Universitat de Barcelona

Facultat de d’Educació
Coordinació de Psicologia de l’Educació a Infantil i a Primària
Curs 2022-2023

BLOC IV.
Activitat 2. Anàlisi de l’ajuda educativa en la interacció mestra-alumnes en
una situació d’ensenyament i aprenentatge

OBJECTIUS
- Emprar els conceptes del bloc per a comprendre i analitzar els processos interpsicològics
d’ajuda educativa per a la construcció de significats i traspàs del control en l’activitat conjunta
mestres-alumnes.
- Reflexionar sobre la importància de la tasca docent per ajustar les ajudes en l’activitat
conjunta en el marc més ampli de la planificació prèvia i de la valoració del procés seguit.
PRODUCTE
Un informe final de l’anàlisi que inclogui els apartats següents:

1. Introducció (mitja pàgina)

Presentar breument l’objecte de l’anàlisi i descriure l’estructura de l’informe d’anàlisi
elaborat

2. Contextualitzar la sessió objecte d’anàlisi (mitja pàgina)

Breu descripció de la sessió objecte d’anàlisi (participants, continguts o temàtica que es
treballa, materials utilitzats, organització de l’aula i dels alumnes, entre altres)

3. Anàlisi del desenvolupament de l’activitat conjunta i els mecanismes observats durant la

sessió
Taula d’anàlisi elaborada (s’inclou a l’annex d’aquest document) (extensió lliure)

4. Conclusions de l'anàlisi: com s’ajusta l’ajuda al llarg de la sessió? (2 pàgines màx.)

Guia de preguntes per a l’elaboració de les conclusions:

a) Com s’ajusta l’ajuda educativa en relació al traspàs del control tenint en compte la
dimensió temporal i els diferents moments? Expliqueu la dinàmica del mecanisme
durant la sessió, des de l’inici fins al final de la sessió.

 Pensem en els dos nivells de l’ajuda: grans moments de la sessió o segments i

actuacions específiques que es produeixen a l’interior de cada moment (com retira
progressivament les ajudes que ofereix, com i quan reprèn el control després haver-
lo cedit...)

b) Com s’ajusta l’ajuda en relació a la construcció progressiva de sistemes de

significats compartits tenint en compte la dimensió temporal i els diferents
moments. Expliqueu la dinàmica del mecanisme durant la sessió des de l’inici fins al
final de la sessió.

 Pensem en els dos nivells de l’ajuda: grans moments de la sessió o segments i

estratègies discursives específiques que es donen en a l’interior de cada moment
(com activa coneixements previs i crea intersubjectivitat inicial?; com utilitza el
discurs per avançar en la definició compartida de significats i per fer el seguiment i
el control de malentesos?; com utilitza el discurs per ajudar a l’atribució de sentit a
l’aprenentatge, a l’inici, durant i al final?)

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0

Internacional de Creative Commons

1
 AVALUACIÓ
Activitat avaluable amb un 70% del bloc IV.
Veure els criteris de correcció a la rúbrica d’avaluació de l’activitat

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0

Internacional de Creative Commons

2
 INTERACTIVITAT MECANISME MECANISME
Conjunt de formes d’organització de l’activitat Traspàs del control Construcció progressiva de significats compartits
conjunta en la sessió

Identificar en la situació les diferents parts (segments) a partir
de canvis en les actuacions interrelacionades dels participants.
Identificar cada part (o segment) amb un nom que reculli la
seva finalitat educativa - instruccional
SEGMENT 1
Identificar formes d'ajuda relacionades amb el control/autonomia en
l’actuació del/la docent i dels alumnes.
Per analitzar el traspàs del control caldrà veure com la mestra implica i
fa participar a l’alumnat i quina iniciativa prenen els/les alumnes. Què
fa cada participant en cada moment? Sobre què? Qui pren la
iniciativa en cada moment? A qui es dirigeix? Quan?
Actuacions Mestra/Alumnes
Identificar formes d'ajuda relacionades amb l'ús d'estratègies discursives
dirigides a la construcció conjunta de significats compartits (Coll i
Onrubia, 2001)
 Identificar quatre estratègies característiques de cada
segment
 Diferenciar les estratègies per colors, en funció de la seva
finalitat (exploració coneixements previs-intersubjectivitat;
atribució de sentit; elaboració de representacions cada vegada
més complexes i expertes del contingut)
Estratègies discursives

Minut Inici: Minut Final: Identificar el patró d’actuacions de mestra i alumnes. Identificar l’estratègia
Incorporar exemples del vídeo (fragment literal de la transcripció on
Nom del segment: s’observa l’estratègia)

SEGMENT 2 Actuacions Mestra/Alumnes Estratègies discursives

Minut Inici: Minut Final:

Nom del segment:

ANNEX. Taula d’anàlisi

Trobareu l’enllaç per accedir al vídeo i a la transcripció de la sessió al moodle de l’assignatura

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3
 Exemple elaborat per Ginesta i Rochera, 2022. Document intern de l’assignatura.
INTERACTIVITAT
Conjunt de formes d’organització de l’activitat
conjunta en la sessió
Identificar en la situació les diferents parts (segments) a
partir de canvis en les actuacions interrelacionades dels
participants.
Identificar cada part (o segment) amb un nom que reculli
la seva finalitat educativa - instruccional
SEGMENT 1.
Minut Inici 0:00- Minut final 7:00
Nom del segment: Recordatori de consignes i normes de
l’activitat de racons de llengua
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
4
MECANISME
Traspàs del control
Identificar formes d'ajuda relacionades amb el
control/autonomia en l'actuació del/la docent i dels
estudiants.
Identificar qui fa què, sobre què, a qui es dirigeix i
quan
Actuacions Mestra/Alumnes
Patró d’actuacions 1.
Mestra: Explica les consignes de les activitats que es
portaran a terme en els quatre racons de llengua (els
ensenya el material) i formula preguntes als alumnes
sobre el contingut de cada racó
Alumnes: Els alumnes estan asseguts a les seves taules,
escolten amb atenció l’explicació de la mestra i
responen a les seves preguntes.
Mestra: Recull les respostes donant feedback i/o
donant la paraula a altres alumnes
En aquest segment hi ha una obertura a tots els/les
alumnes de la classe. Podem veure un traspàs del
control continuat quan la mestra està preguntant i
recollint el que diuen els nens i nenes; està bastint el
procés preguntant a l’alumnat (cedeix), recull el que
diuen i va validant el coneixement que van construint
entre tots i totes (reprèn), torna a preguntar a altres
(cedeix).
MECANISME
Construcció progressiva de significats compartits
Identificar formes d'ajuda relacionades amb l’ús d’estratègies
discursives dirigides a la construcció conjunta de significats compartits
(Coll i Onrubia, 2001)
Estratègies discursives
Recurs al marc específic de referencia + Metaenunciat:
Mestra: Ens mirem, avui anem a fer els racons de l’altre dia. Els
racons de llengua ja sabeu que cada dia en fem només dos, és a dir,
cadascú de vosaltres només té temps de fer-ne dos, us en recordeu
d’això eh?
Nens: Si, si!
Recapitulacions, síntesis i resums amb recurs al marc específic de
referència
Mestra: Avui us torno a explicar, encara que l’altre dia ja ho vaig dir
però es que ho fem un cop a la setmana i de vegades no ens en
recordem de totes les coses que fem. Ara us tornaré a recordar i
llavors, ens col·locarem en el nostre grup que ens toqui. Vale?
Mireu, el racó… Un dels racons que teníem i que vam fer ja un grup de
nens era el de … les paraules (val?).
(....)
Caracterització del coneixement com a compartit, ús recurrent de
la 1a persona del plural
Mestra: Un altre que us en recordeu que l’altre dia vam fer-ho també.
El que fèiem era anar resseguint els puntets amb el llapis, oi que ho
 anàvem resseguint?

Demanda d’informació als alumnes + La mestra reprèn les

aportacions realitzades pels alumnes a partir del requeriment
previ i les integra en el seu discurs . També observem etiquetatge.

Mestra: Hem de fer tota aquesta forma i anar poc a poc, perquè… Què
passa si anem massa ràpid? Què ens pot passar? Aixequem braços, què
ens pot passar si anem ràpids Lluís?
Lluís (alumne): Que ens podem passar de la línia.
Mestra: Què ens podem passar de la línia, i de que servirà després si
ens passem? Un moment Jana, que estic explicant una cosa molt
interessant… I que pot passar si ens passem de la línia? A veure, Gala..
Què pot passar?
Gala (alumna): Que ens quedarà molt malament.
Mestra: Ens quedarà molt malament i al final, doncs, la idea és que
anem aprenent a fer les coses com…
Tots: bé!!
Mestra: I ben fetes perquè ja estem aprenent, ja som grans i hem
d’anar aprendre a fer les coses ben fetes, val? Doncs, aquest full,
aquest racó es tractarà de fer bé tots aquests dibuixets….
Mestra: Aquest racó es tractarà de fer fer, doncs, tots aquests tots
aquests dibuixets ben macos, amb la forma que calgui, ben poc a poc i
ben fet. D’acord? Aquest serà el segon racó.

Mestra: L’altre racó que teníem és el de comprendre. (Etiquetatge)

Comprendre per què? Perquè teníem unes imatges, val, les targetetes
amb les imatges i unes paraules. Què haurem de fer aquí? Qui ho sap?
Qui s’enrecorda? A veure Maria, tu te'n recordes què havíem de fer
aquí? Èric tu te’n recordes?
Èric (alumne): Ficar les paraules.
Mestra: “Ficar les paraules” s’ha de fer? “Ficàvem” paraules en
aquests?
Alumnes (conjunt): Nooo.
Mestra: On ficàvem paraules?
Júlia (alumna): “Tens que” buscar la imatge i buscar la seva paraula.
Mestra: Molt bé! Buscarem la imatge i una paraula que correspongui.
Val? Com farem aquest treball? El farem amb tot el grup de la taula.
Vale? Anirem buscant entre tots les imatges i les paraules, i quan
hagueu acabat de fer-ho, ens aviseu. Eh! “Ja ho hem acabat” i
passarem i mirarem. A veure aquí què hi ha. Aquesta paraula, què hi
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

5
 diu... ho comprovarem. Però aquest treball l’hem de fer amb tot el
grup, ho fem junts, ens ajudem. Us en recordeu que ens ajudàvem a
fer-lo?
Alumnes: Sí.
Mestra: Vale. Aquest és el tercer. I l’últim racó... val, teníem unes
casetes, eh, qui s’enrecorda d’aquest? Teníem unes casetes amb una
lletra aquí dalt i unes imatges. I què s’havia de fer? A veure Lluís, què
havies de fer?
Lluís (alumne): Havíem de dir la paraula i mirar a veure si tenia la
lletra de... la lletra amb la paraula.
Mestra: Molt bé, si aquesta paraula… però, la lletra a on estava?
Entremig? Al principi? Qui s’enrecorda? On havia d’estar la lletra
d’aquesta casa amb la paraula?
Alumne: Al principi.
Mestra: Al principi, eh. Si començava, el dibuix que teníem aquí, si
començava per la lletra que teníem a la caseta, Jana, val? Per la lletra
que hi ha aquí dalt hem de mirar quines imatges comencen per aquesta
lletra i enganxar-les, Èric, val? Aquesta activitat, aquest racó… Mira
l’Ainet ja està fent altres coses, Ainet i si parem? Ara no toca fer això,
rei. Home… A veure aquest racó també l’hem de fer al nostre grup, eh,
tots junts, val? Anirem mirant on col·locarem cada imatge.
Col·locarem les casetes repartides per sobre de la nostra taula i anirem
col·locant les imatges. Anirem parlant entre tots, els nens i nenes del
grup. S’ha entès?
Alumnes: Sí, sí….
Mestra: Val. Hi ha algun nen o nena que té algun dubte? Ara els hem
recordat els racons, eh, l’altre dia els vam explicar, però ho hem tornat
a recordar. Hi ha algú de vosaltres que té algun dubte?
Alumnes: No, no…
Mestra: Doncs començarem..

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

6
Guia per a la identificació i anàlisi de les estratègies discursives (Síntesi de la lectura de Coll i Onrubia, 2001)
Estratègies discursives al servei de la construcció de sistemes de significats compartits (Coll i Onrubia, 2001)

Finalitat Estratègia/Recurs Descripció/Concreció de l’estratègia o recurs

1. Estratègies al servei de
l’exploració i activació de
coneixements previs dels
alumnes
El recurs al “marc social de referència”
El recurs al “marc específic de referència”
El recurs al context extralingüístic immediat
La demanda d’informació als alumnes
Referències en el discurs a experiències o vivències o coneixements
previs que s’han adquirit fora del context escolar que es posen en
relació amb el contingut o tasca que s’està portant a terme en aquell
moment a l’aula.
Referències a experiències i coneixements suposadament compartits
pel fet d’estar vinculats al desenvolupament previ del procés d’e/a en
el qual uns i altres han participat de forma conjunta o bé per haver
estat objecte de treball en activitats escolars prèvies en les quals han
participat els alumnes.
El context extralingüístic immediat, és a dir, el conjunt d’objectes,
accions o esdeveniments en el qual interactuen professor i alumnes,
pot servir com a element compartit per establir una primera
referència compartida que sigui la base per a la construcció de
sistemes de significats compartits. Un recurs útil per establir un
primer nivell d’intersubjectivitat entorn dels continguts és cridar
l’atenció sobre determinats elements presents a l’entorn físic o sobre
determinats aspectes de l’activitat en curs o dels seus resultats (pot
concretar-se de maneres diferents quan es treballa amb els alumnes a
les aules).
El professor requereix als alumnes informacions que considera
rellevants i que introduirà d’alguna manera en el seu plantejament del
procés d’e/a. Aquest requeriment pot fer-se a través de preguntes
directes o a través de procediments més indirectes, per exemple, a
través d’una seqüència de diàleg que alterni preguntes amb pistes i
suports per a les respostes dels alumnes, entre altres.

*Normalment, el professor reacciona a les aportacions dels

alumnes -realitzades sovint com a conseqüència d’un requeriment
directe o indirecte del professor- i es manifesta en termes
d’acceptació o rebuig.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

7
 2. Estratègies al servei de
l’atribució positiva de sentit a
l’aprenentatge per part dels
alumnes
3. Estratègies al servei de
l’elaboració de representacions
cada vegada més complexes i
expertes del contingut
d’ensenyament i aprenentatge
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
8
L’ús de metaenunciats
La incorporació de les aportacions dels alumnes al discurs del professor
La caracterització del coneixement com a compartit
La reelaboració de les aportacions dels alumnes
La caracterització i etiquetatge de determinats aspectes del contingut o
del context
Els canvis en la “perspectiva referencial” utilitzada per parlar dels
continguts
Realitzar asseveracions en les quals un dels participants (típicament
el professor) informa a l’altre (típicament l’alumne) sobre el que
passarà en el desenvolupament més o menys immediat de l’activitat
conjunta, anunciant els continguts, tasques o actuacions que
s’introduiran en aquesta activitat. Forma típica “el que farem ara...”,
“a continuació parlarem de...”
El professor reprèn les aportacions realitzades pels alumnes, fetes de
manera espontània o a requeriment del professor, i les integra en el
seu propi discurs. Aquesta integració es pot realitzar de maneres
diverses: incorporant literalment les aportacions dels alumnes,
parafrasejant-la d’alguna manera o fent algun tipus de reformulació
de l’aportació. Sigui com sigui, el fet de reprendre el que diu
l’alumne suposa acceptar-ho com a pertinent pel procés de
negociació de significats.
Una forma per definir el procés que es porta a terme a l’aula com un
procés conjunt, és parlar de les activitats en curs, dels seus resultats o
dels continguts que s’estan treballant utilitzant sistemàticament la
primera persona del plural: “havíem dit que...”, “recordem com
fèiem...”. Ús sistemàtic del “nosaltres”.
El professor respon a les aportacions realitzades pels alumnes de
manera espontània o després d’un requeriment explícit (pregunta),
reelaborant-les en profunditat, reorganitzant-les, descartant o
matisant alguns dels seus components, subratllant determinats
aspectes o matisant-ne d’altres. Això permet corregir errors,
incomprensions o ambigüitats que el professor detecta en els
significats construïts pels alumnes i ampliar aquests significats posant
de relleu relacions no evidents entre aquests significats o amb altres.
El professor fa referència a elements del contingut, del context o de
l’activitat utilitzant determinades etiquetes que utilitza posteriorment,
de manera sistemàtica, cada vegada que s’hi refereix. Una forma
típica són expressions com “a aquest tipus de figura li direm
polígon”.
La perspectiva referencial és el punt de vista utilitzat per la persona
que parla per identificar i cridar l’atenció del seu interlocutor sobre
un determinat objecte, acció o esdeveniment -per tant, per referir-

L’abreviatura de determinades expressions
La realització de recapitulacions, resums i síntesis
s’hi.
La persona que parla té diferents opcions per identificar un objecte,
des de les que es limiten a assenyalar-lo “fixeu-vos en això d’aquí” a
les que introdueixen una informació sobre aquest objecte més o
menys específica “a la part superior de la pantalla trobareu una
sèrie de paraules”; “ho podeu fer amb el menú d’opcions”. Algunes
d’aquestes opcions pressuposen més coneixement previ per part de
l’interlocutor (“menú opcions” pressuposa més que “una sèrie de
paraules” o que “això d’aquí”.
El professor pot ajudar a la construcció de significats compartits cada
vegada més generals, abstractes i complexos a través d’una
modificació sistemàtica de les expressions referencials que utilitza.
L’abreviació és un mecanisme semiòtic que implica la reducció i
condensació de les expressions usades en relació a determinats
objecte, accions o esdeveniments. Típicament, professor i alumnes,
usen expressions menys abreviades a l’inici del procés de construcció
de sistemes de significats compartits i més abreviades al final. Per
exemple, a l’inici el professor podrà explicar “en aquest mapa cada
centímetre correspon a un quilòmetre real; “si entre dos punts hi ha
una distància de sis centímetres voldrà dir que el realitat estan a una
distància de sis quilòmetres”. Al final el professor es limitarà a dir
“el mapa està a una escala de 1:100:000”.
La realització de recapitulacions del que s’ha portat a terme i de
resums del contingut treballat, així com de síntesis de les relacions
entre determinades activitats o entre continguts, constitueix un recurs
potent en el desenvolupament d’expressions compartides cada
vegada més complexes. Aquest recurs pot utilitzar-se tant al final
d’una activitat, conjunt d’activitats interconnectades o bloc de
continguts, com a l’inici d’una nova activitat o contingut.

Rúbrica d’avaluació de l’activitat 2

Criteris de correcció No es compleixen Baix Mig Alt Molt alt Nota final
(Indicadors) els requisits per a (1-4,9 punts) (5-6,9 punts) (7-8,9 punts) (9-10 punts)
ser avaluat

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

9
 (0 punts)
La introducció i la contextualització
Introducció i de la sessió no responen a la demanda
contextualització de la requerida.
sessió (5%)
La segmentació de la sessió analitzada
Anàlisi de l’ajuda és incorrecta o mostra moltes errades,
educativa al llarg de no identifica ni caracteritza el conjunt
la sessió. dels segments d’interactivitat en què
Segmentació de la s’organitza l’activitat conjunta dels
sessió (15%) participants; els que identifica no es
denominen d’acord amb la seva
finalitat instruccional.
L’anàlisi del procés de traspàs del
control al llarg de la sessió és
incorrecta o incompleta.
La introducció i contextualització de La introducció i contextualització de La introducció i contextualització de X 0,05=
la sessió és genèrica i bàsica. Resulta la sessió resulta clara i completa en la
la sessió resulta clara, completa i
poc precisa i incompleta en algun seva globalitat. La informació que precisa. Aporta informació rellevant i
punt. inclou resulta adequada. molt pertinent, situa clarament al
lector davant l’anàlisi que es presenta.
La segmentació de la sessió analitzada La segmentació de la sessió analitzada La segmentació de la sessió analitzada X 0,15=
observada és pràcticament correcta, és correcta i completa, ja que és completa i pertinent, identifica els
però no identifica ni caracteritza el identifica i caracteritza els diferents diferents segments d’interactivitat
conjunt de segments d’interactivitat en segments d’interactivitat en què entorn els quals s’organitza l’activitat
què s’organitza l’activitat conjunta s’organitza l’activitat conjunta dels conjunta dels participants. La manera
dels participants; alguns dels segments participants al llarg de la sessió; de denominar els segments recull
identificats es denominen d’acord amb puntualment alguna de les clarament la seva finalitat
la seva finalitat instruccional. denominacions no respon a la finalitat instruccional.
instruccional del segment.
L’anàlisi del procés de traspàs del L’anàlisi del procés de traspàs del L’anàlisi del procés de traspàs del X 0,3=
control al llarg de la sessió és correcta control al llarg de la sessió és control al llarg de la sessió és
però incompleta. globalment correcta i completa. completa i rigorosa.

Anàlisi de l’ajuda
educativa al llarg de
la sessió: traspàs
progressiu del control
i la responsabilitat
(30%)
No s’identifiquen de manera clara les
actuacions principals dels participants
en la interacció (mestre i alumnes).
No s’identifica tampoc el contingut
entorn el qual es vertebra l’actuació
dels participants en cada moment.
L’anàlisi inclou la identificació de les
actuacions principals dels participants
en cada segment de la sessió.
Tanmateix, les actuacions principals
dels participants (mestre i alumnes)
s’identifiquen de manera separada, no
articulada ni interrelacionada.
S’identifica de manera genèrica el
contingut entorn el qual es vertebra
l’actuació dels participants.
Globalment, l’anàlisi inclou la
identificació de les actuacions
interrelacionades els participants
(mestra i alumnes) en cada segment de
la sessió. És possible identificar
alguna imprecisió puntual en l’anàlisi
dels patrons d’actuació dels
participants.
En la pràctica totalitat dels moments
analitzats, s’identifica de manera
precisa el contingut entorn el qual es
vertebra l’actuació dels participants.
L’anàlisi inclou la identificació
precisa i completa dels patrons
d’actuacions dels participants (mestra
i alumnes) en el conjunt dels segments
d’interactivitat de la sessió.
En el conjunt de moments analitzats,
s’identifica de manera precisa el
contingut entorn el qual es vertebra
l’actuació dels participants.

Anàlisi de l’ajuda
educativa al llarg de
la sessió: construcció
progressiva de
sistemes de significats
compartits (30%)
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
L’anàlisi del procés de construcció
progressiva de sistemes de significats
compartits al llarg de la sessió és
incorrecta o incompleta.
No s’identifiquen les estratègies
discursives característiques dels
segments i/o la seva identificació
mostra errors conceptuals rellevants.
L’anàlisi del procés de construcció
progressiva de sistemes de significats
compartits al llarg de la sessió correcta
però incompleta.
L’anàlisi inclou la identificació
d’algunes estratègies discursives dels
segments. Es possible identificar
alguns errors d’imprecisió en la seva
il·lustració.
L’anàlisi del procés de construcció
progressiva de sistemes de significats
compartits al llarg de la sessió és
globalment correcta i completa.
L’anàlisi inclou la identificació de
gran part de les estratègies discursives
característiques del segments.
Globalment, les estratègies estan ben
il·lustrades.
L’anàlisi del procés de construcció X 0,3=
progressiva de sistemes de significats
compartits al llarg de la sessió és
completa i rigorosa.
L’anàlisi inclou la identificació clara i
precisa de les estratègies discursives
característiques de cada segment. La
il·lustració de les estratègies és precisa
i mostra la complexitat de l’anàlisi

10

Les conclusions de l’anàlisi són
incorrectes, s’elaboren de manera
Conclusions de
genèrica sense respondre a la demanda
l’anàlisi
realitzada. No s’usen els continguts
(20%)
treballats durant el bloc.
Observacions:
Les conclusions de l’anàlisi resulten
bàsiques i poc precises en alguna de
les parts requerides. S’usen de manera
molt puntual els continguts treballats
durant el bloc.
Les conclusions de l’anàlisi resulten
globalment correctes i s’usen gran
part dels continguts treballats durant
el bloc. La pràctica totalitat de les
seves parts s’ajusta a la demanda
requerida.
discursiu.
Les conclusions de l’anàlisi resulten X 0,2=
completes, molt pertinents i es
fonamenten en els continguts
treballats durant el bloc. La totalitat de
les seves parts s’ajusta a la demanda
requerida.
Nota Final:

NOTA:
Els aspectes formals, malgrat no puntuïn explícitament en l’avaluació de l’activitat 2, són aspectes objecte de valoració per part del docent (respecte a la normativa de
presentació de treballs acadèmics, llegibilitat i claredat del text, ortografia...)

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

11