3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

GESTIÓ DE PROJECTES D’INTERVENCIÓ

SOCIAL II
1. CONCEPTES BÀSICS
Preguntes Cas fictici – Incendi al barri del Margalló - Pràctica 1

(Revisar el word amb el cas fictici 1)

(1) Quines creieu que són les principals condicionants, amenaces i dificultats
amb les que s’enfronta la Regidoria de Benestar Social per donar resposta a
aquest encàrrec?

Un dels condicionants és la fragmentació del barri i la poca cohesió. A més, hi

ha una confrontació latent entre els diferents grups i busquen el seu propi
benefici acusant als altres. Una altre problemàtica és la poca participació
política i el poc interés en la institució. A més, quan s’han organitzat coses la
gent no hi participa gaire.

(2) Quina creieu que seria la problemàtica a abordar amb el projecte

d’intervenció social?

La problemàtica seria millorar la relació entre els veïns i millorar la participació i

cohesió.

(3) Quins creieu que serien els següents passos?

Seria una iniciativa provisional per mirar si els infants hi participen

 Fer unes activitats subvencionades per infants d’edats diferents que

incoluen esports i jocs dinamitzadors a la zona esport i al parc
 Buscar joves amb carnet de monitor han de ser del barri, per tal de
millorar també la taxa d’atur.
 Aconseguir la millor manera per promocionar la iniciativa amb una
xocolatada per explicar com funcionarà i fer cartells cridaners.

Teoria – Projectes d’intervenció social – Conceptes bàsics

1. Alguns condicionants de la intervenció social:

• “Triple restricció” o “triangle de ferro” de la gestió de projectes: cost, temps i

abast.

• Complexitat política i institucional en tant que la intervenció implica una

multiplicitat d’actors (diferents persones, diferents àrees o serveis, diferents
administracions, diferents tipus d’actors polítics, tècnics i ciutadans).
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

• Incertesa. Les dinàmiques particulars del context en què es desenvolupa la

intervenció social, el caràcter singular dels projectes d’intervenció social i la
mateixa naturalesa de pràctica social comporten sempre un grau d’incertesa.
Possibilitat de resultats no desitjats, colaterals o contraris a la problemàtica que
es vol abordar, importància d’identificar i aprofitar noves oportunitats.

• Terreny d’extrema racionalització i burocratització. Importància de

l’enfocament adaptatiu.

• Fragmentació de la intervenció social en una multiplicitat de programes i

projectes.

• Condicionants laborals del sector social en comparació amb altres sectors.

• Poca connexió entre recerca i intervenció (recerca amb poca orientació

aplicada; intervenció amb diagnòstics i avaluacions febles).

- Condicionants: cost, temps, abast i més coses

- Incerteses

Depèn de la perspectiva sociològica i de l’orientació política. No és unívoc.

- Delinqüència: dues teories: desordre, teoria de les finestres trencades i

cohesió social. Hi ha polítiques que es poden basar en les diferents
teories. La de la cohesió probablement serà més lenta, intenta
solucionar el problema de fons.

2. Concepte d’intervenció:

La intervenció social és una resposta planificada a necessitats socials

identificades, amb l'objectiu de produir transformacions que millorin la situació
inicial cap a una situació desitjada.

▪ Aquesta resposta sol estar liderada per administracions públiques o per

organitzacions socials, i es dona en un context social en què s'han de
considerar les posicions que ocupen els actors, els seus interessos, les
seves demandes i la seva capacitat d' incidència.
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

▪ Podem distingir en la intervenció social una dimensió tècnica (els

instruments) una dimensió teòrica (la mirada sociològica) i una dimensió
política (fins i mitjans).

3. De la necessitat social a la intervenció:

Un projecte d’intervenció social es pot entendre com un conjunt estructurat

d’accions:
- Orientat a donar resposta a necessitats socials (objectiu)
- A partir d´un diagnòstic de la realitat social (problemàtica)
- Utilitzant uns recursos concrets, tant humans com a materials, per a
realitzar unes accions.
La seva mirada pot ser a curt termini (per dies, setmanes o mesos) a mig (p.
ex., mandats, exercicis pressupostaris) o a llarg (com la planificació
estratègica).
▪ Un projecte es pot entendre bé com una intervenció aïllada per donar
resposta a una necessitat puntual, en un àmbit específic i en un període de
temps acotat, però també formant part de nivells superiors de planificació
estratègica (programes, plans) i tenint un abast intersectorial.
▪ Un projecte finalitza perquè ha assolit els seus objectius o ha desaparegut
la necessitat que l’ha motivat, però també perquè no assoleix els seus
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

objectius, troba massa dificultats en la seva implementació, no disposa de

recursos o el temps necessari, així com també per una reorientació política
de qui l’impulsa o per canvis legals. També pot prorrogar-se o renovar-se en
el temps.

4. Plans, programes, projectes, activitats i tasques:

3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

5. Cicle d’un projecte:

3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

6. Enfocaments del cicle d’un projecte:

3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

7. Guió d’un projecte:

Lectura 1.1 – Cómo resolver problemes públicos – De la idea a la pràctica

– B. Simeone
Tots els processos de gestió de projectes o d'anàlisi de polítiques públiques
utilitzen algun tipus de esquema que segueix una sèrie de pautes necessàries
per identificar un problema i desenvolupar les solucions pertinents. Aquest
marc sol anomenar-se «cicle d'innovació».
▪ El resolutor de problemes públics i el emprenedor públic necessiten
comprendre la ciència de la «materialització» de les idees. Per això,
necessiten tenir una visió general del que implica la resolució de problemes
públics, fins i tot abans de conèixer els mètodes específics per fer-ho; si no,
podrien desviar-se de l'objectiu que intenten aconseguir.
▪ «Si falles a la planificació, estàs planificant per fallar». Per tant, per passar
de la idea a l'execució, és important comptar amb un full de ruta, iteratiu i no
massa precisa, encara que durant el procés es decideix desviar-se'n.
Aquest full de ruta serà útil per anticipar el que hem de fer i planificar-ho,
detectar noves oportunitats i nous enfocaments, identificar els riscos
potencials i recursos que necessitem, i per assegurar que tot el equip està
d’acord amb els objectius plantejats.
En primer lloc, traçar el camí de la resolució de problemes públics abans de
començar el procés hauria de maximitzar les probabilitats d'èxit, perquè el
focus estarà posat al resultat. Quan examinem un procés de resolució de
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

problemes des del principi fins al final –i des del final fins al principi– ens veiem
obligats a imaginar el que esperem aconseguir. Com assenyala Jaykumar
Menon, advocat expert en drets humans i fundador de la Fundació Open
Source Pharma, hem de «treballar enrere, des del punt desitjable d'arribada
cap enrere»
▪ En segon lloc, aquesta reflexió a priori, a més d'orientar-te cap als objectius,
pot predisposar la teva ment a diferents maneres de treballar, sense
obsessionar massa amb un únic mètode. Això és especialment important, ja
que molts programes se centren en una única metodologia, excloent altres
eines i enfocaments que podrien resultar útils.  Encara aquest suposa un
canvi rellevant i valuós respecte a pràctiques anteriors, algú que aspira a
ser un públic innovador i que només es dediqui al disseny centrat en les
persones estaria ignorant la importància de consultar, a alguns casos, als
experts o d'utilitzar dades adequades a la seva investigació. El disseny
centrat en les persones, si bé molt valuós, no és l'única metodologia
innovadora i, de fet, podria ser de vegades un mètode equivocat.
▪ En tercer lloc, traçar per endavant el probable recorregut de l'acció facilitarà
la planificació de les fites del procés i dels resultats a assolir, evitant dedicar
massa temps a un sol aspecte de la resolució del problema, com l'anàlisi de
les dades o la revisió de la evidència. No limitar el temps disponible per a
les trobades presencials amb les persones directament afectades o definir
el problema de forma massa àmplia podria fer malbé l'oportunitat
d'experimentar amb diferents solucions i veure quina funciona millor.
▪ En quart lloc, una visió general del procés t'ajudarà a tenir clar de quina
manera la metodologia i les eines es connecten entre si i flueixen de una a
una altra.  M'agrada pensar que el camí de la resolució de problemes és
com un viatge amb metro. El trajecte té parades principals a les que tots els
trens han de parar. Aquestes parades clau són les etapes primàries de la
resolució de problemes: la definició del problema, la identificació de la
solució, la posada en pràctica d'aquesta solució i la avaluació del resultat
aconseguit.  Com passa a Nova York amb les parades dels carrers 14, 34
i 42, a aquestes estacions, el metre connecta amb altres línies. Aquestes
cruïlles representen els mètodes i les eines que podem emprar en cada
etapa, per aprofitar les dades disponibles o la intel·ligència col·lectiva.
▪ D'aquesta manera, millorem la nostra definició del problema aplicant el
disseny centrat en les persones i lanàlisi de dades. Identifiquem millor les
solucions amb innovació oberta i consistent, i sintetitzem l'evidència
disponible. Accelerem la implementació de la idea gràcies al nostre ardu
treball i les aliances que podem assolir amb altres actors. Potenciem
l'avaluació dels resultats amb l'aprenentatge col·laboratiu que prové d'haver
creat els nostres propis experiments i de promoure l'auditoria social. 
«treballar des del punt d'arribada cap a enrere», o passar el més ràpidament
possible del concepte al seu materialització al món real.

En què es diferencien els problemes públics d’altres tipus de problemes:

3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

Primer cal desxifrar i comprendre què són els problemes públics, per després
poder esbossar els nous enfocaments de abordatge dels problemes esmentats.
 Altshuller va elaborar un manual per a l'estudi de la resolució de problemes
amb el objectiu de demostrar que aquesta resolució, contra el que sol pensar-
se, no és una habilitat innata. 4 Els practicants del sistema TRIZ es limiten a
recórrer la llista d'heurístiques per a la resolució de problemes fins que troben
la més adequada per a cada situació.  «teoria de la resolució inventiva de
problemes».
▪ L'enginyeria inversa (ex: com posar licor dintre d’un bombó de xocolata). 
En els problemes de mecànica que Altshuller pretenia resoldre, el problema
és bé conegut, la solució desitjada és clara i només cal seleccionar el
mètode entre un menú d'opcions i eines. Molts problemes poden resoldre's
fàcilment perquè, en realitat, la solució és òbvia. Per exemple, quan
substituïm una peça avariada per una altra que funciona.  Amb els
problemes públics, el problema, la solució i el mètode poden ser
desconeguts; fins i tot el objectiu final pot ser controvertit.
▪ Jake Chapman: «Una manera de visualitzar la diferència entre l'enfocament
mecanicista i lineal de la política i l'enfocament holístic i sistèmic és
comparar els resultats que es produeixen en llançar una pedra a l'aire i
llançar un ocell viu. Els models lineals mecànics són excel·lents per
entendre on acabarà la pedra, però inútils per predir la trajectòria d'un ocell,
encara que tots dos estiguin subjectes a les mateixes lleis de la física. A la
mesura que els sistemes socials i organitzatius […] mostrin comportaments
adaptatius, és millor considerar-los similars als ocells vius que als trossos
de roca»
▪ Els reptes als quals, a veritat, s'enfronten els innovadors socials, activistes i
funcionaris públics solen ser ambigus, amb un context molt específic i
rellevant, i difícils de resoldre.
▪ En general, no es comprenen bé les característiques del problema, i molt
menys n'hi ha consens sobre quines són les solucions òptimes, sobretot si
el context polític és molt controvertit. La solució més adequada al problema
pot ser un determinat producte, servei o procés, però el seu disseny i
implementació requereixen un alt grau de creativitat, si és que volem
resoldre realment una necessitat humana. Així són els problemes públics
clàssics.
Els problemes públics difereixen dels altres desafiaments que resulten més
clars i per als que hi ha una solució i una via d'implementació conegudes i
indiscutibles, en què es tracta únicament d'escollir la solució més econòmica.
No és estrany que la paraula «problema» derivi del grec (pròblēma), que
significa «obstacle». És en aquests obstacles en què ens volem centrar, ja que
les conseqüències que es deriven de superar-los són realment significatives i
beneficioses, tant per als individus com per a les comunitats.
▪ Desafiaments mal definits, però sens dubte urgents, com la desigualta de
les rendes, l'exclusió social o el canvi climàtic poden ser vists per molts com
a «problemes de polítiques públiques». No obstant això, per comprendre bé
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

la noció de «problema públic» resulten més rellevants el concepte i

explicació donats pel filòsof de l'educació David Jonassen, que el va
anomenar «problema de disseny» o «dilema».  Per a Jonassen, els
problemes de disseny constitueixen el que ell va anomenar la «forma
universal de problema».  Un problema de disseny sol tenir objectius
definits de manera
vaga o poc clara. També «posseeix múltiples solucions possibles, i múltiples
camins per arribar a aquestes solucions».
▪ Necessitat d'haver de bregar no només amb el problema, sinó també amb el
disseny de la solució, utilitzant algun dels innombrables enfocaments
possibles presos de diferents disciplines.  El problema de disseny
representa el que Vinod Goel i Peter Pirolli denominen la «tasca cognitiva
per excel·lència», cosa que ajuda a explicar per què abordar aquests
desafiaments pot ser tan gratificant professionalment.
Jonassen considera els dilemes una categoria diferent de problemes, que
capten un altre element definitori de la resolució de problemes públics: el seu
escenari controvertit. Jonassen assenyala: «Els dilemes poden ser els
problemes pitjor estructurats i imprevisibles, sovint perquè no n'hi ha solució
que sigui acceptable per a una part significativa de les persones que resulten
afectades. Això no vol dir que no puguem intentar moltes solucions diferents i
assolir diversos graus d'èxit; tanmateix, cap satisfarà les necessitats de la
majoria de les persones ni evitarà les perspectives de catàstrofe. Els dilemes
solen ser situacions socials complexes amb perspectives conflictives, i sovint
són els problemes més desagradables de tots».
▪ La resolució de problemes públics és difícil perquè no hi ha un conjunt
simple de receptes a l'estil TRIZ, no hi ha un mètode únic i lineal ni un
conjunt d'eines infal·libles que funcionin per a aquests problemes de disseny
i aquests dilemes. No obstant això, sí que hi ha un procediment i un conjunt
d'aproximacions que fan més probable l'èxit a l'hora de resoldre'ls.
▪ El nostre objectiu és desenvolupar aquest nou repertori: una caixa de eines
comú que inclogui enfocaments creatius per a la resolució de problemes,
que prenen elements prestats d'una pluralitat de disciplines com ara el
disseny, l'enginyeria i les polítiques públiques, i que apliquin les noves
tecnologies per obtenir solucions creatives que siguin alhora eficaces i
legítimes.

Abordar problemes conjuntament:

Els professors Jeremy Weinstein i Francis Fukuyama il·lustren el procediment
de resolució de problemes. Mostren un camí que comença no amb un, sinó
amb diversos passos que permeten generar punts de vista diferents sobre un
problema, seguits d'una etapa per a la identificació de la solució i una altra per
a la implementació.
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

Nesta, un think tank del Regne Unit especialitzat en innovació i amb extensa
experiència al sector públic, ofereix la seva pròpia versió d'aquest camí per a la
resolució de problemes, que anomena «espiral de la innovació». L'espiral
comença amb diversos passos inicials per esbossar un problema seguit de
diverses etapes enfocades a generar, implementar, augmentar i escalar una
solució. Aquests passos s'ocupen de la tasca àrdua de posar alguna cosa en
pràctica. Comencen amb la simple descripció del problema i avancen cap al
canvi dels sistemes.
Aquests procediments, però, no reconeixen que la solució dels problemes
públics no es tracta d'un procés solitari que hagi d'emprendre el resolutor de
problemes de manera aïllada. La resolució de problemes no és una habilitat
d'un líder solitari o d'un analista polític que hagi de definir el problema, idear-ne
les respostes i seleccionar-ne la correcta.
Aquests enfocaments obliden esmentar que cap grau d'erudició ni de capacitat
de lideratge serà capaç de substituir l'anàlisi ferma de dades basada en noves
eines com el machine learning i l'anàlisi predictiva, així com la col·laboració i la
creació d'aliances de llarg abast que són necessàries , no una vegada sinó a
cada etapa del camí. No som tan intel·ligents individualment com ho som tots
junts.
Treballar amb dades i altres persones per entendre i definir un problema,
aprofitar la seva intel·ligència i la seva experiència per dissenyar solucions,
crear aliances per aplicar aquestes solucions i mesurar descentralitzadament
què és el que funciona, són processos col·laboratius. Decidir quin curs d'acció
cal prendre ja no és quelcom que l'analista polític o l'emprenedor públic puguin
fer sols. A més, les solucions que es desenvolupin gràcies a la participació
ciutadana seran més legítimes als ulls de les persones a qui concerneixen.
El procediment que prescric aquí és un sistema continu i en temps real de
recopilació i anàlisi de dades i de col·laboració en xarxa que proporciona la
base per millorar la definició del problema, la identificació de la solució, la
posada en pràctica i l'avaluació de formes racionals i legítimes d'abordar un
problema públic.

Les quatre etapes de la resolució pública participativa de problemes:

A causa de la simplicitat, dividiré el procediment de resolució de problemes en
quatre etapes, que són alhora seqüencials i iteratives: (1) definició del
problema, (2) identificació i el disseny de la solució, (3) implementació de la dita
solució, i (4) avaluació i evolució. Totes les etapes inclouen la participació dels
ciutadans i lanàlisi de dades.  És important tenir en compte que les quatre
etapes i els mètodes associats a elles no són ni un model ni una recepta únics
per a la resolució de problemes.  A més, no tots els mètodes exposats aquí
són obligatoris a cada pas. I cada mètode conté trampes potencials.
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

Tot i que el disseny centrat en les persones ajuda a fer que el procés sigui més
eficaç i legítim en testejar la pròpia comprensió del problema amb usuaris reals,
un excés de testeig pot desencadenar la paràlisi del projecte.
Si fem testejos amb les persones errònies podríem acabar extraient
conclusions errònies. Massa discussions poden suposar un obstacle a un
lideratge decisiu. La disponibilitat de big data permet reforçar l'evidència bàsica
en l'elaboració de polítiques públiques, però una investigació interminable,
especialment amb dades errònies o incompletes, pot apagar l'espurna de la
inspiració.  Per això intentem connectar els punts i posar el focus a l'arc d'un
procediment àgil de resolució de problemes, més que centrar-nos en els
mètodes innovadors per ells mateixos

Etapa 1: Definició del problema. Disseny basat en les persones i anàlisi de

dades.
La definició del problema és la que probablement rep una atenció menor. És
important invertir molt de temps en definir i perfeccionar una comprensió
comuna del problema utilitzant tant el disseny centrat en les persones com
l'anàlisi de dades. No cal anar mai directament a la solució. És massa
temptador definir el problema com l'absència de la solució a què es pretén
arribar.
L?etapa de definició del problema és intensiva i iterativa. Busqueu explicar les
causes fonamentals d'un problema. Requereix determinació per descobrir la
naturalesa i les fonts del problema mitjançant l'ús de dades i la intel·ligència
d'altres persones, tant dels que comporten el problema com els que tenen
experiència i coneixements acreditats sobre aquest. L'èxit és trobar un
problema concret que ens desperti la motivació, l'energia i la capacitat de
resoldre'l, que no sigui massa ampli per ser abordat ni massa petit perquè no
valgui la pena fer-ho.
Una comunitat només abordarà problemes que siguin prou rellevants i que es
puguin solucionar.  Hem de treballar conjuntament amb la comunitat perquè
els reptes aparentment inabordables es converteixin en problemes més petits i
manejables. Si les causes són tan enormes i globals que cap actuació sembla
que sigui capaç d'incidir-hi, pot ser que el problema encara no s'hagi definit ni
calibrat adequadament (o que hàgim de seguir buscant solucions factibles).
Els emprenedors públics, amb les habilitats adequades, poden assolir objectius
que van molt més enllà de les seves limitacions individuals.  Poden forjar una
aliança d'actors que abans estiguessin dividits o utilitzar el crowdfunding per
recaptar diners i potenciar un objectiu que s'estengui més enllà de la comunitat.
Poden aconseguir la implicació d'una gran varietat d'organitzacions que abans
potser no es coneguessin entre si.
Tal com explico en els tres capítols següents, és essencial definir bé un
problema mitjançant bones dades empíriques i en col·laboració amb els qui
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

pateixen aquest problema i amb els que l'han estudiat.  La visió del problema
que tenen aquells que dissenyen les polítiques públiques pot diferir
considerablement de la que tenen les persones que el pateixen. Per altra
banda, els experts també són essencials.
És poc probable que fins i tot els més fervents resolutors de problemes públics,
amb la millor de les intencions, comprenguin per si sols la causa i les arrels del
problema tan bé com ho podrien fer si compten amb l'ajuda dels qui tenen
experiència i coneixements especialitzats. Aquest tipus de coneixement
situacional es complementa amb les eines de big data noves a l'hora de definir
el problema.
Definir un problema a través d'Internet ofereix una oportunitat democratitzadora
perquè un nombre més gran de persones contribueixi amb el seu coneixement
experiencial i informació alhora que augmenta la probabilitat d'identificar
solucions efectives.

Etapa 2. Identificació i disseny de solucions: innovació oberta i exploració

ràpida del terreny
Quan els resolutors de problemes públics han desenvolupat una definició
compartida d'un problema recolzada per les dades i per la percepció humana,
han d'identificar solucions eficaces i viables, aprofitant l'evidència disponible,
així com la intel·ligència col·lectiva dels grups a què el problema afecta
immediatament, juntament amb el coneixement pràctic distribuït.
Les tècniques d'innovació oberta com ara el crowdsourcing, la cocreació i la
col·laboració són algunes de les eines que poden mobilitzar la intel·ligència
col·lectiva, tant dels tècnics com de les parts afectades. Involucrar les persones
i la saviesa col·lectiva en el disseny i l'aplicació de solucions fa que la resolució
de problemes sigui més democràtica i, per tant, més legítima. La diversitat dels
participants també augmenta la probabilitat d'identificar coneixement
experiencial de manera molt més innovadora, creativa i variada que els mitjans
tradicionals pels quals els governs obtenen inputs de la seva ciutadania, com
és el cas de les audiències ocasionals. Els avenços de la tecnologia digital fan
possible i eficient una consulta més profunda.
La identificació de solucions requereix una escolta profunda per part del
resolutor de problemes públics, que ha de formular regularment la pregunta
següent als altres: «A quins objectius ambiciosos hauríem d'aspirar i com
podem assolir-los?». 17 Aquest tipus d‟acte d‟imaginació col·laborativa sobre
possibles solucions viables requereix que un miri més enllà dels límits de la
seva pròpia oficina, partit o agència, i que eviti la temptació d‟inventar la
solució, ja que pot suposar un canvi radical tant en la seva mentalitat com al
conjunt de les seves habilitats.
L'emprenedor públic ha de ser capaç de sintetitzar l'evidència disponible, i per
això cal que sàpiga fer tres coses amb rapidesa: Ha de saber quines són les
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

possibles solucions; ha de poder avaluar si han funcionat abans o no; i ha de

saber com fer perquè funcionin en el nostre propi context i comunitat.
Igual que en les altres etapes de la resolució de problemes, podem utilitzar les
dades i la intel·ligència col·lectiva per fer aquestes tres tasques de forma ràpida
i eficaç. Així, per exemple, podem fer una exploració ràpida sobre el terreny de
les solucions disponibles utilitzant la millor evidència documental disponible.
Però també hauríem d'implicar experts per accelerar la nostra recerca de
solucions, i per avaluar el que ja ha funcionat en altres parts, contrastant amb
dades dels assaigs controlats aleatoris que ens puguin indicar en quins casos
una solució ha tingut èxit. Però també podríem preguntar als emprenedors
creatius i amb coneixement sobre el tema –tant públic com privat– quin tipus de
solucions estan sent més reeixides. Per acabar, necessitem saber si allò que
ha funcionat en una altra part podria servir per resoldre el problema a què ens
enfrontem a la nostra pròpia comunitat, i això requereix un procés rigorós
d'anàlisi dels factors contextuals del cas, però també de deliberació amb les
comunitats afectades per respondre aquesta pregunta de forma col·lectiva.

Etapa 3. Implementació i posada en pràctica: associacions i aliances

Després d'haver identificat una solució mitjançant un procés col·laboratiu que
utilitza dades i coneixements tècnics i experiencials, ara és el moment de
persuadir les parts interessades perquè adoptin la solució i portin la proposta a
bon port. Això darrer és fonamental. Com escriu Simon Willis, la innovació
sense implementació no és res més que retòrica buida. Si no es planifica la
implementació d‟una política pública o d‟un servei, no es passarà dels
projectes pilot i les accions puntuals, una forma de teatralitat que no té en
compte la sostenibilitat ni exerceix cap impacte en la vida de les persones.
Més enllà de la infraestructura, bona part de l'activitat innovadora pateix errors
de conceptualització pel que fa a la implementació. Durant els meus darrers
quinze anys de treball amb emprenedors públics, socials i cívics, he vist milers
de bones idees, però poques vegades aquestes enginyoses solucions estaven
vinculades a una estratègia que permetés la seva implementació. Als
innovadors els encanta l'espurna de la idea creativa, però passen per alt
l'avorrit i difícil treball d'avaluar-ne la viabilitat en el context de les institucions
del món real. Fins i tot les escoles de polítiques públiques, on un suposaria que
s'ensenya a implementar polítiques d'aquest tipus, ignoren aquesta part
essencial. Segons Fukuyama, «formen els estudiants perquè es converteixin en
analistes de polítiques públiques, però sense entendre com implementar
aquestes polítiques al món real».
Els resolutors de problemes públics, per definició, tenen l'objectiu d'aconseguir
millores que puguin ser mesurades, i no s'acontenten de marcar la casella de
«missió complerta». Els millors es preocupen per com implementar la seva
gran idea i millorar així els resultats de les polítiques per a les persones i per
com fer-ho ràpidament. Més que d'idees enginyoses i artefactes nous, la nostra
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

capacitat per resoldre realment els problemes depèn que puguem traçar una
estratègia d'implementació que inclogui els passos necessaris per portar les
solucions a bon port. Ens hem d'assegurar que una política pública o un servei
innovador estiguin llestos per aplicar-los al món real. 22 Un altre cop,
enfocaments com la creació d'aliances i associacions –aprendre a col·laborar
amb altres per accelerar la implementació de solucions– són mètodes clau per
garantir l'èxit.

Etapa 4. Avaluació i evolució: experimentació i auditoria social

L'avaluació de polítiques públiques pretén comprendre els efectes d'una política
o d'un altre tipus d'actuació pública per determinar què és el que sí i el que no
va funcionar. No obstant això, la resolució de problemes tradicional sol finalitzar
a l'etapa anterior, amb la implementació de la solució, donant per conclòs el
projecte sense haver fet aquest darrer pas absolutament essencial. I l'anàlisi
política tradicional s'atura fins i tot abans.
Un cop més, cal disposar de bones dades per millorar l'avaluació de les nostres
actuacions, i tindrem ocasió de veure com introduir experiments àgils per
generar dades en temps real. Els emprenedors públics han de saber com
utilitzar aquests experiments des del mateix moment en què posen en marxa
un projecte, sense esperar a estudiar-ne els efectes només a posteriori.
L'ús estratègic d'un assaig controlat aleatori, per exemple, és una de les
maneres de què disposem per aprendre eficaçment què és el que funciona, per
tal de poder iterar i millorar les nostres actuacions. Avui dia, molts problemes
públics s'aborden amb estratègies que tenen més de conjectura que de ciència,
i no és estrany que no aconseguim els resultats desitjats.
La intel·ligència col·lectiva també pot millorar aquesta etapa del procés en
facilitar la distribució del treball davaluació, quines coses funcionen i per què.
L'avaluació ofereix una oportunitat excel·lent per a la implicació de la
ciutadania. Amb l'ajuda de les tecnologies digitals, com ara les plataformes web
i els telèfons mòbils, és possible consultar el públic sobre com reunir i
monitoritzar l'evidència disponible, com mesurar l'impacte i quines dades
utilitzar per fer-ho. Els ciutadans poden fer fotos, recopilar dades i presentar
altres «evidències» de les condicions sobre el terreny. Les parts interessades
poden fer un seguiment en temps real i donar la seva opinió sobre les
qüestions polítiques mitjançant enquestes i sondejos, informant a través d'una
web o de les xarxes socials, com ara els missatges de Twitter recollits per un
tweetbot. Els desafiaments poden inspirar els participants a dissenyar nous
mecanismes dinformació. Aquest enfocament es coneix com a «auditoria
social» o «auditoria cívica», i molts governs i organitzacions sense ànim de
lucre utilitzen la tecnologia per dur-ho a terme. Gràcies a ella, una comunitat
vigilant pot millorar la resolució de problemes.
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23