Praxi Programaci duna rea / matria

NDEX
INTRODUCCI
1.

2.

3.

COMPONENTS DUNA PROGRAMACI DAULA

1.1.

mbits

1.2.

Dimensions

1.3.

Competncies

1.4.

Continguts

1.5.

Activitats

1.6.

Seqenciaci de continguts

1.7.

Temporitzaci

1.8.

Orientacions metodolgiques

1.9.

Atenci a la diversitat

1.10.

Criteris davaluaci

DESPLEGAMENT DELS COMPONENTS DE LA PROGRAMACI DAULA

2.1.

mbits

2.2.

Dimensions

2.3.

Competncies

2.4.

Continguts

2.5.

Activitats

2.6.

Seqenciaci de continguts

2.7.

Temporitzaci

2.8.

Orientacions metodolgiques

2.9.

Atenci a la diversitat

2.10.

Criteris davaluaci

PASSOS A REALITZAR PER A FER UNA PROGRAMACI DAULA

3.1.

Pas 1

3.2.

Pas 2

3.3.

Pas 3

3.4.

Pas 4

3.5.

Pas 5

3.6.

Pas 6

3.7.

Pas 7

3.8.

Pas 8

3.9.

Pas 9

3.10.

Pas 10

Praxi Programaci duna rea / matria

INTRODUCCI
Qu s una programaci per matries?
La programaci per matries o rees s la planificaci de la tasca educativa adreada a lalumnat de cada
cicle o curs de letapa i per a cada rea, matria o mbit, mantenint una coherncia interna i entre les
diferents matries de letapa.
Nivells de concreci de les programacions
Projecte educatiu de centre
Programaci anual (rees, matries, cicles i cursos, projectes o mbits)
Unitats didctiques
Els components de les programacions sn els que donen resposta a les preguntes bsiques que es
plantegen a lhora dafrontar una planificaci rigorosa. Aquestes preguntes, aplicades a lensenyament,
sn el per a qu, el qu, el quan i el com ensenyar i avaluar.
Els equips docents han de prendre decisions en relaci amb la distribuci anual dels continguts de cada
curs o cicle de letapa, de les competncies bsiques i de les prpies drea o matria en qu se centrar
lacci educativa, aix com de les opcions metodolgiques, organitzatives i davaluaci en qu es
concreten els processos daprenentatge.
Els referents normatius sn:
Etapa / Cicle

Decret

Primer Cicle Educaci Infantil

Decret 101/2010 del 3 dagost

Segon Cicle Educaci Infantil

Decret 181/2008 del 9 de setembre

Educaci Infantil (Avaluaci)

ORDRE EDU/484/2009 del 2 novembre

Educaci Primria

(DECRET XXX/2015)

ESO

(DECRET XXX/2015)

ESO

(ECD/65/2015 a 21 de gener)

Praxi Programaci duna rea / matria

1. COMPONENTS DE LA PROGRAMACI PER REA / MATRIA

Els components sn:
1.1.
mbits. Lingstic, matemtic, cientificotecnolgic, de les cincies socials, artstic,
educaci fsica, cultura i valors tics, i digital.
1.2.
Les dimensions. Dins de cada mbit trobem les competncies bsiques que estan agrupades
en dimesions de coneixement, graduades en tres nivells de consecuci i associades als
continguts curriculars clau.
1.3.
Les competncies. Sentn per competncia bsica la capacitat dutilitzar els coneixements
i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la
intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la
reflexi i el discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci. Sentn per
competncia bsica de lmbit la que s prpia i especfica.
1.4.
Els continguts. Han de ser linstrument mitjanant el qual els alumnes assoleixin les
competncies bsiques. Els continguts clau sn aquells que contribueixen en major mesura al
desenvolupament de cada competncia.
1.5.
Les activitats. Activitats de procs: serveixen per poder fer entendre els continguts i anar
assolint les competncies bsiques. Activitats davaluaci: sn linstrument per verificar si els
alumnes han assolit les competncies bsiques de la matria.
1.6.
La seqenciaci dels continguts
1.7.
Les competncies bsiques transversals
1.8.
La temporitzaci
1.9.
Les orientacions metodolgiques
1.10.
Latenci a la diversitat
1.11.
Els criteris davaluaci
2.

DESPLEGAMENT DE LA PROGRAMACI PER REA / MATRIA

2.1.

MBITS

Lorganitzaci curricular per matries sagrupa per mbits de coneixement, que sn els segents:
o

o
o

De llenges
!
catal
!
castell
!
angls
!
llat
De matemtiques
Cientificotecnolgic
!
biologia/geologia
!
fsica i qumica
!
cincies aplicades a lactivitat professional
!
tecnologia
De les cincies socials
!
geografia i histria
!
cultura clssica
!
emprenedoria
!
economia/emprenedoria
!
economia
Artstic
!
msica
!
educaci visual i plstica
De lEducaci Fsica

Praxi Programaci duna rea / matria

o
o
2.2.

de valors tics i religiosos

digital

LES DIMENSIONS

Les dimensions serveixen per agrupar competncies dins un mateix bloc de coneixement (per exemple la
comprensi lectora). Estan detallades en cada rea o matria al decret.
2.3.

LES COMPETNCIES

Sentn per competncia bsica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal
i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a
diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la
dimensi social de cada situaci.
En cada dimensi hi ha diverses competncies especfiques que cal assolir al llarg de
lescolaritzaci. En aquest apartat trobem al decret una gradaci del nivell dassoliment de la competncia
que estem treballant. s una forma de saber si la competncia sha assolit en un nivell bsic, intermedi o
alt.
Els diferents mbits contribueixen al desenvolupament duna o ms competncies bsiques. El que
cal s ressaltar-ho per tal de poder reconixer i fer evident aquesta relaci. En tot cas s bsic explicitar
les relacions entre ells i atendre la seva coherncia global.
COMPETNCIES BSIQUES TRANSVERSALS
Comunicaci lingstica
Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia
Competncia digital
Aprendre a aprendre
Competncies socials i cviques
Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor
Conscincia i expressions culturals
2.4.

ELS CONTINGUTS

Els continguts especfics defineixen per a cada rea o matria els continguts, distributs per cursos o
cicles. En la programaci anual del centre, caldr seleccionar, concretar i seqenciar per les unitats
temporals en qu es divideixi la matria els continguts que collaboren en ladquisici dels objectius i
competncies que shan determinat.
Tamb apareixen els continguts clau de les competncies (relacionats amb els continguts especfics) en
cada curs: sn aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competncia.
2.5.

LES ACTIVITATS

Les activitats sn el recurs que ens permet saber si lalumne ha assolit positivament aquests continguts.
Hem de diferenciar entre les activitats de procs: aquelles amb les quals fem un aprenentatge i les
activitats davaluaci: aquelles que permeten saber si shan assolit els aprenentatges i per tant les

Praxi Programaci duna rea / matria

competncies de cada mbit. Dins les activitats davaluaci shan de concretar la gradaci del nivell
dassoliment d la competncia.
2.6.

LA SEQENCIACI DELS CONTINGUTS

La seqenciaci dels continguts significa ordenar-los en el temps i organitzar-los entre s amb la finalitat
daconseguir, mitjanant el seu treball, les competncies proposades.
2.7.

LA TEMPORITZACI

La temporitzaci o temporalitzaci significa assignar perodes de temps a cadascun dels blocs de

continguts o a cadascuna de les activitats del currculum. Podem entendre que temporalitzem, s a dir,
que fem temporal una cosa (bloc o currculum) que no ho s; o b podem entendre que programem en el
temps el contingut dun bloc o dun currculum. En definitiva s quan es refereix a la distribuci duna
acci formativa en el temps.
2.8.

LES ORIENTACIONS METODOLGIQUES

La metodologia consisteix en un conjunt de criteris i decisions que organitzen de forma global lacci
didctica a laula. Les orientacions han de desenvolupar:
Els principis pedaggics
Lalumne ha de ser el protagonista i ha de participar en el procs densenyament-aprenentatge.
Les estratgies i tcniques docents:
Programar aprenentatges significatius per a lalumne.
Programar un conjunt dactivitats diversificades.
Els recursos
Instruments, objectes, elements... que utilitzarem per a dur a terme la nostra programaci.
s de les TIC.
Lorganitzaci de grups i espais
Treball individual, per parelles, en grups petits o en grans grups.
2.9.

LATENCI A LA DIVERSITAT

Latenci a les necessitats educatives de tots els alumnes ha de plantejar-se des de la perspectiva global
del centre i de la participaci prioritria dels alumnes en entorns ordinaris, i ha de formar part de la seva
planificaci.
Les mesures ms especfiques datenci a la diversitat poden ser organitzatives intervenci de dos
mestres a laula, agrupaments flexibles, suport en petits grups o de manera individualitzada,
preferentment dins laula ordinria o atenci fora de laula, etc., per han dincidir fonamentalment en
les estratgies didctiques i metodolgiques i en el procs davaluaci dels alumnes.
Plans individualitzats
Sha delaborar un pla individualitzat per a un alumne quan es consideri que per al seu progrs sn
insuficients les adaptacions incorporades a la programaci ordinria i les mesures de refor o ampliaci
previstes. El pla individualitzat recull el conjunt dajudes, suports i adaptacions que lalumne/a pugui
necessitar en els diferents moments i contextos escolars.

Praxi Programaci duna rea / matria

Escolaritat compartida entre centre ordinari i centre d'educaci especial
Atenci als alumnes nouvinguts
Itineraris a 3r i 4t ESO
Dacord amb la normativa vigent, els alumnes han descollir entre cursar un itinerari dopci acadmica,
un itinerari dopci aplicada o un itinerari que permeti lacreditaci de la doble opci aplicada i
acadmica.
2.10.

CRITERIS DAVALUACI

En el decret es defineixen per a cada rea o matria els criteris davaluaci, distributs per cicles o cursos.
En la programaci per rea o matria, caldr que el professorat seleccioni, concreti i seqenci per les
unitats temporals en qu es divideixi la matria aquests criteris davaluaci, partint de la base que seran
el reflex de cada una de les competncies que shan dassolir en cada mbit.

Praxi Programaci duna rea / matria

3.

COM PLANIFICAR LA NOSTRA PROGRAMACI PER REA O MATRIA?

3.1.

Primer pas (TAULA 1)

Primer de tot hem de llegir el decret que ens correspon per etapa i les Orientacions del Departament
dEnsenyament de Catalunya. Hem de buscar en el decret lmbit (llenges, matemtiques...) al qual
pertanyem, la matria que treballem.
Dins nostre mbit trobarem les competncies que shan dassolir, agrupades en dimensions. Aquestes
competncies shan dassolir mitjanant lexplicaic dels continguts. Amb una avaluaci posterior,
sabrem si shan assolit les competncies de cada mbit de coneixement.
Aquestes competncies sagrupen en dimensions i shan de posar en primer terme de la nostra
programaci de lrea o matria. Cal que segueixin la numeraci tal com estan marcades en el decret.
Cal tenir en compte els nivells dassoliment (gradaci). Sen poden afegir ms, les que hi ha al Decret
sn orientatives.
3.2.

Segon pas (TAULA 2)

Hem de buscar els continguts per a cada curs de lrea o matria que treballem i els continguts clau. El
contingut d'aprenentatge pot considerar-se com tota aquella informaci que s'ofereix als alumnes i que
serveix de base per a assolir les competncies proposades.
Els continguts amb qu hem de treballar sn els generals de la matria o rea i els trobem als
corresponents decrets, segons letapa educativa. Tamb estan agrupats segons la dimensi que es treballa.
Shan de numerar tots els continguts.
3.3.

Tercer pas (TAULA 2)

Aquests continguts daprenentatge sn el mitj per assolir les competncies de la matria, per tant, cal
seqenciar els continguts amb cada competncia (de la taula 1) que volem assolir.
Segurament trobarem uns quants continguts que podrem seqenciar a diverses competncies.
3.4.

Quart pas (TAULA 2)

Un cop hem relacionat o seqenciat les competncies amb els seus continguts daprenentatge, caldr
pensar quines competncies bsiques transversals sassoleixen quan lalumne supera aquests continguts
daprenentatge (i per tant arriba al resultat final de lexperincia educacional).
Per elaborar una programaci per matries s imprescindible que es faci una relaci correcta entre les
competncies, els continguts i les competncies bsiques transversals.
3.5.

Cinqu pas (TAULA 2)

Per assolir els continguts daprenentatge hem de preparar les activitats densenyament-aprenentatge. Sn
el recurs que ens permet saber si lalumne ha assolit positivament aquests continguts. Cal posar-los,
doncs, a la columna que trobem al costat dels continguts a la graella de la nostra programaci per
matries o rees.

Praxi Programaci duna rea / matria

3.6.

Sis pas (TAULA 3)

Estableixen els tipus i el grau daprenentatge que sespera que lalumnat hagi assolit respecte a les
capacitats que indiquen les competncies generals de cada mbit.
Cal establir quines activitats davaluaci es proposen per valorar si shan assolit les competncies
bsiques.
Posteriorment seqenciarem els criteris davaluaci amb les activitats davaluaci i amb la competncia
bsica de cada mbit i de cada dimensi i la competncia transversal amb la qual es treballa.
Finalment hem de preveure quins procediments de recuperaci emprarem a lhora davaluar aquells
alumnes amb aquelles rees o matries que no sassoleixin al llarg del curs escolar.
3.7.

Set pas (TAULA 4)

Latenci a la diversitat sha de recalcar en la nostra programaci de lrea o matria en dues vessants
igualment importants: el refor i lampliaci.
Han dincidir fonamentalment:

En les estratgies didctiques i metodolgiques. Tant amb els alumnes de refor com amb els
alumnes dampliaci. Han de determinar quin seguiment sels dna a aquests alumnes i quines
adaptacions tenim present al llarg del curs escolar.

En el procs davaluaci dels alumnes. Cal explicitar com sn les nostres proves davaluaci en
els casos de PI i com avaluem de forma general els alumnes amb necessitats educatives especials
(dislxia, TDAH...).

3.8.

Vuit pas (TAULA 5)

En lapartat destratgies metodolgiques hem de desenvolupar una srie dexplicacions de com

ensenyarem els nostres continguts daprenentatge als alumnes. Hem de tenir en compte aquests factors:
Quines estratgies i tcniques docents utilizem a laula (si fem servir un mtode participatiu a
laula, quines eines comunicatives emprem a lhora dexplicar o fer saber els continguts
didctics...).
Hem de posar totes aquelles activitats que treballem a laula de forma genrica (treballs
individuals o en grup, reflexions a laula, creacions literries, exercicis programats, exposicions,
treballs a partir de les TIC...).
Cal tenir present quins recursos necessitarem a lhora de posar en prctica les activitats i poder
planificar el material, els estris i els espais necessaris per tal de realitzar les activitats
daprenentatge.
3.9.

Nov pas (taula que dna ttol al document)

Temporalitzar suposa marcar i establir dates de compliment de continguts a ensenyar.

Sha de marcar al llarg del trimestre per matria/rea i per curs/cicle.
Sha de fer per unitats didctiques.

Praxi Programaci duna rea / matria

Model per a la programaci drees o matries
A continuaci hi ha el model per concretar aquestes programacions anuals a lEducaci Primria i a
lEducaci Secundria Obligatria.

Praxi Programaci duna rea / matria

PROGRAMACI AULA
MATRIA: _____________________________________ UNITAT
DIDCTICA: ___
CURS: _____________
Tema:
____________________________ Durada: ___ hores
Quina s la finalitat a la qual volem arribar?
Entenem que la finalitat ltima a la qual volem arribar s a lassoliment de les
competncies bsiques. Per tant, en aquesta UD hem de posar les CB
especfiques i prpies de la matria que volem assolir. Si assolim aquestes
competncies bsiques, contribum alhora a assolir els objectius generals de
letapa.
Qu volem assolir?
TAULA 1
OBJECTIUS QUE ES TREBALLEN EN LA UD

COMPETNCIES
BSIQUES ESPECFIQUES
Competncia bsica 1

DIMENSI
CL

Competncia bsica 2
Competncia bsica 3
Competncia bsica 4

NIVELLS DE GRADACI
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
Es poden afegir ms nivells de
gradaci.

Assoliment al final de la unitat didctica:

10

Praxi Programaci duna rea / matria

Sha de posar totes les CB que es treballen en la UD.

Instruments amb els quals podem fer assolir les CB

TAULA 2
ACTIVITAT (amb els tres
nivells dassoliment, si
CBE que
CB
CONTINGUTS
CC
sescau, els que es
sassoleixen transv
treballin en aquesta
activitat)
1 Continguts (tots) X
2

Continguts

Continguts

Continguts

...

Assoliment al final de la unitat didctica:

11

Praxi Programaci duna rea / matria

Instruments per saber si shan assolit les CB

TAULA 3
AVALUACI
Criteris davaluaci

Activitats davaluaci (amb el

nivell de gradaci)

Competncia
Bsica que
sha
dassolir

Assoliment al final de la unitat didctica:

General

Instruments per atendre latenci a la diversitat

TAULA 4
ATENCI A LA DIVERSITAT
(treball de la matria)
Refor
Ampliaci
ACI

Especfic (sha de posar 1r i 2n ESO

en el cas que pertoqui)

Carcter preventiu

3r i 4t ESO

Aplicat acadmic

Extraordinari

Absentisme...

Assoliment al final de la unitat didctica:

12

Praxi Programaci duna rea / matria

Instruments per a lensenyament aprenentatge

TAULA 5
METODOLOGIA
RECURSOS

RECURSOS TIC

TCNIQUES
METODOLGIQUES

13