Catalanisme Federalista Miquel Iceta

CATALANISME FEDERALISTA
CATALANISME FEDERALISTA
COMENTARIS A PEU DOBRA
Miquel Iceta
La reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informtic, resta rigorosament prohibida sense lautoritzaci expressa dels titulars del copyright, i estar sotmesa a les sancions establertes a la llei. Primera edici: octubre 2007 Primera reimpressi: gener 2008 del text, Miquel Iceta del prleg, Jos Montilla daquesta edici: Fundaci Rafael Campalans Trafalgar 12, entresl, 1a 08010 Barcelona T +34 933 195 412 F +34 933 199 844 fundacio@fcampalans.cat Il.lustraci de coberta: vinyeta de lAuca del noi catal, antifeixista i hum, de Josep Obiols, reproduda en un cartell editat pel PSC amb motiu de la Diada de lOnze de Setembre de 1982. Disseny coberta: Enric Muoz Impressi: Aleu, S.A. ISBN: 978-84-611-9895-5 DL: B-580-2008
Sumari
Prleg. Jos Montilla, president de la Generalitat de Catalunya Introducci. Miquel Iceta 1. La autodeterminacin en serio
(La Vanguardia, 04.11.04)
9 13 25 28
2. Es el federalismo cosa de ingenuos?

(El Pas, 06.12.04)
3. Conferncia a Tribuna de Girona sobre lelaboraci del nou Estatut dAutonomia de Catalunya
(14.04.05)
32 54 58 76
4. A vueltas con el nacionalismo

(ABC, 18.06.05)
5. Catalanisme, federalisme i justcia social

(Conferncia a la seu del PSC, 28.06.05)
6. El derecho al ridculo
7. Intervenci inicial del portaveu del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi en el debat sobre el nou Estatut
(28.09.05)
80
8. Intervenci del portaveu del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi en el debat sobre el ttol VI (Finanament) del nou Estatut
(29.09.05)
91 99 114
9. Intervenci a la XXI Escola dHivern del PSC

(24.02.07)
10. Catalanismo exigente

11. Intervenci del portaveu del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi en el debat sobre el desplegament de lEstatut
(28.03.07)
117 132
12. Catalanismo hoy

(ABC, 12.07.07)
13. Intervenci del portaveu del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi en el debat dorientaci poltica general
(27.09.07)
134
Addenda I. Intervenci de Manuela de Madre en el debat de presa en consideraci de la proposta de reforma de lEstatut dAutonomia de Catalunya en el Ple del Congrs dels diputats
(02.11.05)
151
II. Intervenci dIsidre Molas en el debat daprovaci del nou projecte dEstatut dAutonomia de Catalunya en el Ple del Senat
(10.05.06)
158
Prleg
oc ms dun any desprs que el nou Estatut de Catalunya entrs en vigor, s un moment propici per reflexionar serenament sobre les raons i les conseqncies del pacte poltic que es va assolir entre les institucions catalanes el Parlament i les Corts espanyoles. Una reflexi que cal fer extensiva als efectes que aquest pacte ha tingut i ha de tenir en la millora del reconeixement de la nostra personalitat nacional i sobre la seva contribuci a levoluci de lEstat en una direcci federal. s prou evident que una de les persones ms indicades per fer-ho s Miquel Iceta. Al llarg dels darrers tres anys, la participaci dIceta en els treballs delaboraci de lEstatut s inqestionable i, en molts moments, decisiva. Des de la tramitaci en ponncia a laprovaci pel Parlament el 30 de setembre de lany 2005; de la negociaci al Congrs i al Senat, a la campanya del Referndum de juny de 2006. I ara, en relaci al desplegament del text estatutari. En tot aquest llargussim procs, el portaveu del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi sha configurat com un dels principals exponents de la visi federalista de lesquerra catalana.
Catalanisme federalista
Tot aix queda reflectit en el recull darticles i conferncies que Miquel Iceta ens presenta en aquest nou llibre editat per la Fundaci Rafael Campalans. Un volum en el qual tamb queden recollides, perqu participen daquesta visi federal dEspanya que pretenia impulsar la proposta catalana, les intervencions de Manuela de Madre en la presa de consideraci del projecte dEstatut al Congrs dels Diputats, i dIsidre Molas en el debat daprovaci al Senat. Mitjanant aquests textos podem recordar i retrobar moltes de les inquietuds de la societat catalana que varen fonamentar les demandes dautogovern de les nostres institucions. Tamb podem reconixer en els instruments competencials i financers que ens atorga el nou Estatut, lesfor emprat que es va fer i el comproms poltic adquirit. LEstatut era necessari. Avui s ms clar que mai. I cont tots els elements i tota la potncia per esdevenir una gran eina perqu Catalunya es governi ella mateixa els propers anys. Les institucions del pas i la societat catalana han destar convenudes que lEstatut i el desplegament i lacompliment de tot el que shi preveu s el cam per aconseguir la millora de lautogovern i els recursos que la facin possible. Els fets alguns dels quals shan manifestat en forma de problemes que malauradament afecten milers de ciutadans no fan altra cosa que avalar la necessitat i la pertinncia del que es reclamava. Avui el mandat estatutari passa per desplegar el text en all que fa referncia a les competncies i per programar les inversions necessries per a Catalunya. Aquest mandat compromet el govern de Catalunya i al mateix temps el govern dEspanya. Aconseguir els objectius que fixa lEstatut ja no s una qesti de sensibilitat ni de simpatia: s simplement una qesti de justcia i de lleialtat institucional. Uns i altres hem de defensar amb fermesa lacompliment de la Llei.
10
MIQUEL ICETA
El que Catalunya reclama s just. Ho diem fa tres anys. Ho diem fa dos anys i lany passat en ser aprovat en referndum pel poble de Catalunya. Avui ho afirmem amb ms contundncia que mai: la societat catalana ha de percebre que aquests compromisos es van traduint en realitats: no hi ha cap argument millor per defensar amb orgull la legitimitat de lEstatut que va entrar en vigor lany passat. Aquest llibre respon a una conscincia clara de quina s la nostra realitat, de les seves necessitats i les seves aspiracions. I, sobretot, respon a una idea clara de pas. A un projecte per al present i per al futur de Catalunya, que els socialistes catalans treballem per fer realitat, cadasc des del lloc que li correspon i que volem compartir amb la majoria de la societat catalana. Des de les seves responsabilitats al Partit dels Socialistes de Catalunya i al Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi, fidel a les seves idees i principis, estic convenut que en Miquel Iceta continuar contribuint a lenfortiment del catalanisme, conscient de loportunitat i lambici nacional que cont lEstatut per avanar, alhora, cap al federalisme com a model dEstat. Miquel Iceta s un poltic constructiu. Ho fa tenament, a partir de les idees, de lexperincia, de la realitat i dun projecte poltic contrastat. Sn aquestes les qualitats que lhan convertit en una persona clau per entendre levoluci de la poltica catalana durant els darrers anys. Qualitats demostrades de manera eloqent en les seves intervencions i reflexions, ara recollides en el volum que teniu a les mans. Jos Montilla President de la Generalitat de Catalunya
11
Introducci
a insistncia dalguns creadors dopini en afirmar que el PSC no t un projecte propi per a Catalunya, ni les idees clares sobre lencaix de Catalunya en el conjunt dEspanya, ha estat determinant perqu em decids a publicar el llibre que teniu a les mans. Nhi hauria dhaver prou amb recordar el suport constant de la ciutadania al PSC al llarg dels darrers 30 anys en convocatries electorals de tota mena, que seria impensable si la nostra formaci poltica no tingus un projecte clar i percebut de forma positiva per centenars de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per sembla que aquesta no s una ra suficient per algunes persones. Com tampoc sembla que en tinguin prou amb rellegir les resolucions congressuals del nostre partit o els nostres compromisos programtics. Potser s que, per a alguns, el fet que la nostra actuaci poltica no estigui basada en limaginari de la confrontaci entre Catalunya i Espanya respon a una suposada absncia de projecte. No volen treuren una conseqncia evident de tot plegat: el nostre projecte rep ms suport que no pas les posicions extremistes o radicals que sovint ocupen, en canvi, un gran espai meditic.
13
Un altre element que sovint suscita crtiques des de posicions nacionalistes s la relaci del PSC amb el PSOE. Des de la seva fundaci, el PSC ha decidit intervenir a la poltica espanyola a partir de la seva influncia en el PSOE. Aquest model, creiem, s congruent amb el model federal dorganitzaci de lEstat que defensem. El PSC s un partit amb personalitat jurdica prpia i amb total sobirania pel que fa a la seva actuaci a Catalunya, i que ha decidit mantenir una relaci federal amb el PSOE. Creiem que aquest model s compartit per molts catalans que volen ms autonomia, ms autogovern i levoluci dEspanya cap a un Estat federal. A ms, aquest model ha proporcionat bons resultats. Histricament, Catalunya ha avanat quan lesquerra governa a Espanya, i lesquerra de govern a Espanya s el PSOE. Aix sha vist de forma molt clara tamb en aquesta darrera legislatura: aprovaci del nou Estatut, acord per incrementar de forma significativa la inversi pblica de lEstat a Catalunya, primer reconeixement de la llengua catalana a Europa, retorn a la ciutat de Barcelona del castell de Montjuc, aprovaci de la Carta Municipal de Barcelona, ubicaci a Barcelona de la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions (primer organisme regulador estatal no ubicat a Madrid), inici del procs de retorn dels papers de Salamanca, etc. No sols en fem un bon balan, sin que creiem que la nostra opci ha beneficiat, ms que cap altra, els interessos de Catalunya i que, per tant, avala la nostra orientaci estratgica. Feia temps mhavia proms a mi mateix que quan es complissin 30 anys de la meva militncia socialista (que data del setembre del 1977) faria un llibre. Per mai no havia pensat que el llibre contindria reflexions sobre catalanisme. Ms aviat pensava en un llibre recordant aquests 30 anys i el que he aprs al llarg daquest perode. No renuncio a escriurel. De fet tinc encara temps fins el setembre del 2008 per fer-ho!
14
MIQUEL ICETA
Per estic fart que es digui que el PSC no t un projecte catalanista clar. Perqu s fals i b que ho saben els que ho diuen. Vagi per endavant que no em considero un teric del catalanisme, tot i que vaig descobrir amb sorpresa que el llibre dEmili Lpez En nom de Catalunya. Els catalanismes moderns a travs dels seus textos, publicat per leditorial Empries el juny denguany, utilitzava dos fragments darticles de premsa meus (un del 2004 Es el federalismo cosa de ingenuos? i laltre del 2005 A vueltas con el nacionalismo) per illustrar, junt amb el fragment dun discurs de lalcalde Maragall del 1983 i el fragment dun article de Xavier Rubert de Vents de lany 2000, el captol dedicat al Catalanisme federalista socialista. Vaig pensar que potser seria til publicar un llibre que recolls el que he anat dient al llarg daquests anys sobre aquests temes, no com a aportaci terica o acadmica, sin com a exemple de les posicions del PSC sobre el catalanisme federalista, que shan vist posades a prova en aquests darrers anys amb laccs del nostre partit al Govern de Catalunya. Per primera vegada a la histria, dos presidents socialistes, Pasqual Maragall i Jos Montilla, han encapalat el Govern del nostre pas, i hem impulsat lelaboraci, negociaci i aprovaci de lEstatut dAutonomia aprovat en referndum pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya el 2006. Per aix em vaig animar a capbussar-me en els meus arxius amb limprescindible ajuda de Loli Morn, i he descobert que, en efecte, he anat escrivint bastant sobre catalanisme, i tamb mhi he referit en diverses conferncies i intervencions parlamentries que trobareu recollides en aquest volum. Conv explicar don he tret les idees i referncies que mhan perms escriure i fer intervencions pbliques sobre el catalanisme federalista. Com abans apuntava, la font primordial del meu pensament sobre aquesta qesti s la mateixa elaboraci collectiva del PSC, els
15
seus textos congressuals i programtics, les aportacions dels seus dirigents i la nostra tasca poltica i parlamentria de 30 anys. Far una breu referncia a alguns textos rellevants. Des dels documents del procs dunitat socialista a laportaci fonamental al pensament del federalisme socialista que es va produir amb motiu del 5 Congrs del PSC celebrat el 1987 a Barcelona, a partir duna ponncia marc en la qual Antoni Castells i jo mateix vam treballar de valent. Precisament el 5 Congrs va marcar un moment molt important en lelaboraci terica del PSC sobre el catalanisme federalista; el volum collectiu Federalismo y Estado de las autonomas publicat per Planeta el 1988 ns una bona prova. En aquest llibre shi troben aportacions rellevants de Llus Armet, Isidre Molas, Jos Antonio Gonzlez Casanova, Jaume Sobrequs, Joan Prats i Catal, Anselmo Carretero, Jordi Maragall, Josep Termes, Xavier Arbs, Jaume Lors, Joan Marcet, Jordi Sol Tura, Eliseo Aja, Antoni Castells, Pasqual Maragall i Raimon Obiols. Algunes daquestes aportacions havien vist la llum per primer cop en la seva versi original catalana al nmero tres de 1986 de la revista Lopini socialista. Lany 1989, Edicions 62 va publicar-lo en catal. Es pot seguir el fil de lelaboraci terica del PSC al voltant de la qesti recuperant, com deia, les resolucions congressuals i els compromisos programtics successius, per tamb cal destacar el document Per Catalunya. Ara, un nou federalisme de setembre del 1998, lacord entre els Grups parlamentaris Socialistes-Ciutadans pel canvi, dERC i dICV, Catalunya i lautogovern. Perspectiva 2008, signat el 2001, en lelaboraci del qual vaig participar directament, i les Bases per a lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2003, subscrites pel PSC i Ciutadans pel canvi, en lelaboraci de les quals tamb vaig participar a partir duna proposta de Josep Maria Valls.
16
MIQUEL ICETA
A aquesta poca correspon tamb el llibre de Joaquim Nadal Catalunya. Catalanisme i socialisme, publicat per la Fundaci Rafael Campalans el setembre del 2003. Des duna perspectiva ms histrica sn imprescindibles els llibres Les arrels teriques de les esquerres catalanes dIsidre Molas, publicat per Edicions 62 el desembre del 2001, i el llibre collectiu La ptria dels humans. Histria del socialisme catal, publicat per Edhasa el febrer del 2003, amb aportacions de Jos Luis Martn Ramos, Albert Balcells, Ramon Alquzar, Jordi Font, Jaume Sobrequs, Gabriel Colom i Isidre Molas. Tamb conv fer justcia al volum collectiu Hacia una Espaa plural, social y federal, editat per Catalunya Segle XXI loctubre del 2005, amb aportacions ben diverses dEliseo Aja, Joseba Arregui, Nria Bosch, Miquel Caminal, Antoni Castells, Antoni Comn, Antn Costas, Soledad Gallego, Rafael Jorba, Juan-Jos Lpez Burniol, Ramn Miz, Pasqual Maragall, Enrique del Olmo, Javier Prez Royo, Fernando Rey, Jordi Snchez, Teresa Sandoval, Juan Jos Solozbal, Joan Subirats, Suso de Toro, Mara Antonia Trujillo, Josep Maria Valls, Carme Valls-Llobet, Imanol Zubero i jo mateix. Qui vulgui resseguir les posicions socialistes en el debat estatutari recent shaur de remetre a les actes parlamentries i als llibres El Estatuto de Catalua: una propuesta para el acuerdo, editat per Manuela de Madre i jo mateix, publicat per la Fundaci Rafael Campalans el novembre del 2005 i, sobretot, limprescindible El nou Estatut. Comentaris a peu dobra, de Ldia Santos, Laia Bonet i David Fuentes, que vaig prologar i que va ser publicat per la Fundaci Rafael Campalans el juny del 2006. Crec que queda demostrada, doncs, la falsedat de lacusaci duna suposada manca de projecte catalanista del PSC. s ms, crec que precisament en aquests moments sn altres espais poltics els que
17
estan vivint un moment de desconcert i, en algun cas, dindigncia intellectual sobre el futur del catalanisme. De fet, alguns es troben en aquesta situaci per una ra ben senzilla. Sn incapaos de llegir els canvis recents de la societat catalana i, per tant, estan incapacitats per oferir un horitz de progrs slid, entenedor i majoritari. Des del meu punt de vista, el catalanisme s un sentiment cvic compartit, difs i transversal, un sentiment destima per la terra, la cultura, la histria i la llengua catalanes, s la convicci que des de lautogovern de Catalunya podem construir una societat prspera i avanada, lliure, segura, justa i solidria, un pas en el qual els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin desenvolupar en plenitud els seus projectes de vida i intentar ser felios. Poden trobar-se moltes definicions de catalanisme, per totes coincideixen en uns trets bsics: la defensa de la identitat catalana (que t un carcter plural, per que troba en la llengua i la cultura catalanes un element identificador fonamental) a travs de lautogovern per assolir majors cotes de llibertat i progrs. Per el catalanisme sexpressa a travs de projectes poltics diferenciats. Hi ha diverses interpretacions sobre com servir millor els interessos de Catalunya: lautonomisme, el federalisme, el sobiranisme o lindependentisme. I tamb hi ha formes diverses dinterpretar la identitat catalana i de com preservar la nostra llengua i el nostre llegat cultural. Cap daquestes perspectives pot negar a les altres el seu carcter catalanista. Per aix resulta ridcul lesfor dalguns per intentar monopolitzar el catalanisme, per no parlar del carcter absurdament vanits daquells que volen refundar-lo com qui redecora casa seva. Per aix vaig dir recentment al Parlament de Catalunya que la temptativa de refundar el catalanisme resulta com a mnim pretensiosa perqu el catalanisme t unes arrels ben profundes i slides que
18
MIQUEL ICETA
difcilment poden ser substitudes per lacte voluntarista dun dels dos partits duna coalici en crisi. Quan parlem de catalanisme estem parlant dun sentiment, de les moltes maneres didentificar-se amb el pas que no necessiten refundacions, ni reformulacions, ni pautes, ni models, ni receptes, ni carnets, ni cases comunes. El catalanisme no necessita ni lders carismtics, ni messies, ni herois. s un sentiment cvic, que no admet cap mena dapropiaci personal ni de patrimonialitzaci partidista. Ja ho deia en Sisa: casa meva s casa vostra si s que hi ha cases dalg. El catalanisme ha destar a totes les cases que ho vulguin i quantes ms siguin millor i si hi ha dhaver una casa comuna o una casa gran del catalanisme, aquesta ha de ser Catalunya, com ha afirmat en diverses ocasions el president Montilla, no la dun o altre partit. El catalanisme no precisa salvadors ni homes providencials, per s un impuls collectiu. Un impuls que ha dencertar en assenyalar horitzons de futur. Cal evitar, doncs, lerror de tancar el catalanisme en el marc dun projecte poltic determinat. Per cal evitar tamb un altre error en el que alguns poden caure. Lerror de la radicalitzaci estril. Perqu hi ha dreceres que no porten enlloc. I excessos de velocitat que es paguen cars. No s radicalitzant una minoria que mobilitzarem la majoria. No s apellant a les essncies que convencerem aquells i aquelles que esperen ms substncia. Contrriament al que semblen voler alguns, no es tracta de convertir els nacionalistes en independentistes, sin daconseguir que el catalanisme sigui atractiu per a la immensa majoria, que esdevingui un sentiment cvic mpliament compartit, el projecte nacional de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Deia el poeta Len Felipe: No hay que llegar los primeros y solos, sino con todos y a tiempo!. Aquest s el repte del cata-
19
lanisme davui. En una Catalunya que ha passat, en un tres i no res, dels 6 milions als ms de 7 milions i mig. Precisament un dels mrits del catalanisme ha estat histricament el seu carcter integrador, la seva capacitat de convertir en catalanistes a gent no nascuda a Catalunya. Aquesta dimensi ser encara ms important en el futur. El catalanisme noms podr prevaler si s capa de fabricar catalanistes. I aix no saconsegueix ni per la via de la imposici ni de lexclusi. La gent apreciar lautogovern si aquest va aparellat al bon govern. De la mateixa manera, cal convncer tothom de la necessitat imperiosa de fomentar el coneixement i la difusi de la nostra llengua, i no pas labsurd dobligar ning a emprar-la. Si el catal apareix com a mera obligaci administrativa, desapareixer. Si s un instrument de comunicaci til i prestigiat, prevaldr. Si lautogovern s vist com a garantia de progrs, tothom el defensar; si apareix estrictament com el camp de batalla per a escatir qui s ms catalanista, es convertir en quelcom estril i inoperant. No saguanta per enlloc la ridcula afirmaci de CiU segons la qual lactual govern de Catalunya no s un govern catalanista. De fet, en el Govern de Catalunya estan representades tres interpretacions diferents del catalanisme que shan posat dacord en un programa de govern per quatre anys basat en el desplegament de lEstatut del 2006. Un govern que, per cert, s considerat nacionalista radical pel PP, Ciutadans-Partido por la Ciudadana, i la caverna meditica amb seu a Madrid. La crtica de CiU es basa en un apriorisme que no podem acceptar: el govern de Catalunya sols s catalanista quan ells en formen part. Tota loperaci meditica al voltant de la casa comuna o la casa gran no t altre sentit que el de seguir alimentant aquesta gran mentida. Per a CiU, el fet de no formar part del govern constitueix una
20
MIQUEL ICETA
anomalia, un parntesi inexplicable. Per aix intenten a travs de tots els mitjans al seu abast fomentar una imatge dexcepcionalitat, de provisionalitat. Si en lanterior legislatura lelaboraci de lEstatut proporcionava elements dexcepcionalitat, en lactual legislatura CiU vol trobar-los en el procs de desplegament estatutari, en la incertesa al voltant de la futura Sentncia del Tribunal Constitucional sobre els recursos dinconstitucionalitat interposats contra el nou Estatut, i fins i tot en les properes eleccions generals de mar del 2008. Aquest darrer element s el ms xocant. CiU, que tota la vida ha acusat el PSC de sucursalisme, pretn ara supeditar la poltica catalana a decisions que sols haurien dafectar lescenari poltic de les Corts Generals i el Govern dEspanya. En qualsevol cas, es fa difcil separar la discussi sobre el futur del catalanisme de la conjuntura poltica. Per, certament, la qesti sobre el futur del catalanisme es pot reduir a dues grans orientacions que, lgicament, admeten tota mena de matisos: o b treballar per un millor autogovern en el marc espanyol (sobre la base del desenvolupament estatutari i de levoluci de lEstat de les Autonomies en un sentit federal) o b apostar pel sobiranisme i lautodeterminaci, preparant un acte de sobirania que separi Catalunya de la resta dEspanya per constituir un nou Estat que hauria dincorporar-se a la Uni Europea. No s un debat tan diferent al que sha plantejat en altres moments de la nostra histria. Noms cal recordar les diverses posicions al respecte del poeta Joan Maragall, que van des del seu Visca Espanya, reclamant uni i llibertat pels pobles que la composen, al tamb seu Adu, Espanya, endut pel pessimisme sobre la possibilitat de la convivncia dels pobles dEspanya en un marc com de llibertat plena.
21
Certament, o Espanya es reconeix a tots els efectes com a plural i diversa o pot esdevenir un marc fracassat per la convivncia entre els pobles que la integren. Tot depn de si sacaba imposant lactual reacci autoritria, centralista i uniformadora que impulsa el Partit Popular, o de si savana en la via de desenvolupament dels nous Estatuts, prenent el federalisme com a guia per a la soluci dels problemes pendents i dels que en el futur puguin plantejar-se; un federalisme adequat a la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingstica dEspanya. Catalunya tan sols se sentir cmoda en lEspanya plural, i podr seguir essent motor del desenvolupament econmic, social i cultural dEspanya, si pot ser ella mateixa, si obt el carb necessari (finanament, infraestructures i inversions) per tal de seguir sent la locomotora dEspanya, la punta de llana europea des de leuroregi Pirineus-Mediterrnia, si pot reconixer-se millor en les institucions comunes de lEstat (Senat, Tribunal Constitucional), si pot fer sentir la seva veu i la seva llengua en les institucions espanyoles i europees. El socialisme catal reclama avui ms autogovern per Catalunya, tot desenvolupant en plenitud el nou Estatut, i ms federalisme a Espanya i Europa. Idees que sn a la vegada utopies possibles i camins de progrs i llibertat. Per avanar, Catalunya ha de tenir una idea clara de lEspanya que li conv, i uns aliats per fer-la possible. Aquest s el repte. Pels socialistes de Catalunya est clar per on cal comenar: amb una nova derrota del PP a les properes eleccions generals i un reforament de les posicions federalistes en el si de lesquerra espanyola i, en particular, del PSOE. Per avanar en aquesta direcci exigeix tamb que a la resta dEspanya es moguin les coses, que els sectors progressistes i desquerres, a comenar pel PSOE mateix, lluny dacovardir-se davant lofensiva neocentralista de la dreta i lextrema dreta, afirmin amb
22
MIQUEL ICETA
valentia un projecte espanyol inclusiu. Cal que la cohesi no impedeixi als territoris ms dinmics seguir exercint de motor i davantguarda, que el ple reconeixement de la diversitat cultural i lingstica no sigui presentat de forma ridcula com a amenaa per la puixant llengua castellana sin que doni pas a un esfor conjunt per fomentar la riquesa cultural i lingstica, i que els diversos graus didentificaci nacional no impedeixin compartir el projecte com duna Espanya entesa com a naci de nacions. A aquesta feina estem plenament dedicats i dedicades, sense oblidar en cap moment que la nostra prioritat s treballar per garantir el major benestar possible, la major justcia social possible, ja que aquest, ms que cap altre, s i ha de ser lobjectiu del socialisme catal, del catalanisme federalista i de les esquerres de Catalunya.
BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA A part dels textos anteriorment citats, personalment mhan estat de gran utilitat diverses obres de referncia: Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938), de Jos Antonio Gonzlez Casanova, publicat per Curial el 1974; Nacionalidades y nacionalismos en Espaa. Autonomas, federalismo y autodeterminacin, de Jordi Sol Tura, publicat per Alianza Editorial el 1985; Exploracin del federalismo, de Daniel J. Elazar, publicat per leditorial Hacer i la Fundaci Rafael Campalans el 1990; La federalizacin de Espaa. Poder poltico y territorio, de Luis Moreno, publicat per Siglo XXI de Espaa el 1997; El Estado autonmico. Federalismo y hechos diferenciales, de Eliseo Aja, publicat per Alianza Editorial el 1999; el volum collectiu El nou catalanisme, editat per Norbert Bilbeny i ngel Pes, amb aportacions de Maria-Jess Bux, Miquel Caminal, Jordi Casassas, Antoni Castells, Salvador Giner, Ferran Requejo, Xavier Rubert de Vents i
23
Manolo Vzquez Montalbn, publicat per Ariel el mar del 2001; El federalismo pluralista de Miquel Caminal, publicat per Paids el 2002; Federalisme plurinacional i Estat de les autonomies. Aspectes terics i aplicats de Ferran Requejo, publicat per Proa el 2003; Catalanisme o nacionalisme. Proposta duna nova lacitat, de Rafael Jorba, publicat per Columna el febrer del 2004; i La poltica de la claridad. Discursos y escritos sobre la unidad canadiense de Stphane Dion, publicat per Alianza Editorial el 2005. Tenen tamb fora inters dues aportacions del PSOE al debat sobre lEspanya plural: el document La estructura del Estado, aprovat el mar de 1998, i la Declaraci de Santillana, aprovada el 30 dagost de 2003. I per acabar amb aquesta breu selecci bibliogrfica no puc deixar desmentar els tres primers llibres sobre catalanisme que vaig llegir en la meva joventut, tres obres que vaig trobar en la biblioteca dels meus avis: Les formes de la vida catalana, de Josep Ferrater Mora (1944); Notcia de Catalunya, de Jaume Vicens i Vives (1954); i Realitat de Catalunya, de Maurici Serrahima (1969). Miquel Iceta
24
1 LA AUTODETERMINACIN EN SERIO
La Vanguardia, 04.11.04
rtur Mas ha reclamado nuevamente la inclusin del derecho de autodeterminacin como condicin indispensable para la aprobacin del nuevo Estatuto de Catalua. Su ultimtum contrasta con las posiciones ms prudentes de otros que, por cierto, defienden dicha inclusin desde una mayor coherencia con sus tradicionales posiciones polticas. Bien es verdad que hace unas semanas la condicin sine qua non de Mas pareca ser el concierto econmico. Tampoco podemos descartar que dentro de unas semanas lo innegociable para Mas sea la consideracin de Catalua como titular de derechos histricos, reclamando la aplicacin de la Disposicin adicional primera de la Constitucin, dictada a medida de los territorios forales. Da la sensacin de que cualquier pretexto es bueno para obstaculizar la aprobacin de un nuevo texto estatutario siendo Maragall president. CiU ya bloque esa posibilidad durante 23 aos desde el Gobierno y en algn momento parece dispuesta a seguir bloquendola otros tantos desde la oposicin.
25
Aunque el planteamiento de Mas sea ms tctico que de principios, al limitarse a exigir una mencin genrica a la autodeterminacin en el prembulo del texto estatutario sin eficacia jurdica alguna, conviene precisar la posicin de los socialistas al respecto. Empecemos por definir en qu consiste el principio de autodeterminacin y si es aplicable a Catalua. Autodeterminacin es el derecho invocado por una colectividad territorial para decidir de forma unilateral en un momento determinado sobre su propia forma poltica. Es evidente que la Constitucin no otorga ese derecho a las nacionalidades y regiones que integran Espaa, a las que no reconoce una soberana originaria. Lo pidi en su da sin xito el senador Xirinacs, que no encontr apoyo ni siquiera entre los nacionalistas, como recordar sin duda el ponente constitucional Miquel Roca i Junyent. Por otro lado, la Carta de las Naciones Unidas y las resoluciones que la desarrollan y determinan su aplicacin, se refieren exclusivamente a los pueblos sometidos a dominacin colonial y no a las partes integrantes del territorio de un Estado democrtico. No puede extraar a nadie, pues, que el actual presidente del Consejo de Estado, Francisco Rubio Llorente, afirmase con rotundidad en un artculo publicado en octubre de 1998: Ni el Derecho Internacional ni el Derecho espaol, los nicos aplicables al caso, otorgan al Pas Vasco ni a ninguna otra Comunidad o parte del territorio espaol el derecho de autodeterminacin, que no existe por tanto como derecho positivo. En consecuencia, quien aspire a su aplicacin en Catalua, o bien reclama primero la reforma radical de la Constitucin espaola para que sta reconozca la soberana del pueblo cataln, o bien propone una nueva lectura del principio de autodeterminacin recogido en las resoluciones de Naciones Unidas, como sostena el Diputado de CiU Jaume Camps en el debate que conmemor el 50 aniversario de
26
MIQUEL ICETA
la Declaracin Universal de los Derechos Humanos en el Parlament de Catalunya. Porque, en efecto, Catalua no es Argelia ni Timor Oriental. Los argumentos polticos no tienen menor fuerza que los argumentos jurdicos antes mencionados. Autodeterminacin y nuevo Estatuto no slo son caminos distintos, sino que son difcilmente conciliables. Con qu legitimidad vamos a exigir la reforma de un edificio del que decimos querer irnos cuanto antes? Cmo vamos a celebrar un matrimonio si estamos pidiendo ya los papeles del divorcio? Cosa distinta es afirmar el principio democrtico por el cual las naciones se autodeterminan libremente en sus elecciones. Todos estamos de acuerdo en que el futuro de Catalua est fundamentalmente en manos de sus ciudadanos y ciudadanas que irn decidiendo sobre la mejor forma de defender sus intereses y de hacer realidad sus anhelos. Nosotros proponemos que lo hagan a travs de un gran acuerdo para la aprobacin de un nuevo Estatuto que incremente de forma significativa el autogobierno de Catalua en un mundo de soberanas compartidas e interdependencias crecientes. Pero eso no es autodeterminacin. Eso es la vida.
27
2 ES EL FEDERALISMO COSA DE INGENUOS?

El Pas, 06.12.04
os federalistas somos para muchos un incordio que requiere grandes dosis de paciencia, y para no pocos somos el peor adversario de los tpicos en los que asientan sus ideas. Eso explica, entre otras cosas, que el president Maragall sea criticado por su asistencia a la celebracin del 12 de octubre en Madrid y, en sentido opuesto, sea denostado por su asistencia a la final del Mundial B que gan la seleccin catalana de hockey en Macao. Por cierto, quienes le criticaban por su presencia en Macao tampoco se distinguieron por reconocer la significacin de su presencia en Madrid el da de la Fiesta Nacional de Espaa. Vamos al fondo de la cuestin. Por qu el federalismo incomoda tanto a los nacionalistas catalanes como a los nacionalistas espaoles? Por qu unos nos ven como traidores y otros como botiflers? Parece evidente que nuestra traicin consiste en estar convencidos de que ni Catalua ni Espaa son identidades nacionales homogneas, y de que dos o ms naciones pueden convivir fraternalmente en un mismo Estado. Para un nacionalista, a una nacin
28
MIQUEL ICETA
corresponde un Estado y a un Estado corresponde una sola nacin, y toda nacin debe procurar obsesivamente su homogeneidad interna. Slo hay que ver cmo fruncen el ceo unos y otros cuando escuchan que Espaa es una nacin de naciones. O que Catalua es una nacin que comparte Estado con otras naciones y comunidades autnomas. Federalismo viene de pacto. Y es precisamente ese concepto de pacto el que incomoda a los nacionalistas. Se pueden pactar temas tan sensibles como el de las banderas, los himnos, los smbolos, las lenguas o las selecciones deportivas? Nosotros estamos convencidos de que s. Los nacionalistas no slo estn convencidos de lo contrario, sino que se alimentan del conflicto y consideran traidores a quienes estn dispuestos a explorar el difcil camino del acuerdo. Olvidando que, por difcil que sea el camino del acuerdo, la va del conflicto slo conduce al desastre. Como sealaba acertadamente hace das un editorial del diario El Pas: Tan malo es hacer poltica slo con los sentimientos como ignorarlos. Cuando ocurre una de las dos cosas el conflicto es probable, y requiere de gran sabidura intentar resolverlo sin provocar males mayores. El federalismo es unin y libertad, una filosofa poltica de fraternidad que se propone evitar el enfrentamiento entre sentimientos nacionales de distinto signo, la estril discusin sobre soberanas originarias y una confrontacin identitaria excluyente, para poder alcanzar un acuerdo poltico-institucional que haga posible el respeto y la lealtad recprocas. El federalismo es una gua de soluciones prcticas a los problemas planteados por estructuras polticas complejas, especialmente las integradas por diversas realidades nacionales, y un conjunto de mecanismos para poner en prctica el principio de subsidiariedad.
29
As, los federalistas pretendemos alcanzar un gran acuerdo que resuelva el encaje de Catalua en Espaa a travs de la aprobacin de un nuevo Estatut, de la introduccin de reformas institucionales que permitan mejorar significativamente el funcionamiento del Estado de las Autonomas y que aseguren el reconocimiento del carcter plurinacional de Espaa, y de la participacin de la Generalitat en las instituciones europeas. Si somos capaces de apartar la hojarasca de los falsos debates nominalistas que suelen ocuparnos en demasa, dos son las cuestiones principales a resolver mediante ese acuerdo: la consideracin de Catalua como sujeto poltico y un nuevo sistema de financiacin. Qu implica la consideracin de Catalua como sujeto poltico? Reconocer que la aspiracin de la nacin catalana al autogobierno no se funda slo en textos legales, sino que responde a una voluntad afirmada continuadamente a lo largo de la historia; contribuir al fomento y la unidad de su lengua propia; respetar sin cortapisas el ejercicio de las competencias que ya tiene reconocidas y de aquellas que deban aadirse ahora fruto de la experiencia acumulada o de la aparicin de nuevas necesidades; hacer posible su participacin en las instituciones europeas; considerar a la Generalitat como institucin del Estado, e impulsar mecanismos de participacin y codecisin como un Senado federal, en los que las cuestiones forales, lingsticas, culturales o correspondientes al Derecho civil propio deban contar necesariamente con el acuerdo de las comunidades autnomas directamente afectadas. Y eso no constituye privilegio alguno, es simplemente reconocer una realidad plurinacional, la realidad de Espaa. La ciudadana de Catalua no quiere ver limitada su ambicin nacional a la gestin de sus intereses en el marco de sus competencias y de su territorio, no slo quiere ser considerada protagonista de
30
MIQUEL ICETA
su presente y de su futuro, sino que quiere sentirse y quiere ser reconocida como copartcipe del proyecto espaol definido entre todos y participar activamente en la gran aventura europea. La segunda gran cuestin es la revisin a fondo del sistema de financiacin autonmica. Nuestro planteamiento en este sentido es claro: la ciudadana de Catalua quiere decidir sobre el destino de los recursos que genera, sufragando la parte que le corresponda de los gastos generales del Estado y manteniendo una aportacin solidaria de recursos a las comunidades autnomas menos desarrolladas. A partir de estos principios, difcilmente rechazables, debemos encontrar una frmula satisfactoria para todos, una frmula solidaria que asegure a Catalua los recursos para mantenerse como locomotora de Espaa y que asegure su competitividad en la economa globalizada del siglo XXI. Resolver adecuadamente y de forma acordada estas dos grandes cuestiones es imprescindible para garantizar la estabilidad de nuestro marco institucional en los prximos aos. Quienes queremos hacer reformas en la casa de todos para hacerla ms habitable y duradera debiramos ser atendidos. Se evitara as un fracaso que nos condenara a los federalistas al limbo de los ingenuos, y que alentara el presunto realismo de quienes quieren abandonar la casa comn en cuanto puedan.
31
3 CONFERNCIA A TRIBUNA DE GIRONA SOBRE LELABORACI DEL NOU ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA
(14.04.05)*
l fet que la present legislatura estigui marcada per lelaboraci del nou Estatut dAutonomia de Catalunya i per la futura reforma de la Constituci espanyola, no implica que estiguem en un perode constituent: no comencem de zero. Conv, doncs, fer un balan objectiu del que ha suposat per a Catalunya i Espanya la vigncia ininterrompuda al llarg de 25 anys de Constituci i Estatut. I espero que estiguin dacord en qu el balan s enormement positiu. El darrer quart del segle XX ha estat el perode ms llarg de pau, democrcia i prosperitat a Espanya en els darrers tres segles. I per a Catalunya aquest ha estat el perode de ms autogovern i de millor reconeixement de la nostra personalitat nacional. En paraules de Carles Viver i Pi-Sunyer, director de lInstitut dEstudis Autonmics: El balan daquests cinc lustres ha de comenar necessriament amb el reconeixement del canvi radical i positiu que la Constituci espanyola de 1978 i lEstatut dautonomia de 1979 van suposar respecte a la tradicional organitzaci centralista
32
MIQUEL ICETA
del poder estatal a Espanya. Sense por de ser massa emftics, podem afirmar que lEstatut va permetre que Catalunya recupers no solament el seu dret a autogovernar-se, sin tamb la seva dignitat collectiva com a comunitat nacional. LEstatut ha fet possible que Catalunya gaudeixi del perode ms llarg dautogovern en la seva histria contempornia. Quines sn les competncies que hem assumit? Dret civil, cultura, patrimoni histric, artstic i monumental, investigaci, rgim local, ordenaci del territori i urbanisme, turisme, obres pbliques, transports, cooperatives, cambres de comer, collegis professionals, assistncia social, planificaci de lactivitat econmica, indstria, agricultura, ordenaci del crdit, banca i assegurances, ensenyament, sanitat, etc. La Generalitat t avui un pressupost de 22.400 milions deuros (3,7 bilions de les antigues pessetes) i 130.000 funcionaris. I, entre tots, hem recuperat els elements que configuren la nostra identitat en matria de llengua i cultura. [Si a aix hi afegim el que han fet els ajuntaments, que s moltssim i forma part daquest esfor de redreament democrtic i nacional, jo crec que el balan s molt positiu.] Conv recordar-ho de tant en tant, per no quedar-nos installats en una permanent sensaci dinsatisfacci o de fracs. Nosaltres no ens trobem entre aquells que menyspreen la Transici. Nosaltres som protagonistes o fills de la transici. I, per tant, per a nosaltres est fora de tot dubte que Surez, Tarradellas, Gonzlez, Guerra, Abril Martorell, Sol Tura, Roca, Pujol, Maci Alavedra, Ramon Trias Fargas o Eduardo Martn, han estat decisius i mereixen el nostre reconeixement. Com el mereixen tamb el Rei que va esclafar lintent de cop dEstat del 23-F; i tamb Gutirrez Mellado i Serra, que van arxivar per sempre ms lantiga vocaci colpista de lexrcit espanyol.
33
A vegades es critica la transici. Jo ja firmaria que ara en unes condicions infinitament millors fssim la meitat del que es va fer aleshores. Diuen els historiadors que noms la perspectiva dna una dimensi real de les coses i quan alguns intenten empetitir el que es va fer en els anys 70 sequivoquen. Fins i tot hi ha gent que caldria que torns a llegir la Constituci perqu no sho acaba de creure aix que hi havia distinci entre nacionalitats i regions, hi ha gent que ho posa en dubte i aix est a la Constituci. I darrera daix hi ha noms i cognoms; hi ha Miquel Roca i Junyent, Jordi Sol Tura, i avui quan dius que es va posar aleshores com a soluci de comproms, cal tenir present que lany 78 Franco noms feia 3 anys que havia mort, i que encara hi havia un exrcit que ens havia de donar un ensurt important, , tot i aix es va poder fer. Qu no haurem de poder fer ms de 25 anys desprs en unes condicions en teoria molt millors! Per el balan eminentment positiu daquest perode no ens pot fer passar per alt algunes deficincies i algunes mancances en lencaix de Catalunya i Espanya que estem ara en condicions de corregir. Quines han estat aquestes deficincies i aquestes mancances? LInstitut dEstudis Autonmics en el seu Informe sobre la reforma de lEstatut publicat el 2003, les agrupava en nou epgrafs: a) Manca de capacitat de la Generalitat per fixar poltiques prpies en mbits materials coherents i complets. b) Funcions executives fragmentades i restringides. c) Manca de capacitat plena dautoorganitzaci. d) Inadaptaci al model autonmic de lAdministraci estatal i de lAdministraci de Justcia. e) Insuficient participaci en les institucions i en les poltiques estatals.
34
MIQUEL ICETA
f) Dficits participatius en lmbit de la Uni Europea i en la projecci exterior de Catalunya. g) Manca dun finanament suficient, estable i garantit. h) Insuficient reconeixement i garantia de la singularitat de Catalunya. i) Riscos de desnaturalitzaci de les potestats legislatives de Catalunya. Aquestes deficincies i mancances han de ser corregides pel nou Estatut. Si volen podem resumir-ho recordant com el president Pujol parlava de la necessitat que la Generalitat tingus ms poder i ms diners, i com el president Maragall insisteix en el reconeixement de la singularitat catalana i la transformaci federal dEspanya. En aquests moments hi ha una amplssima majoria al Parlament de Catalunya que coincideix en la necessitat de fer un nou Estatut per corregir aquestes deficincies i mancances, i hi ha una majoria a les Corts Generals que est disposada a acollir favorablement una proposta que conciti un ampli suport a Catalunya i que semmarqui en les previsions constitucionals. Ara s, doncs, el moment. Seria incomprensible que deixssim passar aquesta oportunitat. I resulta cmic com encara alguns sentesten a dir que no saben trobar diferncies entre PSOE i PP, entre el govern actual i lanterior. Cmic si recordem que per primera vegada en vint-i-cinc anys un govern dEspanya ha anat a Brusselles a demanar el reconeixement oficial del catal. Cmic si recordem que per primera vegada des del nostre ingrs al que llavors sanomenava Comunitat Econmica Europea un govern dEspanya ha signat un acord amb totes les Comunitats Autnomes perqu aquestes puguin participar en les reunions de les institucions europees a nivell minis-
35
terial. Cmic si tenim present que dem el Consell de Ministres aprovar la llei per la qual es retornaran a Catalunya els documents incautats a la Generalitat desprs de la Guerra Civil. Ara s el moment. s arribada lhora. [Seria absurd que si ens vam posar dacord fa ms 25 anys, en moments en qu hi havien ms partits que ara, que no tenem una cultura democrtica assentada perqu no lhavem pogut tenir, que hi havien molts riscos, moltes tensions, moltes incerteses i vam ser capaos de posar-nos dacord fent una obra que encara avui almenys a alguns ens admira i veiem que ser difcil millorar-la, seria absurd que no ens posssim dacord i aprofitssim aquest moment.] Vull detallar ara la posici del PSC sobre el nou Estatut i tamb sobre la reforma constitucional, a partir dun determinat plantejament poltic i filosfic que no s altra que la nostra doctrina federal, de pacte, duni i llibertat en paraules de Joan Maragall. El PSC defensa el mxim autogovern per a Catalunya en el marc de la construcci duna Espanya federal en una Europa federal. Aquest s el nostre objectiu. Espanya ha desdevenir progressivament un Estat federal plurinacional. Espanya ha de funcionar com la Repblica Federal Alemanya, sense oblidar que, a diferncia dAlemanya, Espanya s un Estat plurinacional, pluricultural i pluringstic. I que els catalans estableixen la seva vinculaci a Espanya en tant que catalans, s a dir, partint de la convicci profunda que Catalunya s un subjecte poltic, una naci. En efecte, Catalunya s una naci. I Espanya s una naci de nacions. Precisament un dels motius de lxit del pacte constitucional de 1978 va ser lestabliment de lEstat de les Autonomies, el reconeixement de lexistncia de nacionalitats i regions i lencaix consti-
36
MIQUEL ICETA
tucional dels fets diferencials (ja siguin drets histrics, furs, llenges i cultures, drets civils privatius de determinades Comunitats). La nostra proposta federal no pot en cap cas confondres amb el sobiranisme. Nosaltres partim de lacceptaci plena de la sobirania del poble espanyol, consagrada a la Constituci, i volem que els representants poltics daquesta sobirania (les Corts Generals) prenguin un conjunt de decisions de gran importncia (reforma dels Estatuts, reforma de la Constituci, reforma de lleis orgniques) per a laprofundiment de lautogovern de Catalunya i el ple reconeixement de la plurinacionalitat de lEstat. Mentre les propostes sobiranistes cerquen la independncia o una relaci dEstat lliure associat, separant Catalunya dEspanya, nosaltres parlem de mecanismes de codecisi, o per dir-ho en feli expressi de Jos Luis Rodrguez Zapatero en el debat sobre el pla Ibarretxe al Congrs dels Diputats: si vivimos juntos, hemos de decidir juntos. Vint-i-set anys desprs de laprovaci de la Constituci de 1978 i 26 anys desprs de laprovaci de lEstatut dAutonomia de Catalunya de 1979, el nostre objectiu s el dassolir un gran acord que resolgui lencaix de Catalunya a Espanya a travs de laprovaci dun nou Estatut, la introducci de reformes institucionals que permetin millorar significativament el funcionament de lEstat de les Autonomies i que assegurin el reconeixement del carcter plurinacional dEspanya, i la participaci de la Generalitat (i les altres Comunitats Autnomes) en les institucions europees. Ladequada resoluci de lencaix de Catalunya a Espanya ha de partir de la consideraci de Catalunya com a subjecte poltic, reconeixent que laspiraci de la naci catalana a lautogovern no es basa sols en lactual ordenament jurdic, sin que respon a una voluntat afirmada permanentment al llarg de la histria; contribuint al foment i la unitat de la llengua catalana; respectant sense limitacions
37
lexercici de les competncies que la Generalitat ja t reconegudes i de les que calgui afegir-hi ara com a fruit de lexperincia acumulada o de laparici de noves necessitats; fent possible la seva participaci en les institucions europees; considerant plenament la Generalitat com a instituci de lEstat, i impulsant mecanismes de participaci i codecisi com un Senat federal, en el que les qestions forals, lingstiques, culturals o corresponents al Dret civil propi hagin de comptar necessriament amb lacord de les Comunitats Autnomes directament afectades. I aix no ha de ser considerat privilegi de cap mena; s, simplement, el reconeixement duna realitat plurinacional, la realitat dEspanya. Pel que fa a la futura reforma de la Constituci espanyola, aspirem a que es precisi la distinci entre nacionalitats i regions, i que es transformi profundament el Senat a travs de la reforma del Ttol III de la Constituci. Per a nosaltres sn nacionalitats (nacions) aquelles Comunitats formades al llarg de la histria, amb llengua i cultura prpies, amb Dret civil propi, amb drets forals reconeguts. 25 anys desprs del pacte constitucional no sols ha de mantenir-se la distinci entre nacionalitats i regions, sin que resultaria oport precisar qui s qu. Som conscients de la dificultat daquest plantejament, per ning no hauria doblidar tampoc que la soluci de la vertebraci nacional i territorial espanyola passa pel reconeixement de les diverses realitats nacionals que conviuen a Espanya. I aix hauria de ser avui ms senzill que el 1978. [Nosaltres el que diem s que Catalunya s una naci que s conscient del seu lloc en el mn, que s un lloc que passa per la seva presncia a Espanya i a Europa i que daix no en fa qesti, sempre que es puguin fer les coses a la mesura de les nostres necessitats i les nostres possibilitats, all de a cada cual segn sus posibilidades, a cada cual
38
MIQUEL ICETA
segn sus necesidades. I aix s el que volen els catalans i ho han volgut sempre i afortunadament hi ha hagut moments a la nostra histria que hem estat capaos de trobar aquest equilibri hi ha hagut moments en qu no hem estat capaos. Creiem que lany 78 el vam saber trobar i lany 2005 estem en condicions de trobar-lo novament. Que ser un equilibri potser ms ambicis, potser ms agosarat, no matreveixo a dir tant, el que espero s que estigui tan a lalada del que demanen els temps com lany 78 i 79 lequilibri que es va trobar aleshores estava a lalada del que exigien els temps. Pensem discutir com ens repartim el poder, les possibilitats com repartim les competncies, el pes de les poltiques pbliques, pensant en com millor servir els interessos dels ciutadans perqu, en definitiva, i aix els catalans ho sabem des de sempre, com es legitima lautogovern t ms a veure en ladhesi ciutadana en las seves institucions que no el que marquen les lleis, que en definitiva poden canviar quan convingui o quan hi hagi majories per fer-ho. El que legitima lautogovern i els governs sn els resultats, el que volem s millorar els resultats daquesta economia comuna. Com sha de fer? Primer amb aix que hem dit del reconeixement de Catalunya com a naci. Com sho ha de fer Espanya per aquest reconeixement? Jo crec que ho t fcil. Primer reconixer que els catalans no hem esperat que hi hagi una Constituci i un Estatut per decidir que ho rem i que volem constituir una naci. Nosaltres fonamentem les nostres institucions a les lleis per el nostre desig de llibertat del nostre poble venia dabans i no s una cosa que shagi hagut de crear noms per tal dacostar el poder al ciutad, sin per reconixer una realitat nacional. En principi aix s fcil. Una segona, contribuci al foment i a la unitat de la llengua catalana. Abans hagussim dit noms el foment, ara tamb hem de dir la unitat perqu com a vegades alguna cosa hi ha en discussi tampoc no
39
ens volem deixar ni prendre ni perdre. El foment vol dir que les institucions espanyoles tamb shan de fer crrec de la promoci i el foment del catal, a Espanya per tamb a lexterior. Tercera cosa, respectar sense limitacions les competncies que tenim reconegudes. Aix en principi hauria de ser senzill per s el que ms ha fallat i sen desprn de lInforme dEstudis Autonmics per un motiu: lEstat ha anat fent lleis, lleis de bases, lleis orgniques algunes delles i altres que ni tan sols sn orgniques, que han volgut reglamentar tant que han restringit el marge de decisions de les CC.AA. Donem per bo que aix shagi fet amb bona fe, perqu no tota decisi que pot produir un perjudici ha dhaver estat pensada amb la intenci de fer-ho, per el cert s que en molts terrenys sha redut aquest marge de maniobra. Amb aix tamb he de dir que sc una mica iconoclasta perqu a vegades pensem que algunes coses les podem arreglar noms des de Catalunya i algunes de les que pensvem que podem arreglar noms des de Catalunya resulta que no. Per exemple, tenim una gran discussi ara sobre el tema dels aeroports. La gesti dels aeroports pot ser catalana per la gesti de lespai aeri no, perqu s europea, i millor que sigui aix perqu s ms segur des del punt de vista de la navegaci aria, que s el que ens ha de preocupar. Per tant, moltes de les coses que abans pensvem el que fa lEstat ara ho ha de fer la Generalitat, moltes s per algunes no perqu ja no les fa lEstat i altres senzillament ja no som capaos de fer-ho per la globalitzaci econmica, la globalitzaci del sistemes de comunicaci... Hem, doncs, de ser savis i haver aprs de la nostra experincia. Quarta. Participar en les institucions europees. Hem fet un pas endavant, se nhan de fer ms. Cinquena. Necessitem un Senat per compartir. Perqu hi ha un inters per part de moltes forces poltiques per establir all que en diuen la bilateralitat entre Catalunya i Espanya. s veritat que hi ha temes
40
MIQUEL ICETA
que es poden arreglar i tenen un especial instrument de cooperaci que ha de ser bilateral, per compte, perqu si pensem que bilateral vol dir que Catalunya i Espanya sn coses separades, diferents, no deixa de ser enganyar-se, per si a ms pensem que el govern dEspanya ja representa a tota Espanya, cal tenir present que cada cop ms no s aix, perqu els governs de les altres CC AA tamb expressen i defensen els interessos dels seus ciutadans i cal comptar amb tots ells. Amb aix som una mica tributaris dpoques ms medievals, en les quals les relacions entre els regnes es feia de monarca a monarca, una cosa molt bilateral. Per amb el poder democrtic el poder es distribueix, ja no hi ha un sol centre i, per tant, la relaci bilateral no s suficient. I nhem de ser conscients. Si nosaltres volem fer determinades coses com lEuroregi ja no s que Catalunya sentengui amb Espanya; Catalunya sha dentendre amb la Comunitat Valenciana, les Illes balears, amb lArag i tamb amb Midi-Pyrnes i amb larc de la mediterrnia francesa. Per tant, ja no haurem de parlar noms amb un senyor de Madrid que socupa dels interessos de tots. La bilateralitat, doncs, lhem de posar entre parntesi perqu en algunes coses ja no ens serveix. El Senat hauria de servir per algunes daquestes coses i per marcar singularitats, perqu hi ha un prejudici vist des de la resta dEspanya que aqu es demanen privilegis. Nosaltres, de privilegis no nhem demanat mai; hem demanat justcia, diferents graus, per justcia. Per exemple, tan estrany s que saccepti que quan lEstat faci una Llei de Llenges, que lha de fer, les autonomies amb llengua prpia hagin de donar la seva conformitat? No hi ha prou amb una votaci de majoria sin que les autonomies que tenen llengua prpia han destar dacord. Aix s un privilegi? No, perqu el fet que hi hagi unes autonomies que tinguin dues llenges i altres que no, no s un privilegi, s un fet. I s veritat: nosaltres tenim dues llenges i estem encantats de la vida. Una que ens toca defensar-la perqu si no la defensem aqu desapareix,
41
i no passarem per aqu, i laltra perqu s un instrument de comunicaci, de possibilitats econmiques, culturals, enorme i tamb s llengua de molta gent daqu, y a mucha honra. I per tant, si es fa una Llei de Llenges s lgic que les Comunitats que tenen llengua prpia tinguin alguna cosa ms a dir que altres, no per res, sin perqu tenen dues llenges. Per si saccepta aquest criteri es pot estendre a altres coses. Imaginem, en temes de drets. No totes les CC AA tenen Dret Civil propi. Aquesta s en t, un Dret Civil propi que per cert ens ha perms algunes actualitzacions interessants. Per exemple, em permetran una cosa que no afecta directament a Catalunya: jo com a persona homosexual podria adoptar per no podria casar-me. Qu curis, no? El normal seria primer casar-se i desprs adoptar, doncs resulta que aqu tenim un Dret Civil propi que ens permet regular adopcions per no el matrimoni. s aix, per tant s necessari que quan hi hagi modificacions legislatives que puguin afectar el Dret Civil les Comunitats que en tenen un de propi tinguin alguna cosa a dir. Quina s la millor manera de fer aix? Fent un Senat en qu es reconeguin aquests fets diferencials. Per tant, de la mateixa manera que sempre es t en compte, per exemple, la situaci ultraperifrica de Canries nosaltres volem que es tingui en compte la llengua catalana o el Dret Civil catal perqu sn coses que ens identifiquen i que han estat una tradici que no noms hem recollit sin que hem fet florir i que han donat uns fruits. Per exemple, el rgim matrimonial de separaci de bns per nosaltres t una gran importncia, i no noms per la seva importncia econmica sin tamb per la conscincia del paper de la dona en la societat. Tots aquests factors que defineixen la personalitat dels catalans volem que siguin no noms tolerats i respectats, sin tinguts en compte com a factor positiu. Per tant, privilegis per ara cap, i veuran que quan acabi seguir havent-hi a la columna dels privilegis, cap. Ara b, justcia i adaptaci als nous temps, tot.]
42
MIQUEL ICETA
La reforma del Senat s indispensable per a laprofundiment de lautogovern i per a la transformaci federal dEspanya. El Senat hauria de ser la Cambra de les Comunitats Autnomes, perqu aquestes acordin qestions entre elles, entre elles i el Govern de lEstat, i entre elles i el Congrs dels Diputats, desenvolupant aix una funci decisiva en la distribuci territorial del poder de lEstat, i abandonant el trist paper de cambra de segona lectura. El Senat aix concebut hauria de garantir la defensa de la plurinacionalitat, la pluriculturalitat i el plurilingisme dEspanya i podria assegurar la participaci de les Comunitats Autnomes en quatre qestions estratgiques i crucials:
Lelaboraci de la legislaci de lEstat, especialment quan afecti la distribuci territorial del poder poltic. La formaci de la voluntat estatal en la Uni europea. La designaci de membres drgans constitucionals. La decisi sobre les qestions relatives al finanament autonmic i a la territorialitzaci de les inversions de lEstat.
Passo ara a concretar les nostres posicions sobre lelaboraci de lEstatut. Com que aquesta s la quarta conferncia daquest cicle, els suposo coneixedors de lestructura que va tenint el text. Anem per ordre: 1. Prembul i ttol preliminar El prembul, malgrat el seu nom, sescriu al final i per tant no nhem parlat encara a la ponncia. Si hi ha voluntat dacord no hauria de plantejar majors problemes. Tampoc no hem discutit encara sobre el ttol preliminar. Aquest ttol cont definicions de principi. Nosaltres defensarem la definici de Catalunya com a naci i s coneguda la nostra oposici a recollir-hi lexercici del dret dautodeterminaci, que entenem absolutament contradictori amb un procs
43
de revisi de lEstatut i impossible de conciliar amb les previsions constitucionals. Per entendrens: nosaltres creiem que ms autogovern i ms lleialtat van de la m, no s possible lun sense laltre. De la mateixa manera que no s lgic exigir fer obres en una casa de la que vols marxar. [Hi ha qui diu que s el moment de reivindicar lexercici del dret a lautodeterminaci; nosaltres no s que no ho veiem b, s que creiem que s contraproduent. Us ho volia explicar i a ms diuen que a Girona s on lassumpci daquest dret t ms adeptes. Estem a una casa, en un rgim de comunitat de propietaris i estem exigint fer obres. La resta de lescala no ho veu clar. Si en el mateix moment que estem exigint fer obres estem dient que aviat deixarem la casa no ens deixaran fer obres. Creiem que ms autogovern o est lligat a la idea de ms lleialtat entre tots o no avanar. I per tant, una lnia de reformar un Estatut objectivament s contradictria amb una reivindicaci real, seriosa de lautodeterminaci. Els que diuen que volen frmules literries els deixo de banda i parlo noms de la gent que creu de veritat en el dret dautodeterminaci. Em veig obligat a dir-los-hi: us respecto per no s lgic reivindicar aquest dret a lEstatut perqu una cosa i laltra sn irreconciliables.] 2. Drets i deures (garanties) Proposem la inclusi dun captol de drets i deures que, juntament al de principis rectors de les poltiques pbliques, formin la part ms atractiva i comprensible de la reforma des del punt de vista dels ciutadans. Per a nosaltres ms autogovern i millor finanament sols tenen lgica des de la perspectiva dassolir ms qualitat de vida i ms justcia social. En aquest captol hem assolit un acord raonable en primera lectura sobre el tema lingstic, que incorpora el deure de conixer el catal. En el captol de garanties tenim seriosos
44
MIQUEL ICETA
dubtes sobre les noves funcions (quasi legislatives, amb dictmens previs preceptius i vinculants) que es vol atribuir al Consell Consultiu, i encara en tenim ms sobre la proposta de creaci duna Comissi de drets estatutaris que considerem insuficientment justificada. Cal recordar que CiU i PP es mostren contraris a incorporar aquest captol de drets i deures i serien partidaris de remetrel a una Carta de Drets a aprovar pel Parlament. [Nosaltres en canvi diem: si fem un captol de drets i deures que va lligat als principis rectors de les poltiques pbliques, els ciutadans shi veuran ms reflectits perqu veuran per a qu serveix lEstatut, que no s noms un entramat institucional, sin el motor dunes poltiques pbliques adreades a millorar el benestar dels ciutadans i a fer una societat ms justa.] 3. Competncies Compartim plenament el criteri de precisar labast de les competncies atribudes a la Generalitat, per evitar la seva erosi per part duna legislaci bsica de lEstat que vagi ms enll de la fixaci dunes bases mnimes. La redacci proposada per lInstitut dEstudis Autonmics (IEA) s constitucional a partir duna lectura molt autonomista i oberta de la Constituci. Aix no vol dir que no es puguin discutir alguns plantejaments jurdics concrets i que no calgui revisar a fons algunes qestions a causa de la seva dificultat tcnica (espai radioelctric, audiovisual, meteorologia...). Tampoc no hem de desconixer la dificultat dencaixar alguns plantejaments com la capacitat de convocar referndums i consultes populars sobretot si no es vol precisar que es tracta de consultes sobre matries en les que Generalitat i ajuntaments tinguin atribudes competncies o el conflicte entre competncies autonmiques en matria de rgim local i la garantia constitucional de lautonomia local. Tamb defen-
45
sem laprovaci simultnia de la petici dactivar la cessi a la Generalitat de la gesti de determinades competncies que t reservades lEstat a travs de laplicaci de larticle 150.2 de la Constituci (per exemple: immigraci, ports, aeroports). 4. Institucions (Administraci local, Organitzaci territorial, Poder judicial) En aquest captol hi trobarem tres tipus de qestions diferents: els referits a la garantia de lautonomia local, els derivats de la nostra voluntat que desapareguin les provncies per impulsar una nova organitzaci territorial de Catalunya i que ladministraci de lEstat tamb sadapti a aquesta nova organitzaci, i la nostra voluntat de reformar determinades lleis orgniques de forma especial la Llei Orgnica del Poder Judicial, per territorialitzar ladministraci de Justcia. Tamb caldr precisar determinats aspectes de lorganitzaci del poder local i de la necessitat de garantir la suficincia del seu finanament. Aquest aspecte em porta a reafirmar el nostre criteri: cal que aquest Estatut sigui tamb lEstatut dels ajuntaments catalans, a diferncia de lEstatut de 1979, que no dedicava gaire atenci als governs locals. Cal recordar tamb aqu que CiU i PP es mostren contraris a fer una regulaci extensa de les institucions en el marc de lEstatut i remetrien aquesta qesti a un futur Estatut interior. 5. Relacions amb lEstat i altres Comunitats Autnomes Defensem lenfortiment de la funci de la Comissi Bilateral Generalitat-Estat. Molts dels problemes difcils de resoldre en aquest captol trobarien adequada soluci si el Senat esdevingus realment una Cambra de representaci territorial. Aprofito per fer una reflexi sobre la bilateralitat. Per alguns partits, la soluci a tots els problemes passa per una relaci bilateral de Catalunya amb Espanya.
46
MIQUEL ICETA
s una manera particular dentendre que Catalunya i Espanya sn realitats diferents i separades o de pensar que el govern dEspanya representa la resta dEspanya, oblidant, entre daltres coses, el paper de la resta de Comunitats Autnomes. Si b s cert que una millora dels mecanismes bilaterals de relaci pot contribuir a resoldre alguns problemes, no podem oblidar que determinades qestions han de tenir necessriament un enfocament multilateral. 6. Relacions amb la Uni Europea i acci exterior de la Generalitat En aquest captol es podrien fer les mateixes consideracions que en lanterior. La lnia apuntada pel recent acord sobre presncia de les Comunitats Autnomes en les institucions europees constitueix un aven notable en la lnia dall sempre hem defensat. 7. Finanament Aquest ser un dels punts principals del debat estatutari. Lenfocament bilateral portaria a la via del concert econmic, que no compartim. Lenfocament multilateral o federal implica una gran capacitat de negociaci amb la resta de Comunitats Autnomes i amb el Govern de lEstat. La nostra intenci s fer una proposta que pugui ser daplicaci general. Tothom ha de tenir clar que lEstatut no pot deixar dafrontar aquesta qesti. I tampoc no es pot supeditar la formulaci duna proposta a lexistncia dun acord previ en el marc del Consell de Poltica Fiscal i Financera. La nostra proposta partir dels segents principis: a) Creaci de lAgncia Tributria de Catalunya amb la responsabilitat de recaptar tots els impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (aquesta Agncia podria establir les formes ms adients de consorci amb lAgncia Estatal dAdministraci Tributria).
47
b) La Generalitat haur de tenir una mplia capacitat normativa sobre aquests impostos. c) Una part del rendiment daquests impostos correspondr a lEstat. d) Catalunya ha de contribuir a la solidaritat amb la resta de Comunitats Autnomes perqu totes les CC AA puguin prestar nivells de serveis similars si fan un esfor fiscal similar. e) Aquesta solidaritat no pot ser ni opaca ni illimitada ja que aix perjudicaria de forma injusta els ciutadans de Catalunya. Tal i com succeeix als pasos federals, els mecanismes de solidaritat han danivellar, per no han digualar del tot. El nou sistema no ha de penalitzar ni lesfor fiscal ni la capacitat emprenedora dels que ms aporten. Crec que correspon aqu fer una breu reflexi sobre la polmica creada al voltant de les balances fiscals. En aquest sentit, cal dir que les balances fiscals no serveixen per construir el nou model de finanament, per el debat sobre el dficit fiscal pot servir per assolir tres objectius: a) Convncer de la necessitat duna major transparncia dels fluxos econmics. b) Demostrar que Catalunya no noms s molt solidria sin que el seu dficit fiscal s massa elevat i que cal reduir-lo. c) Utilitzar aquesta metodologia de clcul per demostrar que laplicaci del sistema que finalment es proposi suposaria una reducci significativa del dficit fiscal (7,5% PIB catal, segons els clculs ms recents). En el debat sobre el nou sistema de finanament hi ha daltres qestions que prenen gran rellevncia: la necessitat dapropar progressivament el rendiment del sistema com al del sistema foral,
48
MIQUEL ICETA
lexigncia dimpedir que decisions de lEstat impliquin major despesa autonmica sense proporcionar els adequats recursos, loportunitat dintroduir algun mecanisme corrector per neutralitzar costos diferencials (preus pblics, peatges, inflaci, pressi migratria) i la necessitat daproximar el nivell dinversi pblica estatal a Catalunya al pes de laportaci catalana al PIB espanyol (nica forma de no estrangular el nostre potencial de creixement). Com que aquest ser el debat ms complex que haurem dafrontar, em permeto suggerir una forma de plantejar-lo intentant sortir de la trampa de la insolidaritat en la que alguns volen atrapar-nos. Per evitar-ho suggereixo vertebrar la discussi al voltant dalguns elements que poden afavorir la comprensi de les nostres posicions al respecte i la seva assumpci Catalunya enfora. Quins haurien de ser aquests elements? Primer, levidncia que Catalunya necessita millorar significativament el seu finanament per fer front a la necessitat de garantir la nostra competitivitat i aprofitar el nostre potencial de creixement econmic a travs duna adequada dotaci de capital hum (infrastructures) i per fer front als nostres dficits socials (limpacte de la immigraci, lexistncia de bosses de pobresa i exclusi, el dficit sanitari, la problemtica de la dependncia, i les noves necessitats educatives laplicaci de la reforma i el repte de letapa 0-3 anys). Segon: la necessitat dun sistema transparent, just i solidari, s a dir, participat per les Comunitats Autnomes (fent de lAgncia Tributria un consorci on participin de forma decisiva les Administracions que ho desitgin), que redueixi diferncies, que ajudi ms els que ms ho necessiten i, sobretot, que no penalitzi lesfor fiscal i emprenedor dels que ms aporten. Crec que aquesta s la forma ms sensata de conduir el debat. [I com ho hem dexplicar? Explicar per qu ho volem, o s que ja no est de moda explicar per qu vols les coses? Fa cinc dies va sortir una
49
estadstica publicada a El Pas que deia que Catalunya noms tenia tres CC AA per sota en el rnquing de creixement econmic en els darrers quatre anys acumulats. El nostre creixement sest alentint i aix s greu, i no t noms a veure amb el finanament autonmic. Una altra estadstica curiosa: si sordenen les CC AA per renda per cpita abans dimpostos i desprs dimpostos veurem que Catalunya passa de la quarta a la sisena. I llavors qu passa, qui sha beneficiat? Els que estan els ltims a la taula? No, aquests segueixen sent els ltims. Just els que venen darrera. Es pot ser solidari per aix no ha dinvertir les posicions relatives perqu resultar que s millor no tenir-ne tant. El que volem s ser molt solidaris i per molts anys, ho volem ser sempre perqu aix vol dir que volem anar sempre per davant. Com sha de plantejar? Jo crec que duna manera molt senzilla i ho hem fet amb els altres impostos: no s pot penalitzar lesfor fiscal, no es pot tallar les ales al creixement. Si es vol que Catalunya segueixi sent solidria sha de permetre que segueixi sent ms competitiva. I aix ho hem de poder explicar. Hi ha ms pobres a Catalunya que a Extremadura i Andalusia juntes. A vegades es diu una cosa sn els territoris i altra les persones; doncs mirem-les, perqu tamb a vegades es diu que Girona s la ms rica de les provncies espanyoles. S, per al costat de Girona hi ha Salt; a vegades les magnituds agregades sn molt enganyoses, molt. Nosaltres tenim un deure envers els ciutadans que viuen aqu i si resulta que aqu hi ha bosses de pobresa i exclusi, si tenim una demanda descoles bressol, si resulta que hem de fer una reforma de lensenyament que necessita unes inversions, unes dotacions econmiques i uns reciclatges de professorat, dir aix no s ofendre. De tant en tant surt un president dalguna CC AA dient que tenen ordenadors porttils a les escoles i nosaltres encara tenim barracots, aix vol dir que alguna cosa no va b. Primer punt: no alarmar el personal, no hem despantar ning. Segon punt, explicar les nostres necessitats. No volem un sistema noms
50
MIQUEL ICETA
per a nosaltres, aix seria un error; no demanen un concert, un privilegi, demanem, un sistema que no penalitzi lesfor fiscal, que no retalli les nostres possibilitats de creixement. Si ho expliquem aix la batalla estar ben plantejada, i per guanyar batalles una bona tria dels arguments s important.] Arribats aqu, permetin que breument els assenyali alguns dels problemes que haurem de vncer quan discutim de lEstatut ms enll de lEbre. Problema nmero : el finanament. Si tot canvi genera resistncies, aquest s el que ms en genera. Comenant per les resistncies dels que diuen que daquest tema no se nha de parlar a lEstatut. Oblidant que lEstatut vigent ja en parla! Tamb s cert que aquest problema seria menor si no fossin tan cridaneres les veus que exigeixen tractes estrictament bilaterals o que pretenen que lEstatut reguli amb tot detall aquesta qesti. Segon problema: propostes estatutries que impliquen la reforma de determinades lleis orgniques estatals. Per exemple, ladequaci de lAdministraci de Justcia a lestructura autonmica dEspanya. He de dir-los-hi que crec que cal reduir tant com podem aquest plantejament, de la mateixa manera que he de dir-los-hi que en aquest terreny de la Justcia el plantejament que estem fent s impecable, inatacable, inajornable, impepinable... Tercer problema: el plantejament de definir i precisar millor les competncies ja atribudes a la Generalitat s discutit pels que creuen que un plantejament daquestes caracterstiques implica negar la capacitat de lEstat per fixar les bases de cada ttol competencial. Aqu he de dir-los-hi que aquesta crtica tindria fonament si fssim un s poc madurat daquest plantejament normatiu. I espero que no ser aix, almenys no s aquesta la nostra voluntat. Quart problema: la nostra pretensi de demanar laplicaci de larticle 150.2 de la Constituci espanyola per tal que lEstat transfereixi a la Generalitat lexecuci de competncies a ell reservades (ports i aeroports dinters general). Tamb aqu es diu que la utilitzaci abusiva
51
daquest precepte buidaria de contingut el concepte de competncia estatal exclusiva. Novament els dic que no s aquesta la nostra voluntat. Pretenem demanar laplicaci daquest precepte en comptades i ben justificades ocasions. Cinqu problema: ficar-se en llibres de cavalleries. Mexplico. Si alg vol obrir debats sobre sobiranies originries, estem perduts. I permetin-me que ho digui en castell: a buen entendedor, pocas palabras bastan. Catalunya endins. No els vull amagar un neguit que tenim en aquests moments sobre lactitud duna fora poltica el concurs de la qual s imprescindible perqu lEstatut tiri endavant. Sense citar-la tots vosts saben de qui parlo. De Convergncia i Uni. Si CiU vol hi haur Estatut. Si no, no. Ho recordava laltre dia el cap de loposici en el Ple en qu es commemorava el 25 aniversari de la recuperaci del Parlament de Catalunya. Crec que no era la millor ocasi precisament per fer-ho. Per el cert s que si CiU no vol no tindrem Estatut. Molt sha parlat de la incomoditat de CiU pel fet que laprovaci dun nou Estatut es produeixi quan ells estan a loposici desprs de 23 anys de govern. No en dubto. Per hi ha moments en qu els partits han de saber posar per davant dels seus interessos els interessos del pas. I aquesta s una daquestes ocasions. No ser bloquejant lEstatut o tractant derosionar lautoritat poltica del president de la Generalitat com CiU tornar a recuperar la confiana ciutadana i el govern de Catalunya. Crec que molts militants i dirigents de CiU comparteixen aquesta opini. Ahir mateix, Jaume Camps, ponent de lEstatut de 1979 i ponent de lEstatut del 2005, membre de CiU, deia que estava convenut que el seu partit votaria lEstatut i que, de no ser aix, causaria baixa en el partit. Espero que Jaume Camps no hagi de renunciar a la seva militncia de fa ms de 25 anys.
52
MIQUEL ICETA
Perqu el cert s que, malgrat que encara queda molt a debatre, avui ja podem anunciar que en un parell de mesos podem tenir sobre la taula un Estatut nou de trinca, que suposi un aven significatiu pel que fa a lautogovern de la nostra naci i una millora no menys significativa del nostre finanament. I podem dir que aquesta proposta no tindr millors condicions dacceptaci a Madrid que les que representa lactual govern del PSOE. En aquestes condicions ning no entendria que, tots plegats, no fssim tot el possible per assolir un gran consens Catalunya endins que ens faci imparables Catalunya enfora. Moltes grcies.
* Nota de lautor: en el text normal hi trobareu la conferncia escrita, i en cursiva entre claudtors alguns comentaris afegits sobre la marxa.
53
4 A VUELTAS CON EL NACIONALISMO

ABC, 18.06.05
unque parezca mentira, a estas alturas todava es necesario exigir respeto para toda opinin que busque enriquecer el debate democrtico. Lo digo porque, aun discrepando de muchos de los planteamientos recientemente defendidos por una plataforma de intelectuales catalanes, encuentro absolutamente inadmisibles las descalificaciones que han recibido por el hecho de publicar un simple manifiesto. Unas descalificaciones por desgracia parecidas a las que a veces recibimos los catalanistas por parte de quienes son incapaces de aceptar la realidad plurinacional de Espaa. No comparto el criterio de considerar que todas las fuerzas polticas catalanas son nacionalistas. Ni todos los que consideramos que Catalua es una nacin somos nacionalistas, ni tampoco son nacionalistas todos los que afirman que Espaa es una nacin. Defender ese criterio tampoco nos sita fuera de la Constitucin espaola, pues siempre hemos considerado que nacin y nacionalidad son sinnimos. Cabe recordar, por cierto, que se era precisamente uno de los argumentos de quienes se oponan a incluir el trmino naciona-
54
MIQUEL ICETA
lidades en la Constitucin espaola de 1978 por entender que eso significaba renunciar a la Espaa-Nacin. El PSC no es un partido nacionalista: nosotros no tenemos como objetivo la independencia de Catalua, ni creemos que el sentimiento de pertenencia nacional sirva para distinguir a las personas, ni que la principal contradiccin poltica sea la llamada cuestin nacional, ni que la soberana resuelva por s misma los problemas sociales de ningn pas. Mantenemos desde nuestra fundacin una relacin federal con el PSOE que, por cierto, es objeto de crtica constante por parte de los partidos nacionalistas. Los socialistas catalanes hemos rechazado siempre la idea de que una nacin comporte una identidad nacional homognea basada en razones tnicas, lingsticas o culturales. Y no creemos imposible que dos o ms naciones puedan convivir en un mismo Estado. Para los nacionalistas una nacin sin Estado es una anomala a corregir tan rpidamente como sea posible. Para los nacionalistas la existencia de dos naciones en un mismo Estado implica necesariamente un conflicto entre soberanas e identidades. Defendemos desde nuestro catalanismo una relacin federal entre Catalua y Espaa, precisamente porque no creemos que Catalua y Espaa sean realidades separables. Creemos que Catalua es una nacin plural y diversa, que la cultura catalana posee la riqueza de poderse expresar en diferentes lenguas, y creemos tambin que Espaa es una nacin de naciones en la que nadie tiene por qu negar o discutir su identidad a nadie. Espaa es una nacin de naciones que funda su unidad a partir del principio de igualdad de derechos entre todos los ciudadanos, y de la garanta del derecho a la autonoma de las nacionalidades y regiones que la integran. Por ello rechazamos la pretensin de quienes reclaman el ejercicio del derecho de autodeterminacin, aplicable slo a las antiguas colonias o a
55
las situaciones de falta de democracia o de negacin de derechos a las minoras nacionales. Los socialistas catalanes, como la mayora de ciudadanos y ciudadanas de Catalua, consideramos absolutamente compatible la reivindicacin de un mayor autogobierno para Catalua con la voluntad de compartir un mismo Estado con todos los pueblos de Espaa, con los que nos une una relacin fraternal cimentada a lo largo de los siglos. Precisamente uno de los objetivos de las reformas que proponemos es que los catalanes sientan cada vez ms suyo un Estado que reconozca sin temor su carcter federal y plurinacional. Nuestra reivindicacin de ms autogobierno y mejor financiacin persigue la voluntad de acercar el poder a la ciudadana, el incremento de la justicia social y la plena consideracin de Catalua como sujeto poltico, es decir, como espacio ciudadano que quiere ser reconocido como tal y desea participar colectivamente en el diseo de un proyecto espaol comn de modernidad y justicia. Qu implica la consideracin de Catalua como sujeto poltico? No slo aceptar su definicin como nacin, sino tambin reconocer que su aspiracin al autogobierno no se funda en ningn texto legal sino que responde a una voluntad afirmada continuadamente a lo largo de la historia. Implica fomentar la lengua catalana como patrimonio cultural de todos los espaoles, objeto de especial respeto y proteccin (art. 3.3 CE). Requiere respetar sin cortapisas el ejercicio de las competencias que ya tiene reconocidas y de aqullas que deban aadirse ahora fruto de la experiencia acumulada o de la aparicin de nuevas realidades como la inmigracin o la Unin Europea. Precisa considerar a la Generalitat como institucin del Estado y hacer posible su participacin en las instituciones europeas. Y necesita del impulso de mecanismos de participacin, integracin y codecisin como un Senado federal, en los que las cuestiones forales,
56
MIQUEL ICETA
lingsticas, culturales o correspondientes al Derecho civil propio deban contar necesariamente con el acuerdo de las Comunidades directamente afectadas. Y no creemos que ninguno de estos planteamientos constituya una demanda de privilegio alguno. Estamos convencidos de que el federalismo proporciona soluciones para el mejor encaje entre Catalua y Espaa, entre otras cosas, porque supera el riesgo de confrontacin entre identidades y una anacrnica discusin sobre soberanas originarias. Y tambin porque evita la ruptura de la sociedad catalana en funcin de la diversa identificacin nacional de sus ciudadanos, uniendo a los que slo pueden considerarse espaoles si se respeta profundamente su catalanidad, con los que no conciben una Catalua separada del resto de Espaa. Nuestra idea es bien clara, no slo no queremos irnos de Espaa, sino que seguiremos trabajando para conseguir que la relacin entre Catalua y Espaa sea cada da ms slida precisamente por estar basada en la libertad, el respeto mutuo y la solidaridad. Tal y como he defendido pblicamente, quizs el federalismo sea cosa de ingenuos, pero sigue siendo la mejor alternativa a la confrontacin entre nacionalismos, que, al fin y al cabo, no son otra cosa que la expresin colectiva del egosmo individual y el muro tras el que se esconden quienes tienen miedo a superar las diferencias nacionales, lingsticas y culturales en una democracia pluralista avanzada.
57
5 CATALANISME, FEDERALISME I JUSTCIA SOCIAL

Conferncia a la seu del PSC, 28.06.05
uan em van demanar un ttol per a la conferncia davui, desprs de pensar-hi molt, vaig escollir el de Catalanisme, federalisme i justcia social. Podria haver estat ms breu, podria haver triat: El projecte poltic del PSC. Per Catalanisme, federalisme i justcia social t un clar avantatge, perqu no s noms el projecte del PSC sin que s el projecte de la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. He triat un tema de definici poltica i ideolgica, que ens permet orientar la nostra actuaci, avaluar els resultats que obtenim, distingir-nos daltres projectes poltics, i mostrar el nostre perfil propi quan governem en coalici amb altres forces poltiques. El nostre gran repte s enfortir la vigncia i leficcia del projecte del socialisme democrtic, catalanista i federalista, per impulsar les reformes necessries que facin avanar la justcia social i per construir lEspanya plural en la qual sigui compatible la millora de lautogovern de Catalunya, la transferncia de competncies i recursos als ajuntaments, el reconeixement del carcter plurinacional, pluricul-
58
MIQUEL ICETA
tural i plurilingstic de lEstat, i el desenvolupament dun projecte compartit pels pobles dEspanya que impulsi una Europa unida i forta capa de promoure la democrcia, els drets humans i el progrs econmic i social arreu del mn. Quin s lobjectiu del socialisme? El socialisme t com a objectiu la reducci i la progressiva eliminaci de les desigualtats i la injustcia. Desigualtats de renda, de poder, dinformaci, de formaci, doportunitats. Quan les desigualtats sn permanents, crniques, hereditries, creixents, i generadores de noves desigualtats, causen la injustcia que volem eradicar. Com hem de lluitar tamb contra la precarietat, contra la inseguretat, contra la incertesa que plana sobre el futur dels joves i les classes populars, els que viuen del fruit del seu treball, de la seva pensi, les famlies amb dificultats per arribar a final de mes. Som plenament conscients que la lluita contra les desigualtats i la construcci duna societat ms justa impliquen, en primer lloc, la capacitat dimpulsar el dinamisme econmic de la nostra societat i laugment del seu potencial solidari dins i fora de les nostres fronteres. La nostra histria collectiva comena el dia que una persona es rebella contra la injustcia. Som el partit de la justcia social, fill del moviment obrer, inspirat pels valors de la Illustraci. Nosaltres som aquests. La histria del moviment obrer i dels partits desquerra est farcida dencerts, derrors, de sacrificis, dexaltaci, de conquestes socials. s lesfor permanent dimpulsar reformes que ens acostin a la societat justa que volem. Una histria doptimisme, perqu els valors que la inspiren han anat arrelant progressivament al cor i al cervell de les persones, esdevenint punt de trobada, convertint-se en el sen-
59
tit com generalment acceptat. Valors de democrcia, igualtat de drets, solidaritat amb els que ms ho necessiten, rebellia davant de situacions dexplotaci. Elements tots ells compartits en els seus inicis de forma ben minoritria, per que han acabat esdevenint definitoris de la nostra civilitzaci. Abans dentrar en el tema de la conferncia, crec convenient fixar en sis afirmacions el marc en qu cal desenvolupar el nostre projecte. Primera afirmaci. Una afirmaci de fidelitat a la histria i als valors que donen sentit al projecte socialista. Si oblidem que el socialisme s un projecte per transformar la realitat en un sentit de justcia social, no sols tram la nostra histria i els nostres valors, sin que el nostre projecte perdria el seu sentit en limitar-se tan sols a una gesti ben intencionada i eficient dels afers pblics. Nosaltres no podem oblidar lexistncia de classes socials i de conflictes socials. No podem tancar els ulls davant les desigualtats i les injustcies, les que trobem ben a prop i les que trobem a escala planetria. Aix doncs, hem dafirmar la grandesa dels nostres valors que, entre daltres coses, sn els nics que garanteixen la construcci duna societat humana en el ple sentit de lexpressi. I lapellaci als valors ens porta necessriament a parlar de coherncia i comproms. La nostra prctica collectiva, per tamb el nostre capteniment individual, han de ser congruents amb els valors que defensem. Segona afirmaci. Sols armats de valors i bones intencions no arribarem enlloc. O som capaos de traduir els nostres valors en propostes poltiques concretes, factibles i capaces de mobilitzar mplies majories, o les nostres millors intencions no contribuiran a millorar en absolut una societat que s manifestament millorable. El capitalisme o, si ho voleu, leconomia de mercat, s un sistema econmic, per no pot ser en cap cas la guia per regular la societat.
60
MIQUEL ICETA
Hi ha coses que sn mercaderies, per el b ms preuat s el de la llibertat i els drets que permeten exercir-la en la prctica, les condicions que permeten desplegar lliurement la personalitat de cadasc. I tot aix no ho garanteix, en absolut, el mercat. De fet, aquests objectius sn incompatibles amb el model neoliberal de globalitzaci al que hem denfrontar-nos radicalment. Tercera afirmaci. Tota transformaci ha de partir duna anlisi acurada de la realitat. Si no coneixem b el nostre entorn, les contradiccions que ens envolten, els condicionaments de tota mena, a nivell local i a nivell global, no serem capaos de transformar res. Quarta afirmaci. La democrcia s el requisit indispensable per impulsar la transformaci de la realitat a travs de la poltica. No hi ha altre mtode per mesurar la valoraci que els ciutadans fan de lacci poltica que la seva lliure expressi a les urnes. Per tant, els ciutadans no sequivoquen. Quan guanyem s que ho hem merescut. Quan perdem, s que no ho hem fet prou b. I si es redueix el nostre suport electoral, cal buscar les causes, en primer lloc, en la feina realitzada i en les propostes que hem formulat als electors. Cinquena afirmaci. La democrcia no pot quedar reduda a la participaci electoral. Les eleccions sn la mesura de leficcia de lacci poltica. Per la democrcia, la participaci, no sn sols mecanismes a exercir un cop cada quatre anys. No noms hem dafavorir que la gent voti, sin que participi en la definici i aplicaci de projectes, que simpliqui. Tant a travs de les associacions, els sindicats, etc. com de la participaci individual a tots els nivells. La participaci sols s possible a travs dun alt grau dinformaci, de laccessibilitat dels crrecs poltics, de lexistncia de mecanismes concrets que la permetin i lestimulin. Sisena afirmaci. Sense partits no pot organitzar-se la democrcia. Qui defineix linters general? Com es vertebra un projecte
61
collectiu? Aquest s el paper dels partits: socialitzar la poltica, establir canals de participaci, definir programes dactuaci i programes electorals, proveir mecanismes per seleccionar i remoure el personal poltic. El discurs antipartits s un discurs antipoltic i tamb antidemocrtic. I des duna perspectiva desquerres lacci poltica t una indiscutible dimensi collectiva. El debat obert invita al contrast de posicions, a confrontar plantejaments amb la realitat, els errors dun poden ser previnguts o esmenats pels altres, la suma didees i de capacitats, multiplica, assegura el mxim potencial del collectiu. Efectivament, som socialistes. Formem part dun ampli corrent de pensament a nivell mundial formada pels que estem convenuts que un mn millor s possible. I que ser un mn en qu les persones gaudiran dels mateixos drets, duna igualtat real doportunitats. Ser un mn en qu res no ser jutjat pel seu preu, sin pel seu valor. Ser un mn en qu la societat sorganitzar per tendir a lideal segons el qual cada persona tindr cobertes les seves necessitats i que cada persona aportar segons les seves possibilitats. Ser un mn on els diners no seran la mesura de totes les coses. Estem convenuts que el mercat assigna recursos econmics per no ha de regular la societat, que el neoliberalisme destrueix les societats fent del campi qui pugui la nica llei. No ens resignem davant les injustcies, les desigualtats, la pobresa, lexclusi, la manca de llibertat, la negaci dels drets humans. Els socialistes som internacionalistes, les nostres idees ens agermanen per sobre de les fronteres. Som fills de la Internacional. Per els socialistes ens comprometem tamb amb el nostre entorn ms immediat. Per aix podem dir que som catalanistes i som socialistes per les mateixes raons. Perqu volem construir a Catalunya una societat basada en la justcia. Catalanisme i socialisme sn per a nosaltres indestriables. Sn alhora sentiment i comproms.
62
MIQUEL ICETA
El nostre catalanisme El catalanisme poltic s plural. El catalanisme poltic des del seu inici ha estat integrat per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivncia dels catalans i les catalanes i de les prioritats de carcter econmic, social i cultural. De vegades sha volgut donar una imatge monoltica del catalanisme, per aix no correspon a la realitat. Fins i tot, sha volgut identificar el catalanisme amb una nica tradici poltica, la de carcter conservador, en una afirmaci que encara sajusta menys a la realitat. Des dels seus inicis el pensament catalanista viu un doble origen: una orientaci progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus tradicionalista fortament influda per Balmes. Una i altra tradici responen a interessos i valors diferents i connecten amb lnies poltiques diferents: en la nostra tradici, el catalanisme s hereu del pensament revolucionari, de les revolucions liberals americana i francesa. La naci s considerada com una agrupaci dindividus lliures i iguals, que gaudeixen duns drets inherents a la condici de persona humana, encara que el seu reconeixement noms pugui realitzar-se encara dins dun determinat mbit territorial. Els individus han decidit viure plegats a travs del pacte. La naci s el resultat dun pacte entre subjectes lliures que acorden la convivncia de la manera que creuen ms adequada. La sobirania resideix en els individus, que passen de ser considerats noms sbdits a ser ciutadans, amb drets i deures. s el concepte de naci poltica i aquesta manera de considerar la naci marcar a fons el catalanisme progressista des de Pi i Margall a Valent Almirall, des de Rovira i Virgili a Rafael Campalans. La naci deriva de la voluntat de les persones. Al costat daquesta tradici nexisteix una altra, hereva del tradicionalisme i que parteix de la idea que la naci s una realitat natural, que sidentifica per posseir un esperit nacional, que es manifesta
63
en una llengua i comunitat forjada per la tradici i la histria. Les nacions estan vivificades per un esperit que els s propi. Aquest s el concepte de naci cultural objectiva, que no depn de la voluntat dels individus que hi viuen. Aix, doncs, qu s per a nosaltres el catalanisme? 1. Catalanisme s autogovern Lelement central del catalanisme poltic s la voluntat dautogovern del poble de Catalunya. Som una naci perqu els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya volem autogovernar-nos a travs de les nostres institucions. Aix significa tenir lambici deixamplar el mxim possible la nostra capacitat per decidir per nosaltres mateixos en els diferents camps de lactivitat pblica i reforar la identificaci del poble de Catalunya en les seves institucions dautogovern. Tota realitat nacional s una realitat complexa. El que afirmem s la primacia de lautogovern com element constitutiu del fet nacional. Aix vol dir que la naci s all que expressa la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. No s el poble que est al servei duna idea de Naci abstracta, sin la naci que est al servei del poble. Per vol dir alguna cosa ms. Vol dir que el catalanisme es mesura sobretot pels graus dautogovern que puguem assolir. El vigor i la fora de la realitat nacional catalana est en relaci, primer de tot, amb la capacitat que tinguem per decidir per nosaltres mateixos sobre les qestions que fan referncia a la nostra vida collectiva. Cal que siguem conscients que lelement essencial que tenim plantejat en el futur del nostre pas no s la qesti abstracta de la sobirania. En un mn dinterdependncies creixents, all que cal s enfortir i precisar els continguts poltics del nostre autogovern, en llenguatge i conceptes propis de la realitat sociopoltica del segle XXI
64
MIQUEL ICETA
i molt particularment en la perspectiva institucional i coherent de la construcci europea. Lautogovern no pot ser excloent, sin que ha de ser integrador. Per una ra de principi i tamb per tal daconseguir que arreli al mxim en el si de la societat catalana. Un catalanisme basat noms en els aspectes lingstics i culturals exclouria dels seus plantejaments una part important de la societat catalana, que no t el catal com a primera llengua. Dir que per ser catalanista cal expressar-se en catal i estar impregnat de la cultura catalana s excloure avui del catalanisme el 50% de la poblaci. s afeblir la causa que es pretn defensar. El nostre autogovern es veur reforat el dia que hi estiguin a favor i el sentin com a seu els ciutadans de Catalunya que no sexpressen en catal per que veuen en lautogovern de Catalunya la millor manera dexercir els seus drets i de defensar els seus interessos. Per aix s important subratllar lestret lligam entre el catalanisme i lautogovern, en una doble perspectiva: per una banda, lautogovern permet la defensa dels interessos de tots els catalans, ms enll de la seva procedncia; per laltra, ofereix la possibilitat de desenvolupar un projecte com de pas en el qual la identitat collectiva es va construint dia a dia com a resultat de la dinmica social i de lambici de pas, i t la voluntat dassegurar la continutat dels elements lingstics i culturals que ens ha legat la histria. 2. Catalanisme s integraci i justcia social Catalunya ha estat sempre un pas de pas, un passads per on han desfilat i en el qual han restat gent i cultures diverses. Algunes veus desquerra de principis de segle, que soposaven tant a la dreta catalana i a algunes derives tradicionalistes com a lactuaci divisria del lerrouxisme, ho havien formulat amb contundncia. Rafael Campalans en feia una afirmaci de present i de futur, amb unes paraules
65
inoblidables: Catalunya no s solament com voldrien alguns la geografia i la histria passada. s sobretot aquest deler regenerador que sencomana a tots els homes que hi viuen, s a dir, aquesta voluntat dhistria futura. No s la histria que ens han contat, sin la histria que nosaltres volem escriure. No s el culte als morts, sin el culte als fills que encara han de venir. En un breu eslgan, lAssemblea de Catalunya va fer daquesta voluntat integradora un crit multitudinari: Som i serem un sol poble. s el model integrador que entre nosaltres hem batejat amb el nom de societat gresol. Es basa en dos conceptes fonamentals: primer, el ple reconeixement de la diferncia; segon, un fort designi unitari, comunitari i integrador. Nosaltres considerem catalana tota expressi cultural que hagi arrelat a Catalunya, vingui don vingui. Hem de dir no a la cristallitzaci de les diferncies, hem de dir no a la compartimentaci en realitats estanques. La fusi, la construcci duna identitat comuna, s un objectiu inexcusable, perqu la nostra concepci de les coses passa per lexistncia duna societat cohesionada, perqu sabem que noms en aquest terreny poden crixer i estendres la llibertat, la justcia i la igualtat. El nostre catalanisme incorpora la diversitat lingstica com a valor de present i de futur a partir del comproms de garantir que el catal, la llengua especfica del pas, no sols no retrocedir sin que esdevindr causa comuna de tota la ciutadania. Per aix vrem convncer tothom a principis dels anys 80 del segle passat de no dividir les escoles per ra de llengua, adoptant la tcnica de la immersi lingstica. Per aix varem proposar que en el projecte de nou Estatut hi figurs el segent principi: Totes les persones a Catalunya tenen el dret a emprar i el deure de conixer les dues llenges oficials, sense cap mena de discriminaci. Els poders pblics de Catalunya establiran les mesures necessries per a facilitar lexercici daquest dret i el compliment daquest deure.
66
MIQUEL ICETA
Per no noms parlem dintegraci cultural i lingstica, sin dintegraci social, de cohesi social. s per aix que la justcia social s indestriable del nostre projecte catalanista. Ens cal una distribuci de la riquesa i la cultura ms equilibrada. Cal que el creixement econmic pugui arribar a tots els sectors de la societat i a tots els racons del pas i sigui capa dincorporar els nouvinguts, que s precisament un dels reptes ms importants del moment present. 3. Catalanisme s federalisme Si lelement essencial del nostre catalanisme s lambici dautogovernar-nos, la determinaci dels continguts poltics de lautogovern esdev la qesti central. s en aquest punt on el federalisme s un punt central de referncia. El federalisme ens ofereix el millor model en qu inspirar-nos a lhora de decidir quins sn els continguts de lautogovern de Catalunya, tenint en compte que aquest autogovern haur dexercir-se en un marc poltic complex caracteritzat per lexistncia de diferents nivells de govern (leuropeu, lestatal, el catal, el local) i en el qual cada un daquests nivells disposar duns determinats graus de poder poltic. En linici del segle XXI el federalisme s, potser encara ms, un aspecte decisiu del nostre projecte catalanista. Fins ara hem vist com, per al catalanisme de progrs, lautogovern, per una banda, i la integraci i la cohesi social, per una altra, esdevenen els dos objectius essencials de la nostra proposta. El tercer objectiu, que a ms de lligar-los els articula, s el federalisme. El federalisme s, avui ms que mai, la clau que ens obre la porta al model de la nostra relaci poltica amb Espanya i amb Europa; i, a ms, s la manera ms positiva i ms democrtica darticulaci dels poders poltics i daproximar-los als ciutadans i a les ciutadanes. s la manera ms moderna i eficient dorganitzar lEstat al segle XXI.
67
Qu s federalisme? El federalisme, alhora que s un sistema darticulaci dels estats o de les regions dins dun Estat, s tamb un criteri dorganitzaci social democrtica que t com a idea fonamental la prioritat de lindividu. La persona posseeix tota la seva llibertat i nicament cedeix aquella part de la seva llibertat que vol entregar; a ms, decideix a qui vol entregar-la, i no lentrega mai a un sol poder, sin que la pot distribuir entre els poders que cregui oportuns. En aquest sentit el federalisme s tamb una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar la convivncia en llibertat. En aquest moment darticulaci del procs de construcci europea el federalisme esdev clau per una doble ra: per un costat, perqu permet larticulaci i la cessi de sobirania dels Estats membres i, per un altre, perqu s linstrument que permetr una nova manera de relaci dels poders per fer-los ms democrtics i ms propers als ciutadans i a les ciutadanes. Laposta per una Europa unida, que estimula un sentiment de pertinena ms ampli, s complementada amb un rol dels Estats que el principi europeu de subsidiarietat assegura. A la vegada, saferma una acci parallela de devoluci, des daquests esglaons intermedis, cap a les regions i als municipis. Aquesta Europa de la uni enforteix els valors de proximitat i de participaci: el federalisme es convertir en linstrument per adequar-los. Per aix mateix, ms que un canvi del concepte de sobirania, el federalisme suposar un nou impuls al concepte de ciutadania, vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions i pasos tinguin el seu grau de responsabilitat i protagonisme collectiu. Fins ara noms he fet afirmacions, per definir un projecte. Per afirmar unes coses implica negar unes altres. El futur de Catalunya no s separar-se dEspanya o ignorar-la. Millorar lautogovern de Catalunya no ha dimplicar enemistar-se amb la resta de pobles dEspa-
68
MIQUEL ICETA
nya, ni tan sols afeblir el nostre comproms solidari amb el projecte com que compartim. Per aix voldria fer una petita digressi polmica: el nostre catalanisme no ens converteix en nacionalistes. Defensar que Catalunya s una naci no ens converteix en nacionalistes. Nosaltres no tenim com a objectius la sobirania o la independncia de Catalunya, ni creiem que el sentiment de pertinena nacional serveixi per distingir las persones, ni per enfrontar-les, ni que la principal contradicci poltica sigui lanomenada qesti nacional, ni que la sobirania resolgui per si sola els problemes socials de cap pas. Mantenim des de la nostra fundaci una relaci federal amb el PSOE que, per cert, ens fa objecte de crtica constant per part dels partits nacionalistes, que no ens consideren un partit destricta obedincia catalana. Ni que fssim un ordre religis! Nosaltres mantenim una relaci federal amb el PSOE perqu volem. No ens la imposa ning. s el model de relaci que hem triat lliurement. Sempre hem rebutjat la idea que una naci comporti una identitat nacional homognia basada en raons tniques, lingstiques o culturals. I no creiem que sigui impossible que dues o ms nacions puguin conviure en un mateix Estat. Per als nacionalistes una naci sense Estat s una anomalia a corregir tan rpidament como sigui possible. Per als nacionalistes lexistncia de dues nacions en un mateix Estat implica necessriament un conflicte entre sobiranies i identitats. Per aix hi ha nacionalistes espanyols que noms reconeixen com a naci lespanyola. I per aix hi ha nacionalistes catalans que somnien amb un Estat propi. Des del nostre catalanisme els socialistes defensem una relaci federal entre Catalunya i Espanya, precisament perqu no creiem que
69
Catalunya i Espanya siguin realitats separables. Creiem que Catalunya s una naci plural i diversa, i que la cultura catalana t la riquesa dexpressar-se en diferents llenges. Creiem tamb que Espanya s una naci de nacions en la que ning no t per qu negar o discutir la seva identitat a ning. Espanya s una naci de nacions que basa la seva unitat a partir del principi digualtat de drets entre tots els ciutadans, i de la garantia del dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que lintegren. Per aix rebutgem la pretensi dels que reclamen lexercici del dret dautodeterminaci, aplicable noms a les antigues colnies o a les situacions de manca de democrcia o de negaci de drets a les minories nacionals. Els socialistes catalans, com la majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, considerem absolutament compatibles la reivindicaci dun major autogovern per a Catalunya amb la voluntat de compartir un mateix Estat amb tots els pobles dEspanya, amb els que ens uneix una relaci fraternal cimentada al llarg dels segles. Precisament un dels objectius de les reformes que proposem s que els catalans sentin cada cop ms com a propi un Estat que reconegui sense embuts el seu carcter federal i plurinacional. La nostra reivindicaci de ms autogovern i millor finanament persegueix apropar el poder a la ciutadania, lincrement de la justcia social i la plena consideraci de Catalunya com a subjecte poltic, s a dir, com a espai ciutad que vol ser reconegut com a tal i vol participar collectivament en el disseny dun projecte espanyol com de modernitat i justcia social. Qu implica la consideraci de Catalunya com a subjecte poltic? No sols acceptar que es defineixi com a naci, sin tamb reconixer que laspiraci de Catalunya a lautogovern respon a una voluntat afirmada de forma continuada al llarg de la histria. Implica fomentar la llengua catalana com a patrimoni cultural de tots els espanyols,
70
MIQUEL ICETA
objecte despecial respecte i protecci (art. 3.3 CE). Requereix respectar sense traves lexercici de les competncies que ja t reconegudes i de les que ara calgui afegir fruit de lexperincia acumulada o de laparici de noves realitats com la immigraci o la Uni Europea. Requereix considerar a la Generalitat com a instituci de lEstat i afavorir la seva participaci en les institucions europees. I necessita de limpuls de mecanismes de participaci, integraci i codecisi com un Senat federal, en les que les qestions forals, lingstiques, culturals o corresponents al Dret civil propi hagin de comptar necessriament amb lacord de les Comunitats directament afectades. I no creiem que cap daquests plantejaments impliqui una demanda de cap mena de privilegi. Estem convenuts que el federalisme proporciona solucions per a una millor relaci entre Catalunya i Espanya, entre daltres coses, perqu supera el risc de confrontaci entre identitats i una anacrnica discussi sobre sobiranies originries. I tamb perqu evita la ruptura de la societat catalana en funci de la diversa identificaci nacional dels seus ciutadans, unint els que noms poden considerarse espanyols si es respecta profundament la seva catalanitat, amb els que no poden concebre una Catalunya separada de la resta dEspanya. La nostra idea s molt clara: no noms no volem marxar dEspanya, sin que seguirem treballant per aconseguir que la relaci entre Catalunya i Espanya sigui cada dia ms slida precisament perqu estigui basada en la llibertat, el respecte mutu i la solidaritat. Tal com vaig escriure en un article, potser el federalisme sigui cosa dingenus, per segueix essent la millor alternativa a la confrontaci entre nacionalismes, que, al cap i a la fi, no sn altra cosa que lexpressi collectiva de legoisme individual i el mur darrera el que samaguen els que tenen por a superar les diferncies nacionals, lingstiques i culturals en una democrcia pluralista avanada.
71
Una soluci federal per al finanament autonmic El nostre plantejament federal pot i ha daplicar-se tamb a la qesti del nou sistema de finanament. Nosaltres no defensem un sistema de concert econmic. No sols perqu la Constituci ho impedeixi, sin perqu parteix dun enfocament bilateral i insolidari que no compartim. La nostra proposta de finanament pot ser daplicaci general, no cerca cap privilegi, i parteix dels segents principis: a) Creaci de lAgncia Tributria de Catalunya amb la responsabilitat de recaptar tots els impostos pagats pels ciutadans de Catalunya. Aquesta Agncia establir les formes de coordinaci ms adients amb lAgncia Estatal dAdministraci Tributria; per a nosaltres la millor frmula s la del consorci. b) La Generalitat haur de tenir una mplia capacitat normativa sobre aquests impostos. c) El rendiment daquests impostos es repartir entre lEstat i la Generalitat. d) Catalunya ha de contribuir a la solidaritat amb la resta de Comunitats Autnomes perqu totes elles puguin prestar nivells de serveis similars si fan un esfor fiscal similar. e) El nou sistema no ha de penalitzar ni lesfor fiscal ni la capacitat emprenedora dels que ms aporten. Com que aquest ser el debat ms complex que haurem dafrontar, cal evitar caure en la trampa de la insolidaritat en la que alguns volen atrapar-nos. Per aix suggereixo vertebrar la discussi al voltant dalguns elements que poden afavorir la comprensi de les nostres posicions al respecte i la seva assumpci Catalunya enfora.
72
MIQUEL ICETA
Quins haurien de ser aquests elements? Primer, levidncia que Catalunya necessita millorar significativament el seu finanament, per fer front a la necessitat de garantir la nostra competitivitat i aprofitar el nostre potencial de creixement econmic a travs duna adequada dotaci de capital hum (infraestructures) i per fer front als nostres dficits socials (limpacte de la immigraci, lexistncia de bosses de pobresa i exclusi, el dficit sanitari, la problemtica de la dependncia, i les noves necessitats educatives laplicaci de la reforma i el repte de letapa 0-3 anys). Segon: la necessitat dun sistema transparent, just i solidari, que redueixi diferncies, que ajudi ms els que ms ho necessiten i, sobretot, que no penalitzi lesfor fiscal i emprenedor dels que ms aporten. Crec que aquesta s la forma ms sensata de conduir el debat. Fa setmanes es va publicar una estadstica segons la qual Catalunya noms tenia tres Comunitats Autnomes per sota en el rnquing de creixement econmic en els darrers 4 anys acumulats. El nostre creixement sest alentint i aix s greu, i no t noms a veure amb el finanament autonmic. Una altra estadstica curiosa; si sordenen les Comunitats Autnomes per renda per cpita abans dimpostos i desprs dimpostos veurem que Catalunya passa de la quarta a la sisena. I llavors qu passa, qui sha beneficiat? Els que estan els ltims a la taula? No, aquests segueixen sent els ltims. Nosaltres volem ser molt solidaris i tants anys com calgui. Per aix implica que no es pot penalitzar lesfor fiscal dels catalans, no es pot tallar les ales al creixement. Si es vol que Catalunya segueixi sent solidria sha de permetre que segueixi sent ms competitiva. I aix ho hem de poder explicar. Hi ha ms pobres a Catalunya que a Extremadura i Andalusia juntes. A vegades es diu una cosa sn els territoris i altra les persones, doncs mirem-ho de prop perqu, per exemple, Girona s la ms rica de les provncies es-
73
panyoles. S, per al costat de Girona hi ha Salt, amb uns problemes socials molt aguts; a vegades les magnituds agregades sn molt enganyoses, molt. Nosaltres tenim un deure envers els ciutadans que viuen aqu i si resulta que aqu hi ha bosses de pobresa i exclusi, si tenim una demanda descoles bressol, si resulta que hem de fer una reforma de lensenyament que necessita unes inversions, unes dotacions econmiques i uns reciclatges de professorat, hem de poder fer. El cert s que amb els seus impostos els ciutadans paguen serveis que desenvolupen tres nivells diferents dadministraci. I aix s el que cal organitzar de la forma ms justa i eficient possible. Una forma senzilla, clara i solidria. Una frmula federal com la que nosaltres proposem. Per el model federal que volem no passa noms pel nou Estatut i el nou finanament. Passa tamb per introduir mecanismes federals en el funcionament de les institucions estatals, particularment el Senat. El Senat hauria de ser la Cambra de les Comunitats Autnomes, perqu aquestes acordin qestions entre elles, entre elles i el Govern de lEstat, i entre elles i el Congrs dels Diputats, desenvolupant aix una funci decisiva en la distribuci territorial del poder de lEstat, i abandonant el trist paper de cambra de segona lectura. El Senat aix concebut hauria de garantir la defensa de la plurinacionalitat, la pluriculturalitat i el plurilingisme dEspanya i podria assegurar la participaci de les Comunitats Autnomes en quatre qestions estratgiques i crucials:
Lelaboraci de la legislaci de lEstat, especialment quan afecti la distribuci territorial del poder poltic. La formaci de la voluntat estatal en la Uni Europea.
74
MIQUEL ICETA
La designaci de membres drgans constitucionals. La decisi sobre les qestions relatives al finanament autonmic i a la territorialitzaci de les inversions de lEstat.
Acabo per donar temps al debat. Cada dia que passa estic ms convenut de la fora, la coherncia i el carcter engrescador del nostre projecte. Un projecte contra la resignaci. Un projecte contra la divisi i el conflicte. Un projecte per a la majoria. I tamb estic convenut que mai com ara hem tingut tant a prop la possibilitat de fer-lo realitat. Amb un president de la Generalitat que es diu Maragall, amb un govern catalanista i desquerres a Catalunya, amb un president del Govern dEspanya que es diu Rodrguez Zapatero, amb un govern del PSOE, i amb un primer secretari del PSC que es diu Pepe Montilla.
75
6 EL DERECHO AL RIDCULO
a Constitucin espaola ampara implcitamente el derecho a hacer el ridculo. En efecto, en la Constitucin cabe un precepto que afirme todos los espaoles tienen derecho a hacer el ridculo sin que de ello pueda derivarse responsabilidad penal alguna. Pero el reconocimiento de un derecho no implica necesariamente que deba ejercitarse, no hay obligacin alguna de hacer el ridculo. Esta consideracin, que puede parecer extravagante y extempornea, viene a cuento del actual proceso de elaboracin del nuevo Estatuto de Autonoma de Catalua. Es de todos conocido que los dos requisitos necesarios para que la propuesta de nuevo Estatuto salga adelante es que tenga el apoyo de al menos 90 diputados y diputadas (2/3 de la Cmara catalana) y que encaje en el marco constitucional. El primer requisito lo fija el vigente Estatut y el segundo debera hacernos sonrojar cada vez que alguien se ve obligado a recordarlo. Debera hacernos enrojecer de vergenza que alguien crea necesario recordar a los polticos que debemos acatar las leyes, y tener un respeto especial a las leyes que han
76
MIQUEL ICETA
creado las instituciones de las que formamos parte. De no ser as, cmo podramos exigir a los dems el cumplimiento de la ley o la observancia de deberes como el de pagar impuestos? Ciertamente la Constitucin espaola de 1978 se presta a interpretaciones muy diversas y, por tanto, puede haber tantos criterios de constitucionalidad como juristas en ejercicio, e incluso un mismo jurista puede variar de criterio sobre una misma cuestin a lo largo del tiempo. Pero es inaceptable desvirtuar el criterio de constitucionalidad o contravenir la letra de la Constitucin. A este respecto, CiU, en su voto particular, sostiene lo siguiente: CiU defiende una propuesta poltica que la Constitucin ampara, en la medida que reconoce el derecho bsico a la libre y democrtica formulacin de proyectos polticos, con la nica condicin que sean expresados de manera pacfica y respetando los derechos y libertades fundamentales de las personas. Pero no es lo mismo decir que la Constitucin ampara todas las ideas democrticas que sostener que todas las propuestas de reforma estatutaria impulsadas por un partido democrtico encajan en la Constitucin. No se puede sostener que la Constitucin no impide el ejercicio del derecho de autodeterminacin que pretende recogerse en una formulacin elptica contenida en el Prembulo del Estatut. O no recordamos el Art. 1 CE en el que se afirma la soberana nacional reside en el pueblo espaol del cual emanan los poderes del Estado? O el Art. 2 CE en el que se afirma La Constitucin se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nacin espaola, patria comn e indivisible de todos los espaoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonoma de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas? Tampoco es riguroso sostener, como hace CiU, que su propuesta de financiacin basada en una Agencia Tributaria catalana absoluta-
77
mente independiente de la Hacienda estatal es plenamente constitucional, cuando el artculo 156.1 de la Constitucin establece de forma rotunda que: Las Comunidades Autnomas gozarn de autonoma financiera para cumplir y ejercer sus competencias de acuerdo con los principios de coordinacin con la Hacienda estatal y de solidaridad entre todos los espaoles. Tambin cabra exigir mayor prudencia antes de invocar los derechos histricos para recabar determinadas competencias con carcter exclusivo. La Constitucin en su disposicin adicional primera ampara y respeta los derechos histricos de los territorios forales. La actualizacin del mencionado rgimen foral se llevar a cabo, en su caso, en el marco de la Constitucin y de los Estatutos de Autonoma. Esta frmula jurdica permiti encauzar determinadas reivindicaciones del Pas Vasco y Navarra y, en opinin de algunos, como Miguel Herrero y Rodrguez de Min y nuestro Ernest Lluch, puede tambin servir en el futuro para amparar otros acuerdos de tipo poltico. Pero, a mi juicio, no cabe, como propone CiU, invocar los derechos histricos para conseguir, nada menos que en 14 mbitos materiales, un nivel de competencias que desborda expresamente el marco constitucional. Se dice que sa es la tcnica utilizada por el proyecto de nuevo Estatuto de la Comunidad Valenciana (al que por otro lado se califica de poco ambicioso), olvidando que ste lo hace en el sentido estricto de recuperar el Derecho Foral del antiguo Reino de Valencia y derogar el Decreto de Nueva Planta. Se omite explicar que en los Estatutos vasco y navarro aprobados respectivamente en 1979 y 1982 se mencionan de forma explcita las competencias que deben ser interpretadas a la luz de los derechos histricos y se trata, precisamente, de materias e instituciones que han acreditado su continuidad a lo largo de la historia (Territorios Histricos, Diputacio-
78
MIQUEL ICETA
nes Forales, el sistema foral de concierto econmico y convenio, el Derecho Foral, o los cuerpos policiales formados por Miones y Miqueletes). El artculo 5 del texto del nuevo Estatuto aprobado en ponencia ya recoge los derechos histricos, adems podemos ponerlos en relacin con el Derecho Civil cataln e incluso derogar (si no lo estuviese ya) el Decreto de Nueva Planta. Pero el Parlament de Catalunya no debera proporcionar una fcil descalificacin a quienes se oponen a la reforma del Estatut si ahora se decidiese instrumentalizar el concepto de derechos histricos para desbordar las previsiones constitucionales en materia de competencias. No por correr e improvisar mucho se llega ms lejos. Se corre en cambio el riesgo de hacer el ridculo. Y eso s que los catalanes no iban a perdonrnoslo.
79
7 INTERVENCI INICIAL DEL PORTAVEU DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES-CIUTADANS PEL CANVI EN EL DEBAT SOBRE EL NOU ESTATUT
(28.09.05)
l president:
T la paraula, en nom del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, lillustre senyor Miquel Iceta. El Sr. Iceta i Llorens: Grcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, comenar per on habitualment sacaben les intervencions, per aix evitar el risc de perdre algun agrament i reconeixement que crec que shan de fer. En primer lloc, als lletrats, ha estat dit, als senyors Vintr i Pitarch, i al gestor de la Ponncia, el senyor Principal. Reconeixement a en Carles Viver i Pi-Sunyer, que ens acompanya i a qui saludo, que, com a director de lInstitut dEstudis Autonmics, ens ha proporcionat els materials de base sobre qu hem treballat, intentant no empitjorar-los. No s si sempre sha aconseguit. Lagrament a les entitats i als ciutadans que ens han fet arribar propostes i neguits. Els ho dir: ms neguits que propostes. s lgic. Les propostes han de sortir daqu i han de ser bones, i una propos-
80
MIQUEL ICETA
ta no s ms patritica que una altra; potser ms efica, potser ms apamada, potser ms garantista, per no ms patritica que una altra, la de ning; totes ho sn. Reconeixement al Consell Consultiu de la Generalitat, que amb el seu Dictamen tot el seu Dictamen, un dictamen ens ha proporcionat la mxima garantia jurdica, combinant el que no sempre s fcil: ambici nacional i rigor constitucional. Reconeixement al conseller Joan Saura per la seva tasca dimpuls a aquest procs. Joan Saura, a ms, juntament amb Josep Huguet i el conseller Antoni Castells, ha inspirat el sistema de finanament que forma part del projecte que avui dictaminarem i al qu ja hem pres cura dincorporar elements rellevants de la proposta presentada per Convergncia i Uni. Un reconeixement especial a una persona que no ha estat a la Ponncia, que no ha estat al Govern, Josep-Llus Carod-Rovira, pel que ha fet perqu haguem pogut arribar fins aqu. Reconeixement (Veus de fons.) S, jo crec que s de persones agrades i justes mencionar aquelles persones que des del primer moment han tingut un comproms personal perqu aix tirs endavant, sabent que lacord vol dir renncia, que el patriotisme tamb s transigncia amb la resta de conciutadans, s. Reconeixement a limpuls poltic del president de la Generalitat, que ha demostrat que la presidncia de la Generalitat s un instrument al servei del pas i no una eina de partit. Aix que a vegades ens incomoda als socialistes, dic tamb ens omple dorgull. Reconeixement als membres de la Ponncia, tots i cadascun. Permetran que noms citi els que mhan fet, direm, perdre ms hores, eh? En Jaume Bosch i en Joan Ridao tenen aquesta consideraci, els que hem dedicat ms temps per posar-nos dacord i a voltes, tamb,
81
per barallar-nos. Per el reconeixement a tots tots, perqu de tots hem aprs. Entendran que lltim reconeixement vagi una mica ms ara s a casa, a Ldia Santos i a Laia Bonet. Sense elles, el nostre Grup no hauria pogut fer una contribuci que no qualifico, la que s, en aquest treball estatutari, i, a ms, per la seva capacitat dincorporar aquells elements que juristes, de forma discreta i desinteressada, ens han fet arribar per intentar millorar el text o per evitar que empitjors, que de tot hi ha hagut. No cal que els digui que sento un especial orgull per poder pujar a aquesta tribuna, representant el meu Grup, en aquest trmit parlamentari. Si mho haguessin dit fa un temps, no mho hauria cregut, per s aix: estem en condicions de fer el pas endavant en matria dautogovern i finanament ms important de la histria contempornia de Catalunya, el tenim ja aqu, i a mi mha tocat, perqu aix ho han volgut les meves companyes i els meus companys, representarlos en aquest debat. No hi hem arribat per casualitat a aquest moment; i potser aqu far alguns reconeixements addicionals, que shan de fer. Hem vingut aqu perqu hi va haver una Constituci lany 78, que no hauria estat possible sense una lluita antifranquista. Hem arribat preservant unes institucions datades de segles, que han mantingut una continutat que no es dna a cap altre poble hispnic. Per tant, moltes vegades parlem del passat recent, per aix no vol dir no ens ho podem permetre oblidar el passat ms remot. s el moment, doncs, de fer algunes, alguns reconeixements histrics. Sempre es fan injustcies, quan es fan; intentar no fer-ne cap. Si parlem dels darrers vint-i-cinc anys, permetin-me noms un nom: el president Jordi Pujol. Queda dit i de cor: Catalunya i el seu
82
MIQUEL ICETA
autogovern no serien avui el que sn sense el paper del president de la Generalitat Jordi Pujol. I ho volem dir. Anem una mica enrere, a aquella lluita antifranquista que va fondre en un sol poble una comunitat que podia no haver estat un sol poble, que feia possible que, en alguns Onze de Setembre, all on hi havia dhaver una esttua i un honor hi hagus ms una llengua que una altra i potser no la que tots haurem suposat. Aquella lluita ens va fer un sol poble, protagonitzada per moltssims per moltssims, i, per tant, aqu la injustcia segur que s clara, per jo vull citar el PSUC, que encara hi s, en els rengles dIniciativa, i tamb en els del PSC, i segurament tamb en els daltres partits, perqu el PSUC va donar per a molt. Permetin-me, si parlem del PSUC, evocar Gregorio Lpez Raimundo i Antoni Gutirrez Daz de justcia, crec. Recordem tamb aquells que mai van deixar que la flama sapagus. Dubtava a explicar-los quin va ser el primer llibre que el meu avi em va regalar un llibre den Maurici Serrahima amb qu contestava Julin Maras, editat en catal lany 69, per mha semblat potser ms coneguda la intervenci de Pau Casals a lAssemblea General de les Nacions Unides: I am a Catalan, va comenar. Recordar la Mancomunitat, recordar la Generalitat republicana, els presidents de la Generalitat Maci, Companys, Irla i Tarradellas. Els agrairem el que han fet, per segurament no prou. Per qu he fet aquest salt en la histria? Perqu a nosaltres, els drets histrics, no ens els ha de reconixer ning, perqu vam tenir, a diferncia de qualsevol altre poble dEspanya, lhonor de restablir una instituci que no shavia perdut perqu recordem-ho Josep Tarradellas no va voler tornar al seu pas fins que no ho va poder fer-ho com a president de la Generalitat de Catalunya, reconegut per unes autoritats dun origen democrtic, direm, discutible no farem judicis tremebunds de lany 77, almenys nosaltres no, per va aconseguir-ho.
83
I, en el moment de recordar aix, permetin-me i ho entendran que recordi un president del Parlament, Joan Revents, que mai no va dubtar que en les obligacions de les forces antifranquistes a lAssemblea de Catalunya hi havia el retorn de les institucions i el president, i que va saber a ms i jo crec que s interessant recordar-ho avui renunciar a protagonismes que li podien haver correspost pel resultat magnfic dels socialistes de Catalunya lany 1977, a favor dun govern dunitat. Ambici, generositat i pacte: aquesta s la divisa de Catalunya, la que ens va fer imparables llavors i la que ens hauria de fer imparables ara. Nosaltres som dels convenuts que lnica manera daprofundir en lautogovern de Catalunya s tenir tamb una visi de reforma federal dEspanya. Sn indestriables. No podr haver-hi ms autogovern sense, al mateix temps, un full de ruta si es pot fer servir lexpressi, una voluntat transformadora dEspanya. I diguem que aix ens posa en aquests moments davant duna responsabilitat especial, perqu la conjuntura, des daquest punt de vista, ens s favorable. Per diem arribar fins aqu, i molts havien demanat arribar fins aqu, i alguns fins i tot abans que nosaltres. s cert, Esquerra Republicana ja lany 80 demanava una reforma de lEstatut. Crec que era prematur, francament crec que era prematur. El pacte era prou recent; les institucions, malgrat la seva histria, prou tendres perqu afermessin primer el que ha estat letapa ms profitosa de Catalunya en els darrers tres segles. Veure-hi clar abans que els altres s un mrit; apressar-se a fer coses quan no hi ha les condicions, hauria estat temerari. Nhi ha una mica per a tots. La segona vegada que jo recordo que shavia plantejat aquesta possibilitat de reforma la va fer de forma inesperada, sense demanar perms, un candidat socialista a la presidncia de la Generalitat, Joaquim Nadal, lany 95. Va reprendre el fil, a les nostres files, Pasqual
84
MIQUEL ICETA
Maragall lany 99. No va ser possible. Llavors hi havia una majoria parlamentria, formada per Convergncia i Uni i el Partit Popular, que no considerava que aix fos una prioritat; fixin-se b com ho dic: que no considerava que aix fos una prioritat. Ha arribat el 2003, altres protagonistes, altres voluntats, altres moments. s el moment de fer-ho. Hi ha una majoria aclaparadora en aquesta cambra per fer-ho. Hi ha una disposici favorable, que alguns han pogut comprovar in situ; a alguns potser no ens calia tant perqu nrem molt conscients. Hem daprofitar aquest moment. Si hi ha hagut algun moment a la histria de Catalunya que ens hem trobat amb la possibilitat duna complicitat activa del Govern dEspanya per a una reforma daquestes caracterstiques, s ara. Aix no ens estalviar cap problema, com els que anem ms sovint a Madrid i els que hi van menys deuen haver pogut comprovar. Per s que sn la disposici i loportunitat, les que Catalunya ha daprofitar. Catalunya endins, la voluntat s certa, clara, mplia, compartida. Catalunya enfora, la possibilitat est oberta. Jo espero que ning ens torni a dir que PP i PSOE sn el mateix, i menys desprs descoltar les recents declaracions del senyor Aznar, francament. Afortunadament, ni canvi de rgim, ni guerra civil. Estem davant de la possibilitat de fer una reforma profunda, profunda a Catalunya, profunda a Espanya, volguda, acordada. s cert que algunes admonicions eren precautries, em fa lefecte, per jo crec que no passar. Ni canvi de rgim ni guerra civil. Ms autogovern, ms finanament, Espanya federal, aix s, ho podem fer, si volem i ens hi posem dacord. Fa ben pocs dies hem tingut perqu ja saben vosts que les paraules se les enduu el vent fets que abonen, al nostre judici, les paraules que acabo de pronunciar. Fa molt pocs dies, el Congrs dels
85
Diputats aprovava el Projecte de llei per retornar els papers de Catalunya confiscats durant la Guerra Civil. Fa pocs dies coneixem tots, amb goig, la decisi dun organisme internacional de reconixer un domini dinternet puntcat. El que no s si s tan conegut explicar una ancdota, els que se nhan alegrat no s si coneixen que aix ha comptat amb una posici favorable del Govern dEspanya; els contraris noms hi han sabut veure aix. Era molt divertit aquell dia, per exemple, comparar les portades dEl Punt i de lABC. Per ho dic perqu a vegades amortitzem massa rpidament alguns xits que precisament ho sn de tots, i no haurem de fer-ho. Quan ens havien de dir que tindrem un govern a Espanya que defenss el reconeixement del catal a la Uni Europea? Segur, molts diran: Abans hauria hagut darribar, segurament; molts no ho han pogut veure. Per el que s que seria amb perd de ceguesa poltica s no veure les oportunitats obertes i no tenir la intelligncia daprofitar-les. Jo crec que hi ha partits que han fet ja bona prova daquesta intelligncia, que t costos. Perqu el cam s clar; que arribem on volem, no tant, per el cam s clar. T costos atrevir-se, per jo crec que, en aquestes condicions, el que realment s temerari s no fer-ho. Quin Estatut volem fer? El nostre Grup voldria aprofitar aquest debat per adrear-se als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perqu els que estem aqu ens ho sabem. Laltre dia, i vull felicitar el Govern de Catalunya, perqu un diari havia tingut una bona idea, i s que cada conseller ens expliqus quin camp nou sobria amb laprovaci daquest Estatut. Per tant, no cal que em refereixi a ms consellers; en aquest cas, hi sortien tots. I ens deien quines coses que ara no tenim al nostre abast tindrem. Hi ha el tema del finanament, sens dubte. Aix, ja sabem que sense base material no hi ha superestructura que aguanti. Jo crec que
86
MIQUEL ICETA
estem davant de dues propostes digual ambici, de similar rendiment, si s que alg comet la temeritat de fer els clculs, amb el que diuen els papers, els clculs, francament, o jo en s molt poc, o no es poden fer. Per el que s que sabem s que un ha passat una prova que sha revelat difcil, la del nostre Consell Consultiu. I jo crec que el que s patritic s agrair al Consell Consultiu que hagi fet passar per una prova difcil el nostre Estatut, no fos que, passats de voltes de lambici, no fssim capaos ni davanar una petita passa. I aix no sempre s fcil. Per tant, ho havia fet abans, per ho torno a dir. Modernitzaci de les institucions, la gran assignatura pendent, coneguda de tots. La Justcia, encara prcticament impermeable a la nova realitat no dic ja federal autonmica de lEstat. Tamb un Estatut per dir el que som i per fer-ho b. Jo he de reconixer que he aprs moltes coses participant en aquesta Ponncia. Per exemple, una: nosaltres no hem dinvocar, no ens cal, per invocar els nostres drets histrics, llegir-nos tota la Constituci; ens podem aturar a larticle segon, que diu que Espanya est composta de nacionalitats i regions, per nacions i altres formes autonmiques. I a ms podem dir que ens hi considerem, no cal que ens ho diguin, perqu, malgrat que a alguns no els agradi, larticle 3, per desequilibrat, com ho deia lamic Joan Ridao des daqu, que t ra en aix; per, en canvi, no la tindria que no ho ha dit si no pogussim invocar-lo per dir que sn nacionalitats aquelles comunitats espanyoles que tenen una llengua i una cultura prpies. Aix automticament ens fa creditors dun reconeixement, que no s cap privilegi; s lacte de justcia envers el que som, el que hem estat i el que volem ser. Per els deia que hem de parlar de la gent; els hem de dir que lEstatut, primer, ens permetr decidir ms coses des daqu, amb ms
87
potncia i, per tant, tenir ms poltiques socials, ms possibilitats de fer aquesta societat ms justa que volem. Moltes conselleres i tamb algun conseller de la Generalitat aquests dies ho han dit all on els han volgut escoltar: aquesta educaci que volem, que necessitem, sense aquest nou Estatut, que sn ms competncies i ms recursos, segurament la podrem tenir, per amb quin cost?, en quin termini? Podem tenir tot aix ara, ja. Pensar en la nostra gent gran, en la nostra gent ms jove, en la gent que necessita un ajut especial per raons de malaltia, per raons de discapacitat, per raons de fer possible una igualtat real doportunitats, tot aix est en joc amb aquest Estatut. Est en joc Jo no dic Aix passa com en el de la Constituci europea perdonin que evoqui. No passa res; si no saprova, tornem a Nia. All estem, all estem No tornem a fer no ho vam fer nosaltres, eh? Ho van fer uns altres a Frana i a Holanda; no fem nosaltres un mal negoci, no ens neguem a fer el pas que podem per mor de la por de comprometrens que no s tot el que volem. Poltiques de famlia, que tots en parlem des de visions a vegades diferents, per sabem que sense competncies suficients, sense recursos, sense el reconeixement explcit que cap poltica de lEstat que afecti aquests terrenys ha de ser acordada amb la Generalitat, aquestes poltiques no tindran la potncia i leficcia que els demanem. No s un tema menor. Vaig acabant, president. Hem arribat fins aqu i ara estem a lhora de decidir. No s el moment de posicions irrenunciables; no s el moment de dir: fins aqu hem arribat! s el moment de dir: fins all hi volem ser! I jo vull dir-li al president de la Generalitat: ens va demanar, president, contenci en el debat pblic; no sempre hem complert. Ens va dir: no s hora de proclamar posicions irrenunciables,
88
MIQUEL ICETA
sin de dialogar i negociar; crec sincerament que ho hem fet, posant per davant linters del pas, sense buscar un especial protagonisme, fent possible una reforma ambiciosa i viable en el nostre autogovern i en el nostre finanament. President, president Maragall, hem complert; feina feta. Nosaltres no hem posat pals a les rodes, tampoc hem volgut treure pit. Hem volgut fer la feina. Una feina que, em permeto corregir al molt benvolgut Francesc Vendrell, avui no estem, afortunadament, votant un dictamen de Comissi del 29 de juliol; avui estem en condicions dincorporar a aquell dictamen unes recomanacions sorgides del treball de Ponncia, moltes inspirades pel dictamen del Consell Consultiu; algunes inspirades per la millor voluntat darribar a aquest acord de tots, de millorar encara el text. Per tant, no estem i em consta que ning no vol repetir el 29 de juliol, ni arribar al 6 doctubre. Volem fer-ho el 30 de setembre, i fer-ho b. Ho farem. Seria molt trist que coincidissin diverses posicions negatives sobre lEstatut, les dels que pensen que s un canvi de rgim, una taca irreparable en la sacrosanta unidad de la patria dells, i els que pensessin que no s prou. Estem a temps devitarho, entre tots i, sobretot, aquells que encara crec que no han fet prou esfor de posar-les en com. El s ser de tots o no ser. Amb el s guanya el pas. Podem reprendre les paraules citades en un altre tros, aqu jo crec del mateix text, per Jaume Bosch, de Francesc Maci crec que sha de felicitar la Generalitat per la publicaci de les seves intervencions, a vegades difcils de trobar, que deia: Amb el vostre vot sadreava als diputats aquesta vegada complim amb els que som i amb els que ja foren, i obrim el cam que ens havia estat vedat a nosaltres i als que vindran. Amb el nostre vot aquesta vegada no fem una simple elecci; acomplim un gest veritablement histric. En aquest sentit espero que votareu lEstatut jo crec que sadreava als ciutadans
89
en la campanya per al s no perqu tingui un vot ms o menys, sin per la satisfacci ntima dhaver votat el que representa lalliberament de Catalunya, perqu es pugui dir a les Corts constituents dEspanya que darrere de lEstatut hi ha no tants o tants catalans, sin el redreament de tot Catalunya. I seguia Maci: Nosaltres, les volem, aquestes llibertats; i tamb volem les de les altres nacionalitats espanyoles. I una vegada aconseguides no hi haur ning que estimi ms que nosaltres la uni dels pobles dEspanya dels quals, per cert, ell considerava que Catalunya nera un. Acabo. La decisi est davant nostre i s, al nostre entendre, molt clara. S a aquest Estatut, s al dictamen del 29 amb les recomanacions que la Ponncia ens fa, s a lacord que ens faci imparables i que ens doni la fora suficient per sostenir junts a Madrid all que haguem acordat a Catalunya. Visca Catalunya!
90
8 INTERVENCI DEL PORTAVEU DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES-CIUTADANS PEL CANVI EN EL DEBAT SOBRE EL TTOL VI (FINANAMENT) DEL NOU ESTATUT
(29.09.05)
l president:
T la paraula, en nom del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, lillustre senyor Miquel Iceta. El Sr. Iceta i Llorens Grcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. En comenar aquesta intervenci vull disculpar-me personalment, davant del Grup Popular, del seu president, den Josep Piqu, del seu portaveu, den Francesc Vendrell, de lngels Olano, de la Beln Pajares i del Jordi Montany. Perqu es mereixien haver pogut conixer, amb ms antelaci, la proposta de finanament. Els dir: ens haguessin pogut ajudar a millorar-la, no voldria posar en evidncia res, per fins i tot alguna cosa que tenim en aquesta proposta va ser en fi, a partir duna reflexi feta en ponncia incorporada. De totes maneres, tamb els dir: no renunciem a que ens ajudin. Perqu la senyora Olano t ra, estem a la mitja part, o estarem, a partir de dem, a la mitja part dun partit. Dit aix, que s de jus-
91
tcia, i a ms em sento personalment responsable i, per tant, ho volia fer. Vull agrair lesfor i el treball de les forces poltiques que han fet possible lacord que avui aprovarem. Un acord histric, com ho s tot el text de lEstatut. En aquest moment jo crec que sha de reconixer la feina del conseller Castells, dels consellers Saura, del conseller Huguet, den Mart Carnicer, lAntoni Soy i el Francesc Baltasar, que van posar sobre la taula la proposta que inspirar el futur finanament del nostre pas. I que ha estat emparada jurdicament i constitucional per les recomanacions del Consell Executiu. Per aquests agraments no serien complets si no fes un reconeixement especial a Artur Mas i al Grup de Convergncia i Uni. I si no fes tamb una menci al primer secretari del meu Partit, a Pepe Montilla. Jo els dir que sempre hem defensat, i ms des daquesta tribuna i de vegades en situacions molt delicades, ligual patriotisme de tots els membres de la cambra, de totes les formacions poltiques, de totes les idees i de totes les propostes. I, per tant, espero que disculpin un petit excs que ara far. Si el patriotisme es jutja per la magnitud del risc comprs, crec que no s exagerat dir que el partit que ms riscos pren, amb laprovaci daquest Estatut i aquest sistema de finanament, s el Partit dels Socialistes de Catalunya i el nostre Grup Parlamentari. No ho dic, en absolut, pretenent treure cap mrit a ning. Per constatant una realitat que la senyora Olano, amablement, ens recordava des de la tribuna. s un canvi molt important, el que ens proposem fer. Es va parlar quan el Govern va plantejar la seva primera proposta, que era una proposta de mxims, van dir molts. Alguns diem: No ho digueu mai, aix. Perqu no s de mxims, perqu
92
MIQUEL ICETA
no es pot limitar lambici dun pas. Per s que era una proposta per negociar-la, per acordar-la. Ho hem dit sempre, i ho reiterem avui aqu: creiem que el finanament que hem acordat dna resposta a les necessitats del pas. Esperem haver encertat. Creiem que dna resposta a les demandes de la societat catalana, dels seus empresaris, dels sindicats i dels treballadors, que ens demanaven, feia temps, tenir un instrument potent que no noms garants les nostres capacitats dautogovern, sin el sosteniment dun sistema de benestar que ha de millorar. Esperem haver encertat. Quin sistema aprovem avui? Ho intentar definir rpidament, ho han fet els companys que mhan precedit. Hem intentat marcar la preeminncia de les normes catalanes, aquesta horrible expressi del blindatge. Ser heterodox: a mi no magrada com sha fet i com ho he defensat, ho torno a dir aqu, pel que pugui servir. A nosaltres ens hagus agradat que el blindatge del sistema de finanament consists en la inclusi dun precepte que digus: El finanament de la Generalitat es regula per aquest Estatut i, dacord amb ell, per la Llei orgnica que preveu larticle 157 de la Constituci espanyola. Pels que no segueixin molt aquestes coses, s la manera elegant de dir LOFCA sense que ning es fiqui les mans al cap. Que s una bona llei. s veritat que podria haver donat ms rendiments, per s una bona llei. Saben vosts per qu considero que s una bona Llei? Perqu t una disposici final magnfica, que diu, literalment, em sembla que no mequivoco: Els preceptes daquesta Llei saplicaran harmnicament amb el que disposin els estatuts dautonomia. Tant de bo totes les lleis tinguessin aquesta disposici, a ser possible no al final, sin al principi, i es complissin.
93
Modestament, creiem que seria bastant millor blindatge que la mera invocaci duns principis de subsidiarietat i proximitat que no s si seran prou blindatge. Per temps hi haur, perqu deia la senyora Olano: El partit s llarg. Segon element daquest model que hem acordat. Cessi de tributs, efectivament tots. No noms hem demanat a lEstat que ens deixi el cotxe, sin la flota sencera. Per els cotxes segueixen sent de qui sn, hi ha una potestat tributria originria que est a la Constituci i que no hem posat, en aquest trmit, en aquest Estatut, en aquest finanament, en qesti. Ning, per cert. Tercer. Capacitat normativa. Plena, sobre els tributs propis, plena que no exclusiva, perqu tamb s derivada daquesta potestat originria de lEstat. Que no es digui que nosaltres, des daquesta tribuna, enganyem ning. Almenys des daquesta tribuna, no. Capacitat normativa sobre els tributs que ens cedeixen, que ho seran tots. S. Respectant les lleis de lEstat i les normes de la Uni Europea. S. Respectant, no podia ser daltra manera. Quatre. Agncia tributria. S, agncia tributria catalana, responsable de la gesti, recaptaci, liquidaci, inspecci de tots els impostos que paguen els catalans. S. Cinc. Collaborant amb ladministraci tributria de lEstat. Amb una collaboraci obligatria, no potestativa, perqu nosaltres no creiem en la desconnexi dun prets sistema fiscal catal. En el marc jurdic actual, no se mespantin els amics dEsquerra Republicana, aix podr ser diferent amb una Constituci diferent o amb un pas plenament sobir i independent per a aquells que vulguin intentarho i que assoleixin el suport per fer-ho. Sis. Farem una aportaci important, molt important, a la hisenda de lEstat. Una part, ja la fem, eh!, no ser a partir dara, no se
94
MIQUEL ICETA
mespanti tampoc, senyor Mas, que hem fet un acord. Amb dos conceptes que no es poden barrejar, perqu la Constituci no ho permet i perqu jo crec que tendirien a enganyar tamb si els barregssim. Per una banda, contribuir a les despeses de lEstat, no noms a les despeses que lEstat fa a Catalunya. A les despeses de lEstat, perqu lEstat fa despeses fora de Catalunya i fora dEspanya de les quals els ciutadans de Catalunya en gaudim, de vegades tamb ho patim, per, en fi, en gaudim, les fan en el nostre nom. Em sembla que lexpressi s no taxation without representation; aix s, en part, tamb la sobirania. Per no noms aportaci a les despeses de lEstat, tamb una aportaci solidria. El Partit Socialista no hagus pogut votar un sistema de finanament que no fos solidari. No perqu no ho permets la Constituci, en aquest cas, sin perqu no ens ho permet la nostra ideologia. Farem molta solidaritat. Per de forma ms transparent, de forma ms eficient i sense estrangular les nostres possibilitats de creixement. S, hi ha qui diu que limitar la solidaritat s una expressi lletja, ho comparteixo. Baixar els impostos tamb s limitar la solidaritat, per cert. Nosaltres creiem que una de les mancances fonamentals del sistema fiscal i financer espanyol era manca de transparncia, ho s encara. Tamb la senyora Olano shi referia. Les balances fiscals, quin tab, quina complicaci per posar-se dacord amb la metodologia, per quin tab. Jo sc militant socialista des de lany 1977 i fins fa tres setmanes no vaig escoltar al Comit Federal del PSOE, que de solidaritat tamb es pot discutir. Ho deia el secretari general i president del Govern; per cert, va dir: No fem altra cosa cada dia. I s veritat que potser a vegades no ens agrada admetre que fem determinades discussions que fem i prenem
95
determinades decisions que afecten aquests principis i aquestes discussions. Set. Una aportaci inicial. Complicadssim. Complicadssim en el sentit que aqu est regulada de forma molt senzilla, per requerir duna negociaci bilateral difcil, a la Comissi Mixta. Cert. Aquesta bilateralitat, precisament, quedar assegurada per aquesta Comissi. Bilateralitat, hi ha dues parts que shan de posar dacord. Una, que vol que li cedeixin el cotxe, laltra, que s la propietria del cotxe, un cotxe que hem pagat entre tots. Sigui tamb dit de forma clara. Hisendes locals. Capacitat de la Generalitat per regular els tributs locals. Llei dhisendes locals de Catalunya. Distribuci de les participacions locals en els tributs de lEstat, dacord amb principis objectius i estndards mnims fixats per lEstat. Deu. Creiem que aquesta proposta s constitucional. De fet, no som qui per dir-ho. Per ho creiem. Almenys nosaltres lhem pensat perqu ho fos. Esgotant tot el recorregut de la Constituci espanyola, s. Interpretant-la de forma oberta i ambiciosa, s. Per constitucional. s generalitzable. Mha semblat que la senyora Olano, per qui tinc, com poden vosts comprovar, un gran apreci, em llenava un repte. Aquest sistema s generalitzable, la qual cosa no vol dir que es generalitzi o que sens accepti aquest sistema noms pel fet de ser generalitzable. Hi ha qui diu que fent b els nmeros el sistema de concert econmic tamb ho s, doctores tiene la iglesia. El que tamb s sabem s que quan es va fer LOFCA ning no pensava que el rendiment dels dos sistemes all consagrats seria tan diferent. I ho va ser. Per cert, espero que ning torni a dir que lEstatut dAutonomia de Catalunya no es complia en temes financers, o que en temes fi-
96
MIQUEL ICETA
nancers les propostes que estan sobre la taula no eren tan ambicioses com lEstatut vigent. LEstatut vigent, entre altres coses, deia que leficcia dels seus preceptes en matria fiscal i financera quedava a expenses del que disposs la Llei, precisament aquesta Llei, de larticle 157 de la Constituci. Per tant, lEstatut deia: Vull aix, ho veig aix, per far en funci del que es decideixi entre tots. Ara fem un pas endavant diferent. Veig que se mencn el llum, i no els voldria avorrir. s dinspiraci federal, aquest sistema, s. No contempla privilegis, no. El que no vol tampoc s limitar la capacitat de creixement i la capacitat emprenedora daquest pas. No s un concert, no. Hem descobert al llarg del debat que ning no el demanava, mai. Per en fi, a les propostes que han estat sobre la taula, vull dir. Els ingressos sn funci de lesfor fiscal. Laportaci de lEstat, en funci del rendiment dels tributs concertats, cedits en aquest cas. Que no s si s un concert a la catalana o un concert de nova can. Per en tot cas, s un sistema de finanament nou, potent, que reforma en profunditat el que tenim, que haurem de lluitar a fons per convncer els que han daprovar-lo, els titulars daquesta potestat tributria originria, i a ms volem comptar amb tothom, i en primer lloc amb la societat catalana, per fer-ho. Per cert, jo ja s que tothom dir de qui s o de qui no s. Jo els ho dir: aix no t cap inters, si s bo per al pas. S que sabem una cosa: t uns orgens, unes propostes fetes, una, ja fa temps, per Convergncia i Uni, una feta pel Govern de Catalunya, que han anat caminant i que els dir, i crec que ning no em desmentir, no shan trobat avui. Shan anat acostant, de cam, fa dies, fa setmanes. Totes dues, per qu shan anat acostant? Perqu totes dues buscaven el millor. I ja sabem que tots tenim dret a pensar el que s el millor, i en canvi no estar forats a coincidir. Per tant, no discutir de qui s.
97
S que voldria llegir-los unes notes que va utilitzar la presidenta del nostre Grup Parlamentari, i que jo vaig aprofitar, en el debat de poltica general de lany passat. Deia: Catalunya ha de decidir sobre el dest dels seus recursos, contribuint a sufragar el serveis que ha de pagar lEstat i contribuint solidriament al desenvolupament de les comunitats autnomes amb menor renda, de forma transparent, de forma acordada, amb una reducci significativa, progressiva, a terminis, del dficit fiscal que tenim, que s gran, massa gran, en un termini raonable. s una proposta bona per a Catalunya, coherent amb les posicions que el nostre grup parlamentari ha mantingut des del primer dia i, jo crec, una bona notcia per al nostre pas. Moltes grcies.
98
9 INTERVENCI A LA XXI ESCOLA DHIVERN DEL PSC

(24.02.07)
nguany, el mes de setembre, far 30 anys que sc militant socialista. Nestic molt orgulls. No per mi, sin pel llarg viatge que hem fet tots plegats. I reflexionant sobre aquest viatge, sobre fins a quin punt hem canviat, sobre qu s el que ens va moure i qu s el que ha de seguir movent-nos, he arribat a una conclusi fonamental: avui cal ms PSC que mai. I vull dedicar aquesta conferncia inaugural de lEscola a defensar vigorosament el nostre projecte poltic, pel que t doriginal i, per tant, de fidel als orgens, i pel que t de futur. Avui hi crec amb ms fora i ms raons que quan, ple dillusi, desconeixements i ingenutats, mafiliava el setembre de 1977 al Partit Socialista Popular Catal. Els principis dels socialistes catalans El PSC ha desenvolupat des de 1978 un projecte dxit, un projecte reeixit. No noms va aconseguir la unitat socialista sin que vam aconseguir que el socialisme fos la primera fora poltica del pas i la
99
referncia imprescindible de les esquerres, sense desmerixer la histria molt rica de les esquerres catalanes i del seu procs dagregaci successiva. Jo crec que encara hem daprendre molt duna histria que no coneixem prou b. Hem de retrobar la histria de vells lluitadors, i les moltes aportacions. Per realment fins lany 1977, desprs del pacte dabril i laval popular, no shavia aconseguit que el socialisme fos una fora poltica potent, majoritria i hegemnica en el camp de lesquerra, i que suscits ladhesi de tants i tants ciutadans. I haurem de pensar el perqu. Potser s el nostre mrit individual i collectiu? Sens dubte. La histria la fan els homes i les dones, els moviments socials, per t a veure tamb amb els principis que hem defensat sempre, i recordem-los perqu de vegades alguns ens semblen coses que potser les t tothom i, ja veureu, pot ser una mica polmic. Qu vam decidir quan es va fer el PSC? Vam posar la democrcia en primer lloc, abans de res la democrcia. Unitat civil a Catalunya, un sol poble, per cert, tallant darrel els intents de llavors, i alguns els volen repetir ara, de dividir els catalans en funci del seu lloc de naixement o llengua materna; catalanisme, federalisme i justcia social. Fixeu-vos-hi b: democrcia, unitat civil, catalanisme, federalisme, justcia social. Podrem afegir municipalisme i tamb leuropeisme. Totes aquestes coses que sembla que tothom comparteix. Molt breument, per exemple, municipalisme: pocs partits es prenen les eleccions municipals com les ms importants, uns perqu pensen que preparen les generals, daltres es volen treure lespina de les eleccions al Parlament, uns altres perqu noms volen posar-hi accents, matisos. Nosaltres volem oferir un comproms amb el conjunt de la ciutadania.
100
MIQUEL ICETA
Europeisme. Encara s hora que alg digui que es va equivocar i que votant no a la Constituci Europea safeblia Europa i no senfortia, com es deia per part dalguns. Potser la ms bvia, democrcia. Tots els partits diuen que la defensen, per alguns tenen una manera peculiar de fer-ho, com vull demostrar. Democrcia s respecte a lEstat de dret, a limperi de la llei, al principi de legalitat, acceptaci de la regla de la majoria, respecte de les minories. s moltes coses. Acceptaci de les regles de joc, que governa qui t majoria parlamentria, que al govern correspon dirigir el pas, mentre que loposici el critica i ofereix alternatives. Aix, hi ha partits que encara no ho han assumit del tot. Que totes les forces poltiques democrtiques tenen igual legitimitat, sense bons o mals catalans, ni bons o mals espanyols. Fixeu-vos-hi b. Hi ha qui intenta negar legitimitat als governs. Hi ha qui qestiona les regles del joc oblidant que per governar no nhi ha prou amb arribar el primer. Hi ha qui dubta en acceptar les sentncies del Tribunal Constitucional. O qui es manifesta en contra de sentncies del Tribunal Suprem. El valor de la democrcia, que tots pensem que ens embolcalla a tots, a alguns els deixa al descobert. Unitat civil. Que a Catalunya no vol dir altra cosa que impedir divisions per ra del lloc de naixement o de la llengua que sutilitza, i fer-ho compatible amb una aferrissada defensa de la llengua catalana que ha desdevenir factor fonamental de cohesi social. Hi ha qui agita polmiques lingstiques per dividir el pas, hi ha qui intenta treure rdit poltic encara que aix trenqui la unitat civil dels catalans. Hi ha qui ho fa. Dun cant i de laltre. Justcia social. No cal que mhi estengui. Nosaltres, que acceptem leconomia de mercat, no ens resignem a que el mercat configuri una societat en qu sols prevalguin els ms forts, els ms poderosos. Els drets no sn mercaderies a labast tan sols daquells que sels puguin
101
permetre. El futur del planeta no est garantit si noms actua la m invisible del mercat. La igualtat doportunitats, la cohesi social i la solidaritat, el socialisme, s per a nosaltres un imperatiu tic. Nosaltres no som antisistema, per volem canviar aquells elements del sistema que generen desigualtats, inseguretat o injustcia. No propugnem la resignaci davant la injustcia, sin lacci collectiva per palliar-la i per eradicar-la progressivament, aqu i arreu del mn. Catalanisme. Reivindicaci dun llegat histric, cultural i lingstic. Defensa de lautogovern de Catalunya. Catalanisme implica afirmar la catalanitat de tots els ciutadans de Catalunya i no negar-la a ning. Impulsar una identificaci amb el pas basada en valors comuns, comproms cvic i la voluntat de construir una societat avanada, prspera, justa i solidria. Aix que, en teoria, podria ser molt compartit, per resulta que tamb hi ha qui combat lautogovern. Hi ha qui practica una divisi entre bons i mals catalans. Penseu en les raons que alguns adduen per evitar laccs a la presidncia de Jos Montilla. Penseu qu hi ha en el rerefons dalgunes crtiques al Govern de Catalunya quan afirmen gratutament que no som capaos de defensar prou b lautogovern. No estan dient que noms poden defensar lautogovern uns determinats nacionalistes? No estan dient que els nics intrprets legtims de linters del pas sn uns determinats nacionalistes? No volen introduir, per la porta del darrera, novament aquesta idea que uns s que poden i daltres no podran mai per molts esforos que facin, que daltra banda tampoc no els seran agrats? Federalisme. Aix ja s tota una altra cosa. s un combat per lEspanya plural, s. Espanya s una Naci de nacions, s. Que li diguin com vulguin, perqu no hi ha res ms ridcul que les discussions nominalistes. Per, a Espanya, hi ha ms duna llengua espanyola. Per
102
MIQUEL ICETA
ser exactes nhi ha quatre. I no es pot imposar una sobre les altres. A Espanya, hi hem arribat tots desprs de segles dhistria en com en els quals no sempre hi rem tots, en qu de vegades alguns hi han estat ms per fora que per grat. Per si b sha assolit una unitat estatal, una voluntat de compartir una histria en com, no hi ha hagut una homogenetzaci nacional, afortunadament, afegeixo, aix ha fet del nostre un pas molt ms ric que daltres. Espanya, Naci de nacions Dit aix, no sc nacionalista. Ni tots els que considerem que Catalunya s una naci som nacionalistes, ni tampoc sn nacionalistes tots els que afirmen que Espanya s una naci. Defensar aquest criteri tampoc ens situa fora de la Constituci espanyola, perqu sempre hem considerat que naci i nacionalitat sn sinnims. Cal recordar, per cert, que aquest era precisament un dels arguments dels que soposaven a incloure el terme nacionalitats en la Constituci espanyola de 1978 per entendre que aix significava renunciar a lEspanya-Naci. s veritat que de vegades reclamem la Memria Histrica, per tamb perdem la memria recent, que s ms propera. El PSC no s un partit nacionalista: nosaltres no tenim com a objectiu la independncia de Catalunya, no ens semblaria un aven, sin un retrocs. Ni creiem que el sentiment de pertinena nacional serveixi per a distingir les persones, ni que la principal contradicci poltica sigui lanomenada qesti nacional, ni que la sobirania resolgui per si mateixa els problemes socials de cap pas. Mantenim des de la nostra fundaci una relaci federal amb el PSOE que, per cert, s objecte de crtica constant per part dels partits nacionalistes. Els socialistes catalans hem rebutjat sempre la idea que una naci comporti una identitat nacional homognia basada en raons tniques, lingstiques o culturals. I no creiem impossible que dos o ms nacions puguin conviure en un mateix Estat.
103
De fet, Catalunya no s una naci sense Estat. Catalunya comparteix Estat amb altres nacions i regions. Per als nacionalistes, una naci sense Estat s una anomalia a corregir tan rpidament com sigui possible. Per uns perqu han daconseguir la independncia, per als altres perqu han daconseguir lhomogenetzaci nacional. Per als nacionalistes, lexistncia de dos nacions en un mateix Estat implica necessriament un conflicte entre sobiranies i identitats. Nosaltres no hi estem dacord. Defensem, des del nostre catalanisme, una relaci federal entre Catalunya i Espanya, precisament perqu no creiem que Catalunya i Espanya siguin realitats separables. Creiem que Catalunya s una naci plural i diversa, que la cultura catalana t la riquesa dexpressarse en diferents llenges, i creiem tamb que Espanya s una Naci de nacions en qu ning t per qu negar o discutir la seva identitat a ning. I recordem que hi ha gent que ha mort per defensar aix: per exemple Ernest Lluch. I, per tant, s un combat que si no lhem abandonat davant agressions tan brutals com aquesta, si alg es pensa que labandonarem per un allau darticles en un diari, posem per cas, estan molt equivocats, s que no ens coneixen. Per tant, vist el panorama, nosaltres diem que aix del dret a lautodeterminaci pensant en Catalunya s una collonada, com diria Josep Pla. s a dir, no s aplicable en el sentit que li donen alguns que no s altre que el de separar-se dEspanya. S que ho s en tant que principi democrtic. Autodeterminaci s la Constituci de 1978, lEstatut de 1979 i, ben recentment, lEstatut de 2006. Espanya s una Naci de nacions que funda la seva unitat a partir del principi digualtat de drets entre tots els ciutadans, i de la garantia del dret a lautonomia de les nacionalitats i regions que la integren. Per aix rebutgem la pretensi dels que reclamen lexercici del dret dautodeterminaci, aplicable noms a les antigues colnies
104
MIQUEL ICETA
o a les situacions de falta de democrcia o de negaci de drets a les minories nacionals, que llavors no tenen altra opci que la separaci, la secessi. Per exemple, magrada molt lescut dEspanya perqu tothom shi pot sentir representat. Tots hi som, parts diferents dun projecte definit en com. Magrada molt ms lescut que la bandera. s clar que, a la bandera, tamb hi va lescut. Els socialistes catalans, com la majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, considerem absolutament compatible la reivindicaci dun major autogovern per a Catalunya amb la voluntat de compartir un mateix Estat amb tots els pobles dEspanya, amb els quals ens uneix una relaci fraternal fonamentada al llarg dels segles. Precisament, un dels objectius de les reformes que proposem s que els catalans sentin cada vegada ms seu un Estat que reconegui sense temor el seu carcter federal i plurinacional. La nostra reivindicaci de ms autogovern i millor finanament persegueix la voluntat dacostar el poder a la ciutadania, per aix som tamb municipalistes, perqu el federalisme no s noms una forma dorganitzar un Estat, s un concepte de mxima proximitat del poder a la ciutadania. Cada instncia de ladministraci ha de tenir les mximes competncies en funci de leficcia amb qu presta els serveis que t encomanats. Creiem que aix s possible. Vaig escriure una vegada un article titulat Es el federalismo cosa de ingenuos?. Nosaltres estem convenuts que aquesta s la soluci, i, a ms, sha provat amb xit a molts llocs. Com han estat possibles els Estats Units dAmrica, la Repblica Federal Alemana o com ser possible la Uni Europea sin des del federalisme? Som davant dun projecte dxit. Nosaltres defensem els principis, les poltiques i les reformes, i no fem qesti de les paraules. Nosaltres pensem que s la millor alter-
105
nativa a laltra opci que hi ha qui la vol, que s una confrontaci entre nacionalismes com a modus vivendi, all que Ortega deia i que en Pasqual Maragall denunciava tot sovint, la conllevancia, com que no hi ha ms remei, aguantem-nos tal com som, sabent que aix tindr dies millors i dies pitjors. Nosaltres no ens resignem i volem que tots els dies siguin bons. Ara, com que no som nacionalistes, nosaltres no deixarem de combatre per les nostres idees federals, Catalunya endins i Catalunya enfora, amb nosaltres que no hi comptin per anar cap a Montenegro i Kosovo. A fer turisme, potser. Com a model poltic, no s el nostre. Les ganes dassemblar-shi respondrien ms aviat a un exercici de masoquisme poltic, per jo no mhi ficar. Per que tampoc ning no esperi que deixem de defensar lautogovern de Catalunya, que pel fet de no voler ser independents, que no volem, no vol dir que no defensarem el que creiem que s just per als catalans i tamb per al conjunt dels espanyols. Som federalistes. I aix ens fa incmodes per als nacionalistes catalans i per als nacionalistes espanyols. Pels nacionalistes daqu i pels dall. Perqu els xoca i no accepten que defensem que pertnyer a una naci no dna ms drets que pertnyer a una altra. Necessitem que hi hagi federalistes fora de Catalunya. Per ara, sols els trobem a lesquerra. Uns al PSOE. Que haurien de ser ms i no mostrar-se duna manera tan tmida. Altres a Izquierda Unida i a altres forces progressistes dmbit de nacionalitat o regi. Hem de treballar perqu nhi hagi ms i perqu siguin ms actius. Perqu ells tamb soposin al patrioterisme recentralitzador del PP. En podem dir dreta extrema, o el que vulguem, per en aquest tema el que fan s agitar la bandera, i de vegades sequivoquen, perqu encara la guarden dins larmari, i es troben que en lloc duna gavina duu una liga imperial. Qu volen? Dir als espanyols que sequivoquen, que
106
MIQUEL ICETA
Espanya senfonsa, i que la culpa s dels catalans que sencaparren a parlar catal i es volen endur els diners? Perqu al final s aquest el problema. Per plantar cara a aix conv catalanisme i defensa del federalisme aqu i fora daqu. LEstatut i el Tribunal Constitucional Obro un petit parntesi. Ens pregunten qu farem si la sentncia del Tribunal Constitucional s contrria a lEstatut. I tenim una resposta rotunda: seguir treballant en la direcci que assenyalen les nostres conviccions. Acceptarem la sentncia, naturalment, perqu som demcrates i respectem la llei i les institucions. I qui digui que no lacceptar ha de dir qu pensa fer desprs. Se nanir a viure a Kosovo? O a Macao? O a Timor Oriental? De vegades, sembla que a les rdios i a les tertlies tot shi val. Hi ha com una cursa per veure qui la diu ms grossa. Per nosaltres seguirem treballant per la millora de lautogovern i la transformaci federal dEspanya que hem defensat sempre. Per tant, lendem daquesta sentncia, sigui quina sigui, no sacabar la vida, i ho dic perqu alguns actuen com si aquell dia sacabs tot, i no podrem fer res ms. I tots a plorar, fins i tot alguns proposaran que, abans que passi, ens cremem com un bonzo de forma preventiva. Doncs que vagin passant. Amb nosaltres que no hi comptin. Nosaltres no desertarem daquest combat per lEspanya federal. Si els altres volen desertar, doncs nosaltres no desertarem. Entre daltres coses, perqu no s un combat noms dels catalans, sin de tots els espanyols que creuen que s possible una Espanya en la qual hi convisquin pobles diferents compartint un projecte com. Per, alerta! Perqu el debat est trucat. Nosaltres no ens volem posar encara a lescenari de la derrota. A alguns, els encanta installarse en aquest escenari. Aix poden seguir dient que tots els mals vnen
107
de Madrid, que no hi ha res a fer, i poden defugir les seves responsabilitats. Contra el que alguns semblen pensar: el catalanisme no s la versi catalana del derrotisme. s una altra cosa. Semblen aquells que diuen que la llengua catalana est en perill de mort. Com podrem convncer a alg que aprengui una llengua si li diem al mateix temps que s una llengua que est a punt de morir? Catalanisme s bastant ms confiana en el poble catal que la que semblen tenir alguns que somplen la boca de catalanisme, sobiranisme, independentisme Molta ms confiana. Un poble que va sobreviure culturalment i lingsticament una dictadura de ms de 40 anys, resultar que, de cop i volta, es fondr com un terrs de sucre perqu tingui un mal pas, una mala notcia, perqu una reivindicaci no avanci prou rpidament. Quina poca confiana tenen en aquest pas! Com pot servir a aquest pas alg que hi t tan poca confiana? Per tant, us demano que fem la batalla pel catalanisme, perqu altres ja estan desertant, no sabem qu faran, si marxaran de viatge, daltres es posaran de morros, i alg haur de defensar el catalanisme. Haurem de ser nosaltres. Nhi ha daltres, per, de molt curiosos, que diuen que el millor que ens pot passar s que el Tribunal Constitucional tombi lEstatut perqu aix ens acostar a la independncia. Ho he llegit avui en unes declaracions de lexconseller Carretero. Tanta ingenutat mereix un premi. Per no sen donen de premis daquests. Ara b, sembla que oblidin un petit detall: la majoria dels catalans no ho volen aix, sembla mentida. Per no noms aix, sin que la majoria no volen installar-se en un termini llargussim de conflictes que no porten enlloc. Crec que hem de combatre aquestes dues derives: la dels derrotistes i la dels desertors. Els que pensen que tot ha dacabar malament i que no hi ha ms remei, i els que diuen que aquesta s la via ms rpida per sortir corrent, sense dir cap a on, ni com, ni amb
108
MIQUEL ICETA
qui. A ms, nosaltres no volem marxar, nosaltres volem quedar-nos. I volem contribuir a definir una identitat comuna dels espanyols, una identitat que s plural. I aquesta batalla la continuarem fent, passi el que passi, peti qui peti. I el Govern de Catalunya, en aquest tema, tamb ha fet el que toca. El Govern, com que hi t dret, ha presentat un recurs de splica contra la decisi del Tribunal Constitucional de revocar el magistrat Prez Tremps. Diu que si un magistrat ha opinat sobre una cosa, es pot demanar que sabstingui noms quan parli daquesta cosa, i no del conjunt. I surt lArtur Mas i diu que no hi est dacord. Un senyor, que sha omplert la boca dia i nit de lacusaci que el Govern de Catalunya no s capa de defensar lautogovern, i que en canvi no veu b que el Govern de Catalunya utilitzi tots els instruments al seu abast per defensar lEstatut i fer prevaler linters dels catalans. Per qu s aix? No ho entenc. No ho entn ning. El Tribunal Constitucional haur de decidir, i acceptarem el que digui, ja ho avano. Ara, si el Tribunal Constitucional sencaparra en dir que com que aquest magistrat ha opinat sobre temes continguts a lEstatut no pot participar en el moment de dictar sentncia, el Govern catal haur destudiar si hi ha altres magistrats en les mateixes condicions. Perqu, a nosaltres, aquesta doctrina no ens agrada, per el que no seria acceptable en cap cas s que una doctrina que no ens agrada no sapliqus de la mateixa manera a tots els membres del Tribunal. Imaginem-nos que, finalment, la sentncia fos desfavorable. Doncs seguirem treballant. Continuarem fent poltica i perseguint altres objectius i pensarem en altres camins que tenim oberts; impulsant la reforma del Senat, la reforma de determinades lleis orgniques, afavorint la presncia de persones amb sensibilitat auto-
109
nmica al Tribunal Constitucional. Farem el que calgui per assolir els objectius que ens hem marcat. Aquests que al primer canvi de vent no saben qu fer o volen sortir corrents i no ens diuen cap a on no serveixen per gestionar la poltica i el catalanisme al segle XXI. Noms qui sho cregui de veritat, qui confi en el poble que vol servir, pot identificar-se com la fora poltica del catalanisme. Farem de tot, menys quedar-nos quiets. I tamb pensem discutir quina s la millor estratgia en cada cas. Perqu ens volen donar llions de defensar lautogovern uns que durant 23 anys no sols no van gosar, no es van atrevir a fer un nou Estatut, sin que no van desplegar del tot el de lany 1979. Jo tinc molta confiana en el president Montilla per no li demanar que faci en 100 dies el que els altres no van fer en 23 anys. I jo no acceptaria que els que ens volen posar pressa ara siguin els mateixos que van renunciar a reformar lEstatut i van trigar molts anys en desplegar lanterior Estatut i no van acabar, perqu no sel van acabar. I sha de dir perqu hi ha gent que no ho sap o no ho recorda. Per exemple, la manera de fer del president de la Generalitat. Ara tenen tots una gran passi per laeroport, i, mentre uns es preocupen per quina empresa el gestionar, ell el que fa s portar el president dEspanya perqu es mulli. I, per tant, tamb est en discussi quina s la millor manera de defensar lautogovern. Qui defensa millor lautogovern de Catalunya? Qui presenta ms recursos davant el Tribunal Constitucional o qui ms crida? Qui fa ms escarafalls o qui obt els objectius poltics que sha marcat? Per a mi s evident. El que hem de fer s desmuntar la fallcia daquells que persegueixen lobjectiu derosionar el govern de Catalunya i el president Montilla.
110
MIQUEL ICETA
El projecte del PSC Aquests sn els eixos del projecte del PSC. Creieu que hi ha algun projecte ms modern que aquest? Creieu que hi ha algun projecte poltic basat en pilars ms slids que aquest? Creieu que davant dalguns atacs noms ens hem de posar a la defensiva? Jo voldria fer un crit de combat. De combat democrtic, poltic, cultural, sabent que el repte de les eleccions municipals s un moment en qu no es pot fer demaggia, en qu hem de parlar dels problemes de veritat, de solucions de veritat. Per com que sabem que els nostres adversaris no deixaran de parlar daltres coses tamb hem danar ben armats en aquest camp. Jo crec que no hi ha projecte poltic que pugui atraure major suport que aquest. Totes les enquestes ho diuen. La posici que ocupa el PSC tant en lespai ideolgic (dreta-esquerra) com en lespai identitari (de major a menor catalanisme) s la que recull ms simpatia. I hem de fer que ho sigui encara ms. Hem de millorar la nostra capacitat datracci i dileg. Aquest s el catalanisme social que hem volgut fer, i la base del nostre xit dels darrers 30 anys. Nhi ha prou amb aix? No. Perqu hi ha un altre factor de lxit, la capacitat dadaptar el projecte a levoluci de la societat sense canviar els fonaments. No hi ha res ms trist que aquell que fa una reforma que projecta endavant la societat i ell es queda enrere. I aquest sempre s un risc. I nosaltres hem fet tantes reformes que som els que estem ms en condicions de seguir-ho fent. Nosaltres necessitem ser ms, acostar-nos a molta ms gent que ens vegi com a representants dels seus interessos. Necessitem que la gent que sens acosta ens vegi cada cop ms propers. Que els que sincorporen a les nostres files vegin que en el nostre partit poden fer molta i molt bona feina.
111
Hem de pensar que la proximitat no vol dir tancar-se en un despatx per interpretar les demandes de la ciutadania, sin estar a peu de carrer. El socialisme ha destar a peu de carrer sempre. Es tracta de practicar una poltica de proximitat, capa descoltar, entendre i atendre levoluci de la societat. De ser capaos dimpulsar el progrs econmic, la justcia social, la llibertat i la responsabilitat individual que ning no sinstalli en qu la cosa pblica ho ha de solucionar tot, la paritat i la sostenibilitat. Conscients que governar no s noms administrar o gestionar. Hem de ser capaos de governar per a canviar les coses i de governar els canvis. Hem de ser capaos de guanyar eleccions, per tamb de guanyar la batalla de les idees, el combat cultural, capaos de mobilitzar mplies majories. Capaos de trencar els tpics sobre els quals sha forjat lhegemonia dun determinat pensament nacionalista a Catalunya. Jo crec que el model gemegant, derrotista i de resultat incert no pot ser ja la ms genuna expressi del catalanisme i tampoc no ho pot ser la ficci independentista, que ni s volguda pel nostre poble ni s una soluci als nostres problemes i sols seria lexpressi duna derrota o duna deserci del combat per fer dEspanya un Estat plurinacional. Jo crec que la preparaci de les eleccions municipals s un magnfic exercici de connexi intensa amb la ciutadania. Ms candidatures, relleus, continutat, plantejaments nous, perseverar en els que han funcionat s moment descoltar i proposar. No s una campanya electoral, en sn set-centes, a cada municipi nhi ha una. s moment descoltar, i parlar, i sortir al pas dels profetes del desastre, daquells que diuen que no serem capaos collectivament de vncer qualsevol repte que sens posi al davant, dels que pensen que de la por en surt un sentiment individualista i un reflux conservador que s bo per a ells. A aix hi hem de fer front tamb. Una societat
112
MIQUEL ICETA
no se la pot dirigir des de la por i des del derrotisme, des de la manca de confiana en les prpies forces de la societat. Si fem aix, no noms guanyarem aquestes eleccions, sin que posarem un nou gra al cam que hem recorregut aquests trenta anys. A aix, he volgut dedicar la meva conferncia. A destacar els fonaments i els pilars del nostre projecte. A all que el fa tan atractiu, amb tant potencial mobilitzador i reformador. Al llist ben alt a qu aspirem, a all que ens fa diferents als altres. Fent honor al llarg viatge que hem fet plegats al llarg de 30 anys i que est cridat a durar molts ms anys encara. Moltes grcies.
113
10 CATALANISMO EXIGENTE
l sndrome del catal emprenyat, en feliz expresin de Enric Juliana, no debiera definir la poltica catalana. Aunque no falten motivos para el enfado o la decepcin, Catalunya no puede caer en el derrotismo ni en la melancola. Y menos an quienes pretenden dirigirla. A los polticos se nos paga para que resolvamos problemas, no para instalarnos en un intil lamento, ni para que esquivemos nuestras responsabilidades, ni para obtener rditos partidistas de los conflictos. A tal efecto, resulta ilustrativo ver cmo se sitan frente a una Sentencia del Tribunal Constitucional que pudiese limitar las posibilidades de autogobierno que se abren con el nuevo Estatuto de Autonoma, quienes pretenden disputarse las esencias del catalanismo, olvidando que no monopolizan dicho espacio. Mientras CiU se lleva las manos a la cabeza augurando los peores horrores, sin proporcionar pista alguna sobre qu debiera hacerse en ese supuesto; ERC, llevando el agua a su molino, afirma que quedara abierta la va al soberanismo independentista. Estoy convencido de que ninguna de estas dos opciones constituye una buena
114
MIQUEL ICETA
defensa de los intereses de los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya. Como tampoco lo sera resignarse y no hacer nada. El mejor catalanismo jams se dej llevar por la melancola, el victimismo o la huida hacia adelante. El pueblo de Catalunya siempre ha sabido hacer frente a la adversidad, incluso en los peores momentos. En democracia no imagino escenario alguno capaz de derrotar a un pas que no permiti que los 40 aos de dictadura franquista aniquilaran su lengua y su cultura. Pero para ello hace falta un catalanismo comprometido y exigente. Exigente en primer lugar con nosotros mismos, con nuestras instituciones, con el gobierno de Catalunya. Y exigente tambin con los dems, a empezar por el gobierno de Espaa. La Sentencia del Tribunal Constitucional, sea cual sea, deber ser acatada, pues slo algn insensato puede defender que en tal supuesto deba abrirse una crisis institucional de carcter secesionista. No creo que la inmensa mayora de los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya lo quieran. Las leyes estn para cumplirlas y las sentencias de los tribunales para acatarlas. Y ello no implica dejar de luchar por aquellos objetivos de mayor autogobierno que pudieran haber quedado orillados. Es decir, tras la Sentencia, sea cual sea, se deber seguir haciendo poltica, acertando en la fijacin de nuevos objetivos, en los mecanismos para alcanzarlos y en las necesarias alianzas internas y externas para conseguirlos. En un mundo de soberanas compartidas e interdependencias crecientes, no es razonable pensar en un futuro de Catalunya sin o contra Espaa. En todo caso, quienes quieran desertar del combate por una Espaa plural deberan explicar cul es su objetivo final y cmo y con quienes pretenden conseguirlo. Y ah no valen discursos retricos vacos de contenido. Ya vimos cunto le dur a Artur Mas su exigencia irrenunciable al derecho de autodeterminacin! El cata-
115
lanismo ha sido siempre consciente de que la consecucin de sus objetivos implicaba tener una propuesta clara en el escenario espaol y europeo. Y para ello hay que actuar con firmeza, sentido histrico, que es tambin sentido de la realidad, y tenacidad. Y siendo conscientes, aunque algunos dirigentes de CiU parezcan olvidarlo cuando les conviene, de que PP y PSOE no son ni representan lo mismo. El proyecto del catalanismo social es la mejor garanta para el progreso econmico, la justicia social y el avance del autogobierno de Catalunya. Y ello implica seguir luchando por la Espaa plural o federal. No negar legitimidad catalanista a los proyectos polticos que renuncien a ese objetivo, pero s creo que, hoy por hoy, seran incapaces de sealar un objetivo nacional ambicioso, ampliamente compartido, que evite tanto la melancola como el aventurerismo. Un objetivo ambicioso que pasa por una mayor eficacia en cuanto se refiere a la gestin de los recursos y competencias de los que ya dispone la Generalitat, sin menospreciar futuras mejoras de nuestro autogobierno. Un objetivo compartido por una amplia mayora ciudadana que acoge diversos grados de identificacin nacional y que comparte el objetivo de fomentar la lengua catalana, pero que no cree que para ello deba considerarse a la lengua castellana como forastera ni como rival a batir. Como dice Antoni Puigverd, no parece que el perpetuo estado de mal humor y de gastritis sentimental sea una buena receta identitaria y un buen panorama de futuro. Por mi parte desconfo del catalanismo que alterna depresin y euforia, y apuesto por el rigor, el trabajo y la honestidad que son hoy la continuidad, el seny, la mesura y la irona que segn Ferrater Mora definen la esencia de la vida catalana. Este es el catalanismo exigente que mejor puede servir a nuestros conciudadanos y a nuestro pas.
116
11 INTERVENCI DEL PORTAVEU DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES-CIUTADANS PEL CANVI EN EL DEBAT SOBRE EL DESPLEGAMENT DE LESTATUT
(28.03.07)
rcies, senyor president. Molt honorable president de la Generalitat, membres del Govern, senyores i senyors diputats, si alg tenia cap dubte suposo que sha esvat: a Convergncia i Uni com vagi el desplegament de lEstatut li importa un rave. Lnic que li interessa s acabar com ms aviat millor amb el Govern de Catalunya. Tant s aix que fins i tot els costa dir president Montilla. Satasquen. Per cada vegada que diuen president de la Generalitat li diuen dues vegades o tres senyor Montilla. I a mi em sap greu, no perqu no sigui senyor, sin perqu mai no deixa de ser el molt honorable president de la Generalitat. Per aqu sha parlat molt de qu fa perdre prestigi a la poltica. Doncs s molt senzill (lorador mostra a la cambra unes fotocpies): Mas emplaa els partits a no canviar ni una coma del redactat quan vagi a Madrid. Mas avisa que dir no a lEstatut si recull el dictamen del Consell Consultiu. CiU slo aprobar un nou Estatut que reconozca la soberana fiscal de Catalunya. Mas adverteix que CiU no aprovar lEstatut sense lautodeterminaci. Mas exigir que lEstatut incluya el concierto
117
econmico para que no sea un farol. Aquest sen pot considerar continuaci: Mas advierte que CiU no apoyar el Estatuto que no incluya el concierto econmico. Saben qu passa? I perdonin i me nexcuso si noms he agafat exemples del senyor Mas, perqu probablement molts poltics quan pugen a aquesta tribuna sostenen coses que saben que tenen molt poc a veure amb la realitat, amb les possibilitats reals i encara menys amb linters real del nostre poble. I veuran Diran: Ostres, avui lIceta sha enfadat. Mirin, una mica s, els ho he de dir. Els ho he de dir perqu em sap greu quan es vol manipular la histria, quan es vol pretendre que noms des duna visi, per mplia que sigui que no ho s, es pot interpretar el pas, el seu inters i com es defensa lautogovern. Vost ha dit coses, senyor Mas, que no sn veritat. I segurament no vull interpretar que vulgui mentir, sin que potser alguna dada no la t, per jo la hi proporciono amb molt de gust. Per exemple, vost ha dit: LEstatut de Catalunya es va aprovar contra el criteri de lavui molt honorable president de la Generalitat. Fals. El vam fer venir dels Estats Units ho vaig dir jo des daquesta tribuna en el moment de votar el Ttol VI, del finanament; est a les actes perqu qui va donar la instrucci de vot al Grup Parlamentari Socialista va ser el seu primer secretari. Per li dir ms: sha fet un embolic amb qestions de les aritmtiques. Sap que per aprovar lEstatut aqu feien i fan falta dos teros i, per tant, sense el PSC tampoc no saprovava? Tres: es diuen coses que de vegades Miri, el Parlament de Catalunya ha aprovat en, em sembla, tres ocasions unes resolucions demanant que es cre el domini dinternet que es diu .ct. B, aix, com algunes de les coses que saproven aqu, tothom sap que no sn possibles, per, com que queden b, doncs es fa i desprs, grans dis-
118
MIQUEL ICETA
cursos. El que sha aprovat s el domini dinternet que es diu .cat, grcies, entre daltres coses, a una carta de lavui president, llavors ministre, dient que el Govern espanyol no tenia cap inconvenient a aquest reconeixement. I dir: I aix, qu hi t a veure? Com vost ha dedicat el seu debat, el seu temps dor, per defensar lEstatut i el seu desplegament, a intentar desprestigiar el president de la Generalitat i el Govern de la Generalitat, a negar-los legitimitat i limpuls que han de donar a lEstatut, he comenat aix. Per no volia comenar aix. Els deia, els volia dir que em venia molt de gust prendre per primer cop la paraula en un debat daquestes caracterstiques. Els volia assenyalar que, en el nostre judici, aquest debat s prematur ho ha dit el conseller Saura: lEstatut es va comenar a desplegar quan hi havia nou Govern perqu entre laprovaci de lEstatut i el nou Govern loposici va dir que no es fes. I li ho he de dir: jo vaig fer declaracions dient que em semblava assenyada aquesta posici. Noms s per dir que fem un debat sobre desplegament quan noms portem quatre mesos de desplegament. Sels han fet llargs, quatre mesos, i ho entenc, per els demano que entenguin que a nosaltres vint-i-tres anys sens van fer llargussims. I, com els deia, el motiu del seu debat, de la seva intervenci s una malfiana la paraula potser no s congnita, innata, diguin-ne com vulguin sobre la capacitat dalguns que no siguin vosts dinterpretar linters del pas, daplicar les seves lleis i de defensar els interessos dels seus ciutadans. Crec que massa anys de confusi entre partit, pas i govern els ha portat de vegades a alguns extrems que no Els en posar un exemple. Vost diu, quan el Govern no planteja un recurs dinconstitucionalitat contra una llei perqu es considera que ha envat competncies, o que el Consell Consultiu considera que senvaeixen competncies: Es traeix Cata-
119
lunya. Quan ho feia el Govern de Convergncia i Uni es devia estar traint lAlguer, posem per cas. Per resulta que les mateixes actituds o fets, per uns o altres, tenen una valoraci poltica diferent perqu hi ha un prejudici dentrada. Quan Convergncia i Uni no presentava un recurs ho feia pel b de Catalunya, s evident. De totes maneres, jo crec que ha quedat demostrat que des daltres majories s possible tamb intentar defensar linters de Catalunya. De fet, tenim un Estatut, quan es va fer, una nova majoria. I vost, senyor Mas, diu, i t ra i jo li ho he reconegut en diverses ocasions i ho torno a fer avui: sense vost ja no dic noms sense vosts, parlo en singular no tindrem Estatut molt probablement. No em costa dir-ho. Per tamb vost mha dacceptar que si hagussim fet cas als plantejaments de Convergncia i Uni que abans he explicat tampoc no el tindrem, perqu alguns ens vam resistir a entrar en la subhasta, perqu alguns no vam acceptar que dir-la ms grossa s el millor cam per defensar Catalunya. Jo crec que vosts han pensat i alguna ra potser tenen que, com que a lanterior legislatura el debat estatutari els va donar un protagonisme i a ms va escurar el mandat del Govern, podien tornar-ho a intentar en aquesta legislatura a compte del desplegament. No els nego ni legitimitat ni que pugui tenir algun benefici aquesta estratgia. Ara, s que entendr que nosaltres no els ajudarem en aix. No els ajudarem des dun doble sentit; des de, per una banda, el legtim de supervivncia poltica dun govern, per, des daltra, s que aquest Govern t com a una de les seves principals funcions, i del president, especialment, desplegar lEstatut. Per tant, si no ho fes estaria mancant a les seves obligacions com a president. En tot cas, nosaltres no negarem legitimitat catalanista a ning a ning, i madreo a tothom, fins i tot a aquests que costa veurels des daqu, a tothom. No, no neguem.
120
MIQUEL ICETA
Ara, perd, ara s, a ning. Ara, s veritat que hi ha coses que costen dentendre. Per exemple, si el Govern de Catalunya, en exercici de les seves competncies, com a part personada que s davant del Tribunal Constitucional, fa una determinada actuaci en defensa de lautogovern de Catalunya, no entenem que, des del primer partit de loposici, es posi en dubte aquesta actuaci. I tampoc hem ents i ho vam dir llavors, i ho dic ara que vosts hagin ents que la millor manera de servir al desplegament de lautogovern s atorgar a la seva representaci en el Consell [dImpuls i Seguiment del desplegament de lEstatut] un rang molt diferent al de la resta de grups parlamentaris, la resta, no noms els del Govern, sin tamb altres grups de loposici. Jo crec que la intervenci del conseller Saura ha posat de relleu el que evidentment s aix, que s que el Govern est fent b la seva feina, des del punt de vista del desplegament, amb celeritat, amb eficcia. Hi han posat diversos motius, diversos elements, fins i tot larrencada de la reforma de la Llei del Tribunal Constitucional. Vol dir aix que el desplegament de lEstatut ser senzill i no topar amb obstacles? Segur que no. Ning est en millor posici que Convergncia i Uni per conixer les dificultats daquest procs. Sols Convergncia i Uni t una experincia de vint-i-tres anys de desplegament dun Estatut que no es va desplegar del tot. I, bviament, no estic dient que Convergncia i Uni fos lnica ni tan sols la principal responsable que no sarribs fins al final. Sols dic que vosts estan en millor situaci que qualsevol dels altres per veure quin s el nivell de complexitat daquest procs. I, per tant, entenguin que nosaltres no entenguem que precisament de vosts vinguin exigncies i presses dun procs que vosts millor que ning saben el difcil que s. La gesti de laeroport, per exemple. Quan alg sent parlar de laeroport, si ens veis alg des de fora potser podria pensar que lae-
121
roport s dahir, i no, jo mho he mirat, no ho sabia. Recordava que la meva via em parlava de laeroport de Muntadas per pensava que era No, doncs, tenia ra la meva via. La pista principal de laeroport s de lany 48, i lany 49 es va inaugurar un aeroport, que es deia Muntadas, en honor dun dels amos de lEspaa Industrial que va morir a la Guerra Civil mentre combatia amb laviaci franquista. I fins i tot vaig veure que aix no s el primer precedent, ja abans hi havia un aerdrom que es deia La Volateria, perqu all dels necs de lestany de la Ricarda es veu que ve de temps, que shavia creat lany 1916 per una empresa que es deia Pujol, Comabella i companyia. Per qu els dic aix? Home, perqu jo no dubto de la importncia de laeroport, per fa molts anys que tenim un aeroport. I vosts han dit abans: Escoltim, s que, abans no podem perqu estaven governant amb majoria absoluta el PP o el PSOE. Amb dues excepcions: lany 93 i lany 96 els seus vots eren imprescindibles i no sels va acudir posar com a condici la participaci de la Generalitat en la gesti de laeroport. No els faig cap retret. Probablement hi havia altres prioritats ms importants, sols constato, perqu em fa lefecte que sest demanant a aquest Govern que resolgui en quatre mesos problemes que vnen de fa molts anys. Ara, tamb els dic una cosa: aquest Govern obtindr la gesti de laeroport i ser un aeroport de primera, amb el seu suport, que els hi afegeixo, nestic segur. I tamb els faig una petita nota: efectivament, lEstatut en aix no ens empara. Ara, tots sabem per qu, i hi ha moltssimes coses. Per exemple, avui la Generalitat, probablement, ja estaria gestionant tres aeroports: el de Girona, el de Reus i el de Sabadell, per vam voler i s legtim assegurar una cosa ms important i vam decidir que no ens volem comprometre noms en aix no fos pas que perdssim laltre. s a dir, els uns pels altres la casa sense escombrar. Per s veritat que aix era reivindicaci cen-
122
MIQUEL ICETA
tral, i ho segueix sent. I els dic: em sembla bastant ms important des del punt de vista de la prosperitat del nostre pas que fem cas a com assenyala la societat civil catalana les seves prioritats que entrar en una subhasta si s millor una autodeterminaci light, si el fet que ja estigui aprovada ens obliga a tornar-la a aprovar, o no, o si ser un Estat a la Uni Europea ens donaria ms aeroports. Jo, francament, crec que la majoria de gent que ens veu des de fora diu: Aquests shan begut lenteniment. Ara b, tamb els dir: jo vull defensar lEstatut que tenim, i no ho va fer tothom quan calia. Ho vull dir. Aquest Estatut s ambicis, si ms no es pot mesurar la seva ambici per les resistncies que ha aixecat. Que vost t ra, hi ha una resistncia la ms coneguda, que desprs mhi estendr del Partit Popular, per tamb hi ha sectors de lesquerra espanyola que davant duna ofensiva molt forta, com els agrada tant de dir, els tremolen les cames. Tamb s veritat, tamb s veritat. Tamb s veritat que si la participaci del referndum hagus estat ms alta i el suport ms ampli, tindrem una mica ms de fora. Tamb ho s. I amb aix s evident que no els estic fent cap retret als que, des del primer moment, van donar la cara. Perqu s ms difcil i requereix ms coratge, de vegades, arribar a un acord que parapetar-se darrere duna pancarta. I aix ho sabem i ho compartim. Ara, no minimitzem els problemes que tindr el desplegament. Vosts segur que no ho fan, perqu els coneixen b; nosaltres no ho fem tampoc. No noms pels problemes que tenim ara, podrem parlar dun Estat que ja fa tres-cents anys que sap quin pa shi dna i en Francesc Homs ens ho recordava molt sovint a les negociacions. Podem parlar tamb de la petja duna dictadura no tan llunyana, podem parlar daquesta ofensiva del PP Ara b, jo s que els demano una cosa, perqu, si no, els ciutadans tampoc, acabaran no entenent res: no posem al mateix sac lofensiva que
123
est desfermant la dreta espanyola i lactitud que est mantenint el Govern del Partit Socialista Obrer Espanyol. Cal que els recordi que el Partit Popular ni tan sols volia que lEstatut fos adms a trmit al Congrs dels Diputats? Cal que els recordi que el Partit Popular va recollir diuen milions de firmes la de Superman inclosa per convocar un referndum illegal? Ho dic perqu aqu molta gent sexclama quan es parla de referndums illegals, per lnic partit que ha recollit milions de firmes per convocar-ne un s el Partit Popular. Ara, lamentablement, tot sencomana i ara es veu que hi ha una fallera per veure qui fa el referndum, direm, millor, no? Per, com encara veig que dubten alguns, els far deu perles: La reforma del Estatuto ha colocado a Catalua en la situacin de caos que precedi a la Guerra Civil, Aleix Vidal-Quadras; El desafo al Estado es total y afecta a todas las instituciones del Estado, y digo a todas, Jos Mara Aznar; el todas aquest ltim no s si anava pel Rei o les forces armades, no ho s, no ho va deixar clar; Corta vida va a tener esta farragosa y vergonzante declaracin de independencia proclamada por buena parte de la clase dirigente catalana. Lo que pase en Catalua afectar al Pas Vasco, porque el Estatuto cataln es el trampoln para el Plan Ibarretxe. No els ho he dit, aquesta ltima, Mara San Gil, lanterior, Jorge Tras Sagnier. Nunca desde la transicin habamos estado en una situacin tan peligrosa como la que estamos en la actualidad., Ana Botella. El Gobierno quiere hacerle un traje a Carod y a Maragall para que le pueda servir tambin a ETA., Javier Arenas estem pujant. President de la Comunitat Autnoma de la Rioja: Supone una amenaza; tenemos que ir a defender nuestro puchero y nuestras alubias. Aqu queda dit. Puja: El Estatuto es fruto de la tregua de ETA en Catalua., Jaime Mayor Oreja. ETA se convierte en el tutor de la reforma del Estatuto de Catalua., ngel Acebes. Noms els dic una, lltima, la del ms moderat de tots,
124
MIQUEL ICETA
Mariano Rajoy: En Catalua se est haciendo con el castellano lo que en poca de Franco se hizo con el cataln. Per tant, si us plau, no barregem, no situem en el mateix pla, no vulguem confondre lopini pblica, perqu s veritat que de vegades els amics no ens ajuden prou per dels que shan declarat obertament els nostres adversaris no podem esperar res. Sense el suport del PSOE no hi hagus hagut Estatut. Sense la negociaci que tots vam fer i que vost va rematar, tampoc. Li he dit abans i li ho torno a reconixer, perqu s que aix s tamb una part de la veritat i una part essencial. Ara, jo els recordava abans la meva intervenci aqu quan presentava el ttol del finanament, i llavors els vaig dir: El partit que corre ms riscos s el PSC, perqu si aix que aprovem aqu desprs no tira endavant, totes les mirades aniran cap al PSC, que ser el gran responsable. Va tirar endavant, i ara els dic, amb la mateixa rotunditat: aquest Estatut es desplegar. Trigarem ms o menys, no vint-i-tres anys, per es desplegar. Ara, aix vol dir, s veritat, fermesa potser sutilitza molt, per lleialtat. I s veritat que no podem defugir que hi ha una colla de recursos davant del Tribunal Constitucional, i que haur de fer una sentncia i que daquesta sentncia depn el futur de lEstatut. Ho hem dit en moltes ocasions: no veiem cap sentit a situar-nos en el pitjor dels escenaris, ni tan sols sabem quan hi haur sentncia. I s obvi que una sentncia que desvirtus lincrement de lautogovern que es deriva de lEstatut seria molt perjudicial per als nostres interessos, un cop molt fort, que potser portaria a molts a replantejar moltes coses. I s veritat que les institucions de lEstat han de saber, la societat espanyola en el seu conjunt ha de saber, que darrere de lEstatut hi ha la voluntat majoritria dels catalans, hi ha un desig dentesa i de convivncia, hi ha reclamaci legtima i voluntat de compartir. Han de saber que un cop de porta a lEstatut seria gravs-
125
sim, que s molt greu dir que la demanda de ms autogovern que fa Catalunya no hi cap a la Constituci. Els hem de dir que a la m estesa del nostre pas no es pot respondre des de lagror o el prejudici, que una decepci de Catalunya seria tamb perjudicial per a Espanya, que a Espanya li conv una Catalunya amb ms autogovern, amb ms capacitat per desplegar el seu potencial emprenedor. Una decepci tan monumental com la que suposaria aquest pitjor dels escenaris no noms ens portaria a tots a una crisi melanclica o a gastritis o, en fi, a alimentar el mal humor, sin que donaria ales a lextremisme: als de la Falange, que ja tornen a manifestar-se pels carrers de Madrid, per tamb aqu als que criden contra Espanya. I nosaltres no ho volem aix. En som conscients. Per tant, no volem minimitzar els efectes duna sentncia adversa, per hem de dir la veritat, a risc dequivocar-nos, per hem de dir la veritat. Hem de reconixer que per b que puguin no agradar-nos les sentncies del Tribunal Constitucional shan de complir. I, perdonim, senyor Mas, jo crec que no es pot fer un joc de mans, dir: B, la complim, per polticament no lacceptem. Escoltim, estem parlant dinstitucions. Si vost vol dir, que suposo que s el que vol dir, que no ens conformarem i intentarem assolir aquests objectius duna altra manera. Estupend. Fer qualsevol altra cosa seria situar-nos fora de la legalitat, i nosaltres no ho farem, no noms per respecte a la Constituci, sin perqu els interessos de Catalunya sols es poden defensar des de la legalitat. O s que alg pensa que els interessos del nostre pas es poden defensar fora de la legalitat? No, dic alg. No senyalin no senyalin que s de mala educaci. LEstat de dret, la legalitat i la poltica democrtica ens donen instruments per recuperar els elements que una eventual sentncia desfavorable ens pogus fer perdre, perqu encara que el Tribunal Constitucional no ens dons la ra, nosaltres no perdrem les
126
MIQUEL ICETA
nostres raons, per noms podem fer-les prevaler des del respecte a les institucions i a la llei. No trencant la baralla, per responsabilitat, per convicci, per inters, perqu no volem una fractura entre catalans, i tampoc una fractura entre catalans i la resta dels espanyols. I cal recordar, ho he dit abans, que hi ha reivindicacions de la societat catalana, algunes ben sentides, que no estan recollides a lEstatut: laeroport, fams, de 1916 en, es deia La Volateria, llavors, perqu hi havien els necs. I que nhi ha daltres que s que ho estan, per que tamb podrem ser assolides per altres mecanismes. Recordin que aix, entre daltres, ho ha defensat moltes vegades una persona per la qual tinc el mxim respecte, el president Jordi Pujol, que deia: Una operaci poltica daquesta magnitud sha de tenir molt ben pensada perqu hi podrem perdre ms que guanyar. Ho deixo dit aqu, perqu crec que quan un poltic diu la veritat, quan un poltic no noms parla amb el cor, ni amb lestmac, ni amb la calotada, sin amb el cap, diu coses que desprs sn recordades pels seus adversaris poltics, amb respecte i amb honor. Per tant, desprs de la sentncia, poltica democrtica, institucions, s, senyor. Ara, encertant encertant els objectius, encertant els instruments, encertant els aliats. Qu no hem aprs res? No noms del president Pujol, sin tamb del president Maci, del president Tarradellas, del president Maragall? El president Maci, lEstatut 31-32, que ja saben que hi va haver un el 31 i un altre el 32; el president Tarradellas, aconseguint la restituci de la legalitat; el president Pujol desplegant un Estatut que no sel va acabar, per el va desplegar, i, efectivament, per no ens digui, senyor Mas, perqu mha dolgut un pl i daix vosts se naprofiten. Miri, no, daix se naprofita el poble de Catalunya, no minimitzem. No el Govern, no, no, tot aix est i tot el que fem hauria destar al servei del poble de Catalunya. I el president Maragall, que s
127
veritat, que abans, si hagus estat ara, doncs, lhagus pogut saludar, la seva tenacitat va fer possible lEstatut quan molts no hi creien, i com he recordat abans, amb alguns motius que no es podien negligir. Ens serveix de tan poc aquesta experincia acumulada? Aquest mestratge? Tant desconfiem de les nostres prpies forces com a pas, com a institucions, com a partits? Per tant, a nosaltres no ens hi trobaran, nosaltres no donem res per perdut, i no hem vingut aqu a anunciar lapocalipsi, ni demanem a ning que es penedeixi de res perqu tots som fills de les nostres histries i, en general, nestem ben orgullosos, perqu, fins i tot, quan hi ha hagut partits que han volgut aixecar molt el llist, i ara no parlo noms del senyor Mas que volgus lautodeterminaci, per altres que deien que si no tenim laeroport nosaltres no ens la juguem amb aquesta aventura ho feien pensant que amb aix estaven servint linters del pas. Puc considerar que es van equivocar, per mai els negar la voluntat que tenien, que s coincident amb la majoria de ciutadans i ciutadanes daquest pas. Ara, no dramatitzem, no derrapem i no ens sortim de la carretera abans dhora, perqu el cotxe tot just sha posat en marxa. s el seny i no la rauxa el que ha donat ms rendiments al nostre pas, tamb en el camp de lautogovern. No defensa Catalunya, creguim, qui la diu ms grossa, no es defensa Catalunya dient que desconeixerem lautoritat del Tribunal Constitucional si no ens agrada la seva decisi i que lignorarem. No, no, si no els estic mirant a vosts, estic dient que no situem no situem Catalunya, no situem ning en un carrer sense sortida, no preparem el terreny per aventures irresponsables, no busquem la inspiraci en el 6 doctubre, si mho permeten, tampoc en el 30 de setembre, perqu si el que volem defensar s el que ha aprovat el poble de Catalunya, no anem endarrere, que sembli b, aquests ja la donen per perduda i ara miren passats ms
128
MIQUEL ICETA
o menys gloriosos, que podrem arribar, fins i tot, quan els peixos portaven les quatre barres per la Mediterrnia. No. Defensem el que ens toca defensar perqu ens ho ha demanat el poble de Catalunya votant un estatut. I, per tant, ni crisi dEstat, ni estat de crisi. s veritat que quan fiem lEstatut en alguns moments semblava, i nhe fet abans alguns exemples, duna cursa per veure qui la deia ms grossa. s veritat, tamb, que el senyor Mas va tenir la valentia en el moment en qu va pujar a aquesta tribuna, i ho va dir, i li reconeixem, va dir escolteu, el que hem aprovat aqu probablement no sassoleixi a la primera. Ho va dir vost des daquesta tribuna, vaig trobar que era un discurs molt encertat, daquells que per aix men recordo, no he hagut danar a lhemeroteca, i deia s un horitz nacional, probablement per molts anys. Com a tal que quedi, per ara la nostra missi s desplegar aquest Estatut i no barrejar naps amb cols. I, per tant, jo els ho deia, menys mal que no vam fer cas als que van entrar en aquesta subhasta, perqu probablement avui no tindrem ni lEstatut, no podrem estar fent aquest debat. Tampoc esgrimim grans mals si les coses van malament, perqu potser alg ha pensat que exigir lautodeterminaci o un Estat propi com a amenaa aix funcionar davant del Tribunal Constitucional. Doncs, miri, no. Jo crec que de vegades en lloc de fer por es pot fer una altra cosa, esgrimir una amenaa que alg pugui percebre com a no real s fer el ridcul. En el nom de Catalunya ning no hi podem jugar, perqu quan estem aqu, estem en aquesta instituci, estem defensant no noms els nostres interessos de partit, que hi sn i sn ben legtims, sin que estem intentant representar el conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que ni sn socialistes, ni sn independentistes, ni tan sols nacionalistes, ni tan sols sn sobiranistes, sn ciutadans i ciutadanes de Catalunya, molts dells amb una conscincia nacional molt
129
desenvolupada, altres dells amb una conscincia nacional, senzillament, diferent. I aqu vam fer un prembul de lEstatut, que recordo que tampoc li agradava al senyor Piqu i ens ho deia en aquell debat, per dient que no era sensat, que no es podia negar a ning la legitimitat del seu pensament pel que fa a la seva identificaci nacional. No ho perdem mai de vista, no ho han perdut mai de vista cap dels presidents de la Generalitat. Aix s el que no noms ha garantit la unitat. Per tant, en poltica no nhi ha prou amb bones intencions. Jo abans deia que potser algunes reivindicacions estaven fetes, segur, des de les bones intencions. Sha dencertar sha dencertar, i aix s difcil. Tothom es pot equivocar, per jo crec que haurem dencertar en una cosa que no s del tot incompatible amb el que li deia al senyor Mas. El Govern, senyor Mas, almenys pel que jo s, que no en sc membre, no li est demanant un contracte dadhesi, no, ni que Catalunya sigui un Estat associat. No, no, no. Li estem demanant que saccepti que al Govern correspon fixar les prioritats i portar la negociaci i que loposici, lgicament pot estar vigilant, pot estar proposant, pot estar participant i collaborant, per des del reconeixement previ del nmero 1, que s a qui correspon, davant del Tribunal Constitucional o davant de qui calgui, defensar, en primer lloc, lautogovern, aquest Estatut i el seu desplegament, que s el Molt Honorable president de la Generalitat, senyor Jos Montilla Aguilera, i el seu govern. Jo crec que s veritat que s hora dun catalanisme, jo nhe dit exigent de vegades quan posem darrera de catalanisme algun adjectiu sembla que li perdem grapa, per jo crec que no, exigent, com el que es va manifestar en favor de laeroport. Un catalanisme exigent que ho ha de ser envers nosaltres mateixos, en primer lloc, envers el Govern, envers totes les institucions, i envers al Govern dEspanya tamb.
130
MIQUEL ICETA
Exigent per plantar cara quan calgui i exigent per arribar a acords sempre que sigui possible. Un catalanisme exigent incompatible amb el partidisme de vol gallinaci, incompatible en fer propostes sense cap relaci amb la realitat. Un catalanisme que sap que en el mn en qu vivim no s raonable pensar en un futur de Catalunya sense Espanya o contra Espanya. Qui vulgui desertar del combat per la transformaci dEspanya s tamb una posici legtima dins del catalanisme, hauria dexplicar quin s el seu objectiu final, com vol aconseguir-lo, i amb qui vol aconseguir-lo, per, si us plau, ning, no ho facin objecte duna petita transacci, duna petita resoluci dun debat que va sobre una altra cosa. Jo crec que tots plegats hem de fer un esfor per mantenir el valor de les paraules, per mantenir el valor de la paraula. En fi, tampoc shi val dir que ja ens ho arreglar el poble de Catalunya quan els ho consultem, perqu, clar, el poble de Catalunya potser ser consultat, per alg li haur dhaver formulat alguna proposta. El que no shi val s que vist des de fora els poltics shan fet un garbuix i ens tornen la pilota. Escolti, no, no, jo crec que estem a quatre mesos de linici del desplegament del millor Estatut de la histria de Catalunya, la nostra obligaci s desplegar-lo a fons, amb tenacitat, amb fermesa, acceptant la responsabilitat i el lideratge del Govern i, efectivament, cercant compromisos, cercant acords de tothom i fent el cadasc des del seu punt de vista entengui que s el millor per al nostre pas. Moltes grcies.
131
12 CATALANISMO HOY
ABC, 12.07.07
l debate sobre el catalanismo ha estado siempre presente en la poltica catalana desde hace ms de un siglo. En mi opinin, el catalanismo es un sentimiento difuso y transversal, de aprecio por la tierra, la cultura, la historia y la lengua catalanas, es la conviccin de que desde el autogobierno de Catalunya podemos construir una sociedad prspera y avanzada, libre, segura, justa y solidaria, un lugar en el que los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya puedan desarrollar en plenitud sus proyectos de vida e intentar ser felices. Este sentimiento y esta conviccin son compartidos por muchas fuerzas polticas, desde perspectivas muy diferentes: el autonomismo, el federalismo, el soberanismo o el independentismo. Ninguna de estas perspectivas puede negar a las dems su carcter catalanista. Para ser catalanista ni siquiera es necesario afirmar que Catalunya es una nacin ni, menos an, pensar que la plenitud de Catalunya slo puede alcanzarse a travs de la independencia. Uno de los mritos del catalanismo ha sido histricamente su carcter integrador, su capacidad de convertir en catalanistas a gentes
132
MIQUEL ICETA
no nacidas en Catalunya. Esta dimensin ser an ms importante en el futuro. El catalanismo slo puede prevalecer si es capaz de fabricar catalanistas. Y eso no se consigue ni por la va de la imposicin ni de la exclusin. La gente apreciar el autogobierno si ste va aparejado al buen gobierno. Del mismo modo, hay que convencer a todo el mundo de la imperiosa necesidad de fomentar el conocimiento y la difusin de nuestra lengua, frente al absurdo de obligar a nadie a usarla. Si el cataln aparece como mera obligacin administrativa, desaparecer. Si es un instrumento de comunicacin til y prestigiado, prevalecer. Si el autogobierno es visto como garanta de progreso, todo el mundo lo defender; si aparece estrictamente como el campo de batalla para establecer quin es ms catalanista, se convertir en algo estril y inoperante. El catalanismo ha de tener claras sus prioridades Catalunya hacia dentro y Catalunya hacia fuera, transformando Espaa y participando activamente en la construccin europea. Su fuerza reside en la capacidad de unir y movilizar; su debilidad est en la divisin y el enfrentamiento. Y si se hunde en el tarro de las esencias acabar siendo irrelevante. Progreso econmico, justicia social, equilibrio territorial, respeto al medio ambiente, solidaridad deben ser los objetivos del catalanismo del siglo XXI. Slo as renovar su vigencia y su vigor. Slo as servir a Catalua y, lo que es ms importante, a quienes viven en ella.
133
13 INTERVENCI DEL PORTAVEU DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES-CIUTADANS PEL CANVI EN EL DEBAT DORIENTACI POLTICA GENERAL
(27.09.07)
rcies, Sr. President.
Senyores i senyors diputats: Molt Honorable Sr. president de la Generalitat, pujo a la tribuna en nom del grup Socialistes-Ciutadans pel canvi per manifestar el nostre suport a lacci desenvolupada pel seu govern, per afirmar la coincidncia amb el seu diagnstic de la situaci del pas i per donar suport tamb als propsits que ha anunciat. President, vost ha demostrat que sap on va, i aix s molt dagrair en un moment poltic en el que alguns evidencien una gran desorientaci i fins i tot una curiosa deriva radical. El fet de compartir diagnstic i de donar ple suport a les poltiques del Govern que van ser desenvolupades ahir de forma tan detallada, em convida a fer en nom del meu grup parlamentari una aportaci al debat poltic ms general al que vost ens emplaava cap al final de la seva intervenci. I per aix vull comenar proporcionant un reguitzell de dades que ens ajudin a situar-nos.
134
MIQUEL ICETA
Quin s el mn davui?
Lany 2006, 1,3 milions de persones als Estats Units van completar el seus estudis universitaris, 3,1 a lndia i 3,3 a la Xina. El 100% dels llicenciats universitaris hinds parlen angls. Daqu 10 anys, el pas amb ms habitants que parlin angls com a segona llengua serla Xina. Segons el Departament de Treball dels Estats Units, 1 de cada 4 treballadors canviar de feina en el proper any. I 1 de cada 2 ho far en els propers 5 anys. Per cert, dades molt coincidents amb les del Departament de Treball de la Generalitat. Els nens americans que actualment es troben en edat escolar, hauran tingut entre 10 i 14 ocupacions diferents quan tinguin 38 anys. Aquesta veritable mutaci del mn del treball t conseqncies de molts tipus, entre elles les estudiades per Richard Sennett en el seu llibre La corrosin del carcter. La rdio va trigar 38 anys en aconseguir una audincia de 50 milions de persones. La televisi ho va aconseguir en 13 anys. Internet en 4. La fibra ptica de tercera generaci pot transmetre 10 trilions de bits per segon, s a dir, lequivalent a 1.900 CDs cada segon, o a 150 milions de trucades telefniques simultnies. Aquesta capacitat sest triplicant cada sis mesos. A Catalunya, en aquests moments, un 41,5% dels ciutadans sn usuaris freqents dInternet i un 53,9% lhan usat en els darrers tres mesos. Pel que fa a les empreses, Catalunya s el pas nmero u dEuropa en penetraci de la banda ampla i el nmero sis pel que fa a les llars.
135
Gaireb un 60% dels adults del nostre pas no han acabat els estudis secundaris. I, per tant, molts no tenen gaire clar qu es pot fer amb Internet. Hi ha un 39% de la poblaci que ni fa servir Internet ni ho vol fer perqu no hi veu la utilitat. Estem formant a gent jove perqu faci feines que encara no existeixen, perqu utilitzi tecnologies que encara no shan inventat, per solucionar problemes que encara ni sens han acudit. De les deu feines ms sollicitades en el mn en lany 2000, es preveu que cap delles ho sigui lany 2010. La comunitat llatinoamericana implantada a Barcelona ha crescut fins a multiplicar-se per tres en els ltims 4 anys i ja representa un xic ms de 200.000 ciutadans. Uns 300.000 musulmans residents a Catalunya van comenar el passat 13 de setembre el Ramad. Els equatorians, romanesos, marroquins, xinesos, aix com altres comunitats dimmigrants de la Uni Europea que han decidit escollir Catalunya per treballar, per viure i per formar les seves famlies, representen el 12% de la poblaci.
s molt sorprenent que en aquest mn que canvia tant rpidament i on tot est tan interrelacionat els nostres debats tendeixin a esdevenir cada cop ms locals, limitats, petits. En particular, els debats produts en les setmanes que han precedit a aquest debat dorientaci poltica general, han estat ms aviat marcats per la desorientaci i la contemplaci exttica del nostre melic. Exttica, dxtasi. Com la peregrina idea de refundar el catalanisme. La temptativa de refundar el catalanisme resulta com a mnim pretensiosa perqu el catalanisme t unes arrels ben profundes i s-
136
MIQUEL ICETA
lides que difcilment poden ser substitudes per lacte voluntarista dun dels dos partits duna coalici en crisi. Quan parlem de catalanisme estem parlant dun sentiment, de les moltes maneres didentificar-se amb el pas que no necessiten refundacions, ni reformulacions, ni pautes, ni models, ni receptes, ni carnets, ni cases comunes. Si mapuren el catalanisme no necessita ni lders carismtics, ni messies, ni herois. s un sentiment cvic, que no admet cap mena dapropiaci personal ni de patrimonialitzaci partidista. Ja ho deia en Sisa: casa meva s casa vostra si s que hi ha cases dalg. El catalanisme ha destar a totes les cases que ho vulguin i quan ms siguin millor i si hi ha dhaver una casa comuna del catalanisme, aquesta ha de ser la prpia Catalunya, no un partit o un altre. El catalanisme no precisa de salvadors ni homes providencials, per s dun impuls collectiu. Un impuls que ha dencertar en assenyalar horitzons. Cal evitar, doncs, lerror de tancar el catalanisme en el marc dun projecte poltic determinat. Per cal tamb evitar un altre error en el que alguns poden caure. Lerror de la radicalitzaci estril. Hi ha dreceres que no porten enlloc. I excessos de velocitat que es paguen cars. No s radicalitzant una minoria que mobilitzarem la majoria. No s apellant a les essncies que convencerem aquells que esperen ms substncia. Contrriament al que semblen voler alguns, no es tracta de convertir els nacionalistes en independentistes, sin daconseguir que el catalanisme sigui atractiu per a la immensa majoria, que esdevingui un sentiment cvic mpliament compartit, el projecte nacional de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Deia el poeta Len Felipe: No hay que llegar los primeros y solos, sino con todos y a tiempo!. Aquest s el repte del catalanisme davui.
137
El catalanisme davui no s el custodi duna identitat collectiva preestablerta i tancada per sempre. La identitat catalana s dinmica i plural. Qualsevol identitat collectiva no pot substituir el concepte de ciutadania i ha de ser compatible amb identitats personals diverses. De fet, ms til que la discussi sobre identitats, s treballar per tal que tothom sidentifiqui amb el pas, que t una llengua i una cultura a preservar i projectar, una histria a conixer, un paisatge a conservar i unes formes de vida a practicar. Per aix no ser possible des de la confrontaci entre identitats perqu el sentiment de pertinena no es pot construir des del rebuig, la confrontaci o lexclusi. Nosaltres, socialistes i ciutadans pel canvi, no volem un catalanisme contra Espanya, ni tant sols desquenes a Espanya. Volem seguir treballant per augmentar lautogovern i transformar el conjunt dEspanya en un sentit federal. s obvi que la pluralitat del catalanisme integra posicions diferents a aquesta. Per es poden reduir a dues grans opcions: laprofundiment de lautogovern en el marc espanyol (que pot i ha devolucionar en un sentit federal) i la independncia. Lopci independentista, plenament legtima, no s, evidentment, la nostra. Un respectat columnista ha alertat ja de la brama que corre segons la qual si no ets sobiranista no ets bon catal. Ai, dels que volen un altre cop expedir carnets de bons i dolents. Ai, Catalunya, si et deixes portar pels especialistes en carrerons sense sortida. La majoria no podr mai sentir-se identificada amb els que cremen smbols. En democrcia sols el respecte genera respecte. Les guerres de banderes mai no han portat al triomf dels ideals. Prou vegades hem vist trepitjats els nostres smbols i menyspreada la nostra llengua com per imitar aquestes actituds insensates. En canvi, hem de pensar com incorporar la immensa majoria dels que viuen i treballen a Catalunya al catalanisme, a aquest senti-
138
MIQUEL ICETA
ment cvic compartit. I en aquest sentit resulta absolutament necessari repensar Catalunya en el segle XXI. S, RE-PEN-SAR Catalunya en el segle XXI. Repensar-la des de la poltica i repensar-la des de la societat civil. Una societat que ens exigeix avui una visi generosa de la responsabilitat poltica. Ens cal compartir, plegats, quants ms millor, un diagnstic sobre el futur de Catalunya en el mn global davui. Una altra distracci nacional perversa ha estat la dalimentar el pessimisme patolgic. El pessimisme ens matar perqu ens paralitzi i s ms trist i ms avorrit. El pessimisme s contagis. Per, afortunadament, tamb ho sn la confiana, la illusi o loptimisme. Practicar el pessimisme des de la poltica s irresponsable. Ho diuen tots els manuals deconomia moderna. Generar confiana s clau pel desenvolupament i el creixement. No podem anar amb cara de tristos pel mn. I no es tracta de fer ms petits o menys importants els reptes. Tot el contrari. Es tracta dencarar-los amb lenergia necessria per vncer-los. Ens cal una Catalunya ms integradora alhora que oberta i confiada, una oferta nacional ms contractual, ms cvica, ms moderna, menys emocional-dramtica. Si Catalunya interessa, la nostra naci t futur. I Catalunya interessa si proporciona benestar, si genera oportunitats. I aix ser tamb capa dintegrar als nouvinguts. Aquest s el repte. Si perdem la cohesi interna i no sumem ms voluntats cviques i ciutadanes a un projecte nacional ms acollidor, menys tibat, menys ofegat per la llosa del que vam arribar a ser i no som; si no som capaos doferir un catalanisme ms amable, ms simptic, ms
139
confiat, ms tranquil, el catalanisme podria esdevenir intil per a cohesionar i liderar el pas. Per aix cal encertar tamb amb les poltiques pbliques que desenvolupi el Govern. Una poltica econmica capa de garantir prosperitat a partir del foment de la competitivitat i la innovaci; que recompensi els emprenedors i que valori la cultura del treball i de lesfor. Una poltica social en sentit ampli, que asseguri igualtat doportunitats per a tothom i atenci als que ms ho necessiten. Una poltica territorial atenta a la diversitat del pas. Una poltica educativa que formi els ciutadans del futur i els prepari per aquest mn de canvis vertiginosos. Una poltica cultural integradora i compromesa en la projecci de la llengua catalana. Unes infraestructures al servei del creixement econmic, la mobilitat sostenible i lequilibri territorial. Una poltica ambiental que asseguri el respecte al medi natural i la incorporaci de criteris de sostenibilitat al conjunt de poltiques pbliques. Unes poltiques actives docupaci i per a lemancipaci juvenil. Unes poltiques dhabitatge que facin possible lexercici del dret a gaudir dun habitatge digne en condicions assequibles. s a dir, les poltiques pbliques de les que ahir ens parlava el Molt Honorable president de la Generalitat. Per som conscients que no nhi haur prou noms amb poltiques pbliques. Cal estrnyer el lligam dels ciutadans amb la poltica. I aix no sols requereix eficcia de les poltiques sin una reflexi a fons sobre el propi paper de la poltica. Llegeixo a Daniel Innerarity:
Lo que actualmente desacredita a la poltica no es una actitud autoritaria sino la distancia entre lo que habra que hacer y lo que se hace, la discrepancia entre las palabras y los hechos, la precipitada apelacin a que no es posible hacer otra cosa. Lo que molesta de la poltica es su desconcierto e incapacidad. () La poltica es una mezcla ocasional de postergaciones, administracin y tctica.
140
MIQUEL ICETA
Si la poltica no aplaa els debats sobre els problemes reals per refugiar-se en debats essencialistes; si som capaos de pensar en avui, lany vinent i la dcada vinent; si som capaos de mantenir diferncies all on hi ha diferncies i de tendir ponts all on s necessari, estarem fent un gran servei al pas i, molt probablement, estarem fomentant el retorn de la confiana en la poltica i una disminuci de labstenci. Cal reconixer que la retrica ens perd i, tamb, la petulncia de creure que els debats que massa sovint mantenim entre les forces poltiques sn els debats de la societat, els que interessen a la gent. Correm el risc de no interessar per no abordar, senzillament, els temes que afecten la gent concreta, en termes reals i amb propostes realistes. Del parlar pels descosits i del parlar per parlar hem de passar al nostre popular i senzill parlar clar i catal, que s molt ms que la reivindicaci duna llengua. s una manera de dir que no sha de perdre la fora per la boca. Menys queixar-se i ms autoexigncia. Com ho plantejava ahir el president. Hi ha una cosa encara pitjor que una poltica irresponsable, irrealitzable o equivocada: s senzillament que sigui irrellevant. Correm el risc de que la poltica, a casa nostra, acabi sent irrellevant per a la ciutadania: b per allunyada, per incomprensible, o per preocupada per daltres coses que no sn les que afecten a la vida diria de les persones, etc. Correm el risc no tan sols de no anar per davant, estirant, liderant o acompanyant la societat en la seva projecci cap al futur, sin de ser una rmora per ser incapaos dentendre el moment i les necessitats. La poltica no pot conrear la melangia, la hipocondria, lnim pusillnime, el derrotisme, la decepci. No ens ho podem permetre i
141
no correspon a la llarga i exemplar tradici del catalanisme poltic que no ha defallit mai, que no sha deixat vncer, que no sha rendit davant de les adversitats. Tenim problemes s, per tamb oportunitats i gent nova que no es queda amb els braos creuats esperant que des de la poltica resolguem els seus problemes. Avui, afortunadament, la nostra societat s ms autnoma. Siguem clars. La poltica ha perdut espai i capacitat dincidncia sobre qestions transcendentals. Avui la poltica apareix com a menys necessria pel desenvolupament individual i personal. Per aix ens cal retrobar el lloc duna poltica democrtica que faciliti el desenvolupament dels projectes de vida de les persones, que garanteixi les condicions de llibertat real, la imprescindible justcia social i la necessria cohesi territorial que ens far una societat equilibrada i segura de cara al futur. Hi ha molts exemples de capacitat emprenedora i doptimisme en la societat catalana. Per exemple Javier Mariscal, el dissenyador ms internacional que viu i treballa a Catalunya, que est preparant una pellcula de dibuixos animats amb Trueba, dissenyant una botiga per a una potent cadena internacional de moda, o un banc a Internet ens diu que el futur s de la llum, de la gent que innova, que sequivoca, daquells que es posen al dia. O el cas dAmadeu Roig, el jove emprenedor lleidat que ha guanyat el premi internacional Creative Young Entrepreneur Award, per davant duna romanesa i dun itali. Una empresa catalana, Ros Roca, que compra langlesa Dennis Eagle i es converteix en lder dequipaments mediambientals. Ros
142
MIQUEL ICETA
Roca esdev aix la primera empresa mundial en la producci de bns dequip de medi ambient. Una empresa catalana de recomanacions gratutes que innova el panorama de la msica on line. El software social de MusicStrands sobrepassa els 4,7 milions de ttols (juny 2005). MusicStrands s una empresa ubicada en el campus de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), a Bellaterra, que rastreja no noms la msica que els usuaris compren sin tamb la forma en qu la busquen a Internet. Una empresa catalana que illumina Nova York. El panell llumins del Nasdaq a la plaa de Times Square de Nova York, est fabricat per una empresa catalana. Tamb els nous cartells informatius de lestadi dels Yankees de Staten Island. Es tracta dOdeco, una companyia de Badalona amb filials internacionals que ha passat a mans de la famlia Carulla, propietaris de firmes com Pans & Company, Gallina Blanca o Ausonia. Per no es tracta sols dalguns exemples allats. La taxa dactivitat emprenedora a Catalunya es va incrementar lany 2005 fins el 6,8%, segons el darrer informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM). Aquesta taxa del 6,8% supera clarament la mitjana espanyola (5,7%) i europea (5,5%). De fet, dentre els estats europeus analitzats noms Irlanda compta amb una taxa dactivitat emprenedora superior. A Catalunya, el 84,3% de les empreses es creen per la detecci duna oportunitat de negoci, mentre que noms un 9% es creen per necessitat. Lany 2006 el creixement del producte interior brut (PIB) va superar el 3% per quart any consecutiu i es va elevar al 3,9% (superant en un punt i mig el de la zona euro), a conseqncia del fenomen migratori i de la fortalesa del consum intern i del sector de la construcci.
143
El nostre pas, la nostra societat viu un bon moment. Tenim problemes, s. Per sn problemes derivats del creixement. Problemes que compartim amb la majoria de societats avanades. I aqu cal recordar que un dels nostres factors de retard ha estat precisament que els que governaven quan rem 6 milions no van pensar que ben aviat arribarem a ser 7 i mig. El benestar ha generat tamb majors nivells dexigncia i una ciutadania ms crtica. I aix s bo. I s la poltica la que sha dadaptar a aquesta nova realitat. I no al revs. Molt Honorable president Montilla: lencoratgem a continuar el cam que el seu Govern ha iniciat. Fent de la Catalunya social i nacional la mateixa Catalunya. Aquesta sntesi ens far forts. La prioritat social s una exigncia nacional. Qui no ho entengui no estar entenent el que el pas i la societat ens reclamen. Vost, senyor president, ens deia fa poc ms dun any que Catalunya necessita un govern que governi, que estigui al costat de la gent, i que doni respostes als neguits dels catalans. No cal omplir-se la boca amb la paraula naci. Perqu la naci s la casa, lescola, el barri, lempresa. La naci s la gent i les seves oportunitats de futur. Ho compartim. No s menys nacional ni menys ambiciosa aquesta Catalunya de la que vost parla. Com deia ahir la presidenta del nostre grup parlamentari, Manuela de Madre, alguns confonen pica amb retrica. Nosaltres no. I Catalunya tampoc no sho pot permetre. Compartim la seva preocupaci pel present i pel futur. Daqu linters concret a que ampli les seves referncies a la formaci professional que s un factor decisiu en aquesta batalla pel futur que Catalunya est lliurant.
144
MIQUEL ICETA
Perqu avui en dia es produeix cada cop ms una incorporaci massiva dels joves al mercat laboral. I cada cop sn ms els joves que associen el treball amb lnic objectiu de lemancipaci. Emancipaci, s; per no a costa de perdre la capacitat daprenentatge i de formaci! La nova Formaci Professional pot ser una resposta adequada. Una bona formaci no garanteix automticament el fet daconseguir un treball digne, de manera immediata, per pot garantir lestabilitat del lloc de treball, la capacitat de progressi laboral o professional. Alhora que sha de consolidar com un element clau per a la millora de la competitivitat a nivell global. s important fomentar la qualificaci professional adaptada a la realitat del mercat laboral, combinant-la amb poltiques actives docupaci. Volem saber quins sn els objectius de lacci de govern en aquest terreny. President, el seu Govern est guanyant la discussi en el terreny real. Mentre uns es barallen per saber qui s ms nacionalista, el seu govern assoleix un acord transcendental en matria dinversi de lEstat en infraestructures a Catalunya. Debatrem fins a avorrir-nos sobre qui defensa millor els interessos del nostre pas. Per del que ja no hi ha dubte s que qui ms inversions de lEstat ha aconseguit per Catalunya ha estat el seu govern, president Montilla. I potser la seva modstia li impedeix fer-ho, per lacord cal qualificar-lo dhistric. Un acord aconseguit grcies a la tenacitat del conseller Castells i a la unitat sense fissures del govern, sens dubte. Per s un acord que ha estat possible sobretot grcies al nou Estatut.
145
Ho dic pels que el consideraven esquifit, pels que creien que no es desenvoluparia, pels que han dubtat o dubten sobre si valia la pena. I ho dic tamb per recordar que lEstatut va ser referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya fa un any. Fa un any, no vint anys! I parlant del referndum, qui pot defensar el dret a decidir si no respecta les decisions preses pels catalans fa poc ms dun any? LEstatut del 2006 s el nostre horitz nacional per a molt de temps. Recordem que el del 1979 no es va desenvolupar plenament ni en 20 anys. Recordem que encara hi ha qui vol liquidar aquest Estatut a travs duna sentncia del Tribunal Constitucional. Nosaltres el defensarem aferrissadament on calgui i davant de qui calgui. I no ho dubtin: tamb davant del govern socialista sempre que calgui. Perqu s el millor reconeixement de la nostra personalitat nacional en els darrers tres segles. Perqu ens atorga ms competncies i ms recursos per enfortir lautogovern. Perqu ens dota dels instruments necessaris per fer de Catalunya el pas de primera i el pas ple dxits dels que el president Montilla ens va parlar en el seu discurs dinvestidura. Defensarem aferrissadament lEstatut perqu vrem ser decisius en la seva elaboraci per, sobretot, perqu respectem la voluntat dels catalans. Perqu, com vost, Molt Honorable president, va dir amb motiu del lliurament de la medalla dor de la Generalitat als presidents Pujol i Maragall, ning no ens far anar com a poble per un cam que, collectivament no desitgem. I Catalunya no vol anar enrere. Ni tampoc vol emprendre aventures incertes. Vam dir que Catalunya faria un salt endavant quan hi hagus un govern desquerres aqu, capa de negociar i acordar amb un govern socialista a Espanya. I ha estat aix. Aix hem tingut el nou Estatut. Aix hem obtingut lacord sobre infraestructures. Aix obtindrem el
146
MIQUEL ICETA
trasps de la gesti del servei de rodalies, la participaci decisiva en la gesti de laeroport, la gesti dels permisos de treball dels treballadors estrangers en connexi amb lexpedici dels permisos de residncia, la gesti de les beques de lensenyament obligatori, majors competncies en matria de justcia, la inspecci de treball, i tantes altres competncies que ens permetran vncer la batalla pel segle XXI. Vost i el seu govern representen lesperit catal que ens ha fet forts: modstia, treball rigors i constant, poques paraules i molts fets, la cultura de lesfor. Poca gesticulaci i encara menys escarafalls. Valorem de forma especialment positiva lacci del govern sobre el territori, el dibuix de la Catalunya del futur a partir de la realitat i el potencial diferencials de cada una de les seves regions. Vost i el seu govern entomen els problemes, conscients de les dificultats i de la necessitat destablir complicitats ms mplies. Per aix celebrem i encoratgem la poltica de grans acords nacionals iniciada amb el Pacte Nacional per lEducaci i lAcord Estratgic. Impulsar grans acords sobre temes de pas (habitatge, recerca, infraestructures, immigraci) s la millor poltica per a fer front als reptes que tenim avui plantejats. Valorem la seva capacitat de dileg i concertaci. De la mateixa manera que cridem a la confiana, lempenta i el comproms dels diferents sectors socials, dels emprenedors i dels treballadors i les treballadores de Catalunya. Quan encara no fa un any de la seva investidura com a president i de la constituci del nou govern, shan obtingut bons resultats. I nobtindrem molts ms en els anys a venir. Al servei dels catalans.
147
No sestranyi, per tant, Molt Honorable Senyor president, si aquesta perspectiva destabilitat, treball rigors i bons resultats incomoda molt a alguns. La ra s que pensen que el seu futur poltic depn del fracs del govern que vost presideix. I aix, senyores i senyors diputats, no seria bo per Catalunya. Per no pateixin, no passar. Grcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
148
ADDENDA
I INTERVENCI DE MANUELA DE MADRE EN EL DEBAT DE PRESA EN CONSIDERACI DE LA PROPOSTA DE REFORMA DE LESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA EN EL PLE DEL CONGRS DELS DIPUTATS
(02.11.05)
eor presidente del Congreso, Seor presidente del Gobierno, Ministros y ministras del gobierno de Espaa, Honorable presidente del Parlament de Catalunya Ernest Benach, MH ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol, MH presidente de la Generalitat Pasqual Maragall, Autoridades e invitados, Seores y seoras diputados,
Con orgullo y emocin subo a esta Tribuna a presentar el proyecto de Estatut de Catalua aprobado el pasado da 30 de septiembre. Lo hago en representacin de su Parlamento. Lo hago tambin en nombre de los socialistas catalanes. No les descubro nada si les manifiesto que llegar a un acuerdo no fue fcil, ni rpido, ni cmodo... pero fue posible porque su fundamento tena y tiene razones polticas, jurdicas e histricas, por el respaldo social recibido, por la generosidad del conjunto de las fuerzas polticas y por el impulso decidido del president Maragall.
151
Entonces fue posible y ahora tambin lo ser si esta Cmara vota favorablemente su toma en consideracin como as les solicito desde este momento. La reforma del Estatut era y es necesaria. Necesaria e inaplazable. Le interesa y le conviene a Catalua tanto como al resto de Espaa. Y aqu estamos, con firmeza y respeto, presentando esta propuesta, con la mano tendida para llegar a un acuerdo, para darnos un nuevo abrazo. Seoras y seores diputados: es bueno y conveniente que los catalanes, diversos en su procedencia y plurales en su pensamiento, hayamos expresado de forma tan potente y unitaria lo que pensamos y queremos para Catalua. Es oportuno y coherente que expliquemos nuestras ambiciones y nuestras necesidades desde la sinceridad. Slo desde la sinceridad es posible el acuerdo. A Espaa le conviene que Catalua hable claro al menos por tres razones, para no alimentar el victimismo, la incomprensin o el desinters. Catalua a travs de sus representantes ha hablado. El proyecto de Estatut es su voz. Pero Catalua, vctima tanto tiempo de imposiciones, no quiere imponer. Catalua viene a escuchar, a dialogar. Viene a negociar y a cambiar si es preciso, pero viene decidida a ganar la mayora poltica a favor de esta propuesta. Presidente Zapatero, Nos pidi consenso y constitucionalidad, y aqu estn. As lo creemos. El ochenta y nueve por ciento de los diputados y diputadas de Catalua han votado a favor. Y, como bien sabe, nadie como nosotros ha defendido la incorporacin de los criterios de constitucionalidad del Consell Consultiu a su articulado. Quizs sea todava
152
MIQUEL ICETA
mejorable, de acuerdo. Quizs podamos, juntos, precisarlo y adecuarlo a nuevos y ms amplios consensos. De acuerdo, tambin. Catalua y las fuerzas polticas que han dado su apoyo al texto saben muy bien que no habr mejor coyuntura poltica que la actual para una negociacin. No hay mejor momento que ste. Pero seoras, no estoy hablando slo de pragmatismo o de clculo. No. Estoy diciendo que esta Cmara no es para nosotros un trmite para el mero registro de las aspiraciones y ambiciones de Catalua. No. No les pedimos simplemente su aceptacin, les pedimos su implicacin responsable para que el nuevo Estatut sea tambin de todos los espaoles. Esa ser su fortaleza y su acierto. Pero, as como les pedimos su implicacin en esta reforma, tambin quiero afirmar el deseo mayoritario de Catalua de seguir implicada, de seguir construyendo junto a todos los pueblos de Espaa un futuro comn de prosperidad, de democracia y solidaridad. Venimos, pues, con las manos abiertas a pedirles que se impliquen y nos ayuden a conseguir un buen Estatut que resuelva las necesidades de los catalanes, que atienda mejor las necesidades de los barrios y ciudades, que abra nuevos espacios para incrementar el desarrollo autonmico, como lo anima y lo garantiza la Constitucin. Un Estatut que contribuya a la modernizacin de nuestro Estado. Que refuerce los intereses y lazos compartidos entre todos sus ciudadanos y ciudadanas. Seoras, La Espaa franquista y de la miseria me ech de mi tierra natal, de Huelva. Como yo misma, miles, centenares de miles de familias emigraron contra su voluntad, en bsqueda del futuro y de las oportunidades negadas en Andaluca y en otros lugares.
153
Y, finalmente, las encontramos en Catalua. Descubr que las encinas, eran alzines; Sent que la emocin de mi fandango, era de la misma intensidad que la nova can i les paraules damor de Serrat; Aprend que el lamento de los poetas andaluces era tambin el lamento de Miquel Mart i Pol. Davant mateix de la porta de casa, per, comena el mn, i a totes les crulles hi ha gent que mor de fam i de tristesa Cambi la marisma de Huelva por el Delta de lEbre, y la sierra de Aracena pels Pirineus. Y grit Llibertat, amnistia i Estatut dAutonomia para ganar, con todos los demcratas catalanes y espaoles, una Constitucin de todos y para todos. No todos pueden decir lo mismo. A mi nadie me echa de Espaa. Ya me echaron de mi tierra una vez. Y se nos echa cuando slo se concibe una Espaa uniforme, pequea, cerrada. Ni me echarn de Espaa por defender a Catalua, ni me echarn de Catalua por defender la unidad de Espaa. Separatistas y separadores se alimentan mutuamente. Como federalistas creemos que nadie puede apropiarse de la patria ni de los sentimientos. Seoras y seores diputados, un buen Estatut es tambin su responsabilidad. Vamos a dejar pasar esta ocasin? Vamos a dejar a otra generacin lo que podemos resolver hoy de manera sosegada, rigurosa, fraternal y solidaria?
154
MIQUEL ICETA
No quiero negarles la ambicin nacional y la ambicin social de este proyecto. Catalua siempre ha tenido una fuerte vocacin de autogobierno y un fuerte sentido democrtico e identitario, de una identidad que es plural. La mayora de los catalanes quiere este Estatut, pero no como un mal menor ni como etapa transitoria hacia nuevos e inciertos destinos. Lo quiere, lo queremos, como estacin central de acuerdo y cooperacin entre todos los catalanes y todos los espaoles, a travs del respeto, el dilogo y el pacto. Seamos claros. Queremos el Estatut para tener un sistema de financiacin justo y transparente, que nos aporte ms recursos y ms capacidad para decidir por nosotros mismos, que garantice el progreso econmico de Catalua, de todos los que trabajan y viven en ella, y que garantice tambin su potencial solidario. El modelo de financiacin que proponemos pretende incrementar los recursos de los que dispondr la Generalitat y le otorga la responsabilidad sobre la recaudacin y gestin de los impuestos en coordinacin con la Hacienda del Estado, partiendo de la base de que la Generalitat es Estado. Estado espaol, y no otro. Queremos el nuevo Estatut para ocuparnos mejor de las personas con unas polticas sociales ms potentes, para reducir las desigualdades y para erradicar la pobreza, que tambin existen en Catalua, para modernizar las instituciones catalanas y la justicia, para responder a las nuevas realidades del siglo XXI. Queremos el Estatut para decir tambin que somos una nacin y seguir avanzando en la promocin de la lengua catalana, el derecho y el deber de conocerla, desde el respeto a la libertad de todas las personas, hablen la lengua que hablen, como as garantiza este proyecto de Estatut en su artculo 32. Seoras y seores diputados, la nacin catalana no niega la Nacin espaola, la enriquece, pues Espaa es y no somos los prime-
155
ros en decirlouna Nacin de naciones. Queremos el Estatut para superar la lgica Un Estado, una nacin. No somos una nacin sin Estado, no. Somos una nacin que ya tiene un Estado, el espaol, que es el nuestro. Dnde est el problema? Dnde la amenaza? Dnde la ruptura? Dnde la insolidaridad? Ha habido demasiadas descalificaciones sin rigor alguno; demasiadas alarmas sin fundamento; demasiados intentos de boicot. Llega el momento del debate sereno, documentado, contrastado. El tiempo de la poltica democrtica. Lo contrario no es poltica, lo contrario es manipulacin. Seoras, confiamos en su capacidad de comprensin y en su capacidad negociadora como estoy segura confan la mayora de los catalanes y la mayora de los espaoles para coger la mano abierta que les ofrecemos, no para despreciarla como algunos estn deseando y jaleando, sino para estrecharla, para entrelazarla. Para fortalecer nuestro sistema poltico y la unidad de los demcratas y progresistas. Aqu no se rompe nada, ni Espaa, ni la caja nica de la Seguridad Social, ni la unidad de mercado, ni la unidad jurisdiccional, ni el Partido Socialista. No se rompe nada. No por nuestra parte. No en nombre de Catalua. Valoramos tanto lo que ha costado conseguir estas unidades que no slo nos oponemos a romperlas, sino que tampoco queremos debilitarlas. Queremos, eso s, el reconocimiento an mayor de la pluralidad dentro de la unidad, que ser por ello ms slida. Eso es federalismo: unin y libertad. Slo en las mentes de los profetas del desastre y de los que especulan con el odio y el enfrentamiento existen las infamias y las mentiras. Dice el poeta Luis Cernuda que Lo cretino, no excluye lo ruin. Y lo ruin, no excluye lo cretino. As que hay quin se empea en ser tan cretino como ruin. Pero ni las
156
MIQUEL ICETA
mentiras ni las infamias podrn nunca contra la fuerza democrtica de la razn. Catalua y todos los ciudadanos espaoles se merecen el respeto de la verdad. Con razones y juego limpio. Seor presidente, seoras y seores diputados, No es la primera vez que esta Cmara discute y aprueba un Estatut de Catalua. Lo hizo en 1932. Tambin lo hizo en 1979. Este debate tiene la fuerza y la grandeza de la Historia y las esperanzas del futuro. Estos das, releyendo los discursos del president Maci, de Manuel Azaa, de las rplicas inteligentes y sensatas de Ortega y Gasset, y cincuenta aos ms tarde aprendiendo de los textos prudentes y sabios de Sol Tura y de Miquel Roca me he sentido emocionada por nuestro actual momento histrico. Menos pico, quizs. Pero igual de responsable y emocionante que entonces. Queremos lo mejor para Espaa y Catalua, convencida como estoy que lo que es bueno para Catalua, es bueno para Espaa. Y que lo que es bueno para Espaa es bueno para Catalua. No entendemos otra manera de afrontar este debate. Han pasado muchos aos. Nuevos retos, nuevas realidades y nuevas necesidades nos animan a nuevas reformas. Pero la frmula es la misma. Y nuestro compromiso tambin. Respeto, dilogo y pacto. Eso venimos a ofrecer, y eso es lo que esperamos. Muchas gracias.
157
II INTERVENCI DISIDRE MOLAS EN EL DEBAT DAPROVACI DEL NOU PROJECTE DESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA EN EL PLE DEL SENAT
(10.05.06)
l seor Molas i Batllori: (El seor Molas i Batllori pronuncia palabras en cataln, que se reproducen segn el texto que facilita a la Redaccin del Diario de Sesiones): Sr. president de la Generalitat, Sr. president del Parlament, senyors diputats del poble de Catalunya, senyors ministres, senyors consellers, benvinguts al Senat en el dia en qu culmina la tramitaci parlamentria de lEstatut dAutonomia de Catalunya que haur de regir en el nou segle. s per a tots una satisfacci que un dia com avui estigueu entre nosaltres. Durant ms dun segle el catalanisme poltic ha estat a Espanya un factor capital de renovaci, de modernitzaci, diniciativa, de llibertat. Avui, ms enll de les escoles de partit, el catalanisme poltic constitueix una mplia tradici, dotada duna veu plural, que en aquest Senat sha vist expressada per personalitats com Raimon dAbadal, Joan Rigol i Joan Revents. Durante ms de un siglo repito el catalanismo poltico ha sido en Espaa un factor capital de renovacin, de modernizacin, de
158
MIQUEL ICETA
iniciativa, de libertad. Hoy, ms all de las escuelas de partido, el catalanismo poltico constituye una amplia tradicin dotada de una base plural, expresada en este Senado por personalidades tan relevantes como Raimon dAbadal, Joan Rigol y Joan Revents. Este movimiento transversal est presente y arraigado en todas las corrientes del pensamiento poltico, incluso en aquellas que a veces aparecen ms alejadas de l. Desde la derecha a la izquierda, desde la derecha de raz foralista o democrtica al centro liberal y a las izquierdas socialistas, en todas estas corrientes late un mismo sentido de unin en libertad que a menudo se ha definido yo as lo hago, como federalismo. Muchos de nosotros creemos, junto con Revents con el que tanto me una, que el federalismo se entiende como la unin en la diversidad y que es la mejor va para la convivencia, porque exige siempre dilogo y bsqueda de acuerdos. No es ste, en el fondo, el tradicional pactismo cataln, anterior incluso a la edad contempornea? A efectos del debate, sera bueno hacer memoria de dos episodios de la historia de esta tradicin, pues pueden ofrecer a todos motivos de reflexin. El primer episodio fue protagonizado por Camb entre 1918 y 1919, y termin con una frustracin. Nunca hasta entonces Catalua haba estado tan cerca de su autonoma como al finalizar la guerra europea. Un proyecto de estatuto haba sido entregado al Gobierno con el apoyo de todos los sectores polticos catalanes, pero el proyecto naufrag porque, para no provocar la divisin de los partidos catalanistas, Camb radicaliz sus posiciones y se neg a participar en la comisin extraparlamentaria de Romanones, lo que provoc el fracaso del proceso, y con ello la Restauracin sigui descendiendo un peldao ms en su imparable decadencia. Durante toda su vida lamentara el lder regionalista su decisin.
159
Las enseanzas de este hecho fueron recogidas en 1932 por Maci. El ex presidente de la Generalitat fue un hombre de izquierdas en sentido amplio, con un proyecto de Estatuto que haba sido plebliscitado por el pueblo cataln, sensiblemente alterado por las Cortes en el curso de su debate, y que slo sali adelante gracias al sentido de Estado de Azaa. Maci no compar el nuevo marco jurdico aprobado por las Cortes, es decir, el histricamente posible, con sus aspiraciones e ideales, que mantuvo, o con la propuesta inicial, sino que valor las grandes e innegables ventajas que comportaba el nuevo texto para la sociedad catalana, y acert. Esto signific un hecho histrico, no slo porque fue un acuerdo que acercaba posiciones dispares de regionalistas y republicanos sobre autonoma y federalismo, sino porque dio paso a un modelo para toda Espaa que acabara inspirando la Constitucin actual. Y veinticinco aos despus de la autonoma de Catalua, la Espaa plural, la Espaa que se reconoce a s misma con toda su pluralidad, la que le da su sentido ms hondo y permanente, da un paso adelante, quiere dar un paso adelante. El patriotismo, como deca Azaa en su defensa de la autonoma de Catalua, no es un cdigo de doctrina; el patriotismo es una disposicin del nimo que nos impulsa, como quien cumple un deber, a sacrificarnos en aras del bien comn, pero ningn problema poltico tiene escrita su solucin en el cdigo del patriotismo. El patriotismo no es un cuerpo cerrado de doctrina que alguien impone o puede imponer y del que nadie nos examina o puede examinar; el patriotismo es patrimonio de cada uno, y por ello tiene un carcter abierto. Este es el patriotismo de Campalans, el que lo impuls a titular uno de sus libros Hacia la Espaa de todos. Permtanme recordar aqu el nombre de un socialista, castellano de nacimiento y leons de adopcin, muerto fuera de su patria,
160
MIQUEL ICETA
Anselmo Carretero y Jimnez, porque su concepcin fue para muchos, al menos para m, una puerta abierta hacia la confianza en un futuro colectivo comn, basado en el pacto y en la fraternidad. El Estatuto de Autonoma es un pacto, un acuerdo. Catalua hace una propuesta, se debate en las Cortes, se llega a un acuerdo entre Catalua y Espaa y eso se convierte en ley, en una ley singular porque es una ley orgnica, pero es una ley orgnica paccionada, que exige el acuerdo de dos voluntades: la del Estado, a travs de las Cortes Generales, y la del pueblo de Catalua. Por esta razn, porque tiene este carcter de dos voluntades que se unen, incluso la Constitucin le permite tener una rigidez de la que no adolecen ninguna de las otras leyes de esta categora: de la forma ley orgnica. El Parlamento, pues, realiza una propuesta que se discute en las Cortes, con una delegacin nombrada por el Parlamento, con el fin de llegar a un acuerdo que pueda ser aceptado por una y otra parte. La votacin del Senado, la que vamos a realizar a continuacin, lejos de ser innecesaria o irrelevante, es poltica y jurdicamente fundamental, porque el acuerdo del Senado, mediante su votacin final en el Pleno, sella y ratifica el texto definitivo sobre el que deber definirse finalmente el pueblo de Catalua. Slo entonces nacer, en tanto que ley, el nuevo texto del Estatuto de Catalua. Cuando el Estatuto de Catalua sea ley, no ser de nadie, sino de todos, porque ser una ley vigente; y mientras el texto no sea ley, tampoco ser de nadie, sino de todos aquellos que lo han impulsado para que pueda llegar a ser un texto de todos. No tiene mucho sentido discutir, y menos aqu, qu partido o grupo lo ha conseguido, sera ridculo. Que nadie se lo apropie, porque lo va a matar, porque no ser verdad, ser de todos, incluso de aquellos que hoy puedan discrepar. Tampoco tiene mucho sentido discutir quin lo dijo primero, pero
161
slo les digo que, en 1995, el Partido Socialista de Catalua, dirigido por Nadal como candidato, hizo propaganda electoral de su posicin sobre este punto, que ha mantenido invariablemente, mientras que en 1999 otros renunciaban a Satans, a sus pompas y a sus glorias. Pero dicho eso: punto. Acabo y punto. Nada ms. No quiero ni voy a hacer ningn tipo de afirmacin que implique un debate poltico de apropiacin. No quiero. No es ni va a ser mi Estatuto, y deseara que no fuera el Estatuto de unos cuantos, sino de todos cuando estuviera vigente. Es de justicia reconocer que el vigente Estatuto de Autonoma de Catalua ha tenido en este cuarto de siglo una existencia realmente positiva. Ha presidido el perodo ms largo y fecundo de la vida poltica catalana y el perodo ms largo de crecimiento, bienestar y libertad para nuestros ciudadanos. En estos momentos vamos a entrar en una nueva fase de actualizacin de la autonoma catalana, pues debe adecuarse a los nuevos tiempos. As nos lo ha propuesto su Parlamento, y lo ha hecho porque durante estos veinticinco aos, especialmente en los diez ltimos, han pasado muchas cosas, algunas de las cuales deben tener una traslacin directa en un texto legal. Por ejemplo, el ingreso de Espaa en la Unin Europea y el crecimiento de la globalizacin o creen que esto no tiene importancia en el reparto de competencias? Por ejemplo, el aumento de la interdependencia, no slo en Europa y en el mundo, sino tambin en Espaa. No creen que esto debe regularizarse? El aumento de la sociedad de la informacin, el crecimiento de un tipo de sociedad distinta y la creacin de la sociedad red. Por tanto, el cambio de estructura del poder, la concepcin relacional del poder se impone hoy sobre la concepcin sustantiva. Cada vez es ms difcil decir que el poder es un saco al que uno se puede agarrar o un trono donde uno puede sentarse, como deca Hobbes, ms aun
162
MIQUEL ICETA
si es un tipo de poder relacional. Eso ha aumentado las migraciones, ha aumentado la importancia de las identidades de todo tipo frente a la seguridad de decisiones lejanas, y, en la medida en que sea necesario, las leyes deben reflejarlo. El acuerdo sobre el Estatuto de Autonoma de Catalua que se somete ahora a la consideracin del Senado establece la autonoma ms actualizada y sobre todo ms amplia que haya alcanzado nunca Catalua en los ltimos siglos. Se trata de un magnfico acuerdo para Catalua que es bueno tambin para Espaa. He de decirlo en voz alta y quiz con rotundidad: nunca Catalua haba dispuesto de un nivel tan elevado de competencias como el previsto en este Estatuto. Nunca haba dispuesto de unos recursos tan importantes como los de este Estatuto; nunca, de un reconocimiento tan firme de su identidad y de sus smbolos nacionales como en este Estatuto; nunca, de unos derechos y un autogobierno tan amplios; y quiz tampoco nunca se haba manifestado en Espaa, con tanto vigor y capacidad de resistencia, una opinin tan dispuesta a aceptar la actualizacin y la reafirmacin del marco de convivencia plural en el seno de la Constitucin. Se trata de un Estatuto mucho mejor que el de 1979. Es ms adecuado a las necesidades actuales, es ms amplio, es mejor. Refuerza la libertad de nuestra sociedad civil porque aumenta las libertades y derechos de sus miembros, y lo digo sin ningn gnero de duda; en ocasiones, lo que parece obvio debe explicarse; lo que debe explicarse ms es lo obvio, pues es aquello que en la discusin diaria aparece como nudo central. El Estatuto de Catalua que estamos debatiendo es constitucional. Esto es lo que creemos y lo que queremos. Repito: el Estatuto que debatimos es constitucional. No se trata de una reforma constitucional encubierta, como si la Constitucin, que es la norma que
163
exige un procedimiento rgido de reforma, pudiera ser reformada de tapadillo. Deseara que lo creyeran, pero si no lo creen el Tribunal Constitucional debe decidir. Nosotros queremos una ley constitucional vigente porque queremos resolver con instrumentos adecuados los problemas que hoy tiene Catalua, y creemos que esto facilita que Espaa pueda resolver sus problemas con mejores instrumentos y, por tanto, debe ser constitucional. No encuentro digna la campaa de descalificaciones al por mayor que se ha llevado a cabo durante mucho tiempo, con ms mentiras que exageraciones. No encuentro adecuado utilizar un tema tan importante, con tanto riesgo de fuego para buscar rentabilidades inmediatas de vuelo gallinceo. El Estatuto de Catalua no rompe nada. Los catalanes no rompemos nada. No rompemos el poder judicial. No establecemos la poligamia. No establecemos la eutanasia. No rompemos el Estado. No expulsamos del Estado a Catalua. No ponemos el Estado en almoneda. Por favor! Adems, seoras, qu tiene que ver el Estatuto de Catalua con una supuesta larga mano de ETA, como algn irresponsable ha afirmado? Quien escupe hacia arriba, ya sabe el resultado. Hay cosas que ofenden mucho, y sta ofende mucho. Debo decir esto, porque en algn sitio se debe decir lo que es una realidad. En Catalua hay muchas personas ofendidas personalmente, con independencia de su opinin poltica o ideolgica. No puedo decir lo mismo sobre el comportamiento del debate en el Senado. Creo que ha sido intenso, apasionado, lleno de argumentos, con razones crticas, importantes, pero algunos hemos tenido que soportar los pirmanos en nuestra propia casa. Y ha sido una demasa. Ha habido demasiadas demasas.
164
MIQUEL ICETA
No romperemos Espaa. Haremos la Espaa que queremos, que es una Espaa constitucional, abierta, donde todos los pueblos de Espaa puedan sentirse libres en su interior. Ustedes saben que con este Estatuto podran gobernar y nada les impedira realizar su programa. Ustedes lo saben. Y ustedes saben tambin que Catalua siempre ha querido abrir rutas de libertad para Espaa y va a seguir hacindolo. S que tiene un costo personal, que se han de aguantar invectivas e incomprensiones. Lo s, pero aguantaremos. No importa, porque el objetivo es suficientemente importante, y nosotros queremos una Espaa inclusiva donde quepamos todos como deca Campalans, la Espaa de todos, y una concepcin integradora de la Constitucin. Esta es nuestra concepcin, no excluyente sino integradora. Los sistemas polticos se mantienen fuertes cuando hay lealtad institucional y respeto a la ley y confianza de los unos en los otros, y las sociedades tambin se mantienen fuertes cuando existen y no se rompen aquellos lazos sutiles e invisibles de los que nos hablaba Tocqueville, y que ms all de las leyes se asientan en las voluntades, los afectos y los prejuicios si quieren los juicios previos entre las personas. Muchos se han roto, y costar algn tiempo rehacerlos. Lo vamos a hacer, porque tenemos confianza en que todos los demcratas quieren la mejor situacin y el mejor gobierno para su territorio, para su pas. Tengo una confianza inmensa en la capacidad de nuestro pueblo y creo y he credo siempre firmemente, incluso en los peores momentos personales, en el pueblo de mi pueblo, y s que lo que ste quiere es darse las manos en seal de amistad y no enfrentarse entre ellos ms all de la polmica poltica, porque al fin y al cabo la poltica no es dividir, no es la bulla sino la suma, el dilogo y, cuando sea
165
posible, el acuerdo. Esa tradicin del pactismo, que lejos de la sumisin y de la protesta estril pretende llegar a acuerdos estables y beneficiosos, es mi planteamiento, es mi posicin. Para finalizar, seoras y seores senadores, decirles que nos encontramos ante un Estatuto que consagra una autonoma para Catalua bajo un texto comn aprobado por la Comisin General de las Comunidades Autnomas del Senado y la representacin elegida al efecto por el Parlamento de Catalua, que es el mejor, que ofrece un autogobierno ms amplio y ms actual que el hoy vigente, que es bueno, y en eso estoy de acuerdo con muchos, pero ya no es el adecuado, que es mejor tambin para Espaa y para su Estado de las Autonomas porque lo refuerza y lo moderniza. Sin duda se trata de un magnfico Estatuto que merece la aprobacin de la Cmara, que merece la aprobacin de todos ustedes, y ese es el voto que yo les pido. Muchas gracias, seor presidente.
166

Catalanisme Federalista Miquel Iceta

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Catalanisme Federalista Miquel Iceta

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CATALANISME FEDERALISTA

2. Es el federalismo cosa de ingenuos?

4. A vueltas con el nacionalismo

5. Catalanisme, federalisme i justcia social

9. Intervenci a la XXI Escola dHivern del PSC

10. Catalanismo exigente

12. Catalanismo hoy

2 ES EL FEDERALISMO COSA DE INGENUOS?

4 A VUELTAS CON EL NACIONALISMO

5 CATALANISME, FEDERALISME I JUSTCIA SOCIAL

9 INTERVENCI A LA XXI ESCOLA DHIVERN DEL PSC

rcies, Sr. President.

You might also like