(Treball Final de Grau) Lliurament Final: Disseny I Desenvolupament Del Producte Mínim Viable (PMV) D'una Plataforma de Consum Col Laboratiu Orientada Al Reforç A L'educació Reglada

Disseny i desenvolupament del
producte mnim viable (PMV) duna

plataforma de consum collaboratiu
orientada al refor a leducaci
reglada

Memria de Projecte Final de Grau
Grau en Multimdia
Desenvolupament daplicacions interactives

Autor: Jordi Llonch Esteve

Consultor: Kenneth Capseta Nieto
Professor: Carlos Casado Martnez

24-06-2014

Disseny i desenvolupament del producte mnim viable (PMV) duna plataforma de consum collaboratiu orientada al
refor de leducaci reglada, Grau en Multimdia, Jordi Llonch Esteve

2 / 100

Drets dautoria

La documentaci daquest Treball Final de Grau es regeix per la llicncia Creative Commons
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0)
1
, que indica:

Sou lliure de:

Compartir copiar i redistribuir el material en qualsevol mitj i format.
Adaptar remesclar, transformar i crear a partir del material.

El llicenciador no pot revocar aquestes llibertats, sempre que seguiu els termes de la llicncia.

Amb els termes segents:

Reconeixement Heu de reconixer l'autoria de manera apropiada,
proporcionar un enlla a la llicncia i indicar si heu fet algun canvi. Podeu
fer-ho de qualsevol manera raonable, per no d'una manera que suggereixi
que el llicenciador us dna suport o patrocina l's que en feu.

NoComercial No podeu utilitzar el material per a finalitats comercials.

CompartirIgual Si remescleu, transformeu o creeu a partir del material, heu
de difondre les vostres creacions amb la mateixa llicncia que l'obra original.

No hi ha cap restricci addicional No podeu aplicar termes legals ni mesures tecnolgiques que
restringeixin legalment a altres de fer qualsevol cosa que la llicncia permet.

Avisos:

No heu de complir amb la llicncia per als elements del material en el domini pblic o quan el seu s
est perms per l'aplicaci d'una excepci o limitaci dels drets d'autor.

No es donen garanties. La llicncia pot no ser suficient per autoritzar la utilitzaci que en voleu fer. Per
exemple, altres aspectes com la publicitat, la privacitat, o els drets morals poden limitar la forma
d'utilitzar el material.

1
Text complet de la llicncia: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/legalcode

3 / 100

Dedicatria

Als meus pares, per donar-me sempre suport amb tot el qu faig.


4 / 100

Abstract

Aquest treball final de grau (TFG) consisteix a convertir una idea de negoci en un producte mnim viable
(PMV) a travs dun procs vast i intens que comena amb el naixement duna idea, continua amb el
seu pre-disseny, es valida amb usuaris en una fase inicial, es constitueix una empresa, saconsegueix
finanament pblic i, finalment, es desenvolupa el PMV.

La idea de negoci consisteix a crear una plataforma de consum collaboratiu orientada al refor a
l'educaci reglada. s un mercat de classes particulars que connecta estudiants que necessiten refor
amb professors particulars adequats. Els estudiants que han superat satisfactriament una assignatura
poden esdevenir professors particulars d'aquells que encara l'estan cursant.

Desprs de dur a terme un estudi amb altres estudiants, sha arribat a la conclusi que el millor
professor particular duna assignatura s lalumne que lha superat amb xit. Per aix, l'objectiu del
projecte s ajudar a la comunitat universitria a trobar el professor particular ms adequat.

En llenguatge ms planer, la plataforma es pot definir com un Airbnb de classes particulars basat en
la meritocrcia de cada professor particular i en les valoracions obtingudes dels seus alumnes, quelcom
que afavoreix l'nim de superaci dels professors particulars per a aconseguir ms alumnes
(recompensa econmica) i millora, al mateix temps, el seu esfor per a esdevenir millors estudiants
(recompensa social).

Paraules clau: economia collaborativa, economia p2p, consum collaboratiu, consum participatiu,
mercat dintercanvi de classes particulars, mercat punt a punt, plataforma digual a igual, comunitat,
acadmia, professor, professor particular, alumne, estudiant, reps, refor, ajuda.


5 / 100

Agraments

Per al desenvolupament daquest treball final de grau (TFG) he disposat de lajuda i assessorament de
la incubadora dempreses Incubio (Incubio Partners S.L.), fundada a Silicon Valley i establerta a
ledifici Almogvers Business Factory, un entorn de treball collaboratiu ubicat al districte 22@ de
Barcelona format per vries entitats que aglutinen innovaci dins del programa Barcelona Activa de
lajuntament de Barcelona.

De manera parallela a la realitzaci del TFG, he posat en marxa lempresa Sharing Academy S.L. amb
el suport dIncubio, amb qui he mantingut una relaci professional i educativa en la seva acadmia de
formaci especialitzada en ls de tecnologies de macrodades (big data, en angls).

Aix doncs, Incubio mha proporcionat recolzament des de la fase inicial fins a la dinversi privada,
passant per la recerca de finanament pblic i tots els trmits considerats de baix valor de negoci, per
imprescindibles per a la bona marxa del negoci (constituci de la societat, cessi doficina,
assessorament legal...).

Tamb vull agrair enormement al meu amic i soci Joan Lozano Jard, per acompanyar-me durant tot el
procs de creaci del PMV, aportant el seu coneixement tcnic per al desenvolupament del producte i
per exercir com a cofundador de lempresa.

A ms, la realitzaci del vdeo de presentaci del treball final de grau no hagus estat possible sense
lajuda i els consells del meu germ, Oriac Llonch Esteve, expert en realitzaci audiovisual i operador
de cmera i realitzador de Barcelona Televisi.


6 / 100

Notacions i Convencions

Ttol 1: Arial 20 negreta



Cos: Arial 10 regular

Paraules en altres idiomes: cursiva

Codi: Courier New 8 regular amb sagnat d1,15 cm als laterals en fons gris clar

Notacions: Arial 10 regular en cursiva amb sagnat d1,15 cm als laterals en fons blau clar
i alineat al centre


7 / 100

ndex

1. Introducci ..................................................................................................................................................... 11
2. Descripci ...................................................................................................................................................... 12
3. Objectius ........................................................................................................................................................ 13
Principals .............................................................................................................................................. 13
Secundaris ............................................................................................................................................ 13
4. Marc teric ..................................................................................................................................................... 14
5. Creaci de lempresa ..................................................................................................................................... 17
Pacte de socis ...................................................................................................................................... 17
Trmits de la constituci ....................................................................................................................... 17
Obtenci de finanament i premis ........................................................................................................ 18
6. Continguts ..................................................................................................................................................... 20
Pgina principal .................................................................................................................................... 21
Pgina de resultats ............................................................................................................................... 21
Pgina dassignatura ............................................................................................................................ 22
Pgina de perfil pblic .......................................................................................................................... 23
Pgina de perfil privat ........................................................................................................................... 23
Pgina Ensenya .................................................................................................................................... 24
7. Metodologia ................................................................................................................................................... 25
8. Arquitectura de la plataforma ........................................................................................................................ 28
9. Plataforma de desenvolupament ................................................................................................................... 30
10. Planificaci ................................................................................................................................................ 31
11. Procs de treball ....................................................................................................................................... 33
12. Marc de treball .......................................................................................................................................... 34
13. Diagrames UML ........................................................................................................................................ 36
14. Prototips .................................................................................................................................................... 38
Baixa fidelitat ........................................................................................................................................ 38
Alta fidelitat ........................................................................................................................................... 45
15. Perfils dusuari ........................................................................................................................................... 46
Alumnes que necessiten refor ............................................................................................................ 46
Familiars dalumnes que necessiten refor .......................................................................................... 46
Professors particulars ........................................................................................................................... 46
16. Usabilitat i experincia dusuari ................................................................................................................. 47
17. Seguretat ................................................................................................................................................... 49
Marc de treball D.R.E.A.M.S................................................................................................................. 49
Seguretat de la plataforma ................................................................................................................... 50
Seguretat del registre dusuaris ............................................................................................................ 51
18. Tests.......................................................................................................................................................... 52
Installaci del marc de treball Zend Framework 2 en local ................................................................. 52
19. Versions finals del projecte ....................................................................................................................... 53
Pgina daterratge ................................................................................................................................ 53
Pgina principal .................................................................................................................................... 56
Pgina principal: Accedeix .................................................................................................................... 56
Pgina de resultats ............................................................................................................................... 57
Pgina de classe particular................................................................................................................... 57
Pgina Ensenya .................................................................................................................................... 58
Pgina de perfil pblic .......................................................................................................................... 58
Pgina de perfil privat ........................................................................................................................... 59
20. Requisits tcnics ds ................................................................................................................................ 60
21. Projecci a futur ........................................................................................................................................ 61
22. Pressupost ................................................................................................................................................ 62
23. Anlisi de mercat ....................................................................................................................................... 63
Clientela potencial ................................................................................................................................ 63
Competncia ......................................................................................................................................... 64
Objectius dempresa de la competncia ............................................................................................... 65
Forces de porter ................................................................................................................................... 66
Estratgies de Porter ............................................................................................................................ 66
Anlisi DAFO ........................................................................................................................................ 67
24. Viabilitat ..................................................................................................................................................... 68
Previsions dels indicadors clau de funcionament a 5 anys .................................................................. 69
25. Conclusions ............................................................................................................................................... 71

8 / 100

Annex 1. Procs de treball ..................................................................................................................................... 72
Descobriment ..................................................................................................................................................... 72
Interpretaci ....................................................................................................................................................... 77
Ideaci ................................................................................................................................................................ 83
Experimentaci .................................................................................................................................................. 84
Evoluci.............................................................................................................................................................. 86
Annex 2. Lliurables del projecte ............................................................................................................................. 88
Codi font ............................................................................................................................................................. 88
Memria del projecte ......................................................................................................................................... 88
Presentaci audiovisual ..................................................................................................................................... 88
Presentaci a inversors (orientat a la UOC) ...................................................................................................... 88
Autoinforme davaluaci ..................................................................................................................................... 88
Pgina web pblica ............................................................................................................................................ 88
Annex 3. Codi font (extractes) ................................................................................................................................ 89
Seguretat del registre ......................................................................................................................................... 89
Annex 4. Guia dusuari ........................................................................................................................................... 92
Reservar una classe particular .......................................................................................................................... 92
Crear una oferta de classe particular ................................................................................................................. 92
Annex 5. Llibre destil ............................................................................................................................................. 93
Logotip ............................................................................................................................................................... 93
Paleta de colors ................................................................................................................................................. 93
Paleta tipogrfica i mida de tipografia ................................................................................................................ 94
Botons ................................................................................................................................................................ 94
Formularis .......................................................................................................................................................... 95
Iconografia ......................................................................................................................................................... 95
Navegaci .......................................................................................................................................................... 95
Mens ................................................................................................................................................................ 96
Elements promocionals ...................................................................................................................................... 96
Annex 6. Resum executiu ...................................................................................................................................... 97
Annex 7. ndex analtic ........................................................................................................................................... 98
Annex 8. Bibliografia .............................................................................................................................................. 99
Annex 9. Vita ........................................................................................................................................................ 100


9 / 100

Figures i taules

ndex de figures
Figura 1. Manifest de leconomia collaborativa dOuishare .................................................................................. 16
Figura 2. Procs del DCU descrit per la ISO-9241-210 ......................................................................................... 26
Figura 3. Mtode Incubio ........................................................................................................................................ 27
Figura 4. Estructura modelvistacontrolador de la plataforma ............................................................................. 28
Figura 5. Estructura servidor client de la plataforma ........................................................................................... 29
Figura 6. Grfica de burndown ............................................................................................................................... 32
Figura 7. Procs de disseny del pensament de disseny per a educadors. Traducci de loriginal ....................... 33
Figura 8. Logotip de Zend Framework ................................................................................................................... 34
Figura 9. Logotip de Bootstrap ............................................................................................................................... 34
Figura 10. Exemple de mduls de Bootstrap ......................................................................................................... 35
Figura 11. Logotip de jQuery. ................................................................................................................................. 35
Figura 12. Base de dades ...................................................................................................................................... 36
Figura 13. Procs duna transacci ........................................................................................................................ 37
Figura 14. Prototip de baixa fidelitat de la pgina daterratge ................................................................................ 38
Figura 15. Prototip de baixa fidelitat de la pgina principal .................................................................................... 39
Figura 16. Prototip de baixa fidelitat de la pgina principal: Accedeix ................................................................... 39
Figura 17. Prototip de baixa fidelitat de la pgina principal: Registrat .................................................................. 40
Figura 18. Prototip de baixa fidelitat de la pgina de resultats .............................................................................. 40
Figura 19. Prototip de baixa fidelitat de la pgina dassignatura ............................................................................ 41
Figura 20. Prototip de baixa fidelitat de la pgina Ensenya ................................................................................... 42
Figura 21. Prototip de baixa fidelitat de la pgina de perfil pblic .......................................................................... 43
Figura 22. Prototip de baixa fidelitat de la pgina de perfil privat .......................................................................... 44
Figura 23. Prototip dalta fidelitat de la pgina daterratge ..................................................................................... 45
Figura 24. Mapa web .............................................................................................................................................. 48
Figura 25. Posada en marxa del servidor Apache ................................................................................................. 52
Figura 26. Pgina resultant de la installaci del Zend Framework 2 en local ....................................................... 52
Figura 27. Versi final de la pgina daterratge per a escriptori ............................................................................. 53
Figura 28. Versi final de la pgina daterratge per a tauleta ................................................................................ 54
Figura 29. Versi final de la pgina daterratge per a mbil ................................................................................... 55
Figura 30. Versi final de la pgina principal ......................................................................................................... 56
Figura 31. Versi final de la pgina principal: Accedeix ......................................................................................... 56
Figura 32. Versi final de la pgina de resultats .................................................................................................... 57
Figura 33. Versi final de la pgina de classe particular ........................................................................................ 57
Figura 34. Versi final de la pgina Ensenya ......................................................................................................... 58
Figura 35. Versi final de la pgina de perfil pblic ............................................................................................... 58
Figura 36. Versi final de la pgina de perfil privat ................................................................................................ 59
Figura 37. Llen de disseny de plataformes (Platform design canvas) de Sharing Academy ............................... 68


10 / 100

ndex de taules
Taula 1. Funcionalitats a implementar (sprints) ..................................................................................................... 32
Taula 2. Taulells danuncis ..................................................................................................................................... 64
Taula 3. Mercats punt a punt .................................................................................................................................. 64
Taula 4. Xarxes socials / Comunitats ..................................................................................................................... 64
Taula 5. Resum de punts forts i punts febles de la competncia ........................................................................... 65
Taula 6. Previsions dels indicadors clau de funcionament a 5 anys ...................................................................... 70
Taula 7. Flux desbossos. ....................................................................................................................................... 85


11 / 100

1. Introducci
Durant els ltims quatre anys de la meva vida he tingut la gran sort de dedicar-me a estudiar el Grau
en Multimdia a la UOC, un repte que em vaig proposar en plena etapa de canvis en la meva vida
professional que van fer que trobar temps no sempre fos fcil.

Per sort, el model destudi de la UOC mha perms estudiar una carrera universitria al mateix temps
que desenvolupo la meva activitat laboral com a pilot de lnia aria, una feina que mobliga a desplaar-
me sovint per tota Europa, nord dfrica i est de Rssia.

Tot i que el professorat de la UOC s molt professional i sap com promoure lestudi entre els estudiants,
s natural que alguns cops ens trobem estancats en alguna assignatura concreta i ens veiem en la
tessitura de buscar un refor extern per a poder seguir endavant amb els estudis.

Aix mateix em va passar en arribar a lassignatura Programaci, una assignatura a la que vaig haver
de dedicar-li molts recursos per a poder-la superar satisfactriament. A part daquesta assignatura nhi
va haver daltres, per aquesta va ser el desencadenant que va fer que el treball que avui estic
presentant hagi esdevingut una realitat.

Un cop vaig topar amb aquesta assignatura, vaig contemplar la possibilitat de buscar un professor
particular o assistir a una acadmia de reps, per cap de les dues opcions em permetia conixer amb
antelaci si el professor particular seria ladequat per a les meves necessitats.

Per aix, vaig comenar a buscar ajuda a cercadors, frums i grups dInternet, fins que vaig trobar un
expert en un frum que em va ajudar de manera altruista. Trobar-lo no va ser gens fcil i, com que
majudava de manera desinteressada, atenia els meus dubtes durant el seu temps lliure i al seu ritme.

Aquest cas allat no em va dir res en aquell moment, per ms endavant, desprs de parlar amb altres
companys de classe, vaig veure que no era lnic alumne que havia tingut dificultats per a trobar un
professor particular dalguna assignatura en concret.

Aix va despertar en mi linters per a crear la plataforma que es descriu en aquest document: un
Airbnb de classes particulars basat en la meritocrcia de cada professor particular i en les
valoracions obtingudes dels seus alumnes, quelcom que afavoreix l'nim de superaci dels professors
particulars per a aconseguir ms alumnes (recompensa econmica) i millora, al mateix temps, el seu
esfor per a esdevenir millors estudiants (recompensa social).


12 / 100

2. Descripci
Aquest treball final de grau (TFG) consisteix a convertir una idea de negoci en un producte mnim viable
(PMV) a travs dun procs vast i intens que comena amb el naixement duna idea, continua amb el
seu pre-disseny, es valida amb usuaris en una fase inicial, es constitueix una empresa,
saconsegueix finanament pblic i, finalment, es desenvolupa el PMV.

La idea de negoci consisteix a crear una plataforma de consum collaboratiu orientada al refor a
l'educaci reglada. s un mercat de classes particulars que connecta estudiants que necessiten refor
amb professors particulars adequats on els estudiants que han superat satisfactriament una
assignatura poden esdevenir professors particulars d'aquells que encara l'estan cursant.

El disseny de larquitectura sha desenvolupat a partir de tests amb usuaris reals que han servit per a
validar la utilitat i les funcions de la plataforma, en letapa inicial. Ms endavant shan emprat anlisis
heurstiques seguint les directrius proposades per Jacob Nielsen
2
per a acabar de perfeccionar els
resultats obtinguts amb els usuaris reals.

La tecnologia utilitzada al TFG es divideix en els dos costats de la plataforma: en el costat del servidor
sutilitza un servidor Linux amb Apache i amb una base de dades relacional MySQL, tot gestionat amb
el marc de treball de PHP, Zend Framework 2, que utilitza com a base el patr Model-Vista-Controlador
(MVC). En el costat del client sutilitza HTML com a base i sempra CSS i Javascript per a la part visual
i interacci. A ms, es fa s de Bootstrap per a facilitar la creaci delements comuns de la plataforma.

2
10 Usability Heuristics for User Interface Design. JAKOB NIELSEN. 1 de gener 1995.
http://www.nngroup.com/articles/ten-usability-heuristics/

13 / 100

3. Objectius
Lobjectiu principal daquest TFG s desenvolupar el producte mnim viable (PMV) duna plataforma de
consum collaboratiu orientada al refor de leducaci reglada i, per a fer-ho, shan definit una srie
dobjectius principals i secundaris.

Principals
Els objectius clau del TFG sn crear una plataforma que:
Faciliti la cerca i troballa de professors particulars adequats.
Introdueixi els estudiants al mercat laboral de manera informal.
Promogui les relacions entre estudiants de cursos diferents.

Secundaris
Els objectius addicionals segents enriqueixen el TFG i poden patir variacions:
Validaci de la idea
Constituci de lempresa
Obtenci de finanament pblic
Aixecament de finanament privat


14 / 100

4. Marc teric
Lelecci de la temtica daquest TFG est fortament marcada per lactual efervescncia de leconomia
i el consum collaboratiu o participatiu, un canvi de paradigma socioeconmic i cultural que sallunya
del capitalisme (orientat al consum individualitzat) per a acostar-se a models dintercanvi, ds compartit
i daccs entre iguals. Es tracta dun model que promou laccs davant la possessi, per la qual cosa
fomenta compartir i collaborar enlloc de posseir i competir.

El terme consum collaboratiu va aparixer per primer cop lany 2007 en un article de Ray Algar
3
,
per no va ser fins el 2010 quan es va popularitzar grcies a lenorme impacte que va tenir el llibre
Whats Mine is Yours: The rise of Collaborative Consumption, de Rachel Botsman i Roo Rogers
4
.
Poc desprs de la seva publicaci, la revista Time
5
va incloure a la seva llista de les 10 idees que
anaven a canviar el mn el model de l'economia collaborativa.

Tot i tractar-se dun terme relativament nou, fa referncia a una manera dactuar que ens acompanya
des de milers danys. Els homes de les cavernes sorganitzaven en clans i compartien tasques per al
b de la comunitat, els animals solen organitzar-se en manades per al b de la supervivncia del grup,
incls avui dia ensenyem els nostres fills a compartir les seves possessions quan sn petits. Per qu
passa quan creixem? El consumisme compulsiu ha situat les persones al centre de petits universos on
cadascuna experimenta un desig inexorable de posseir tots els recursos disponibles al seu abast per
a si mateixa, enlloc de compartir-ne alguns amb les que t al seu voltant.

Leconomia collaborativa pretn tornar als orgens per a fer un s ms racional i eficient els recursos
disponibles a travs de diferents esquemes dorganitzaci. Segons Rachel Botsman, aquests recursos
es poden dividir en:

Basats en productes o serveis: es paga pel benefici dutilitzar un producte (accs) sense
necessitat de comprar-lo i posseir-lo (propietat). Canvia el model de propietat privada
individual. En sn exemples Blablacar, Airbnb, Bicing, Uber, Taskrabbit...
Mercats de redistribuci: els bns utilitzats o adquirits on no sn necessaris es
redistribueixen a on s es necessiten per persones necessitades. Pot ser gratut, per intercanvi
o per venda. En sn exemples les donacions, la segona m, els mercats dintercanvi, eBay...
Estils de vida collaboratius: les persones amb interessos comuns suneixen per a compartir
o intercanviar bns no materials o menys tangibles, com ara el temps, lespai o les habilitats.
En sn exemples els bancs de temps, les monedes alternatives i les cooperatives de consum.

3
Collaborative Consumption. http://www.oxygen-consulting.co.uk/insights/collaborative-consumption/
4
Rachel Botsman, Roo Rogers, What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption, HarperBusiness,
2010 ISBN 978-0-06-196354-4
5
"10 Ideas That Will Change The World".
http://content.time.com/time/specials/packages/article/0,28804,2059521_2059717_2059710,00.html Time. 17 de
Mar, 2011.

15 / 100

Tot i ser un terme relativament nou, els organismes oficials estan al corrent del seu significat i des de
la Uni Europea shan comenat a fer els primers passos per a la seva correcta regulaci. El 21 de
gener de 2014 el Comit Econmic i Social Europeu (CESE) va aprovar un dictamen diniciativa titulat
Consum collaboratiu o participatiu: un model de sostenibilitat per al segle XXI
6
on es promou ls
daquest comportament i salineen molts dels seus beneficis amb lEstratgia Europa 2020
7
, que
proposa un consum de bns i serveis dacord amb un creixement intelligent, sostenible i integrador.

El CESE s un rgan consultiu de la Uni Europea (UE) fundat l'any 1957 amb la finalitat de representar
els interessos dels diferents grups econmics i socials de la Uni que ofereix un assessorament
especialitat a les seves institucions (Comissi Europea, Consell de la UE i Parlament Europeu).

Per a la redacci daquest document, el CESE ha consultat lexpert en consum collaboratiu Albert
Caigueral (fundador i promotor de www.consumocolaborativo.com a lestat espanyol des de la seva
seu a Barcelona) i sha basat en els estudis duts a terme per Rachel Botsman (escriptora de Whats
Mine is Yours: The Rise of Collaborative Consumption), el Carbonview Research, lObservatori
Cetelem i altres documents propis del CESE.

Dentre les vries plataformes per a la promoci del consum collaboratiu, en destaca OuiShare
8
, una
organitzaci sense nim de lucre fundada a Pars el gener del 2012 per un equip de professionals
entusiasmats en millorar la forma en que consumim. Actualment tenen presncia a 25 pasos dEuropa,
Amrica Llatina i Orient Mitj a travs de 50 experts que connecten ms de 2000 membres i
contribudors arreu del mn.

La tasca principal dOuiShare consisteix a crear comunitat, produint coneixement i incubant projectes
de leconomia collaborativa. A ms, ofereixen suport a individuals i organitzacions a travs de serveis
professionals i educaci. Una de les seves obres s el manifest de leconomia collaborativa, mostrat
a la pgina segent.

ltimament, sha sentit a parlar molt de plataformes com Airbnb o Uber, dues empreses de leconomia
collaborativa que han fet trontollar els esquemes de sectors tradicionals, com lhoteler i el del transport
de passatgers en cotxe, respectivament. La Comissi Europea sha pronunciat a favor daquest nou
model econmic, per alguns governs com ara lespanyol i el catal estan posant traves multant als
ciutadans que utilitzin aquestes plataformes i daltres de similars
9
.

6
INT/686 Consumo colaborativo o participativo.
http://eescopinions.eesc.europa.eu/EESCopinionDocument.aspx?identifier=ces\int\int686\ces2788-
2013_00_00_tra_ac.doc&language=ES
7
Estratgia Europa 2020. http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm
8
OuiShare. http://www.ouishare.net
9
Uber y Airbnb: el 'boom' de compartir servicios en Internet.
http://www.expansion.com/2014/06/09/empresas/tecnologia/1402340824.html Expansin. 9 de juny de 2014.

16 / 100

Figura 1. Manifest de leconomia collaborativa dOuishare


17 / 100

5. Creaci de lempresa
El procs de creaci duna empresa s fora complex i no acceptar des d'un principi la possibilitat de
que sorgiran disputes al llarg de la vida de la societat s, no noms ingenu, sin sobretot molt
imprudent. Per a gestionar de la millor manera possible aquestes situacions sha decidit redactar un
pacte de socis.

Pacte de socis
El pacte de socis consisteix en un contracte subscrit per tots o alguns dels socis autnoms, que es
considera accessori respecte del contracte social i que t la funci principal de regular:
Les relacions entre els socis
El funcionament present i futur de la societat
Lorganitzaci i/o activitat de la societat

Els principals aspectes reguladors que shi redacten sn:
1. Generals de tot contracte: objecte, duraci, fur, jurisdicci, etc.
2. Relacionades amb el funcionament i organitzaci de la societat: distribuci de beneficis, dret
dinformaci, etc.
3. Relacionats amb els drets poltics i econmics dels socis: dividends, vots, etc.
4. Reguladors de lentrada i sortida de socis a la societat: subscripci preferent, transmissi
intervivos-morits causa, dret darrossegament, acompanyament, etc.
5. Relacionats amb supsits especfics: estructura i execuci de la inversi, valoraci
daportacions, etc.
6. Relacionats amb els conflictes entre socis: bloquejos, controvrsies, etc.

Lobjecte del pacte s principalment regular les relacions dels socis entre si i daquests amb la societat.
Lobjecte pot ampliar-se assolint aspectes relacionats amb la inversi dun o varis dels socis, el
funcionament i lorganitzaci de la societat, etc.

s recomanable establir un pacte expressament en virtut del qual sestableixi prevalena dels pactes
sobre lescriptura de constituci i els estatuts i que tenen fora de llei entre les parts obligant-ne el seu
compliment fidelment.

Trmits de la constituci
Certificaci negativa del nom
Consisteix en una certificaci que acrediti que no existeix cap altra societat amb el mateix nom que la
que es vol constituir.

18 / 100

Per a dur a terme la certificaci negativa de denominaci social shan sollicitat cinc denominacions
socials partint de la premissa que la certificaci sacaba lliurant sobre la primera delles que no aparegui
registrada. Finalment sha concedit Sharing Academy, Societat Limitada, la primera opci escollida.

Escriptura de constituci davant de notari
Lescriptura de constituci i els estatuts regeixen el funcionament de la societat. En aquest acte els
socis procedeixen a laprovaci dels estatuts que formen part del text de lescriptura, signant l'escriptura
de constituci de la societat davant de notari.

Codi didentificaci fiscal
Una vegada la societat ha quedat legalment constituda, sha procedit a sollicitar el CIF provisional a
travs del qual, i a efectes fiscals, la societat ha quedat plenament identificada, amb independncia de
les modificacions que experimenti.

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats
Aquest impost grava el capital escripturat i el tipus de gravamen s dun 1% sobre el capital social. No
obstant, a partir del 3 de desembre de 2010, aquesta operaci es troba exempta, per cal presentar
limprs degudament complimentat per tal que la Generalitat de Catalunya segelli el contracte de
constituci de la societat.

Registre mercantil
El Registre Mercantil t per objecte la inscripci de les societats mercantils, les entitats de crdit i
dassegurances, aix com les societats de garantia recproca, les institucions dinversi collectiva i fons
de pensions, i qualsevol persona, natural o jurdica quan aix ho disposi la Llei.

Tamb correspon al registre mercantil la legalitzaci dels llibres dels empresaris, el dipsit i la publicitat
dels documents comptables i qualsevol funci atribuda per les lleis.

Aix doncs, la inscripci al Registre Mercantil s obligatria per a les societats mercantils.

Obtenci de finanament i premis
De manera parallela al desenvolupament del TFG shan realitzat informes especfics per a lobtenci
duna srie dajudes de caire pblic i premis privats. La majoria dells ja han estat rebuts, mentre que
nhi ha algun que encara es troba pendent de resoluci.

19 / 100

Emprendetur
10

Una ajuda pblica del Ministeri dIndstria, Energia i Turisme que t com a finalitat contribuir a la
consecuci dels objectius del Pla Nacional i Integral de Turisme 2012-2015 a travs dels objectius
segents:
Facilitar el desenvolupament de models de negoci innovadors que millorin la competitivitat i
rendibilitat del sector turstic espanyol.
Fomentar la incorporaci al teixit turstic empresarial de joves emprenedors innovadors.
Recolzar la posada en marxa dels projectes innovadors desenvolupats per joves emprenedors.

NEOTEC
11

Aquesta ajuda la proporciona el Centre per al Desenvolupament Tecnolgic Industrial (CDTI), una
entitat pblica empresarial dependent del Ministeri de Cincia i Innovaci (MICINN). El seu objectiu s
el recolzament a la creaci i consolidaci de noves empreses de base tecnolgica a Espanya.

ICF Emprenedors, Autnoms i Comeros
12

Un prstec pblic de lInstitut Catal de Finances adreat a emprenedors, autnoms, microempreses
i/o comeros per finanar els seus projectes dinversi o circulant. Aquest producte s fondejat per
l'ICF. El Departament d'Empresa i Ocupaci assumeix el 70% de risc, compartint les garanties que
l'entitat pugui considerar.

Peer Economy Research Awards
13

Un premi dependent de Microsoft Research Fuse Labs que satorga cada any i que ajuda a finanar
els investigadors universitaris en rees relacionades a la computaci social i disseny. Aquest any la
temtica s leconomia collaborativa.

10
Emprendetur.
http://www.minetur.gob.es/PortalAyudas/EmprendeturJovenes/Descripcion/Paginas/Descripcion.aspx
11
NEOTEC. http://www.cdti.es/index.asp?MP=7&MS=651&MN=3
12
ICF Emprenedors, Autnoms i Comeros. http://icf.gencat.cat/ca/01_-
_productes_i_serveis/prestecs_per_a_empreses/autonoms_i_comercos/
13
Peer Economy Research Awards. http://fuse.microsoft.com/research/award

20 / 100

6. Continguts
La plataforma web est formada per dos apartats oposats entre s, per complementaris: la zona
Aprn i la zona Ensenya. Ambdues es relacionen entre s a travs de la informaci present a la
base de dades relacional de qu disposa la plataforma i que est organitzada per universitats, els seus
estudis i les seves respectives assignatures. Aquests apartats sn de lliure accs i tothom hi pot
accedir, igual que les pgines Com funciona, Blog, Legal i Sobre.

La pgina Com funciona s el repositori dinformaci que inclou tot tipus dinformaci per a aprendre
a utilitzar la plataforma, des dels primers passos fins a ajuda de la plataforma, passant per les
preguntes ms freqents.

La pgina Blog s el lloc on shi publiquen tot tipus de notcies relacionades amb leducaci i novetats
de la plataforma. El seu objectiu s posicionar la plataforma a Internet a travs de la generaci de
contingut de qualitat relacionat amb leducaci, per tal de crear visibilitat a la xarxa i captar part daquest
trnsit cap a ls de la plataforma.

La pgina Legal cont la informaci sobre legislaci vigent que afecta lempresa i la plataforma web
i inclou matries com la gesti i protecci de les dades dels seus usuaris.

La pgina Sobre s un espai que amplia la informaci sobre la plataforma i lequip que la forma, aix
com la visi i missi del projecte.

Ara b, per a reservar i crear classes particulars els usuaris han destar registrats a la plataforma.
Aquest registre es pot portar a terme des de diferents llocs:
A travs de la zona de registre disponible a lextrem superior dret de qualsevol pgina.
En el moment de reservar una classe particular.
En el moment de crear una classe particular.

Un cop registrats, els usuaris accedeixen al seu perfil privat, on poden incloure dades personals com
ara el nom i cognoms, el correu electrnic, la seva universitat, els seus estudis i una biografia breu. En
el cas que un usuari vulgui donar classes particulars, en aquesta rea tamb shi pot incloure informaci
de disponibilitat, modalitat de classes (a distncia, a domicili, presencial, etc.) i altra informaci
rellevant. Tota aquesta informaci est gestionada a travs duna altra base de dades relacional
completament privada i ds restringit pels seus propietaris.

La plataforma s molt intutiva dutilitzar, de totes formes, a continuaci sexplica detalladament les
propietats i funcions de cadascuna de les pgines que conformen laplicaci.


21 / 100

Pgina principal
La pgina principal disposa de tres eleccions possibles:
Triple selector desplegable
Registre dusuaris
Pgina Ensenya

El triple selector desplegable serveix per a escollir universitat, grau i assignatura. En cas de no
seleccionar cap opci i fer clic a Troba es porta a terme una cerca global, mentre que si se selecciona
qualsevol opci dels desplegables, es porta a terme una cerca especfica.

El registre dusuaris es porta a terme a travs del bot Accedeix, que obre una finestra emergent
amb dues opcions: Registrat o Accedeix. Si un usuari no forma part de la plataforma, pot registrar-
shi introduint el seu correu electrnic i contrasenya a la zona Registrat. En cas que lusuari shagi
registrat prviament, la zona Accedeix li permet accedir a la plataforma fent s de les seves
credencials dusuari.

El bot Si vols ensenyar, fes clic aqu accedeix a la pgina Ensenya, que permet als usuaris afegir
les assignatures que vulguin ensenyar a la plataforma.

Pgina de resultats
La pgina de resultats est formada per les segents zones:
Capalera
Filtres
Resultats

La capalera es troba a la part superior de la pgina i permet accedir de manera rpida a la informaci
de ms rellevncia per a lusuari, com ara retornar a la pgina principal a travs de lenlla present al
logotip, canviar a la pgina Ensenya o entrar a la seva pgina dusuari. A ms, aquesta zona disposa
del triple selector desplegable per a oferir agilitat a lusuari a lhora de trobar una altra assignatura.

La zona de filtres est situada a la part esquerra de la pgina i s lrea que permet a lusuari filtrar
els resultats obtinguts a partir duna srie de parmetres, com ara: per dia, per srie de dies, per franja
horria o per tipologia de la classe (individual / en grup, presencial / a domicili / a distncia).

Els resultats es mostren a la part dreta de la pgina i ocupen la part ms gran de la pgina. Aquests
es mostren segons els filtres aplicats a la cerca i es poden organitzar per preu o valoraci. Cada resultat
inclou una petita biografia del professor particular i un resum de qu pot oferir per aquesta assignatura
en concret.

22 / 100

Biografia curta del professor particular
Fotografia de lusuari
Nom de pila i primera inicial del
cognom (lobjectiu s protegir la
privacitat dels usuaris)
Universitat on estudia o ha estudiat
Nom dels estudis actuals o finalitzats
Ubicaci geogrfica
Nmero de comentaris
Nmero de valoracions
Valoraci mitjana

Resum dassignatura
Nom de lassignatura
Descripci del qu ofereix el professor
Ubicaci geogrfica a la que est disposat a donar la classe
Preu per hora

Pgina de classe particular
La pgina dassignatura est formada per les segents zones:
Capalera
Cos
Resum

La capalera s molt similar a la de la pgina de resultats i t el mateix objectiu. Ara b, es diferencia
daquella en que el triple selector desplegable desapareix per a donar pas al ttol de lassignatura. A
ms a ms, sinclou un enlla que permet a lusuari retornar a la pgina de resultats.

El cos se situa a la part central de la pgina i inclou diferents rees, entre les quals figuren:
Descripci redactada pel professor particular on explica tot el que pot oferir per a la classe
Calendari de disponibilitat
Informaci addicional
ltimes valoracions

El resum ocupa una columna estreta a la part dreta i disposa de les segents rees:
Preu per hora i bot de contacte
Biografia curta del professor particular
Serveis oferts per aquest professor particular
Altres assignatures de les que ofereix classes particulars

Lobjectiu daquesta pgina s presentar el mxim dinformaci necessria per a un estudiant i
permetre-li la comunicaci amb el professor particular en cas destar interessat en adquirir el seu servei.

23 / 100

Pgina de perfil pblic
La pgina de perfil pblic inclou la biografia de lusuari i est formada per les segents zones:
Capalera
Cos
Resum

La capalera s exactament igual a la de la pgina de resultats i t el mateix objectiu, accedir de
manera rpida a la informaci de ms rellevncia per a lusuari.

El cos se situa a la part central de la pgina i cont:
Descripci de lusuari escrita per ell mateix
Nmero de valoracions
Nmero de validacions
Valoraci mitjana obtinguda a la plataforma
Valoracions completes obtingudes

El resum ocupa una columna estreta a la part esquerra i disposa de les segents rees:
Fotografia de perfil
Bot de contacte
Serveis oferts per aquest professor particular
Altres assignatures de les que ofereix classes particulars

Pgina de perfil privat
La pgina de perfil privat permet modificar les dades dusuari i est formada per les segents zones:
Capalera
Cos
Resum

La capalera permet accedir de manera rpida a la informaci de ms rellevncia per a lusuari.

El cos se situa a la part central de la pgina i cont:
Dades personals
Disponibilitat com a professor
Modalitats de classes com a professor
Altra informaci rellevant

El resum ocupa una columna estreta a la part esquerra i disposa de les segents rees:
Afegir i/o modificar la fotografia de perfil
Afegir i/o modificar les assignatures de les que ofereix classes particulars

24 / 100

Pgina Ensenya
La pgina Ensenya sutilitza per a incloure assignatures de les quals es vulgui ensenyar. Est formada
per les segents zones:
Capalera
Cos

La capalera s permet accedir a la pgina principal i al registre dusuari.

El cos se situa a la part central de la pgina i cont els passos necessaris per a publicar una classe
particular:
1. Escull lassignatura
2. Posa ttol a la teva oferta
3. Descriu la teva oferta
4. Fixa un preu per hora


25 / 100

7. Metodologia
Aquest TFG es fonamenta en laplicaci del pensament de disseny (design thinking, en angls), un
terme ja utilitzat a finals dels anys 60 i principis dels 70 del segle passat per Herbert A. Simon
14
i Robert
McKim
15
, per que no es va popularitzar fins les dcades dels 80 i 90, quan Rolf Faste
16,17
, professor
de la Universitat dStanford, va expandir el seu significat per a dirigir-lo cap al mtode creatiu que
coneixem avui en dia. Ms endavant, a finals de la primera dcada del 2000, David M. Kelley
18
, collega
de Faste a Stanford i director executiu de lempresa de disseny i consultora dinnovaci IDEO
19
va
orientar aquesta metodologia al mn dels negocis, convertint-la en una tcnica innovadora per a
resoldre tot tipus de problemes des duna perspectiva diferent al que shavia fet fins llavors.

El pensament de disseny s una forma de resoldre problemes de manera collaborativa entre les
persones que els han detectat a travs dun procs intencionat de cerca activa de solucions dimpacte
positiu fent s de la creativitat i que est fonamentat en els segents principis:

Empatia: observaci atenta i des de diferents punt de vista les necessitats dels usuaris,
incloent les seves emocions.
Creativitat: s de solucions imaginatives utilitzant el pensament lateral enlloc del pensament
analtic o la lgica.
Experimentaci: recerca de diferents solucions a travs de la posada en prctica de proves,
jocs i maquetes amb els usuaris.
Prototipatge collaboratiu: s de tcniques de prototipat amb usuaris que ajudin a generar
alternatives i validar les idees.
Pensament integrador: agrupaci de tots els factors que afecten lexperincia dusuari.
Aprenentatge iteratiu: realitzaci del procs observar crear prototipar validar tants cops
com faci falta fins a trobar la millor soluci al problema inicial.

Recentment, IDEO ha publicat, en collaboraci amb lescola de primria novaiorquesa Riverdale
Country School, Design Thinking for Educators
20
, un llibre que cont el procs i els mtodes de disseny
especfics per a contextos educatius i que pretn oferir noves maneres de dissenyar solucions posant
atenci als professionals de leducaci i a les persones del seu entorn. La metodologia daquest llibre
sadequa a la perfecci amb aquest TFG i, per aix, he decidit posar en prctica el seu procs.

14
Simon, Herbert (1969). The Sciences of the Artificial. Cambridge: MIT Press.
15
McKim, Robert (1973). Experiences in Visual Thinking. Brooks/Cole Publishing Co.
16
Faste, Rolf, Bernard Roth and Douglass J. Wilde, Integrating Creativity into the Mechanical Engineering
Curriculum, Cary A. Fisher, Ed., ASME Resource Guide to Innovation in Engineering Design, American Society
of Mechanical Engineers, New York, 1993
17
Faste, Rolf, Ambidextrous Thinking, Innovations in Mechanical Engineering Curricula for the 1990s, American
Society of Mechanical Engineers, 1994
18
"Ideo's David Kelley on 'Design Thinking'". Fast Company. 2009-01-14.
19
IDEO. www.ideo.com
20
Design Thinking for Educators. http://www.designthinkingforeducators.com/

26 / 100

Per a posar en marxa aquesta metodologia, cal aplicar els seus principis de manera estructurada
seguint un procs que imita el comportament hum, fent cas a la intuci interpretant el que succeeix
al nostre voltant i desenvolupant idees emocionalment significatives per a aquelles persones a les quals
va dirigit el disseny. Aquest procs est format per les segents fases:

1. Descobriment: identificaci dun repte i elecci de laproximaci per a resoldrel. Inclou la
comprensi del repte, la preparaci de la recerca dinformaci i la recollecta de la inspiraci.
2. Interpretaci: assimilaci del que sha aprs a la fase de descobriment. Inclou lexplicaci
dhistries, la cerca de significat i lespecificaci doportunitats.
3. Ideaci: concepci del producte o servei a crear a partir de les oportunitats definides a la fase
dinterpretaci. Inclou la generaci didees i el seu refinament.
4. Experimentaci: creaci del producte escollit a la fase dideaci. Inclou el desenvolupament
de prototips i lobtenci dinformaci de retorn.
5. Evoluci: modificaci del producte creat a la fase dexperimentaci per a millorar-lo. Inclou el
rastrejament de laprenentatge i el seguir avanant.

Aquestes fases recreen la filosofia del disseny centrat en lusuari (DCU), que estableix un cicle en
constant actualitzaci per a adaptar-se a les necessitats de lusuari i que est definit segons lestndard
ISO-9241-210 (Ergonomics of human-system interaction Part 210: Human-centred design for
interactive Systems).

Planificaci del procs de
disseny centrat en lusuari
Especificar el
context ds
Especificar els
requisits
Avaluar els
dissenys
Produir solucions
de disseny
Iterar,
quan calgui
El sistema satisf els
requisits especificats
Figura 2. Procs del DCU descrit per la ISO-9241-210

27 / 100

Dins dIncubio, la incubadora dempreses que ha donat suport durant el desenvolupament del TFG,
sutilitza la mateixa metodologia per al desenvolupament i assessorament de les incubades des del
moment en que es genera la idea fins que es produeix la sortida de la incubadora. La infografia segent
mostra de manera grfica i molt intutiva la forma en que la metodologia del pensament de disseny
est perfectament integrada dins el procs que han anomenat Mtode Incubio.

Figura 3. Mtode Incubio

La manera daplicar el pensament de disseny per a educadors i el Mtode Incubio en aquest TFG s
a travs de la metodologia Scrum, un marc de treball gil que es basa en la iteraci i entrega
incrementals de desenvolupament dun producte o servei.

El terme metodologia gil descriu una corrent que neix com a alternativa a les metodologies
tradicionals, considerades excessivament pesades i rgides, donat el seu carcter normatiu i les fortes
dependncies de planificacions prvies detallades.

Els objectius de la metodologia Scrum consisteixen a valorar:
Els individus i la seva interacci per sobre dels processos i les eines.
El programari que funciona, per sobre de la documentaci exhaustiva.
La collaboraci amb el client, per sobre de la negociaci contractual.
La resposta al canvi per sobre del seguiment d'un pla.

28 / 100

8. Arquitectura de la plataforma
El patr arquitectnic de la plataforma es divideix en tres costats:
Model
Vista
Controlador

Figura 4. Estructura modelvistacontrolador de la plataforma

El modelvistacontrolador (MVC) es un patr darquitectura de programari que separa les dades i la
lgica de negoci duna aplicaci, de la interfcie dusuari i el mdul encarregat de gestionar els
esdeveniments i les comunicacions. Per a dur-ho a terme, proposa la construcci de tres components
diferents que sn el model, la vista i el controlador, s a dir, per un costat defineix components per a
la representaci de la informaci i, per laltre, per a la interacci de lusuari. Aquest patr darquitectura
de programari es basa en les idees de reutilitzaci de codi i la separaci de conceptes, caracterstiques
que busquen facilitar la tasca de desenvolupament daplicacions i el seu posterior manteniment.

Entrant en ms detall, cada component del patr porta a terme les segents funcions:
Model: s la representaci de la informaci amb la qual opera el sistema. Per tant, gestiona
tots els accessos a aquesta informaci implementant tamb els privilegis daccs que shagin
descrit en les especificacions de laplicaci (lgica de negoci). Envia a la vista la part de la
informaci que se solliciti a cada moment per a que sigui mostrada.
Controlador: respon a esdeveniments i invoca peticions al model quan es porta a terme
alguna sollicitud sobre la informaci. Tamb pot enviar comandes a la seva vista associada
si se sollicita un canvi en la forma en que es presenta el model.
Vista: presenta el model en un format adequat per a interactuar, per tant, requereix la
informaci del model per a representar-la a la sortida.

Controlador
Model Vista

29 / 100

Pel que fa a lestructura client servidor, en el costat del servidor sutilitza un servidor Linux amb
Apache amb una base de dades relacional MySQL, tot gestionat mitjanant PHP. En el costat del client
sutilitza HTML com a base i sutilitza CSS i Javascript per a la part visual i la interacci. A ms, sutilitza
Bootstrap per a facilitar la creaci dels elements comuns de la plataforma, que es basa en el marc de
treball Zend Framework.

Figura 5. Estructura servidor client de la plataforma


30 / 100

9. Plataforma de desenvolupament
En tractar-se duna plataforma web, els recursos tecnolgics ms utilitzats sn llenguatges de
programaci i programari i eines especfics, per aix no vol dir que no shagi utilitzat programari durant
el seu desenvolupament.

Pel que fa a programari shan utilitzat els segents llenguatges i tecnologies:
HTML 5
CSS 3
JavaScript
Bootstrap
PHP 5.5
MySQL 5.6
Zend Framework 2.0

A ms, shan utilitzat les segents eines en lnia:
Jira: s un gestor de projectes en lnia que permet als equips planificar, construir i finalitzar
projectes de complexitat considerada.
GitHub: plataforma de desenvolupament collaboratiu on portar un control de versions dels
projectes. Disposa de wiki, pgina web, grfic de desenvolupament i altres funcions.
Moqups.com: s una aplicaci que serveix per a crear models de pgines web, maquetes i
prototips de baixa fidelitat, aix com conceptes dinterfcie dusuari.
Lucidchart.com: s una eina de creaci de diagrames molt intutiva que permet el treball
collaboratiu i s accessible des de qualsevol dispositiu.
Google Drive: s un servei de creaci i edici collaborativa de documents compartits, ja siguin
de text, dimatge, de fulls de clcul o de presentacions.

Tamb sha fet s de les segents eines fora de lnia:
Microsoft Office 2013: Word, Visio i Project.
Adobe CS6: Photoshop i Illustrator.
MySQL Workbench 6.1.

Pel que fa a programari shan utilitzat els segents recursos:
Servidor Linux amb Apache.
Ordinadors porttils i de sobretaula des don es desenvolupa el projecte.


31 / 100

10. Planificaci
El gran avantatge destudiar a la UOC s lelevat nivell de control que t lestudiant a lhora de planificar-
se el seu ritme de treball que, alhora, permet que aquest hi dediqui tant de temps com vulgui si li
apassiona alguna assignatura en concret, sempre i quan realitzi les entregues dins el calendari previst.
Desenvolupar el TFG de manera parallela a constituir una empresa de nova creaci (startup, en
angls) no dista molt daquesta manera de fer, ja que es pot fer molta feina al ritme desitjat sempre i
quan es compleixi amb les entregues de la UOC.

Per a gestionar les tasques de desenvolupament del TFG sha utilitzat la metodologia Scrum, un marc
de treball fora ests entre la comunitat de desenvolupadors d'aplicacions i programari que permet
adaptar les tasques i entregues segons les necessitats de lequip en cada moment i el ritme
dimplantaci daquestes a lempresa.

Sha definit un calendari de treball dividit en dues modalitats de treball: presencial i a distncia. La
presencial consisteix a treballar durant dues setmanes seguides al mes a una oficina del seu edifici.
La modalitat a distncia consisteix a dur a terme les tasques dinvestigaci i desenvolupament de
manera no presencial i presentant-les segons els requisits de les entregues de la UOC.

Seguint el marc de treball Scrum, shan planificat els segents sprints o funcionalitats a implementar
amb una durada de tres setmanes per sprint, que en total sn els quatre mesos que dura el semestre.

SPRINT ID DESCRIPCI ESFOR
P
R
I
M
E
R

1
2
3
4
5
- Definici dels rols dels integrants.
- Recerca dinformaci.
- Recollecta dinspiraci
- Definici del projecte.
- Elecci de larquitectura i tecnologia a utilitzar.
1
3
3
4
2
S
E
G
O
N

6
7
8
9
10
- Preparaci i realitzaci dentrevistes.
- Anlisi i interpretaci dels resultats de les entrevistes.
- Preparaci i realitzaci de la cocreaci.
- Anlisi i interpretaci dels resultats de la cocreaci.
- Hibridaci dels resultats de les entrevistes i la cocreaci.
2
3
2
3
2

32 / 100

T
E
R
C
E
R

11
12
13
14
15
- Disseny de la pgina daterratge.
- Disseny de larquitectura de la informaci de la web.
- Disseny de la interfcie dusuari i disseny dinteracci de la web.
- Disseny de les bases de dades.
- Disseny dels processos.
2
4
3
3
4
Q
U
A
R
T

16
17
18
19
20
- Compra dallotjament web.
- Desenvolupament i publicaci de la pgina daterratge.
- Desenvolupament de la pgina web.
- Desenvolupament de la base de dades.
- Llanament de la web en fase beta a un grup dalumnes.
1
2
4
2
1
C
I
N
Q
U

21
22
23
24
25
- Seguiment de ls que fan els usuaris de la web.
- Aprenentatge de les necessitats dels usuaris.
- Petici als usuaris de millores que voldrien veure.
- Implantaci de les noves necessitats.
- Realitzaci de la presentaci del TFG.
2
2
1
3
3
S
I
S

26
27
- Llanament pblic de la web.
- Entrega del TFG.
2
2
Taula 1. Funcionalitats a implementar (sprints)

A partir de la taula de tasques i esforos sextreu la grfica burndown de previsi, que permet veure la
quantitat de tasques restants a la finalitzaci de cada sprint.

Figura 6. Grfica de burndown

Ara b, per a complir amb els requisits dentrega de la UOC shan dut a terme quatre entregues: tres
PACs que han comprs els primers 5 sprints i lentrega final, que cont el sis.
66
53
41
25
15
4
0
10
20
30
40
50
60
70
Sprint 1 Sprint 2 Sprint 3 Sprint 4 Sprint 5 Sprint 6
E
s
f
o
r
Grfica de burndown

33 / 100

11. Procs de treball
Seguint el procs de disseny del Mtode Incubio, que est basat en la metodologia del pensament de
disseny per a leducaci, el procs de treball del TFG comena per la fase de descobriment del
problema a solucionar, continua amb la seva interpretaci, segueix amb la fase dideaci on es generen
noves idees per a abordar el problema, deriva en lexperimentaci de solucions a travs de prototips i
conclou amb levoluci del que sha provat.

Figura 7. Procs de disseny del pensament de disseny per a educadors. Traducci de loriginal

Lannex 1 daquest TFG aprofundeix amb detall totes i cadascuna de les fases, aportant els resultats
obtinguts a cadascuna delles.


34 / 100

12. Marc de treball

Figura 8. Logotip de Zend Framework

Per a agilitzar el desenvolupament de la plataforma daquest TFG sha treballat amb el marc de treball
Zend Framework 2
21
, una tecnologia que implementa el patr model-vista-controlador (MVC) per a la
creaci i de llocs i aplicacions web que es caracteritza per suportar HTML i CSS, aix com ser
compatible amb la majoria dels navegadors web.

Es tracta dun marc de treball de codi lliure per a desenvolupar aplicacions i serveis web a partir de
versions superiors de PHP 5.3, ja que el seu punt fort s la programaci orientada a objectes i ls de
les noves funcionalitats de PHP 5.3.

Zend Framework 2 facilita la organitzaci i proporciona eines per a agilitzar la programaci, per cal
tenir present que la configuraci inicial s una mica complexa. Aix vol dir que el procs de
desenvolupament inicial sha allargat una mica, ja he hagut de fer moltes proves. Ara b, un cop
configurat de manera correcta, sagilitza molt la creaci de nous mduls.

A ms, aquest marc de treball escala qualsevol projecte a partir dun sol codi font des de mbils
intelligents fins a ordinadors descriptori, passant per tauletes tctils. Aix permet programar per a tots
els dispositius existents amb un sol marc de treball.

Figura 9. Logotip de Bootstrap

Per aconseguir un desenvolupament ms gil de la plataforma sha utilitzat Bootstrap
22
, un altre marc
de treball per sobre de Zend Framework, que consisteix en un conjunt deines, tamb de codi lliure, per
al disseny daplicacions web. Bootstrap cont plantilles de disseny amb tipografia, formularis, botons,
quadres, mens de navegaci i molts altres elements de disseny basats en HTML i CSS, aix com
extensions de JavaScript addicionals.

21
Pgina oficial de Zend Framework 2. http://framework.zend.com/
22
Pgina oficial de Bootstrap. http://getbootstrap.com/

35 / 100

Bootstrap s modular i est format per una srie de fulls destil LESS que implementen tots els
components del marc de treball. El full destil anomenat bootstrap.less inclou tots els components dels
fulls destil dun lloc web, fent que el disseny dun web sencer es pugui adaptar modificant aquest nic
arxiu i escollint els components desitjats.

Figura 10. Exemple de mduls de Bootstrap

Dentre les seves funcionalitats estrella, Bootstrap proporciona un sistema de columnes i disseny
adaptatiu per a tot tipus de dispositius, aporta uniformitat a un lloc web a travs dun full destil CSS, fa
s de components reutilitzables i disposa duna gran biblioteca de connectors de JavaScript.

Figura 11. Logotip de jQuery.

Per a complementar el marc de treball MVC sha utilitzat jQuery
23
, una llibreria de JavaScript rpida,
petita i plena de funcionalitats que facilita el comportament dels elements duna pgina HTML, la gesti
desdeveniments, la creaci danimacions i laplicaci dAJAX a travs duna API (interfcie de
programaci daplicacions) que funciona en multitud de navegadors.

23
Pgina oficial de jQuery. http://jquery.com/

36 / 100

13. Diagrames UML
El diagrama segent mostra la base de dades que sutilitza a la plataforma.

Figura 12. Base de dades

La taula usuari inclou tots els usuaris que estiguin registrats a la plataforma. Connectada a aquesta
taula hi ha la taula classe on es guarda la informaci respectiva a la transacci entre dos usuaris. A
ms existeix una taula annexada, anomenada valoracions que cont les valoracions i comentaris dels
usuaris.

Tot usuari t una adrea (que correspon a una poblaci, dins duna provncia, dins dun pas).
Aix mateix les universitats es classifiquen segons la provncia. Les universitats es composen de
graus i aquests es composen dassignatures.

37 / 100

Dels usuaris tamb es guarda informaci sobre les transaccions que hagin fet a travs de la
plataforma, ja siguin compres de punts, retirada de diners o intercanvi de punts.

Els usuaris rebran factures sempre que facin una compra de crdits dins la plataforma, i aquestes
factures sempre tenen associada una transacci.

A la taula crdits es guarda la informaci de quants crdits t cada usuari.

Dels usuaris volem saber quantes vegades han entrat a la plataforma i quant de temps hi han estat.
Aix es guarda a la taula sessions.

Els usuaris disposen de diversos mtodes de pagament que estan llistats a la taula formes de
pagament. Les dades de pagament que hagin introdut es guardaran a dades de pagament.

El diagrama segent mostra el procs a seguir per a portar a terme una transacci dins la plataforma.

Figura 13. Procs duna transacci


38 / 100

14. Prototips
En la fase inicial del desenvolupament shan creat els prototips de baixa fidelitat de la plataforma, que
shan anat iterant al llarg de tot el TFG fins a crear els dalta qualitat.

Baixa fidelitat

Pgina daterratge

Figura 14. Prototip de baixa fidelitat de la pgina daterratge


39 / 100

Pgina principal

Figura 15. Prototip de baixa fidelitat de la pgina principal

Pgina principal: Accedeix

Figura 16. Prototip de baixa fidelitat de la pgina principal: Accedeix


40 / 100

Pgina principal: Registrat

Figura 17. Prototip de baixa fidelitat de la pgina principal: Registrat

Pgina de resultats

Figura 18. Prototip de baixa fidelitat de la pgina de resultats

41 / 100


Figura 19. Prototip de baixa fidelitat de la pgina dassignatura


42 / 100

Pgina Ensenya

Figura 20. Prototip de baixa fidelitat de la pgina Ensenya


43 / 100


Figura 21. Prototip de baixa fidelitat de la pgina de perfil pblic


44 / 100


Figura 22. Prototip de baixa fidelitat de la pgina de perfil privat

45 / 100

Alta fidelitat
Pgina daterratge

Figura 23. Prototip dalta fidelitat de la pgina daterratge


46 / 100

15. Perfils dusuari
Els usuaris que utilitzen la plataforma sengloben en tres perfils diferents.

Alumnes que necessiten refor
Els estudiants universitaris que necessiten un professor particular per a superar una assignatura
concreta, duns estudis concrets, dun centre en particular.

Els seus motius per a utilitzar la plataforma sn:
Ajuda per a superar amb xit:
o una assignatura en concret.
o dun pla destudis concret.
Establir relacions amb estudiants daltres cursos o classes.
Preu atractiu

Familiars dalumnes que necessiten refor
Els familiars dels estudiants de qualsevol alumne que necessita refor, per que no ns conscient i,
per tant, requereix de lajuda dels seus familiars per al descobriment de la seva situaci. Els seus
motius per a utilitzar la plataforma sn els mateixos que els exposats al punt anterior.

Professors particulars
Els estudiants que han superat una assignatura de manera satisfactria poden esdevenir professors
particulars i es posen a disposici daquells que encara l'estan cursant a canvi duna srie de
recompenses.

Els seus motius per a utilitzar la plataforma sn:
Guanyar uns diners extra.
Introduir-se al mercat laboral de manera informal.
Descobrir si els agrada ensenyar.
Establir relacions amb estudiants de cursos inferiors.


47 / 100

16. Usabilitat i experincia dusuari
Per al disseny de la usabilitat i lexperincia dusuari de la plataforma sha analitzat amb profunditat
una srie de llocs web de leconomia collaborativa, com ara eBay, Blablacar i Airbnb, esdevenint els
dos ltims els referents tant pel que fa a usabilitat com a disseny de processos.

Com a membre actiu de les tres plataformes mencionades anteriorment des de fa molts anys, tan com
a consumidor de bns i serveis, com a provedor daquests, estic familiaritzat amb les seves interfcies,
que he vist evolucionar per a adaptar-se a les necessitats dels seus usuaris a mesura que anaven
apareixent i descobrint necessitats noves i que daltres anaven perdent importncia.

A ms de lexperincia personal en aquestes plataformes, shan implementat els 10 principis heurstics
dusabilitat proposats per Jacob Nielsen:

1. Visibilitat de lestat del sistema. el lloc web ha de mantenir sempre informat lusuari del que est
ocorrent i proporcionar-li una resposta en un temps raonable.

2. Adequaci entre el sistema i el mn real. El lloc web ha dutilitzar el llenguatge de lusuari, amb
expressions i paraules que li resultin familiars. La informaci ha daparixer en un ordre lgic i
natural.

3. Llibertat i control per part de lusuari. En cas delegir alguna opci del lloc web o aplicaci per
error, lusuari ha de disposar duns sortida demergncia clarament delimitada per a abandonar
lestat no volgut en qu es troba sense haver de mantenir un dileg llarg amb el lloc, aix com
opcions de desfer o repetir una acci duta a terme.

4. Consistncia i estndards. Els usuaris no cal que spiguen que diferents paraules, situacions o
accions signifiquen el mateix. s convenient seguir convencions.

5. Prevenci derrors. s important prevenir lexistncia derrors mitjanant un disseny adequat. Tot
i aix, els missatges derror han dincloure una confirmaci abans dexecutar les accions de
correcci.

6. Reconeixement abans que record. Fer visibles objectes, accions i opcions perqu lusuari calgui
que recordi informaci entre diferents seccions o parts del lloc web o aplicaci. Les instruccions
ds han de ser visibles o fcilment localitzables.

7. Flexibilitat i eficincia en ls. Els acceleradors o dreceres de teclat poden fer ms rpida la
interacci per a usuaris experts, de tal manera que el lloc web sigui til tant per a usuaris novells
com avanats. Sha de permetre als usuaris configurar accions freqents amb dreceres de teclat.

48 / 100

8. Disseny esttic i minimalista. Les pgines no han de contenir informaci irrellevant o
innecessria. Cada informaci extra competeix amb la informaci rellevant i en disminueix la
visibilitat.

9. Ajuda els usuaris a reconixer i diagnosticar els errors i recuperar-sen. Els missatges derror
shan dexpressar en un llenguatge com i senzill, que indiqui amb precisi el problema i suggereixi
les possibles alternatives o solucions.

10. Ajuda i documentaci. Encara que s millor que el lloc web pugui ser usat sense documentaci,
pot ser necessari proveir cert tipus dajuda. En aquest cas, lajuda ha de ser fcil de localitzar, ha
despecificar els passo necessaris i no ha de ser gaire extensa.

A continuaci es mostra el mapa web de la plataforma.

Figura 24. Mapa web


49 / 100

17. Seguretat
La seguretat s, junt amb la gesti de la reputaci, un dels aspectes ms importants de la plataforma,
i com que per definici no hi ha cap sistema 100% segur sha decidit crear una srie de barreres
dentrada per a minimitzar els riscos de seguretat.

Per a comenar, els membres de la plataforma noms poden dur a terme intercanvis de classes
particulars si disposen dun correu electrnic propi dun centre educatiu. Aix inclou els .edu o similars.
En la primera fase dimplantaci aquesta verificaci es porta a terme manualment, per ms endavant
simplementar un procs automatitzat.

A continuaci, els usuaris validen la informaci dels altres usuaris establint relacions entre ells. Per
exemple, quan un usuari es registra per primer cop (i passa el filtre del correu educatiu), els altres
usuaris de la plataforma que formen part del mateix centre educatiu sn informats de que aquella
persona acaba dentrar a formar part de la plataforma i sels pregunta si validen el seu perfil. Quantes
ms validacions obt un usuari, ms confiana es genera entre la comunitat.

Continuant amb lassumpte de la confiana, a travs de la interacci amb usuaris portada a terme a la
fase 1 del Procs de treball, va quedar demostrat que els usuaris necessiten confiar en la plataforma
i en els seus professors particulars abans de dur a terme el primer intercanvi de serveis. s per aix
que sha decidit implementar el marc de treball D.R.E.A.M.S. proposat per Blablacar
24
.

Marc de treball D.R.E.A.M.S.
D: Declared: Declarat: Els usuaris introdueixen (declaren) les seves dades personals: nom, cognoms,
preferncies, etc.
R: Rated: Valorat: Els usuaris es valoren mtuament desprs de dur a terme una classe.
E: Engaged: Comproms: per a que un usuari se senti cmode quan porti a terme una transacci amb
un altre usuari, ha de confiar en que est comproms. La plataforma genera confiana: guarda
limport de la classe fins que la classe es porta a terme.
A: Activity-based: Basat en lactivitat: la reputaci dun usuari es basa noms en lmbit de leducaci,
aqu no importa si un usuari s bon conductor, si sap cuinar b o si s bon esportista. Lactivitat de
la plataforma s sobre leducaci reglada.
M: Moderated: Moderat: La plataforma verifica (modera) la informaci publicada pels seus usuaris.
S: Social: Social: La reputaci personal a la xarxa es comparteix a travs de les xarxes socials
massives, tant personals com professionals. Els usuaris poden compartir les seves accions a
Facebook, Twitter, Linkedin

24
The D.R.E.A.M.S. Framework. http://www.betrustman.com/

50 / 100

Seguretat de la plataforma
Pel que fa a la gesti de les dades de la base de dades sutilitza la seguretat intrnseca de MySQL que
evita atacs o errors de funcionament. A continuaci sadjunta un resum de la seguretat que es t en
compte basant-se en la documentaci oficial de MySQL
25
.

Factors generals que afecten la seguretat. Aquests inclouen lelecci de contrasenyes bones, no
concedir privilegis innecessaris a certs usuaris, assegurar-se de la seguretat de laplicaci prevenint
injeccions SQL i corrupci de dades, entre daltres. Per a ms informaci, consultar la secci 6.1
Problemes de seguretat generals
26
de la documentaci oficial.

Seguretat de la prpia installaci. Els fitxers de dades, fitxers de registre i tots els altre fitxers de
laplicaci de la installaci shan de protegir per a assegurar que no es poden llegir o escriure per parts
no autoritzades. Per a ms informaci, consultar la secci 2.9 Configuraci de post-installaci i
proves
27

Control daccs i seguretat dins el sistema de base de dades, incloent els usuaris i les dades de
bases amb privilegis per accedir a les bases de dades, vistes i programes desats en us dins la base
de dades. Per a ms informaci, consultar la secci 6.2 Sistema de privilegis daccs de MySQL
28
i
la secci 6.3 Gesti del compte dusuari MySQL
29

Seguretat de la xarxa de MySQL i el teu sistema. La seguretat est relacionada als permisos dels
usuaris individuals, per tamb es pot desitjar restringir el MySQL de tal manera que noms estigui
disponible de manera local en el servidor amfitri o limitar-lo a un conjunt daltres amfitrions.

Assegurar-se de tenir cpies de seguretat adequades i apropiades dels fitxers de la base de dades,
dels fitxers de configuraci i dels fitxers de registre. A ms, assegurar-se de tenir una soluci de
recuperaci preparada i provar que s possible recuperar tota la informaci de les cpies de seguretat
de manera satisfactria. Per a ms informaci, consultar el captol 7 Cpies de seguretat i
recuperaci
30

25
MySQL 5.7 Reference Manual: 6 Security. http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/security.html
26
MySQL 5.7 Reference Manual: 6 Security: 6.1 General Security Issues.
http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/general-security-issues.html
27
MySQL 5.7 Reference Manual: 2 Installing and Upgrading MySQL: 2.9 Postinstallation Setup and Testing.
http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/postinstallation.html
28
MySQL 5.7 Reference Manual: 6 Security: 6.2 The MySQL Access Privilege System.
http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/privilege-system.html
29
MySQL 5.7 Reference Manual: 6 Security: 6.3 MySQL User Account Management.
http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/user-account-management.html
30
MySQL 5.7 Reference Manual: 7 Backup and Recovery. http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/backup-and-
recovery.html

51 / 100

Seguretat del registre dusuaris
Laspecte ms important del sistema de comptes dusuari s com protegir les contrasenyes dels
usuaris. Les bases de dades dels comptes dusuari solen ser compromeses sovint per pirates
informtics, aix que per a posar-los aquesta tasca ms difcil sha implantat un sistema de seguretat
molt robust, que consisteix a aplicar la funci resum (hash) a les contrasenyes.
hash("hola") = 2cf24dba5fb0a30e26e83b2ac5b9e29e1b161e5c1fa7425e73043362938b9824
hash("hbla") = 58756879c05c68dfac9866712fad6a93f8146f337a69afe7dd238f3364946366
hash("casa") = c0e81794384491161f1777c232bc6bd9ec38f616560b120fda8e90f383853542

Els algorismes de resum sn funcions dun sol sentit. Converteixen qualsevol quantitat de dades en
una empremta de dimensi fixa que no pot ser invertida. A ms, quan les dades originals canvien,
encara que sigui per un sol bit, lempremta resultant s completament diferent (veure lexemple
superior). Aix ho converteix en una eina ideal per a la protecci de contrasenyes, ja que permet
emmagatzemar les contrasenyes en una forma encriptada que s impossible de desxifrar, per al
mateix temps, permet comprovar que la contrasenya dun usuari s correcta.

El flux de treball normal per al registre i autenticaci de comptes dusuari en un sistema de comptes
basat en la funci resum consisteix a:
1. Lusuari crea un compte.
2. La seva contrasenya s convertida i emmagatzemada a la base de dades. En cap moment es
desa la contrasenya sense encriptar.
3. Quan lusuari intenta accedir al sistema, es comprova la contrasenya que ha introdut amb el
resum (hash) de la seva contrasenya original (obtinguda de la base dades).
4. Si els resums coincideixen, nobt accs. Si no, se linforma que ha usat credencials invlides.
5. Els passos 3 i 4 es repeteixen cada cop que un usuari intenta accedir al seu compte.

Ara b, implementar la funci resum no s suficient per a protegir una contrasenya. En el cas que dos
usuaris tinguin la mateixa contrasenya, tamb tindran el mateix resum, per aix, una forma daugmentar
la robustesa duna contrasenya s afegint-hi la sal. La sal, en criptografia, consisteix en una cadena
de carcters formada per bits aleatoris que safegeix a la contrasenya per a crear un resum (hash) nou
format per la suma de la contrasenya ms el resum. Aquest semmagatzema per separat en una altra
base de dades per a millorar la seguretat. El codi segent mostra exemples de resums amb la mateixa
contrasenya, per amb sals diferents:
hash("hola") =
2cf24dba5fb0a30e26e83b2ac5b9e29e1b161e5c1fa7425e73043362938b9824
hash("hola" + "QxLUF1bgIAdeQX") =
9e209040c863f84a31e719795b2577523954739fe5ed3b58a75cff2127075ed1
hash("hola" + "bv5PehSMfV11Cd") =
d1d3ec2e6f20fd420d50e2642992841d8338a314b8ea157c9e18477aaef226ab
hash("hola" + "YYLmfY6IehjZMQ") =
a49670c3c18b9e079b9cfaf51634f563dc8ae3070db2c4a8544305df1b60f007

52 / 100

18. Tests
Installaci del marc de treball Zend Framework 2 en local
Per a posar en marxa lentorn en php del Zend Framework 2 sha installat el Xampp, un programa que
permet la creaci dun servidor local Apache en qualsevol ordinador descriptori.

Per a posar en marxa el servidor local sha de fer clic sobre el bot Start corresponent a l'Apache.
Desprs d'uns segons, a la finestra inferior apareix el text Apache started i la paraula Running en
un fons verd al costat del bot que sha clicat, que ara serveix per a aturar el servidor web.

Figura 25. Posada en marxa del servidor Apache

Un cop descarregat el marc de treball Zend Framework 2, sha installat satisfactriament.

Figura 26. Pgina resultant de la installaci del Zend Framework 2 en local

53 / 100

19. Versions finals del projecte
Pgina daterratge
Versi per a escriptori

Figura 27. Versi final de la pgina daterratge per a escriptori


54 / 100

Versi per a tauleta

Figura 28. Versi final de la pgina daterratge per a tauleta


55 / 100

Versi per a mbil

Figura 29. Versi final de la pgina daterratge per a mbil

56 / 100

Pgina principal

Figura 30. Versi final de la pgina principal

Pgina principal: Accedeix

Figura 31. Versi final de la pgina principal: Accedeix

57 / 100

Pgina de resultats

Figura 32. Versi final de la pgina de resultats


Figura 33. Versi final de la pgina de classe particular

58 / 100

Pgina Ensenya

Figura 34. Versi final de la pgina Ensenya


Figura 35. Versi final de la pgina de perfil pblic

59 / 100


Figura 36. Versi final de la pgina de perfil privat


60 / 100

20. Requisits tcnics ds
La plataforma ha estat construda a partir de les ltimes tecnologies de desenvolupament web, fent s
destndards HTML, CSS i JavaScript amb lobjectiu de funcionar a qualsevol tipus de dispositiu
connectat a Internet. Ara b, la llista segent mostra els requisits mnims de qu ha de disposar lequip
de lusuari de la plataforma per a la seva correcta visualitzaci i funcionament.

Sistemes operatius compatibles
Microsoft Windows XP o superior
Mac OS 10.5 o superior
Linux (totes les versions amb suport actualment)
Android 2.3 o superior
iOS (totes les versions)

Navegadors compatibles
Internet Explorer 9.0 o superior
Internet Explorer Mobile 10.0 o superior
Firefox 28.0 o superior
Firefox per a Android 26.0 o superior
Chrome 31.0 o superior
Chrome per a Android 33.0 o superior
Safari 5.1 o superior
iOS Safari 4.0 o superior
Opera 21.0 o superior
Opera Mini 5.0 o superior
Navegador Android 2.2 o superior
Navegador Blackberry 7.0 o superior
Opera Mobile 10.0 o superior


61 / 100

21. Projecci a futur
Lobjectiu daquest TFG ha estat dissenyar i desenvolupar el producte mnim viable (PMV) duna
plataforma de consum collaboratiu orientada al refor de leducaci reglada. Un PMV no s un
producte minimalista amb poques funcions o un producte no acabat, un PMV s un producte acabat
que inclou una srie de funcionalitats bsiques i realistes per al pblic al que sorienta.

Lobjectiu dun PMV s ser desplegat entre un petit grup dusuaris, tradicionalment coneguts com els
adoptants precoos (early adopters, en angls), que solen ser menys exigents si el producte no
funciona perfectament i acostumen a comunicar qu els agrada i qu no per a millorar el producte
abans de ser distribut a un mercat ms ampli.

Aix doncs, seguint la metodologia del pensament de disseny per a educadors i el mtode Incubio, la
propera fase consisteix a desplegar el PMV en un grup redut dadoptants precoos per a executar la
fase devoluci del pensament de disseny, una fase que sexplica amb detall a lAnnex 1 daquest TFG
i que consisteix, a grans trets, a fer entrevistes als adoptants precoos.

A ms a ms, les pgines Com funciona, Blog, Legal i Sobre definides al captol 6. Continguts
daquest TFG no formen part del PMV, tot i que el seu desenvolupament est planificat per a incloures
en futures versions, adaptant-les el mxim als resultats obtinguts de les entrevistes.

Aquests passos es portaran a terme tot just sentregui el TFG per a completar lltima fase del
pensament de disseny per a educadors, lEvoluci i tindran una durada aproximada de 4 mesos.
Durant aquesta fase es valoraran idees com ara:
Introducci dun sistema de ludificaci per a promoure lestudi.
Connexi directa amb el campus universitari de cada estudiant.
Gesti dels comentaris i les valoracions.
Descobriment i gesti de ls malintencionat de la plataforma (plagi, etc.).
Adopci dun llenguatge ms adequat al pblic objectiu.
Publicaci del calendari dexmens dels estudiants.
Possibilitat de disposar de professors 24 hores al dia, 7 dies a la setmana.
Integraci duna plataforma de videoconferncia, xat, edici de contingut en lnia i compartici
darxius i de pantalla.


62 / 100

22. Pressupost
Avui dia, lexpansi i democratitzaci de les noves tecnologies permet que qualsevol persona pugui
desenvolupar i presentar al mercat un producte de qualitat fent s dun ordinador de prestacions
mitjanes i sense necessitat duna inversi econmica elevada.

El desenvolupament daquest TFG no sallunyaria gaire de la premissa anterior si no fos per la
implicaci dins el Barcelona Activa. Grcies a Incubio sha disposat de capital pre-llavor i dajudes
pbliques per a poder fer front amb les despeses que genera la creaci i manteniment de lempresa,
la qual cosa ha perms agilitzar el procs de treball del TFG.

Amb aquest capital inicial sha constitut lempresa i sha pagat el lloguer del local i la formaci rebuda
per part dexperts en diferents rees tan dins lacadmia dIncubio com a travs de socis seus (disseny
de producte, mrqueting, recursos humans, metodologies gils, estils de lideratge, etc.).

El capital social inicial ha estat de 3.005 , mnim per a constituir una Societat Limitada, al qual se li
han afegit 34.495 dampliaci de capital inicial, per la qual cosa el capital de que consta lempresa s
de 37.000 . Ara b, abans de finalitzar lany 2014 es calcula dur a terme una segona ampliaci de
capital, a travs dels ajuts pblics i concursos per valor de 400.000 .

Els serveis provets per Incubio inclouen accs a tot el seu equip de ms de 50 professionals, que
proporcionen assessorament i formaci empresarial continuada. Tamb proveeixen tot tipus de
material doficina i lloguer despais (oficines, electricitat, equipament tcnic, Internet i servei de neteja),
accs a lequip de mrqueting, assessorament jurdic i legal, mentor i entrenador personal (coach, en
angls). Tot aix t un preu de 6.300 al mes, per no es comena a pagar fins que lempresa s
rentable. En el suposat cas que lempresa hagus de tancar, la despesa lassumeix Incubio. Aix doncs,
el desenvolupament daquest TFG ha tingut un cost de zero euros.


63 / 100

23. Anlisi de mercat
L'anlisi de mercat pretn esbrinar les estratgies, avantatges, fortaleses, debilitats i dems
caracterstiques dels possibles competidors, tan actuals com futuribles (aquells projectes que ofereixen
un servei diferent al presentat en aquest TFG i que, per tant, no es consideren competidors, per que
poden convertir-shi rpidament si hi implementen certes variacions).

L'objectiu daquesta anlisi s accelerar el procs d'aprenentatge i esbrinar cap on es dirigeix el mercat,
quelcom que facilita la presa de decisions; aix com crear el disseny d'estratgies que tregui profit de
les seves debilitats i faci front davant les seves fortaleses. A ms, serveix per a decidir millor quines
funcionalitats oferir i com comercialitzar-les de manera efectiva per a posicionar el projecte al
capdavant de la competncia.

Clientela potencial
Abans de comenar a analitzar les empreses i els projectes de la competncia, sha calculat la mida
del mercat al que es pretn arribar amb el projecte presentat en aquest TFG. Com que el projecte est
orientat a un mercat molt gran, sha decidit acotar-lo a les classes particulars dels estudis universitaris.

Segons lINE, el nombre destudiants matriculats a les universitats espanyoles s d1,63 milions (curs
2010/2011)
31
. A partir daquesta dada, sha detallat quants daquests estudiants realitzen classes
particulars. Segons lINE, un de cada 5 estudiants va dur a terme classes particulars de refor fora de
la universitat amb una despesa mitjana de 700 durant el curs 2011/2012
32
. Aix significa que durant
aquell curs, la mida de mercat va ser de 210.839.000 , una xifra considerable que indica que noms
que aconseguint un 1% del mercat, es podria arribar a facturar 2.100.000 deuros lany.

Ara b, no sha de deixar de banda leconomia submergida. Segons un estudi dut a terme per
lacadmia Educa-System (una acadmia de referncia pel seu abast i qualitat), el 93% de les classes
particulars a Espanya es duen a terme de manera irregular
33
. Per tant, la mida real del mercat s de
3.011.985.714 , una xifra ms que considerable que situaria Sharing Academy en una facturaci de
30.119.857 , continuant amb la premissa anterior de captar un mer 1% del mercat.

31
Estadstica de la enseanza Universitaria en Espaa. Curso 2010/2011.
http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&file=pcaxis&path=%2Ft13%2Fp405%2F%2Fa2010-2011
32
Encuesta sobre gasto de los hogares en educacin.
http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft13%2Fp460&file=inebase&L=0
33
El 93% de las clases particulares se realizan en economia submergida.
http://www.abc.es/20120923/economia/abci-clases-particulares-realizan-economia-201209211827.html

64 / 100

Competncia
Un cop presentat el gruix del mercat, es defineix la competncia. A continuaci es mostra una llista
dempreses dedicades al refor a leducaci i que utilitzen un model dempresa similar al presentat en
aquest TFG classificades en tres tipus:

Els taulells danuncis es caracteritzen per ser espais de lliure accs on qualsevol persona pot
publicar un anunci classificat.
Els mercats punt a punt consisteixen en espais on experts sobre una temtica concreta
transmeten coneixement a aquells usuaris interessats.
Les xarxes socials o comunitats sn llocs de trobada dalumnes duna mateixa comunitat on
se sol parlar de temes relacionats amb els estudis i la vida privada.

Taulells danuncis

Taula 2. Taulells danuncis

Mercats punt a punt

Taula 3. Mercats punt a punt
Xarxes socials /
Comunitats

Taula 4. Xarxes socials /
Comunitats

Desprs danalitzar la mida, el mercat potencial, el tipus dusuari, les caracterstiques, els punts forts i
els punts dbils de cadascuna de les plataformes mostrades a les taules anteriors, shan resumit els
punts forts i dbils a la taula segent:

Resum de punts forts i punts febles
Taulells danuncis Mercats punt a punt Xarxes socials / Comunitats
A
V
A
N
T
A
T
G
E
S
- Gran nombre d'usuaris
- Importncia de les relacions
personals fora de lnia
- Alt nivell dimplantaci
- Nivell acadmic elevat
- Relacions duradores
professionals en i fora de
lnia
- Gran nombre d'usuaris
- Els usuaris sn actius
I
N
C
O
N
V
E
N
I
E
N
T
S

- Els usuaris sn inactius
- Nivell acadmic mixt
- Relacions espordiques
- Dificultat de localitzar el
professor particular adequat
- Poc nombre d'usuaris
- Costa promoure l'activitat
entre els usuaris
- Intenten abastir massa part
del mercat
- Usuaris no estan al mateix
nivell (professors particulars
sn professionals)
- Nivell acadmic mixt
- Professors particulars i
estudiants no estan al
mateix nivell
- Relacions espordiques
- Aparici d'usuaris voyeur
personals en lnia
Taula 5. Resum de punts forts i punts febles de la competncia

Objectius dempresa de la competncia
Segons un estudi propi, amb una participaci de ms de 200 estudiants de les universitats UOC
(Universitat Oberta de Catalunya), UPC (Universitat Politcnica de Catalunya) i VIU (Valencian
International University), les plataformes ms utilitzades sn Tusclasesparticulares, Milanuncios i
Cauoc, que curiosament tenen uns objectius ben diferenciats entre elles:

Tusclasesparticulares:
Esdevenir el directori a nivell estatal on trobar professors particulars.
Lucrar-se a travs de la publicaci danuncis.
Milanuncios:
Esdevenir un tauler danuncis a nivell estatal on intercanviar tot tipus de classificats.
Lucrar-se a travs de la publicaci danuncis
CAUOC:
Esdevenir la comunitat no oficial dalumnes de la UOC.
Sense nim de lucre.


66 / 100

Forces de porter
Poder de negociaci dels clients:
La base de clients ser prou elevada com per a no dependre duns pocs.
Poder de negociaci dels provedors:
El provedor de lallotjament tindr molt de poder, cal buscar varis provedors.
Amenaa de nous competidors:
Poden sorgir noves plataformes o les ja existents poden proporcionar el mateix servei.
Amenaa de productes substitutius:
Nous competidors poden oferir un servei similar, taulers danuncis, serveis de les
universitats (en lnia i fora de lnia).
Rivalitat entre competidors:
Si es posen dacord en baixar preus, la meva plataforma haur de fer el mateix.

Estratgies de Porter
O
b
j
e
c
t
i
u

e
s
t
r
a
t
g
i
c

T
o
t

u
n

s
e
c
t
o
r

DIFERENCIACI
(Mercat de tot tipus de classes)
LIDERATGE EN COSTOS
(Tauler danuncis senzill)
N
o
m
s

u
n

s
e
g
m
e
n
t

SEGMENTACI ENFOCADA A
UN SEGMENT ESPECFIC
(Mercat deducaci reglada)
SEGMENTACI AMB ENFOCAMENT DE
COSTOS BAIXOS
(Tauler danuncis deducaci reglada)
Exclusivitat percebuda pel client Posicionament de baix cost
Avantatge estratgic

Especialitzaci en un segment especfic: leducaci reglada.
Posicionar estudiants i professors particulars al mateix nivell:
Facilitar la localitzaci de professors particulars.
Promoure les relacions professionals en i fora de lnia.
Crear comproms:
Generar relacions duradores.
Captar un gran nombre dusuaris actius.
Promoure lactivitat entre usuaris.
Cobrar un preu just.

67 / 100

Anlisi DAFO
Fortaleses
- Posiciona a estudiants i experts al mateix nivell
- Genera relacions duradores
- Ofereix un servei demandat pels estudiants
- Potencia les relacions locals

Debilitats
- Dificultat daconseguir relacions
- Risc que les relacions locals facin que els usuaris no tornin a la plataforma

Oportunitats
- Elevat nombre destudiants destudis reglats
- Ubiqitat de dispositius connectats
- Conjuntura econmica que propicia buscar fonts dingrs alternatives
- Emergncia de leconomia collaborativa

Amenaces
- Existncia daltres plataformes similars
- Facilitat de cpia i replicaci de la plataforma


68 / 100

24. Viabilitat
Lanlisi de la viabilitat daquest TFG com a producte dins el mercat es porta a terme en base al llen
de model de negoci (business model canvas, en angls) presentat per Alex Osterwalder al seu best-
seller de 2010 Business Model Generation
34
, que sha convertit en la bblia dels negocis dels
emprenedors.

Ara b, el llen que shi presenta no est orientat als nous negocis de leconomia collaborativa, com
el que es presenta en aquest TFG, per la qual cosa sha utilitzat ladaptaci titulada llen de disseny
de plataformes (platform design canvas, en angls) presentada per Simone Cicero, un
desenvolupador i dissenyador que ha ajustat el business model canvas tradicional als mercats de
consum collaboratiu.

Figura 37. Llen de disseny de plataformes (Platform design canvas) de Sharing Academy

34
Business model generation. http://www.businessmodelgeneration.com/book

69 / 100

Previsions dels indicadors clau de funcionament a 5 anys

Indicadors clau de
funcionament
Assumpcions
de creixement 2014 2015 2016 2017 2018
Inversi en mrqueting
Despesa de mrqueting de
continguts 7% 100 1.914 4.311 9.709 21.866
Despesa de comercials 10% 1.200 28.227 88.589 278.031 872.580
Despesa per clic mitj 3% 0,04 0,55 0,78 1,11 1,59
Despesa total de mrqueting 1.390 32.620 102.841 327.604 1.054.310
Despesa dadquisici de
client 48 477 332 233 166

Funnel de ventes
Usuaris nics adquirits /
Estudiants 9% 200 4.391 12.350 34.735 97.698
Conversi a pla gratut 2% 2% 23% 29% 37% 10%
Registres o formadors
potencials 40 1.021 3.643 12.994 46.350
Conversi a subscripci
mensual 2% 1% 7% 9% 11% 14%
Nous clients formadors 2 72 324 1.465 6.625
Venta a entitats educatives -3,5% 1% 12% 8% 5% 3%
Nous clients: entitats
educatives 10% 0 8 24 71 209
Clients anteriors: formadors 0 2 183 893 4.101
Clients anteriors: entitats
educatives 0 0 29 94 285
Percentatge de cancellacions -1% 4,66% 4,13% 3,66% 3,25% 2,88%
Baixes per mes: formadors 0 3 13 53 215
Baixes per mes: entitats
educatives 0 0 1 3 8
Clients final del perode 3 79 417 1.913 8.585

Models dingressos
Temps de vida mitj del client 21 24 27 31 35
Preu mitj dels formadors -1% 30 27 24 21 19
Preu mitj de les entitats
educatives 2,5% 2.500 3.362 4.522 6.081 8.179
Ingressos mensual per client 352 385 375 349 316
Total aportat en vida de client 7.557 9.310 10.242 10.757 10.985
Valor a llarg termini / Cost
dadquisici client 13 23 37 54 78
Ventes totals 972 161.386 1.013.449 4.516.202 18.584.791

Despeses
Personal de suport al client 20% 194 32.277 202.690 903.240 3.716.958
Despesa allotjament web 5% 150 2.507 4.502 8.085 14.520
Despesa de producte venut 344 34.784 207.192 911.326 3.731.478
Sous i salaris (I+D) 16.597 95.939 221.345 568.020 1.974.879
Mrqueting i ventes 1.390 32.620 102.841 327.604 1.054.310

70 / 100

Despeses generals i
administratives 6.518 58.071 140.156 417.831 1.435.839
Marge operatiu sense
activacions -2457% -37% 34% 51% 56%

Qualitat
% Retenci 15% 15% 15% 15% 15%
% Satisfacci 10% 10% 10% 10% 10%
% Recomanaci 3% 3% 3% 3% 3%

Converses
Retorn adoptants precoos 193 228 228 228 228
Retorn clients 1.251 1.452 1.452 1.452 1.452
Retorn assessors 413 480 480 480 480
Total de converses 1.857 2.160 2.160 2.160 2.160

Mercat
Mida 37,5%
3.737.000
.000
5.138.375
.000
7.065.265.
625
9.714.740.
234
13.357.767
.822
Quota de mercat 0,00% 0,00% 0,01% 0,05% 0,14%
Taula 6. Previsions dels indicadors clau de funcionament a 5 anys


71 / 100

25. Conclusions
Durant la realitzaci daquest treball final de grau he sofert alts i baixos, per la motivaci i
perseverana que hi he posat han fet que la investigaci que vaig comenar ja fa tres anys hagi donat
els resultats esperats.

Durant aquests quatre mesos he aplicat les competncies obtingudes a moltes assignatures del grau,
com ara Llenguatges i estndards web, Arquitectura de la informaci, Disseny dinterfcies multimdia,
Programaci, Programaci web, Disseny de bases de dades i un llarg etctera. Per tamb he hagut
daprendre Bootstrap i Zend Framework per a poder crear aquest el projecte.

Un projecte que no satura en la seva condici actual de producte mnim viable, sin que continuar
creixent a travs de lempresa Sharing Academy S.L., que he constitut junt amb Incubio i Joan Lozano,
amb lobjectiu de millorar-lo segons les necessitats dels estudiants, que sn els usuaris a qui va dirigit
aquest projecte.

Estic molt satisfet de la feina feta i del recolzament obtingut per part de familiars, amics i companys,
aix com del suport que mha proporcionat la UOC durant la realitzaci daquest treball final de grau.


72 / 100

Annex 1. Procs de treball
Descobriment

Segons exposa la metodologia del pensament de disseny per a educadors, el descobriment crea un
fonament slid per a les idees. Crear solucions tils per a estudiants, pares, professors, collegues i
administradors comena amb una comprensi profunda de les seves necessitats. Descobrir significa
obrir-se a noves oportunitats i inspirar-se per a crear noves idees. Amb la preparaci correcta, aquesta
fase pot ser reveladora i proporcionar una bona comprensi del repte de disseny.

En aquesta fase he treballat colze amb colze amb Marc Segarra, consultor de creativitat i cocreaci a
Incubio, amb qui he compartit els meus pensaments inicials sobre el repte que proposo. Entre la meva
experincia personal com a estudiant universitari tan presencial com a distncia i la seva experincia
professional en el camp de la creativitat i leducaci, hem definit lestratgia adequada per a iniciar la
recerca dinformaci.

Letapa de recerca dinformaci ha consistit a identificar orgens dinspiraci, ja que la inspiraci s el
combustible per a les idees. Aix doncs, hem definit el perfil de persones que seria interessant conixer.
Hem establert perfils molt extrems, com ara professors i alumnes, ja que cadascun pot aportar una
visi, uns desitjos i uns comportaments completament diferents, per complementaris entre si.

Aconseguir reunir un grup de persones dmbits diferents, ocupacions variades, disponibilitats
desiguals i dedats diferents sense poder informar-los amb detall de per a qu han estat reclutats no
s una tasca complicada sin sn persones conegudes.

Ara b, no podia convidar cap conegut, ja que tots coneixien el projecte i les seves respostes haguessin
estat condicionades pel que ja coneixien del projecte i, per tant, no haguessin estat vlides. Per aix
vaig crear un anunci amb lobjectiu de reclutar aquestes un grup que compls amb els meus requisits.


73 / 100

Lanunci era el segent:

Cocreaci a Barcelona i berenar GRATIS

Hola!

Estic buscant unes 16-24 persones d'entre 15 i 40 anys (si sou majors, no hi ha cap
problema, sempre i quant m'ho digueu) per dur a terme una dinmica de grup a
Barcelona.

L'objectiu s analitzar la viabilitat d'una plataforma educativa que ajuda a superar
assignatures connectant alumnes experts en cada assignatura amb alumnes inexperts
que requereixen refor.

La dinmica consisteix a fer una cocreaci: un procs actiu, creatiu i social, basat en la
collaboraci entre els productors de la plataforma i els futurs usuaris d'aquesta.

Podeu registrar-vos al segent enlla amb el vostre correu electrnic (les dades
introdudes seran confidencials i no les veur ning a part de mi).

Moltes grcies!

74 / 100

Tot i publicar-ho a blogs i plataformes freqentades per estudiants, no va tenir lxit esperat, aix que
em vaig posar en contacte amb la Beatriz Arantes, experta en comunicaci amb la qual havia treballat
durant la meva etapa de prctiques en empresa a Groupiest Social S.L., per a trobar una soluci al
mateix problema abordant-lo des duna nova perspectiva.

De les reunions mantingudes amb ella, vaig crear un nou anunci, que deia el segent:

Participa en el naixement d'una startup educativa a Barcelona

Vols participar en l'apassionant viatge de creaci d'una startup des del seu inici?

Segons la Viquipdia:
Una startup s una empresa de creaci recent. Generalment es troben en una fase de
desenvolupament de producte i cerca de mercats.

Tot i que les start-up poden dedicar-se a qualsevol sector, generalment el terme es
relaciona amb empreses d'alt creixement, associades a noves tecnologies o models de
negoci novedosos. El terme va esdevenir popular internacionalment durant la bombolla
tecnolgica d'internet, on es van crear moltes empreses punt-com.

Vine a l'Almogvers Business Factory el 17 de mar de 18:00 a 20:00 i participa de
manera activa en el desenvolupament d'una startup educativa que t per objectiu posar
en contacte professors i alumnes.

Ets estudiant? Professor? Professional de l'educaci? Pare o mare d'estudiants?
Interessat en les noves tecnologies? Inversor? O simplement t'agradaria conixer el
funcionament d'una startup des de dins?

Registra't ja i gaudeix d'una experincia nica!
PD: hi haur berenar GRATIS!

75 / 100

El segon anunci va tenir molta ms acollida i va despertar latenci de 20 voluntaris, dels quals 12 van
mostrar inters en assistir-hi presencialment i dedicar-hi dues hores a collaborar en el procs creatiu.

El segent pas va ser crear la guia de preguntes que es farien als assistents durant el procs creatiu
de generaci didees per a crear un cam per on guiar els participants mentre es van sincerant i van
explicant casos i situacions personals. Per aconseguir crear aquest cam cal generar un ambient de
confiana i ajudar-los a sentir-se cmodes al mateix temps que sobt informaci rellevant.

Aquest procs creatiu de generaci didees rep el nom de cocreaci i consisteix en un procs actiu,
creatiu i social, basat en la collaboraci entre els productors dun projecte i els seus futurs usuaris que
serveix per a recollir pensaments, revisar les idees inicials i redefinir el repte a travs duna srie de
dinmiques de grup inclusives que estimulen la participaci dels voluntaris que hi intervenen.

La cocreaci es va dur a terme a una de les sales de ledifici Almogvers Business Factory i hi van
assistir els 12 voluntaris interessats que no havien sentit a parlar mai del projecte explicat en aquest
TFG. Es va dividir en tres etapes i va tenir una durada de dues hores. La primera etapa va consistir en
una introducci sobre el problema identificat i lexplicaci als assistents de qu portarien a terme. La
segona va consistir en dur a terme una dinmica de grup on es van fer preguntes als voluntaris. I la
tercera etapa va servir per a qu els participants es comuniquessin entre s a travs dun joc de rols.

Les preguntes van ser les segents:
1. En quin moment comences a sentir que pots necessitar refor?
2. Quines emocions i sensacions tens en el moment de necessitar ajuda?
3. Qu li demanaries o diries a un estudiant que est a punt de donar-te refor en una matria?
4. Quant estaries disposat a pagar (preu/micropreu) per uns bons apunts, un mapa conceptual
duna assignatura o un resum visual?
5. Podries explicar alguna ancdota on hagis necessitat ajuda?
6. Qu s ms important per a tu? Que et resolguin el problema o prefereixes que tajudin a
entendre on falles? Prepares els exmens per a passar-los o per a aprendre la matria?
7. A qui has demanat ajuda quan has necessitat refor?
8. Quan has sollicitat ajuda, has establert un pla formatiu o has anat a resoldre un problema
concret?
9. Quines eines o aptituds podries necessitar dun estudiant (company de classe) al que se li
dna molt b la matria de la que necessites refor?
10. Com creus que aprens ms en una hora: presencialment o al teu ritme a travs dInternet:
correu, Skype, Youtube?
11. En qu et basaries per a saber que una persona sap molt duna matria i pot transmetre
coneixement?
12. Escriu quins factors o elements poden intervenir per a que es porti a terme una classe a la
plataforma ideada per aquest TFG?

76 / 100

El dia de la cocreaci

Marc Segarra presentant la cocreaci

Participants de la cocreaci

Participant responent a una pregunta

Resultat de la segona part de la cocreaci

Joc de rols

Prenent notes per a la fase dinterpretaci


77 / 100

Interpretaci

Tal com exposa la metodologia del pensament de disseny per a educadors, la interpretaci transforma
les histries en revelacions significatives. Les observacions, la recerca sobre el terreny, o tan sols una
simple conversaci poden esdevenir grans fonts dinspiraci, per trobar-hi sentit i convertir-ho en
oportunitats per al disseny no s una tasca senzilla. Es tracta dexplicar histries, aix com endrear i
condensar pensaments fins a trobar un punt de vista convincent i una direcci clara per a la ideaci.

A travs de la fase dinterpretaci la perspectiva i punt de vista daquest TFG va evolucionar i canviar
lleugerament. A mesura que anava guanyant una comprensi ms clara sobre el significat de les
observacions obtingudes a la cocreaci, vaig poder relacionar-les amb el repte inicial i les vaig utilitzar
com a inspiraci.

Aix doncs, de la interpretaci de la cocreaci es pretenen obtenir:

Aprenentatges: acumulacions del que ha sorgit durant les converses o lobservaci. En sn
un exemple les cites directes, ancdotes, fragments de so gravats, olors, textures, colors, etc.
Sutilitzen en frases senceres per a capturar la histria.
Temes: es creen desprs dorganitzar les histries de la recerca sobre el terreny en categories.
Sn els titulars de grups daprenentatges similars.
Revelacions: sn redudes expressions del que sha aprs a travs de les activitats de recerca
sobre el terreny. Ofereixen una perspectiva nova, incls si no sn descobriments nous. Sn
inspiradores i importants per al repte.
Els com podrem...: Aquestes preguntes sn el punt dinici per a una sessi de pluja didees.
Sn les respostes naturals a les revelacions i sn un tipus de preguntes optimistes que ajuden
a pensar en idees immediatament.
Idees: es generen durant la pluja didees. Poden ser prctiques i simples o complicades i
esbojarrades, per lobjectiu no s jutjar-les, sin aconseguir un nombre ben elevat delles.

A continuaci es mostren les interpretacions dels resultats obtinguts en cadascuna de les preguntes
dutes a terme durant la cocreaci.


78 / 100

En quin moment comences a sentir que pots necessitar refor?
Hi ha 3 moments:
Mai serien els experts. La pregunta est orientada a respondre que s cal ajuda. Hi ha un
condicionant previ.
Abans de lexamen, prova... Sobretot per qestions de temps curts (mxim 1 setmana).
Desprs de lexamen aprofitar la sensaci de penediment dels estudiants per a incentivar
ls de la nostra plataforma per al prxim examen.

Quines emocions i sensacions tens en el moment de necessitar ajuda?
Tot sn sensacions negatives basades en la por:
Impotncia
Rbia
Angoixa
Frustraci
Conscincia
Pnic
Estancament
Penediment

Qu li demanaries o diries a un estudiant que est a punt de donar-te refor en una
matria?
Majoritriament, la gent demana 3 coses:
- Definir el ms important.
- Resoldre problemes concrets.
- Anar per feina: resoldre els 2 punts anteriors optimitzant el temps.

Quant estaries disposat a pagar (preu/micropreu) per uns bons apunts, un mapa
conceptual duna assignatura o un resum visual?
Existeixen dues possibilitats:
Hi ha gent disposada a pagar
o micropagaments
o subscripci
o per hora
Hi ha gent que no vol pagar, perqu:
o Pot trobar la informaci a Internet.
o Prefereix fer un intercanvi de serveis (emocional, classes, birres, caf)

Quina garantia donem perqu la gent pagui? Basar-nos en la confiana que has obtingut per
experincia prpia o valoracions daltres que milloren la reputaci dun expert.

El preu depn de la importncia de la prctica, examen, etc.

79 / 100

Podries explicar alguna ancdota on hagis necessitat ajuda?
A travs de les ancdotes personals shan obtingut dos tipus de revelacions:

La gent sol solucionar els seus dubtes seguint el segent ordre:
1. Preguntar a companys de classe.
2. Si tothom va perdut, preguntar fora:
a. familiars propers
b. cursos superiors

La gent busca:
Orientaci personalitzada. (Que et diguin on falles y com ho pots resoldre).
Resoluci dexmens anteriors.
Definir tipologies de problemes/activitats/exmens
Materials on es sintetitzi el contingut (esquemes, resums, apunts).

Qu s ms important per a tu? Que et resolguin el problema o prefereixes que tajudin
a entendre on falles? Prepares els exmens per a passar-los o per a aprendre la
matria?
La majoria est dacord en que lobjectiu s entendre una matria, per a vegades cal aprendre rpid
per a aprovar un examen, tot i que es corre el risc de que soblidi el que sha aprs desprs de fer
lexamen.

La majoria tamb est dacord en que laprenentatge depn de si tagrada una matria o no.

Una persona va dir que s important descobrir / conixer les debilitats i fortaleses densenyament dun
professor en concret per a saber quin tipus de preguntes es trobar a lexamen.

Hi ha exmens que noms pot aprovar un nombre concret destudiants (campana de Gauss), aix que
en aquests casos lobjectiu s aprovar amb la nota ms alta possible.

Moltes persones coincidien en que estaria b conixer el model o la tipologia de lexamen, ja que ests
limitat pel temps.

La professora de primria va comentar que a primria sensenyen les eines per a aprendre, mentre
que a la universitat sensenyen coses en concret.

Es va comentar que el temps mnim per anar folgat de temps era entre dues setmanes i un mes. Si el
temps era menys shavia de buscar ajuda rpidament.


80 / 100

A qui has demanat ajuda quan has necessitat refor?
En general, la gent busca molt ms a travs de mitjans digitals, per tamb fan s de:
Familiars
Companys de classe

A ms, el tipus dajuda que es busca s:
Dubtes concrets
Dubtes de base (angls)

Quan has sollicitat ajuda, has establert un pla formatiu o has anat a resoldre un
problema concret?
En ser una pregunta tan tancada, les respostes que han sorgit han estat:
2x Pla formatiu
9x Resoldre dubtes concrets
A vegades he acudit a alg o a Internet per a resoldre quelcom concret i altres cops he aprs
a estudiar i a entendre la matria.

La conclusi que podem treure s que les assignatures tcniques generen dubtes concrets, mentre
que les de lletres requereixen dun pla formatiu.

A ms, dels resultats obtinguts, hi ha el doble de peticions de resoldre dubtes concrets en front a pla
formatiu. Si ajuntem la conclusi anterior ms aquesta relaci, podem concloure que la majoria de
persones que necessiten refor, el necessiten per a assignatures tcniques.

Quines eines o aptituds podries necessitar dun estudiant (company de classe) al que
se li dna molt b la matria de la que necessites refor?
Treure bones notes no significa que una persona sigui capa dexplicar b una matria. En general la
persona que expliqui necessita:
Tenir habilitats comunicatives
Disposar de temps
Tenir pacincia

En aquest punt hem pogut veure que hem doferir eines, tcniques i consells als usuaris de la
plataforma que vulguin ser o siguin alumnes experts. Aix es podria portar a la prctica redactant una
srie darticles al blog explicant en profunditat diversos aspectes sobre aquest tema, entrevistant a
professors dxit, etc. s a dir, sha dintentar influir en el comportament daquests professors per a
que esdevinguin millors mestres.


81 / 100

Com creus que aprens ms en una hora: presencialment o al teu ritme a travs
dInternet: correu, Skype, Youtube?
La gent ha dit que a Internet tens ms llibertat, per que presencialment tardes menys a resoldre els
dubtes. Es important establir un dileg fluid entre el professor i lestudiant.

Tamb ha sortit el tema dels grups destudi, on es consolida matria; aix com que estaria b crear una
modalitat que mescli la part presencial i la part a distncia.

A ms, sha parlat de les limitacions dInternet:
La infraestructura pot fallar
Pots estar fent vries coses a la vegada i et despistes (estudiar amb el Facebook obert).

En qu et basaries per a saber que una persona sap molt duna matria i pot transmetre
coneixement?
Aquesta pregunta ha obtingut dos tipus de respostes molt interessants:
1. Les que ho valoren a priori
2. Les que ho valoren a posteriori

Les dues sn importants i cal que es puguin reflectir en els perfils dels experts.

Cal trobar una forma de mesurar la capacitat descoltar dels experts, ja que s un tema que es va
repetir fora cops.

Escriu quins factors o elements poden intervenir per a que es porti a terme una classe
a la plataforma ideada en aquest TFG?
Els resultats obtinguts en aquesta pregunta han servit per a validar les meves idees inicials, com ara:
Presncia fsica/digital
Confiana i seguretat en el teu professor (credibilitat i qualitat dels experts)
Bona comunicaci
Dinamisme
Entorn social
Equilibri entre el que busques i et donen
Preu / qualitat
Igualtat de comproms

A part del que hem validat, ha sorgit una idea nova: els experts en standby: professors que estan
disponibles a totes hores durant un o varis dies en concret per a resoldre dubtes.


82 / 100

Per a acabar amb la cocreaci, en Marc Segarra va preparar un joc de rols on cada participant simularia
ser estudiant dalguna carrera i hauria de buscar un professor de refor per a tirar endavant alguna
assignatura en concret. Com que el grau de diversificaci dels participants era prou elevat (hi havia
estudiants de lletres i de cincies, nois i noies, joves i no tan joves...) vaig preferir dur a terme el joc d
rols on cadasc interprets el seu cas particular.

El resultat obtingut va sevir per a identificar que:
Rpidament han sorgit connexions.
Shan format grups de 2 i ms persones.
Es comena buscant/oferint i sacaba establint conversa.

Aix doncs, de la interpretaci de la cocreaci sobt el segent:

Resultats de la cocreaci
A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
S

- Els alumnes dexcellent no solen tenir la sensaci de necessitar refor.
- Els estudiants que necessiten refor busquen:
o Definir el ms important.
o Resoldre problemes concrets.
- A primria sensenyen les eines per a aprendre, mentre que a la universitat
sensenyen coses en concret.
- Les assignatures tcniques generen dubtes concrets, mentre que les de
lletres requereixen un pla formatiu dacompanyament.
- La persona que ensenya ha de tenir habilitats comunicatives, disposar de
temps i tenir pacincia amb lalumne.
T
E
M
E
S

- Diferents requisits segons tipologia destudis.
- Diversitat deines per a ensenyar adaptades a cada cas.
- Habilitats necessries dels professors particulars.
R
E
V
E
L
A
C
I
O
N
S

- Hi ha gent disposada a pagar fins a 20 per a uns bons apunts, un resum o
un mapa conceptual si sn de qualitat.
- La gent sol solucionar els seus dubtes preguntant a companys de classe,
familiars propers i companys de cursos superiors, en aquest ordre.
- La gent busca:
o Orientaci personalitzada. (saber on fallen y com ho poden resoldre).
o Resoluci dexmens anteriors.
o Definir tipologies de problemes/activitats/exmens
o Materials on es sintetitzi el contingut (esquemes, resums, etc.).

83 / 100

C
O
M

P
O
D
R
E
M
.
.
.
?

- Com podrem conixer els models dexamen?
- Com podrem contactar amb els professors particulars de la plataforma:
presencialment, a distncia, amb poques hores dantelaci..?
- Com podrem crear confiana i seguretat entre els usuaris de la plataforma?
- Com podrem crear dinamisme i ambient social en una plataforma a distncia?
- Com podrem optimitzar el temps destudi per a maximitzar els resultats?
I
D
E
E
S

- Tenir professors particulars disponibles a totes hores durant un o varis dies
en concret per a resoldre dubtes.
- Poder valorar els professors particulars desprs duna classe augmenta el
nivell de confiana entre els participants.

Ideaci

Seguint amb la metodologia del pensament de disseny per a educadors, la ideaci consisteix a generar
moltes idees. La pluja didees fomenta a pensar de manera expansiva i sense posar limitacions.
Normalment les idees ms esbojarrades sn les que generen pensaments visionaris. Amb una
preparaci acurada i una srie de regles clares, una sessi de pluja didees pot resultar en centenars
didees noves.

A partir de lanlisi de la fase dinterpretaci, he preparat una sessi de pluja didees, una tcnica que
fomenta el pensament creatiu, a la que vaig convidar amics i interessats en el projecte. Per a dur-la a
terme, he establert les segents normes:

Ajornar el judici
En aquest punt no hi ha idees dolentes. Ja hi haur temps per a reduir la llista didees ms endavant.
Fomentar les idees desgavellades
Incls si una idea no sembla realista, pot ser lembri que generi una bona idea dalg altre.

84 / 100

Construir sobre les idees dels altres
Sha de pensar i enlloc de per.
Mantenir el focus al tpic
Per a aconseguir el millor de la sessi, sha de mantenir la pregunta de la pluja didees a la vista.
Una conversa a cada moment
Per a poder aprofundir en cada idea, totes les idees han de ser escoltades.
Ser visual
Shan de dibuixar les idees, no noms escriure-les. Fer s de figures i esbossos, ja que normalment
diuen ms que moltes paraules.
Objectiu: quantitat
Establir un nombre didees a generar i, desprs, sobrepassar-lo. La millor forma daconseguir una bona
idea s generar-ne moltes.

A partir dels resultats obtinguts en la pluja didees he refinat la meva idea inicial, afegint-li funcionalitats
noves i traient-li daltres que havia donat per suposat que hi serien.

Experimentaci

Tal com exposa la metodologia del pensament de disseny per a educadors, lexperimentaci porta
les idees a la vida. Construir prototips significa fer les idees tangibles, aprendre mentre es construeixen
i compartir-les amb altres persones. Incls quan es tracta dels primers esbossos i prototips, es pot
rebre una resposta directa i aprendre com millorar i refinar una idea.

En aquesta fase he comenat creant el flux que segueixen els usuaris a travs desbossos amb llapis
i paper, ms endavant he realitzat els prototips de baixa fidelitat que, desprs de programar, han donat
lloc al resultat final.


85 / 100

Flux desbossos

Pgina principal Registre Llista de resultats
Taula 7. Flux desbossos.

Flux de prototips de baixa fidelitat


Resultat final



86 / 100

Evoluci

Com exposa la metodologia del pensament de disseny per a educadors, levoluci s el
desenvolupament del concepte al llarg del temps. Aquesta fase inclou la planificaci dels segents
passos, la comunicaci de la idea a la gent que pot ajudar a que esdevingui una realitat i la
documentaci de tot el procs. El canvi sol passar al llarg del temps i els records dels senyals ms
subtils de progrs sn importants.

En un primer moment cal portar a terme un seguiment de laprenentatge. Per a fer-ho sha de definir
qu es considera un xit i documentar tot el procs. Aquesta fase comena definint qu es considera
un xit. A mesura que el concepte va evolucionant, es pot comenar a mesurar el seu impacte. Per a
fer-ho cal definir una srie de criteris o mtriques que ajudin a guiar i avaluar el desenvolupament a
mesura que aquest va creixent a partir de la idea inicial.

s molt important documentar tot el que va succeint en aquesta fase. Quan una idea ha estat
implementada i esdev part de la vida quotidiana, s fcil perdre de vista el seu impacte. El canvi sol
succeir de manera lenta i els subtils elements recordatoris de lxit sn importants.

A continuaci savana amb la planificaci dels segents passos, sinvolucra altres persones i es crea
una comunitat. La implementaci duna idea requereix una aproximaci diferent de la que t en la seva
generaci. Quan una idea ha evolucionat envers un concepte slid, s temps de planificar els segents
passos. s moment de crear una lnia de temps o full de ruta per a fer del concepte una realitat.

Per a assolir el potencial mxim de nous dissenys, shan de compartir les solucions amb audincies de
fora del nucli de lequip de disseny. Depenent dels resultats que es vulguin assolir ser necessari
presentar el concepte, involucrar socis o compartir la histria del concepte. Qualsevol daquests
mtodes s til sempre i quan saconsegueixi captivar i involucrar a la persona adequada.

Una xarxa de disseny pot donar suport a ls profund de la tasca de dissenyador. Crear una comunitat
on es puguin compartir experincies i donar recomanacions sobre els reptes del concepte s lltim
pas a portar a terme. Una comunitat activa augmenta el valor del producte i en permet la seva revisi
i modificaci de manera orgnica.


87 / 100

Estratgia de mrqueting
Les accions seguides per al llanament de la pgina daterratge han estat:

1. Buscar un focus on llenar el prototip: segons un estudi propi de quines sn les assignatures amb
percentatge de suspesos ms elevat en vries carreres universitries es focalitzen els esforos en:
Grau en Multimdia de la UOC
Grau en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicaci

2. Conixer els canals de comunicaci tradicionals de les acadmies destudi
Taulers danuncis fsics
Internet (Web) - SEO i Google Adwords
Propaganda a peu de carrer
Publicitat a mitjans de comunicaci
Frums
Boca a boca

3. Construir la base de dades de potencials estudiants / professors particulars
Frums en lnia
Taulells danuncis
Propaganda a peu de carrer
Publicitat interna a la UOC
Professorat
Amics i contactes

4. Crear una pgina daterratge atractiva que inclogui la segent informaci:
Proposici nica de valor
Beneficis de la plataforma per a cada tipus dusuari
Crides a lacci:
o Troba un professor
o Imparteix classes

5. Conixer les mtriques a mesurar en el prototip
A nivell qualitatiu:
o Aconseguir entrevistes dels dos tipus dusuari
o Enviar enquestes als usuaris que lhan utilitzat
A nivell quantitatiu:
o Pgina daterratge:
Nmero de visites
Origen de les visites
o Usuaris que...
... es registren a la pgina daterratge
... contesten lenquesta

Tamb sha creat un contingut especfic per a cada canal, que no sha incls en aquest TFG per a
reduir-ne lextensi, aix com lestratgia completa, que s molt ms extensa.

88 / 100

Annex 2. Lliurables del projecte
Codi font
Consisteix en un arxiu comprimit que inclou tots els fitxers necessaris per al funcionament de la
plataforma en local. s el codi font de la plataforma i t carcter confidencial.

Memria del projecte
s aquest document.

Presentaci audiovisual
Aquesta presentaci consisteix en un vdeo amb so de no ms de 15 minuts, on se sintetitza de forma
clara i concisa el TFG i els resultats obtinguts. s la defensa del treball, per tant inclou una demostraci
del projecte acabat. En ell queda pals tot el treball dut a terme i es mostra el resultat obtingut.

Presentaci a inversors (orientat a la UOC)
Consisteix en un document de 10 diapositives on sexposa el problema identificat, la soluci proposada,
el model de negoci, la mida del mercat, els avantatges competitius de la plataforma, lequip i lobjectiu
de la collaboraci amb la UOC. Aquesta presentaci est basada en el model presentat per Guy
Kawasaki al seu llibre The Art of the Start
35
.

Autoinforme davaluaci
Document en PDF que inclou un informe de les sis competncies transversals que he treballat dins el
Grau en Multimdia.

Pgina web pblica
Pgina pblica on poder visualitzar el resultat del treball des de qualsevol dispositiu amb connexi a
Internet. Shi pot accedir a http://tfg.sharingacademy.com/. No permet la creaci de nous usuaris per a
evitar sobrecrregues no desitjades a la base de dades. Les credencials daccs senvien a travs dun
altre canal per tal que el professor i consultor puguin accedir-hi.

35
Guy Kawasaki. The Art of the Start. http://www.guykawasaki.com/the-art-of-the-start/

89 / 100

Annex 3. Codi font (extractes)
Seguretat del registre
<?php
/*
* Password Hashing With PBKDF2 (http://crackstation.net/hashing-security.htm).
* Copyright (c) 2013, Taylor Hornby
* All rights reserved.
*
* Redistribution and use in source and binary forms, with or without
* modification, are permitted provided that the following conditions are met:
*
* 1. Redistributions of source code must retain the above copyright notice,
* this list of conditions and the following disclaimer.
*
* 2. Redistributions in binary form must reproduce the above copyright notice,
* this list of conditions and the following disclaimer in the documentation
* and/or other materials provided with the distribution.
*
* THIS SOFTWARE IS PROVIDED BY THE COPYRIGHT HOLDERS AND CONTRIBUTORS "AS IS"
* AND ANY EXPRESS OR IMPLIED WARRANTIES, INCLUDING, BUT NOT LIMITED TO, THE
* IMPLIED WARRANTIES OF MERCHANTABILITY AND FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE
* ARE DISCLAIMED. IN NO EVENT SHALL THE COPYRIGHT HOLDER OR CONTRIBUTORS BE
* LIABLE FOR ANY DIRECT, INDIRECT, INCIDENTAL, SPECIAL, EXEMPLARY, OR
* CONSEQUENTIAL DAMAGES (INCLUDING, BUT NOT LIMITED TO, PROCUREMENT OF
* SUBSTITUTE GOODS OR SERVICES; LOSS OF USE, DATA, OR PROFITS; OR BUSINESS
* INTERRUPTION) HOWEVER CAUSED AND ON ANY THEORY OF LIABILITY, WHETHER IN
* CONTRACT, STRICT LIABILITY, OR TORT (INCLUDING NEGLIGENCE OR OTHERWISE)
* ARISING IN ANY WAY OUT OF THE USE OF THIS SOFTWARE, EVEN IF ADVISED OF THE
* POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE.
*/

// These constants may be changed without breaking existing hashes.
define("PBKDF2_HASH_ALGORITHM", "sha256");
define("PBKDF2_ITERATIONS", 1000);
define("PBKDF2_SALT_BYTE_SIZE", 24);
define("PBKDF2_HASH_BYTE_SIZE", 24);

define("HASH_SECTIONS", 4);
define("HASH_ALGORITHM_INDEX", 0);
define("HASH_ITERATION_INDEX", 1);
define("HASH_SALT_INDEX", 2);
define("HASH_PBKDF2_INDEX", 3);

function create_hash($password)
{
// format: algorithm:iterations:salt:hash
$salt = base64_encode(mcrypt_create_iv(PBKDF2_SALT_BYTE_SIZE,
MCRYPT_DEV_URANDOM));

90 / 100

return PBKDF2_HASH_ALGORITHM . ":" . PBKDF2_ITERATIONS . ":" . $salt . ":" .
base64_encode(pbkdf2(
PBKDF2_HASH_ALGORITHM,
$password,
$salt,
PBKDF2_ITERATIONS,
PBKDF2_HASH_BYTE_SIZE,
true
));
}

function validate_password($password, $correct_hash)
{
$params = explode(":", $correct_hash);
if(count($params) < HASH_SECTIONS)
return false;
$pbkdf2 = base64_decode($params[HASH_PBKDF2_INDEX]);
return slow_equals(
$pbkdf2,
pbkdf2(
$params[HASH_ALGORITHM_INDEX],
$password,
$params[HASH_SALT_INDEX],
(int)$params[HASH_ITERATION_INDEX],
strlen($pbkdf2),
true
)
);
}

// Compares two strings $a and $b in length-constant time.
function slow_equals($a, $b)
{
$diff = strlen($a) ^ strlen($b);
for($i = 0; $i < strlen($a) && $i < strlen($b); $i++)
{
$diff |= ord($a[$i]) ^ ord($b[$i]);
}
return $diff === 0;
}

/*
* PBKDF2 key derivation function as defined by RSA's PKCS #5:
https://www.ietf.org/rfc/rfc2898.txt
* $algorithm - The hash algorithm to use. Recommended: SHA256
* $password - The password.
* $salt - A salt that is unique to the password.
* $count - Iteration count. Higher is better, but slower. Recommended: At least
1000.
* $key_length - The length of the derived key in bytes.

91 / 100

* $raw_output - If true, the key is returned in raw binary format. Hex encoded
otherwise.
* Returns: A $key_length-byte key derived from the password and salt.
*
* Test vectors can be found here: https://www.ietf.org/rfc/rfc6070.txt
*
* This implementation of PBKDF2 was originally created by https://defuse.ca
* With improvements by http://www.variations-of-shadow.com
*/
function pbkdf2($algorithm, $password, $salt, $count, $key_length, $raw_output =
false)
{
$algorithm = strtolower($algorithm);
if(!in_array($algorithm, hash_algos(), true))
trigger_error('PBKDF2 ERROR: Invalid hash algorithm.', E_USER_ERROR);
if($count <= 0 || $key_length <= 0)
trigger_error('PBKDF2 ERROR: Invalid parameters.', E_USER_ERROR);

if (function_exists("hash_pbkdf2")) {
// The output length is in NIBBLES (4-bits) if $raw_output is false!
if (!$raw_output) {
$key_length = $key_length * 2;
}
return hash_pbkdf2($algorithm, $password, $salt, $count, $key_length,
$raw_output);
}

$hash_length = strlen(hash($algorithm, "", true));
$block_count = ceil($key_length / $hash_length);

$output = "";
for($i = 1; $i <= $block_count; $i++) {
// $i encoded as 4 bytes, big endian.
$last = $salt . pack("N", $i);
// first iteration
$last = $xorsum = hash_hmac($algorithm, $last, $password, true);
// perform the other $count - 1 iterations
for ($j = 1; $j < $count; $j++) {
$xorsum ^= ($last = hash_hmac($algorithm, $last, $password, true));
}
$output .= $xorsum;
}

if($raw_output)
return substr($output, 0, $key_length);
else
return bin2hex(substr($output, 0, $key_length));
}
?>


92 / 100

Annex 4. Guia dusuari
A continuaci sexpliquen detalladament els passos que un usuari ha de dur a terme tant per a reservar
una classe particular com per a crear una oferta.

Reservar una classe particular
1. Accedeix a la pgina tfg.sharingacademy.com
2. Escull lassignatura desitjada a travs del triple selector desplegable i fes clic a Troba
3. Accedeix a la classe desitjada de totes les mostrades a la pgina de resultats. Pots fer s dels
filtres per a afinar ms la cerca.
4. Dins de la pgina de classe, revisa que el contingut sadequa a les teves necessitats i fes clic
a Contacta amb el professor
5. Si no ests identificat a la plataforma, sobrir una finestra emergent que et permetr introduir
les teves credencials dusuari (en cas que ja siguis usuari registrat) o et permetr crear un
compte dusuari.
6. Un cop estiguis identificat, podrs posar-te en contacte amb el professor particular.

Crear una oferta de classe particular
1. Accedeix a la pgina principal tfg.sharingacademy.com
2. Fes clic a Si vols ensenyar, fes clic aqu.
3. Emplena el formulari segent:
o Escull lassignatura
o Posa ttol a la teva oferta
o Descriu la teva oferta
o Fixa un preu per hora
4. Si no ests identificat a la plataforma, sobrir una finestra emergent que et permetr introduir
les teves credencials dusuari (en cas que ja siguis usuari registrat) o et permetr crear un
compte dusuari.
5. Un cop estiguis identificat, es crear la teva oferta de classe particular.


93 / 100

Annex 5. Llibre destil
Logotip
El logotip de la plataforma t un estil clssic inspirat en els escuts de les universitats americanes.

Per a disposicions en vertical:

Per a versions en horitzontal:

Paleta de colors
Els colors ms importants de la plataforma sn el blau i el verd acadmics. Per al text sutilitza un gris
molt fosc per a evitar lelevat contrast que se sol produir entre blancs i negres.

#004766 #1E7229 #333

94 / 100

Paleta tipogrfica i mida de tipografia
La tipografia emprada a la plataforma s la Titillium Web, una tipografia de codi lliure creada per
dotzenes destudiants del Mster de Disseny Visual a lAcadmia de Belles Arts dUrbino.

Tipografia: Titillum Web Bold 32 pxels

Tipografia: Titillum Web Bold 24 pxels

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing
elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et
dolore magna aliqua.

Tipografia: Titillum Web SemiBold 20 pxels

Botons
A partir de la paleta de colors he generat els colors dels botons en els estats reps, sobre i actiu,
els quals es caracteritzen per un domini del color pla sense cap ombra ni efecte.

Reps Sobre Actiu

#1E7229 #195E22 #134A1A


95 / 100

Reps Sobre Actiu

#004766 #00354D #002433

Formularis
Depenent de lestat dels camps dentrada de text sinclouen els colors vermell i blau per a indicar camps
amb error i ressaltats, respectivament. Tamb existeixen diferents opcions per als quadres de selecci.

Iconografia
Les icones emprades sn elements tipogrfics vectorials que provenen, en la seva majoria, de la llista
dicones de codi lliure de Bootstrap.

Navegaci
Per a les opcions de navegaci sutilitza el segent men de navegaci horitzontal.


96 / 100

Mens
Les segents capses mostren els mens verticals de qu disposa la plataforma.

Elements promocionals
En algunes ocasions caldr mostrar elements diferents als habituals per a captar latenci dels usuaris.
Els segents en sn un exemple.


97 / 100

Annex 6. Resum executiu
Sharing Academy s un mercat de classes particulars que connecta estudiants que necessiten refor
amb professors particulars adequats. El requisit per a esdevenir professor particular a la plataforma s
que linteressat en ser-ho ha dhaver superat satisfactriament lassignatura que vulgui ensenyar.

Ls de la plataforma s gratut tant per als estudiants que busquen un professor particular, com per
als professors particulars que shi registren. El model de negoci consisteix a cobrar una comissi del
20% als professors particulars desprs que una transacci tingui lloc a travs de la plataforma.

Com a membre actiu de vries plataformes de leconomia collaborativa des de fa ms de 10 anys, tan
com a consumidor de bns i serveis, com a provedor daquests, estic familiaritzat amb els seus
sistemes i processos, que he vist evolucionar per a adaptar-se a les necessitats dels seus usuaris a
mesura que anaven apareixent i descobrint necessitats noves.

Segons lINE, la mida del mercat de les classes particulars se situa en 210.839.000 . Ara b, segons
Educa-System, el 93% de les classes particulars es duen a terme de manera irregular, la qual cosa
situa la mida real del mercat en la considerable xifra de 3.011.985.714 .

La competncia est formada per la mescla de taulells danuncis, mercats dintercanvi de classes i
comunitats destudiants. Cadascun dells t una srie de fortaleses i debilitats de manera individual,
per Sharing Academy aglutina noms les seves fortaleses i es desf de les debilitats.

Lestratgia de mrqueting t un enfocament inicial hper local amb lobjectiu de crixer de manera
orgnica. Aix saconsegueix proveint el servei a una assignatura determinada, dun grau concret,
duna universitat especfica amb lobjectiu dexpandir-se segons la demanda existent.

Fortaleses Debilitats
- Posiciona a estudiants i experts al mateix nivell
- Genera relacions duradores
- Ofereix un servei demandat pels estudiants
- Potencia les relacions locals
- Dificultat daconseguir relacions
- Risc que les relacions locals facin que els
usuaris no tornin a la plataforma
Oportunitats Amenaces
- Elevat nombre destudiants destudis reglats
- Ubiqitat de dispositius connectats
- Conjuntura econmica que propicia buscar
fonts dingrs alternatives
- Emergncia de leconomia collaborativa
- Existncia daltres plataformes similars
- Facilitat de cpia i replicaci de la
plataforma

98 / 100

Annex 7. ndex analtic
A
Airbnb ................................................... 4, 11, 14, 47
alumne ........................................................4, 11, 82
alumnes ............ 4, 11, 32, 64, 65, 72, 73, 74, 80, 82
B
Barcelona ........................................ 5, 15, 62, 73, 74
Blablacar .................................................. 14, 47, 49
C
cocreaci ........................... 31, 72, 73, 75, 76, 77, 82
Collaborative Consumption .......................... 14, 15
consum collaboratiu ...... 1, 4, 12, 13, 14, 15, 61, 68
E
eBay ............................................................... 14, 47
economia collaborativa 4, 14, 15, 16, 19, 47, 68, 97
empresa .. 4, 5, 12, 13, 17, 20, 25, 31, 62, 64, 65, 74
estudiant ........... 4, 22, 31, 72, 74, 75, 78, 80, 81, 82
estudiants .. 4, 11, 13, 46, 63, 65, 66, 67, 72, 74, 78,
79, 82, 87, 97
estudis ............ 11, 15, 20, 22, 46, 63, 64, 67, 82, 97
G
grau ......................... 1, 2, 4, 5, 11, 12, 21, 82, 87, 97
I
Incubio ........................................... 5, 27, 33, 62, 72
M
mrqueting ......................................... 62, 69, 87, 97
mercat ..................... 4, 13, 46, 62, 63, 64, 65, 68, 97
N
negoci ............................. 4, 5, 12, 19, 28, 68, 74, 97
P
pensament de disseny 25, 27, 33, 72, 77, 83, 84, 86
PMV .............................................. 1, 4, 5, 12, 13, 61
professor particular ............ 4, 11, 21, 22, 23, 46, 97
S
Sharing Academy ....................................... 5, 18, 97
U
Uber ............................................................... 14, 15
universitat .................................... 21, 63, 79, 82, 97
UOC .............................................. 11, 31, 32, 65, 87
usabilitat ............................................................... 47


99 / 100

Annex 8. Bibliografia

Anderson, Chris. Free: How today's smartest businesses profit by giving something for nothing.
Hyperion Books, 2010.
Bauwens, Michel. P2P Foundation. 2014. http://p2pfoundation.net/ (ltim accs: 24 / 06 / 2014).
BlaBlaCar. Be a Trustman! 2012. http://www.betrustman.com/ (ltim accs: 24 / 06 / 2014).
Botsman, Rachel. Fast Company. 21 / 11 / 2013. http://www.fastcoexist.com/3022028/the-sharing-
economy-lacks-a-shared-definition (ltim accs: 24 / 06 / 2014).
Botsman, Rachel, i Roo Rogers. What's Mine is Yours: The Rise of Collaborative Consumption.
HarperBusiness, 2010.
Caigueral, Albert. Consumo compartido: un nuevo tipo de negocio que juega al alza. Harvard
Deusto: Mrketing y ventas, 2014: 40-49.
Chronos & BlaBlaCar. Trusted online communities: signs of a brighter future. Pars, 2012.
Crows Companies & Vision Critical. Sharing is the new buying. USA, UK, Canada, 2014.
Defuse Security. CrackStation. 24 / 02 / 2014. https://crackstation.net/hashing-security.htm (ltim
accs: 24 / 06 / 2014).
ECODES. EsPosible Nmero 26. Saragossa: Ecodes, 2013.
Gutirrez, Sonia. Idiomas en el videochat. El Peridico, 24 / 03 / 2014: 26.
Harris, Malcolm, Neal Gorenflo, i Cory Doctorow. Share or Die: Voices of the Get Lost Generation in
the Age of Crisis. New Society Publishers, 2012.
IDEO LLC. Design Thinking for Educators. Design Thinking for Educators. New York City, 2012.
Le Web. Joe Gebbia - Airbnb - LeWeb London 2013 - YouTube. 06 / 06 / 2013.
https://www.youtube.com/watch?v=SzpMe0qESsw (ltim accs: 24 / 06 / 2014).
. LeWeb 2011 Brian Chesky, Airbnb and Sarah Lane, TWiT Network - YouTube. 08 / 12 / 2011.
https://www.youtube.com/watch?v=PXH7eCAup8s (ltim accs: 24 / 06 / 2014).
Technology Quarterly. All eyes on the sharing economy. The Economist, 2013: 12-14.
The Economist. The rise of the sharing economy. The Economist, March 2013.
Werbach, Kevin, i Dan Hunter. For the win: How game thinking can revolutionize your business.
Wharton Digital Press, 2012.
Wikipedia. Design thinking. 23 / 05 / 2014. http://en.wikipedia.org/wiki/Design_thinking (ltim accs: 24
/ 06 / 2014).
. Sharing Economy. 18 / 05 / 2014. http://en.wikipedia.org/wiki/Sharing_economy (ltim accs: 24 /
06 / 2014).


100 / 100

Annex 9. Vita

Treballo de pilot de lnia aria des de principis de 2008. Des que era petit que magraden les noves
tecnologies i el disseny, tot i qu no vaig saber que m'agradaria cursar el Grau en Multimdia de la
UOC fins el meu ltim curs del Graduat Superior en Aviaci Comercial a la Universitat Rovira i Virgili.

En ell vaig desenvolupar, com a treball de final de carrera, una eina daprenentatge assistit per
ordinador que ensenyava a volar una avioneta, la primera que vaig volar a la meva vida. Just quan vaig
acabar la carrera, el vaig retocar i afegir algunes funcions noves i el vaig convertir en una eina
densenyament a distncia, accessible avui gratutament a Internet a www.wbtda20katana.cu.cc.

Aquest projecte va despertar en mi les ganes de matricular-me en el Grau en Multimdia de la UOC,
que mha perms exercitar i engrandir la meva faceta ms creativa des duna perspectiva professional
durant els quatre anys que hi he invertit.

Em considero una persona activa capa de trobar solucions senzilles a problemes quotidians i
considero que compartir i collaborar s millor que posseir i competir, tant en lmbit laboral, com en
leducatiu, com a la vida en general.

(Treball Final de Grau) Lliurament Final: Disseny I Desenvolupament Del Producte Mínim Viable (PMV) D'una Plataforma de Consum Col Laboratiu Orientada Al Reforç A L'educació Reglada

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

(Treball Final de Grau) Lliurament Final: Disseny I Desenvolupament Del Producte Mínim Viable (PMV) D'una Plataforma de Consum Col Laboratiu Orientada Al Reforç A L'educació Reglada

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Disseny i desenvolupament del

producte mnim viable (PMV) duna

You might also like