Estudis d'Informtica i Multimdia

11.012 Gesti de projectes PAC1 1a. Prova dAvaluaci Continuada

Mduls 1 i 2
Cognoms: Llonch Esteve Nom: Jordi

Cal lliurar la soluci en un fitxer Word, PDF, OpenWord o RTF fent servir una de les plantilles lliurades conjuntament amb aquest enunciat. Adjunteu el fitxer a un missatge adreat a la bstia lliurament dactivitats. El nom del fitxer ha de ser Cognom1Cognom2NomPAC1GP amb lextensi .doc (Word), .pdf (PDF) o .rtf (RTF), segons el format en qu feu el lliurament. Recordeu que cal seguir lavaluaci continuada per tal de poder optar a la presentaci de la prctica i per tant superar lassignatura. Per a dubtes i aclariments sobre lenunciat, adreceu-vos al consultor responsable de la vostra aula. Cal respondre ordenadament a totes les preguntes formulades en la PAC i us agrairia que indiqussiu clarament (amb negreta, per exemple) cadascuna de les preguntes abans de la resposta corresponent. Cal ser precs en les respostes justificant cada decisi o proposta feta, dacord a la formulaci de cada pregunta, cal ser tamb concs, recomanem no superar una pgina per cada resposta. Finalment, us recordo tamb que la PAC s un treball estrictament individual. En cas de fer servir frases, textos, grfics o qualsevol altre material que no sigui propi, en especial aquell obtingut per Internet, cal indicar clarament la referncia del mateix, en cas contraria es podr considerar com a cpia.

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Gesti de projectes PAC 1 1 de 12

Respostes:
Exercici 1 (50%): 1. Desenvolupeu 10 causes de fracs a la vostra elecci. Cal que detalleu aspectes com ara perqu es podrien produir, en quines circumstncies, quins elements del projecte podrien afectar, quines conseqncies vers aquests elements i altres aspectes que considereu rellevants.
Els usuaris no shi involucren Gaireb cada dia sorgeixen nous projectes a Internet (per posar un exemple), els quals esperen convertir-se en el nou Google o Facebook. Malauradament, noms uns pocs afortunats acaben triomfant. Aix es deu al nivell de comproms que els usuaris acaben dedicant-hi. Un exemple recent daquesta causa de fracs s la situaci en la que es troba actualment la xarxa social de Google, Google Plus, la qual t un s mensual de 3 minuts per usuari davant dels 405 que t Facebook, segons el The Wall Street Journal 1.

Falta de coneixement tcnic per part de lequip Sol passar que quan una organitzaci adopta una tecnologia nova els seus treballadors dedat ms avanada (en general) es mostren escptics en acceptar-la, ja que requereix un esfor excessivament elevat, amb la qual cosa, el procs dadaptaci a la nova tecnologia sallarga en el temps, existint una falta de coneixement tcnic daquesta en el procs dadaptaci, en el millor dels casos. Un exemple el trobem en els teleoperadors de les companyies telefniques que venen productes dels quals no tenen gaireb cap coneixement tcnic 2.

Falta de maduresa o estabilitat de la tecnologia Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, lobsolescncia programada s la depreciaci dels bns dequipament com a conseqncia del progrs tcnic. Moltes empreses llancen al mercat nous productes i bns abans que la tecnologia hagi madurat prou pel simple motiu de treuren un benefici mentre la tecnologia no hagi avanat prou com per treure un producte acabat. Un exemple sn les televisions 3D, les quals requereixen ulleres especials per poder viure lexperincia en tres dimensions. Cada empresa fabricant de televisors ha apostat per una tecnologia diferent que no sol ser compatible amb les altres, cosa que repercuteix en haver de comprar una televisi nova quan la tecnologia sestabilitzi.

The Mounting Minuses at Google+, article sobre ls de la xarxa social Google Plus del The Wall Street Journal. 2 Las subcontratas de Vodafone, article que exposa el nivell de coneixement tcnic de lequip de Vodafone.

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Gesti de projectes PAC 1 2 de 12

Falta de dedicaci del gerent i supervisors White i Lippit van estudiar tres tipus de lideratge: lautocrtic, el democrtic i el laissezfaire. En el primer, totes les decisions sn preses pel lder; en el segon, es cedeixen al grup, el qual t certa llibertat de presa de decisions; i en el tercer, el grup les pren sense haver de donar comptes al lder. Si es vol evitar el fracs per falta de dedicaci dels lders dun projecte, sha devitar el mtode laissez-faire i shan daplicar els altres dos de manera conjunta, aprofitant els punts forts de cadascun 3.

Documentaci insuficient de progrs i seguiment La fase de seguiment i control requereix una part essencial dels recursos de qualsevol projecte, ja que es porta a terme de manera parallela al projecte per avaluar i reajustar qualsevol els imprevistos que vagin sorgint. Si no es disposa de documentaci suficient de com tractar aquesta fase, tot el projecte perillar i podr acabar en fracs.

Planificaci pssima Un projecte est condemnat al fracs si no es planifica adequadament cadascuna de les seves etapes. Per fer-ho sha de comenar dedicant temps i recursos a analitzar la situaci actual del context en qu es vol realitzar el projecte duent a terme estudis de viabilitat i de gesti de riscos abans de comenar amb la implementaci del projecte en si. Un exemple recent dmplia repercussi a lestat espanyol s la poca planificaci que es va dur a terme respecte a la inversi dequipaments culturals, com ara la Ciutat del Circ a Alcorcn, la Ciutat de la Cultura a Santiago i la Ciutat de les Arts i les Cincies a Valncia 4.

Terminis dexecuci no realistes En la vida de tot projecte sorgeixen imprevistos que impedeixen avanar i endarrereixen la data de finalitzaci daquest. Hem de tenir present que aquests imprevistos existiran sempre, aix que shan de tenir en compte a lhora de planificar els terminis dexecuci i buscar maneres de minimitzar el seu impacte. Una soluci molt recomanable s descompondre les tasques ms grans en altres de ms petites, de manera que si una es veu afectada per un imprevist, les altres puguin continuar desenvolupant-se.

Mala definici dautoritat i rols dins de lequip de projecte En el moment en qu es comena un projecte ha de quedar reflectit per escrit o de qualsevol altra manera el rol de cada participant del projecte, ja que la mala definici de lautoritat o de les tasques que haur de dur a terme cada membre pot comportar conseqncies devastadores tant en el projecte com en els fonaments de lequip. En el millor dels casos una reassignaci de rols pot solucionar el problema.

Kast, F.E.; Rosenzweig, J.E. (1988). Administracin de las organizaciones. Enfoque de sistemas y contingencias (4a edici, pg. 396). Mxic: McGraw-Hill. 4 Salvados. Cuando ramos cultos, programa de TV que analitza lesclat de la bombolla cultural i repassa algunes de les inversions ms polmiques en equipaments culturals a Espanya.

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Gesti de projectes PAC 1 3 de 12

Mal ambient de treball i falta de comunicaci en equip El lloc de treball sol ser un espai al qual hi dediquem una tercera part del dia, aix que hem de ser capaos de fomentar un bon ambient i una bona comunicaci amb els nostre companys de feina. No es demana que se sigui amic de tothom, per s que es respecti cada company i sel tracti igual que ens agradaria que ens tractessin a nosaltres. Un exemple de mal ambient de treball s el que es va desenvolupar durant la creaci de la xarxa social Facebook, entre Mark Zuckerberg i els germans Wiklevoss i Divya Narendra, entre daltres, ja que la histria de la creaci de Facebook s un bon exemple de conspiracions internes i manca de comunicaci 5.

Assignaci inadequada de personal en quantitat o en els perfils Aquesta situaci sol succeir quan una persona amb poder de reclutament dins una organitzaci escull els seus empleats o persones de confiana emprant el criteri de lamistat enlloc destudiar si aquesta persona ser competent en el lloc de treball que ha de desenvolupar. No cal posar cap exemple sobre aquesta situaci que empeny a moltes organitzacions al fracs, ja que de ben segur que tots coneixem o hem sentit a parlar de persones que han aconseguit un lloc de treball per ser fills de Juanito o amics de Fulanito.

2. Reflexioneu sobre quins indicis poden ajudar a preveure aquestes causes de fracs o quins mecanismes es podrien implementar per detectar-lo anticipadament.
Els usuaris no shi involucren Els usuaris no acostumen a involucrar-se en projectes que no satisfan les seves necessitats. Per aix, abans del llanament dun projecte nou, sha de fer un estudi de mercat analitzant la competncia per a entendre les necessitats dels usuaris als que ens volem dirigir i delimitar b aquest pblic objectiu. En cas que el projecte ja hagi sortit al mercat i es detecti aquesta causa de fracs a posteriori, shauria de redefinir el projecte i aplicar-hi canvis per a aconseguir que els usuaris acabessin involucrant-se.

Falta de coneixement tcnic per part de lequip El departament datenci al client sol fer-se crrec de gestionar les queixes duna organitzaci. Portar un seguiment daquestes queixes pot ajudar a detectar aquesta causa. Tot i aix, els projectes que no estan oberts al pblic hauran de fer auditories internes per poder detectar aquesta situaci.

Falta de maduresa o estabilitat de la tecnologia El crixer per crixer ha esdevingut una forma de ser de la majoria dorganitzacions del sistema capitalista. A ms, la competncia fa que ser el primer en treure un producte al mercat sigui una cursa a contrarellotge. Aix noms es pot evitar canviant el model capitalista per un de desenvolupament sostenible, una tasca fora complicada.
5

History of Facebook, article de la Wikipedia que narra la histria de Facebook.

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Gesti de projectes PAC 1 4 de 12

Falta de dedicaci del gerent i supervisors Quan un gerent deixa danar a les reunions del projecte s obvi que hi ha una manca de dedicaci per part seva, per tant s moment de contactar amb ell per evitar que sen desconnecti completament. s ms complicat, per, descobrir aquesta falta de dedicaci quan aquest no deixa dassistir a les reunions. Per aix s necessari que els treballadors mantinguin un ambient de proximitat amb els seus superiors, el qual permeti a les dues parts mantenir-se informats del funcionament de cada part del projecte.

Documentaci insuficient de progrs i seguiment Aquesta causa pot aparixer en aquells projectes on no shagi dedicat prou recursos a la fase de planificaci. Un ambient massa relaxat i la manca dun calendari de fites durant el desenvolupament del projecte poden servir per detectar aquesta situaci.

Planificaci pssima Diu la dita que una casa no es pot comenar per la teulada, digual manera que un projecte no pot comenar per la seva execuci. Una manera de detectar aquesta causa s trobar massa impediments durant el desenvolupament dun projecte. Aix podr indicar que la planificaci no ha comptat amb aquests imprevistos i ser moment daturar lexecuci i tornar a planificar el projecte.

Terminis dexecuci no realistes Un projecte no s una cursa a contrarellotge, per tampoc sha de convertir en un passeig. Lanlisi de les capacitats de cada membre de lequip i dels factors externs que intervenen en el desenvolupament dun projecte han de ser leix principal a lhora destablir uns terminis dexecuci realistes.

Mala definici dautoritat i rols dins de lequip de projecte Lelaboraci i acceptaci dun contracte que inclogui els rols i funcions de cada component de lequip dun projecte s bsic abans de comenar a treballar en el projecte. Daquesta manera sevitaran problemes dautoritat en el futur del projecte i en cas dexistir-hi, sempre es podr fer referncia a aquest document per revisar qui t competncia sobre qu.

Mal ambient de treball i falta de comunicaci en equip Darrere de cada projecte hi ha un equip de persones que treballen juntes per a qu el projecte finalitzi de manera satisfactria. En el moment en que es detecti mal ambient sha de buscar una soluci adequada per evitar que aquest sestengui i la comunicaci es degradi. Cada situaci requerir ser abordada de manera diferent, per una bstia de suggeriments seria una bona manera de detectar-ho.

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Gesti de projectes PAC 1 5 de 12

Assignaci inadequada de personal en quantitat o en els perfils En el cas que part del personal que ocupa un lloc de treball hagi estat seleccionat a dit (fills o amics de lamo) aquesta situaci ser difcil de modificar, per en cas de no ser aix, es podrien fer avaluacions peridiques dels empleats i llocs de treball que ocupen.

3. Identifiqueu i justifiqueu quines daquestes 10 causes escollides podrien ocrrer en el projecte FEIGAE indicant el motiu concret i detallat. Cal que analitzeu igualment les causes que descarteu. Com que no disposeu de tota la informaci sobre lempresa, els seus equips, etc. potser en algun cas haureu despecular, o si no ho veieu clar, indicar qu caldria fer.
Els usuaris no shi involucren Tal com mostra el registre dinteressats, els assegurats de Llar Sense Problemes (LSP) tindran una actitud neutra vers el projecte, ja que ja formaran part de lassegurana, per el pblic en general ser qui costar ms de convncer que utilitzin aquest servei, ja que potser no hi troben cap avantatge competitiu respecte al servei que han estat fent servir fins ara.

Falta de coneixement tcnic per part de lequip Els operaris encarregats de donar el servei hauran de rebre formaci per poder desenvolupar la seva nova tasca mitjanant les PDA. s probable que existeixi rebuig al canvi per part dells, aix que shaur de crear un bon pla de formaci perqu aquesta transici sigui el ms agradable possible.

Falta de maduresa o estabilitat de la tecnologia En tractar-se dun sistema de gesti completament nou, durant la prova pilot sorgiran problemes de falta de maduresa daquest, aix que en aquesta fase shaur de portar un registre de gaireb totes les operacions i incidncies que ocorrin per a poder solucionar-les abans que el producte sigui llenat al mercat.

Falta de dedicaci del gerent i supervisors Segons el registre dinteressats, el director del projecte, Jordi Rabinet, t un inters elevat respecte lxit del projecte, que alhora li repercuteix en promoci prpia. Aix doncs, crec que no li faltar dedicaci en la seva tasca.

Documentaci insuficient de progrs i seguiment Trobo que en la fase diniciaci no hi ha informaci respecte al procs de seguiment, ja que segurament es trobi en la fase de planificaci. En cas contrari, FEIGAE podria tenir problemes en aquesta part del projecte.

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Gesti de projectes PAC 1 6 de 12

Planificaci pssima En la fase diniciaci sha elaborat un calendari que cont totes les fases del projecte, aix que crec que no tindran problemes per manca de planificaci.

Terminis dexecuci no realistes El calendari esmentat anteriorment no incorpora imprevistos (al menys de forma visible), la qual cosa podria comportar problemes en els terminis dexecuci, ja que el projecte sha dacabar abans que comenci la campanya dhivern.

Mala definici dautoritat i rols dins de lequip de projecte Cada rol involucrat en el projecte est ben definit en el registre dinteressats, per tant crec que aquesta no seria una possible causa de fracs del projecte.

Mal ambient de treball i falta de comunicaci en equip Aquesta s una causa difcil de preveure, ja que hi intervenen les diferents personalitats de les persones involucrades en el projecte. Daltra banda, analitzant els documents del cas, sembla que tothom hi t alguna cosa a guanyar, aix que dentrada semblaria que no hi hauria dexistir mal ambient de treball.

Assignaci inadequada de personal en quantitat o en els perfils A primera vista sembla que el personal assignat s el requerit segons els estudis de FEIGAE, tot i aix, un cop el servei estigui en marxa shaur de fer una avaluaci i examinar si fa falta ms personal.

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Gesti de projectes PAC 1 7 de 12

Exercici 2 (50%): 1. Relacioneu les 10 causes de fracs del primer exercici amb les rees de coneixement corresponents, indicant perqu considereu que estan relacionades.
Els usuaris no shi involucren Gesti de la comunicaci En lrea de gesti de la comunicaci, el director dun projecte sencarrega destablir comunicaci amb els clients, els patrocinadors, lequip, els provedors, els usuaris, etc. Falta de coneixement tcnic per part de lequip Gesti de recursos humans La gesti de recursos humans sencarrega de lentrenament, desenvolupament, avaluaci i progrs de les persones que conformen un projecte. Falta de maduresa o estabilitat de la tecnologia Gesti de la qualitat Aquesta rea fa referncia a la qualitat com a conformitat amb unes normes i estndards, a ms de la satisfacci de lusuari. Si la tecnologia no s prou madura s possible que no compleixi amb aquests estndards ni amb la satisfacci del client. Falta de dedicaci del gerent i supervisors Gesti de la integraci El director o cap de projecte sencarregar de les tasques de presa de decisions, assignaci de recursos, representaci davant els clients, etc. Documentaci insuficient de progrs i seguiment Gesti de labast A linici daquesta rea es defineixen tots els processos i activitats necessaris per a aconseguir que un projecte assoleixi els seus objectius i, durant la seva execuci, es porta a terme un control de canvis. Planificaci pssima Gesti de labast i dels riscos A ms del detallat en el pargraf anterior, cal afegir la gesti que sencarrega didentificar els imprevistos que poden tenir un impacte negatiu sobre el projecte. Terminis dexecuci no realistes Gesti del temps Aquest aspecte t en compte tant la duraci de les tasques que shan de fer com el control del calendari de projecte i de les seves fases. Mala definici dautoritat i rols dins de lequip de projecte Gesti de recursos humans A part del comentat anteriorment, la gesti de recursos humans inclou els aspectes dorganitzaci i assignaci de responsabilitats. Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Gesti de projectes PAC 1 8 de 12

Mal ambient de treball i falta de comunicaci en equip Gesti de recursos humans i de la comunicaci Recursos humans sencarrega de millorar les relacions a la feina, organitzant, gestionant i conduint lequip. I gesti de la comunicaci s lrea que sencarrega de tramitar la informaci, mitjanant processos de generaci, recollida, distribuci emmagatzematge, recuperaci i disposici final de la informaci. Assignaci inadequada de personal en quantitat o en els perfils Gesti de recursos humans Com es comenta anteriorment, aquest rea inclou els aspectes dorganitzaci i assignaci de responsabilitats.

2. Per cadascuna de les 10 relacions (com a mnim), detalleu com la gesti de lrea actua sobre les causes de fracs minimitzant-lo. Indiqueu detalladament en quin sentit, com opera, sobre quins aspectes impacta, sobre quins interlocutors, etc.
Els usuaris no shi involucren Gesti de la comunicaci En la fase diniciaci, el director dun projecte sencarregar didentificar els interessats, ja sigui lequip que portar a terme el projecte, els provedors, els patrocinadors, per tamb els clients. Mitjanant la comunicaci sescoltar quines necessitats tenen els usuaris per buscar solucions adequades que resolguin els seus problemes. Daquesta manera saconsegueix que els usuaris sinvolucrin al projecte tan aviat com aquest surti a la llum. Falta de coneixement tcnic per part de lequip Gesti de recursos humans La gesti dels recursos humans dun projecte es du a terme en letapa de planificaci, quan es revisen els objectius del projecte. A partir daquests es determina quines qualitats tcniques hauran de tenir els futurs components de lequip i quan es fa la selecci de personal es contractar en base a aquests perfils. A ms, en situacions dadopci de sistemes nous, aquest departament sencarrega de lentrenament, desenvolupament, avaluaci i progrs de les persones que adoptin el nou sistema. Falta de maduresa o estabilitat de la tecnologia Gesti de la qualitat Mitjanant els processos de gesti de qualitat, es podr determinar si un projecte disposa de la maduresa o estabilitat suficient de la seva tecnologia. Realitzant proves i assajos objectius es pot comprovar si un projecte compleix amb uns requisits mnims. A ms, realitzant proves amb clients potencials es pot obtenir informaci sobre el seu grau de satisfacci amb aquesta tecnologia. A partir daquestes proves es valoraran els resultats que serviran per determinar si la tecnologia s prou madura i el projecte pot llenar-se al mercat.

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Gesti de projectes PAC 1 9 de 12

Falta de dedicaci del gerent i supervisors Gesti de la integraci Les tasques de coordinaci que porta a terme el director dun projecte no solen delegar-se a altres membres de lequip. Per aix, si alguna daquestes no es realitza, rarament sacabar complint. La gesti de la integraci serveix per a identificar, definir, unificar i coordinar cadascuna daquestes tasques. A partir daqu, el director del projecte (o el gerent o els supervisors) haur de valorar si s capa de portar a terme totes les tasques i, en cas que no pugui, podr delegar part daquestes en un ajudant. Documentaci insuficient de progrs i seguiment Gesti de labast Mitjanant una bona gesti de labast dun projecte es definir tot el que aquest ha dincloure, com ara el seu procs de seguiment. Una bona definici de cadascun dels processos i activitats necessaris per acomplir els objectius dun projecte ajudar que la documentaci de progrs i seguiment sigui suficient. Planificaci pssima Gesti de labast i dels riscos A ms a ms de la definici de tots els processos, material, documentaci, etc. que necessita un projecte, que aporta la gesti de labast, sempre hi ha esdeveniments que afecten positiva o negativament el projecte. Si es tenen en compte aquests imprevistos en la fase de planificaci, en el moment que es manifestin, es tindr un pla de contingncia per a solucionar-los. Per aix, la fase de planificaci pot millorar considerablement si es t present la gesti de riscos. Terminis dexecuci no realistes Gesti del temps Si es porta a terme una bona gesti del temps durant tot el projecte, sevitaran problemes derivats del temps, com ara terminis dexecuci no realistes, ja que inclou els processos necessaris per assegurar que el projecte es desenvolupi segons els terminis i fites acordades amb el client. s important remarcar que aquesta fase pot sofrir modificacions per a adaptar-se a la resta del projecte. Mala definici dautoritat i rols dins de lequip de projecte Gesti de recursos humans La tasca de la gesti de recursos humans rau en lorganitzaci, gesti i conducci de lequip. En el cas que un equip no funcions correctament a causa duna mala definici dautoritat o una mala definici dels rols dels integrants del projecte, la gesti dels recursos humans serviria per a modificar aquests rols. Mal ambient de treball i falta de comunicaci en equip Gesti de recursos humans i de la comunicaci

A ms del descrit en el pargraf anterior, amb la gesti de recursos humans saconseguiria millorar les relacions entre els integrants dun equip. A ms, la gesti de la comunicaci sencarregaria daugmentar la comunicaci de lequip emprant mtodes de recepci, distribuci i gesti de la informaci.

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Gesti de projectes PAC 1 10 de 12

Assignaci inadequada de personal en quantitat o en els perfils Gesti de recursos humans Reprenent la funci de la gesti de recursos humans, tenim que els processos de selecci de personal per a formar un equip ajudarien a assignar la quantitat i perfil adequats a un projecte.

3. Feu el mateix anlisi en sentit invers. Si no es gestiona una rea, qu provoca o com afavoreix que el projecte pugui fracassar, quines causes de fracs es descontrolen...
Com que les rees de coneixement abasteixen un nombre elevat de tasques, dins de cadascuna he afegit totes les causes de fracs que es descontrolarien en cas de no gestionar-se adequadament.

Gesti de la integraci Falta de comproms de la direcci. Mala gesti administrativa i econmica del treball. Falta de supervisi obre lequip de projecte. Falta de dedicaci del gerent i supervisors. Poques reunions de seguiment i control. Mala definici dautoritat i rols dins de lequip de projecte.

Gesti de labast Falta de coneixement tcnic per part de lequip. Falta de maduresa o estabilitat de la tecnologia. Documentaci insuficient de progrs i seguiment. Planificaci pssima. No es van identificar els riscos.

Gesti del temps Falta de dedicaci del gerent i supervisors. Planificaci pssima. Venda i contractaci per sota de les necessitats de temps i recursos. Terminis dexecuci no realistes.

Gesti dels costos Mala gesti administrativa i econmica del treball. Venda i contractaci per sota de les necessitats de temps i recursos. Assignaci inadequada de personal en quantitat o en perfils.

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Gesti de projectes PAC 1 11 de 12

Gesti de la qualitat Falta de maduresa o estabilitat de la tecnologia. Falta de supervisi sobre lequip del projecte. Poques reunions de seguiment i control. Documentaci insuficient de progrs i seguiment. Planificaci pssima.

Gesti dels recursos humans Els usuaris no shi involucren. Males relacions amb altres parts o departaments interessats en el projecte. Falta de supervisi sobre lequip de projecte. Falta de dedicaci del gerent i supervisors. Mala definici dautoritat i rols dins de lequip de projecte. Mal ambient de treball i falta de comunicaci en lequip. Assignaci inadequada de personal en quantitat o en perfils.

Gesti de la comunicaci Els usuaris no shi involucren. Males relacions amb altres parts o departaments interessats en el projecte. Poques reunions de seguiment i control. Mal ambient de treball i falta de comunicaci en lequip.

Gesti dels riscos Els usuaris no shi involucren. Falta de coneixement tcnic per part de lequip. Falta de maduresa o estabilitat de la tecnologia. Terminis dexecuci no realistes. No es van identificar els riscos.

Administraci i gesti de compres i contractes Males relacions amb altres parts o departaments interessats en el projecte. Mala gesti administrativa i econmica del treball. Falta de dedicaci del gerent i supervisors. Poques reunions de seguiment i control. Planificaci pssima. Venda i contractaci per sota de les necessitats de temps i recursos. Terminis dexecuci no realistes.

Com es pot veure, hi ha molts factors que es troben repetits en diverses rees de coneixement, cosa que repercutiria doblement de manera negativa en cas de no gestionar correctament dues rees les quals tenen factors repetits. Tamb sha de tenir present que algunes causes no significarien el fracs absolut dun projecte, ja que alguna de les seves implicacions en certes rees s relativament baixa.

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

Gesti de projectes PAC 1 12 de 12