Elements de construcció del treball pedagògic en un món incert.

Antonella Marano

Enunciat 1:

En primer lloc, podem parlar com és el recorregut històric sobre el plantejament del
significat d’educar, i quina ha estat i és la figura de l’educador social. Durant l’edat
mitjana, es parlava d’aquesta figura com a “vigilant”, més tard a finals del segle XIX
s’entenia com a vetllador, i ha estat durant el segle XX que s’ha definit com a educador.
Si ens plantegem la idea que en cada època s’ha donat èmfasis i s’ha considerat oportú
diferents metodologies d’educació, podem entendre com aquestes s’han anat
desenvolupant amb el temps, a causa de les diverses tasques i accions amb diferents
límits que han tingut a l’abast de treball. “En la dictadura los padres que no educan a sus
chicos correctamente son considerados disidentes y, en las sociedades totalitarias,
incluso se les retiran sus hijos, ya que la educación está considerada como un objetivo
común, cosificado, indiscutible e indiscutido.” (Meirieu, 2006). Seguidament, sabem
que la figura de l’educador està marcada per una constant renovació de la mateixa
disciplina i de manera cultural, la qual cosa comporta que l’educador tingui disposició a
saber, amb la necessitat d’obtenir una formació tant cultural com pedagògica. "[...] el
educador necesita una preparación especial para su profesión; esta preparación es
doble: de cultura general y de técnica pedagógica." (Luzuriaga, 1966). D’aquesta
manera, es garanteix una transmissió educativa amb una sèrie de metodologies
efectives. Avui dia, ens trobem davant d’una sèrie de problemes nous per culpa del
desenvolupament social i tecnològic, la qual cosa comporta que hi hagi una carència del
saber a l’hora d’actuar enfront un problema, ja que els mètodes que han de fer servir els
pares amb els seus fills, no són els mateixos que van fer servir amb ells a la mateixa
edat.
En segon lloc, entenem que l'educació hauria d’allunyar-se del concepte
d’omnipotència, ja que l’infant a poc a poc ha de saber comprendre que allò que desitja
no apareixerà davant seu per molt que vulgui, és a dir, que el desig no comporta fer la
llei. Per aquesta raó, un punt rellevant de l’educació és fer entendre l'existència de la
resta de persones, tant del seu entorn com del que no, i reconèixer que la resta són
persones similars a ell/a, però amb una identitat que els diferencia, i això comporta
l’acceptació de la diversitat i alteritat. “la educación es aprendizaje para la renuncia a
la omnipotencia” (Meirieu, 2006). Cal destacar la importància que té examinar els
desitjos, tal com explica Freud, entre el desig i l’acte existeix la consciència o la raó, és

1
 Elements de construcció del treball pedagògic en un món incert. Antonella Marano

el que vindria a ser l’endarreriment de l’acte, per ser capaç de reflexionar sobre aquest i
poder analitzar les conseqüències. Aquesta consciència davant un desig comporta una
educació en la qual es deixa a un costat l’interès individual (narcisisme) i reflexionar
sobre l’interès i el bé comú (democràcia). D’aquesta forma, es fomenta l’aparició
d’espais en els quals existeixi una mediació que facilita la comunicació efectiva,
deixant de banda una ideologia única, acceptant la diversitat i la pluralitat per evitar
l’enfrontament. “Para conocer el mundo hace falta salir de la relación dual de
conflictos y deseos, hay que introducir eso que denominamos el tercero mediador, hay
que hacer juntos.” (Meirieu, 2006)

En tercer lloc, l’educació ha d'ensenyar a l’infant que quelcom fictici no és la realitat, i

que allò que no apareix en la televisió no té per què ser menys important i sí que
existeix, en altres paraules, quelcom no televisat no nega la seva existència. Així doncs,
ens trobem davant una barreja constant entre la realitat i la ficció. “Tenemos que salir
de lo imaginario para no confundir al mundo con una película o un juguete.” (Meirieu,
2006). Aquesta realitat s’ha d’entendre que es troba dins una societat comunitària, en la
qual existeixen regles dirigides a la població existent que permeten tenir unes pròpies
eleccions en quant gust, desitjos… i això es canalitza a viure de manera conjunta
seguint un marc comú. Tot seguit, quan parlem d’educació destaquem la idea de
diferenciació entre els ordres moral i cognoscitiu que Kant (1788-1990) planteja. El
primer terme fa referència a la interioritat del subjecte i el segon, a l’exterioritat de les
accions. De la mateixa forma, Núñez (1990) afegeix que la part social s’inclou en
l’ordre cognoscitiu, és a dir, entenem que la llibertat d’elecció i la posició del subjecte
pertanyen a l’ordre moral. Tenint en compte aquesta divisió del subjecte, veiem com
aquest obté una direcció dins l’educació diferent, ja que comporta un desenvolupament
en la socialització del subjecte que amplia la seva diversitat i incorporació en les xarxes
socials “una direcció de les accions educatives que marca en l'horitzó la socialització
del subjecte, l'establiment de pautes culturals que li permetin una circulació fluida per
xarxes socials àmplies” (Núñez, 1990).

Finalment, quan parlem d’educació ens trobem dins un santanell molt ampli
d’oportunitats, en el qual s’inclouen programes i projectes, que fan millorar les
condicions socials i culturals de la població. Això implica un major benestar i una

2
 Elements de construcció del treball pedagògic en un món incert. Antonella Marano

millor qualitat de vida, especialment en situacions on apareix l’exclusió o la marginació

social. D’aquesta forma, l’educació contribueix en la socialització del subjecte
mitjançant el disseny, implementació i avaluació d’aquests programes.

Enunciat 2:

a)

Les funcions que considero fonamentals per a l’acció educativa són: La transmissió,
formació, desenvolupament i promoció de la cultura. La mediació social, cultural i
educativa. El Coneixement, anàlisi i investigació dels contextos socials i educatius.

b)

Funció Competències de la ncies de la funció Concepte clau Relació entre funció i

educativa del text concepte
Transmissió, Tenir reconeixement dels béns culturals, Formació Perquè sigui possible
formació, domini de diverses metodologies portar a terme aquesta
desenvolupament (formació, orientació, dinamització…), fer funció educativa, cal
i promoció de la difusió i transmetre la participació cultural que l'educació social
cultura. obtingui una formació
tant cultural com
pedagògica una
predisposició per saber.
“El saber de la funció
que s'ha d'exercir[…],
[…]El saber sobre la
matèria per
transmetre: la
cultura“. (Mangas,
2018, pág. 34)
Mediació social, Tenir coneixements teòrics i metodològics Comunicació La mediació social,
cultural i sobre la mediació. Saber reconèixer els efectiva cultural i educativa es
educativa. continguts que es posaran en relació, relaciona amb la
potenciar el seu procés, relacionar els creació d’espais que
continguts amb els membres i amb les permet portar a terme
institucions. un procés de mediació
mitjançant una
comunicació efectiva,
potenciant la diversitat
i la relació entre els
membres. “[…]
objetos culturales que
encarnen esas
contradicciones y que

3
 Elements de construcció del treball pedagògic en un món incert. Antonella Marano

le ofrezcan la
mediación necesaria
[…] “ (Meirieu, 2006,
pág. 8)

Coneixement, Tenir la capacitat de detectar necessitats Realitat És important implantar

anàlisi i educatives contextuals, i analitzar la mesures que no només
investigació dels realitat mitjançant mètodes i estratègies. tinguin en compte els
contextos socials Dominar el desenvolupament comú i local, temes tractats en
i educatius conèixer els marcs legislatius i les diverses l’educació fins ara,
polítiques educatives, culturals i socials. sinó que també
s’exposin diferents
mètodes i estratègies
per tractar les
necessitats d’analitzar
la realitat en els
contextos de la nostra
societat comunitària.
“Pero en la realidad,
cuando uno destruye el
bien común está
dañando la posición
colectiva y se le crea
una herida a la
colectividad “
(Meirieu, 2006, pág. 6)
Generació de Identificar les possibilitats que comporten Xarxes socials Les xarxes socials
xarxes socials, un desenvolupament de sociabilitat, i potencien el
contextos, faciliten la circulació social i la promoció desenvolupament del
processos i cultural. Potenciar les relacions subjecte moral, de
recursos interpersonals i socials. manera que aquest pot
educatius i sociabilitzar ampliant
socials la seva diversitat i la
seva incorporació de
manera social i
cultural. “l'establiment
de pautes culturals que
li permetin una
circulació fluida per
xarxes socials
àmplies” (Núñez,
1990, pág. 40)

Disseny, Dominar les tècniques necessàries per al Programes La creació I

implementació i disseny, programació i planificació de implementació de
avaluació de programes. Formalitzar els documents programes socials
programes i necessaris per a l’acció comporten una millor
projectes educativa. Conèixer diferents mètodes i socialització individual
estratègies d’implementació i avaluació. i comuna. És important

4
 Elements de construcció del treball pedagògic en un món incert. Antonella Marano

educatius que l’educador sigui

capaç de portar a terme
aquesta funció per tal
de conèixer quins
mètodes, estratègies,
projectes… són
necessaris en cada cas.

Bibliografía
Luzuriaga, L. (1966). Diccionario de Pedagogía. Buenos Aires: Losada.
Mangas, S. M. (2018). Educació social. Obtenido de Acció educativa en el camp social:
https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00193690/pdf/
PID_00193690.pdf
Meirieu, P. (2006). El significado de educar en un mundo sin referencias. Obtenido de
Ministerio de Educación, Ciencia y Tecnología de la Nación Dirección Nacional
de Gestión Curricular y Gestión Docente Área de Desarrollo Profesional
Docente: http://www.bnm.me.gov.ar/giga1/documentos/EL001440.pdf
Núñez, V. (1990). Modelos de educación social en la época contemporánea. Barcelona:
PPU.
Torner, S. R. (s.f.). Documents professionalitzadors. Obtenido de
https://www.ceesc.cat/images/simplefilemanager/556d9518310849.79010543/
Doc_prof_cat.pdf