T

DOSSIER: DONA I FEMINISME ALS ANYS NORANTA

M. Dolors Renau: El repte de les dones de cara als anys 2000. M. Llusa Pnelas: La Federado de Dones de Catalunya per la gualtat cap a un nou feminisme? Francesca Martn: La dona avui. Carlota Sol: La situado de la dona a Espanya. ENTREVISTA: Marcel Gauchet/Cornelius Cartoriadis.
COL-LABORACIONS:

Vicenc Sureda: El moviment ecologista: Entre la mobilitzaci i la lluita electoral. Jordi Lpez Camps: Els cristians i el socialisme. Xavier Arbs: La modernitat poltica. Vicenc Navarro: Producci i l'Estat del Benestar.

Nm. 14

2 - V o l . IV

C/. Consell de Cent, 276, !er Tcl.: 412 06 40 Fax: 301 94 74 08007 Barcelona Comit de redacci Llufs Armct (Director) Antoni Casiclls (Sois-director) Mercedes Aroz Higini dotas Jordi Font Joaquim Llach Isidre Molas Josep Mara Sala Jaume Sobrequs Dami-Fcrr Pons CoHaboradors Francesc Baiges Enre Bastardes Coordinador de redacci Francesc Trillas Secretara de redacci Clara Ribera Prodcelo Jordi Scrra Consell Editorial Xavier Arbs Joan Barril Oriol Bohigas Josep Mara Bricall Josep Mara Castellet Jorge Gonzlez Aznar Jos Antonio Gonzlez Casanova Jos Agustn Goytisolo Marta Llompart Jordi Maragall Jos Luis Martn Feran Mascarell Marta Mata Joaquim Monells David Prez Maynar Llus Mara de Puig Xavier Rubn de Ventos Ignacio Sotelo Josep Llus Sureda Josep Mara Vegara Josep Verde Aldea Jos Mara Zufiaur

Index
DOSSIER: DONA I FEMINISME ALS ANYS NORANTA

El repte de les dones de cara als anys 2000 M. Dolors Renau La Federado de Dones de Catalunya per la guallal cap a un nou feminisme? AI. Lluisa Pendas La dona avui Francesco Martn La situaci de la dona a Espanya Car/ota Sol
ENTREVISTA:

27 36 45

T sentit encara la dea de la revoluci? Marcel Gauchet/Cornelius Carloriadis

COL-LABORACIONS:

57

El moviment ecologista: Entre la mobilitzari i la lluita electoral Vicenc Sureda El cristians i el socialisme Jordi Lpez Camps La modernitat poltica Xavier Arbs Producci i Eslat del Bcnestar Vicenc Navarro

71 85 103 116

Disseny grafk Loni Gcest i Tone Hoverstad

c
Subscripci anual (4 nmeros): 1500, pies.

< LOCU;

Edita: Partit deis Socialistes de Catalunya Fotocomposici: Marge Design Editors C/. Casanova, 46, ent. la. - 080U Barcelona Impressi: Cusco Arts Grfiques, S.A. A. Oquendo, 160-162 - 08930 Sant Adri de Besos Dipsit Legal: B.2.118/86

Dossier Dona i feminisme ais anys noranta

El repte de les dones de cara ais anys 2000

M. Dolors Renau

1. INTRODUCCI Tres consideracions prvies I. El silenci de la historia No s una tasca fcil resumir breument el que ha estat la situado de la dona al nostre mn en els ltims anys, si es vol fer una anlisi del present, i preveure els reptes que se'ns plantegen en el futur. I aix per diverses raons, totes elles estrictament relacionades amb la mateixa naturalesa deis fets que volem analitzar. Potser, la dificultat mes colpidora s la derivada del gran silenci historie (cultural, poltic, social...) que embolcalla la vida d'aquest 52 per cent de la raca humana; la invisibilitat pblica i el silenci sobre el que ha estat la vida de les dones (encara cal repetir-ho, diferent en tants aspectes de la vida deis homes) aix, com sobre el paper que han jugat en les transformacions socials, son prcticament totals, si excepten! casos allats recollits en la literatura o presents com ancdotes. La ciencia histrica no sembla haver disposat tampoc d'instruments conceptuis ni metodolgics per dur a terme una tasca d'aproximaci sistemtica al fenomen de la lenta, pero imparable, presa de conscincia deis petits coHectius capdavanters en la lluita pels drets de les dones. Malgrat tot, els ltims quinze o vint anys hem vist nixer un inters creixent per aquesta temtica, tal i com ho demostren els treballs relativament recents. La posici de la dona en la societat, el paper que ha jugat en Pesdevenir

DOSSIER: DONA I FEMINISME ALS ANYS NORANTA

col-lectiu, aparentment subaltern en les tasques col-lectives, respon a una situaci estructural. Est estretament lligada a les formes d'organitzaci social, a la divisi del treball i a Pexercici deis poders. No s fcil, tampoc, teir informaci sobre els fenmens de presa de consciencia col-lectiva, ni tampoc de les condicions reals de la vida de les dones. Els moviments i les organitzacions feministes mes visibles en representen la part mes viva i conscient. Pero la historia de la vida de les dones, de la seva propia cultura tramesa de mares a filies i lligada a les qestions de la reproducci fsica i de les condicions de la vida diaria, no es pot analitzar tan sois en termes de moviments organitzats o de coMectius altament conscienciats. Si es vol comprendre quina ha estat la situaci de la dona al llarg de la historia, s'ha de comprendre en el marc en qu s'ha desenvolupat la seva activitat primordial, s'han de conixer les formes que ha pres la vida quotidiana, les diverses maneres de treballar en qu la dona ha gastat la seva energia. Malauradament aix tamb forma part de les zones mes ocultes de la historia. All on la dona ha estat la protagonista impera el silenci: l'esguard cientfic amb prou feines s'hi ha aturat. 2. Sobre la igualtat i la diferencia Tot seguint amb la reflexi anterior, podem assegurar que durant miHenis, la diferencia biolgica i cultural de la dona respecte a l'home ha estat utilitzada com a med per implantar i mantenir la seva inferioritat. Sovint, el paper secundari que ha jugat ha estat explicat en termes de condicionaments fsics i biolgics. Aquests deis quals se'n podra fer un llibre sencer han anat des del pes del cervell fins a d'altres mes moderns i mes subtils, que ens parlen de l'instint maternal. Les interpretacions cientfiques mes grolleres i mes unidimensionals, les mes fidels a les teories biolgiques desfasades, han anat cedint el pas a vagues afirmadons no raonades sobre el pes determinat d'una naturalesa biolgica i fsica diferent. No sembla, pero, inteHectualment honest a aqestes alcades de l'evoluci de les cincies de la naturalesa afilar un fenomen del conjunt deis fenmens socials i culturis, de les formes d'organitzaci poltica, de les ideologies i de les estructures del poder. Reduir la diferent situaci de la dona al resultat exclusiu de la diferent fisiologa, s actualment inacceptable. Les explicacions essencialistes, fonamentades en un o altre aspecte de la diferencia, condueixen sempre a rimmobilisme i a la perpetuaci de les formes de domini o de poder existents. Des d'un altre vessant, s'ha tornat a plantejar el problema d'enc que existeix la conscincia feminista de dues formes osciHants i difoses d'entendre el que s la dona, i quina s la tasca a realitzar per tal de convertir-la en un sser huma de pie dret, les quals han conviscut al llarg deis ltims anys i s'han expressat de formes diverses en les accions i en les reflexions. La primera lnia de treball, la majoritria i segurament la mes eficac des

L'OPINI SOCIALISTA

del punt de vista de la conscincia collectiva, ha estat i s aquella que es posa com a fita obtenir la igualtat. Sovint en expressar aquesta opci, hem hagut d'afegir no igualtat total... no, igualtat d'oportunitats..., potser pensant en la imatge ridiculitzada que sovint ens mostra la nostra propia deformada per una imitado grollera deis aspectes mes diferenciis deis homes. Des de la lluita pe vot de la dona (ben recent en el temps) fins al recent Pa d'Igualtat d'Oportunitats, una lnia mestra travessa totes les accions dutes a terme per equiparar els drets deis homes i de les dones i per canviar les circumstncies que obstaculitzen l'exercici d'aquests drets; aquest ltim aspecte centra actualment les prioritats socials i poltiques deis mes conscicnts. La lnia de treball que posa l'accent sobre la diferencia ha estat en general mes minoritaria i ha estat defensada per coMectius mes radicalmcnt enfrontats al sistema i mes desconfiis del paper que els partits poltics poden jugar quant a les desigualtats per rao de genere; han posal l'accent sobre trets diferenciis, pero interpretis no tant com una limitado o un condicionament tal com ho ha fet sempre l'esperil conservador sino com una reivindicado orgullosa i combativa de la identitat. Aquest corrent ha permes incorporar al discurs collectiu, no tan sois ali que la cultura poltica podia assimilar perqu era ja patrimoni deis drets deis homes (treball, capacitat jurdica, drets poltics, e t c . ) , sino coliectivament: el dret a Pus del propi eos, el valor deis sentiments, Patenci a la vida quotidiana... De fet, les dues formes d'entendre la situado de les dones i proposar avneos han estat complementries i en aquests moments el debat sobre la igualtat o la diferencia sembla un debat passat. Per resumir-ho breument: d'una forma mes o menys explcita, tothom accepta avui a la prctica que cal defensar la igualtat d'oportunitats perqu es pugui expressar lliurement el dret a la diferencia. I perqu aquesta diferencia no representi cap inferioritat. Cal teir, en aquest, com en tots els camps de la vida de tots els ciutadans, les mateixes oportunitats perqu la lliure elecci sigui possible. Aquest desidertum tanca la porta a un essencialisme tan perillos com ho s la igualtat total. Les dones no han de gaudir, tan sois, plenament deis seus drets, sino que aquest exercici realitzat segurament d'una forma diferent ha de col-laborar a la transformado social de les formes de vida i de la cultura poltica. 3. El model de societat i els drets de les dones La situaci de les dones a la nostra societat respon a una qesti estructural i com a tal ha de ser considerada. D'una banda, val la pena recordar que el dest de les dones est estretament lligat al dest del conjunt de la societat. La democracia poltica i social, Paprofundiment deis hbits i de la cultura democrtica a tots els mbits de la vida diaria, el benestar econmic el cercar una justicia cada cop mes assentada, son condicions indispensables per seguir Pavenc en la igual-

DOSSIER: DONA I FEMIN1SME A U ANYS NORANTA

tat i el respecte a la diferencia. Son condicions indispensables, per tant, treballar en el disseny i en Passoliment d'una societat mes justa, que permeti avancar tamb en una situaci mes justa per a les dones. Vegi's sino el que s'esdev en els pasos en vies de desenvolupament. O des d'una altre perspectiva, vegi's qu passa amb aquells en els quals una llarga tradici integrista obstaculitza la prctica de la igualtat a la vida quotidiana. Dic que son condicions necessries, pero no suficients. La historia ens demostra, a bastament, com les transformacions socials i les grans revolucions que han marcat el progrs deis drets per a la classe treballadora, no han tingut la mateixa capacitat renovadora pe que fa a la promoci de les dones enteses com a individus de pie dret, i no com a membres d'una unitat familiar. Les dones teen problemes especfics per ais quals calen accions i programes especfics. Aquesta s dones una tasca doble, en la qual uns i altres poden triar la forma i el nivell de la seva participaci; s una tasca conjunta i coMectiva, d'homes i dones, per a la qual calen accions generis i instruments especfics, i una determinada visi de la societat que volem aconseguir; alhora que una clara conscincia del fet que aquesta ser d'una o altra manera, mes o menys justa, d'acord amb la presencia activa o l'absncia de les dones i amb el que elles soles poden aportar a la construcci d'aquesta societat. Les dones en aquests moments constitueixen un potencial renovador i transformador encara desconegut. De la seva conscincia feminista i de la inteMigncia i generositat de les organitzacions poltiques i socials depn que s'avanci en la direcci adequada.

2. LA HISTORIA D'UN OBLIT En la Harga historia de Palliberament deis mes oprimits, els moviments per a l'alliberaci de les dones han seguit camins paral-lels i sovint contradictoris ais de la classe treballadora. Aix s degut a la divisi del treball que en un determinat moment de la historia porta els homes al treball de producci, lluny de Pmbit de la llar, i la dona a cloure's a casa per dedicarse a les tasques de reproducci de la forca de treball. Les lluites protagonitzades per la classe treballadora s'han fonamentat en aquest model de familia, mai qestionat. Aquest fet ha tingut diverses conseqncies; d'una banda ha mantingut el treball reproductor de la dona en una perfecta invisibilitat cultural i sobretot reivindicativa, treball, a mes, que no s'ha beneficiat de les millores produdes en Pmbit laboral, i que s'ha produt sense lmit d'horaris, sense regular condicions de treball i el qual sovint la dona ha hagut de fer compatible amb el treball al camp o a la fbrica. D'akra banda, el discurs que ha acompanyat ais grans moviments socials, ais partits de classe, no ha con8

siderat com a prpies les reivindicacions de les dones. Sobretot, perqu quan aqestes apareixen, ho fan de la m de les dones burgcscs, les quals grades a les possibilitats de cultura i de benestar econmic han pogut fer escoltar la seva veu. Es aix com feminisme i burgesia s'han considerat, durant anys, ducs cares de la mateixa moneda, indignes de qualsevol atenci seriosa i sovint causants d'una secreta irritado en la qual, al meu entendre, es barrcgcn clcmcnts menys racionalitzats. La dona ha estat absent de la primera fila de la Huita social i poltica, mentre la seva aportado ha estat fonamental. L'allibcrament de la dona, com a objectiu especfic ha estat considerat pcls protagonistes masculins del lideratge social i partidista com un tema secundan, molest i fcilment ridiculitzable, si se'l compara amb altres problcmcs scriosos de la classe treballadora. Els moviments feministes s'han expressat, en l'mbii de la vida coMectiva, al marge deis partits poltics, si b hi ha excepcions. La major part de les vegades han estat moviments minoritaris, molt combatius, els quals han expressat les seves reivindicacions d'una forma no violenta. Han lluitat per obtenir, amb molts anys de retard, els drcts que el liberalisme reclamava per ais homes. Es van organitzar per obtenir el dret al vot (relativament rcccnt), a la propietat individual, a I'educaci i al treball remunerat. Tot aix en condicions adverses tant des del punt de vista ideolgic i cultural, com des del de les formes d'organitzaci de la vida quotidiana. Els importants canvis socials esdevinguts desprs de la 11.a Guerra Mundial han jugat a favor de les dones. D'una banda, elles van acccdir a Hocs de treball durant la guerra i aquesta experiencia resulta difcil d'oblidar desprs. D'altra banda hi ha dos fets fonamentals: la victoria deis pasos democrtics sobre el feixisme el qual representava una visi de la dona absolutament regressiva estableix el domini deis drets individuis, de formes democrtiques de governar i un gran pacte social per reconstruir els pasos i fonamentar seriosament la pau social. L'Estat del benestar que es configura en aquest context, en molts pasos, tot i les seves limitacions, permet generalitzar servis i prestacions que abans eran cobertes, o b en el si de les famlies, o b reqerien ser financades privadament. La generalitzaci de Peducaci, de l'assistnda sanitaria, deis servis socials i de l'atenci ais vells, juntament amb les pensions, han incidit directament en la vida de les dones i han cobert noves possibilitats de promoci social. Els moviments feministes ressorgeixen a Europa amb forca a mujan deis anys seixanta, tot seguint tamb la pauta del que s'esdevenia en els EE UU i en els partits poltics de Pesquerra a Europa. Es van comencar a fer ress del doble vessant en qu s'expressaven les transformacions en la vida de les dones: d'una banda d'aquelles que es van organitzar en moviments feministes i d'altra d'aquelles que vivien les transformacions socials a la seva vida

OOSSIEK: DONA I FEMINUME AIS ANYS NORANTA

diaria i en treien avantatges, encara que no reconeguessin la paraula feminista com a propia. Malgrat tot, la qesti de les dones va mantenir, en aquests anys, un aspectc marginal al si deis partits d'esquerra europea. Eren consideris, i em temo que no son encara, temes que noms les afectaven, a elles. Una mica sords davant el fet de transformar la vida de les dones, transformar la realitat quotidiana deis ciutadans i produir profundes mutacions socials. El nostrc pas ha seguit aquesta evoluci en un altre context. La dictadura que va reprimir homes i dones va afiancar, fidel a la prctica feixista, un model de dona destinat a perpetuar el model familiar mes tradicional. Els ltims anys de la dictadura vam viure importants moviments socials, i entre ells el de les dones va ser fonamental. Les dones van entendre que necessitaven un marc de llibertats i de drets per poder assolir la seva llibertat i gaudir deis seus drets. I a mes, van introduir nous elements a la lluita contra la dictadura. La transido va portar un cert anquilosament de Pampli moviment feminista, malgrat que les primeres modificacions legis van teir lloc en aquest temps (certa homologaci en determinis temes del Codi Penal, Llei del Divorci, e t c . ) . El debat sobre si els partits poltics podien o no ajudar realment les dones va dur a una certa divisi que s'ha encarnat en dues posicions, les quals conviuen avui da: la de les dones que s'han organitzat a part deis partits i la de les que s'han integrat dins els partits i defensen amb mes o menys sort les seves preocupacions de sempre en aquest marc. Val a dir, pero, que en els anys de la transici i els primers anys de la democracia les prioritats politiques eren ben clarament unes altres; des de tots els punts de vista Pesforc mes important s va adre?ar a trobar formules de tacte que permetessin la transformado pacfica aix com formes de pactar el que havia de ser l'Estat democrtic, la Constituci que regules aquest pacte, i construir unes administracions i unes liis adaptades ais nous temps. Han passat anys fins que els partits han pres conscincia de la importancia d'aquest tema.

3. LA DONA, AVUI Un cop fetes les reflexions generis que precedeixen, hem de centrar-nos en ali que s avui dia, a casa nostra, la dona i pensar tamb en ali que, segons sembla, pot succeir en els propers anys. /. A gures dades Exposem a continuaci unes dades que ens permeten tipificar algunes caracterstiques de la situaci de la dona actual. Aqestes dades es refereixen a aspectes definitoris de la seva vida: treball remunera!, tendencia de mater10

L'OPINI SOCIALISTA

nitat, el treball de les mestresses de casa i la presencia de les dones en la vida poltica. Comencem pe grfic 1, que ens permet teir una visi molt completa del tipus d'activitat de totes les dones espanyoles a les diferents edats.

Dones. Mitjana Anual. 1988 (Distribuci percentual)

FOBUCK) OCUPADA

PO8UCK) OCUPADA

roeiACt
OCUFASA

KtBLACK) OCtirAM

fCliftACI CCwlJIDA

KIIAHA OCMAM

(1VI

<K5)

l!.

<WJ)

OWl 1

'

ATUkAKS

AUIAOTS

im
ATIHtADCS ALTRES .5) MESTIESSE5 DECAA (M> MVXAOQ 0 AlTltS <tl Aints

w
CAW

DE CAA

ALIIIS C)

AlTJtES AtntES

i
a

an
MESTtESStS DE CASA (11.1) E5TUHAVTC MESTUESStS DE CASA (.-}

ESTIfVMS DE CASA

w
C A S A (<i6.1|

Poblado ocupada Poblado aturada

CU Poblado inactiva
Fonts: Alvaro Espina Empleo. Democracia y Relaciones Industriales en Espaa, Cap. II, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1990.

11

POUIER: DONA I EMINISME AIS ANYS NORANTA

L'evoluci del treball remunerat femen

Actius Actives 1984 Milers % sobre total 1984 1989 Milers % sobre total 1989 Variado 1984/ 1989 Variado

Dones Homes Total Ocupis Ocupades Dones Homes Total Desocupis Desocupades Dones Homes Total

3.983.9 9.244.3 13.228.2

30 70 100

5.026.6 9.675.1 14.701.7

34,30 65,80 100,00

+ 26,2 + 10.427 + 430.8 + 4,7 + 1.473.5 + 11,1

2.987.2 7.371.8 10.359.0

29 71 100

3.687.0 8.316.7 12.003.7

30,72 69,28 100,00

+ 699.8 + 23,4 + 944.9 + 12,8 + 1.644.7 + 15,9

996.7 1.872.6 2.869.3

35 65 100

1.339.5 1.358.4 2.697.9

49,65 50,35 100,00

342.8 + 34,4 514.2 27,5 171.4 6,0

Fonts: INE, EPA, Quart Trimestre de 1984, Primer Trimestre de 1989 i Secretaria de la Dona del PSOE.

D'aquestes dades es desprn que durant l'any 1989 el percentatge de dones actives sobre el total, ha augmentat respecte a l'any 1984. Per una altra banda, resulta significatiu que malgrat l'augment de dones que estn ocupades, el percentatge de desocupades s'ha incrementat considerablement (49,65 per cent) respecte del 1984, degut al fet que el percentatge d'actives s'ha incrementat tamb. Taxes d'ocupaci (%) segons grans grups de edat 1988 (Quart Trimestre)
Edat 16-19 20-24 25-54

55 i mes

Total

Dones Homes

17,78 22,39

35,22 52,34

33,82 83,80

9,02 29,77

23,58 57,11

Segons les dades de PINE, s'observa que en el bloc d'entre 25-54 anys el percentatge d'ocupaci femenina comenca a decaure. s doblement significatiu que aquest perode d'edat coincideix amb el major nmero de mestresses de casa, i aix es detecta la separado de l'activitat 12

L'OPISI SOCIALISTA

pblica (treball fora de casa) i l'activitat privada (feina dins de la llar). Taxes de desocupaci (/o) segons grans grups d'edat 1988 (Quart Trimestre)
Edat 16-19 20-24 25-54

55 i mes

Total

Dones Homes

49,97 36,23

44,39 28,71

21,33 8,84

6,39 8,84

26,91 14,12

Dades de l'INE, EPA 1988.

En els blocs d'edat d'entre els 20 els 24 i deis 25 ais 34 anys, la proporci de desocupaci femenina en comparaci amb la masculina s forca considerable, aproximadament un 13 i un 16 per cent, respectivament. Quant a la discriminado salarial de les dones, les dades recents (1989) que figuren a I'Encuesta sobre discriminacin salarial de 'Instituto de la Mujer, indiquen que el salari mig del conjunt de dones se situara aproximadament 18-19 punts per sota del deis homes. A. Les retribucions salarais Retribucions salariis mitjanes segons sexe i grups d'edat (Salaris/Hora) 1989
Edat Salari/Hora Brut Dona Home Salari/Hora Net Dona Home Relaci (%) Home/Dona

18-30 31-40 41 i mes Total

773 1.145 1.347 1.055

716 996 1.007 870

635 864 857 784

562 720 691 631

90,60 85,00 77,70 81,50

Fonts: Instituto de la Mujer, enquestes sobre la discriminado salarial, 1989.

De les dades es desprn una aparent millora en les condicions salarais de les dones mes joves en relaci ais homes de la mateixa edat. Potser degut al fet que en augmentar el nivell mig cultural de les ultimes generacions, disminueixen les diferencies salarais entre homes i dones. Per una altra banda, la diferencia d'ingressos a favor deis homes, augmenta paraHelament amb la puja de l'status professional. S'arriba al nivell mes alt entre directius i quadres intermedis, malgrat que el nombre d'anys d'escolaritzaci s igual tant per ais homes com per a les dones.

13

DOS5ICR: DONA I FEM1NUME AIS ANYS N'ORANTA

Retribucions salariis per sexe segons categories professionals (Salaris/Hora) 1989

Categories

Salari/Hora Home Dona 1.488 922 749 600 1.274 761 652 555

Salari/Hora Net Home Dona 1.323 688 636 522 1.003 568 521 475

Relaci (%) Home/Dona 80,70 82,50 84,50 91,70

Dircctius i quadrcs mitjos Ocupats i venedors Trcballadors qualifcats Trcballadors no qualifcats

Fonts: Instituto de la Mujer, enquestes sobre la discriminado salarial, 1989.

Per ltim, quant a l'aspecte laboral, cal assenyalar que una quarta part de les dones menors de 40 anys treballarien per necessitat econmica personal. Una altra quarta part treballaria per necessitat econmica de la familia. En un 40 per cent deis casos, per raons d'independncia i de realitzaci personal no monetaria i es dona principalment entre les mes qualificades i les mes joves. B. Tendncies maternitat El descens del nombre de naixements va comencar a la dcada deis setanta, pero la baixada mes forta es va produir els anys vuitanta. Segons les dades de I'Instituto Nacional de Estadstica, Espanya assolir el creixement zero en el primer decenni del prxim segle. En el nostre pas, el promig de filis per dona ha disminut mes d'un 30 per cent en deu anys, i s en Pactualitat de 1,7 filis per dona. S'evoluciona cap a una mitjana de 1,5 filis per dona.

14

L'OPINI SOCIALISTA

Distribuci percentual de la poblaci Per gran grups d'edat referida al 1 de gener del 1990
0-15 16-64 63 i +

1981 1986 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2021 2026 2031

27,48 24,55 22,05 20,35 20,31 20,23 19,43 18,30 17,38 17,02 16,99

61,28 63,39 64,74 65,35 64,55 64,70 65,32 65,92 66,22 65,26 63,43

11,24 12,06 13,20 14,28 15,14 15,06 15,24 15,78 16,39 17,71 19,57

Quadre elaborat per l'INE i publicat a Proyecciones de poblacin espaola para el perodo 1980-2010.

Per una altra banda, la millora de les condicions econmiques i de qualitat de vida pot permetre que Pavanc en el descens de la natalitat no sigui tan espectacular com en un principi ho ha estat. Les diferencies poltiques i socials adrecades a aconseguir un benestar social per a la gran majoria deis ciutadans poden afavorir que la poltica de natalitat pateixi alguna variaci. Malgrat que aquest ser durant molt de temps un tema a debatre. C. La situaci de les mestresses de casa A l'hora de parlar de la situaci de la dona tant en la vida poltica i social (participado en els partits, associacions...,) com en el camp laboral, s'ha de fer especial menci de la situaci en qu es troben actualment la majoria de les dones a Espanya: Les mestresses de casa. El fet que la majoria de les dones nicament facin feines en Pmbit del privat, dificulta el contacte amb la vida pblica, reclosa generalmenl al seu entorn mes prxim i relacionada directament amb els rols especfics assignats (mercat, botigues, ambulatoris, etc.). Aquesta no vinculaci a la vida pblica per part de la dona i la no incorporaci i participado de Phome a la vida privada, ha afavorit el fet potser en regressi en aquest moment que la dona no es planteja, generalment, determinades qestions (tal com la presencia activa en la vida associativa, poltica, etc.), com alguna cosa seva i no prengui conscincia real del paper transformador que pot jugar en la millora de la vida quotidiana, de les relacions de convivencia i en la vida social en general. Per una altra banda, cal teir en compte que el gran bloc de dones (45-49 15

DOSStt.R: DOMA I FKMtNtSME AIS ANYS NORANTA

anys) teen un nivell d'estudis menor en comparaci amb els homes i el nombre d'analfabetes s aproximadament el doble que el deis homes. La jornada de treball de les mestresses de casa
Jomada diaria domstica (1) (2)

Total nacional de mestresses de casa Mestresses de casa casades Mestresses de casa de 35 a 44 anys Mestresses de casa de 65 anys o mes Mestresses de casa menors de 65 anys Mestresses de casa classe alta i mitjana-alta Mestresses de casa classe mitjana Mestresses de casa classe treballadora Mestresses de casa llars 1-2 persones Mestresses de casa llars 3-4 persones Mestresses de casa llars 5-6 persones Mestresses de casa llars mes de 6 persones Mestresses de casa jubilades Mestresses de casa amb ocupaci domstica

9.00 9.46 10.20 7.30 9.42 7.30 8.65 9.34 6.90 9.46 10.40 11.86 6.70
6.10

21 20 26 4 26 534 22 19 18 22 23 13 3
100

(1) Promig d'hores de treball domstic. (2) Percentatge de mestresses de casa amb doble jornada. Fonts: Duran, M.A. Informe sobre desigualdad familiar y domstica C.I.S., 1985.

16

L'OPINI SOCIALISTA

Opini sobre la distribuci de tasques

Sectors d'enquestades que en major mesura tendeixen a diferenciar les tasques segons el sexe Sectors d'esquestades que en menor mesura tendeixen a diferenciar les lasques segons el

Les dones residents en nuclis de poblaci d'entre els 5.000 i 10.000 habitants. Les que teen entre 45 i 64 anys. Les dones que son casades, amb convivencia o son vdues. Les dones sense estudis o amb estudis primaris. Les jubilades o pensionistes i les mestresses de casa. Les dones que manifesten alguna actitut negativa davant el feminisme. Les que estn regular, poc o gens interessades per la poltica. Les enquestades amb orientado de vot centre-dreta (PP-CDS). Les catliques-practicants.

Les dones residents en grans ciutats (mes de 500.000 habitants). Les que teen entre 18 i 34 anys. Les solteres i les divorciades o scparades. Les dones que han cursat estudis mitjans o superiors. Les que treballen fora de la llar (b sigui per la seva compte o aliona), les aturades i les estudiants. Les dones que manifesten alguna actitud positiva davant el feminisme. Les que estn molt o bastant interessades per la poltica. Les enquestades amb orientaci de vot d'esquerra (PCE) o nacionalista. Les que no teen idees religioses.

Fonts: Estudios sociolgicos sobre las actitudes de las mujeres ante la poltica y el feminismo. Instituto IDES para el Instituto de la Mujer. 1987-1988.

Tots els factors esmentats contribueixen perqu aquest sector tan ampli de dones tendeixi a prendre les seves prpies decisions relacionades amb el que s pblie, a les decisions de l'home (en aquest cas el marit). Frases com el que digui el meu marit i el conegut no ho sap, no contesta preen tot el seu valor. s signifcatiu i forca Ilustrador el quadre 2. Qu podem deduir de les dades del quadre? Dones, for?a coincidncies. Per exemple, en el mateix sector que tendeix a diferenciar les tasques segons el sexe ens trobem, entre d'altres: mestresses de casa, enquestades amb una orientaci de vot de centredreta (PP-CDS) i les que estn regular, poc o gens interessades per la poltica. Aix mateix i per completar l'esmentat anteriorment, en els quadres que a continuado s'exposen, s evident l'inters menor de la mestressa de casa per la seva participado a Phora de votar que el d'altres sectors de dones, 17

DOUIER: DONA I FI:MINISME AIS ANYS NORANTA

sense oblidar els percentatges de les dones joves (veure quadre sobre la intenci de vot). Malgrat la situaci descrita en els ltims temps, hi ha un major procs de canvi. Tant en les noves tcniques aplicades dins la llar, el millor nivell educatiu de les parelles joves i de la forca deis mitjans de comunicaci, que incideixen en aquest coMectiu que ofereix perfils cada cop mes diferenciats i plurals, en definitiva beneficia el canvi de mentalitats. De cara a un futur no gaire lluny hi ha la possibilitat que aquesta figura entesa com a persona que dedica tot el seu temps al llarg de tota la seva vida a les tasques de reproducci (tasques de la llar, etc..) desaparegui progressivament i, per tant, es perfilin unes altres formes de convivencia i de respecte envers altres tasques (perodes parcials de temps d'un o d'un altre cnjuge dedicat a les tasques de la llar voluntriament, a l'atenci ais filis, e t c . ) . Pero, mentrestant aix no sigui aixi, cal definir estratgies concretes per a aquesta situaci actual (fiscalitat, ajuts individualitzats, e t c . ) . D. La vida poltica Intenci de vot Estimaci de vot real per sexe Eleccions Generis. 1989
Hornes % Cens Dones % Cens

Abstenci

27,3

31,8

De l'estudi del CIS de juny del 1986, es desprn que la participado electoral de les dones en algunes eleccions generis s menor que la deis homes, aproximadament en 4,5 punts per sota. S'haur d'esperar els resultis deis estudis sobre les ultimes eleccions generis (octubre de 1989). Per una altra banda, cal especificar que els ndexs d'abstenci son desiguals, depenen molt de l'edat. En aquest aspecte, remarquem el segent quadre: No votar i
Total
18-24

w
25-34 35-44 45-54

1986 1987

13,1 14,7

14,5 20,8

14,6 16,7

9,8 10,5

13,2 12,8

Segons aqestes dades, les joves es mostren mes abstencionistes, especialment entre els 18 i els 24 anys.
18

L'OPINI SOCIALISTA

No ho sap + No contesta (intenci de vot) (%)

Total 18-24 25-34 35-44 45-54

1986 1987

39,2 36,5

31 ,6 25 ,8

38,5 31,7

42 ,2 43 ,6

42 ,0 41 ,7

No ho sap + No contesta + No votar (Intenci de vot + simpata) (%)

Total Dones Mestresses de casa Actives Alurades Estudiants

33,5

37,4

27,9

25,8

20,5

Fonts: Estudio Sociolgico sobre las actitudes de las mujeres ante la poltica y el feminismo. Instituto IDES para el Instituto de la Mujer. 1987-1988.

Aix mateix, cal destacar que el 37,4 per cent referent a no ho sap, no contesta correspon al sector de les mestresses de casa. Tot aix apunta al fet que cal dissenyar poltiques especifiques adrecades a les mestresses de casa. Participaci en els partits: Afiliacions ais parlits poltics Segons sexe. 1989 (ler. trimestre)
Total afiliis Dones Homes

PSOE PCE

229.805 65.242

17,85 17,61

82,15 82,39

Quant al percentatge d'afiliaci de les dones ais partits poltics i segons les dades deis propis partits, podem deduir que 1'afiliaci est al voltant del 18 per cent, ndex molt baix de presencia de les dones en la vida deis partits. A continuaci assenyalem les dades d'afiliaci amb data d'l de juny del 1990 procedents del PSOE. Afiliado PSOE segons sexe (1-6-1990)
Total afiliis Dones Homes

PSOE
Fonts: Cens PSOE.

255.455

19,50

80,5

19

: DONA I FEMINISME AIS ANYS NORANTA

Carrees de representaci: Presencia de dones a les Corts Generis. 1989

CONGRIOS Total Dones SENAT c% Dones

Ihtrtits poltics

Total

Congrs Senat

PSOE PP IU CDS CIU PNV Grup Mixte

176 106 18 14 18 5 10

32 10 2 1 1

18,00 9,43 11,11 5,55 10,00

127 20(*) 85 7 2 8 11 1 6 SENSE

15 ,74 17,52 8 ,23 8,80 5,60 9 ,10 7,32 D AD ES

(*) Inclou una dona anomenada per la CCAA de Madrid. Fonts: Secretaria de la Dona del PSOE.

Com ho podem observar, el percentatge mes alt de representaci femenina en les eleccions generis el t el PSOE (18 per cent), a continuaci ve el PP, amb un 8,80 per cent, CiU amb un 7,32 per cent i IU amb un 5,60 per cent. El CDS i el PNV no teen cap dona en els seus Grups Parlamentaris. 2. AI tres consideracions Aqestes dades ja comentades parlen de forma eloqent de la situaci actual. Amb la vista posada en elles com a punt de referencia passem a comentar ara altres aspectes tant o mes importants que no poden ser reduits a xifres. Aspectes que es troben directament implicis en el debat ideolgic i poltic sobre aqestes qestions. A. Igualtat legal, igualtat real En els ltims anys les diferencies legis, es pot dir que han desaparegut totalment. Iniciades pe govern de l'UCD, el govern socialista ha acabat amb les discriminacions histriques, tant en el Codi Civil com en el Penal aix com en molts deis aspectes lligats a la legislado laboral. Ja hi ha igualtat legal, grcies tant a un esforc. del conjunt de la societat com al deis qui van elaborar i impulsar el Pa de la Igualtat de les Dones. I en canvi, s'ha fet cada cop mes evident a mesura que han desaparegut els impediments legis, que la igualtat de possibilitats s una qesti que implica transformacions que van molt mes enll de la igualtat legal. Ens hem pogut adonar de fins a quin punt, com diu Oskar Lafontaine, aquesta s una qesti estructural en la nostra societat i encara ara, descobrim formes subtils, acceptades com a naturals que perpeten les desigualtats. Centrem ara l'atenci en zones
20

l'OPINI SOCIALISTA

obscures i silencioses de la vida col-lectiva (de les quals hem parlat a la introducci) de la vida diaria, on es poden trobar explicacions sobre les resistncies culturis, educatives, emocionis i de relaci. Aquests elements d'anlisi, que apareixen sovint en les converses informis i s'expressen claramcnt en la vida diaria, han estat tamb sovint oblidats en les anlisis que les prpies dones han fet histricament. s ara quan, resolts els greus problemes legis, es fan evidents nous obstacles, que demanen nous instruments d'anlisi i noves formes d'aproximar-se, collectivament, a totes aqestes qestions. B. Els diferents models de familia i de rclacions interpersonals El control de la natalitat, l'accs de la dona ais mateixos nivells cducatius que els homes en el cas de les joves generacions, la independencia econmica lligada al seu accs al treball i una concepci de les relacions afectives i personis menys transcendentals i mes lliures han modificat enormcment, en pocs anys, els models de convivencia. Aquest fet, que ofcreix mes possibilitats de Hibertat, de tria i d'opcions personis, no t, pero, les mateixes conseqncies practiques per ais homes i per a les dones. Tamb en aquest terreny, la dona es troba en situaci d'inferioritat, sovint quan hi ha filis. L'augment de les famlies monoparentals, gaireb sempre de responsabilitat femenina, el fenomen com a tot Europa, en qu la nova pobressa s femenina, ens confirma un cop mes que ali que s bo en teoria, pot resultar nociu per a molts si no es parteix d'una situaci d'igualtat real. En aquests fets, intervenen sovint desajustaments en el nivell de responsabilitzaci individual davant els filis entre homes i dones. Sembla que els primers teen autentiques dificultats internes i externes per complir, en el concret, el seu paper de pares quan el marc i les referncies familiars canvien. O quan sc'ls demana un paper mes igualitari en la vida de la relaci i la parella. No s estrany, dones, que tant les ultimes modificacions legis, com es recursos que han endegat diverses associacions i les prpies administracions estiguin destinades a assegurar l'assistncia econmica per a les dones i els filis quan hi ha dissoluci del matrimoni, a les dones maltractades, etc. Tot aix forma part de la necessitat de compensar els desajustos, que en els membres mes febles de la- familia, produeixen les noves formes de convivencia. C. Un doble treball Un deis fenmens que mes clarament exernplifica el moment actual, tal com hem vist, correspon al que ja ha mostrat les dades donades anteriorment analitzades: la imparable incorporado de les dones al mn del treball remunerat. Malgrat aix, s encara l'atur femen, l'atur per definido vegi's el cas deis joves mentre que la imatge social s la de Phome aturat. La histrica divisi de les tasques entre el treball remunerat i el de la reproducci de les condicions de treball, ha deixat greus seqel-les, que van en detriment de la dona. Sovint es troba que a partir d'una edat i si t una 21

DO33ICR: DONA I FEMINI3ME AIS ANYS NORANTA

familia, ha de dur a terme dues tasques, que ocupen energies, afectes, hores i espais. El treball remunerat, que d'una banda pot ser font d'independncia econmica i en determinis casos de realitzaci personal, s sovint una font de problemes, sobretot quan els infants son petits. I entre les propostes existcnts per donar-hi sortida, sovint discutides, s'han d'incorporar necessriament un nou repartiment de les tasques i una nova forma d'entendre la responsabilitat familiar i de convivencia per part deis homes. D. La maternitat s aquesta una qesti que ha estat poc estudiada objectivament. Immersa en un discurs ideolgic, i font alhora d'experincies colpidores en el positiu i en el negatiu, s potser on es demostren amb mes claredat les contradiccions de les dones i encara mes les contradiccions que el conjunt de la societat t respecte de la dona i de la seva capacitat de procrear. El model de mare abnegada i sense cap altre lmit personal que el de l'amor ais filis, s'ha reprodut de generaci en generaci, benet per TEsglsia i la cultura. Els drets a la vida individual admesos i estimulis en l'home, estn profundament mediatitzats per a les dones. Fins i tot avui, es poden realitzar com a persones, sempre que acceptin el primer son els filis. El model de mare no ha canviat. S'ha de ser com les avies. I a mes, treballar i ser una persona completa. Tasca impossible, si es t en compte qu ha representat histricament fer de mare. El missatge de la mare perfecta es transmet, via subcultura femenina, de mares a filies, a travs deis mitjans de comunicado i s degudament refrendada per la Cultura en majscules i, sovint, pe company concret present a cada casa. Per a la dona, s un niu d'irracionalitat i sentiments difusos, a mes a mes en la mesura que hi ha importants experincies vitis i emocionis. Els sentiments de culpa, sovint acompanyats d'autntiques dificultats practiques per resoldre la complexitat de la vida familiar, son obstacles que encara no han trobat, coHectivament la seva forma de ser expressats i solucionats amb un mnim de racionalitat. Moltes dones despenes i lliures fins a un determinat moment, naufraguen en aquesta experiencia massa carregada d'elements ideolgics i irracionals. B s cert que cada cop mes, la possibilitat de triar el moment de la crianca i Pafirmaci de les dones en altres mbits i la creixent autoestima, treballen en un sentit positiu. Cada dia, a mes, es fa mes evident un noli missatge: si la maternitat i la paternitat son bns socials, desitjables per a tothom, aleshores compartim socialment aquest paper. Posem mitjans per facilitarho sense que sigu la dona qui hagi d'optar. Siguem conseqents.

22

L'OPINI SOCIALISTA

4 . ELS REPTES DEL FUTUR En aquests moments tenim prou elements d'anlisi per assegurar que el llarg cam cap a l'alliberament de la dona s a punt d'entrar en una nova i molt expansiva fase. Tenim, tamb, elements per veure-hi el contrari, ja que es dibuixen forces regressives i no sabem quin pes poden teir en el futur. /. El panorama internacional Les transformacions produdes ais pasos de l'Est, han estat durant uns mesos un element esperancador. Semblava, fins i tot, que rem mes a prop d'una pau duradora i d'unes possibilitats noves per a milions de persones que gaudirien de les llibertats democrtiques. No sabem si aquesta Pau ser possible. I d'aquests factors en depenen tants d'altres que es fa difcil fcr prediccions per a tots els pasos, per a Europa i per a Espanya. Pero, suposant que es trobin vies pacifiques per resoldre la situado actual, el dest de les dones depn encara de l'evoluci de l'economia, de les formes de distribuci deis bns materials i culturis i deis canvis de mentalitat i en les formes de relaci. Tots aquests condicionaments generis incideixen ara de forma especial a les portes de l'any 1993, quan s'apliqui ntegrament l'Acta nica Europea. D'altra banda, l'Europa futura estar i ja estk condicionada pe que ha passat ais pasos de l'Est. Es impensable perfilar el futur sense valorar l'impacte que les diferents experincies de les dones deis pasos de l'Est poden teir sobre la resta deis pasos d'Europa. Es corre el risc important que en aquest, com en d'altres mbits, la resposta lliure a tants anys d'opressi vagi en el sentit invers al deis desitjos que expressen la majoria de les dones de pasos amb democrcies arrelades. La reivindicado del paper tradicional de la familia ja ha fet la seva aparici com a resposta a una llarga historia d'explotaci de la doble jornada femenina, o com a forma de seguir les indicacions d'una Esglsia que ha collaborat en el manteniment de laidentitat nacional. I d'altra banda, fa una certa por l'entusiasme que per molts d'aquests pasos han demostrat per la lgica del mercat. Dins d'aquest marc general, cal recordar, un cop mes, el paper que. ha jugat el model de govern o de governs per afavorir la igualtat i el respecte de les llibertats individuis: el model socialista porta, en si mateix, enormes potencialitats de desenvolupament per a les dones i, per tant, de transformado de la vida coHectiva. 2. Les qestions generis En el terreny mes concret, tres son les grans qestions que jugaran en el sentit del progrs o b com a forca regressiva. El repte del treball remunerat, la forma en qu s'articuli la vida quotidiana i els canvis culturis de mentalitat i de relaci. Aquests tres elements es conjuguen en una unitat prou coherent i es presenten com a elements que s'influeixen mtuament.
23

DOMIER: DONA I FEMINISME A I S ANYS NORANTA

Si el avneos en la independencia econmica de la dona es consoliden, les formes de relaci i de la vida quotidiana canviaran. I de la manera com es plantegin i resolguin els problemes de relaci i d'organitzaci de la quotidianitat, dependr alhora la major o menor presencia de la dona en les activitats productives, en la participaci social i poltica, i en definitiva en la vida pblica. En tots aquests camps, noms la dona s la responsable del seu futur. L'home, tamb. Perqu la vida d'ella est situada en el nucli mateix de la convivencia i de les formes de reproducci quotidianes de tots els ciutadans. I restructura familiar li adjudicar un paper especfic que no es pot transformar si no hi participa la resta deis individus que componen el grup. Les formes subtils de domini son tan freqents com difcils de detectar. Per aix el canvi cultural s fonamental. 3. El feminisme futur Totes aqestes son qestions generis que tindran molt a veure en un futur no massa lluny, amb el que s'esdevingui en l'mbit de la dona. Pero hi ha altres reptes mes directament lligats al que facin les prpies dones, tant les qui es consideren feministes com aquelles que no se senten representades per aquest qualificatiu. Aqu val la pena recordar el que ja s'ha dit a la introducci. Donem per assolida la igualtat legal: cal ara avanzar cap a la igualtat real i, per tant, transformar les condicions que fan factible la situaci de desigualtat. Hem dit tamb, en un altre lloc d'aquest escrit, que la desigualtat s deguda a una situaci estructural i que com a tal ha de ser tractada. Cal dones deixar ciar que una situaci estructural requereix solucions politiques globals. Malgrat els avneos realitzats existeix encara en els partits poltics progressistes una forta tendencia a considerar el tema de la dona sota els trets de sempre: Com un tema sectorial, tot oblidant que afecta la meitat de la poblaci (i deis votants) i que t un potencial renovador molt important. Una qesti de la qual s'han d'ocupar les dones: Cosa d'elles. Alhora, i contradictriament, deixa de ser cosa d'elles, quan comencen a teir una certa forca. La recerca de solucions politiques globals ha de trencar aquests esquemes de funcionament. Pero per fer-ho, calen mes coses. Cal la pressi social i aix requereix que les dones s'organitzin en el si de la societat, a tots els nivells i d'acord amb les seves possibilitats. La dona corre el risc de quedar mes afilada que no l'home. Un alt percentatge t com a marc de l'activitat diaria la llar i el venat. I en aquest mbit, cada una est sola amb la seva experiencia, i els seus contactes es realitzen a travs de les tasques diries (mercat, escola, filis, perniqueria, e t c . ) . Les que treballen remuneradament i teen la doble tasca familiar, disposen de poc temps per a altres activitats. Uns estudis recents han demostrat
24

L'OPINI SOCIALISTA

l'escassa disponibilitat temporal de les dones a partir d'una determinada edat. Cal dones trencar l'aillament de les dones, fonamentalment mitjan?ant la vida associativa natural que es realitza a travs de les activitats que ja desenvolupa funcionalment la dona (APAS, Consumidors, Vens, etc...)- I fomentar l'associacionisme especfic, que permetr posar en com els problemes, buscar solucions i alhora col-laborar a vertebrar la societat i convertirse en interlocutors vlids amb els poders. Tot aix, pot permetre avancar en un altre aspecte fonamental. S'ha de convertir progressivament el feminisme difs de mol tes dones, en unfeminisme conscient. Aix s ara com ara fonamental. Les resistncies a identificar-se amb el feminisme historie no son un obstacle perqu hi hagi una creixent conscincia coHectiva deis drets de les dones exercits d'una forma cada cop mes natural i espontnia. Aix s el feminisme difs. Cal afavorir la presa de conscincia sobre aquest fenomen, si es vol teir prou forca per afrontar els reptes futurs i els moviments involucionistes sempre presents. Cal fer-ho tot adaptant alhora el missatge feminista ais nostres temps, a un projecte social de progrs. En aquest sentit s'han d'obrir nous camins de reflexi i de prctica, perqu les activitats reivindicatives que han caracteritzat el feminisme fins ara, es completin cada cop mes amb propostes constructives i mes positives. L'estil de la queixa constant o de l'activitat agressiva individual envers els homes, no s un bon estil. S'han de fer propostes positives i realitzar-les i s'ha de ser conscient que poc s'avanga si es considera l'home individual com un enemic. Es mes positiu fer d'aquesta tasca una qesli global, social i poltica, d'homes i dones. S'han de sumar energies i arribar a pactes concrets de coHaboraci. s cert que aix planteja altres problemes i que cal veure aquesta proposta amb un somriure irnic. Pero aquesta s Tnica via: sumar els esforgos de molts homes conscients i de mohes dones poc motivades pe feminisme de caire mes reivindicatiu, i sobretot, pot permetre treballar en l'mbit general i estructural-poltic alhora que en 1'especfic. Aix ens porta a dos aspectes mes d'aquesta proposta. Hem de ser capacs tots plegats d'omplir de continguts el que hem anat anomenant, una mica a les palpentes, el feminisme socialista: un feminisme que tingui els trets del que ha estat el pensament socialista (la justicia, la solidaritat, el respecte de la llibertat individual, la lluita contra les desigualtats). S'han de conjugar tots aquests principis, aplicar-los ara a les dones. I s'han d'incorporar els valors que han estat patrimoni historie de la vida de les dones a la vida poltica i social. S'ha de feminitzar el partit com deia Raimon Obiols al VI Congrs del PSC. Pero per aix, tamb, el feminisme ha d'abandonar un cert elitisme i pensar en termes de majoria. Un feminisme socialista ha de teir un missatge de millora per a totes les dones, no tan sois per a les que son conscients i 25

DO33IER: DOSA I FEMIS1SME ALS ANYS NORANTA

ben prcparades intel-lectualment, sino que hem d'intentar millorar la qualitat de vida de la majoria de les dones (les joves i les grans, les que treballen remuneradament i les que ho fan a casa, les deis barris i les professionals...) tot enfocant els problemes reals que teen, incorporant les preocupacions com a mares, com a responsables de famlies, com a inteMectuals o com a pageses. Tot aix requereix revisar moltes coses. S'ha de trencar amb determinis vicis que el feminisme, per la seva propia historia minoritaria, ha acumulat al llarg del temps. I d'aquesta manera construir les bases teriques d'un pensament que no ha tingut temps d'analitzar els aspectes mes generalitzades deis problemes que tracta. I, per tant, un pensament que ha tendit a expressarse en el registre del que s particular. Si som capacos tots plegats de generalitzar la problemtica, podrem entrar en contacte amb altres problemtiques simlars i avancarem compensadament. Pero si la cultura poltica, si el pensament socialista, tan immers encara en un pensament misogin, no comenca a interrogar-se, a obrir-se, a voler escoltar, Tesforc d'un pensament feminista ser intil. Al mateix temps hi pot haver retrocs tant a la cultura de la reivindicado com en la particular. Per tot aix, s aquesta, una tasca de tots, per a tots. Per aix, aquesta s una tasca del socialisme actual. Referncies
Friedan, Bctty (1983): La segunda fase. Barcelona. Plaza & Janes. Lafontaine, Oskar (1989): La sociedad del futura Madrid. Editorial Sistema. Espina, Alvaro (1990): Empleo, democracia y relaciones industriales en Espaa. Captulo II. Madrid. Ministerio de Economa y Hacienda. Paramio, Ludolfo (1989): Despus del diluvia Madrid. Editores Siglo XXI de Espaa. Camps, Victoria (1990): Virtudes pblicas. Barcelona. Espasa-Calpe Renau, M. Dolors (1990): Maternidad, infancia, feminismo. Madrid. Editorial Sistema. Renau, M. Dolors (19S9): Poltica, mujer y vida cotidiana. Madrid. Editorial Sistema. Vargas M., Quintanilla M.A. (1989): La utopa racional. Madrid. Espasa-Calpe. Folguera, Pilar y otros (1988): El feminismo en Espaa, dos siglos de historia. Madrid. Editorial Pablo Iglesias. Astelarra, Judith (1990): Participacin poltica dlas mujeres. Madrid. Siglo XXI de Espaa. M. DOLORS RENAU

Diputada al Congrs pe PSC Vicepresidenta de la internacional Socialista de Dones

26

La Federado de Dones de Catalunya per la Igualtat, cap a un nou feminisme?

M. Llirisa Pnelas

I.

DELS ANYS 60 ALS ANYS 90

Abans d'abordar el tema del nou feminisme del futur a Catalunya caldr examinar, encara que sigui molt breument, els canvis que s'han produt els darrers 30 anys. He utilitzat de manera deliberada la paraula feminisme perqu, al meu entendre, el seu significat ser Peix al voltant del qual se situaran totes les propostes de nous models organitzatius per a les dones i les noves formulacions de les fites, de les conquestes a assolir. L'emergncia d'una nova generado Centrada en la vida adulta de la generado que no va viure la guerra es produeix en un marc de canvis en el qual podem destacar l'acceleraci del desenvolupament econmic; l'accs a nous bns de consum el 600, la televisi, la remadora; l'impacte cultural que comporta 1'emigraci i el turisme, i la propia televisi; un increment en el nivell d'estudis de la joventut; una millora de les expectatives d'accedir a llocs de treball mes ben remuneris; una ruptura del model tradicional de la familia. La dona, singularment la dona jove, es compromet amb el combat antifranquista, per les llibertats, per la democracia i, tamb, per Talliberament revolucionan dels pobles. Per damunt de tot es deixa seduir per la proposta de noves formes de relaci afectiva, deslliurades de les connotacions mercantilistes que marcaven els usatges matrimoniis vigents. Els anys 60 reapareix a Catalunya el que podrem anomenar moviment feminista en el qual convergeixen una nova generado de dones, les filies de
27

: DOMA I FEMIWSME ALS ANYS NORANTA

la postguerra, amb aquelles dones directament entroncades amb els partits d'csqucrra, supervivents no tan sois de la guerra sino, tamb, del llarg purgatori que va suposar la derrota. Dones, com la M a Aurelia Capmany, les quals no havien abandona! en cap moment la bandera deis drets de la dona, a l'espera deis temps en qu seria possible, de nou, parlar de drets, de llibertats, de democracia, de socialisme. Els llibres de Simone de Beauvoir, els de la propia M a Aurelia, figures mitiques com la Federica Montseny i la Pasionaria, de la nostra historia encara recent; noves figures deis moviments revolucionaris del moment com l'Angela Davis i la Leila Haled entre d'altres, van donar coratge a la imaginado i forca a les noves dones que reconeixien en la seva propia educaci, en la seva propia familia, en el seu propi pas, tots els smptomes de les formes d'opressi que les denunciaven. Aix es crea, a Barcelona, el Moviment Democrtic de Dones, que provenia d'una primitiva Assemblea Democrtica de Dones de Sant Medir, creada sota l'impuls principal, pero no nic, de dones militants i simpatitzants del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Aquest Moviment desapareixeria, a Barcelona, l'any 1969, mentre que es va mantenir a Madrid i a altres zones d'influncia del PCE. Aquesta desaparici, a Barcelona, va ser la consequncia deis primers plantejaments que les dones es van fer sobre els objectius de la seva lluita, sobre com s'havien d'organitzar i com havien de treballar. A Madrid, on el Movimento Democrtico de Mujeres es va mantenir, va ser mes un instrument del partit (PCE) respecte de les organitzacions de dones que no un mitj de qestionament de la situacio de la dona. A Europa el maig del 68 va sacsejar violentament totes les forces d'esquerra. Tamb el feminisme en resulta commocionat. Espanya no va ser impermeable a aquesta influencia, pero el problema de la transido democrtica condiciona, fortament les propostes i les iniciatives deis partits poltics. El moviment de dones es va desenvolupar estretament relacionat amb Pevoluci i les convulsions deis partits poltics d'esquerra i les plataformes democrtiques que caracteritzaren la transido poltica. Un deis debats present en aquesta etapa s el que oposa la doble militncia, defensada per les dones que havien iniciat la seva militncia en un partit poltic, i la militncia nica que propugnaven les feministes radicis. Malgrat tot, es pot parlar d'un Moviment de Dones ja que, malgrat les tensions entre les diferents organitzacions de dones, es produen no tant intents d'acostament, sino mes aviat intents de constituci de plataformes unitries des de les quals ampliar la propia influencia sobre les dones ja organitzades i sobre aquelles susceptibles de ser atretes. Podrem considerar les Jornades Catalanes de la Dona que van teir lloc entre el 27 i el 30 de maig del 1976, pocs mesos desprs de la mort del dictador, com un exemple del que he esmentat. Aix mateix podrem dir de les / Jornadas por la Liberis

l'OPINI SOCIALISTA

cin de la Mujer que van teir lloc a Madrid, encara en la clandcstinitat, el desembre del 75, molt poc desprs de la desaparici fsica de Franco. Totes dues eren la resposta a la declaraci per part de les Nacions Unides de l'any 1975 l'Any Internacional de la Dona i totes dues van significar el perode d'expansi del moviment feminista. L'adveniment de la democracia Les primeres eleccions democrtiques teen lloc poc desprs de l'aparici de la Coordinadora d'Organitzacions Feministes (constituida per LMAR, el coHectiu Feminista i la Organitzaci Feminista Revolucionaria que hauria de donar lloc al Partit Feminista), de carcter radical, i de grups de dones com els que s'organitzaven a l'entorn de les vocalies de vens, els quals admetien la doble militncia. Van aparixer tamb organitzacions que es definien sectorialment, com els grups de dones universitries, grups deplanning familiar, dones advocades, dones militants deis sindicats, etc. Quan es produeix la consulta electoral, el 15 de juny del 1977, aqestes dones ja havien impulsat campanyes unitries de commemoraci del 8 de mar? i s'havien manifestat en contra de les violacions, per una llei del divorci, etc. Al programa electoral de la major part deis partits que concurreixen a les eleccions es recullen algunes de les reivindicacions de les dones (partits de la dreta, liberis i demcrata-cristians) o b la totalitat d'aquestes (socialistes, comunistes i els partits situats mes a l'esquerra). Aquesta campanya va ser seguida vidament per tota la ciutadania, i les dones hi van participar com a protagonistes i com a seguidores amb gran entusiasme, amb un grau de conscienciaci poltica molt elevada. La presencia de dones a les llistes electorals, molt migrada, va provocar una decepci en alguns sectors de dones, especialment entre aquelles que s'oposaven a la militncia de les dones en els partits poltics. Els primers anys de democracia representen els primers avneos en la reducci de les discriminacions i, fins i tot, vexacions que la legislado contenia. El text constitucional proclama ja la igualtat de les dones i deis homes davant de la llei. Se'n van seguir modifcacions importants com la derogad o deis anieles del Codi Penal que castigaven 1'adulteri i el concubinatge, i d'aquells que penalitzaven la divulgado deis mtodes anticonceptius. Es va modificar tamb la llei que regulava el matrimoni i, en conseqncia, el divord. El vell debat entre les partidries de la militncia nica i les de la doble militnda s'aguditza. Les feministes radicis consideren insufcients els aveneos legislatius, i irrelevants els nivells de representado femenina en les llistes electorals i a la Cambra, i van accentuar el seu rebuig inicial a la participad o en la lluita electoral a travs deis partits. Pilar Folguera1 distingeix en aquest moment (1979) dues tendncies bsiques en el moviment feminista socialista, que es defineix,per una societat d'homes i dones iguals, i e/emi29

DOSSIER.' DONA I FEM1NI5ME ALS ANYS NORANTA

nisme de la diferencia, netament oposat a les estructures jerrquiques deis partits, el qual refusava qualsevol tipus de coHaboraci amb les institucions. En el perode que va del 79 al 82 els partits poltics i els sindicis creen estructures a travs de les quals canalitzar la lluita feminista al si del partit, a les institucions i a la societat. Aix el PSOE crea Mujer y Socialismo en la qual participen un grup de dones militants socialistes, moltes de les quals participaven tamb del moviment feminista autnom. El PCE crea una Comisin de la Mujer i Comissions Obreres constitueix la Secretara de a Mujer. s en aquest perode quan s fundat per Lidia Falcn el Partit Feminista, que no es legalitzar fins el 1981, el qual publica una revista, Vindicacin Feminista, a la qual es pot atribuir una influencia no negligible. El triomfsocialista de l'any 82 El triomf socialista a les legislatives del 82 marca una divisoria respecte els perodes anteriors. En efecte, a partir del 82 les dones socialistes, conscients de la gran responsabilitat que teen com a partit de govern, pressionen per fer efectives aquelles mesures relatives a la dona contingudes al programa amb el qual es van presentar a les eleccions. L'any 83 es crea Y Instituto de la Mujer amb l'objectiu de desenvolupar el principi de no discriminado que proclama la Constituci. Pilar Folguera2 considera aquest fet com el desencadenant d'un nou tipus de feminisme, el feminisme institucional, que es tradueix en la creaci de Departaments de la Dona a moltes Comunitats Autnomes, Ajuntaments i Universitats. No em puc estar de dir que una de les darreres Comunitats Autnomes a crear un departament de la dona ha estat Catalunya, amb la creaci, molt recent, de Y Institu Ctala de la Dona, amb unes atribucions i un pressupost molt limitat. Des de l'any 1982 es constata un doble fenomen: d'una banda, l'atomitzaci del moviment feminista. Es creen noves organitzacions, moltes d'elles agrupen coliectius de professionals, que han jugat un paper molt important en la defensa deis drets de les dones (aplicado de la llei d'interrupci de Pembars, sentencies judicials arbitrries i discriminatries, pagament de pensions, maltractaments, etc.). No tan sois aix sino que algunes d'elles es constitueixen en l'avancada de reformes que, com les associacions de planning, son encara reclamades. Moltes de les organitzacions feministes que van protagonitzar el perode anterior s'estanquen i, alhora, es repleguen sobre si mateixes, mentre observen com algunes de les seves dones modifiquen els seus posicionaments d'acord amb els canvis que es produeixen a la societat espanyola. Un exemple revelador d'aquesta tendencia el tenim a Catalunya, amb el tancament de les Edicions La Sal, desprs d'una llarga i exemplar trajectria de promoci del Uibre en pro de les dones. D'altra banda es produeLx aquests anys el fenomen mes interessant: l'emergncia d'una conscincia feminista entre moltes dones no vinculades al moviment feminista que les porta a organitzar-se i a reclamar, en molts casos,
30

L'OPINI SOCIALISTA

un canvi que penetri a l'mbit de la vida privada, de les relacions entre els dos sexes. L'Instituto de la Mujer s'ha convertit en un punt de referencia per a totes les dones sensibilitzades pe repte de la igualtat, fins i tot, per a aquells grups mes contraris a la intervenci de les institucions. Podem afirmar amb tota rotunditat que 1'Instituto de la Mujer ha passat possitivament la prova que va suposar la seva creaci. No oblidem que aquesta va trabar l'oposici d'alguns sectors de dones que ja l'any 77 consideraven no sois discriminatori sino tamb negatiu, la creaci d'un departament de la condici femenina.
II. LA SITUACI ACTUAL

La situaci actual es pot caracteritzar, en coherencia amb el que he explicat anteriorment, pels segents trets: 1. L'assentament del que s'anomena/emm/s//e institucional, que s'ha ests a tota mena d'institucions (Govern Central i Governs Autnoms, Ajuntaments, Diputacions, Associacions de Municipis, Sindicats, Universitats), el qual ha provocat una serie en cascada d'efectes clares repercussions socials, observables tant en els comportaments pblics com en els privats. A tall d'exemple, les modificacions d'alguns missatges publicitaris; les demandes de treball que ja es fan en mascul i en femen; l'atenci que alguna premsa dedica ais temes especfics de la dona; l'augment de les denuncies per maltractaments, violacions, etc.; la creaci de Comissaries per a dones. La recent reivindicado de contractaci igualitaria de dones per part deis jornalers andalusos s una mostra reveladora deis canvis que es produeixen en les mentalitats de les dones i deis homes del nostre pas. 2. L'aflorament d'una conscincia feminista difusa en sectors de dones que no teen una tradici de lluita feminista, que es tradueix en un augment de les associacions de dones a moltes localitats i comarques. Aqestes associacions es caracteritzen, sobretot, per una demanda de servis que tendeix a augmentar la qualitat de vida; inclusi de l'atenci sanitaria especfica de les dones en els Centres d'Atenci Primaria, creaci de Cases d'Acollida per dones maltractades, possibilitats d'accedir a cursos de formaci de l'INEM perqu permetin d'accedir a un lloc de treball o de creaci d'empreses, cursos de formaci bsica, llocs de reuni i de trobada, tallers de manualitats, facilitis per fer viatges i excursions, etc. Es tracta, per a moltes d'elles, de poder sortir de casa, d'eixamplar uns horitzons mok Hmitats, de trencar Pallament en qu viuen, de superar una ignorancia que les condemna a ser ciutadanes de segona categora, d'accedir a la independencia econmica, de sentir-se segures de si mateixes, de sentir-se persona. 3. L'absncia d'un moviment de dones estructurat i potent. La majoria d'organitzacions feministes a comencament deis anys 80 es mantenen actual31

IXW.MKR: DONA t FEMIN1SME AIS ANYS NORANTA

ment, pero la seva existencia pateix la crisi que afecta el feminisme arreu del mn. Moltes feministes han optat per la lluita al si d'organitzacions basades en la professionalitzaci de les afiliades, des de les quals es plantegen actuacions en camps concrets per aconseguir canvis i millores en algn aspecte i els ofereixen ajut i suport a moltes dones que els necessiten, sense oblidar la tasca de sensibilitzaci que realitzen entre sectors molt amplis de dones. Son les associacions de treballadores de centres de planning, les dones advocades, els grups d'ensenyants per una educaci no sexista, etc. La doble miiilncia de les socialistes En el vell debat entre doble militncia en el partit i en el moviment feminista i la militncia nica en el moviment feminista les socialistes vam optar majoritriament per la doble militncia. Creiem necessria la nostra presencia en el si del moviment feminista en el sentit que representvem unes posicions diferenciades, i creiem imprescindible el nostre treball en el si del Partit. Aquesta opci s'ha revelat encertada en la mesura que la posici i la influencia de les dones en el si del Partit s'ha vist enfortida amb Taprovaci de la quota de representado i amb la presencia de dones en el govern central i en els ajuntaments, aix com en el Congrs de Diputats i en el Parlament, i amb la creado d'una Secretaria de la Dona a la Comissi Executiva del PSC. Aquests resultis son la conseqncia d'un treball tenac de moltes dones del partit, pero no de totes: al PSC, igual que en d'altres partits de l'esquerra, hi ha tamb dones que no assumeixen la lluita per la igualtat real entre home i dona, s'acontenten amb una formulado genrica de la defensa del dret a la igualtat. Aquest balanc, que s encoratjador, no s suficient en si mateix. En efecte, ens trobem en un moment en qu molts i, fins i tot algunes, poden pensar que hem assolit els mxims ais quals podem aspirar i que podrem donar per acabada la lluita que ens ha portat a les limitades conquestes que hem esmentat. Pero ni aqestes estn afiancades, ni representen una culminado. La qesti de la igualtat a la societat no est resolta, ni ho est al Partit, que n's un reflex. La participado de la dona a la vida social i a la vida poltica s encara molt insuficient i, en conseqncia, la plena incorporado de la dona al treball poltic ha de ser encara un objectiu de totes i tots els qui militem en aquest partit. El doble combat, dins el partit, i en el moviment de dones, s encara tan necessari com mai. Breus notes per un nou enfocament del feminisme El feminisme ha servit per fer-nos conscients de la situaci de les dones tant en el mn pblie com en el privat. Ha signifcat un nou enfocament, una nova visi, una nova manera d'aproximar-nos ais problemes existents. El feminisme ha conduit a grans conquestes en el terreny legislatiu, com ara la conquesta del vot, el reconeixement de la igualtat en les constitucions,
32

L'OPtNI SOCIALISTA

el dret de fer s lliurement del propi eos, etc. Malgrat aix el feminisme, per si mateix, s'ha mostrat insuficient, fins ara, per provocar canvis significatius en les formes de vida quotidiana de la majoria de les dones. La societat ha dividit el treball en dos: el treball productiu, remunerat; i el treball reproductiu, no remunerat. El primer s'ha adjudicat al sexe masculi i el segon al sexe femen. El treball mascul, remunerat, s font de poder. Les dones volem compartir el treball productiu, la remunerado, el treball reproductiu i el poder. L'accs de les dones al poder requereix la participaci en totes les instncies publiques, poltiques i socials (associacions de tota mena, partits, sindicats) de la dona, dificultat encara avui per multitud de travs i, en particular, per la sobrecrrega de treball que la dona pateix a la familia, ja que s qui t cura deis infants. Cal forjar la plena incorporado de la dona al mn pblie, per generar una nova definido, un nou repartiment de rols i deis valors que hi son associats. La finalitat reproductiva de la sexualitat en la societat patriarcal ha limitat mes l'expressi de la sexualitat femenina que la masculina, malgrat que la capacitat de gaudi s universal. Qualsevol aven? en el sentit d'una major separado entre la reproducci i la consecuci del plaer permetr a la dona disposar del seu eos sense altres limitacions que les de les prpies inclinacions. El predomini de l'autoritat masculina i del mn mascul en general a la societat patriarcal es manifesta tamb en les relacions sexuals, donant lloc a condueles agressives de les quals son victimes les dones i tamb els infants. No podem deixar de pensar que un nou model de relacions humanes tindr una traducci profitosa per totes les persones.
III. L A FEDERACI DE DONES DE CATALUNYA PER LA IGUALTAT

Aquest panorama que hem dibuixat deixa al descobert el buit organitzatiu del moviment de dones i les carncies doctrinis en qu es desenvolupen les tendncies actuis. No manquen les propostes, no falten els estudis terics. El que succeeix s que aquests estudis, aqestes propostes es fan des de cenacles erudits o b des de grups altament ideologitzats, amb posicions que no admeten cap comprorns amb la realitat, des de les utopies, des del plantejament del tot o no res, i que, en consequnda, no arriben i no connecten amb les dones que avui han eixamplat la base del moviment de dones. La Federaci de Dones de Catalunya per la Igualtat es planteja com alternativa a aquesta situaci, per omplir aquest buit organitzatiu que constatava i oferir un contingut progressista de futur al nou feminisme de la igualtat que apuntava ja ais anys 70, les arrels del qual es perden molt mes enll.
33

OOSSIER: DONA I FEMINISME ALS ANYS NORANTA

Apunts per a un programa de treball per a Federado Pe que fa al treball cal afirmar que el treball remunerat s una condici necessria pero no suficient per a la igualtat. Les dades que tenim sobre l'activitat laboral de la dona ens indiquen una major incidencia de l'atur en les dones, la qual cosa significa que, mentre les dones estn disposades a incorporar-se al mn del treball remunerat, la societat no presenta la mateixa disposici a acceptar que les dones tinguin ingressos propis. Caldr pensar en mesures correctores tendents a igualar les possibilitats de la dona per trobar una feina. A mes, l'accs de les dones al treball est mes condicionat pe seu nivell de capacitado que per la seva edat. Aix ens porta a constatar que l'accs massiu de les dones a l'ensenyament en els seus nivells bsic i mitj i les possibilitats d'accs als ensenyaments superiors no han suposat la igualtat d'oportunitats. Cal conixer els mecanismes que s'oposen a la igualtat per aplicar mesures correctores. En qualsevol cas, caldr aprontar la presencia massiva de les noies a les escoles per aplicar programes d'orientaci professional no sexista. Tamb Pescla pot ser el mitj per influir en les famlies, pe paper que juguen en la transmissi deis rols, en la reproducci de les pautes de conducta que condueixen a les dones a la llar el treball reproductiu i als homes al mn professional treball productiu. L'escola tamb pot ajudar a preparar els nens i les nenes per compartir les tasques de la vida quotidiana, si se'ls hi donen les possibilitats per fer-ho de manera efectiva. L'increment deis embarassos no desitjats en noies adolescents ens porta a reclamar una atenci pluridisciplinar que inclogui els aspectes psico-socials. Tamb ens porta a recordar que el dret a la planificado familiar, a la informado i a l'accs deis mitjans anticonceptius s encara un objectiu que s'ha d'assolir, a Pigual que una llei de terminis que permeti la interrupci voluntaria de l'embars. La salut de les dones i el seu tractament presenten unes especificitats que cal que siguin tingudes en compte en qualsevol programa que s'ocupi de la qualitat de vida. Aquest enunciat s una de les conclusions del recent Simposi que va teir lloc a Barcelona sobre Dona i qualitat de vida, el qual assumim. Els trastorns de la menstruaci i les seves conseqncies a llarg termini, les malalties d'origen hormonal que hi comporten, el tractament de les malalties autoimmunes, de major incidencia en el sexe femen, aix com el cncer de mama, reclamen tractament preventiu que limiti els seus estralls, els quals afecten negativament la qualitat de vida de les dones. Pels mateixos motius s'ha de reclamar una atenci personalitzada per la dona postmenopusica. L'actuad sempre que la magistratura dicti sentndes masclistes, I'exignda del pagament de pensions per part del cnjuge que hagi d'abonar-les, la reclamado d'aquelles modifcadons pendents encara a la Compilaci del Dret
34

L'OPINI SOCIALISTA

Civil Ctala, etc. son altres tantes tasques que ens hem de proposar, aix com l'estmul de l'associacionisme, veritable palanca amb la qual podrem mantenir i impulsar el corrent que ens porti a una societat mes igualitaria, en la qual totes les persones contribueixin per igual al benestar deis seus mcmbres, en la qual totes les persones siguin mes lliures.

Notes
1. De a transicin poltica a a Democracia, La evolucin del feminismo en Espaa durante el perodo 1975-1988,El feminismo en Espaa: dos siglos de historia. Pilar Folgucra. Editorial Pablo Iglesias. 1988. 2. V. op. cit.
Ma. LLU'SA PNELAS

Membre de la gestora de la Federado de Dones de Catalunya per la Igualai

35

La dona avui
Francesca Martn

La participaci de les dones a la societat canvia. D'una banda s ben pals el canvi al mn occidental industrialitzat, on s'hi han donat els moviments d'alliberaci femenina. Tamb, pero, al mn mes recndit i lluny, el mn rural, es produeixen canvis positius que son sovint mutacions mes indefinides o tan sois un increment de la conscincia de les circumstncies de la vida de les dones i una contestaci ais vells prejudicis sobre la dominad o i la submissi. L'alteraci en els tradicionals rols femenns ha generat repercussions que transcendeixen el seu epicentro i aix, a mesura que els canvis van avancant lgicament produeixen inevitables victimes. Hi ha persones, fins i tot les que preconitzen el canvi, que se senten insegures en veure les fissures que a poc a poc s'evidencien en aquelles estructures fns ara considerades solides. Hi ha una situaci de ruptura i d'incertesa abans que es reaHtzin les promeses de canvi formulades. Les circumstncies alteren ara les condicions que sempre han determinat la vida de les dones. Les noves tcniques mediques que les alliberen de l'imperatiu fisiolgic de Tembars no previst, els nous sistemes de comunicado que traspassen les barreres de la tradici, la integrado d'economies nacionals que trenca raillament de la comunitat de subsistencia i el nombre creixent de famflies que depenen del salan de la dona son condicions fonamentals per a l'abandonament d'unes normes de vida estretes i restrictives. Els canvis duen diferents ritmes en els diferents camps de manera que constatem avneos legislatius que no es corresponen plenament amb la seva aplicado, o b, en terrenys com el de l'educaci i de Passistncia sanitaria, els canvis reals requereixen Paplicaci de mitjans fnancers que han estat insu36

L'OPINI SOCIALISTA

ficients, la qual cosa ens porta a la convicci que els dos estadis mes dificils de salvar son el diner i el poder, s a dir, el mercat de treball i el joc poltic.

IGUALTAT LEGAL. IGUALTAT REAL No es pot esperar el canvi vers la igualtat essencialment del canvi legislatiu, tot i que s el marc necessari per donar-li forma. s possible combatre seriosament mitjancant canvis legis pautes socials profundament arrelades? Un gran nombre de ciutadans i ciutadanes pot ignorar completament ali que estableix la llei, fins i tot els que en son coneixedors poden no teir prou ciar el seu sentit prctic i, per descomptat, molts deis qui la coneixen i la comprenen no sempre segueixen els seus propsits. No obstant aix, la igualtat legal s decisiva per fonamentar i afermar un canvi en la condici social femenina; la discriminaci legal pot truncar les aspiracions de les dones, els ordenaments legis que confirmen la igualtat deis drets posen a les mans de les persones els instruments per combatre la discriminaci i posen a favor de l'ideal de la igualtat el poder de l'Estat. Si Tordenament legal va massa per endavant del canvi social es corre el risc que sigui senzillament ignorat. Si en canvi la llei va excessivament retardada en relaci ais canvis socials el resultat s una situaci de frustrado i d'injustcia. La branca del dret que t una major incidencia sobre la vida de les dones s el dret civil i, mes concretament, l'apartat referit al matrimoni i a la familia. El dret civil ais estats moderns no s un eos monoltic tcnic, sino que constitueix un conjunt d'elements de legislado, preceptes constitucionals, estatuts, jurisprudencia, decrets del poder executiu, normes administratives... Dins aquest mateix conjunt es poden donar contradiccions. La millor forma de solucionar-es ser fer Pexamen de les estructures bsiques que les sustenten. Cal recordar que totes les tradicions legis clssiques han estat objecte d'importants i constants modificacions. Les dones han patit grans desavantatges sota les tres tradicions legis mes antiges (el Dret Roma, PAngls i la llei Islmica), totes tres han definit la dona com a subordinada al marit. La legislado moderna ha abolit les disposicions discriminatries en molts pasos, pero encara perduren vestigis del passat en les tres tradicions. Fins i tot, amb les liis igualitries els desavantatges socials i econmics sovint impedeixen a les dones Pexercici deis drets que la llei els atorga, la forca del coslum es massa vegades superior a la forca de la llei. La capacitat de la llei per canviar les creences i les actituds t un lmit: la llei pot servir de guia ais qui treballem per una autntica igualtat o instar els aptics, pero cal teir present que es mes fcil portar la perfecci al paper que a la prctica.

37

OSSIER: DONA I FEMINUME AIS ANYS NORANTA

LA PRESENCIA DE LES DONES EN EL TERRENY DE L'EDUCACI Cal reconixer que el que ha orientat les dones cap a un cam de participado i de llibertat ha estat Pampliaci de les seves possibilitats educatives; 1'educaci capacita les dones per assumir rols mes variats i independents alhora que s el factor d'emancipaci davant el qual, la mentalitat tradicional (actitud forca diferent a la plantejada pe treball de la dona de la llar o a la seva participaci poltica) ofereix menys resistencia. Avui hi ha una proporci de dones que saben llegir i escriure superior a la de qualsevol poca histrica i tamb avui el nombre de dones analfabetes es mes important que mai. La rao es, naturalment, un increment de poblaci femenina. La comparado entre homes i dones en aquest sentit dona una distancia de cinc vegades mes de dones analfabetes que no d'homes. Quant a Peducaci universitaria tamb trobem un notable creixement d'afluncia femenina en els darrers vint anys. Son molt pocs els pasos on la presencia femenina s equiparable a la masculina. Hi ha un debat obert sobre la presencia de la dona com a alumna amb opinions controvertides. En canvi, es produeix un consens d'acceptaci pe que fa a les dones que es dediquen a Pensenyament. A molts pasos el sector educatiu constitueix un camp d'ampli predomini femen. Els pasos de poblado jove, i en expansi, la professi de mestra ha estat la que ha experimentat un creixement mes rpid especialment en aquests pasos, en qu els intents d'aconseguir l'assistncia total a Pescla primaria ha anat acompanyada d'un increment d'infants en edat escolar (Pndia n's Pexemple tipie). Ais pasos mes prdspers en qu la possibilitat d'ocupaci s mes gran, les dones constitueixen un percentatge major entre els docents de les escoles elementis, que disminueix en les escoles superiors i disminueix a mesura que creixen les competncies (hi ha gran desproporci entre professors i directors). La rao fonamental que les dones trobin possibilitats en el sector docent es troba en el fet que generalment aquest s un sector de retribucions baixes comparades amb altres professions que requereixen una preparado anloga. L'experincia educativa de les dones no acaba a Paula. Determina la seva capacitat futura de teir un sou, de participar a la vida pblica, de decidir sobre la seva maternitat i d'obtenir la seva autonoma personal. La correlaci, per exemple, entre l'educaci femenina i la fecunditat ha estat objecte de nombrases anlisis. Ha demostrat que la instrucci determina un menor nombre de filis en tant que les dones han tingut accs a la informaci, i en tant que teen mes possibilitats de treball remunerat. Hi ha pero exepcions que evidencien l'existncia d'altres factors de pes com son les rendes elevades i, sobretot, els valors socials tradicionals. L'escola obre la porta al coneixement i a la seguretat personal de manera que no s per a les dones sois una font de coneixement de si mateixes. 38

L'OPINI SOCIALISTA

U N MILLOR SERVEI SANITARI La salut fsica s funci de la capacitat natural pero tamb ho s de la intervenci humana: la naturalesa i la societat tracten d'una forma les dones i d'una altra els homes. La naturalesa ha posat a les dones detcrminats obstacles fonamentalment els relatius a maternitat, pero tamb els seus riscs biolgics han estat singularment l'objecte de conquesta per part de la medicina moderna. Els problemes de salut mes especficament masculins han estat mes difcils de tractar afeccions crdio-vasculars i certs tipus de cncer, els quals son moltes vegades problemes derivats d'unes diferencies socials que siten els homes a prop del tabac, de 1'alcohol i de la droga i tamb deis riscs professionals, deis accidents de trnsit, d'assassinats i de la guerra. Les dones tamb han d'afrontar el seu bloc d'afeccions d'origen social: el maltractament fsic, la desatenci, mes manca d'alimentaci quan hi ha pobresa, i els mals fsics i mentis que comporta la repressi psicolgica que sens dubte pateixen les dones. El moviment a favor de la salut de les dones va emergir els anys seixanta. Les dones van reaccionar davant el comportament insensible d'alguns metges i la necessitat de la interrupci voluntaria de l'embars. A partir d'aqestes qestions el moviment va ampliar la seva activitat a d'altres esferes de la salut. Un deis principis objectius va ser dotar les dones de la informado necessria per teir cura del seu propi eos i ajudar d'altres dones a accedir-hi. El Boston Women's Health Collective va descriure en una obra explicativa, de forma senzilla i rigorosa, la fisiologa femenina i els problemes comuns que afecten la salut de les dones. L'obra intitulada Our bodies, ourselves Els nostres cossos, nosaltres va ser editada en castell, destinada a les dones nord-americanes-mexicanes l'any 1973 i, posteriorment, en francs, itali, alemany, suec, japons, portugus i en xins, encara ara exhaureix les seves edicions d'un nombre d'exemplars major. Aquest grup ha tingut una gran repercussi, pero hi ha molts mes grups que propugnen una assistncia mdica mes oberta per a les dones i una formaci que les ajudi a conservar la seva salut. Fer participar un major nombre de dones en l'assistncia sanitaria, com a pacients itamb com a prestadores d'assistncia s un bon primer pas, pero cal emmarcar les autentiques solucions en el fons constitut per tot el paisatge material i social. La salut de tots depn de la disponibilitat d'aigua saluble, de menjar suficient, d'habitatge digne i, pe que fa a les dones, cal, a mes de l'accs a mtodes anticonceptius, la possibilitat de la interrupci de l'embars en condicions de seguretat. En sntesi, el context social mes adient per aconseguir un millor nivell sanitari ser aquell que les dones compartirn amb els homes els recursos i les oportunitats existents.

39

DOSSIER: DONA I FEMINISME A I S ANYS NORANTA

LA IMATOE FEMENINA EN ELS MITJANS DE COMUNICACI La imatge femenina que traslladen els mitjans de comunicaci s un instrument poderos i subtil de pressi social que pot operar en el sentit del canvi o en el de l'immobilisme segons actun. Generalment el que freqentment es trasllada son models de comportament conservadors, encara que de vegades aquests mitjans han demostrat sensibilitat davant els canvis socials en part perqu els interessos comerciis o poltics que els controlen han percebut que el canvi els beneficiar. Tot el pes del sexisme de la societat es troba al darrera del prejudici deis mitjans de comunicaci social contra les dones. Aix no vol dir que aquests mitjans s limitin a reflectir passivament les actituds del pblic. Els mitjans de comunicaci, en tant que tamb conformen l'opini pblica, decideixen els personatges afavorits i decideixen els temes que desvetllen l'atenci del pblic. Obviament cal contractar mes dones per ocupar llocs de treball ais mitjans de comunicaci, ja que encara son tamb minora. Ais Estats Units la contractaci de dones en els mitjans de comunicaci social ha estat estimulada per les accions judicials empreses contra destacis rgans dMnformaci perqu han discriminat les professionals. L'nica forma d'evitar que determinats grups amb un sistema de valors dominin tots els altres consisteix a garantir l'accs ais mitjans de comunicaci de persones que mantenen punts de vista dvergents. Pe que fa a la imatge de la dona el mes lesiu ha estat l'existncia d'una imatge uniforme, i no sembla probable que el sexisme disminueixi mentre la discriminaci gaudeix d'mplia tolerancia a la vida real.

PER UNA MAJOR REPRESENTACI POLTICA Les dones que al llarg de la historia han exercit per dret propi un poder poltic considerable son tan escasses que han esdevingut personatges amb un carcter gaireb llegendari. L'avenc vers la igualtat de representaci en els llocs de responsabilitat poltica constitueix avui un deis indicadors mes sensibles de la vida en qu les dones obtenen una participado plena en la societat i els diversos mecanismes poltics pels quals la societat decideix coHectivament Paplicaci deis seus recursos. Avui les dones teen les capacitis legis per desenvolupar un paper en el joc poltic a gaireb tots els pasos, pero enlloc s'exerceix aquest dret en la mesura que coirespondria a la seva forca numrica. L'entrada ais llocs de poder poltic real constitueix encara un privilegi gaudit per persones en les quals el sexe s solament una nota que forma part de la seva complexa identitat poltica. Cal reconixer, no obstant aix, que el fet que les dones puguin avui competir en unes condicions bastant normalitzades indica que Pexclusi basada en el paper tradicional
40

L'OPINI SOCIALISTA

deis sexes est desapareixent. Actualment noms la legislado de vuit pasos impideix les dones realitzar activitats poltiques permeses ais homes (Bahrein, Kuwait, Licchtenstein, Ornan, Qatar, Arabia Saudita, els Emirats rabs Units i la Repblica rab del Iemen tots estats d'ortodxia musulmana a excepci del petit estat de Licchtenstein). Les dones desprovedes de drets poltics d'aquests vuit pasos representen menys del 1,5 per cent de la poblad o femenina del mn. A l'any 1945 solament 31 pasos permetien el vot a les dones i avui aquest dret es dona a 125 nacions. Aquesta extensi del dret, pero, no garanteix que el puguin exercir de forma independent, ni tan sois que Pexerceixin realment. El reconeixement gaireb universal deis drets poltics de la dona no es correspon amb la seva participaci directa en el govern. El nombre de dones amb carrees pblics s forca escs a la majoria de pasos excepci feta de dos grups: els pasos escandinaus i alguns pasos amb sistema de partit nic, d'aquests ltims cal observar que l'accs ais rgans legislatius no implica poder real ja que a l'URSS, a Xina i a l'Europa de l'Est els rgans legislatius no ho son d'elaboraci de decisions i a mesura que ens aproximem al centre del poder real, la proporci de dones disminueix espectaeularment. De vegades s'oblida l'existncia de les fonts d'influncia i de poder poltic diferents a l'exercici de funcions governamentals, els partits poltics, els grups que representen alternanca de govern, els moviments d'alliberament nacional i els moviments populars entorn a publicacions o grups d'inters, que son a mes de fonts d'influncia en els seus mbits claus de canvi vers les posicions de poder: poder exercit des del govern o poder sobre el govern. En cap cas la taxa de participaci femenina i la seva intervenci en el procs d'adopci de les decisions son esperancadores. Tot i que les principis forces poltiques compten amb dones entre els seus afiliats, s habitual que aqestes s'organitzin independentment dins el partit, lluny de fet, deis centres de decisi. Tradicionalment les dones treballen en tasques de suport ais homes: campanyes electorals i obtenci de recursos de manera que freqentment s'aHega la manca de dones qualificades en bona part per manca d'experincia: les dones han de- treballar mes per aconseguir el mateix. Les organitzacions independients en el si d'un partit son alhora font de possibilitat i de frustrado. Si b permeten les dones desenvolupar i exercitar unes facultats que no sempre es materialitzaran en el marc d'una estructura que les subordina ais homes dins de la seva experiencia poltica. L'obstacle mes important s encara la persistencia de la idea que la participaci de les persones en la vida poltica s cosa que pertany a l'mbit de l'activitat masculina. Aquesta s una actitud amb arrels molt profundes, que de tota forma sembla trobar-se en el lmit d'un canvi fonamental de carcter estructural. La capacitat de les dones d'exercir aquest dret depn de gran nombre de factors i diferents al fet de trobar-se legalment facultades per fer-ho. Quan 41

: DONA I FEMINISME AIS ANYS NORANTA

per fi les dones comparteixin realment el poder poltic moltes coses importants canviaran perqu s'erosionaran molts deis obstacles que limiten el desenvolupament de la seva inteMigncia personal i redueixen el ventall de recursos humans disponibles per satisfer les necessitats socials. L'augment de dones en poltica indica que les dones s'incorporen a un mn mes huma (no perqu les dones siguin mes humanes que els homes, sino perqu qualsevol societat que exclou la meitat deis seus components deis processos de govern estar governada d'una forma que no ser plenament humana).

LA IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES EN EL MN DEL TREBALL El tipus de treball que fan les dones tant en la qualitat com en la quantia de les seves retribucions, constitueix un deis factors importants que determinen la seva situaci a la societat: habitualment tota millora sobtada de la posici social de les dones ha coincidit amb una alteraci forta de l'oferta o de la demanda de treball (aix es va donar al Jap i a Europa durant les guerres mundials i a PURSS i a Xina durant les reconstruccions socialistes, com a Taiwan i a Hong Kong durant els perodes de creixement econmic accelerat). Un mercat de treball en expansi o una contracci de Toferta masculina pot fer sortir les dones de les seves cases i imposar-hi una nova relaci amb el mn exterior. L'altra qesti s la dificultat de millorar les condicions femenines en temps de caresta econmica i de fort atur. A gaireb tot el mn les dones teen el monopoli del treball domstic amb el marc de la funci reproductora i alimentadora. Aquesta crrega s molt diferent segons els recursos i, aix no obstant, hi ha un component invariable: s un treball que alg ha de realitzar a totes les llars. Alguns economistes marxistes subratllen que aquest obscur sector subvenciona el capitalisme, pero ali cert s que el treball necessari i no retribut de les dones subvenciona tots els sistemes econmics. Aquest servei s anterior a l'existncia d'un mercat econmic regular i en bona mesura es troba encara al marge, fins i tot en les societats mes modernes. El sector on es produeix la mxima coincidencia i que origina estadstiques enganyoses es mundialment el de Tagricultura, on homes i dones realitzen tasques ben diferents a mes de les tasques de la llar que fa encara la dona. En el sector de servis hi ha una majoria de dones, i en l'industrial si parlem del textil i l'alimentari. Les vicissituds del mercat oficial del treball teen escasses repercussions sobre la gran quantitat de dones que no treballen a canvi d'un salari, sino que ho fan en el servei i en el manteniment de la seva llar. Aproximadament les dues terceres parts de la poblaci activa femenina del mn viu en pasos subdesenvolupats; en una bona part d'aquests pasos la m d'obra femenina treballa al camp, fins i tot en una proporci mes elevada que la de l'home. Quant a la majoria, una reacci davant les ->
42

t'OPINI SOCIALISTA

seves condicions de treball no portara a una deseocupaci efectiva sino que el seu nic subsidi seria la fam. Hi ha mes dones pobres que homes pobres. Elles son les mes exposades a l'atur o a haver de treballar sense remuneraci; les que teen feina poques vegades guanyen tant com els homes que fan la mateixa tasca. La persistent i gaireb universal actitud, segons la qual es considera que el trebali domestic i la cura deis filis corresponen sobretot a les dones, significa la inversi de molt de temps i de moltes energies en treballs sense remuneraci expressa i que competeixen directament o indirectament amb les activitats assalariades. Les dones que treballen fora de casa divideixen el seu temps i les seves energies. La segregaci professional en llocs masculins i femenins desvia les dones a llocs relativament mal pagats com el servei domstic, l'ensenyament i la infermeria. De fet, la categora salarial d'algunes professions varia en els diferents pasos en un sentit que sembla relacionat amb la tipificado deis llocs de treball segons el sexe. (Ais EUA la professi mes ben pagada s la mdica i la majoria son homes; la situaci inversa es dona a l'.URSS). Altres limitacions estructuris que operen sobre el nivell mitj de la retribuci de les dones s el treball a temps parcial, la manca de qualificaci, la manca d'antiguitat en el IIoc, I'escassa afiliado sindical i la legislado laboral protectora. El repartiment de les obligacions de treball domstic, del treball retribut i d'accs ais factors bsics de producci, s factor decisiu per a la construcci de la igualtat en el mn del treball que exigeix un procs d'adaptado individual i social i canvis tan grans com els que totes les societats humanes estn cridades a realitzar. Probablement el paper que la tradici ha assignat ais sexes en la familia constitueix el major obstacle que hom troba en el cam que mena a la igualtat. Malgrat el fet que s'ha guanyat terreny en els diferents aspectes apuntis s evident que encara ens trobem en una situaci de grans desavantatges per a les dones. La pressi exercida a favor de la igualtat entre les persones s incansable i similar a l'exercida a favor d'altres aspiracions que afecten els drets humans com son la llibertat religiosa, la igualtat entre les races i l'autodeterminaci poltica. Si b la igualtat efectiva no s'ha aconseguit enlloc, s una realitat que avui constitueix una fita prcticament universal. Les Nacions Unides atorguen a la igualtat entre els sexes el mateix reconeixement de principi que han rebut l'autodeterminaci poltica i el desenvolupament econmic (decenni de la dona, com decenni pe desenvolupament).

L A D E F E N S A U N I V E R S A L DELS D R E T S D E LA D O N A

La vida en familia planteja alguns dels problemes mes punyents que sorgeixen a l'hora de constatar les conseqncies de les diferencies biolgiques
43

DOUIER: DONA I FEMINISME ALS ANYS NORANTA

entre els homes i les dones. La sociloga Alice Rossi adverteix de la importancia de distingir entre diferencia i desigualtat: En tant que parlem de sexe mascul i femen, la diferencia s un fet biolgic, mentre que la igualtat s un concepte tic i social. Al si de la familia la diferencia dona lloc a una desigualtat de trete. Gaireb universalment s'ha donat a les dones, dins la familia, com a prolongaci de la seva funci reproductora, una major responsabilitat en la tasca educativa, i el fet que aquest deure no es vegi degudament reconegut pot generar un conflicte entre els interessos de la familia com a coHectiu i els interessos personis de la dona. Les expectatives familiars poden impedir que una dona desenvolupi les seves capacitats realitzant determinades tasques fora de la familia. De fet, encara que no necessriament, en teora, el matrimoni s gaireb universalment una associaci entre no iguals. Generalment les dones es casen amb homes que teen mes edat, una instrucci superior, mes sou i un nivell social mes alt. La instituci matrimonial, pero, ha sofert canvis substanciis que indiquen la seva capacitat d'adaptaci al canvi deis temps. Sembla que no teen fonament les teories que apuntaven que la independencia econmica de la dona i la tolerancia social a les relacions sexuals no conjugis son el declivi del matrimoni. Encara la majoria de les persones es casen en algn moment de la seva vida, si b creix tamb el nombre deis que ho fan mes d'una vegada i tamb es pot dir que hi ha mes llibertat per escollir la parella. Podrem recapitular tot dient que la major part de les societats arrosseguen encara una feixuga crrega d'idees antiquades sobre la dona. Aqestes idees perden valor davant uns fets que son mes contundents dia rera dia. Els supsits que gaireb totes les dones depenen d'un home que les mant, que la majoria de les dones no desenvolupen una activitat econmica, que educar una dona s malbaratar el diner son supsits que persisteixen com a estereotip i, fins i tot, com a ideis, malgrat les noves condicions de vida de la gent els ha tornat poc reals i perillosos. En el millor deis casos, aqestes idees impedeixen que les persones es coneguin elles mateixes, coneguin les seves necessitats i les seves capacitats. En el pitjor deis casos, provoquen sofriments individuis i s'oposen a la realitzaci deis objectius col-lectius. Malgrat el fet que la igualtat efectiva no s'hagi aconseguit enlloc, s ben cert que avui s una fita prcticament universal la defensa deis drets de les dones, la qual s fonamental en dues lnies principis de raonament, una d'ordre prctic basada en la conscincia que no hi haur soluci definitiva pels grans problemes scio-econmics sense la participado de les dones i una altra de carcter idealista articulada al voltant de la idea que la igualtat entre les persones s el fonament essencial d'una societat justa.
FRANCESCA MARTN

Secretaria de la Dona del PSC 44

La situado de la dona a Espanya

Carlota Sol

LA INCORPORACI DE LA DONA AL MN DEL TREBALL

Davant la proximitat de l'any 2000 i el repte anunciat del 1993, hom es decanta a fer balanc de moltes situacions llargament combatudes. Una d'elles s la qesti de la dona: la seva situaci laboral i les oportunitats d'ocupaci, la seva participado poltica, l'estatut social que ha assolit tot al llarg deis darrers decennis. Tot i que s'ha avancat en la seva major presencia en el mn del treball, la participaci de la dona en el mn social i poltic t encara avui el carcter minoritari, espordic i ancdotic de tota situaci social irregular i no resolta. La participaci femenina en el mn laboral i, en cncret, en el mercat de treball, ha augmentat progressivament en els ltims cinquanta anys pero no ha assolit encara proporcions comparables a la participaci masculina espanyola. Moltes vegades, a mes, l'augment es deu a conjuntures econmiques favorables que, en desaparixer, retornen a la m d'obra femenina el seu carcter d'exrcit de reserva, en especial, per a les dones casades. En els ltims anys aqestes dues tendncies s'han accelerat alhora que augmentava proporcionalment la taxa d'atur femenina en relaci a la masculina. Amb tot i aix, la creixent incorporaci de la dona en el mercat de treball far augmentar el creixement de la poblaci activa, contrarestant els efectes de les taxes de fecunditat i natalitat a la baixa i la disminuci de la poblaci en edat de treballar. En comparado amb d'altres paisos occidentals, la situaci familiar t una forta influencia sobre la dona espanyola a l'hora de decidir la seva incorpo45

DOSSIER: DONA I FEMINISME AIS ANYS NORANTA

raci al mn laboral. En general, les dones joves (de 20 a 29 anys), casades, amb filis, es retiren o no accedeixen per primera vegada al mercat de treball, en comparado amb les dones solieres, joves o velles que doblen quant a proporci a les casades en participar en el mercat de treball. En el moment de fer-ho, una gran proporci desenvolupa tasques considerades com a prpiamcnt femenines, s a dir, les que reprodueixen els rols tradicionals de les dones com a mullers o com a mares. Ens referim a les ocupacions en la sanitat, l'ensenyament, el servei domstc, a algunes branques del sector del corriere, a l'administraci pblica, la restaurado, la hostelera. En la industria i en branques de nivell superior del sector servis, la dona treballadora est infrarepresentada. El nivell d'educaci t una incidencia clara en aqestes tendncies. D'una banda, un nivell alt de formado paHia la incidencia de la situaci familiar en la no incorporado de la dona al mercat de treball. Aix, com mes elevat es el nivell d'estudis, mes elevada s la taxa d'activitat femenina i menys diferencies existeixen entre dones solteres i casades. D'altra banda, s'obren mes oportunitats d'accs a activitats professionals i tcniques superiors a les dones amb un nivell d'estudis elevat, tot i que la comparaci amb la situaci deis homes mostra diferencies encara espectaculars. En conjunt, es pot dir que la dona espanyola ha tingut un procs d'incorporaci al mn del treball i, en concret, al treball assalariat, tardvol, en comparaci amb d'altres pasos occidentals avancats. En segon lloc, la dona espanyola s'ocupa encara prioritriament en activitats que reprodueixen els seus rols tradicionals de muller i de mare. En tercer lloc, la dona espanyola es troba encara reclosa a l'mbit familiar o privat, tot mantenint-se en segon terme i adoptant un paper secundri en l'esfera pblica.

CANVIS EN EL MN SOCIAL DE LA DONA L'mbit familiar i privat de la dona ha sofert, pero, canvis pregons. El condicionant mes ciar ha estat la seva necessria (segons la conjuntura econmica o l'evoluci del cicle econmic) o voluntaria (conscienciaci feminista, coneixement de nous horitzons de realitzaci personal, etc.) incorporado al mn del treball. Aix, les estadstiques mostren el desplacament al perode d'edat compres entre els 25 i els 29 anys la taxa mxima de participado femenina, quan fa quinze anys el mxim se situava ais vint anys (Aviles, M., 1989). La diferencia es pot explicar per la prolongaci deis estudis davat les dificultats d'accedir per primer cop al mercat de treball en perodes de recessi econmica o b per la voluntat de reciclar-se davat les relativament millors perspectives i oportunitats de feina per a les dones amb estudis de mes alt nivell, i un cop que han crescut els filis. Pero, el canvi en 46

L'OPINI SOCIALISTA

Pmbit privat, es pot atribuir, sobretot, al retard a teir el primer fill per moltes dones en edat fecunda i, sobretot laboralment, activa. ParaHelament, la normalitzaci, legal i social, del divorci o separaci deis matrimonis, en 1'ltima dcada, ha reforcat el paper autnom de la dona no tan sois en el mn laboral, sino tamb en el social. Socialment, la dona divorciada, separada, soltera o sense la presencia habitual del marit o company no es troba marginada. Els vineles matrimoniis han perdut pes social, tot mantenint la seva importancia prctica a efectes legis, tot valorant-se la parella, legalment instituida o no, com a fonament i expressi d'una relaci entre persones amb igualtat de drets i d'obligacions pe que fa a les aspiracions de realitzaci personal i de reconeixement professional i social. De fet, en el si de la parella les dones, especialment de classe mitjana i alta, han assolit un nivell d'autonomia relativament elevat. La submissi al marit 0 la dedicaci exclusiva a criar i educar els filis ha quedat reduda a un nombre de casos considerable entre les dones treballadores o de classe baixa. En aix, l'educaci i nivell de formaci hi teen un paper molt important. El matrimoni i la maternitat han deixat de ser l'nic o principal objectiu 1 justificado de la vida de les dones. La significado social de la maternitat ha deixat de ser I'eix fonamental de la seva vida per passar a ser un element de satisfacci, de plenitud i d'autorealitzaci en Pesfera privada. Aquest enriquiment de la vida privada, a travs de la maternitat, s sentit progressivament per part de moltes dones, com a paraMel a Penriquiment que significa el treball i Passoliment d'objectius laboris en l'esfera pblica. Aqestes afirmacions s'han de matitzar, pero, tot prenent en compte el nivell d'estudis i la classe social a la qual pertanyen les dones. Tot i que en les ultimes dcades Paugrnent de l'educad femenina en tots els nivells ha estat molt important, s ben diferent la situado de la dona treballadora i la de nivell d'estudis mig o alt, de classe mitjana o alta que decideix realitzar una determinada activitat en fund de les seves aspiracions i ambicions, d'acord amb el nivell de competencia i possibilitats de promoci que li ofereix el mn del treball. El salari per la seva activitat s una part substantiva pero no definitiva en el grau de satisfacci pe treball. Ben al contrari, les dones de nivell baix o mig d'estudis, classe social baixa o mitjana, que treballen per guanyar diners, contemplen la seva activitat laboral com a complementaria per assolir un nivell de benestar familiar mes elevat. El salari que reben s complementan o subsidian al del marit, sense vinculaci significativa amb l'economia familiar. Aix, moltes vegades no es t en compte el paper contributiu de Paportaci del treball de la dona a la capacitat econmica de la familia, ni es considera el salari o sou de la dona com a fonamental per elevar el nivell d'estatus social, a travs de pautes de consum mes elevades i sofisticades en termes de qualitat. En molts casos, s'atribueix un carcter purament marginal a Paportaci econmica de la dona, tot interpretant el seu afany de tre47

(HUJIER: DONA 1 FEMtNISME A U ANYS NORANTA

bailar i guanyar diners com l'expressi del desig d'un cert grau d'independencia personal (poder gastar en els seus capricis) i privada (sense repercussions en les despeses comunes familiars). Aquesta ltima situaci s especialment freqent entre les dones de classe mitjana o petita burgesia. En totes aqestes situacions hi juga un paper important l'educaci com hem reiterat tot al llarg d'aquest escrit. Les diferencies de participaci laboral de les dones segons l'estat civil varia en funci d'un nivell educatiu mes elevat, a favor de les dones casadas. Aix s degut no tan sois a la importancia que pot teir el salari de la dona per la familia, malgrat el seu carcter secundari o subsidian, sino tamb al cost-oportunitat que pot teir l treball femen en l'organitzaci de la familia i les possibles alternatives. Les dones treballadores, amb un nivell de formado i qualificaci baix, treballen per un salari baix i teen minvades les seves possibilitats de promoci laboral per les poques oportunitats de reciclatge i d'accedir a altres activitats mes qualificades. El seu treball assalariat se suma al treball domstic, i constitueix el gruix de la categora de dones que treballen simplement per guanyar diners, sense implicar-se amb la feina ni sentir gratificado o satisfacci en el treball. Aquesta categora de dones ha de fer materialment i fsicament compatibles el treball fora de la llar i el treball domstic. Les dones que gaudeixen d'un nivell de formaci i qualificaci professional mig o superior, poden elegir una activitat que els proporcioni un cert grau de satisfacci, un salari relativament elevat i, sobretot, unes possibilitats de promoci factibles. Poden comptabilitzar el treball fora de la llar amb el domstic amb l'ajuda parcial o total de terceres persones o d'institucions que es fan carree d'una part del treball domstic. La major dedicaci al treball fora de la llar es correspon amb la menor dedicaci al treball domstic, tot mantenint la responsabilitat de totes dues activitats. Per totes dues categories de dones s'hi ha d'afegir el cost de teir filis. Excepte en casos espordics, hi ha una correlaci negativa entre el nombre de filis i el desenvolupament d'una activitat laboral externa a la llar. A l'inrevs, les dones que teen molts filis perden, temporal o indefinidament, la seva capacitat per generar ingressos familiars, tot augmentant la seva dependencia econmica del marit. Els costos indirectes de la fecunditat influeixen dones en la participaci de la dona en el mn laboral i social. L'educaci juga, de nou, un paper corrector en aqestes tendncies. Teir filis s tamb un factor que condiciona de forma negativa la mobilitat ocupacional de les dones. El nombre de filis limita els incentius i la voluntat de canviar de feina i, per tant, moltes vegades, d'obtenir salaris mes elevats, que podrien paMiar predsament la dependencia d'aquestes treballadores del treball domstic i de la enanca deis filis. La legislado espanyola contempla timidament la protecci de la maternitat establint uns terminis mnims de permisos per part de les empreses i altres llocs de treball. La qesti t, pero, un carcter cultural mes que legal. La divisi sexual del treball i 48

L'OPINI SOCIALISTA

la tradici cultural estableixen, per la gran majoria de les dones, que tinguin cura deis filis en totes les etapes de la seva crianca amb plena dedicaci. De retruc, en quedar-se a casa cuidant els filis, s'atribueix a les dones la responsabilitat plena de les tasques de la llar, tot enfortint la desigual distribuci de les feines de la casa entre home i dona. D'altra banda, en el cas hipotticament mes satisfactori d'una posici laboral adequada a un nivell d'educaci elevat, les dones es troben amb dificultis addicionals en la realitzaci de les seves aspiracions, en comparaci amb els homes. s ben sabut que, malgrat la presencia massiva de la dona en el sistema educatiu espanyol, especialment des del 1985, les dones en edat activa teen, en conjunt, un dficit de formaci mes gran que els homes. Aquest fet condiciona clarament les seves aspiracions laboris en situar-es, en una gran majoria en les categories mes baixes d'obrers especialitzats en l'escala ocupacional, mentre es troben en minora en les categories mes altes de l'escala (Alberdi, I. y Escario, P., 1989). Les dones que se siten en les categories mes altes de l'escala ocupacional han d'enfrontar-se amb molts entrebancs inexistents per ais homes. En primer lloc, no queden eximides de les seves responsabilitats envers la parella, la familia i la llar. Tot i poder disposar d'ajut de terceres persones quant a les feines de casa, grcies ais salaris mes elevats que cobren i uns ingressos mitjos familiars relativament alts, la responsabilitat de l'organitzaci de la casa i el funcionament de la familia recau, en general, sobre la muller i mare de familia. Aix dones, existeix encara per aquesta minora de dones la doble jornada de treball, fora i dins de casa. Aquesta responsabilitat envers l'organitzaci i el funcionament de la llar disminueix la disponibilitat de temps de les dones que requereix la seva posici laboral i la seva carrera professional. Des deis horaris en qu es fan moltes reunions formis i informis de treball o de relacions publiques (a ltima hora de la tarda, per exemple) fins a desplacaments d'un o mes dies a d'altres ciutats o pasos, a mes deis possibles canvis de lloc de residencia en fund de les possibilitats de promoci i mobilitat ocupacional, les dones es troben frenades en les seves aspiracions, pe pes de la familia i de la llar. A mes, el fet que aquesta situaci de doble responsabilitat afecti la gran majoria de les dones treballadores i de classe mitjana i alta, deixant apart la generalitzaci cultural legitimadora del paper prioritari de la dona quant a portar la familia i del seu paper secundan en l'aportaci ais ingressos familiars, fa que moltes empreses s'inhibeixin de contractar dones casades i amb filis per a tasques d'alta responsabilitat. Ais homes se'ls hi suposa un grau de disponibilitat de temps infinit, estiguin o no casats, treballi o no la seva muller en carrees superiors en la jerarqua ocupadonal d'un lloc de treball qualsevol, tinguin o no filis, etc. Les conseqndes d'aquests fets son que a igualtat de nivells d'educaci i de formaci, es contracten per treballs de responsabiltat molts mes homes que no dones, i que les dones que ocupen carrees de 49

DOSSIER: DONA I FEMINISME ALS ANYS NORANTA

responsabilitat en una empresa, en l'Administraci o altres renuncien, conscientment o inconscient, a complir els seus desitjos de maternitat i a assolir un grau de benestar privat, al qual els homes en igualtat de condicions en formado i ocupaci no han de renunciar. Totes aqestes consideracions son valides per a les dones que aspiren legitimament a posicions elevades en l'estructura ocupacional i en la jerarqua de posicions socials que se'n deriva. Son dones que, desprs d'obtenir una preparado adequada, desprs de superar totes les possibles dificultis addicionals, conscientment duen a terme les seves ambicions professionals en el medi competitiu propi d'una economa capitalista. Son dones a les quals fcilment s'apliquen els esterotips de persona agressiva, dominant, autoritaria, competitiva, amb desig de triomf, qualificatius tots ells que no desmereixen pas cap home que ocupa un carree de responsabilitat. Els prejudicis socials envers aquest tipus de dona provenen, pero, no solament d'un entorn dominat pels valors atributs a la masculinitat, sino tamb de les propies dones. Moltes dones volen evitar la identificaci amb els valors fins ara esmentats. Altres volen evitar la competencia en el si de la llar en el cas que el marit o el company no hagi arribat a un nivell equivalent o mes elevat en el respectiu lloc de treball. Altres dones desenvolupen un fort sentiment de culpabilitat envers els filis si, per raons professionals, han de ser absents de la llar durant un perode de temps mes o menys llarg. Tots aquests obstacles d'ordre intern, psicolgic, afecten les dones a l'hora de resoldre la contradicci entre el model tradicional de plena i total realitzaci personal a travs del matrimoni i de la maternitat, s a dir, en l'mbit privat; i el model pe qual la realitzaci personal s'assoleix tant a travs de la familia o vida personal afectiva com pe treball, s a dir, en l'mbit privat i pblic. La resoluci d'aquesta contradicci a favor del segon model de realitzaci personal complementaria entre el mn afectiu, privat, i el laboral, pblic, s la tendencia cap a la qual es decanten tmidament les dones espanyoles en l'actualitat. Espcialment entre les dones joves, amb possibilitats d'adquirir, en igualtat de condicions que els homes, l formaci adequada per desenvolupar les activitats corresponents a ocupacions i carrees d'alta responsabilitat, s'enfronten amb mes bagatge i estris als obstacles que poden trobar en el mn laboral. Ara b, donades les condicions del mercat de treball en la contractaci de persones amb plena disponibilitat de temps, concentrado exclusiva en els problemes de la feina sense interferncies de problemes familiars (malalties deis filis, per exemple) es veuen obligades a ajornar la satisfacci del seu desig maternal al moment posterior a la plena inserci en el mn laboral. Malgrat les tcniques ginecolgiques sofisticades mes modernes i la reducci del risc, aj ornar el moment o perode de teir els filis a edats considerades menys segures per al desenvolupament del fetus, en funci de la ple50

LOPINI SOCIALISTA

na realitzaci laboral i professional, no deixa de plantejar a moltes dones problemes d'identificaci prioritaria amb el rol maternal o professional, ates el pes social i cultural de la consideraci del treball femen com a subsidian al de 1'home i, fins i tot, voluntan per part de les dones. De fet, s'haurien de canviar molts deis valors del sistema actual per fer front a tots els condicionaments que afecten la plena realitzaci personal de les dones, en Pmbit privat i en el pblic.
PARTICIPACI EN LA VIDA POLTICA

Malgrat que la taxa d'activitat de les dones espanyoles sigui encara una de les mes baixes deis pasos de l'OCDE i que l'activitat femenina es trobi estretament influida per les variacions del cicle econmic, la taxa d'activitat i la demanda de treball de les dones a Espanya ha crescut ais ltims anys alhora que disminua la taxa d'activitat masculina. A part deis factors econmics conjunturals i estructuris, cal esmentar els factors de caire sociologa Aix, els canvis pregons en la instituci de la familia (la reducci per la disminuci del nombre de filis, augment del nombre de divorcis, la tmida redistribuci entre marit i muller de les responsabilitats de la llar) i els canvis menys definitius en el sistema de valors (consideraci legal i poltica sobre el dret a la igualtat d'oportunitats de les dones, acceptaci mes normalitzada de la presencia de dones en carrees superiors de responsabilitat en el lloc de treball) han contribuit a millorar la situaci de la dona espanyola en el mn laboral i social. Ara b, continua l'estereotpica caracteritzaci de la dona que exerxeix funcions de responsabilitat, comandament i poder, com una persona que, per la seva condici femenina, ha aconseguit arribar ais llocs superiors de la jerarquia ocupacional per les seves qualitats de sensibilitat, intuido i cooperado; i per la seva xarxa de relacions familiars (pare, marit). No s'accepta de forma normalitzada que una dona esgrimeixi l'agressivitat, competitivitat, persecusi sense miraments deis seus interessos, al igual que tants homes fan en un entorn competitiu per naturalesa. Aquesta diferenciaci entre homes i dones en relaci a les caracterstiques i conducta que se'n deriva, repercuteix negativament en la plena incorporado i mobilitat ascendent de les dones, per mrits propis, en tots els camps de la seva vida laboral i social, pero, sobretot, en l'esfera poltica. A mes, les poques dones que han assolit una posici de comandament o poder en el mn laboral o poltic, com a empresaries, executives, directores generis o ministres, s'identifiquen generalment amb els valors dominants d'esforc i sacrifici il-limitats necessris per aconseguir els seus objectius. Accepten acrticament que aquests esforcos i sacrificis personis pugin ser el doble que els realitzats per homes en posicions professionals i socials horit51

DO33IER: DONA I FEMIMSME AIS ANYS NORANTA

zontals i paraMeless. Generalment, en les enquestes a executives o empresries no apareix la crtica del masclisme que, subtilment, les envolta (Elias, M. 1989). No donen importancia al fet que, precisament per representar una minoria tan estreta son acceptades en el medi com un fet excepcional, no pas normal. Per altra banda, per la seva situaci de minoria en un medi que internament consideren de nivell superior, al qual han aspirat i arribat, se senten minoria privilegiada i no teen percepci d'actituds de discriminaci 0 marginado per part deis seus coMegues o companys de feina, per molt subtils, inconscients i involuntaris que siguin (menys consideraci a les opinions que les dones expressen en una reuni de treball, interrupci sistemtica del discurs d'una collega en una discussi, oblit involuntri d'una companya de feina quan es crea una comissi decisoria de qualsevol tipus, etc.). Les prpies dones que han arribat a posicions de nivell superior neguen, internament i explcitament, que pugin ser objecte deis mateixos prejudicis i entrebancs que la resta de persones del mateix sexe. La insolidaritat femenina per part d'aquest grup redut de dones deriva precisament de la seva situaci minoritaria i privilegiada. No contribueixen gaire, des de la seva plataforma de poder i d'influncia, a intentar igualar les condicions i les oportunitats d'accs a posicions de nivells superiors en tots els mbits, pe conjunt de les dones, sigui quina sigui la seva classe social de pertenyenca, nivell d'estudis, i altres. La consecuci d'una societat realment democrtica comporta, a mes d'altres coses, la participado igualitaria d'homes i dones en les institucions de poder que la regeixen. La discriminaci per part d'aquestes i la inhibici per part de les dones, son dos obstacles que s'han de vencer per assegurar la plena participaci de les dones espanyoles no tan sois en les instncies reivindicatives, en el mercat electoral i en les organitzacions sindicis i poltiques, sino tamb en les instncies de decisi i execuci poltiques. En aquest mbit, la situaci de la dona a Espanya ha experimentat molts menys avancos que en l'mbit laboral i social. Potser la frmula per arribar a la participaci igualitaria en l'esfera del poder poltic institucional requeriria prviament la presencia normalitzada de les dones en la xarxa d'organitzacions deis interessos poltics i sindicis de la societat civil. A escala menor, pero, els problemes que han d'afrontar les dones en el si de sindicats, partits poltics i altres associacions d'interessos per ocupar llocs de responsabilitat i decisi en la gesti, son semblants ais problemes que apareixen a l'hora de participar en carrees de govern. Ara b, potenciar la presencia de dones en les candidatures electorals, sindicis 1 associatives en general, com a mesura pont per a la plena incorporado de la dona en l'esfera poltica t indubtablement resultats mes o menys immediats en l'acceptaci normalitzada de les dones en els alts carrees de decisi poltica i de govern. Aqu s tamb fonamental l'actitud i comportament de les prpies dones. 52

L'OPINI SOCJAUSTA

Sense prendre com a vlids i universalment acceptables els valors de competencia, agressivitat, poca transparencia, etc., propis del mn de la poltica, dominat pels homes, les dones no poden ignorar les regles del joc que han regulat la vida poltica d'una societat capitalista, de democracia formal (Martnez, C. 1990). Sense oblidar el marc normatiu, formal i informal, en el qual es mouen, les dones poden introduir valors que els hi son propis o els hi han estat atributs, socialment i cultural, com a caracterstiques naturals 0 caracterolgiques, com ara el poder de persuasi davant la imposici d'arguments o de conviccions, la paciencia en el procs de convencer l'ad versan 1 assolir un efecte a mig o llarg termini de la gesti davant la impaciencia per arribar a resultis immediats, la capacitat de quedar-se en segon terme front l'afany de protagonisme, etc. Evidentment, resoldre les dificultis objectives que signifiquen la doble jornada de treball, a fora i en el si de la llar, la manca de plena disponibilitat de temps, la impossibilitat de concentrado exclusiva en les tasques externes a la vida domstica i familiar; per moltes dones disposades a dedicar-se plenament a la poltica (un cop vencuts els propis prejudicis inhibitoris) s la condici sine qua non per aconseguir la participado igualitaria entre homes i dones en tots els mbits de la vida pblica, tot preservant la plena satisfacci i la realitzaci en la vida privada. Ara com ara, les dones espanyoles es traben encara molt lluny d'arribar a aquesta cruilla. Referncies
Alberdi, I. y Escario, P. (1989): Vida privada y trabajo a Mujer e igualdad de oportunidades en el empleo, Instituto de la Mujer, Madrid. Aviles, M. (1989): Dona i treball, ler. Congrs de la Dona a Catalunya, Comissi Intcrdepartamental de Promoci de la Dona, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Elias, M. (1989): Las mujeres en la empresa, desarrollo de su carrera profesional. La mujer directiva, ibid. Martnez Ten, C. (1990): La participacin poltica de la mujer en Espaa, a Asielarra, J. (comp.): Participacin poltica de las mujeres, CIS, Madrid.

CARLOTA SOL

Catedrtica de Sociologa de la Universitat Autnoma de Barcelona

53

Entrevista Marcel Gauchet Cornelius Castoriadis: T sentit encara la idea de la revolucio?

T sentit encara la idea de revoluci?

Marcel Gauchet/Cornelius Castoriadis

Marcel Gauchet: Com es por situar correctament la Revoluci Francesa dins les grans revolucions, la revoluci anglesa, la revoluci americana, que marquen Tingres a la modernitat poltica? I com explicar el fet que aquesta hagi aconseguit, en relaci amb les que l'han precedit, l'estatut de revoluci-model, de revoluci per excellncia? Qu introdueix que la fa realment nova? A una historia de la idea de revoluci, quin lloc hi ocupa? Cornelius Castoriadis: s important comencar subratllant el que t d'especfica la creaci histrica representada per la revoluci francesa. Aquesta s la primera revoluci que defen clarament la idea d'una autoinstituci explcita de la societat. En la historia mundial es coneixien moviments pe gra, alcaments d'esclaus, guerres de pagesos; es coneixien cops d'estat, res que endegaven reformes i, fins i tot, creacions mes o menys radicis de noves institucions com la de Mahoma, per exemple, que implica una revelaci, s a dir, un origen i un fonament extra-social. Pero a Franca s la mateixa

societat, o una gran part d'aquesta societat, la qual s'aboca a una empresa que passa a ser molt aviat una empresa d'auto-instituci explcita. Aquesta radicalitzaci no es troba ni a la revoluci anglesa, ni tampoc a la revoluci americana. A PAmrica del Nord la instituci de la societat, tot i declarar-se depcndent de la voluntat deis homes, queda ancorada en l'mbit religis, de la mateixa manera que queda ancorada en el passat mitjancant la common law anglesa. Sobretot la revoluci americana es troba forca limitada en les seves ambicions. Els pares fundadors, i el moviment que ells representen, hereten del passat una condici social que consideren adient i de la qual no pensen que s'hagi de canviar res. Per a ells cal instituir noms el complement poltic d'aquesta condici social. Des d'aquesta perspectiva s interessant la semblanca amb el mn grec antic. Els grecs descobreixen que cada instituci de la societat s una autoinstituci que ve del nomos, no de la physis. I avencen a la prctica les conseqencies d'aquest descobriment, a totes les ciutats

57

ENTREVISTA

dcmocrtiques i, molt especialment, a Atenes. Aix queda ciar a partir del segle vil a.d. C , es confirma amb Sol i culmina amb la revoluci de Clstenes (508-506 a.d. C ) , caracteritzada, com s bcn concgut, per una radicaiitzaci audac vers l'articulaci scio-poltica heretada, la qual es veu trasbalsada perqu es torna a posar a to amb un funcionament poltic democrtic. Tot i aix, Pautoinstituci explcita no ser ma un principi de l'activitat poltica que es doni a totes les institucions socials. La propietat no s'ha posat mai en dubte, tampoc la condici de la dona, per no parlar de Pesclavitud. La democracia antiga prova de realitzar, i rcalitza, l'autogovern efectiu de la comunitat deis adults mseles lliures, canvia molt poc les estructures econmiques i socials heretades. Noms els filsofs (alguns sofistes al segle v, Plato al iv) van per un altre cami. De la mateixa manera, per ais pares fundadors amcricans, hi ha una dada social (econmica, moral, religiosa) que s'accepta, que cal fins i tot preservar activament (Jefferson es declara contra la industrialitzaci perqu pensa que la lliure propietat agraria s la pedra angular de la Ilibertat poltica) i a la qual s'ha de donar Pestructura poltica corresponent. Aquesta ltima es fonamenta sobre els principis de la Declarado que tradueixen l'imaginari universalista deis drets naturals. Pero, per una miraculosa coincidencia decisiva per a lUexcepcionalisme americ les dues estructures, social i poltica, es trabaran en correspondencia durant alguns decenis. Ali que Marx anomenava la base scio-econmica de la democracia antiga, la comunitat deis petits productors ndependents, s gaireb la realitat de PAmrica del Nord a Ppoca de Jefferson i el centre de gravetat de la seva concepci poltica. Ara b, la grandesa i Poriginalitat de

la revoluci francesa es troben, al meu parer, justament en ali que sovint se 1 retreu: en el fet que tendeix a posar en dubte, com a punt de partida, la totalitat de les institucions existents a la societat. La revoluci francesa no pot crear socialment si no destrueix socialment. Els membres de la Constituent ho saben i ho diuen. La revoluci anglesa i la revoluci nord-americana es poden presentar com a models d'una restauraci i d'una recuperado d'un suposat passat. Les rares temptatives, a Franca, de fer referncies a la tradici van ser avortades rpidament, i ali que en diu Burke noms s mitologia. Hannah Arendt s'equivoca moltssim quan retreu ais revolucionaris francesos el fet d'haver-se ocupat del problema social, presentant-lo com el retorn de les preocupacions filantrpiques i de la pietat per ais pobres. Doble equivocado. En primer lloc i aix sempre ser veritat, el problema social s un problema poltic: en termes clssics (que es troben ja a Aristtil), s la democracia compatible amb la co-existncia d'una rquesa extrema i d'una pobresa extrema? En termes contemporanis: el poder econmic no s tamb, ipso facto, poder poltic? Dit d'una altra manera, a Franca Vancien rgime no s tan sois una estructura poltica, s una estructura social completa. Sobirania, noblesa, paper i fund de PEsglsia a la societat, propietat i privilegis afecten el nucli mes ntim de Pestructura de la vella sodetat. s tot Pedifici social que s'ha de transformar; sense aix, un canvi poltic s materialment impossible. La revolud francesa no pot, encara que ho volgus, sobreposar una organitzaci poltica democrtica a un rgim social que romandria intacta Com succeix sovint a Hannah Arendt, les idees no deixen veure el fets. Pero, els grans fets histories son idees que teen mes pes que les idees deis filsofs. El vell passat de mes de mil anys,

58

L'OPINI SOCIALISTA

oposat al continent negre, implica obligatriament la necessitat de vincular-se a l'edifici social com a tal. Des d'aquest punt de vista la revoluci americana noms pot ser una excepci en la historia moderna, no en pot ser la regla i, molt menys, el model. Els memores de la Constituent ho saben i ho diuen. Mentre la revoluci americana es pot edificar sobre la Musi d'una igualtat existent en la condici social (il-lusi que romandr al fonament de Panlisi de Tocqueville cinquanta anys mes tard), la revoluci francesa es troba davant la realitat innegable d'una societat gens igualitaria, d'un imaginan de la sobirania per dret div, d'una Esglsia centralitzada amb un paper i funcions socials omnipresents, de diferencies geogrfiques que no es poden justificar de cap manera, etc.

INVOCACI D E LA RAO

Gauchet: Pero no s precisament per aix que cau sota l'atac de la crtica de Burke, en els punts on s mes dura? Una generado pot obrir una bretxa en la historia operant en la discontinultat pura? No s evanescent el fonament d'una llibertat que no es basa sobre la Providencia o la tradici, sino que ho fa completament en si mateixa? Castoriadis: s precisament per aquest motiu que l'any 1789 els revolucionaris invoquen constantment la Rao, com ho faran durant tot els segles xrx i xx amb conseqencies nefastes. GaucheU Estar d'acord, almenys, amb una part de les argumentacions de Burke, segons les quals s molt difcil fonamentar la llibertat sobre la Rao. Castoriadis: Aqu hi ha diferents aspeetes. Primer de tot, no es tracta de fonamentar la llibertat l'autonomia. La Rao no s un aparell mecnic o un sistema

sempre a punt; s el moviment d'un pensament que no admet cap altra autoritat que no sigui la seva propia activitat. Per accedir a la Rao cal, sobretot, voler pensar lliurement. En segon lloc, no hi ha mai discontinutat pura. Quan dic que la historia s creado ex nihilo, aix no significa que s creaci in nihilo, ni creado cum nihilo. La forma nova sorgeix, pren com el foc en la llenya que troba, la ruptura s en el nou sentit que aquesta dona a aquell que l'hercta o la utilitza. En tercer lloc, el mateix Burke s incoherent. Es deixa portar al terreny deis revolucionaris i admet implcitament la solidesa deis seus pressupostos, desprs prova de refusar-ne racionalment les seves conclusions. Se sent en Pobligaci de fonamentar racionalment el valor de la tradici. Pero aix s una traici a la tradici: una veritable tradici no es discuteix. En altres paraules, Burke no pot defugir el tipus de raonament, els efectes deis quals ell mateix denuncia en la revoluci. Gauchet: Aquesta incoherencia resta validesa a la seva crtica? Castoriadis: La seva crtica s'escau quan fa referencia a ali que cal anomenar la radonalitzad mecnica que comenca ben aviat i tindr un brillant futur. Aix ens torna a dur a l'ambigitat de la idea de Rao de la qual parlava abans. Per dir-ho en termes filosfics, la Rao illuminista s al mateix temps procs obert de crtica i d'esclariment, que implica, entre d'altres coses, la distinci entre fet i dret, s una abstraed mecnica i uniformant. La crtica filosfica i desprs la prctica revoludonria destrueixen el fet les institucions existents tot demostrant que no teen cap altra rao de ser que el fet de ja haverhi estat. (En aix Burke tamb s ambig quan defen el que hi ha, sigui perqu ha estat, sigui perqu s intrnsecament bo). Pero desprs, un cop destrut, cal

59

ENTREVISTA

construir. A partir de qu? s en aix que la racionalitat de l'intel-lecte, racionalitat mecnica, pren rpidament la davantera. Les solucions que semblen racionis a alguns s'han d'imposar a tots: se'Is obligar a ser racionis. El principi de qualsevol sobirania en la Naci pero aquesta naci s substituida per la Rao deis scus representants, en nom de la qual, la naci ser menyspreada, violada, mutilada. Perd no es tracta d'un desenvolupament filosfic. L'imaginari d'una racionalitat abstracta i mecnica s part integrant d'un procs historie i social complex, que tamb, en aquest sentit, perfila exemplarment alguns aspectes decisius de la historia moderna. El poder es va fent cada vegada mes absolut, els representats s'autonomitzen. Es constitueix un aparell que se sobreposa a les institucions oficiis i les controla (els jacobins), s Pembri d'all que mes tard hem anomenat una burocracia poltica especifica. Pero aix noms s possible la interpretado correcta en aquest sentit s, al meu parer, la que en fa Michelet si el pobl surt d'escena, i s el nou poder Pencarregat de donar suport a aquesta sortida. D'aquesta manera, qualsevol pas intermedi s suprimit: d'una banda hi ha l'entitat abstracta de la Naci, d'una altra aquells que la representen a Pars, i entre aquests dos pols no hi ha res. Els membres de la Convenci no volien ni podien veure que Pautonomia deis individus la llibertat no es pot dur a terme efectivament noms en els drets i en les eleccions peridiques, i que no s res si no es t en compte l'autogovern de totes les formacions collectives intermedies, naturals o artificiis. Els vells enllacos son destrats (tant Burke com Tocqueville, cinquanta anys mes tard, es lamenten d'aquest fet, tot idealitzant-los i magnificant-los) i no es permet que se'n cren d'altres. La Na60

ci, el que queda d'individus tericament homogenetzats, no t cap altra existencia poltica que la deis seus representants. El jacobinisme comenc a desvariejar i el Terror s'instaur a partir del moment en qu el pobl surt de l'escena poltica i la indivisibilitat de la sobirania es converteix en absolutisme poltic, tot deixant els representants en un sinistre frec a frec amb l'abstracci. Gauchet: Com avala el paper de la formaci de l'Estat modern en la gnesi de la idea de revoluci? L'exemple de la revoluci francesa no ens podra fer pensar que s un paper for?a important? Castoriadis: Aqu tamb pens que cal distingir. La idea central que la revoluci realitza i la qual t una importancia cabdal per a nosaltres s Pautoinstituci explcita de la societat mitjancant Pactivitat col-lectiva, lcida i democrtica. Pero, al mateix temps la revoluci no s'allibera d'aquest component central de Pimaginari poltic modern: l'Estat. He dit Estat aparell de dominado separat i centralitzat, no he dit poder. Per a la gent d'Atenes, per exemple, no hi ha Estat no existeix tampoc la paraula; el poder s nosaltres, el nosaltres de la collectivitat poltica. En l'imaginari poltic modern, l'Estat s ineludible. Desprs de la revoluci, i en tota la filosofa moderna, l'Estat es troba en una situaci paradoxal: ha de justificar la seva existencia l'existncia de l'Estat tot intentant pensar en la llibertat. Es tracta de fer descansar la llibertat sobre la negaci mateixa de la llibertat, o de confiar-ne la tutela al seu principal enemic Aquesta paradoxa arriba al paroxisme en Ppoca del Terror.

ENCARNACI D E LA NACI

Gauchet: Si s'admet que l'Estat modern s una de les condidons prvies obli-

L'OPINI SOCIALISTA

gades de la idea revolucionaria, no limita aix l'abast de la autoinstituci a la qual s'ha referit abans? s una autoinstituci que vehicula una tradici mes forta perqu s negada? Castoriadis: L'imaginari de l'Estat limita la tasca d'autoinstituci de la revoluci francesa. Com a conseqncia, limita tamb el comportament efectiu deis moviments revolucionaris (excepte Panarquisme). El que aconsegueix s que la idea de revoluci s'identifiqui amb la idea amb qu cal identificar-la i s suficient prendre possessi de l'Estat per transformar la societat (la presa del palau d'hivern, etc.). S'amalgama amb un altre concepte bsic de la modernitat, la Naci, on hi troba una font inexhaurible de mobilitzaci emotiva; es converteix en Pencarnaci de la Naci, s PEstat-Naci. Sense el conflicte d'aquests dos imaginaris, sense la ruptura amb aquesta tradici, s impossible concebre un nou moviment historie d'autoinstituci de la societat. El cert s que l'imaginari de l'Estat i, les institucions en les quals s'encarna, ha condut per molt temps 1'imaginan de la revoluci, i tamb que la lgica de l'Estat s, en definitiva, la que s'ha mantingut. Gauchet: El segle xix afegeix un component essencial a la idea de revoluci: Pelement de la historia. Castoriadis: En efecte, es produeix, essencialment amb Marx i mitjancant Marx, una fusi, una uni qumica entre revoluci i historia. Les velles transcendncies se substitueixen per la Historia amb hac majscula. El mite de la Historia i el de les Liis de la Historia, el mite de la revoluci com a mare de la revoluci i, per tant, justificada per un procs orgnic es posen a funcionar com a substituts religiosos, en una mentalitat millenarista. Marx mitifica una representaci ficticia i artificial de la revoluci. El model anden rgime/desen-

volupament de les forces productives/naixement violent de noves relacions de producci, que ell construeix a partir del pressumpte exemple de la revoluci francesa, s'alca sobre Pesquema tipie de Pevoluci histrica i es projecta cap al futur. I ali que romn encara ambig i complex en les anlisis genials de Marx, sota aquesta perspectiva, es torna net i ciar a la vulgata marxista. Gauche!: Ens ha portat a la segona revoluci paradigmtica, la de Pany 1917. Qu ens aporta com a progrs especfic, des del seu punt de vista? Castoriadis: Aporta dos elements totalment contraris. En primer lloc, i a finis de Pany 1905, una nova forma d'autoorganitzaci col-lectiva democrtica, el soviet, que s'ampliar Pany 1917 i es perllongar en els consells de les fabriques, forca actius i mportants durant el perode 1917-1919 i tamb fins a Pany 1921. Pero al mateix temps hi ha a la Rssia que Lenin ha creat el prototipus d'all que sern totes les organitzacions totalitries modernes, el partit bolxevic, que rpidament, desprs de Poctubre del 1917, dominar els soviets, els ofegar i els transformar en eines del seu propi poder. Gauchet: No s justament aqu que la idea revolucionaria s dominada totalment per la lgica de PEstat? Castoriadis: S, s cert. La construcci d'aquesta mquina per assolir el poder de l'Estat dona testimoni del predomini de Pimaginari capitalista: tot s'esdev com si no pogus ser d'una altra manera. No s'ha subratllat suficientment el fet que Lenin va inventar el taylorisme quatre anys abans que ho fes el mateix Taylor. El Ilibre de Taylor s de Pany 1906, Qu fer?$ del 1902-1903. Lenin ens parla de la divisi rigorosa deis deures, amb arguments de pura eficacia operativa; es pot llegir entre lnies la idea de Vone best way. s ciar que ell no pot calcular el temps 61

ENTREVISTA

cxactc de cada operaci. Pero es dedica a fabricar aquest monstre, barreja entre un partit-exrcit, un partit-Estat i un partit-fbrica, que aconseguir instaurar efectivament a partir de l'any 1917. L'imaginari estatalista, enfosquit en la revoluci francesa, es fa explcit amb el partit bolxcvic, que s la llavor d'un Estatexrcit, fins i tot abans de la presa del poder (aix s encara mes evident a Xina). Gauchet: Parlar de la revoluci sovitica significa tornar a plantejar el problema de les conseqncies i les evolucions de les revolucions, que semblen ser les seves Ueis de ferro. Fem-ne una formulado escanda: revoluci cap el totalitarsme no est inclosa necessriament dins les ambicions revolucionarles; quan aquesta revoluci passa a ser, com en les revolucions modernes, un projecte explcit de canvi institucional de la societat? Castoriadis: En primer Iloc hem d'esclarir els fets. Hi ha una revoluci de febrer del 1917, pero no hi ha una revoluci d'octubre; a l'octubre del 1917 es produeix un putsch, un cop d'Estat militar. Com ja hem dit, els autors d'aquest putsch van dur a terme els seus objectius contra la voluntat popular en el seu conjunt dissoluci de l'Assemblea nacional al gener del 1918 i contra els organismes democratics creats a partir del mes de febrer: els soviets i els consells de les fabriques. A Rssia no s la revoluci que produeix el totalitarisme, s el cop d'Estat del partit bolxevic, que s tota una altra cosa. Gauchet: Pero, es poden trencar amb tanta facilitat els lligams entre revoluci i totalitarisme? Castoriadis: Seguim parlant deis fets. A Alemanya, l'any 1933, es va instaurar el totalitarisme pero no hi va haver cap revoluci (la revoluci nacionalsocialista) s noms un eslgan. Amb

unes caracterstiques ben diferents, aix tamb s vlid pe que va passar a Xina els anys 1948-1949. D'una altra banda, sense la intervenci efectiva o Pamenaca virtual de l'exrcit rus, la revoluci hongaresa del 1956 i el moviment polons deis anys 1980-1981 s'haguessin dissolt en el deteriorament deis rgims existents; s absurd pensar que haurien portat al totalitarisme. Cal aclarir que revoluci no significa necessriament barricades, violencia, sang, etc. Si el rei d'Anglaterra hagus escoltat en Burke l'any 1776, no hauria hagut cap vessament de sang a l'Amrica del Nord. Gauchet: Pero aleshores no hi hauria hagut revoluci. Es pot separar completament la idea de revoluci de la idea de ruptura o de canvi respecte del poder establert? Castoriadis: No, pero aquesta ruptura no pren necessriament la forma d'un delicte. Sense la guerra d'independncia, les tretze colnies de Nova Anglaterra haurien obtingut, segurament, una constituci republicana, trencant, aix, amb la legalitat monrquica. Ens situem ara al pa de les idees: la revoluci no significa tan sois una temptativa de re-instituci explcita de la societat. La revoluci s aquesta temptativa mitjancant l'acci col-lectiva i autnoma del pobl, o d'una gran part de la societat. Pero quan aquesta activitat es duu a terme, en la modernitat, t sempre un carcter democrtic. Totes les vegades que un fort moviment social ha provat de transformar radicalment pero padficament la sodetat, s'ha trobat amb la violnda del poder establert. Per qu s'obliden Polonia de l'any 1981 o Xina del 1989? Pe que fa al totalitarisme, val a dir que s un fenomen infinitament dens i complex, del qual s'entn ben poc si es diu que la revoluci produeix el totalitarisme

62

L'OPINI SOCIALISTA

(la qual cosa, com ja s'ha vist, s del tot falsa en els meus dos sentits; ni totes les revolucions han produt totalitarismes, ni tots els totalitarismes han estat lligats a revolucions). Pero si es pensa en els orgens de la idea totalitarista, s impossible oblidar el totalitarisme immanent a Timaginari capitalista: expansi il-limitada de la producci racional i organitzaci capitalista de la producci a les fabriques: one best way, disciplina controlada mecnicament (les oficines que la Ford tenia a Detroit l'any 1920 eren petites societats totalitries). D'una altra banda, cal teir en compte la lgica de l'Estat modern, la qual, si es deixa que arribi al seu lmit, tendeix a la homogeneitzaci total.
EVOLUCI TOTALITARIA

Gauchet: Fa uns moments vost parlava del paper de la rao en la idea revolucionaria. No assumeix la forma del projecte d'un govern racional de la historia? I aquest projecte no cont malgrat tot, si mes no com una possibilitat, el risc d'un sotmetiment totalitari? Castoriadis: Hem arribat a una idea molt diferent de la vulgata actual: si els revolucionaris son presa fcil del fantasma d'un govern/domini racional de la historia de la societat, de la qual i en un determinat moment es presenten com a subjectes, aleshores es fa evident un possible origen d'una evoluci totalitaria. Perqu aleshores tendiran a substituir l'auto-activitat de la societat amb la seva activitat: la deis membres de la Convenci i la deis comissaris de la Repblica i, mes tard, la del partit. En qualsevol cas cal que la societat no hi oposi cap tipus de resistencia. Com hem esmentat abans, aquest procs s'observa tamb durant la revoluci francesa (tot i que ens sembla absurd identificar la dictadura jacobina i el Ter-

ror amb el totalitarisme). La Rao tendeix a tancar-se en els lmits de I'inteMecte, la idea d'un domini racional substitucix la idea d'autonomia (de llibertat). Al mateix temps, aquest racionalisme revela el seu carcter no assenyat, no prudent. Gauchet: Una de les manifestacions mes evidents d'aquesta imprudencia no s la valorado de la revoluci com un objectiu per si mateixa valorado que ha estat un deis motius mes importants de la seva difusi? Castoriadis: En efecte, hi ha un moment en el qual es comencen a trobar formules, Pesperit de les quals s molt proper a la idea de la revoluci per la revoluci. s molt conegut el suport que aquesta idea va trobar, al segle xix i a d'altres, en el mn intellectual i espiritual: la ruptura, el rebuig vers els criteris acceptats tradicionalment son valors en si mateixos i per si mateixos. Pero, per limitar-nos al pa poltic, el problema d'una revoluci s instaurar lligams diferents amb la tradici no es tracta de suprimir-la, o de declarar-la un absurd gtic. Gauchet: Estarem d'acord en el fet que dos segles d'histria del projecte revolucionan ens el mostren pie de dues illusions: la iMusi del domini racional i la illusi del final de la historia. Si s'eliminen aqestes dues illusions, la idea de revoluci t encara algn contingut? Castoriadis: No vull sorprendre ning quan dic que s precisament perqu avui coneixem aqestes dues illusions, i podem combatre-les, que podem donar al projecte revolurionari el seu veritable contingut. Un cop haguem reconegut que el constructivisme integral s tan impossible com indesitjable; un cop haguem reconegut que la humanitat no pot trobar refugi segur en una societat bona definida d'una vegada per totes, i que tam-

63

ENTREVISTA

poc hi pot haver transparencia de la socictat respecte a si mateixa; un cop hagucm rcconegut que, contrriament a tot el que crea Saint-Just, Pobjectiu de la poltica no s la fclicitat, sino la llibertat, aleshores podrem pensar efectivamcnt el problema d'una socictat lliure Teta d'individus lliures. L'estat actual de les nostrcs societats s potscr el de les societats democrtiques, efectivament lliures? No. Ho podrem aconseguir amb variacions millimtriques i sense que es mobilitzi la majoria de la poblaci? Tampoc. Qu s una socictat lliure i autnoma? s una socictat que es dona efectivament i reflexivamcnt les satis prpies liis, i sap fer-ho. Qu s un individu lliure, o autnom, tenint en comptc que no es pot conccbre si no s en el si d'una societat en la qual hi ha Ueis i hi ha un poder establert? s un individu que reconeix en aqestes Ueis i en aquest poder les seves prpies Ilcis i el scu propi poder i aix noms es produeix en la mesura que aquest individu t la plena possibilitat efectiva de participar en la formaci de les Heis i en l'exercici del poder. Nosaltrcs estcm molt lluny de tot aix. Qui podra imaginar, ni per un sol instant, que la prcocupaci mes urgent de les oiigarquics dominants sigui aconseguir aix? A aquesta primera considerado, fonamental, n'hem de afegir una segona, mes sociolgica. Nosaltres vivim parlo de les societats occidentals avancades en rgim d'oligarquia liberal, sens dubte i amb molt, preferibles, subjetivament i poltica, al que hi ha a d'altres llocs del planeta. Aquests rgims no van nixer d'antuvi ni automticament o espontniament, ni per la bona voluntat de les classes dirigents, sino mitjancant moviments histories i socials forca mes radicis la revoluci francesa n's un ciar exemple deis quals en son la repetido

0 els subproductes. Aquests moviments haurien estat impossibles si no haguessin anat acompanyats de l'aparici (efecte 1 causa) d'un nou tipus antropolgic d'individu en direm, per facilitar-ne Penteniment, l'individu democrtic: s el que estableix la diferencia entre un pags de Y anden rgime i un ciutad francs d'ara, entre un sbdit del tsar i un ciutad angls o americ. Sense aquest tipus d'individu, mes ben dit, sense una coMectivitat de tipus semblants entre els quals s'hi troba, per exemple, el burcrata weberi, legalista i integre la societat liberal no pot funcionar. Pero em sembla que la societat actual ja no s capac de produir-ne. Produeix essencialment cobejosos, frustats i conformistes. Gauchet: Pero les societats liberis progressen. Les dones, per exemple, han tingut accs a la igualtat des de fa trenta anys sense cap revoluci, pero irreversiblement. No s aquest un canvi molt important per a les nostres societats? Castoriadis: Aix s cert. Hi ha moviments importants, durant tota la historia, que no son exclusivament poltics ni es poden limitar a un moment precs del temps. L'evoluci de la condici deis joves n's un exemple. La societat liberal ha pogut adequar-se, no sense trobar-hi resistencia (el moviment feminista comen?a de fet a mitjan segle xix, les dones obtenen el dret de vot a Franca l'any 1945). Pero, aquesta societat liberal permetria una veritable democracia, una participad o efectiva i activa deis ciutadans en la cosa pblica? Les institucions poltiques actuis no teen com a objectiu provar d'allunyar els dutadans deis assumptes pblics, i provar de convncer-los que son incapacos d'ocupar-se'n? Cap anlisi seriosa pot negar el fet que els rgims que s'auto-anomenen democrtics son en realitat ali que qualsevol filsof elssie hauria anomenat rgims oligrquics. Una

64

L'OPINI SOCIALISTA

classe molt petita de la societat domina i governa. Prepara els seus successors. Cert, s liberal: s oberta (mes o menys) i es fa legitimar cada cinc o set anys amb el vot popular. Si un grup d'aquesta oligarqua, que est al poder, desapareix, ser substituit per un altre grup de la mateixa oligarqua, que se li assemblar molt. Aquest s el motiu de la desaparici de qualsevol contingut real a l'oposici entre dretes i esquerres. La vacutat deis discursos poltics actuis reflecteix aquesta situaci, no els canvis gentics. Gauchet: Potser les nostres societats s'han resignat a perdre la democracia participativa que vost descriu, tot posant de relleu en el seu progrs l'individu privat en detriment del ciutad, com ja havia previst Constant des deis anys vint del segle passat. No s aquesta la caracterstica mes notable? Casoriadis: No neg la diagnosi d'aquest fet, sino al contrari, The posada en el centre de les meves anlisis des de l'any 1959; s el que he anomenat privatitzaci. Pero admetre l'existncia d'aquest fet no significa aprovar-lo. Jo dic d'una banda que aquest estat de coses no es pot mantenir gaire temps i, d'una altra, i sobretot, que no ens hi hem d'adequar. La mateixa societat en la qual vivim proclama principis llibertat, igualtat i fraternitat que viola, defuig i deforma cada dia. Afirmo que la humanitat pot fer-ho millor, que s capac de viure en un altre estat, en un estat d'autogovern. Les estructures d'aquest autogovern, en la nostra modernitat, s'han de trabar encara, o potser caldria dir s'han de crear. Pero, la historia de la humanitat occidental, des d'Atenes fins ais moviments democrtics i revolucionaris actuis, mostra que aquesta creado s possible. Tot i aix, jo tamb he notat des de fa molt de temps el domini d'un procs de prvatitzaci. Les nostres societats

s'estanquen en l'apatia, en la despolititzaci, en Phegemonia deis mass media i deis poltics que se n'aproften. Hem arribat a la realitzaci completa de la frmula de Constant, i a l'Estat noms li demanen la garanta deis nostres guanys realitzaci que, fins i tot per a Constant, hagus suposat un malson. El problema que se'ns presenta ara s: per qu l'Estat s'hauria de garantir indcfinidament aquests guanys si els ciutadans cstan cada cop menys dsposats son menys capacos de controlar-lo i, per tant, d'oposar-s'hi?

PRVATITZACI

Gauchet: Malgrat tot el que s'ha dit, no s'observa una pressi continua deis valors bsics de la democracia? En aquests dos ltims segles la reaiitat democrtica s'ha enriquit moltssim. Per una altra banda, l'estil de l'autoritat, poltica i social, s'ha transformat completament grcies a la pressi deis ciutadans i deis treballadors. Abans de fer una anlisi precipitada de la privatitzaci, no caldria teir en compte la forca que mant Pexigncia democrtica en els fets? Castoriadis: No hi ha cap dubte que l'estil del poder ha canviat; pero, i la seva substancia? Encara pens que el fenomen de la privatitzaci no es pot menysprear, sobretot, davant les seves ultimes tendncies. A cada instituci de la societat correspon un tipus sociolgic que s a la vegada el seu representant concret, el seu producte i la seva possibilitat mes evident de reproduir-se en el temps d'aix, tot i que en uns altres termes, ja n'havien parlar Plato i Montesquieu. Ara, el model d'home que gaudeix d'independncia perjudicar i es mostra preocupat per les qiiestions generis, per la res publica, es posa en dubte. No dic que hagi desapa-

65

rcgut. Pero ha estat substitut gradualment i rpidament per un altre tipus d'individu, dcdicat al consum i al plaer, apatic pe que fa ais afers generis, cnic en les seves relacions amb la poltica, estpidament consentidor i conformista. s impossible ignorar que vivim en una poca de conformisme intens i generalitzat; disfressat, s cert, amb la preocupaci que comporta Pelecci trgica i heroica que han de fer entre un Citroen i un Renault, entre els productes d'Este Lauder i Helena Rubinstein. Cal preguntar-se el segent (i aix no ho fan els defensors del pseudo-individualisme dominant): quin tipus de societat pot representar l'home contemporani? De quina manera la seva estructura psico-social permetria funcionar les institucions democrtiques? La democracia s el rgim de la reflexi poltica; on s la capacitat reflexiva de l'home actual? Si no la reduim a la gesti mes senzilla deis afers corrents la qual cosa no s possible ni tan sois a curt termini, ja que la nostra societat s un constant esdevenir de fortes pertorbacions la poltica implica la necessitat i la possibilitat d'escollir; quin ser el punt de partenca per a aquest individu que cada vegada t menys punts de referencia? La tasca deis mitjans de comunicado s cada cop mes important perqu qui en son receptors cada cop teen menys criteri propi. I aix tamb ho teen en compte els discursos buits deis poltics. Qu significa per a un individu contemporani el fet de viure en societat, de pertnyer a una historia, quina visi t del futur de la seva societat? Formen una massa desorientada, que viu al dia, sense horitz no s unacollectivitat crtica i reflexiva. Gauchet: Potser vost infravalora Pimpacte de dos fenmens circumstancials, d'una banda Pensurt que ha provocat Pesfondrament de la mitologa socialista, i de Paltra la repercussi d'aquests

trenta anys de prosperitat desprs de P ltima guerra? La figura que dominava el futur, fins i tot per ais seus adversaris, desapareix, deixant un buit terrible pe que fa a ali que podra orientar Pacci col-lectiva. A mes a mes, sortim d'un perode de canvis econmics i socials sense precedents, i ens trobem sota els efectes del creixement i de la redistribuci. Ali que orientava la historia es perd, en el mateix moment en el qual, i des d'un altre punt de vista, la historia sembla anar molt mes de pressa del que s'havia previst en sentit positiu pe que fa al benestar collectiu. Com podrien els ciutadans resistir i no abandonar-se a la inercia? Castoriadis: s cert. Pero acceptar les causes o les condicions d'un fenomen no exhaureix el seu significat, ni en delimita els efectes. Per les raons que vost ha exposat, i per moltes d'altres, hem entrat en una situaci que t el seu propi sentit i la seva dinmica. I s tamb del tot cert que la seva referencia al creixement al benestar introdueix un element essencial del problema, que fins ara havem bandejat. Hem parlat en termes poltics i filosfics. Pero hi ha tamb els valors econmics, mes ben dit, la mateixa economa com a valor central, com a preocupaci central del mn modern. Al darrera deis guanys de Constant hi ha Peconomia: els guanys son Paspecte mes subjectu d'all que ha arribat a ser Peconoma al mn modern, s a dir, la realitat central, Pnica cosa que realment importa. Pero em sembla evident que una veritable democracia, una democracia participativa com aquella de la qual parlava, s incompatible amb el predomini d'aquest valor. Si la dria, Pobjectiu fonamental d'aquesta societat s la massifcaci de la producci i del consum, Pautonomia desapareix de P horitz i noms es permeten algunes petites llibertats com a complement d'aquesta estructura de massi-

66

L'OPINI SOCIALISTA

ficaci. L'expansi Ilimitada de la producci i del consum s el concepte de rimaginari dominant i gaireb exclusiu de la societat contempornia. Mentre conservi aquest paper, mentre sigu Tnica passi de l'home modern, no es podr parlar del creixement deis continguts democrtics i de les llibertats. La democracia s impossible sense una passi democrtica, passi per la Uibertat de cadasc i de tothom, passi pels afers de la comunitat que passen a ser afers personis de cadasc. Estem molt i molt lluny de tot aix. Gauchee Pero s comprensible que l'opini pblica pensi que l'economia est al servei de la democracia. Castoriadis: En realitat, l'economia sempre ha estat al servei del Iiberalisme oligrquic. Els ha perms, a l'oligarquia dominant, d'obtenir el pa, o el dolc, i els plaers i de governar amb absoluta tranquillitat. Ara ja no ni ha ciutadans, ara hi ha consumidors que en teen prou amb un vot d'aprovaci o de desaprovaci un cop cada cinc anys. Gauchet: El problema mes actual no s potser l'extensi de la democracia a la resta del mn, amb les grans dificultis que aix comporta? Castoriadis: Pero aix s podra assolir sense plantejar de nou els problemes? En primer lloc considerem la dimensi econmica. La prosperitat es va aconseguir a partir de l'any 1945 (i fins i tot abans, s cert) i el preu en va ser la destrucci irreversible del medi ambient. La famosa economa moderna s en realitat un gran malversament del capital que s'havia acumulat a la biosfera durant tres milions d'anys, malversament que creix cada dia. Si es volen estendre els rgims d'oligarqua liberal a la resta del mn (quatre cinquenes parts, des del punt de vista de la poblaci) cal donar-los el nivell econmic, si no de Franca, s el de Portugal. Enteneu el que significa el mal-

son ecolgic la destrucci deis recursos no renovables, Paugment de les produccions anyals de substancies contaminants, l'acceleraci de l'efecte serra sobre el planeta? En realitat, anem cap a aquesta situaci, i el totalitarismo que cns amenapa no s el que podra venir d'una revoluci, sino el d'un govern (potser mundial) que, desprs d'un desastre ecolgic, digui: ja us heu distret prou, la festa s'ha acabat, aqu teniu els dos litres de gasolina i els deu litres d'aire pur per al mes de desembre, i qui protesti posa en perill la supervivencia i s un enemic pblic. Hi ha un lmit extern amb el qual l'cvoluci actual de la tcnica i de la ciencia topar mes aviat o mes tard. Els pasos pobres noms podrien sortir de la miseria sense cap daltabaix, si la humanitat rica accepta dur a terme una gesti com un bon pare de familia deis recursos del planeta, si exerceix un control radical de la tecnologia i de la producci, i mena una vida gaireb monstica. Aix es pot fer, arbitrriament i rracionalment, des d'un rgim autoritari i totalitari; es pot fer tamb des d'una humanitat organitzada democrticament, sempre que aquesta abandoni els valors econmics i en trobi uns altres plens de nous continguts. Pero no podem parlar tan sois d'una dimensi econmica i material. Al Tercer Mn creixen forces reaccionres considerables, incontrolables i essencialment antidemocrtiques; pensem en l'Islam, pero no solament en ell. Deixant de banda els gadges, l'occident actual els ofereix la possibilitat d'escollir la seva instituci imaginaria? Es pot dir ais habitants del Tercer Mn que eljogging i Madonna son mes importants que l'Alcor? Si els canvis en aqestes parts del mn han d'anar mes enll de la simple adopci de certes tcniques, s'han d'atacar els nuclis mes profunds i foscos de les cultures, per fer-Ies permeables ais sgni-

67

ficats dcmocrtics, per la qual cosa la seva propia historia no les ha preparades. Cal una transformado radical d'aquclla part de la humanitat que no goso anomcnar avancada: la humanitat occidental, la humanitat que ha provat d'assolir el seu dest i de canviar-lo, de no ser el titella de la historia o deis dus, d'introduir tota l'auto-activitat possible en el seu propi dest. La importancia de la responsabilitat de la humanitat occidental em fa pensar que s sobretot aqu on ni ha d'haver una transformaci radical. No dic que es dura a terme. Pot ser que la situaci actual duri i els seus efectes es facin irreversibles. Em neg, en qualsevoi cas, a fer de la rcalitat una virtud i

de treure el dret del fet. Ens hem d'oposar a aquest estat de coses en nom de les idees i deis projectes que han creat la nostra civilitzaci i, ara mateix, ens permeten discutir.
MARCEL GAUCHET

Assagista i filsof. Redactor de la revista francesa Dbat.

CORNELIUS CASTORIADIS

Fundador i animador de Socialisme on Barbarie. Filsof, psicoanalista. Director d'Estudis a Pcole d'Hautes tudes de Pars. Tradut de Micromega. 1/1990.

68

CoHaboracions

El moviment ecologista: Entre la mobilitzaci social i la Uuita electoral

Vicen? Sureda

A les eleccions del mar? de 1983, el partit verd alemany Die Gruen obtena 28 escons al Bundestag; superaven per primera vegada la barrera del 5 % deis sufragis. Havia arribat l'anomenada Revoluci Verda. Uany 1987, el mateix partit obtena 44 escons i el 8,7 /o deis vots, i formaven el grup mes important deis mes de 120 diputats verds que ocupen els diferents parlaments estatals de l'Europa occidental. A Franca (Les Verts), amb un vot estabilitzat entorn al 4 Io en les 2 ultimes convocatries presidencials, en les eleccions municipals i europees del 1989 s'ha assistit a ali que ja s'ha qualificat com una autntica marea Verda. Tot i que l'increment del vot d'aqestes opcions presenta smptomes d'alentiment, i en el cas de les recents eleccions alemanyes (1990), el vot verd ha baixat espectacularment (ranlisi no resulta senzilla per les particularitats d'aquesta confrontado, la primera desprs de la reunifcaci de les dues Alemanyes), el cert s que el fenomen deis partits verds ha constituit sens dubte tamb una de les novetats poltiques mes importants de la dcada que acaba de finalitzar. El moviment ecologista deixa en aquesta dcada de ser noms un moviment social aglutinador d'amplis sectors crtics i alternatius, preocupis per les conseqncies d'unes determinades formes de creixement, i passa a ocupar un lloc signifcatiu en l'espectre poltic. El procs s'esdev amb tensions internes i debats apassionats sobre la mateixa identitat del moviment. La discussi se centra des de fa uns anys en dues qestions fonamentals: 71

COfLABORAClONS

Pot Pecologisme articular propostes globals capaces de competir amb les deis partits poltics majoritaris, o est condemnat a una crnica presencia minoritaria en els Parlaments, la qual en el millor deis casos pot arribar al 10 o deis escons? O, en canvi, s'ha de centrar Pecologisme en el carcter social del moviment i enfocar els seus esforcos a consolidar i estendre la conscincia ecolgica d'amplis sectors de la societat civil i deis aparells de poder? En el fons, moltes de les claus per afrontar aqestes preguntes es poden trobar en la propia evoluci de Pecologisme en els ltims 20 anys, enormement Ilustrativa pe que fa a la manera que Pheterogenetat deis plantejaments i de les seves formes d'inserci en el eos social han condicionat Pestratgia deis diferents grups i la seva relaci dialctica amb altres sectors idcolgics.

L E S ARRELS I ELS INICIS D E L MOVIMENT ECOLOGISTA

El naixement deis primers grups organitzats d'all que posteriorment (a mitjan del 70) es va comencar a conixer com a moviment ecologista, s'inicia en els ltims anys de la dcada deis 60 i coincideix amb un conjunt d'aconteixements socio-poltics a Europa d'indubtable transcendencia: el Maig del 68 francs, el prleg a la crisi econmica del 70 que tindr la seva mxima expressi en Pembargament del petroli europeu, Pamenaca armamentista deis blocs, la difusi internacional de catstrofes ecolgiques de gran abast (serveixi com un exemple Paccident del 67 del petrolier Torrey Canyon, el qual va provocar una impresionant marea negra a les costes franceses,...). En aquest ambient, en qu guanyaven terreny les postures pessimistes sobre el futur de la humanitat, engrescada en una desaforada carrera sacralitzadora de Pequilibri del terror, eren cada cop mes significatius els grups socials desiHusionats i desconfiis respecte a les possibilitats de Pordre econmico-politic sorgit de la II? Guerra Mundial per enfrontar-se ais problemes d'inseguretat, al perill d'escassetat de recursos, ais enfrontaments entre el centre i la periferia del sistema pe control d'aquests recursos, i ais desequilibris ambientis creixents sobre els quals es generalitzava paulatinament la conscincia pblica. La Conferencia d'Estocolm del 1972 va representar la primera plasmaci internacional de Pestratgia que, sobre medi ambient, dissenyaven els pasos occidentals. La Conferencia va posar, per tant, damunt la taula la divergencia d'interessos entre els pasos desenvolupats i el Tercer Mn. Els primers, tot argumentant la necessria universalitzaci de la modulaci del creixement econmic i del control tecnolgic de la contaminaci (respatllats cientficament per informes com l'elaborat pe Club de Roma sobre els lmits del creixement), i els segons, tot destacant el carcter discriminatori que es
72

L'OPINI SOCIALISTA

podia amagar darrera aqestes propostes, guiades, bsicament, per interessos econmics occidentals. A Espanya es recorda encara el passeig en bicicleta del ministre Lpez Rod pels carrers d'Estocolm, amb el qual es deixava constancia de la nova imatge europeista que el tecno-franquisme intentava consolidar mes enll de les nostres fronteres. En tot cas, s resulta notoria la gran repercussi que la Conferencia d'Estocolm va teir sobre l'opini europea i mundial, i com va coincidir amb l'inici d'un intens procs legislatiu orientat a la regulado ambiental (iniciat a Espanya amb la Llei de Protecci de l'Ambient Atmosfric del 1972), el qual de retruc donava armes a les associacions ecologistes i ambientalistes. La proliferaci de grups ecologistes i ambientalistes s'estn en aquests anys; els uns exigien respostes a problemes ambientis concrets i, altres, amb un carcter mes aviat conservacionalista, demanant la protecci i la preservado d'espcies i espais naturals amenagats. A l'Estat espanyol es vivia una situaci poltica clarament diferenciada de la resta d'Europa, la qual matisava Pestratgia i les actuacions de la contestado ecologista i ambientalista, inscrivint-la en el context mes ampli de la lluita per la recuperado de la democracia. En aquest sentit Porganitzaci a Pentorn d'agressions ambientis concretes s'articulava amb els moviments ciutadans, venals, d'estudiants, els quals reclamaven la superaci del rgim poltic imperant. Tamb la repressi va marcar algunes manifestacions i activitats ecologistes. Recordem els esdeveniments d'Erandio on van morir dues persones en una manifestado contra la insuportable contaminaci industrial. Tanmateix, va existir en un primer moment una tolerancia mes gran respecte a certes reclamacions ambientis de les quals no se sospitava la seva capacitat de subvertir les conscincies i les actituds. A aquest fet hi va contribuir tamb el fet que les primeres associacions i agrupacions que congregaven un nombre considerable de socis i simpatitzants tinguessin un caire inicialment conservacionista. s el cas de moltes associacions d'amics de la natura, entre les quals destacava, i destaca encara, PAsociacin de Defensa de la Naturaleza, ADENA, la qual va arribar a comptar amb 35.000 socis. Entre els seus membres coincidien naturalistes, omitlegs, cacadors, fins i tot aristcrates i representants de les grans finanees, i mantena un apoliticisme a ultranca. Pero moltes associacions d'amics de la natura (la navarresa ANAN, la canaria ACAN, el Grup Ornitolgic Balear GOB, Pextremenya ADENEX,...), en poc temps van evolucionar des de posicionaments merament proteccionistes cap a altres de major comproms. En canvi, altres associacions es poden considerar des del primer moment com a netament ecologistes, ja que destacaven entre els seus fronts reivindicatius aspectes especfics (i mes conflictius en aquells moments) de conta73

COILABORACIONS

minaci industrial i d'ordenaci del territori, d'oposici a la construcci de centris nuclears, de critica al desenvolupament de tecnologies que escapaven al control social i poltic, etc., temes que pe seu mateix contingut ultrapassaven el terreny deis sectors qualificats aleshores com a amants de la natura. En aquest sector mes comproms s'hauria d'esmentar l'Asociacin Espaola para la Ordenacin del Territorio y el Medio Ambiente (AEORMA, 1970); PAsociacin asturiana ANA, 1972; l'Asociacin para la Defensa Ecolgica de Galicia; l'ANAO andalusa,...

L'HETEROGNIA COMPOSICI SOCIAL DEL MOVIMENT Un element bsic per a l'anlisi de l'experincia ecologista s la composici social deis coHectius. A manca d'estudis aprofundits es poden constatar, tanmateix, alguns trets generis. A partir d'inicials nuclis d'afectats per agressions ambientis, en uns casos, i de naturalistes i d'afeccionats a l'estudi de la naturalesa en altres, els grups es nodreixen poc a poc d'inteMectuals, ensenyants, investigadors, amb un alt nivell de conciencia. En fases posteriors s'evidencia la incorporado de socilegs, urbanistes, enginyers i sectors de les capes mitjanes urbanes. A tot aquest conglomerat s'hi afegeixen tamb militants poltics i sindicis, molts d'ells procedents de Pesquerra radical, desil-lusionats per altres formes de prctica poltica. Superada la indefinido del perode inicial de formado deis grups ecologistes comencen les relacions i intercanvis amb altres grups alternatius: moviment d'alliberament de dones, pacifistes i anti-militaristes, propugnadors de models de vida i de formes de sanitat i alimentaci naturals,... Aquest multiforme conjunt fa que Pheterogenetat i la diversitat a la ideologia siguin una constant al llarg de Pevoluci del moviment ecologista, en qu conviuen prcticament totes les tendncies progressistes que es manifesten en la societat. Potser amb un factor altament significatiu: la mnima adscripci d'obrers, de treballadors industriis i d'empresaris, prcticament no representis en aquests gnips. Heus aqu una altra de les caracterstiques destacades del moviment ecologista i ambientalista, la qual va reforcar, sense dubte, la situaci al marge del sistema productiu de moltes d'aqestes associacions amb una alta proporci de reivindicacions i plantejaments no econmics, en el sentit, com ho fa notar Touraine, que no poden ser satisfetes a travs deis mitjans convencionals de distribuci i de producci. En l'actualitat, la composici deis nuclis ambientalistes i ecologistes no ha variat gaire en ali substancial, si b sembla haver-se reforcat la component urbana del moviment. La base s encara jove, hi ha una forta incidencia de Pafiliaci femenina, i les dones ocupen llocs destacis de lideratge,
74

L'OPINI SOCIALISTA

elevats nivells culturis, amb abundancia de graduats universitaris i mitjans, i, altre cop, escassssima participado deis agents econmics fonamentals: els treballadors i els empresaris. s evident que aquest perfil sociolgic dominant marca les diferencies respecte ais partits poltics de major implantaci a l'Estat. En part, aix explicara el fet que, tot i els amplssims corrents de simpata que desperten els plantejaments ambientalistes i ecologistes (pensem que el 62 % deis espanyols opina que s'ha de donar prioritat a la protecci del medi ambient tot i el risc de frenar el creixement econmic), els seus resultis electorals i l'extensi del seu moviment es vegin limitats i condicionats.

LES EXPERINCIES DE COORDINACI I FEDERACI DEL MOVIMENT ECOLOGISTA La primera convenci d'associacions d'amics de la naturalesa (Navarra, 1974) marca l'inici deis intents de constituci d'un autntic moviment ecologista estatal i representa un avene de posicions significatiu respecte a les prioritats iniciis de molts deis grups: exigencia d'una moratoria nuclear, denuncia de la poltica d'instaHaci d'activitats contaminants per part de les empreses multinacionals, oposici a la construcci de grans infrastructures i d'altres. Aquesta tendencia es reforca en la segona convenci celebrada a Oviedo el 1975. A partir d'aquesta data, la qual coincideix amb l'inici de la transici democrtica a Espanya, sorgeixen organitzacions que tindran una gran influencia en el moviment ecologista i ambientalista estatal. Esmentem l'Asociacin de Estudios y proteccin de la Naturaleza (AEPDEN), l'Asocacin para la Supervivencia de la Naturaleza de Andaluca (ANDALUS), el Grupo Abierto de Ordenacin Territorial (GATO),... A Catalunya veuen la Ilum la Lliga per a la Defensa de la Natura (DEPANA), el Comit Anti-nuclear de Catalunya (CANC), el collectiu de Periodistes Ecologistes, la Comissi de Medi Ambient del CoMegi de Doctors i Llicenciats,... Tanmateix, s'estenia cada cop mes el convenciment entre els dispersos grups territorials de la urgencia d'articular el potencial de mobilitzaci d'amplis sectors, en un marc federat amb vocaci d'intervenir activament en la poltica espanyola, que el 1977 celebrava les seves primeres eleccions parlamentries, tot assistint a l'espectacle del naixement oportunista, dos mesos abans, d'un anomenat Partido Ecolgico Espaol (PEE) d'equvoques i fosques vinculacions que de cap manera representava la realitat ecologista de l'Estat. Les experincies de la Granja (Segovia) y Cercedilla (Madrid), van culminar amb la constituci de la Federacin del Movimiento Ecologista, on van participar 50 coMectius de tot l'Estat i de les mes diverses tendncies. 75

COLLABORACIONS

Els esdeveniments posteriors, i en particular la inviabilitat que va demostrar el projecte, van fer planejar sobre el moviment ecologista un sentiment de frustrado, fruit de la imposibilitat de plasmar en un marc com i mnimament coherent les activitats deis hetereogenis coMectius que formaven el conjunt ecologista i ambientalista. La reflexi sobre aquest punt s encara avui una de les incgnites principis que es projecten sobre el futur: s possible la coordinaci sobre una base poltica com del moviment ecologista que li permeti arribar a acords estratgics i modificar la seva incidencia en el panorama poltic espanyol? Fins ara, aix no s'ha demostrat factible. El cert s que amb totes les reserves i matisos que es vulgi, i a risc de caure en una certa simplificaci, ja a Cercedilla es consolidaren els tres corrents bsics de Pecologisme, avui perfectament perpetuis, i es van palesar els greus inconventents que dificulten la seva integraci. D'una banda, l'ecologisme radical, genu defensor de la substituci del model scio-econmic imperant en els pasos desenvolupats; de Paltre, les associacions i els grups conservacionistes d'rees i d'espcies naturals, pero que defugen en general les derivacions poltiques de la seva reivindicaci i, en tercer lloc, les postures ambientalistes, que propugnen la reforma del sistema econmic per fer-lo compatible amb la protecci del medi ambient i la preservado deis recursos naturals. Aqestes tres tendncies es van trabar altre cop a Daimiel en un Congrs sobre Espais Naturals on es van abordar tamb les possibilitats de la Federad o de Moviments Ecologistes, a partir de Pexperincia de Cercedilla. El fracs de la Federado es confirma definitivament a Daimiel, en intentarse el consens quant a la redacci d'un Manifest Ecologista, intent que radicalitz els enfrontaments entre les tendncies, de forma que la Federado va morir definitivament poc desprs. Les diferencies larvades durant els anys anteriors s'intensificaven en assatjar una definido ideolgica i estratgica del moviment, situaci que va impedir la coordinaci deis diferents grups, fins i tot per a Particulado de programes d'actuaci. A partir d'aquest moment les tendncies intenten organitzar-se separadament: el sector mes proteccionista i conservacionista crea ja a Daimiel la Coordinadora para la Defensa de las Aves y su Habitat (CODA), la qual actualment agrupa a 70 associadons i ha evolucionat substantivament en els seus enfocaments en els darrers anys. A Casp, Pabril del 1977 i posteriorment a Madrid, s'intenta la coordinaci del moviment anti-nuclear, amb significad ves absncies, i per la seva banda, altres grups proposen Padhesi a la Federado Internacional d'Amics de la Terra, iniciada per PAEPDEN tot propiciant PAssemblea Fundacional de la Federado d'Amics de la Terra (FAT) a Navacerrada, la qual queda constituida per una quinzena de grups. La FAT elaborara mesos mes tard el seu propi manifest ideolgic, i arribara a comptar amb 27 assodadons adherides.

76

L'OPCNI SOCIALISTA

L'EXPLOSI DELS PARTITS VERDS

Els anys 70 i els 80 es caracteritzen per un fet nou en l'escena poltica: l'accs ais Parlaments i a les institucions representatives deis pasos europeus deis moviments ecologistes organitzats com a partits o coalicions electorals. La polmica sobre la conveniencia o no de participar en el joc democrtic formal, que va animar, i encara anima, molts debats interns del moviment ecologista, es resol a favor de la creaci de partits verds que reben el suport de les urnes i porten a les assemblees locis, regionals, estatals i europees els posicionaments ecologistes, en un intent de defensar per aquesta va els seus postulats, abandonis o recollits insuficientment pels partits poltics majoritaris. Tot i que la creaci a Europa de partits verds data del 1973 (el Green Party angls), la major part deis partits actuis es constitueixen a partir del 1980. s el cas del Die Gruen alemany (1980), l'Ecolo belga (1980), el Miljpartiet de Grna suec (1981), i posteriorment, Les Verts francesos (1984) i la Confederazione de la Lliste Verdi italiana (1987). Tanmateix, l'accs a carree electes a partir de llistes ecologistes s'inici ja el 1979 amb la presencia en el Parlament sus de Daniel Brlaz. El 1981 nou membres deis grups belges, Agalev y Ecolo, passen a ocupar els seus llocs en el Parlament. Pero s el 1983 quan es produeix lexplosi deis verds, amb l'espectacular avene de Die Gruen, confirmat mes tard al 87. Tamb a Blgica la progressi s notable a partir del 85, igual que a Sucia (20 diputats el 1988), a Suissa i a Italia (1987)... Tot i aix, en altres pasos (sense dubte influeixen tamb les diferencies entre els diversos sistemes electorals) no hi ha actualment representado estatal parlamentaria verda, encara que hi ha una nodrida presencia regional i local. Els casos mes destacis son els de Franca. El nombre de militants i afiliats ais partits verds europeus denota per la seva banda una tendencia a Talca: actualment, Die Gruen t uns 40.000 afiliats, el Green Party uns 10.000, el Miljpatiet de Grna suec entre 6.000 i 7.000, i els Verts francesos uns 4.500. La irrupci deis partits verds coincideix amb una profunda adaptado ambiental de la poltica deis partits sodalistes i social-demcrates europeus principalment notable, a Ta vista deis seus programes, en el centre i nord d'Europa (SPD alemany, Social-democrcia sueca,...). A l'Estat espanyol, la implantaci deis partits verds ha estat relativament babea, pero tanmateix en ascens. Una de les ftes fonamentals de l'organitzaci poltica deis verds van ser els contactes que destacats lders del Die Gruen (Luckas Bergman i Petra Kelly) van mantenir amb grups ecologistes canaris el 1983, els quals van fructificar en la publicaci d'un manifest procliu a la participaci en la lluita poltica deis ecologistes. A Catalunya, el Moviment Ecologista Ctala (MEC), de curta vida, es desf
77

COtLABORAClONS

aquest mateix any en el seu intent per consolidar-se com a opci poltica, i de la seva desmembrado neix el partit Alternativa Verda. Tamb el 1983 teen lloc las primeres trobades de Los Verdes, a Sevilla, que generen la concreci d'una organitzaci poltica eco-pacifista estatal. El partit Los Verdes, legalitzat per aqestes dades, ja en la seva primera trobada denota profundes diferencies internes, relacionades bsicament amb la dialctica nacionalisme/centralisme. El 1987 assistim a un nou intent: la Confederacin de los Verdes, bsicament formada per ecologistes catalans, madrilenys, d'Euskadi i gallegs, i a una parcial redefinici del Partit Los Verdes la qual li dona un caire de mes alta sensibilitat davant la temtica nacionalista. Els millors resultis electorals recollits pe conjunt deis verds espanyols (incloent-hi el Vrtice Espaol de Reivindicacin del Desarrollo Econmico, VERDE, de tendencia clarament dretana), son els obtinguts a les Europees del 89, amb el 2,73 % deis vots. Per Comunitats Autonmiques van destacar Madrid (4,1 % ) , Balears (3,2 %) i Catalunya (3,2 %). En tot cas, el dilema al qual s'enfronten els partits verds s el mateix que plantejvem al comencament del treball i que resumeix encertadament Sara Parkin, destacada militant del Green Party i Co-Secretria deis Verds Europeus: Els partits verds s'han d'adonar que un 10 7o del vot popular no ser suficient per donar-los-hi una for?a poltica rellevant al 2000, encara que s'obtinguin objectius propis de la revoluci verda (...). Sembla difcil que el moviment ecologista com a opci poltica pugui superar la seva sectorialitzaci i globalitzar la seva oferta electoral amb alternatives que responguin a totes (o a la majoria) de les demandes socials, tot dotant-se alhora de la integrado suficient en el camp de les idees, sense la qual, pens, s difcil accedir al suport electoral d'mplies bases populars. En el mateix moviment ecologista, la polaritzaci cap a l'opci poltica suscita recis, ja que es considera que aix equival en la prctica a disminuir progressivament l'atenci cap el mn deis fets concrets i la lluita quotidiana, amb la qual cosa es pot arribar a la prdua de la influencia social aconseguida en aquests anys, i a la hipoteca, alhora, d'una part del potencial mobilitzador de Pecologisme. El debat s avui candent a Pecologisme europeu, en el qual es consolida la polaritzaci deis verds entre els corrents fundamentalista i els realistes, i tamb en aquest punt s Alemanya on es viu una experiencia mes intensa. Els Verds alemanys es troben davant la disjuntiva d'entrar definitivament (i qui sap si de forma irreversible) en l'rbita del joc esquerra/dreta, i convertir-se en un partit dependent de forma absoluta de la poltica del SPD alemany, o d'intentar en solitari la llarga i incerta marxa cap a la superado de la seva implantaci electoral, la qual a la vista deis ltims resultats sembla mes que problemtica. 78

L'OPINICJ SOCIALISTA

ELS GRUPS ECOLOGISTES A L'ACTUALITAT A la curta i intensa historia del moviment ecologista s'han succet amb rapidesa els naixements i desaparicions de grups. Molts florien aglutinant voluntats davant un problema ambiental concret, i morien en desaparixer la causa que els origina o en entrar en via morta rassumpte. Altres, els menys, b pe seu enfocament mes general, o b per haver aconseguit una implantad o social notable, s'han perpetual i acreseut encara la seva importancia. En termes de mobilitzaci i activitat, a principis de la dcada deis 80, es parla d'un estancament del moviment ecologista significatiu a Catalunya, el qual afecta sobretot els moviments antinuclears i aquells que es caracteritzaven per un comproms poltico-social mes gran. En el cas de Catalunya, posteriorment a la desaparici del MEC, ja esmentada, i a la d'una Xarxa Ecolgica i Alternativa que va morir el 1986, deis grups significatius amb autntica tradici i extensi important, es mant noms DEPANA. S'han incorporat altres grups que seria difcil enumerar. Entre els que han tingut els ltims mesos un cert protagonisme en els problemes com els de residus industriis, el tancament de Vandells i els problemes ambientis de l'Empord, etc., esmentem el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), les Coordinadores sorgides a les Comarques tarragonines, l'Institut Alt-Empordans de Defensa de la Natura (IAEDEN). Ais ltims anys, i en contraposici amb l'esmentat anteriorment, sembla que es produeix una recuperaci numrica de coMectius ecologistes i ambientalistes, com una forma d'associacionisme social basada en petits nuclis activistes, mentre certes organitzacions com Greenpeace, de la qual parlarem tot seguit, han vist com es multiplica en poc espai de temps el nombre de socis i d'afiliats. Un ampli estudi global sobre la realitat del moviment ecologista a l'Estat espanyol es troba en vies d'elaboraci, dirigit pe socileg Antonio Fuertes. Algunes de les dades provisionals ja disponibles indiquen altres tantes caracterstiques destacables: Els grups ecologistes i ambientantes que funcionen de manera habitual a l'Estat espanyol se xifren en uns 650. Noms un 28 /o es van formar amb anterioritat al 1980. Mes del 75 /o d'aquestes associacions teen menys de 200 socis. El nucli actiu de les associacions s compost per menys de 20 persones en mes del 60 o deis casos. La meitat de les associacions s'ubiquen a capitals de provincia. Pe que fa a temes de dedicado preferent d'aquests grups, els mes alts percentatges de les activitats corresponen, per aquest ordre, a temes relacionis amb la fauna, l'educaci ambiental i la flora, mentre el menor nombre d'activitats es correspon a energies renovables, al medi atmosfric i a la sanitat ambiental. 79

COLLABORACIONS

Quant al potencial d'implantaci d'aquest tipus d'associacions s, sense dubte, molt alt. Investigacions recents (Institut IDES) asseguren que mes del 40 7o deis espanyols se senten propers al moviment ecologista, i d'aquests, la meitat afirmen estar disposats a col-laborar amb algn col-lectiu. El contrast amb rafiliaci real s evident, pero en ltima instancia indica una enorme capacitat de mobilitzaci a priori de Pecologisme. La distribuci espacial, assenyala l'informe, ens duu a classificar d'urbans un alt percentatge d'aquestes formacions, les quals es concentren preferentment a Madrid, a Barcelona, a Valencia, i per extensi a les corresponents comunitats autnomes. La prevalncia urbana del moviment s digna d'esment, dones confirma un reforcament d'aquesta component tant en el perfil social deis ecologistes i ambientalistes com en la importancia relativa que teen darrerament els temes relacionats amb l'ecologia urbana i la qualitat ambiental en les grans ciutats. A Catalunya, unes 200 associacions i grups amb objectius ecologistes i ambientalistes estn enregistrats pe govern de la Generalitat, deis quals hem de suposar que almenys mes de la meitat mantenen una activitat habitual. Es tracta, en una gran majoria, d'associacions fortament vinculades al territori, moltes d'elles de caire local o comarcal enfocades a problemes ambientis d'mbit territorial no gaire ests, relacionats amb la preservaci d'espais naturals, conques hidrogrfiques, rees urbanes i industriis concretes, protecci d'espcies animis, educaci ambiental... Tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, els coMectius ecologistes i ambientalistes amb un ampli nombre de socis i afiliats i implantaci territorial extensa son pocs. A Catalunya noms DEPANA i Greenpeace superen els 1.000 associats. En el conjunt de PEstat haurem de parlar tamb, a part de Greenpeace, d'ADENA, d'ADENEX, d'FAPAS, i no gaires mes. El cas de Greenpeace mereix un comentan especial. L'organitzaci va ser creada a nivell internacional el 1971 i a l'Estat espanyol noms t 5 anys d'existncia. En aquest termini Greenpeace-Espanya s'ha convertit a travs de nombrases actuacions en una de les mes actives d'Europa, amb mtodes d'intervenci directa no violenta, un bagatge cientfico-tcnic gens menyspreable, i intenses campanyes d'informaci i difusi publiques. Compta en la actualitat amb 22.000 socis, 5.000 deis quals s'hi va adherir el 1989. A Catalunya, Greenpeace presenta un nombre aproximat de 5.000 afiliats. Tanmateix, s veritat que per la seva forma de captaci i el seu funcionament, Greenpeace se substenta en un nucli redut d'activistes i una gran allau de socis que cotitzen, i en aquests aspectes no es pot comparar amb les practiques internes i amb el funcionament d'altres coMectius.

80

L'OPrKI SOCIALISTA

L'ECOLOGISME I EL SOCIALISME A L'ESTAT ESPANYOL

El sostre electoral verd est tamb ntimament relacionat amb la progressiva assumpci de molts deis postulats ecologistes i ambientalistes pels partits d'esquerra, indiada en gran mesura pe mateix moviment ecologista, els quals es concentren poc a poc en els seus programes i documents de congressos. Lentament, se supera la referencia retrica ais desequilibris i perills ecolgics per entrar a introduir-los, seriosament, en els programes globals i sectorials, econmics, industriis i socials. Encara que Pecologisme va nixer al marge deis partits d'esquerra i de les seves tesis mes genunes, en un sentit o altre, la relaci entre moviment ecologista i partits d'esquerra mai no s'ha interrumput, ni a Catalunya ni a la resta de l'Estat. Fins i tot en alguns perodes s'ha arribat en aquesta dcada a una col-laboraci significativa, llevat deis grups, s ciar, de matriu llibertria que rebutgen per principi la coHaboraci amb formacions poltiques organitzades. Tanmateix, no s'han aconseguit obviar en tot cas les connotacions de desconfianza mutua i les acusacions d'instrumentalitzaci entre els partits i el moviment ecologista. En el cas del socialisme espanyol, la presencia del qual no va ser notoria en els inicis del moviment ecologista, ja el desembre del 1979 el PSOE va crear el Grupo Federal de Ecologa y Medio Ambiente, el qual desenvolupa des d'aleshores la seva tasca poltica tot fixant-se precisament com a objectius bsics la potenciaci d'un treball ecologista i mediambiental deis militants del PSOE,... i l'establiment de relacions de coHaboraci amb els diferents grups ecologistes existents a l'Estat espanyol, tot respectant l'autonomia d'aquests grups. Ja un any mes tard es van efectuar les I Jornades Socialistes d'Ecologia i Medi Ambient, on es va destacar la coHaboraci i la participado, a mes de l'organitzaci sindical, d'assenyalats representants del moviment ecologista. AEPDEN-Amics de la Terra, Centro de Estudios Socio-ecolgicos, ANDALUS, ASECA-Amics de la Terra, Asociacin Asturiana de Amigos de la Naturaleza (ANA),... A aqestes Jornades van seguir altres amb el mateix carcter, el 82 a Madrid, el 87 a Trujillo, etc. L'activitat del Grupo de Ecologa y Medio Ambiente del PSOE ha estat particularment intensa, i pe que fa a les relacions amb el moviment ecologista, ha intentat consolidar-es sobre la base de promoure la refiexi conjunta, tot respectant la independencia deis coMectius i concentrant la coHaboraci en temes que afectaven el terreny parlamentan i institucional, particularment en els espais governats pels socialistes. A la Comissi s'han incorporat en aquests anys prestigioses figures del moviment ecologista. Tanmateix, no es pot obviar que, sobretot des de l'arribada del socialisme al Govern de l'Estat el 82, la relaci amb el moviment ecologista ha sofert forts alts i baixos, com a conseqncia d'esdeveniments com el Referndum
81

COftABORACIONS

de TOTAN i, mes en general, pe fet que amplis sectors de l'ecologisme consideraven que el socialisme havia evidenciat una excessiva lentitud en el procs d'ecologitzaci de la seva poltica, mes preocupat per aspectes de gesti i per reduir el diferencial de Peconomia i les infrastructures respecte a Europa, que no ho era per convertir en eix prioritari la recuperaci i prevenci ambientis. A l'altre plat de la balanca s'hauran de col-locar, entre d'altres, Pesforc de pla ficaci ambiental duta a terme (contaminaci atmosfrica, residus industriis, medi aqutic,...), els importants avneos pe que fa a la superad o deis dficits d'infrastructura ambiental, la racionalitzaci del tema nuclear, i l'homologaci legislativa amb els pasos mes desenvolupats d'Europa, tot aix s avui una realitat, aix com ho son les nombrases actuacions de les comunitats autonmes amb govern socialista. A Catalunya la Comissi d'Ecologia i Medi Ambient del PSC, la qual funciona prcticament des de la Unificaci, va organitzar el 1981 a Saifores les I Jornades Socialistes de Medi Ambient de Catalunya amb una notable participado de grups ecologistes. Com era evident, una de les tesis destacades va ser la necessitat d'incardinar l'actuaci deis militants socialistes en el moviment ecologista i obrir vies concretes de coHaboraci, com a expressi d'un principi des d'aleshores mpliament ests: el socialisme, per ser encara vlid a respondre a les noves demandes socials i culturis, ha d'esdevenir un socialisme mes ecolgic, i al seu torn, Tecologisme, per mantenir la seva potencialitat i augmentar la seva penetrado en el teixit social, ha d'harmonitzar i socialitzar el seu missatge. L'avenc de les postures ecologitzants en el socialisme espanyol t el suport d'amplssims sectors de militants i simpatitzants, que veuen necessari aprofundir el discurs i la prctica poltica ambientalistes, tot situant-los en peu d'igualtat amb d'altres politiques considerades prioritries. Es pot dir que les resistncies internes mes proclius a no alterar substancialment el nivell actual d'integraci ambientalista son cada cop mes minoritries. A Catalunya, aquesta progressi de 1'ambientalisme en el si del socialisme s indiscutible. A l'ltim Congrs del PSC del 1987, es crea la Secretaria de Medi Ambient, la qual forma part del Secretariat de la Comissi Executiva del Partit i que des de l'inici de la seva activitat poltica es proposa tres objectius: Intensificar la presencia de la poltica ambiental en el conjunt de la poltica global del PSC, i convertir-la en un eix prioritari d'actuaci general. Fixar posicions respecte a la problemtica general mediambiental i fonamentalment en tots i cadascun deis temes concrets de repercussi a Catalunya. Reforcar l'organitzaci interna i l'estructuraci del teixit social mediambiental mitjancant ens organitzatius adequats. En l'aprofundiment d'aquesta poltica, tant la relaci amb els grups eco82

L'OPINI SOCIALISTA

logistes com l'impuls de l'associacionisme ambiental i ecologista juga un paper fonamental. La convergencia de posicionaments en temes especfics ha portat, en no pocs casos, a una coHaboraci substantiva: el tancament de Vandells I, els afers del Delta de l'Ebre, la retallada del Pare Nacional d'Aigestortes, l'exigncia de l'aplicaci extensiva del procediment d'Avaluaci de l'Impacte Ambiental a les infrastructures i al planejament, la poltica de residus industriis, la protecci d'hbitats com el cas de la Timoneda d'Alfs, la defensa de les zones humides, la discussi del Pa d'Espais d'Inters Natural, l'oposici a la construcci de camps de golf i ports esportius, el rebuig d'activitats extractives impactants en els espais naturals, la reivindicaci de declaracions legis i la dotaci de recursos per a la gesti de les rees de singular inters, les mobilitzacions i exigncies de sanejament integral deis nostres rius i especialment del Besos i del Llobregat, la demanda de fre i racionalitzaci de la urbanitzaci del litoral ctala amb aplicaci rigurosa de la Llei de Costes, la denuncia a la contaminaci industrial creixent que s'expressa tant en els abocaments lquids com en les emissions de contaminants, principalment a les rees de Tarragona i de Barcelona, la prioritzaci deis problemes de deteriorament ambiental de les ciutats i zones urbanes,... Son, tots ells, temes que expressen com la situaci deis afers mediambientals esdev centre determinant de la poltica socialista catalana. L'ltim Congrs del PSC a Girona ha accentuat encara mes la sintona del partit amb la sensibilitat ecologista. Remetem els lectors ais documents all aprovats, pero en tot cas; el lema del Congrs: pe progrs econmic, la igualtat social i Pequilibri ecolgic s ja per si mateix prou significatiu. ParaHelament, el recolzament sense reserves de les associacions i grups de defensa i reivindicaci ambiental com a elements clau de mobilitzaci i exercici de contrapoder social davant els interessos especulatius i insolidaris de certs sectors econmics i poltics, s'ha convertit en una de les principis activitats estratgiques de la poltica ambiental deis socialistes catalans. En aquesta lnia s'inscriu l'impuls d'associacions ambientalistes obertes lligades a temes territorials (conques de rius, espais d'inters natural, associacions d'ecologia urbana), de projectes relacionats amb la formado de joves per promoure la seva ocupaci en temes de medi ambient (escoles-taller), d'iniciatives pe desenvlupament de la conscincia ambiental i molts altres. No s contradictori, i fins i tot pot ser beneficios per a la dinmica interna deis partits poltics d'esquerra, que alguns d'aquests grups i afiliats al moviment ecologista s'incorporin orgnicament en el si deis partits, i contribueixin al procs d'adaptaci d'aquests partits a la realitat de l'ecologisme i de l'ambientalisme. Aqestes incorporacions han de ser, s ciar, fruit d'una opci absolutament voluntaria. Tanmateix, s imprescindible orientar-se cap a la concentrado de grups i associacions per aglutinar cada vegada amb mes eficacia amples capes eco83

COL'LABORACIONS

logistes i ambientalistes disposades a fer realitat la participado social d'una ciutadania sensibilizada, tot cercant punts de trabada mes enll de la discussi sobre les qestions de principi. La fragmentado i la dispersi en el moviment ecologista s, encara, en aquest moment l'autntic cavall de batalla per canviar qualitativament la seva transcendencia social. La superado de Tactual situaci, que tan de mal ha fet a Pecologisme, s el factor bsic que determinar el futur del moviment i la seva capacitat estructuradora del contrapoder social de qu parlvem fa un moment. La unitat homogenetzadora s impossible, i segurament tampoc s desitjable. Pero s ho s el fet d'arribar a acords respecte a tot ali que pels idearis especfics no constitueixi un impediment insalvable, la qual cosa avui ja s molt. L'experincia de la lluita ecologista i ambientalista d'aquests anys passats, permet concloure com ha estat desaprofitat un immens potencial de vertebrado de la societat civil en haver afavorit Pesclerosi del discurs marginal i la radicalizado de moltes postures en nom del fundamentalisme. Cal cercar espais de debat i de confluencia que ens permetin superar tant la situaci ambiental actual com certes formes de comportament deis agents econmics i socials que en son la causa. Cree que en la urgencia d'aquesta tasca, tots hi estem d'acord.
VlCENQ SUREDA

Coordinador de la Secretaria de Med Ambient PSC

84

Els cristians i el socialisme

Del dileg a la cooperado
Jordi Lpez Camps

Quan vaig rebre la petici de redactar un article sobre Marxisme, Socialisme i Cristianisme vaig teir certs dubtes, ja que tenia por de recrear-me en la nostalgia i ser poc original quant al que es podia dir. Tenia por d'escriure, des del mes preg de la meva vivencia, una crnica d'un passat recent, pero, a hores d'ara, poc rellevant. Malgrat aix vaig acceptar el repte, ja que tinc la convicci, potser pe fet que em confesso optimista, que les fines escletxes que hi ha en el slid bloc de la indiferencia actual es poden explorar en un intent per aportar alguna idea nova sobre la vigencia del trobament que es va produir entre el cristianisme i el marxisme i, per extensi, els ideis socialistes. Mentre intentava aclarir-me sobre les respostes a les meves prpies preguntes, vaig rellegir un suggeridor article de Juan Arias, el qual confirmava la necessitat de continuar la meditado sobre aqestes qestions, malgrat la crisi oberta ais pasos de I'Est i el creixent conservadorisme de l'Esglsia. Faig esment, ara, d'un fragment d'aquest article: El que sembla mes lgic i, fins i tot, mes huma s el fet que avui es digui que totes dues utopies (es refereix al cristianisme i al marxisme) s'havien equivocat. Que cap d'elles ha aconseguit construir una societat que ens satisfaci, ais homes. I que, davant d'un com fracs, Tnica sortida seria que, tot oblidant-se del que s intil del passat, sense condemnes sumaries a la romanesa, ens preguntssim, tots nosaltres, sobre qu es pot fer ara perqu, tots junts, cadasc aportant els errors i els encerts, recomencem novament a construir amb un esperit sincer de dileg i coMaboraci tot arraconant els anatemes. Sense la voluntat oculta o declarada d'imposar noves colonitzacions ideolgiques.1 Tot i que ha estat freqent abordar les relacions del marxisme amb el cris85

COILABORAC1ONS

tianisme a partir de les relacions que va establir amb les diferents expressions que adoptava el moviment comunista, no podem prescindir del fet que la confrontaci entre tots dos ideis s'expressava, en moltes ocasions, en forma de disjuntiva entre dos sistemes de societat: el capitalista i el socialista. Per tot aix, encara que notificablement aquesta relaci s'ha condensat en una qesti de dos el cristianisme i el marxisme s'ha d'entendre com un problema que afecta els seguidors de Jess i els qui, a partir d'un tronc com en Marx, han emprs camins diferents cap al socialisme. Les noves tendncies obertes en el si del socialisme i del comunisme, especialment a causa de les transformacions deis paisos de l'Est, tot i ser un procs encara pie d'interrogants i de qestions no plenament resoltes, semblen apuntar a la construcci d'una nova dentitat en aquest tronc com, amb la qual cosa els interlocutors del cristianisme es perfilen al voltant de Marx i el seu llegat, al voltant del socialisme i deis seus desenvolupaments poltics. En aquesta reflexi sobre el trobament del cristianisme amb el marxisme orientada per la invitaci de Juan Arias de recomencar novament a construir, no podien mancar, a tall d'inspiraci profunda, les aportacions realitzades per Alfons Comn. Ates que el 1990 es va complir el des aniversari de la seva mort, voldria que aquest article fos un motiu mes perqu es divulgui part del seu fecund i extens pensament. Per en A. Comn el comproms tic present en molts marxistes va ser un poderos esper per abordar des de la fe, en un primer moment, un dileg amb el marxisme i, tot seguit, desprs d'una madurado personal, fer-lo compatible amb la propia experiencia de la fe. Aquest itinerari seguit, a l'igual que ho va fer A. Comn, per nombrosos cristians va donar origen al fenomen deis cristians marxistes. Amb tots aquests elements, ais quals es podrien afegir esbocos i notes personis acumulades al llarg d'aquests anys, em vaig considerar pie de bones raons per repensar quins son els valors, les profundes repercussions i les apostes de futur que sorgeixen de la trobada, avui, del cristianisme amb el marxisme.

O B R I R N O U S C A M I N S E N T E M P S D E CRISI

Una primera constatado: no deixa de ser sorprenent el fet que avui, quan ens trobem submergits en la crisi del socialisme real, i son rares les confessions publiques de fe en el marxisme, alguns coHectius cristians s'ocupin encara d'aquesta ideologa contempornia, suposadament en retrocs. I per aix pot semblar anecdtic que l'inters es trobi en el fet de descobrir qu es pot fer ara perqu, tot junts, cristians i marxistes, tornin a reconstruir el dileg i la coMaboraci. Tanmateix, no cree que aquest tema es torni a situar en l'pex de l'inters cultural com ho va ser ais anys setanta quan l'adscripci deis cristians al marxisme va ser emprada com l'ariet del projecte eurocomunista. Tots dos temes semblaven insolubles. Deu anys desprs la 86

L'OPNI SOCIALISTA

realitat social ha imposat altres parmetres per reflexionar sobre aqestes qestions. Avui, la iniciativa endegada anys enrera pels sectors eurocomunistes, sembla haver passat a mans d'alguns partits socialistes. Mentre en alguns casos, segons les declaracions efectuades per alguns dirigents, les crides a la incorporaci deis cristians semblen adrecades a resoldre problemes de legitimitat, en altres ocasions s'albira una voluntat de coincidencia quant al projecte. Un exemple en son les paraules de Raimon Obiols, secretari general del PSC-PSOE, quan, tot adrecant-se ais cristians progressistes, va assenyalar la convergencia de preocupacions i d'esperances perqu com ells, els socialistes ens sentim preocupis pe carcter cada cop mes hedonista, egoista, insolidari i ceg d'aquesta societat davant els problemes del Tercer Mn: tamb com ells volem una nova tica democrtica, un mn en pau i refusem la filosofa que propugna l'xit individual basat en la competencia salvatge.2 Lluny semblen quedar aquells temps en qu, des deis mateixos partits de l'esquerra, es propiciava l'enriquiment de valors entre el cristianisme i el socialisme. s evident que, malgrat la poca actualitat del marxisme, a tot el mn persisteixen grups de cristians entossudits a afirmar que part de la seva identitat continua Hgada al projecte marxista. Aix s degut a la importancia que aquests cristians concedeixen a la contemplaci del misteri de la Creu orientada per la reflexi teolgica sorgida de l'alliberament. Sense teir voluntat d'aprofundir en el tema, cal assenyalar l'impacte que ha tingut la Teologa de l'Alliberament en el fenomen cristi-marxista. Grcies a ella ha estat possible aprofundir Pafirmaci original de Molttman que el nou criteri de la teologa i de la fe s la praxi. En anar darrera de la praxi molts cristians s'han apropat al marxisme impregnats pe mateix esperit que va orientar A. Comn en la seva recerca d'una nova identitat per al cristianisme. Per aix, i malgrat el clima poc propici, existeixen encara voluntats obstinades a recordar l'abast que aquest fenomen va teir sobre la cultura contempornia, de la qual amb paraules d'A. Comn, el dileg i el trobament del cristianisme i el marxisme van ser els esdeveniments mes grans de la nostra historia contempornia.3 Rao per la qual avui, desprs d'haver recorregut amb desconcert el sender de la postmodernitat i davant l'aparent absncia d'uns ideis compartits, el cristianisme i el marxisme potser podran ajudar a sortir d'aquesta sensaci de buidor. Ja sigu perqu el cristianisme ens remet a l'esperanca utpica, ja sigu perqu el marxisme ens recorda, darrera deis cants del nihilisme i de l'hedonsme finiseculars, l'existncia d'una injusticia amb rostre huma que sorgeix en unes societats assentades sobre unes bases profundament insolidries. Potser en la nostra cultura contempornia sigui encara possible realitzar les intuitives paraules del dirigent comunista itali P. Togliatti quan va dir, d'aix fa mes d'un quart de segle, que calia considerar el mn catlic com un complex de forces reals estats, governs, organitzacions, conscincies
87

COLLABORACIONS

individuis, moviments de diferent naturalesa i estudiar si d'alguna manera, davant l'evoluci del mn son possibles una comprensi recproca, un reconeixement de valors i, per tant, una entesa i, fins i tot, un acord per aconseguir finalitats que siguin comunes en ser necessries i indispensables per a tota la humanitat. 4 A la dcada deis anys setanta els partits de tradici comunista van pretendre, amb la seva poltica de militncia de cristians, progressar en el tema del reconeixement mutu de valors. El fruit en va ser, per exemple, una declaraci del P.S.U.C (Partit Socialista Unificat de Catalunya) en qu es constatava l'existncia d'un enriquiment mutu de totes aquelles tradicions que van ajudar a la construcci del socialisme en llibertat.5 Tot resituant, amb aquesta declaraci, el trobament historie del cristianisme amb el marxisme, com dues tradicions reconciliades, en unes coordenades diferents de les que havien presidit els primers dilegs entre cristians i marxistes. Durant aquest perode de mutu reconeixement de valors, el qual abasta fonamentalment els anys setanta i el comencament deis vuitanta, es va procedir a una revisi doctrinal del cristianisme i del marxisme. Grcies a la qual tant l'un com 1'altre van ampliar els seus horitzonts i van conixer noves formulacions que van trencar el domini del dogmatisme escolstic que s'havia apoderat d'ells. Van sorgir diverses i riques reflexions grcies a les quals es va poder iniciar una obra de purificaci semblant del cristianisme i del marxisme. Desprs d'un llarg temps d'institucionalitzaci de totes dues formes de pensament, poc a poc, es van recuperar els seus signes d'identitat primigenis. La nova identitat emergent del cristianisme marxista transtornava les posicions cristianes conservadores en un extrem, marxistes dogmtiques en 1'altre; posicions segures de si mateixes, les unes i les altres assentades rgidament en la tesi del marxisme com un ateisme i en la convicci que la militncia comunista condueix a l'abandonament de tota ideologa religiosa, a la prdua de la fe.6 Va ser un perode d'aportacions fecundes i fructferes que van fer entreveure, amb entusiasme i expectaci, enormes possibilitats quant al trobament historie deis dos moviments histories mes preocupis per l'alliberament de la humanitat. 7 Pero aqestes potencialitats que s'esperaven d'un desenvolupament superior del trobament del cristianisme amb el marxisme s'han difuminat poc a poc fins gaireb esvanir-se. Tanmateix, i malgrat l'aparent irrellevncia que el pensament actual concedeix a aquesta qesti, davant els buits que experimenta la cultura contempornia, continua viva la percepci que potser no s va endinsar, guiats per la perspectiva que atorga l'experincia acumulada, en l'herncia cultural llegada per aquelles persones que, des de diverses identitats de creences, van saber reemprendre Tal utpic de la humanitat a partir del singular trobament del marxisme amb el cristianisme. Diverses veus, tant cristianes com marxistes, han coincidit a assenyalar que el present dileg ha de permetre trobar nous punts de coincidencia, els quals a la seva 88

L'OPINI SOCIALISTA

vegada permetin refer un projecte tic i humanista. Inexistencia d'experincies d'integraci de les dues vivncies, la cristiana i la marxista, en una nica prctica personal, l'existncia de formes de cooperaci concreta de cristians i marxistes a l'interior deis movirnents d'alliberament, obre les possibilitats de plantejar la qesti del trobament del cristianisme amb el marxisme en un estadi superior al del simple dileg institucional, primer, o a l'etapa de mutu enriquiment que va seguir, en el curs del temps, al perode de dileg. Avui s possible iniciar una etapa en la qual cristians i marxistes forneixin un nou sistema de valors, Pesperanca a unes societats cansades i apesarades.
RENOVACI DE LA TEORA MARXISTA

El marxisme que ha entrat en contacte amb el cristianisme, n'ha sortit renovat. Tot i que, ho hem d'admetre d'aquesta manera, aquells qui van realitzar els primers esforcos per confrontar el marxisme en dileg amb el cristianisme, van ser considerats heterodoxes en el si deis pasos del socialisme real. Posteriorment, altres terics del marxisme, en la seva labor de renovaci del pensament marxista, van reemprendre el dileg amb el cristianisme com un deis eixos de les seves reflexions teriques. Fruit d'aix van ser, per exemple, les interessants aportacions realitzades pels professors Eva Ancsel, d'Hongria, de Vctor I. Garadja i de Boris T. Grigorian, de la Uni Sovitica, al simposi de cristians i de marxistes Societats i Valors tics, que es va fer a Budapest l'any 1986. Per a aquests marxistes, representatius d'un pensament cada vegada mes ests, el desenvolupament deis fets histories ha demostrat que les transformacions operades en les anomenades condicions objectives (la transformado deis mitjans de producci) resultaven ser insuficients, quan no eren antagniques, per modificar les raons subjectives (la persona humana entesa com a individu). D'acord amb el professor Boris T. Grigorian, membre de l'Acadmia de les Cincies de Moscou, la socialitzaci no duu directament a la humanitzaci, hi calen mes coses (...) cal construir nous comportaments individuis a partir del fet de mostrar mes confianca en la bona- voluntat personal.8 Aqestes afirmacions son una revisi positiva, molt allunyada deis esquematismes coneguts de la crtica marxista de la religi. Desprs de molts anys de professar el determinisme econmic, la defensa de la persona com un b suprem demostra l'existncia d'una evoluci del pensament marxista sobre aspectes rellevants de la filosofa i de l'tica. Al simposi Societat i Valors tics la professora marxista hongaresa Eva Ancsel va proposar la reformulaci de diversos aspectes clau del marxisme, tot incorporant-hi elements amb una profunda significado cristiana com son el pecat, el perd i la misericordia. Per a E. Ancsel en tot discurs moral hi 89

COLLA BORACIONS

ha d'haver una referencia a un absolut que, segons ella, s PEthos, entes com la tradici tica absoluta i indestructible de la humanitat, la qual es conserva en la seva memoria col-lectiva. Aquest absolut s la transcendencia immanent que s present en la historia de la humanitat. Per a aquesta professora el marxisme ha de reconixer que ha incorporat al seu patrimoni teric valors i dimensions fins ara indites, els quals han enriquit notablement la crtica marxista de la religi que semblava immutable d'en? que Marx la va formular. Aquests importants canvis en la crtica marxista de la religi promoguts per alguns terics marxistes fan possible recompondr l'actitud dialogant en el sentit de la cooperaci amb els catlics, la qual ser possible, d'acord amb Viktor I. Garadja, director de l'antic Institu per a l'Ateisme Cientfic de Moscou, tan sois si es donen un respecte i una voluntat comuna de valorado de l'home en un moment en qu la humanitat es troba davant el perill de guerra nuclear. Ha estat precisament Viktor I. Garadja qui, animat pels aires renovadors impulsis per la peresiroika, s'ha proposat fer taula rasa de certes concepcions que el marxisme oficial havia ests sobre el cristianisme i, d'aquesta manera, tornar, en un retorn ais orgens, a ali que consideraven els vertaders postulats marxistes-leninistes sobre la religi: la separado Esglsia-Estat, el refs de la lluita contra la religi i els creients, en nom de l'Estat. Garadja es planteja trencar amb els dogmes establerts que impedeixen mirar d'una manera lcida i nova la teora i la prctica de l'ateisme; per aix es pregunta si s possible mirar aquest tipus d'activitats [es refereix al comproms socialista deis cristians] com a hostils i perjudicials per ais interessos del mn i del socialisme?10 La seva resposta s categrica, afirma que no es poden negar a la religi unes funcions positives en la vida de la societat socialista, al igual que no podem negar la necessitat per ais qui son creients i els qui no ho son d'unir-se en la lluita per la renovado del socialisme. Certament, en la nostra societat i en l'Esglsia les argumentacions i els fonaments son diferents quant a aquesta lluita. Pero els objectius son els mateixos. La situaci real en el pas mostra que nosaltres, els ateus, tenim les de perdre si refusem Pajut i el suport de les forces espirituals de les diferents confessions en l'educaci moral, si posem la moral comunista a aquesta moral general de l'home que es troba consignada en les diverses religions grcies a la percepci que teen de les tradicions mil-lenries del desenvolupament de la cultura mundial.11 Sense renunciar a professar una cosmovisi atea, V.I. Garadja de fet abandona aquell ateisme que s'havia convertit en una militncia antireligiosa. A l'empara de la perestroika sorgeix, tot adquirint una rellevant carta de ciutadania, una nova crtica marxista de la religi edificada sobre la base d'un pensament marxista crtic i renovat, refractan ais vells dogmes, contrari ais estereotips i al reexamen permanent de les fins a hores d'ara veritats immutables i fonamentals. La transformado actual del pensament marxista torna a situar la vign90

L'OPINI SOCIALISTA

cia de les aportacions fetes per E. Bloch. A travs de la seva obra, Bloch recupera la tradici mes sana del socialisme utpic amb la seva formulaci del principi de Pesperanca. A ell es deuen tant la revalorado de la utopia en el si del projecte marxista, com Pinters per la incidencia histrica de la subjectivitat i s ell qui obre una nova perspectiva a la crtica marxista de la religi. Diu A. Comn que aquest important captol de la teora marxista t dos perodes: abans i desprs d'Ernest Bloch.12 Per ais cristians marxistes el trobament de la seva fe, apresa en moltes ocasions mes que no pas acceptada racionalment pe temor que l'Esglsia ha tingut davant la Modernitat, amb el marxisme ha representat una profunda transformaci de moltes de les seves vivncies. El marxisme va penetrar en l'experincia de molts cristians quan aquests van comprendre i van assumir que es podia viure, en una nica fidelitat, la historia de la salvado amb la salvaci de la historia. Va ser aix com per alguns cristians el marxisme es va entendre com aquella mediaci histrica que millor permetia donar coherencia d'unitat al procs de salvaci. Des de Pautonomia de l'mbit poltic els cristians marxistes van descobrir que el marxisme era un instrument til i adequat per analitzar la societat, per comprendre els mecanismes d'opressi i de dominaci, aix com per elaborar les estratgies necessries per vencer les injustcies i les desiguakats. Aquesta visi particular del marxisme aportada pels cristians marxistes va coincidir amb els esforcos realitzats, des de sectors marxistes, per alguns marxistes en el sentit de treure el llast de cosmovisi que els anys havien acumulat en el marxisme. Un fruit en va ser que es podia comprendre el marxisme com un instrument suggeridor per analitzar i per transformar la realitat el materialisme historie en lloc de fer-ho com l'adoctrinament confat al materialisme dialctic. Sobre aix va escrure A. Comn que el marxisme va ser una autntica guia per a I'acci basada en una historia de lluites de classes acumulades de les quals es desprenen incessants Ilicons, orientada segons una estrategia final a la qual no es renuncia (si no es desitja desnaturalitzar el mxim) i que s la famosa societat sense classes, somni de la humanitat.13 Un impacte semblant al que va teir el cristianisme sobre la teoria marxista, el va teir sot>re el comunisme en tot ali que aquest significava d'organitzaci poltica del marxisme. A partir de la militncia deis cristians en partits comunistes es va produir, no sense vencer abans algunes resistncies que procedien de sectors temorosos de diluir la identitat comunista en el seu trobament amb el cristianisme, de Pabandonament del confessionalisme ateu. La transformaci operada en alguns partits comunistes, quan van passar de teir una cultura complexiva de la realitat a declarar-se simplement laics, va representar un gir copernic per a la tradici comunista, fins aleshores vigent. Aquest esdeveniment no mes feia que reconixer ali que la prctica havia legitimat: que era possible ser comunista sense ser marxista i que, en moltes ocasions, Popci comunista no era tan sois el resultat d'una decisi 91

COLLA BORACIONS

presa exclusivament per raons objectives sino que estava impregnada de raons etiques plurals. Malgrat que aquesta diferenciaci era possible, no sempre es va desllindar amb claredat la frontera que hi ha entre l'opci a favor del marxisme i la militncia comunista. La relaci entre totes dues va ser globalment fluida, tant a nivell de moltes de les opcions personis com institucionals, i potser per aix la crisi deis paisos de l'Est, sempre mes inclinats a una identificaci institucional del marxisme amb el comunisme, ha arrossegat, en la seva rpida decadencia, al propi marxisme.

INCULTURACI MARXISTA DE LA FE El trobament del marxisme amb el cristianisme no s una qesti tancada. El debat no es pot considerar clausurat ja que la qesti marxismecristianisme constitueix un tema en rpida evoluci14 i que ha de continuar. El marxisme provoca diferents respostes a l'interior deis mateixos grups cristians compromesos en les diferents lluites d'alliberament. El debat que es produeix al voltant de la relaci particular establerta per la Teologa de l'AUiberament amb la teora i la praxi marxistes, n's un bon exemple. Pero aquest pluralisme s sense cap dubte, la millor garanta contra qualsevol possibilitat d'un s dogmtic del marxisme, per tant, deis moviments cristians, a f i efecte de legitimar un confessionalisme d'esquerres. Del conjunt de relacions que s'estableixen entre el marxisme i el cristianisme la mes reflexionada i debatuda ha estat la inculturalitzaci d'alguns aspectes de l'experincia cristiana en una determinada tradici marxista. Durant aquests anys el pensament cristi progressista ha fet explcites les principis aportacions que el marxisme feia a la reformulaci de la fe; com facilitava una lectura mes histrica de la Biblia; com ajudava a comprendre l's ideolgic que la burgesia havia fet de la fe i clarificava les expressions de la lluita de classes a Pinterior de l'Esglsia. Sobre aix els germans Boff han escrit que la fe esclareix i enriqueix algunes de les principis nocions de la teologia: pobl, pobre, historia, aix com praxi i poltica. No s que s'hagi redut el contingut teolgic d'aquestes nocions a la forma marxista. Al contrari, es va clarificar el contingut vlid (o sigui vertader) de les nocions marxistes en l'horitz teolgic. La fe sempre va procedir d'aquesta manera amb els sistemes i les ideologies com ens recorda la Redempor Hominis. Per qu hauria de ser el marxisme una chase garde o un fruit perdut?15 Una de les manifestacions mes particularitzades d'aquestes relacions entre el cristianisme i el marxisme ha estat la reflexi realitzada per la Teologia de PAlliberament sobre aqestes qestions. Ha estat la reflexi teolgica formulada des de les experincies concretes de les lluites d'alliberament, les quals han perms reformular el trobament entre el marxisme i el cristianisme a partir d'una dimensi mes vivencial. Es tracta d'una notable experiencia que 92

L'OPINI SOCIALISTA

eixampla i dona una nova perspectiva al marc de referencia establert en els debats iniciis europeus estimulis a partir del Concili Vatic II. Una experiencia especialment enriquida, els darrers temps, pe debat generat al voltant de les condemnes vaticanes de la Teologa de rAlliberament. En analitzar aqestes qestions els germans Boff, telegs de ralliberament brasilenys, diuen que el marxisme ha de ser considerat com una mediaci per part d'alguna cosa superior que s la fe, les seves exigncies histriques. La fe esclareix i enriqueix algunes de les nocions principis de la teologa: pobl, pobre, historia, aix com prxi i poltica. No s que s'hagi redut el contingut teolgic d'aquest conceptes a la formulado marxista. Mes aviat s justament el contrari, s'esclareix el contingut vlid (o sigu vertader) de les nocions marxistes vertaderes en l'horitz teolgic.16 El mateix L. Boff ha indicat que la relaci concreta del marxisme amb la teologa sorgeix de la propia transformado del cristianisme en el moment del projecte mes ampli d'elaboraci teolgica (...) i aqu sorgeix el problema, cal conixer de la manera mes cientfica possible aquesta realitat (...). L'opci poltica, tica i evanglica previa en favor deis pobres i en contra de la seva pobresa ajuda a escollir Pinstrument capac de fer justicia ais requeriments de dignitat per part deis explotats (...). Parem atenci al fet que nicament en el moment en qu es coneix la realitat social conflictiva. Un cop realitzada aquesta opci entra prpiament en funcions l'activitat especficament teolgica: llegir aquesta descodificaci social.17 Per, alguns grups cristians, el marxisme, en la mesura que s un instrument d'anlisi de la realitat i guia per a la praxi poltica, esdev un deis signes inequvocs de la seva identitat amb el moviment de l'Esglsia. Aquests cristians descobreixen el marxisme com un instrument d'anlisi social suggeridor, til i fecund per comprendre els mecanismes d'opressi i de dominado i, a partir d'aqu, per elaborar les estratgies poltiques necessries per vencer tais situacions.18 L'aproximaci que alguns telegs han mostrat envers l'anlisi marxista des de la Teologia de l'Alliberament, ha provocat nombrosos rebuigs en el si de la Curia Romana, per exemple la tan divulgada Instruccions de la Sagrada Congregaci per a la Doctrina de la Fe sobre la Teologia de rAlliberament.19 Per a molts cristians marxistes, el marxisme, a mes de ser emprat com un rntode cientfic d'anlisi social, tamb ho s com una mediaci histrica per encarnar la solidaritat activa amb les esperances deis pobres i deis oprimits, fent-ho des d'una opci preferencial en favor de la seva causa.

E S P E R A N C A I R A O C A M I N E N D E LA MA

L'esperanca i la rao no es poden eliminar del nostre patrimoni cultural. Grades al dileg cristianisme-marxisme, primer, i a 1'aparici del fenomen 93

C0LIABORAC1ONS

cristi-marxista desprs, van ser sense cap mena de dubte les fites rellevants en la realitzaci de Pesperanca histrica. Sobretot perqu grcies a aquest trobament es feia possible superar, no sempre de manera fcil i cmoda, les fronteres que es van alear per incomunicar, si no enfrontar, Pesperanca cristiana i la rao marxista. Quantes pagines d'intolerncia mutua, de persecuci i de martiri han estat escrites en nom del suposat antagonisme entre el cristianisme el marxisme. Davant Paparici de la nova identitat militant deis cristians marxistes es van poder transformar les posicions cristianes conservadores d'una banda i les marxistes dogmtiques de Paltra.201 grcies a aix Pesperanca i la rao van poder caminar de la m. Una de les herncies del pensament postmodern s Pabsncia d'esperanca i de futur, davant el buit provocat per la possible fallida de sentit de les filosofies, de les etiques, deis fils conductors de la historia i d'altres productes culturis de la modernitat, el pensament dominant cerca acomodar-se en la perturbadora experiencia de la multiplicado indefinida deis sistemes de valors i deis criteris de legitimado.21 Per aix el postmodernisme recerca el seu propi sentit tot bevent en les fonts del nihilisme, en la negaci del modernisme, en Pafirmaci de les crisis de les ideologies, en la fi de Ptica i de la teora poltica de PEstat Modern de la humanitat i en la renuncia al sentit emancipatori de la historia, a Pesperanca i al futur. Certament el pensament postmodern manifesta una greu crisi de Pesperanca, a la qual nega un lloc sota el sol postmodern. Ja que Pabsncia d'esperanca no s tan sois el resultat natural del propi progrs del progrs, sino una opci voluntaria que s assumida, i en el seu cas proposada, com un nou paradigma de Ppoca postmoderna. G. Vattimo comenta que la postmodernitat es podra caracteritzar probablement d'aquesta manera: hem descobert la insostenibilitat de les meta-histries, de les filosofies del progrs, de Pemancipaci, de la salvado; pero alhora hem descobert que no podem, ara com ara, prescindir d'una concepci unitaria de la historia, d'un fil vermell sobre el qual poder projectar el futur, donar-li un sentit, prendre decisions. Davant d'aquesta contradicci... es pot intentar tamb seguir el cam assenyalat per F. Nietzsche: tractar de pensar que si la historia encara ha de teir un sentit, aquest sentit s'ha de cercar en la prdua de sentit. L'nica filosofa de la historia que encara podem professar desprs de la fi de la filosofa de la historia... s aquella que considera com a propia la fi de la filosofa.Davant la proposta del pensament postmodern de renegar d'una concepci unitaria de la historia pero, alhora reconixer que no es pot viure sense ella, tot buscant construir-ne alguns succedanis, hi ha altres alternatives. Per qu es pregunten algunes persones s'ha de renunciar al sentit emancipatori de la historia?, s que els fracassos coneguts en la realitzaci prctica d'aquest pensament neguen la possibilitat real de la seva existencia?, s possible Pesperanca sense un sentit unificant de la historia? En una primera apro94

t'OPINI SOCIALISTA

ximaci al problema J. Jimnez afirma que existeix una normativa tica, la qual en Pesdevenir concret historie de la nostra cultura ha situat les idees de llibertat i d'igualtat com a pautes antropolgiques bsiques d'una societat no escindida i, per tant, com a criteris moris de fonamentaci del comportament.23 La fe cristiana no es pot desentendre d'aquesta tasca. En virtud de la nostra condici de seguidors de Jess estem cridats a ser testimonis d'esperanca. Fins i tot, quan la realitat mateixa sembla negar-la. Certament, n'hi ha prou de mirar al nostre voltant per comprendre els pocs motius d'esperanca que existeixen en la nostra societat. Pero, malgrat la seva parquetat, hi son aqu tot esperant que se'ls faci surar altre cop i la fe ens ajuda a mantenirnos constants en l'esperanca. I aquesta, tot esperant qualsevol interpretado idealista o espiritualista, s'identifica amb la prctica de la justicia. Nornbroses veus s'han alcat per reclamar la plena vigencia del pensament utpic, expressi histrica del valor esperanca en el si del temps postmodern. Cal diu E. Subirats restituir a la intel-ligncia el seu aprenentatge i la seva institucionalitzaci, la seva capacitat per comprendre una experiencia del mn aix com la imaginado de noves possibilitats i alternatives, s a dir, l'esperit de la utopia, a hores d'ara durament censurada com a pensament marginal 0 disident per part de Yestablishment de la barbarie aquesta experiencia reflexiva del mn, i la seva nova creativitat social. La destrucci deis ideis d'emancipaci de la IMustraci cientfica i filosfica, sota els seus propis postulats de racionalitat tecnolgica i poltica, ha constitut, al cap i a la fi, l'incessant malson del pensament crtic europeu durant tot el segle xx. Pero davant el dilema historie que imposen les nostres armes civilitzatries no creu que hi hagi cap altra elecci possible: noms la reformulaci i el compliment deis ideis moderns de llibertat poden obrir una escletxa en la cega nit d'un progrs tecnoeconmic que no s capac de definir un futur historie. nicament el principi intellectual de la crtica, i la imaginaci del possible a ella lligada, poden restituir al nostre temps la seva perduda esperanca.24 Des de fora de la fe alguns pensadors han proclamat 'exigencia que siguin avui els cristians enmig d'una societat que s'abandona a la passivitat 1 en qu s'enfonsen les esperances, els qui no abandonin els seu testimoni d'esperanca. Certament cree que una de les aportacions cabdals, qui sap si no la mes destacable, que els cristians podem fer a Tactual panorama poltic i cultural, s la de ser testimonis d'esperanca per aquells sectors de la societat que son, o estn en vies de ser, els pobres, els marginats els oprimits de la societat postindustrial. La reflexi i la prctica que els cristians hem de realitzar a partir del fet d'assumir com a propia la crisi d'esperanca i podem, a partir de l'energia de la fe, de la qual en som, malgrat tot, i potser fins i tot sense adonar-nos-en, els testimonis, contribuir, encara que sigu cridant. a omplir el mn d'esperanca.y Des de les files del socialisme de95

COLLABORACIONS

mocrtic han sorgit algunes veus que reprenen tamb la qesti de l'esperanca. Entre altres destaca Osear Lafontaine, poltic socialdemcrata alemany i candidat a la presidencia del govern a les properes (proppassades) eleccions. Aquest destacat poltic diu: durant els anys en qu ha governat la socialdemocrcia he percebut qu significa renunciar a l'utopia. Pero l'esquerra senzillament no es pot permetre aquesta renuncia, perqu en fer-ho abandonara el principi d'esperanca.26 La tradici cultural cristiana aporta una rao d'esperanca que amplia i enriqueix l'horitz esperanca-utopia de la tradici marxista. L'experincia cristiana sobre l'esperanca s'ha de convertir en la bona nova que s'ha de proclamar a un mn impeMit a la desesperaci per la por al desastre de la guerra, sota la seva faceta nuclear o qumica, i pels efectes negatius del canvi de societat. La reflexi cristiana sobre l'esperanca no ha de ser cap entreteniment cultural. La nostra esperanca est condensada, com diem abans, en una prctica d'alliberament que, tot interpeMant la nostra caritat, troba el seu fonament en la dinmica de compassi-acci presents en la narrado del Bon Samarit. El mateix evangelista Mateu, a la seva parbola sobre el judici final, sita en un lloc preeminent de l'experincia de la fe l'actitud adoptada pels qui practiquen la justicia. El judici de Jess a la humanitat s fa d'acord amb una prctica en favor de la justicia: qui us ha donat de mengar i de beure?27 Aix dones, ralliberament de l'oprimit, en fer justicia ais pobres i promoure la dignitat deis marginis, deis qui son perseguits, deis humils, esdev Pimperatiu tic fonamental pels cristians i dona sentit a Pamor cristi, i en fa un motiu d'esperanca. Alguns pensadors marxistes creuen que determinis valors de la tradici cristiana es poden convertir en bons contrapunts a la cultura dominant que indueix a la passivitat i a la moral de la resignado. Es tracta, diuen, d'estendre la tensi utpica continguda en els imperatius evanglics. Aquests pensadors marxistes no cristians han indicat amb lucidesa que la identitat cristiana no ha de renunciar a la prctica preferencial en favor de la justicia i que en aix radica la inestimable aportaci que els cristians poden realitzar a la causa de l'emancipaci. El filsof marxista M. Machovec ha escrit que el cristianisme ha complert nicament d'una manera primitiva i, a hores d'ara, molt antiquada el principal manament tic del seu temps ves i ajuda el teu prosme. Mes encara, en realitat el cristianisme no ha complert aquest manament. Els marxistes estn convencuts que ells mateixos recullen l'herncia positiva de la causa de Jess l'amor al prosme que s operatiu i el realitzen o el realitzaran. Pero 1'incompliment d'aquest manament no significa que sigui irrellevant. Machovec mateix continua pero en la hiptesi que jo hagus de viure en un mn en qu es pogus oblidar totalment la causa de Jess, aleshores no voldria continuar vivint. Em sembla que en un mn aix, sense la causa de Jess, seria impossible el triomf, correctament entes, de la causa de Marx.28 96

L'OPINI SOCIALISTA

La realitzaci de la causa de Jess, la prctica operativa i efectiva de l'amor al prosme i la presencia activa en les Uuites d'alliberament deis pobles i deis oprimits, son aspectes concrets de com els cristians podem aportar signes d'esperanca al nostre mn. El sofriment de la humanitat, el crit d'esglai de Poprimit, el dolor de l'home o de la dona mes propers, son motius mes que suficients i seriosos per mobilitzar fins al lmit les energies. Aix ho recordava amb claredat Joan l'evangelista: aquest s el meu manamcnt: que us estimeu els uns ais altres com jo us he estimat. Ning t un amor mes gran que aquell qui dona la seva vida pels altres.29 Aquesta s la identitat mes profunda de l'amor cristi: la total entrega a l'amor al prosme. s un amor sense lmits, sense condicions, s l'amor absolut i desinteressat i, per tot aix, s font d'esperanca. Si ens deixem abatir, com a cristians, per la cultura del pessimisme o de la fatalitat o de la resignado, difcilment podrem afirmar que hi ha un lloc per a Du en la nostra historia. Fins i tot, en aquesta situaci d'aparent fl de tota fe, 1'experincia cristiana ha de trobar els ales des deis quals purificar-se i apropar-se a la primitiva vivencia de Jess en la seva relaci d'amor amb Du. Mai la fe oficialment establerta ha sabut relacionar-se, amb normalitat, amb l'entorn cultural de la seva poca. Ha estat cosa freqent veure com la inculturaci de la fe s'ha fet contra el pensament modern. La majoria de pensadors cristians han begut, exclusivament, de les aportacions deis antics sabers i cultures, tot anatematitzant, en algunes ocasions, contra tot saber que s'aparta d'aquests cnons. Pero malgrat aquesta concepci en totes les poques en el si de l'Esglsia hi ha hagut veus critiques quant a aquesta inculturaci resistencialista de la fe. El nou trobament del cristianisme amb el marxisme ha de permetre aprofundir, de forma natural i dialogada, la inculturaci de la fe amb l'entorn cultural de la nostra poca sense reviure anteriors enfrontaments.
LLIURES, IGUALS I SOLIDARIS

La cooperado del cristianisme amb el marxisme, i viceversa, ha de potenciar els ideis de justicia, de solidaritat i d'igualtat. El missatge de fraternitat del cristianisme condensat en lfcamor operant al prosme*0 present a la parbola del Bon Samarit, va ser completat, diversos segles desprs, pels primers marxistes amb el seu desig d'una societat futura de lliures i iguals, mitjancant la qual volien encarnar histricament la seva esperanca. Per a la qual cosa avui s impossible deslligar la llibertat i la igualtat de la solidaritat. Entenent-ho com una actitud i una acci adrecada a la realitzaci de la justicia de la misericordia. Amb molt d'encert afirma O. Lafontaine, tot referint-se a aquesta relad entre la llibertat, la igualtat i la solidaritat: 1'amor al prosme ens permet superar els estereotips forjats al voltant de Penemic. 97

COI-LABORAC1ONS

El llenguatge poltic no evita aquesta paraula amb mes afany que la paraula amor... (per aix insisteix en) la importancia que s'ha de conferir al valor fonamental de la solidaritat. Un deis principis irrenunciables de qualsevol cultura poltica s el de respectar el proisme... L'alternativa de l'esquerra al neoconservadorisme s una poltica adrecada a un obrar en com, una poltica en el centre de la qual es troba la solidaritat.31 La unitat entre justicia solidaria i la igualtat no s el resultat exclusiu de l'apropament teric de les tradicions cristiana i marxista. Tamb ha sorgit d'una prctica poltica i social que, amb grans encerts o fracassos, ha procurat orientar la historia de la humanitat des d'aquesta perspectiva. Des del primitiu text de Sant Ambrosi, en el qual es parla de la justicia com a restituci, fins avui, han estat nombrosos els esforgos que la humanitat ha realitzat per encarnar la justicia en la historia. En aquest afany sobresurt el marxisme, ja que la seva originalitat mes gran rau en l'aportaci de rao que efecta a la lluita per la justicia. No podem negar, ja que s una evidencia clara, que Pemergncia de la societat postindustrial qestiona importants aspectes de la teora marxista i la sita en un procs de clarificaci similar al partit per altres formes del pensament poltic. Uincompliment de les previsions de Marx sobre la crisi del capitalisme; la limitaci de la teora marxista per explicar la complexitat de l'actual realitat social i poltica; el canvi de subjecte historie de la transformado de la societat; la superado de l'economicisme i de la confianza cega en el determinisme del mode de producci; la modificado deis parmetres sobre els quals s'ha d'articular l'Estat modern, etc.. no son, malgrat la seva rellevncia, qestions capaces d'invalidar l'existncia d'una aportaci singular de Marx a les lluites emancipatries i d'alliberament. L'essencialitat del pensament de Marx, la seva aportaci original al procs d'emancipaci de la humanitat, que hem de conservar avui plenament en el nucli utpic alliberador, s el fet d'haver establert l'estreta relaci que ni ha entre els ideis de justicia i les condicions materials de l'existncia humana. La lluita per la justicia passa necessriament per la superado d'unes estructures econmiques, socials, poltiques i culturis injustes, les quals son font d'opressi i de marginaci. La reconstrucci d'un projecte utpic alliberador no es pot realitzar sense un coneixement precs de les liis que regulen i determinen el canvi de model de societat. Es tracta de recuperar aquest pensament marxista i situar-lo en les noves coordenades en les quals es desenvolupa l'activitat humana. Si avui adrecem la mirada cap al pensament il-lustrat i a l'obra de Marx s, precisament, per reconstruir les arrels histriques de les perspectives emancipatries en el nostre mn.32 La reconstrucci del projecte utpic emancipatori i alliberador s'ha de fer des de la voluntat de pervivncia deis elements mes vius de la tradici marxista. El marxisme va ser en els seus orgens una utopia racional (...) El fet especfic de la tradici doctrinal marxista va ser alguna cosa que no est continguda 98

L'OPINI SOCIALISTA

en les seves anlisis del sistema capitalista, ni en les formes d'organitzaci del moviment obrer que va propiciar, ni en la concepci de l'Estat que va llegar al moviment socialista, sino en aquest esperit de justificaci racional d'una opci poltica que va animar des del comencament el marxisme (...) L'atractiu del socialisme en la seva vinculaci histrica amb el marxisme va residir en no ser simplement l'expressi de justicia per a la classe obrera, sino que va aparixer carregada de justificacions racionis. Aquesta herencia utpica pero profundament racional del marxisme, aquest cspcrit de justicia eficac, de crtica racional, de transformado social basada en la rao s l'herncia mes important que ha de conservar el socialisme del futur.33 Si ens situem en aquesta perspectiva, el marxisme s un pensament plcnament vigent en la mesura que permet unificar el coneixement de la realitat i l'acci transformadora. Sense aquesta contribuci especfica de la teoria de Marx la perspectiva alliberadora del projecte utpic, de qualsevol projecte utpic, quedara desarmada de tota operativitat histrica. Seria una utopia sense futur. Una utopia sense Crist ni Marx seria la mortalla de Pesperanga.

CONSTRUIR UN NOU SISTEMA DE VALORS Grcies a la revisi crtica de les experincies histriques del socialisme avui s patrimoni poltic d'una part del pensament marxista la creenca que el socialisme no es pot relegar, exclusivament, a les transformacions de les estructures econmiques de la societat. Per construir el socialisme, s'afirma, s'han de transformar tamb aquells valors moris, tics i culturis que son font d'injustcia i indueixen a la insolidaritat. El socialisme, si vol ser una alternativa global a Pexpansi del neoliberalisme propiciador de l'absncia de referents, no pot desatendre la construcci, a partir de la cooperad o amb altres formes del pensament, d'un nou sistema de valors plenarnent alliberador que siguin alternatius ais valors que han entrat en crisi en el marc de la nostra societat. Per a la construcci del socialisme resulta essencial, si no es vol caure en un socialisme burocrtic i deshumanitzat, la pervivncia deis valors de justicia, de solidaritat, de fraternitat i l'atenci ais mes febles i ais marginats. El projecte del socialisme del futur ha d'estar prenyat de referncies clares a un model de vida alternatiu que permeti articular un ideal de persona nova del mateix mode que Marx va voler aconseguir amb el seu desig de persona emancipada. El teleg E. Miret Magdalena, en un encertat article sobre La fi del marxisme? afirma que l'egoisme, la Iluita competitiva despiatada, l'afany sense lmit de diners i de poder, la forca del que s mecnic, que idolatra la quantitat i no prefereix la qualitat, la substituci de l'home pe robot deshumanitzat son els mals que totes dues ci99

COL'LA BORACIONS

vilitzacions la comunista i la capitalista, tot emprant mitjans molt diferents, aboquen a la mateixa cosa: 1'oblit de l'home. Si volem superar els seus mals, hem de recuperar alguns deis valors (...) que va albirar Marx.34 El socialisme no es podr consolidar com a projecte utpic si no aconsegueix trencar definitivament amb aquelles concepcions mecanicistes que creien que era possible transformar la conscincia de l'home a partir d'un simple canvi de les relacions de producci.35 Ocurrencia que, tal com ho han demostrat els esdeveniments histories, es troba immersa en un gran fracs. Diversos pensadors marxistes han postulat la necessitat d'incorporar a la teora antropolgica del marxisme la sensibilitat mostrada pels cristians en favor de la persona humana. Per a molts cristians, en els moments incipients del trobament de la seva fe amb el marxisme, els resultava incomprensible subordinar la dimensi personal de l'existncia ais interessos objectius de carcter coMectiu. Sense negar-los, es demanava compatibilitzar-los amb les vivncies o les necessitats que sorgien del mes preg de la persona. Els fets viscuts ais pasos de l'Est, el present clamor en moltes de les exclamacions espontnies deis ciutadans d'aquell pasos demostren que la suposada primaca, tan sostinguda per la doctrina marxista, de les condicions objectives ha estat una excusa fcil amb la qual es pretenia justificar, en nom d'una suposada fidelitat al pensament de Marx, innombrables alienacions i injustcies. No s cap casualitat, mes aviat resulta un signe il-lustratiu d'aquest nou rumb, que la trobada cristiano-marxista feta a Budapest, desprs d'un cert perode de distanciamen entre totes dues tradicions culturis, se centres en els valors tics i que tots els participants coincidssim en el fet de reclamar la defensa de la persona humana com a b suprem. En termes semblants es va expressar A. Occhetto davant els delegats del XlX congrs del PCI. Tot fent esment de la nova formado poltica que volen construir els comunistes italians, va dir tot aix implica la possibilitat que avui la cultura, les idees, les opcions deis catlics progressistes es converteixin, dins de la seva autonoma, en part integrant de la nova formaci poltica. I aix demana que en aquesta formaci poltica hi hagi, en un pa de laicitat, el reconeixement i l'assumpci d'alguns valors que son essencials per a la conscincia religiosa: la positivitat de l'experincia de la fe i la llibertat d'expressi de tota conscincia religiosa, el valor de la vida, de la dignitat humana i de la persona.36 Ens trobem davant d'all que Adam Schaff no ha dubtat a qualificar com a gran iniciativa histrica. No es tracta tan sois de propiciar una nova edici deis, a ores d'ara, histories dilegs cristiano-marxistes, nicament preocupis per legitimar la tradici tica de la nostra cultura. El desafiament actual, davant la proliferaci d'interpretacions que vaticinen el fracs de tot socialisme, s el d'obrir una etapa de cooperaci entre el cristianisme i el marxisme per fer possible l'aparici d'una nova conscincia social. 100

t'OPINI SOCIAUSTA

Si el futur s socialisme, tal com ho auguren els estudiosos de la prospectiva (entre els quals el mateix A. Schaff i el grup d'inteHectuals i poltics adherits al col-lectiu que edita la revista El Socialisme del futur), aqucst futur es nodrir, en la seva arrel, d'uns valors socials nous que sorgiran de Tactual trobament del socialisme amb el cristianisme. L'nic final possible per aquest article s: Qu fer per anar-hi junts?

Notes
1. Arias, J. La contradiccin de Juan Pablo II a El Pas, 16 de maig del 1990, p. 16. 2. Obiols, R. Noticia a El Pas. 3. Comn, A. Por qu soy marxisa y otras confesiones, p. 7. Laia, Barcelona 1979. 4. P. Togliatti El dest de l'home, Discurs pronunciat a Bcrgam, 1963. 5. PSUC, Partit comunista laic, declarado del Comit Executiu del PSUC, 198!. 6. Comn, A. ibid. p. 16. 7. Declarado del Comit Executiu del PCE, 1976. 8. Grigorian, B.T. Intervenci al Simposi Societat i Valors etics, Budapest 1986. 9. Garadja, V.I. Intervenci al Simposi Societat i Valors ctics, Budapest 1986. 10. Garadja, V.I. URSS: repensar la religi, Documents d'Esglsia, nm. 517, 1990. 11. Garadja, V.I. Ibid. 12. Comn, A. ibid, p. 123. 13. Comn, A. ibid, p. 48. 14. Comn, A. ibid, p. 15. Boof, L. i Boff, C. Observaciones al documento Ratzingcr, Misin Abierta, nm. 4, vol. 77, 1984, p. 104. 16. Boof, L. i Boff, C. Observaciones al documento Ratzinger, Misin Abierta, nm 4, vol 77, 1984, p. 104. 17. Boff, L. La fe en la periferia del mundo. El caminar de la Iglesia con los oprimidos Sal Terrae, p. 100-101, 1981. 18. Lpez Camps, J. El lugar del marxismo en la Teologa de la Liberacin, Dilogo, Cristianos por el Socialismo, 1984, p. 17. 19. Lpez Camps, J. Ibid. 20. Comn, A. Ibid. 16. 21. Vattimo, G. El fin del sentido emancipatorio de la historia, El Pas, 6 de desembre del 1986, p. 13. 22. Vattimo, G. Ibid. 23. Jimnez, J. Filosofa y Emancipacin, p. 133. Espasa Calpe, Madrid, 1984. 24. Subirats, E. La inteligencia contra el mundo El Pas, 25 d'abril del 1987. 25. Girardi, G. Los cristianos ante el marxismo, balance y perspectivas Dilogo, Cristianos por el Socialismo, nm. 2, Madrid 1985, p. 31. 26. Lafontaine, O. La Sociedad del futuro, Editorial Sistema, Madrid, 1989, p. 34. 27. Mt. 25, 31-46. 28. Machovec M. La causa de Jess y reflexiones que se hace un marxista a Los marxistas y la causa de Jess. Sigeme, Salamanca, p. 104 i 124. 29. Jn. 15, 12. 30. Machovec, M. La causa de Jess y reflexiones que se hace un marxista a Los marxistas y la causa de Jess. Sigeme, Salamanca, 1976, p. 104. 31. Lafontaine, O. Ibid, p. 28-29 i 32. 32. Jimnez, J. Ibid, p. 261.

101

COL-LABORAC1ONS

33. Quintanilla, M.A. i R. Vargas Machuca. El socialismo del futuro. Leviathan, nm. 18, 1984, p. 100. 34. Mirct Magdalena, E. El Tin del marxismo? El Pas, 11 d'octubre del 1990, p. 16. 35. Comn, A. Ibid. p. 51. 36. Occhctto, A. Discurs pronunciat davant els delegats del 19 Congrs del PCI. JORDI LPEZ CAMPS

Ex-president de Cristians pe Socialisme

102

La modernitat poltica
Xavier Arbs

El departament de projeces polics em va causar un efecte pssim. En la meva opini, els acadmics eslaven completament tocis del bolet, i veure geni que no hi s tota sempre em fa venir una gran tristesa.
JONATHAN SWFT

Viatges de Culliver, III, cap. 6

No sera honest si no comencs aquesta exposici tot manifestant que el concepte de modernitat em resulta extraordinriament problemtic. En molts Ilibres d'assaig i en les planes de cultura deis diaris se'ns evoca la condici postmoderna o se'ns parla, en temps presents, de la postmodernitat; aix dones, la modernitat sera cosa passada. Mes encara, potser podrem prescindir de la noci de modernitat sense grans dificultis. En un extens diccionari de terminologa de les cincies socials publicat recentment, es dedica un captol al concepte de modernitat; hi trobem entrades referents a la crisi de la modernitat, a la postmodernitat (dues), al postmodern i, fins i tot, a la crisi de la postmodernitat. Pero no s'ocupa de la veu modernitat prpiament dita, malgrat la remissi que hi fa un deis coMaboradors.1 No em negaran que resulta significatiu el fet que Pabsncia de definido del concepte del que se'n predica la crisi o la superado hagi passat per alt. Una altra manera d'aclarir-nos podra ser la de considerar la postmodernitat com una actitud amb caracterstiques prpies en cada camp de la cultura, mes
103

COLLABORACIONS

que com una referencia temporal: per a Ferenc Fehr i Agnes Heller, la postmodernitat poltica consisteix a veure al mn com una pluralitat d'espais i temporalitats heterogenis.2 En tot cas, l's del prefix post em resulta una mica confusionari. Davant la indefinido terminolgica sorgeix la temptaci, seductora per la seva senzillesa, de prendre modernitat com a sinnim de contemporanetat. Confesso que en aquesta temptaci hi vaig caure immediatament, per diverses raons. La primera s l'obedincia al consell d'Oscar Wilde, que recomanava caure en la temptaci mentre s'hi fos a temps; no s una rao slida, pero podra ser postmoderna pe que t de cnica. El segon motiu, una mica mes serios, es refereix a la necessitat d'utilitzar uns termes que siguin el menys ambigus possibles. Per tant, i tot refiant-me humilment deis diccionaris, he optat per entendre que modern vol dir contemporani i que la modernitat s la condici de modern. La meva intervenci, dones, girar a l'entorn deis trets essencials de la poltica del temps present. En haver aclarit qu vull dir quan parlo de modernitat, em temo que es presenten altres dificultats importants. Cal precisar el quan, s a dir, el perode cronolgic que conforma la poltica present, i, a mes, determinar l'mbit geogrfic en el qual se centra l'exposici. Si ens aturem un moment, veurem com aquests problemes poden explicar el garbuix terminolgic que de tant en tant ens despista. En efecte, l'elecci deis lmits temporals t sempre un punt d'arbitrarietat. La perioditzaci histrica tradicional delimita l'edat moderna entre la caiguda de l'imperi de Bizanci el 1453 i la revoluci francesa del 1789. No s si tota la historiografa anglosaxona reconeix la Tita del trencament revolucionan francs, la qual cosa faria de l'edat contempornia un temps que porta dos segles de postmodernitat sense que se'n parli fins ais anys setanta.3 Hi ha qui prescindeix deis problemes de la perioditzaci general, i s'atreveix a assenyalar el dia en qu neix el mn modern, tot proposant una referencia vlida per a qualsevol aspecte important de la vida social: Paul Johnson, per exemple, suggereix que el mn modern comencava el 29 de maig del 1919, quan una serie de fotografes d'un eclipsi solar demostrava la teora de la relativitat.4 Pero les perspectives globals no son les niques; un observador pot entendre que s a partir de la revoluci francesa que apareixen els elements que caracteritzen la poltica contempornia tot i ser el final de l'poca oficialment anomenada moderna, i, al costat seu, alg interessat en la vida religiosa, considerar que el Concili Vatic II obre l'poca present. No parlem de les arts, on les tendncies i els moviments neixen i moren amb una gran rapidesa; la historia de Parquitectura, pero, gaudeix de referncies d'una precisi envejable per situar Pinici del corrent anomenat postmodern: el 15 de juliol del 1972, a les 15:32 hores (hora local de St. Louis, ais Estats Units), quan una explosi controlada va enderrocar el conjunt Pruitt-Igoe.5 Pe que fa a la situaci geogrfica, el relativisme s'imposa per
104

L'OPINI SOCIALISTA

la seva propia evidencia: la vida social i poltica del mn industrialitzat t unes caracterstiques que no es donen necessriament al mn islmic o a la Xina popular. Una altra cosa s, i n'haurem de parlar, que el mn sigu cada vegada mes interdependent, pero no tots els fenmens rellcvants per a caracteritzar la modernitat es presenten a tot arreu amb la mateixa intensitat.

L'ESTAT MODERN La modernitat a la qual vull referir-me, la nostra, s la modernitat del mn occidental, deis pasos industrialitzats que teen com a referencia comuna la mateixa tradici de cultura poltica nascuda de les revolucions liberis. Des del meu punt de vista, la modernitat poltica comenca amb Taparici de l'Estat modern a l'Europa del segle xvi: la poltica des d'aleshores passa per l'Estat, i no sembla que aquesta invenci humana hagi de desaparixer a curt termini. Si l'Estat modern s la fita inicial, no en s veure una altra que indiqui que la modernitat poltica, caracteritzada aix, conclogui per obrir una nova poca inevitablement post. Ben segur que tot aix s noms una proposta arbitraria i discutible de caracteritzaci, pero els prego que em deixin avanzar en l'exposici. Aix podr donar algn altre criteri que potser justifiqui mes la visi de la cronologa que utilitzo per donar el marc general. Vull noms acotar una poca, abans d'entrar en les particularitats mes especifiques de la poltica que coneixem i vivim. En un article recent, S.E. Finer* assenyalava els trets essencials del model europeu d'Estat. Val la pena recordar-los perqu pens que serveixen encara per descriure l'ordre poltic modern que gira a l'entorn de l'Estat. La primera caracterstica s el legalisme; s a dir, el paper fonamental del dret. L'Estat modern i el dret formen un tot difcilment separable. La dominaci poltica s'exerceix ordinriament a travs de la legislado, i el dret eMaborat per l'Estat s'imposa ais costums socials. D'altra banda, l'organitzaci mnimament eficac de l'exercici del poder s'articula tamb mitjancant normes. El dret dones canalitza i organitza el poder; ara b, en la tradici occidental, tamb el limita. Fins i tot sota l'absolutisme que presid els inicis de l'Estat modern, quan la llei i la voluntat personal del sobir gaireb s'identifcaven, s'entenia que els monarques havien de respectar el dret natural, fonament de l'ordre social volgut per Du. El dret, dones, a mes de ser un lmit mes o menys eficac del poder poltic, n's l'instrument per exceMncia. La segona caracterstica s la inestabilitat.7 Les societats, ens diu Finer, assoleixen Pestabilitat quan 'estructura social, l'estructura poltica i el sistema de creences es reforcen mtuament. Perodes d'estabilitat, entesa en aquests termes, n'hi ha hagut pocs: molt sovint algn deis elements d'aquesta trinitat ha estat en discordanca amb els altres, o ha seguit un ritme de transformacions diferents. En la historia del mn occidental proliferen etapes de 105

COfLABORACIOKS

descontentament social, trasbalsaments poltics i episodis en els quals els pensadors de mes prestigi adopten majoritriament actituds critiques. Noms els ordres totalitaris (com ara les teocrcies), que afortunadament no han arribat mai a predominar, haurien pogut garantir l'harmonia entre la societat, el poder i les creences. La tercera caracterstica s la pluralitat d'Estats. A diferencia d'altres civilitzacions, la que sorgeix de les cendres de l'Imperi roma acaba fragmentantse en Estats diferents i sobirans.. Sobirans, perqu fos quina fos Pautoritat suprema de cada Estat, la sobirania implicava, i encara implica, el no reconeixement de cap autoritat superior en l'mbit delimitat per les fronteres estatals. Aquesta pluralitat, en la mesura que hi manca una autoritat superior capac d'imposar un ordre internacional, ha estat molt conflictiva i la historia del mn occidental ha estat sacsejada per guerres que han marcat la seva evoluci. Els proposo que prenguem com a referencia aqestes caracterstiques que defineixen el model d'Estat occidental. Potser no son totes les que podrem citar, pero probablement sern tils per veure com es presenten en Pactualitat i, d'altra banda, si hi ha senyals de crisi que permetin albirar canvis substanciis. El legalisme, la inestabilitat i la pluralitat d'Estats son trets que expliquen la poltica moderna, pero teen avui unes particularitats diferents d'aquelles amb les quals l'Estat modern esdevenia el punt de referencia ineludible de la poltica. Si he indicat quins em semblaven els fonaments mes profunds, afegeixo ara que Petapa histrica que vivim, Pestructura interna de la modernitat t unes manifestacions que comencem a percebre des de Pacabament de la Segona Guerra Mundial. Dit d'una altra manera: el que tenim davant els ulls i es reflecteix a les planes deis diaris s la modernitat poltica que en aquest cicle qualifiquem dUavancada.

LA MODERNITAT AVANCADA Comencem pe legalisme. El primer aspecte que podem remarcar s quantitatiu. La producci normativa creix any rera any amb un ritme creixent, i aix s degut a una idea diferent del paper de PEstat: el que coneixem com a intervencionisme. El dret no tan sois s la garanta del respecte de la llibertat individual i deis seus compromisos, sino tamb un instrument de transformado de la societat. Aquesta transformado t un objectiu mpliament acceptat per les forces politiques democrtiques victorioses desprs de la Segona Guerra Mundial, i s la satisfacci de les necessitats humanes mes elementis. Per utilitzar les paraules de Franklin D. Roosevelt, Palliberament de la necessitat.8 Els nous rgims politics que neixeran de Pocupaci i de les dictadures acullen en les seves constitucions els drets socials, i els governs successius aniran incrementant la regulaci de la protecci social. Ho faran 106

L'OPINI SOCIALISTA

els socialdemcrates, que teen l'Estat assistencial com a model, pero tamb els governs d'altres orientacions poltiques. El legalisme, dones, augmenta en la mateixa mesura en qu s'eixampla Pmbit de l'actuaci. Pero el dret, com ja he dit al comencament, no s solament un instrument; s tamb una garanta envers el poder al qual controla per tal que no es desvi de les normes. I desprs de la Segona Guerra Mundial, el control del poder pe dret avanca posicions. Abans, es coneixia la prctica de la jurisdicci administrativa: els reglaments del poder executiu podien ser inaplicats si infringien alguna Ilei. Pero, en la mesura que la llei era considerada obra deis parlaments elegits pels ciutadans, no s'acabava d'cntendre que els jutges poguessin contravenir la voluntat deis legisladors. I, en aquest punt, l'experincia del nazisme va ser determinant. Des del Reicfistag, els legisladors nazis van posar tot el poder en mans de Hitler sense molestar-se en derogar formalment la Constituci de Weimar. Comprensiblement, la preocupaci per defensar els drets constitucionals davant legisladors poc escrupulosos va quedar damunt la taula. El resultat va ser el control per part de jutges de la supremaca de la Constituci, en institucions com el nostre Tribunal Constitucional. Pero qui vigila els vigilants?9 Aquest control s, en principi, difcil d'encaixar en la teora democrtica. Pero Pexperincia no deu ser tan negativa quan aquest control el van adoptant els rgims democrtics nascuts desprs de l'esfondrament del comunisme europeu. La segona caracterstica que apuntava era la nestabilitat. A primera vista, pero, els darrers quaranta-cinc anys venen marcats mes pe consens que per la confrontaci. L'economia mixta, s a dir, l'economia de mercat coregida, s acceptada per les forces poltiques majoritries, que discrepen noms sobre el grau o les modalitats de la intervenci pblica. D'altra banda, el sistema poltic democrtic i el valor del pluralisme no son posats en qesti: ho facilita l'experincia totalitaria i la comparado permanent amb els rgims comunistes. En l'arrel d'aquest consens intern trobarem el corporatisme;10 les societats actuis son definides com a corporatives quan els grups d'inters organitzats (com ara les patronals, els sindicats, els metges, els consumidors...) condicionen sovint les decisions poltiques. La vida poltica, en la prctica, no es veu escindida per ideis (liberalisme contra socialisme) sino fragmentada per una constellaci d'interessos que els governants s'esforcen a conjuminar. Tot i amb aix, aquest consens ha patit ensurts importants i ha tngut tamb enemics aferrissats. En absncia de moviments revolucionaris de masses, la calma del mn occidental s'ha vist alterada per rebeMions protagonitzades per la joventut. El moviment contracultural, el maig francs es van enfrontar al sistema establert, democrtic i pluralista. La causa immediata podria trobar-se, ais Estats Units, en la guerra del Vietnam. Pero el malestar latent ja hi era, i una mica per tot arreu. Una revista francesa posava en una porta107

COflABORACIONS

da de l'abril del 1968: La France s'ennuie. El desafiament a ali establert fou general i expressat en formules brillants. Deien que demanaven, per realisme, l'impossible. Ho exigien tot, i al moment. Volien anar mes enll de l'aspiraci de canviar la societat: volien canviar la vida. En aquelles turbulncies ideolgiques varen nixer grups terroristes que van atacar el consens des de l'extremisme, amb les armes a la m. Pe que fa a la territorialitat del poder poltic, i entrem en la tercera caracterstica, el consens fou la tnica general. Desprs deis acords de Ialta, les superpotncies van configurar un mn on la divisi en rees d'influncia es va explicitar, i la descolonitzaci va multiplicar els actors de la poltica internacional. Llevat del cas sovitic, ja no va quedar cap organitzaci que rcordes formalment els vells imperis. El model d'Estat que defensa la seva sobirania es difon,11 i tamb el principi de la intangibilitat de les fronteres; un aspecte, aquest, massa sovint ocult de la poltica del dret d'autodeterminaci deis pobles que en relaci a les ex-colnies va propugnar l'ONU. La lgica deis qui estableixen com a principi la vinculaci absoluta entre identitat cultural i territorialitat del poder pot portar a la inestabilitat.12 El consens existent es refereix a la divisi en blocs, una paraula que evoca equvocament PhomogeneYtat interna i l'immobilisme. Dins el bloc occidental, la tnica general s l'economia de mercat; la democracia i el pluralisme hi han sofert mes en l'mbit d'influncia que els Estats Units han considerat mes propi. Al bloc de l'Est, Peconomia planificada i l'autoritarisme del partit nic han estat les pautes seguides amb poques variacions. El que queda fora deis blocs no escapa amb facilitat al seu pes, que s al darrera de cops d'Estat i d'intervencions directes i indirectes. Els dos blocs es van enfrontar de forma gaireb directa a la guerra de Corea, i no han parat de prendre posicions a prcticament tots els conflictes regionals. Si s certa la hiptesi que aqestes preses de posici obeeixen a simpaties ideolgiques o a pressions internes en cada superpotncia, no s menys cert que la vella geopoltica pot explicar l'inters que susciten paisos que gaudeixen d'una situaci estratgica o que disposen d'importants recursos naturals. Per tant, podrem apuntar que ni l'existncia deis blocs ni la proliferaci d'Estats han alterat la idea bsica de la territorialitat del poder poltic sobir. Ha estat fortament condicionada per les superpotncies, pero no ha esdevingut menys atractiva. No cal mirar gaire lluny per constatar que la independencia i la sobirania son idees que desvetllen encara moltes simpaties.

LA RUPTURA DEL CONSENS

Fins aqu he donat una visi de la modernitat poltica avancada. Cal ara que ens plantegem si aquesta modernitat continua la seva marxa a la matei108

L'OPINI SOCIALISTA

xa velocitat i amb idntica orientado, o si la modernitat sembla aturar-se per canviar de sentit. Tal com jo ho veig, a partir deis anys setanta les circumstncies han comencat a canviar amb un ritme que potser la caiguda del mur ha accelerat. Jo situaria el smptoma mes significatiu a l'inici de la dcada deis vuitanta, quan es palesa el trencament del consens a 1'entorn de l'Estat assistencial. La senyora Thatcher s la cap de govern de la Gran Bretanya i el senyor Reagan s a punt d'obrir una presidencia que simbolitza el conservadorisme poltic; aqestes dues dades evidencien que el model assistencial i intervencionista d'Estat ha perdut un gran suport electoral. A mst s'expressen seriosos dubtes sobre la viabilitat econmica del mateix Estal assistencial en un marc tan significatiu com s el simposi sobre poltica social de l'OCDE del 1980." La crtica extrema es condensa en una frase que Reagan podria haver pronunciat: l'Estat no s la soluci, s el problema. El missatge s que hi ha massa sector pblic, que a tot arreu es vol aprimar. I naturalment que hi ha massa legalisme: la paraula clau s desregular, per alliberar el mercat de les constriccions normatives.14 Aquesta actitud no s exclusiva ni definitria de posicions conservadores; la socialdemocrcia passa de temer el mercat a valorar-lo (alguns potser a adorar-lo) en nom de la Ilibertat de la societat civil. Fins i tot, s'especula amb una societat autoregulada en la qual cada grup social establiria les seves prpies normes de funcionament.'* Com en tantes altres coses, resulta mes ciar veure la realitat deis problemcs que la viabilitat de les solucions. Afortunadament, des del meu punt de vista, sembla que ja hem superat la fbia absoluta contraria a l'Estat assistencial. Ho deia el professor Arrow, Premi Nobel d'economia, en una entrevista concedida a La Vanguardia del 3 de novembre del 1990. Demanar que minvi el legalisme intervencionista s potser necessari,16 pero deixa, al meu entendre, interrogants seriosos. Per posar un exemple, reflexionen! un instant sobre les vagues. S'han de regular pels poders pblics, o deixar que els sectors laboris ho facin per a ells mateixos? Jo em temo que la necessitat de servis mnims no sempre s reconeguda pels vaguistes d'alguns sectors, i, la veritat, l'espectacle del trasllat de malalts de cures intensives desatesos per una vaga no s deis que deixen indi ferent. Un altre exemple pot ser el del medi ambient, o el de la protecci deis consumidors. Si hi ha d'haver normes protectores, sern suficients les que resultin del lliure joc de forces del mercat? Pero l'intervencionisme no s Tnica dimensi del legalisme. Hi ha tamb un aspecte protector nou i recent que voldria subratllar ara, encara que estigui tamb Iligat a la dimensi territorial de la sobirania estatal. Els drets de la persona son protegits tamb contra els Estis que formen part del Consell d'Europa, davant el Tribunal Europeu deis Drets Humans. Pero, a mes d'aquest mecanisme europeu, Pany passat va despuntar una prctica que podra obrir la porta a la garanta deis drets de participado poltica. Recorda109

COfLABORAClONS

ran vosts que a les darreres eleccions de Nicaragua hi havia milers d'observadors internacionals, com tamb n'hi havia encara que menys i potser no tan escrupulosos a les de Rumania i de Bulgaria. El que podra comencar a caure a partir d'aqu s un mur convencional: el principi de no ingerencia en els afers interns deis Estats, manifestado de la sobirania. Aquest principi potser deixar de ser la barrera interposada contra qualsevol intent de verificar els mnims democrtics d'un pas. I s que els sistemes poltics democrtics en els quals s mes efectiu el respecte deis drets humans, son un model envejable tamb per la seva estabilitat. Des d'un ampli consens sobre el valor de la democracia, les ideologies semblen trobar-se en procs d'evaporaci. Les mobilitzacions socials han canviat el color bsic en totes les reivindicacions; ja no s el roig, i el verd sembla portar-se molt mes. En tot cas, la indefinici ideolgica porta a Peclecticisme cromtic, la mostra mes acabada del qual pot trobar-se en el nom amb qu s conegut un grup del Parlament europeu: grup are de Sant Mart. Uestabilitat ha augmentat la seva base consensual grcies a la caiguda a plom de Patractiu del comunisme, fins i tot com a mot. Avui l'estabilitat es veu noms saesejada per grups minoritaris que desafien el joc democrtic per imposar violentament els seus punts de vista, com fan els terroristes. Hi ha, pero, un altre perill a les portes del mn occidental que, amb varietats internes, afecta principis democrtics. Em refereixo ais integrismes religiosos que en nom de la veritat revelada aspiren a ordenar la societat segons els propis valors. Qu passaria amb el pluralisme si esdevinguessin un sector electoralment significatiu? No podrien arribar a negociar el seu suport amb qui els ofers restringir la llibertat d'expressi, tot acomodant-la de grat o per forga al que una confessi religiosa jutgi admissible? El sistema actual de creences no sembla haver generat una utopia social nova.17 Les preocupacions no se centren tant en l'estabilitat social com en Pequilibri extern entre la societat i l'entorn natural. Ni la revoluci deis proletaris, ni la revolta deis inteMectuals teen tanta transcendencia com Pestratgia per a la supervivencia de Pespcie humana, amenazada per la seva propia obra. Potser el maig francs fou Porigen del canvi d'utopies, pero en tot cas ja queda molt lluny. La prova? La darrera setmana d'octubre del 1990, milers d'estudiants deis instituts de Franca ocupaven els carrers per demanar seguretat i exigir vigilancia a les escoles. Qui s'ho mirava com a nou responsable de la inspecci del Ministeri d'Educaci era Alain Geismar, dirigent maoista del 1968. Els confesso que em sembla una esplndida ironia de la historia. Perqu la historia no ha acabat; incidentalment, deixin que els digui que quan arribi la fi de la historia ser el moment en qu no quedi ning per a constatar-ho. Ha acabat una manera de explicar-la a partir de Penfrontament entre els blocs. La historia encara continua, amb prou velocitat com per girs tan espectaculars com la caiguda del mur de Berln. El desglac so110

L'OPINI SOCIALISTA

vitic va deixar en no res els seus fonaments, mentre desapareixia el bloc de l'Est i el de l'Oest es quedava sense adversan. Pero la societat internacional continua trobant-se amb totes les incgnites i crisis derivades de la pluralitat d'Estats que continen sense cap autoritat efectiva superior. Ens havem acostumat a creure que a Europa s'havien acabat els problemcs de fronteres, i hem descobert que els Balcans son encara una zona amb molts conflictes potenciis, i que les paraules Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques potser no significaran res a curt termini. El socialisme sovictic es troba en liquidaci, certament ben poc unit, i no manca qui enyora els tsars. L'autodeterminaci de cada naci en un Estat sobir sembla ser Paspiraci majoritria ais pasos bltics, i ho ha estat la deis alemanys. Persiteix el desig de fronteres que puguin considerar-se prpies, i no tan sois en processos democrtics. Tamb en accions reprobables com la del dictador iraqui que el 2 d'agost del 1990 va engolir Kuwait. Un fet sense precedents des del final de la Segona Guerra Mundial: ning no havia gosat esborrar del mapa un Estat sobir. Avui no sabem encara com acabar aquesta crisi; s que sabem que s la primera desprs del final de la guerra freda. Sovitics i nord-americans, europeus, rabs i asitics han demostrat una unanimitat mai vista en la condemna a l'agressi. I PONU proporciona la justificado per a mesures que segurament no es prendrien si el principal recurs natural de la zona fos el pi pinyoner, i no el petroli. L'embargament no el veig com un acte imperialista, sino com una decisi de la comunitat internacional organitzada; potser tot plegat s un assaig general perillosssim del futur ordre internacional. Com ara, cada Estat assumir el paper que podr, i no el que voldr o el que el principi d'igualtat imposaria.18 Pero es segur que ho far en un mn diferent, en el qual aparentment noms queda un gendarme disposat a exercir, sobre tot per vetllar pels seus interessos.

L'ENSORRAMENT DE LA SOBIRANIA La historia, dones, continua, pero sembla que arribem al final d'un captol. s inevitable intuir que el que estic tractant, el captol de la modernitat poltica, s'acaba. L'Estat modern, personificat en el monstre fred deis orgens i potser en l'assistent social d'abans d'ahir, es troba ja una mica superat, si b encara no substitut. L'Estat va deixant de ser el punt de referencia absolut de la poltica. A Europa, la transnacionalitzaci de la poltica continua avancant. El legalisme segueix, pero menys associat ais Estats sobirans. El dret s un lmit ais propis Estats, garantit pe Tribunal Europeu de Drets Humans. Tamb s encara un instrument del poder poltic, pero ara el poder poltic de Brusselles s'imposa al deis Estats de la Comunitat, amb la seva aquiescencia. En una perspectiva mes general, el mn ha viscut prou 111

COLLABORAC1ONS

guerres per ignorar els perills de prendre's massa seriosament la idea de sobirania. Si em permetessin una frase rotunda, els dira que aquesta idea, elevada a principi, mant la societat internacional en una situaci forca semblant a Pestat de naturalesa en la versi d'Hobbes. I encara el principi de sobirania s desmentit a tothora, i no tan sois per invasions o cops d'Estat teledirigits. Una gran companyia que vulgui instaMar una fbrica d'autombils pot decidir fer-ho all on la legislado li resulti mes favorable, i potser trabar algn Estat disposat a adaptar-la. Les fronteres no aturen els efectes de la puja del petroli, ni els de la baixada de Pndex Dow-Jones. Les fuites nuclears, la pluja acida o Pefecte hivernacle no respecten les demarcacions poltiques. L'Estat s massa poca cosa per afrontar problemes com els esmentats, que son potser problemes definitius. Pero no son els nics, ni els altres son insignificants. Ais pasos mes pobres de la Terra, qui pot ocupar-se de la sanitat o de Peducaci? No arribo a notar la m invisible del mercat preparada per actuar amb la urgencia necessria, i no cree que la intervenci pblica sigui sempre i a tot arreu suprflua o negativa. Tan de bo hi hagus una autoritat international amb mitjans i instruments per liquidar la miseria i alliberar tothom de la necessitat en el mateix grau que s'ha aconseguit a la nostra Europa; ara com ara no hi s, i potser la instituci estatal encara sigui til. L'Estat s alguna cosa que pot fer la diferencia entre viure en la por de la mafia i els seus assassins, i viure en la por del Ministeri de Finances i els seus inspectors. No cree que els excessos demaggics i incvics amb qu s'ataca el deure de contribuir a les despeses publiques impedeixin veure la diferencia entre totes dues situacions. He pronunciat un mot deure que topa amb actituds individualistes envers la poltica. Ahir va haver-hi eleccions ais Estats Units, i els diaris donen una xifra aproximada de participado del 36 %, i la tendencia a Pabstenci electoral s generalitzada. No se n'escapen ni els pasos del centre d'Europa que acaben de recobrar la democracia, malgrat que la llibertat podia fer suposar un cert entusiasme en el seu exercici. Un jacob evocara el mot que els grecs empraven per designar aquell que noms s'ocupava deis propis afers, i ignorava els de la coMectivitat: idiota. S que s injust, que Pabstenci t explicadons molt raonables. En tot cas, Pabstend sembla descriptiva d'una etapa que alguns van qualificar de moderna precisament per la insistencia en Pautonomia individual, contraposada a la participado en els afers pblics. Ho feia Benjamn Constant el 1819, en una conferencia19 en qu distingia entre la llibertat com a participaci, la llibertat deis antics en la ciutat-Estat, de la llibertat deis moderns, en qu el vot no s un dret, sino una funci poltica reservada a alguns. Avui la participaci poltica s un dret del qual ning no voldria prescindir-ne, pero que molts prefereixen no exercir. L'estabilitat per la inhibici podra ser el que succes a Pestabilitat pe con112

l'OPINI SOCIALISTA

sens. Ho dic com a pura especulado, tot sabent que ja ni les previsions a mig termini son gaire fiables. Qui es robs davant el mur de Berln el 8 de novembre del 1989 difcilment podia preveure'n la caiguda el dia scgent, i molt menys la situaci actual. Pero, si b no hi ha lloc per a profctcs que ens diguin com ser el futur, poser calen mes reflexions que ens indiquin com hauria de ser. Quina s la societat desitjable, si aquesta no s la millor de les possibles? No es veu amb facilitat un projecte que sense les hipoteques passades del liberalisme i del socialisme, integri els desitjos i les reivindicacions parcials que, amb forca sectorial, afloren en la societat i mobilitzen moltes energies desinteressades. Les visions globals o totalitzants han perdut credibilitat,20 com potser prestigi els portaveus especialitzats que en son els poltics. Pe que fa ais terics de la poltica, segurament t rao Geoff Stokes quan diu que en general no han o no hem estat capacos d'afrontar i clarificar els punts que mes preocupen els ciutadans d'avui, potser per haver treballat separats deis qui intenten resoldre els problemes concrets.21 La dislinci professional entre filosofa, regulado i gesti s probablement indispensable, pero t aspectes negatius. En tot cas, ning no t mes qualificaci que un altre per imaginar el futur.

Notes
1. R. Reyes (director): Terminologa cientfico-social. Aproximacin crtica, Barcelona: Anthropos, 1988. L'apartat sobre la modernitat va de les pp. 630 a la 648. Lus E. Otero de Carvajal s'ocupa de la crisi de la modernitat (pp. 630-636), i a la p. 630 rcmet a la vcu modernitat, que no s tractada especficament. 2. R Fehr i A. Heller: La condicin poltica postmoderna dins el seu llibre Polticas de la postmodernidad. Ensayos de crtica cultural, Barcelona: Pennsula, 1989, pp. 149-161 (p. 149). Veure tamb G. Balandier, Le dtour. Pouvoiret modernil, Pars: Fayard, 1985, cspecialmcnt pp. 131-216. 3. Veure la introducci de Josep Pic a la seva recopilado Modernidad y postmodernilat, Madrid: Alianza Editorial, 1988, especialment les pp. 36-45, Tamb T. Maldonado: El futuro de la modernidad, Madrid: Jcar, 1990 (traducci de Pedici italiana original, del 1987), especialment pp. 15-21. 4. P. Johnson: A History oftheModern World, Londres: Weidendcld & Nicolson, 1983, p. 1. 5. F. Edelman, autor de la seccin d'arquitectura, dins S. Cordellier i altres: Le nouvel tat du monde. Bilan de la 'dcennie 1980-1990, Pars: Ed. de la Dcouverte, 1990, p. 290. 6. S.E. Finer: Problems of the Liberal-Democratic State: An Historical Overview, Government and Opposilion, vol. XXV, n? 3,1990, pp. 334-458 (pp. 334-343). Tamb pot ser til E. Weede: Ideas, Institutions and Political Culture in Western Development, Journal of Tlteoretical Polilics, vol. II, n? 4, 1990, pp. 369-389. Sobre PEstat modera, s encara una refernciaindispensable Pobra de J.A. Maravall: Estado moderno y mentalidad social, Madrid: Revista de Occidente, 1972, 2 vols. 7. Finer utilitza la paraula mutabilitat (mutability), pero em sembla que traeix menys la seva explicado el mot inestabilitat. 8. F.D. Roosevelt "Four Freedoms" Speech. A.H. Commager (comp.): Documents of American History, Nova York: Appleton-Century, 1971, pp. 446-449. Vull subratllar el fet que aquest

113

COfLABORACIONS

discurs fou pronunciat el 6 de gener del 1941, abans de l'entrada en la guerra deis Estats Units i que la Uni Sovitica declares la guerra a l'Alemanya nazi amb la qual estava lligada pels acords Ribbentrop-Molotov, i que, per tant, no pot ser interpretat com un forcament ideolgic per acostar-se al comunisme. 9. VeureL. Favoreu: La politique saisie par le droit, Pars: Econmica, 1988. Referit a Franca, el llibre t inters perqu s a Franca on el control de constitucionalitat s acceptat amb mes dificultats en el mn poltic. Per a un plantejament mes general, M. Cappelletti, Repudiating Montesquieu? The Expansin and Legitimacy of Constitutional Justice, a W. Maihofer (ed.), Noi si mura. Seleced working papers of the European University Instilute, Florencia: European University Institute, 1986, pp. 191-221. 10. Vcure S. Giner i M. Prez Yruela: La sociedad corporativa, Madrid: CIS, 1979. Tamb P.C. Schmitter: Neocorporatismo y Estado, Revista espaola de investigaciones sociolgicas, n? 31, 1985, pp. 47-78. 11. Veure VV.F. Hanrieder: Dissolving international politics: reflections on the nation-state, American PoliticalScience Review, n. 4, 1979, pp. 1276-1287. Tamb l'estudi introductori d'Esther Barb a la seva antologa Morg de H.J. Morgenthau: Escritos sobre poltica internacional, Madrid: Tecnos, 1990. 12. Sobre la modernitat i el que ell anomena mininationalisms, diu David Kolb: They librate individuis from the dcmands of cultural uniformity, yet they forc them into a naturally given identity, The Critique of Modernity. Hegel, Heidegger and After, Chicago: Chicago University Press, 1986, p. 256. Lligant amb aix, els catalans potser podrem aplicar-nos la reflexi que fa Claudio Magris sobre un pobl petit: Al mirarse a s mismo, absorto en la afirmacin de su propia identidad y cuidando de controlar que los dems le rindan el debido reconocimiento, corre el peligro de dedicar todas sus energas a esta defensa y de empobrecer el horizonte de su existencia, de carecer de seoro en sus relaciones con el mundo, El Danubio, Barcelona: Anagrama, 1988 (traducci de Tedici italiana original del 1986), p. 208. 13. Veure el prefaci de J.R. Gass, director d'afers socials, en Pinforme de l'OCDE, Pars 20-23 october 1980, Pars: OCDE, 1981, pp. 5-6. Hi ha punts de vista diferents, com els deis qui consideren que hi ha un lligam entre protecci social i eficacia econmica (per exemple J. Segura: La reforma del Estado asistencial, Cuadernos y debates, n? 2, 1987, pp. 15-40, especialment pp. 19-20), o fins i tot afirmen que les poltiques assistencials es vinculen a la rao d'Estat contempornia, com ara S. Wolin: The Political and Theoretical Connections between Statsrson and Wohlfahrstaatsrason, Political Theory, n 4, 1987, pp. 467-500, sobretot pp. 480 i 495-496. 14. Un llibre de titol emblemtic, M. Crozier: Etat modeste, Etat moderne, Stratgies pour un autre changement, Pars: Fayard, 1987. Veure tamb R. Martin Mateo: Liberalizacin de la economa. Ms Estado, menos Administracin, Madrid: Trivium, 1988. 15. J.G. Belley: L'Etat et la rgulation juridique des societs globales. Pour une problmatique du pluralisme juridique, Sociologie et societs, n? 1, 1986, pp. 11-32 (sobretot pp. 30-31). En general, J. Corcuera Atienza i M.A. Garca Herrera: Derecho y economa en el Estado social, Madrid: Tecnos, 1988. 16. Ni els governs conservadora de comencament deis vuitanta van reduir significativament la producci normativa, malgrat la retrica. Veure K. von Beyme: The Role of the state and the Growth of the Government, International Political Science Review, n? 1, 1985, pp. 11-34. 17. Veure Particle de H.M. Enzensber: Buonanotte sogni. L'Europa e la fine delle utopie, Panorama, 20 de maig del 1990, pp. 154-161. Tamb J.E. Trent Thouhgts on Political Thought: An Introduction, International Political Science Review, n. 1, 1990, pp. 5-23. Aquest article s la introducci al nmero monogrfic sobre la crisi de les ideologies Ideologies in a Deadlock. Es sorprenent com alguns pressupsits deis anieles d'aqucst nmero son molt mes tributars del moment en qu es van escriure que del moment en qu es van publicar, amb els rgims comunistes en lquidaci. 18. Veure P. Calvocoressi, World politics since 945, Nova York: Longman, 1983 (4rta. ed.), pp. 85-93, especialment p. 85. Per a una panormica general i recent F. Garca de Cortzar

114

L'OIMNI SOTIAI ISTA

i J.M. Lorenzo Espinosa, Historia del mundo actual, 945-1989, Madrid: Alianza Editorial, 1989. 19. B. Constant, De la libert des anciens comparc ccllc des modernes, inclosa dins el Uibre De l'esprit de conqute et de l'iisurpation, Pars: Flammarion, 1986, pp. 265-291. 20. Veure S. Giner, El destino de la libertat, Madrid: Espasa-Calpc, 1987, pp. 184-189. 21. G. Tokes, Towards the Good and Rational Life: Mcthod and valu in thc Crisis of Poliical Theory, International Political Science Review. n. I, 1990, pp. 45-57 (pp. 49-50).
XAVIER ARBS

Professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

Conferencia pronunciada el 7 de novembre del 1990 al Centre d'Art Santa Mnica de Barcelona, dins el cicle Perspectives de la modernitat avancada organitzat pe Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya.

115

Producci i Estat del Benestar.

El context poltic de les reformes
Vicen? Navarro

SECCI I LA INTERPRETACI DOMINANT DEL REFORMISME AIS ESTATS UNITS

Legitimado i Fordisme: La Classe Capitalista com la Mediado Primaria de la Reforma A les anlisis extensives de l'estat del benestar i del procs de producci en el mn capitalista desenvolupat durant els darrers vint anys, hi ha hagut dos tipus cabdals de bibliografies. L'un s'ha centrat en l'estat del benestar, Paltre en el procs de producci. Molt rarament aquests dos tipus d'anlisi s'han entrellacat. L'anlisi de l'estat del benestar ha estat molt variada i subjecta a moltes influencies. La influencia mes important, en els cercles radicis deis Estats Units, ha estat PEscola de Frankfurt, la qual postula que l'Estat del benestar ha legitimat el sistema capitalista, engabiant les classes treballadores de POccident capitalista desenvolupat dins de l'ordre capitalista. Com a resposta a les demandes de la classe treballadora, la classe capitalista ha fet a travs de l'Estat una serie de concessions i reformes que en ltima instancia han legitimitat el seu govern. D'aquesta manera, l'ordre capitalista s reproduit, primerament, mitjan?ant el consens sobre el valor de l'ordre capitalista1 aconseguit entre les classes. Ates que la classe capitalista ha establert l'estat del benestar com un mitj per legitimar els seus interessos, les reformes mes aviat enforteixen que no afebleixen el capitalisme. D'acord amb Przeworski, un deis autors que s'adhereix a aquesta tradici, el fet que els 116

t'OPINI SOCIALISTA

assalariats i altra gent puguin millorar la seva condici material dins deis confins del capitalisme demostra la limitado del reformisme com a estrategia per transcendir el capitalisme.2 En realitat, les reformes no son acumulatives. [...] La lluita per millorar el capitalisme s ara tan essencial com ho era abans. Pero, no hem de confondre aquesta lluita amb la demanda de socialisme.3 El combat pe desenvolupament i per la realitzaci deis drets econmics, socials i poltics, per molt meritori que pugui ser, s diferent del combat pe socialisme. En realitat, Tacceptaci i la realitzaci d'aquests drets t una intenci oposada, s a dir, la integrado de les classes i les forces dominades en el sistema. En realitat, per exemple Burawoy, un altre autor influt per l'Escola de Frankfurt, escriu: la mateixa possibilitat d'estendre els drets personis fa possible per al capitalisme d'aconseguir el consens de la part deis pobres i deis oprimits.4 Mentre Przeworski ha treballat primordialment Panlisi de l'Estat, Burawoy s'ha centrat en el procs de producci. Compren els canvis que s'han produt en el procs de treball, per exemple, com a resultat deis afanys deis empresaris per integrar els treballadors en el mateix procs de treball.J Aix dones, els treballadors han estat posats en consens amb el sistema capitalista de producci. Les pressions i les demandes de la classe treballadora dutes a terme en el lloc de treball i en altres llocs de producci han estimulat les respostes de la classe capitalista que han contribut al consentiment deis treballadors davant el control capitalista de la producci. Les reformes en el lloc de treball eren considerades reproductores de l'ordre capitalista. Els autors que analitzen l'Estat consideren les reformes a nivell estatal com un altre enfortiment mes del capitalisme, i els autors que se centren en la producci consideren les reformes en el procs de producci com un nou enfortiment de les relacions capitalistes. Tots dos tipus de reforma legitimen el sistema capitalista. Primordialment els canvis a nivell d'Estat responen a la necessitat que t la classe capitalista de reproduir la seva dominado. La diferencia cabdal entre aqestes dues posicions rau en el centre de l'anlisi, pero els seus mtodes d'anlisi i les seves conclusions poltiques son els mateixos. El debat se centra en quina qesti, producci versus estat del benestar, s la mes important per a la construcci de l'assentiment. Si la producci crea l'assentiment entre els treballadors (tal com ho afirma Burawoy) quina s la ra, es pregunta Przeworski, perqu l'estat es gasti mes d'un 40 per cent del producte nacional en programes de benestar per aconseguir la legitimaci? Recentment, una nova posid terica, tamb influida per Pescla de Frankfurt, s'ha centrat en els canvis histories en el procs de producci i en l'Estat. La Regulation School va ser articulada primerament per Aglieta. La influent obra d'Aglieta, Theory of Capitalist Regulations,6 es va inspirar fortament en el llibre de James O'Connor The Fisical Crisis ofhe State.7 El consumisme de massa i de l'Estat del benestar el consum privat i 117

COI/LABORACIONS

pblic resulta de la conscincia que la classe capitalista t del fet que la producci en massa requereix un consum de masses. En els primers anys d'aquest segle, la classe capitalista i un deis seus membres mes astuts, Henry Ford, es va adonar del fet que la producci en massa a gran escala no podia existir sense un consum de masses uniforme. Ford va mostrar una gran prudencia en adonar-se que el benestar de la classe treballadora era una condici per al benestar de la classe capitalista. Ford, segons es diu, va apujar els salaris deis seus treballadors per tal d'incrementar el consum que feien de les mercaderies produdes en massa que ell i els seus companys capitalistes havien iniciat. O en paraules de Michael Harrington, un deis terics del fordisme a Estats Units: La producci en massa, i Ford ho va entendre, no podia existir sense que ni hagus consum de masses. L'enorme augment en Youtput que la nova tecnologa, per ell perfeccionada, possibilitava la cadena de muntatge senzillament no podia ser absorbida per una economia de treballadors amb sous baixos. (...] Aixi dones, Ford va decidir abans de la Primera Guerra Mundial pagar Pincreible sou de cinc dlars per dia i ajudar els compradors a financiar la compra deis seus cotxes per tal d'acarar les noves transformacions tant de la producci com del consum. [...] Mes que tot aix, Ford va intentar persuadir els seus col-legues industriis del fet que, en funci del seu propi inters, havien d'apujar el sou i el poder adquisitiu de les seves mans [d'obra] tal com ell havia fet. Va teir xit a fer-se amb conversos sobretot en temps de crisi, i principalment entre les files deis negocis de gran volada.8 Per la mateixa rao, la classe capitalista va sostenir el creixement del consum de benestar social. Una serie d'acords i pactes institucionals fordisme es va establir aleshores per la classe capitalista, pactes i acords que permetien un dramtic augment de Pacumulaci de capital. Aquest ordre de coses va durar fins al final de la dcada deis anys 1970, quan un element crtic en 1'arranjament fordista el pacte social entre capital i els obrers va ser abandonat per part de la classe capitalista. L'Estat del benestar i el consum privat que es va derivar del creixement d'aquest model d'Estat s'expliquen mitjancant la perspicacia de la classe capitalista. La fi del fordisme al final de la dcada del 1970 es considerada com a resultis del seu xit. Tal com ho indica Harrington, l'xit econmic del fordisme condua a la saturaci del mercat de mercaderies produdes en massa, i requera importants canvis en el procs de producci i en PEstat del benestar. Conclou la seva presentad o del fordisme tot fent esment de Pobra de Michael Piore i de Charles Sobell: The Second Industrial Divide: El desenvolupament de la postguerra amb mes conseqncies i a mes llarg terme va ser la saturaci en els paisos industrialitzats deis mercats de bns de consum. [...] A final de la dcada deis anys seixanta, el consum domstic de bns havia comencat a assolir els seus lmits. [...] Atesa aquesta satura118

L'OPNI SOCIALISTA

ci, es va fer cada cop mes difcil incrementar les economies de producci en massa mitjancant l'expansi, noms, del mercat domstic.9 Dins de la tradici del fordisme hi ha una amplia varietat de posicions, amb importants dissensions sobre molts deis seus components, com ara la distribuci i les raons quant a la crisi del fordisme.10 Tot i aix, sobre els constructes cabdals de la teora no hi ha dissensions, que son breument presentades en aquesta secci, i sobre elles ha estat construit tot l'edifici. Una Crtica de la Legitimado i del Fordisme: La Classe Treballadora i la Lluita de Classe com a Mitja priman de Transformado Una caracterstica comuna de les posicions descrites mes amunt s la dimissi de la classe treballadora com el mitj per a la transformado del capitalisme, del reformisme com la via cap al socialisme. La classe obrera apareix com un espectador, una classe cooptada que comparteix els valors de la classe capitalista. El seu paper historie s el d'establir la necessitat d'una resposta legitimadora per part de la classe capitalista i/o del seu Estat. Dit d'una altra manera, la historia s principalment feta per la classe capitalista. D'aquesta manera, l'estat del benestar una victoria per a la classe treballadora, aconseguida a l'enorme preu de sang, suor i llgrimes s interpretada como una reforma legitimadora financiada per la classe capitalista per crear una acceptaci consensuada del seu domini. En la derivaci fordista, l'Estat del benestar s definit com una etapa histricament astuta acomplida per la classe capitalista que, al costat de legitimar el paper del capital, garanteix el consum de la producci en massa introduda per Henry Ford. Aquesta interpretado, tanmateix, entra en conflicte amb la majoria de les evidencies actualment disponibles, silenciades, mai esmentades, i per tant reprimides per tots aquests autors. La meva intenci s presentar aqu evidencies empriques i histriques que posin en qesti aqestes tradicions teriques. Una posici cabdal d'aquest article s que la classe treballadora i el seu conflicte amb la classe capitalista un conflicte que pren lloc en totes les esferes poltiques, sodals i dvils de la societat (incloent-hi l'Estat i el procs de producci) han produt una serie de reformes, les quals poden ser acumulatives i poder determinar la transformado i, fns i tot, la ruptura del sistema capitalista. Pero, em primer lloc, cal fer una correcci de carcter historie. L'esquerra no ha de reproduir la versi capitalista de la historia. Henry Ford no era un empresari iHustrat que va mirar de promoure la prosperitat general mitjancant la concesi de salaris alts i un elevat consum. De cap manera! La brutal introducci de la producci en massa va generar una enorme resistencia per part deis treballadors de la Ford, donant Hoc a un deis moments mes tensos en la historia del moviment obrer ais EE.UU. Ford es veia forcat a pagar uns sous relativament alts (cinc dlars al dia) atesa la pressi de la classe treballadora; va consentir a aquest increment reluctantment com un 119

COLLABORACIONS

mitj per contenir els obrers. Ford tenia un deis volums de conflictivitat obrera mes elevats mai coneguts en una fbrica deis EE.UU. Per a cada 100 nous obrers que es necessitaven, Ford havia de contractar-ne 963. La majoria deixaven la fbrica. Va ser a causa de la lluita de classes que Ford es va veure forcat a donar sous relativament importants. En concedir-los, tanmateix, Ford es va presentar com el millor amic deis treballadors, segons resa una de les mes notries campanyes de relacions publiques d'aquell perode. El millor amic deis treballadors, tot i aix, no va dubtar a l'hora de reduir els sous quan la resistencia deis treballadors es va debilitar a causa d'una repressi addicional. Encara que va estar obligat a concedir elevats sous ais seus propis treballadors, era contrari a concedir increments salariis similars a tots els treballadors, contrari a les despeses i les regulacions del govern i, fortament contrari, a l'establiment del New Deal,* Pelement clau del limitat estat del benestar ais EE.UU. Tal com ho indica Bellamy Foster, els terics del "fordisme" han estat massa acrtics en la seva acceptaci de les declaracions fetes per Ford, com si reflectissin els seus interessos i motivacions efectius." La correlaci de es Forres de Classe com el Determinant Cabdal del Tipus de Reforma El desenvolupament del consum de masses va ser un llarg procs de creixement del consum personal (principalment mitjancant els salaris individuis i socials) i del consum coHectiu (mitjancant les despeses de l'estat del benestar), aconseguit per la classe treballadora amb enormes i penoses lluites contra les classes capitalistes que s'oposaven, en la seva major part, ais increments salariis, a les prestacions addicionals i a les concessions del govern. Considerar les classes capitalistes tal com suposen els terics del fordisme responsables del creixement del consum s una adulado immerescuda. s la dominado d'aquestes classes sobre el rgim de la fbrica i sobre l'Estat el que explica per qu aqestes reformes estn influenciades pe capital. La manera com les prestacions de l'Estat del benestar eren concedides i administrades depenia de la correlaci de les forces de classe a l'interior de l'Estat, pero la forca primordial darrera de l'expansi del consum coMectiu era la classe treballadora i els seus instruments poltics. El quadre 1 mostra, per exemple, l'estreta relaci entre l'establiment deis partits obrers, els sindicis i la seguretat social. La seguretat social, l'ingredient clau de l'Estat del benestar, va ser un deis principis programes establerts en rao de les pressions de la classe treballadora.

120

L'OPJNI

SOCIALISTA

QADRE 1

Perioditzaci de l'establiment deis partits socialistes de la classe treballadora, federacions sindicis cabdals i els primers esquemes de seguretat social (inclosa la salut) Partit Socialista Alemanya 1875 Austria 1888-89 Dinamarca 1878 Noruega 1887 Franca 1905 Blgica 1889 Holanda 1894 G. Bretanya 1900 Sussa 1888 Sucia 1889 Italia 1892 Seguretat Social _

Sindicis 1868 1893 1898 1877 1895 1910 1905 1868 1880 1898 1906

1888 1891 1894 1898 1900 1901 1908 1911 1913 1914*

Font: Therborn, G. When, how, and why does a state become a welfare state? {Quan, com i per qu un estat esdev un estat del benestar?j Article presentat a I'ECPR Workshop on Comparative Study of Distribucions and Social Policy in Advanced Industrial Nalions, Freiburg, March 20-25, 1983, p. 10.

La manera com la seguretat social (i l'estat del benestar) van ser establerts i administris en diversos pasos va pendre de la correlaci de les forces de classe. Ais pasos amb una classe capitalista feble, incapac de trencar amb 1'oTdre feudal tal com a Alemanya, a Austria, a Francia i a Italia la classe capitalista es va haver d'aliar amb l'aristocrcia contara el creixent ascens de la classe treballadora, establint l'Estat absolutista. En rao de la dominado d'aquesta alianca sobre l'Estat, el mtode per a Pestabliment deis esquemes de seguretat social havia de dividir la classe treballadora, en relacionar les prestacions a estatus i el tipus de l'ocupaci la qual cosa he referit en algn lloc com el model corporatiu.' 2 La classe treballadora reclamava protecci, mentre s'oposava ais afanys de divisi que hi havia darrera de moltes de les reformes establertes. En aquells pasos en els quals la classe capitalista no va haver d'aliar-se amb raristocracia tal com ais Estats Units, al Canad, a Australia i a Nova Zelanda van respondre de manera diferent a les pressions de la classe obrera. La manera de dividir la classe treballadora era mitjancant (1) la confianca en el mercat amb les seves preferncies en favor de la contractaci privada de la seguretat sanitaria i de les prestacions addicionals, la qual va121

COLLABOR ACIONS

riava segons els sectors de la classe treballadora, i (2) un fort comproms per part de l'estat (en el qual la influencia de la classe capitalista era dominant) de means-testing* com una manera de distingir el que mereix subsidi del que no en mereix. La classe treballadora i les Aliances de classe: Els Programes Universalistes La classe treballadora en tots dos tipus de societats, i sota diferents formes de benestar, va combatre aqestes mesures adrecades a trencar la seva solidaritat de classe. Els obrers havien confiat histricament en societats mutuals autoadministrades o en formes equivalents d'organitzaci i es mostraven desconfiats en relaci a unes reformes patrocinades per un Estat que els era hostil. Sovint, pero, aqestes associacions esdevenien, tal com EspingAndersen les ha definides, ghettos de classe que dividien mes que no unien els obrers.13 Amb freqncia tan sois cobrien els qui eren mes forts entre els obrers i deixaven els mes febles desprotegits. Aqestes divisions obstaculitzaren la mobilitzaci de classe. El creixement del moviment obrer en la primera part d'aquest segle va obligar les organitzacions sindicis a redefinir les politiques laboris de manera que es trenqus amb els seus ghettos i s'establissin aliances de classe reivindicant l'expansi deis drets deis treballadors i deis ciutadans. Conseqentment, la solidaritat social significa universalisme de les prestacions, amb un conjunt de ciutadants que teen drets similars, sense que es depengui de la procedencia de classe ni de la posici en el mercat de treball. La ruptura de les prestacions o subsidis amb la dependencia del mercat tamb significa la desmercaderitzaci* del benestar a la qual es va oposar fortament la classe capitalista. A mes a mes, en assolir tot el que els pertocava, la solidaritat social es va reforcar i eixamplar, tot contribuint a la formado deis obrers com a classe. Per tant, Pestabliment de l'estat de benestar afebleix mes que no enforteix el capitalisme. s ciar, la petici d'universalisme no ha estat histricament lineal. Aquesta exigencia entrava freqentment en conflicte amb les tendncies en el si deis treballadors que preferien mes aviat el control immediat deis fons d'assegurances (tais com les assegurances d'estalvi de les pensions i de malatia) que podien realcar el seu poder i protecci. A Alemanya, a Australia i Nova Zelanda, per exemple, els sindicats defensaven gelosament el control parcial que tenien sobre els seus fons de malaltia.14 Un corporativisme com aquest va afeblir la classe treballadora i les seves demandes socials, redundant en una tensi dins del moviment obrer sobre la manera d'enfortir el seu poder poltic i estendre's a altres forces i classes. La necessitat d'incorporar els treballadors de coll corbata i els professionals a Palianca significa que els partits de la classe obrera havien de demanar programes universalistes amb prestacions mes grans que les fornides pels seus propis fons. D'aquesta manera, l'universalisme significa no tan sois estendre les circumscripcions electorals sino tamb la magnitud de les prestacions. L'universalisme ha esdeve122

L'OPINI

SOCtAUSTA

ningut l'estratgia mes prevafent pe que fa a la classe obrera i els seus instruments poltics. Fins i tot els sindicis nord-americans, els quals son altament corporativistes, van exigir programes de salut universalistes, ja que les prestacions sanitaries que obtenien mitjancant el seu procs de negociaci son molt mes baixes que les que rebrien amb un sistema universalista com ara el sistema d'assistncia sanitaria canadenc.15 Que les classes treballadores assolissin l'universalisme o no, depenia primordialment de com eren de poderoses contra les classes capitalistes que s'oposaven tant a l'universalisme com a l'expansi de les prestacions. En aquells pasos on la influencia obrera va ser amplia, van predominar els programes universalistes, i els programes means-tested van ser dramticament reduts (Quadre 2). Ais passos en qu la classe obrera era feble, com ais Estats Units, l'estat del benestar va romandre mes aviat feble (no universal

QUADRE 2

Caraterstiques seleccionades de l'estat del benestar a Escandinvia, Austria i Alemanya durant el perode de postguerra3 Despesesb socials means-tested (incloses les sanitaries) Anys 1950 1974-5 Dinamarca 13.2 1.0 Noruega 11.0 2.1 Sucia 11.8 1.0 Austria 10.1 2.8 Alemanya 15.4 4.9

Font: Quadre 2, Esping-Andersen G., Korpi W. [Poltica social com a pollca de classe en el capitalisme de postguerra: Escandinvia, Austria i Alemanya]. A Order and Conflict in Contemporary Capitalisme, editat per J.H. Goldthorpe. Oxford University Press, 1984, P. 198. * A tots aquests pasos els partits socialistes van augmentar el nombre deis seus seguidors poltics i van ser al poder durant o b la totalitat o b durant parts d'aquest perodc. b Expressades en percentatges de les despeses totals en seguretat social.

i amb subsidis de cobertura limitada), i els servis es van administrar de manera que la solidafitat de la classe obrera resultes afeblida en lloc d'enfortida. L'establiment del New Deal demostra aquest extrem. La forca primordial que hi havia darrera de l'establiment del New Deal, tal com ho ha palesat Rhonda Levine, era la classe obrera.16 Tanmateix, aquesta classe no era prou forta per establir l'estat del benestar en els seus propis termes. La classe capitalista va influenciar Pestabliment del New Deal. s erroni, pero, descriure Pestabliment del New Deal com el resultat d'una classe capitalista Ilustrada que va establir l'estat de prosperitat per legitimar el capitalisme en paraules de James O'Connor, el New Deal va salvar el capitalisme. 8 Aix suposa que sense el New Deal hi hagus hagut una revolu123

COL'LABORACIONS

ci socialista ais Estats Units. Aquesta suposici s, pero, errnia en dos respectes. Primerament, no hi ha evidencia histrica del fet que els Estats Units es trobessin en una situaci prerevolucionria en aquella poca. La dominaci de la classe capitalista sobre PEstat i rhegemonia de classe en la societat civil no perillaven. En segon lloc, les reformes no adquireixen amb preempci situacions revolucionries. Tal com ho palesa la historia, les revolucions no son lluitades per classes obreres revolucionries que demanen revolucions. Ho son per masses de gent que demana reformes especifiques i canvis socials. En la primera revoluci, les masses ruses demanaven la pau amb Alemanya, seguretat social i reforma agraria.19 A la darrera revoluci, les masses nicaragenques demanaven treball i salaris justos, la reforma agraria i el final de la repressi. En realitat, Marx i Engels en ElManifest Comunista exigien de la classe treballadora que vindiques reformes immediates, tais com uns impostos sobre les rendes fortament progressius o graduis, la centralitzaci del crdit i del transport a mans de PEstat, Pextensi de les fabriques i deis nstruments de producci propietat de Pestat, lliure educaci per a tots els nens a les escoles publiques, i aix successivament.20 Que una revoluci tingui lloc o no depn de Phabilitat i/o de la voluntat de les classes dominants per proporcionar reformes, aix com de la intensitat de les forces populars que exigeixen el canvi. Les revolucions han tingut lloc a pasos subdesenvolupats perqu les classes capitalistes d'aquests pasos tenien menys espai econmic i poltic per contestar a les demandes reformistes que els seus homlegs ais pasos desenvolupats. Ais pasos desenvolupats, les classes treballadores i els seus instruments politics han estat les forces cabdals darrera de les reformes a Pestat i al lloc de treball. La propera secci d'aquest article mostrar que algunes d'aquestes reformes de classes poden ser acumulatives i poden contribuir a Pestabliment del socialisme. Les reformes no son concedides sino guanyades. I Pextensi deis drets socials, politics i econmics ha estat guanyada contra els afanys de la classe capitalista. Una ltima consideraci sobre la reforma. Va ser Lenin qui per primera vegada va plantejar la teora de la legitimado: Una reforma s una cessi feta per part de la classe governant per tal d'afeblir o suprimir la lluita revolucionaria, a fi de clivellar les forces i l'energia de les classes revolucionries, per confondre la seva conscincia.21 Encara que algunes reformes, en realitat, poden teir aquest efecte, s erroni incloure totes les reformes en la mateixa categora. Marx, certament, no crea que les reformes fossin intrnsecament negatives. Va escriure que la societat capitalista no s un cristall slid, sino un organisme capa? de canviar, i constantment compromesa en un procs de canvi.23 En Panlisi que Marx fa de les actes de les fabriques britniques, va concloure que les reformes son importants i realcen la posici deis treballadors.24 Afortunadament, els instruments marxistes de la classe treballadora els partits socialdemcrates, socialistes i comunistes
124

L'OPINI SOCIALISTA

es van fer plenament conscients de la necessitat de realitzar aquests canvis. Aix desaprova l'afirmaci de Przeworski que el fet que el capitalisme pot ser reformat en profit deis treballadors ha demostrat Terror marxista.25 Uaclaparadora majoria deis qui pertanyen a la tradici marxista, no tan sois han cregut que el capitalisme pot ser reformat, sino que han estat les forces cabdals darrera d'aquestes reformes. Creure que el capitalisme pot ser reformat no s la mateixa cosa que, tanmateix, creure que l'efecte acumulatiu de les reformes no pot conduir a trencar amb el capitalisme, una possibilitat que Przeworski nega pero que els marxistes subscriuen.

SECCI II LA CLASSE OBRERA COM L'AGENT DEL CANVI DESPRS DE LA II? GUERRA MUNDIAL Reformes en el procs de Prodcelo i en I'Estat del benestar desprs de la 11.a Guerra Mundial L'establiment de Testat del benestar es produeix desprs de la II? Guerra Mundial. La guerra va enfortir la classe obrera ais pasos capitalistes occidentals i va aixecar el nivell de les expectatives populars. En Iluitar contra el feixisme, la gent tamb va combatre per un futur millor tant per a ells mateixos com per ais seus filis. Unes expectatives tan elevades com aqestes representaven una clara amenaca per a les classes capitalistes, les quals van desencadenar una brutal repressi contra els sectors radicis de la classe treballadora. La repressi anava adre?ada a canviar les exigncies de la classe treballadora des de l'rea de la producci a la del consum. En lloc de treball, la classe capitalista es va centrar en la racionalitzaci tcnica, que consista mes en canvis en el procs de producci que en canvis a nivell de 1'empresa com un tot. Aquesta racionalitzaci estava caracteritzada per la mecanitzaci del procs de treball i de la tcnica de treball. Aix va produir 1) un increment en el ritme de treball (estimulado addicional mitjancant el sistema de pagament a preu fet; 2) mes control mecnic sobre el procs de treball; 3) desespecialitzaci de la forca de treball; i 4) la introducci de noves substancies i materials en el procs de producci, incloent-hi les noves fonts de pol-luci-i els rises per a la salut.26 Els canvis en el procs de producci van ser fets amb la collaboraci de les organitzacions deis treballadors que demanaven una compensado amb amplis salaris i subsidis especiis. Tamb, la classe treballadora, a travs deis seus instniments poltics, va ser capac d'aconseguir un rpid creixement de les transferncies socials i de les despeses en servis socials a nivell de l'Estat. Va ser a la dcada deis 60 quan la classe treballadora va assolir una expansi considerable del consum individual i coliectiu. Els salaris deis treballadors francesos, per exemple, van crixer amb una proporci sense pre125

COLLABORACIONS

cedents al perode compres entre el 1958 i el 1964, obligant el govern francs a establir una poltica de control de salaris, la qual va facilitar que es desencadenessin les revoltes obreres del 1968.27 Anlogament, a Gran Bretanya, els increments salariis sense precedents van estimular Pestabliment d'una poltica de salaris fixos el 1966 que va culminar en les importants vagues i en la rpida deterioritzaci de les relacions entre els sindicis i el partit Laborista al govern.28 A Alemanya, el rpid creixement deis salaris va alarmar la coalici al govern fins al punt d'adaptar lnies indicadores salariis que van desencadenar les vagues salvatges de final deis anys 1960.29 Els increments salarais similars es van produir a totes les principis economies capitalistes. Els salaris la compensaci econmica per hora en la fabricaci va crixer un promig del 3.4 per cent (per sobre de la inflado) anualment, entre el 1959 i el 1974, en les sis economies capitalistes mes importants de la dcada del 1960.30 En aquest perode, hi va haver tamb un creixement vertiginosament rpid deis costos no salariis del treball (principalment les contribucions socials). Des del 1965 al 1975, van passar (com un percentatge deis costos del treball) del 17 per cent al 23 per cent ais Estats Units, del 19 per cent al 32 per cent a Sucia i del 30 per cent al 34 per cent a Alemanya.31 Aquest creixement del consum individual es va complementar amb un rpid creixement de les despeses de l'estat del benestar, les quals es produen com un resultat de les pressions electorals.- Fins i tot, ais Estats Units el pas mes endarrerit de l'estat de benestar els anys 1960 van palesar una expansi de l'estat del benestar seguida noms pe New Deal: l'establiment de Medicare/Medicaid? una relaxado deis requisits d'eligibilitat, i dues expansions cabdals en les prestacions de la seguretat social (1965 i 1967). Tal com ho mostra Tufte, nou de les tretze millores legislatives de la seguretat social es van produir durant els anys electorals.33 Un gran creixement de les despeses socials va teir lloc en altres pasos capitalistes importants (Quadre 3).

126

L'OIMNI SOCIALISTA

QUADRE 3

El creixement anual de les despeses fetes en seguretat social3 Percentatge de creixement 1965-70 Australia Austria Blgica Canad Dinamarca Finlandia Franca Alemanya Italia Jap Holanda Noruega Sucia Sussa Regne Unit Estats Units Promig
4

1970-75 15.6 5.8 10.5 12.9 6.6 9.5 6.6 8.6 6.5 12.3 8.3 8.0 9.6 10.4 6.3 9.9 9.2

1975-81 2.8 4.6 5.1 (1975-80) 3.3 4.5 5.5 7.4 2.0 3.9 8.6 4.5 6.2 4.4 2.7 (1975-79) 3.9 3.7 4.6

5.3 6.4 9.1 11.5 9.0 10.7 5.0 5.5 8.2 10.4 11.6 15.3 10.2 8.9 5.3 9.3 9.4

Font: Quadre 5. Therborn G., Roebroek, J. The irreversible welfarc state. Inlemalional Journal of Health Services. 16 (3): 328, 1986.

s important fer notar que Pexpansi de les despeses socials ais pasos capitalistes (incloent-hi l'expansi deis drets democrtics en Tarea civil ais Estats Units) va teir lloc abans de les revoltes de final deis anys 1960. La qual cosa refuta l'afirmaci feta pels qui expliquen l'Estat com a legitimador de l'ordre capitalista com que l'Estat del benestar va ser establert per salvar el capitalisme.de les commocions revolucionarles,34 o l'afirmaci per part deis qui interpreten l'Estat del benestar com a agencia de control (tal com Piven i Cloward), que veuen l'Estat del benestar com un mecanisme per controlar les masses rebels.35 Va ser durant la dcada deis anys 1950 i deis 1960 (un perode caracteritzat pe creixement de l'Estat del benestar i per la coMaboraci deis sindicis en el procs de racionalitzaci tcnica) quan va aparixer una nova posici, ais cercles acadmics: el final de la ideologa, la qual afirmava que el mn obrer havia acceptat l'ordre capitalista i les seves relacions de propietat.36 Interpretacions semblants de la realitat van aparixer a l'Escola de Frankfurt, la qual mostrava que el creixement 127

COLLABORACIONS

de l'Estat del benestar estava adrecat a la cooptado i a la incorporado ideolgica de la classe obrera en el sistema capitalista. El conjunt de les creences dominants, propagades a travs de la classe governant, havia estat absorbit dins de la conscincia de la classe obrera subordinada. Per aix mateix, l'ordre social es reprodua no a travs de la coerci sino mes aviat per consens, tant a la societat poltica (degut a la funci legitimadora de l'Estat) com a la societat civil (degut ais canvis en el lloc de treball que incorporaven la classe treballadora al sistema). El problema que presenta aquesta teora del consens s que era refutada per les rebel-lions socials de la dcada del 1960 i limita l'explicaci pe que fa a la reproducci de Pordre capitalista a noms dues alternatives: la coerci o el consens. Pero, hi ha una altra alternativa: els obrers poden no assentir a Pordre social i poden no creure que el sistema funciona per a ells, sino que poden sentir que no hi ha alternativa. En realitat, la posici de consenslegitimaci exclou l'acceptaci no consensual del poder. El treballador pot no consentir a la intervenci capitalista, l'ordre social pot no ser percebut com a legitim, pero la classe treballadora no es pot rebeMar o perqu no veu cap alternativa a l'ordre actual, o perqu no es veu, a si mateixa, capa? de teir el poder per transcendir-lo. I aquesta acceptaci no consensual pot existir tant a nivell de l'estat com a nivell de la fbrica. Les teories de la legitimado no son conscients de les necessitats apremiants de l'existncia material. L'absncia de resistencia col-lectiva es deguda freqentment a les enormes pressions pe que fa a la supervivencia diaria. El que s assenyalable no s el molt que la majoria de la gent treballadora subscriuen ali que se suposa que s l'hegemonia ideolgica sino el poc que la subscriuen. Ais Estats Units, per exemple, la majoria de la classe treballadora no creu que el sistema poltic funcioni per a ells; el 60 per cent de la classe treballadora s'abstenia de participaci polticament a les eleccions presidencials (1988), i entre el 80 i el 85 per cent s'abst a les eleccions locis i a les estatals.37 Anlogament, el 68 per cent deis ciutadants deis Estats Units creuen que el Congrs representa els interessos de la minora capitalista poderosa abans que els interessos de la majoria, malgrat que el discurs oficial afirma el contrari.38 Aquesta realitat demostra el carcter erroni de l'enunciat de Burawoy, segons el qual: la combinado de capitalisme i democracia s un comproms en el qual els qui no posseeixen els mitjans de producci donen el seu consentiment a les institucions poltiques que organitzen una redistribuci incerta pero limitada deis recursos. A mes a mes, hi ha la possibilitat que grups diferents puguin fer beneficis que els atreguin a la participaci en la poltica democrtica i que tregui a la llum el seu consentiment al capitalisme.39 s important repetir que la majoria els qui no posseeixen els mitjans de producci no donen el seu consentiment a les institucions poltiques, a no ser que es vulgui entendre consentiment com l'absncia de propsit 128

L'OPtNI SOCIALISTA

de fer volar aquelles institucions, s a dir, sense revoluci, hi ha d'haver consentiment. Anlogament, la majoria deis treballadors deis Estats Units no creuen que els empresaris i els treballadors tinguin interessos compatibles. La dependencia no significa acceptaci. I no creuen que el sistema econmic funcioni per a ells. L'absncia de rebeMions obreres en el lloc de treball no s deguda al seu consentiment, sino mes aviat a la seva incapacitat per veure la manera com poden canviar la situaci, tan individualment com coHectivament; ais seus temors que els costos i riscos individuis de l'estimulaci del canvi pugin ser massa elevats; i a la seva incapacitat per participar en les tasques organitzatives necessries provocada per les grans pressions de la supervivencia diaria.40 Una situaci semblant ha estat descrita en relaci a la Gran Bretanya i altres pasos.41 Les reformes no coopten la classe treballadora en el sistema capitalista. L'expansi de l'estat del benestar la xarxa d'ajuts socials no va fer que la classe treballadora escolls la submissi durant la dcada deis anys 1960. Mes aviat el contrari. Aqestes reformes van enfortir la classe treballadora i la van fer capac de rebelar-se contra les condicions opressives de treball que es derivaven de la racionalitzaci tcnica i de les poltiques salariis establertes per l'estat. A finis deis anys 1960, el mn occidental va veure un deis principis moviments del malestar laboral i social en aquests pasos revolta i malestar entre els suposadament mes satisfets i cooptats elements de la classe obrera, s a dir, els obrers industriis. Els esdeveniments del maig a Franca, la tardor calenta a Italia, les vagues de dimensions nacionals a Espanya, les vagues deis miners a Sucia, les vagues ais transports i a les mines ais Estats Units, totes elles posaven en qesti el control exercit sobre el procs de treball. A mes a mes, aix tamb va conduir a posar en qesti el model de control i lapropietat deis mitjans deproducci. Els treballadors desitjaven no tan sois bons salaris (guanyats en el lloc de treball) i prestacions socials (guanyats a nivell de l'Estat), sino el control del procs de treball i canvis en el model de propietat en aquest procs. Es tractava de transcendir Keynes i del redescubriment de Marx. Fins i tot, el Partit Socialdemcrata Alemany, que havia esborrat el marxisme de la seva llista de tradicions intellectuals l'ny 1959, demanava una revalorado de lescontribucions de Marx.42 Les reformes poden ser en realitat acumulatives i conduir a qestionar els models de les relacions de propietat. Les revoltes socials (afavorides per un moviment contra la guerra del Vietnam) van teir un enorme impacte a la dcada del 1970 i del 1980, tant en el procs de treball com a nivell estatal. Aqestes revoltes eren senyals mes d'una fortalesa que no d'una feblesa de la classe treballadora.

129

COLLABORAC1ONS

La Segona Onada de Reformes desprs de la II? Guerra Mundial: Reformes que Qestionen el Control Capitalista de la Prodcelo i de l'Estat Les reformes van ser possibles grcies a una escassetat global de m d'obra (deguda al boom econmic que va provocar la Guerra del Vietnam) i grcies ais elements de seguretat establerts per la xarxa social de l'estat del benestar. Al perode compres entre el 1968 i el 1973, a Italia, a Australia, a Franca, a Finlandia, a Nova Zelanda, al Regne Unit, al Jap, ais Estats Units, a Irlanda, al Canad, a Blgica, a Dinamarca, a Sucia, a Alemanya i a Holanda, hi van haver increments significatius (en comparaci amb els experimentis al perode compres entre el 1960 i el 1967) en el nombre de persones implicades en les vagues per milers de treballadors no agraris.43 Moltes d'aquestes vagues incloen ocupacions de les fabriques. Aqestes revoltes van teir un impacte enorme. s important subratllar aquest punt, ates que la majoria deis escrits posen Pmfasi de la dcada deis anys 1960 en els moviments d'estudiants.44 Per molt meritries que pugin ser aqestes activitats, els moviments que eren percebuts com a amenacadors per Pordre social eren les revoltes de la classe obrera i l'ona de vagues i les ocupacions de les fabriques. Aquests moviments deis obrers exigien control sobre el procs de treball, el qual amplis sectors del moviment obrer consideraven vinculat a la propietat de Pempresa. La prerrogativa del capital del control sobre el procs de treball (que donava el dret a posseir els mitjans de producci i a controlar el procs de treball, aix com el dret d'acomiadar i de Hogar) era qestionat per part del mn obrer. A mes a mes, amplis sectors del mn del treball exigien mes dependencia respecte de la legislado nacional i no deis pactes voluntaris amb empresaris aconseguits mitjancant negociacions coHectives. Les rebeMions deis obrers de finis deis anys 60 van agafar per sorpresa les organitzacions tant obreres com del capital i, tots dos tipus d'institucions en van resultar dramticament afectades. Durant la dcada deis anys 1950 i deis 1960, els sindicats obrers s'havien centrat a mantenir els llocs de treball i bons salaris com a compensaci per la coMaboraci en el procs de racionalitzaci tcnica. Havien aportat gesti en el desenvolupament d'experiments sociolgics (pertanyen a Pescla de les relacions humanes) en el lloc de treball adrecats a optimitzar la satisfacci i la motivaci deis treballadors individuis. Amb les rebeMions deis treballadors, els interessos deis sindicats obrers van canviar des deis efectes psicolgics i sociocolgics deis diversos arranjaments laboris a les causes econmiques, tecnolgiques i poltiques que eren darrera d'aquests arranjaments. En altres paraules, els sindicats obrers es van centrar cada vegada mes en Panlisi de les relacions de poder en el lloc de treball, les quals, a la seva vegada, reflectien les relacions de poder existents fora de Pempresa. Aquest canvi va ser clarament forcat pels mateixos treballadors. Un examen general deis obrers industriis dut a terme a Sucia i altres pasos mostrava que els treballadors volien participar en les decisions 130

l'OPINI SOCIALISTA

de curt abast (per exemple, els temps de treball, l'entorn laboral, Pequipament laboral, la rotaci de feines), problemtiques d'abast mitj (per exemple, la reorganitzaci de I'empresa, el nomenament deis directors executius, i les poltiques de contractaci) i temtiques de llarg abast (per exemple, inversions, fabricaci de nous productes).45 Les reivindicacions deis sindicats obrers a final de la dcada de 1960 incloien exigncies en aqestes rees, i posaven en qesti les relacions de propietat en el lloc de treball. Estimulats per les revoltes obreres, els sindicats qestionaven la santedat deis drets de propietat, redescobrint un eslgan deis anys 1930: la democracia no es pot aturar davant de les reixes de les fabriques. En la dcada deis 1970, es van fer els avneos mes progressistes en la redefinici de les relacions entre capital i treball en el procs de producci i en l'Estat. Moltes de les intervencions van obligar els empresaris, en els pai'sos capitalistes mes importants, a compartir part del poder de control sobre el procs de producci amb els obrers.46 Canvis anlegs es van produir en els instruments poltics del mn del treball. L'agenda legislativa d'aquests partits a finis deis 1960 i deis 1970 era bastant diferent de la deis anys 1950 o deis 1960. La temtica de la propietat, abandonada durant els anys 1950 i els 1960, va ser ressuscitada. Durant els anys 1970, es van introduir reformes tant al lloc de treball com a nivell de l'estat que hi restringien el poder deis directius. A nivell de l'estat, aqestes reformes incloien la legislado que directament intervena 1) en la regulad o del procs de treball (mitjancant la salubritat laboral i legislado de seguretat i de medi ambient) i en la divisi de la responsabilitat al lloc de treball entre el capital i els treballadors; i 2) en el poder del capital per invertir. La legislado de la democracia industrial va ser aprovada a pasos amb partits socialistes, tais com Noruega, Sucia, Dinamarca, Alemanya i Gran Bretanya.47 Entre els exemples d'aquesta rfega de legislado, estimulada per les revoltes socials deis treballadors deis anys 1960, s'hi compten: Gran Bretanya: es va aprovar el 1974, el 1975 i el 1976 la legislado per estendre els drets deis treballadors i deis administratius al lloc de treball, restringint els drets deis empresaris a acomiadar els treballadors, i permetent que els drets d'aquests obliguessin i limitessin els drets deis empresaris en les rees de salubritat i de seguretat i control sobre l'entorn del treball.48 Franga: el 1973, el 1975 i el 1977 es va aprovar la legislado per estendre els drets deis treballadors a l'accs d'informaci, el foment de la salut i la protecci de la seguretat, i per enfortir el poder deis delegats i deis sindicats.49 Alemanya: el 1969, el 1970, el 1972, el 1973 i el 1976 es va aprovar la legislado per estendre els drets deis treballadors al lloc de treball, incloent-hi el dret a formar els consells obrers per participar en el procs de presa de decisions.30 Italia: el 1969, el 1970, el 1971, el 1975, el 1977 i el 1979 es va aprovar 131

COfLABORACIONS

la legislado que estenia els drets deis treballadors al lloc de treball, reforcant el poder deis sindicats i deis delegats i que els possibilitaven de participar en les decisions de gesti mes importants que afectaven les noves inversions i la introducci de nova tecnologa.51 Estis Units: el 1970 i el 1973 es va aprovar la legislado que establia els drets deis treballadors en temes de salut i seguretat.52 Holanda: el 1977 es va aprovar la legislado que permetia ais consells obrers suspendre decisions econmiques importants durant un mes.53 Sucia: el 1976 es va aprovar la legislado que converta en una obligaci legal per a Pempresari negociar amb els sindicats sobre qualsevol decisi substancial de l'empresa.54 Tots els pasos europeus occidentals, llevat de Sussa, van aprovar la legislado sobre els drets deis obrers i sindicats en el lloc de treball, incloent-hi estructures legis per a les transformacions sindicis en prerrogatives de gesti a peu de fbrica, per a la participacio deis treballadors en els consells obrers (i en moltes de les juntes directives de les companyies nacionals) i per a la regulaci de la planificado de la inversi i (en alguns pasos) de les formes de determinaci. Fins i tot el partit al govern de Sucia, demanava la coHectivitzaci deis mitjans de producci adquirint participacions de capital (pa Meidner). Els partits socialistes a Poposici van incorporar a les seves demandes les revindicacions d'autogesti, de la participacio deis treballadors i una nova poltica industrial. A Franca, els partits socialista i comunista van apeHar al Programa Com, el qual fins i tot advocava per Peliminaci del capitalisme! La resposta del capitalisme a les rebehlions deis treballadors durant la dcada del 1960 El capital es va percebre amenacat. Les respostes es van donar en el lloc de treball i a nivell estatal. En el lloc de producci el capital va canviar tant el procs de producci per se com les relacions a Pinterior de l'empresa. En realitat, mentre el perode de racionalitzaci (fins a final deis anys 1960) descansava en la racionalitzaci tcnica, el segon perode (en resposta a les rebeHions deis obrers de final deis anys 1960) descansava primordialment en les racionalitzacions administratives i de gesti, s a dir, en els canvis en Porganitzaci, Padministraci i la direcci no tan sois del procs de treball sino de tota l'empresa. Aquests canvis van ser permesos per la introducci del processament electrnic de dades, els computadors i els microprocessadors i eren adrecats d'una banda a centralitzar la conceptualitzaci i el control, i de Paltra a la descentralitzaci de la implementaci. Els computadors, per exemple, s'empraven cada vegada mes per a la direcci i seguiment deis processos altament mecanitzats, per a la soluci de problemes de subministrament material i per a la coordinado deis grups de maquines de control i robots industriis. Aqestes noves fabriques estaven caracteritzades per 132

L'OPINI SOCIALISTA

1) l'abandonament de l'organitzaci de la cadena de muntatge (cinta transportadora) en favor d'agrupaments paraMels de comeses d'assamblatge amb Pestabliment de grups semi-autnoms de treballadors; 2) per la descentralitzaci de les tasques de producci d'aquests grups; i 3) per la coordinaci mitjancant sistemes computeritzats i centralitzats d'aquests grups autonoms i deis individus. Els grups autonoms eren estimulats a competir entre ells en funci d'objectius de producci i eren pagats a escara. El model d'aquesta nova fbrica va ser la factora deis cotxes Volvo, el fabricant mes avancat a la dcada deis anys 1970. El quadre 4 mostra les reformes introdudes pels sindicats i el capital en el lloc de producci en resposta a les rebeMions deis treballadors durant els anys 1960.
QUADRE 4*

Respostes per part deis empresaris i deis sindicats a la crisi del lloc de treball Sindicats
Objectius de les reformes de la dcada del 1970. Ampliado del paper per ais treballadors en les metes organitzatives de l'empresa a curt, mig i llarg termini. Sociopolhics.

Empresaris
Ampliado del papcr deis treballadors en el procs de treball.

Mitjants per al canvi.

Tcnics-administratius-directius. Canvi en l'organitzaci de la producci (grups de treball auto-dirigits, grups de treball autonoms, ampliado laboral, rotado laboral) Increment de la produed. Reducci deis avalots. Micro-teories gerencials comportamentals i psicolgiques. Les faetones Volvo, Raimar.

Mesures a prendre

Canvi en la composici (personal) de la direcci i la gesti.

Demandes sobre l'executiu.

Redefinici de la representativitat. Macro-teories socials i politiques. L'autogesti iugoslava.

Formulacions cabdals.

teriques

Exemples emprics (personal) de direcci i gesti.

* Font: modificada a partir d'Abrahamson B. Industrial Democracy in the 197Os. Swedish center for Working Life, [Centre Suec per a la Vida LaboralJ Estocolm, 1980.

A nivell de l'Estat, la resposta del capital depenia del seu grau de influencia sobre l'Estat. El capital havia de fer front al creixement de popularitat
133

COLLABORACIONS

de l'estat del benestar i al creixement del moviment socialista.Les enquestes mostren que l'Estat del benestar era extremament popular.55 La identificad o deis partits socialistes amb l'estat del benestar era la rao primordial per al seu creixement de popularitat. A mes a mes, a final deis anys 1970 i comencament deis 1980 els partits socialistes (partits laboristes i socialdemcrates) eren mes a l'esquerra del que ho eren ais anys 1960. Influi'ts per les rebel-lions deis treballadors, es van declarar mes progressistes, tant en l'mbit nacional com en l'rea internacional. Per exemple, tot partit socialista membre de l'O.T.A.N. (llevat deis francs, el itali i el portugus) va votar contra el desplegament deis missils nuclears deis Estats Units a Europa. Tamb es va produir un augment en el nombre d'afiliats sindicis. En 18 deis 23 pa'isos capitalistes mes importants, es va produir un creixement de les organitzacions sindicis durant les dcades del 1960 i el 1970.56

QUADRE 5*

Pasos en els quals el moviment obrer ha coronat el cinquanta per cent del vot en les eleccions parlamentries nacionals des del 1965 Pas Austria Franca Finlandia Grecia Sucia Noruega Espanya Portugal
New Left Review, 145:8,1984.

Any electoral 1971, 1975, 1979 1981 1966 1981 1968, 1970, 1982 1969 1982, 1986 1976

* Font: Therborn, G. The prospects of labor and the transformation of advanced capitalism.

Aquest creixement representava una clara amenaca per a la classe capitalista, la qual explica els canvis addicionals a final de la dcada de 1970 i durant els anys 1980. En realitat, va ser el reforcament del moviment laboral que va determinar aquests canvis. En el lloc de producci, hi ha hagut una centralitzaci addicional de la conceptualitzaci i del control, i una posterior descentralitzaci de la implementaci, la qual ha pres amples parts de la producci a altres parts del pas o, fins i tot, d'altres pasos amb costos de treball mes baixos, entorns laboris menys regulats i unes forces de treball mes dcils. La internacionalitzaci de la producci ha estat la resposta cabdal del capital a l'enfortiment del mn obrer. Un ciar exemple es troba 134

L'OPINI SOCIALISTA

en la industria automobilstica. L'aparici del cotxe mundial ha significat el transferiment de treball des d'rees laboris fortes a d'altres de febles. El 1982, totes les fabriques de cotxes deis Estats Units tenien les plantes de maquinaria mes importants a Mxic: per exemple, la Ford a Chihuahua, la Chrysler a Ramos Arizpe, l'American Motors a Torren. Aquest moviment ha significat una dramtica davallada de llocs de treball ais Estats Units. L'ocupaci total ais Estats Units en la fabricaci d'autombils va puntejat el 1978 en 1.004.900 llocs de treball, va decaure durant el 1983 fins a 704.800, per dessota del nivell assolit el 1951." Aquesta factora global s'ha convertit en la forma dominant de les corporacions internacionals deis Estats Units en els 1980. El producte total exterior deis Estats Units s a hores d'ara mes ampli del que ho s el producte interior brut de cadascun deis pasos del mn, si hi exceptuem els Estats Units i la Uni Sovitica.58

SECCI I I I : DESAPARICI DE LA CLASSE A LA POLTICA Una crtica del Postfordisme: Els no tan Nous Temps Una altra resposta donada pe capital a l'enfortiment deis treballadors s la subcontraci amb petites empreses, seguint el que ha estat recensionat com el model japons. La producci es basa en un grup central de treballadors i un ampli nombre de provedors, en treballadors precriament pagats, penosament organitzats a temps total o parcial. Els provedors confien d'una manera dependent o servil del grup de producci situat en el nucli, establint xarxes jerrquiques regionals. Aquest model ha estat recentment adoptat per la General Motors a la seva planta Saturn al Sud deis EEUU. s important accentuar que aqestes noves formes de producci l'estil japons ha tingut primriament lloc en dos pasos on els obrers son mes febles, al Jap i ais Estats Units. Jap s un deis pasos mes clarament antisindicalistes. La introducci del model japons de producci necessitava el desmantellament del moviment obrer i deis sindicis de classe denotis per l'administraci MacArthur. El model japons requereix una sistemtica debilitaci de les organitzacions sindicis en les plantes industriis i la introducci d'estructures de mercat de treball que militessin contra Pmplia cohesi del mn obrer. Tal com ho indica Tsuku Ken, el secretan general del consell de la Toshiba-Ampex del sindicat de tots els obrers japonesos de la construcci naval i metal-lrgica, darrera de la cooperado entre direcci i treballadors, el concepte d'equip, els cercles de qualitat, el paternalisme, les reunions matinals i el cantar la cane de la companyia a l'unson [hi ha] una actuaci autoritaria [en la qual] es fa que els treballadors s'oposin entre si, s'encoratja perqu els treballadors s'espin entre si i es disciplinin ells mateixos. Les condicions al taller no son les de cooperado sino les de la por i del terron>. Un moviment rebel ha estat desenvolupat a l'interior del sin135

COL1.ABORACIONS

dicat deis treballadors del sector de Pautombil (UAW) ais EEUU per oposarse a les practiques empresarials japoneses proposades per a la planta industrial Saturn de la G.M., que segueix el model japons, que va obligar la G.M. a alentir la producci marcada per a aquella planta industrial.60 Tant ais Estats Units com al Jap, el temps parcial, les feines mal pagades han estat el sector laboral de mes rpid creixement. La flexibilitat, Patribut mes necessari d'aquestes noves formes de producci, s bsicament una paraula clau per apallisar els sindicis i per acrixer la intensitat del treball, especialment entre els obrers temporals, mal pagats i a temps parcial.61 La flexibilitat no s tan sois una categora tcnica sino poltica de producci. s preocupant que aquesta forma de producci flexible hagi estat considerada per alguns sectors de l'esquerra com un desenvolupament progressiu. Marxism Today al Regne Unit, Socialist Review ais Estats Units, i Temps Modernes a Franca han estat les forces cabdals darrera de la promoci d'all que s considerat com a postfordisme. En. una versi idealitzada del procs esmentat mes amunt, els autors veuen un canvi a escala mundial en el qual la producci massiva, el consum massiu, la gran ciutat, l'estat gran germ, els blocs de cases de les urbanitzacions i l'Estat nacional [caracterstic del fordisme] es troben en decadencia; la flexibilitat, la diversitat, la diferenciaci, la mobilitat, la comunicaci, la descentralitzaci i la internalitzaci [caracterstica del postfordisme] es troben en ascens. 62 La gran diversitat que suposadament ha sorgit en el mn del consum ha estat possible grcies a la flexibilitat i la responsabilitat de Pelecci, per part del consumidor, del procs de producci, fet funcionar per una forca de treball diferent: multinacional, multitnica i de tots dos sexes. Aquesta posici postfordista es basa en mol supsits diferents. Per exemple, ali que una vegada va ser una classe treballadora uniforme i massiva ha canviat drsticament en una coHecci molt variada i diferent de grups de forces. Els postfordistes dibuixen una postal en blanc i negre de la classe treballadora del passat immediat en la qual els treballadors eren tots semblants, bevien la mateixa cervesa, vestien amb vestits idntics, miraven els mateixos programes de televisi, escoltaven les mateixes emissores de radio, i treballaven en llocs de treball bruts i massius. Ara, en canvi, aquells autors creuen que la postal multicolor mostra els obrers de molts colors i formes, havent una gran diversitat de cerveses, mirant molts programes diferents a la seva disposici mitjancant la televisi per cable, i treballant en llocs de treball mes petits i mes nets. Aquests canvis posen l'accent en l'individu, i corren el perill, a no ser que les practiques de Pesquerra canviin, de trencar la solidaritat de classe i les exigncies de canvi social. En aquest escenari, la classe treballadora, a mes a mes d'encongir-se, es retira de les practiques de classe al mn privat de la casa i la familia. El seccionalisme, el privatisme i la diversitat emergeixen com Panvers de la conscincia de classe. La classe treballadora, tot i aix, sempre ha estat fortament diferenciada 136

l'OPINI SOCIALISTA

i segmentada. Sempre ha estat estratificada internament per l'ocupaci, pe lloc que s'ocupa en el mn laboral, per la raca, el grup tnic, el sexe, l'edat, la religi i moltes altres caracterstiques. Els mestres artesans, els treballadors eventuals, els empleats deis petits provedors i els treballadors especialitzats i no especialitzats a les fabriques de mitjan segle xix ais Estats Units o a la Gran Bretanya no estaven pas menys segmentis i, tanmateix, no eren menys membres de la mateixa classe treballadora. Cap deis autors que en Pactualitat afirmen un nou seccionalisme en la classe treballadora basa les seves afirmacions en alguna investigaci cientfica emprica que demostri que la classe treballadora s mes diversa avui dia que no ho era abans. En realitat, la major part deis fets condueixen a la conclusi oposada. En efecte hi ha una amplia diversitat i un ampli assortiment entre burgesia i petita burgesia, pero una diversitat i assortiment minvant entre la classe treballadora, degut parcialment a la uniformitat imposada a la classe treballadora en el moment de la producci i del consum. En la producci (tal com ho discutir amb mes detall mes endavant), hi ha menys diferenciis salariis dins de la classe obrera deis que existien fa trenta anys. Els oficis amb un sou baix han crescut molt mes rpidament que no ho han fet els fortament remuneris. La creado de noves ocupacions durant el perode que va del 1979 al 1984 s'ha produit desproporcionadament a Pextrem baix de la distribuci de salaris i sous (s a dir, per dessota deis 7.000 dlars del 1984 anuals). Durant la dcada del 1970, gaireb un de cada cinc nous assalariats van trabar una ocupado tan mal pagada com de 7.000 dlars. Des del 1979, aquella proporci ha pujat a prop de sis de cada deu.63 Fins i tot en la industria electrnica considerada com una de les industries amb orientaci de futur POficina d'Estadstica Laboral preveu que per a la nova dcada els Estats Units necessitaran 120.000 nous programadors informtics i 125.000 enginyers elctrics mes, pero uns 3 milions d'oficinistes. Les condicions de treball han esdevingut mes, i no pas menys semblants. La majoria deis nous llocs de treball creats son repetitius i no especialitzats, amb una responsabilitat molt limitada. Aix contradiu la imatge segons la qual la nova tecnologa eliminara gradualment moltes feines rutinries, culde-sac, i les substituira per nous llocs altament especialitzats i aix redundara amb mes temps de'lleure per a tots. Aquesta suposici oblida el fet que, sovint, son les feines fortament remunerades amb responsabilitat i control sobre el treball les que son substitudes per maquines, i no aix les feines de baixa retribuci. Igualment errnia s la imatge del Heure suposadament facilitat per la introducci de les noves tecnologies. Gorz, un deis partidaris mes entusiastes de l'impacte de les noves tecnologies, es refereix a la necessitat de prepararse per ais nous temps de lleure que la classe treballadora tindra a la seva disposici.w La realitat es mostra d'una altra manera. Durant les ultimes dcades, la introducci de noves tecnologies ais Estats Units i a altres pasos
137

COl'LABORACIONS

capitalistes desenvolupats ha estat acompanyada per un augment i no per una disminuci del temps de treball per treballador i familia.65 Lluny de l'ideal de les ocupacions a temps parcial compartides amb l'educaci deis filis, i del lleure creixent, al contrari la majoria deis pares de famlies amb dues bandes d'ingressos, es troben treballant a temps complet, fent jocs malabars amb les mainaderes i preguntant-se per qu no teen ni tan sois temps de mirar la televisi. Pe que fa al consum, hi trobem un gran creixement de la diversitat en la banda superior del 20 o el 30 per cent de la poblaci, pero una baixa del consum i la diversitat en la major part de la classe treballadora. El deslligament de les forces del mercat ha significat una reducci mes que no una expansi de les preferncies. Considerem els efectes de la desregulaci ais Estats Units: Emissi de televisi: Amb un creixement addicional de les forces del mercat, hi ha hagut un rebaixament deis nivells pblics en l'emissi a travs de la proliferaci de programes de baix pressupost i nivell, i la desaparici de la cobertura d'interessos i necessitats especialitzats.66 Transport: La disponibilitat de transport per amplis sectors de la poblaci i els nivells, pe que fa ais transports, han minvat.67 Assistncia mdica: La poblaci no assegurada ha augmentat, amb uns pacients que han de fer importants desemborsos i teen menys possibilitats d'elecci.68 Som testimonis d'una diversitat menor i no mes gran, la qual cosa explica per qu la majoria de la poblaci deis Estats Units s contraria a una expansi addicional del mercat mitjancant la desregulaci. Individuosme o conscincia de classe Una altra limitado del postfordisme s la seva incapacitat per veure que Pinstrumentalisme privatitzat tal com l'individualisme o conscincia d'estatus social poden ser consistents amb l'acci col-lectiva i el comportament de classe. El racisme i el sexisme no han impedit el desenvolupament de la conducta de classe mitjancant classes treballadores sexistes i racistes. Tot i que el racisme, el sexisme, l'individualisme, el narcisisme i la conscincia d'estatus socials son obstacles en el cam que mena cap a la conscincia de classe, els mollons per aquest cam poden ser tan poderosos que, malgrat els atributs individuis, els treballadors poden operar coHectivament com una classe. Contrriament a les afirmacions deis postfordistes, no hi hagut un afebliment de la solidaritat de classe. Fins i tot ais Estats Units, hi ha encara mes persones que es defineixen com a classe treballadora que com a classe mitja.69 Anlogament a Gran Bretanya, el 66 per cent de la poblaci es considerava com a classe treballadora l'any 1986.70 Evidentment, la conscincia de classe treballadora s alguna cosa mes que una autoidentificaci. En canvi, s una condici per a les tesis postfordistes que l'autoidentificaci de 138

L'OPINI SOCIALISTA

la classe treballadora i el suport de la classe treballadora ais instruments i posicions de classes s'afebliran. Precisament, la contraria s veritat. El suport ais sindicats ha augmentat durant els darrers deu anys ais Estats Units i al Regne Unit.71 L'enquesta del 1988 sobre la popularitat deis sindicats ais Estats Units va palesar que la proporci d'aprovaci havia crescut fins al 61 per cent. De fet, si se la contraposa a la proporci de forca de treball sindicada, la proporci d'aprovaci del 1988 era mes elevada que mai.72 Els Estats Units i el Jap son els centres mundials de des-sindicaci, amb uns sindicats que van perdre afiliaci durant les dues ultimes dcades. Pero la seva decadencia no correspon, tal com ho afirmen els postfordistes, a la decadencia de la classe treballadora o deis obrers fabrils o a l'absncia de suport popular o per part deis treballadors-fenmens que aquests autors consideren com a la tendencia essencial del capitalisme actualment existent. En realitat, la proporci d'ocupaci fabril va decaure mes bruscament a Sucia, per exemple, del que ho va fer ais Estats Units, pero la densitat deis sindicats a Sucia va augmentar durant els anys 1980. Tamb, les enquestes al Regne Unit i ais Estats Units mostraven uns nivells elevats de suport ais sindicats mentre que l'afiliaci sindical minvava en tots dos pasos. La densitat sindical va augmentar en la majoria deis pasos durant el perode compres entre el 1970 i el 1979 (llevat deis Estats Units i del Jap), i es va estabilitzar durant el perode compres entre el 1980 i el 1986 (llevat deis Estats Units, del Regne Unit, del Jap, de Franca i d'Itlia, on va minvar)." El suport per a les poltiques socialistes ha augmentat mes que no ha minvat, i la popularitat de l'Estat del benestar, contrriament al que Offe i molts altres han escrit,74 s mes alta que mai. En tots els pasos capitalistes on les poblacions s'han pronunciat sobre aquests temes, la majoria de la poblaci est d'acord que: 1) les diferencies en les rendes son massa importants (ais Estats Units, el 58 per cent de la poblaci, a Australia el 61 per cent, a Sussa el 68 per cent, al Regne Unit el 76 per cent, a Holanda el 66 per cent, a Alemanya Federal el 76 per cent, a Austria el 90 per cent, a Italia el 8) per cent i a Hongria el 76 per cent). 2) Els qui teen unes rendes altes han de pagar un percentatge mes importants deis salaris en impostos (ais Estats Units el 58 per cent, a Australia el 65 per cent, al Regne Unit el 76 per cent, a Alemanya Federal el 90 per cent, a Italia el 86 per cent). 3) El govern t la responsabilitat de subministrar assistncia sanitaria per a tots els qui la necessiten (ais Estats Units el 89 per cent, a Australia el 93 per cent, al Regne Unit el 99 per cent, a Alemanya Federal el 98 per cent, a Austria el 98 per cent, a Italia el 100 per cent). 4) El govern haur d'intervenir en la industria per garantir que l'economia creix (ais Estats Units el 63 per cent, a Australia el 87 per cent, al Regne Unit el 95 per cent, a Alemanya Federal el 54 per cent, a Austria el 75 per cent, a Italia el 84 per cent). En tots aquests temes, el suport majoritari era fins i tot mes ampli entre la classe treballadora i els joves (per dessota deis 35 anys d'edat).7* Les en139

COL'LABORACIONS

questes han mostrat tamb un aclaparador suport majoritari a una addicional expansi de l'estat del benestar, fins i tot al preu d'elevar els impostos.76 A Gran Bretanya, moltes mes persones estn mes d'acord que no en desacord que mes planificaci socialista seria la millor manera per solventar els problemes econmics de Gran Bretanya. Protesten que hi ha una llei per ais rics i una altra per ais pobres, els sindicis haurien de teir mes a dir en el funcionament de la industria i de l'economia i el govern hauria de concedir una prioritat mes gran a la poltica en materia de medi ambient, fins i tot, si aix vol dir preus mes elevis per alguns bns.77 Electoralment, els partits d'esquerra han crescut en la majoria deis pasos capitalistes llevat d'Estats Units. A Europa, per exemple, els socialistes, els comunistes i els verds aconseguien un bloc de centre-esquerra en les eleccions del 1989, amb 260 vots, i la majoria absoluta al Parlament europeu.78 I al febrer del 1990 l'enquesta de les actituds deis habitants en relaci a les opcions poltiques, mostrava que l'aclaparadora majoria de la poblaci europea prefera el socialisme democrtic o la socialdemocrcia al capitalisme.79 La rao bsica per a la popularitat d'aquestes opinions era la seva identificado amb l'Estat del benestar. A la llum de tota aquesta informaci, sembla prematur inhumar tant la classe treballadora, com la possibilitat d'expandir l'Estat del benestar i l'establiment d'un projecte socialista. Apuntem tamb que alguns deis arguments postfordistes son una rplica de les posicions afirmades durant les dcades del 1950 i del 1960. Per exemple, l'acord pe que fa a la desaparici de classe i de Papel-lacio de classe va ser enunciada el 1960 per l'influent Must Labor Lose. La tesi era que el final de la ideologa i de la reproducci consensual del poder condua a un coMapse de la solidaritat de classe i a la nova fluidesa de la societat, les noves oportunitats per l'avenc social a travs de l'esforc individual.80 Tanmateix, durant els anys segents, la proporci de la forca de treball involucrada en accions de vaga va arribar al nivell mes alt deis darrers 50 anys, una historia interessant pels eterns profetes de la perdici del moviment obrer. Anlogament, a Espanya i a Italia, noves forces en el si de Pesquerra a final de la dcada deis 1980 declaraven la desaparici de la classe treballadora i la irrellevncia de la classe com a categora per a la acci poltica. Poc desprs, la classe treballadora espanyola va cridar a la vaga general, la qual va paralitzar tot el pas. L'eslgan principal en algunes de les mes importants manifestacions que mai s'havien vist a Espanya era el de llarga vida a la classe obrera. El que s peit s bonic, pero insuficien La qesti final que mereix discussi s la posici postfordista sobre la decadencia de les enormes corporacions i la creixent importancia deis petits capitalistes com la forca dominant i motriu de l'acumulaci. Aquesta posici ha estat elaborada per Piore i Sobell. Els autors preen com a exemple 140

L'OPINI SOCIALISTA

la regi italiana d'Emilia Romagna com el tipus de l'acumulaci que ha esdevingut dominant i en favor del qual advoquen. Preveuen xarxes econmiques horitzontals mes que no relacions jerrquicament depenents en les quals una producci municipal i regional pren com a base les petites empreses.81 A la regi de Le Marche, a la Italia central, s'han format districtes industriis al voltant de les fabriques de sabates, de mobles, de vestits i d'instruments de msica. L'experincia d'aquesta regi ha estat altament fructuosa. Les rendes familiars per a la poblaci en cinc de les set regions del centre i nord-est d'Itlia igualaven o superaven el promig nacional. Essencial per aquest xit ha estat un empresariat petit, basat en una classe d'empresaris amb negocis petits. A Le Marche, el 36 per cent de les persones actives econmicament eren autnomes (comparades amb noms el 5 per cent a Italia en total). De totes les activitats econmiques a la regi, la industrial del calcat era el motor de desenvolupament local. Comptava amb el 46 per cent de l'ocupaci fabril i el 25 per cent del producte regional intern. L'xit econmic de la regi ha captat gran part de l'atenci internacional, una atenci deguda parcialment a la influent obra de Piore i Sobell. Aquests autors van presentar aquesta forma de desenvolupament regional com una alternativa al desenvolupament basat en l'estat naci amb la implicado del capitalisme monopolista, fet fams pels triomfs patrocinis estatalment de Jap, Corea, Taiwan i les ciutats-estat de la costa del Pacific. Aquests districtes industriis amb un nivell de tecnologia baix, mitj i alt versions italianes del Silician Valley california i de la Route 128 de Boston palesaven, segons Piore i Sobell, com la producci en massa havia donat pas a la producci especialitzada per a nnxols comerciis mes especialitzats. Els origens poltics d'aquell temporal xit no han estat referits. El desenvolupament d'aquestes regions va ser degut en part a la descentralitzaci de la producci a les regions industriis del Nord, particularment desprs deis tensos anys de final de la dcada de 1960 que va culminar en l'estiu i la tardor calents del 1968.8* A l'poca del miracle itali, els treballadors estaven precriament organitzats i la major part de la producci era de base familiar, Els treballadors tenien jornades laboris de 12 i 14 hores diries per sous inferiors ais mnims i freqentment treballaven il-legalment. Avui, mes de la meitat deis treballadors del calcat locis estn ocupats legalment i teen dret a subsidis addicionals, incloent-hi la seguretat sanitaria i les pensions. Ja que els costos del treball han augmentat, els fabricants han buscat altres regions mes dcils per tal de reduir costos de producci, incloent-hi els costos de treball. Tamb, han fet subcontractaci a escara, de producci feta a casa, esquivant aix Pobstacle deis subsidis addicionals sanitaris i altres costos socials. I, com diu Michael L. Blum, per afegir ofensa a Tofensa, els productors del calcat veien sense recursos com el mercat nacional itali era inundat amb importacions provinents d'sia (les quals ara mantenen un 141

COLLABORACIONS

40 per cent de participaci en el mercat).83 Entre el 1985 i el 1989, la producci regional de calcat minvava un 1.4 per cent anualment. L'ocupaci durant el mateix perode va minvar una mitjana del 3.8 per cent anualment. La decadencia industrial ha enfortit la dependencia respecte d'activitats il-legals, pero les capacitats deis treballadors per resistir a aquesta mena d'explotaci han millorat. L'articulaci deis districtes industriis en l'economia mundial tamb ha creat la necessitat de competir amb les fabriques globals, les quals a causa de la seva mobilitat internacional son capaces de dependre del treball barat i productiu d'economies subdesenvolupades. Aqestes fabriques globals son tan capaces de respondre a demandes especifiques i especialitzades del mercat com ho son els petits productors. Per tal de sobreviure, el petits productors necessiten esdevenir nacionals o internacionals, la qual cosa no poden fer sense perdre la seva petitesa i sense una participaci activa de Pestatnaci precisament les dues condicions que es proposaven esquivar. Les empreses grans i globals en cada sector continen dirigint el procs de producci en un ordre jerrquic de dependencia en el qual unes poques firmes capdavanteres fan que les eleccions estratgiques de producci, localitzacions i relacions estatals siguin claus. Mentre que la preocupaci pels nous mercats continua sent un element important de la mobilitat internacional, s la recerca de m d'obra barata i de l'accs a regions geogrfiques amb altes concentracions de capacitats de subcontractaci especialitzades (facilitades per una m barata i dbil), el que continua sent de cabdal importancia per explicar el globalisme. Resposes del capital a les rebellions deis treballadors a nivell estatal Els canvis en el mn de la producci han estat facilitats per canvis en Pestat del benestar, que s'han produt com a part de la resposta del capital a la resistencia deis treballadors. Durant els anys 1980, hem presenciat Pestabliment de poltiques estatals d'austeritat, inclosa la reducci del consum social; el creixement de la desocupaci, Pafebliment de les regulacions estatals que protegien els treballadors, els consumidors i el medi ambient i la introducci d'una obligada flexibilitat en el mercat laboral amb la desregulaci. Les regulacions eren considerades com a interferidores del dret del capital al lloc de producci. Les poltiques d'austeritat deis anys 1980 han estat particularment accentuades en aquells pasos en qu els treballadors han estat tradicionalment febles (com ais Estats Units) o dividits en ofcis (com al Regne Unit) i en els quals hi havia rgims reaccionaris els de Reagan i de Thatcher encarregant-se de Pestat. Aqestes poltiques han estat dutes a terme malgrat el gran suport que hi havia en favor de les intervencions de PEstat del benestar. Ni ais Estats Units ni al Regne Unit aqestes poltiques han gaudit del suport popular. En realitat, a despit de les opinions referides en la premsa institucional, i fins i tot repetides per moltes veus radi142

L'OPINI SOCIALISTA

cals, ni el reaganisme ni el thatcherisme han esdevingut ideologies dominants. s forca notable el poc que aqestes ideologies han influt en l'nim popular, malgrat la gran allau de missatges ideologies presentis al pblie per la majoria deis mitjans de comunicado de Yestablishment. El projecte intel-lectual d'autors com Stuart Hall ha demostrat ser notablement defectus. Els fets mostren clarament que no es va establir com Stuart Hall crea cap nova hegemona. Moltes enquestes durant el perode compres entre el 1980 i el 1988 mostraven que les poltiques de Reagan eren forca mal vistes. La situaci s forc.a mes ben descrita pe senador Laxalt, l'anterior portaveu del partit Repblica: la paradoxa s que Reagan agrada a la gent com a persona pero la gent no est d'acord amb molts deis seus programes poltics.84 A Gran Bretanya, els sondejos mostraven la impopularitat de molts elements crtics de les poltiques de Thatcher, com ara les reformes del National Health Service (Seguretat Social) i les poli taxes (capitaci). Les enquestes del 1987 mostraven que, fins i tot en un moment en qu els medis de comunicado britnics parlaven de la gran popularitat del thatcherisme, la poblado britnica refusava els seus programes poltics per amplia majoria. Noms el 12 per cent aprovava els retallaments d'impostos de la Thatcher; pe cap baix el 88 per cent exiga una extensi deis servis pblics, fins i tot si aix comportava alguns increments en els impostos. El 71 per cent donava suport ais sindicis; el 5 per cent s'oposava a la privatitzaci del sector elctric; el 54 per cent s'oposava a la possibilitat d'escollir escola i el 54 per cent rebutjava la poli tax.S5 Tant Reagan com Thatcher van fornir les respostes de classe capitalista mes extremes a les amenaces de la classe treballadora. En tots dos pasos, la classe capitalista era majoritriament seguidora d'aquests projectes. Resulta paradoxal que en un moment en qu l'articulaci entre interessos de classe i estrategia poltica de la nova dreta s'havien fet transparents (fins i tot el discurs t explcitament afinitats de classe), els terics del postfordisme esdevinguessin tan crtics amb els enfocaments de classe en les estratgies poltiques del seu propi costat. Tamb s paradoxal que en un moment d'alta cohesivitat ideolgica en el si de la classe capitalista, els terics de la legitimaci abandonessin qualsevol mena de concepte de prctica de classe perqu suposaven la desorganitzaci de la poltica feta per classes.86 Mai abans en el perode de la post-II a Guerra Mundial els Estats Units ni el Regne Unit havien tingut unes poltiques de classe estatals tan explcites com aqestes, dutes a terme amb gran agressivitat per part de les forces que explcitament parlaven de la Huita de classes. David Stockman, la forca inteHectual mes important que hi ha darrera del Reaganisme, parlava explcitament de la guerra de classes contra la classe obrera nord-americana com la rao fonamental del Reaganisme. Al Regne Unit, un deis portaveus mes importants del Partit Conservador va escriure que els Toris passats de moda diuen que
143

COILABORACIONS

no hi ha guerra. Els nous toris son diferents; nosaltres som lluitadors de classe i esperem sortir-ne victoriosos.87 L'expansi de l'Estat del benestar durant les dcades deis anys 1960 i 1970 va provocar el pnic entre la classe capitalista deis Estats Units. Des del 1971 al 1979, el nombre de corporacions representades per lobbyists registrats va crixer des de 175 a 650. La General Motors va augmentar el seu staffa Washington de tres persones a 28. La National Association of Manufactures [L'Associaci Nacional de Fabricants] es va traslladar a Washington el 1973, i els directors executius en cap de les 500 companyies de Fortune van formar, el 1972, la Busines Roundtable. Els afiliats a la Cambra de Comerc pe cap baix es van duplicar, de 36.000 el 1967 a 80.000 el 1974. L'objectiu d'aquestes coalicions, a la vegada, fornia estrategues deis negocis amb l'habilitat de bombardejar el Congrs. El nombre deis comits poltics relacionats amb negocis (PACS) va crixer des del 89, l'any 1974, a 1.204 l'any 1980; durant el mateix perode, els seus nivells de contribuci van crixer de 4.4 milions de dlars a 19.2 milions de dlars. Aquesta mobilitzaci va ser afavorida per una campanya adrecada a modificar l'opini pblica a 1'interior tant de la ciutadania en general com de les lites intel-lectual i poltica. Tinguem en compte, per exemple, el creixement de les subvencions empresarials al sistema de Radiodifusi pblic, les quals van passar de 3.3 milions de dlars, el 1973, a 22,6 milions de dlars, el 1979; el paper clau de les fundacions empresarials en la financiado de l'obra de Jude Wanniski The Way the World Works i la de George Cilder Wealth and Poverty; les subvencions a la Heritage Foundation i a 1'Institu Empresarial americ i la creaci entre el 1974 i el 1978 de 40 ctedres free enterprise, principalment en els colleges liberis del primer cicle universitari.88 Malgrat 1'enorme mobilitzaci de classe que es va produir durant la dcada del 1970, Reagan va guanyar per pls. Crter, les prioritats pressupostries del qual, en l'any fiscal 1979, havien encetat les poltiques d'austeritat, era enormement impopular. Pero Reagan, el dia de l'elecci era el president electe menys popular de tota la historia deis Estats Units.89 I les seves poltiques van continuar sent fortament impopulars. El Reaganisme (les poltiques iniciades per Padministraci republicana i aprovades pels lders demcrates) era hegemnic en el si de Yestablishment de la classe capitalista. En canvi no era hegemnic ais carrers deis Estats Units.90 Anlogament pe que fa ais principis de Thacher: el thatcherisme mai no va quallar entre la poblaci del Regne Unit. El principal problema amb qu s'havia d'enfrontar el partit Laborista no era la popularitat de la Thatcher, sino mes aviat la memoria de la gent i el seu escepticisme respecte deis programes poltics deis laboristes. Malgrat que les enquestes donaven que els laboristes tenien un avantatge de mes de 20 punts sobre els conservadors, la majoria deis britnics tenia seriosos dubtes sobre el treball laborista en relaci al govern de Peconomia.91
144

L'OPINI SOCIALISTA

La resposta del capital ha estat brutal, i el seu objectiu primordial ha estat el d'afeblir la classe treballadora. Tal com ho indicava l'arquitecte inteHectual del Reaganisme, David Stockman: la revoluci reaganiana requereix un assalt frontal a l'estat del benestar nord-americ.92 La creaci d'un desmesurat dficit federal era una poltica explcitament adrecada a afeblir l'Estat del benestar. I, en gran part, va teir xit. La disciplina del treball va assolir un nivell sense precedents. El nombre de vagues va ser el mes baix deis darrers 20 anys.93 La resposta de Reagan era un ciar senyal pels empresaris per retallar els salaris i les prestacions socials addicionals. Els costos del treball representaven del 5 al 15 per cent deis costos de fabricaci, tot i aix la direcci dedicava el 75 per cent deis seus esforcos de retallament de costos al retallament deis salaris.94 Una altra rea de reducci va ser la de les prestacions sanitries. La baixa en la quantitat de llocs de treball coberts per l'asseguranca explica mes del 90 per cent deis 6 milions de nous treballadors no assegurats i que no s'expliquen pe creixement de la poblado. 95 Tant ais Estats Units com al Regne Unit les rendes disponibles de la majoria de la poblaci van baixar. Aquesta situaci nega l'opini mpliament sostinguda entre els postfordistes que la majoria de les poblacions occidentals s'han beneficiat de la reestructuraci de l'economia durant els anys vuitanta. Glotz, un teric important del Partit Socialdemcrata Alemany, en la seva anlisi deis pasos capitalistes desenvolupats occidentals, indica que aqestes societats han esdevingut societats deis dos-tercos en les quals les dues terceres parts de dalt de la gent (els ocupats, els especialitzats i els organitzats) es beneficien de les poltiques conservadores actuis, mentre que el tere de baix pateix aqestes poltiques. Glotz conclou que el paper de l'esquerra s mobilitzar les dues terceres parts de dalt en ajut de la tercera part de baix. Tal com ho expressa: L'esquerra ha de reunir una coalici en la qual el nombre mes gran possible deis afavorits s'identifiqui amb els febles en contra deis seus propis interessos. Pe que fa ais materialistes estrictes, els quals creuen que l'autointers s una eina mes efectiva que els ideis, aquesta s una comesa paradoxal; pero, tanmateix, s la nostra comesa present.96 Aquesta interpretado ha estat reproduida per Eric Hosbawm i Marxism Today al Regne Unit i per la Socialist Review i Dissent ais Estats Units. S'ha convertit en el programa poltic d'amplis sectors de l'esquerra postfordista. A risc de ser definit com a materialista, em sent profundament escptic sobre la capacitat que t l'esquerra per mobilitzar els afavorits en favor deis febles. La compassi rarament funciona en poltica. Els Estats Units en son un exemple dramtic: la campanya poltica feta per Mndale el 1984 es va fer en favor de la compassi, i la seva desfeta electoral no va teir precedents, noms va guanyar en un sol estat de la Uni. La rao principal de la feblesa de l'estratgia de la compasi s la creenca que vivim en societats de dos tercos en les quals la majoria s'ha beneficiat de les poltiques conservadores. Els fets ho mostren d'una altra manera. Per exemple, les rendes 145

COL-LABORACIONS

familiars assignades al 70 per cent de la poblaci de base deis Estats Units van baixar de l'any 1979 al 1987 (quadre 6).
QUADRE 6*

Canvis en la distribuci deis ingressos familiars acordats per a persones que viuen en famlies, el cap de familia de les quals no s un home; els anys seleccionats son els compresos entre el 1979 i el 1987a
Proporci d'ingressos familiars acordis de cada blocB 1979 1982

Blocs

1987

El mes baix 2 3 4 5 6 7 8 9 El mes alt Mitja c Mitjana c

2.10 4.34 5.77 7.01 8.22 9.51 11.03 12.91 15.64 23.46 3.90 3.45

1.64 3.83 5.35 6.63 7.98 9.37 10.99 13.07 16.19 24.94 3.74 3.25

1.67 3.73 5.22 6.56 7.86 9.28 10.91 13.07 16.25 25.45 4.33 3.69

* Font: Quadre 6. Danziger, S., Gottschalk P., Smolensky, E.: American income nequality: How the rich have fared. [La desigualtat d'ingressos nord-americana: Con els ha anat, ais res], 1973-1987. AEA Papers and Proceedings 79 (2): 310-314, 1989. 1 Els ingressos de cada familia es divideixen per la seva lnia de pobresa oficial son ponderats pe nombre de persones de la familia. Cada decile inclou el mateix nombre de persones. b Mostra en percentatges. Les parts deis blocs no es poden engrandir fins a 100.00 a causa de l'arrodoniment. c Constant dlars del 1987 emprant CPI-XI.

El informe mes comprensiu sobre aquest punt va ser publicat el febrer del 1990 per la Congressional Budget Office deis Estats Units (CBO) i abastava tota la gama d'impostos federis, incloent-hi rendes sobre els ingressos personis i coMectius, els impostos de seguretat social i els impostos indirectes. La CBO va trobar que nou de cada deu famlies deis Estats Units paguen actualment una proporci mes elevada de les seves rendes en imN.T. Traducci literal. Impostos sobre els venedors, pero I'autor fa esment amb Supply side de la teora segons la qual redunt els impostos sobre e treball personal s'incentiva mes el treball personal de manera que la recaptaci general s mes alta que si els impostos sobre el treball personal fossin elevats perqu la gent treballa mes. Son seguidors de la teora de Friedman, tant Busk, com Thatcher com Reagan, etc.

146

L'OPINI SOCIALISTA

postos federis del que ho feien abans deis retallaments deis impostos supplyside promulgis el 1978 i el 1981. Noms el 10 per cent mes ric de la poblaci ha gaudit d'una reducci deis impostos des del 1977.97 El mateix informe documenta el fet que les rendes, un cop aplicats els impostos han baixat per a la majoria de les famlies des del 1977. Els 2.2 trilions de dlars en rendes que es concentren en la cinquena part privilegiada de la poblaci de la naci gent que guanya mes de 56.000 dlars l'any s mes gran que el total de les rendes del 80 per cent restant de les famlies deis Estis Units. Una situaci similar ha estat descrita per al Regne Unit. Segons POficina Estadstica Central de Gran Bretanya, no hi va haver increment en la renda real entre el 1978 i el 1985 pe 60 per cent que se sita a la base de la poblaci britnica; aquest fet ha estat documentat tamb per Costello, Michie i Milne a Beyond the Casino Economy. La majoria de la classe treballadora i de les masses populars no s'han beneficiat de les poltiques conservadores. Una crida a la compassi en temps d'austeritat est destinada a fracassar. L'estat del benestar ha tingut un efecte molt limitat de redistribuci del capital ais treballadors o deis grups amb rendes superiors ais de rendes mes baixes. El seu efecte de redistribuci s'ha donat principalment entre sectors de la classe treballadora. Per exemple, els impostos deis obrers metaWrgics de Baltimore van servir pels programes sanitaris per a nens negres de renda baixa a l'Estat de Baltimore. En una poca en qu els obrers metaHrgics afrontaven enormes privacions econmiques (amb unes rendes disponibles mes baixes que les del 1972), no estaven disposats a pagar impostos elevats per a programes que no els beneficiarien directament. En canvi, s que ho estaven per donar suport a un programa de sanitat nacional que cobrs les necessitats sanitries de les seves prpies famlies aix com les deis nens de l'Est de Baltimore. El 78 per cent de la poblaci deis Estats Units s favorable a un programa com aquest. La soluci no s apel-lar a la compassi, sino a la solidaritat i a poltiques socials universals, que no fan preempci d'un mfasi especial en programes pels qui son especialment vulnerables. La solidaritat no es produir sense que la classe treballadora es mobilitzi, ella i els seus aliats al voltant de programes que promoguin la unitat. Cap altre pas t una atomitzaci mes gran de forces rebels que els Estats Units. El modus operandi deis moviments socials propis de les forces dominades ha condut a una situaci en la qual cap d'aquests grups ha conseguit gaire res. Els Estats Units teen forts moviments feministes, de la gent gran i ecolgics, pero les nostres dones i la nostra gent gran teen uns quants drets menys que els seus iguals a les societats amb moviments socialistes que han apeHat a programes universals, i el nostre medi ambient est menys protegit. Els brutals programes poltics d'austeritat duts a terme pels governs de Reagan i Thatcher, entre altres, no han beneficiat la majoria de les nostres poblacions occidentals. Han beneficiat al 20 o el 30 per cent de dalt de la
147

COL-LABORACIONS

poblaci, el sobreconsum de la qual s'ha incrementat dramticament, mentre que el consum de la majoria no ho ha fet. Aix dones, s poc probable que la compassi tingui un efecte mobilitzador entre les poblacions occidentals. En canvi la solidaritat s que el tindr. Les reformes universals que es basen en poltiques redistributives del capital ais treballadors enforteixen les classes treballadores i les masses populars en la seva lluita diaria contra el capital. Aqestes reformes teen una lgica que entra en conflicte amb la lgica del capitalisme i amb els interessos del capital. Deixeu-me esmentar dos exemples. En els Estats Units d'avui, 1'apeMaci a la salut com un dret huma s una reivindicaci subversiva el dret a accedir a l'assistncia sanitaria quan es necessiti i el pie acompliment de la possibilitat per a la majoria deis ciutadants de viure una vida sana. Els estudis epidemiolgics han demostrat la importancia del control sobre la naturalesa, la responsabilitat i les condicions de treball per a la salut de la nostra gent. Pero un control per part deis treballadors sobre el procs de produecci com aquest, interfereix (tal com ho va fer a final deis anys seixanta) amb la lgica del capital.98 Anlogament, Barry Commoner ha mostrat cientficament que la protecci del medi ambient condueix a la reacci social deis mitjans de producci. s impossible acomplir plenament l'exigncia de protegir els entorns de Ueure, residenciis i de treball sense intervenir en el procs de producci, tot entrant novament en conflicte amb la lgica del capital." Aquests estudis i molts altres mostren que l'aspiraci deis moviments socialistes a desenvolupar un mn en qu els recursos son atorgats segons les necessitats i produts segons les capacitis, continua tenint un missatge revolucionad que entra en conflicte de soca-rel amb la lgica capitalista. La qesti crtica en aquesta rea s qui controla els termes de les definicions; s a dir, qui defineix capacitis i necessitats. Aquesta qesti ens duu a Paltra cara de la moneda socialista, la democracia. Una definido de democracia no la pot donar una lite, un politbur o els experts teencrates. Ha de ser donada per una participado massiva de la ciutadania. Aquest punt extremadament no s equivalent a la freqent afirmado que l'estratgia de les forces progressistes seria expandir la llibertat i els drets que suposadament existeixen en Pesfera poltica a l'esfera privada. Bobbio a Italia, Bowles i Gintis ais Estats Units, han indicat que el que es necessita s l'expansi de la democracia de la societat poltica a la civil.100 Aquests autors suposent que 1) la llibertat i els drets han estat sempre assolits en la societat poltica en la majoria de les democrcies, i 2) que aquells drets son independents deis drets que existeixen en la societat civil, en la qual els drets de propietat son essencials. Aqestes dues suposicions son empricament errnies. Henry Ford i els treballadors desocupis de la Ford no teen els mateixos drets poltics Henry Ford tenia molt mes poder poltic. El seu poder s'arrela en el dret de posseir els mitjans de producci. I el poder que existeix
148

l'OPINI

SOCIALISTA

en la societat civil s reproduit en la societat poltica. El canvi no s'apeHa a una expansi sino a una transformaci de la democracia en totes les esferes de la societat. Els qui controlen la produccci, el procs clau en la societat poltica i civil, s'oposaren per tots els mitjans incloent-hi la forca a una transformaci com aquesta. Aquest article mostra que la classe capitalista s'ha oposat centmetre per centmetre al creixement de l'espai democrtic, tot incloent-hi Pestabliment deis drets socials i civils a travs de l'Estat del benestar. Therborn ha demostrat que la for?a mes important darrera de la expansi deis drets humans ha estat la classe treballadora i els seus instruments poltics, i que la forca principal darrera de la reducci deis drets humans ha estat la classe capitalista i els seus intruments.101 Els Estats Units son un exemple d'aquesta realitat. En cap altre lloc del mn capitalista desenvolupat els drets humans son tan limitats. Els treballadors deis Estats Units teen pocs drets en el lloc de la producci i mes problemes amb l'organitzaci de sindicats; les dones deis Estats Units teen pocs drets civils (tais com la baixa per maternitat pagada); les minories deis Estats Units teen pocs drets civils i els ciutadans deis Estats Units teen mes dificultis en la participado en el procs poltic. Aquesta situaci enfonsa les seves arrels en la feblesa de la classe treballadora i en 1'enorme forca de la classe capitalista. El modus operandi de Pesquerra nord-americana, amb el seu mfasi en els moviments socials com a gents de transformaci, s mes el resultat de l'endarreriment que no del seu suposat avantguardisme. El projecte socialista a cadasc segons les seves necessitats s molt mes ambicis del que Bowles o Gintis semblen adonar-se'n. Recentment van escriure que ali que volem en una bona societat ha estat ja aconseguit en les societats de democracia liberal.102 Aquesta afirmado pot reflectir les aspiracions de les forces progressives ais Estats Units, per a les quals s un objectiu assolir el nivell de les d'un pas com Sucia. Pero el dret a controlar el propi dest d'un mateix inclou el dret a controlar el propi treball, la propia educaci, la propia salut i molts altres drets que no han estat assolits en les nostres democrcies, incluint-hi Sucia. A mes a mes, s poc probable que aquests drets siguin assolits, fns i tot a Sucia, sense minimitzar les esplndides consecucions de la classe treballadora de Sucia i el seu instrument, el partit social-demcrata, hem d'admetre que a Sucia no ha estat assolida la plena realitzaci deis drets humans. De cap manera! El socialisme, al cap i a la f, no s tan sois un cam, s un fi.

Notes
Presentat a la Conference on Work and Welfare, de la Univcrsitat de Karlsiad, Sucia, celebrada del 17 al 20 de juny del 1990.

149

COILABORACIONS

1. Entre els socilegs poltics mes influents d'aquesta tradici es troben Offe, C , Contradictions of the Weljare State, 1984; i O'Connor, J., The Fiscal Crisis of the State, 1978. 2. Przeworski, A. Class, production and politics: a reply to Burawoy. Socialist Review, 89 (2): 89,1989. Vegi's tamb Przeworski, A., Material bases of consent: politics and economics in hegemonic system, in Poiiticai Power and Social Theory 1; and Przewoski, A., Capitalism and Social Democracy, Cambridge University Press, 1985. 3. Przeworski, A. esmentat en Burawoy, M. Marxism without microfoundations. Socialist Review 89 (11): 57, 1989. 4. Burawoy, op. cit., P. 72. 5. Burawoy, M. Manufacturing Consent: Changes in the Labour Process under Monopoly Capitalism. University of Chicago Press, 1979. Burawoy, M. The Politics of Production. Verso, 1985. 6. Aglieta, M.A. A Theory ofCapitalist Regulation. New Left Books, 1979. Altres autors d'aquesta tradici son: Lipietz, A., Mirages and Miracles, Verso, 1987; Davis, M., Prisoners of the American Dream, Verso 1986; Harrington, M. The New Left. 7. O'Connor, op. cit. 8. Harrington, M. Socialism Past and Future. Arcade, 1989, ps. 128. 9. Piore, M. and Sobell, C. The Second Industrial Divide. 10. Quant a la presentado d'aquests debats, vegi's Lipietz, A., Mirages and Miracles. The Crisis of Global Fordism, Verso, 1987. * N.T. Reforma econmica i social ais EE.UU. feta per Roosevelt l'any 1932, que va introduir l'estat del benestar, ais EEUU. 11. Foster, J.B. The fetish of fordism. Monthly Review, March 1988, ps. 14-33. 12. Una topologa de l'estat del benestar apareix a Navarro, V., Why some countries have national health insurance, others have national health services, and the US has neitheo>. Social Sciencie and Medicine, 28 (9): 887-898,1989. Una versi modificada i ampliada apareix a EspingAndersen, G., The Three Worlds of Welfare Capitalism., Polity, 1990. * N.T. Esbrinament deis recursos economics per part d'aquell que demana o rep assistncia pblica. 13. Esping-Andersen, op. cit., P. 24. * Descommodification. 14. Esping-Andersen, op. cit., P. 68. 15. Navarro, V. A national health program is necessary, Challenge, maig-juny 1989. 16. Levine, R. Class Struggle and the New Dea!. University Press Kansas, 1988. 17. Jenkins, J.C., and Brents, B.G. Social protest, hegemonic competition, and social reform. A poltical struggle interpretation of the origins of the American welfare state. American Sociological Review, 54 (6): 891-909, 1989. 18. O'Connor, J. Carta adrecada a l'autor explicant el significat de les reformes ais Estats Units. 19. Navarro, V. Social Security and Medicine in the USSR. A Marxist Critique, Lexington, 1979. 20. Marx, K., Engels, F. The Manifest of the Communist Party. In The Revolution of 1848, editat per D. Fernback. London 1973, ps. 86. 21. Lenin V.I. Collected Works, vol 12, p. 237. 22. Dialctica del Canvi. 23. Ibidem. 24. Marx, K. El Capital. Lawrence and Wishart, London 1954, captol 10. 25. Przeworski, A. Class, production and politics: A reply to Burawoy. Socialist Review 89 (2): 89, 1989. 26. Pe que fa a l'anlisi de Paplicaci d'aquestes racionalitzacions tcniques a Sueca i les seves repercusions en la forca de treball, vegi's Navarro, V., Determinants of social policy. A case study: Regulating health and safety at the work place in Sweden. International Journal of Health Services 13 (4): 517, 1983. 27. Ulman, L. and Flanagan, R. Wage Restraint: A Study of Income Policies in Western Europe. University of California Press, 1971. Crouch, C , and Pizzorno, A. (eds.). TheResur-

150

L'OPINI SOCIALISTA

gence of Class Conflict in Western Europe since 1968. Holmes and Meicr, New York, 1978. 28. Crouch, C. The intensification of industrial conflict in the United Kingdom. In The Resurgence of Class Conflict in Western Europe since 1968, edited by C. Crouch and A. Pizzorno. Holmes and Meier, New York, 1978. Crouch, C , Class Conflict and the Industrial Reations in Crisis, Heinemann, 1979. 29. Mueller-Jentsck, W., and Sperling, H.T. Economic development, labour conflict and the industrial relations system in West Germany. In The Resurgence of Class Conflict in Western Europe since 1968, edited by C. Crouch and A. Pizzorno. Holmes and Mcnier, New York, 1978. 30. Edwards, R., Garonna, P., and Tbdtling, F. Unions in Crisis and Beyond: Perspectivesfrom Six Countries. Auburn, 1986, ps. 2 31. Esping-Andersen, op. cit., p. 189. 32. Castles, G.F. (ed.). The impact of Parties, Politics and Policies in Democratic Capitatist States. Sage, 1982, P. 33. * Esquema poltic del govern deis Estats Units que proporciona ajut sanitar espccialmcnt per a la gent gran i per ais pobres. 33. lufre, E. Political Control of the Economy. Princeton University Press, 1978. 34. O'Connor, op. cit. 35. Piven, F.F., and Cloward, R.A., Regulaling the Poor. Vntage, 1971. 36. Bell, D. The End of Ideology. Harvard University Press, 1968. 37. Per a una anlisi de les Eleccions ais Estats Units el 1980, el 1984 i el 1988 vegi's Navarro, V., The 1980 and 1984 Elections and the New Dea!: An alternative Interpretation. Socialisl Register 1985-86, ps. 158-209; i Navarro, V., Why the Democrats Lost. Nalure, Society and Thought 2, 1989. 38. Burnham, W.D. The Current Crisis in American Politics. Oxford University Press, 1982. 39. Burawoy, M. Marxism Without microfoundalions. Socialist Review, 89 (1): 12, 1989. 40. Pfeffer, R. Working Under Capitalism. Columbia University Press, 1978. 41. Marshall, G., Newby, H., Rose, D., and Volger, C. Social Class in Modern Brilain. Hutchinson, 1988, p. 197. 42. Esmentat a Therborn, G., Labor's High Plateau, nm. 145, 1984, p. 12. ; 43. Op. cit., p. 16. 44. Nmero especial sobre la dcada deis anys 1960. Socialist Review, estiu 1989. 45. Sandberg, T., Bjorklund, L. i Molin R. Foregtagsdemokarti i Sex Verkstads Fretag. Lund 1979. 46. Rodrguez, C. La reforma industrial en los Aos Setenta. Icaria, 1981. 47. Esping-Andersen, op. cit., p. 176. 48. Therborn, op. cit., p. 16. European Trade Union Institute. Certain Trade Union Rights in Western European Enterprises. Bruseles, 1980. Kennedy, T. European Labor Relaions. lexington, Mass., 1980. Rodrguez, op. cit., captol IV. Navarro, V. Worker and Community Control in Europe. Ford Foundation Repon, 1976. 49. Ibidem Larroix, P. La legislacin Laboral en Francia. Punto crtico, 1978. 50. Ibidem. Deppe, U Evolution of social and health policy in West Germany. International Association of Health Policy, Barcelona Congress, 1986. 51. Ibidem. Vegi's tamb Berlinguer, G., Developments in oceupational health and safety in Italy. International Associalion of Health Policy. Barcelona Congress, 1986. 52. PIoss, J. Federal Legislation on oceupational health and safety in the /S.Tesi doctoral, Johns Hopkins University, 1972. 53. Therborn, op. cit., p. 16. 54. Ibidem. Navarro, V. The determinants of social policy in Sweden, op. cit. 55. Ringen, S. The Possibility of Politics. Clerendon Press, 1987., p. 211. 56. Therborn, op. cit., p. 10. 57. Castells, M. The Informational City. Information Technology. Economic Restructuring and the Urban Regional Process. Blackwell, 1989, ps. 322-323.

151

COfLABORACIONS

58. Bluestone, B., i Harrison, B. TheDeindustrialization of America. Basic Books, 1982, p. 4. 59. Ken, T., How Japanese management works. Labor Notes, February 1990, p. 6. 60. UAW grasseroots opposes the leadership position on Saurn Labor Notes, February 1989, p. 4. 61. Costello, N., Michie, J., and Milne, S. Beyond the Casino Economy. Verso, 1989, p. 23, 32. 62. Jacques, M. Post-fordisme. Maxirsm Today, october 1989. 63. Bluestone, B., and Harrison, B. The great American job machine: The proliferation of low-wage employment in the US economy. In The Reshaping of America, Social Consequences ofthe Changing Economy, editada per D.S. Eitzin i M.B. Zirn. Prentice Hall, 1982, p. 103. 64. Gorz, A. Critique of Economic Reason. Verso Books, 1989. 65. Eitzin i Zirn, op. cit. p. 63. 66. Costello, Michie i Milne, op. cit. p. 63. 67. The impact of the deregulation. The Nation, agost 1989, p. 3. 68. Navarro, V., The impact of Reaganomics in the healt sector International Journal oj Health Services (en imprenta.). 69. Social Class. Public Opinin 8 (7): 21-22, 1984. 70. Febrer 1986 prospecci MOR per al partit Laborista. 71. Trade Union Advisor, octubre 9, 1989. The Guardian, setembre 18, 1989. 72. Trade Union Advisor, octubre 9, 1989, p. 3. 73. Trade Union Advisor, setembre 26, 1989, ps. 1-3. 74. Offe escriu que l'estat del benestar perd rpidament suport en els pasos del capitalisme avancat, a Off, C. Democracy against the Welfare state, in Responsability Rights and Welfare. editat per D.J. Moon, Westview Press, 1988, p. 218. 75. Public Opinin Report. The American Enterprise, marc-abril 1990, ps. 113-120. 76. Ringen, op. cit. 77. The Guardian, setembre 19, 1989. 78. The Economist, 23-24 de juny del 1989, p. 45. 79. Ni comunismo, ni capitalismo El Pas, febrer 19 del 1990, p. 6. 80. Abrams, M. i Rose, R. Must Labor Lose? Harmondsworth, 1960, p. 119. 81. Piore, M., i Sobell, C. The Second Industrial Divide. Free Press, 1984. Per a un interessant debat sobre l'acumulaci flexible, vegi's Wood, S. (ed.), The transformation of Work, Unwin Hyman, 1989, en particular el captol 4: Schoenberger, E., Multinational corporations and the ncw international divisin of labor. 82. Crouch i Pizzorno, op. cit. 83. Blum, M.L. Economic development and decline in the emerging global factory: Some Italian lessons. Politics and Society, marc 1990, 143. 84. Les declaracions del senador Laxalt. 85. Crewe, I. Centre of Attraction. Marxism Today, maig 1990, p. 15. 86. Lash, S., i Urry, T., The End of Organized Capitalism. Wisconsin University Press, 1987. 87. Citat en Lash, S. i Urry, T.f The Retreat from class. Verso. 88. Edsall, T.B. Business in American politics: Its growing power, its shifting strategies. Dissent, primavera 1990, ps. 247-252. 89. Navarro, V. The 1980 and 1984 elections: An alternative explanation, op. cit. 90. Ibdem. 91. Marxism Today, Crewe, J., op. cit. 92. Stockman, C. The Triumph of Politics, Harper and Rowe New York, 1986, p. 8. 93. Trade Unions Advisor, octubre 1989. 94. Economic Notes, setembre-octubre 1989, p. 9. 95. Economic Notes, juliol-agost 1989, p. 4. 96. Glotz, P. Forward to Europe: a declaration for a new European Left. Dissent, estiu 1989, p. 335. 97. Inequality and Federal Budget dficit, edici del 1990. Citizensfor Tax Justice, 1990, p. 4-5.

152

L'OPWI SOCIALISTA

98. Secci especial sobre Democracia i Producci. International Journal of Health Services, 20 (1), 1990. 99. Commoner, B. Making Peace with the Planet. Pantheon Books, 1990. 100. Bobbio, N. The future of Democracy, University of Minnesota, Minneapolis, 1987. Bowles, S., and Gintis, H. Democracy and Capitalism, Basic Books, 1986. Laclau, E., i Mouffc, C. Hegemony and Socialist Strategy, Verso, 1985. 101. Therborn, G. New Left Review. 102. Bowles, S., and Gintis H. Democratic demands and radical rights. Socialist Review, 72, 1989. VICENQ NAVARRO

The Johns Hopkins University

u o
, 0 , 153

V .:,-.o