Facultat d’Educació

Psicologia de l’Educació a Primària

Curs acadèmic 2023-2024
Prof.: Salvador Sibina

BT4: L’ensenyament com a ajuda ajustada

a l’aprenentatge. Activitat conjunta entre
professorat i estudiants.

Continguts i conceptes
 1. CCEA

➢ Canvis importants en les concepcions i idees dominants sobre els processos d’E-A
▪ “Constructivisme d’orientació socio-cultural”
▪ Socioconstructivisme
▪ Constructivisme social

Concepció Constructivista del procés d’E-A

CCEA

-Psicologia de l’Educació a Primària-

o Colomina, Onrubia & Rochera (2001): Interactividad, Mecanismos de Influencia
Educativa y construcción del conocimiento en el aula.

o Coll & Onrubia (2001): Estrategias discursivas y recursos semióticos en la

construcción de significados compartidos entre profesores y alumnos.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

 El Canvi de concepció

• Perspectives tradicionals • CCEA

Aprenentatge
Aprenentatge Activitat mental constructiva
Assimilació de la informació Construcció de significats i atribució de sentit
Procés intrapsicològic i individual Procés interpsicològic mediat socialment

Ensenyament Ensenyament
Transmissió unidireccional de coneixements Ajuda educativa ajustada al procés d’aprenentatge

-Psicologia de l’Educació a Primària-

 o Primer moment: Primer nivell d’intersubjectivitat

“Renúncia estratègica”
o Segon moment: Augment de les parcel·les de significats
compartits
2. Importància del llenguatge

Estratègies discursives Mecanismes semiòtics

Formes de conversació
intencionals que persegueixen una
fita i que són utilitzades, de manera
més o menys conscient, pel
professorat
Formes particulars d’ús del
llenguatge que permeten crear i
transformar representacions
simbòliques, és a dir, els significats

-Psicologia de l’Educació a Primària-

3. Estratègies discursives i recursos semiòtics

1. Estratègies al servei de l’explicació i activació de coneixements previs dels

alumnes.

2. Estratègies al servei de l’atribució positiva de sentit a l’aprenentatge per part dels

alumnes.

3. Estratègies al servei de l’elaboració de representacions cada vegada

més complexes i expertes del contingut d’ensenyament i aprenentatge.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

Al servei de l’explicació i activació de coneixements previs dels
alumnes:
Estratègies al servei de
l’explicació i activació de
coneixements previs
dels alumnes
El recurs al “marc social de referència”
El recurs al “marc específic de referència”
El recurs al context extralingüístic immediat
La demanda d’informació als alumnes
-Psicologia de l’Educació a Primària-
Referències en el discurs a experiències o vivències o coneixements previs
que s’han adquirit fora del context escolar que es posen en relació amb el
contingut o tasca que s’està portant a terme en aquell moment a l’aula.
Referències a experiències i coneixements suposadament compartits pel fet
d’estar vinculats al desenvolupament previ del procés d’e/a en el qual uns i
altres han participat de forma conjunta o bé per haver estat objecte de treball
en activitats escolars prèvies en les quals han participat els alumnes.
El context extralingüístic immediat, és a dir, el conjunt d’objectes, accions o
esdeveniments en el qual interactuen professor i alumnes, pot servir com a
element compartit per establir una primera referència compartida que sigui la
base per a la construcció de sistemes de significats compartits. Un recurs útil
per establir un primer nivell d’intersubjectivitat entorn dels continguts és cridar
l’atenció sobre determinats elements presents a l’entorn físic o sobre
determinats aspectes de l’activitat en curs o dels seus resultats (pot
concretar-se de maneres diferents quan es treballa amb els alumnes a les
aules).
El professor requereix als alumnes informacions que considera rellevants i
que introduirà d’alguna manera en el seu plantejament del procés d’e/a.
Aquest requeriment pot fer-se a través de preguntes directes o a través de
procediments més indirectes, per exemple, a través d’una seqüència de
diàleg que alterni preguntes amb pistes i suports per a les respostes dels
alumnes, entre altres.
Al servei de l’atribució positiva de sentit:

L’ús de metaenunciats Realitzar asseveracions en les quals un dels participants (típicament el

Estratègies al servei de professor) informa a l’altre (típicament l’alumne) sobre el que passarà en el
desenvolupament més o menys immediat de l’activitat conjunta, anunciant els
l’atribució positiva de continguts, tasques o actuacions que s’introduiran en aquesta activitat.

sentit a l’aprenentatge per

part dels alumnes
La incorporació de les aportacions dels El professor reprèn les aportacions realitzades pels alumnes, fetes de manera
espontània o a requeriment del professor, i les integra en el seu propi discurs.
alumnes al discurs del professor

La caracterització del coneixement com a Una forma per definir el procés que es porta a terme a l’aula com un procés
conjunt, és parlar de les activitats en curs, dels seus resultats o dels
compartit continguts que s’estan treballant utilitzant sistemàticament la primera persona
del plural.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

Al servei de l’elaboració de representacions cada vegada més
complexes i expertes:

Estratègies al servei de La reelaboració de les El professor respon a les aportacions realitzades pels alumnes de manera espontània o després d’un requeriment explícit (pregunta), reelaborant-les
aportacions dels alumnes en profunditat, reorganitzant-les, descartant o matisant alguns dels seus components, subratllant determinats aspectes o matisant-ne d’altres. Això
l’elaboració de permet corregir errors, incomprensions o ambigüitats que el professor detecta en els significats construïts pels alumnes i ampliar aquests significats
posant de relleu relacions no evidents entre aquests significats o amb altres.
representacions cada
vegada més La caracterització i El professor fa referència a elements del contingut, del context o de l’activitat utilitzant determinades etiquetes que utilitza posteriorment, de manera
complexes i expertes etiquetatge de determinats sistemàtica, cada vegada que s’hi refereix.
aspectes del contingut o del
del contingut context
d’ensenyament i
aprenentatge Els canvis en la “perspectiva La perspectiva referencial és el punt de vista utilitzat per la persona que parla per identificar i cridar l’atenció del seu interlocutor sobre un determinat
referencial” utilitzada per objecte, acció o esdeveniment -per tant, per referir-s’hi.
parlar dels continguts La persona que parla té diferents opcions per identificar un objecte, des de les que es limiten a assenyalar-lo “fixeu-vos en això d’aquí” a les que
introdueixen una informació sobre aquest objecte més o menys específica “a la part superior de la pantalla trobareu una sèrie de paraules”; “ho
podeu fer amb el menú d’opcions”. Algunes d’aquestes opcions pressuposen més coneixement previ per part de l’interlocutor (“menú opcions”
pressuposa més que “una sèrie de paraules” o que “això d’aquí”.

El professor pot ajudar a la construcció de significats compartits cada vegada més generals, abstractes i complexos a través d’una modificació
sistemàtica de les expressions referencials que utilitza.

L’abreviatura de L’abreviació és un mecanisme semiòtic que implica la reducció i condensació de les expressions usades en relació a determinats objecte, accions o
determinades expressions esdeveniments. Típicament, professor i alumnes, usen expressions menys abreviades a l’inici del procés de construcció de sistemes de significats
compartits i més abreviades al final.

La realització de La realització de recapitulacions del que s’ha portat a terme i de resums del contingut treballat, així com de síntesis de les relacions entre
recapitulacions, resums i determinades activitats o entre continguts, constitueix un recurs potent en el desenvolupament d’expressions compartides cada vegada més
complexes. Aquest recurs pot utilitzar-se tant al final d’una activitat, conjunt d’activitats interconnectades o bloc de continguts, com a l’inici d’una
síntesis
nova activitat o contingut.