Eina de reflexió pel disseny d’accions inclusives1

Aquesta és una eina de suport als equips tècnics dels ens locals, de diverses àrees i
departaments, per tal de poder reflexionar sobre les pròpies accions i dotar-les d’un
sentit més inclusiu i comunitari. És una eina que pot ser emprada en qualsevol fase, però
és útil sobretot en el moment de dissenyar les accions, ja que aporta criteris de reflexió
rellevants. La finalitat és que les accions dels ens locals vagin adquirint, en termes
metodològics i conceptuals, una vocació més inclusiva que permeti impactar en les
condicions de vida de les persones -sigui quin sigui l’àmbit de l‘acció- i avançar cap a
formes de treballar més transversals i comunitàries.

Apunts previs al treball amb l’eina

 L’eina és simplificada per facilitar-ne el seu ús. Per tant, és imperfecta per poder
atendre totes les especificitats que es puguin presentar. En recomanem una
interpretació flexible per poder-la adaptar a cada casuística.
 Recomanem fer-la servir de forma conjunta amb l’equip de treball per facilitar la
reflexió col·lectiva.
 Recomanem, el primer cop de l’ús, fer-ho de forma conjunta amb l’equip tècnic
d’Inclusió Social per resoldre possibles dubtes terminològics, o bé fer un taller
conjunt a tot l’ens local per presentar l’eina.
 L’eina es presenta en forma de preguntes binàries, on la resposta afirmativa (SI)
implica complir satisfactòriament amb el criteri inclusiu.
 En cas de respostes negatives convidem a la reflexió conjunta per tal d’apuntar,
de forma general, com es pot transformar el criteri que ha sortit negatiu, en
positiu.

Es facilita un seguit de definicions per ajudar a la comprensió dels criteris i els

indicadors i per fer servir l’eina de la millor manera possible .

1L’eina de reflexió pel disseny d’accions inclusives ha estat treballada en el marc de l’Espai d’Intercanvi dels Plans
Locals d’Acció Comunitària Inclusiva de la Diputació de Barcelona. Els ens participants d’aquest espai van elaborar
aquesta eina, a partir d’una primera proposta elaborada pel Risell pel disseny del PLACI de Figueres.

1

CRITERIS DEFINICIÓ DEL CRITERI
L’estratègia inclusiva requereix
treballar de forma conscient i
positiva per debilitar els factors
d’exclusió i, sobretot, no aprofundir
1. ESTRATÈGIA
en les desigualtats. La lògica
inclusiva cerca promocionar
l’autonomia i l’apoderament de les
persones.
L’exclusió social és multifactorial i, per
2. INTEGRALITAT tant, les accions han d’atacar diversos
factors d’exclusió.
Les accions han de fonamentar-se en el
3. LEGITIMITAT coneixement de la realitat i actuar de
forma coherent.
Una primera pràctica inclusiva és
l’apoderament de les persones en
4. PARTICIPACIÓ situacions de vulnerabilitat. Les
COMUNITÀRIA persones han de ser part activa de la
solució a les seves problemàtiques via
autoorganització col·lectiva
L’atenció homogènia no és capaç de
generar lògiques inclusives, ja que cal
5. PLURALISME
respectar les diferents trajectòries
d’exclusió, situacions i interseccions.
Els problemes complexos com l’exclusió
social necessiten abordaments
compartits per maximitzar la riquesa de
6. TRANSVERSALITAT visions i recursos, i respectar a
multidimensionalitat de l’exclusió social
només abordable des de diverses
mirades.
SI LA RESPOSTA ÉS “NO”,
INDICADORS COM PODEM FER QUE SIGUI
“SI”?
1.1 La finalitat de l’acció va adreçada a reduir les desigualtats socials?
1.2 L’acció té com a finalitat el debilitament d’algun factor d’exclusió social i/o
potenciar algun factor d’inclusió?
1.3 L’acció cerca la cohesió social, de l’ens local, de la comunitat o del grup
amb qui es treballa?
1.4 L’acció s’enfoca a les causes (o alguna de les causes) de la problemàtica?
1.5 L’acció contempla la promoció de l’autonomia i capacitació de les persones
receptores?
2.1 L’acció cerca impactar, com a mínim, en dos àmbits d’exclusió?
3.1 L’acció es fonamenta en (o és) un procés de diagnosi participada entre agents
interns (àrees, departaments, serveis)?
3.2 L’acció es fonamenta en (o és) un procés de diagnosi participada entre agents
externs (entitats, empreses, persones)?
4.1 Les persones receptores/usuàries han participat en la definició de l’acció?
4.2 Les persones receptores/usuàries s’impliquen d’alguna manera en la
gestió?
4.3 Es treballa amb la perspectiva de fomentar l’autonomia, l’autoorganització
i autogestió de la població usuària?
5.1 L’acció s’adapta a la diversitat de persones que en poden ser
receptores/usuàries?
5.2 A l’hora de definir l’acció s’incideix en la perspectiva interseccional (gènere,
edat, identitat i orientació sexual, procedència i estat de salut de les persones
6.1 L’acció s’ha dissenyat i/o s’implementa de forma conjunta amb altres
departaments/àrees de l’ens local?
6.2 L’acció s’ha dissenyat i/o s’implementa de forma conjunta amb entitats o
grups comunitaris del municipi?
6.3 L’acció s’ha dissenyat i/o s’implementa de forma conjunta amb altres
participants (altres administracions, Universitat o altres)
2
 INDICADORS
1.1 La finalitat de l’acció va adreçada a reduir les desigualtats
socials?
1.2 L’acció té com a finalitat el debilitament d’algun factor d’exclusió
social i/o potenciar algun factor d’inclusió?
1.3 L’acció cerca la cohesió social, de l’ens local, de la comunitat o
del grup amb qui es treballa?
1.4 L’acció s’enfoca a les causes de la problemàtica?
2.1 L’acció cerca impactar, com a mínim, en dos àmbits d’exclusió?
3.1 L’acció es fonamenta en (o és) un procés de diagnosi participada
entre agents interns (àrees, departaments, serveis)?
3.2 L’acció es fonamenta en (o és) un procés de diagnosi participada
entre agents externs (entitats, empreses, persones)?
4.1 Les persones receptores/usuàries han participat en la definició
de l’acció?
4.2 Les persones receptores/usuàries s’impliquen d’alguna manera
en la gestió?
4.3 Es treballa amb la perspectiva de fomentar l’autonomia,
l’autoorganització i autogestió de la població usuària?
5.1 L’acció s’adapta a la diversitat de persones que en poden ser
receptores/usuàries?
5.2 A l'hora de definir l'acció es té en compte la mirada des de la
perspectiva de gènere, edat i origen?
6.1 L’acció s’ha dissenyat i/o s’implementa de forma conjunta amb
altres departaments/àrees de l’ens local?
6.2 L’acció s’ha dissenyat i/o s’implementa de forma conjunta amb
entitats o grups comunitaris del municipi?
6.3 L’acció s’ha dissenyat i/o s’implementa de forma conjunta amb
altres participants (altres administracions, Universitat o altres)
7.1 L’acció es centra en potenciar les capacitats de les persones
receptores enlloc de centrar-se en cobrir les seves mancances?
ACLARIMENTS
La reducció de les desigualtats implica treballar per dotar de les mateixes oportunitats tots els col·lectius i, també, per garantir una
certa igualtat de resultats. Així, podem treballar per reduir les desigualtats socials, de gènere, formatives,... ja sigui pels resultats de
l’acció com pels criteris d’accés al recurs (o ambdós).
Debilitar els factors d’exclusió social implica actuar per a que certes situacions deixin de generar o empitjorar trajectòries d’exclusió
social. Adjuntem taula amb una proposta de factors (són exemples per mostrar què volem dir amb “factors d’exclusió”)
La cohesió social la podem definir, en el nostre cas, com la percepció d’un grup social de pertinença a un mateix grup o situació.
Inexistència de divisió social per motius de procedència, econòmics, entre altres. La cohesió també implica dinàmiques de confiança
i/o solidaritat entre membres d’un grup determinat.
Les accions poden atacar les conseqüències o les causes. Per ser realment efectives cal que ataquin les causes.
Els àmbits d’exclusió són 7: econòmic, laboral, residencial, formatiu, sociosanitari, relacional i comunitari-polític. Són espais de la vida
on es poden generar factors d’exclusió social. Adjuntem taula amb una proposta d’àmbits i factors
La diagnosi participada comporta que diversos agents implicats en la problemàtica participin aportant el seu coneixement, ja sigui
tècnic o vital. En aquest cas fem referència a un procés formal de diagnosi (pot ser qualitativa, quantitativa o ambdues, més o menys
ambiciosa, però sempre amb un procés de treball encarat a diagnosticar), metodològicament vàlid i amb participació de diversos
agents interns i/o externs de l’ens local.
Quan dissenyem l’acció, tenim en compte les visions, preferències o coneixements de qui en serà receptor?
A més de participar en el disseny, quin paper juguen les persones receptores? S’impliquen en la gestió, participen en l’execució o
tenen només un paper de receptors d’un servei? Participen en l’avaluació i/o el seguiment?
La promoció de l’autonomia implica treballar perquè les persones siguin capaces de valdre’s per elles mateixes i revertir per si soles les
situacions de vulnerabilitat. Les accions no poden crear dependències. Es treballa perquè les persones usuaris s’autoorganitzin per fer front
a les dificultats que pateixen i que treballa l’acció?
Les accions han de ser capaces de respondre a les necessitats i han de ser flexibles per permetre l'adaptació constant a les noves
realitats
Un mateix factor d’exclusió social no afecta de la mateixa manera a les persones en funció de la seva edat, el seu gènere o la seva
procedència o ètnia. Per tant, cal contemplar aquestes variables per definir accions que s’adaptin a les diverses realitats.
El treball tranversal garanteix que una acció es dissenyi des de diverses mirades i doni resposta d’una forma més integral, és a dir,
donant millor resposta a les situacions d’exclusió, que sempre afecten diversos àmbits. La participació de les entitats en la creació i/o
implementació d’accions suposa millorar la governança municipal i fomentar la participació de la ciutadania organitzada en els
processos de creació de polítiques públiques
Les accions es poden definir des de la visió de cobrir mancances o bé des de potenciar capacitats per tal de cobrir aquestes
mancances de forma autònoma i des dels propis recursos
3
Els àmbits d’exclusió fan referència a aquells espais de la vida de les persones on es poden donar situacions que puguin ser causa o efecte de
trajectòries d’exclusió social. Aquesta és una proposta de classificació, però n’hi ha d’altres. Al seu torn, la definició d’aquests àmbits la podem
concretar en els factors d’exclusió, que són aquelles situacions vitals que defineixen situacions d’exclusió social en persones o col·lectius. Aquests
factors poden ser causa o conseqüència de les trajectòries d’exclusió i no afecten per igual a totes les persones en funció dels eixos transversals
de desigualtat: un mateix factor d’exclusió, una mateixa situació vital, no afecta per igual en funció d’on ens situem en els eixos transversals (si
som home o dona, si tenim més o menys edat, si som nouvinguts o no o si procedim d’una classe més o menys benestant) ateses les
discriminacions social existents (masclisme, racisme/xenofòbia, discriminació per edat) o bé dels recursos -econòmics, socials, culturals-
personals i familiars dels que podem disposar.

Eixos transversals
Àmbits Factors d’exclusió
de desigualtat
Insuficiència d’ingressos (devaluació salarial, increment cost habitatge, cost subministraments, cronificació, no
Econòmic
cobertura prestacions, ...), Endeutament, Carència d’ingressos

Treballadors pobres, Autonomització, Precarietat, Parcialitat, Destrucció d’ocupació, Treball sense contracte, Manca

Edat, procedència, ètnia, classe social

Laboral
d’experiència laboral, Manca de qualificació laboral, Dependència a les prestacions socials

Fracàs i abandonament, Segregació escolar, Baixada de nivell formatiu, Escletxa digital, Barrera idiomàtica, Manca
Formatiu
de formació ocupacional

Segregació urbana, Gentrificació, Augment cost lloguers en relació a salaris, Pobresa energètica, Infrahabitatge,
Habitatge
Ocupació, Sobreocupació de l'habitatge, Manca espai públic, Sensellarisme

Consum de tòxics, Jocs d’apostes, Abús de fàrmacs, Hàbits alimentaris, Hàbits sedentaris, Abús de la tv, els videojocs,
Social i sanitari
etc. Manca d`habilitats socials, Conflictivitat social, Manca d’accés al sistema sanitari, Trastorns mentals

Solitud no desitjada, Manca de cohesió en barris, Violència de masclista i altres violències, Hàbits afectivosexuals no
Relacional respectuosos i patriarcals, Rumorologia i racisme, Bulling, Carència o debilitat dels vincles familiars, Manca de xarxa
social
Comunitari polític Persones sense papers, Menors sols, Manca de cobertura de prestacions, Baixa participació comunitària i política