L'exercici periodístic en els mitjans digitals

1. Introducció

L’irrupció de l’element digital ha trastocat i ha impulsat un nou model econòmic i social que
provoca canvis profunds en la indústria informativa.

L’internet ha suposat un canvi fins als periodistes, ja que a l’actualitat aquests professionals
desenvolupen el seu treball amb moltes dificultats davant la precarietat laboral. El professional
del periodisme es mou entre l’abundància d’informació i la necessitat, cada vegada més
exigent, de verificar i contrastar les dades en una època marcada pels rumors interessats i les
falsedats.

1.1 Context dels nous mitjans digitals

A la Guerra Freda els americans somiaven en disposar d’un sistema de comunicació a prova
hipotètics atacs soviètics i ho van plasmar en ARPANET a la dècada dels seixanta segle XX.
Una xarxa de computadores interconnectades que es considera la llavor del que serà
internet.

La indústria informativa va veure en internet una plataforma capaç de contenir i distribuir grans
quantitats d’informació a gran velocitat. A l’inici dels anys 90 del segle XX els diaris van fer el
salt a l’entorn digital.

4 ETAPES EN L’EVOLUCIÓ DEL PERIODISME A INTERNET

1. 1994-1996 els mitjans prenen posició davant d’internet, després d’una llarga
etapa d'experimentació i de digitalització de les redaccions.
2. 1996-2002 els mitjans busque un model propi i original en l’entorn digital. Es
busca un llenguatge propi, que aprofiti les característiques bàsiques d’internet
perquè les notícies no siguin una simple còpia de les edicions analògiques. Els
mitjans audiovisuals salten a la xarxa.
3. 2002-2006 primera gran crisi provocada per l’eclosió de les xarxes socials i els
repositoris de vídeos.
4. 2008 crisi mundial on queda clar que el model dels mitjans a internet s’ha de
definir.
2. La convergència

El concepte convergència ajuda a emmarcar les transformacions que han experimentat i encara
experimenten els mitjans de comunicació.

La convergència implica una major cooperació i col·laboració entre redaccions abans

separades, afavoreix a la diversificació de plataformes a través de les quals es difon la
informació i estimula els rols d’uns periodistes cada cop més polivalents.

La idea es que s’integren eines, espais, formes de treball i llenguatges que anteriorment
estaven disgregats.

La convergència es pot abordar des de quatre nivells

1. Producció integrada. Fa referència a l’organització de la producció de les notícies i

preveu des de col·laboracions esporàdiques entre professionals de diferents mitjans fins
a la creació de redaccions completament unificades.
2. Distribució multiplataforma. Fa referència a la possibilitat d’establir sinergies de
publicació coordinades de continguts a través de diferents mitjans segons les
característiques pròpies de cada plataforma
3. Polivalència. Fa referència al fet que els periodistes han d’assumir cada cop més
tasques tradicionalment associades a altres professionals. Per tant, el seu perfil es torna
més complex i exigent perquè s’han d’ocupar de feines i gestions que no els són
pròpies, perquè produeixen continguts per a diversos mitjans, sobre diferents temes o
s’encarreguen de tot o d’una part del procés productiu.
4. Audiències actives. Fa referència al canvi de paradigma comunicatiu pel qual passem
d’un canvi de model basat en l’oferta, unidireccional, a un altre basat en la demanda,
multidireccional, en què l’audiència cada cop té més poder per decidir què vol consumir i
quan ho vol fer

3. Model de Negoci

La crisi que viu la industria periodística amb la caiguda sostinguda dels ingressos publicitaris ha
obligat als mitjans a repensar un model de negoci. Han entrat nous competidors i ja no tenen el
monopoli de la creació de continguts ni la de la distribució perquè entra competència com la de
grans plataformes tecnológiques com Facebook, Google, etc.

Buscar un model de negoci sostenible, universal i estable s’ha convertit en un autèntic

maldecap per als mitjans, sobretot per als tradicionals, que busquen les fórmules i estratègies
més adequades per sobreviure.

Els mitjans digitals com ja ha nascut en aquest ambient són els que normalment opten per
solucions més innovadores i diferents.
Models de negoci

● Pagament de continguts. És una de les fórmules més habituals i oscil·la entre el

pagament total i el pagament només per una part del contingut.
○ Freemium → combinen continguts gratuïts amb altres de pagament considerats
premium.
○ Micropagament → només articles solts.
○ El mur de pagament o paywall → nombre determinat de notícies es gratuïta i
després has de pagar o personalitzat en funció dels interessos de l’audiència.
○ Subscripció → pagament total.
● Afiliació o club de socis. Implica el pagament per serveis addicionals, amb quotes
mensuals, anuals, etc. Hi ha accessos prioritaris als continguts amb serveis de valor
afegit com conferències, esdeveniments, descomptes, merchandising, ofertes
personalitzades, etc. Són models que estan experimentant un cert auge últimament i
que busquen crear una experiència de lectura més bona entre seus usuaris, per
exemple, eliminant la publicitat.

● Crowdfunding. Pot ser en la variant de microfinançament o de manera participativa

(crowdsourcing). En el primer cas, serveix perquè mitjans petits o locals puguin
començar a treballar o per impulsar projectes d’investigació periodística molt específics
que, sinó, no veurien la llum.

● Esdeveniments. L’organització d’esdeveniments com a via complementària d’ingressos

està en auge i serveix tant per a grans marques com per a mitjans locals. Combina
venda d’entrades i patrocini, amb la generació d’influència i relacions.

- Una fórmula per garantir la sostenibilitat econòmica del mitjà passa per combinar
diverses fonts d’ingressos i noves vies de negoci. Però el més bàsic és avançar en
estratègies que situen el lector d’una manera clara en el centre de la cadena de valor
del negoci informatiu. Com per exemple, els models reader revenue perquè busquen
repondre a les seves necessitats.

4. L’organització del treball en les redaccions digitals

Moltes vegades, la manera en què s’organitza el mitjà digital depèn de la mida que tingui
l’empresa. Les més grans solen tenir estructures més complexes, amb multitud de càrrecs i
funcions específiques associades a cada perfil. Les figures professionals més innovadores o
alternatives solen trobar-se en aquestes capçaleres. Per contra, les redaccions més petites
solen fer de la necessitat virtut. Aquí, és habitual que un periodista concentri en la seva persona
funcions atribuïbles a diversos perfils professionals en la línia de la polivalència laboral que
marca la convergència.
4.1 Figures de les redaccions digitals

● Direcció. És la persona responsable final del producte i fixa els objectius informatius del
mitjà.
● Cap de redacció. Figura que marca les pautes del que es publica cada dia i les
dinàmiques de treball concretes. És la persona que dirigeix les reunions diàries amb els
periodistes que serveixen per fixar els temes sobre els quals es treballarà durant la
jornada. Si no hi ha un editor, el cap de redacció també supervisa els articles que
confeccionen els periodistes abans de la publicació final per assegurar-se que
l’enfocament és l’adequat.
● Redactors. Treballen distribuïts en seccions o àrees temàtiques.

Si són equips de treball molt grans, podem trobar un cap de secció o bé un cap de redacció per
a cadascuna: controlen els temes més al detall i coordinen el que fa cada periodista.

● Coordinador. Figura habitual a les redaccions digitals.És la figura que articula de

manera global el que fan les diferents seccions i equips de treball i actua d’enllaç amb el
cap de redacció
● Col·laboradors externs.

Amb la irrupció de la tecnologia digital, en les redaccions han aparegut novesfuncions

vinculades amb la producció d’informació multimèdia, l’ús de les xarxes socials o la gestió dels
continguts digitals.

● Redactors multimèdia. Són els periodistes amb capacitat de crear contingut per a
diversos mitjans, escrits i audiovisuals. L’entorn digital facilita que les notícies incorporin
elements hipertextuals (enllaços), visuals (vídeos, fotografies o grafismes) i sonors
(arxius d’àudio o podcasts). El periodista multimèdia coneix els llenguatges particulars
d’aquests suports i és capaç d’integrar-los en un únic article informatiu.
● Portadistes. Són els periodistes que s’encarreguen de renovar els continguts de la
portada del mitjà de comunicació digital i, en definitiva, d’organitzar la informació que
conté la pàgina inicial de la capçalera perquè les notícies que hi apareixen siguin
actuals i responguin als criteris editorials que fixa el mitjà.
● Community manager. Són els professionals que s’ocupen de mantenir actius els perfils
oficials dels mitjans en les plataformes socials com Twitter, Facebook, Linkedin o
Instagram, entre d’altres. També moderen els comentaris que arriben al mitjà a través de
la pàgina web o de les xarxes socials. Poden llançar alertes d’escriptori i mòbils, enviar
temes als agregadors de notícies i proposar temes específics per a xarxes socials.
● Experts en SEO. Aquests professionals s’encarreguen de monitorar les xarxes socials
per detectar tendències d’actualitat i saber què interessa el públic del mitjà i, en aquest
sentit, els temes que poden funcionar. També proposen etiquetes per categoritzar les
notícies, i paraules clau per facilitar el posicionament de les notícies en els buscadors.

4.2 Departaments, seccions i torns de treball.

Els periodistes que treballen en les redaccions ho fan dividits en seccions, que serveixen per
agrupar les notícies entorn d’una mateixa categoria temàtica. Les més habituals són Política,
Economia, Cultura i Societat, coincidint amb les àrees d’especialització periodística tradicional

Les característiques de la informació digital han impulsat alguns canvis en la configuració dels
equips de treball de les redaccions. En l’actualitat i a diferència d’èpoques passades, la
tecnologia permet publicar sense limitacions de temps i d’espai articles que integren
llenguatges de mitjans diferents. Les notícies poden combinar text, elements audiovisuals i
enllaços que amplien els continguts. Entrem en un cicle d’actualització contínua en un entorn
en què els lectors comparteixen les informacions i les converteixen en virals a través de les
plataformes socials. Per això, els mitjans digitals incorporen equips de treball, més transversals,
que responen a aquests paràmetres.

● Periodisme de dades i visualització. Departament que treballa entorn de les dades de

les quals extreu notícies actuals i explora els formats de presentació més adequats per
al seu consum. En ocasions, el trobem sota la denominació d’infografia.
● Reportatges i multimèdia. Departament que aglutina les propostes periodístiques més
innovadores, fora del circuit de notícies del dia a dia. Solen ser reportatges multimèdia,
que demanen més temps d’elaboració i que responen a estratègies de relat de marca
multimèdia.
● Audiències. Departament en què s’analitza el comportament dels usuaris per detectar
pautes de consum que puguin ajudar a planificar la publicació de les notícies o a perfilar
temes per cobrir.
● Xarxes socials i SEO. Departament des d’on es gestionen els perfils en les plataformes
socials, es detecten tendències d’actualitat o es monitora la conversa social.
● Vídeo. Departament que aporta contingut multimèdia per als articles que s’elaboren en
la redacció o en les xarxes socials, en què els elements audiovisuals són fonamentals.

- Els equips de treball es configuren de manera que es pugui cobrir el màxim període de
temps seguint la lògica del cicle d’informació contínua. Per aquest motiu, en les
redaccions, es treballa per torns.

● Última hora. S’ocupa de recollir i publicar les informacions més actuals que, de manera
preferent, s’ubiquen en la portada del mitjà i es van actualitzant a mesura que passen
els fets. En ocasions, només té sentit quan l’actualitat així ho requereix, per exemple,
amb els aldarulls a Barcelona el desembre de 2018 o la crisi sanitària de la COVID-19.
● Tancament. S’ocupa de tancar els temes del dia i preparar els que s’abordaran
l’endemà. Sol deixar preparades les portades per al dia següent o avança feina de
l’endemà en forma de previsions.
● Cap de setmana. Equip de treball que funciona durant el cap de setmana, normalment
de divendres a diumenge o de dissabte a dilluns. Prepara les cobertures informatives
durant aquest període de temps i organitza el treball dels periodistes i la resta de
personal adscrit a aquest torn.
 5. Mesa de coordinació

Per aquest espai específic passa tota la coordinació dels periodistes que cobreixen les notícies
i s’organitzen els fluxos de comunicació entre les seccions i la resta de departaments.

A la mesa seuen els caps de redacció, els caps de secció i, si n’hi ha, els editors. També, hi són
els portadistes, per poder canviar la pàgina inicial en funció del ritme de l’actualitat i dels criteris
que marquin els responsables. I, en alguns mitjans, hi ha l’equip de xarxa socials. Des de la
mesa emanen les ordres als equips de periodistes i les directrius sobre com cal enfocar una
informació, el format més adequat, l’extensió, el gènere, etc

Hi ha un cert consens respecte a quan es fan aquestes reunions: a primera hora del matí per
fixar els temes i enfocaments sobre els quals es treballarà al llarg del dia; a primera hora de la
tarda per verificar-ne l’evolució, canviar l’enfocament, fer seguiment dels temes o incloure
notícies noves, i, habitualment, al final de la tarda per organitzar el tancament i treballar en els
temes del dia següent, a mode de previsió.

A banda, és necessari coordinar-se amb l’equip que treballa el cap de setmana. Per tant, al
final de la setmana laborable, normalment divendres, és habitual organitzar una reunió per
articular correctament el traspàs d’informació, acordar quins temes mereixen seguiment
informatiu, decidir quins actes es cobriran o si es llançarà algun reportatge o tema propi que es
reserva per al dissabte o diumenge per les seves característiques particulars

6. La selecció i jerarquització dels temes. Els valors notícia.

Els grans mitjans digitals es presenten expressament com empreses que busquen exercir un
periodisme responsable, independent i que vol rendir comptes al govern: amb múscul propi i
amb voluntat de marcar els grans temes de debat en la societat a partir de les informacions que
publiquen. La funció bàsica de la reunió del consell de redacció és la de seleccionar els temes
que es cobriran durant la jornada.

A l’hora d’informar-se fan ús dels teletips que envien les agències, l’agenda del dia, és a dir, els
actes que els fan arribar institucions, empreses i organismes de diversa naturalesa. Els temes
propis demanen al periodista molta feina, però són especialment valorats perquè aporten valor
afegit.

La portada o pàgina inicial és l’espai més important de la publicació digital perquè condensa
el resultat de les operacions de selecció, jerarquització i tematització pròpies del procés
informatiu.

Amb un cop d’ull, el lector sap quins temes són rellevants per al mitjà, gràcies a una jerarquia
que es fa palesa en la ubicació concreta en la pàgina inicial i en l’espai que hi ocupen
La part superior és la que concentra les informacions més destacades del mitjà, allò que la
capçalera considera el més significatiu del moment. És un espai privilegiat en què es prioritza la
publicació dels temes propis, si tenen pes i recorregut, i no hi ha cap altre tema d’impacte que
pugui ocupar aquesta posició. L’article que obre la portada s’identifica amb la notícia o tema del
dia i, normalment, té seguiment al llarg de la jornada: les dades es van actualitzant a mesura
que hi ha informació nova de manera que el lector detecta una continuïtat informativa entorn
dels continguts. En la mateixa pàgina inicial, però més avall, es recullen també les notícies
principals de les seccions en les denominades portadelles que, com en el cas anterior, es van
actualitzant a mesura que avança el dia.

La decisió sobre quines informacions ocuparan els espais de portada i portadelles es prenen
normalment en les reunions del consell de redacció.

La portada i, si n’hi ha, les portadelles no són estàtiques sinó dinàmiques. A diferència de la
premsa, que té una única portada diària, o la premsa i la ràdio, que condensen en els sumaris
d’obertura de cada edició dels informatius el més important per la cadena, en els cibermitjans
parlem de diverses portades perquè les notícies que es publiquen en la pàgina inicial varien al
llarg de la jornada en funció de l’actualitat.

Els periodistes que renoven les portades reben el nom de portadistes i solen treballar en la
mesa, juntament amb els caps. En els mitjans més petits, no hi ha portadistes sinó que
aquestes funcions les assumeixen els redactors que estan treballant en el torn

A l’hora d’informar, els periodistes fan una tria acurada del conjunt de fets que passen al seu
voltant i seleccionen els que ells entenen que són notícia. Són els denominats criteris
noticiabilitat, un conjunt de valors que van des de l’interès públic fins a l’impacte en la
població, la proximitat de l’esdeveniment respecte de la comunitat a la qual s’informa
(físicament o cultural) o la rellevància de la persona que el protagonitza. També se’ls denomina
valors-notícia.

L’entorn multimedia actual introdueixen una nova mirada a l’hora de seleccionar els fets que
seràn notícia.

El periodisme es mou sota unes altres coordenades, que modifiquen els valors-notícia a partir
de les característiques següents:

● Social. Les plataformes socials s’han convertit en el principal espai on el públic

intercanvia informació, on els periodistes pesquen notícies i els mitjans difonen les
pròpies. És, també, una de les fonts de trànsit més importants per a les empreses
periodístiques que veuen com els usuaris arriben a les notícies per la porta lateral dels
enllaços de les xarxes socials. Per incentivar el consum es recorre a pràctiques poc
ortodoxes com el clickbait. Mentrestant, el criteri temàtic ja no depèn de les seccions,
sinó de les etiquetes que categoritzen els continguts.
 El clickbait Els clickbaits són continguts enllaçables que usen titulars i
informacions sensacionalistes o falses per atraure el major volum de clics
possibles per generar ingressos publicitaris. Ofereixen part de la informació de
manera que inciten la curiositat del lector perquè la consulti.

● Mòbil. Les prestacions dels dispositius mòbils fan que els usuaris demandin continguts
en qualsevol moment, en qualsevol lloc i per mitjà d’una varietat de terminals.
● Compartició. L’entorn digital es caracteritza per un flux d’informació continu en què
s’imposa la saturació. A internet són notícia, sobretot, fets que acaben de passar i dels
quals es pot opinar. Especialment si es poden recomanar i compartir.
● Audiovisual. Els mitjans nadius digitals solen donar molta importància als continguts
audiovisuals perquè són els que generen més demanda entre els usuaris i anunciants.

7. La producció de la notícia, l’edició i la difusió

En el seu dia a dia, el periodista posa en marxa una sèrie de pràctiques professionals rutinàries
que l’acadèmia identifica com a rutines periodístiques i s’aborden dins dels estudis sobre
newsmaking.

Newsmaking: s’ocupen de la manera en què es desenvolupa l’activitat periodística, observen

els processos rutinaris de la producció de la notícia. Analitzen el paper dels emissors i de les
fonts i aspectes vinculats amb la cultura professional dels periodistes, com organitzen el seu
treball i els seus processos productius.

La informació periodística es configura com un producte construït a partir d’unes pràctiques

específiques. Un procés que arrenca amb la planificació del treball, continua amb la recopilació
i edició de la informació i conclou amb la difusió dels continguts

7.1 Verificació i curació de continguts

L’element amb què arrenca el procés d’elaborar una notícia sol ser una font d’informació que
en facilita les dades concretes.

Gans (1980) defineix les fonts com els actors observats o entrevistats pels periodistes, els qui
ofereixen antecedents i suggereixen històries. Poden ser membres o representants de grups
socials, organitzats o no, amb interessos comuns, capaços de facilitar als redactors les dades
que necessiten per treballar.

El periodistes trien fonts en funció dels criteris següents:

● Que els subministrin continguts amb regularitat

● Que siguin regulars, fiables, honestes i exactes
● Que tinguin autoritat
 ● Que siguin prou rellevants o representatives

El periodistes que treballen en entorns digitals han de tenir en compte que ens movem en un
context d’infoxicació, on les xarxes son una plaça on tothom comenta i poden haver-hi
continguts enganyosos. Per tant, la verificació d’aquests continguts és el gran problema al qual
s’enfronten els redactors actualment.

Protocol bàsic d’actuació

1. Comprovar credibilitat de la font.

a. Fixar-se en la URL, que acabi en un domini comú.
b. Faltes o incoherències en el text.
c. En xarxes socials fixar-se en el nom del perfil, en quan es va crear, si publiquen
informació de manera regular.

2. Comprovar els fets bàsics

a. Comprovar si la informació ha aparegut per diversos canals

3. Comprovar els continguts audiovisuals

a. Hi ha eines digitals que ajuden a determinar l’origen d’aquests continguts i si han
estat manipulats o no.

4. Comprovar les dades

a. Quan treballem amb documents, és imprescindible donar un cop d’ull a les
metadades per veure aspectes com quan van ser creats, qui els va fer, les
modificacions, etc.

7.2 Construcció de la notícia

Una de les característiques més notables de la informació en suport digital és la possibilitat de

combinar text amb continguts audiovisuals (imatges fixes o en moviment i gràfics) i
hipertextuals (enllaços).

Això obliga els periodistes a pensar en els elements més adequats a l’hora d’elaborar i enriquir
l’article que estiguin redactant, des d’enllaços fins a fotografies o infografies il·lustratives:

● Enllaços
○ Els enllaços són un dels elements fonamentals de l’entorn digital i un dels
primers a prendre protagonisme tant en la investigació com en l’exercici del
periodisme en línia. Serveixen per articular els continguts de manera
descentralitzada, ja que els presenten seguint lògiques no seqüencials que, al
seu torn, permeten una lectura de la notícia per capes de profunditat.
○ Són importants perquè obren noves perspectives, contextualitzen la informació i
donde accés a fonts originals.
 ○ .Seleccionar bons hipervincles i ubicar-los correctament és ja una nova rutina en
entorns de treball digital. Per això, el periodista hauria de tenir en compte
■ On situar-los? Cal buscar les paraules que serveixen d’àncora per a
l’ancoratge de manera que donin una idea clara del contingut a què
s’accedirà de la manera més clara possible. Els verbs o els sintagmes
nominals solen ser bons textos a l’hora d’ancorar els enllaços.
■ On porten? Els enllaços han de portar cap a la pàgina concreta que
conté la informació o el material esmentat, no a pàgines genèriques. Així,
només apuntaran, per exemple, a la d’inici d’una organització si s’hi
inclou l’enllaç amb l’únic propòsit d’identificar-la.
■ Quants en posem? Només els necessaris. No cal carregar la pàgina
amb enllaços, que no deixen de ser una porta oberta a abandonar el lloc
web, sinó que és millor optar per aquells que realment aportin contingut
extra rellevant.

● Etiquetes i paraules clau

○ Entenem per etiquetes i paraules clau els vocables o conjunt de vocables que
serveixen per identificar el contingut d’una notícia.
○ La selecció d’etiquetes i paraules clau esdevé una pràctica necessària en un
escenari que, com el digital, està marcat per l’abundància de continguts i la
possibilitat de compartir-los.
○ Quan busquen uns continguts a internet, els usuaris introdueixen una sèrie de
paraules que serveixen per localitzar-lo. És important identificar-les correctament
perquè seran les paraules clau amb les quals el mitjà categoritzarà el contingut
en forma d’etiqueta o bé emprant-les en el titular o el cos del text. El
departament de SEO és habitualment l’encarregat de proposar-les a partir de les
tendències i converses que rastregen en plataformes socials.
○ Permet classificar els articles per temes
○ Facilita la tasca de recuperar contingut i compartir-los de manera senzilla.

● Elements audiovisuals
○ Les notícies digitals poden incorporar arxius d’àudio, fotografies, vídeos i altres
elements visuals com gràfics. Aquesta possibilitat és una de les diferències més
importants respecte dels articles del mitjans analògics.
○ Si n’hi ha, se sol situar en la portada i també en la mateixa notícia, en la part
superior. En aquest espai privilegiat es col·loquen també les fotografies. Quant
als elements gràfics, del tipus infografies, mapes o cronologies (línies de temps),
es reserven per a seccions específiques o per a cobertures especials, com per
exemple, l’evolució del coronavirus.

● Estructura, longitud i gèneres

○ Bona part dels articles que es publiquen en els mitjans nadius digitals són del
gènere informatiu i se’ls acostuma a anomenar notícies pures.
 ○ Els reportatges permeten abordar en profunditat qüestions d’interès públic i, per
aquest mateix motiu, demanen un tractament més diferenciat que es reflecteix
en l’abundància de recursos, en l’extensió i en la publicació.
○ En els cibermitjans també tenen cabuda les cròniques, però es reserven per als
fets en què pugui encaixar millor l’estructura cronològica habitual d’aquest tipus
de gènere.
○ El més habitual és triar la crònica per a esdeveniments esportius o que
s’allarguin en el temps, com una entrega de premis culturals com els Goya. Un
cop han finalitzat, es converteixen en un article escrit seguint les normes de les
cròniques en ús.
○ La decisió de quin gènere i format és el més adequat per informar sobre un tema
es pren en la reunió dels caps que integren la mesa de coordinació, la mateixa
on es tria què es cobrirà, l’enfocament adequat i l’equip que se n’encarregarà.
○ Normalment, són criteris com l’actualitat, l’enfocament concret o el grau de
profunditat informativa els que ajuden a determinar quin és el format o el gènere
que ha d’adoptar l’article final.

7.3 El cicle d’informació contínua

- La idea fonamental és publicar tan bon punt sigui possible la informació nova aprofitant
que la tecnologia ho permet. Si pot ser, prioritzant la cobertura en directe audiovisual, si
es pot disposar de senyal, o bé mitjançant formats com el minut a minut, que permeten
oferir la màxima actualització.
- La portada és l’espai en què es poden trobar aquestes informacions, més concretament
en la part superior, just a sota de la capçalera, normalment destacades amb una franja
vermella en el cas de les últimes hores.
- Les últimes hores són articles informatius que demanen un seguiment específic perquè
les dades es van coneixent a poc a poc. Es pot indicar que no és un article
completament tancat amb la nota ‘Notícia en ampliació’.

7.4 Difusió dels continguts informatius

- A l’hora de difondre els continguts informatius, els mitjans digitals no solament disposen
de la publicació en la pàgina web, sinó també de les xarxes socials, que s’han convertit
en les plataformes a través de les quals els lectors accedeixen a les notícies.
- Ben emprades, poden ser un instrument de primer ordre per prendre decisions relatives
a la difusió personalitzada de continguts o per configurar xarxes d’usuaris amb els quals
construir comunitats sòlides.
- El periodista hauria d’entendre l’ús de les xarxes de manera transversal, perquè la seva
presència és útil en tot el procés informatiu: des de la producció fins a la distribució i la
interacció amb l’audiència.
- La feina ja no acaba amb la publicació de l’article final en la pàgina web, sinó que
continua en les plataformes socials de la manera següent:
 - Esquers o ganxos anunciant que s’està treballant en un tema i que es publicarà
més endavant. A Twitter són missatges breus i atractius. Creen expectació
avançant alguna dada important i venen acompanyats tant d’un vídeo o d’una
fotografia com de les etiquetes corresponents.
- Publicació de material extra de les entrevistes, documentació, etc. no aprofitat
per l’article principal que pot tenir recorregut en les xarxes socials i que serveix
per completar l’article principal. Ens acosta a la transmedialitat en el sentit que
expandeix la història a través de diverses plataformes.
- Promoció de l’article principal a partir de la clonació del contingut, normalment
per mitjà de l’enllaç amb un breu comentari o bé directament replicant-lo.
8. Aspectes innovadors en el treball dels periodistes digitals

- La irrupció d’internet en el món del periodisme ha estat un element disruptor perquè ha

contribuït a generar multitud de canvis en la indústria dels mitjans de comunicació.
- La feina que es desenvolupa en les redaccions també es transforma, a poc a poc, al
ritme de la tecnologia digital, que impacta en el procés de producció de la notícia en
totes les fases: des de la planificació fins a la publicació.

8.1 Teletreball
○ El teletreball és un recurs que les prestacions de la tecnologia digital han
incentivat.
○ Una de les avantatges és que permet redimensionar les redaccions i optimitzar
costos pel que fa a la mida i la ubicació.

8.2 Gèneres i formats innovadors

○ L’entorn digital ha fet revitalitzar determinats formats especialment adequats per
a oferir informació personalitzada i que es poden consumir en qualsevol lloc i
moment.
○ Propostes innovadores que conviuen amb altres de més modestes, però que
compleixen a la perfecció amb la seva funció informativa.

8.2.1 Minut a minut

- Com que internet permet la renovació immediata de la informació, els gèneres i els
formats que beuen de l’actualització constant dels continguts troben en els mitjans
digitals el seu espai natural.
- En el cas d’una retransmissió tipus minut a minut, convé tenir en compte un conjunt de
consells
- Abans de començar, cal buscar antecedents i informació de context per situar el
lector i poder donar informació durant els primers moments. També és el moment
de buscar les etiquetes per categoritzar l’article i les paraules clau
- El títol i l’entradeta, normalment un paràgraf, ha de servir per indicar clarament al
públic que es tracta d’una emissió en directe. S’opta per un titular informatiu,
amb l’epígraf «En directe», per exemple. Al mateix temps, l’entradeta recull les
idees clau a mode de sumari.
 - Quan comencen la retransmissió, ho indiquem saludant els lectors.
- S’actualitza amb cada idea, declaració o fet rellevant. S’encapçala amb la marca
horària i les primeres paraules de cada actualització no solament han de donar la
novetat, sinó també una idea clara de la resta del paràgraf.
- Quan acabem la cobertura també ho indiquem. Marxem amb una actualització
final de resum.
- En acabar, repassem l’entradeta que hem redactat al començament i la
modifiquem si és necessari. Canviem també el titular per indicar que ja no és una
retransmissió en directe i que el que llegirem és un relat cronològic invers d’un
fet acabat.
8.2.2 El reportatge multimèdia

- El model que va iniciar el camí de la renovació del reportatge digital va ser l’article
«Snow Fall», publicat el 2012 en el New York Times.
- Una proposta excepcional per creativa i innovadora, que es va convertir en una
producció capaç de generar valor de marca per al diari per les nombroses visites i
prestigi que va suscitar.
- Articles en què els recursos textuals i audiovisuals es combinen de tal manera que no
solament enriqueixen la història, sinó que també permeten avançar.
- Hi ha tres conceptes que cal combinar per entendre el recorregut del reportatge en
l’entorn digital i la seva transformació.

● Relat de marca (storytelling) fa referència, en sentit ampli, a l’art d’explicar

històries per tal de connectar amb els usuaris. Apel·la a la seva vessant
emocional i busca crear fidelitat a la marca.
● Transmèdia. Una nova forma de relat que es desplega a través de múltiples
mitjans i plataformes i en què els consumidors són actius a l’hora d’expandir la
història.
● Slow Journalism. Es fixa en històries més enllà de les últimes hores, esprem al
màxim les possibilitats de les noves narratives i busca una lectura reposada

- Produir i editar una proposta d’aquest estil, demana temps.

- La combinació d’elements audiovisuals amb text és obligatòria per dotar de riquesa una
història que normalment s’articula en diferents seccions.

8.2.3 Bulletí d’informació

- Els butlletins d’informació (o newsletters), un format molt popular a l’inici d’internet,

estan experimentant un auge notable en els últims anys perquè permeten oferir al públic
contingut altament especialitzat de manera molt personalitzada a través del correu
electrònic.

8.2.4 Podcasts
 - El podcast és un dels formats amb més èxit en el últims anys dins del periodisme i tot
indica que ho seguirà sent (Newman, 2020). És una producció molt versàtil que es pot
enfocar tant a la informació com a les entrevistes o documentals.
- Els mitjans confien en el podcast per atreure audiències més joves i construir hàbits de
consum.
- És millor optar per un estil planer i senzill i cuidar la producció sonora (música, efectes,
silencis, etc.).

8.3 L’ús de xarxes socials

- En l’actualitat, les xarxes socials són un element present en tot el procés de producció
informatiu, tant pel que fa a les fonts i el seu monitoratge a la recerca de temes com pel
que fa a la fase de difusió.
- Són també un suport informatiu amb entitat pròpia en el sentit que a través d’aquestes
plataformes es distribueixen continguts específics: informacions d’última hora o
informacions de temes més lleugers, amb imatges atractives i cridaneres.
- Cal tenir en compte els següents punts:

● Els periodistes tenen al seu abast el gran volum d'informació que generen les
xarxes socials, però poden aconseguir-ne més interpel·lant l’audiència i
dialogant-hi. Amb la col·laboració en xarxa (crodwsourcing) pot demanar a la
comunitat dades o localitzar protagonistes, als quals es pot adreçar directament
o amb missatges públics o privats (per exemple, amb els DM de Twitter o el xat
de Facebook).
● En el cas d’usar material procedent de les xarxes, cal especificar-ne l’origen.
Cal esmentar sempre l’autor d’una imatge, un vídeo, una fotografia o una
infografia. És necessari enllaçar amb els continguts de tercers i atribuir-los
l’autoria.
● Si la nostra audiència ens facilita informació valuosa, hem de donar les gràcies.
També convé contestar les crítiques i corregir els errors, i al mateix temps ignorar
els trols que només busquen polèmica.
● Cal adequar els missatges a la plataforma social. A Instagram funcionen millor
continguts audiovisuals, Facebook dona trànsit al mitjà, però Twitter atorga
reputació per la comunitat que allotja (polítics, periodistes, celebritats, etc.).
Convé reflexionar sobre els missatges que pengem en les diferents xarxes
perquè cadascuna presenta objectius diferents i s’adreça a públics diferents.
● A l’hora de redactar un missatge, cal adequar to i la veu a la identitat de marca
de l’empresa.
● Si pengem material audiovisual, ha de ser breu,fràgil. Es pot combinar text amb
vídeo o gràfics
● Hem de perdre la por d'enllaçar amb continguts de competència: si són bons i
aporten valor, no hem de renunciar-hi.
8.4 L’ús dels mòbils

- Parlar de periodisme és, actualment, parlar del protagonisme del mòbil en el procés
informatiu o, el que és el mateix, de periodisme mòbil o MoJo, en la seva denominació
en llengua anglesa (mobile journalism).
- Per periodisme mòbil o MoJo entenem, a grans trets, el procés de producció i distribució
de notícies utilitzant dispositius mòbils tipus telèfons intel·ligents o tablets.
- El periodisme mòbil hauria de formar part, si encara no ho fa, de les rutines
periodístiques diàries de qualsevol professional, sobretot dels que treballen en mitjans
digitals. El mòbil aporta agilitat, independència i proximitat al protagonista o als fets, ja
que és un equip menys intrusiu que un de rodatge.
- Permet explicar històries en poc temps i en directe i també afavoreix els continguts
multiplataforma, ja que està íntimament lligat a les xarxes socials.

Eines per un diari digital

● Planificació
● Producció
● Gèneres
● Periodisme mòbil
LA DINÀMICA DE TREBALL EN UN MITJÀ ONLINE

Quines dinàmiques de treball té un mitjà natiu on-line?

- Avui dia, tots els mitjans convencionals que han evolucionat cap al món digital s’han
adaptat a la fisonomia i amb dinàmiques a tot el que és el món digital i cada vegada es
diferencien menys les dinàmiques de producció dels dos tipus de mitjans.
- Els mitjans tradicionals tenen estructures més pesades, ja que necessiten un volum
important de redactors. En canvi, els mitjans digitals no necessiten d’estructures
pesades perque s’ajusten a les característiques de l’espai d’internet amb estructures
que no son tan pesades.

- Les dinàmiques son diferents

● Mitjà digital no ha de pensar en un producte que surt imprès l’endemà sinó que
pensen en la publicació immediata. En canvi, els que conviuen amb el món
digital i la premsa escrita normalment, tenen un doble enfocament, ja que
pensen en la informació inmediata amb un grup de redactors centrar en l’espai
digital i al mateix temps, necessita un volum de redactors i gent pensant i
planificant la informació a un dia vista que és quan surt la publicació.
● Al tenir dos espais diferents han de pensar en dos productes diferents. Per
tant, amb repercussions diferents, timings diferents, etc.
● Els mitjans tradicionals de premsa escrita s’han vist obligats pel canvi de consum
a bolcar-se en l’espai digital, a pensar en un producte que comparteixi la marca,
però a l’espai digital i fer-lo competitiu.

Com afecta l’evolució de la tecnologia al treball i l’organització d’una redacció?

- El periodisme digital demana capacitat d’adaptació, de repensar el producte, els formats

i la interacció amb els lectors.
- El repte és oferir la informació de maneres diferents, en formats diferents i anar-ho
adaptant una mica al moment i a l’evolució de les tecnologies.
- Arriba a través de les xarxes a un perfil de consumidor que estava fora del circuit de la
premsa escrita com pot ser el públic jove.
- La immediatesa ha canviat les dinàmiques, la composició dels equips i les formes de
producció i també el producte. Avui per ser competitiu a internet, has de ser competitiu
amb les informacions d’última hora.
- El lector valora molt estar informat al moment i s’ha convertit en una necessitat de
comunicació. Com a conseqüència ha canviat les dinàmiques de producció.
- Avui es construeix la informació a l’inrevés. Primer es llença el titular i de mica en mica
es va completant aquesta informació contrastan-la i aprofundint-la fins arribar a tenir una
informació molt completa que tingui valor informatiu. Això t’obliga a tenir gent molt
connecta amb tot el que està passant i a tenir redactors que publiquin ràpidament
informacions.
 - També es necessita d’un equip especialitzat que sàpiga com vendre les teves
informacions i notícies a les xarxes. Perquè cada canal té el seu propi perfil de
consumidor, el seu propi interès pel que fa a la informació dels continguts que generes i
cal pensar molt bé de quina manera s’enfoca o què prioritzen en un lloc o en un altre.
Abans com tenien un únic canal de publicació no s'haurien de prendre aquestes
decisions i a més a més tenien més temps per decidir.

Com afecten als periodistes les noves narratives?

- Formació del periodista, ja que ha de tenir domini de les xarxes, de tots els formats que
ofereix l’espai digital, ha de saber de Google Analytics (anàlisi de dades) per anar
avaluant l’impacte de la seva informació.
- Així mateix, ja no hi existeix un equip de maquetació. Per tant, el periodista amb els
recursos que té construeix la informació. No només es pregunta ‘que vull dir’ sinó ‘com
ho vull dir’ i ‘com ho vull fer arribar’.
- Com ha canviat la forma de la comunicació, que ja no és unidireccional sino que és
bidireccional i compta amb la participació del públic. Ara, la labor del periodista és trobar
formats per explicar els fets.

Com impacten els avenços tecnològics en la labor periodística?

- La tecnologia és una eina molt potent de tots els mitjans digitals per poder oferir la
informació al moment.
- Els periodistes poden informar des dels llocs dels fets i donar una informació molt
testimonial del que està passant amb l’ús de les tecnologies de la informació com ara
els mòbils.
- La tecnologia ha canviant les dinàmiques de treball i les formes d’organització, ja que
obliga a reorganitzar molt l’equip.
.

Com afecta la resposta en xarxes socials a una informació?

- Aquesta eina et pemet veure que interessa al lector, quines peces tenen més sortida.
Pero afegeix pressió als professionals que es va qüestionant constantment com enfocar
un tema per veure com desperta el interès entre els lectors.
- La dictadura del clic és un factor molt important avui dia en la competència entre els
mitjans digitals perquè d’alguna manera, és el que ordena una mica les audiencies dels
mitjans. S’ordenen per nombre de clics, pàgines vistes, i per tant, amb dades objectives
del consum que tenen les teves informacions.
- Aquestes dades influeixen i condiciones moltes vegades que s’estableixi una mena de
competència entre mitjans per les pàgines vistes o per l’audiència.
- Així mateix, també influeix a l’hora de decidir de triar o destriar quins temes publiques al
teu diari i de la mateixa manera que els continguts que t’arriben per les xarxes socials
 poden acabar tenint un interès mediàtic i, per tant, condicionar la teva agenda
informativa.

Convergencia, un camino hacia el futuro

Jimena Abad

En el contexto del crecimiento de la web 2.0 los diarios apuestan por la convergencia de sus
redacciones de papel e Internet.

La convergencia es definida por Henry Jenkins como ‘el flujo de contenido a través de múltiples
plataformas mediáticas, la cooperación entre múltiples industrias mediáticas y el
comportamiento migratorio de las audiencias mediáticas’. Ramón Salaverría y Samuel Negredo
toman la definición de convergencia de los medios como ‘un proceso multidimensional que,
facilitado por la implementación de tecnologías digitales de telecomunicación, involucra a las
esferas tecnológicas, de management, profesional y editorial de los medios masivos
favoreciendo una integración de herramientas, espacios, métodos de trabajo y lenguajes, de
modo que los periodistas produzcan contenidos que son distribuidos a través de múltiples
plataformas’.

El integrar dos redacciones en una permite elevar el periodismo digital al próximo nivel. Este
objetivo, asimismo, va relacionado con la intención de atender a la demanda de los usuarios
sedientos de historias las 24 horas del día a través de plataformas diversas.

La convergencia no se realiza el cambio de un día para el otro, sino que es un cambio que
implica profundos cambios.

- Cambios físicos → mudanzas a otros espacios

- Organizacionales → generación de nuevos puestos o funciones
- En el trabajo de los periodistas

The New York Times creó ‘continuos new desk’ que era un grupo de editores y reporteros que
asistían a los periodistas en el manejo del trabajo multiplataforma con el objetivo de disminuir
las diferencias entre periodistas de diario y periodistas de la web.

La reestructuración lleva a cabo la creación de nuevos puestos de trabajo. Se crearon puestos

como el de ‘integracionista’ una persona que se dedica a controlar que funcione el proceso.
También se contratan nuevos perfiles para las áreas gerenciales como un director de medios
digitales.

Los cambios en la estructura también van acompañados de modificaciones en el trabajo del

periodista. Para atender las necesidades de la nueva organización multiplataforma, los
periodistas deben escribir, pero también deben saber tomar fotografias y armar una
presentación, filmar o editar. Se espera que los periodistas sean más versátiles.
Varios estudios muestran que la mayoría de los periodistas tienden a quejarse de que la
convergencia significa más trabajo sin un aumento de salario. Ante esta situación surgen
nuevas preguntas como ‘sienten que el principal motivo por el cual se fusiona es para ahorrar
dinero’. Los ejecutivos tienden a ver a los nuevos medios como una forma de hacer más cosas
con menos personas, y no como una via para explorar nuevos géneros/estilos, ángulos o voces
para las noticias. Si esto es así, la pregunta por la calidad de la información reaparece con
fuerza.

Rutinas productivas de un cibermedio nativo digital

Mar Iglesias García

- El nacimiento del ciberperiodismo ha sido, sin duda, el cambio más influyente y

transformador de la última década dentro de los medios de comunicación.
- Los ciberperiódicos han sido objeto de estudio y se centran en un aspecto en concreto,
la interactividad.
- Un cibermedio es un ente complejo como cualquier medio de comunicación, y tiene
muchas vertientes que influyen en su manera de hacer información. Existe la
complejidad de organizar los recursos humanos y técnicos.
- La rapidez en la que se transmite la información hace que la actualización continuada
de las noticias sea uno de sus elementos fundamentales.

VILAWEB
- VilaWeb es el primer ciberdiario sin versión en papel que se creó en España y se ha
convertido en un referente dentro del mundo de la información digital en catalán.
- Sus fundadores son Assumpció Maresma y Vicent Partal.
- La base de su modelo periodístico es hacer información de calidad, independientemente
del formato, con la lengua y la cultura catalana como referentes cultural, geográfico y
humano.
- Su redacción está estructurada en función del flujo de información que generan los
periodistas y las diferentes secciones que conforman el ciberperiódico.
- Tenemos un apartado muy marcado por la información de actualidad que es la
denominada actualidad con un flujo de información constante y después, existen varias
secciones: VilaWeb TV, VilaWeb Lletres, VilaWeb Gastronomia, etc.
- La redacción está encabezada por el director y la editora de la publicación (Vicent
Partal y Assumpció Maresma)
- A continuación, hay dos jefes de redacción que su función es:
● Jefes de redacción
○ Coordinar tareas informativas
○ Coordina los contenidos
○ Hace refuerzo redactando
○ Hace previsiones
○ Está al hilo de la actualidad y propone temas y el enfoque de las notícias.
 ○ Uno de horario de mañana que coordina la continuidad y los recursos
humanos.
○ El otro en turno de tarde que coordina también continuidad, el cierre de la
jornada y el apartado audiovisual.
● Apartado continuidad
○ Un periodista trabaja en horario mañana y tarde que también se hace
cargo de la VilaWeb Música
○ Y otro redactor que trabaja tarde-noche

● VilawebTV
○ Trabaja un periodista y un técnico audiovisual a jornada completa

● Vilaweb lletres
○ Tiene una periodista en exclusiva

● Vilaweb nit y vilaweb tecnologia

○ Se encarga el mismo periodista

● Jefe de estilo

- La continuidad de la portada a lo largo de la jornada está en manos de dos personas,

una de mañana y otra de tarde. Detrás hay siempre una persona más que es el jefe de
redacción.

PLANIFICACIÓN

Reunión de miembros de la redacción

- Los lunes se hace una reunión con todos los miembros de la redacción para analizar
cómo han ido los días anteriores y determinar los temas que se cubrirán en los días
siguientes.
- Esta reunión la conduce el director
- Se hace un repaso de las previsiones informativas que se han ido introduciendo en la
agenda de la redacción.
- Se detalla el tipo de cobertura y que periodistas lo cubren.
- Los redactores de las secciones explican los temas que tienen previstos
- Se escoge el tema de la encuesta de la semana.
- Participa también el jefe de estilo, quien hace un repaso de las cuestiones lingüísticas y
errores que han encontrado en su trabajo de corrección a lo largo de la semana. Así,
recuerdan las normas del libro de estilo.

Reunión mensual
- Se hace una reunión mensual con los jefes de cada área de la empresa.
 - La reunión es conducida por la editora y se coordinan temas de recursos humanos y
técnicos y nuevos proyectos.

Rutina diaria

- La portada se actualiza tantas veces como sea necesario a lo largo del día, pero hay
una hora importante de publicación automática que es a las seis de la mañana.
- A las 8 se incorpora el trabajo del jefe de redacción, que repasa las últimas horas de las
agencias y las incluye en notícias si lo considera necesario.
- A las 20 publican VilaWeb Nit que es una notícia-reportaje de una tema relacionado con
la actualidad, pero más pensada y con muchos enlaces.
- A la tarde el jefe de redacción y el redactor de continuidad se encargan de preparar lo
que será la portada del día siguiente.
- La actualización de notícias de última hora hay redactores siempre pendientes de que
está pasando.
- Los redactores de continuidad elaboran al dia seis o siete noticias.
- Los periodistas especialistas tienen planificada una noticia diaria, aunque puede ser
más según sea necesario, ya que si no hay actualidad igualmente hay que actualizar la
portada.
- Las fuentes directas son entrevistas, agencias, ruedas de prensa, etc.
- Fuentes indirectas son otros medios de comunicación, también se tiene pendente las
redes sociales y aceptan imagenes sobre acontecimientos de sus seguidores.

Conclusiones

- Se trata de una redacción colaborativa donde hay un diálogo permanente entre sus
miembros.
- La inmediatez y la actualización son valores establecidos en la redacción, pero si son
obsesivos comportan una falta de rigo.
- Al no tener un medio analógico de referencia, no existen condicionantes sobre la
producción de información y no existe una dependencia respecto al medio de origen.
- Tienen interés de poner enlaces en todas las notícias, contenido multimedia y se
interactúa con otros usuarios.
Algoritmos, nuevos periodistas. Estudio sobre la robotización de la redacción de noticias
y la automatización del newsmaking.

Para los periodistas españoles su percepción se limita a considerar la robotización de la

elaboración de contenidos informativos como una forma de producir noticias a temas de
servicio (el tiempo), pero que se aleja de otros ámbitos informativos como la política.

Los periodistas asumen que la robotización afectará a las tareas operativas, como soporte en la
producción de contenidos, pero no como un sustituto de las tareas de un profesional humano.
A favor de su implementación se observa como un modo de abaratar costes para las
empresas, pero el periodista perdería su parte de narrador.