Professional Documents
Culture Documents
COMPETÈNCIES
Evolució del model de rasgos o factors. McClelland treballava en una empresa i es va
trobar en la situació següent: en aquesta empresa tenien un lloc de treball, amb la
seva DPT, van elaborar el perfil prof segons factors i van contractar un seguit de
persones.
Un grup de persones tenien un rendiment normal, i un altre grup que tenien un
rendiment excel·lent. Com pot ser que tinguin un rediment diferent seguint un perfil
professiogràfic?
Per investigar-ho, van utilitzar la “BEI”, la entrevista d’incidents crítics Flanagan. Van
transcriure les entrevistes, van trobar que hi havia unes conuctes que només tenien les
persones de rendiment excel·lent, i que les de rendiment normal no les tenien.
És possible que ens estguem equivoant en allò que busquem al’hora de fer selecció de
pesonal? Estem focalitzant amb la personalitat, habilitats, motivacions... que potser si
qe ho tenen pero lacombinacio de les mateixes no porta al mteix resultat. I van dr:
perque no mirem allò que es veu? La conducta, van tornar a fer el prces utilitzan la DPT
peo fetel perfl pofessiografic per competencies.
Les competencies son conductes aquestes eren les conductes crítiques que marcaven
la dferencia i per tant, quan van seeccionar aquest perfil ,es van incorporar persones
amb un rendiment excel·lent.
Això té una difiultat, s’han d’identificar quines son les conductes critiques, saber
quines son les ideals per aquell lloc de treball
Aleshores van busca una altra mnera d’identificar les conuctes critiques i van dir qe
podien ser uun grup d‘experts: totes aqueles posicions que tenen relacio amb aquell
lloc de treball i poden dirnos qiunes son les conductes que portaran a l’exit aquesta
posició.
Aqui no participen els de RRHH, hi participa l’entorn del lloc, persones que ocupen
llocs similars.
Factors és evidència i competències és creença.
També van fer una tercera opció, al tenir experiènca, van disenyar un Diccionari de
Competències. Havien vist una serie de conductes que sn les que estan mes focalitzaes
a l’exit i están relacionase amb les competències humanes. Fan un llista de 21
competències, pero cada empresa ha de tenir el seu.
Fa uns anys era molt difícil trobar diccionaris de competencies, avui en dia en podem
trobar a llibres.
S’han de definir els conceptes, ja que tothom ha d’entendre el mateix per aquests
concrètes, i aixo ho tinnddrem explicit al diccionari de competències.
Si fem definir treball en equip i empatia, hi haurà una variabilitat entre tots
La seguent dificultat que te el model de rasgos o factors es que l’avaluació era de l’1 al
4, el 80% posava 3, la ratlla el 50% mai es traspassa, si posem 1 o 2 sembla suspès.
No nomes s’ha de definir el concepte, sino que s’establiran mes nivells i acada nivell
posarem couces que fan que estguis a 1 2 3 o 4. Axi el grau e concens seria superior.
Perquè estan buscant l’excel·lència.
El nivell 1 és un primer nivell de competència, no es suspes, el 2, 3, 4 és un nivell
superior i ja esta . La dificultat és triar les conuctes que portaran al’exit aquellap osicio.
No podem treballar com amb el model de factors, que buscavem 10 de personalitat, 5
d’habilitas, 3 de motivacions. Amb Competencies hem de sintetitzar, buscar 3 o 4
competències que portin la posició a l’èxit.
Competències segons McClellnd: conjun de aacteistiques intrinsecas de
l’individu.......pwp
Segons Boyatzis: pwp (s’ha de treballar organitzacio per organiyzacio. Per una
mateixap osicio en dues rganitzacions dierens poden tenir competencies diferents
Segons Claude Levy-Leboyer: pwp
Com establireem el perfil de cmopetences: hm dde pensar dinsd el lloc de treball, qui
treballa millor? Han de ser obsevables. Cada conducta te un repertri de
caracteristiques. Lligat a la cultura.
16/11/16
PROCÉS DE SELECCIÓ PEL MODEL DE COMETÈNCIES
Trobem diferències en la part ‘elecció, en la que s’apliquen proves específiques de
competè ces, l proa reina és l’Assessment Center (proves i dinàmiques. Ex: ens
proporcionen un material i l’hem de gesitonar en grup, es veuen els rols de les
diferents persones).. També h ha una diferencia portant en la entrevista, aquí utilitzem
l’entrevita focalitzada. Tot això acaba en un informe i aquest ha de ser congruent amb
el perfil professiogràfic. Si el perfil és per competències, tot haurà de ser pr
competències.
A la fase d’integració, no hi ha cap diferència. Així donc, trobem diferènces: al perfil
professiogràfic, a les proves i a l’entrevista en profunditat.
E. Focalitzada
Previa:
Tota informació canddat
Tota informació empresa -> Pefil professiogràfic
(Amb aquests dos punts prepaem preguntes)
Logistica
Entrevista: Avisarem al candidat que li farem una entrevista que no serà la que
normlment es fa, és més pautat, més concret, molt formulat ,en ocasions es tallarà al
candidat. Així que l’advertirem, de totes maneres, cal generar rapport, crear
confiança...
La diferència està en la fase de desenvolupament, és diferent perquè busca situacions
passades. Consideren que una trajectoria profssional normalmet és ascebdebt fins el
final, er tant, focalitzarem l’enteviisa en els últms 18 mesos... això no sempre és axí
prquè ppot ser queen altres prèvies al 18 mesos hagi desenolupat competencies
superiors. Els focalistes ian que l’ultim és el compta. El que busquen son conductes, a
les persones joes, o hi ha experiencia laboral, pe tant, pensen qe no es pot fer
l’entrevsta.
Ex: fes-me un resum e la teva trajectoria professional, em potsexplicar qe has fet, on,
quant de temps, quuins projectes has portat...
A partir d’aqui, quan ja tnc aquest resm, focalitzo en la experiència i trajectora
professionali li dic que la expliqui amb el màxim grau de detall: quin era l’organigrama,
quina posició ocupava, s la posició era estratègica, tàctica o operativa, què feia la resta
de companys, quin eren els projectes importants en els que va treballar, que va fer,
sentir, pensar o va dir en el passat. Situacions on veurem algunes de les competencies
a evaluar.
Insistirem en aquess rojecte que ha desenvolupat en el que la cmpetencia s’ha posat
de manifest... explica’m de nou qui va fer el projecte, qui va formar part, quin era
l’objectiu, que as fer, quines conductes vasteni, ambqui vas parlar, cmo es qe vas
pendre aquestes decisions...
Amb tota aquesta info, de l que cumplix aquests: situacio pasada, concreta... a puc
passar a la fase de tancament que es igual a laentrevista en profunditat o focalitzada.
I despres, per ultim, passem a la post entrevista, aqui si que hi hha diferències, s’han
de codificar les situacions, s’han de ficar al diccionari de competencies per veure fins a
quin punt mostra la competència i a quin nivell.
17/11/16
FORMACIÓ
Planificació de RRHH,
Qualitatiu: fomació, avaluacio i promocions plans de carrera
Instrument que ens facilita i ajuda a les persones a fer canvis a dins les organitzacions.
Son els 3 grans que utilitzem per desenvolupar a les persones dins la organització en la
seva carrera.
Avaluació: hem de ser congruents
23/11/16
DISSENY DE L’ACCIÓ FORMATIVA
El primer a determinar és quin es l’origen de l’acció formativa, hem de buscar la
nécessitat. La identifica la mateixa línia, i RRHH facilita la manera de poder-ho fer.
També haurem d’indicar quins instruments hem utilitzat a l’empresa per identificar les
necessitats, tambe el procés d’utilització d’aquest instrument, Quines persones han
estat implicades i quins resultats ens ha donat. En base al resultat, farem una acció
formativa o una altra.
Hem d’idenificar be les necessitats, com ho fem be? D’Alguna manera dispondrem
d’un indicador (Rati) previ a l’acció formativa. Poden ser indicadors que ja hem
utilitzat, o indicadors indirectes.
1. Explicar amb quina necessitat esta vinculat
2. Haure de determinar: objectiu empresa i objectiu pedagògic (concret, medible,
unitat de temps) Ex: Incrementar les vendes en un 20% al finalitzar l’any.
Només dir incrementar vendes NO és un objectiu, no és medible.
OBJECTIU EMPRESA: Hi ha una mesura que te a veure amb un rati empresarial. Ex:
vendes, producció, satisfacción...
OBJECTIU PEDAGÒGIC: Te a veure amb ambits del coneixaments o
habilitats/competències de les persones o amb la seva actitud. Ex: Els alumnes a
l’acabar el curs... (coneixaments, habilitats o actituts).
EXERCICI
- “TRAMITAR UNA MITJA DE 20 COMANDES CADA HORA”
Mesura de productivitat. Medeix un rati empresarial.
L’objectiu empresarial hauria de ser: L’empresa X al final de l’any tramitará una
mitja de 20 comandes a la hora.
L’objectiu pedagògic seria: Els alumnes a l’acabar el curs sabrán utilitzar el nou
proces de gestió de comandes amb un marge d’error del 5%.
1/12
Correcció Caso Calatayud
Estructura: Primer s’ha d’identificar les necessitats, quins son els instruments i
procesos que es segueixen i quines son les persones implicades. A partir d’això ens
donaran els resultats, que seran carences.
Els objectius no els vam posar bé. Un objectiu de empresa seria: Incrementar a final
d’any un 10% les visites exitoses. Un de pedagògic seria: Els alumnes a l’acabar al curs,
aplicaran el métode del banc en la gestió de l’atenció al client amb un marge d’error de
5%.
Acció formativa dirigida a... comerciales de la red de oficina.
Hi ha indicadors o ratis que són de formació. Ex: Cost formació / Massa Salarial ;
H/Treballador. El que medim amb els objectius, també son ratis.
El pla de formació és global d’empresa. Després hi ha les accions formatives, que están
relacionades amb les necessitats.
Per ex: Volem fer un curs d’atenció al client, ho hem de preparar per fer-ho en públic.
Hem de saber del tema i calcular els temps. El primer que hem de detallar és l’objectiu
que perseguim. Treballem amb una metodologia de cas, X punt com el desenvoluparé,
qui ho dirà, què dira, quins mitjans tindrà, amb quina metodologia.
(Esquema campus)
2. DEFINICIÓ
Conjunt d’accions sistematizades i planificades amb la finalitat de desenvolupar
o modificar: coneixaments, habilitats, actituts; mitjançant la reflexió, l’estudi i
l’ensinistrament.
3. TIPUS DE FORMACIÓ
Diferències entre:
o EDUCACIÓ: Més orientat a la persona
o APRENENTATGE: és el procés per el qual els individua adquireixen
coneixaments, tècniques, actituts a través de l’experiència, la reflexió i
l’estudi.
o FORMACIÓ: Està més orientat al context específic del treball, encara
que també està relacionat amb l’experiència educacional prèvia.
o ENSINISTRAMENT: Adquisició de destreses o habilitats, però sobretot en
el treball físic.
o CAPACITACIÓ: Inclou l’ensinistrament, però el seu objectiu principal és
proporcional coneixaments sobretot en els aspectes tècnics del treball.
o PERFECCIONAMENT: Destinada a millorar coneixaments o actituds, que
no son totalment inèdits o que es posseeixen en gran mesura.
o DESENVOLUPAMENT: La seva finalitat és el progres integral de la
persona. És el que té major amplitud.
o Adquisició d’habilitats del comportament.
o HABILITATS relativament complexes que participen del ensinistrament
(destreses), de la capacitació (component intel·lecturas) i del
desenvolupament (són globals)
4. PLÀ DE FORMACIÓ
Consisteix en la sistematització de les diferents Accions Formatives de manera que
tinguin una coherència que permeti analitzar/interpretar en base a la mateixa la
importància i l’objectiu de les diferents accions.
Per elaborar el Diseny d’un Pla de Formció haurem de contemplar els següents punts:
- Conèixer l’empresa
Aquesta etapa té dues fases:
o 1ª Fase: Descriure i diagnosticar la situació de l’empresa en el moment
actual.
o 2ª Fase: Establir cap a on vol anar la empresa, quines son les
estratègies, objectius de la organització. Conèixer què ha passat en el
passat.
Hem de disposar d’informació sobre l’empresa, en els següents punts: història
de l’empresa, entorn competitu en el què es mou, estratègia, situació
economico-financera; nous productes, diferenciació, inversions, nous
processos; cultura de l’empresa, organització, RRHH.
5. Horari: Definició del moment del mes, setmana, dia i hora en la que
s’impartirà el curs, així com la seva fragmentació.
Caldrà definir si s’ha de fer dins o fora de l’horari laboral. Hem de fixar-nos
en les disponibilitats de les persones implicades.
8. Mètode pedagògic:
a. Grappin diu que un mètode pedagògic podria definirse com un
“conjunt de regles i principis normatius sobre les quals descansa
l’ensenyament”
b. Oriol Amat diu que un mètode és la forma d’ordenar l’activitat
docent per aconseguir els objectius que s’han definit.
Poden ser: lecció magistral, tutoria, seminari, a distància, exercici, cas, joc
d’empresa, joc de rols, pluja d’idees, outdoor training, formació en el lloc,
TWI
12. Ratis
Diferents mesures de l’activitat que ens perpetran realitzar el seguiment i
presa de decisions de la formació.
Els principals son: Cost Total vs Massa Salarial , Cost Persona, Cost Hora,
Cost Persona/Departament, Hores persona, Cost Departament/Empresa,
Hores / Departament...