PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

1. 3 PARAULES CLAU SOBRE L’EDUCACIÓ DELS SEGLE XX

o Coeducació
o Valors
o Tecnologia

2. THE FUTURE OF LEARNING

3. PREGUNTES EXAMEN
3.1. Exemple de decisions de planificació i disseny curricular:
Dimensió tecnologicoprojectiva: Inspeccionar projecte educatiu de la vostra
escola i presentar un parell d’exemples de decisions curriculars de nivell III:
mostrar com afecta al nivell IV (aula)
El nivell tres fa referencia a la dimensió tecnologicoprojectiva, tal
com diu el projecte educatiu de la meva escola, volen destacar  per
el us de les TAC.
Actualment l’escola es troba realitzant un projecte, el qual seus
objectius son els següents:
L’objectiu d’aquest projecte és aprofundir en la millora de la competència digital
tant per part dels equips docents com per parts de l’alumnat.

 Proposar metodologies d’aula per apoderar a l’alumnat del seu propi

aprenentatge.
 Dotar els centres educatius de recursos digitals que fomentin l’èxit educatiu
de l’alumnat.
 Proporcionar informació tècnica per l’ús dels recursos tecnològics dels que
han estat dotats.
 Afavorir l’intercanvi d’experiències d’aula i establir aliances entre centres.
 Afavorir que els alumnes assoleixin la competència digital, incentivant-ne la
motivació mitjançant l'ús de tecnologies digitals.

A l’aula:
- Donar a conèixer a l'alumnat les normes d'ús segur

d'internet i de respecte de la propietat intel.lectual.

(Centre)

- Proporcionar formació i assessorament al professorat

respecte a la preparació de materials digitals de treball per a l'alumnat

- Aplicar mecanismes de recollida per conèixer l'ús de les TAC a les diferents àrees
curriculars
- Fer un seguiment de l'ús de les TAC a les diferents àrees curriculars
Poner de la tecnologia que dispone el centro + un ejemplo de actividad (mates educa...
plataforma digital, de juegos)

Assignatura de TAC

3.2.De les Competències als objectius; anàlisi de les interrelacions:

Exemple competències LOE Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig Reial decret
1513/2006, de 7 de XIIDECRET142/2007, de 26 de juny,

3.3.Exposar una classificació de continguts educatius. Comparar amb classificació

del Despelgament Curricular d’EP:
Per exemple A. L. Brown o Internet: Taxonomia de BLOOM
- Declaratiu: Informar de com s’ha de comportar un bon ciutadà.
o Exemple: contemplació de vídeos del racisme
- Procidemental:
o Un debat (com es fa el debat)
- Actitudinal:
o No ser racista

es important educar en valor ja que la majora avui en dia, no te integrat el valor ded respecte,
civisme, igualtat i això cal tenir-los per poder viure en una societat cohesionada amb la
societat, t

3.4.La problemàtica de la seqüenciació; exemple:

Seqüenciació: Explicar Via Continguts / àrea / cicle; Veure DECRET142/2007, de
26 de juny; Preparar alter exemple com aquest.

En l’àrea de: medi natural, social i cultural.

CICLE INICIAL:
- Identificació de les parts del cos. Observació de diferències i semblances,
canvi i continuïtat entre persones.
- Valoració i justificació de la necessitat de la higiene, dels descans
personal i valoració del bon ús del temps de lleure.

CICLE MITJÀ:

- Identificació dels sistemes que participen en la funció de relació:

locomotor i nerviós
- Identificació i justificació d’hàbits d’higiene, de descans, d’exercici físic i
l’alimentació variada i equilibrada per a una vida saludable.
- Identificació de missatges i pràctiques que no afavoreixen el bon
desenvolupament personal i salut
 CICLE SUPERIOR:

- Identificació i justificació de la visió integrada dels aparells i sistemes que

possibiliten la realització de les funcions del cos humà
- Valoració critica dels comportaments individuals que afecten la salut dels
altres i la pròpia. Riscos dels consum de tabac i alcohol.
3.5.Explicar de manera simple. Posar un exemple:
Veure document desplegament curricular. Quadre 1 pg 5 a 7
El apartat 3 começar explicant una mica sobre els continguts curriculars diu que
n’hi ha molts i no dona temps de ferlos tots però avegades s’han d’ampliar
perquè hi ha molts que són importants i no es toquen, també parla de la
importància d’organitzar, distribuir i classificar els continguts, ja que a vegades es
realitzen continguts que no son importants i no es fan els que realment si que
importen. Llavors apartir de aquí parla de la selecció de continguts per a que
aquesta selecció sigui óptima i per a que els nens i les nenes creixein amb uns
continguts que realment si que els hi servirà per un futur.

L’esquema ens parla de com es selecciona aquest contingut:

Parla de tres factors:
- A partir dels problemes socials
- Segons els interesos que té l’alumnat
- Apartir del enfocament disciplinari o la lògica de la ciència

Pero també és important treballar i presentar aquest disseny apartir de continguts que es
programatitzin, es a dir, qüestionar, ja que si ens preguntem realment estem aprofundint i
serme més conciens del que estem aprenen tant els professors del que estan ensenyant com
els alumnes, lo qu estan aprenent.

Despres ens exposa un certs criteris per estroctura els continguts

- Aprenentatges claus: es a dir treballem a partir d’una gran idea i apartir

d’aqui ho desglossem
- La priorització: es molt important entendre que no tots els continguts
tenen la mateixa rellevança
- La ordenació: no tots els continguts tenen la mateixa dificultat
- La seqüenciació: hem de tindre molt en compte que hi ha un procés per
aprendre
- La transparència del coneixement: interioritzar els coneixements i
entendre el grau de complexitat de cadascú i treballar-los molt bé.
- Transdiciplinarietat: alguns continguts s’han de treballar desde diferents
areas i de diferents punts de vista

Exemple:

Problema, contingut: racisme.

Contingut: que faria? Que es?

Es molt important ensenyar això perquè...

Es necesaria saber això a la classe?

Posaria més enfasi al procediment.

3.6.Explicar de manera simple amb un exemple 4 fases d’E/A:

Veure document desplegament curricular. Quadre 2 pg 9

La primera fase: es la més simple i concreta i consisteix en conèixer les idees

prèvies del infant, es a dir, preguntar-li allò que sap, no explicar-li el coneixemnt
si no, escoltar-lo.
- Per exemple a tutoria fan assemblees i els nens i nenes decideixen els
temes que volen parlar, llavors va aver un dia que van voler parlar sobre
el bulling i la mestra en canvi de desde un començament dir-lis que es,
en que consisteix, que provoca etc, van ser els propis nens, sense la
interacció de la mestra, els que van desenvolupar una definició, qui fa
això, com es sen la persona que ho rep...

La segona fase: es mes estracta i és la introducció a noous continguts esa dir, es aquella
introducció de las idees que te el mestre del que han dit els alumnes, doncs el mestre explica
els continguts que s’han de donar i aquesta fase inclús es el moment quan els nens refelxionan
i es pregunten sobre si lo que han dit ells es veritat o no.

- Si seguim l’exemple de la situació anterior seria quan finalment la

mestra va recollir les aportacions dels nens i les nenes i les va unir i
llavors va explicar que era...

La tercer fase: es més complexa i correspon a la integració dels nous coneixements mitjançant
activitats i explicacions

- Per exemple a la classe de medi, primer de tot la mestra els explica el

contingut i després tenen un dossier amb activitats que han de resoldre
amb el que ha explicat la mestra

La quarta fase: avaluació dels continguts que han aprés:

- Per exemple un examen.

3.7.Explicar una programació:

Veure document desplegament curricular. Pg 12 exemple de programació

Exemple: taller de l’hort

TEMPORALITZACIÓ: La programació era per tot l’any i es feia 1h 30 a la tarda
MOTIUS: El motiu de això es per a familiaritzar els nens ab la natura i amb tot
el tema de nutrició, també un
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN:
 OBJECTIU: participar en grup de manera iniciativa, amb respecte, activimant,
solidaria (actitud), canvis de les plantes....
MATERIALS:
CONTINGUTS:
ACTIVITATS:
AVALUACIÓ:

3.8.Valorar una programació:

Veure document desplegament curricular. Pg. 13 l’exemple de programació
acompleix els requisits?

3.9.Explicar vídeo:
Video Future Learning (sense veu), de 8 minuts.
Resalta que desde el seu punt de vista hi ha tres maneres diferents d’entendre el
futur de la educació:
- Els somiadors: que veuen el futur idealitzat i creuen que l’educació anirà
millor i les tecnologies contribuiran a millorar el futur de l’edicació
- - els temero, pessimistes: l’educació anirà pitjor, les tecnologies
empitjoraran i afectaran de manera negativa al aprenentatge i per tant
els alumnes rebran una educació més dolenta i de baix nivell
- El disseny: defenden que l’educació no anirà ni millor ni pitjor si no que el
que hem de fer es dissenyar l’educació de tal manera que ens assegurem
que l’educació en un futur sigui bo.

Primer de tot el vídeo ens explica la evolució de l’educació i com sentia la

escola en anys anrreres que era o per anar a la universitat o per anar a una
granja o per anar a una fàbrica, però el problema esque cada vegada més
gent no vol anar a les granjes i a les fàbriques i vol anar a la universitat, però
el model educatiu no a canviat, per tant es un model deficient i que no
funciona com hauria de funcionar i per intentar cobrir aquesta macansa
s’han creat diversos tipus d’educacions que intentin agafar aquest gruix de
gent que no entra a la universitat i tot i això no s’ha pogut solucionar

L’estructura de l’actual educació conta de 6 preguntes: Que, qui, com, en

quina quantitat, on i quan. El vídeo defensa que no s’han d’estudiar aquestes
parts de manera separada si no totes juntes, unides per així juntament emb
el canvi de totes les institucions del voltant (no sol del model educatiu) podré
arribar a una bona educació en un futur

3.10. Exposar tres temes o idees clau de l’entrevista. Indicar com es podría
incorporar:
Entrevista Punset-K. Robinson: llegir
L’entrevista ens parla que el model educatu actual va ser creat per satisfer unes
necessitats concretes d’un moment determinat i aquesta esta reprimint talents i
habilitats de molts estudiants, esta començant a desapareixe la motivació del
aprenentatge. Per tant en diu que per millorar l’educació s’ha de formular nous
reptes i objectius que responguin a unes necessitats actuals i que omtivin a
 ‘alumnat. L’objetiu de l’educació personalitzada es saber en com podem
convertir-nos en la nostra millor versió i quins son els nostres talents o habilitats
que hauríem de potenciar.
Un altre problema en l’educació es que hi ha assignatures que estan en diferents
nivells, hi això es un gran problema ja que tots son marcs educatius per tant han
de tindre tots la mateixa importància.
La eduacció té 3 grans objectius: econòmic, cultural i personal.

La visió de la intel·ligencia es limitada i reduccionista i que els reptes que ens

proposem per el nou model educatiu ha de ser nous a l’historia, per tan hem de
tindre creativitat, per tal, de satisfer la necessitat de canviar l’educació i fer una
educació innovadora

3.11. Cas, explicar i valorar:

Document El Confidencial cas (text) Sakai

Aquesta entrevista tracta sobre el director d’un col·legi més prestigiós de regne
Unit, esbroncava als pares per la ambició que tenen per a que els seus fills vaguin
a les universitats més ben reconegudes.
Aquesta ambició parental, va ser denunciada per Harman peruqe no sol
dificultava el creixement personal si no que també els perjudicava al llarg plaç i la
qual cosa feia que tinguesis una certa incapacitat d’afrontar el fracàs en el seu dia
a dia.
Des de diferents associacions es van elaborar diferents pràctiques, pautes per als
pares ambiciosos, per poder canviar això i que no incrementes

Jo penso que avui en dia això passa molt, es a dir, molt nens tenen la pressió dels
pares damunt, ja que volen que els seus fills siguin els millors en tot. I molt nens
al final o be tenen tanta persio que abandonen perquè son incapaços de regular
tota la pressió o es treuen els estudis però per por a desepcionar als pares.