Exercicis Tema 6

Assignatura: Economia Política

Facultat de Dret

COMENTARI DE TEXT. Sobre aquest article de premsa.

La administración de las vacunas, mercado y planificación

José Luis Ferreira 05-02-2021 (Extracte)

¿Qué mecanismo es adecuado para proceder a la vacunación contra la covid-19?

covid
En un mercado, la decisión individual de vacunarse tendría el problema de no interiorizar las fuertes
externalidades positivas de la vacunación y negativas de no hacerlo. (…) Lo anterior justifica que la
decisión de vacunar sea tomada por las autoridades: se vacunará a la mayor cantidad de gente posible y
el Estado correrá con los gastos. Lo primero es una manera de resolver el problema de las
externalidades, lo segundo es una transferencia de renta implícita hacia los más pobres (el gasto se
sufraga con impuestos)
puestos) a la vez que una manera de evitar el que alguien intente no vacunarse en el caso
de que le hicieran pagar el coste. No parece mal mecanismo, toda vez que el coste de la vacunación no es
muy alto y los beneficios son muy grandes, tanto en vidas y salud
salud como en actividad económica. Si la
vacuna ha de ser obligatoria (salvo para casos especificados por razones de salud o cualquiera otra que
las autoridades estimen oportuna) o voluntaria es otra discusión. Una vez decidido si ha de ser lo uno o
lo otro,, el mecanismo apuntado tiene sentido frente al mercado. (…)

Ahora hay que poner las vacunas y, por cuestiones técnicas de fabricación, suministro e intendencia, hay
que resolver en qué orden se realiza la administración. No es un tema menor, puesto que se s estima que se
necesitarán unos seis meses antes de que esté vacunada una gran parte de la población, de manera que
interesa ponderar la vulnerabilidad individual, las externalidades por contagio y el impacto económico.
La solución dada en España y, por lolo que sé, en la mayoría de países, es la de establecer un orden desde
el gobierno: mayores en residencias, personal sanitario en primera línea, personas mayores de 64 años,
colectivos con gran discapacidad y de riesgo, etc. El orden tiene su explicación, pero siempre habrá
dudas. ¿No convendría vacunar antes a este colectivo que a este otro? Dentro de un colectivo
colect ¿todos
deben tener la misma prioridad? ¿No sería mejor aislar a este colectivo y vacunarlo más tarde en lugar
de vacunarlo ahora? ¿Sería conveniente vacunar antes a algunas personas de muchos contactos y alta
productividad en su trabajo diario, pero que
que pertenecen a colectivos que están al final de la lista? (…)

En este sentido, es interesante la propuesta de sacar a subasta unas cuantas vacunas de cada lote que va
llegando. Es decir, la mayoría de las vacunas siguen el orden dictado, pero el gobierno subasta unas
cuantas. De esta manera, algunas grandes empresas, equipos de fútbol u otras organizaciones
organizaciones con
grandes beneficios potenciales por vacunar prontamente a sus empleados, podrían pagar grandes
cantidades de dinero por esta prerrogativa, para beneficio de las arcas públicas, que podrían usarlo a su
vez para su campaña de vacunación o para financiar sus servicios de salud, colapsados por la
pandemia.(…) Si es o no conveniente para este caso, será algo que tengan que decidir los poderes
públicos, sopesando las ganancias públicas y privadas de permitir esa opción frente al coste de retrasar
algunas
gunas semanas la vacunación a algún colectivo; pero no rechazando por apriorismos ideológicos o
consideraciones de estrategia política un tipo de mecanismo u otro.

En base a l’article, reflexiona i aplica els conceptes Externalitat i Bé Públic:

a) Explica i comenta aquesta frase: “En

En un mercado, la decisión individual de vacunarse tendría el
problema de no interiorizar las fuertes externalidades positivas de la vacunación y negativas de no
hacerlo.” Per què la vacunació pública és la solució?
b) Valora un canvi en la prioritat dels col·lectius en la vacunació per raons econòmiques.
c) Valora la possibilitat de canalitzar una part de les vacunes pel mercat.
EXERCICIS D’APLICACIÓ DE CONCEPTES I ANÀLISI GRÀFICA

EXERCICI 1. Vivim en un pis d’un bloc residencial silenciós i tranquil. Els veïns del pis de sobre
nostre li compren un piano a la seva filla. Tot just n’està aprenent, però és molt persistent i
practica tot el dia. Impossible no ser testimoni dels seus progressos des de casa.

a) ¿Quina falla de mercat planteja la situació?

b) Analitza el cas gràficament.

c) En base al gràfic i a la situació, analitza les següents possibilitats:

i)Paguem al veí perquè la seva filla no toqui el piano o ho faci en un altre lloc
ii)El veí ens indemnitza per a compensar el soroll que fa la seva filla
iii)Apel·lem a l’autoritat pública per a aconseguir que la filla del veí no faci tant soroll
iv)Quina de les tres opcions anteriors consideres millor? Per què?

EXERCICI 2: “Qualsevol vacuna serà classificada com un tipus de bé diferent en funció de si és

canalitzada pel mercat lliure o administrada pels serveis públics de sanitat, perquè variaran les
seves característiques com a bé.” Vertader o Fals. Per què?

EXERCICI 3: Ara que sembla que ressuscita la possibilitat de la construcció del casino Hard Rock
a Tarragona ens podem preguntar...
a) Pots identificar al menys dues externalitats negatives de fer realitat aquest
macroprojecte? Raona la resposta.
b) I externalitats positives, pots identificar-ne dues? Raona la resposta.

EXERCICI 4: Un estat aplica un impost sobre el soroll dels avions en els seus aeroports més
actius. Grava els vols entre 2 i 35 euros segons l'aeroport i el pes de l'avió. El govern utilitza els
ingressos per a insonoritzar cases que estan exposades a nivells de soroll superiors als 70
decibels. Quin tipus d’impost és aquest i quin és el seu objectiu?

EXERCICI 5: Suposem que a l’aeroport de Girona volen posar wi-fi de alta velocitat gratuït. Al
principi només l’utilitzen poques persones. Quin tipus de Be és i per què? Amb el temps el
nombre de persones que l’utilitza va augmentant i la velocitat de connexió comença a
disminuir. En aquestes noves circumstàncies, quin tipus de bé és ara el servei wifi? Quin és el
problema que pot plantejar-se? Com es pot resoldre el problema?
PREGUNTES DE RESPOSTA BREU

PREGUNTA 1. Defineix què s’entén per internalització d’una externalitat i posa un exemple

PREGUNTA 2: Quina diferència hi ha entre un bé públic i un recurs comunal? Pots posar un

exemple?

PREGUNTA 3: Amb els béns públics apareix la qüestió del paràsit. Pots explicar què és el
paràsit i per què apareix en relació als béns públics i no en relació als béns privats?

PREGUNTA 4: ¿La televisió pública compleix la característica de no rivalitat? ¿Y la televisió por

cable? ¿Y la defensa nacional?

PREGUNTA 5: Imaginar un exemple d’externalitats que són positives per a determinats

individus i negatives per a altres

PREGUNTA 6: Has de dir si cadascun dels següents és un bé o servei excloïble o no, rival o no.

-Enllumenat del carrer

-Eix Transversal Congestionat
-Cinema
-Sardines en llauna
-Sardines al mar
-Tren Congestionat
-Tren
-Policia

PREGUNTES TIPUS TEST

1) Indica quina de les següents opcions és una falla de mercat:

a) La competència perfecta, els béns públics i les externalitats
b) Els béns privats i les externalitats
c) La competència perfecta, els béns públics i les externalitats
d) La competència imperfecta, els béns públics i les externalitats

2) Quan hi ha una externalitat positiva:

a) La quantitat òptima és més gran que la de l’equilibri
b) La quantitat òptima és més petita que la de l’equilibri
c) La quantitat òptima és igual que la de l’equilibri
d) Cap de les anteriors

3) Pera internalitzar una externalitat negativa, seria apropiat

a) Prohibir la producció del bé que genera l’externalitat negativa
b) Gravar el bé que genera l’externalitat negativa
c) Subvencionar el bé que genera l’externalitat negativa
d) Cap de les anteriors
4) D’acord amb el Teorema de Coase, la negociació privada pot resoldre el problema de les
externalitats si...
a) Les dos parts tenen el mateix poder de negociació
b) No hi ha costos de transacció
c) El nombre d’afectats és elevat
d) El govern obliga a les parts a negociar

5) Quan el fet que gaudim d’un bé no impedeix que d’altres ho facin al mateix temps, estem
parlant d’un bé...
a) No rival
b) Públic
c) No rival i no excloïble
d) No excloïble

6) El problema del paràsit...

a) Provoca que els mercats s’inhibeixin d’ofertar béns públics
b) Es refereix al cas dels que eviten pagar esperant que d’altres ho facin per ells
c) Resideix en el fet que no poden ser exclosos de gaudir del benefici d’un bé públic
d) Totes les anteriors són correctes