MANIFEST

Eleccions2010 alParlamentdeCatalunya

Peraunasocietatms justaenunaCatalunya msforta

1. Catalunya,setembrede2010
1.1Unacrisiglobal 1.2Amspoltica,millordemocrcia 1.3UngovernquehatransformatCatalunya

2. Elsvalorsquefonamentenlanostraproposta 3. LEstatutselmillorcamperaCatalunyai perlanostraambicinacional

3.1Volemdesplegartotelpotencialdautogovernde lEstatutreferendatperlaciutadania 3.2LEspanyafederalslEspanyaquevolem 3.2Reforaremelpesdelapolticaenlesrelacionsde governagovern

4. Lacrisicomaoportunitat:ensortirem enfortits 5. Reformespermodernitzaripotenciar Catalunya 6. Catalunyaconnectada,Catalunyaalmn 7. Cohesi,Cohesiicohesi 8. Catalunya2014,unasocietatmsjustaiun pasmsfort.

ElPartitdelsSocialistesdeCatalunya(PSCPSOE)espresenta a les eleccions al Parlament de Catalunya amb lobjectiu de continuar liderant el nostre pas, impulsar la transformaci quenecessitalanostraeconomia,completarlamodernitzaci dels serveispblics perferlos eficients i tils per garantir la justciasocialielbenestar,irenovarlaPolticaperenfortirla nostrademocrcia. Volem una Catalunya oberta dins de lEspanya que sempre hemdefensat:unaEspanyaplural.LEspanyafederaldunii llibertat, que reconeix plenament la nostra identitat i garanteixelnostreautogovern. Els socialistes tenim el coneixement, tenim la illusi, tenim les idees, els valors, les propostes i la gent... i tenim el President de la Generalitatque ms clarament ha sabut afrontar aquests temps difcils i que ms ha sabut defensar Catalunya, entesa com els interessos collectius de tota la sevaciutadania. ElPresidentMontillahadirigitunGovernquehafetpossibles xits rellevants per al pas, en una legislatura en la que la voluntatdepacteieldilegsocialhanestatunaconstant. Aquest manifest per a la Catalunya del 2014 parteix de la descripcidelaCatalunyadavui,desprsdelgransaltfeten dues legislatures de governs progressistes, continua parlant delsvalorsqueinspirenelnostreprojecte,reivindicalEstatut comaeixdelcatalanismepolticiacabaproposantalconjunt dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya poltiques innovadores i estratgies de reforma que ens han de
3

permetre superar la crisi i seguir definint la Catalunya del futur,laCatalunyaquevolem.

1.Catalunya,setembredel2010
1.1Unacrisiglobal.
Desprsd'unacrisienprimerllocfinancera,quevaaturarel fluxdecrdit,iposteriormenteconmicaicoincidentambla fi de la bombolla immobiliria, molts catalans i catalanes s'hantrobatensituacid'atur.ACatalunyaiEspanya,lacrisi ha certificat definitivament el final d'un model productiu caduc, fonamentat quasi exclusivament en la construcci i laccsfcilalcrdit,iqueshaafegitalacrisiglobalqueavui pateixentotesleseconomiesdelmn. Aquest 2010, com a resultat de decisions poltiques i econmiques a nivell europeu amb les que hem de ser conseqents,els governs han hagut de prendre mesures severes, urgents i impopulars en matria fiscal, en forma de retallada substancial de la despesa i d'increment d'alguns impostos. Elssocialistescreiemqueaquestesdecisionserennecessries perrestablirlaconfianaeconmicaenunEstatcomEspanya iunpascomCatalunyaonelsnivellsdedficitdelscomptes pblicseren,objectivament,pocsosteniblesamigtermini. Tambperaix,elPSCesveumsquemaiobligataproposar alpaspoltiquesrealistesquegaranteixinlacohesisocialila sortida rpida de la crisi, amb especial atenci cap a les principals vctimes d'aquesta crisi, que sn les persones
4

aturades, per tamb les qui han hagut de tancar el seu negoci. Des de la poltica es requereix ms que mai un exercici de sinceritatiresponsabilitat. Una responsabilitat que afrontem amb el rigor que ens caracteritza a lhora de gestionar situacions complexes per tamb ambla convicci que la crisi lhem de veure sobretot com una oportunitat per construir un nou model de pas i societat. Catalunya t uns bons fonaments, uns fonaments moltslidsiestbenpreparada.Millorquemai.Hoestanles sevesdonesihomes,ambganesdemprendreprojectesvitals ambiciosos i ho est el pas, amb infraestructures potents, una indstria forta, empreses creatives i serveis de qualitat. Podem per tant convertir els reptes en oportunitats i els sacrificispresentsenbeneficisfuturs.Aquestselcomproms delPSC.

1.2Amspoltica,millordemocrcia.
La percepci que els governs i els Estats, en letapa de globalitzaciquevivim,tenencadacopunpodermslimitat, la prdua de confiana en que la poltica serveixi per solucionar el problemes collectius, el casos de corrupci, diferents entre ells per idntics en el seu carcter moralment repugnant, han minat la confiana de la ciutadaniaenlapolticaienelspoltics;comaconseqncia, el risc de desafecci que ja s'estava produint per altres causes,haaugmentat.

Conscients com som que aquesta situaci perjudica especialment lesquerra social i poltica, el PSC proposar accions concretes com el Contracte de Servei Pblic per ajudar a esvair la sensaci de confluncia d'interessos perversos entre el poder econmic privat i els partits i els governs. Uns governs que facin del bon govern el seu segell, el seu estildeferlescoses.Hemdecontinuarmantenintlabsncia deconflicteinstitucionalperqusabemqueslacooperaci entre administracions la que ens fa forts a tots. Hem de continuarmanteninteldilegsocialperdissenyarestratgies de futur perqu sabem que sense complicitat exigent no sarriba a bon port. I hem de continuar explicant a la ciutadania les decisions que es prenen amb realisme i amb claredat perqu sabem que la pedagogia s la base duna bonapoltica. Ara ms que mai s quan la ciutadania demana a la poltica queesprenguindecisionsenclaud'intersgeneral,iperaix snnecessarispartitstransparentsigovernsdialogants. Comtambsnecessariunnoupacteentrelaciutadaniaiels seus representants que faci, justament, que la gent se senti millorrepresentada.Aiximplicauncanvideregles,ambuna lleielectoralcatalanauncanvidinstruments,compotserel refor dels mecanismes de rendiment de comptes per tamb un canvi dactituds que elevi el nivell dexigncia mtua.

6

1.3UnGovernquehatransformatCatalunya.
ElGoverndelaGeneralitathacompletatunalegislaturaenla que, tot i les dificultats econmiques, ha pogut fer realitat una importantssima quantitat d'actuacions de primera magnitud.Catalunyahacanviatihacanviatenpositiu. Diguemho clar: Catalunya avui s molt millor que el 2006, i encara molt ms respecte del 2003. Hem canviat realment Catalunya,hemevitatlafracturasocial,totilesdificultatsde lacrisieconmica,ihempreparatalpaspelfutur. Heminvertitencapitalfsic:
...amb els ms de 400 nous equipaments educatius, entre escoles,llarsd'infants,institutsoescolesd'idiomes ... amb ms de 150 nous equipaments de salut, alguns de tan esperats com l'Hospital del Baix Llobregat a Sant Joan Desp ...ambmsde140barrisquehantingutunprojectepropi derecuperaciurbana ...ambmsinfraestructuresdel'aigua,ambladessaladora delPratalcapdavant ... amb ms dun centenar d'equipaments culturals nous: biblioteques, auditoris, arxius i museus, construts en collaboraciambelsajuntamentsiquedonenmilloraccs alacultura

... amb ms de vint noves estacions de metro i FGC a Barcelona, Santa Coloma, Badalona, Terrassa, Sabadell, SantCugat,etc. ...amblatanreivindicadanovaterminalT1del'Aeroport de Barcelona, el nou aeroport de LleidaAlguaire i els aeroportsdeGironaiReus,msgransiactiusquemai ...i per relligarho tot, les noves carreteres i autovies (gratutes) de nord a sud i d'est a oest, a les rees turstiques i a les menys turstiques, i el nou ferrocarril d'altavelocitatquehatransformatenmsaccessibleims properelnostrepas.

Pertambheminvertitenaltresmbits:
...com els ms de quinze mil nous investigadors a temps complet, catalans que ja no han de marxar fora, i alhora atraient els millors talents d'Europa i del mn que han volgutveniraqu ...o els msde deu milnous professionals d'atenci a la dependnciaielssetzemilfamiliarsquearasncuidadors no professionals i veuen reconeguda econmicament i socialmentlasevatasca ...ounstransportspblicsmodernsigestionatspelGovern deCatalunya ...olafinalitzacidelaplanificaciterritorial,queassegura finalment tenir un creixement ordenat i compacte del sl urb ...o els recursos adreats a l'habitatge, multiplicats per quatredesdel2003
8

...o tots els pactes nacionals i acords estratgics subscrits en matries clau sobre el futur del pas, que mostren el tarann pactista i integrador dels governs de progrs (AcordEstratgicperalainternacionalitzaci,laqualitatde locupaciilacompetitivitat,pactesnacionalsdhabitatge, immigraci,infraestructuresirecercaiinnovaci)

Elsavenosassolitspermetenfixarobjectiusmsambiciosos, entredaltres:
...elcombatcontralesnovesformesdepobresa ...seguir ampliant la solidaritat amb les persones dependents ...seguirreduintlesllistesdespera ...seguirfentmsrpidaimodernalajustcia ...seguirfentelsnostresbarris,ciutatsipoblesmssegurs ...seguir millorant la formaci professional dels nostres joves ...seguiravanantenlespoltiquesdeconciliacidelavida personalilaboral ...seguir augmentant el suport a les famlies treballadores ambfills ...seguir millorant les condicions legals i fiscals dels autnoms

Catalunyahaavanatmoltentemesclau,malgratlacrisi.En intensitatd'actuaciienambicitransformadora,elsgoverns
9

deprogrshansuperatambescreixlaccidelsgovernsdela dreta.Elsfetshodemostren. I s precisament per aix, precisament perqu hem afrontat els reptes essencials del pas, perqu hem posat les bases d'un nou creixement econmic ms sa i ms slid, i hem dissenyat uns serveis pblics de qualitat que donen oportunitats i seguretat a tothom, que podem ara fer una proposta ambiciosa per la propera legislatura. Volem seguir governantperferqueCatalunyacontinuavanant.

2. Els valors que fonamenten la nostra proposta per a la nova etapa de la poltica catalanaquevoleminiciar
LanostracredibilitatsnelsFETSdelPresidentMontilla,sla feina feta, lacci transformadora duta a terme pels governs de progrs en els darrers set anys i els seus resultats en termesdemilloradelsserveispblics,delesinfraestructures, delfinanamentidelautogovern. Haverho fet b, s la base sobre la que tornar a guanyar la confiana majoritria dels ciutadans presentant un projecte defuturperaCatalunya. Per aix el nostre primer objectiu s presentarnos als ciutadansambpropostesperresoldreelsproblemesrealsdel pasidelasevagent,pertambdonarconfiana,esperana iillusienelfutur. Idees i propostes que neixen dels nostres valors. Creiem imprescindible que el nostre comproms deixi clares les
10

conviccions tiques amb que demanem el suport de la ciutadania. Presentarem un projecte de pas detallat i slid que es correspongui amb els valors de llibertat, igualtat i justcia social que volem defensar amb humilitat, per ms fermamentquemai. EnaquestManifestelectoral,elssocialistesaportemelnostre relat i les nostres respostes principals pels propers quatre anys. Pensem que no es pot fer bona poltica sense que se n'entenguinelsperqus. Peraix,elssocialistes Femunaanlisirealistadel'estatdelpasqueensdnaelfet d'haverlo governat, i per tant amb la capacitat de formular solucionsclaresiplenamentfactibles. Tenimlaconvicciquelacrisimarcaelfinald'unmodel,iper tant que hem de precipitar l'eclosi definitiva de noves formes de fer, en la poltica i en la societat. No ens podem permetreserconservadors.Hemdeproduirl'alianadelsque volenarriscarambelsquesabenfer.stempsd'escoltarels quidiuencosesnoves. Entenem Catalunya com una terra que dna oportunitats realsatots,iquetcuradelsmsvulnerables.Defensemla possibilitat de prosperar personal i collectivament, encara amb ms fora en temps de crisi, quan sense poltiques de cohesicorremelriscd'unfracturasocial.

11

Volem aprofundir en la nostra vocaci collectiva d'autogovern,participantalhoraenlasolucidelsproblemes delconjuntd'Espanya,idelacadacopmsnecessriaplena construccipolticad'Europa. En els propers anys, la millora de la qualitat de vida de les classes mitges i populars dels nostre pas ser possible, per tant, amb poltiques realistes, que arrisquin, donin oportunitats, garanteixin la igualtat doportunitats i desenvolupinplenamentelnostreautogovern. Aquestcamshadefonamentarenpoltiqueseconmiques, fiscals i socials com les que proposem en aquest Manifest per tamb en recuperar, juntament amb els valors essencials del nostre projecte, dos valors que ens han caracteritzatcomapoble,iquesnlanostraautnticafora. El valor "treball", ents com a esfor, com a centre de les poltiques econmiques, com a factor imprescindible pel progrsmaterialindividualicollectiu,comallquedignifica les persones i les nacions. El valor que, en definitiva, ens fa progressar. El valor ciutadania, ents com la iniciativa individual per emprendreprojectes,idees,empreses;unvalorqueatravs delespersonesque,ensolitariocollectivament,beneficien lasocietat,estimulaqueaquesta,alseutorn,spigaaprofitar de cada persona les seves particularitats, all que forma la seva essncia i la seva potencialitat. Respectant la seva identitatilasevacapacitat.Elvalorciutadaniaestalabase de la creativitat, de l'emprenedoria i, en general, de la llibertat.Isunvalorirrenunciabletambcomamanerade treballarperlintersgeneral.
12

sambaquestaideadepas,ambaquestsobjectiusglobalsi amb aquests valors com a brixola, que els socialistes ens adrecemalsciutadansdavantlaprximacontesaelectoral.

3.LEstatutselmillorcamperaCatalunyai perlanostraambicinacional
ElssocialistesielPresidentMontillaalcapdavanthemafirmat entotmomentqueelnostrecompromsamblEstatutsun comproms de fons, una aposta estratgica. Els socialistes varemliderarelprocsdelaboracidelEstatutihemliderat icontinuaremliderantlasevadefensaielseudesplegament ntegre. Ihohemfet,ihofem,perqulEstatutselmillorinstrument quetenimperdesplegarlautogoverndeCatalunyaalservei de la ciutadania, s a dir, perampliar lacapacitat de decidir les poltiques prpies, unes poltiques que permeten transformar la societat i superar les dificultats que en cada moment lacompanyen; convertintla en una societat cada vegada ms justa i igualitria. Perqu aix pugui ser aix, cal poder definir les poltiques pbliques des de la proximitat, des dun millor coneixement de la realitat del pas i de les sevesnecessitats.Iferhotamb,ambunesinstitucionsms fortes, ms eficaces, ms idnies en definitiva per abordar aquest repte i, sobretot, amb uns recursos suficients i adequats per fer realitat aquestes poltiques prpies. LEstatut significa ms capacitat per transformar la realitat des de les institucions, ms poder pblic a prop de les persones.Peraixlambicinacionalquecomportalamillora
13

de lautogovern expressada en lEstatut est al servei de la justciasocialquepropugnemelssocialistes.Ambicinacional i justcia social sn dues cares de la mateixa moneda: el catalanismesocial. Per aix no ens hem cansat de dir que lEstatut ofereix al nostrepasmillorsfonamentspergaudirdunmajorbenestar collectiu. Malauradament lEstatut ha estat sotms al test destrs ms dur de totes les lleis orgniques que shan aprovat en democrcia.ElPartitPopularvapretendreguanyardavantel Tribunal Constitucional una batalla que havia perdut davant els representants del poble, davant les Corts Generals i davant de la voluntat popular que el va referendar. I va emprar tots els mecanismes per frenar la voluntat de la ciutadania, una voluntat de ms autogovern construda no noms amb un absolut respecte als procediments establerts pel nostre ordenament jurdic sin tamb plenament conformeamblesperitdelatransici,queoferiaunalectura obertadelmodeldEstatautonmic. El procs davant del Tribunal Constitucional ha estat desgastador, llarg i ple de situacions inexplicables i inadmissiblesenunEstatdemocrticidedret;unprocsque haalimentatpaulatinamentelgranmalestarpopularqueha esclatatenconixerlasentncia. Perconvicci,elPSChamantingutundiscurscoherentalllarg de tot el procs viscut. Hem actuat amb responsabilitat institucional,comaforaprincipaldelGovern,convenutsde laplenaconstitucionalitatdelEstatut.
14

Hemdemanatrespectealavoluntatpopular.Hemdemanat respecte alpacte poltic entre les institucions de Catalunya i de lEstat. Hem dit tamb que acatarem la sentncia, per queacatarnovoldircompartirnirenunciaraallpactat. Ens trobem en una circumstncia difcil i per aix volem tornaradirigirnosalscatalansperplantejarloselcamque creiemquecalseguir.

3.1.Volemdesplegartotelpotencialdautogovern delEstatutreferendatperlaciutadania
La indignaci per la sentncia del TC no pot fer pensar als catalans que lEstatut que queda vigent no s til. Ben al contrari: malgrat els canvis conservem un text extraordinriamentmspotentquelanterior.LEstatutsun instrumenttilibenviu. ElsresultatsdeldesplegamentdelEstatutenaquestsprimers quatreanysdevignciaensnlamillorprova: El nou sistema de finanament, que no tan sols significa ms recursos, sin nous principis de distribuci de laportaci de les Comunitats autnomes ms justos i equitatius que capgiren la lgicadepeixalcovemalauradamentinstalladaen pocadelsgovernsdeCiU. La mxima implicaci del Govern de lEstat en el desenvolupament dinfraestructures, en compliment de la Disposici addicional tercera de lEstatut, amb

15

lobjectiu de reparar el deute histric en aquesta matria. I mig centenar de lleis (moltes delles aprovades per majories dmplia base parlamentria), com les de serveis socials, habitatge, educaci o salut pblica, queconcretenelcontingutdelsdretsdelaciutadania establerts a lEstatut, de les competncies prpies o de les institucions, per reconixer i fer realitat, entre daltres objectius, entitats emblemtiques i imprescindibles en la Catalunya del segle XXI com lreametropolitanadeBarcelona. La transferncia duna vintena de noves competncies, algunes delles tan rellevants com la inspeccidetreballoelstrensderodalia.

La propera legislatura ha de permetre assolir la prctica totalitatdeldesplegamentestatutari: Desplegar la resta dels seus preceptes, per part del GovernidelParlamentdeCatalunya,tantenmatria de drets, institucions, com en exercici de les noves competncies, millorant la prestaci de serveis corresponentsperalaciutadania. Finalitzar la transferncia de totes les competncies previstesalEstatut. Impulsar la modificaci de les normes estatals que tambhandeserreformades,comaraenmatriade justciaolesquehandepermetrelaposadaenmarxa efectiva de lorganitzaci territorial de Catalunya en setvegueries.

16

Per tan decisiu com complir en els propers quatre anys la lletra de lEstatut, s mantenirne lesperit original. s fonamental que la ciutadania percebi el suport sense vacillacions per part del Govern de lEstat de lesperit de lEstatutipertant,elrespectealanaturalesadepacteentre institucionsquelEstatutt.Tantenparaulescomenelsfets. El pacte estatutari no s noms un acord poltic que cal complir, s una voluntat poltica que cal alimentar amb actituds, gestos, impulsos i decisions. LEstatut no s noms una llei de lleis, s unatrajectria poltica decompromisos i acordsentreelspoblesdEspanya,entreCatalunyailaresta dEspanya, entre la Generalitat i lAdministraci de lEstat. Entre els federalistes i progressistes de tot lEstat. Un comproms de tots els socialistes amb els federalistes i progressistesdetotlEstat. Per aix cal recuperar el contingut daquest pacte. El nostre objectiu i la nostra voluntat s desplegar tot el potencial dautogovernquecontlEstatutreferendatperlaciutadania el 2006. Per aix, caldr habilitar nous instruments per part del Govern de lEstat i de les Corts Generals, que permetin complir all que el pacte poltic havia previst. El Govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero ja sha expressat en aquest sentitihafetlesprimerespassesformalsenaquestadirecci. ConfiemdoncsplenamentenquequivaferpossiblelEstatut el2006elconjuntdelGrupSocialistaalCongrsialSenat, votanthiafavoresmantindrfidelalapostapolticaqueva ferielPSCtreballarivetllarentotmomentperquaquest compromssacompleixi.

17

3.2.LEspanyafederalslEspanyaquevolem
El projecte del PSC s desenvolupar plenament lEstatut i impulsarireforarlevolucifederaldEspanyaperquestem convenuts que lEspanya viable al segle XXI s lEspanya federal. Amb aquesta convicci apostem clarament pel reforament dels instruments federals. Aquest s el millor mtodeperaferavanarimillorarelfuncionamentdelEstat de les Autonomies; el millor mecanisme per a reconixer la pluralitat i diversitat de les Comunitats Autnomes i per promoure alhora la cooperaci i la concertaci entre elles i ambelgoverncentral. Elfederalismenosperanosaltrestansolsunadeterminada arquitecturainstitucional;sunprincipidorganitzacisocial que reflecteix laspiraci de conjugar la llibertat amb la solidaritat. Elcatalanismefederalistasperanosaltreselnostremarcde referncia. Un catalanisme que defensa la realitat nacional catalana sense negar la realitat espanyola i serigeix en defensor i impulsor de la llengua catalana, la prpia de Catalunya, reconeixent la llengua castellana com a llengua prpia de molts catalans. La capacitat de Catalunya dactuar com a gresol ha perms configurar una identitat collectiva, queenlapluralitatiladiversitat,enshapermssentirnosun solpoble. Peraixdefensemelfederalismecomelprincipipolticquefa possiblelaconvivnciailaigualtatenunasocietatcomplexai unpasplural.Ambaquestprincipivolemconstruirunmodel dEstatiunmodeldesocietat.Parlardefederalismesparlar
18

demodeldeconvivncia,deconstruirunprojectedunides delallibertatilautogovernontotselsciutadanshiguanyemi que defensa la convivncia en la diferncia, tot cercant la milloradelademocrcia.Volemconstruirunfederalismeque respongui a les necessitats de les persones, capa doferir principis i valors comuns i que es mostri respectus amb la diversitatculturalilingstica. Perqu el federalisme s sens dubte el principi poltic que respon millor a societats complexes, als problemes i desafiaments de les democrcies modernes. I tamb s el model organitzatiu que estimula ms el creixement, la riquesa econmica i la seva redistribuci, com succeeix a la majoria de pasos federals. Les societats actuals no sn homogniesielfederalismesrespectusdelesdiferncies. Peraixpensemqueselsistemaquemillorresponapasos com el nostre, perqu no noms no nega les diferents identitats que la conformen, sin que se n'orgulleix delles, perqu sabem que s en la pluralitat i en lintercanvi on trobemmsriquesa. Elfederalismes,doncs,laviaperconviureenladiversitat,la pluralitatielsfetsdiferencials.Federalismevedefoedusque significapacte,unpacteentrepersoneslliures.Ielpactede convivncianomsspossibleperlaviadelaconvicciidela voluntat,noperlaviadelaimposicinidelexclusi. Des del socialisme defensem una articulaci federal dEspanya com el millor projecte collectiu de convivncia i que permet alhora el veritable progrs de Catalunya. Que ningnosenganyi,per,ambelveritablesentitdeladefensa del federalisme pels socialistes. Pel PSC, federalisme s que
19

les parts que formen un tot treballin per linters com, no noms pels interessos propis de cadascuna delles. Posem lmfasi en la defensa dels interessos de tots els ciutadans dEspanya perqu aquests tamb sn els nostres. Quan els defensemestemdefensantelsdetots.Nosquedemanem msomenysqueelsaltres;nosunproblemadegraduaci o dintensitat; demanem quelcom diferent, des duna fonamentaci diferent i per a una finalitat diferent. El federalismenosunpasmscapaunEstatconfederalnicap alaindependncia.Lessnciadelfederalismeselpacteper estar junts, un pacte fonamentat en la confiana, en la voluntat de sumar, de construir plegats, de compartir uns valors i un projecte comuns. Defensem un federalisme integrador i horitzontal, perqu busca la cooperaci mtua entre les persones, la convivncia harmoniosa entre gent lliure. Aix s, les unitats federades han de tenir garantit el reconeixementdelasevapersonalitat,elseuautogovern,la lleialtatinstitucional,lapromocideladiversitatilapluralitat i el respecte per la llibertat. I alhora, cal compartir tamb la voluntat dexercir amb responsabilitat el cogovern, la implicacienconfigurarlavoluntatpolticageneral,ipensar en linters com. Aquest s el nostre projecte: davant del centralisme ranci i ineficient, davant de lintent dhomogenetzacidelesComunitatsautnomesidenegaci de la seva pluralitat i diversitat, i davant de lindependentismequeempobreixidebilitalaCatalunyareal, nosaltres defensem i exigim el reforament de lEspanya federal.

20

Per el reforament de levoluci federal dEspanya no s irreversibleihauremdeseguirtreballantperassoliraquesta fitafonamentalenelnostrecamdorganitzaciivertebraci de lEstat. Per aix s necessari explicar i fer entendre de maneramspedaggicaieficient,alarestadelEstat,quins elnostremodel,percompartirloidefensarloplegats. El nou Estatut del 2006 ens assenyala lhoritz futur, i ens marca els nous reptes i les noves oportunitats en termes dautogovern. La nova fornada dEstatuts dautonomia tamb conforma una realitat que acosta lestructura de lEstatalfederalismeiassenyalalamateixavia. LanacicatalanahadetrobarsecmodaenlEstat,enlEstat federal, en lEstat espanyol. La naci catalana ha de poder defensar lEstat espanyol com el seu Estat. I aquest sha de configurarpertaldequepuguiassolirduesgransfites: Organitzarse de manera eficient per a prestar els serveis pblics de manera descentralitzada, reforant elprincipidesubsidiarietatiproximitat. Acollir, integrar, desenvolupar i assumir la pluralitat nacional, lingstica i cultural dels pobles dEspanya i reconixer la naci catalana en aquest marc, sense complexesiambcoratgeideterminacipoltica. Per fer plenament realitat aquestes fites ser necessria la reformaconstitucionalqueestableixi,entredaltresmesures, un Senat configurat com a autntica cambra territorial de cooperaci entre els territoris dotada de majors competnciesenelprocslegislatiuidecontroldelGovern. Unareformaaracomaradifcil,donadalaflagrantregressi
21

de lesperitde la transici que sha evidenciatprincipalment amblactituddelprincipalpartitdeloposici,elPP,entotel procs delaboraci de lEstatut. Per s una reforma indispensable i per la que caldr seguir treballant amb determinaci.

3.3.Reforaremelpesdelapolticaenlesrelacions deGovernaGovern
MentrelareformadelaConstitucinosiguirealitatimentre el conjunt de lEstat va avanant cap al reforament dels instruments federals, caldr reforar el pes de la poltica en lesrelacionsentreCatalunyaiEspanya.Lapolticacomporta gestipernopotsertansolsgesti. LEstatut estableix el principi de bilateralitat com un dels principis definidors de les relacions entre el Govern de Catalunya i el Govern dEspanya. Un principi de bilateralitat que no exclou la utilitzaci efica de mecanismes multilaterals. Un principi de bilateralitat que precisament permetreflectirelreconeixementdeladiferncia(quenodel privilegi) en el marc del pacte de convivncia en el que es fonamentaelfederalisme. Per aix, apostem pel necessari reforament del carcter bilateraldelesrelacionsentreelsGovernsdelaGeneralitati lEstat, per un increment del pes poltic de Catalunya en les decisionsdelEstati,endefinitiva,perlenfortimentdelperfil polticdelesrelacionsdeGovernaGovern.

22

4.Lacrisicomaoportunitat:ensortirem enfortits.
Catalunya s un dels principals motors econmics dEuropa, t tradici industrial, t universitats de primer nivell, s capdavantera en recerca, t unes infraestructures competitives, t talent, t gent emprenedora i unes administracions conscients de seu paper de dinamitzadores. Te una indstria potent i diversificada, amb sectors importants com lautomoci, el farmacutic, el turisme, el comer, la logstica i tants daltres que donen solidesa a la nostraeconomia. Catalunya tamb ha estat capa de definir un full de ruta conjunt entre govern i agents econmics. Des de lAcord estratgic fins a les 30 mesures contra la crisi, sindicats i organitzacionsempresarialsshancompromsiimplicatenel doble objectiu d'assentar les bases dun model productiu sostenible i amb futur i de ferho mantenint les poltiques socials i redistributives. Lxit daquest gran pas suposa que avuiCatalunyaestiguienmillorsituacipersortirdelacrisi. Un dileg i uns acords que, fora de lmbit estrictament econmic, tamb han suposat marcar lestratgia pels propers anys sobre temes tant importants com leducaci, lhabitatge,les infraestructures, la recerca,etc. Tots ells han contributtambareforarlesbaseseconmiquesdelpas. Malgrat tot, la crisi t un cost real i palpable en termes personals, familiars i empresarials.Els ms de deu anys de bonana econmica apareixen ara com un cert miratge, i
23

levidnciasqueavuihandeixatdecrixerelsrecursosper invertir, prestar serveis i atendre necessitats des del pressupost pblic. Moltes persones pateixen latur, i moltes altres experimenten l'angoixa sorda d'un futur sense seguretatsaparents. PerlaCatalunyadelsanysdecreixementeratanopulenta, nitanmancadadepossibilitatsestavui.Catalunyatfutur,i pot reprendre de manera relativament rpida el cam del creixementidelacreacid'ocupaci.Elssocialistesnestem convenuts. Perqu hi ha dades que ho corroboren. Perqu creiemenlesnostrescapacitats,enelquesom,enlesnostres virtuts collectives que ens permetran refer la nostra economia. I perqu observem que el pas ja ha comenat a posarseenmarxapersuperarlasituaci. Cal doncs un govern amb la lucidesa per identificar les decisionsclau,ladeterminaciperprendrelesilacapacitat de dileg per teixir els consensos que les permetin. Perqu els socialistes volem fer de la sortida de la crisi un repte com, que connecti tots els ciutadans. I perqu de la crisi n'hemdesortirtotsalhora,noambpoltiquesquefacinque uns surtin de la crisi a compte dels altres. Perqu volem, en definitiva, convertir la crisi en loportunitat de tenir una economiamsslidapertambmsjusta. I ens adrearem de manera especial a tres collectius que seranindispensablesperrecrreraquestcam. Alsjoves,quesnelsquemspateixenlamancadocupaci, isobretotaaquellsque,ambpocaformaciperquelmercat detreballsovintnoendemandava,sentenaracominsalvable lasevasituacid'aturiprecarietat.Sabemdelagravetatdel
24

seuproblema,quepernosaltresseldetotalasocietat,iels hiestenemlamapersortirne. Als esperits ms emprenedors, moderns i creatius de la nostrasocietat.Alsquetenenquelcomnouadirioferirper que no formen part d'estructurestradicionals, que no tenen connexions socioeconmiques personals que serveixin de palancapelseuprojecte.Hemdecreureenaquellsquevolen generaractivitat,iajudarlos. Ialesdones,perquCatalunyavolaprofitaralmximelseu talentilessevescapacitats.Lesnecessitemalesempreses,a les administracions, a les escoles... amb tot el que aporten. Catalunya no pot prescindir del talent i de les capacitats de les dones. A banda de la regressi social que suposaria que fosaix,enmitjanalesdonessesforcenmoltiaprofitenamb xit la seva etapa educativa: quin pas menystindria aquest capital? Locupacidequalitatslanostraprimeraprioritat Lanostrabaseproductivalaformenlaindstria,serveiscom el turisme, i en molts municipis tamb l'agricultura i ramaderia. Hem de preservar, fentlos ms competitius, aquestsmbitsdelideratge,enelsquepodremmantenirien alguns casos recuperar ocupaci. Una ocupaci de qualitat, amb salaris adequats i amb futur. Hem de comptar amb el turisme, l'automoci, la qumica, l'agroalimentari, la farmcia...itotselssectorsindustrialstradicionalsdelanostra economia en els que encara puguem ser competitius a mig termini,perquperellssomconegutsireputats,iperquhi hamsgarantiesd'xit. Novolemqueelssectorsmadurses converteixinensectorscaducs.
25

Perslhorad'arriscar.Hihamltiplesmbitsdel'economia catalana que truquen a la porta, sectors amb empreses petites i mitjanes ja existents i competitives a les quals hem defercrixer,pertalquepuguinentomarprojectesdemajor abast i generin abundants nous llocs de treball.. Sn sectors com ara la cultura i l'audiovisual, la biomedicina, les TIC, l'energia... i per cadascun d'aquests sectors hem de tenir projectesgrans,identificables,queactundemotordetracci i que serveixin de referncies collectives per emergir de la crisi. Apostem per fer, activament, poltiques prpies. No esperaremaquelacrisiinternacionalremetiielcreixement dels altres pasos arrossegui el nostre. Quan aix passi, ens trobarambtotselsdeuresfets. Algunes de les principals iniciatives a les que dedicarem els recursosdisponiblessnlesquedescrivimacontinuaci:
1.Retornaremelcreixementalssectorsmscaractersticsdela nostraeconomia Multiplicaremelsuportfinancer,ladisponibilitatdesl,laformaci de treballadors, els recursos per a la R+D+i, el suport a lexpansi en nous mercats... per tal que cada un dels nostres sectors principals torni a poder exercir plenament de motor de la nostra economia.Volemassolirreptesdeprimeramagnitud,comaraque Barcelona sigui la primera ciutat gran dEuropa plenament adaptadaalvehicleelctric. 2. Reforarem sectors incipients per dalt potencial en llocs de treball, i lligarem estretament aquestes estratgies amb la formaciocupacional
26

Tenimempresesquecomencenadespuntarinternacionalment,en nouscamps.Ensproposemaprofitaraquestpotencialpergenerar nous grans sectors econmics de Catalunya: la cultura i laudiovisual,elsectorbio,elsectorenergia,lesTIC...sntotsells mbits que amb una bona estratgia de pas poden crixer. Posarem en marxa programes que coordinin lexpansi daquests sectors per poder absorbir treballadors expulsats daltres sectors que ja no tornaran al nivell docupaci del passat, un posicionament que guanyarem tamb amb laposta per sectors innovadorsianticclicscomelsassociatsdirectamentoindirectaals serveissanitaris. 3. Proposarem als joves aturats que retornin a la Formaci Professionalambunabecaocrditsalari Calafrontaramburgnciaelproblemadelaturjuvenil,comenant per aquells joves que ja treballaven i ara, sense feina, tenen obligacions econmiques, com ara una hipoteca. Ara, els qui no tenien ms formaci que la obligatria tenen difcil accedir a un noullocdetreball.Elshiplantegempoderseguiringressantdiners mentreretornenaunciclemitjosuperiordeFP,pernohaverde treballaracanvidequeaprovin.Aquestaialtresmesurespertots elsjovesambbaixaformaciseranunapartessencialdelanostra polticalaboral. 4.Leficinciaenergticasunrepteperalasostenibilitatquecal convertirenriquesaiocupaci Hem de convertir lamenaa del cost creixent de lenergia en una de les grans oportunitats dels propers anys. Promourem la renovaci de tota la cadena de lenergia, des de la producci al consum,alesllarsialesempreses.Peraixhiabocarem1.000M de finanament en quatre anys, i lestalvi en la despesa delectricitat i gas els compensar rpidament. La inversi total acumuladatibardelanostraindstriaidelocupaci.
27

 5. Lempresari modern estar en el centre de les poltiques econmiquessocialistes La creaci duna empresa s una decisi privada amb clarssims beneficispblics.LaGeneralitatjahadesplegatunserveidajudaa lacreacidempresesquevolemquesigui,enelspropersanys,un referent per a tots els que pensen en esdevenir empresaris. Un servei que ajudar a saber si una idea de negoci s viable, quina normativa li aplica, com trobar finanament, on localitzar els treballadorsmsbenformats,elsterrenysolocalsdisponibles,etc. 6. La nova llei deducaci comenar a donar fruits. Un servei pblicmsextensiambmillorsresultats. En aquesta legislatura hem dibuixat una organitzaci nova del sistemaeducatiu,queenelspropersanysiniciaelseucam.Volem quetotalasocietat,ienprimerllocelsinfantsijoves,veginaviat elsbeneficisdelscanvis.Enscalquemsenlldelssetzeanys,cada cop ms nois i noies, i les seves famlies, decideixin lliurement seguir formantse com a mnim fins als 18 anys, per poder acumular el coneixement duna professi i alhora ser capaos de seguiraprenentalllargdetotalasevavida. 7.CrearemlaUniversitatdeCatalunyacomasistemaperassolir igarantirlexcellnciadelnostresistemadeducacisuperior. ElmodeleconmicqueCatalunyavolassolirnomsfuncionaamb unsistemadeducacisuperiordelmximnivell.Capadeformari de captar talent. El projecte Universitat de Catalunya no vol fusionar les universitats catalanes sin unirles sota uns mateixos objectius ambiciosos, dexcellncia i de competitivitat. Posant en com elements instrumentals i alhora marcant cada una el seu perfilacadmicpropi.
28

8. Traurem tot el partit econmic i social de les noves infraestructuresiseguiremmillorantelnostrecapitalfsic. Hem inaugurat en els darrers anys bona part de totes les infraestructuresqueelpasnecessitava(autovies,aeroports,nous ferrocarrils, metro) i les que queden o estan en marxa o poden estarhi aviat, com laccs en ample europeu als principals ports. Ara s hora de treuren els beneficis pels que les volem. Una explotaci intelligent s en aquests moments tan necessria com lareivindicacidenovesobres.Peraixvolemlagestidetotsels sistemes interns de transport i ser decisius en la gesti dels aeroportscatalans.

5. Impulsarem reformes per modernitzar i potenciarCatalunya.

Cal afrontar els reptes, impulsar les reformes i liderar els canvis necessaris perqu el nostre pas i la nostra societat guanyinelfutur. Els socialistes hem fet reformes estructurals des que vrem accediralGoverndelaGeneralitat.L'AcordEstratgicperala competitivitat, la qualitat de l'ocupaci i la internacionalitzaci de l'economia catalana, signat el 2005 i renovat el 2008, ha estat el gran full de ruta del canvi de model econmic. Un full de ruta compartit i pactat amb els agentssocialsieconmics,quehaestatdonantmoltsfruits, perquenohapogutcompletarelscanvisnecessarismentre enstrobvementempsdebonana.

29

Pocsvarendiraleshoresproufortienelseumomentelque arriscavalasocietatcatalanabasantelseucreixementenun sector de baixa productivitat i a cavall d'una bombolla financera.PerjadesdelsgovernsdelPresidentMaragallia impuls del Conseller Castells es va posar sobre la taula la necessitat duna agenda de reformes econmiques, per accelerar el ritme de transformaci dels elements amb poc futurdelanostraeconomia.

Avui s ms necessari que mai accelerar el procs de reformesdefinitenelsdarrersanys,pertaldesuperarenel menortempspossiblelacrisieconmicaisortirnereforats, definintunnoumodelperlesproperesdcades.

Calquetothomentenguiquenopodremtenirunaeconomia competitiva sense superar amb decisi certes crregues que ens suposen molt llast, i que poden ser deixades enrere des de la voluntat collectiva, el consens amb els agents econmicsisocials,il'empentadecididadelGovern.

Perqu... ...hemderevisarelsprocessosproductius,lesnostresfonts d'energia, la mobilitat i els habitatges per tal de fer front al canviclimticialaprogressivaescassetatdepetrolibarat

...hemdetenirunsistemafinancersolventiquedirigeixiel risc cap a l'economia productiva i no cap als mercats financers, les bombolles especulatives o inversions poc tiques ... hem de mantenir el dileg i la concertaci social amb sindicatsiempresaris,comamtodeperaseguiravanant
30

 ...hemdedesterrarqualsevolmenadedesigualtatretributiva odecarreresprofessionalsentredonesihomes

...hem dincrementar la productivitat per a que les persones puguinconciliarlasevavidapersonalilaboral

...hemdeconsolidarelfinanamentdelsserveispblicsper taldeferpossiblequesiguinuniversalsidequalitat

... hem de trobar l'encaix de les persones grans jubilades, perplenesdecapacitatsivoluntatdecontribuir,entasques que millorin la qualitat de vida prpia i dels altres. Estar jubilatnovoldirserpassiu.

... hem de finalitzar l'extraordinria tasca que en conjunt ha fet la societat catalana d'integraci de ms d'un mili de nouvinguts en noms deu anys, trobant pautes que garanteixin una bona convivncia en aquesta nova societat culturalmentmsdiversaicomplexa

... hem de fer completament efectiva, sense ms dillacions, una administraci pblica orientada a les persones: efica, senzillaigil,comtotjustenalgunsmbitshemcomenata ferrealitatamblapostaperladministracielectrnica.Sense aix, les nostres empreses estaran perdent temps, diners i oportunitats.

...i, en darrera instncia per no en darrer lloc, hem de retrobar la credibilitat i la confiana en la Poltica. No hi ha societatqueprogressisenseunsistemainstitucionalrigors, estable,respectatiambprestigi.

31

s en aquests temes que Catalunya es juga el seu futur, perqu sn aquests els canvis imprescindibles per apuntalar elbenestardelspropersanys.Laciutadaniamereixqueseli parli en aquestes matries amb total claredat, i poder compararentrelespropostesdelsprincipalspartits.

Els socialistes volem encarar les dificultats amb rigor i seriositat.Iestemconvenutsquesomlopcimsadequada perimpulsarlestransformacionsqueCatalunyarequereix. Lesprincipalsaccionsquedurematermesnlessegents:
9.Vetllarempertenirunsistemafinancercatalcompromsamb lesnecessitatsdecrditdelesfamliesielsempresaris,iqueno alimentinegocisdaltrisc Hem comprovat en els darrers anys la importncia de tenir un sistema financer estable. El nou mapa catal de caixes ha destar bolcat nicament en aportar solucions a les famlies i a les empreses del pas. Volem que les caixes tinguin lestructura que mselshiafavoreixilaccsalscapitals,peralhorapromouremun pacte amb elles per tal que no participin en fons o altresinstruments financers d'alt risc, i que no participin en prctiquesquehancontributalacrisifinanceraglobal.Defensem unaregulacifinancerainternacionalmsestricta. 10. Plantejarem als ciutadans la necessitat duna autntica fiscalitatverda Assolir un creixement sostenible s un repte que es basa en disposardenovestecnologies,peralhoraenunaacciindividual de totes les persones. Els consums denergia, daigua, de sls, la generaci de residus...han de ser moderats. I per aix el nostre sistemafiscalhadepromoureaquestscomportaments.El costde
32

lagestidel medishadepagarpelsusuaris,proporcionalment al seuconsum,inopelsimpostosgenerals. 11.Defensaremelmantenimentdunsserveispblicsuniversalsi dequalitat Estem absolutament compromesos amb que tots els catalans, independentment de les seves possibilitats econmiques, tinguin accsalamillorsalut,lamilloreducaci,elsmillorsserveissocialsi en general a un estat del benestar del que sentirse orgullosos, i quesiguinatractiusivaloratstambperlesclassesmitges.Sabem queentempsdecrisitenirrecursospblicsperfinanarunsserveis excellentsnossenzill.Posaremenmarxatotselsinstrumentsper tal de complir aquest precepte que per als socialistes s irrenunciable. 12.Reformaremlanostraadministraciperaquejuguirealment afavordelsciutadansilesempreses Tant lestructura com els procediments de la nostra administraci sn massa complexes. La ciutadania no els entn, considera ladministraci una rmora i no una ajuda. Revertir aquesta sensacisfonamentaliurgent.Jahemcomenat,ienelspropers anys aprimarem lestructura de ladministraci i reduirem i simplificaremtrmitsicrreguesdemaneramoltevident.Iambles TIC,comjafemambelsegelldelatur,faremquenocalguianara lafinestreta. 13. Crearem espais i projectes per aprofitar collectivament les capacitatsdetoteslespersonesgransactives Les persones grans conformen un sector molt important de la nostrasocietat.Imoltestenenbonasalutisnplenamentactiusi actives.Desprsdelajubilaci,lasocietatnopotoferirnomsala gent gran una vida centrada en les activitats personals. Volem fer
33

que totes les persones jubilades disposin dun ampli ventall de possibilitatspermantenirlasevaactivitatdinslasocietat. 14. Lassoliment de la igualtat laboral entre dones i homes a lempresanopotesperar Sihihamatriesonseremcategricsiexecutius,aquestansuna. Ni un dia ms tolerant que per una mateixa feina una dona cobri menys que un home. Ni un dia ms sense posar mesures per tal que tenir fills no suposi un entrebanc en la carrera professional dunadona.Empresaperempresa,elsplansdigualtathandeserel marcenelqueelcanvisactivi.Lexperinciadiuquehiguanyenles dones,pertambquehiguanyemtots. 15.ComptaremamblesentitatsdelTercerSectorifinalitzaremla sevaprofessionalitzaci Catalunya compta amb un tercer sector molt ms ample i divers quemoltsllocsdEuropa,iaixstotuntrumfopelpas.Hemde consolidarlo, per no a travs de ms ajudes directes sin per la seva professionalitzaci, la determinaci duna marc fiscal i legal favorable, i la identificaci dels espais en la prestaci de serveis pblicsquepotdesenvolupar. 16.Nopodemprogressarsenseconfianaenlesinstitucions Elsservidorspblicshandetenirlaconfianadelaciutadania.Per causesconegudes,aquestaconfianashaesquerdat,ihemdefer tot el possible per recuperarla. Entre daltres mesures concretes, totselselectesicrrecssocialistessignaremunContractedeServei Pblic que inclour un codi de conducta, i alhora farem pblics la nostrarendaipatrimoni,aliniciialfinaldelsnostresmandats.

34

6.Catalunyaconnectada,Catalunyaalmn.
Laglobalitzacihasuposatquelescrisisfinancera,ecolgica o energtica, neixin fora de les nostres fronteres i en canvi tinguinunaincidnciadirectaipalpablesobreeldiaadiadels ciutadanscatalans. AlsegleXXI,lesrelacionsexteriorsdunpasidunasocietat esdevenen decisives. Els socialistes ho sabem i, des de la conscincia de la mida modesta en termes globals de leconomia catalana, volem jugar a fons totes les nostres cartes. Aix no vol dir renunciar a la nostra identitat, sin incorporar i prendrens ms seriosament les identitats i els espais que inexorablement compartim. Catalunya s avui i seguiressentenelfuturunpasinterdependent. Enprimerlloc,hemdeserconscientsquecomptemambun atot de primer nivell: Barcelona i la seva rea urbana. CatalunyacomptaamblaBarcelonametropolitanadinsdela xarxaeuropeaimediterrnia.ImpulsarBarcelonasimpulsar Catalunya,jaquetlamassacrticasuficientpertenirveuen laindstria,elconeixement,lacultura,lesportipertanten laprojecciinternacional. Per limpuls de la Barcelona metropolitana que Catalunya necessita tamb sha de fer comptant amb la voluntat i lesfordeprojecciinternacionaldelarestadelpas,laseva xarxa de ciutats i pobles, que participa, amb les nostres ciutats mitjanes al capdavant, en xarxes internacionals especialmenteuropees.

35

En segon lloc, hem de ser capaos dintroduir la dimensi europea i lgica institucional de la Uni en el nucli de les nostrespreocupacions.Janonomsperintersenferfluirel mxim de recursos cap a Catalunya, o per defensar com sescau la nostra llengua, sin tamb per influir en les decisionsgeneralsqueesprenenalesinstitucionseuropees, quetambsnlesnostres. Una capacitat dinfluncia que ha destar reforada per un Estatespanyolcompromsambelsnostresinteressoscomho han demostrat la designaci de Barcelona com a seu de la Uni per la Mediterrnia o limpuls de leix ferroviari del mediterrani. Els socialistes volem una Catalunya dins duna Europa forta, no noms per idealisme sin per sentit prctic, perqu res important no ho farem sols i perqu volem ser actors, i no nomsreceptorsd'allquepassaalmn. Peraixproposem: 17.Incrementaremlactivitatderelacionsinternacionalsde lesinstitucions,lesuniversitatsilesempreses
TenirprotagonismeaEuropaialmnsaconsegueixamblimpulsi la coordinaci de tota lactivitat exterior de les institucions, empreses,entitatssocialsiculturals,ielmnacadmic.Vertebrant unsistemadepersonesiestructuresidefinintobjectiuscompartits, i transmetent una imatge de pas dinmic i implicat en els afers internacionals.

36

18.DonaremplesentitiprojecciaqueBarcelonasiguila seudelaUniperlaMediterrnia LaMediterrniaselnostreespaigeopolticnatural,iserlacapital

daquestainstituciquevolvertebrarlacooperacientrelesdues ribesstotunorgull,ialhoralallavordunagranoportunitat.No podem esperar a que es resolguin els problemes al Prxim Orient per exercir la capitalitat i promoure la collaboraci econmica i socialenaquestespai.CrearemamblAjuntamentdeBarcelonaiel Govern dEspanya una Oficina de Desenvolupament de la capitalitatdeBarcelona.

19. Participarem en primera fila en la mitigaci del canvi climtic,comaprocsglobalenelquetotsestemimplicats

Elcanviclimticgeneramoltesincerteses.Comesvaevidenciara Copenhague estem lluny dun acord a escala mundial sobre com mitigarne els efectes. Catalunya ha jugat un paper com a govern autonmic.Pervolemincrementarlanostracontribuci,poltica, acadmicaiderecercaperestarenelgrupdeprimeresautoritats en la matria, i per tant poder actuar rpidament sobre el nostre territoriilanostraeconomiaenfuncidelevolucidelfenomen.

20. Continuarem amb ms fora la construcci de l'Euroregi.

Hem estructurat la relaci amb els nostres vens per agrupar interessos i per incrementar els nostres intercanvis. La creaci duna regi europea no s un procs instantani, necessita sedimentarencadaundelsterritorisquelaformen,mostrantsea smateixacomainstrumenttilialhorarespectusdelaidentitat prpia de cada part. Ens proposem ser tenaos i afegir cada any ms valor a la aliana que fonamenta lEuroregi Pirineus Mediterrnia,ialsprogramesqueduuaterme.

37

21. Farem que els catalans nouvinguts esdevinguin impulsorsdelapresnciainternacionaldeCatalunya

Un dels avantatges del procs que durant deu anys ha portat a Catalunya persones de molts pasos del mn ha de ser guanyar contacteamblessevesregionsdeprovinena.Desdelasevaplena integracialnostrepas,hemdevetllarpertalqueelsesperitsms emprenedors dels nous catalans puguin ser catalitzadors de la relaci comercial i cultural amb els seus pasos dorigen. Aix succeeix als pasos amb ms tradici dimmigraci i a Catalunya hem de crearun programadactuaci especficper talquetamb succeeixi.

7.Cohesi,cohesiicohesi.
Elsanysdegovernsdeprogrshansuposatunsalthistricen matriadepoltiquessocials.Lamilloradelsequipaments,en primer lloc, ha estat una resposta tant al creixement poblacional sobtat com a la dignificaci duna xarxa que presentava greus dficits territorials o serveis molt insuficientsperlesnecessitatssocials. Perelsaltnohaestatnomsquantitatiu.Shaampliatlestat del benestar de manera significativa en matria de serveis socials amb laprovaci de lanomenada llei de la dependncia,ialhorashanmilloratenormementelsserveisa lespersonesaturades:msimillorformaciocupacional,ms facilitat en els trmits, ms accessibilitat a les ofertes, ms plansdocupaci... ElssocialistesnomsentenemCatalunyacomunanaciamb una societat cohesionada, amb justcia social. s limperatiu
38

ticqueensdnasentitcomaforapolticaper,ams,sel que possibilita les societats ms felices, sanes i econmicamentmssolventsicompetitives. Davant les incerteses que genera la situaci econmica, la dreta ataca el model social europeu que defensem, amb la idea que ja no es pot pagar, o fins i tot a vegades amb lacusacideserdirectamentelcausantdelaprofunditatde lacrisieconmica.Aquestsuncombatideolgicclauenels propers anys, al qual les dretes catalana i espanyola ja shi hanapuntat. Lespropereseleccionsserandoncsunmomentimportant,en qu ens trobem confrontats a escollir entre models. Els socialistes, ja ho hem dit, volem endegar reformes dels serveispblicspermillorarlosiferlossostenibles. Reformar per preservar contra reformar per retallar, aquest s el principalcombatpolticenelsanysavenir. Perlacohesismsquetenirunsserveispblicsqueens igualin a tots en educaci, salut, serveis socials, pensions o accsalmercatlaboral. La cohesi s tamb lluitar contra la idea que per haver nascutocrescutenunllocoaltredeCatalunyashandetenir menysoportunitatsoshadeviurepitjor. I alhora la cohesi s lassistncia solidria entre catalans davant de situacions de dificultat, no noms amb la intervencimitjanceradeladministraci. I tamb la cohesi s el pacte per la garantia dels recursos naturalsbsicsquansnescassos.
39

Per totes aquestes dimensions de la cohesi, noves i velles, elssocialistesvolemaportarpropostes.

22. La nostra primera preocupaci ser la situaci dels aturats. Mentre es genera nova ocupaci, vetllarem perqu no es cre ni subocupaciniexclusi. Elsaturatssnlesprincipalsvctimesdelacrisi,ihemdepoderlos oferir tot el suport que requereix una situaci daquestes caracterstiques, per no crear exclusi. A la vegada, la gran quantitat de demanda de feina pot generar subocupaci. Mentre esrecuperaelnivelldellocsdetreballanterioralacrisi,calevitar laugmentdaquestsdosfenmens. 23. No perdrem els nous territoris conquerits: a Catalunya, serveissocialsuniversals Els avenos en matria de serveis socials que els governs de progrs han posat en marxa no han tingut prou temps per consolidarse entre els ciutadans com un dret a exigir, ni en els pressupostospblicscomunadespesahabitual.Peraixcorremel risc que els qui en sn contraris plantegin la seva implantaci limitada. Els socialistes entenem que la crisi noms ens pot fer variar el calendari de desplegament, per reivindiquem com irrenunciablelauniversalitatdaquestanovadimensidelestatdel benestar. 24. Letapa dels zero a tres anys de vida s crucial per al desenvolupament de les persones. Donarem ple suport a les famliespertenircuradelaprimerainfnciadelsfills Els experts afirmen que dels zero a tres anys sadquireixen les principalscaracterstiquesdelespersones.Sivolemunasocietatde ciutadans iguals en oportunitats, hem de crear les condicions per talqueentreelsparesimaresielsistemaeducatiu,aquestaetapa escobreixienlesmillorscondicionsidespertiencadainfanttotel seu potencial. Impulsarem ms mesures i serveis de suport a les

40

famlies amb infants petits, i seguirem creant la millor xarxa descolesbressolpbliques. 25.Elsistemadesalutserunpilardecohesiiunserveipblic davantguarda Res no ens fa ms iguals que la nostra capacitat de resposta a la malaltia.Unsistemasanitaridavantguardascadacopmscar,i alhora cada cop ms exigit pels ciutadans, que volen una atenci ms rpida i amb les millors tcniques teraputiques. Sostenir lequitatenlaccsalsistemadesalutsundelsprincipalsreptes peralessocietatsdelbenestar.Comasocialistesensexigimperals propers anys afrontar i superar aquesta prova. La responsabilitat peraconseguirunsbonsnivellsdesalutnosexclusivadelsserveis sanitaris, per aix apostem per estratgies comunitries i transversals que garanteixin que tots els sectors i agents de la societatesresponsabilitzindelmantenimentirestitucidelasalut albarri,alllocdetreball,alescola... 26.Recuperaremlaseguretatal'espaipblic,contralincivismei lapetitadelinqncia. El sistema de seguretat a Catalunya funciona raonablement b, i sha assolit sense entrebancs el desplegament dels Mossos dEsquadra. Hi ha una demanda social, tanmateix, de poder conviure millor en lespai pblic, a vegades desestructurat per lincivisme i una petita delinqncia tan molesta com difcil de combatre. Dirigirem el nostre esfor cap aquests problemes disposant els instruments jurdics i el desplegament de recursos humansquerequereixelmantenimentdelcivismeilaseguretat. 27.Elsserveisdetransportpblicserancompetitiusifuncionals atotelterritori Lequilibri i la competitivitat territorial necessiten un sistema de transport collectiu que permeti a tothom laccs a leducaci, al mercatlaboral,alsserveispblics,etc.sensedependredelvehicle privat. Ja hem avanat molt (metro, carrils BusVAO, noves
41

freqncies i lnies dautobs), per hem de definir nous serveis i tarifes que facin plenament competitiu i sostenible el sistema. Lusuarihabitualshadeveuremspremiatrespectelocasional. 28.Elmnruraltindrserveisgarantits. Almnruralhihadhaveroportunitats,iperaixcalgarantirque shidoninlescondicionsfonamentalsperalactivitateconmica.Ja tenimnormesurbanstiquesperaordenarelcreixementdetotsels municipis. Treballarem per tal que la connexi a les xarxes denergia i telecomunicacions siguin suficients, es disposi de distribucicomercialiesconsolidilagarantiadassistnciamdica a casa en cas de necessitat. Entenem que aquests sn els fonamentspergaudirdequalitatdevidaenelsegleXXI. 29. Ara que larribada dimmigrants sha aturat, ens concentraremenlaintegracidelsnouscatalans. Eltempsmostrarelvalordelgraudeconvivnciaengeneralmolt boqueshamantingutaCatalunyadurantelsanysdarribadadela nova immigraci. El procs dacollida (que no saturar del tot, doncsCatalunyasunasocietatoberta)hadequedarensegonpla pertalqueesdevinguiprioritrialaintegracidetoteslespersones nouvingudes.Unesforquehadesermutu,basatenelrespectea unsdretsideuresdetots. 30. Lensenyament del catal ha de passar de lestadi de normalitzacilingsticaaserunapolticasocialperalaigualtat doportunitats. Msde30anysdecatalalescola,alsmitjansdecomunicaciia ladministracihanservitperferdelnostreidiomapropiunvehicle normalitzat,sibencaraambdesavantatgesrespectedelcastell enalgunsmbitsidelanglsendaltres,quecalcontribuira compensar.Perelvertaderproblemasquenoconixerbel catal,perquivedefora,potserunaformadenopoderaccedira toteslesoportunitats.Calpromourelensenyamentdelanostra llenguacomunaformacidadultspergarantirlaplenaigualtat.
42

8. Catalunya 2014: una societat ms justa i unpasmsfort

ElsSocialistesdeCatalunyahemvolgut,enaquestManifest, explicarquinselnostreprojectedepaspelspropersquatre anys.Hemvolgutexplicarperquvolemguanyarlesproperes eleccions. Hem volgut, en definitiva, compartir amb els nostres conciutadans i conciutadanes la nostra visi de Catalunyaitoteslespossibilitatsquetelnostrefutur. Partim de la base dhaver governat el nostre pas en els darrerssetanyspertambdhaverlogovernatenfamsde trenta,depropidiaadiadesdelsajuntaments.Partimdela base, doncs, que coneixem Catalunya: sabem les seves realitats, trepitgem cadascun dels seus racons, entenem les seves necessitats i, sobretot, confiem en els seus actius i la sevapotncia.Confiemenlasevagent. Peramsamsdentendrela,nosaltresenCatalunyaenshi reconeixem.Perqusomelpartitquemsshiassembla,que millorrepresentalasevapluralitatiquefadelaconvivncia entre catalans, entre tots els catalans, la nostra bandera. Unitatcivilicohesisocialsnlanostraradeser. Nosaltrestenimclarelquesomicapaonvolemanar.Tenim clarselsvalorsqueinspirenelnostreprojecteidonensentita la nostra acci poltica. Tenim clar el que defensem com a projecte poltic: el catalanisme social. El catalanisme que sarticula de la suma del progrs collectiu de la nostra societatielreconeixementdelanacicatalanadinsunEstat
43

plural i federal. Aquestes sn les nostres dues nimes, indestriables. Isamblaforadelasumadelsfets,delsvalorsidelprojecte que avui presentem la nostra proposta per la Catalunya del futur.Unapropostarealistaperambiciosa,innovadoraper conseqent,queprencuradelsdetallsperpensaeneltot, queneixdelpresentperprojectaelfutur. Amb la nostra acci de govern, hem posat Catalunya al dia. Ara hem de fer que santicipi. Amb el nou Estatut gaudirem delsnivellsdautogovernmsgransdelanostrahistria.Ara hem de seguir defensant la nostra ambici nacional. Amb lacci davant la crisi, hem evitat la fractura social. Ara hem dedonarlilavoltaiconvertirlacrisienoportunitat.Ambles poltiques socials, hem garantit el benestar. Ara hem de reformarloperpreservarlo,justamentperquselquems ens importa. En aquest Manifest presentem propostes per seguirfentqueCatalunyaavancidelamadelnostreEstatuti lestrentamesuresquepresentemsnlamostradunextens programadaccionsdestinadesamillorarlavidadelshomesi dones que viuen a Catalunya. Aquest Manifest s la demostraci que el projecte dels socialistes catalans s ms queunbonprojecte,slagarantiadarribaral2014ambuna societatmsjustaiunpasmsfort.

44