especialitzaci a l'era industrial, aquestes trajectries sn l'avan d'un nou humanisme a les albors de l'era postindustrial, davant d'una tecnologia i una cincia que han canviat, en molts aspectes de manera radical, els seus plantejaments. Pel que fa a la seva persona penso si cal considerar-lo com un pensador, un jurista, un esteta o un poltic. Rodrguez-Aguilera: Crec que l'especialitzaci no desapareixer; en certa manera s'accentuar, perqu el tipus de civilitzaci que hem assolit ho exigeix; per l'especialitzaci no impedir que es pugui arribar a un coneixement generalitzat i crtic de la realitat cap al qual cada dia sn ms grans les aproximacions, del que som i del que ens envolta. Edgar Morin parla d'una cincia amb conscincia, en el sentit de poder assumir les interrelacions dels distints sectors del coneixement per a formular principis i conclusions. Com s'ha dit, el fi del coneixement no s descobrir el secret del mn, sin dialogar amb el mn. La idea que a mesura que augmenta el coneixement augmenta tamb la ignorncia no comporta una actitud pessimista, sin el reconeixement de les complexitats del real i de la inacabable tasca del coneixement. Com diu Ferrater Mora, avui es pot considerar filosofia l'activitat que exerceix qualsevol persona que, immiscida dins de determinada activitat humana, actua sobre ells crticament, analitzant-la i proposant conjectures de carcter general, hipottiques i sotmeses a canvi. Crec que aquesta s la
104
L'OPINI SOCIALISTA
meva activitat des dels camps sociolgics i artstics, en els quals he participat i els quals he analitzat crticament. B, per, i la ra del conreu d'aquestes especialitats, les causes d'haver estat jurista, poltic, poeta i crtic d'an? La causa principal deu ser en les circumstncies que han concorregut al llarg de la meva vida. La necessitat de comenar els meus estudis superiors en solitari, lluny de la universitat; les trobades, en moments decisius, amb persones molt coneixedores de l'art modern (Zabaleta) i de la poesia moderna (Porln), la prolongaci de la dictadura durant gaireb quaranta anys, els ms densos de la meva vida. Recordo que en un dels seus llibres, De un lugar a otro, ve a dir alguna cosa com que la poesia li va arribar, a la seva joventut, com una amant i que la va abandonar sense saber si va serper covardia o per les seves exigncies. La veritat s que no va ser un abandonament total. Va ser una falta de correspondncia, potser mtua, a l'amor inicial. De totes maneres, s que em sembla el reflex de les contradiccions d'una poca la guerra i els primers anys de la postguerra especialment difcils per a mi. Blas de Otero, que va nixer el mateix any que jo, que va estudiar dret com jo, i que va patir, aquells anys, circumstncies semblants a les meves i amb el qual vaig tenir una relaci amistosa plena d'intercanvis enriquidors, va optar pel cam comproms de la poesia, en el seu cas encertadament per a la poesia i per a nosaltres, encara que la vida li oferia un calze difcil d'escurar. Crec que jo vaig optar pel cam modest que em corresponia. A mi em sembla que el poeta, encara que no ho sigui de manera exclussiva i total, si s un cientfic crtic com em sembla que s vost, o un assagista, transcendeix la seva activitat del sentit proftic o d'avanant que t el poeta. , Si identifiquem el sentit de creativitat amb el sentit potic, potser ens calgui per a qualsevol acte de reflexi o d'anlisi. Per altra banda, reconec que, en el meu cas, sn moltes les coses que m'atrauen de la mateixa manera en la meva lluita per conixer, i s la seva diversitat i mutu enriquiment (encara que en molts camps els meus avanos sn mnims) una de les meves satisfaccions personals ms grans. En tota la seva obra, en la seva tasca professional, adverteixo una histria moral, una lnia tica de proselitisme, d'atenci al prosme; quin s el sentit que podem donar a aquesta actitud, si s que comparteix el meu punt de vista? Potser s veritat. Al camp del dret, per exemple, m'ha preocupat tant la investigaci i l'anlisi de les nostres lleis i de la nostra jurisprudncia, com la divulgaci de la seva realitat autntica, mirant de desmitificar els seus resultats i de fer veure a les nostres gents el veritable carcter del dret viu, com a cosa humana, amb tots els condicionaments, virtuts i defectes de l'home,
105
COLLABORACIONS
sense aquesta suposada legitimaci sobrenatural derivada de l'esquema clssic de dret div, natural i positiu. Tamb als meus assaigs sobre l'art sembla de fet, que hi ha un desig de transmetre als altres els entusiasmes i les alegries que la seva revelaci m'ha donat. En la poesia, potser la idea de Martnez Ruiz que en ella no em tanco en el meu problema moral sin que sento l'inquietant vertigen d'un metafsic en l'univers de la bomba d'hidrogen, apunti en el sentit que estem parlant. Aquesta actitud seva no el porta a topar sovint amb la realitat? En l'ordre poltic, per exemple, no se sent insatisfet entre la seva actitud de crtica i perfeccionament, i la realitat de la claudicaci i el pacte? Aqu batega una d'aquestes idees que sovint s'utilitzen contra el poltic. El poltic ha de cedir, ha de pactar, i per aix se l'acusa de falta de sinceritat; quan no s de coses ms greus. Per s que la poltica s, ha de ser justament, aix; portar a terme les nostres idees de govern sense aniquilar ni oblidar del tot, les dels altres. Parlo, naturalment, de poltica moderna, no autoritria o exclusivista. L'intellectual viu al mn de les seves idees; el poltic viu al de la realitat executiva concreta que ha de transformar, o anar configurant, al fil tamb de les seves idees, per sense oblidar del tot les alienes perqu aquest fil no es trenqui. La perfecci de les institucions s impossible, per la seva millora o la seva adaptaci a la realitat s sempre possible. Ser poltic s, socialment, arriscat. Intellectual i poltic al mateix temps, em sembla una de les postures ms incmodes i ms fascinadores que poden adoptar-se. La realitat del social resulta, efectivament, difcil de captar. Encara que la cincia segueixi amb els seus avenos, amb els seus descobriments, no creu que romandran sempre aspectes ignorants que mantindran viu el sentir i el viure en el misteris, fins i tot en el mgic? La idea d'una teoria final o perfecta, explicativa de la tonalitat de la realitat, incapa de ser millorada, o la d'assolir un coneixement ple que faci intil la dialctica del coneixement, no t sentit. S'ha d'assumir la realitat de la imperfecci, de l'incomplet del coneixement, de la finitud de tot. L'eliminaci d'aquests enigmes noms pot venir a travs de la religi, per, naturalment, per als qui accepten aquest mitj de coneixement, i aix ms aviat com una esperana. No obstant aix, la creena exclusiva en el mtode cientfic com a mitj de coneixement, no suposa tamb una actitud de fe, tenint en compte la renovaci constant d'aquest coneixement? El cientfic no t la pretensi d'arribar a veritats absolutes. La seva actitud s senzilla i humil. Analitza la seva realitat i la que ens envolta, procurant oblidar idees i judicis no demostrats, i continua la investigaci i l'anlisi a partir dels coneixements parcials acreditats. Les conclusions i consideracions que vagin ms enll d'aquests coneixements, si les formula, ho fa conscient del seu carcter de probabilitat, que podr acreditar-se o superar-se amb
106
L'OPINI SOCIALISTA
noves investigacions. s el cas, per exemple, de les teories de la relativitat d'Einstein o de l'evoluci de Darwin. El coneixement religis s conseqncia d'una revelaci sobrenatural, transcrita per algun home, per perfecte que sigui, i desenvolupada, comentada i, necessriament, ampliada pels homes. Aquestes interpretacions humanes sn fallibles per la seva prpia naturalesa i, sovint, contradictries, fins i tot entre els que accepten l'origen sobrenatural d'aquest coneixement. El Talmud, l'Evangeli, l'Alcora, han rebut les ms diverses interpretacions, fins i tot amb pretensions de fe ortodoxa. B, per a l'home d'avui, i encara ms als nostres avantpassats, la veritat religiosa li fa ms servei que el coneixement cientfic. Fins a cert punt. s veritat que la religi es dna en tot temps i en tots els pobles. Per les seves veritats, si ho prefereix, les particularitats de les seves veritats, canvien a vegades de manera radical amb el temps. Fets que no fa gaire temps eren pecats de mort (quan els tribunals religiosos podien dictar aquesta classe de resolucions) sn avui venials o no sn res. La societat religiosa, l'home religis, rebutja tamb certes creences, amb el pas del temps, encara que segueixi mantenint la seva religiositat. El mn modern es rebella, en bona part, contra l'Esglsia, perqu rebutja la noci de pecat. Sobre els grans temes religiosos (als quals la tasca apostlica gaireb no fa referncia en l'actualitat), hi ha tamb distanciament. Per exemple, a les relacions entre l'nima i el cos, la vida eterna al cel o a l'infern, els dubtes augmenten, en comptes de disminuir, en l'home religis. I el dubte produeix temors o insatisfaccions. El poeta i em dirigeixo a un poeta somnia amb la bellesa i la perfecci, per una banda; per l'altra, critica durament les traves socials i estatals a la recerca d'un ideal. Un dels seus poemes, El Seor Presidente, em sembla que podria firmar-lo un crata. , El poema que esmenta no s ms que una crtica a certs fonaments falsos de l'ordre establert. Dedicat a Miguel ngel Asturias (a qui el vaig lliurar personalment i el va acollir molt b, i ens vam estendre en amplis i amistosos comentaris, durant el temps d'ambaixador a Pars), el meu propsit en ell no passa de subratllar la paranoica megalomania dels nostres dictadors, assumida amb entusiasme per certs sectors socials. La lluita per una societat millor suposa l'anlisi realista i raonable d'aquesta societat i dels mitjans que cal utilitzar per a aix. Em sembla, fins i tot, que es pot i s'ha de formular com a situaci utpica i a llarg termini, per sempre dins del que s raonable. Recordo l'eslgan del 68: Sigueu raonables; demaneu l'impossible. La paradoxa t grcia, i fins i tot sentit positiu, si pensem en la impossibilitat momentnia. Ens trobem i ara penso en el jurista amb el fet que l'home est sempre dins d'una societat regida per unes lleis i per uns jutges, als quals s'ha de sotmetre, encara que, a vegades, ni aquelles siguin justes ni aquestes per107
COLLABORACIONS
fectes. Cal lluitar per una societat millor, ens diu vost, per aix suposa un enfrontament i un risc, a ms d'uns judicis de valor molt personals sobre el just i l'injust. Sc conscient de la dificultat del plantejament. Per si la legitimaci del just, en el sentit ms ample, ha de venir del consens social, aqu ja tenim un punt de referncia. La llibertat individual s'ha d'entendre com a participaci en la societat i com a crtica d'aquesta societat. En aquesta societat viva i democrtica, oberta i pluralista, s on han de sorgir les nocions ms adequades del just i de l'injust, assumint fins i tot el carcter d'incertesa i variabilitat propis de tot el real. s veritat que l'Estat modern no admet massa opcions, per s ms positiva la lluita incessant dins d'elles, que el prets trencament a travs de l'acci directa armada o del terrorisme individual, dels greus riscs socials dels quals tenim dolorosos exemples en els ltims anys. Penso especialment en la nostra justcia de cada dia, en el que rep el ciutad en cada cas, del jutge i de la llei. Jo tamb he pensat molt en aix i bona prova n's el meu llibre Justcia cada dia. Crec que per a la persona en concret no hi ha res ms important, en l'ordre jurdic, que la decisi del jutge en el cas que l'afecta. Des del realisme jurdic s'ha arribat a dir que el dret no s res ms que la profecia del que el jutge realment far. El reconeixement d'aquesta posici excepcional del jutge davant del dret s una cosa que cal no oblidar amb la idea tranquillitzadora, per poc eficient, de la submissi del jutge a la llei. Tota llei ha de ser interpretada i els marges de discrecionalitat del jutge sn molt amples. La interpretaci de la llei s'ha de fer d'acord amb la realitat social del temps en qu s'ha d'aplicar, precepte idealista ben encertat, per que admet moltes possibilitats. Els fets judicials sn histria i cal reconstruir-los, i tots sabem les dificultats que planteja aix. Per altra banda, la prova penal ser avaluada pel tribunal segons la seva conscincia. Vull, amb l'exposat, destacar la inseguretat matemtica de la justcia i la convenincia de tenir molt en compte la personalitat del jutge, aix com la necessitat de controls rpids i eficaos a la seva funci, a travs dels recursos que les lleis estableixen per a aix. Els dos elements bsics dels quals ha de sorgir el dret viu (la llei i el fet histric de cada cas) no sn, com a regla general, ni segurs, ni concrets, ni previsibles. Aquesta s la realitat, per desconcertant que pugui semblar. Per s'ha de tenir en compte que no n'hi ha cap altra, que la robotitzaci de la justcia (si fos possible, que no ho s) tindria encara ms riscs, perqu la seva perfecci mecnica seria la imperfecci humana ms gran. No seria millor llavors confiar la justcia als homes ms savis i ms dignes de cada societat, perqu ells resolguessin humanament i sviament els conflictes? Aquesta possibilitat noms es pot donar en societats primitives i poc complexes. A la societat actual resultaria impossible, independentment de la di108
L'OPINI SOCIALISTA
ficultat de l'elecci i del risc de lliurar a una o diverses persones un poder absolut, sense control. Els problemes d'aquesta naturalesa s'intenta resoldre'ls, avui, amb la participaci a la justcia d'institucions diverses i de la prpia societat, aix com amb la garantia de la independncia judicial controlada pel sistema dels recursos i de la vigilncia en l'ordre governatiu. Donada la importncia que dna als aspectes sociolgics del dret, a la seva vivncia en els casos reals, ms enll dels principis i de les normes, la seva residncia durant quatre anys al Marroc i durant gaireb quaranta a Catalunya li deu haver aportat motius de meditaci i de rectificaci de cenes idees preconcebudes. Es pot pensar que aquesta convivncia ha influt en la seva formaci i en les seves idees? Sens dubte hi ha influt molt, com ho hauria fet qualsevol altre tipus de societat peculiar amb la qual hagus conviscut. Les influncies es reben immediatament perqu es tracta de donar explicaci a situacions noves per a mi; les conclusions poden venir desprs. Va ser a Catalunya on vaig conixer Amrico Castro i vaig llegir apassionadament la seva obra. Meditant llavors sobre el meu passat recent al Marroc, vaig entendre millor la seva idea sobre la convivncia i pugna de les tres cultures histriques espanyoles (hispanocristianes, hispano-musulmanes i hispano-hebrees) en la formaci de l'heterogeni conglomerat social que avui s Espanya. Al Marroc havia mantingut bones relacions amistoses amb famlies musulmanes i hebrees, havia visitat les seves llars i havia participat en les seves festes i fins i tot en les seves inquietuds intellectuals, poltiques i religioses. Eren els difcils anys de la segona guerra mundial. La situaci colonitzadora del protectorat, al qual el Marroc es veu sotms, resultava un anacronisme. Els joves nacionalistes marroquins s'expressaven apassionadament en aquest punt de la seva situaci i en altres aspectes de la seva cultura. Els hebreus, per la seva banda, sabien molt ms que no pas nosaltres i patien d'una manera intellectual ms prxima els horfors del genocidi hitleri. A vegades es prenia certa conscincia que aquesta aberraci procedia del nostre mn, de la nostra cultura, la dels cristians, els nazaranis, com un nou captol de la histrica convivncia i pugna de les tres cultures, de les tres religions del Llibre. A travs de la meva especialitzaci jurdica, vaig poder conixer al Marroc aspectes del dret clssic musulm espanyol tamb durant segles, avui oblidat, en bona part, a causa del pes colonitzador. Un dret de creaci jurisprudencial, ms proper en aix a l'anglosax que a l'europeu continental, amb grans possibilitats d'adaptaci progressiva, encara que l'estancament islmic i la seva teocracia poltico-social ho hagin impedit. Tamb a Catalunya, per les seves peculiaritats sociolgiques i per la seva proximitat cultural en qu em movia, des de poc desprs de la meva arribada, l'antifranquisme era molt ms freqent a la dreta catalana que a la de la resta d'Espanya. L'esquerra, no cal dir, tamb ho era. Els nacionalistes
109
COLLABORACIONS
catalans, d'esquerres i de dretes, em van portar fcilment al coneixement (que de manera tergiversada i insuficient possea) de la seva histria i la seva cultura. Des de la distncia i l'inters, em vaig sentir plenament identificat amb les raonables exigncies de govern propi de la meva societat d'adopci. Els Congressos de poesia de Salamanca i Santiago (1953 i 1954), i els primers anys del setmanari Revista, per aquelles mateixes dades, van ser encontres favorables d'entesa mtua (castellano-catalana). Catalunya t un dret propi i una llengua prpia. Des de finals del segle passat fins fa ben poc, fins la total transformaci espanyola que s'inicia a finals dels anys seixanta, Catalunya constitueix, sense cap dubte, l'avantguarda peninsular, en l'aspecte artstic i, en certa manera, en la cultura moderna en general. L'art modern t aqu aspectes d'assimilaci (modernisme, noucentisme, evolucionistes, ADLAN, GATCPAC, Dau al Set) als quals la resta d'Espanya romandr prcticament aliena, llevat d'excepcions allades. Aquesta realitat, quejo percebo des de la meva arribada a Barcelona, far que el meu lliurament a la nova societat en qu em trobo, sigui entusiasta i plenament participatiu des del primer moment. No creu que en haver-se consolidat la nostra democrcia, i en haver-se arribat en ella a cotes de llibertat a un alt nivell, s'arriba aqu, a vegades, a situacions obsessives, com en matria lingstica, quan avui la llengua catalana es desenvolupa sense cap entrebanc i Catalunya t altres problemes de progrs per a oferir als seus ciutadans? s un fet que s'ha de comprendre. La llengua catalana ha patit fins a temps molt recents una persecuci lamentable. El poble catal ha resistit amb fermesa. Insistir, com s'ha fet en els ltims temps, en una agressi d'aquesta naturalesa, no s noms un atac a un dels drets ms ntims, autntics i volguts de la persona, de la famlia i de la societat, sin que, des del punt de vista poltic constitueix una bajanada monumental. El reconeixement del dret a la plena normalitzaci lingstica s avui clar (a vegades la seva aplicaci no tant), per hi ha un cert arrossegament de situacions anteriors que pot resultar negatiu. Hi ha, per altra banda, una lgica preocupaci derivada d'aquestes situacions anteriors. La realitat bilinge d'avui pot no ser el desidertum, encara que no es pot ignorar. Aqu rauen les contradiccions. Afegim a aix la igualtat ms igual (equiparaci catal-castell, castell-catal en tot el territori de l'Estat) prpies d'un rgim poltic federal, latent si s moderat en tot nacionalisme, i crec que podran comprendre's les friccions actuals, encara que el deure de tots sigui no ultrapassar-les.
B, per jo volia referir-me al seu cas particular (i a altres semblants al seu), d'una persona que arriba a Catalunya fa quatre dcades, que poc desprs d'arribar, dirigeix aqu una revista i collabora en altres, que participa intensament en la vida cultural de Catalunya, mitjanant conferncies i activitats de tota mena, que publica assaigs i llibres, alguns d'important incidncia, i, malgrat tot, en cert sentit i per a certs sectors, queda una mica al marge.
110
L'OPINI SOCIALISTA
Jo no em trobo aqu, de cap manera, marginat. Justament aquesta realitat, la realitat d'avui, s aqu culturalment bilinge, i aquesta s la ra per la qual els que hem arribat de fora no hem trobat facilitats (necessitats) per assumir plenament la nova llengua, per dr-ho jugant, en certa manera, a la paradoxa. Es podr adoptar tericament la postura que es vulgui; per el present s aqu, parlant pel seu compte. A mi\em sembla que, amb certes correccions de l'status actual, a favor de la llengua catalana, la situaci lingstica avui s de correcta coexistncia pacfica. Recentment, l'any 1986, van aparixer dos nous llibres seus: Arte moderno en Catalua, un examen de qu s art i qu s modernitat, com indica el subttol, i una Antologia Breve, en la qual recull el que ha considerat essencial de la seva obra potica, a la qual jo vaig fer referncia, fa anys, en un assaig que vaig publicar a Papeles de Son Armadans. Aquesta ltima obra va precedida d'un excellent prleg d'ngel Crespo, en qu s'indica el fet que en els seus primers poemes conflueixen l'esttica ultraista i la surrealista i que, curiosament, s'avancen en uns pocs anys a determinats aspectes de la potica postista, dels anys de la postguerra. L'observaci em sembla certa i interessant. Per jo li pregunto: s que la seva obra potica neix, des dels seus inicis, com una obra d'avantguarda, o hi ha una fase prvia ms romntica o ms clssica? La veritat s que la meva iniciaci primera cap a l'avantguarda artstica va acompanyada de lectures (Freud, Lautramont, Proust, Cocteau...) que, insensiblement, em porten tamb a l'avantguarda potica que el surrealisme suposava en els anys trenta. Les meves lectures, quan l'any trenta-sis, amb els me\i vint anys, arribo al Jan de la guerra, han passat noms (llevat, s clar, de Ibs de carcter universitari), per la reduda i interessant biblioteca de Rafael Zabaleta i la dels clssics universals, regla del govern de la Repblica a l'ajuntament de Quesada. En el desert cultural dels pobles de l'Espanya d'aquells temps, all era un oasi gaireb allucinant que tot just havia comenat a recrrer. A Jan trobo una tertlia d'estudiants universitaris, antics companys de l'Institut, en plena febre potica surrealista, dedicats a la caa de somnis i a l'escriptura automtica, inspirada en el mtode dedaista de Tristan Tzara, i m'incorporo de ple a aquelles allucinacions juvenils que, en part, ens allunyen d'aquelles altres gravssimes i brutals de la guerra. All va comenar la meva iniciaci en el mn de la poesia Rafael Porln, que va ser secretari de la revista Melodia de Sevilla, amic de tots els poetes de la generaci del vint-i-set; ens va apropar a ells humanament i intellectualment, des d'aquell Jan de la guerra. Em sembla que a tota la seva obra hi ha una voluntat de racionalitzar i d'utilitzar un llenguatge simblic. Potser s aqu on Aleixandre va veure la diferncia de la seva poesia, segons li va dir. Quan amb els seus amics de Jan extreu paraules a l'atzar d'un barret o d'una caixa de sabates, el que vost fa instintivament s posar-se a ordenar-les, o no?
111
COLLABORACIONS
A mi em va atraure molt l'experincia agosarada d'aquella avantguarda literria i artstica. s possible que en aquells llocs tots fssim trampa. La idea daliniana, per a la creaci surrealista, de l'aprofitament racional del subconscient, que en aquell temps no coneixem, la utilitzvem, allargant el joc i ordenant l'atzar, amb algun canvi, al nostre gust. En aquesta lnia, anys desprs, vaig intentar una poesia abstracta seleccionant versos de diferents poemes del mateix autor, ordenant-los arbitrriament, amb la qual cosa resultava una espcie de collage literari, la qualitat del qual depenia, essencialment, dels materials utilitzats. Per vull afegir alguna cosa relacionada amb la meva experincia potica. Encara que la mantinc durant els meus anys posteriors, passo pel meu contacte amb els poetes marroquins i segueixo amb ella a Catalunya i les Balears, la veritat s que, per la meva espordica dedicaci, m'he de considerar un poeta ocasional. En canvi, jo penso que aquesta continutat suposa arrelament i una actitud potica que es pot haver reflectit a les seves altres activitats creatives. Per altra banda, crec que Catalunya ha influt en el desenvolupament de la seva obra potica. El crtic d'ABC, Martnez Ruiz, ha dit, sobre la seva obra, que no s desmesurat recordar en ella el to d'alerta d'un Espriu. Sens dubte aquesta influncia ha existit. He tingut i tinc les millors relacions amistoses amb la majoria dels poetes catalans d'aquests anys, poetes en llengua catalana i en llengua castellana. La meva primera tertlia a Barcelona, poc desprs d'arribar, va ser una de poetes, amb l'assistncia, entre d'altres, de Cirlot, Manuel Segala i Julio Garcs. Ben aviat vaig dirigir alguns nmeros de la revista de poesia La Calandria. El meu aprenentatge de la llengua catalana em van portar a la seva poesia, on, a ms d'altres valors, es troba una expcepcional riquesa lingstica. En el camp de les ans plstiques la seva tasca a Catalunya va comenar una mica ms tard per va resultar ms intensa i continuada. Quina era la situaci, en aquest aspecte, als anys quaranta i cinquanta? s difcil imaginar-la ara. Catalunya havia estat l'avantguarda artstica d'Espanya fins la guerra civil. El canvi poltic que va originar feia tmer la prdua d'aquells valors. Es tractava de mantenir els llaos necessaris amb aquell esperit i amb aquells aspectes culturals. Els intellectuals que van quedar aqu, i els que tornaven de l'exili, van actuar intensament malgrat les dificultats d'aquella circumstncia. En aquest sentit jo vaig trobar un ambient molt favorable, encara que minoritari i bloquejat. Des del Club 49 fins a l'Asociacin de Artistas Actuales, les activitats van ser incessants. Recordo especialment la meva secci Dilogos de Arte, al setmanari Revista, per la qual van desfilar tots els joves pintors i escultors, llavors desconeguts i poc desprs representants d'un dels perodes de ms gran esplendor artstic de Catalunya, a la qual Eugeni d'Ors (que tamb collaborava en el mateix setmanari) s'hi va referir dient que junt amb l'ordenaci dels artistes precursors escollits per ell, la seva prole ha entrat ara en un altre registre civil que va
112
L'OPINI SOCIALISTA
omplint aqu, al costat mateix, els folis d'un puntual, competent i destacat cmplice, Cesreo Rodrguez-Aguilera. La nova situaci poltica, democrtica i lliure, que permet a l'artista expressar-se sense entrebancs, ha influt en la millora del nostre art? La censura influeix ms en l'autenticitat de l'obra d'art que en la seva qualitat. Els valors mentals i creatius de l'artista trobaran sempre mitjans per expressar-se. El que entorpeix la censura s la llibertat de l'artista, i per tant, l'aparici de determinats aspectes o perfils de la seva obra. Per la genialitat de l'autor, si existeix posem el Quixot com a gran exemple salvar els obstacles i l'obra arribar a les mateixes cotes de qualitat. Per altra banda, el llenguatge plstic, en no ser tan directe i inequvoc, evita ms fcilment el control restrictiu, llevat que s'arribi als extrems grotescos del hitlrisme o de l'stalinisme. Em fa l'efecte, no obstant aix, que, en el camp de les arts plstiques, s'ha donat la paradoxa, a Catalunya, de ser ms creatiu el perode anterior a la recuperaci de les llibertats que l'actual. Li sembla que la irnica frase que contra Franco vivem millor, t algun sentit en l'aspecte indicat? No s gaire segur poder afirmar la superioritat del perode anterior respecte a l'actual, si no s que escollim moments d'aquell perode. El que s que es pot afirmar s que la nostra tradici poltica ha coincidit, en part, amb el que en el mn de l'art anomenem crisi de la modernitat. Per, fins i tot en aquest sentit, podem destacar el fet que el jove postmodernisme pot presentar a Catalunya un panorama encoratjador. L'home va dominant la matria, per no sabem si acabar dominant-la del tot. De moment disposa d'uns mitjans que, segons es diu, poden aniquilar el mn. No podem oblidar que l'home, producte d'una evoluci molt llarga, s racional i irracional al mateix temps. Qu pot esperar-se, en aquestes circumstncies, del futur de la humanitat? Pot esperar-se tot, inclosa la possible autoaniquilaci humana. Els cientfics, als quals tamb els agrada, a vegades, jugar amb el futur, han arribat a pensar, entre el pessimisme i l'optimisme, que l'holocaust nuclear podria deixar determinats grups humans, a partir dels quals, desprs de diversos milers d'anys (per al temps csmic, un insignificant espai) la humanitat es podria recuperar. Confiem, tanmateix, que la racionalitat, per aquesta vegada, s'imposi. I pensem, amb el professor Eric Chaisson, que si som alguna cosa ms que productes de l'univers, si som agents de l'univers, i l'evoluci csmica, meravellosament clida i esclaridora, ens permet acceptar la nostra herncia i utilitzar les nostres potencialitats, podrem (encara que en aquest desig hi hagi ms voluntarisme que equilibri de la ra experimental) desvelar els secrets de la naturalesa, per perfeccionar-nos nosaltres mateixos i perfeccionar el nostre univers, fins al punt de dominar completament la matria que, com avui dramticament sabem, s energia empresonada. Vctor Pozanco
113
Cultura i immigraci: segona generaci

Llus Plaquer
Procurar fer una certa reflexi a partir d'una srie de dades que estan publicades i, sobretot, a partir de les vivncies que normalment la gent t pel carrer. Les dades s'han d'interpretar a partir d'idees, d'hiptesis, i aix noms s'aconsegueix a base de viure en una comunitat i estar una mica atent a veure qu s el que passa al voltant. Jo diria que fa una certa grcia sentir que el catal es qualifica de llengua minoritria. Aquests dies, per exemple hi ha hagut un debat del Parlament Europeu en qu figurem entre les llenges minoritries d'Europa. s clar que el catal s realment un cas molt especial perqu es tracta d'una llengua parlada per bastants milions de persones i, a ms, avui dia es dna el cas que la llengua catalana no havia estat mai tant present als mitjans de comunicaci de massa tan a la premsa com a la televisi, fins i tot a la universitat i a les institucions pbliques en general. Actualment, qualsevol estranger que vingui a Barcelona de seguida se n'adona que hi ha una cosa diferent de la resta d'Espanya. Hi ha, realment, una presncia molt important fins i tot jo diria massiva. A primera vista, doncs, la situaci no pot ser ms afalagadora i ms optimista. Les dades oficials que es faciliten d'una manera triomfalista ens diuen que segons les darreres anlisis dels padrons suposo que es refereixen al padr del 86 noms un 9,7 o sigui menys del 10% de la poblaci no entn el catal. Per un pas que, en determinats moments de la seva histria, ha arribat a tenir proporcions de gaireb el 40 % dels habitants que havien nasN. de la R.
Transcripci de les intervencions realitzades en el colloqui organitzat pel Club Catalunya i Futur el 29 d'octubre de 1987.
114
L'OPINI SOCIALISTA
cut a fora de Catalunya aix passava a l'any 1975 en realitat s un gran xit arribar a tenir xifres de comprensi tant importants. Per, de totes maneres permeteu-me, que sigui una mica pessimista i que comenci a plantejar una srie de dubtes que jo tinc i que normalment no estan contemplats en els escenaris oficials; aix no vol dir, que el govern de la Generalitat o certs sectors dirigents no se'ls plantegin, per almenys no entren en l'escena pblica, no se'ls debat. Per aix jo crec que aquesta s una bona ocasi per iniciar el debat sobre una srie de temes que sn una mica tab, i que em sembla que caldria airejar. En primer lloc, oficialment, el problema de la immigraci ja est acabat. Des del moment en qu es va estroncar el flux migratori, a principis dels anys 70, o sia, fa ja ms de 15 anys, que ja no vnen immigrants, sembla queja no hi ha problema. Per altra banda, el possible conflicte interlingstic s'ha mantingut en cotes molt baixes, afortunadament, i per tant, sembla, que s un tema sobre el qual ja no val la pena parlar. En segon lloc, les enquestes i les informacions que a vegades llegim als diaris es refereixen, normalment, a la comprensi, per mai, potser per manca d'inters o, si no manca per inters potser per por a saber la veritat, no es refereixen mai a l's o a la prctica de la llengua catalana. Sembla com si hi hagus un cert temor, un cert recel a abordar el tema. D'altra banda, si b s veritat que hi ha hagut una certa progressi de l's del catal en determinats sectors, jo crec que en d'altres, la llengua castellana se segueix mantenint amb fora. Aquests sectors corresponen a determinades zones, com per exemple el cintur industrial de Barcelona i tamb a determinats sectors socials, ms aviat a les classes ms desfavorides, classes que a vegades estan marginades i que no tenen accs als bns de la cultura.
EL CATAL A L'EMPRESA I A LA FAMLIA
Ara b, el que s evident s que hi ha hagut com deia al principi d'aquesta exposici un gran augment de la presncia del catal en el sector pblic institucional. I aix, a vegades, deforma les coses. Deforma les coses perqu a l'hora d'analitzar la qesti estem realment enlluernats, sobretot les persones que havem viscut en altres poques, pel fet d'anar pel carrer i veure tants cartells i tanques publicitries en catal. Poses la televisi, i, a vegades, a determinades hores, hi ha ms programes en catal que en castell. Dues cadenes emetent en catal i una en castell. I a la rdio a vegades passa el mateix. Actualment hi ha dos diaris d'abast nacional que es publiquen en catal. La primera impressi s d'enlluernament, per, desprs si aprofundim, ens adonem que l's del catal no ha fet gaires progressions pel que fa al seu s en l'mbit de l'empresa, en l'mbit financer i comercial, que sembla que continu sent un mbit que est enterament, sobretot en l'aspecte pblic en mans del domini castell. Per exemple, gaireb tots els impresos, la cor115
COLLABORACIONS
respondncia, les etiquetes comercials, segurament pel principi de la unitat del mercat o per les dificultats que aix implica de cara a les relacions amb la resta d'altres comunitats autnomes, continuen estan escrits en castell. La qesti s que realment el mn de l'empresa encara s un mn que utilitza el castell en tots els mbits de l'escriptura, encara que no de la parla evidentment. Igualment la presncia del castell s molt important en certs mbits privats i familiars. Segons una enquesta recent, encarregada per les autoritats de la Corporaci Metropolitana i referida a la seva rea, el 61% dels individus de l'rea Metropolitana utilitzen el castell. Noms el 34% utilitzen el catal. O sigui que hi ha moltes ms persones que parlen habitualment el castell que no pas el catal. Quasi dues terceres parts sn castellano-parlants, des del punt de vista de la prctica, i noms una tercera part catalano-parlants. I si mirem l's en famlia, no des d'un punt de vista individual, sin analitzant l's del catal i del castell a les llars, veiem que, al 40% de les llars de l'rea Metropolitana, tots els membres parlen castell i noms en un 25 % parlen catal. L'altre 25% restant est format per llars mixtes, o sia que s'utilitzen indistintament les dues llenges. Si ens referim a la prctica habitual ms que no pas a la comprensi, i sobretot si ens referim a determinades rees relacionades sobretot amb el Cintur Industrial de Barcelona, els resultats sn fora diferents. I em sembla que aix cal contemplar-lo perqu el que importa en una llengua no s ni el suport oficial, els usos pblics, ni importa tampoc si s'entn o no, sin si es fa servir. Per exemple molts de nosaltres entenem el francs, per no el fem servir normalment. I cal recordar que hi ha pasos com Irlanda, que tenen una llengua oficial i no la fan servir. Aix cal tenir-ho present. Hi ha, doncs, importants bosses que sn totalment impenetrables per la llengua catalana, que coincideixen, a ms a ms, amb els sectors ms marginats i ms desafavorits de la societat. Aix cal remarcar-ho perqu s molt important en donar-se una superposici de marginacions. O sigui, aquells sectors que tenen ms dificultat per a obtenir feina, aquells sectors que tenen sous ms baixos, aquells sectors que tenen ms problemes per a tirar endavant, sn aquells sectors tamb en els quals la prctica del catal s'ha difs menys. Ja sabeu que a vegades el conflicte s producte de la superposici de diverses marginacions. s aqu aleshores on hi podria haver conflicte.
CATAL i MARGINACI
Dedicar la resta de la meva exposici a comentar aquest problema perqu em sembla que s cabdal. El catal aqu a Catalunya, al meu entendre, est esdevenint un smbol ms que no pas un instrument, i aix t conseqncies molt importants. Est esdevenint un smbol en la mesura en qu la identitat
116
L'OPINI SOCIALISTA
nacional de Catalunya ha passat per una crisi que ha fet que la llengua catalana passs a constituir el pilar ms fonamental d'aquesta identitat. Abans de la modernitzaci de la resta d'Espanya, abans que la resta d'Espanya esdevingus una societat industrial, Catalunya en la mesura que era l'nic pas hispnic amb excepci de l'enclau del Pas Basc, industrialitzat, i aix li conferia un signe d'identitat molt important. A ms a ms, tamb, durant la dictadura era molt important el fet de l'actitud de resistncia contra les autoritats de l'poca, que pretenien esborrar els usos pblics del catal, i'aix tamb representava un clar signe d'identitat. Aquesta situaci ha canviat, perqu en primer lloc, Catalunya ja no s la nica rea industrialitzada d'Espanya i les actituds de resistncia no tenen el mateix sentit d'abans. Encara que, a vegades, sembla que hi hagi inters a fomentar-les, ja no t el mateix sentit protestar i mobilitzar-se com en l'poca del franquisme quan existeixen governs democrticament constituts. Tamb d'altra banda, podem dir que certs valors associats amb el poble catal, com per exemple el ser treballador o la feina ben feta, han quedat bastant diluts en una societat industrial que, a ms, ha estat sotmesa a una immigraci massiva. Aix, doncs, resta la llengua com a darrer signe d'identitat. Crec que hi ha una insistncia massa gran en el fet que la llengua sigui prcticament l'nic signe d'identitat al qual ens aferrem desemperadament. A partir d'aqu es generen una srie d'actituts que considero que poden esdevenir perilloses. S'est fent ms mfasi en els aspectes simblics que instrumentals o d's de la llengua. Es tendeix sempre a privilegiar la llengua com a smbol, ms que no pas la llengua com a instrument, com a eina. Com a conseqncia d'aix trobem, per exemple, que la llengua tendeix a associar-se amb les classes ms properes al poder i tamb amb les classes tamb ms ben situades. No dir amb l'aristocrcia, perqu l'aristocrcia catalana tradicionalment sempre fou castellana des del segle XVI, per s que la llengua catalana tendeix, malauradament, a estar massa associada o b amb els sectors pblics institucionals, amb el mn de la poltica en qu, ja ho he dit, t ms presncia i tamb amb el mn de la classe mitja. I jo em pregunto si no podria ser que el catal esdevingus una manifestaci de la classe mitja, sobretot en les rees a qu ens estem referint, en les rees de Barcelona i les seves rodalies. Aix no passa a la resta de Catalunya, evidentment, per, jo crec que el futur de Catalunya s'est jugant a Barcelona i la seva rodalia, no a la resta de Catalunya. Per aix jo crec que, quan s'analitzen aquests problemes, cal prestar una atenci molt especial a l'rea de l'extinta Corporaci Metropolitana. Com a conseqncia de tot aix constatem com el catal s'est associant a aquells grups que aspiren a una certa ascensi social, i tamb em pregunto si no est esdevenint una llengua de relacions pbliques, una llengua que noms els caldria saber a aquelles persones que sn, com deia un socileg nordamerica, cercadors d'estatus, que volen promocionar-se, que volen millorar la seva situaci. Aquests sn els que aprenen el catal. Als altres, s clar,
117
COLLABORACIONS
ja no els cal. l a ms a ms amb les nostres actituds confirmem aquesta tendncia com ho prova el fet que quan ens dirigim a certes persones amb una certa educaci, suposem que aquestes persones, sobretot si han passat per la universitat, si ms no, entendran el catal. Si no s'expressen en catal, almenys l'entendran. En canvi, sembla que, en general, quan un es dirigeix a un cobrador d'atobs, o quan un es dirigeix a un senyor que est en un bar, se li ha de parlar en castell, perqu s'espera d'aquella persona que no el spiga. Aquestes expectatives reforcen l'associaci del catal amb el mn de les relacions pbliques, tant a l'empresa com en el mn de la poltica. En la nostra societat, una persona que vulgui promocionar-se ha de saber el catal. I, de fet, si passa per la universitat, el ms probable s que el spiga perqu el catal a la universitat, t una presncia molt important. Si ha fet Formaci Professional no s probable que hagi tingut gaires classes en catal. Aix, veiem com el castell est esdevenint una llengua de comunicaci entre estranys, en el mateix moment en qu el catal ha esdevingut una llengua d's pblic massiu. I aix, s clar, sembla una contradicci en els termes. El que passa s qu el castell est esdevenint la llengua pblica per excellncia en la interacci quotidiana, mentre que el catal est quedant confinat als aspectes pblics institucionals. Hi ha una experincia que tinc molt sovint. Quan una persona no et coneix se't dirigeix sobretot en castell. Per exemple, ara que he canviat de barri, vas a una botiga, a tots els parroquians, a tots els pasans coneguts, els venedors es dirigeixen en catal, per si no et coneixen se t'adrecen en castell. Crec que s una tendncia molt important i que ens hauria de fer reflexionar. A Catalunya, el castell est esdevenint una llengua de comunicaci entre estranys. La conclusi que en podem treure s que estem assistint a un procs d'especialitzaci lingstica en l'mbit pblic. El catal tendeix a predominar en el mn de les institucions i, en general, en tots aquells sectors socialment visibles que estan associats simblicament amb la comunitat catalana en el seu conjunt, alhora que el castell est acomplint funcions pbliques ms subterrnies per ms decisives a llarg termini perqu el dest de les llenges es decideix al carrer, no pas en els cenacles oficials. D'altra banda, podem constatar com la cultura catalana i les altres cultures hispniques amb un cert arrelament a Catalunya com, per exemple, la cultura andalusa, viuen en compartiments estancs. Aix podia tenir una certa justificaci a l'poca de la repressi franquista en qu la parla castellana era, als ulls dels catalans, signe de dominaci i evocava la prpia impotncia, per no pas ara en qu caldria esperar una fecundaci mtua de totes les cultures peninsulars. En particular, fins ara la cultura andalusa a Catalunya era olmpicament ignorada. Era subterrnia, com si no exists. Aix ho dic perqu actualment, sobretot en els darrers dos anys, sembla que els moviments andalusos estan sortint de les catacombes. Ho dic perqu
118
L'OPINI SOCIALISTA
s un fenomen que comena a tenir una gran difusi (la fira de Barber, per exemple, o la romeria de la Virgen de la Sierra). Sn fenmens de massa molt importants als quals els diaris comencen a concedir una certa atenci. Jo crec que aix s positiu en la mesura que crec que cal generar un debat sobre el qu cal fer i plantejar els temes a qu em refereixo sobre els quals normalment no es parla gaire. Si b hi ha una interpenetraci del sector catalano-parlant, autcton i, d'altra banda, el sector andals, a nivell de l'estructura social (hi ha un cert nombre de matrimonis mixtes i els castellano-parlants i catalano-parlants tenen bastants ms tractes dels que sembla) en canvi, el que s que hi ha, a nivell de les cultures catalana i andalusa, s gaireb una manca de contacte, semblen dos compartiments separats en qu cadasc va per la seva. Crec que aix s greu en un moment en qu, a ms, s'ha produt la irrupci de la cultura de masses a Catalunya, cultura que majoritriament s en llengua castellana.
EL CATAL COM A LLENGUA CULTA
En efecte, cal ser conscients que, malauradament, a Catalunya la cultura de masses ha restat indiferent al fet catal o, dit d'una altra manera, que els prohoms de la cultura catalana, enlluernats per l'esclat de les manifestacions intellectuals minoritries, no han sabut valorar prou b aquest sector cultural en expansi i no han fet gaires esforos per a tenir-hi una projecci important. Aix vol dir que l'han abandonat en mans de la cultura d'expressi castellana que, cal no oblidar-ho, s la cultura del gran pblic i, per tant de les classes menys cultes de la societat. Evidentment, caldria matisar aquesta afirmaci, perqu en els darrers anys, amb l'existncia de TV3 i de la desconnexi de Sant Cugat s'ha de reconixer que s'est fent un esfor considerable en aquest sentit. Igualment caldria valorar molt positivament el forat que est fent en la cultura catalana la novella negra. Per tot aix encara resulta insuficient donat el retard que portem. Per comprovar-ho noms cal entrar en qualsevol videoclub que, per a un segment importantssim de la poblaci, representa l'nic contacte que t amb el mn de l'espectacle, deixant de banda la televisi. Hi entres i trobes que el cent per cent de les pellcules sn en castell, fins tot aquelles que en el seu dia foren estrenades en catal. Per ms que he cercat sempre he estat incapa de trobar una sola pellcula en catal en un videoclub. De la mateixa manera, si mirem per exemple en un quiosc, on s'exposen la major part de les manifestacions de la cultura de masses escrita, hi constatem la prctica absncia de la llengua catalana. No hi ha cap mena d'Interviu en catal, com tampoc no hi ha revistes ertiques ni pornogrfiques. Si donssim una ullada al mn del cmic o del rock, per exemple, podrem fer constatacions semblants. I aix succesivament.
119
COLLABORACIONS
En canvi, aix s, es pot trobar en catal coses superespecialitzades. Pots comprar, per exemple, una obra de Max Weber, pots comprar un llibre d'una collecci de clssics de filosofia, no diguem ja de la Bernat Metge, i aix des d'abans de la guerra. Les obres que s'estan subvencionant sn obres d'alta cultura, sn obres que, jo n'he hagut de traduir ms d'una, penso: A veure quantes persones ho llegiran aix? Realment, molt poca gent. A la facultat de Filosofia, potser s que es llegeixen, per no sn obres que de fet arribin a un gran pblic. s molt fcil, per exemple, comprar els clssics del pensament modern per parrafrar el ttol de la collecci, o els textos filosfics de Laia, es poden comprar tots en catal, per, en canvi no podem trobar en catal, ni gaires bestsellers ni revistes illustrades. Crec que aix sn coses que cal tenir en compte i plantejar-se-les. I jo crec que aquest plantejament comportaria una fecundaci mtua d'aquestes diverses cultures que coexisteixen a Catalunya, la cultura andalusa, la cultura catalana, i d'aquesta cultura de masses que est una mica a cavall de les dues. Jo crec que aix sn temes dels quals caldria parlar, i que caldria que deixessin de ser tab. I, sobretot, jo crec que caldria, a Catalunya, caminar cap a una nova cultura cvica. Una cultura cvica que prengus nota de tots aquests canvis que s'han produt en l'estructura social de Catalunya, i de les transformacions que s'han produt, sobretot, en les bases de la identitat catalana. Una cultura cvica que deixs de ser una cultura de resistncia. Una cultura, sobretot, que fos una cultura pblica al cent per cent. La cultura catalana sempre ha estat una cultura anti-Estat. I no em refereixo nicament anti-Madrid, sin anti tot el que era pblic l'Administraci pblica, tot el que era Estat. Per ara resulta que tenim l'Administraci pblica prpia, tenim la Generalitat. Aleshores, ara cal forjar una nova cultura cvica, pblica, catalana, que prengui nota de les noves realitats. I sembla que un dels elements ms importants d'aquestes noves realitats s el que acabo d'assenyalar: el fet de qu hi hagi un sector importantssim de la poblaci, que coincideix amb el sector ms desafavorit de la societat, que continua estant al marge de la tradici cultural autctona catalana. Ara no s el moment de lamentacions ni d'adjudicar culpes per l'origen d'aquesta situaci. Per s que encara som a temps per a ser-ne conscients i tractar de posar-hi remei. Si culpables hi ha d'haver en l'esdevenidor, i potser les futures generacions un dia ens passaran comptes, seran les classes dirigents catalanes que van cloure els ulls davant la realitat, es van recloure amb complaena en la seva torre de marfil elitista i van impedir que s'inicis un dileg fructfer i fecund entre els diversos mbits culturals de la rica societat catalana. Llus Flaquer Socileg
120
Catalunya punt d'encontre
Cultura andalusa vista des de Catalunya

Ignasi Riera
Generalment parlem sempre, i nicament, de l'immigraci social, i a vegades oblidem que parallelament s'ha anat produint una altra immigraci, amb processos importants migratoris, del que jo anomeno emigrants laboralment qualificats (jutges, professors, funcionaris, delegats, d'empreses multinacionals, etc.). I ho dic perqu a vegades, han estat aquests sectors els que han provocat un tipus de problemtica nova i diferent, sorgida perqu les condicions del seu propi assentament a Catalunya han estat molt diferents, perqu no han vingut aqu a treballar i a tractar d'arrelar-hi per una srie de circumstncies. Sovint aquests sectors sn els que han tractat de capitalitzar moviments amb voluntat d'arrossegar sectors d'aix que en diem les migracions socials majoritries dels anys 60, 70, etc. Penso que s molt important distingir entre els immigrants i els fills dels immigrants. L'immigrant s aquella persona que ha fet el procs d'emigrar; s a dir, que ha deixat una terra que coneixia, etc., en molt mal estat, que l'ha deixat en un moment perqu no trobava feina, perqu no s'hi trobava b, perqu no sentia que la seva fos una vida digna, i ha anat cap a una altra terra en la qual ha hagut de fer un procs molt difcil d'assentament i un procs no ho oblidem que no ha estat generalment un procs simple, que ha estat un procs collectiu per arribar a trobar casa, per arribar a trobar feina, generalment ha hagut de passar per moltes feines abans de sentir-se un ciutad estable. Un cop fet aquest assentament, ni que sigui provisional per moltes raons, hi ha tot un procs molt curis de mitificaci de la terra d'origen, que porta a recordar aquella terra amb enyorana i com una terra, la terra perduda, el parads perdut, al qual, en teoria, tots volem retornar alguna vegada, i,
121
COLLABORACIONS
en canvi, tamb, haver fet un procs d'arrelament a la nova circumstncia, a vegades amb processos, per exemple, de lluita social molt notables. Jo no s si s'ha estudiat alguna vegada un fenomen, i s: als llocs on hi ha hagut ms lluita social i ms lluita obrera, hi ha hagut graus d'arrelament poltic, cultural, etc., molt ms grans, perqu una de les maneres d'arrelar-se a Catalunya durant molt temps va ser, justament, la lluita obrera. Tema que en aquests moments em temo que s'oblidi massa i que per aix, precisament, perqu s'oblida, no s'entenen alguns tipus de moviments de rebuig. En canvi, els fills dels immigrants han nascut a Catalunya. Per compte! Han nascut a una Catalunya generalment molt marcada per un determinat tipus d'urbanisme, moltes vegades d'un urbanisme en ghetto. En conseqncia la seva manera de veure Catalunya, els seus ulls sobre Catalunya, els han projectat a travs d'una determinada realitat suburbial, no massa afalagadora, i que tenia relativament poc a veure amb les postals que sobre un pas sempre projecta el poder, sigui el que sigui el poder. Sobre els pasos sol haver-hi un poder. Jo sempre dic que les postals segresten la realitat, i si tu en aquests moments vas a Budapest i veus el centre de Budapest, s una imatge de Budapest que t'ends; si, en canvi, fas la visita del Budapest suburbial, la imatge que t'ends, de Budapest s totalment diferent. Generalment tots tendim a fer aquest procs. Exemple: envieu diverses postals de Barcelona o all que s'explica de Barcelona al senyor que hi ve. Evidentment, la Barcelona turstica t poc a veure amb la Barcelona que es pugui viure a Ciutat Meridiana, a Nou Barris, etc., amb altres realitats, tan riques i tan diferents per que no tenen res a veure amb una realitat de Barri Gtic o de l'Eixample, que sn tamb Barcelona, evidentment, per que sn una altra manera de viure i de veure aquesta Barcelona.
LA CULTURA DE LA IMMIGRACI
Passem a parlar de cultura o de manifestacions culturals. D'entre tants conceptes que hi ha de cultura, a mi m'agrada referir-me a la cultura com herncia. La cultura s, en part, herncia. Hem heretat una srie de coses, una llengua, una manera de fer, una manera de viure, etc., tant per les cultures antropolgiques com per les cultures verbals, com per les cultures artstiques, i una de les maneres de saber quina actitud cultural tenim s com ens comportem amb aquesta herncia. Per exemple, una cultura del patrimoni vol discernir com el treballes, com el tractes, com el projectes, com te'l mires. .. I aqu voldria dir que molt sovint, hi ha cultures que es diu oh, s que s una cultura retrgrada, i a vegades aix es diu per raons del vot poltic d'aquesta persona. Jo diria que s'hauria d'analitzar molt ms, perqu a vegades, gent que vota d'esquerres t una cultura retrgrada, i gent que vota de dretes no la t tan retrgrada. Molt sovint depn de com apliquis desprs
122
L'OPINI SOCIALISTA
aquest concepte d'herncia. Sempre explico qu passaria si un fill hagus heretat un tractor del pare i digus: ara, per respecte al pare, aquest tractor me'l quedo tota la vida. Oh, per s que amb aquest tractor vost no podr llaurar, no, per s que tinc un gran respecte pel pare. No, ms val que aquest tractor et serveixi com a paga i senyal per a comprar un nou tractor, i aleshores, de passada, puguis comprar un altre tractor i continuar treballant. Fixeu-vos que, si aix ho apliquem a la vida cultural, ens trobarem amb actituts semblants. Una altra histria s que aqu es parla tota l'estona, o parlem tota l'estona, 0 som aqu perqu hi ha una realitat de convivncia, de diferents manifestacions culturals. I, evito sempre de dir de diferents cultures, perqu s entrar en un altre debat de si hi ha o no hi ha una o mltiples cultures catalanes. Hi ha diferents manifestacions culturals. En general, les manifestacions culturals i les manifestacions de tot tipus, s'acostumen a encomanar per un procs d'osmosi. I aquestes osmosis, en general, si no hi ha elements que crispin les relacions, acostumen a ser d'assimilaci positiva. O sigui, un viu a Istambul i, al cap d'un temps, acaba fent les reverncies tal com les estan fent a Istambul, perqu all no li comporta cap prdua del qu s ell ni li comporta cap mena de trauma, i al revs, ho troba ms elegant, ms divertit, ms simptic, etc. Jo diria, i dic ara, el que hauria de dir al final de tot, per ho dic ja des d'ara: el veredicte de tota aquesta histria s que, en aquests moments, el procs de relaci entre manifestacions culturals d'accent divers, s obert, no com creuen alguns, ja tancat. Els processos continuen oberts. I aquests processos es poden tancar, d'una manera o de l'altra. Per exemple, hi ha una certa temptaci de tancar el procs dient: aqu conviuen diverses manifestacions culturals com si fossin diversos rellotges, sincronitzats, per cada un d'ells fa la seva prpia vida i aix seria una soluci perillosa. D'altres, potser, tindrien la temptaci de creure: aqu noms hi ha una soluci, i us invitem a tots a entrar, i us donem un termini per entrar, i si no entreu en aquest termini sereu penalitzats, 1 us donarem una segona possibilitat de repesca, per noms hi ha un model i heu d'entrar a travs d'aquesta casa (seria la traducci cultural, socialcultural, d'aquella vella idea de fora de l'esglsia no hi ha salvaci Extra Eclessiam, nulla est salus que tamb es podria aplicar en aquest terreny). Jo, repeteixo, crec que tot, en aquests moments, s encara per fer, s'est jugant encara a aquest joc de les osmosis. Hi ha molts moments, molts sectors, molts anys i molts llocs on no es produeixen elements distorsionadors de tot aix i, per tant, aquest procs d'osmosi s'est fent d'una manera molt positiva i molt progressiva, per, compte!, perqu seria una greu irresponsabilitat d'excitar i de provocar elements de tensi que fessin que aquest procs hagus de cristallitzar d'una manera prematura. Als que ens agraden els licors sabem que, en la seva destillaci, t una importncia extraordinria que
123
COLLABORACIONS
se'n respecti el temps de destillaci. Un licor mal destillat pot ser molt dolent i pot fer molt mal. Un licor necessita, per destillar, temps i condicions favorables. Doncs b jo diria que tamb, en aquesta qesti, un dels elements fonamentals s temps, per, repeteixo, temps en condicions degudes perqu no sigui un temps que obligui a fer les coses mal fetes, precipitades i que no obligui a substituir els processos d'osmosi, gaireb naturals, per processos irraccionals que es poden introduir, i que a mi em faria molta por que alg els introdus. Ho deia perqu quan, les cultures sn obertes, se senten segures, solen ser generalment molt ms poroses a l'acceptaci d'altres cultures. La cultura catalana, en temps de la Repblica, es va sentir molt segura, malgrat que tenia molts problemes en aquells moments i, justament, aquesta seguretat la va fer ser enormement oberta a totes les altres manifestacions culturals. Cases i Carb, per exemple fou un dels amics del Blas Infante i la primera persona que publicava a Catalunya l'himne d'Andalusia, que en aquells moments era gaireb un esborrany. Voldria, si se'm permet, una petita expansi, explicar el procs de relaci personal, meu, amb la cultura andalusa. Mireu: jo em penso que he seguit quatre etapes. Una etapa problemtica, una etapa militant, una etapa polticacultural i una etapa tardoral. I m'explico. La primera etapa va ser l'etapa problemtica. L'etapa problemtica ens la va provocar, a molts de nosaltres, fa ms de 25 anys el Paco Candel amb Els altres catalans, i amb aquells debats posteriors, per exemple a Cuadernos para el Dilogo, o la revista Promos, o a travs d'aquell llibre d'Edima, la Immigraci a Catalunya, va ser un element decisiu de debat. En aquell moment vam comenar a entendre un problema, i haurem d'agrair sempre a Francesc Candel que, per raons de malaltia no ha pogut ser avui aqu tamb, amb nosaltres. Aquesta primera aproximaci al problema va convocar tamb altres veus. Vull recordar, per exemple, que una de les persones que ms coses ha dit sobre la immigraci a Catalunya ha estat, Jordi Pujol (i aix al llarg del temps i d'una manera continuada). A cadascun el que s de cadascun. B, desprs d'aix vaig viure una etapa militant i, si voleu, apostlica, que ve a ser el mateix. s a dir, el capell de barri que se'n va a convertir a un barri obrer, perifric, etc. En el cas meu jo militava en un partit extraparlamentari, procedent d'una escisi d'un PCI, etc., i aleshores vam comenar a fer la revoluci sobre la base suburbial dels suburbis. Vam dir: aqu hi ha el gran potencial revolucionari, ho analitzvem aix, encara no havia arribat el congrs del Partit Comunista Xins, que aquests dies es celebra, que ens hauria decebut, evidentment, aleshores, ja que estvem en aquella etapa militant i apostlica, i vam comenar a entrar a aix. Encara hi ha molta gent que avui te'ls trobes i et diu: es que vull venir a veure el barri, per entendre, etc. Mireu, s una etapa que es passa en la vida i que em penso que s molt important passar-la.
124
L'OPINI SOCIALISTA
Desprs d'aquesta etapa militant apostlica, ve una etapa que s ms aviat de poltica cultural, en qu tractes d'analitzar les coses, i aleshores, per exemple, aqu una persona que s a primera fila, com l'Aina Moll, sap que hem tractat molt sovint de quina s l'etapa de la poltica cultural, de com cal institucionalitzar, per exemple, unes campanyes de normalitzaci lingstica per adults, i com es fa per fer-ho de la millor manera possible, i treu entrebancs, etc., de com, a travs de la poltica municipal, fer programes, fer campanyes, fer tot aix. Ara b, quan s'ha acabat aquesta etapa, de cop et trobes que ja t'has tornat vell, queja has perdut totes aquestes voluntats apostliques, voluntats poltiques, voluntats culturals, noms penses a menjar i beure i en d'altres coses ms lletges. s quan t'adones que has entrat en una etapa tarderai de contactes amb manifestacions culturals diferents de les teves manifestacions culturals familiars. I s, justament, en aquests moments quan jo us asseguro que he comenat a entendre que hi havia coses molt importants per a Catalunya, que s'estaven fent a Catalunya i que, ai del que vulgues fer una sntesi de la cultura catalana, en el futur, sense tenir-les en compte!. Ahir vaig ensenyar a l'amic Paco Hidalgo un article que havia escrit, amb el ttol El flamenco y yo i jo ja us dic des d'ara que no hi entenc ni un borrall del flamenc, per que, al llarg del temps i desprs d'haver estat moltes vegades pensant: i qu fan aquests animals repetint tantes vegades la mateixa cosa? resulta que ara s, ara em puc trobar davant de La Nia de la Puebla, una dona de gaireb 80 anys, i amb qui havem estat tota la nit bevent wiskis, i quedar-te absolutament fascinat, com no hauria tingut davant de cap aparici religiosa sobrenatural. Per qu? Perqu jo sentia que all ho entenia d'una altra manera i d'una manera molt diferent. Aquesta etapa tarderai coincideix amb el fet que et trobes als bars que freqentes, o a les esglsies que freqentes, o els cementiris que freqentes. A tots aquests llocs, et trobes amb gent que viu al teu barri, van a escoles, o amb els pares dels companys d'escola de les filles, a les reunions de classe, de sindicat o de partit. I notes que, poc a poc, has anat entenent ms i ms coses proposicions, sentiments, sensibilitats i enyorances potser perqu no has viscut amb actituds tancades. Aquest conjunt acumulat de fets parcials, o d'instantnies, m'ha fet entendre moltes coses. Hi ha quantitat d'elements bsics d'aquestes altres manifestacions culturals que haurem d'entendre per qualsevol d'aquests camins. Jo n'he apuntat algun, a tall purament de suggeriment. Per exemple: el mite del temps perdut contra el mite de l'economia del temps. Molt sovint, nosaltres catalans, ho pesem i ho mesurem tot, fins i tot els dietistes han tractat de pesar-me a mi cosa que no els he concedit mai l'honor de fer-ho, i al cap d'un temps tu tens la idea de qu tot s mesurable. I, en canvi, et trobes amb manifestacions culturals on, justament, t'ensenyen que has de saber perdre el temps, i que una qualitat extraordinria s ser capa de perdre el
125
COLLABORACIONS
temps perqu aquest s l'element profund de relaci humana: aquesta prdua del temps. Perqu s un concepte diferent, i que ve d'uns altres orgens, que no s quins sn. O que sn diferents dels de la meva infncia. Per exemple, tot el valor que t la paraula dita, la conversa, la paraula. La paraula que t unes coloracions diferents, unes coloracions suggeridores de mitologies distintes. Un tipus de paraula que, a ms, molt sovint s'acaba convertint en una mena de conversa ininterrompuda. Jo tinc una experincia curiosa i s que cada mat vaig amb el mateix autobs que surt a la part alta de Barcelona. Vaig a Catalunya Rdio i hi ha una mena de conversa, que s una conversa continuada, que algun dia si la tallssim direm aix ha estat una novella, no?. De passada, i ho dic pels socilegs, hi ha una dona que tots els dies em comenta les pellcules de TV-3 i en canvi, s de les que diu que no entn catal, que ella el catal no el sap. I jo li deia l'altre dia per no siguis bstia, Dolores, si tot el dia m'ests comentant pellcules de TV-3? I em va donar aquesta resposta: Pues no sern en cataln, porque yo, que no s catalan, las entiendo. Ho dic perqu les enquestes fallen i no saps mai per qu. Un altre exemple: el mite de la terra perduda. Un mite enormement important i que, si els catalans no l'entenem, vol dir que som uns idiotes, perqu nosaltres tamb hem viscut molt de temps amb la mitologia de la terra perduda. I aqu, aleshores, hi ha una cosa que crec que s, que l'he ents ja fa un cert temps, que s el tema de la legitimitat de l'enyorana. Tema importantssim. Si no acceptem la legitimitat de l'enyorana, som una gent absolutament capats des del punt de vista personal; i ho dic perqu em penso que s una cosa molt greu quant sents dir: mira aquesta gent, se'n van all perqu mantenen ntegra l'enyorana. Senyors!. Jo tamb tinc enyorana de quan el Bara jugava b, i crec que s legtima la meva enyorana. Un altre element: formular el tema del sentit de la vida com a espectacle. Davant d'una actuaci d'una persona que, en un rac d'un bar, et comena a cantar flamenc, descobreixes que all no s mai un espectacle individual, all s un espectacle collectiu. I en aquest espectacle collectiu hi ha un element de comunitat: l'espectacle ho s tothom. All s que s teatre integral. No solament de la persona que est aparentment, representant. Perqu tots representem. Jo no he pogut anar mai a un acte de flamenc, sigui en un lloc petit, sigui en un teatre gran, i que la gent no s'hagi posat a cridar o a aplaudir. Jo, al comenament, pensava: sn uns maleducats! No els ha ensenyat la seva mare que no s'ha d'interrompre al que canta? I al final he ents que s una altra cosa, que s un tipus diferent de concepci de la vida com a espectacle. Un altre exemple: la nova comprensi d'all que anomeno les religiositats hertiques. Ja d'entrada les declaro hertiques, si voleu, perqu ning no vulgui anar dient: es que aix no s ortodox! s igual: sn hertiques. En tot cas, no sn ms hertiques, em penso que s'han d'entendre moltes
126
L'OPINI SOCIALISTA
coses. Jo, des d'ara, dic i proclamo que moltes religiositats de fires i ferias, de processons o de Romenas del Rocio, sn si voleu, hertiques, per autntiques. s a dir, no accepto que em diguin: aquesta gent est fent cuento, que s el que tantes vegades he sentit dir a collegues meus, catalans com jo, de pare, mare, avi, besvia i altres familiars. I, finalment, volia afirmar una cosa: em penso que s molt important parlar del tema de la llengua, per, tant de bo pogussim deixar clar que hem de fer entre tots poltica lingstica, institucional, amb ms diners, ms ben feta, ms mal feta, amb matisacions, amb tot el que calgui. Les coses s'han de perfeccionar i l'aprenentatge de la llengua s'ha de perfeccionar molt. Per, tant de bo comencssim a parlar, durant deu anys, d'integracions no lingstiques. Perqu em penso que, aleshores, veurem que els processos d'integraci cultural van molt ms enll que els simples processos d'integraci lingstica. Ignasi Riera Escriptor i periodista Diputat al Parlament de Catalunya
127
Catalunya punt d'encontre
Aportaci de la immigraci andalusa al projecte global catal

Francisco Hidalgo
LA REALITAT D'INTEGRACI
Durant anys, molts i llargs anys, s'ha parlat i escrit extensament i exhaustivament de temes i conceptes com emigraci, integraci, primeres i segones generacions, sense que les diferents parts es posessin d'acord. I s'ha parlat des de posicions enfrontades i iguals o coincidents. S'ha abusat del tema, de la discussi, en benefici particular, oblidant moltes vegades, la majoria, la realitat. I aquesta realitat, habitualment, no podia estar ms allunyada de les premisses que s'establien, de les conclusions que s'extreien. Aqu ha radicat el problema. Aqu est la base del desencs i de l'allunyament d'un sector de la ciutadania del que fer com, el que s'entn com a desencs o abstenci. Per qu es produeix aquest fet? Per qu no s'avana ms rpidament i eficament en un projecte com, global i beneficis per a totes les parts? Per qu no ha tingut una soluci definitiva la qesti nacional? Per qu encara hi ha recels, desconfiances, enfrontaments i rebuigs? Encara ms quan estic convenut que dos pobles com l'andals i el catal estan condemnats irremissiblement a entendre's. I aqu est la histria passada que ho demostra. Perqu hi ha una llarga histria de relaci cultural, sociolgica i poltica entre Catalunya i Andalusia que ha estat ocultada deliberadament, com si es tracts d'una realitat vergonyant, quan no ha estat aix, i que, ara que es comena a aprofundir, hi podem descobrir moltes de les claus que han fet possible situacions tan atpiques, per exemple, com que el flamenc sigui una manifestaci normal i acceptada per un amplssim sector de la societat catalana des de fa molt de temps, o l'atracci i la influncia i la relaci entre totes dues cultures i les seves manifestacions tant populars com cultes. No
128
L'OPINI SOCIALISTA
ms aquelles persones ms allunyades dels moviments culturals i en les quals persisteix la imatge tpica que ens han volgut vendre sn lluny d'acceptar aquesta realitat. Rpida i succintament podem establir la histria de les relacions entre el poble andals i el poble catal, una histria de relaci que es remunta a la cultura ibrica la primera compartida i que segueix amb la romana especialment intensa a les provncies Tarragonina i Btica, exemple de relaci entre els pobles del llevant espanyol. Tamb podrem ressaltar la similitud d'tnies i cultures que van conviure durant l'Edat Mitjana a les dues zones, la important participaci comuna en el fet colombi, la semblana entre els moviments del bandolerisme o l'inters econmic durant els segles XVIII i XIX dels catalans per Andalusia. I, s clar, l'afluncia contnua d'andalusos durant aquest segle a Catalunya i que, a partir de la segona meitat, marcar, clarament, una nova etapa en el desenvolupament de les relacions i la situaci que ens interessa ara. Podria, tamb, destacar el gran inters que l'andals ha despertat en una srie d'artistes catalans que, des d'actituds honestes i riguroses, han intentat i aconseguit la major part de les vegades unir el bo i el millor de les dues expressions culturals enriquint-ne el conjunt. Per conegut, m'abstinc de ferne, ni tan sols sumriament, una relaci. En tot cas, altres persones, Carles Navales al preg del Roco del Baix Llobregat d'aquest any, s'han preocupat de posar-ho en relleu. D'aquestes actituds podem extreure una conseqncia i un ensenyament que ens interessa molt i molt: la seva dimensi universal, la seva obertura de portes a tot el benfic qualsevol que sigui el seu origen, ben al contrari del provincialisme, el ms oposat a un nacionalisme de via estreta. Perqu pensar, dir, que tot all nostre s el millor, s el ms bo, s, d'alguna manera, tornar a la complaena dels esclavitzats: els que ni tan sols poden sentir el clamor de les seves prpies desgrcies. El xovinisme s la religi dels que tenen por. Una droga per calmar la inseguretat. Un smptoma evident d'ignorncia. La perfecta disfressa de l'estupidesa. La filosofia dels que no necessiten saber res nou perqu ells tot ho coneixen i tot ho saben. Qui ens vulgui portar per aquests camins trbols mai no ens portar a un port saludable. Ens voldr empresonar al presidi de l'estupidesa i aixecar altres fronteres per protegir-nos del perill enemic i ens voldr armar d'ira contra els fantasmes i tot. Per aquesta ra i per no convertir-nos en esttues de sal, immbils i mudes, cal que mirem les dues ribes de la vida: la que ve i la que va amb nosaltres per les finestres que s'obren a l'esperana i s'alimenten del sol quan surt. Que la dcada dels seixanta suposa un canvi brutal en les relacions Catalunya/Andalusia s evident. L'arribada massiva d'andalusos (segons el cens oficial l'any 1970 vivien aqu 840.093 andalusos) s la causa primera i princi129
COLLABORACIONS
pal. Aix, juntament amb uns estereotips que es mantenen i s'exageren amb nova ressonncia: una imatge tpica de l'andals com a gent de malviure, de castanyola i pandereta, gandula, la cultura popular andalusa com a prototip d'all espanyol i targeta postal per a turistes, el desplaament de l'inters, deixant de banda honroses excepcions, d'intellectuals i artistes per all andals, condicionaran la relaci en el futur posterior i recent. Tamb, potser, el fet de no haver ents plenament que aquest gran problema de l'emigraci andalusa s un fenomen social total, en tant que s'hi troben implicats tot un conjunt de factors. Com diu Jos Maria de los Santos (Andaluca en la revolucin regionalista): La sortida massiva d'andalusos no respon a criteris o plantejaments merament econmics; respon tamb a les circumstncies d'escepticisme d'un poble cansat de reivindicar els seus drets, i conscient de la seva derrota a la guerra civil. s a dir, tamb revela la desesperana ms radical, l'escepticisme ms absolut. s l'escapada individualista, allada, personal, davant la frustraci collectiva experimentada com a poble. Aquest augment de l'emigraci, dada a tenir en compte, ja es donava tamb a principis de segle, desprs de cada fracs dels intents revolucionaris anarquistes. L'emigraci, doncs, t una faceta de renncia o escepticisme, en no veure la lluita com a cam per a la soluci collectiva i veure's obligat l'andals a decidir-se per la via individualista i personal de resoldre fora, en una altra terra, el seu problema familiar. Conv, per tant, que tinguem clara aquesta idea. Hi ha prioritats que no poden postergar-se i deixar-se per dem. El primer s menjar i vestir-se. Noms quan ja t assegurat aquest lloc de treball, noms quan ocupa un lloc consolidat en la producci, s quan pren una verdadera conscincia de classe i quan est en condicions de lluitar polticament pels interessos generals. Per aix mateix, com ms dbil i problemtica sigui aquesta situaci en aquest lloc de treball, menys marge de possibilitats t per a la participaci en el projecte com. Per tamb s veritat que en aquestes condicions, i perqu els seus interessos de classe com a treballadors tenen com a objectiu fonamental aconseguir un territori on poder treballar poden i han d'adquirir un carcter de pertinena clara a un poble, a una cultura. Llavors, el seu inters de classe coincideix i s'identifica plenament amb la seva lluita nacionalista; llavors, conscincia de classe i conscincia de poble constitueixen una sola i nica conscincia. Avui ens trobem en aquesta conjuntura. En tot cas cal tenir una visi dialctica de tot aquest procs. Aix exigeix la valoraci constant no noms de les caracterstiques poltiques, econmiques, socials, i fins i tot psicolgiques de cadascuna de les fases histriques per les quals ha de passar, sin de la correlaci de forces que s'haur de donar necessriament a cadascuna. Hem arribat a un punt en el qual s'hauria de plantejar frontalment el tema. Perqu, qu s realment un poble? Com s'illusiona la totalitat de la ciutadania per acceptar i participar en un projecte com? Com s'integra un individu en un poble?
130
L'OPINI SOCIALISTA
En primer lloc podem afirmar que un poble no s una cosa absoluta i intangible; s a dir, un fet natural i per si mateix. Sobretot si intentssim atribuir-li unes caracterstiques biolgiques i gentiques un racisme, que de cap manera poden acceptar-se cientficament. Cap poble s'ha forjat exclusivament per factors biolgics, genticament, sin que han estat fets per condicionaments de l'entorn i, sobretot, per circumstncies materials histriques. El que s que es dna, en determinats casos, s que es pot parlar de carcter nacional quan l'experincia i l'adaptaci d'un grup social al seu entorn fsic, a les seves condicions econmiques, poltiques i histriques, al seu viure en com, han creat alguns trets que, en certa manera, poden considerar-se especfics, propis. Encara que aix no es pot acceptar com una cosa immutable, intemporal o eterna, evidentment, sin com una cosa histricament configurada, arran de portar un temps funcionant amb un cert grau d'autoconscincia i integraci. La qual cosa ens porta a poder afirmar que la formaci d'un sol poble s una cosa fonamentalment histrica; no una cosa sacralitzada, absoluta o mtica. De la mateixa manera que crec que l'nica prova per definir la nacionalitat d'un individu s que participi vitalment en les-activitats socials, poltiques i econmiques d'una comunitat nacional. De quina manera ha participat l'emigraci andalusa en aquest projecte? Quin grau d'autoconscincia i d'integraci ha assolit? Quines aportacions concretes ha fet? Quins instruments ha fet servir?
PARTICIPACI DE LA IMMIGRACI EN EL PROJECTE NACIONAL

s evident, per la seva notorietat, la participaci de l'emigraci en general i de l'andalusa en particular en les lluites socials, en el moviment obrer i en la lluita per la recuperaci de les llibertats i dels drets nacionals de Catalunya. Notable punt de partida, sens dubte, per haver continuat illusionant la gent en la construcci d'un projecte com, obert i solidari. Perqu, si b s cert que la gent andalusa a Catalunya ha buscat contnuament el recer (el consol?) de les seves tradicions. I ha necessitat recrear el seu ambient, imitar-lo tant com fos possible, no renegar dels seus costums mantenint-los vius, encara que fos en el seu fur intern. Les seves expressions culturals, el seu folklore, el flamenc, les festes, els llocs de reuni han estat un nexe per aconseguir el que instintivament consideraven capital per a la seva existncia i l'nic remei per palliar la nostlgia. Tamb s veritat que aix com la igualtat entre els homes no s'estableix per constitucions o decrets amb ser iguals davant la llei no s'ha aconseguit pas tot, tampoc la integraci es realitzar a cop de llei, amb declaracions ms o menys voluntaristes o perqu apareguin ms o menys decrets publicats al D.O.G. El que sigui dependr de les realitats concretes en qu ens situem. Dependr, depn, per exemple, dels interessos de classe que s'hi trobin en joc i, sobretot, de la
131
COLLABORACIONS
voluntat de cadasc i la solidaritat collectiva. Els factors tnico-culturals, els histrics, els lingstics, fins i tot els territorials, sense negar-los la seva importncia intrnseca, ocupen un lloc secundari, en tant que solen ser utilitzats i manipulats per la fracci hegemnica de la classe els interessos de la qual es vol defensar. La qesti nacional, la seva elecci i acceptaci, la seva soluci ltima, en definitiva, ha estat i seguir sent, encara durant un temps, molt important en el futur poltic del pas. Els interessos de cada sector de la poblaci es continuaran manifestant amb carcters propis, diferents en cadascuna de les diferents solucions potencials o en cadascuna de les diferents posicions. I aix dependr, evidentment, de la fora ms gran o ms petita de la classe dominant i, no cal dir, de quina sigui la classe dominant. s evident que no tots els projectes sn iguals. No tots analitzen i accepten la presncia i l'aportaci de l'emigraci al fet catal de la mateixa manera. Hi ha, bsicament, dos plantejaments o actituds. Primer, la del que pensa que la cultura catalana s una cosa ja feta, monoltica i que no necessita aportacions i que s'ha d'acceptar tal qual. s l'actitud del ho agafes o ho deixes. Sn els que pensen que l'emigraci no ha aportat res. Sn els que pretenen una aculturaci de la part que s'ha d'integrar, els que pretenen que el poble posi barreres i enterri la memria collectiva. I no s'han aturat a pensar, o ho han fet malament, que els vincles tnicoculturals, els territorials, els histrics, els lingstics, tenen ms fora i persistncia del que es podria creure a primera vista. Cosa que s evident. Sense caure a l'extrem oposat de considerar-los permanents i eterns cosa que seria una forma d'essencialisme petit-burgs, ni tan sols com a substancials austro-marxisme, la realitat s'ha encarregat de demostrar-nos tota la fora que tenen. I, sobretot, com el sentiment de pertinena nacional, un fet indubtablement subjectiu, t tanta importncia que pot no noms persistir durant moltes generacions, sin que pot ser determinant, per damunt d'altres factors, a l'hora de prendre decisions. Actitud contraposada i contrria a la dels qui pensem que la cultura s viva, dinmica i oberta, que tothom hi pot fer aportacions, i de fet succeeix aix. Els qui acceptem tot el que ens pugui enriquir i que, si ens fixem en el seu origen, noms s per saber si s beneficis o no. Els qui tenim una visi dialctica de la cultura creiem que al present es conforma el que ser en el futur. El que sigui en el futur ens agradar o no, ho sentirem com a nostre o no, segons com s'hagin barregat els ingredients. Un d'aquests ingredients s la cultura andalusa i les seves manifestacions aportades pels qui vam venir des d'Andalusia, ingredients d'una fora notable, tant qualitativa com quantitativa. Fem un reps superficial de la seva situaci actual i de les entitats i collectius per mitj dels quals es manifesta. La primera caracterstica observable s la seva profunda atomitzaci. La
132
L'OPINI SOCIALISTA
soluci individual que viem abans en el fet emigratori s sens dubte la causa d'aquesta atomitzaci, d'aqu ve que la quantitat de centres culturals, penyes i cases regionals sigui tan gran. Tamb influeix, sens dubte, una certa necessitat de reafirmar la seva procedncia local i la seva personalitat. Aix ens porta a fer-nos una pregunta inevitable, aquesta gran quantitat de centres s beneficiosa? Categricament, no. Perqu: Es dna una imatge de desuni i individualisme excessiu. Es produeixen baralles, enfrontaments i competncia no sempre lleial. Produeix ineficcia en el treball, saturaci en l'oferta, disgregaci d'esforos i s'utilizen frmules anteriors fins a l'infinit i fins al seu esgotament. Es crea una situaci d'indefensi i de penria econmica que ens acosta a la clssica situaci de dependncia cap a les institucions, ajuntaments, diputaci, Generalitat, Junta d'Andalusia. Ens fa parapetar en dues trinxeres: la de petici i la de les concessions. En dos mns que es necessiten i s'ignoren i noms, gaireb sempre noms, es troben en el conflicte. Encara ms perqu algunes d'aquestes institucions viuen encara en la llunyania, com si estiguessin dins d'una impenetrable campana de vidre. No s'aconsegueix, una vegada per sempre, bandejar els tpics, tpics que han fet un dany profund conegut, i al recer dels quals, i mentre existeixin, permeten el naixement d'empreses peregrines que els potencien, difonen i preserven. Aix s, amb excellents resultats econmics. Per aix mateix, i llevat d'excepcions molt honroses, no-es dna la imatge de seriositat, fent difcil l'assoliment del respecte, l'admiraci i la integraci de la resta de la ciutadania.
PARTITS POLTICS i FET IMMIGRATORI

A aix hi podem afegir que els partits poltics amb prou feines han entrat al cor de la qesti, per desconeixement o per manca de ganes. I l'afirmaci s tant per a la dreta com per a l'esquerra. La dreta ha intentat apropiar-se el moviment l'esquerra, ai!, potenciar el naixement de noves entitats que li fossin afins. Els uns i els altres s'han conformat amb assistir a les festes i amb traduir la lgica benvinguda cordial com un vot assegurat. La conclusi, per tant, no pot ser massa falaguera. Si aquest s el panorama de les entitats de primer grau, el de les de segon grau no s millor. Tenim dues federacions, mpliament conegudes, cosa que constitueix el primer problema. L'espectacle que s'ha ofert amb els seus enfrontaments, desqualificacions i lluites ha estat lamentable. Mentre que estic convenut que la majoria de les entitats de base donarien suport unnimament a la unificaci i a la resoluci de les disputes i els enfrontaments. Tot aix t soluci. I com que cadasc de nosaltres deu haver pensat alguna
133
COLLABORACIONS
vegada quines podrien ser i les tindr, jo n'ofereixo algunes que, si no sn gaire originals si que sn bsiques, en principi. Perqu, a veure: quina necessitat hi ha que a una poblaci, sigui quina sigui, posem Cornell, hi hagi sis 0 set penyes flamenques que, carrer s carrer no, o al mateix carrer, estiguin treballant, fent el mateix? La soluci s unificar aquests esforos, unificar aquestes penyes, oblidar el protagonisme, l'individualisme, oblidar-nos dels noms i tenir present una visi de conjunt, un treball de conjunt. Una segona soluci podria ser la relaci entre unes entitats i les altres, des de dos aspectes. Un, sectorial, perqu no tenen res a veure les Cases d'Andalusia amb les penyes, encara que moltes Cases d'Andalusia facin la feina de les penyes, i les penyes habitualment, a ms del seu, facin treballs de Cases d'Andalusia. Fer unions sectorials: Cases d'Andalusia a una banda, penyes a l'altra; i territorials, perqu, tamb, cada entitat s'ha d'emmarcar a la seva poblaci, al seu entorn i suposo els problemes que es plantegen no sn els mateixos a Barber del Valls, a Castelldefels, que a Badalona o Esplugues, 1 que desprs, totes, unides en una confederaci d'entitats per noms una ens doni el resultat que nosaltres volem. Per aquesta ra, per acabar, noms dir una cosa, i dir-la bsicament als qui heu nascut a Andalusia i us sentiu orgullosos de ser andalusos, als qui voleu estar en aquest projecte global de futur, de creaci d'una cultura catalana, nova, en qu tots haguem fet la nostra aportaci, i s que hem de recuperar aquest sentiment d'avantguarda i preparar-nos per comenar un cam, per seguir un cam i arribar a all que tots volem, que s un punt de trobada on tots hi poguem ser i on tots, estic segur, hi serem. Francisco Hidalgo
134

L&#39;Opinió Socialista Número 9

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L&#39;Opinió Socialista Número 9

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

REVISTA

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

Rossell^S.rrBorc*^ Tei. 23741?

Dossier L'empresa en el projecte socialista

El suport de FEstat al sector privat

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

Cal l'empresa, per cal l'empresari?

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

El professional, dirigent d'empresa

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

LA CRISI PROFESSIONAL DELS 40

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

El paper del municipi en l'impuls econmic

EVOLUCI DEL ROL QUE JUGUEN ELS MUNICIPIS

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

Reflexions entorn als canvis de la realitat empresarial

DOSSIER: L'EMPRESA EN EL PROJECTE SOCIALISTA

Entrevista Josep M. Castellet: Els escenaris poltico-culturals

Entrevista a Josep Maria Castellet: Els escenaris poltico-culturals

Un projecte socialista: desenvolupament, llibertats i federalisme

Vuit tesis per a una nova Bad Godesberg

QUINES SN LES PERSPECTIVES PER A LA IGUALTAT DELS DRETS DE LES DONES?

Dues notes sobre les eleccions nord-americanes

LA CRISI DEL PARTIT DEMCRATA LANY 1984 I L'OPORTUNITAT DE JESSE JACKSON

II. PERQU VA PERDRE LA CANDIDATURA DUKAKIS/BENTSEN?

ELS PROBLEMES DE LA REESTRUCTURACI DEL SISTEMA PRODUCTIU

Entrevista a Cesreo Rodrguez-Aguilera: Poltica, art, dret, poesia, cincia moderna

Cultura i immigraci: segona generaci

Catalunya punt d'encontre

Cultura andalusa vista des de Catalunya

Catalunya punt d'encontre

Aportaci de la immigraci andalusa al projecte global catal

PARTICIPACI DE LA IMMIGRACI EN EL PROJECTE NACIONAL

PARTITS POLTICS i FET IMMIGRATORI

You might also like

L'Opinió Socialista Número 9

L'Opinió Socialista Número 9