Identificació Adolescents

Eina didentificaci
per al desenvolupament
de la competncia social
Adolescents
En lelaboraci i/o revisi de lEina didentificaci per al desenvolupament de

la competncia social hi han participat diferents professionals mitjanant comissions
de treball.
Equip de treball
Provar el producte amb joves, aportar contingut, revisar-lo i fer propostes desmenes.
Slvia Camps. Ajuntament de Badia del Valls
Irene Cava. Ajuntament de Viladecans
Nria Collet. Ajuntament de Granollers
Sandra Hernndez. Ajuntament de Terrassa
Snia Jimnez. Ajuntament de Sabadell
Sara Moya. Ajuntament de Terrassa
Anna Sol. Ajuntament de Sabadell
Salvador Triad. Ajuntament de Matar
Comissi experta
Supervisar el procs i el producte, aportar contingut tcnic i fer propostes desmenes.
Mnica Gerons. Professora IES
Paco Martnez. Casal dels Infants per a lAcci Social als Barris
Olga Valls. Educaweb
Marta Zaragoza. Creslida, Creixement i Consolidaci Empresarial
Persones collaboradores
Provar el producte amb joves, aportar contingut, revisar-lo i fer propostes desmenes.
David Garca. EAIA Terrassa
Ana Lirola Baldor. Ajuntament de Badia del Valls
Roberto Pescador Fernndez de Larrea. Ajuntament de Badia del Valls
Fran Rojas. Fundaci Institut de Reinserci Social - IreS
Daniel Sez. Fundaci Adsis
Yolanda Tinoco. Collectiu de Cultura Popular
Equip tcnic
Marta Colomer. Direcci i elaboraci de continguts
Anna Fl. Elaboraci de continguts
Xavier Milln. Coordinaci tcnica de la Diputaci de Barcelona
*La darrera data de consulta dels webs que cont aquesta publicaci ha estat el juliol de 2014.
Diputaci de Barcelona
Juliol de 2014
Edici i coordinaci: Gabinet de Premsa i Comunicaci de la Diputaci de Barcelona
DL B 9741-2014
ndex
Presentaci per als joves
Pla de millora de competncies
Competncies:
Artstica i cultural
Comunicaci
Aprendre a aprendre
Innovaci i creativitat
Matemtica
Tractament de la informaci i competncia digital
Autoconeixement
Disposici a laprenentatge i a la millora permanent
Gesti de les emocions
Iniciativa i Autonomia
Responsabilitat
Visi crtica i analtica
Adaptabilitat
Coneixement del mn fsic
Social i ciutadana
Cura de mi
Organitzaci
Tcniques de recerca de feina
Cura de la llar
Negociaci
Relaci interpersonal
Treball en equip
Activitat social
Gesti funcional
Mobilitat
PRESENTACI
PER ALS JOVES
Eina didentificaci per al desenvolupament
de la competncia social
1
2
Qu mofereix aquesta eina?

Com funciona?
Presentaci per als joves 02
Qu mofereix aquesta eina?

Ests davant duna eina que tha de permetre identificar quines sn aquelles competncies que tens fortes i quines has de millorar per funcionar de manera solvent en la
societat on vius
En aquesta primera frase hi ha referits alguns conceptes que potser necessites aclarir.
Anem a pams:
Qu sn les competncies?
Sn el conjunt de coneixements, procediments, habilitats, capacitats, destreses,

etc., que es posen en joc de manera efica i eficient en la realitzaci duna
activitat concreta. Es tracta de combinar el que saps i el que saps fer per
aconseguir el millor resultat. Per aix, quan veiem una persona que fa molt b
la seva feina diem que s un professional competent.
Posem un exemple: quan cuines un plat necessites conixer quins sn els
ingredients (per tant, haurs de conixer tipus daliments), les quantitats, la
recepta, etc.; has de tenir lhabilitat i la destresa de pelar, tallar, bullir, cuinar al
forn, escalfar, etc., els diferents aliments segons tindiqui la recepta; tamb ser
bo que tinguis la capacitat dorganitzar-te establint unes prioritats, un
procediment i gestionant el temps.
Per qu cal identificar les competncies?
Cada persona ha de ser conscient de quines sn les seves fortaleses i quins

aspectes ha de millorar. Daquesta manera reforar els coneixements i les
capacitats que domina i les posar a favor de desenvolupar aquelles que ha de
millorar. Per prendre conscincia, cadasc ha dautoobservar i valorar la seva
actuaci i la daltres persones. Tenir els ulls oberts i reflexionar sobre lexperincia
ja que s el cam per decidir i experimentar canvis, noves maneres de fer.
Amb quin criteri es pot dir que una competncia es t forta

o sha de millorar?
El context on es viu t unes pautes de funcionament que et donen la pista de

quines competncies necessites per poder desenvolupar-te socialment i
personalment. Les societats marquen alguns requisits (valors, drets, deures,
codis normatius, lleis, etc.) perqu les persones sorientin sobre qu els fa falta
per poder practicar una ciutadania responsable.
De vegades estem dacord amb el que les societats proposen com a model
(all que tothom ha de respectar) i que ens arriba a travs dels diferents sistemes
(educatiu, legislatiu, etc.) i de les normes reguladores. Sovint, per, no estem
dacord amb el que ens presenten. Per poder valorar, cal tenir un bon
coneixement bsic (cultura general) i capacitat danlisi. Daquesta manera
podrem mantenir una posici crtica que fins i tot ens empenyi a emprendre
accions de transformaci social, respectant, aix s, els canals democrtics.
Fruit del treball realitzat per un grup de professionals i joves, shan seleccionat
25 competncies que es consideren clau per poder exercir una ciutadania
socialment responsable.
Nhi podria haver moltes ms, perqu gestionar la prpia vida participant en el
context on es viu i respectant-lo requereix tenir una maleta ben plena de
recursos personals.
Finalment, la tria ha estat la que es mostra a continuaci:
Autoconeixement
Responsabilitat
Unes tenen a veure
directament amb la teva
persona

Disposici a laprenentatge i a la millora permanent
Iniciativa i autonomia
Organitzaci
Cura de mi
Unes altres et serveixen per

establir bones relacions amb
la resta de persones,
especialment les que
tenvolten
Comunicaci
Treball en equip
Negociaci
Cura de la llar
Artstica i cultural
Algunes et valen per conixer

lentorn on vius i quins sn
els codis socials convinguts,
per veure com interactues
amb el context

Social i ciutadana
Mobilitat
Gesti funcional
Activitat social
Adaptabilitat
Tractament de la informaci i competncia digital

Nhi ha que tenen un carcter
Matemtica
instrumental i et faciliten
Aprendre a aprendre
tcniques per adquirir
coneixements i pautes
dactuaci
Ja saps que les competncies es poden adquirir i desenvolupar en diferents

mbits: lescola, la famlia, la prctica desports, activitats culturals, activitats de
lleure, activitats socials, el que et puguin aportar persones referents, etc.
Es tracta daprofitar qualsevol activitat per aprendre i millorar!
Com funciona?
I, per acabar, et mostrem com est organitzada leina per al seu s. Per a cada competncia sha dissenyat un dossier estructurat en tres parts:
La primera part sanomena Per conixer la competncia.
Aqu trobars tres apartats:

m Norma de la competncia. Funciona com un diccionari, tofereix la definici
i els elements que sn verificadors a partir dels quals pots anar veient quins
aspectes domines i quins has de millorar.
m Idees clau. Hi trobars informaci que amplia el contingut de Per conixer
la competncia estructurada en dues parts: qu he de tenir en compte

(qestions dinters relacionades amb la competncia) i conceptes clau (amb
la definici de diferents paraules que van sortint en el dossier).
m Per qu s important aquesta competncia? Et presenta exemples per
demostrar que tenir aquesta competncia s necessari en el context on vius.
La segona part es diu Per comprovar si ja la tinc assolida.
Mitjanant una llista de control, set plantegen de 8 a 10 afirmacions o preguntes

que haurs de saber si sn vertaderes o falses. Si respons correctament ms
del 75% dels enunciats (6 de 8 o 8 de 10), es podria dir que tens incorporada la
competncia i que s probable que la posis en joc de manera efica en diferents
contextos.
La tercera part s Per posar-me a prova.
El procs didentificar les prpies competncies s complex perqu se nhan

de conixer el significat i els components, sha de saber qu demana el context
i sha de precisar si a la prctica ss prou solvent. Es diu que una persona s
competent en tal cosa quan es pot observar la seva actuaci i concloure que
executa lactivitat amb bon acompliment, s a dir, que sap qu ha de fer i ho
fa b.
Per aix et proposem aquest apartat, perqu puguis fer algunes activitats
individuals i/o grupals que et permetin autoobservar-te i valorar si tens assolida
la competncia o necessites millorar-ne algun aspecte.
Ja has vist que tens moltes opcions i possibilitats per identificar les teves competncies, s a dir, per veure si les tens assolides o si necessites millorar-ne algun aspecte.
A mesura que vagis treballant en la identificaci de les competncies veurs que:
Algunes les tens assolides. Enhorabona!
Es tracta que les tinguis presents, les potencis i en treguis el mxim rendiment!
En daltres, pot ser que hagis de millorar. s a dir, que necessites desenvolupar-les per
posar-les en joc de manera ms eficient. nim! Per tant, es tracta que et planifiquis per
millorar-les!
Per aix el pas segent s definir el teu Pla de millora de competncies.
Pla de millora de competncies
El Pla de millora de competncies (tamb es pot dir Pla de desenvolupament

de competncies)
Un cop saps quins aspectes has de millorar de les competncies que has
analitzat, s el moment de posar fil a lagulla. Thaurs de preguntar qu has
de millorar exactament, qu pots fer per aconseguir-ho i com, quant de temps
necessites, quins recursos utilitzars i quines persones et poden ajudar, i quin
resultat esperes obtenir. Dit duna altra manera: haurs de definir el teu Pla per
millorar les competncies.
Per a aix, en aquest document trobars:
m Un recordatori del punt en qu ests, perqu no perdis de vista la feina que
has fet fins al moment i el que et queda per fer.

m Informaci i orientacions per definir el Pla de millora de competncies. Aqu
trobars algunes pistes i informacions que tajudaran a entendre qu s un

pla de millora de competncies i quins elements el conformen. Fins i tot hi
trobars alguns exemples que et poden ser molt tils a lhora de definir el
teu Pla.
m Per acabar, et facilitem la plantilla perqu vagis elaborant el teu Pla de millora
de competncies. s un document que anirs actualitzant i revisant a mesura

que:
m Vagis identificant qu has de millorar.
m Facis les accions per a la millora que thas proposat.
Pla de millora de competncies 01
PLA DE MILLORA
DE COMPETNCIES
1
2
3
En quin moment ests

Informaci i orientacions per definir el pla
El meu pla de millora de competncies
En quin moment ests

Si has arribat fins aqu vol dir que has comenat a treballar en la
millora de les teves competncies.
Aix vol dir que ja saps que:
poder mouret de manera autnoma, funcional i responsable en el
m Per
context on vius, has de tenir uns coneixements, unes capacitats, unes
habilitats i unes destreses (competncia social). Aix s el que et permet
exercir una ciutadania autnoma i responsable.
Segurament ja has identificat algunes competncies que tens fortes;
s a dir, les que poses en joc de manera ptima davant situacions que
ho requereixen.
I tamb deus haver identificat algunes competncies que pots millorar.
Saber qu has de millorar i tenir el convenciment que vols i pots fer-ho
et fa ms fort.
b, no s suficient. Falta definir un pla per a la millora, i aix implica
m Ara
marcar:
m
Objectius (qu he de millorar i per qu?),
Estratgies i accions (qu puc fer per aconseguir-ho?, com ho

puc aconseguir?),
Temps i calendari (quant de temps necessito?, de quant temps

disposo?, quan he de tenir lobjectiu assolit?),
Recursos necessaris i persones implicades (qu necessito?, on

puc anar?, qui em pot ajudar a aconseguir el meu objectiu) i
Resultats i evidncies (quin s el resultat que espero obtenir?,

quin indicador i/o evidncia em permetr confirmar que he assolit
el meu propsit?).
Informaci i orientacions per definir el pla

A continuaci toferim informaci i orientacions dels elements que conformen el Pla de
millora de competncies, per si ho necessites.
Objectius. Qu he de millorar i per qu?
Recorda que els objectius del teu Pla de millora de competncies (que tamb
sanomena Pla de desenvolupament de competncies) reflecteixen la fita que
cal assolir pel que fa al desenvolupament daquells elements de competncies
que tens en un nivell per sota del que et demana el context perqu puguis
funcionar de manera autnoma i responsable. Per tant, la redacci de la majoria
dobjectius han de comenar amb els verbs dacci segents:
m Millorar
m Experimentar
m Desenvolupar
m Entrenar
m Conixer
m Gestionar
m Saber
m Adquirir
m Saber fer
m Aconseguir
m Aprofundir
m Aprendre
m Practicar
m Etc.
Alguns exemples
Objectiu 1: Entendre i parlar la llengua catalana (aquest objectiu reflecteix la
millora dalguns elements de la competncia bsica transversal de comunicaci).
Objectiu 2: Aprendre a planificar-me les tasques per millorar la meva
organitzaci (aquest objectiu reflecteix la millora dalguns elements de la
competncia instrumental personal dorganitzaci).
Estratgies i accions. Qu puc fer per aconseguir-ho?

Com ho puc aconseguir?
En aquest apartat del Pla toca assessorar-te i pensar, investigar i decidir quines
sn aquelles accions i activitats que pots realitzar per aconseguir superar els
objectius que thas proposat. Lenunciat dalgunes de les activitats, estratgies
i accions que et marcars han de comenar per:
m Analitzant
m Llegint
m Reflexionant
m Escrivint
m Cercant
m Veient
m Investigant
m Visitant
m Pensant
m Seleccionant
m Identificant
m Formant-me (fent un curs)
m Transferint
m Participant
m Experimentant
m Provant
m Llistant
m Practicant
m Observant
m Etc.
Alguns exemples
Exemple relacionat amb lObjectiu 1: Entendre i parlar la llengua catalana.
Com pots millorar:
m Llegint dos llibres de dificultat baixa primer en castell i desprs en catal.
Apuntant paraules que no entenguis i buscant-ne el significat al diccionari

de llengua catalana. En cas que no et quedi clar, buscar la traducci al
castell.
m Fent un curs de nivell bsic gratut (per exemple a travs de Parla.cat:
www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.php).
m Practicant gratutament amb alg que en spiga mitjanant lopci de
parella lingstica (per comenar, pots mirar la pgina web de la Generalitat

www10.gencat.net/pres_volull/AppJava).
m Etc.
Temps i calendari. Quant de temps necessito? De quant

temps disposo? Quan he de tenir lobjectiu assolit?
Aqu has de gestionar b els diversos temps que es posen en joc. Has de trobar
un encaix entre el temps de qu disposes, el temps que necessites i el temps
que ve marcat pels terminis dalgunes accions. El convenciment i la intenci
per fer alguna cosa sn molt importants, per, de vegades, en el moment de
concretar el calendari shan de reajustar els plans. Sempre has de tenir ms
duna opci pensada.
Alguns exemples
Imagina que ests en un moment en qu vols trobar feina al ms aviat possible.
Posem per cas que tots els matins vas a un centre on torienten per a la recerca
de feina i que a les tardes no vols renunciar a veuret amb els teus collegues
(surts cada tarda de 17 h a 21 h).
s a dir, que noms disposes duna hora a la tarda (de 16 h a 17 h) per anar
fent les accions que thas proposat per millorar el teu nivell de catal. Aquestes,
per, texigeixen ms temps, ben b thi hauries de dedicar, com a mnim, dues
hores al dia durant tres mesos (aquest s el temps que necessites per assolir
el teu objectiu). Tens molt clar que si vols treballar has dentendre i parlar el
catal molt millor que no pas ara.
Qu passa, aleshores? Doncs o b acceptes que lexecuci del pla ser ms
lenta i sallargar, s a dir, possiblement el teu objectiu dentendre i parlar el
catal es retardar, o b ajustes els temps i consideres la possibilitat de reduir
una hora lestada amb els amics i les amigues. Daquesta manera, ja disposaries
del temps que has calculat que necessites. Per tant, el temps que li dedicaries
seria: cada tarda de 16 h a 18 h durant tres mesos.
Recursos necessaris i persones implicades. Qu necessito? On puc anar? Qui em pot ajudar a aconseguir el meu
objectiu?
Moltes de les accions i activitats per millorar competncies les pots fer pel teu
compte, a qualsevol lloc. Nhi ha daltres que les haurs de dur a terme en un
lloc especialitzat (institut, centre formatiu, centre dorientaci, centre de
recursos per a joves, associacions, etc.). Sigui com sigui, s necessari que
sempre estudis les possibilitats que tens i tris aquella que creguis ms adient.
El mateix passa amb les persones. s oport que sempre que puguis intentis
fer i resoldre les coses per tu mateix/a; ara b, sempre que ho creguis necessari
cerca alg que consideris que et pot ajudar.
Alguns exemples
Una persona pot millorar el nivell de catal fent un curs en un centre especialitzat,
en una escola didiomes, a linstitut, etc. Aquests sn alguns dels recursos que
es poden utilitzar, per no sn els nics. Tamb pots buscar una persona que
domini la llengua i trobar-te amb ella un o dos cops per setmana per practicar
mitjanant la conversa (parella lingstica), o pots decidir veure la televisi en
catal per millorar la comprensi, llegir revistes que tinteressin en catal, fer
cursos en lnia, etc.
Sovint es necessita que una persona a qui respectem personalment i/o
professionalment i que ens mereixi confiana revisi lexecuci de les accions i
els resultats dassoliment de lobjectiu, ens doni un cop de m a lhora de fer
un exercici, etc. Pot tractar-se del tutor o de la tutora que tacompanya en el
procs, dun familiar, dun company o duna companya, de la parella lingstica,
i moltes persones ms.
Resultats i evidncies. Quin s el resultat que espero

obtenir? Quin indicador i/o evidncia em permetr confirmar
que he assolit el meu propsit?
Tal com ja sha dit, quan alg detecta que necessita millorar en alguns aspectes,
estableix fites (objectius concrets) que el portin on vol arribar, defineix les
accions i activitats pertinents per aconseguir-ho, ajusta el calendari i cerca els
recursos que li fan falta i les persones que el poden ajudar.
Tot aix est molt b, per encara manca un pas ms. Quan es defineixen els
objectius, shan de preveure els resultats que es volen assolir, shan de descriure
les evidncies o els indicadors que donen la mesura que all que hem aconseguit
correspon a all que perseguim. Possiblement s la tasca ms complexa de
la planificaci.
Una possible manera de marcar resultats s a travs de la frase: Donar per
aconseguit lobjectiu quan i, seguidament, safegiran verbs com ara:
m Tingui
m Faci
m Sigui capa
m Obtingui
m Aconsegueixi
m Conegui
m Pugui
m Gestioni
m Realitzi
m Domini
m O comenant per
hagi: hagi pogut, hagi
obtingut, etc.
Finalment, aquests verbs shauran dacompanyar dassoliments concrets.

Aspectes que es puguin observar, comprovar i mesurar.
Alguns exemples
Considerar que tinc el nivell mnim de comprensi i comunicaci oral del catal
quan:
m Hagi pogut entendre una conversa sencera en catal amb el tutor o la tutora
(sense que hagi de traduir-me cap paraula).

m Tingui prou vocabulari per contestar noms en catal durant aquesta
conversa.
m Aconsegueixi passar al segent nivell del curs de catal en lnia que estic fent.
m Pugui respondre en catal totes les preguntes que em fa la meva parella
lingstica, durant almenys tres trobades seguides.
Per complementar la informaci i perqu que et puguis fer una

idea ms clara de com s un pla de millora de competncies,
a continuaci trobars un exemple complet dun possible pla.
que amb tota aquesta informaci ja podrs definir el teu pla de

m Segur
millora de competncies. nim!
Pla de millora de competncies (exemple)

Objectius
QU et proposes
per aconseguir all
que vols (adquirir,
millorar,
conixer)
Estratgies i accions
COM
En quines accions, programes, etc., participars
o quines estratgies durs a terme per aconseguir
lobjectiu
Millorar lexcs
1. Seguint el procediment segent quan conegui una
de confiana que
persona nova:
mostro quan acabo
m Far salutacions formals (per no distants),
de conixer una
encara que la persona es mostri propera.
persona en una
situaci formal.
m En parlar, mesurar la gesticulaci, el to de veu i
lentonaci.
m Evitar explicar qestions personals
(especialment aquelles massa ntimes) fins a

estar segur que la relaci s de confiana.
2. Escrivint qu mha passat en les tres properes
situacions dentrenament per analitzar-ho
posteriorment.
Temps
i calendari
Recursos necessaris i
persones implicades
QUAN
Temps de
qu disposes
i temps que
creus que
suposa assolir
lobjectiu
QU/QUI
Recursos i persones
que et poden ajudar en
aquest procs
PER QU
Quines situacions o fets
tindicaran que ests
aconseguint lobjectiu i
que lhas assolit
Calculo que en
dues setmanes
haur coincidit
amb tres
persones que
no conec.
Ho analitzar
conjuntament amb
leducador a les
entrevistes.
Quan, en les tres

properes situacions, hagi
aconseguit:
Intentar cercar
alg que em faci
Data de revisi: dobservador.
Resultats i evidncies
m 1a. Actuar tal com
ho faig habitualment,
per adonant-me de
tot.
m 2a. A ms dadonar-
men, incorporar la
salutaci formal i la
mesura en parlar.
m 3a. A ms del que
ja he assolit en les
situacions anteriors,
evitar explicar
qestions personals.
Objectius
Acceptar la crtica,
ja que acostumo
a presentar una
actitud defensiva
i de rebuig encara
que la crtica sigui
constructiva.
1. Tenint present la llista de frases que majuden a
relativitzar i pensar abans de reaccionar (I).
2. Seguint els passos segents quan rebi una crtica:
m Controlar la primera reacci, mossegar-me la
llengua i comptar fins a 15.

m Dedicar aquest temps a reproduir el que mha
dit laltra persona i destriar si s una crtica

constructiva (pel meu b encara que no magradi
el que em diu) o una crtica per molestar i prou.
m Si noto que encara respondria amb enuig, pensar
les frases que he llistat tot recordant el significat

que els dono quan les penso en un estat ser.
m Quan respongui, assegurar-me que evito la
confrontaci (no crido, no perdo les formes, no

falto al respecte, no ataco dient coses noms per
fer mal).
m Cercar la resposta que considero ms adient:
si hi estic dacord, acceptar-ho encara que em

costi, i demanar a la persona que em suggereixi
propostes de millora. Si no hi estic dacord,
preparar una resposta raonada (la penso b) i
exposar-li a la persona de manera assertiva (sense
intentar imposar el meu criteri).
3. Escrivint les 6 properes situacions dentrenament
per analitzar-ho posteriorment.
Temps
i calendari
Em deixo un
mes perqu
crec que em
costar.
persones implicades
Anir analitzant els
avenos conjuntament
amb leducador/a en
cada entrevista.
Si en alguna situaci
hi ha hagut una tercera
persona, li demanar
que em doni la seva
opini.
Les sis properes
vegades que rebi una
crtica, he dhaver
pogut:
m 1a i 2a. Controlar +
reproduir i destriar.
m 3a i 4a. dem anteriors
+ frases + evitar
confrontaci.
m 5a i 6a. dem anteriors
+ donar una resposta

adient.
A partir de la situaci
7, hauria de tenir-ho
automatitzat.
Objectius
Controlar la
impulsivitat. Quan
una situaci em
molesta (per
exemple, que em
donin ordres, que
em diguin el que he
de fer, que es fiquin
en la meva vida,
etc.), acostumo
a reaccionar
sense pensar i
expresso el meu
enuig de manera
contundent.
1. Tenint recollida per escrit informaci sobre situacions que em fan reaccionar amb impulsivitat normalment: descripci de la situaci + quins sn els
aspectes que ms em molesten + quin crec que
ns el motiu + qu hauria dhaver passat perqu
no em molests + quina part de responsabilitat
tinc jo + qu puc fer per resoldre-ho (II).
2. Actuant de la manera segent:
m Aguantar i esperar uns segons per calmar-
me, respirar pausadament i pensar en coses

agradables (III).
m Desprs reproduir la situaci com si fos una
pellcula i jo lespectador/a, localitzar els punts en

qu em tenso i perdo els nervis. Intentar mesurar
la dimensi daquests aspectes i valorar-ne la
gravetat.
m Analitzar la causa i quina part de responsabilitat hi
tinc jo.
m Prendre conscincia de la reacci que tindria si
em deixs portar. Intentar positivitzar + cercar

alternatives per evitar que la situaci em generi
tanta tensi i gestionar les meves emocions per
actuar de la manera ms adient.
m Actuar mostrant una actitud calmada (no
maccelero, no perdo les formes, no aixeco la veu,

no pico de mans) expressant all que penso de
manera assertiva.
3. Redactant les tres situacions dentrenament segents per analitzar-les posteriorment.
Temps
i calendari
persones implicades
El punt 1 en
una setmana.
A revisar a
lentrevista
segent.
Anir analitzant els

avenos conjuntament
amb leducador/a en
cada entrevista.
El punt 2,
durant les
dues setmanes
segents.
Tinc un amic amb qui

em porto molt b, li
explicar el que he de
fer i li demanar que
majudi.
Quan utilitzi normalment
la taula de situacions
com a guia de consulta
per relativitzar i actuar
calmadament.
Quan les tres properes
vegades que em trobi
en situaci de conflicte,
hagi aconseguit:
m 1a. Aguantar +
reproduir + analitzar la
causa.
m 2a. dem anterior +
intentar positivitzar +
cercar alternatives.
m 3a. dem anteriors +
actuar.
Objectius
Aprendre a
reconixer i a
acceptar els meus
errors. Em costa i
intento justificarlos cercant causes
externes.
Temps
i calendari
persones implicades
1. Fixant-me en errors que cometen altres persones No em marco

(sries de televisi, grup damistats, famlia, etc.). temps, anir
Recollint la informaci segent de 5 casos: desfent.
cripci situaci + errors de la persona + com ha
reaccionat (si la resposta s positiva, extraient qu
en puc aprendre. Si s negativa, pensant qu li
proposaria jo per millorar).
Li demanar a la meva
germana, que t molta
pacincia, em coneix
molt b i li tinc molta
confiana, que majudi.
Quan consulti les dues

taules dinformaci que
he confeccionat per
reconixer i acceptar els
meus errors.
Potser li deixar veure

al tutor o a la tutora.
Quan no cometi de
manera regular lerror
ms significatiu.
2. Escrivint les conclusions a qu arribi sobre els

meus errors ms freqents. Per a lanlisi, seguint
la pauta segent: error + macostuma a passar
quan + quan me nadono acostumo a justificar-ho + em costa admetrel perqu. + puc
millorar si faig
3. Per comenar, escollint lerror ms significatiu per
a mi (perqu em costa ms dadmetre, perqu s
el ms freqent, perqu em fa molta rbia, etc.)
i posant en prctica les millores que he pensat
(punt 2).
Quan apliqui
progressivament la
mateixa dinmica per
acceptar i gestionar la
resta derrors propis.
(I) Algunes frases que ja hem pensat amb el tutor o la tutora: tothom t qualitats i defectes, tothom lencerta i sequivoca, la resta de persones no han de pensar, sentir o
actuar igual que jo, la crtica mofereix una oportunitat per millorar, el desacord no s un atac personal.
(II) Ja tinc ms o menys localitzades algunes situacions que em fan perdre els nervis: quan el meu pare em va al darrere mentre faig coses a casa dient-me tota lestona com
he de fer-ho, com si jo no ho sabs; quan una professora em comenta les coses que faig malament i em dna ordres com si fos la meva mare; la gent que va a la seva bola
sense tenir en compte els altres; quan em critiquen per lesquena. En lapartat Estratgies i accions, descric algunes respostes assertives que desprs puc dur a la prctica. Per exemple: amb temps li dir al meu pare que vull parlar amb ell duna cosa no gaire important, per que a mi mamona. Quan arribi el moment li exposar que crec
que domino prou les feines que mencomanen i que sc responsable, per aix pot estar tranquil, no cal que em vagi dient com he de fer la feina ja que a mi aix em genera
pressi i em posa nervis. La qual cosa no vol dir que si hi ha alguna cosa que no faig prou b, mho expliqui un cop i jo ja aplicar les millores. Li demano qu li sembla i
considero tant la possibilitat que li sembli b, com que no. En cas negatiu.
(III) Tinc preparades algunes coses que magraden per recordar-les quan perdo els nervis: la platja on vaig amb els collegues, la meva filla quan fa una gracieta, la meva mare
llegint-me un conte quan era petit/a, els meus amics i amigues i jo veient el futbol quan guanya el nostre equip, les estones que passo a la plaa amb el monopat, etc.
El meu pla de millora de competncies

Objectius
QU et proposes per
aconseguir all que vols
(adquirir, millorar,
conixer)
COM
En quines accions, programes, etc., participars
o quines estratgies durs
a terme per aconseguir
lobjectiu
Temps i
Calendari
QUAN
Temps de qu disposes
i temps que creus que
suposa assolir lobjectiu
Recursos necessaris
i persones implicades
QU/QUI
Recursos i persones que
et poden ajudar en aquest
procs
Resultats
i evidncies
PER QU
Quines situacions o fets
tindicaran que ests
aconseguint lobjectiu i
que lhas assolit
COMPETNCIA:
ARTSTICA I CULTURAL
Per conixer la competncia

Norma de la competncia
Idees clau
Per qu s important aquesta competncia?
2
3
Per comprovar si ja la tinc assolida

Per posar-me a prova
Artstica i cultural 02
Eina didentificaci per al desenvolupament de la competncia social

Competncia bsica transversal/comunicativa
Artstica i cultural
Per conixer la competncia:

Norma de la competncia / Idees clau / Per qu s important
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Conixer, comprendre i valorar de manera crtica les diferents manifestacions

culturals i artstiques, tradicionals o no, utilitzant-les com a font denriquiment
i gaudi i considerant-les com a part del patrimoni de cada cultura. Tamb inclou
la capacitat per crear produccions artstiques prpies o expressar continguts
a travs de diferents mitjans artstics.
m Elements de la competncia
Identificar les diverses manifestacions i els diversos llenguatges artstics i

culturals i tenir-ne un coneixement bsic.
Descriure i analitzar el contingut dobres artstiques de diferents disciplines.
Conixer les tcniques i els recursos principals dels diferents llenguatges
artstics i de les obres i manifestacions ms destacades del patrimoni cultural.
Distingir i conixer les manifestacions artstiques prpies de la cultura
tradicional.
Incorporar la creaci artstica com a via delaboraci i expressi didees i
sentiments.
Poder dissenyar i definir un projecte artstic.
Utilitzar els recursos dexpressi, els materials i els instruments adequats
per al disseny dun projecte artstic.
Mantenir una actitud respectuosa i crtica cap a la diversitat dexpressions
artstiques i culturals.
Mostrar inters per participar en la vida cultural i per contribuir en la
conservaci del patrimoni cultural i artstic.
Idees clau
m Qu he de tenir en compte
Sabies que quan vas a un concert, visites un museu, dibuixes un grafit o escrius
una can, en realitat ests consumint cultura i/o formant part dun procs
creatiu?
Tu has nascut en una famlia i pertanys a una comunitat, amb els seus costums,
la seva histria, una llengua de comunicaci concreta, una producci literria i
uns estils arquitectnics que la defineixen. En suma, una manera determinada
dentendre i viure en comunitat.
Una societat no es pot entendre sense una o ms cultures de referncia que la
defineixen i la transformen. Lart i la cultura ens permeten identificar-nos i
diferenciar-nos ja sigui com a individus o com a grup social.
Les manifestacions culturals i artstiques estan per tot arreu, sn part del nostre
passat com a pobles del mn, influeixen en lactualitat i la transformen. Sobretot
ens proporcionen:
Maneres diverses dentendre lesttica de les coses, la natura i les persones,
aix com gaudir-ne.
Significats diversos a esdeveniments socials, festius o commemoratius
que succeeixen en la societat en la qual ests vivint.
Intents dexplicar les grans preguntes universals (don venim?, per qu som
aqu?, qu ens passa quan morim?, quin s el sentit de la vida?).
Elements didentificaci i pertinena respecte a un grup social i/o una
comunitat.
Possibilitat de participar activament en la transformaci del nostre entorn
a travs de la creaci i lexpressi artstica i cultural.
Compartir, aprendre i ensenyar sobre la base cultural prpia a persones
daltres cultures, i aix poder generar mestissatges i noves formes de fer o
de ser en el mn.
Explorar la nostra llibertat i imaginaci a partir del procs creatiu i artstic.
Lart no s una cosa, s un cam, Elbert Hubbert.
m Conceptes clau
Art: Aplicaci de lhabilitat i del gust a la producci duna obra segons principis
esttics.
Belles arts: Arts que tenen per objecte lexpressi de la bellesa mitjanant el
color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura,
msica, poesia, dansa.
Cultura: Conjunt de les coneixences literries, histriques, cientfiques o de
qualsevol altra mena que es posseeixen com a fruit de lestudi, de les lectures,
de viatges, dexperincia, etc.
Conjunt dels smbols, valors, normes, models dorganitzaci, coneixements,
objectes, etc., que constitueixen la tradici, el patrimoni, la forma de vida,
duna societat o dun poble.
Tradici: Transmissi oral de pares a fills de fets histrics, de creences, de
doctrines religioses, etc. Costum que ha prevalgut de generaci en generaci.
m Exemples
Disposar daquesta competncia ens permet saber, per exemple, que existeix
una cultura diferent al voltant del menjar en cada societat. En els pobles
mediterranis tradicionalment els pats han tingut una importncia especial, ja
que s un moment per compartir en famlia o amb les amistats. Moltes de les
celebracions es fan al voltant duna taula plena de menjar gaudint de la companyia
i de plats especials, un moment en el qual les converses sestenen durant hores.
Aquest fet t molt a veure amb el carcter sociable i les bones condicions
climtiques dels pasos que han viscut a la ribera del Mediterrani.
Tamb et permet saber que la msica s un element dexpressi artstica, per
tamb dinfluncia cultural. Per exemple, el rap s un estil fonamentat en la
recitaci rtmica de rimes i jocs de paraules, que neix dins la comunitat
afroamericana a mitjan segle XX i s un dels quatre pilars fonamentals de la
cultura hip-hop. Es relaciona aquest estil musical no noms amb una esttica
molt particular, de samarretes i pantalons amples, o amb unes formes de ball
prpies, sin tamb amb la crtica social i la voluntat de despertar la conscincia
ciutadana sobre diferents formes de violncia, racisme i injustcia.

Artstica i cultural
Per comprovar si ja la tinc assolida: Llista de control. Vertader o fals?
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?
A continuaci et proposem un seguit de qestions perqu puguis identificar

els teus coneixements artstics i culturals. Davant de cada afirmaci, es tracta
que responguis si s vertadera o falsa. Endavant!
V
Mira amb atenci aquesta fotografia. Est

considerada una obra dart contemporani.
Lart sexpressa a travs de moltes activitats humanes, de creacions

i de maneres dexpressar-se i de camps com ara la msica, la
literatura, lesport, el cinema, lescultura i la pintura.
Les diferents formes de representaci de lart es coneixen com a

disciplines artstiques, i la msica, la dansa i el teatre formen part de
les arts escniques.
Ludwig van Beethoven va ser un fams compositor nascut el segle

passat, i entre les seves obres ms famoses hi ha La flauta mgica i Les
noces de Fgaro.
Totes les persones poden fer art, expressant les seves idees,
pensaments o sentiments a travs dalguna creaci artstica.
Aquest quadre s una de les

obres ms conegudes del
pintor andals Pablo Picasso,
un dels ms reconeguts del
s.XX sobretot perqu va fundar
el cubisme juntament amb
Georges Braque.
La pintura es titula Guernica (1937)
Els colors es classifiquen en primaris i secundaris. Marca si les

afirmacions segents sn vertaderes o falses:
7
(a) Colors primaris sn aquells que no es poden obtenir

mitjanant la barreja de cap altre color.
(b) Groc, blau i verd sn colors primaris.
(c) Colors secundaris sn els que sobtenen barrejant dos
colors primaris.
(d) Violeta i taronja sn colors secundaris.
Dos dels elements artstics i culturals ms coneguts de
Catalunya sn la Sagrada Famlia i lAlhambra.
m Solucions
1
2
Vertader. s una obra que es va exposar a la Fira Internacional dArt

Contemporani (ARCO) el 2009.
Fals. Lesport no es considera un art.
La resta de lenunciat s vertader.
Vertader.
Fals. El compositor va nixer el segle XVIII (el 17 de desembre de 1770) i les

obres sn de Wolfgang Amadeus Mozart.
Vertader.
Vertader. Picasso va fer el quadre amb motiu del bombardeig de Guernica,

latac aeri realitzat el 26 dabril de 1937 contra la poblaci basca de Guernica
durant la Guerra Civil Espanyola.
(a) Vertader.
(b) Fals. Els colors primaris sn el groc, el blau i el vermell.

(c) Vertader.
(d) Vertader.
Fals. LAlhambra s un complex andalus situat a Granada (Andalusia).

Artstica i cultural
Per posar-me a prova: Exercicis (proves i dinmiques)

Prova 1: Els elements artstics del territori
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Per posar-me a prova. Exercicis (proves i dinmiques)

PROVA 1 Els elements artstics del territori
A continuaci veurs diferents fotografies dels monuments, els edificis, les
tradicions i els costums ms coneguts de Catalunya.
Observa-les amb atenci i explica qu sn (un monument, una esttua, un
edifici, un ball), amb quin nom es coneixen i qu en saps.
Qu s?
Amb quin nom es coneix?
Qu en s?
Qu s?
Qu en s?
Qu s?
Qu en s?
Qu s?
Qu en s?
Qu s?
Qu en s?
Qu s?
Qu en s?
Qu s?
Qu en s?
Qu s?
Qu en s?
Qu s?
Qu en s?
Coneixes algun altre monument, esttua, edifici, costum, etc., que penses
que tamb s important i que no ha sortit? Buscan alguna fotografia i
explica per qu el tries i qu en saps.

Artstica i cultural

Prova 2. Les disciplines artstiques
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 Les disciplines artstiques

El mn de lart i la cultura s molt ampli. Es pot fer art a travs de diferents
activitats, creacions, maneres dexpressar-se i camps (la msica, la literatura,
el cinema, lescultura, la pintura, etc.).
Llegeix els textos segents i digues a quin gnere literari corresponen:
I tu, quines coneixes?
m Llegeix els textos segents i digues a quin gnere literari corresponen:
Emerge tu recuerdo de la noche en que estoy.

El ro anuda al mar su lamento obstinado.
Abandonado como los muelles en el alba.
Es la hora de partir, oh abandonado!
Sobre mi corazn llueven fras corolas.
Oh sentina de escombros, feroz cueva de nufragos!
En ti se acumularon las guerras y los vuelos.
De ti alzaron las alas los pjaros del canto.
Todo te lo tragaste, como la lejana.
Como el mar, como el tiempo. Todo en ti fue naufragio!
Fragment de La cancin desesperada, Pablo Neruda
EGPCIA : (molt quieta) Qu b que ho fas, eh!

JAUME 1er : Has vist? (enfunda lespasa, satisfet)
EGPCIA : Mira qu the portat. Est bonssim.
JAUME 1er : Qu s?
EGPCIA : Tasta-ho. Est calent.
JAUME 1er : (beu) Mmmm, s dolcet. (li torna)
EGPCIA : Acaba-tho tot, que jo ja nhe pres.
JAUME 1er : (sho acaba i torna la tassa) Delicis. Ai, quina son que
mest venint... Qu era? (sagafa al tron i fa esforos per no adormir-se).
Fragment de Ser o no ser la famlia de Jaume 1er!, Adelaida Fras
Fins i tot de jove havia lluitat contra aquella bellesa, sempre li hauria agradat
que lapreciessin noms per la seva gran passi, el seu increble talent,
aquell do que havia rebut ja des de menuda, el seu amor per la msica.
El piano era lnica ra de la seva vida. Les notes omplien els seus
pensaments. Als sis anys, durant les primeres classes, havia triat alguns
fragments clssics. Havia demanat emportar-sen a casa les partitures i
els havia arranjat i interpretat duna manera diferent, convertint-los en la
banda sonora de la seva vida. Es balancejava al gronxador, corria, es
capbussava al mar, mirava el sol al capvespre, tot amb aquelles notes al
cap. Cada moment de la seva vida estava acompanyat per un fragment
musical capa dexplicar-lo de la millor manera.
La Sofia estava feta aix. Havia triat Aprs une lectura de Dante, de Franz
Liszt. El faria servir com el seu himne a lamor.
Fragment dAquesta nit digues que mestimes, Federico Moccia
Qu pots explicar daquests gneres?
m Ara mira els vdeos segents i digues a quines disciplines artstiques
pertanyen (cinema, escultura, dibuix, dansa, teatre, msica, arquitectura).

Sabries classificar-les segons si sn arts plstiques, visuals o escniques?
1. www.youtube.com/watch?v=eQo13wAs3pU
2. www.youtube.com/watch?v=4433WK8x3_g
3. www.martaramoneda.com
4. www.youtube.com/watch?v=XwFhsvTYSA0
5. www.youtube.com/watch?v=u7y3oATDPaA
1.
2.
3.
4.
5.
Qu pots explicar de cadascuna?
m Per acabar, coneixes alguna altra disciplina artstica? De quines altres
maneres es pot crear, expressar i transmetre lart?

Artstica i cultural

Prova 3. Consum dart
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 3 Consum dart

m Pensa en els darrers tres o quatre mesos i marca, de les opcions segents,
les activitats que has fet en aquest perode de temps. Concreta tamb el
nombre de vegades que has fet lactivitat.
Activitats
He anat a algun concert de msica.
He llegit un llibre (i lhe acabat). Novella,

poesia, assaig, etc.
He visitat un museu.
He anat al cinema o he adquirit o llogat
una pellcula, un curtmetratge, un
documental, etc.
He anat al teatre a veure una representaci
(obra de teatre, musical, etc.)
He anat a una exposici (de pintura, de
fotografia, etc.).
He adquirit un disc i/o can.
He anat a alguna conferncia o xerrada.
He fet un curs (de dibuix, de pintura, de
teatre, de msica, de dansa, de redacci
de contes, etc.).
Altres:
S/No
Quines
Nre.
COMPETNCIA:
COMUNICACI

Idees clau
2
3

Comunicaci 02

Comunicaci

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se) i

per escrit, amb gesti de la diversitat de llenges, amb ls de diferents suports
i tipus de text, i adequaci a les diferents funcions i als diferents contextos
socials i culturals.
Conixer i utilitzar la comunicaci lingstica com a eina per saber, saber fer,
saber ser i saber aprendre.
Comprendre missatges orals en diferents situacions comunicatives (estil,
context, etc.), desenvolupant estratgies bsiques descolta activa per afavorir
la comprensi, identificant les idees clau i fent les preguntes pertinents per
copsar la totalitat del missatge.
Analitzar de manera crtica la informaci obtinguda.
Expressar oralment missatges, pensaments, vivncies, emocions i opinions
de manera senzilla, amb seguretat i confiana.
Elaborar textos escrits seguint els passos corresponents: planificaci,
elaboraci desborranys, revisi i correcci de lescrit.
Llegir de manera expressiva i comprensiva diferents tipus de textos escrits i
textos literaris de gneres diversos.
Distingir la informaci rellevant de la no rellevant i les informacions implcites
en els textos que sescolten i en els que es llegeixen.
Utilitzar i interpretar codis i habilitats lingstics i no lingstics de manera
activa i efectiva.
...
Comunicaci 03
Comprendre, interpretar i representar la realitat a partir de textos orals i escrits.

Iniciar, mantenir i finalitzar converses en diversos contexts comunicatius.
Utilitzar un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per escrit en
situacions concretes.
Adaptar la comunicaci al context social i cultural utilitzant diferents registres
i intencions i respectant les regles prpies de lintercanvi comunicatiu.
Emprar estratgies bsiques per reconixer significats lxics.
Respectar les normes ortogrfiques en la producci de textos escrits i valorarne la necessitat.
Tenir, com a mnim, un nivell bsic de coneixement i s duna llengua estrangera
(en el currculum educatiu, la ms estesa s la llengua anglesa).
Saber utilitzar la comunicaci no verbal de manera ajustada (gestos, postures,
tons de veu, etc.).
Idees clau
Has de saber que s necessari contrastar la informaci que passa dun individu
a un altre perqu pot ser mal interpretada, distorsionada i donar peu a situacions
de conflicte.
Quan comuniques sentiments o actituds, la persona que est rebent el missatge
noms es queda amb un 7% de contingut verbal (paraules), mentre que un 38%
s el to de veu (entonaci, ressonncia) i un 55% sn gestos, expressions
facials i moviments corporals i dels ulls.
Lescolta activa s un element clau per comunicar-se de manera efica, ja que
si no assegures la comprensi del missatge que has rebut pots acabar desvirtuant
part o la totalitat del sentit del contingut.
Quan comuniquem sempre li estem dient a laltra persona, sense saber-ho,
coses sobre nosaltres: respecte a la nostra seguretat, a la nostra actitud, a la
confiana en nosaltres mateixos, a la credibilitat i a la sinceritat
La manera en qu ens comuniquem amb els altres i amb nosaltres mateixos
determina, en darrera instncia, la qualitat de les nostres vides, Anthony
Robbins.
Comunicaci 04
m Conceptes clau
Rumor: Especulacions no confirmades que sintenten donar per certes amb

un objectiu determinat i que condicionen el comportament dels altres cap a
una persona per sobre de la informaci objectiva.
Distorsi: En una conversa, de vegades es produeixen diferncies entre
lemissor i el receptor que fan que la comunicaci es vegi distorsionada. Es
tracta de factors que afecten la bona comunicaci, com ara la falta datenci,
lelecci de smbols inadequats, els prejudicis, la confusi del contingut del
missatge
Comunicaci no verbal: Acte de transmetre informaci sense usar el
llenguatge. Pot ser a travs de gestos, imatges o, fins i tot, objectes.
Llenguatge: Facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments
a un receptor o interlocutor mitjanant un sistema o codi determinat de signes
interpretable i compartit.
Escolta activa: Aquella que no noms sent i percep les vibracions dels sons
que emet lemissor, sin que li fa saber que s escoltat i que, per tant, lentn.
Significa realitzar una escolta en qu la persona que emet el missatge
interpreta que ens interessem pel que intenta comunicar-nos.
Assertivitat: Capacitat dautoafirmar els propis drets, sense deixar-se
manipular i sense manipular els altres. Ser assertiu consisteix a ser capa de
plantejar i defensar un argument, una reclamaci o una posici des duna
actitud de confiana en un mateix, encara que contradigui el que diuen altres
persones, el que fa tothom o el que se suposa que s correcte.
Comunicaci 05
m Exemples
Recordes alguna ocasi en la qual thas assabentat que circula informaci sobre
tu que no s certa o no sajusta a la realitat? I, a la inversa, ets conscient dhaver
passat informaci sobre altres persones o fets que desprs thas adonat que
era incompleta, falsa o distorsionada?
Et passa sovint o de manera puntual que test parlant alg i donant informaci
o instruccions que desprs haurs de seguir i mentrestant tens el pensament i
latenci posada en altres qestions que et preocupen? Si aix tha succet,
recordes quines conseqncies ha tingut per a tu la manca datenci?
Thas trobat mai en una situaci en la qual no estaves dacord amb el que deia
una altra persona (un professor, un amic) i no has opinat o explicat els teus
arguments per por dexposar-te pblicament o perqu no sabies com dir-ho?
Comunicaci 06

Comunicaci
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

els teus coneixements i la teva destresa comunicativa. Davant de cada afirmaci,
es tracta que responguis si s vertadera o falsa. Endavant!
V
En una situaci en qu la persona 1 li diu

a la persona 2 Haurem de sortir abans
de les nou, la persona 1 s lemissora, la
2 s la receptora, el missatge s Haurem
de sortir abans de les nou i el canal s
oral (la parla).
Les paraules que utilitzem per comunicar-nos, la intenci dels

missatges, els gestos que fem, etc., sempre han de ser del mateix
estil perqu tothom t una nica forma de comunicar-se, sigui on
sigui i parli amb qui parli.
Algunes estratgies que afavoreixen la comprensi dun missatge oral

sn: escoltar amb atenci i intenci dentendre, veure quines sn les
idees ms importants del missatge que testan donant i fer preguntes
quan alguna part del missatge no sentn o no queda clara.
Algunes estratgies per conixer el significat duna paraula que no

sentn quan sest llegint un text sn: tornar a llegir part del text per
veure si dna pistes de quin pot ser el significat de la paraula i/o buscarla al diccionari i triar la definici que millor sajusta al text.
Quan vull explicar alguna cosa o expressar un sentiment trobo les

paraules adequades per fer-ho. No acostumo a quedar-me amb la
sensaci de no haver-me explicat prou b per no haver trobar les
paraules adequades.
Per demostrar-ho, explica qu ests fent ara.

...
Comunicaci 07
Quan he descriure algun text sobre un tema que em demanen,

primer penso qu vull escriure, faig un esbs de les idees principals
i, finalment, redacto el text de manera clara i ordenada.
Per demostrar-ho, escriu un text breu sobre qu ests fent ara.
Quan escric un text em fixo de no fer faltes dortografia. Si lescric a

lordinador, utilitzo el corrector i poso atenci a les faltes que he fet.
Per demostrar-ho, repassa el text que has escrit i assegurat que no
hi ha faltes.
Quan llegeixo un text ho faig de manera fluda i masseguro que
entenc el que estic llegint.
Per demostrar-ho, llegeix el text que et passaran i explica de qu
parla.
Comunicaci 08
m Solucions
Vertader.
Fals. La comunicaci sha dadaptar als diferents contextos. Amb un amic o

amiga pots utilitzar un estil de comunicaci que no s adequat per comunicarte amb el teu o la teva cap.
Vertader.
Vertader.
A valorar pel tcnic o per la tcnica.
Comunicaci 09

Prova 1: Els elements que participen en la comunicaci verbal
Comunicaci
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Els elements que participen en la comunicaci verbal
Observa aquest dibuix i identifica:
Qui s la persona emissora
Qui s la persona receptora
Quin s el canal
Quin s el missatge
Qui s la persona emissora

Qui s la persona receptora
Quin s el canal
Quin s el missatge
Comunicaci 10

Comunicaci i Tractament de la
informaci i competncia digital

Prova 2: Article del moviment dels indignats
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 Article del moviment dels indignats

A continuaci tens un text que parla sobre el moviment dels indignats.
1. Llegeix-lo en veu alta. Si hi ha alguna paraula que no entens, pots buscar-ne
el significat utilitzant algun diccionari dInternet.
Els indignats volen tornar a la plaa de Catalunya
Un centenar de persones estudien en assemblea tornar a
ocupar lespai abans del 20-N
El moviment dels indignats de Barcelona est planejant una possible nova ocupaci de
la plaa de Catalunya abans de les eleccions generals del 20 de novembre. Ms dun
centenar dindignats han participat aquest diumenge en una assemblea al centre de
Barcelona per decidir les accions de protesta que semprendran amb vista al 20-N. Acabada
lassemblea, alguns joves shan desplaat fins a Grcia, on un grup dindignats va ocupar
aquest dissabte una entitat bancria abandonada.
Diverses fonts de lassemblea han explicat a Efe que una de les iniciatives que sest estudiant
consisteix a tornar a acampar a la plaa de Catalunya de Barcelona, com va passar abans de
les eleccions municipals de la primavera passada. En viglies de les municipals del 22 de maig,
centenars de joves indignats van acampar a la plaa de Catalunya per reclamar un canvi
de rumb en el sistema i van estar-shi durant setmanes, amb alguns moments de tensi quan
els Mossos dEsquadra van fer un intent de desallotjar lespai, fet que noms va servir per
donar nou oxigen a un moviment que ja perdia embranzida. Finalment, el 30 de juny es va
posar fi definitivament a lacampada, desprs que els Mossos desallotgessin les poques
desenes de persones que encara estaven al lloc.
A lassemblea daquest diumenge, convocada inicialment a plaa de Catalunya, per que
a causa de la pluja sha traslladat al vestbul de lestaci de Rodalies, sha decidit crear,
segons les fonts consultades, un grup de treball per estudiar una possible nova ocupaci
de la plaa. Entre els assistents sha suggerit com a possibles dates docupaci el 15 de
novembre data simblica, ja que es complirien sis mesos des de la creaci del Moviment
15-M o la jornada de reflexi, el 19 de novembre. La data i el format definitiu de lacci es
decidiran en una nova assemblea, convocada per al 12 de novembre que ve, tamb a la
plaa de Catalunya.
Altres de les qestions debatudes han estat donar suport a la vaga estudiantil del 17 de
novembre i planejar possibles ocupacions dedificis, com ara la recent del bloc de pisos del
carrer dAlmagro de Barcelona, ocupat ara per famlies desnonades.
Lamalla.cat
Comunicaci 11
2. Explica de manera resumida de qu tracta i quines sn les idees principals.

3. Ara escriu sobre el tema del text. La redacci s lliure. Pots explicar el
contingut, opinar, parlar de temes que hi estan relacionats, etc.

(Pot fer la redacci ara, o es pot pactar que la faci a casa i que lenvi en
una data determinada)
4. Per escriure sobre el text:

(1) Has dutilitzar el Word (tipus de lletra: Arial / mida: 11).
(2) Has de buscar informaci relacionada amb el text a Internet i
incloure-la. Al final de la redacci haurs de posar ladrea de la
pgina o de les pgines don has tret informaci.
5. Haurs denviar el document a ladrea (donar ladrea de correu de la
persona destinatria) a travs del teu correu electrnic. Si no en tens, el pots
crear ara. A Assumpte has descriure Article dels indignats i al cos del
missatge has dexplicar qui ets i quins documents adjuntes.
Comunicaci 12

Comunicaci i Tractament de la
informaci i competncia digital
Dinmica: Inscriures a un curs
Fitxa 1
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Nom del curs:

Centre/s on el fan:
On he trobat la informaci (enllaos):
Informaci que he trobat:
Informaci que em falta (i necessito):
Informaci que mhan facilitat:
COMPETNCIA:
APRENDRE A APRENDRE

Idees clau
2
3

Aprendre a aprendre 02

Competncia bsica transversal/metodolgica
Aprendre a aprendre

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat per conduir el propi aprenentatge i ser capa de continuar aprenent

de manera cada vegada ms efica i autnoma dacord amb els propis objectius
i les prpies necessitats.
Conixer els elements que componen el procs daprenentatge.

Ser conscient de les capacitats que prenen part en laprenentatge, dall que
ja se sap i del que cal aprendre.
Desenvolupar estratgies que facilitin la comprensi, lexpressi, latenci, la
concentraci, la memoritzaci, el raonament i la motivaci.
Aplicar hbits desfor i de responsabilitat en la feina.
Utilitzar les estratgies daprenentatge i destudi de manera cada cop ms
autnoma.
Posar en joc diverses habilitats per obtenir informaci i transformar-la en
coneixement propi.
Mostrar curiositat per plantejar-se interrogants per ampliar el coneixement.
Identificar i utilitzar la diversitat de respostes possibles davant duna mateixa
situaci o problema, aplicant nous coneixements i capacitats.
Generalitzar i extrapolar aprenentatges.
Mostrar disposici a aprendre de les altres persones i amb elles.
Relacionar els continguts que shan daprendre amb els aprenentatges previs
i amb lexperincia personal.
...
Seleccionar i organitzar la informaci i integrar-la a travs de tcniques

variades com ara resums, esquemes, mapes conceptuals, diagrames
Emprar tcniques i hbits de treball individual i cooperatiu.
Revisar els treballs per millorar-los i presentar-los amb cura i ordre.
Saber administrar lesfor en el procs destudi i aprenentatge.
Anticipar els resultats ptims que cal assolir a travs del procs daprenentatge.
Idees clau
Fixat com es diu la competncia: aprendre a aprendre. Aix vol dir que, per
aprendre el que necessites per poder desenvolupar-te com a individu en
interacci amb lentorn en el qual et mous i les persones amb qui et relaciones,
tu tamb thi has desforar. Has de posar en joc la curiositat, els coneixements
que ja tens, les tcniques, els mecanismes, etc., de manera proactiva. Un individu
que emmagatzema noms all que se li ensenya prenent una posici passiva
rep un percentatge molt redut del que necessita saber.
Perqu aix sigui possible s important:
Tenir una bona disposici a aprendre i a adquirir nous coneixements i habilitats
mitjanant lestudi i la prctica.
Conixer qu sha de saber i saber fer per poder funcionar en la societat en
la qual es viu i conixer quines sn les capacitats prpies reals, les potencials
i les que cal millorar.
Conixer quina s la manera particular daprendre que aporta millors resultats
(escoltant, llegint, provant, sintetitzant la informaci en esquemes, marcant
un procediment pautat, establint un procs diferent segons el tema, etc.).
Utilitzar tcniques per gestionar la informaci (partir de qu es vol saber,
cercar la informaci a travs de les diferents fonts Internet, bibliografia,
lobservaci de la prpia experincia, a partir de lexperincia daltres, etc.,
destriar-la, extreuren les idees clau, fixar el coneixement, etc.).
Aplicar els coneixements, dur-los a la prctica associant-los amb els que ja
es tenen.
...
Noms una part del que saprn ve donat pel que sensenya. Aprendre s un
procs personal i continuat, s a dir, tacompanya al llarg de la vida perqu
sempre s necessari anar afegint coneixements i habilitats per desenvolupar-te
ms i millor com a individu que forma part dun collectiu.
m Conceptes clau
Aprenentatge: Procs pel qual un individu o una collectivitat adquireixen

coneixements, habilitats, trets o pautes culturals, com ara el llenguatge, els
prejudicis, les normes, les creences, les regles de conducta.
Conixer: Tenir una idea ms o menys completa de la manera de ser (dalg),
de les caracterstiques (dalguna cosa).
Proactivitat: Actitud en la qual la persona assumeix el ple control de la seva
vida de manera activa. Implica la presa diniciativa en el desenvolupament
daccions creatives i audaces per generar millores, fent prevaler la llibertat
delecci sobre les circumstncies de la vida.
Habilitat: Percia, destresa, a fer alguna cosa.
m Exemples
Hi ha gent que t molt bona disposici a laprenentatge perqu sap que s

important per a ella i perqu li interessa, fins i tot pot ser que li agradi la sensaci
dadquirir coneixements, capacitats, habilitats, destreses. Per, en canvi, t
dificultats per aprendre, per exemple: li costa concentrar-se; estar atenta una
bona estona seguida; es bloqueja davant duna explicaci, duna lectura o duna
prova; t la sensaci que no sap ni per on comenar quan ha de cercar informaci;
quan ha de manegar molta informaci se li fa un mn sintetitzar-la, resumir-la,
treuren les idees clau, i es perd, etc.
Sovint aix provoca un sentiment dincapacitat, de baixa intelligncia, dincultura
o dignorncia que fa que hi hagi persones que es desanimin, que es facin enrere,
fins i tot que abandonin. Aprendre a aprendre saprn. Aquest joc de paraules
aparent el que vol dir s que hi ha un munt de tcniques i mecanismes que, si
es coneixen i sapliquen amb constncia (entrenament), es poden adquirir. Els
resultats que sobtenen cada cop sn ms reeixits i satisfactoris.

Aprendre a aprendre
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?
A continuaci et proposem un seguit de qestions perqu puguis identificar els

teus coneixements del procs daprenentatge (aprendre a aprendre). Davant de
cada afirmaci, es tracta que responguis si s vertadera o falsa. Endavant!
V
Quan una persona t ganes daprendre alguna cosa no li costa gens

fer-ho. Per exemple, si alg t moltes ganes daprendre idiomes
segur que no li costar aprendrels rpidament i fcil.
Hi ha coses que les podem aprendre sense que ning no ens les
ensenyi.
Quan una persona t clar qu necessita i qu vol aprendre, s ms

fcil que pugui comprovar si ho va aconseguint. I quan assoleix el que
shavia proposat, est ms motivada per continuar aprenent.
Actualment es pot aprendre molt dun tema sense haver de pensar i

esforar-se perqu tenim moltes eines que ens donen tota la informaci
que necessitem, i aix ja no hem de pensar.
El procs daprenentatge dura tota la vida i no noms saprn a lescola.

Aprenem amb i dels amics i amigues, la famlia, els mitjans de
comunicaci, els viatges que fem, les activitats en qu participem, etc.
Algunes tcniques daprenentatge que poden anar b quan estudiem sn:

Fer resums dels apunts o del llibre.
Fer esquemes amb els conceptes clau i relacionar-los entre ells

(utilitzant paraules o imatges).
Buscar vdeos que expliquin all que estem estudiant.
Buscar exercicis que no haguem fet i resoldrels.
Qualsevol daquests mtodes pot ser bo.
...
En poca dexmens sempre s millor posar-se a estudiar el dia abans

perqu aix es recorda ms la informaci. Com menys temps passa
entre el moment destudi i lexamen millor.
La majoria dels continguts que aprenem a lescola i a linstitut tenen

una aplicaci prctica a la vida quotidiana.
m Solucions
Fals. Tenir ganes daprendre una cosa s un bon inici, per no garanteix que
sigui fcil adquirir aquests coneixements. Per aix no vol dir que la persona
sigui poc intelligent, sin que haur de buscar i aplicar les tcniques i les
maneres destudiar i daprendre que li vagin ms b.
Vertader. Hi ha un munt de coses que podem aprendre de manera autnoma, pel

nostre compte. Observant, tenint curiositat per aprendre, provant, experimentant,
podem adquirir coneixements, capacitats, habilitats, etc. Per exemple, podem
aprendre a anar en bicicleta sense que ning no ens nensenyi, podem adquirir
coneixements dun pas buscant informaci pel nostre compte, etc.
Vertader.
Fals. El pensament s un element clau de laprenentatge. No saprn sense pensar

i no es pensa sense aprendre. Aix significa que lactivitat daprendre requereix
saber buscar la informaci, seleccionar-la, comprendre-la i analitzar-la de manera
crtica, i tamb poder recordar-la i fer-ne un s prctic. s el que en direm
pensament comprensiu, crtic, creatiu.
Vertader. Totes les persones aprenem des del mateix moment en qu naixem i
seguim fent-ho durant tota la vida. I no noms aprenem a lescola o a la feina. Quan
convivim amb altres persones (famlia i amistats) tamb podem aprendre: a
relacionar-nos, a comunicar-nos, a treballar en equip, etc. Tots els aprenentatges
sn valuosos.
Vertader. Limportant s pensar quina tcnica ens va millor i utilitzar-la.
Fals. Aprendre no vol dir memoritzar una informaci durant unes hores, sin
que s un procs que implica adquirir coneixements, habilitats i capacitats de
manera gradual que ens permeten saber i saber fer i van prenent importncia
a mesura que els interioritzem, els comprenem i els donem una utilitat.
Vertader. Per exemple, els continguts que es treballen a lassignatura de catal

ens permeten comunicar-nos correctament (a nivell oral, escrit, llegit, etc.) o els
que es treballen a matemtiques ens permeten pensar de manera lgica,
controlar els nostres ingressos i les nostres despeses, comprovar que ens han
tornat el canvi de la compra correctament, etc.

Aprendre a aprendre

Prova 1: Comprensi dun text
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Comprensi dun text
El procs daprendre requereix, entre altres coses,
aprendre a comprendre, a analitzar, a concentrar-se, etc.
Clica damunt de lenlla i posat a prova! Comprova el teu
nivell de comprensi del text, la teva capacitat de quedarte amb les idees principals que shi expliquen, dinterpretar
la informaci i de crear la teva prpia histria.
nims i bona travessia!
1. Llegeix lentrevista a lAlbert Bosch amb atenci.
2. Respon les sis preguntes que et fan sobre lentrevista que acabes de
llegir i comprova si les has encertat.
3. Tria el resum que millor reprodueix lentrevista i comprova si la teva tria
ha estat encertada.
4. Llegeix les descripcions i tria lopci correcta.
5. Fes la sopa de lletres triant lopci senzilla (dues direccions) i completala en menys de 5 minuts.
www.edu365.cat/eso/muds/catala/comprensio/24/index.htm
Ara que ja has fet lexercici, reflexiona sobre els resultats que has obtingut i les
capacitats que has posat en joc per fer-lo.
Per poder resoldre b els exercicis era necessari

entendre el text. Creus que lhas ents? Per qu?
no
Acostumes a tenir dificultats per comprendre textos

escrits o informacions orals? Si la resposta s
afirmativa, intenta explicar quan apareixen aquestes
dificultats, per qu i com pots superar-les.
no
Per comprendre el que llegim o el que ens expliquen,

apliquem algunes estratgies. A continuaci ten
posem algunes dexemple. Marca si les utilitzes o no, i
desprs pensan i escriu-ne daltres que utilitzis.
Desprs de respondre, haurs de posar exemples per
demostrar que ho fas.
no
Em concentro en el que estic llegint o escoltant i

moblido de la resta de coses.
no
Si hi ha alguna cosa que no entenc, la pregunto.
no
Llegeixo el text les vegades que calgui per assegurarme que entenc el contingut o demano que em tornin a
explicar el que mhan dit per assegurar-me que ho he
ents b.
no
Mapunto en un paper o memoritzo les idees principals

del que he llegit o mhan explicat.
no

Aprendre a aprendre

Prova 2: Tinc traa a
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 Tinc traa a

A lescola aprenem moltes coses, per no s lnic lloc on podem fer-ho. Al
llarg de la nostra vida podem aprendre en molts altres espais i moments!
El que et proposem s que pensis en una cosa en qu tinguis traa, ja sigui
perqu en tens molt coneixement o perqu ho fas molt b. Et posem alguns
exemples: tinc molta traa a dibuixar cmics, tinc molts coneixements
dinformtica, s escoltar les persones, jugo molt b a futbol, tinc aptituds per
a la dansa, tinc molts coneixements de fotografia, tinc traa a conduir motos,
tinc habilitats per resoldre conflictes, etc.
Tothom t algun talent, tothom s bo en alguna cosa, tu tamb! Aix que
pensa-ho amb deteniment i, quan ho tinguis, respon les preguntes que et
plantegem a continuaci.
El coneixement, el talent, la destresa, lhabilitat
en qu destaco s:
On ho he aprs?
1
Per exemple: a casa sol o sola en estones lliures, al carrer amb un

amic, etc.
Com ho he aprs? Qu he fet per aprendre-ho?
Explica el procs que has fet per anar adquirint aquest coneixement,
talent, destresa
Per exemple: ho vaig comenar a fer per casualitat; desprs, com
que veia que hi tenia traa, vaig buscar informaci a, vaig seguir
practicant, fent, etc.
Ho has aprs sol o sola o amb lajuda dalg?

Si s amb ajuda, explica qui, en qu i com tha ajudat.
Recorda el primer cop que vas intentar fer-ho o el primer cop

que et vas interessar per aquest tema. Qu ha canviat des
daquell primer cop fins a dia davui? Qu has aprs? En qu
has millorat?
Per exemple: la primera vegada que vaig desmuntar el motor duna
moto per tornar a muntar-lo em van sobrar tres peces. Ara ja s
muntar qualsevol motor, conec cada pea, s per a qu serveix i puc
veure si nhi ha alguna que est en mal estat.
Ara que ja tens un bon coneixement o domini daquest tema,

pensa qu et queda per aprendre per poder seguir millorant.
Com i on pots seguir aprenent?
Explica per a qu et serveix ara aquest coneixement, talent,

destresa o habilitat i per a qu et pot servir en un futur.
Per exemple: ara em serveix per distreurem, per ocupar el meu
temps, per millorar, per concentrar-me, per sentir-me b, per posarme a prova, etc., i en un futur em pot servir per treballar en alguna
cosa relacionada amb aix, o per ensenyar a altres persones, o per
6
Tens ganes, inters o necessitat daprendre alguna altra cosa?

Si s que s, explica quina i per qu.

Aprendre a aprendre

Prova 3: Qu he aprs i per a qu em serveix?
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 3 Qu he aprs i per a qu em serveix?

Les persones aprenem contnuament. Com hem dit abans, un bon lloc per
aprendre s lescola, per no s lnic.
Pensa dues coses que hagis aprs en cadascuna daquestes situacions: a
casa, amb els amics i les amigues, tu sol o sola de manera autnoma i a
lescola. Desprs, digues quin valor tenen per a tu aquests aprenentatges: per
a qu et serveixen ara i per a qu et serviran en un futur.
A casa
Qu he aprs
Per a qu em serveix ara
Per a qu em pot servir en

un futur
Amb els amics i les amigues

Qu he aprs

un futur
Sol o sola
Qu he aprs

un futur
A lescola
Qu he aprs

un futur
COMPETNCIA:
INNOVACI I CREATIVITAT

Idees clau
2
3

Innovaci i creativitat 02

Competncia bsica transversal/personal

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
La creativitat s la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o

inventar objectes i solucions originals als problemes a qu senfronta. La
innovaci s dur a la prctica aquestes idees, per obtenir productes, serveis,
processos o sistemes dorganitzaci nous o suficientment millorats.
Tenir capacitat dimaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o

projectes individuals i/o collectius.
Mostrar una actitud positiva cap al canvi, entenent-lo com una oportunitat de
millora, manifestada a travs de la curiositat per observar, analitzar i proposar
alternatives diferents.
Prendre conscincia de la prpia intuci i agafar-la de punt de partida, i
racionalitzar per convertir un cop dintuci en una idea formal si es troba
escaient.
Tenir capacitat diagnstica per detectar problemes i necessitats no resoltes,
pensar possibles vies avaluant-ne els possibles resultats i limpacte.
Perseverar en lanlisi, mantenir el pensament actiu al voltant duna idea fins
a donar-li forma.
Plantejar el cam per provar all concebut abans de donar-ho per viable.
Definir un pla daplicaci.
Assumir el risc i lerror com a elements que impulsen la millora. Incorporar
lassaig i preveure els resultats possibles (positius i negatius) que poden donarse quan sapliqui la proposta ideada.
Idees clau
Hi ha gent que neix ms creativa, per qualsevol persona pot desenvolupar la

creativitat perqu s dinmica i es pot estimular o bloquejar. Hi ha la creena
que la creativitat no es pot adquirir, i aix no s cert: es pot potenciar o reprimir.
Hi ha persones que neixen molt creatives i que per factors aliens, que poden
provocar bloquejos o alterar lestat dnim, deixen de manifestar la seva creativitat.
Hi ha certes activitats la prctica regular de les quals fomenta la creativitat. Per
exemple, la lectura, lobservaci del que tenvolta, lassociaci lliure didees o
imatges en llistes o pluges didees, el trencament conscientment duna rutina,
la incorporaci de canvis en la manera com portes a terme certes activitats,
etc. En canvi, hi ha circumstncies que bloquegen o inhibeixen la creativitat,
com ara el racionalisme excessiu, la falta de confiana en un mateix, lapropament
superficial repetit als problemes, labsncia de motivaci o la por de la reacci
dels altres.
Quan es parla dinnovaci, ja es fa referncia a laplicaci prctica de les idees.
Per aix generalment hi ha dhaver una demanda que ho justifiqui i una oferta que
ho possibiliti. Normalment, el terme innovaci es relaciona amb el sector empresarial
i amb la tecnologia (canvis tecnolgics que aplica lempresa per millorar el
rendiment i la competitivitat), per es poden trobar formes innovadores en tots els
camps (noves tcniques per educar infants, noves aplicacions de materials per
realitzar manifestacions artstiques, nous corrents arquitectnics, etc.).
m Conceptes clau
Imaginar: Facultat de formar imatges mentals. Facultat de formar

combinacions dimatges, conceptes i sentiments que no forneix la realitat.
Facultat dorganitzar duna manera nova, en forma dimatges, els materials
procedents de lexperincia perceptiva anterior.
Emprendre: Posar-se a fer, comenar (una cosa, especialment que suposa
un esfor considerable, que enclou dificultats, riscos, etc.).
Intuci: Capacitat de conixer alguna cosa duna manera immediata,
sense raonament. Coneixement directe i immediat, sensible o intelligible,
duna realitat o duna veritat, sense recrrer a inferncia o raonament.
Diagnstic: Determinaci de lestat duna qesti o situaci.
Anlisi: Examen de les parts constituents dun tot, separadament o en la
seva relaci amb aquest.
m Exemples
Cada vegada s ms habitual trobar ofertes de feina on demanen professionals

amb capacitat creativa. Les empreses busquen gent amb creativitat per avanarse a la competncia, ja que la novetat s un valor per ella mateixa en el mercat
contemporani, a diferncia daltres poques en qu el que es valorava era la
imitaci exacta de la tradici. Per aix a molts professionals de la publicitat sels
anomena creatius.
Hi ha un refrany que diu: La necessitat aguditza lenginy (sinnim de creativitat).
Vol dir que de vegades el fet que les coses no et vagin com voldries pot estimularte la creativitat, la necessitat de pensar altres formes. Un exemple clarssim s
aquest videocurrculum que ha realitzat un jove per mostrar les seves capacitats:
www.youtube.com/watch?v=19_n1Jh0eqo. O aquest altre duna professora de
cincies que sha quedat sense feina:
www.youtube.com/watch?v=70iSEMNVE_M.
Un descobriment o un invent s el producte que resulta de la idea sobre alguna
cosa que no existia prviament, surt de la combinaci de creativitat i innovaci.
s possible que coneguis el cas de personatges illustres en tots els camps que
han materialitzat grans idees aportant grans avenos a la humanitat. Per exemple,
Alexander Graham Bell va inventar el telfon lany 1876. Timagines la teva vida
sense poder comunicar-te per telfon?
Un altre personatge interessant, molt creatiu i emprenedor, va ser Steve Jobs,
el cofundador dApple al garatge de casa seva. Va crear el primer ordinador
domstic que es va comercialitzar amb xit.
A Internet trobars molta informaci per ampliar el concepte. A tall dexemple,
consulta aquesta pgina:
www.xtec.cat/~cciscart/annexos/losmarcosdelacretividad.htm.

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?
A continuaci et proposem un seguit de qestions perqu puguis identificar el

teu coneixement i la teva destresa en innovaci i creativitat. Davant de cada
afirmaci, es tracta que responguis si s vertadera o falsa. Endavant!
V
Tot i que hi ha persones que, de manera

innata, sn ms creatives, tothom pot
potenciar aquesta capacitat. Per aconseguirho, hem de desfer-nos dels hbits rutinaris i
pensar noves maneres de fer les coses.
Per actuar de manera creativa i innovadora, no nhi ha prou amb tenir

idees originals o diferents, sin que tamb cal aplicar-les.
La intuci, la imaginaci i el risc no tenen res a veure amb la creativitat

o la innovaci.
Quan una persona t confiana en ella mateixa s ms fcil que estigui

disposada a provar noves maneres de fer les coses.
Encara que pensem molt b com dur a la prctica una idea nova o
una manera diferent de fer les coses, pot passar que cometem algun
error o que les coses no surtin exactament com havem pensat.
Quan es t una idea s important dur-la a la prctica rpidament,

sense donar-hi gaires voltes, perqu si comencem a pensar-la massa
pot passar que no la tirem endavant. Sha dimprovisar.
Qualsevol persona pot tenir una idea que sacabi convertint en un

producte que no existia.
Tinc capacitat creativa i dinnovar. Puc posar un exemple duna
situaci en qu he pensat i posat a la prctica una idea original o una
nova manera de fer una cosa, etc.
Per demostrar-ho, pensa en aquest exemple. Explica la situaci i quin

va ser el procs que vas fer des que vas pensar la idea fins que vas
dur-la a la prctica. Explican tamb els resultats, si vas topar-te amb
problemes i com els vas solucionar.
m Solucions
Vertader. Moltes vegades fem les coses de la mateixa manera perqu aix ens
dna seguretat, perqu no volem arriscar-nos, encara que aquesta manera de
fer no ens doni els millors resultats. Per desenvolupar la capacitat creativa i
dinnovaci, cal cercar i provar noves formes de pensar i dactuar davant duna
situaci.
Vertader. Tenir capacitat creativa i dinnovar no vol dir noms tenir idees o
pensar solucions originals (creativitat), tamb sha de saber aplicar-les
(innovaci) i analitzar els resultats obtinguts per poder millorar la idea.
Fals. No noms hi tenen molt a veure, sin que sn

elements que afavoreixen la creativitat i la innovaci.
Una intuci es pot convertir en una idea. Tenir la
capacitat dimaginar permet visualitzar projectes,
situacions o idees futures, i estar disposat a assumir
riscos s imprescindible per tirar endavant noves
formes de fer les coses.
Vertader. Confiar en els nostres coneixements, capacitats, possibilitats,

potencial, etc., ens dna seguretat i, per tant, emprendre nous projectes, tirar
endavant noves idees o maneres de fer les coses ens s ms fcil. La confiana
afavoreix la creativitat i la innovaci. No tenim tanta por del que pugui passar,
estem ms preparats per afrontar els problemes que puguin aparixer, per
assumir riscos, per tolerar el fracs, per pensar solucions, per seguir provant,
etc.
Vertader. Quan fem les coses de manera diferent de com estem acostumats,
pot passar que cometem algun error. s normal que aix passi perqu estem
en un procs de prova i el que s important en aquest procs s prendre nota
dels errors i pensar possibles solucions perqu no es tornin a donar.
Fals. Quan es t una idea, abans daplicar-la sha de madurar. Per aix cal
analitzar quina s la necessitat o el problema que no est resolt, com aquesta
idea que has tingut ajudar a resoldre-ho, com es concreta aquesta idea, quin
cam haurs de fer per dur-la a la prctica, quins problemes et pots trobar, com
pots evitar-los o solucionar-los, etc.
Vertader. Qualsevol persona que tingui capacitat creativa i dinnovar pot tenir
idees que sacabin convertint en productes, serveis, etc., que no existien
prviament. Noms cal tenir una idea original i ser capa de convertir-la en
alguna cosa. Hi ha un munt dobjectes que utilitzem a la nostra vida quotidiana
que els ha inventat gent corrent (per exemple, el pal de fregar, que el van
inventar dues dones dAvils lany 1953).


Prova 1: Tornem a escriure els contes!
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Tornem a escriure els contes!
Segurament quan eres petit o petita et van explicar alguns
dels contes tradicionals ms coneguts: La bella dorment,
Els tres porquets, Pinotxo, Blancaneu, El soldadet de
plom, La Caputxeta vermella Tots tenien un missatge al
darrere, per quan som ms grans s bo qestionar-sel i
tornar a reescriure el conte de manera que sadapti millor
a la nostra visi del mn, als valors universals, etc. Els
contes i les histries es poden reinventar i adaptar!
El que et proposem a continuaci s que potencis la teva capacitat
creativa!
Tria una histria, un conte, etc., que coneguis i escriu-lo de nou, tal com
tagradaria que fos. Noms et posem tres condicions:
1. Han de sortir tots els personatges originals (per exemple, si tries el
conte de La Caputxeta vermella, han de sortir la Caputxeta, lvia, el
caador i el llop). I, si vols, nhi pots afegir ms.
2. Has de situar la histria en el temps actual.
3. Sha de poder reconixer quina histria o conte sha adaptat. s a dir,
pots modificar-lo tant com vulguis, per quan una persona el llegeixi
ha de poder identificar que s una adaptaci dun conte o duna
histria tradicional.
Endavant! Ah, recorda que es tracta de ser creatiu Pots escriure la teva
adaptaci del conte o de la histria, per tamb el pots dibuixar, relatar,
fer-ne una can Tu mateix/a!
Si necessites idees, pots veure aquesta adaptaci del conte de
La Ventafocs:
www.mujeresenred.net/IMG/pdf/lacenicientaquenoqueriacomerperdices.pdf
m Per si vols escriurel

Conte o histria original:
Nou ttol:


Prova 2: Un problema, diverses solucions
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 2 Un problema, diverses solucions
A continuaci, texposem una situaci que, si no es resol, es pot convertir en
un problema per al Santi.
Et proposem que llegeixis amb atenci el text segent i que pensis dues
solucions possibles per resoldre aquesta situaci.
Haurs de tenir creativitat, perqu la veritat s que el Santi sha organitzat fatal!
Com es podria resoldre?
El Santi sacaba dadonar que t un problema. s bastant despistat, per aix li
passen aquestes coses
Fa dos minuts li ha arribat un missatge duna companya de classe recordant-li
que han quedat daqu mitja hora (a les sis de la tarda) per acabar el treball de
medi natural que estan fent. Lhan dentregar dem a primera hora i encara els
queda molta feina per fer, tenen com a mnim tres hores de feina. El Santi sap que
han de quedar s o s, perqu, si no, no podran entregar-lo i aix significa un
suspens. Tal com li va el trimestre, no sho pot permetre
Per resulta que acaba de veure a lagenda que tamb a les sis de la tarda t hora
al metge perqu li han de treure el guix del bra. Sel va trencar anant amb pat i
desprs de tres setmanes enguixat per fi toca treurel. No sho pot saltar, perqu
si sel deixa ms dies potser desprs li costar recuperar la mobilitat del bra
Per aix no s tot. Acaba de recordar que avui s el darrer dia per inscriures al
concurs de grafits que organitza el Casal de Joves. El seu collega i ell sn uns
cracs fent grafits, i el Santi es va comprometre a fer la inscripci perqu el seu
amic est malalt. A dos quarts de set de la tarda es tanca la inscripci i cal anarhi personalment.
Quin desastre! Ha de fer tres coses alhora i no pot ser a tres llocs al mateix temps.
Les tres tasques sn importants i no sap com fer-sho
Se tacudeixen possibles solucions?

Amb una mica dimaginaci, segur que trobes un parell de maneres
de resoldre-ho!
Proposta 1
Proposta 2


Prova 3: Es pot fer duna altra manera
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 3 Es pot fer duna altra manera
A continuaci texpliquem el cas de la Ndia. Est buscant
una habitaci de lloguer, per no sen surt. Veurs que et
relacionem tots els passos que ha fet fins ara; es tracta
que els revisis i que pensis com, modificant alguns
daquests passos, li podria ser ms fcil aconseguir el
seu objectiu: trobar un pis de lloguer per compartir.
nims i sort en la recerca!
Fa mesos que la Ndia t ganes dindependitzar-se. Ara que ja ha fet els divuit
anys i que, a ms destudiar, t una feina de cambrera que li dna uns petits
ingressos, creu que ha arribat el moment! Sen mor de ganes, aix que sha posat
de ple en la cerca duna habitaci en un pis de lloguer, per desprs de cinc
setmanes buscant no se nacaba de sortir. No entn qu passa, no pot ser tan
difcil!
Fixat en el procediment que ha seguit per buscar lhabitaci. Analitzal amb
atenci i pensa si modificant-lo (enfocar la cerca duna altra manera, fer altres
accions, destinar ms esfor i temps a algun dels passos, destinar-ne menys a
daltres, etc.) podria millorar el rendiment i trobar ms fcilment el pis i lhabitaci
que busca.
Procediment de la Ndia per buscar una habitaci de lloguer

1) 1 de febrer
Decideix que s el moment de buscar habitaci en un pis i ho comunica
a la seva mare i al seu pare.
2) Del 7 al 21 de febrer
Busca per Internet a pgines especialitzades en lloguer dhabitacions.
Hi dedica una hora al dia durant dues setmanes. Durant aquest temps
sinscriu a dues opcions de lloguer duna habitaci. Noms sinscriu
a dues, perqu la resta li semblen massa cares. No sap si sho podria
permetre.
3) 22 de febrer
Va a veure les dues habitacions a qu sha inscrit. Quan hi va,
sassabenta que a part del lloguer ha de pagar:
Una quantitat a lempresa dInternet que fa dintermediria
Una part de les factures daigua, gas i llum
Als dos pisos tamb hi ha unes normes de convivncia (compres de
menjar, neteja, convidats, etc.) amb qu no est gaire dacord. Ella ho
faria diferent i, per tant, aniria a un pis on les normes estiguessin ms
en sintonia amb les seves.
4) 23 de febrer
Sha desanimat. No comptava amb aquests diners ni amb el tema de
les normes. Atura la cerca de lhabitaci durant uns dies. Ja hi tornar
quan li hagi passat el mal humor i la decepci.
5) 5 de mar
Va a una immobiliria del municipi. Tenen algunes propostes que
potser li poden interessar. Li fan algunes preguntes:
Quin s el mnim i mxim que podries pagar?
Vols habitaci amb mobles o sense? Les habitacions sense
mobles sn ms barates, per llavors tu thas de portar tot el
mobiliari.
Per quant temps vols llogar-la?
I li expliquen algunes condicions:
Sha de pagar una quantitat a la immobiliria en concepte de
gestions.
Sha de pagar una fiana i dos mesos per avanat.
Sen va desillusionada perqu no ha pogut respondre les
preguntes (no sho havia plantejat) i perqu no havia calculat si
pot pagar tot el que li demanen.
Aix de trobar una habitaci se li est fent ms difcil del que pensava.
Ha de canviar alguna cosa
m Innova! Canvia el procediment i explica com ho faries tu


Una histria de regal
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

Per acabar (i aix ja no s cap prova) una histria inspiradora.
Demostra com s dimportant pensar de manera creativa!
I algunes frases sobre creativitat

Un pressentiment s la creativitat provant de dir-te alguna cosa
Frank Capra (director de cinema)
La creativitat requereix tenir el valor de desprendres de les certeses
Erich Fromm (psicleg social)
La creativitat saprn igual que saprn a llegir
Ken Robinson (educador)
El que no inventa no viu
Ana Mara Matute (escriptora)
El principal enemic de la creativitat s el bon gust
Pablo Picasso (pintor)
www.xtec.cat/~cciscart/annexos/pensar.htm
COMPETNCIA:
MATEMTICA

Idees clau
2
3

Matemtica 02

Competncies bsica transversal/metodolgica
Matemtica

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les informacions

que es presenten en forma numrica i els aspectes espacials de la realitat.
Inclou les operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i raonament
matemtic, i situacions i problemes relacionats amb la vida quotidiana, el
coneixement cientfic i el mn laboral i social.
Conixer, dominar i utilitzar les operacions i els procediments matemtics

bsics.
Pensar, raonar i argumentar conceptes, pensaments, plantejaments i
processos matemtics.
Comprendre i utilitzar les estratgies destimaci i mesura.
Saber identificar i aplicar relacions de proporcionalitat directa i inversa,
relacions causals i relacions de similitud.
Conixer les figures geomtriques i poder comparar-les, mesurar-les i
comprovar la relaci entre elles.
Saber plantejar i fer clculs de probabilitat i estadstics, interpretant-ne els
resultats.
Utilitzar tcniques de registre i de representaci grfica i numrica, i
escales i sistemes de representaci.
Ser capa de formular i resoldre problemes matemtics, descriure i
interpretar els resultats, revisar-los i corregir-los, si s necessari.
Identificar situacions quotidianes i del mn laboral que poden resoldres
utilitzant els elements i raonaments matemtics.
Utilitzar els elements i raonaments matemtics per prendre decisions en
situacions quotidianes i del mn laboral de diferent grau de complexitat.
Matemtica 03
Idees clau
Sabies que a travs de la matemtica una persona estimula el seu pensament

analtic i crtic? La resoluci de problemes matemtics, per exemple, ajuda a
adquirir capacitat de raonament abstracte, s a dir, a poder analitzar all que
passa sense necessitat de veure-ho o viure-ho. La primera infncia s letapa
del jo i de la concreci, un infant creu que all que no veu no existeix (recordes
quan et tapaves els ulls i et pensaves que ja no et veien?). Ladolescncia s el
moment en qu es posa en joc el pensament abstracte per analitzar la realitat
que ens envolta, lptica prpia samplia, a banda del jo hi ha les altres persones
i el context. Per tant, ja veus que la matemtica s til per a moltes qestions
prctiques de la vida quotidiana i per a daltres que tenen a veure amb el
desenvolupament personal.
Mitjanant les matemtiques exercites, per exemple, lexperimentaci, la
intuci, la formulaci, la comprovaci i la modificaci de conjectures, la relaci
de conceptes, la deducci, la inducci, la generalitzaci, la concreci, la
interpretaci, la representaci, la tria dopci, la capacitat procedimental, etc.
m Conceptes clau
Raonament abstracte: El raonament s lencadenament de proposicions

que serveixen per demostrar, justificar, una cosa. Quan s abstracte
significa que es t la capacitat danalitzar i explicar un fet encara que no
sigui concret i tangible.
Deduir: Es tracta dun raonament lgic que diu que es pot confirmar una
premissa traient una conclusi vertadera quan la mateixa cosa sobserva
moltes vegades o b quan les alternatives sn tancades. Per exemple: El
partit sha jugat aquest dilluns o aquest dimarts. No sha jugat dilluns. Per
tant, sha jugat dimarts.
Induir: En aquest cas sintrodueix un element dimprobabilitat. Per exemple:
La majoria danys neva quan sacosta Nadal, la setmana que ve s Nadal;
per tant, la setmana que ve nevar.
Clcul: Resultat de determinar, preveure, suposar (quelcom problemtic,
probable) tenint en compte dades, indicis, precedents, circumstncies,
etc. Per exemple: Ell no havia calculat les conseqncies del seu acte,
Calculem que arribaran a les nou, Jo calculo que no vindr.
Estadstica: Cincia que utilitza conjunts de dades numriques per obtenir
conclusions basades en el clcul de probabilitats.
Matemtica 04
m Exemples
s molt normal que les matemtiques es vegin com la matria acadmica terica
i abstracta que no t cap utilitat. Res ms lluny de la realitat! Observa la llista
dalgunes accions quotidianes en qu la necessites:
En les compres. Per valorar si el preu s pertinent, per comprovar que et
tornen el canvi correctament, per elaborar la llista de la compra ajustant-la
al pressupost, etc.
En la interpretaci de dades. Et permet entendre notcies com ara la que
anuncia que latur juvenil a Espanya s quasi del 50%, el doble que la
mitjana europea, o indicacions com ara quan et diuen que el resultat dun
examen suposa el 30% de la nota final. Tamb podrs determinar si una
factura s correcta o errnia, quina part de la nmina va a impostos, etc.
En el clcul dequivalncies de mesures. Imagina que ests treballant en
una cuina i en una recepta et posa que hi has dafegir 200 centilitres
daigua: has de saber que equival a 2 litres. Un altre cas est en la msica:
sabrs que la durada de les notes tamb t correspondncia (per exemple,
1 negra = 2 corxeres).
Per calcular distncies i assignar temps de manera ajustada. Per decidir
quin tipus de transport utilitzes quan has danar dun lloc a un altre, perqu
sha desbrinar els quilometres que els separen i si vas a peu, per exemple,
has de tenir en compte que lsser hum camina a un ritme mitj de 4 km/h.
Per poder ajustar el teu nivell de vida als teus ingressos, calculant les
despeses fixes, les despeses puntuals, el que pots estalviar al mes, etc.
I tantes i tantes situacions ms. Les matemtiques estan presents en quasi tot
el que fas i tenvolta.
Matemtica 05

Matemtica
Per comprovar si ja la tinc assolida:

Llista de control. Vertader o fals?
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

els teus coneixements matemtics. Davant de cada afirmaci, es tracta que
responguis si s vertadera o falsa. Endavant!
V
Els deu primers nombres mltiples de 16 sn: 16, 32, 48, 64, 80, 96,
112, 128, 144 i 160.
Si una cullerada darrs pesa 1,7 g i cont 119 grans, en 1 kg hi ha

7.000 grans darrs.
LAlcia i el Juanjo van anar junts a comprar peres. LAlcia en va

comprar 1 kg i va pagar 4 . Com que el Juanjo va pagar 65 , aix
significa que en va comprar 16,25 kg.
Si en un dipsit de 200 litres de capacitat hi aboquem 58 litres

daigua, haurem omplert un 25% del dipsit.
El teorema de Tales estableix la relaci

entre la hipotenusa i els catets dun triangle
rectangle: en tot triangle rectangle es
verifica que el quadrat de la hipotenusa s
igual a la suma dels quadrats dels catets.
Un tetraedre t quatre cares que sn

triangles equilters (com el de la imatge).
Les notes obtingudes per un alumne en quatre exmens sn: 6, 4, 7,

5 i 5. La mitjana aritmtica s 5, 6.
La soluci daquesta equaci 7 7 (4 1) = (4 5 ) (4) s 0.
Matemtica 06
m Solucions
Vertader.
Fals.
Hi ha 70.000 grans darrs.
(119 : 1,7 1.000)
Vertader.
Fals.
Hem omplert el 29% del dipsit.
(58 100 : 200)
Fals. El teorema s cert, per no el va establir Tales, sin Pitgores.
Vertader.
Vertader.
Vertader.
Matemtica 07

Matemtica

Prova 1. Tir al dard
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Tir al dard
Lalegria de veure i entendre s el ms perfecte do de la natura
Albert Einstein
Ara toca fer operacions matemtiques. Et proposem cinc

exercicis i jocs diferents en qu posars a prova els teus
coneixements matemtics. Endavant!
Clica damunt els enllaos segents per resoldre els
problemes que set proposen.
www.xtec.cat/~jjareno/problemes/numerics/dard_e.htm
Matemtica 08

Prova 2. Taula pes-edat
Matemtica
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 2 Taula pes-edat
www.edu365.cat/eso/muds/matematiques/funcions/taulapes.htm
Matemtica 09

Prova 3. Mltiples i divisors
Matemtica
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 3 Mltiples i divisors
www.edu365.cat/eso/muds/matematiques/divisibilitat/ap1/apart1.htm
(Hi ha tres pestanyes: Exercici 1, Exercici 2 i Exercici 3. Fes el primer que es

proposa de cada pestanya)
Matemtica 10

Matemtica

Prova 4. Percentatges
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 4 Percentatges
http://ntic.educacion.es/w3//recursos/primaria/matematicas/porcentajes/menuu3.html
(Fes les cinc primeres tirades de lexercici Cuadrolos)
Matemtica 11

Prova 5. Problemes matemtics
Matemtica
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 5 Problemes matemtics
www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/problemes/unitats/unitats_e.htm
(De tots els proposats, fes els quatre primers)
COMPETNCIA:
TRACTAMENT DE
LA INFORMACI I
COMPETNCIA DIGITAL

Idees clau
2
3

Tractament de la informaci i competncia digital 02

Tractament de la informaci
i competncia digital

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Cerca, captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb ls

de tcniques i estratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin
(oral, escrit, audiovisual, digital) amb una actitud crtica i reflexiva. Requereix el
domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic
i sonor).
Conixer els elements perifrics de lordinador, les seves funcions i

connexions, i les operacions bsiques de ls dels ordinadors.
Comprendre la naturalesa i la manera doperar dels sistemes tecnolgics.
Aplicar estratgies per identificar i resoldre els problemes habituals de
programari i de maquinari i realitzar les tasques de manteniment bsic de
lordinador.
Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa.
Utilitzar programes de processament de textos, presentacions, fulls de
clcul, bases de dades i editors grfics i simuladors.
Conixer i emprar bsicament aparells i programes multimdia.
Utilitzar les eines de navegaci per Internet com a element essencial per
informar-se i aprendre.
Mostrar una actitud crtica i reflexiva en la valoraci de la informaci
disponible, contrastant-la quan sigui necessari.
...
Mostrar una actitud positiva davant de les noves tecnologies de la

informaci i de la comunicaci (TIC), com una font potencial denriquiment
personal i social.
Emprar les TIC de manera tica, responsable i segura.
Utilitzar les TIC com a eina per organitzar la informaci, processar-la i
orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats daprenentatge, de feina i
doci prviament establerts.
Organitzar la informaci, relacionant-la, analitzant-la, sintetitzant-la i fent
inferncies i deduccions de diferents graus de complexitat.
Idees clau
Sabies que els serveis ms utilitzats a Internet sn: el correu electrnic, el World
Wide Web (WWW), lintercanvi de fitxers FTP, els xats, els grups de notcies i
els serveis de telefonia tipus videoconferncia?
Internet cont informaci abundant sobre qualsevol tema, per que estigui a
Internet no significa que sigui certa. s recomanable sempre cercar altres fonts
de contrastaci i comparaci de la informaci.
Sabies que, malgrat que Internet s una xarxa mundial, cada pas t les seves
prpies lleis que regulen aquest mitj? Has danar en compte si viatges fora
del teu pas, perqu algunes prctiques normals per tu poden significar sanci
i penalitzaci en un altre territori.
A ms, saps que quan navegues per Internet i fas s de diferents serveis ests
deixant un rastre? s a dir, lanonimat no s absolut i les opinions que escrius
a espais compartits, les imatges o els vdeos que penges i les dades personals
que introdueixes en diferents pgines poden tenir conseqncies inesperades.
Cal assegurar-se sempre de les condicions de seguretat dels espais ds i del
teu equip.
Sabies que no hi ha una caducitat determinada de la informaci que pots pujar
a Internet? s a dir, que el que pugis avui pot tornar a aparixer en una altra
ubicaci al cap de molt temps desprs. Actua sempre pensant en les
conseqncies.
m Conceptes clau
Programari: Conjunt intangible de dades i programes dun ordinador.

Maquinari: Dispositius fsics de lordinador, com ara la placa base, la CPU,
el monitor s la interconnexi entre el programari i el maquinari el que
fa possible que lordinador funcioni.
Processador de text: Aplicaci informtica que es fa servir per a la
producci (incloent-hi la composici, ledici, el format i possiblement la
impressi) de qualsevol mena de text imprs). s el substitut actual de les
mquines descriure antigues.
Navegador web o explorador: Programa informtic que permet a lusuari
recuperar i reproduir documents dhipertext, generalment escrits en HTML,
des de servidors web situats a qualsevol lloc del mn. Els navegadors
permeten mostrar grfics, seqncies de vdeo, sons, animacions i
programes diversos, a ms de text i enllaos. Popularment s coneguda
com a teranyina mundial o World Wide Web.
Eines 2.0: Aplicacions web que faciliten la compartici interactiva
dinformaci, el disseny centrat en lusuari i la collaboraci dins dInternet.
Alguns exemples del web 2.0 sn les comunitats basades en web, les
xarxes socials, els llocs de P2P, els llocs wiki i els blocs. Un lloc web 2.0
permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut
del lloc, al contrari dels llocs web no interactius, on els usuaris es limiten
a mirar passivament la informaci que sels proporciona.
m Exemples
s molt habitual que empreses grans i mitjanes, que disposen de departament

de gesti de lequip hum, dediquin temps a investigar el rastre que han deixat
a Internet possibles candidats i candidates a treballar a les seves empreses. Per
exemple: en Marc estava cercant feina de comercial i serveis dinformaci al
client. Desprs de diverses entrevistes de treball fallides, una de les empreses
li va ensenyar un vdeo en el qual apareixia amb altres companys escridassant
un altre jove immigrant, noms per la seva condici dimmigrant. El vdeo era
pblic i estava penjat a Youtube i al Facebook den Marc. No el varen seleccionar.
Pots visitar aquest enlla i llegir els suggeriments que hi apareixen:
www.privacyrights.org/spanish/pi16.htm
La Marina va suspendre lassignatura de medi el curs passat. Resulta que havia
de fer un treball sobre el canvi climtic i va entrar a una pgina web interactiva
on diferents persones opinaven sobre el tema. Va copiar directament els
comentaris i els va traslladar al treball, sense confirmar si era informaci objectiva
i contrastada. La informaci era errnia i, a ms a ms, la mestra va descobrir
que era una cpia.
Aqu tens alguns exemples i recomanacions interessants:
www.youtube.com/watch?v=03Zcu3usurc
www.youtube.com/watch?v=SP16HL_wmlo&feature=related
www.youtube.com/watch?v=Nrmz0wKC1i0&feature=related
Cada segon es puja una hora de vdeo a Youtube, en un dia sen pengen 86.400
hores, i en un any, entorn de 3.600 anys de vdeo. Al Facebook es publiquen
3.000 milions de fotografies al mes. La humanitat ha arribat a un Zettabyte (ZB)
demmagatzemament dinformaci digital, lequivalent a ms de mil bilions dels
disquets de fa uns anys. Per compte! No s fcil navegar i trobar la informaci
adequada i fiable!
www.rebelion.org/noticia.php?id=153845


Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

els teus coneixements i la teva destresa en el tractament de la informaci i la
competncia digital. Davant de cada afirmaci, es tracta que responguis si s
vertadera o falsa. Endavant!
V
Una cmera web s un perifric que consisteix en una cmera de

vdeo (que moltes vegades ja est incorporada a lordinador) que est
preparada perqu el que est gravant pugui ser transms fent servir
el web. Amb la cmera web pots fer videoconferncies o parlar i
veuret amb persones amb qui normalment no pots quedar.
Una memria USB s un dispositiu demmagatzemament per guardar

informaci. De vegades tamb en diem llapis de memria o llapis
USB.
Un dels programes informtics que es pot utilitzar per processar

texts s el Word. Pots escriure, per tamb editar grfics, fotos,
posar-hi enllaos, dibuixos, etc.
El Word tamb serveix per fer presentacions pbliques. Per exemple,

si un professor ens demans que desprs de fer un treball el
presentssim breument a classe utilitzant un programa informtic,
utilitzarem aquest.
Quan es penja informaci a qualsevol xarxa social sha de saber que

aquesta informaci sempre s pblica i que, per tant, qualsevol
persona hi podr accedir.
Actualment, i grcies al web 2.0, els usuaris i les usuries dInternet

podem interactuar, collaborar i crear continguts a travs de comunitats
virtuals, cosa que fa uns anys no es podia fer. Per exemple, les xarxes
socials com ara Facebook no existirien sense el web 2.0.
...
Si a lescola em demanen que faci un treball sobre Egipte, una bona

manera de cercar informaci s utilitzant Internet. El procs que cal
seguir s: escriure Egipte en un cercador, obrir la primera adrea que
em surt perqu sempre s la ms fiable, llegir la informaci que em
dna i copiar-la al document que entregar.
Un dels cercadors que es pot utilitzar per buscar informaci a Internet

s el Google. I una de les maneres de fer una cerca ms ajustada s
posant entre cometes () les paraules que ests buscant.
m Solucions
Vertader.
Vertader.
Vertader.
Fals. s molt ms adequat utilitzar el programa PowerPoint, que est pensat

exclusivament per fer presentacions.
Fals. Tot i que s cert que la informaci que es diposita a Internet s molt
vulnerable i que sha de tenir molta cura de qu i on es penja, la majoria de
xarxes socials tenen poltiques de privacitat que cal conixer i activar amb
lobjectiu de protegir al mxim la informaci que shi diposita.
Vertader.
Fals. A travs de la xarxa pots trobar moltssima informaci sobre Egipte. Per
tant, el procs seria: consultar diverses webs i triar les que et poden donar una
informaci ms fiable (enciclopdies, webs deducaci, webs amb mapes i
fotografies, etc.), llegir la informaci que tofereixen, contrastar-la, interpretar-la i
seleccionar la que millor sajusti al que set demana. Per tant, s molt important
triar b les fonts i analitzar la informaci que tofereixen.
Vertader.

Prova 1: s deines a la xarxa
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 s deines a la xarxa
A continuaci, et proposem un viatge fent servir les noves
tecnologies. A veure com ten surts!
Utilitzant laplicaci Google Earth, situat al teu municipi. Un cop a all,

busca lAjuntament o algun altre edifici conegut.
Ara vola fins a Nova York (utilitzant lopci volar a). Busca lEsttua
de la Llibertat. Veurs que hi ha un munt de fotos seves! Trian una i
enganxa-la a la pgina
Foto esttua de la Llibertat
Molt b. Ara busca informaci de lEsttua de la Llibertat en alguna

enciclopdia que trobis a travs dInternet. Cpia una part del text i
enganxal al requadre que tens a sota. Si et falta espai, fes-lo ms gran.
Per acabar, torna a volar amb Google Earth, per ara fins a algun pas o
ciutat que tinguis ganes de conixer. Escriu en aquest requadre a quin
lloc has viatjat:
Busca algun vdeo a la xarxa que parli daquest lloc i copia lenlla perqu
puguem veure el vdeo des daqu.
Enlla:

Prova 2: Article del moviment dels indignats
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 Article del moviment dels indignats

A continuaci tens un text que parla sobre el moviment dels indignats.
1. Llegeix-lo en veu alta. Si hi ha alguna paraula que no entens pots buscar-ne
el significat utilitzant algun diccionari dInternet.
Els indignats volen tornar a la
plaa de Catalunya
Un centenar de persones estudien en
assemblea tornar a ocupar lespai
abans del 20-N
El moviment dels indignats de
Barcelona est planejant una possible
nova ocupaci de la plaa de
Catalunya abans de les eleccions
generals del 20 de novembre. Ms
dun centenar dindignats han
participat aquest diumenge en una assemblea al centre de Barcelona per decidir les
accions de protesta que semprendran amb vista al 20-N. Acabada lassemblea, alguns
joves shan desplaat fins a Grcia, on un grup dindignats va ocupar aquest dissabte
una entitat bancria abandonada.
Diverses fonts de lassemblea han explicat a Efe que una de les iniciatives que sest
estudiant consisteix a tornar a acampar a la plaa de Catalunya de Barcelona, com va
passar abans de les eleccions municipals de la primavera passada. En viglies de les
municipals del 22 de maig, centenars de joves indignats van acampar a la plaa de
Catalunya per reclamar un canvi de rumb en el sistema i van estar-shi durant setmanes,
amb alguns moments de tensi quan els Mossos dEsquadra van fer un intent de
desallotjar lespai, fet que noms va servir per donar nou oxigen a un moviment que
ja perdia embranzida. Finalment, el 30 de juny es va posar fi definitivament a lacampada,
desprs que els Mossos desallotgessin les poques desenes de persones que encara
estaven al lloc.
A lassemblea daquest diumenge, convocada inicialment a plaa de Catalunya, per
que a causa de la pluja sha traslladat al vestbul de lestaci de Rodalies, sha decidit
crear, segons les fonts consultades, un grup de treball per estudiar una possible nova
ocupaci de la plaa. Entre els assistents sha suggerit com a possibles dates docupaci
el 15 de novembre data simblica, ja que es complirien sis mesos des de la creaci
del Moviment 15-M o la jornada de reflexi, el 19 de novembre. La data i el format
...
definitiu de lacci es decidiran en una nova assemblea, convocada per al 12 de novembre

que ve, tamb a la plaa de Catalunya.
Altres de les qestions debatudes han estat donar suport a la vaga estudiantil del 17 de
novembre i planejar possibles ocupacions dedificis, com ara la recent del bloc de pisos
del carrer dAlmagro de Barcelona, ocupat ara per famlies desnonades.
Lamalla.cat
2. Explica de manera resumida de qu tracta i quines sn les idees principals.

3. Ara escriu sobre el tema del text. La redacci s lliure. Pots explicar el
contingut, opinar, parlar de temes que hi estan relacionats, etc.
(Pot fer la redacci ara, o es pot pactar que ho faci a casa i que ho envi en
una data determinada)
4. Per escriure sobre el text:
Has dutilitzar el Word (tipus de lletra: Arial / mida: 11).
Has de buscar informaci relacionada amb el text a Internet i incloure-la.
Al final de la redacci haurs de posar ladrea de la pgina o de les
pgines don has tret informaci.
5. Haurs denviar el document a ladrea (donar ladrea de correu de la persona
destinatria) a travs del teu correu electrnic. Si no en tens, el pots crear ara.
A Assumpte has descriure Article dels indignats i al cos del missatge has
dexplicar qui ets i quins documents adjuntes.
Nom del curs:
Centre/s on el fan:
On he trobat la informaci (enllaos):
Informaci que he trobat:
Informaci que em falta (i necessito):
Informaci que mhan facilitat:
COMPETNCIA
AUTOCONEIXEMENT

Idees clau
2
3

Autoconeixement 02

Autoconeixement

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Norma de la competncia
Tamb ho trobars com a autoconcepte o autoimatge.

Capacitat de tenir una representaci realista de la prpia personalitat a nivell
cognitiu, emocional, moral, espiritual, fsic i comportamental, i obtenir, aix, un
mapa dels punts forts i dels punts a millorar.
Observar, cercar i trobar evidncies sobre la manera particular de pensar,

de sentir i dactuar.
Exercitar la presa de conscincia sobre el sistema de valors i creences propis.
Reconixer lestat de les diverses intelligncies que componen el mapa
mental personal.
Definir els interessos i les motivacions en diferents mbits (de coneixement,
laboral, cultural, doci, daficions, etc.).
Identificar les competncies (capacitats, habilitats, destreses,
coneixements, talents) que es posen en joc en la realitzaci duna mplia
varietat dactivitats de la vida quotidiana.
Analitzar i conixer les nostres experincies personals, el nostre passat,
perqu ens serveixin de cara al nostre futur.
Conixer quines sn les condicions ambientals en les quals realitzo millor
activitats corrents (aprendre, dormir, etc.).
Conixer quina imatge tenen duna persona les persones del seu voltant i
contrastar-la amb la prpia per obtenir una imatge ms completa.
Autoconeixement 03
Idees clau
Conixer-se s un procs que es fa al llarg de la vida, perqu lsser hum s

molt ric, complex i evoluciona permanentment. s impossible saber-ho tot de
nosaltres; sn tantes les coses que shan de tenir en compte!
Per exemple, lany 1983, el psicleg Howard Gardner va presentar els resultats
dun estudi on defensava que lsser hum no t una nica intelligncia; segons
ell, en t nou. Sn: la lgica-matemtica, la lingstica-verbal, la visual-espacial,
la corporal-cinsica, la musical, la interpersonal, la intrapersonal, la naturalista
i lexistencial. En pots trobar ms informaci, per exemple a: http://blocs.xtec.
cat/mibasics/category/howard-gardner/. Hi ha altres estudiosos que nhan
classificat fins a vint-i-quatre!
Aix com tenim diferents intelligncies, tamb tenim diferents maneres de
pensar (pots anar a la competncia Visi crtica i analtica) i podem sentir una
infinitat democions (pots consultar la competncia Gesti de les emocions).
Fsicament, el nostre cos ens envia missatges constantment que ens donen
informaci sobre lestat de salut i benestar (tremolor = fred, suor = calor, un
mal de cap pot estar indicant estrs, etc.). A banda, tenim valors i creences
(all que s important per a nosaltres) que impregnen la nostra actitud vers
moltes de les coses que fem.
Descobrir qu ens motiva (gustos, aficions, interessos religiosos, talents, etc.)
s molt important perqu fa de motor, ens empeny a aconseguir-ho. Hi ha la
motivaci interna, la que neix en nosaltres, i lexterna, que es dna quan rebem
un estmul provinent duna persona o duna cosa (paisatge, situaci, etc.).
Lexpert en educaci Ken Robinson diu que tothom ha de trobar el seu element,
all que el fa feli.
Una manera molt bona de conixer-te s observar-te i fer-te preguntes sobre
la prpia actuaci. Intentar explicar-te a qu respon all que fas.
En aquesta pgina, feta entre mestres i alumnes, hi pots trobar algunes pistes:
www.xtec.cat/~cciscart/annexos/autoconeixement.htm
m Conceptes clau
Cognici: Operaci mental de conixer.

Comportament: Conjunt dactuacions dun individu en un medi i en un
temps concret.
...
Autoconeixement 04
Conscincia: Coneixena immediata i directa que la persona t de la

prpia existncia, condici, sensacions, operacions mentals, actes, etc.
Pensar: Exercir la facultat de concebre, de jutjar, de treure conseqncies.
Valor: Qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna
persona sigui preuada.
Intelligncia: Capacitat mental molt general que, entre altres coses,
implica lhabilitat de raonar, planejar, resoldre problemes, pensar de
manera abstracta, comprendre idees complexes, aprendre rpidament i
aprendre de lexperincia. No s un mer aprenentatge dels llibres, ni una
habilitat estrictament acadmica, ni un talent per superar proves. El
concepte es refereix ms aviat a la capacitat de comprendre el nostre
entorn.
Motivaci: Motiu, causa, ra que impulsa a una acci. Estmul per animarse i interessar-se.
Actitud: Posici expressiva que correspon a una certa disposici de lnim.
m Exemples
Mira si s important conixer-se que es proposen eines per a tot!

Per exemple, en aquest web, a la pestanya Autoconeixement, trobars un
qestionari que et permet analitzar quines poden ser les teves preferncies i
quin recorregut acadmic s el ms adient:
http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar
En aquest altre, a lesquerra trobars un men amb tot denquestes

dautoconeixement pensades per educadors i educadores que pots explorar:
http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.fd35a3c63db97
ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=caec2af691690310VgnVCM1000000b0c1e
0aRCRD&vgnextchannel=caec2af691690310VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Aqu trobars molta informaci per conixer-te i prendre decisions:

http://formacion.confebask.es/adultos/cuestionarios/adult/perfil.asp?step=0
En aquest altre web trobars una eina dautodiagnosi:

http://aprendre.vilafranca.cat/ipsum/ipsum
Nhi ha un munt de destinats a interessos professionals, com per exemple:

http://bit.ly/1eaali7
Conixer-te s important per saber quins sn els teus punts forts i quins punts
has de millorar. Tamb s fonamental per prendre decisions conscients.
Autoconeixement 05

1
Llista de control
m Vertader o fals?

quin autoconeixement tens. Davant de cada afirmaci, es tracta que responguis
si s vertadera o falsa. Endavant!
V
El procs de preguntar-nos i conixer

com actuem, pensem i sentim el fem
sobretot quan som adolescents. Si en
aquesta etapa ens fem aquestes
preguntes i les responem, ja podem dir
que tenim un bon autoconeixement. Per
tant, ja no cal que quan estiguem a
letapa adulta tornem a fer aquest procs
perqu les persones gaireb no canviem.
Totes les persones tenim unes creences i uns valors propis (all que
s important per a nosaltres, all que ens ha influt). Aquests valors i
creences fan que veiem les coses i actuem duna manera determinada.
La millor manera descollir b els estudis que vull fer, per exemple
batxillerat artstic o un grau mitj de cuina, etc., s demanant lopini
a les persones que em coneixen (familiars, amics) i triant el que
maconsellin.
Totes les persones tenim competncies (coneixements, capacitats,

habilitats, destreses, talents) que hem anat adquirint al llarg de la
nostra vida: a lescola, a casa, al grup damics, participant en activitats,
etc. I s important conixer quines tenim i quines podem millorar
perqu aix ens ajuda a ser ms funcionals.
Analitzar i pensar en les experincies

ms importants de la meva vida em pot
servir per encarar millor el meu futur,
perqu tant si han estat positives com
negatives segur que en puc aprendre
alguna cosa.
Quan som a classe de matemtiques, per exemple, lnica manera

dentendre una frmula s escoltant amb molta atenci les
explicacions del professor o de la professora.
s possible que les persones amb les quals ens relacionem ens vegin
duna manera diferent de com ens veiem nosaltres. Per exemple: jo
diria que sc una persona pacient, per en canvi la meva millor amiga
diu que sc impacient.
Puc anomenar les cinc caracterstiques personals que em defineixen

millor i explicar-les posant exemples que ho demostrin.
Per demostrar-ho, pensa les cinc caracterstiques i els exemples i
explica-ho al tcnic o a la tcnica.
Autoconeixement 06
m Solucions
Fals. Conixer-se s un procs que es fa al llarg de tota la vida, perqu les

persones canviem i evolucionem permanentment. La manera de pensar, dactuar
i de sentir va canviant amb lexperincia. Per exemple, als setze o disset anys
podem actuar duna determinada manera i als vint-i-cinc, als quaranta o als
cinquanta-tres anys, davant de la mateixa situaci, segurament actuarem duna
manera diferent, perqu lexperincia que anem acumulant ens fa canviar la
manera de veure i fer les coses.
Vertader. Si, per exemple, un dels nostres valors s la justcia, davant duna
situaci que considerem injusta farem tot el possible per canviar-la. O si tenim
la creena que les persones sn dolentes per naturalesa, ens relacionarem amb
la resta de persones des de la desconfiana i el temor.
Tant els valors com les creences es poden modificar al llarg de la vida, ja que
tenen molt a veure amb les experincies, amb all que vivim i amb com ho
interpretem i ens influeix.
Fals. La millor manera descollir un tema tan important com sn els estudis s
investigant i coneixent quins sn els nostres interessos i les nostres motivacions
(qu magrada?, qu minteressa?). Estudiar una cosa que ens agrada i que ens
interessa s molt ms gratificant i, sobretot, molt ms profits. Per tant, no ho
podem deixar a les mans daltres persones, sin de nosaltres mateixos.
Conixer els interessos i les motivacions que tenim s clau per definir els
nostres projectes de futur.
Vertader. Al llarg de la vida totes les persones adquirim coneixements,

capacitats, destreses, etc. Per tant, una manera de conixer-se millor s
identificant quines competncies tenim i quines necessitem millorar per poder
funcionar ms b en la societat en qu vivim.
Vertader. Tot el que ens passa al llarg de la vida ens influeix. Per tant, aturar-se
per conixer i analitzar el que ens ha anat passant sempre s enriquidor perqu
ens ajuda a saber ms de nosaltres mateixos, a conixer-nos ms b, a
entendrens i a afrontar el futur amb ms seguretat.
Fals. No hi ha una sola manera daprendre, de comprendre. Hi ha persones que,

efectivament, poden entendre noms escoltant atentament, per nhi ha daltres
que necessiten provar all que sest explicant (o sigui, fer exercicis, experimentarho), i daltres que ho entenen millor si veuen en imatges all que sest explicant
(amb explicacions escrites a la pissarra). El que s important s conixer quin s
el nostre estil daprenentatge. I lideal s poder utilitzar i combinar els tres.
Vertader. Pot passar que les persones ms properes ens vegin diferent de com
ens veiem nosaltres. Per aix s important conixer com ens veuen aquestes
persones per poder contrastar-ho i obtenir una imatge ms completa. Aix ens
ajuda a veure com ens mostrem davant dels altres.
Autoconeixement 07

Autoconeixement

Prova 1. Com em veig / Com em veuen
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Com em veig / com em veuen
Et proposem que llegeixis atentament cadascuna de les caracterstiques
personals que es defineixen en la llista segent i posis una creu a la casella
corresponent, segons si s una caracterstica amb la qual tidentifiques molt,
fora, poc o gens.
Desprs haurs de triar les cinc
caracterstiques personals que creguis que
et defineixen ms i millor i explicar per qu
(evidncies).
Ja veus que ara et demanem que et
defineixes amb cinc paraules. En la mesura
que puguis, trian cinc de la llista, per si
nhi ha alguna que penses que et defineix
molt b i no surt, tamb la pots afegir.
Un cop ho tinguis fet, es tracta que tris dues persones que et coneguin molt i
molt b (alg de la famlia, un amic o amiga, etc.) i els ho donis perqu tamb
lemplenin i trin les cinc caracterstiques pensant en com ets tu. El proper dia
que quedis amb el tutor o la tutora, mireu en quantes respostes heu coincidit.
s un exercici divertit, per que sobretot tajudar a identificar quin concepte
tens de tu, com et veuen les altres persones que et coneixen i si coincidiu a
lhora de definir-te (la qual cosa indicar si tens un bon nivell dautoconeixement,
i si la imatge que tens de tu s la mateixa que projectes a les altres persones).
Com ms respostes coincideixin, millor!
Autoconeixement 08
En general sc una persona...

Observadora. Examino les coses amb atenci, mhi fixo.
Estic atenta a les coses que passen al meu voltant.
Dinmica. Activa, actuo amb energia i vitalitat.
Pacient. Tinc pacincia. S prendrem les coses
tranquillament, amb calma i serenitat.
Endreada. Sempre tinc les coses al lloc que els correspon.
Sensible. Memociono amb facilitat. Em deixo portar pels
meus sentiments.
Lgica. Utilitzo la ra. Sc raonable i coherent.
Enrgica. Amb fora. No em rendeixo davant dels
problemes, sc una persona decidida.
Discreta. Actuo amb prudncia i tacte. No crido latenci.

S estar de manera adequada en cada situaci.
Rigorosa. Minuciosa i precisa. Estricta, compleixo les

normes amb exactitud.
Sociable. Tinc un carcter amable. s fcil tractar amb mi,
em relaciono amb facilitat.
Reservada. No manifesto fcilment el meu interior. Sc una

persona introvertida, callada. s difcil saber qu penso.
Lenta. Sc una persona pausada i ho faig tot molt a poc a poc.

Prudent. Vaig amb compte. Actuo de manera cautelosa i
sensata.
Espontnia. Actuo amb naturalitat, em mostro tal com sc.

Faig les coses de manera involuntria.
Efica. Faig b la meva feina. Faig les coses de la manera
apropiada.
Impacient. No tinc pacincia. Vull aconseguir les coses
rpidament. Sc una persona ansiosa, inquieta.
Resistent. Tinc vigor, energia. Sc una persona forta
fsicament. No em rendeixo davant dels problemes.
Independent. Autnoma, capa de decidir i actuar sense
dependre daltres persones.
Desconfiada. Incrdula, no em fio de les altres persones.
Dentrada, no crec el que em diuen.
Creativa. Tinc idees originals, desenvolupo la meva
imaginaci.
Molt
Fora
Poc
Gens
Autoconeixement 09

Influenciable. Deixo que mafectin fcilment les opinions
daltres persones i actuo segons el que em diuen.
Hbil. Tinc facilitat per fer les coses. Sc trauda i gil.
Treballadora. Treballo molt. Sc molt aplicada en la meva
feina.
Autoritria. Magrada imposar el meu criteri. Sc dominant i
vull que les altres persones segueixin les meves ordres.
Curiosa. Vull saber-ho tot. Tinc inters per saber coses
noves.
Organitzada. Sc ordenada i planifico les coses i
tasques a realitzar.
Precisa. Faig les coses de manera exacta. Mexplico de
manera concisa i amb els detalls necessaris.
Impulsiva. Actuo tal com em surt, sense pensar en les
conseqncies que tindran els meus actes.
Somiadora. Fantasiosa. Imagino amb facilitat.
Original. Tinc ingeni, invento coses noves. Tinc idees
singulars, fora del normal.
Generosa. Magrada compartir les meves coses amb altres.
Despresa. Actuo de manera desinteressada.
Ambiciosa. Faig tot el possible per aconseguir el que vull i
minteressa. Vull aconseguir fites molt elevades.
Tossuda. Sempre vull tenir la ra. Em costa molt canviar
dopini.
Dependent. Em costa decidir-me i actuar sense tenir
laprovaci i/o la companyia daltres persones.
Reflexiva. Em penso b les coses abans dactuar. Tendeixo a
analitzar i a valorar els pros i els contres abans de fer alguna
cosa.
Agressiva. No maturo encara que els meus actes o paraules
puguin ferir les persones que tinc al voltant. De vegades,
expresso rbia sense ser curosa amb les altres persones.
Amable. Sempre em comporto amb respecte i tenint en
compte els sentiments de les altres persones.
Molt
Fora
Poc
Gens
Autoconeixement 10
Les cinc caracterstiques personals que em defineixen millor
Nom (etiqueta)
(1)
(2)
(3)
(4)
(5)
Evidncies (exemples que ho demostrin)
Autoconeixement 11
Com em veig / Com em veuen

Qui respon al qestionari (familiar, amic, amiga)
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
El qestionari lemplena:
Pensant en .................................., llegeix atentament cada una de les caracterstiques
personals que apareixen a la llista i posa una creu a la casella corresponent, segons si
s una caracterstica que el/la defineix molt, bastant, poc o gens.
Observadora. Examino les coses amb atenci, mhi fixo.
Estic atenta a les coses que passen al meu voltant.
Dinmica. Activa, actuo amb energia i vitalitat.
Pacient. Tinc pacincia. S prendrem les coses
tranquillament, amb calma i serenitat.
Endreada. Sempre tinc les coses al lloc que els correspon.
Sensible. Memociono amb facilitat. Em deixo portar pels
meus sentiments.
Lgica. Utilitzo la ra. Sc raonable i coherent.
Enrgica. Amb fora. No em rendeixo davant dels
problemes, sc una persona decidida.
Discreta. Actuo amb prudncia i tacte. No crido latenci.

S estar de manera adequada en cada situaci.
Rigorosa. Minuciosa i precisa. Estricta, compleixo les

normes amb exactitud.
Sociable. Tinc un carcter amable. s fcil tractar amb mi,
em relaciono amb facilitat.
Reservada. No manifesto fcilment el meu interior. Sc una

persona introvertida, callada. s difcil saber qu penso.
Lenta. Sc una persona pausada i ho faig tot molt a poc a poc.

Prudent. Vaig amb compte. Actuo de manera cautelosa i
sensata.
Espontnia. Actuo amb naturalitat, em mostro tal com sc.

Faig les coses de manera involuntria.
Efica. Faig b la meva feina. Faig les coses de la manera
apropiada.
Molt
Fora
Poc
Gens
Autoconeixement 12

Impacient. No tinc pacincia. Vull aconseguir les coses
rpidament. Sc una persona ansiosa, inquieta.
Resistent. Tinc vigor, energia. Sc una persona forta
fsicament. No em rendeixo davant dels problemes.
Independent. Autnoma, capa de decidir i actuar sense
dependre daltres persones.
Desconfiada. Incrdula, no em fio de les altres persones.
Dentrada, no crec el que em diuen.
Creativa. Tinc idees originals, desenvolupo la meva
imaginaci.
Influenciable. Deixo que mafectin fcilment les opinions
daltres persones i actuo segons el que em diuen.
Hbil. Tinc facilitat per fer les coses. Sc trauda i gil.
Treballadora. Treballo molt. Sc molt aplicada en la meva
feina.
Autoritria. Magrada imposar el meu criteri. Sc dominant i
vull que les altres persones segueixin les meves ordres.
Curiosa. Vull saber-ho tot. Tinc inters per saber coses
noves.
Organitzada. Sc ordenada i planifico les coses i
tasques a realitzar.
Precisa. Faig les coses de manera exacta. Mexplico de
manera concisa i amb els detalls necessaris.
Impulsiva. Actuo tal com em surt, sense pensar en les
conseqncies que tindran els meus actes.
Somiadora. Fantasiosa. Imagino amb facilitat.
Original. Tinc ingeni, invento coses noves. Tinc idees
singulars, fora del normal.
Generosa. Magrada compartir les meves coses amb altres.
Despresa. Actuo de manera desinteressada.
Ambiciosa. Faig tot el possible per aconseguir el que vull i
minteressa. Vull aconseguir fites molt elevades.
Tossuda. Sempre vull tenir la ra. Em costa molt canviar
dopini.
Dependent. Em costa decidir-me i actuar sense tenir
laprovaci i/o la companyia daltres persones.
Molt
Fora
Poc
Gens
Autoconeixement 13
Molt
Fora
Poc
Reflexiva. Em penso b les coses abans dactuar. Tendeixo

a analitzar i a valorar els pros i els contres abans de fer
alguna cosa.
Agressiva. No maturo encara que els meus actes o paraules
puguin ferir les persones que tinc al voltant. De vegades,
expresso rbia sense ser curosa amb les altres persones.
Amable. Sempre em comporto amb respecte i tenint en
compte els sentiments de les altres persones.
Les cinc caracterstiques personals que em defineixen millor
Nom (etiqueta)
(1)
(2)
(3)
(4)
(5)
Evidncies (exemples que ho demostrin)
Gens
Autoconeixement 14

Competncia bsica | Transversal/personal
Prova 2. El meu estil daprenentatge
Autoconeixement
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 El meu estil daprenentatge

Les persones tenim estils daprenentatge diferents. Per posar-ne un exemple:
Imaginat una classe de matemtiques en qu el professor o la professora
explica el teorema de Pitgores:
m Hi ha alumnes que per entendrel necessiten veure les imatges (el triangle, la
frmula, etc.) i les explicacions escrites a la pissarra.
m Hi ha alumnes que escoltant atentament el que explica el professor o la
professora ja en tenen prou.
m I daltres que, per poder entendrel, han de fer exercicis i practicar. Veient o
escoltant no en tenen prou, han de provar-ho.
Aquests estils tenen un nom: el primer s lestil daprenentatge visual, el segon
s lauditiu i el tercer el cinestsic. En tots nosaltres sempre hi ha un daquests
estils que ens s ms natural.
Saps quin s el teu?
Lexercici que et proposem s el segent:
1r. Respon el test segent per descobrir
i/o confirmar quin s el teu.
2n. Mira quin estil et correspon (visual,
auditiu o cinestsic) consultant els resultats
de les teves respostes.
3r. Ara que ja ho saps (o que ho has confirmat), mira de trobar tres evidncies
(exemples) que ho demostrin. Tajudar reflexionar sobre com estudies, qu
fas per recordar i entendre els continguts de les classes, com expliques a un
company o companya que no ha vingut a classe el que heu treballat, com
necessites que siguin les classes i les explicacions del professorat perqu
entenguis el que expliquen, etc. Perqu et sigui ms fcil pots consultar la
xuleta que tens al final on sexpliquen els tres estils daprenentatge.
Autoconeixement 15
1. Test destils daprenentatge

1. Quan ets a classe i el professor o la professora explica alguna cosa que est
escrita a la pissarra o al teu llibre, et resulta ms fcil seguir les explicacions:
A
Escoltant el professor o la professora
Llegint el llibre o la pissarra
Tavorreixes i esperes que et donin alguna cosa per fer
2. Quan ets a classe:

A
Et distreuen els sorolls
Et distreuen els moviments
Et distreus quan les explicacions sn massa llargues
3. Quan et donen instruccions:

A
Et poses en moviment abans que acabin de parlar i explicar qu sha de fer
Et costa recordar les instruccions orals, per no hi ha problema si te les donen per
escrit
Recordes amb facilitat les paraules exactes del que than dit
4. Quan has daprendre alguna cosa de memria:

A
Memoritzes el que veus i recordes la imatge (per exemple, la pgina del llibre)
Memoritzes millor si repeteixes rtmicament i recordes pas a pas
Memoritzes a base de passejar i mirar, i recordes una idea general millor que els detalls
5. A classe el que ms tagrada s que:

A
Sorganitzin debats i hi hagi dileg i intercanvi dopinions
Sorganitzin activitats en qu lalumnat hagi de fer coses i pugui moures
Que et donin el material escrit i amb fotos, diagrames, etc.
6. Marca les dues frases amb les quals tidentifiquis ms:

A
Quan escoltes el professor o la professora, tagrada fer gargots en un paper
Ets una persona visceral i intutiva, moltes vegades tagrada o et desagrada la gent
sense saber ben b per qu
Tagrada tocar les coses i tens tendncia a acostar-te molt a la persona amb qui ests
parlant
Les teves llibretes i quaderns estan ordenats i ben presentats, et molesten els errors i
les correccions a la llibreta
Prefereixes els acudits als cmics
Acostumes a parlar amb tu mateix/a quan ests fent algun treball
Autoconeixement 16
2. Respostes. Quin s el meu estil daprenentatge?

Pregunta 1
A. Auditiu
B. Visual
Pregunta 2
A. Auditiu
B. Cinestsic
C. Visual
Pregunta 3
A. Cinestsic
B. Visual
C. Auditiu
Pregunta 4
A. Visual
B. Auditiu
C. Cinestsic
Pregunta 5
A. Auditiu
B. Cinestsic
C. Visual
Pregunta 6
A. Visual
B. Cinestsic
C. Cinestsic
C. Cinestsic
D.Visual
E. Auditiu
3. Evidncies. Exemples del teu estil daprenentatge

Exemple 1
Exemple 2
Exemple 3
Les xuletes
Visual
m Recorda millor el que ha llegit que el que ha escoltat.
m Aprn observant o llegint. Li costa recordar el que escolta.
m Necessita tenir el material ben organitzat i ordenat.
m Necessita veure les idees a travs dimatges, dibuixant esquemes o amb grfics.
m Quan s a classe, acostuma a tenir paper i llapis a punt i subratlla les idees
principals (de vegades amb diferents colors).

m Quan ha de recordar alguna cosa que ha memoritzat dun llibre, lajuda veure
mentalment la pgina del llibre on hi havia el text que ha memoritzat.

m Quan ha dexplicar alguna cosa a alg, li va b acompanyar lexplicaci amb
esquemes, dibuixos, etc.

m Conceptes i activitats relacionades: mirar, veure, imaginar, llegir, pellcules,
dibuixos, vdeos, mapes, cartells, diagrames, fotos, exposicions, caricatures,

pintures, diapositives.
m Expressions de la persona visual: Li he fet veure el seu error; No ho veig clar; A
veure si ho he ents; Ja veig qu vols dir; A primera vista; Salta a la vista; No et

veig gaire b.
Autoconeixement 17
Visual
m Recorda millor el qu ha escoltat que el qu ha llegit.
m Aprn millor escoltant o parlant.
m Necessita que li expliquin les coses amb detall, repetint els punts clau.
m Parla sol/a, sexplica les coses a si mateix/a.
m T facilitat de paraula i li acostuma a agradar parlar en pblic. Pot monopolitzar
les converses.
m Quan s a classe, no acostuma a prendre gaires apunts. Sobretot es concentra a
escoltar atentament.
m Quan ha dexplicar alguna cosa a alg, ho fa mitjanant la paraula, explicant-ho
detalladament.
m Conceptes i activitats relacionades: escoltar, sentir, cantar, ritme, debats,
discussions, udios, lectures, parlar en pblic, telefonar, entrevistes.

m Expressions de la persona auditiva: Li he fet entendre el seu error; Aix em sona;
Sc tot/a orelles; La situaci parla per si mateixa; s una manera de parlar; La

fruita no em diu res.
Cinestsic
m Recorda millor el que ha experimentat que el que ha vist o escoltat.
m Aprn experimentant, explorant. Ho comprn quan ho pot posar en prctica.
m Associa la informaci a sensacions i moviments.
m Aprn molt b al laboratori, fent projectes, exercicis, buscant exemples reals.
Necessita moures.
m Quan s a classe, necessita posar en prctica all que sest explicant.
m Quan ha dexplicar alguna cosa a alg, posa exemples i mira de fer experimentar
a laltre.
m Conceptes i activitats relacionades: tocar, moure, sentir, treball de camp,
experimentar, pintar, dibuixar, ballar, laboratori, fer coses, mostrar.

m Expressions de la persona cinestsica: Li he fet notar el seu error; Tinc la
sensaci que sortir b; Estic fet/a pols; Tenim bon feeling; Em fa mala espina;
Aix no em fa ni fred ni calor; Estic encantat o encantada.
COMPETNCIA.
DISPOSICI A
LAPRENENTATGE
I A LA MILLORA
PERMANENT

Idees clau
2
3

Disposici a laprenentatge i a la millora permanent 02

Disposici a laprenentatge
i a la millora permanent

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Valorar laprenentatge com un element per al desenvolupament integral i

continuat, reconeixent els interessos i les necessitats de millora. Planificar i
posar en prctica els mecanismes dadquisici de coneixement, les tcniques,
les competncies, etc., per a lassoliment dels objectius de millora.
Manifestar inters per aprendre.

Manifestar inters per la feina ben feta.
Presentar una actitud proactiva vers el desenvolupament integral i continuat.
Integrar la formaci contnua.
Tenir confiana en un mateix i perspectives dxit.
Tenir voluntat per superar els obstacles i afrontar nous reptes daprenentatge.
Plantejar fites assolibles daprenentatge a curt, mitj i llarg termini, i
acomplir-les.
Posar en relaci loferta acadmica, laboral o doci disponible amb les
capacitats, les expectatives i els projectes personals.
Elevar els objectius daprenentatge de manera progressiva i realista.
Tenir capacitat dautoavaluar-se i dautoregular-se.
Registrar sistemticament fets i relacions.
Atorgar a la seva persona la major part de responsabilitat respecte a la
prpia millora.
Idees clau
En un mn global les empreses demanen treballadors i treballadores verstils,

s a dir, amb competncies per aprendre nous coneixements i desenvolupar
noves habilitats necessries per al treball. Aqu tens un article interessant que
pots consultar sobre aquest tema:
http://blog.quieroempleo.com/post/2010/04/20/Europa-necesita-desarrollarlas-competencias-de-sus-trabajadores.aspx
La capacitaci i laprenentatge van ms enll dels processos que es duen a
terme a lescola: es pot aprendre treballant, participant en activitats doci o
esportives, relacionant-te amb el grup damics i amigues, amb la famlia o amb
altres adults, de manera autodidacta, etc. s important que tinguis ben present
que els aprenentatges adquirits en un mbit de la teva vida et poden ser tils
en daltres, sempre que els adaptis a la nova realitat.
Lestabliment de reptes personals i professionals i la superaci dels obstacles
en qualsevol moment de la vida esdevenen les fonts principals de motivaci a
travs de les quals alimentes la teva millora contnua.
m Conceptes clau
Formaci permanent: Modalitat educativa que consisteix a promoure

laprenentatge ms enll del sistema escolar, durant tota la vida de la
persona, amb el benents que s fonamental adquirir nous coneixements
i habilitats en una societat canviant.
Multitasca: Paraula que prov de la nomenclatura de lmbit de la
informtica i defineix una caracterstica dels sistemes operatius moderns,
que permeten que diferents processos siguin executats alhora, compartint
un o ms dun processador.
Adaptabilitat: Es relaciona sovint amb flexibilitat i fa referncia a la
capacitat que tenen les persones dajustar-se b i amb rapidesa a diferents
situacions o a situacions amb condicions diferenciades (pots consultar el
dossier daquesta competncia).
Versatilitat: Si es refereix a un objecte o a una situaci, vol dir que t un
carcter canviant i poc estable. Si es refereix a una persona, vol dir,
sobretot, que sadapta a situacions diverses amb facilitat.
...
Potencial daprenentatge: Distncia existent entre el que s capa de

fer i resoldre una persona per si mateixa en un moment donat i el que pot
fer de ms si alg del seu entorn lajuda i la guia per aconseguir-ho. La
persona necessita interaccionar amb lentorn i les altres persones per tal
de seguir aprenent i millorant de manera contnua.
Assaig-error: Mtode que saplica en lmbit cientfic, per tamb a la
vida quotidiana de qualsevol persona, i que consisteix a provar una
alternativa davant dun problema i comprovar si funciona. En cas afirmatiu,
es poden haver generat nous coneixements; en cas contrari, es prova una
altra alternativa.
m Exemples
Observa amb deteniment el vdeo segent. Hi podrs identificar la importncia

que tenen la tenacitat, lassaig-error i lexperimentaci per a laprenentatge i la
millora contnua:
www.youtube.com/watch?v=dFhSP2csayU
Com a exemple, esmentem alguns personatges que shan marcat grans reptes
i els han assolit malgrat els obstacles i gestionant el temor al fracs que es
pogus produir: Kilian Jornet, el campi de cursa i esqu de muntanya, o
Michael Phelps, el millor nedador olmpic de tots els temps. Ambds han
polvoritzat rcords i han arribat, en les seves especialitats respectives, all on
ning abans no ho havia fet:
www.youtube.com/watch?v=hSy6YKWViEg
www.youtube.com/watch?v=9YZ6wum18Bc
Sovint mantenim actituds de resistncia als canvis que ens demana el nostre
entorn, que no ens permeten crixer ni evolucionar. Aqu tens alguns exemples
divertits i illustratius daquestes resistncies i les seves conseqncies:
www.youtube.com/watch?feature=endscreen&v=uLHPltY4jLI&NR=1
www.youtube.com/watch?v=KUOte3El3Bs
Aqu, al contrari, pots veure com ens pot afectar en positiu la superaci de les
resistncies i la bona disposici als canvis:
www.youtube.com/watch?feature=endscreen&v=uRh2TPJ4Huk&NR=1
www.youtube.com/watch?v=eQYWUjOpFEQ&feature=endscreen&NR=1


Llista de canvis. Vertader o fals?
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de canvis. Vertader o fals?
A continuaci et proposem un seguit de qestions perqu puguis identificar la

teva disposici a laprenentatge i a la millora permanent. Davant de cada
V
Dels fracassos, mai no sen pot aprendre res.
Quan una persona t disposici a laprenentatge s que t inters per

aprendre de manera permanent, continuada, i que no es conforma a
fer les coses de qualsevol manera.
s important preguntar-se pels interessos formatius i, a partir daqu,

planificar-se per assolir els objectius que ens haguem plantejat.
A la vida tenim moltes possibilitats i oportunitats daprendre, i

normalment arriben soles. Per tant, es pot tenir una actitud despera
perqu, al cap i a la fi, aquestes oportunitats sempre apareixen.
Quan tenim un inters molt clar, pot ser bo plantejar-se una formaci
i un treball que hi estiguin relacionats. De vegades es pot traar un
recorregut formatiu i laboral basat en interessos.
Que aprenguem ms o menys, que ens desenvolupem de manera

continuada i que millorem les nostres competncies s responsabilitat
exclusiva de lescola, de la famlia i del nostre entorn ms immediat.
Em considero una persona molt implicada amb el meu procs

daprenentatge perqu sc capa de plantejar-me objectius a curt i
mitj termini. Sovint penso en els meus interessos, qu magradaria
estudiar, per qu i per a qu, i cerco les millors opcions per poder
continuar amb els estudis.
Per demostrar-ho, explica al tutor o a la tutora quins sn els teus plans
destudi a curt i mitj termini i per qu.
Sc una persona que em responsabilitzo dels xits i fracassos del meu

procs daprenentatge i, tot i que em pugui trobar amb obstacles,
sempre tinc voluntat per superar-los, confio en les meves capacitats
i em plantejo contnuament nous reptes per a la millora.
Per demostrar-ho, posa un exemple duna situaci en qu no hagis
assolit els objectius o que thagi estat complicada i explica com thas
sentit, com has actuat i quins resultats has obtingut.
m Solucions
Fals. Que no shagi aconseguit el que sesperava no significa que no shagi aprs
res. De qualsevol acci saprn alguna cosa, i el fet de no haver aconseguit lxit,
per dhaver-ho intentat, ja ens ha perms obtenir algun aprenentatge. Com a
mnim, saber com no he de tornar a fer-ho, qu ha fallat, quines coses he aprs
pel cam que s que em poden ser tils, etc.
Vertader.
Vertader.
Fals. Quan una persona t inters i ganes daprendre, busca les oportunitats. No
s cert que aquestes arribin sempre soles, cal anar a buscar-les i, per tant, cal
tenir una actitud proactiva.
Vertader. Sempre s interessant investigar en aquest inters, preguntar-se si

realment es podria convertir en una feina i, si s aix, cercar estudis que ens
preparin b per poder treballar-hi en un futur.
Fals. La responsabilitat del nostre aprenentatge i desenvolupament s, sobretot,

nostra. s cert que hi ha altres elements que hi intervenen perqu ens faciliten
aquest procs, per depn de la persona i s responsabilitat seva que aprofiti
els recursos que t al seu abast.


Prova 1. Minteressa aprendre i millorar?
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Minteressa aprendre i millorar?
En el nostre dia a dia, ens trobem amb moltes situacions
que requereixen un inters per aprendre i millorar per part
nostra. El que et proposem a continuaci s que pensis
com actues quan es donen aquestes situacions. En
cadascun dels casos que tindiquem, marca lopci que
ms sajusti a com actues davant daquestes situacions.
Sn exemples amb els quals et pots haver trobat, per si
no s aix pensa en casos similars o respon pensant com
actuaries si thi trobessis.
Igualment haurs de posar un exemple real per demostrar que actues com
has dit.
Alguns exemples
A lescola, a linstitut
m Quan suspenc una assignatura i em proposen assistir a classes de refor
abans de tornar a examinar-me.

m Quan el professor o la professora proposa una activitat complementria i
voluntria per pujar la nota final de lassignatura.

No ho faig perqu no minteressa aprendre ms i no confio en les meves
possibilitats.
No ho faig perqu, tot i que confio en mi, no minteressa aprendre ms.
Ho faig encara que no minteressa aprendre ms i no confio en les meves
possibilitats.
Ho faig perqu, tot i que no minteressa aprendre ms, s que confio en les meves
possibilitats.
...
Ho faig perqu minteressa aprendre ms, tot i que no confio gaire en les meves
possibilitats.
Ho faig perqu minteressa aprendre ms i confio en mi.
Ho faig perqu minteressa aprendre ms, confio en mi i vull superar-me.
Alguns exemples
A casa
m Quan desprs de no saber fer una tasca que mhavien encomanat (per
exemple, preparar el sopar), el pare o la mare em proposa ensenyar-me a cuinar

alguns plats.
m Quan alg de la famlia vol explicar-me com es fan algunes gestions de la
casa (arreglar alguna avaria, donar-se dalta dInternet, etc.).

No ho faig perqu no minteressa aprendre ms i no confio en les meves
possibilitats.
Ho faig encara que no minteressa aprendre ms i no confio en les meves
possibilitats.
possibilitats.
possibilitats.
Ho faig perqu minteressa aprendre, confio en mi i vull superar-me.
Alguns exemples
Al grups damics i amigues
m Quan tots els de la colla shan aficionat a una activitat (per exemple als
escacs, al hip-hop, a lescalada, etc.) i com que no hi tinc gaire traa em

proposen ensenyar-men.
m Quan el meu millor amic o amiga, sabent que tinc molta traa a fer alguna
activitat, em recomana un curs per perfeccionar-ne els coneixements i el

domini.
No ho faig perqu no minteressa aprendre ms i no confio en les meves possibilitats.
Ho faig encara que no minteressa aprendre ms i no confio en les meves possibilitats.
possibilitats.
possibilitats.
Ho faig perqu minteressa aprendre ms, confio en mi i vull superar-me.
Alguns exemples
A la feina
m Quan mha sortit una feineta (per exemple a lestiu) i, com que la primera
setmana no me nhe sortit prou b, la meva cap em proposa fer un curs

intensiu duna setmana per aprendre el que necessito per fer b la feina.
m Quan em proposen que em tregui un carnet que manir molt b per poder-
me promocionar dins lempresa.

No ho faig perqu no minteressa aprendre ms i no confio en les meves possibilitats.
Ho faig encara que no minteressa aprendre ms i no confio en les meves possibilitats.
possibilitats.
possibilitats.
Ho faig perqu minteressa aprendre i confio en mi.
Ho faig perqu minteressa aprendre, confio en mi i vull superar-me.

Prova 2. Superat
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 Superat!
A continuaci et proposem que posis a prova la teva capacitat de superar-te.
Has de fer dos exercicis que desprs, i si tinteressa superar-te, podrs repetir
per millorar la puntuaci que hagis obtingut.
nims i a gaudir del plaer daprendre!
m Exercici 1. Els pasos dEuropa
Clica lenlla segent i vs collocant al mapa els pasos dEuropa que taniran
sortint.
Has dobtenir 225 punts. nims!
http://bit.ly/PQosDk
Puntuaci obtinguda:
Ara tens 3 opcions:
1
Si has aconseguit els 225 punts o ms, pots tornar a repetir lexercici.
Aix s, haurs de superar la puntuaci que has obtingut.
Si no has arribat a la puntuaci que et demanvem, pots practicar

fent aquest puzle: http://bit.ly/1jt7GUP (amb el nivell de dificultat 2) i
desprs tornar-ho a intentar. Ara s, haurs dobtenir els 225 punts!
Tamb pots optar per no repetir-lo.
Si lhas repetit, puntuaci final obtinguda:
m Exercici 2. Dictat en catal: els esports
Clica lenlla segent:

www.edu365.cat/eso/muds/catala/dictats/dictat/008/index.htm
El teu tutor o tutora et dictar el text que parla sobre els esports sense que tu
lhagis llegit abans. Quan acabeu, el revisareu junts.
Com a mxim pots haver fet 8 faltes dortografia
Nombre de faltes:
Ara tens 3 opcions:
1
Si has fet 8 faltes o menys, pots llegir el text amb calma i tornar a
fer el dictat. Aix s, ara has de fer com a mxim 2 faltes dortografia.
Si havies fet menys de 5 faltes, ara ja no en podrs fer cap.
Si nhas fet ms de 8, llegeix el text amb calma, busca les paraules

que no entenguis al diccionari, fixat b en els accents, revisa les
paraules que necessitis i tornal a fer. Tingues en compte que aquesta
vegada ja no podrs fer ms de 8 faltes.
Tamb pots optar per no repetir-lo.
Si lhas repetit, nombre final de faltes:


Prova 3. La frase correcta
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 3 La frase correcta

Quan una persona t ganes i intenci daprendre i de millorar est enfocada a
un tipus de pensaments i accions que ho demostren. A continuaci, veurs un
seguit de frases relacionades amb la disposici a laprenentatge i a la millora
permanent. Es tracta que:
1. A la primera casella marquis amb una X aquelles que creguis que mostren
aquesta disposici a laprenentatge i a la millora permanent.
2. A la segona casella marquis amb una X aquelles que reflecteixin com
actues tu i expliquis un exemple per demostrar que ho fas.
Davant dun obstacle o problema, fer una retirada a temps i tirar per una altra
banda.
Preocupar-me per fer la feina b a la primera i, si no surt b, no insistir perqu
seria una prdua de temps.
Plantejar-me objectius daprenentatge ambiciosos, complexos.
Saber i acceptar que la meva millora s, en gran part, responsabilitat meva.
Formar-me molt b durant dos o tres anys i aix no haver de fer-ho contnuament.
Anar-me superant progressivament plantejant-me objectius cada cop ms
elevats.
Repetir la feina fins que surti b, encara que aix mimpliqui temps i esfor.
Marcar-me un temps per estudiar i no superar-lo en cap concepte, perqu aix
implicaria canviar horaris contnuament.
Plantejar-me objectius realistes daprenentatge.
Saber i acceptar que la meva millora s majoritriament responsabilitat de
lescola i la famlia.
Confiar en els altres i esperar que em facin propostes que sajustin a la meva
situaci.
...
Saber que al llarg de la vida mhe danar formant i reciclant, i estar disposat o
disposada a fer-ho.
Superar-me rpid, plantejant-me objectius elevats des del principi, per anar ms
de pressa.
Dedicar el temps que calgui per millorar els coneixements.
Confiar en mi. Conixer les meves capacitats i plantejar-me objectius que
mobliguin a superar-me, per que siguin assolibles.
Saber i acceptar que els obstacles sn oportunitats per aprendre.
COMPETNCIA:
GESTI DE LES
EMOCIONS

Idees clau
2
3

Gesti de les emocions 02


Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat per identificar, analitzar i controlar els sentiments i les emocions

generades en situacions de diversa naturalesa de la vida quotidiana, desplegant
estratgies adequades per afrontar-los.
Ser capa didentificar situacions que poden derivar en risc de conflicte

emocional.
Ser conscient dels estats dnim i de les reaccions emocionals davant de
diferents situacions, identificant els motius o les raons que originen aquests
estats i reaccions.
Poder, generalment, mantenir el control dun mateix en situacions que
provoquin fortes emocions.
Desplegar estratgies per convertir una possible reacci emocional en una
actuaci raonada.
Ser capa de generar i aplicar pensaments alternatius i tcniques per
palliar emocions negatives i transformar-les en positives.
Expressar els sentiments i les emocions, identificant els moments, les
persones i els espais ms adequats per compartir-los.
Identificar les situacions o els motius que provoquen sensaci de frustraci,
fracs, tristesa, i ser capa de tolerar aquestes sensacions i generar
estratgies per actuar davant daquestes situacions.
Poder expressar de manera adequada i ajustada lenuig, mantenint el
control dun mateix.
...
Reconixer els estats emocionals dexcitaci i eufria i intentar mesurar-ne

els efectes.
Reconixer els smptomes que provoquen canvis sobtats en lestat dnim
i/o emocional propis i posar en joc mecanismes per aconseguir una
transici pausada.
Acceptar les crtiques gestionant la informaci rebuda i ajustant les
reaccions emocionals al contingut de la informaci.
Ser capa de reconixer verbalment els errors propis.
Alegrar-se de lxit dels altres i manifestar-ho obertament.
En situacions destrs de treball (punta de feina, acumulaci de tasques,
etc.), processar la situaci i actuar pautant solucions creatives i
constructives.
Idees clau
Creus que les emocions sn innates (naixem amb elles) o sn apreses? Doncs
b, la resposta s que tenim emocions innates que acompleixen una funci
adaptativa, com ara laversi, la por, la sorpresa, la ira Per tamb tenim
emocions apreses durant les primeres etapes de la vida i que ens acompanyen
al llarg del cicle vital. Sentiments com ara lavorriment, la culpa, la satisfacci, la
complaena, la gelosia, etc., en sn alguns exemples.
Hi ha algunes emocions considerades primries. Segons Robert Plutchik nhi ha
vuit: alegria, confiana, por, sorpresa, tristesa, fstic, ira i anticipaci.
Hi ha tres nivells de resposta davant de diferents situacions:
Les respostes simples i els reflexos bsics.
Les emocions, que ajuden a regular la nostra vida, evitant perills, detectant
oportunitats o facilitant relacions socials, per exemple.
Els sentiments, que sn la resposta ms elaborada perqu hi interv la part
mental, es fa s de la ra.
Quan tenim una resposta directa (sense reflexionar-la) es diu que reaccionem.
Les reaccions sovint escapen al nostre control. s bo que abans de respondre
ens aturem a pensar, aix actuarem en comptes de reaccionar. Cal tenir en compte
que lestrs s lenemic nmero u per a la gesti de les emocions.
Hi ha trastorns com ara lansietat, la depressi, lobesitat, patrons de

comportament violent, etc., que estan directament relacionats amb una mala
gesti de les emocions. En lenlla segent pots consultar alguns estudis
realitzats en aquesta lnia que ho posen de manifest: www.ideal.es/
granada/20080422/granada/gestionar-bien-emociones-puede-20080422.html
En canvi, hi ha persones que, malgrat que han viscut situacions de molta
adversitat i dificultat a la seva vida, grcies a una bona gesti de les emocions
shan sobreposat, han aprs de la situaci i shan fet ms forts. Nick Vujicic ns
un testimoni colpidor: www.youtube.com/watch?v=brYMN1dzT6w
m Conceptes clau
Intelligncia emocional: Capacitat per reconixer sentiments propis i

aliens, i habilitat per manejar-los.
Autocontrol: Habilitat de controlar les prpies emocions, comportaments
i desitjos amb el fi dobtenir alguna recompensa posterior. s la capacitat
de gesti eficient del futur.
Empatia: Capacitat dentendre la posici dels altres i viure com a propis els
seus sentiments.
Resilincia: Concepte que prov de la fsica i que, aplicat a les persones,
fa referncia a la capacitat dafrontar i superar situacions emocionals greus
i sortir-ne reforats.
Estrs: Reacci excessiva del cos o la ment a causa duna sobreestimulaci
de lentorn i la incapacitat de disminuir lestat dalerta. Tamb es coneix com
a tensi corporal i mental i, en determinades circumstncies, aquesta tensi
desemboca en una malaltia.
Autoregulaci emocional: Capacitat de gestionar i expressar les emocions
de manera adequada socialment.
Repressi de les emocions: Resposta que consisteix a no exterioritzar
les emocions. Si es produeix de manera sistemtica, com a conseqncia
negativa, pot produir un increment de la tensi i desenvolupar alteracions
de tipus psicolgic o malalties psicosomtiques.
Assertivitat: Capacitat dautoafirmar els propis drets, sense deixar-se
manipular i sense manipular els altres. Tenir assertivitat consisteix a ser
capa de plantejar i defensar un argument, una reclamaci o una posici
des duna actitud de confiana en un mateix, encara que contradigui el que
diuen altres persones, el que fa tothom o el que se suposa que s correcte.
m Exemples
Un cas extrem de maneig de les emocions i lautocontrol: Felix Baumgartner va

llanar-se el mes doctubre de 2012 des de vint mil metres daltura en paracaigudes,
una distncia que supera la velocitat del so i que ning no havia superat abans.
La majoria de les persones no serem capaces de crrer un risc tan gran i
controlar la tensi emocional que ens podria produir el moment del salt:
www.youtube.com/watch?v=bjd3S9j_4HE
Hi ha moltes persones que han assolit lxit professional i, en canvi, han estat
infelices en altres mbits de la seva vida, com ara el familiar o el social. En la
majoria de casos es pot atribuir a una gesti deficient de les emocions i a una
falta de domini de la intelligncia emocional. Un cas exemplificant s el de
Maradona, que, tot i que tenia grans xits com a futbolista, va caure en el mn
de les drogues i ha tingut diversos problemes en la seva vida personal i amb
la justcia.
Tha agradat mai un noi o una noia per no thas atrevit a dir-li per por de ser
rebutjat? Has dit alguna vegada que s a alg, tot i que no et venia de gust el
que et proposava, simplement perqu et sabia greu dir-li que no? Thas controlat
algun cop un sentiment dimpotncia, de rbia o de tristesa, perqu et feia
vergonya que les altres persones et veiessin plorar? Has escridassat una
persona de manera desmesurada perqu, per exemple, ha expressat una
opini contrria a la teva? Aquestes i altres situacions sn mostra duna gesti
insuficient de les emocions.

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

quin coneixement i actuaci tens en la gesti de les emocions. Davant de cada
V
Una emoci sempre t un desencadenant, s a dir, hi ha alguna cosa

que la produeix.
Quan sha dactuar desprs de sentir una emoci forta no es pot

pensar. Sempre sactua tenint en compte, noms, lestat emocional
que tinguem en aquell moment. Dit duna altra manera, quan se sent
no es pot pensar.
Hi ha emocions positives o agradables i emocions negatives o

desagradables. Quan una emoci s negativa no es pot transformar
en positiva.
Una persona que gestiona b les seves emocions s aquella que s

capa, entre altres coses, dexpressar-les i exterioritzar-les. I sap
tamb que no tots els moments i espais sn adequats per fer-ho.
Es pot (i sha de saber) conviure amb sensacions com ara la frustraci,

el fracs, la soledat, la tristesa, etc.
s possible estar molt enfadat o molest i, tot i aix, expressar-ho amb

calma i mantenir la serenitat i el control dun mateix.
Quan tinc una sensaci molt forta deufria, dexcitaci, de nervis, etc.,
per alguna cosa positiva que mha passat, sc capa de reconixer
aquestes emocions i, abans dactuar deixant-me portar pel que sento
en aquell moment, puc aturar-me i pensar qu mha causat aquesta
emoci, per qu, qu hauria de fer en aquest moment i quines
conseqncies tindr el que faci.
Pensa una situaci en qu thagis sentit aix i explica qu vas fer, com
ho vas gestionar.
Quan rebo alguna crtica (dalgun familiar, dun professor o duna

professora, dun amic o duna amiga, etc.), si s constructiva, entenc
per qu me lhan fet, sc capa dacceptar-la amb calma i de treuren
profit i en cap cas no menfado amb la persona que me lha fet.
Pensa una situaci en qu thi hagis trobat i explica detalladament com
et vas sentir i com ho vas gestionar.
m Solucions
Vertader. Es podria dir que una emoci s una resposta a un fet, que apareix de
manera abrupta o espontnia. Per exemple: em trobo amb una bona amiga que
fa temps que no veia i de sobte sento una gran alegria.
Fals. Quan actuem sense pensar, noms basant-nos en lemoci que sentim en
aquell moment, es pot dir que hem tingut una reacci emocional. Ara b, gestionar
les emocions significa pensar abans dactuar precisament per evitar reaccions
que poden ser desmesurades perqu estan basades noms en lemoci.
Sentir lemoci que ens ha causat un fet e pensar, incorporar la ra e actuar
Fals. Tot i que la primera sensaci que puguem tenir sigui desagradable o
negativa, s que podem aplicar tcniques o pensaments alternatius per palliar
aquesta sensaci o sentiment desagradable i transformar-lo en una emoci
positiva.
Vertader.
Vertader. En molts moments de la nostra vida podem tenir aquestes sensacions.

Normalment tendim a negar-les o a conviure-hi de manera molt incmoda i en
molts casos aix fa que ens bloquegem o que ens allem. Poder conviure-hi no
vol dir no fer res per sortir-ne, sin tenir la capacitat didentificar qu ens ha
generat aquest sentiment, poder estar-hi sense bloquejar-nos i saber actuar per
resoldre-ho.
Vertader. Es poden tenir emocions (agradables o desagradables) molt fortes i

poder expressar-les i exterioritzar-les amb calma.


Prova 1: Classificant les emocions
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Classifica les emocions
Hi ha molts tipus democions, i una manera de classificarles s segons si sn agradables, desagradables o
ambiges (quan, depenent de la situaci, poden ser
agradables o desagradables).
Et proposem que classifiquis la llista democions segent:
m 1 Classifica-les segons si sn agradables,
desagradables o ambiges
Agradables
Desagradables
Ambiges
Excitaci | Soledat | Estima | Nerviosisme | Terror | Tranquillitat | Esperana

Odi | Afecte | Pau | Pnic | Plaer | Clera | Tensi | Tendresa | Adoraci | Decepci | Preocupaci | Eufria | Estrs | Sorpresa | Afinitat | Rbia | Enyorana
Gratificaci | Inseguretat | Compassi | Rancnia | Afecte | Satisfacci
m 2 Quan hagis acabat, justifica la classificaci que has fet explicant qu
vol dir cadascuna i per qu consideres que s una emoci agradable,

desagradable o ambigua.
PROVA 2 Explorant sensacions

A continuaci, et proposem una activitat perqu pensis qu et passa i com
actues quan tens sensacions que poden ser negatives.
s un exercici dautoexploraci. Posat cmode i endavant!
Per a cadascuna de les sensacions que et relacionem al final, has de:
1. Situaci
Pensar i escriure breument una situaci en qu has tingut aquesta sensaci.
2. Com estic amb aquesta sensaci
Escriure com estava el teu cos. Per exemple: tenies la mandbula tensa, el cor
tanava accelerat, et suaven les mans, notaves un nus a lestmac, senties
pessigolles a la columna, etc.
3. Quins pensaments tinc
Escriure quins pensaments et van venir al cap quan tenies aquesta sensaci.
4. Com em comporto/quines accions faig
Escriure com et vas comportar, qu tenies ganes de fer i qu vas fer.
5. Puc gestionar millor aquesta sensaci?
Ara que ja has revisat com est el teu cos, qu penses i qu fas quan tens
aquestes sensacions, pensa si la gesti que fas s correcta o si creus que
podries canviar alguna cosa daquest procs. Ets capa de tolerar aquestes
sensacions? Pots generar estratgies per actuar davant daquestes situacions?
Per exemple:
m Quan vaig sentir x vaig actuar sense pensar i va ser un problema
perqu per tant, abans de fer res hauria dhaver pensat i

m Quan vaig sentir x em vaig paralitzar i no vaig fer res. Per tant, si em
torns a passar faria

Tristesa
Soledat
Por
Fracs
Frustraci
* Si et costa trobar una situaci en qu hagis

tingut alguna daquestes sensacions, pots
canviar-la per una altra.
Tristesa
m Situaci
m Com estic amb aquesta sensaci
m Quins pensaments tinc
m Com em comporto / Quines accions faig
m Puc gestionar millor aquesta sensaci?
Tolero b aquesta sensaci? S

Canviaria alguna cosa? S
No
No
Per qu?
Qu?
Explica-ho:
Soledat
m Situaci

Explica-ho:
No
No
Qu?
Per qu?
Frustraci
m Situaci

No
No
Per qu?
Qu?
Explica-ho:
Por
m Situaci

Explica-ho:
No
No
Per qu?
Qu?
Fracs
m Situaci

Explica-ho:
No
No
Qu?
Per qu?


Prova 3: El termmetre
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Tcnic/a:
Data:
PROVA 3 El termmetre
Ara et proposem que pensis dues situacions que ltimament thagin generat
un estat deufria, xtasi, excitaci, nerviosisme, pnic, i que exploris els
efectes que han tingut.
Situaci 1
m Quin estat emocional et va generar (eufria, excitaci, nerviosisme, pnic, etc.)?
m Ara posa una puntuaci a la intensitat amb qu vas reaccionar (com si fos un
termmetre, de l1 al 10):
10
m Quina va ser la causa daquesta reacci (qu et va fer reaccionar amb aquesta
intensitat)?
m Com et va afectar (qu et va passar fsicament, quins pensaments vas tenir,
com et vas comportar, qu vas fer)?
m Quins efectes va tenir sobre tu o sobre els altres (conseqncies)?
Desprs dhaver reflexionat sobre la situaci

m Creus que la temperatura s ladequada?
No
10
m Redueix la intensitat en 3 punts
m Com thauria afectat? Creus que hauries reaccionat de la mateixa manera?
m Qu podries fer en una situaci similar per regular la temperatura emocional
(estratgies per a una actuaci ms ajustada)?
Situaci 2
m Quin estat emocional et va generar (eufria, excitaci, nerviosisme, pnic,
etc.)?
m Ara posa una puntuaci a la intensitat amb qu vas reaccionar (com si fos un
termmetre, de l1 al 10):
10
m Quina va ser la causa daquesta reacci (qu et va fer reaccionar amb aquesta
intensitat)?
m Com et va afectar (qu et va passar fsicament, quins pensaments vas tenir,
com et vas comportar, qu vas fer)?
m Quins efectes va tenir sobre tu o sobre els altres (conseqncies)?
Desprs dhaver reflexionat sobre la situaci

m Creus que la temperatura s ladequada?
No
m Redueix la intensitat en 3 punts
10
m Com thauria afectat? Creus que hauries reaccionat de la mateixa manera?
m Qu podries fer en una situaci similar per regular la temperatura emocional
(estratgies per a una actuaci ms ajustada)?
COMPETNCIA:
INICIATIVA I AUTONOMIA

Idees clau
2
3

Iniciativa i Autonomia 02


Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat i habilitat per adquirir i aplicar valors i actituds personals, per

transformar les idees en accions i per liderar projectes en diferents mbits.
Tenir conscincia de la necessitat dactuar amb creativitat, responsabilitat

i perseverana, i de demorar la necessitat de satisfacci immediata.
Tenir confiana en un mateix, sent capa dassumir lautocrtica i el control
emocional i daprendre dels errors.
Tenir capacitat descollir, de calcular i assumir riscos, i dafrontar problemes.
Conixer les fases de desenvolupament dun projecte: planificar, prendre
decisions, actuar, avaluar el que sha fet i autoavaluar-se, extreure
conclusions i valorar les possibilitats de millora.
Escollir amb criteri propi, desenvolupar les opcions i els plans personals i
responsabilitzar-sen, tant en lmbit personal, com en el social i laboral.
Analitzar les possibilitats i limitacions prpies i dels projectes reelaborant
els plantejaments previs o elaborant noves idees.
Tenir capacitat dafrontar els problemes, trobar-hi solucions i dur-les a la
prctica.
Tenir una visi estratgica dels reptes i les oportunitats.
Mantenir la motivaci per aconseguir lxit, malgrat els imprevistos o
impediments que puguin sorgir.
Liderar projectes relacionant-se, cooperant i treballant en equip de manera
cooperativa i flexible.
Idees clau
Sabies que el jovent amb iniciativa, amb idees noves i creatives, malgrat que no
disposen de gaire experincia laboral, poden convertir-se en empresaris i
empresries i en emprenedors i emprenedores? Aqu tens lenlla dun bloc on,
de manera clara i senzilla, es donen recomanacions i indicacions a les persones
emprenedores:
http://finanzasysimilares.blogspot.com/2010/11/estos-son-los-20-jovenesemprendedores.html
Saps que la majoria de les empreses, institucions, governs i, fins i tot, persones
a ttol individual tenen dificultats per definir un pla estratgic a tres anys vista a
causa de la incertesa i dels canvis permanents en el mn actual? Aix posa en
relleu la necessitat que les societats modernes tenen de comptar amb persones
amb iniciativa, creatives i amb gran capacitat per afrontar reptes i adversitats
imprevistes.
Treballar de manera autnoma implica conixer en detall les funcions, les tasques
i els procediments de feina. Es tracta de realitzar-la sense necessitat de suport
i supervisi constants. De vegades es pensa que treballar autnomament s ferho individualment i aix s un error.
m Conceptes clau
Estratgies dafrontament: Respostes davant duna situaci estressant

que requereixen un esfor mental o b la posada en marxa duna acci.
Pla estratgic: Document elaborat per una organitzaci, en el qual es
reflecteix lestratgia que cal seguir a mitj termini.
Emprenedor/a: Persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte
empresarial.
Lideratge: Conjunt de capacitats que una persona t per influir en la ment
de les persones o en un grup de persones determinat, i fer que aquest equip
treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en lassoliment
de metes i objectius.
Perseverana: Persistncia en alguna cosa comenada.
Motivaci: Causa que explica una conducta determinada, sobretot el motiu
pel qual una persona es comporta duna manera o linters que la porta a
intentar aconseguir algun objectiu.
...
Iniciativa: Aptitud per fer el que sha de fer, ben fet, sense que ning ho
ordeni. Fa referncia a fer el primer pas davant duna acci o un projecte.
Es diu que una persona amb iniciativa promou idees o coses de manera
emprenedora.
Innovaci: Significa literalment novetat. Des dun s colloquial, sutilitza per
referir-se a noves idees i invents i a la capacitat per tirar-los endavant.
Autonomia: Capacitat de prendre decisions sense la intervenci duna altra
persona. Un bon desenvolupament mental i psicolgic s un element
fonamental per tenir un bon criteri per prendre decisions.
m Exemples
Thas plantejat mai objectius o reptes que has estat capa daconseguir? O a la
inversa, alguna vegada has tirat la tovallola davant dun objectiu o repte que tu
mateix thavies posat? La motivaci i la perseverana sn elements clau per
afrontar amb possibilitat dxit qualsevol repte que et proposis. Aqu tens un
exemple real de la importncia de triar un objectiu, lluitar contra les dificultats i
mantenir la illusi per assolir-lo:
https://www.youtube.com/watch?v=D9GgQcWZun4
Coneixes algun personatge pblic que destaqui per la seva capacitat de liderar
i per la seva iniciativa per aconseguir un objectiu? Aqu en tens alguns exemples:
Josep Guardiola, futbolista i entrenador del Bara des del 2007 fins al 2012,
reconegut de manera internacional per la seva capacitat de motivar i liderar,
entorn duna idea de joc, els seus jugadors:
www.youtube.com/watch?v=WeaWsYgUdzw
Mahatma Gandhi va ser el guia poltic i espiritual del poble hind cap a lobjectiu
de la independncia de lImperi britnic a mitjan segle XX. Va aconseguir aquest
repte mitjanant un mtode de resistncia pacfica i de no-violncia, innovador
en aquella poca, per lluitar a favor de la llibertat dels pobles:
www.youtube.com/watch?v=mG4ce4RxpzE

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teva capacitat dactuar amb iniciativa i autonomia davant de diferents situacions.
Davant de cada afirmaci, es tracta que responguis si s vertadera o falsa.
Endavant!
V
Tenir iniciativa no significa noms ser capa de prendre decisions,

sin tamb responsabilitzar-sen i assumir els errors i els riscos que
puguin sorgir.
Es pot tenir iniciativa i actuar de manera autnoma sense tenir gaire

confiana en un mateix. Limportant s llanar-se a la piscina encara
que no vegis clar qu passar desprs, que pensis que no ten
sortirs, que tests equivocant, que fracassars, etc. La persona
amb iniciativa i autnoma es llana encara que tingui por i no confi
en ella mateixa.
Quan una persona actua i pren decisions s probable que en algun

moment sequivoqui o topi amb dificultats. Per aix s important ser
perseverant (no abandonar a la primera), proposar altres sortides i/o
assumir lerror com a part del procs i com un aprenentatge.
Quan es pren la iniciativa en alguna acci (per exemple, liderar un

projecte duna assignatura amb un grup de la classe), s molt
important ser conservador, no arriscar i, en cas que sorgeixi algun
problema, optar per la soluci ms rpida sense tenir gaire en compte
les opinions de la resta, perqu, si no, s impossible posar-se dacord
i avanar amb la feina.
Quan sha optat per alguna idea i en posar-la en prctica comencen

a sorgir imprevistos i impediments, el millor que es pot fer s deixar-ho
crrer, perqu el ms probable s que la idea no fos bona.
...
Abans dactuar s important analitzar amb calma tant les possibilitats

com les limitacions de lacci que es vol dur a terme. Identificar les
possibilitats ajuda a treure el mxim rendiment de les nostres
actuacions, i identificar les limitacions permet minimitzar i prevenir els
errors i triar els camins ms adequats.
Sc una persona amb iniciativa perqu davant dels problemes sc
capa dafrontar-los, trobar-hi solucions i dur-les a la prctica. A ms,
sc capa descollir davant de diferents situacions i de calcular i
assumir els riscos de la meva decisi. Actuo amb creativitat,
responsabilitat i perseverana.
Per demostrar que s vertader, explica algunes situacions en qu hagis
actuat daquesta manera.
Sc una persona capa de funcionar de manera autnoma quan s

necessari. Sc capa de decidir amb criteri propi, seguretat i confiana,
i puc afrontar situacions sense necessitat de rebre ajuda o supervisi
permanent.
Per demostrar que s vertader, explica algunes situacions en qu hagis
actuat daquesta manera.
m Solucions
Vertader.
Fals. La confiana en un mateix s un element important de lautonomia i la

iniciativa. No noms es tracta de llanar-se, sin de fer-ho amb seguretat i
confiant en les prpies capacitats per augmentar les possibilitats dxit.
Vertader.
Fals. La iniciativa tamb implica ser creatiu, mostrar disposici als canvis i a la
innovaci (perqu sn oportunitats daprendre coses noves), imaginar, portar
a terme les idees i propostes, i buscar les millors solucions (no les ms rpides).
I quan es lideren projectes s important treballar en equip de manera cooperativa
i flexible.
Fals. Quan es posa en prctica una idea s normal que sorgeixin imprevistos,
dubtes o impediments. Limportant en aquests moments s mantenir la
motivaci per perseverar, buscar alternatives, pensar altres frmules, etc., amb
lobjectiu de materialitzar la idea amb xit.
Vertader.


Prova 1: Tinc iniciativa? Sc autnom/a?
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Tinc iniciativa? Sc autnom/a?
A la nostra vida quotidiana, i per funcionar adequadament,
hi ha moltes situacions o moments que requereixen dun
cert grau dautonomia i diniciativa.
El que et proposem s que reflexionis sobre la teva
capacitat dactuar amb autonomia i iniciativa. En cadascuna
de les situacions que tindiquem, marca les opcions que
ms sajustin a la teva actuaci. Veurs que en cada cas
them posat un exemple. Tens dues opcions: respondre com actuaries utilitzant
lexemple o b pensar alguna situaci similar en qu thagis trobat i marcar
lopci que sajusti ms a com vas actuar. Tris lopci que tris, haurs dexplicar
i justificar la resposta que hagis marcat.
m Quan he de prendre una decisi:
No crec que a la vida shagi de decidir sempre. Jo em deixo portar pel

moment, prefereixo improvisar.
Tri el que tri, segur que mequivoco; per tant, s millor no decidir.
Prenc la decisi amb confiana i tranquillitat. Espero no equivocar-me
perqu si no potser em costar ms tornar-me a decidir la propera vegada.
Penso en els pros i els contres de cada situaci, decideixo amb seguretat,
confio en mi i, si no surt b, prenc nota dels errors (em servir per decidir
millor la propera vegada).
Dubto, no estic segur, em poso nervis. Trio, per sense confiar en la decisi.
Exemple
Quan estic davant duna situaci en qu he de prendre una decisi.
Per exemple: tinc una setmana per fer un treball de fsica que em sembla molt
difcil i que a ms no em ve gaire de gust fer. s un treball individual i s
important per a la nota final. He de decidir si el faig o si ho deixo estar i
assumeixo que suspendr lassignatura.
m Quan he de triar entre diferents opcions o possibilitats:
No crec que a la vida shagi de decidir sempre. Jo em deixo portar pel moment,
prefereixo improvisar.
Abans de triar, examino tots els condicionants. Em decideixo per aquella
que ms sajusta al que vull i que implica el mnim risc possible.
Ho faig a sorts, que decideixi latzar! s la manera ms fcil i rpida.
Abans de triar, examino tots els condicionants i em decideixo per lopci
que ms sajusta al que vull i puc fer encara que em suposi riscos, perqu
arribat el moment els assumir i afrontar.
Sempre acostumo a fer el que fa la majoria. Si molta gent ha triat aquesta
opci, segur que s bona.
Sempre trio lopci que ms magrada o minteressa i no tinc en compte
res ms.
Exemple
Quan estic davant duna situaci en qu he de triar entre diferents opcions
o possibilitats
Per exemple: A les tardes i els caps de setmana tinc fora temps lliure i vull
inscriurem a alguna activitat. Me ninteressen moltes: handbol, escacs, hiphop, dibuix, ioga, guitarra Per totes tenen horaris, temps de dedicaci i
preus diferents: algunes es fan durant el cap de setmana, i daltres, entre
setmana; en alguna hi ha collegues i en daltres no; en un parell ja hi tinc
experincia i la resta sn noves per a mi Per noms en puc fer una.
m Quan estic davant duna situaci problemtica:
No nhi ha per tant. La gent busca problemes on no nhi ha!

Analitzo la situaci, identifico quin s el problema i les possibles solucions.
Les poso a la prctica amb seguretat i tranquillitat, confiant que ho podr
resoldre satisfactriament.
Ho deixo passar. Amb una mica de sort, el problema se solucionar sol o
ning no se nadonar
Analitzo la situaci, identifico quin s el problema i com es podria solucionar.
Demano a alg que majudi a portar a la prctica les possibles solucions
perqu em sentir ms segur.
S que la situaci s problemtica, per no sc capa dafrontar-la perqu
macostumo a bloquejar. Per tant, demano a alg que ho resolgui per mi.
Exemple
Quan estic davant duna situaci problemtica
Per exemple: Fa uns quants dies el meu pare em va demanar que ans al centre
datenci primria i demans informaci sobre la targeta sanitria europea
perqu marxem un mes fora i la necessitarem. Com que ni ell ni la meva mare
no tenen temps danar-hi, mho va demanar a mi. Jo men vaig oblidar. Marxem
daqu tres dies i potser ja no tindrem temps de fer tots els trmits per tenir-la
a temps.
m Quan he de prendre una decisi important per al meu futur:
Analitzo amb calma totes les opcions que tinc sobre la taula i trio la que
ms minteressa a mi, perqu es tracta del meu futur i s important. Triar
no em costa, per necessito suport per tirar-la endavant i assumir les
responsabilitats que aix suposa.
Per les coses importants prefereixo que trin per mi (els meus pares, els
amics i les amigues, la meva parella, etc.). Em coneixen b i, en canvi, jo
sc una mica cagadubtes. El que em diguin mestar b!
Com que macostuma a passar que mai no ho tinc del tot clar, demano
consell. Si lopci que maconsellen s diferent de la que jo havia pensat, i
si laltra persona t ms experincia que jo, far cas del que em digui.
Almenys, si no surt b, la responsabilitat ser compartida.
No hi ha cap decisi que sigui tan important per al futur! El que s important
s el present, el dia a dia. No cal donar tantes voltes a les coses, s millor
improvisar.
Ho analitzo amb calma tenint en compte totes les variables i trio lopci que
ms minteressa i que crec que ms em conv. A partir daqu, em planifico
i actuo tenint en compte lopci que he triat, em responsabilitzo de tot el
que comporti haver escollit aquest cam i actuo segons les conseqncies.
Exemple
Quan estic davant duna situaci en qu he de prendre una decisi
important per al meu futur
Per exemple: Aquest any acabo 4t dESO i he de decidir qu vull fer a partir
daqu. Vull seguir estudiant o vull comenar a buscar feina? Si em decideixo
per estudiar, em matriculo a batxillerat o busco un cicle formatiu que minteressi?
Quina opci ser millor per al meu futur professional?

Dinmica: Elaborar pressupostos
Fitxa 1
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Clients
CLIENT 1. Comanda:
CLIENT 2. Comanda:
CLIENT 3. Comanda:
6 texans model A, talla S
15 texans model A, talla L
8 texans model A, talla S
6 texans model A, talla L
12 texans model A, talla XL 20 texans model B, talla S
10 texans model A, talla M
5 texans model B, talla M
8 texans model B, talla L
12 texans model B, talla M
5 texans model B, talla L
15 texans model B, talla XL
4 texans model C, talla S
10 texans model C, talla XL
10 texans model C, talla M
Preus
1 Tex model A talla S: 20 /21 / 22
1 Tex model A talla M: 21 / 22 / 23
1 Tex model A talla L: 22 / 23 / 24
1 Tex model A talla XL: 23 / 24 / 25
1 Tex model B talla S: 20 / 21 / 22
1 Tex model B talla M: 21 / 22 / 23
1 Tex model B talla L: 22 / 23 / 24
1 Tex model B talla XL: 23 / 24 / 25
1 Tex model C talla S: 30 / 31 / 32
1 Tex model C talla M: 31 / 32 / 33
1 Tex model C talla L: 32 / 33 / 34
1 Tex model C talla XL: 3
Estocs
Model A, talla S / 20 : en queden 10 peces
Model A, talla S / 21 : no en queden
Model A, talla S / 22 : en queden 14 peces
Model B, talla M / 21 : no en queden
Model B, talla L / 22 : en queden 10 peces
Amb la resta de models, no hi ha problemes destocs
Observacions
Per confeccionar els pressupostos, cal agafar el preu ms baix de cada model.

Dinmica: Elaborar pressupostos
Fitxa 2
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Pressupost client 1
Article
Model
Talla
Quantitat
Preu unitat
Preu total
Total pressupost
Pressupost client 2
Article
Model
Talla
Quantitat
Preu unitat
Total pressupost
Preu total
Pressupost client 3
Article
Model
Talla
Quantitat
Preu unitat
Total pressupost
Preu total
COMPETNCIA:
RESPONSABILITAT

Idees clau
2
3

Responsabilitat 02

Responsabilitat

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat per prendre decisions des de la llibertat i dins del marc normatiu de
manera conscient, acceptant i assumint les conseqncies dels actes que sen
deriven i de les decisions preses.
Conixer, analitzar i aplicar els drets i deures en els diferents mbits de la

vida quotidiana en el context en qu es viu.
Tenir capacitat de moures i dactuar des dels parmetres de la llibertat i
de les normes, entenent el significat real de cadascun daquests conceptes
i respectant els lmits.
Acomplir els compromisos adquirits en qualsevol mbit de vida
Realitzar les tasques i funcions amb qu alg sha comproms, dacord
amb les seves exigncies.
Ser conseqent amb les decisions preses, assumint les conseqncies
dels actes.
Actuar adequadament per a lacompliment dels deures.
Prendre decisions de manera racional, sense deixar-se portar pel primer impuls.
Tenir una actitud de millora personal, sobreposant-se i aprenent dels errors
o fracassos.
Fer les preguntes pertinents abans de fer una tasca que es desconeix.
Tenir clares les fites per a lassoliment dels objectius previstos i realitzar
les tasques en el temps previst.
Implicar-se en les feines que es porten a terme en qualsevol mbit i fer-les
amb qualitat.
Responsabilitat 03
Idees clau
La responsabilitat s una competncia clau quan vius en societat i est

estretament relacionada amb el dret a decidir que tens en mltiples parcelles de
la vida. A la feina, en els estudis, quan condueixes un vehicle o quan surts amb
els amics o les amigues, prens decisions i actues duna manera o duna altra.
Aquestes decisions comporten conseqncies que has destar preparat o
preparada per assumir. I si no ho ests, s prudent que te nestiguis.
Has de saber que el teu entorn social texigeix comportaments responsables.
Ho fa a travs de codis normatius formals (el Codi penal, el codi de circulaci, la
legislaci laboral) i informals (posar a disposici informaci que pot ajudar
altres persones, arribar puntual quan quedes amb amics o per motius
professionals, entre daltres), per s important que no ho visquis com una
qesti externa, sin com un fet de maduraci personal. Quan ets jove s normal
reclamar quotes de llibertat sobre el teu temps, els teus estudis, la feina, el teu
espai a casa, etc., per la llibertat necessita la responsabilitat per tal de fer-ne
un exercici correcte.
m En resum:
La responsabilitat implica fer-se crrec de les decisions que es prenen en

diferents mbits de la vida.
Abans de prendre decisions de ms o menys importncia, has de pensar
en les possibles conseqncies i valorar si ten pots fer crrec.
Pot ser til sollicitar assessorament, informaci o orientaci a altres persones
ms qualificades quan et trobes en una situaci en la qual no ests segur
o segura de poder assumir certa responsabilitat.
La responsabilitat camina en parallel amb la llibertat. Com ms llibertat,
ms responsabilitat. No pots aplicar el dret a decidir respecte de la teva
llibertat de fer, de ser, de sentir, sobretot si aquest s afecta altres persones
i, en canvi, no acceptar les conseqncies que no tagradin, senzillament
perqu no sn cmodes o agradables.
Si la llibertat s un dret, en certa manera la responsabilitat s un deure.
Convivint en societat un individu disposa de drets, per tamb de deures, i
noms podr gaudir dels primers si compleix amb els segons. La
responsabilitat s una competncia que afecta tant els drets com els deures.
Responsabilitat 04
m Conceptes clau
Llibertat: Estat o condici de qui s lliure, de qui no est subjecte a un poder

estrany, a una autoritat arbitrria, de qui no est constret per una obligaci,
un deure, una disciplina, una condici onerosa, etc.
Dret: Facultat dexigir all que ens s degut, de fer all que la llei no defn,
de tenir, exigir, usar, etc., all que la llei o lautoritat estableix a favor nostre
o ens s perms per qui pot.
Deure: All que hom s constret a fer, deute imposat per una llei, un
contracte, una prometena, les convenincies socials, la gratitud, etc.
Coherncia: Connexi, relaci estreta didees que sacorden entre elles.
Comproms: Obligaci contreta per una promesa, una paraula donada, etc.
m Exemples
Responsabilitat s sinnim de comproms, entenent que quan assumeixes unes

tasques, un projecte o qualsevol assumpte parlat i acordat amb altres persones,
assumeixes la responsabilitat de complir els acords presos i, en el cas de no
aconseguir-ho, has destar preparat o preparada per assumir-ne les
conseqncies. Alguns exemples sn: el comproms laboral, una promesa a un
company o companya, la compra dun objecte (un cotxe, una casa), etc.
Si coneixes i domines aquesta competncia evitars, per exemple, cometre
certes imprudncies si surts a la nit amb els amics i les amigues, com ara pujar
al vehicle dalg que hagi begut, i tindrs previst amb la resta del grup o en
solitari, si la gent no participa de lopci responsable, alguna alternativa per tornar
a casa sense crrer perills evitables.
Si la teva dedicaci principal s formar-te i estudiar, la teva responsabilitat s
aprofitar lespai educatiu i loportunitat de crixer com a persona i construir el
teu projecte professional. Molts infants i joves al mn no tenen aquesta opci i
es veuen obligats a treballar ben aviat per ajudar leconomia familiar. Estudiar s
un dret, per tamb un deure per part teva i tobliga a donar el mxim de les
teves capacitats durant el temps que estiguis en formaci. La teva educaci t
un cost molt elevat cada dia que assisteixes a laula, i labandonament o la
deixadesa t conseqncies per a tu (menys oportunitats laborals en el mercat
de treball) i conseqncies per a la societat (tots hem aportat mitjans per pagar
els teus estudis i aquests recursos shan desaprofitat i es podrien haver dedicat
a altres accions, com ara lajuda al desenvolupament a pasos amb pocs recursos,
per exemple).
Responsabilitat 05

Responsabilitat
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teva actuaci i posici responsables. Davant de cada afirmaci, es tracta que
V
Totes les persones tenim uns drets i uns deures que saccepten com
a universals, que asseguren la bona convivncia i que estan basats
en dos grans pilars: la llibertat i la igualtat.
Noms es pot viure amb llibertat si no timposen lmits, perqu en

cas que nimposin ja testan coartant la llibertat.
Quan una persona adquireix un comproms est assumint lobligaci

i/o la responsabilitat dacomplir-lo.
Per prendre qualsevol decisi important, no sha de pensar gaire

en les conseqncies que pot tenir perqu, si no, no ens decidirem
mai a fer res.
Quan sassumeix una tasca o una feina que no sha fet mai abans, s
bo fer-la sense preguntar perqu aix et responsabilitzes dels resultats
i aprens ms.
Una actuaci responsable davant de les feines i tasques que

sassumeixen requereix el mxim dimplicaci dun mateix. Noms aix
saconsegueix un resultat ptim i sassoleixen els objectius.
Em considero una persona responsable perqu faig un bon s dels

meus drets i deures, i actuo respectant les normes i els lmits de la
llibertat.
Per demostrar-ho, pensa i explica alguna situaci en qu hagis actuat
daquesta manera.
Quan he de prendre una decisi important ho faig de manera racional,

no em deixo portar pel primer impuls, penso en les conseqncies
que tindr aquesta decisi i masseguro que no seran negatives (ni per
a mi ni per a altres persones).
Per demostrar-ho, pensa i explica alguna situaci en qu hagis actuat
daquesta manera
Responsabilitat 06
m Solucions
Vertader. Sota el paraigua de la llibertat i la igualtat entre totes les persones es

despleguen tots els drets i les obligacions que, si sacompleixen, garanteixen
la convivncia. s responsabilitat de cada individu acomplir-los i respectar-los,
i una obligaci de lestat vetllar perqu sigui aix (que les persones gaudeixin
dels drets i compleixin els deures).
Fals. Fins i tot la llibertat t uns lmits. Per posar un exemple: un jove o una jove
que decideix lliurement abandonar lescola est incomplint una obligaci (el
deure destar escolaritzat fins a finalitzar leducaci secundria obligatria) i
rebutjant un dret que li correspon (dret a leducaci).
Vertader. Assumir un comproms t unes conseqncies: adquireixes una

responsabilitat o una obligaci de la qual, moralment, no et pots desdir. Per
aix s important, abans de comprometret, pensar b qu timplicar i tenir la
seguretat de poder i voler acomplir-ho.
Fals. Totes les decisions tenen conseqncies (algunes vegades bones i daltres
dolentes). Per aix s important, abans de prendre una decisi, pensar en les
conseqncies que tindr i, sobretot, assumir-les i responsabilitzar-sen.
Fals. Tot i que de vegades s bo experimentar i actuar de manera autnoma,

per norma general s ms adient preguntar, informar-se, analitzar les possibilitats
de sortir-sen i les conseqncies que tindr la nostra actuaci, etc.
Aquesta s una veritable actuaci responsable davant de noves tasques o
feines.
Vertader.
Responsabilitat 07

Responsabilitat

Prova 1: Em responsabilitzo No em responsabilitzo
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Em responsabilitzo No em responsabilitzo
En el nostre dia a dia hem de prendre decisions i afrontar
situacions que requereixen una posici i una actitud
responsables cap a nosaltres mateixos i cap al nostre entorn.
El que et proposem a continuaci s que pensis com actues
i amb quin nivell de responsabilitat ho fas. En cadascun dels
casos que tindiquem, marca lopci que ms sajusti a com
actues davant daquestes situacions.
Haurs de posar un exemple real per demostrar que actues com has dit.
Exemple
m Quan em comprometo amb alg o amb alguna cosa:
Per exemple:
Quan em comprometo a ajudar un amic o una amiga a fer un treball.
Quan em comprometo a fer un encrrec que mhan demanat a casa.
Quan assumeixo una feina de la qual depenen altres persones.
Com que s un favor, si puc ho far, per si no ja explicar per qu no ho he fet.
De vegades em penedeixo dhaver-mhi comproms, per tot i aix ho duc a
terme. Ara b, si el resultat no s el que esperava, ja no s cosa meva, no
s problema meu.
Acostumo a complir els meus compromisos. Per tant, far el que sespera
de mi i mhi esforar. Si no surt b, entenc que la responsabilitat s
compartida perqu jo no me nhe sortit i perqu laltre ha decidit voluntriament
confiar en mi.
Sempre dic les coses sense pensar. La gent que em coneix ja ho sap i, per
tant, ja saben que s molt difcil que ho faci.
Sempre compleixo els meus compromisos. Quan decideixo comprometrem
amb alg s perqu abans ho he pensat, he arribat a la conclusi que ho
puc fer i perqu sc capa dassumir les conseqncies de la meva decisi.
Responsabilitat 08
Exemple
m Quan he de prendre una decisi
Per exemple:
Quan he de decidir-me entre dues opcions (anar al cinema o a prendre
alguna cosa).
Quan he de prendre una decisi important (triar els estudis).
Sempre analitzo la situaci amb calma: qu mimplicar, si estic preparat o

preparada per assumir-ne les conseqncies, si s la que ms em conv o
em ve de gust, si mhi sentir cmode, etc.
No penso, em deixo portar pel primer impuls.
No hi dono gaires voltes. Decideixo el que em sigui ms fcil.
Abans de decidir ho penso amb deteniment. Tot i que de vegades em costa
saber qu he danalitzar, mesforo per assegurar-me que prenc una decisi
meditada i que desprs no men penedir.
Em prenc uns minuts abans de decidir. No deixo que passi gaire temps
perqu, si no, no macabo decidint per res.
Responsabilitat 09
Exemple
Quan no he resolt b alguna situaci
Per exemple:
Quan no he superat algun examen o prova.
Quan he coms algun error o he fracassat en alguna cosa que mhavia
proposat.
Quan cometo algun error o fracasso en alguna cosa que mhe proposat,
noms ho torno a internar si no em suposa gaire esfor.
Moltes vegades magradaria tornar a provar-ho, per no men veig capa. S
que seria bo tornar a intentar-ho, per tiro la tovallola ms vegades de les
que voldria.
Quan una cosa no em surt b a la primera, no ho torno a provar. Crec que
s una prdua de temps.
Sempre persevero davant de situacions que, a la primera, no he resolt b.
Tot i aix, preferiria que les coses que em proposo em sortissin b el primer
cop que les faig.
Entenc que els errors o els fracassos sn una oportunitat per millorar. Quan
una cosa no surt b a la primera, sempre ho torno a provar prenent nota del
que no va funcionar el primer cop i buscant altres possibilitats o alternatives.
Responsabilitat 10
Exemple
Quan vull fer, millorar o canviar alguna cosa
Per exemple:
Quan em proposo aprovar una assignatura que arrossego del curs anterior
per poder passar al curs segent sense assignatures pendents.
Quan vull millorar els meus coneixements de mecnica per poder treballar.
Quan decideixo fer alguna activitat nova per ocupar el meu temps lliure.
Mai no em plantejo objectius. Vaig fent sobre la marxa.

Tinc clar qu vull millorar, fer o canviar i per qu. Penso qu haur de fer per
aconseguir-ho, qu necessitar, quant temps tardar, i ho faig.
De vegades em plantejo algun objectiu, per sense tenir gaire clar per qu
vull fer-ho.
Alguna vegada penso en els canvis o en les millores que vull fer i, a partir
daqu, em plantejo objectius per aconseguir-ho. Per sovint no aconsegueixo
portar-ho a terme perqu no havia pensat qu mimplicaria.
Sempre penso en all que vull millorar, fer o canviar de la meva vida. El que
em passa s que alguna vegada tinc dificultats per tirar-ho endavant o
madono que era ms difcil del que em pensava perqu no em planifico del
tot b.
Responsabilitat 11

Responsabilitat
Dinmica: Organitzem una festa sorpresa!
Fitxa 1
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Persones convidades a la festa:
Nre. total de persones convidades:
Llista de la compra
Pressupost estimat:
Responsabilitat 12

Responsabilitat
Dinmica: Organitzem una festa sorpresa!
Fitxa 2 i 3
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Organitzaci individual
Qu he de fer (tasques que mhan tocat):
Com ho far (qu necessito, quan ho far, quin ordre seguir, amb qui he de parlar, de
qui depenc, qui depn de mi, etc.):
Organitzaci del grup

Passos a fer:
Primer
Segon
Tercer
Quart
Cinqu
Sis
Set
Vuit
Nov
Des
Onz
Dotz
Qu
Qui
Quan
Altres
Responsabilitat 13
Previsi de possibles incidncies
Resoluci
E
E
E
E
E
COMPETNCIA:
VISI CRTICA
I ANALTICA

Idees clau
2
3

Visi crtica i analtica 02


Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat per analitzar lestructura i la consistncia dels fets o de les proposicions

que en general saccepten com a vertaders en la vida quotidiana aplicant
processos de recerca i decisi.
Utilitzar procediments bsics per al treball intellectual autnom: cerca i

selecci dinformaci, contrast, anlisi, sntesi i avaluaci crtica, promovent
el rigor intellectual i loriginalitat en el plantejament de problemes.
Argumentar de manera coherent el pensament propi de manera oral i
escrita, contrastant-lo amb altres posicions i argumentacions.
Adoptar una actitud crtica i reflexiva davant de diferents qestions
fonamentant adequadament les prpies idees i decisions.
Establir relacions de causa-efecte en fets o dades.
Davant duna situaci, presentar alternatives sorgides de lanlisi des de
diferents perspectives, avanant possibles conseqncies en cada cas.
Preocupar-se per estar ben informat o informada i mostrar curiositat per
una gamma variada dassumptes.
Extreure els elements crtics dun fet o informaci per procedir amb una
anlisi global i des de diferents angles de visi.
Tenir una actitud oberta i respectuosa vers les visions divergents del mn
i una actitud crtica davant de qualsevol tipus de discriminaci social i la
seva justificaci.
...
Mostrar-se flexible a lhora de considerar alternatives i opinions, escoltant

i comprenent les opinions dels altres.
Reconixer i analitzar els prejudicis, les predisposicions, els estereotipis i
les tendncies egocntriques que poden interferir en el propi pensament.
Tenir capacitat de plantejar i definir clarament termes, problemes, preguntes
o preocupacions, evitant generalitzacions simples o pensaments
dicotmics.
Davant dassumptes de diversa complexitat, tenir capacitat de mantenir
un ordre en el procs de raonament i cercar la informaci pertinent per
contrastar i construir una actitud i un discurs propis.
Utilitzar habilitats crtiques en la vida quotidiana per fer eleccions
suficientment fonamentades en qestions personals, familiars, de la
comunitat, etc.
Idees clau
Has de saber que com a contraposici al pensament crtic i analtic hi ha el

pensament nic, que implica la imposici de les idees i els interessos de grups
de pressi poltica i econmica menyspreant i descartant altres visions o
plantejaments que no sn els seus, i utilitzant els mitjans de comunicaci i les
estructures de lestat com a instruments de divulgaci del seu ideari. El nazisme
s un exemple daquests moviments que imposen el pensament nic.
Hi ha diferents tipus de pensaments. Per exemple:
El pensament causal ens ajuda a localitzar lorigen o la causa del problema.
s lhabilitat de dir el que passa aqu s i donar un diagnstic encertat
de la situaci. Els que no tenen aquest pensament ho atribueixen tot a la
mala sort o b es queden sense paraules davant dun problema interpersonal.
El pensament alternatiu ens permet imaginar el major nombre de solucions
a un problema determinat.
El pensament conseqncia serveix per preveure les conseqncies de
les nostres actituds i dels nostres comportaments (dall dit o no dit o dall
fet o no fet).
...
El pensament de perspectiva s lhabilitat cognitiva que ens permet situarnos en el lloc de laltre. s el pensament que fa possible lempatia o sintonia
afectiva amb els altres. s el pensament que fa possible lamor, i per tant,
ens fa ssers humans.
El pensament de mitjans/fins ens serveix per fixar-nos objectius i
organitzar els mitjans de qu es disposa per aconseguir la finalitat marcada
en lobjectiu.
Cada pensament t un objecte, que pot ser:
Concret, fa referncia a alguna cosa que podem sentir.
Abstracte, implica pensar en un conjunt didees, en les relacions entre les
coses, en com estan organitzades, etc. Tota planificaci requereix el
pensament abstracte, a travs del qual accedim a les lleis, teories, etc.
m Conceptes clau
Pensament crtic: Tipus concret de pensament que analitza la validesa

dels raonaments que es consideren com a veritables. Aquest pensament
comporta qestionar les afirmacions prpies i alienes, i ser conscients
dels prejudicis i les falsedats acceptades per costum o per coherncia
amb el sistema dominant de creences.
Contrastar: Comprovar lexactitud, autenticitat o qualitat duna cosa o
informaci. Tamb s mostrar caracterstiques molt diferents de dues
coses oposades i comparades entre elles.
Idees falses o errnies: Concepcions errnies dun tema, per corregibles
i reversibles, i que no presenten una crrega emocional gaire gran. Solen
aparixer en situacions diries, generalment per manca dinformaci.
Informaci: Tot all que un ser hum s capa de percebre, incloent-hi
les comunicacions escrites i orals, les imatges, lart o la msica.
Opini: Judici sobre alguna cosa qestionable. Tamb s el concepte que
es t respecte dalguna cosa o dalg. Per exemple: En la meva opini,
es tracta dun gran jugador.
Judici de valor: Judici basat en un conjunt particular de valors o un
sistema de valors especfic. Tracta sobre el que s correcte o equivocat
dalguna cosa, o la seva utilitat sobre la base duna comparaci.
Creena: Qualsevol cosa que saccepta com a vertadera en una
determinada poca o per un grup hum determinat, al marge del procs
cientfic dhiptesi i comprovaci.
Llibertat dexpressi: Dret de tot individu a expressar idees lliurement, i
per tant sense censura. s un dret fonamental recollit en larticle 19 de la
Declaraci Universal dels Drets Humans, i la majoria dels sistemes
democrtics tamb lassenyalen.
m Exemples
Una mateixa notcia publicada a mitjans escrits o emesa per la televisi pot ser
explicada de manera molt diferent, intentant influir en lopini que puguis tenir.
Molts mitjans de comunicaci estan. Aqu tens un enlla amb opinions sobre
aquest tema. s necessari qestionar la informaci i les opinions que arriben de
mitjans oficials!
www.rebelion.org/noticia.php?id=71428
Molts avenos que han fet la humanitat i les societats han estat conseqncia
de lactitud crtica de persones que han defensat el que pensaven enfront duna
majoria de gent que ho veia diferent. Per exemple:
Coprnic va defensar, en el segle XVI, la teoria que la Terra girava al voltant
del Sol i no a linrevs com deia la comunitat cientfica i lEsglsia.
Clara Campoamor va aconseguir incloure la igualtat de sexes davant de
la llei durant la Segona Repblica en una societat dominada pels homes.
Coneixes la pellcula Lonada? Posa de manifest com es pot manipular les
masses a travs duns codis simples de comportament basats en la fora de la
disciplina, la fora del seguiment a un conjunt de regles, la fora de lorgull i el
sentiment de pertinena al grup. En lenlla segent pots veure un fragment curt
de la pellcula en el qual es mostren les conseqncies del pensament nic:
www.youtube.com/watch?v=OM9uQ7iI63s&feature=related

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teva capacitat danlisi crtica i analtica. Davant de cada afirmaci, es tracta
que responguis si s vertadera o falsa. Endavant!
V
Les afirmacions segents estan basades en prejudicis i estereotips:

Un home no pot fer la feina de casa igual de b que una dona.
Les persones immigrants reben ms ajudes i prestacions que

les autctones.
Els catalans sn avars i avorrits, els andalusos sn mandrosos
i els madrilenys sn fatxendes.
Per funcionar correctament a la societat actual, s important tenir les

idees molt clares sobre els temes que ens afecten. Per aix s
important raonar els propis pensaments i opinions i no deixar-se
influenciar pels altres. Contrastar el que penses amb el que pensa la
resta de gent no s un bon exercici perqu et pot confondre i et
poden menjar el coco.
La discriminaci s un tractament dinferioritat que es fa a una persona

o a un collectiu, i es pot discriminar per moltes causes: raa, sexe,
origen, idees, religi, posici social o econmica, etc. Ats que els
instruments legislatius principals (entre aquests, la Constituci) afirmen
que totes les persones som iguals davant de la llei i que no es pot
discriminar per ra de naixement, raa, sexe, religi, opini o qualsevol
altra condici o circumstncia personal o social, qualsevol acte de
discriminaci greu pot ser delicte i, per tant, s condemnable i punible.
...
Els mitjans de comunicaci sn una bona eina per estar informat i per
formar-se una opini prpia. Per cal estar alerta perqu, aquests
mitjans moltes vegades transmeten estereotips (per exemple, de les
persones immigrades). Per aix cal mirar, llegir i escoltar les
informacions amb nim crtic i analtic.
De vegades opinem sobre temes polmics sense estar-ne gaire

informats. El que caldria fer abans dentrar en un debat sobre un tema
que genera controvrsia o discussi s: buscar informaci (a mitjans
de comunicaci, parlant amb persones que coneixen el tema, etc.),
contrastar-la (comparar tota la informaci que hem obtingut), analitzarla (comprendre-la assegurant que s rigorosa i vlida), sintetitzar-la i
avaluar-la de manera crtica (quedar-se amb les idees principals,
analitzar-les, posar-les en dubte, etc.) fins que aconseguim tenir una
opini prpia sobre el tema grcies a aquest procs de treball. Ara s
que estem ms preparats per opinar i discutir!
Totes les opinions, mentre estiguin argumentades, sn igual de vlides,

defensables, respectables i justificables.
Sc capa dexplicar de manera crtica i analtica la situaci de crisi

actual (econmica i social), argumentant les meves idees.
Per demostrar-ho, explica-ho breument al tutor o a la tutora.
Sc capa didentificar una situaci de discriminaci cap a una

persona o grup del meu entorn proper (escola, barri, municipi, etc.),
puc reconixer i explicar quins estereotips o prejudicis estan operant
i puc fer-ne una anlisi crtica rebatent els arguments que utilitzen les
persones o grups que estan discriminant.
Per demostrar-ho, explica-ho breument al tutor o a la tutora.
m Solucions
Vertader.
Fals. S que s cert que cal formar-se una opini prpia sobre els diferents
temes que ens afecten, per les opinions i les idees prpies sempre s bo
contrastar-les amb les daltres persones (tant si pensen com nosaltres com si
no), perqu ens poden aportar informaci que no tenem, altres punts de vista,
noves visions o elements danlisi, etc.
Una opini o idea sobre un tema concret, perqu sigui rica, sempre ha destar
contrastada per altres visions, posicions o argumentacions.
Vertader.
Vertader. Els mitjans de comunicaci, quan donen notcies en qu els
protagonistes sn persones immigrades haurien de:
Comptar amb les persones immigrades com a font informativa.
Evitar ls dun llenguatge discriminatori (illegal, indocumentat) o que

incorpori prejudicis genrics en el tractament informatiu de la immigraci.
No identificar una minoria tnica o un collectiu concret de persones
immigrades amb una determinada activitat illegal.
Etc.
Vertader
Fals. s cert que tothom pot tenir la seva opini, per no ho s que totes siguin
justificables. Per exemple, defensar pblicament un genocidi fent-ne apologia,
per molt que argumentis aquesta posici, no es pot justificar i, a ms, est
penat perqu vulnera els drets humans universals.


Prova: Qu nopino? I qu es pot fer?
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Qu nopino? I qu es pot fer?
Amb aquest exercici et proposem que donis la teva opini
sobre diferents situacions dactualitat que duna manera o
altra ens afecten, i que defineixis la teva actitud i pensis
diferents actuacions que es podrien dur a terme davant
daquestes situacions.
Observa amb atenci les diferents fotografies i els vdeos
que them adjuntat. Cada foto o vdeo explica una situaci
diferent.
Desprs dobservar cada foto i de mirar cada vdeo haurs de:
1 m Identificar almenys dos elements de reflexi que et genera la foto o
el vdeo. Per exemple, davant duna imatge dun centre municipal desports
amb un cartell que diu que lhan tancat per manca de recursos:
Aquesta foto em fa pensar que els joves cada vegada tenim menys espais
i serveis per practicar esports.
()
2 m Associar la imatge o el contingut del vdeo amb situacions de la teva
realitat (ja sigui perqu la situaci afecta directament alg proper o perqu
dalguna manera pot arribar a afectar en un futur). Per exemple:
Un amic que practicava atletisme al centre municipal desports i que
participava en diferents competicions sha quedat sense installacions on
poder entrenar-se.
3 m Plantejar almenys dues propostes dacci dirigides a canviar, millorar

o incidir en la situaci que reflecteix la foto o el vdeo. Per exemple:
Els joves que utilitzvem aquestes installacions ens podrem reunir i crear
una plataforma dafectats. Aleshores, podrem demanar una reuni amb
lAjuntament per mirar de trobar solucions.
Mentrestant, podrem crear un espai de discussi setmanal per buscar
solucions alternatives, com per exemple
Persona sense casa dormint al carrer

Desnonament duna famlia
Dos elements de reflexi que em
genera la foto:
Exemple/s de com aquesta situaci

afecta o pot afectar la meva realitat:
Les meves dues propostes dacci per

canviar aquesta situaci:

genera la foto:


https://www.youtube.com/watch?v=
Vkiiel6EA8o
Actuaci de les forces de seguretat de

lestat contra una manifestaci pacfica
destudiants a Valncia
Actuaci de les forces de seguretat de
lestat contra una manifestaci pacfica
destudiants a Valncia
genera el vdeo:


Situacions
Cua de gent sense feina esperant per
entrar a loficina de empleo
genera la foto:


Situacions
https://www.youtube.com/watch?v=
OcSoHf5ap2o
La immigraci a debat
genera el vdeo:



Dinmica: Tribunal temtic
Fitxa 1
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Enunciat del tema que mha tocat:
He de:
Defensar-lo (anar-hi a favor)
Rebatrel (anar-hi en contra)
Arguments que utilitzar (idees per plantejar la meva posici):

Dinmica: Tribunal temtic.
Fitxa 2
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Enunciat del tema de discussi:
Noms de la parella:
Li ha tocat defensar-lo (anar-hi a favor):
Li ha tocat rebatrel (anar-hi en contra
Noms dels membres del jurat:
Arguments a favor i en contra de cada membre de la parella
Nom
A favor
Sentncia
Ha estat millor:
Perqu:
En contra
Nom
A favor
En contra
COMPETNCIA:
ADAPTABILITAT

Idees clau
2
3

Adaptabilitat 02

Competncia bsica especfica
Adaptabilitat

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat per cercar i aplicar respostes constructives, eficaces i positives

davant de situacions canviants en qualsevol mbit de la vida, mostrant flexibilitat
i versatilitat i ajustant-se a les necessitats prpies i del context.
Presentar una bona disposici vers el canvi.

Tolerar i acceptar els canvis que es donen en qualsevol mbit de la vida,
ja siguin ms o menys previsibles.
Saber trobar respostes eficients a situacions noves de la vida quotidiana,
mostrant flexibilitat i creativitat en la seva aplicaci.
Buscar noves maneres dafrontar situacions habituals de manera ms
eficient.
Saber identificar les competncies necessries per afrontar noves
situacions que es donin en la vida quotidiana.
Buscar mecanismes per desenvolupar competncies que no shan posat
mai en joc i per activar noves competncies.
Saber buscar i aplicar solucions efectives davant de situacions noves o
imprevistes.
Percebre els canvis com una oportunitat per millorar el potencial propi en
els diferents mbits de la vida.
Reflexionar sobre la millor manera de reaccionar davant de situacions
imprevistes amb la finalitat de generar respostes constructives i eficaces.
...
Adaptabilitat 03
Davant de noves situacions, i si aquestes ho requereixen, tenir capacitat

de modificar comportaments i estratgies habituals.
Valorar sistemticament i automticament la situaci, lentorn i les normes
per prendre decisions i introduir canvis quan sigui necessari.
Mostrar-se disponible a altres persones, oferint suport, materials i idees
que facilitin conductes flexibles.
Fomentar i aplicar estratgies de canvi per adaptar-se a les situacions
variables del context en el qual es mou una persona.
Idees clau
Saps que vius en un mn en canvi permanent i on la informaci de qu disposem

com a societat es multiplica per dos cada deu anys aproximadament?
I que per aquesta ra avui moltes famlies, empreses i fins i tot governs
planifiquen les seves necessitats i objectius amb una previsi de tres i sis
mesos, quan abans ho feien amb dos i quatre anys?
Sabies que noms les espcies i els ssers vius ms adaptables a lentorn i a
la naturalesa han aconseguit sobreviure?
Qu vol dir tot aix? Doncs que tha tocat viure en un temps de transformaci
constant, en el qual les relacions entre pasos, empreses i persones generen
noves necessitats a una velocitat vertiginosa. La soluci als problemes que van
sorgint implica generar nova informaci i coneixements, i les persones que
tenen una disposici contnua a aprendre noves maneres de fer, dactuar, de
treballar i que, fins i tot, sn capaces de generar alternatives prpies i dxit a
problemes de caire social i empresarial, sn les que tenen ms possibilitats
dencaixar en el mn en qu vivim.
Per tant, hi ha una conclusi que es pot treure: s necessari conixer
detalladament el context en qu vius, com canvia, i conixer quins sn els teus
punts forts i els que has de millorar, i quines estratgies pots emprendre per
aconseguir-ho.
Adaptabilitat 04
m Conceptes clau
Canvi: Transici que passa quan es transita dun estat a un altre. Per
exemple, quan passem danar a lescola a treballar en una empresa.
Alternativa: Opci que es pot escollir entre diverses opcions possibles.
Adaptaci biolgica: Procs pel qual milloren les possibilitats de
supervivncia dindividus que mostren una caracterstica determinada.
Adaptaci social: Procs pel qual un grup o un individu modifica els seus
patrons de comportament per adaptar-se a les normes que predominen
en el context social en el qual es mou.
m Exemples
Fa relativament pocs anys no existien els telfons mbils, ni les tecnologies

simultnies de comunicaci per Internet, com ara el xat, el Facebook o el
WhatsApp. Imaginat una situaci en la qual una avaria general en els sistemes
de telecomunicacions mundials et deixa sense poder utilitzar aquests mitjans
de comunicaci durant una setmana. Quines estratgies posaries en joc per
mantenir el contacte amb els amics que tens ms a prop i amb aquells que tens
ms lluny? Com ho faries per quedar amb ells? I qu faries si alg a qui necessites
o s important veure no apareix a lhora i al lloc acordat?
Un altre exemple de la importncia de desenvolupar la competncia dadaptabilitat
t a veure amb la feina i els ingressos econmics. Avui s molt difcil aconseguir
un treball indefinit en el temps, que et doni seguretat i que et garanteixi uns diners
fixos cada mes. s normal treballar un temps curt, sortir del mercat de treball i
cercar una nova feina durant un altre perode de temps fins que aprofites una
nova oportunitat. Aquest fet tobligar a adaptar-te a cada moment als recursos
econmics disponibles, a saber adquirir noms els compromisos que pots pagar
en cada moment (de lloguer dhabitatge, de roba, de vehicle, de components
elctrics, etc.). Noms si et saps organitzar i cercar alternatives en cada moment,
sabrs resoldre les situacions delicades que et tocar viure.
Aqu tens un exemple molt grfic del que representa dominar i posar en joc la
competncia dadaptabilitat:
www.youtube.com/watch?v=P4hFbOm6VI8
Adaptabilitat 05

Adaptabilitat
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teva capacitat dadaptabilitat. Davant de cada afirmaci, es tracta que
V
Quan una persona t clars els seus objectius i hi actua dacord, s

impossible que sorgeixin imprevistos.
Per tenir disposici al canvi s necessari, primer, entendre i acceptar

que els canvis estan presents a la nostra vida quotidiana, que sn
part del dia a dia i que no sn fets estranys o puntuals. I desprs cal
saber afrontar-los responent de manera positiva i flexible, entenent
que sn una oportunitat per millorar.
De vegades pot ser bo (i fins i tot necessari) canviar la manera

dafrontar situacions habituals.
El canvi s negatiu perqu altera la

nostra manera de fer habitual. Per aix
s important intentar que a la nostra
vida hi hagi el mnim de canvis possibles.
5
6
Els canvis i les situacions noves ens donen loportunitat daprendre

i dadquirir noves capacitats i habilitats.
Tant si creus que s vertader com fals, posa un exemple per justificar la teva
resposta.
Els canvis o les situacions noves sempre es poden preveure.

Madapto molt fcilment als canvis perqu sempre que ha canviat
alguna cosa a la meva vida ho he tolerat i acceptat b, i mhe esforat
per afrontar la nova situaci amb flexibilitat i modificant el meu
comportament o la meva manera de fer les coses.
Per demostrar-ho, posa un exemple duna situaci i explica com vas actuar.
Puc recordar tres situacions que han ocasionat algun tipus de canvi
a la meva vida, a la meva organitzaci, a les meves relacions, etc., i
en tots els casos he reaccionat amb calma, he generat respostes
eficients i he estat flexible i transigent.
Per demostrar-ho, posa els tres exemples (poden ser petits o grans canvis;
per exemple, des del canvi duna data dexamen fins a un canvi de residncia).
Adaptabilitat 06
m Solucions
Fals. s cert que tenir les fites clares i planificar-se b disminueix la possibilitat
que sorgeixin situacions inesperades, per sempre hi pot haver imprevistos
perqu no depenen noms de nosaltres.
Vertader. No es la especie ms fuerte la que sobrevive, ni la ms inteligente,

sino la que responde mejor al cambio. Charles Darwin.
Vertader. De vegades ens acostumem a fer una cosa sempre de la mateixa

manera sense pensar que si busqussim una altra manera de fer-la potser
tindrem ms bons resultats i serem ms eficients. Un exemple molt senzill: pot
passar que ens acostumem a estudiar memoritzant el contingut sense entendrel
i que no pensem que utilitzant altres estratgies (subratllar els apunts, fer
esquemes, fer-nos preguntes i pensar la resposta ms adequada, mirar vdeos
on sexpliqui el contingut, discutir sobre el temari amb altres companys o
companyes, etc.) podem obtenir un resultat millor, aprendre ms i millor i
entendre el que estem estudiant de manera ms rpida.
Fals. El canvi no sha de veure com un fet negatiu, sin com una oportunitat de
millora. La nostra societat i la manera dorganitzar-nos cada vegada s ms
canviant i per aix s important adaptar-nos a aquesta situaci. A ms, els
canvis moltes vegades ens vnen de fora, no som nosaltres qui els decidim o
busquem i, per tant, hem destar oberts a acceptar-los i a respondre-hi de
manera eficient.
Vertader. Quan sha dafrontar una situaci nova tenim loportunitat de posar
en joc noves competncies. Per exemple: imagina que tens un germ petit i
que el teu pare et demana que durant les tardes ten facis crrec. Haurs de
ser responsable, organitzar-te millor el temps, aprendre a negociar amb el teu
germ, aprendre qestions relacionades amb la cura dinfants, ser creatiu o
creativa per inventar activitats o jocs, etc.
Fals. s cert que alguns es poden preveure, per daltres no, sobretot quan no
depenen de nosaltres.
Adaptabilitat 07

Adaptabilitat

Prova 1: Madapto als canvis?
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Madapto als canvis?
En el nostre dia a dia s usual que apareguin situacions en
qualsevol mbit de la nostra vida que impliquin canvis.
El que et proposem a continuaci s que pensis com
afrontes i tadaptes a aquests canvis i en quin grau ho fas.
En cadascun dels mbits que tindiquem, marca les
opcions que ms sajustin al teu grau dadaptaci al canvi.
Haurs de justificar la teva resposta amb un exemple real.
No tolero ni accepto els canvis, tant si sn previsibles com si no.
Tolero i accepto els canvis noms si sn previsibles.
Tolero i accepto els canvis, per no s ni vull afrontar-los.
Tolero i accepto els canvis, i mesforo i tinc inters a afrontar-los.
Tolero, accepto i afronto els canvis, i mesforo per ajustar-me a la nova
situaci buscant respostes positives.
Tolero, accepto i afronto els canvis, i majusto a la nova situaci trobant
respostes eficients i aplicant-les de manera flexible i creativa.
Exemple
Canvis o situacions noves en lmbit familiar
Per exemple: un canvi de residncia, la separaci del pare i la mare, la disminuci
dels ingressos familiars i, per tant, haver de deixar de fer activitats que ens
agradaven, el naixement dun germ o una germana, etc.
Adaptabilitat 08

Exemple
Canvis o situacions noves en lmbit de loci
Per exemple: un canvi de plans dltima hora amb el grup damics i amigues,
lanullaci duna activitat que em venia molt de gust fer, el canvi dhorari duna
activitat extraescolar, etc.

Exemple
Canvis o situacions noves en lmbit dels estudis
Per exemple: quan ens posen un examen sorpresa, quan he de canviar dinstitut,
quan suspenc una assignatura que pensava que aprovaria, quan mobliguen a
fer classes de refor, etc.
Adaptabilitat 09

Exemple
Canvis o situacions noves en lmbit laboral (si s el cas)*
Per exemple: un canvi de funcions i tasques del meu lloc de feina, una
modificaci de la jornada laboral, un canvi dequip de treball, etc.
*En cas que no estiguis treballant o que no hagis treballat mai, intenta imaginar
qu faries davant dalguna daquestes situacions.
Adaptabilitat 10

Adaptabilitat
Dinmica: La revetlla de Sant Joan
Fitxa 1
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Men del sopar de la revetlla
Llista de la compra (menjar i beguda)
Repartiment de tasques
Qu
Comprar la beguda
Comprar el menjar
Cuinar i/o preparar els plats que
hagueu decidit
Comprar els petards
Preparar el pati: muntar les taules i
cadires, decorar, parar la taula,
etc.
Demanar perms a lAjuntament,
buscar llenya i fusta per a la
foguera i muntar-la
Preparar la msica: triar els temes
i fer una llista (per exemple a
Spotify), aconseguir un ordinador i
altaveus, muntar-ho, etc.
Avisar a tothom de lhora del
sopar, els diners que costar, etc.
Confirmar la gent que vindr
Altres tasques:
Qui
Adaptabilitat 11

Adaptabilitat
Dinmica: La revetlla de Sant Joan
Fitxa 2
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Situaci actual:
m s divendres, sn les vuit del vespre i est plovent a bots i barrals. A les
notcies ja han dit que seguir aix tota la nit. No hi ha cap possibilitat que el
temps millori.
m No podeu fer el sopar a dins la casa perqu hi ha els pares de la vostra amiga
celebrant-ho amb la seva colla.

m Divuit persones havien confirmat lassistncia, per avui cinc collegues ja han
dit que no poden venir per diferents motius. Per tant, haveu fet la compra
comptant amb 216 i ara resulta que faltaran 60 .
m Un dels que no pot venir (perqu est malalt) era lencarregat de cuinar el
primer plat del men. Com que es troba molt malament no lha pogut fer.
Quina s la meva proposta per poder celebrar la revetlla de Sant Joan:
COMPETNCIA:
CONEIXEMENT
DEL MN FSIC

Idees clau
2
3

Coneixement del mn fsic 02


Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Mobilitzaci de sabers que han de permetre comprendre les relacions que

sestableixen entre les societats i el seu entorn, i fer un s responsable dels
recursos naturals, tenir cura del medi ambient, fer un consum racional i
responsable, i protegir la salut individual i collectiva com a elements clau de
la qualitat de vida de les persones. Tamb inclou el desenvolupament i laplicaci
del pensament cientificotcnic per interpretar la informaci, predir i prendre
decisions.
Percebre lespai fsic des de lentorn immediat fins a gran escala.

Conixer i analitzar la influncia de les diferents activitats humanes sobre
el mn fsic.
Analitzar els hbits de consum i la seva incidncia en el medi.
Demostrar esperit crtic en lobservaci de la realitat i en lanlisi dels
missatges informatius i publicitaris.
Saber aplicar els conceptes cientfics i tcnics i les teories cientfiques
bsiques en diversitat dmbits i de situacions de la vida.
Planificar i aplicar solucions cientfiques i tcniques utilitzant criteris
econmics i ecolgics sostenibles per tal de satisfer les necessitats de la
vida quotidiana.
Adoptar hbits de consum responsable en la vida quotidiana.
Conixer i valorar els elements clau que milloren la qualitat de vida de les
persones.
...
Intentar millorar i preservar les condicions de vida prpia, de les altres

persones i de tots els ssers vius.
Conixer els components fsics i poltics de lentorn proper (municipi,
Catalunya, Estat espanyol i Europa).
Tenir una visi global dels components fsics i poltics de la resta del mn.
Idees clau
Sabies que hi ha ms de 925 milions de persones al mn que passen gana i

que ms de 5 milions de nens moren cada any abans de complir els cinc anys?
Mentre aix passa, resulta que sobra menjar al mn i que es llena una tercera
part dels aliments que es produeixen en els pasos rics.
Als pasos rics, hi viu el 20% de la poblaci mundial, es consumeix el 80% de
tot el que hi ha disponible (tecnologia, roba, menjar, recursos naturals) i es
deixa el 20% restant per a la resta de la poblaci mundial. Un individu del primer
mn s una crrega 16 vegades major per al planeta Terra que un del tercer
mn. La causa principal del problema ecolgic s el consum excessiu.
Sabies que ms de 1.000 milions de persones no disposen daigua potable en
el nostre planeta? Sabies que al dia es perd lequivalent a 40.000 camps de
futbol de superfcie de boscos? Sabies que gaireb el 80% de les lleis que
saproven al Parlament espanyol sn directrius que vnen de la Uni Europea
(uni econmica i poltica de vint-i-set estats independents, majoritriament
del continent europeu)?
La selva precedeix lhome; el desert el segueix.
Pars, maig de 1968
m Conceptes clau
Medi ambient: Entorn o suma total dall que ens envolta i que afecta i
condiciona especialment les circumstncies de vida de les persones o la
societat en el seu conjunt.
Canvi climtic: Qualsevol variaci global del clima de la Terra, ja sigui per
causes naturals o humanes, que afecta la temperatura, les precipitacions
i la nuvolositat.
Ecologisme: Moviment social que cerca el desenvolupament de les
societats humanes que garanteixi un futur confortable per a les noves
generacions futures i el planeta.
Sostenibilitat: Pretn ser una manera dorganitzar lactivitat humana de
manera que la societat i els seus membres siguin capaos de satisfer les
seves necessitats i expressar el seu potencial mxim en el present al
mateix temps que es mant la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i
planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament.
Reciclatge: Renovaci o reprocessament de parts o elements dun article,
tecnologia o aparell, que, quan arriba al final de la seva vida til, pot ser
reutilitzat.
Estat: rea geogrfica delimitada amb un govern propi, que satribueix
poder sobre el territori i la poblaci i amb capacitat per participar en
relacions internacionals amb altres pasos.
Consum responsable: Concepte que vol dir que els ssers humans farien
b de canviar els seus hbits de consum, ajustar-los a les necessitats reals
i optar per comprar productes que afavoreixin el medi ambient (que siguin
biodegradables) o ms justos socialment (comer just, per exemple).
m Exemples
Actualment molts joves espanyols surten del pas a causa de la crisi i la falta
doportunitats de feina. Alemanya, el Brasil, Austrlia i la Xina sn economies en
creixement que ofereixen feina a aquests joves espanyols. Imaginat que ets tu
qui es planteja sortir dEspanya, saps alguna cosa daquests pasos? Sabries
ubicar en un mapa del mn on s fsicament cada un dells?
Quan li passes roba que ja no portes a un germ, una germana, un amic o una
amiga, o quan dnes els llibres i el material escolar que ja no utilitzes, perqu
sn de lany anterior, a un altre alumne, o quan li passes un CD, un mbil o un
llibre a un altre company, ests tenint una actitud respectuosa amb el medi i un
comportament sostenible, i evites la generaci de ms residus i frenes el cost
ecolgic i natural que aix t per al planeta.
Aqu tens alguns exemples grfics per ampliar coneixements sobre aspectes
com ara el canvi climtic i accions de prevenci, per exemple el reciclatge:
www.youtube.com/watch?v=lzf8yN1wo3o&feature=related
www.youtube.com/watch?v=wPxu63WtJI8&feature=related
www.youtube.com/watch?v=gKB_7MUPxT4


Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

coneixement que tens del mn fsic. Davant de cada afirmaci, es tracta que
V
Fins fa uns anys no hi havia canvis importants en el clima. Per tant,

qui ha provocat el canvi climtic som els humans.
Aquestes poden ser algunes de les conseqncies de lescalfament

global del planeta: hi haur ms deserts, part dels gels polars es
fondr i el nivell del mar pujar.
Algunes prctiques que poden fer totes les persones per ajudar a
frenar el canvi climtic sn: plantar arbres, estalviar energia i reciclar.
Una deixalleria s una installaci que permet fer una recollida

selectiva de residus municipals per als quals no hi ha un sistema de
recollida domiciliria o uns contenidors especfics al carrer.
Les deixalles segents poden anar al contenidor groc: una llauna de

tonyina, una bossa del sper, paper de plata, paper de cuina, un
envs de iogurt, una llauna de cola i una rdio vella.
Existeixen diferents models per classificar

els continents. Al nostre pas dividim i
classifiquem els continents del planeta
en sis: Amrica del Nord, Amrica del
Sud, lAntrtida, Eursia, frica i Oceania.
El meu municipi est situat a la comarca de (es pot posar el nom

duna comarca vena), a la provncia de Barcelona, a la comunitat
autnoma de Catalunya, a Espanya i al continent dEuropa.
...
La capital de la meva comarca s (a emplenar), la capital de Catalunya

s Barcelona, i la dEspanya s Madrid.
Si volgus visitar la Torre Eiffel hauria danar a Pars (que s la capital

de Frana); si volgus anar al Kremlin aniria a Moscou (que s la
capital de Rssia). I si minteresss conixer la ciutat dAmsterdam
aniria a Blgica.
10
Alguns dels rius que neixen, moren o passen per Espanya sn el

Guadalquivir, lEbre, el Duero, el Danubi i el Mio.
m Solucions
Fals. El clima ha anat canviant sempre, per el que passa s que en el darrer
segle (i sobretot en les ltimes dcades) sha constatat un petit augment de la
temperatura mitjana del planeta, potser afavorit per lactivitat humana.
Vertader.
Vertader.
Vertader.
Fals. Hi van tots menys el paper de cuina (que va al contenidor marr) i la rdio
vella (que sha de portar a la deixalleria).
Fals. s cert que la classificaci varia en funci del pas i/o continent, per al
nostre pas dividim els continents en cinc: Amrica, Europa, sia, frica i
Oceania. Tamb es pot afegir lAntrtida com a sis continent.
Fals. La comarca s (a emplenar).
Vertader.
Fals. Les dues primeres ubicacions s que sn certes, per Amsterdam s la

capital dHolanda.
10 Fals. El Danubi passa per diferents pasos dEuropa, per no per Espanya.


Prova 1: El reciclatge
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Tcnic/a:
Data:

PROVA 1 El reciclatge
Relaciona cadascun daquests residus amb la destinaci que li correspon:
Nmero
Paper de cuina
Bolquers
Mirall
Correspondncia
Roba
Pots de vidre
Paper de regal
Taps de suro
Pols descombrar
Ampolla de vi
Restes de pa
Rdio vella
Flasc de vidre
Porexpan
Llauna de cola
Cristalls
Marro de caf
Pastilles caducades
Envs de medicament
Envs de iogurt
10
Closques dou
Ordinador vell
Flors seques
Paper dalumini
Bossa de sper
Esprais
Capsa de sabates
Envasos de vidre
Oli de cotxe
Llauna de tonyina
Ms informaci: wwww.residuonvas.cat


Prova 2: Geografia poltica i fsica
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 Geografia poltica i fsica

Ara et proposem un viatge pel mn. Es tracta que
vagis responent a les qestions que set
plantejaran.
Bon viatge!
Comencem el viatge per la teva

comunitat autnoma:
1 A quina comunitat autnoma correspon aquest mapa?
2 Coneixes quines en sn les provncies?
3 Quina s la capital de la comunitat autnoma? Pots situar-la al mapa?
4 Ara situa al mapa el nom de la comarca on vius i la capital.
5 Situa-hi tamb tres comarques ms.
6 Sabries dir un altre municipi de la teva comarca?
7 Situa (aproximadament) al mapa un riu i una serralada o muntanya que
coneguis.
8 Per acabar, imagina que vas a passar el dia a la platja amb uns amics i
amigues. Heu decidit anar a Salou. Sabries situar aquesta localitat al mapa?
Saps a quina provncia pertany aquesta poblaci?
Ara que ja thas mogut per Catalunya, toca fer un tomb pel pas:
1 A quin pas correspon aquest mapa?
2 Quina s la capital del pas i a quina comunitat autnoma est situada?
Marca-la al mapa.
3 Podries situar dues comunitats autnomes ms i dir-ne la capital?
4 Quines sn les comunitats autnomes que limiten amb el mar Mediterrani?
5 Saps quines sn les dues comunitats autnomes que limiten amb Catalunya?
6 Sabries situar algun daquests rius: Mio, Tajo, Duero, Guadiana o
Guadalquivir?
7 I alguna daquestes serralades: serralada Cantbrica, Sierra Morena,
Pirineus?
8 Per acabar, imagina que vas de vacances a Palma de Mallorca. Sabries
situar-la al mapa? Saps a quina comunitat autnoma pertany?
Per acabar, anirs a fer una volta pel continent:

1 A quin continent correspon aquest mapa?
2 Situa-hi el teu municipi, comunitat autnoma i pas (i la capital).
3 Saps el nom dels dos pasos que limiten amb Espanya? I les seves capitals?
4 Podries situar tres pasos ms i dir-ne la capital?
5 Sabries situar la cadena de muntanyes dels Alps al mapa?
6 I el riu Danubi? Sabries dir dos pasos pels quals passa?
7 Per acabar, imagina que vols visitar el Big Ben, el camp de futbol de Wembley
i el palau de Buckingham. A quina ciutat anirs? Aquesta ciutat s la capital
del?
COMPETNCIA:
SOCIAL I CIUTADANA

Idees clau
2
3

Social i ciutadana 02

Social i ciutadana

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat per comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia

i els conflictes emprant el judici tic basat en els valors i les prctiques
democrtiques. Exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la
construcci de la pau i la democrcia, i mantenint una actitud constructiva,
solidria, responsable davant del compliment de les obligacions i els drets
cvics i respectuosa amb la diversitat.
Conixer lexistncia de diferents perspectives per analitzar la realitat

histrica i social del mn, la seva evoluci, les seves fites i els seus problemes.
Comprendre laportaci que les diferents cultures han fet a levoluci i al
progrs de la humanitat.
Reflexionar sobre els fets i els problemes socials i histrics de manera global
i crtica.
Plantejar raonaments crtics sobre situacions reals i dialogar per millorar
collectivament la comprensi de la realitat.
Conixer i comprendre els valors en qu es fonamenten els estats i les
societats democrtiques, les formes dorganitzar-se i el seu funcionament.
Reflexionar crticament sobre els conceptes de democrcia, llibertat,
igualtat, solidaritat, coresponsabilitat, participaci i ciutadania.
Conixer i entendre els drets i deures recollits en les declaracions
internacionals, en la Constituci espanyola i en lEstatut dautonomia de
Catalunya i la seva aplicaci per les diferents institucions.
...
Valorar les diferncies i reconixer la igualtat entre els diferents collectius,

i en particular entre homes i dones.
Mostrar un comportament coherent amb els valors democrtics, construint,
acceptant i practicant normes de convivncia dacord amb aquests valors.
Conixer i acceptar els drets i els deures cvics, les llibertats i les
responsabilitats.
Utilitzar el judici tic per prendre decisions.
Idees clau
Sabies que hi ha ms de 31 pasos amb rgims de dictadura o de monarquies

absolutes en les quals viuen entorn del 23% de la poblaci mundial? Totes
aquestes persones tenen limitats els seus drets i les seves llibertats.
Les dones i les nenes representen les tres cinquenes parts dels 1.000 milions
de persones pobres que hi ha al mn. A ms, les dones adultes sumen les dues
terceres parts de la gent que no sap llegir ni escriure, i les noies sn el 70%
dels menors dedat que no assisteixen a escola, entorn de 130 milions de noies
en total.
Ms del 90% de la immigraci que hi ha al nostre pas s a conseqncia de
la manca doportunitats laborals i econmiques dels seus pasos dorigen.
Sabies que durant la dcada de 1960 ms de dos milions despanyols van
emigrar a altres pasos europeus per la mateixa causa? Ms del 52% daquests
immigrants espanyols no tenia cap contracte de feina quan van sortir del pas.
Avui la situaci es repeteix i fa que ms dun mili de persones hagin abandonat
Espanya des de 2008 per falta dun horitz laboral.
Sabies que rebre educaci s un dret com a
ciutad? I qu actualment hi ha ms dun 30%
dels joves que no es titulen amb lESO i entorn
dun 50% que no aconsegueix una formaci
professional o el batxillerat? s ms fcil de
manejar un poble sense educaci.
Un poble instrut no es governa fcilment,
Ernesto Guevara.
Imatge:
Manifestaci per abolir el treball dels infants, Nova York, 1 de maig de 1909.
m Conceptes clau
Llibertat: Capacitat descollir. s una idea que inclou el fet de no estar

sotms a un subjecte diferent dun mateix. s tamb una facultat que
permet a la persona decidir si vol fer alguna cosa o no, la fa lliure, per
tamb responsable dels seus actes.
Democrcia: Forma dorganitzaci de grups de persones, la caracterstica
predominant de la qual s que la titularitat del poder resideix en la totalitat
dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat
collectiva dels membres del grup.
Drets humans: Es defineixen generalment com aquelles llibertats,
facultats, institucions o reivindicacions bsiques que corresponen a tota
persona pel simple fet de la seva condici humana, per tal de garantir-li
una vida digna.
Constituci: Conjunt de principis fonamentals o precedents establerts
segons els quals un estat o una altra organitzaci es governa. s la norma
jurdica fonamental que defineix lestructura, els procediments, les
prerrogatives, els drets i les responsabilitats del govern i dels ciutadans.
A lEstat espanyol, la Constituci vigent data de 1978 i no sha modificat
substancialment des daleshores.
tica: Com a doctrina, s una branca de la filosofia que estudia la
naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. El
dilema sobre com sha dactuar sorgeix per lexistncia de la llibertat de
lsser hum, a diferncia dels animals que noms actuen per instint i
responent a estmuls.
m Exemples
El moviment del 15-M s un bon exemple de com la ciutadania i, sobretot, el

jovent poden mobilitzar-se i reivindicar de manera collectiva i pacfica el seu
malestar per lacci dels seus governants i reclamar valors com ara la democrcia
participativa i el manteniment dun model de societat del benestar enfront de la
dictadura del capital i leconomia financera.
En els enllaos segents, hi ha ms informaci sobre aquest moviment social:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Moviment_15-M
www.movimiento15m.org/
El voluntariat s una manera dexercir la solidaritat i els valors dajuda i
coresponsabilitat social. Hi ha moltes persones que disposen de temps i pensen
de quina manera poden ser tils a la societat en qu viuen. Segur que coneixes
algun amic, amiga o familiar que s o ha estat voluntari en algun moment de la
seva vida. Pots trobar un voluntari o una voluntria a gaireb qualsevol lloc: en
una residncia de la tercera edat o visitant gent gran al seu domicili, participant
en activitats de lleure i esportives amb gent amb discapacitat, en una platja
vigilant per la seguretat dels banyistes o netejant la brutcia perqu no arribi al
mar i contamini els animals que hi viuen, al bosc netejant les branques seques
per evitar incendis Et sonen aquests exemples?
En els enllaos segents, trobars ms informaci sobre lacci del voluntariat:
www.youtube.com/watch?v=Z27siy5hR3c&feature=related
www.youtube.com/watch?v=luA1ePpePco&feature=related
I, per acabar, un altre vdeo on solidaritat i ciutadania van de la m. Timagines
que en prengussim exemple i ALGUN DIA totes les persones funcionssim aix?
www.youtube.com/watch?v=x64XLKPhdos

1
Llista de control
m Vertader o fals?

com exerceixes la teva ciutadania. Davant de cada afirmaci, es tracta que
V
Un pas pot ser democrtic sense que hi hagi eleccions per triar els
i les governants. Per ser democrtic, s suficient que qui governi
tingui en compte les necessitats de la poblaci del pas.
Que un pas sigui democrtic no significa que sempre estiguin

plenament garantits i protegits alguns drets, o que no estiguin
acceptades algunes accions que puguin vulnerar-los, com per
exemple la pena de mort.
Tot dret implica un deure. Per exemple, a Catalunya totes les persones
tenim dret a leducaci, i aix implica que tamb tenim el deure danar
a classe, estudiar i avanar en el nostre procs daprenentatge.
El mn i la humanitat han progressat en gran part grcies a la cultura

occidental i a les aportacions dels cientfics i estudiosos dels pasos
del nord.
Segons el tractat principal en defensa dels drets humans, tots els

ssers humans naixem lliures i iguals en dignitat i en drets, i hem de
poder gaudir daquests drets sense cap distinci de raa, de sexe, de
llengua, de religi, dopini poltica o daltra mena, dorigen nacional o
social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe.
Catalunya s una naci que es constitueix en comunitat autnoma

dins de lEstat espanyol. Sorganitza polticament a travs de la
Generalitat de Catalunya i la llei que la regula s lEstatut dautonomia.
Espanya s una monarquia parlamentria.
Entenc que lactual crisi financera, econmica i social s un problema

que afecta molts pasos del mn en tant que les nostres economies
estan interrelacionades i sn dependents les unes de les altres. Qui
la pateix ms s la gent corrent.
Per demostrar-ho, fes una anlisi crtica de la crisi en cinc minuts.
Entenc i accepto els meus drets i deures com a ciutad o ciutadana

i actuo sempre des de la llibertat i la responsabilitat, respectant les
normes i fent s dels valors com ara la solidaritat, la igualtat, la
tolerncia i la participaci.
Per demostrar-ho, posa tres exemples que mostrin que actues
dacord amb els drets que et corresponen i els deures que set
demanen com a ciutad o ciutadana.
m Solucions
Fals. Una de les condicions perqu un pas es pugui considerar democrtic s

que hi hagi eleccions cada quatre, cinc o sis anys (depn del pas). Quan el
poble no pot escollir qui governa, mai no es pot dir que hi ha una democrcia.
Vertader. Hi ha alguns pasos democrtics en qu la pena de mort est

legalment acceptada, tot i que aix vulnera el dret a la vida.
Vertader. Els deures generen unes normes que hem dacomplir. Tot i aix, no
totes les normes tenen el mateix pes. Per exemple, un nen o una nena ha destar
obligatriament escolaritzat fins als setze anys, per que estudi i avanci ms
o menys en el seu aprenentatge ja depn de cadasc.
Fals. Dentrada, totes les cultures estan influenciades per aportacions daltres
cultures. Per tant, levoluci i el progrs de la humanitat va de la m de laportaci
que totes les cultures han fet en diferents moments de la histria. Per exemple:
la majoria dalfabets del mn provenen dels jeroglfics egipcis (els egipcis tamb
van inventar el calendari de 365 dies), els grecs van fer grans aportacions en
astrologia i en matemtiques (teorema de Pitgores), els xinesos van inventar
la plvora, els maies van inventar el calendari solar, els nombres que utilitzem
actualment vnen de lndia, els rabs van fer grans avenos i aportacions en
medicina, etc.
Vertader. Aquestes afirmacions estan extretes de larticle 1 i 2 de la Declaraci

Universal dels Drets Humans. Ara b, tamb s veritat que aquest reconeixement
no sempre, ni a tot arreu, saplica i, per tant, hauria de poder ser denunciable.
Vertader.

Social i ciutadana

Prova 1: Els drets humans
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Els drets humans
La Declaraci Universal dels Drets Humans es va
comenar a redactar desprs de la Segona Guerra
Mundial, i lAssemblea General de lOrganitzaci de
les Nacions Unides (ONU) la va aprovar el 10 de
desembre de 1948. Consta de 30 articles que
recullen els drets fonamentals que t qualsevol
persona pel fet de ser sser hum i el principi en qu
es basa aquesta declaraci s que tots els ssers
humans som iguals i tenim els mateixos drets.
El que et proposem a continuaci s que et posis a prova per veure si coneixes
alguns daquests drets universals. Relaciona cadascuna de les necessitats
humanes de la llista amb larticle o articles de la Declaraci Universal dels Drets
Humans que la considera.
Activitat extreta de: www.parlament.cat/unitate/fitxa_3_al.pdf
Per si tinteressa conixer la declaraci universal dels drets humans
www.parlament.cat/web/serveis-educatius/drets-humans
Necessitats humanes
Menjar
Beure
Reproduir-se
Vestir-se
Tenir salut
Tenir habitatge
Rebre educaci
Expressar les idees prpies
Participar en el govern
Estar segur
Treballar lliurement
Ser considerat amb igualtat de drets
Article o articles
Els articles
Article 1
Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i
de conscincia i cal que es comportin entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 3
Tothom t dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la prpia persona.
Article 4
Ning no pot ser sotms a esclavitud o servatge; lesclavitud i el trfic desclaus sn
prohibits en totes les seves formes.
Article 19
Tothom t dret a la llibertat dopini i dexpressi; aquest dret inclou la llibertat de
sostenir opinions i de cercar, rebre i difondre informacions i idees, sense limitaci de
fronteres, per qualsevol mitj dexpressi.
Article 21.1
Tothom t dret a participar en el govern del seu pas, directament o b per mitj de
representants elegits lliurement.
Article 22
Tothom, com a membre de la societat, t dret a la seguretat social i a obtenir,
mitjanant lesfor nacional i la cooperaci internacional, i segons lorganitzaci i els
recursos de cada estat, la satisfacci dels drets econmics, socials i culturals
indispensables per a la seva dignitat i per al lliure desenvolupament de la prpia
personalitat.
Article 23.1
Tothom t dret al treball, a la lliure elecci de treball, a condicions equitatives i
satisfactries de treball i a la protecci contra la desocupaci.
Article 25.1
Tothom t dret a un nivell de vida adequat que li asseguri la salut i el benestar, a ell i
a la seva famlia, incloent-hi lalimentaci, el vestit, lhabitatge, lassistncia mdica i
els serveis socials necessaris; i tamb t dret a la protecci en cas de desocupaci,
malaltia, invalidesa, vidutat, vellesa i en altres casos de prdua dels mitjans de
subsistncia per circumstncies alienes a la seva voluntat.
Article 25.2
La maternitat i la infantesa tenen dret a atencions i assistncia especials. Tots els
infants, nascuts dins o fora del matrimoni, tenen dret a la mateixa protecci social.
Article 26.1
Tothom t dret a leducaci. Leducaci ha de ser gratuta, si ms no en
lensenyament elemental i bsic. Lensenyament elemental ha de ser obligatori. La
instrucci tcnica i professional ha de ser generalitzada i els estudis superiors han
de ser igualment accessibles a tothom, en funci dels mrits respectius.

Social i ciutadana

Prova 2: Tenim drets i deures
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 Tenim drets i deures

Si thas mirat la Declaraci Universal dels Drets Humans, deus haver vist quins
sn els drets dels quals gaudim tots els ssers humans. La comunitat
internacional i els estats sn els responsables de garantir, a travs de tractats
i lleis, que tothom hi tingui accs.
Ara b, gaudir duns drets universals tamb implica complir amb uns deures o
obligacions. Saps quins sn alguns dels nostres deures?
m Clica damunt daquest enlla: www.xtec.cat/~lvallmaj/edupolis/6hedefer.htm
m Llegeix la introducci per situar-te i desprs fes lactivitat
m b) Les dues cares: drets i deures

Prova 3: Relacions democrtiques
Social i ciutadana
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 3 Relacions democrtiques

Per conviure de manera democrtica cal, entre altres coses, que totes les
persones tinguin garantit el dret a participar i a implicar-se en igualtat de
condicions i en la mesura de les seves possibilitats. Aix comporta tenir presents,
en el nostre dia a dia, valors com ara la tolerncia, la participaci, la solidaritat i
la igualtat. Tot seguit et proposem que analitzis quina s la teva actitud democrtica
en el teu entorn ms proper: famlia, amics i amigues i escola.
Per a cadascun dels tres grups, et relacionem els quatre valors que hem destacat
per a una convivncia democrtica. Per reflectir fins a quin punt apliques aquests
valors en les teves relacions, pinta tants requadres com creguis necessari. Com
ms els apliquis, ms requadres has de pintar. Desprs has de posar un exemple
real per validar-ho: Participo a casa perqu tinc unes tasques assignades que
sempre acompleixo, Les meves relacions al grup damics i amigues sn
igualitries perqu quan muntem un partit de futbol i em toca triar els membres
del meu equip sempre escullo nois i noies
Activitat adaptada de: www.parlament.cat/unitate/fitxa_6_al.pdf
Per si ho necessites:
m Tolerncia: Disposici a respectar les conviccions de les altres persones en
matria religiosa, tica, poltica, esttica, etc.
m Tolerar: Suportar en els altres alguna cosa que desaprovem.

m Participaci: Suportar en els altres alguna cosa que desaprovem.
m Solidaritat: Fet de ser solidari amb altres, de compartir-ne les idees, els
propsits i les responsabilitats.
m Solidari: Que comparteix les idees, els problemes i les responsabilitats amb
les altres persones i les ajuda.
m Solidaritzar-se: Unir-se una persona a una altra o altres per defensar una
causa o linters daltres.
m Igualtat: Semblana que hi ha entre les caracterstiques de dues o ms
persones o coses.
m Igualtat de gnere: Condici de ser iguals homes i dones en les possibilitats
de desenvolupament personal i en la capacitat de prendre decisions, per la

qual cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i
dhomes sn igualment considerats, valorats i afavorits.
Famlia
Participaci
Tolerncia
Solidaritat
Igualtat
Exemples
Grup damics
i amigues
Participaci
Tolerncia
Solidaritat
Igualtat
Exemples
Classe
(institut)
Participaci
Tolerncia
Solidaritat
Igualtat
Exemples
Un cop hagis emplenat tots els quadres, fes un balan general sumant tots els
quadres pintats i dividint-los pel nombre de files (12). Representa el resultat
pintant els quadres corresponents a la barra segent. Aquest ser el grau de
democrcia en les teves relacions.
Grau de
democrcia
en les teves
relacions

Social i ciutadana

Prova 4: Estat, govern i institucions
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 4 Estat, govern i institucions

A continuaci tens un seguit de texts que parlen sobre els diferents tipus
destats i lorganitzaci poltica dEspanya i Catalunya. Veurs que hi ha
alguns espais en blanc. Es tracta que hi vagis collocant les paraules que
tens a sota de manera que el text prengui sentit.
Posat a prova per veure si ets capa dencertar-les totes. nims!
m Hi ha moltes maneres de definir qu s un estat. Una possible definici
seria: el conjunt d ??? que posseeixen lautoritat i potestat per establir

les normes que regulen una ??? , i tenen sobirania interna i externa sobre
un territori determinat.
m Hi ha estats democrtics i estats ??? (daquests ltims nhi ha
bsicament de dos tipus: monarquies absolutes i dictadures). La paraula

??? ve del grec i significa govern del poble. Aix vol dir que el poder
sobirania el t el poble que escull els i les ??? a travs del vot.
Autoritaris
Governants
Institucions
Societat
Democrcia
m Perqu un estat sigui democrtic:
Ha de tenir diferents ???.

Shi han de celebrar eleccions per escollir qui governar. Les
eleccions han de ser ???, peridiques, plurals i amb sufragi universal.
Hi ha dhaver divisi de poders:
1. Poder legislatiu: s el poder que ??? les lleis i en controla
laplicaci.
2. Poder ???: s el poder responsable de laplicaci de les lleis.
3. Poder ???: s el poder que t cura de la justa aplicaci de les lleis
i de sancionar-ne la manca de compliment.
Ha de tenir una constituci.
Judicial
Lliures
Partits Poltics
Executiu
Fa i aprova
m Hi ha molts tipus destats democrtics. Espanya s una monarquia
parlamentria. Per tant el cap de lEstat s el ??? (el crrec del qual s
hereditari), per qui sencarrega del funcionament del pas s el govern
escollit ???. La llei fonamental que regeix el sistema de govern s la
??? Els tres poders a Espanya estan repartits de la manera segent:
1. Poder legislatiu: Corts Generals, formades pel Congrs de
Diputats i el Senat.
2. Poder executiu: president del Govern i ministres.
3. Poder judicial: Consell General del Poder Judicial.
m Espanya des de 1978 s tamb un estat ??? (estat de les autonomies) on
cada comunitat autnoma t un rgan de govern propi i algunes

competncies que pot gestionar de manera autnoma. Cada comunitat
t un ??? , que s com una constituci.
Descentralitzat
Rei
Constituci
Estatut dautonomia
Democrticament
m Catalunya s una naci que es constitueix en comunitat autnoma dins
de lEstat espanyol. La Constituci espanyola de 1978 garanteix a

Catalunya el dret a lautonomia i a lautogovern. Aquest autogovern
sorganitza polticament en la ??? i s regulat per lEstatut dautonomia,
una llei que, en el marc de la Constituci espanyola, defineix les
competncies, les institucions i les finances de la Generalitat. LEstatut
configura la Generalitat com un ens complex integrat per tres
institucions: el ??? , la ??? i el Govern.
m Catalunya est formada per les segents unitats territorials segents:
Municipi: Unitat territorial i administrativa bsica. Del govern del

municipi, se nencarrega l ??? (format per lalcalde o alcaldessa i pels
regidors i regidores).
Comarca: Conjunt de municipis que tenen certa autonomia i formen
una unitat territorial (nhi ha 41). Del govern de la comarca, se
nencarrega el consell comarcal.
Provncia: Conjunt de comarques. s la unitat administrativa en qu
sorganitza el territori (a Catalunya nhi ha quatre). Del govern de la
provncia, se nocupen les ??? provincials.
Presidncia de la Generalitat
Ajuntament
Parlament
Generalitat
Diputacions
COMPETNCIA:
CURA DE MI

Idees clau
2
3

Cura de mi 02

Competncia instrumental personal
Cura de mi

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat per identificar les necessitats i els requeriments de cura dun mateix
en laspecte fsic, i per aplicar mecanismes i hbits saludables per mantenir un
bon nivell de qualitat de vida.
Conixer els requeriments per a una bona atenci general de la salut i

aplicar-los des de la prevenci i el seguiment.
Mantenir hbits dhigiene personal.
Conixer i aplicar els parmetres per a una alimentaci saludable i equilibrada
en nutrients.
Respectar el descans i les hores de son reparador.
Conixer i aplicar hbits per a una vida sexual saludable.
Conixer els efectes i les conseqncies de ls de substncies txiques i
preveure-ho en el consum.
Mantenir hbits saludables mitjanant la prctica desport.
Prendre mesures per a la cura del propi cos (correcci de la postura corporal,
protecci visual, protecci de la pell en exposici solar, etc.).
Seguir els procediments mdics per al tractament de les malalties.
Tenir cura preventiva de la salut.
Assegurar la prctica responsable dactivitats que comporten risc (conduir,
esports extrems, etc.).
Cura de mi 03
Idees clau
Lsser hum conjuga ment, emoci i cos (algunes veus hi afegeixen lenergia,
lnima i altres components). s a dir, es mou en tres nivells: cognitiu, emocional
i fsic. Tot i que aquesta competncia se centra en la part fsica, cal que tinguis
en compte que les parts actuen com un tot indivisible i que si una falla afecta
el rendiment de les altres. Pensa en aquesta frase de Juvenal: Mens sana in
corpore sano.
El cos dun sser hum jove t una resistncia fsica alta i una capacitat de
recuperaci rpida. Aix pot fer que en la joventut no es doni a la salut la
importncia que t. Cal saber que el cos hum t memria i que els mals hbits
o els excessos viscuts en aquesta etapa surten desprs, generalment a la
maduresa, quan el cos ja no t tan bones condicions.
Molts professionals de la salut afirmen que el menjar s el millor medicament.
s a dir, una dieta sana i equilibrada fa que et sentis millor, amb ms energia i
que previnguis malalties (que poden anar des del constipat com fins a daltres
de ms complicades com ara les de carcter cardiovascular).
La ingesta de calories que necessites diriament depn de ledat, la complexi
i lactivitat que facis. Cal assegurar-se que lalimentaci aporta les calories i els
nutrients que et fan falta.
La benzina que necessita lsser hum per funcionar s loxigen, laigua, els
aliments i el descans. El dia a dia s cansat i tens. Es necessita dormir per
recarregar energia i per posar cos i ment en estat de reps per tal que tornin
a activar-se de manera satisfactria. Sabies que una persona no pot estar ms
donze dies sense dormir? De totes maneres, a partir de les trenta-sis hores el
cos ja demana dormir i a les quaranta-vuit hores mantenir-se despert s una
tortura.
Cura de mi 04
m Conceptes clau
Salut: Estat de lorganisme lliure de malalties, que exerceix normalment

totes les seves funcions. El cos s un tot i, quan una part de lorganisme
saltera, la resta sen ressent.
En el terreny de la salut i la cura dun mateix, hi ha moltes qestions que
shan de tenir en compte. s recomanable informar-se, per exemple a
travs de lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS). Aqu tens lenlla que
et porta directament a la informaci sobre la salut dels adolescents:
http://www.who.int/topics/adolescent_health/es/
m Exemples
Segur que no necessites gaires exemples que et confirmin la importncia de

tenir cura de tu mateix/a, perqu est clarssim que el teu cos s el teu mitj de
transport i de vida; si lagredeixes a travs de prctiques poc saludables, la teva
qualitat de vida present i futura es veur malmesa. Noms cal que en prenguis
plena conscincia i actus pertinentment.
Pots respondre algunes preguntes per situar-te:
Saps quina s la pirmide duna alimentaci equilibrada? Penses que la
segueixes?
Quan no talimentes correctament, notes que no tens tanta energia o que
no et trobes tan b, fins i tot et pot passar que et canvi lestat dnim?
Si dorms menys de les hores que el teu cos necessita (mnim vuit hores, tot
i que en ladolescncia encara s molt com necessitar deu hores), notes
que el teu rendiment durant el dia baixa (concentraci, atenci, etc.), sents
cansament o ests ms irascible, per exemple?
Et preocupes per mantenir els hbits dhigiene diaris? Per exemple, has
pogut comprovar el rebuig que genera una persona que fa pudor de suor
o que porta els peus destapats i bruts?
Si has pres drogues, ets conscient del que tardes a recuperar-te i dels
canvis emocionals que et provoquen? Les persones que tenvolten than
comentat que ests imprevisible i canviant (per exemple que passes destar
alegre a empipar-te tot duna)?
Practiques un sexe segur o deixes que sigui laltra persona qui decideixi?
Aix et fa sentir b?
Cura de mi 05

Competncia bsica personal
Cura de mi

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?
continuaci et proposem un seguit de qestions perqu puguis identificar el

teu coneixement i prctica en la cura de tu mateix/a. Davant de cada afirmaci,
V
s recomanable menjar de tres a cinc peces de fruita a la setmana.
Sha devitar menjar entre hores aliments rics en greix i sucre perqu
aporten moltes calories i pocs nutrients.
El pa, larrs, la farina, la pasta i la patata sn aliments poc energtics

i nutritius. No poden ser la base de la nostra dieta.
Quan es tenen smptomes de la grip, s millor no anar al metge i

automedicar-se. Aix estalviem collapsar els centres sanitaris.
Si caminem cada dia una estona (de 10 a 20 minuts), ja no s

necessari fer cap esport extra per mantenir-se en bon estat de forma.
Les drogues noms tenen efectes perjudicials per a la salut quan les
consumeixes diriament.
Existeixen diferents mtodes anticonceptius, per no tots protegeixen

de les malalties de transmissi sexual.
Totes les begudes alcohliques sn igual de perjudicials per a la salut

i s recomanable no prendren mai.
Cura de mi 06
m Solucions
Fals. Aquesta quantitat de fruita shauria de consumir diriament.
Vertader.
Fals. Sn aliments molts energtics i nutritius i est b que formin part de la

nostra alimentaci, sense abusar-ne.
Fals. Davant de qualsevol smptoma duna malaltia, cal anar al metge i evitar
lautomedicaci.
Fals. Passejar una estona cada dia s un bon hbit, per no s suficient per
mantenir-se en forma.
Fals. Les drogues poden tenir efectes perjudicials des del moment en qu
sestan consumint perqu alteren el sistema nervis i neurolgic.
Vertader.
Fals. Alguns estudis validats per lOrganitzaci Mundial de la Salut confirmen

que, per exemple, el consum moderat de vi en algunes franges dedat t efectes
beneficiosos per al sistema cardiovascular, perqu t propietats antioxidants i
antiinflamatries.
Cura de mi 07

Cura de mi

Prova 1: Malalties de transmissi sexual
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Malalties de transmissi sexual
Classifica les malalties segents segons si sn de transmissi sexual o no:
Gonorrea
Grip A
Herpes genital
Malaltia de transmissi sexual
Xarampi
VIH-SIDA
Sfilis
Malaltia dun altre tipus, per no de

transmissi sexual
Ara classifica les que sn de transmissi sexual tenint en compte les

indicacions segents del requadre:
Es pot evitar amb ls de pastilles
anticonceptives
Es pot evitar amb ls correcte del

preservatiu
Es pot evitar amb la prctica de la

marxa enrere o amb altres mtodes
que eviten lejaculaci a la vagina
Es pot evitar amb ls del dispositiu

intrauter
Per acabar, marca les dues opcions correctes:
a. Moltes persones que tenen alguna malaltia de transmissi sexual no

tenen cap smptoma, per poden transmetre la malaltia.
b. Els mtodes anticonceptius prevenen contra les malalties de transmissi
sexual.
c. Si el preservatiu sutilitza adequadament, la protecci en el cas del VIHSIDA s completa.
Cura de mi 08

Prova 2: La pirmide daliments
Cura de mi
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 La pirmide daliments

A lenlla segent trobars informaci sobre la pirmide dels aliments. Al final,
set proposa que classifiquis els diferents aliments segons lordre en qu han
destar ubicats dins daquesta pirmide.
Tens cinc minuts per llegir la informaci que et donen (situat damunt de les
pirmides per veure aquesta informaci) i desprs et proposem que provis de
situar tots els aliments dins la pirmide en blanc i que ho facis correctament al
primer intent.
nims i endavant!
www.gobiernodecanarias.org/educacion/4/Medusa/GCMWEB/Docsup/Recursos/34945833R/Piramide.swf
Cura de mi 09
m Ara compara la dieta recomanada amb la que fas tu habitualment. Respon
S o No en cada cas:
S
Bec entre 6 i 8 gots daigua cada dia.
Cada dia prenc algun tipus de cereal i lctics (llet, iogurt,
formatge, etc.)
Cada dia menjo ms duna pea de fruita.
Menjo algun tipus de verdura gaireb cada dia de la setmana.

Tres o quatre cops a la setmana menjo carn, peix o ous. Els
vaig combinant.
Tres o quatre cops a la setmana menjo llegums (llenties,
cigrons, etc.) i algun fruit sec.
Menjo dolos noms de manera excepcional o espordica.
No
Cura de mi 10

Cura de mi

Prova 3: Cura i higiene personal
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 3 Cura i higiene personal

A continuaci tens dues columnes amb les pautes i els hbits dhigiene personal
de dues persones. Marca la que consideris correcta i a la tercera columna
escriu el que fas tu.
m Si en algun cas consideres que cap de les respostes no s correcta, deixa-les
en blanc; i si ho sn totes dues, marca-les.

m Si alguna de les situacions no tafecta perqu no ho pateixes o no thi has trobat
o penses que no ho necessites, deixa-la en blanc.

Persona 1
Persona 2
Normalment em dutxo
quan noto que
comeno a fer olor de
suat, perqu no s
convenient dutxar-se
massa sovint. s dolent
per a la pell
Em dutxo cada dia i

utilitzo un gel suau
Em rento les dents

desprs de cada pat.
Noms mho salto quan
faig algun pat fora de
casa i no porto el
raspall de dents. En
aquest cas glopejo
aigua per eliminar les
restes de menjar
Em rento les dents cada

dia abans danar a
dormir. Aix elimino tots
els bacteris que shi han
anat acumulant al llarg
del dia
Per combatre lacne em

poso crema hidratant
Perqu no es noti lacne

em poso maquillatge
per dissimular-lo. No
faig cap tractament
perqu desapareix sol
amb el temps
Jo
Cura de mi 11
Persona 1
Persona 2
Desprs de dutxar-me
em poso sempre
desodorant
No em poso desodorant
perqu pot ser dolent
per a la pell. Amb la
dutxa s suficient
Normalment em rento
els cabells cada dos
dies, tot i que de
vegades ho faig a diari
Em rento els cabells

noms quan veig que
estan bruts o greixosos.
Aix acostuma a ser
cada quatre o cinc dies
Una mateixa muda de

roba (samarreta i
pantalons) me la puc
posar cinc o sis cops
Els pantalons mels

poso tres o quatre dies
abans de rentar-los i la
samarreta un sol dia
Els mitjons, si no fan

mala olor, els aprofito
un parell de dies abans
de posar-los a rentar
Em canvio la roba
interior cada dia
Desprs de fer esport,

sempre em dutxo,
encara que el mateix
dia ja ho hagi fet
Si faig esport i ja mhe

dutxat abans, no ho
torno a fer perqu la
pell sen ressent. s
millor esperar a
lendem
Abans de menjar i
desprs danar al
lavabo sempre em rento
les mans, de vegades
amb aigua i altres
tamb amb sab
Durant el dia em rento

les mans si veig que
estan brutes. No s bo
tant contacte amb
laigua, perqu pot
debilitar la pell
Des de fa un temps he
comenat a posar-me
crema hidratant
desprs de la dutxa
Habitualment mhidrato
tres o quatre cops per
setmana
Jo
Cura de mi 12

Prova 4: El cas de la Sandra
Cura de mi
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 4 El cas de la Sandra

m A continuaci pots llegir la histria que texplicar la Sandra. Et parlar sobre
ella i el que acostuma a fer un divendres qualsevol. Llegeix-ho amb atenci.

Hola, sc la Sandra i ara texplicar algunes coses sobre mi. Visc amb el meu pare, la
meva mare i dos germans ms petits que jo. L11 de gener vaig fer setze anys, ja falta
menys per ser major dedat i poder fer la meva! Dos anys, pacincia Estic a 3r dESO
i, tot i que no em flipa estudiar, vaig aprovant. Les llenges i la histria sem donen fatal,
em semblen un pal. Prefereixo les mates, tot i que tampoc no en sc una crac. Us
explicar com s un dia normal de la setmana, per exemple un divendres:
Em llevo a dos quarts de vuit del mat. B, el despertador sona a aquesta hora, per no
maixeco del llit fins que ma mare ja mha cridat tres o quatre vegades, o sigui cap a les
vuit. Tardo una estona a vestir-me: triar la roba requereix el seu temps. Com que des de
fa un temps vaig decidir que passaria per la dutxa tres cops per setmana, avui no em
toca. Dutxar-se cada dia no s bo i s de pija, i jo no en sc. Em pentino una mica, bec
un suc (no tinc temps per esmorzar amb ms calma) i marxo cap a linstitut mentre em
fumo el primer cigarret del dia.
Les hores segents no tenen ms inters, classes i ms classes. Com que el divendres
sortim a les dues del migdia, sempre anem a dinar amb els collegues: una hamburguesa
i patates amb moltssim qutxup. Comena el cap de setmana, per fi!
Per escalfar motors anem a la plaa de sempre a fumar uns porros i fer unes birres que
comprem al sper. Entre setmana tamb fem algun porret sortint de classe a la tarda,
per no em passo gaire. Controlo perfectament, per sem posen els ulls vermells i, si
el meu pare o la meva mare se nadonen, em comencen a ratllar. Cap a les nou la meva
millor amiga i jo acostumem a anar a casa seva. Ens posem guapes per sortir de festa
i piquem alguna cosa. El seu pare fa unes pizzes bonssimes i normalment nhi ha de
preparada.
...
Cura de mi 13
A les onze de la nit ens tornem a trobar a la plaa i comencem la ruta. Primer al bar de
sempre a fer les primeres birres i a esperar que obrin la disco. Abans dentrar, pillem
unes pastilles a un conegut que sempre s per all. Les hi comprem noms a ell, perqu
sabem que ens passa bon material. s de fiar i mai no ens vendria res que no fos de
qualitat. A ms sap que tenim poca pasta i ens ho deixa a bon preu.
Quan sc a la disco em transformo. Mencanta ballar i no paro ni un moment. Acabo
xopa de suor i sempre penso que em va molt b perqu aquest s el meu exercici
setmanal. Durant la setmana no faig gens desport a part de la classe deducaci fsica.
Les darreres setmanes sempre mho he acabat muntant amb el Javi. Anem al cotxe dun
collega i ho fem a all. Em sento segura perqu controla: quan arriba el moment fa
marxa enrere i aix no mhe de preocupar que em quedi embarassada. Un cop ja vaig
haver de prendrem la pastilla de lendem, perqu el paio amb qui ho vaig fer no va
sortir quan tocava.
A les quatre de la matinada, ms o menys, anem cap a casa. El divendres sempre dormo
a casa de la meva amiga, perqu els seus pares dormen com marmotes i no sassabenten
de lhora que arribem. Aix mestalvio una bronca Per, com sempre, dormim poc
perqu, aix s, a les nou del mat ens lleven!
m Desprs de llegir el cas de la Sandra, et proposem que reflexionis sobre la
seva histria i que responguis les qestions segents:
Digues si et sembla que s una persona que t

una baixa, mitjana o alta cura de si mateixa. Per
qu?
Creus que, en general, els joves tenen un estil de
vida similar o diferent del de la Sandra?
Alta
Similar
Mitjana
Baixa
Diferent
Quan la Sandra explica que no t temps per

esmorzar amb ms calma, qu podria canviar?
Ests dacord amb ella quan diu que dutxar-se
cada dia no s bo, i que amb tres cops a la
setmana s suficient? Per qu?
No
Creus que els pats que fa reflecteixen que segueix

una dieta equilibrada? Explica per qu.
No
...
Cura de mi 14
Creus que una persona que fuma un porro al dia

t algun problema daddicci? Per qu?
No
Penses que, en cas de consumir alguna droga,

sen pot controlar la qualitat? Per qu?
No
Ests dacord amb la Sandra quan diu que ballant

tota la nit a la discoteca ja cobreix la quota
dactivitat esportiva? Per qu?
No
Ests dacord amb la Sandra quan diu que amb el

Javi pot estar tranquilla perqu com que fa marxa
enrere ja no t risc de quedar-se embarassada? En
cas que pensis que no, qu podria fer per millorar
la seguretat de les seves relacions sexuals?
No
m I, per acabar, analitzant el cas de la Sandra pensa en els teus hbits de vida
saludable:
S
No
Faig una dieta equilibrada i saludable.
No
Respecto els horaris dels pats.
No
Tinc cura de la higiene personal (em dutxo cada

dia com a molt cada dos dies, porto roba
neta, cuido la higiene bucal, etc.).
No
No consumeixo drogues toves (cnnabis, tabac).
No
Consumeixo drogues toves espordicament.
No
No bec alcohol.
No
Bec alcohol puntualment i sense abusar-ne.
No
No consumeixo drogues dures.
No
Consumeixo puntualment drogues dures i quan

ho faig masseguro que sn de qualitat (no
adulterades).
No
Practico algun esport amb regularitat.
No
Quan tinc relacions sexuals, sempre masseguro

dutilitzar mtodes anticonceptius que evitin
lembars i previnguin les malalties de transmissi
sexual.
No
En general crec que sc una persona que tinc una

cura de mi mateix/a
Alta
Mitjana
Baixa
COMPETNCIA:
ORGANITZACI

Idees clau
2
3

Organitzaci 02

Organitzaci

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat per preveure, planificar, ordenar i prioritzar les tasques que cal fer
en diferents situacions i mbits de manera que es guanyi en eficincia, eficcia,
qualitat i rendiment.
Tenir clares quines sn les fites generals, les obligacions i les tasques
prpies que cal fer a curt i mitj termini en els diferents mbits de la vida.
Saber establir objectius concrets i assolibles, immediats i de futur.
Definir i fer el seguiment dun pla dacci, tenint en compte els objectius
operatius, les accions que cal fer per assolir-los, el temps que cal invertir-hi,
els recursos necessaris i els resultats esperats.
Utilitzar els estris apropiats per controlar els terminis i fer el seguiment de
les tasques pendents.
Identificar clarament el procediment que cal seguir, s a dir, els passos que
cal fer en lexecuci de les tasques i lacompliment dels objectius.
Identificar possibles obstacles que poden afectar la planificaci i lassoliment
dels objectius i reorganitzar-los, si s necessari.
Executar de manera autnoma la realitzaci de les tasques i lacompliment
de les obligacions prpies, amb lajuda i la supervisi justa i estrictament
necessria.
Saber establir criteris i prioritats en lordre dexecuci, amb la seguretat que
segueixen un procs estructurat.
Tenir ordre i cura en lexecuci de les tasques i obligacions.
Organitzaci 03
Idees clau
Ordre i organitzaci no sn sinnims. Es podria dir que lordre s una manera

de disposar les coses en relaci amb uns criteris. Tenir lhabitaci ordenada s
que cada cosa estigui al lloc que li correspon, mentre que, quan parlem
dorganitzaci, ho fem en relaci amb una finalitat i implica pensar qu
necessitarem, de quin temps disposem i quina s la millor manera de fer-ho.
Et pots organitzar per aprovar una assignatura, per cercar feina, etc.
Una bona organitzaci i planificaci afecten la consecuci dels resultats. Sabies
que a Espanya es treballa una mitjana de 41,5 hores i es produeix un 7,5% per
sobre de la mitjana de la Uni Europea (UE), mentre que a Holanda es treballen
39 hores amb un 29% de productivitat ms? s a dir, amb menys temps fan
ms feina.
Fixat que de lorganitzaci en depn el funcionament dun pas: una escola
necessita, abans diniciar lactivitat, haver previst els horaris de cada grup,
quines aules i quins espais sutilitzaran en cada moment o quantes hores
setmanals es faran de cada assignatura en funci de la importncia que
socialment tingui cada una. El mateix passa amb els transports, un aeroport,
les estacions de tren i dautobusos, que requereixen una organitzaci important.
Per planificar, hi ha algunes qestions prctiques que cal saber: els objectius
sacostumen a escriure en infinitiu i descriuen el que et proposes (per exemple:
millorar el meu rendiment a la feina), els resultats esperats han de mostrar els
elements de verificaci que et permetin confirmar que has aconseguit el teu
propsit (per exemple: haur millorat el rendiment quan sigui capa de realitzar
lactivitat reduint un ter el temps destinat), a travs de les accions definirs de
quina manera preveus aconseguir-ho (per exemple: escrivint en un full el
procediment que cal seguir per tal dautomatitzar-lo, analitzant la manera de
fer la feina i cercant maneres ms eficients, estudiant les incidncies habituals
i trobant-hi solucions, calculant el temps que es tarda i agilitzant el ritme en
lexecuci, etc.). Desprs, haurs de veure quins recursos necessites i de quins
disposes, quines persones et poden ajudar i quin temps calcules que et dur
aconseguir els teus objectius.
Organitzaci 04
m Conceptes clau
Prioritzar: Elegir i establir un ordre de realitzaci de les tasques dins una

organitzaci en funci del grau dimportncia o de la relaci causa.
Eficincia: Assoliment de lobjectiu o la finalitat que perseguim utilitzant
els recursos mnims i imprescindibles (mitjans materials, humans i temps).
Eficcia: Assoliment de lobjectiu o els objectius que ens hem proposat
seguint el pla o la planificaci prevista.
Planificaci: Fer el pla o projecte duna acci. Establir els objectius a curt,
mitj i llarg termini, i les estratgies o accions per assolir-los.
Previsi dincidncies: Implica suposici o coneixement anticipat
dalguna cosa mitjanant diversos senyals o indicis. Tamb inclou proposar
els recursos o les estratgies necessries per tal devitar possibles mals
o desviacions del pla previst.
m Exemples
Has participat algun cop en una festa daniversari o lhas organitzat? Saps qu
has de tenir en compte? Qu pots necessitar? Quant de temps necessites
perqu tot surti b? Timagines quins entrebancs o dificultats podrien sorgir que
fessin malb la planificaci que has fet? Quin pla B aplicaries, en aquest cas?
Imagina que desprs dhaver-te format per a una ocupaci, quan comences a
cercar no trobes feina a la teva ciutat i et surt loportunitat de treballar en un altre
pas. Penses que thauries dorganitzar abans de marxar? Quina informaci seria
rellevant abans de prendre la decisi? I un cop presa, si decidissis marxar, qu
necessitaries saber del pas de dest? Qu et pots i thas demportar cap all?
Quins problemes poden sorgir i com penses afrontar-los?
Aqu tens alguns exemples illustratius de com posar en joc la competncia
dorganitzaci:
Com no es planifiquen els pressupostos del Govern (programa dhumor
Polnia): www.youtube.com/watch?v=8V0Rsdfrx6k
Organitzar la maleta per a un viatge:
www.youtube.com/watch?v=e3BFJfI5iFg
Planificar una festa de fi de curs:
www.youtube.com/watch?v=L4YgNdRWByY
Organitzaci 05

Organitzaci

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teu coneixement i la teva capacitat dorganitzaci. Davant de cada afirmaci,
V
Improvisar s una manera dorganitzar-se a curt termini.
s possible organitzar-se sense tenir objectius establerts.
Per organitzar-se b quan shan de fer

moltes coses diferents en poc temps s
important: primer de tot prioritzar (qu s
ms urgent o important i qu pot esperar)
i desprs fer una planificaci (veure quines
tasques he de fer, com les far, quan temps
mimplicar cada tasca i qu necessitar).
La manera devitar que sorgeixin imprevistos o obstacles en la

realitzaci de les tasques s organitzar-se de manera detallada.
Una persona que est acostumada a organitzar-se s probable que

sigui ms autnoma en la realitzaci de les tasques i ms eficient i responsable amb les prpies obligacions que una persona que no ho fa.
Organitzar-se b requereix invertir temps i esfor,

sobretot a linici. Tot i aix, sempre s ms eficient que
no fer-ho i anar improvisant sobre la marxa.
Gaireb sempre tinc molt clars quins sn els meus objectius en els
diferents mbits de la meva vida. Acostumo a marcar-me objectius a
mitj i llarg termini i morganitzo per aconseguir-los.
Per demostrar que s cert, posa algun exemple dalgun objectiu que
thagis proposat i explica com thas organitzat per aconseguir-lo.
En el meu dia a dia acostumo a tenir clar les tasques que sn ms

importants i/o urgents i les que poden esperar. Aix em permet poder
prioritzar i assegurar-me que podr fer les tasques importants.
Per demostrar que s cert, posan algun exemple.
Organitzaci 06
m Solucions
Fals. Organitzar-se implica preveure, planificar, ordenar i prioritzar. Quan una

persona improvisa (que en segons quines situacions s una bona opci), no
est seguint aquests passos.
Fals. Organitzar-se significa preparar-se per a una finalitat determinada. O sigui
que no et pots organitzar si no saps per a qu, si no tens objectius establerts.
Per exemple, quan una persona decideix que vol anar a viure sola ja t un
objectiu definit. A partir daqu, haur de comenar a organitzar-se per
aconseguir-ho (quins passos haur de fer, com i quan els far, qu necessita,
etc.).
Vertader.
Fals. Per molt b que thagis organitzat, sempre s possible que sorgeixi algun
imprevist o obstacle. Una bona organitzaci ajuda a minimitzar aquesta
possibilitat, per no a evitar-la. Per tant, el que cal fer s preveure la possibilitat
que sorgeixi algun imprevist i estar preparat per abordar-lo.
Vertader. Organitzar-se ajuda a responsabilitzar-se dels propis objectius i a ser

ms autnom en lexecuci de les tasques per aconseguir-los.
Vertader. La inversi de temps que requereix al principi, desprs es compensa

perqu saps cap a on vas, qu vols aconseguir, qu s prioritari i qu no ho s,
qu fars per aconseguir els teus objectius, qu necessites, quins imprevistos
poden sorgir, etc. Quan improvises no tens una panormica clara de qu vols
aconseguir, qu haurs de fer, quan de temps necessitars, etc. I s ms
probable que sorgeixin problemes, imprevistos, obstacles i que, finalment, no
surti res com havies pensat.
Organitzaci 07

Organitzaci

Prova 1: El cas del Dani
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 El cas del Dani
El Dani est atabalat. Avui ha de fer un munt de coses i
no sap com fer-sho per poder arribar a tot arreu.
Llegeix el seu cas i ajudal a organitzar-se! Per comenar,
a mesura que vagis llegint, marca amb un subratllador
totes les tasques o plans que t previstos per avui.
Avui s dissabte i volia descansar, per tinc tantes coses a fer que ni descansar ni
les podr fer totes Bufffff Sn les nou del mat i
A les onze tinc partit de futbol amb lequip de linstitut. Juguem contra un rival difcil,
per estic segur que els podrem guanyar i situar-nos primers de la lliga! A ms juguem
al nostre camp o sigui que segur que vindran molts collegues a animar-nos! Ups!,
encara he de fer la bossa. De casa al camp de futbol tinc 15 minuts caminant. Per
tamb he dacabar el treball de socials. Dilluns lhem dentregar i encara em queda
fora feina; hi haur de dedicar ben b un parell dhores. Al migdia (cap a dos quarts
de tres) dinem a casa lvia perqu s el seu aniversari. Sort que lvia viu al mateix
edifici que nosaltres, no perdr temps en viatges! Per cert, encara no li he comprat el
regal, i noms tinc 8 euros A les cinc de la tarda he quedat amb un parell damigues
per anar al cine (que est a 10 minuts de casa). Volem anar a veure una pelli que van
estrenar ahir, i haurem danar-hi amb temps perqu segur que hi haur cua. Ah, i li he
de portar la bici al Javi, que fa dies que li hauria dhaver tornat. O sigui, que haur
danar fins a laltra banda del poble, tinc ben b mitja hora de cam. En algun moment
tamb hauria danar a comprar-me unes ulleres de nataci, perqu dimarts vaig a la
piscina i les hauria de tenir. I a ms macaba de trucar el meu pare per dir-me que
hauria de passar pel taller (est a 10 minuts de casa) a ajudar-lo amb una feina. Quan
li he dit que no podia, sha cabrejat i mha fotut el rotllo de sempre: Mai no et demano
res i per un dia que et necessito em dius que no pots! Vius massa b, jo a la teva edat
ja treballava i bla, bla, bla. Vaja, que haur de trobar un moment per anar-hi, per
mha proms que amb mitja hora (mxim 40 minuts) ja ho tindrem fet. Aix espero! I
per si aix no fos prou, tamb he de netejar la meva habitaci. Si no ho faig, els pares
no em donaran la pasta de la setmanada i estic pelat I, a ms, he de trobar un
moment per xatejar a veure quins plans tenim per a aquest vespre amb els collegues!
Organitzaci 08
Desprs de llegir el text, deus haver vist que el Dani t molts plans i tasques a
realitzar i poc temps per fer-ho tot Necessitar que li donis un cop de m.
m Per comenar, repassa totes les tasques i plans que has marcat i pensa si
ha de fer-les totes avui o si nhi ha alguna que pugui deixar per a un altre dia.
Colloca-les al requadre de sota.
Prioritries
(a fer durant el dia davui)
Posposades
(a fer un altre dia)
m Ara centrat en les tasques i els plans que penses que sn prioritaris (o sigui,
que ha de fer durant el dia davui) i pensa com sha dorganitzar per poder fer
tot el que ha previst. Colloca-les segons lordre que penses que hauria de
seguir.
Tasques/Plans
(qu ha de fer)
Qu implica i qu
necessita
(com ha de fer-ho, qu ha de
tenir en compte, qu
necessita)
Horari
Organitzaci 09

Organitzaci
Dinmica: Dem tinc una entrevista
Fitxa 1
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Tasques
Qu mimplicar
Com fer-ho
Recursos,
espais que
necessito
Temps total que mocupar
Temps que
tardar
Organitzaci 10
Organitzaci
Ordre
Tasques
Horari
1r
2n
3r
4t
5
6
7
8
9
10
11
12
Criteris per prioritzar (per quins motius has ordenat les tasques
daquesta manera):
COMPETNCIA:
TCNIQUES DE
RECERCA DE FEINA

Idees clau
2
3

Tcniques de recerca de feina 02


Nom i cognoms:
Tcnic/a:
Data:

1
m Definici
Coneixement del context, els recursos, les tcniques i les estratgies per a
laccs a locupaci. Requereix habilitats i capacitats per a la planificaci del
procs de cerca i la presa de decisions en conseqncia.
Conixer els drets i les obligacions bsiques en les relacions laborals.

Tenir un coneixement general de les condicions laborals que ofereixen els
sectors ms propers al propi objectiu laboral.
Conixer i saber utilitzar els recursos docupaci, orientaci i formaci del
territori.
Conixer i tenir un bon domini de les competncies que shauran de posar
en joc en locupaci a la qual cadasc es vol dirigir.
Saber dissenyar el currculum per competncies, ajustant-lo a les diferents
ofertes laborals a qu alg es presenta.
Saber redactar una carta de presentaci, ajustant-la a les diferents ofertes
laborals.
Disposar dels coneixements i les tcniques per anar a una entrevista de feina.
Utilitzar i conixer les diferents vies i canals per a la recerca de feina.
Planificar el procs de recerca de feina:
Definint els objectius a assolir (realistes i assumibles).
Identificant les accions a realitzar (que es corresponguin amb els
objectius) i els resultats esperats (que es puguin obtenir a travs de
les accions).
Preveient el temps necessari per dur-lo a terme.
Identificant els recursos necessaris i els mecanismes de valoraci
del desenvolupament.
Idees clau
Cercar feina s un procs pel qual thas de preparar. Cal que coneguis aspectes
rellevants del funcionament i laccs al mercat laboral (taxa datur, ocupacions
en recessi, ocupacions en ala, tipus de contractes, qu s una nmina, etc.),
que dominis les eines i tcniques que sutilitzen per tal de fer efectiva lentrada
a lempresa (tipus de currculum, processos de selecci, pistes per superar una
entrevista, etc.) i sobretot has de tenir clar qu cerques (qu minteressa?, qu
s fer?, quines sn les feines que a les quals vull i puc accedir?). Per tant, es
tracta que facis una tasca dinvestigaci i planificaci acurada.
Si domines aquesta competncia i tens el teu objectiu laboral clar, evitars
quedar-te a casa esperant que alg o algun servei de collocaci et truqui per
informar-te dalguna oferta. Segurament no succeir. Evitars cercar sempre
en un o dos canals de recerca que no testan donant resultat i deixars de
queixar-te de la teva mala sort o del malet mercat de treball que no treu ofertes
ajustades als teus interessos. I evitars presentar-te a una oferta de feina sense
haver investigat prviament lempresa en qesti, sense preparar les possibles
respostes a preguntes que lentrevistador o entrevistadora et formular, i amb
molta probabilitat perdrs aquesta oportunitat, una vegada ms.
Si domines molt i b aquesta competncia, optimitzars el temps de recerca i
seleccionars millor les ofertes a les quals et presentis, molt ms en consonncia
amb el teu objectiu laboral. Tindrs ms oportunitats dentrevista, i la teva
confiana i seguretat podran millorar, amb reflexi i anlisi, desprs de cada
procs de selecci en el qual participis.
Hi ha alguns criteris que sn importants:
La feina no es troba, no sespera i no es dna.
Tot el contrari, la feina se cerca, saconsegueix, es mant i es millora.
La recerca de feina s una feina en si mateixa, ja que implica una actitud activa,
vigilant, planificada, amb lobjectiu laboral molt clar.
Conixer els canals de recerca de feina et permet identificar les vies daccs
al mercat de treball, i dominar les tcniques i els instruments et facilita obtenir
la feina que persegueixes.
m Conceptes clau
Mercat de treball: Lloc on es produeix un intercanvi com en qualsevol

altre mercat. s lmbit on es produeix la interrelaci entre loferta i la
demanda docupaci, s a dir, el punt de trobada entre oferta i demanda.
En el mercat laboral s on es produeix la interrelaci entre la demanda de
treballadors que fan les empreses, que necessiten el factor treball per dur
a terme les seves activitats, i loferta de treball, que la constitueixen les
persones que busquen feina, tant si estan treballant com si no, i tinguin
entre 16 i 65 anys.
m Exemples
Imaginat que acabes dentrar per primer cop a un gran supermercat, t molts
passadissos i la informaci per localitzar els productes s complicada. Set fa
difcil trobar-los rpidament. Afegit a aquest obstacle, la varietat i diversitat de
marques dificulta destriar quin s el producte que et conv ms. La compra et
pot durar tota la tarda o tot el dia! Doncs el mercat laboral t un funcionament
semblant, ja que si no tens clar de qu pots i vols treballar, si no coneixes els
canals daccs (borses de treball, oficines docupaci, empreses de treball
temporal, xarxa de contactes, portals de feina per Internet), si no domines els
instruments i les tcniques de recerca (el currculum, la carta de presentaci, les
xarxes socials professionals) i si no planifiques molt b el procs, et pots trobar
tan perdut o perduda com en el gran supermercat, trucant a moltes portes
equivocades o poc ajustades al teu objectiu.
Hi ha algunes dades que et poden anar b:
El 85% de la feina es troba a travs de contactes.
Cada persona t al voltant de 150 contactes directes i indirectes.
El networking (el treball amb la xarxa de contactes) pot multiplicar fins a
10 aquesta xifra.
Lautocandidatura s un dels canals menys explotats i dna bons resultats.
En un procs de selecci, la majoria dempreses valoren altament que la
persona candidata conegui b lorganitzaci, el lloc de feina i els punts
forts i febles propis (i proposi alternatives de millora dels punts febles).
Moltes persones van a lentrevista de feina sense haver-se preparat
prviament tots aquests punts. Si tu ho fas, la teva candidatura estar
millor considerada que la daltres.

Nom i cognoms:
Tcnic/a:
Data:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teu coneixement de les tcniques de recerca de feina. Davant de cada afirmaci,
V
Un dels instruments per a la recerca de feina s el currculum. Tot i

que no nhi ha un model nic, s que acostuma a tenir uns blocs
dinformaci fixos.
El currculum sempre sentrega a lempresa personalment i en format

paper.
Es recomana que el currculum no ocupi ms de dues pgines. Ha

de ser clar i concs i no cal incloure informaci que no sigui interessant
per al lloc de feina al qual sopta.
No cal tenir carta de presentaci perqu actualment ning no la

demana.
Lentrevista de selecci noms es fa quan la persona que et vol

contractar no t clara alguna informaci del currculum. Si est tot
clar, ja no cal fer lentrevista.
Abans danar a una entrevista cal preparar-la, perqu et poden fer

preguntes sobre la formaci i lexperincia laboral, per tamb sobre
les aficions, les competncies que es tenen, les intencions laborals
futures, els punts febles, o fins i tot sobre el salari que es voldria cobrar.
A ms, de vegades pot haver-hi ms dun entrevistador i/o ms dun
candidat.
Abans de comenar un procs de recerca de feina, cal conixer,

entre altres coses, el que demanen i ofereixen a locupaci en qu
sest buscant feina i les competncies (coneixements, habilitats,
capacitats, etc.) que podem oferir. Si busquem feina en ocupacions
en qu no tenim les competncies sollicitades, s prcticament impossible aconseguir-la.
Si ara volgus o necessits buscar una feina estic preparat o preparada
per fer-ho perqu mhe orientat, tinc el currculum fet i mhe preparat
per afrontar una entrevista de selecci.
Per demostrar-ho, explica de qu buscaries feina i per qu, ensenya i
comenta el teu currculum al tcnic o a la tcnica, i respon les preguntes
prpies duna entrevista de selecci que et far a continuaci.
m Solucions
Vertader. Hi ha molts models i estils de currculums. Lestructura tamb por

variar, per generalment inclouen com a mnim les dades personals, la formaci,
lexperincia laboral, el coneixement didiomes i dinformtica. Tamb shi
poden incloure les competncies adquirides, les aficions, etc.
Fals. Fa anys aquesta acostumava a ser lnica forma dentregar els currculums,
per actualment tamb sutilitza el correu electrnic, els portals de recerca de
feina (que ja tenen una aplicaci especfica per introduir-lo), etc. Tamb hi ha
els videocurrculums, que sn en format audiovisual i que es poden penjar en
diferents portals a Internet, o altres aplicacions com ara Mycvbook, LinkedIn,
etc. Les noves tecnologies tamb han canviat la manera de vendres i doptar
a llocs de feina!
Vertader.
Fals. Tot i que s cert que no sempre es demana, s que ho poden fer. Per tant
s important tenir-ne alguna de feta com a model i desprs adaptar-la a cada
oferta en cas que la demanin.
Fals. Lentrevista forma part del procs de selecci i sempre es fa a les persones
que shan preseleccionat segons el currculum. Per exemple, quan una empresa
ha rebut 50 currculums, tria els millors i desprs entrevista aquestes persones
per tal de seleccionar la que sajusta ms al perfil sollicitat. Lentrevista es fa
per aclarir i/o ampliar la informaci del currculum i per obtenir informaci que
interessa a lempresa per assegurar que es contractar la persona ms
preparada per al lloc de feina que sest oferint.
Vertader. En moltes entrevistes es fan preguntes obertes i que van ms enll
dexplicar quins estudis shan fet o en qu sha treballat.
Tamb s cert que et poden fer entrevistes en qu hi hagi dos o tres entrevistadors
i processos de selecci en qu, simultniament, participeu diverses persones
candidates.
Vertader. s prcticament impossible que ens donin una feina de pastisser si,
per exemple, no tenim coneixements dels productes, si no dominem les
tcniques de pastisseria, si no sabem elaborar una crema, si no sabem
organitzar-nos la feina, si no sabem utilitzar la maquinria, si no sabem planificar
la feina de lobrador, etc.
Per tant, abans de posar-se a buscar feina de pastisser, primer cal saber qu
es demana i comprovar si es tenen els coneixements, les tcniques, les habilitats
i les capacitats per poder dur a terme la feina de manera eficient i efica.

Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Tcnic/a:
Data:

A continuaci et proposem que posis a prova els teus
coneixements i domini dalgunes tcniques de recerca de
feina. Per fer-ho has dimaginar que:
Situaci de partida
Sacosta lestiu* i aix significa que daqu a un parell de

setmanes haureu acabat les classes. Tinteressa molt
trobar una feina durant lestiu per guanyar uns diners i no
dependre tant del pare i de la mare.
*Canvieu lenunciat en funci de lpoca de lany en qu es faci la prova (pot
ser una feina per a caps de setmana, de tardes, per a les vacances de Nadal
o de Setmana Santa, etc.)
m Creus que podries buscar feina de [pensa una o dues feines que creguis
que podries fer] _______________________________________________,

perqu [explica per qu creus que ests capacitat o capacitada per fer-les]
______________________________________________________________
_______________________________________________________________
Si et falta informaci sobre alguna de les ocupacions que tinteressen i/o si no
tens gaire clar quines feines podries fer, pots trobar informaci que tajudi a
decidir-te a les ofertes de feina o a altres portals laborals. Aqu en tens alguns:
www.canguroencasa.com
www.studentjob.es
www.empleo-jovenes.com
www.sumavisos.es/empleos/=estudiantes?gclid=CM-p6azv6bACFYcPfAodEGpteQ
www.infofeina.com
De qu podria treballar durant lestiu?
Ja hauries de tenir clares una o ms opcions de feina que podries fer aquest
estiu. Anota-les a continuaci:
Opci 1
Opci 2
Opci 3
Ara que ja has decidit de qu voldries treballar, toca preparar-se per a la

recerca de feina! nims!

Prova 1. El currculum

Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
m Has fet mai el teu currculum?

m Saps quins apartats t?
m Saps qu shi ha de posar?
m Saps com organitzar-lo?
m Saps qu no cal posar-hi?
m Saps com presentar-lo?
Si vols buscar feina i moure el teu currculum, has de poder donar resposta a
totes aquestes preguntes
A continuaci et proposem que responguis les qestions segents perqu
puguis comprovar quin coneixement tens daquesta eina de recerca de feina.
El currculum pot tenir diferents blocs dinformaci, en podries dir cinc?
Quina informaci ha de constar a lapartat Dades personals? I quina no

cal que hi consti?
A lapartat Formaci, qu shi posa? I quines dades concretes shi ha de

fer constar?
A lapartat Experincia professional, qu shi posa? I quina informaci

sha de destacar de cada experincia?
I als apartats Idiomes i Informtica, qu penses que shi posa? Qu s

important destacar?

En el teu cas, trauries algun apartat dels cinc que hem mencionat? Nhi
posaries algun altre?

m Ara s el moment dintentar fer el teu currculum.
Imagina que vols enviar-lo a una empresa on ofereixen un lloc de feina dels que
a tu tinteressa.
Veurs que tens un seguit de requadres en blanc. Pensa quins apartats tinteressa posar-hi i vs introduint la informaci que creguis adient tenint en compte el lloc de feina al qual vols optar.
Noms en el cas que necessitis ajuda pots consultar alguns models o exemples:
http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar
http://w27.bcn.cat/porta22/cat/
www.siaj.net/curriculum_vitae.pdf
www.elprimerempleo.com/curriculum.php#2
www.modelocurriculum.net/plantillas-de-cv-modelo-3.html
Escriurs el currculum per optar a un lloc de feina de:

Prova 2. Lentrevista de feina

Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Enhorabona!
Sembla que el teu currculum els ha agradat i ara volen fer-te lentrevista de feina. Si
la superes, la feina s teva!
Per, per assegurar que sabrs respondre les preguntes que et facin, abans te les
has de preparar. A continuaci et relacionem un seguit de possibles preguntes que
et poden fer durant lentrevista. Es tracta que expliquis qu i com les respondries.
Tingues en compte que, quan ho tinguis escrit, el tutor o la tutora et far les
preguntes com si fossis a lentrevista. Haurs de ser convincent!
nims, que ja falta poc per aconseguir la feina!
Lloc de feina al qual aspiro:

Per qu tinteressa aquest lloc de feina?
Explicam la teva experincia professional.
Has fet algun curs, feina o activitat que et puguin servir per a aquest lloc de
feina?
Digues tres qualitats (o punts forts) que tens com a treballador/a. Tamb
magradaria que em diguis algun punt feble, s a dir, algun aspecte que
creguis que podries millorar.
Com timagines que ser la feina? Qu penses que haurs de fer?
Penses que ho fars b? Per qu?
Per qu penses que thauria de contractar a tu i no a una altra persona?
Quins sn els teus objectius futurs? Tagradaria continuar treballant en

aquesta empresa? Vols seguir estudiant?
Quins idiomes parles de manera fluida?
Vius amb els pares?
Quant penses que hauries de cobrar per aquesta feina?
Si vols consultar informaci sobre tipus de preguntes, respostes i

recomanacions:
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/ocupacio_
3BO.pdf
COMPETNCIA:
CURA DE LA LLAR

Idees clau
2
3

Cura de la llar 02

Competncia instrumental interpersonal
Cura de la llar

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Vetllar pel bon estat de lespai on shabita tenint cura del seu manteniment,
ordre i netedat, aix com fer les tasques quotidianes derivades de la dinmica
dhigiene i dalimentaci de les persones que hi conviuen.
Conixer els requeriments i les tasques que cal fer per tenir cura de la llar.
Conixer i fer les tasques domstiques de neteja de la llar utilitzant els
productes i estris adequats per a cada estana i material.
Saber preveure i planificar la compra mensual i/o setmanal daliments i
altres productes per al manteniment de la llar, i fer la compra a diferents
establiments segons les necessitats, el pressupost i la disponibilitat.
Conixer i utilitzar els diferents electrodomstics aplicant les normes i
instruccions ds i manteniment.
Tenir cura de la roba aplicant els productes adequats per a la neteja i el
manteniment de les diferents peces i per planxar.
Conixer i fer operacions bsiques de manteniment de la llar i de bricolatge.
Conixer i recrrer a serveis especfics de manteniment de la llar (electricitat,
lampisteria, etc.).
Cura de la llar 03
Idees clau
Viure en un espai brut i desordenat provoca estrs, perqu la dinmica diria

es torna catica. En canvi, la neteja i lordre ajuden a dur una vida ms tranquilla
perqu respecten la higiene i lestructura que necessita lsser hum, a banda
que a tothom li resulta ms agradable estar en una estana arreglada.
Hi ha un parell de suggeriments per aconseguir un espai endreat i net:
Definir i seguir una pauta diria de funcionament s til per automatitzar les
tasques.
A la majoria de persones els costa fer les tasques de la llar, especialment quan
la casa est feta una lleonera. Per tant, s millor prevenir i no deixar-te dur per
la inrcia. Per exemple, s important intentar que cada cosa tingui un lloc
assignat, aix sevita deixar les coses a qualsevol lloc; recollir desprs dhaver
desendreat o embrutat alguna cosa
Tot aix pren una importncia especial quan comparteixes lhabitatge amb
altres persones, ja que sha de pactar respecte a les normes i lorganitzaci de
les tasques de la llar tenint en compte que cada persona t el seu concepte
dhigiene i ordre, i establir les prioritats, el procediment i el ritme de treball de
manera particular.
m Conceptes clau
Tenir cura: Vetllar pel b o pel bon estat dalg o dalguna cosa. s a dir,
cal posar atenci en les necessitats de les persones que viuen a la casa i
en lestat de la llar per veure qu cal fer.
Llar: Casa que hom habita amb els seus. El diccionari tamb recull una
altra definici: Paviment o sl generalment de pedra on es fa el foc duna
casa, provet de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.
Antigament, la llar tenia la funci descalfar lhabitatge i, a ms, sutilitzava
per cuinar. Per tant, al voltant de la llar era on la famlia feia vida la major
part del temps quan no es treballava. Era el lloc de reuni, per compartir.
Per aquest motiu quan es fa referncia a casa com un espai propi i acollidor
en qu un se sent a gust, sutilitza la paraula llar.
Cura de la llar 04
m Exemples
Per evidenciar la importncia daquesta competncia, et posem dexemple les

situacions reals segents:
La Laura es decideix a llogar una habitaci del seu pis perqu no arriba a final
de mes. Un amic seu li parla dun noi, en Carles, que hi est interessat. Quan es
troben per parlar, en Carles li diu que t un gat. A la Laura no li fa gaire grcia,
per li comenta que si ell sencarrega de mantenir lespai amb les coses del gat
en ordre i net poden provar-ho, i li posa un mes de prova. Com que en Carles
s un desastre que no sencarrega de res, ni de la casa, ni del gat, ni dell mateix,
la Laura el fa fora. En Carles es queda de pasta de moniato perqu no creia que
aquesta qesti fos tan important.
La Martina fa un mes que sha independitzat. Ara comparteix pis amb dues
noies. Ho est passant molt malament perqu no sap fer res. A casa seva ho
deixava tot pel mig i no netejava res, tot i que la seva mare i el seu pare li anaven
sempre al darrere perqu fos ms ordenada. Les seves companyes ja li han dit
que es posi les piles o no podr continuar vivint amb elles. La Martina est
desesperada perqu li agrada molt compartir pis amb les seves companyes.
Avergonyida, ha hagut de demanar ajuda a la seva mare i al seu pare per aprendre
les qestions ms bsiques: conixer els diferents productes de neteja i com
aplicar-los, posar la rentadora, estendre la roba, plegar la roba, planxar, fer la
compra, cuinar, etc.
Cura de la llar 05

Cura de la llar

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teu coneixement i destresa en la cura de la llar. Davant de cada afirmaci, es
tracta que responguis si s vertadera o falsa. Endavant!
V
Tenir la casa neta s una qesti desttica. Una casa neta i endreada
s ms agradable i, per tant, la neteja noms cal fer-la quan notem
que no ens hi trobem a gust o quan no s prctic viure-hi (per
exemple, quan no trobem les coses perqu estan a qualsevol lloc).
Els productes i estris segents sn adequats per netejar i desinfectar
el lavabo:
A la rentadora hi poses la roba tal com la treus del cove de la roba

bruta, tries la temperatura segons com estigui de bruta (+ bruta = +
temperatura) i la poses en marxa.
La roba sha destendre al ms aviat possible, perqu si sest a la

rentadora massa temps es fa malb i sarruga molt. Abans de penjarla, s bo sacsejar-la a laire perqu sestiri.
El menjar i els productes de neteja es compren al supermercat.
Si has de fregar el terra no cal escombrar o passar laspirador primer

perqu el motxo ja semporta la brutcia.
De tant en tant shan de sanejar els desguassos del bany i de la cuina

per assegurar que no sembussin. Hi ha productes especials per
mantenir i desembussar, per tamb es poden utilitzar sistemes
casolans, com per exemple tirar-hi aigua bullint amb sal i lleixiu.
Els fils elctrics han destar en perfecte estat, no poden estar pelats
perqu pot provocar un curtcircuit i espatllar el sistema elctric general.
Cura de la llar 06
m Solucions
Fals. s cert que una casa neta i endreada sempre s ms acollidora i

agradable, per la neteja sobretot s una qesti dhigiene i salut. Lacumulaci
de brossa i brutcia fa que sigui insalubre i hi ha espais, com ara la cuina i el
lavabo, que s imprescindible que es mantinguin nets i desinfectats per evitar
la proliferaci de bacteris.
Vertader.
Fals. Sha de classificar segons el tipus de roba (cot, sinttic, delicat, etc.) i el
color (negres o molt foscos, vermells o mig foscos, suaus, clars i blancs). A
banda, sovint es fan rentadores noms per a la roba de llit o per a tovalloles o
draps, etc.
Vertader.
Fals. No noms aqu. Hi ha establiments que venen productes especfics

(xarcuteria, peixateria, carnisseria, drogueria, etc.), hi ha botigues petites, hi ha
el mercat, hi ha les cooperatives (generalment sn organitzacions de
consumidors que compren menjar directament als productors locals, ecolgic
i de qualitat), etc.
Fals. Primer sha de treure la pols, perqu si fregues directament, laigua es

barreja amb la pols i ho deixa tot brut.
Vertader.
Vertader.
Cura de la llar 07

Cura de la llar

Prova 1. La compra setmanal
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 La compra setmanal
Series capa de planificar una compra bsica setmanal
(de dilluns a divendres) per a tres persones amb 75 ?
Et pot ajudar pensar el men setmanal. Et proposem que
omplis la graella segent abans de fer la compra.
Lesmorzar pot ser genric (llet, pa...).
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Esmorzar
Dinar
Sopar
Si no tens clars els ingredients dalgun dels mens que proposes, pots
consultar-ho a Internet. Hi ha moltes pgines on texpliquen receptes. Et
facilitem alguns enllaos:
www.javirecetas.com/
www.recetasdiarias.com/
...
Cura de la llar 08
Una vegada has planificat els mens, et pot ajudar fer una llista aproximada de
la compra que hauries de fer.
Esmorzar
Dinar
Sopar
General
Ara s, ja pots comenar a fer la compra. Tria entre els diferents supermercats
que et proposem.
La compra setmanal t un cost de:
Cura de la llar 09

Cura de la llar
Dinmica: Compartir tasques de la llar
Fitxa 1
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Les feines de la casa

Tasca
1. Rentar els plats
2. Escombrar la casa
3. Fer la compra general
4. Netejar els vidres
5. Fer els llits
6. Posar la rentadora i estendre la roba
7. Fer el dinar
8. Fregar el terra
9. Canviar els llenols
10. Netejar la cuina
11. Recollir la roba estesa
12. Plegar i/o planxar la roba i desar-la
13. Fer el sopar
14. Netejar el lavabo
15. Ordenar la casa
16. Llenar les escombraries
(orgniques, reciclatge, etc.)
17. Altres.
Anota altres tasques que se tacudeixin:
Freqncia Temps que ocupa
Cura de la llar 10

Cura de la llar
Fitxa 2
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Distribuci de les feines de la casa

Persona 1 (nom):
Temps total de
dedicaci:
Persona 2 (nom):
Temps total de
dedicaci:
Persona 3 (nom):
Temps total de
dedicaci:
Cura de la llar 11

Cura de la llar
Fitxa 3
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
Dilluns
1
Dimarts
2
Dimecres
3
Dijous
4
Divendres Dissabte Diumenge

5
6
7
Persona 1
Persona 1
Persona 1
Persona 1
Persona 1
Persona 1
Persona 1
Persona 2
Persona 2
Persona 2
Persona 2
Persona 2
Persona 2
Persona 2
Persona 3
Persona 3
Persona 3
Persona 3
Persona 3
Persona 3
Persona 3
Dilluns
8
Dimarts
9
Dimecres
10
Dijous
11
Persona 1
Persona 1
Persona 1
Persona 1
Persona 1
Persona 1
Persona 1
Persona 2
Persona 2
Persona 2
Persona 2
Persona 2
Persona 2
Persona 2
Persona 3
Persona 3
Persona 3
Persona 3
Persona 3
Persona 3
Persona 3
Divendres Dissabte Diumenge

12
13
14
COMPETNCIA:
NEGOCIACI

Idees clau
2
3

Negociaci 02

Negociaci

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat i habilitat per a la cerca destratgies que permetin arribar a un acord,

a un equilibri, en moments i situacions de desacord amb una o diverses
persones amb les quals sinteractua.
Conixer i respectar la mxima duna negociaci integradora: que les dues

parts guanyin equitativament en el procs.
Anticipar-se a possibles situacions de desacord, comunicant-se amb les
persones amb qui sinteractua.
Mostrar disposici a la cerca de solucions davant del desacord, implicantse en el procs duna manera activa.
Saber posar-se en el lloc de laltra persona i intentar entendre el perqu
de la seva posici.
Explicar clarament els motius propis per adoptar una posici determinada.
Aportar propostes que possibilitin que les dues parts en desacord puguin
obtenir resultats satisfactoris i intentar acostar posicions.
Cercar noves alternatives per arribar a acords, si s necessari, en forma
destratgies creatives, constructives i dinmiques.
Expressar les opinions amb fermesa, per sense actituds negatives o
agressives.
Intentar generar un clima de confiana, reciprocitat i credibilitat mtua per
facilitar lacostament de posicions.
Mostrar disposici a renunciar, si cal, a part dels propis interessos o
objectius per facilitar un acord amb les parts implicades.
Negociaci 03
Idees clau
Tot i que negociar significa que les parts implicades en una situaci de conflicte
o desacord trobin el punt mitj que les benefici equitativament, sovint es t la
concepci errnia que un bon negociador s aquella persona que conven les
altres i acaba imposant el seu criteri perqu creu que per guanyar ha de fer que
laltra persona perdi.
Fixat en aquesta frase: El ms flexible s el ms fort. Vol dir que la persona
que es mostra ms oberta a cercar i analitzar diferents alternatives, que entn
que hi ha tants punts de vista com persones, que es posa amb ms facilitat en
la pell de laltra persona, que expressa la seva opini mostrant una gamma
mplia i variada darguments, que demana a laltra persona la seva opci, etc.,
s la que pot triar solucions ms eficientment (de manera ms relaxada, ms
assertiva, etc.) i eficament (en benefici de totes les parts).
Sovint ens trobem persones rgides que es resisteixen a escoltar opinions
diferents de la prpia perqu creuen que tenen la ra, que posseeixen la veritat
absoluta. Fins i tot poden arribar a desacreditar-te menyspreant els teus
arguments. En aquests casos, sha de saber gestionar les emocions negatives
que poden anar apareixent, mantenir la pacincia (lestrs altera les capacitats)
i no perdre lobjectiu de la negociaci (trobar un punt dacord en qu les dues
parts guanyin, encara que hagin de renunciar parcialment respecte de la seva
intenci primera).
Tamb sha de tenir en compte que les relacions interpersonals quasi sempre
parteixen dun punt de desigualtat, s a dir, que una de les parts ocupa una
posici de ms poder, encara que la diferncia sigui mnima. Qui ha de ser ms
hbil en la negociaci s la persona que est en la posici ms feble, perqu
la sensaci de fora que t laltra persona pot fer que no consideri necessari
negociar entenent que amb aix perd perqu ha de cedir.
m Conceptes clau
Guanyar-guanyar: s quasi una filosofia de vida en qu conceptes com

ara collectiu, compartir, consens o daltres de similars prenen molta
importncia. Trenca amb la idea dun individualisme ferotge en qu noms
compta el que tu vols aconseguir al preu que sigui sense tenir en compte
la resta.
Negociaci 04
Mapa mental: Representaci que una persona t del mn. Est ple de
coneixements, creences i valors que generen la majoria de les opinions
que tenim. s molt important saber que cada persona funciona amb el
seu particular mapa mental.
Creena: All que pensem dacord amb el nostre personal codi tic, cultural,
social, etc. Les persones hem destar obertes a modificar les nostres
creences i a revisar-les per netejar-les de possibles prejudicis, per exemple.
m Exemples
Imagina que has dentregar un treball de lescola daqu a dos dies i no hi arribes.
Vols aconseguir que la professora tallargui el termini dentrega. Com plantejar
la qesti seguint un esquema de negociaci? Dentrada, sabent que la
responsabilitat s teva (ets tu qui fa tard), que lxit de lassoliment depn de com
procedeixis i acceptant per endavant que la resposta pot ser un no. Pensa si
aquest procediment et sembla el ms adient:
Pensar b el teu objectiu (demanar un nombre concret de dies dajornament)
i les causes reals que el justifiquen (per qu no el pots entregar a temps).
Comentar a la professora que li has dexposar un tema urgent i demanarli quan li va b que li puguis dir.
Ja en la trobada, exposar les teves necessitats i la teva proposta de manera
clara, concreta i assertiva. En els arguments, poses de manifest que has
pensat en ella; per tant, li fas saber que ella perd ms que guanya, perqu ha
de fer una excepci que la resta dalumnes pot viure com un privilegi, etc.
En cas que la resposta sigui negativa, demanar-li si hi ha alguna possibilitat
de canvi. Si la resposta es mant, haurs de deixar de dormir una nit per
acabar la feina i organitzar-te millor la propera vegada (b, aix ho haurs
de fer encara que tampli el termini).
Ja saps que en una negociaci quasi sempre sha de renunciar a la totalitat i
cedir una part.
Negociaci 05

Negociaci

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teva capacitat de negociaci. Davant de cada afirmaci, es tracta que responguis
si s vertadera o falsa. Endavant!
V
Quan dues persones tenen interessos diferents, sempre nhi ha una

que hi surt perdent. No s possible arribar a un acord en qu les dues
parts hi surtin guanyant.
Davant dun conflicte entre dues persones, el millor s prendre la

iniciativa i plantejar amb calma quin s lobjectiu propi i demanar,
alhora, qu s el que necessita o vol laltra persona.
En un procs de negociaci, no s bo fer renncies. Cal mantenir-se

ferm fins a lltim moment en all que vols aconseguir. Per tant, has
de tenir molt clar des del principi qu vols i lluitar per obtenir-ho sense
renunciar a res, perqu si comences a fer-ho ho pots perdre tot.
Hi ha situacions que noms tenen una soluci. El que passa s que hi

ha persones que volen tenir sempre la ra i no estan disposades a cedir.
Per arribar a un acord, sha dintentar trobar els punts de proximitat

entre les diferents parts. Per aix s important posar-se en el lloc de
les altres persones i entendre quina s la seva posici.
En una negociaci, guanyar no significa imposar el teu criteri tant s

com no i sortir-te amb la teva costi el que costi.
Si una persona necessita urgentment una cosa, el millor s aconseguirla. Per aix, lopci ms efica s intentar portar laltra persona al propi
terreny utilitzant les tctiques que calguin (primer se li planteja
raonablement, i si no es posa a la ra, sha de passar a debilitar-la).
Per negociar s important mantenir una bona comunicaci (practicar

lescolta activa, el dileg respectant els torns de paraula, modulant el
to de veu, etc., i lexpressi assertiva per exposar els arguments propis
i tolerant els de laltra persona).
Negociaci 06
m Solucions
Fals. Moltes vegades (tot i que no sempre) es pot arribar a un acord en qu

tothom hi guanyi. s el tipus de negociaci que es coneix com a guanyarguanyar.
Vertader. Davant dun conflicte s millor prendre una actitud proactiva i tranquilla
per trobar alternatives i solucions que esperar que laltra persona actu.
Fals. De vegades sha destar disposat a renunciar a part dels teus interessos,
ja que aix permet arribar a acords i obtenir, almenys, una part del que volies
o necessitaves.
Fals. Hi ha persones que pensen que la seva visi dels fets s lnica possible
i la ms raonable. Per negociar, cal tenir en compte que cada persona pot tenir
una visi diferent i que hi ha ms duna alternativa a analitzar.
Vertader. Aquesta s el punt de partida duna autntica negociaci: tenir clara

la idea que el que un mateix pensa no s la veritat absoluta i que cada persona
t un punt de vista propi. De vegades coincideixen, de vegades no i daltres a
mitges.
Vertader. Sovint s t la idea que negociar vol dir guanyar imposant la prpia
voluntat i que per aconseguir-ho el millor s actuar perqu laltra persona se
senti cada cop ms feble i, fins i tot, es pot arribar a utilitzar el menyspreu, el
to impositiu, etc. Hi ha persones que pensen que es guanya ms com ms perd
laltra persona.
Fals. Mira la resposta 6.
Vertader. La majoria de conflictes i desacords es generen i no es resolen

perqu una o ms parts implicades no sesforcen a mantenir una bona
comunicaci. En la negociaci, lexposici clara i calmada del missatge (exposar
qu es desitja i demanar qu desitja laltra persona) s imprescindible.
Negociaci 07

Negociaci

Prova 1. Com negocio
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Com negocio
A continuaci et proposem que pensis en diferents situacions en qu hagis
hagut de negociar. Alguns exemples:
Amb el teu pare, la teva mare o alguna altra persona
ms gran per acordar lhora darribada a casa.
Amb un professor o una professora per pactar la
data dentrega dalgun exercici.
Amb un amic o una amiga per acordar alguna qesti dinters per als dos.
Pensa en el teu dia a dia i busca tres situacions en qu recordis haver negociat.
Quan les tinguis, posat en situaci i marca les opcions que sajustin a com vas
actuar en el procs de negociaci.
SITUACI 1 Explica-la breument:

Qui era laltra part, quina era la situaci, qu volies tu i qu volia laltra part.
Finalment vau arribar a un acord? Si s que no, explica per qu.
Marca les opcions que es corresponguin amb la teva actuaci:

Vaig exposar els meus interessos amb calma, explicant qu volia i/o
necessitava i per qu.
Vaig escoltar els interessos de laltra part (qu volia i/o necessitava i per qu),
posant-me al seu lloc per intentar entendre-la.
Durant tot el procs de negociaci em vaig expressar amb calma, mantenint
una actitud positiva i sense agressivitat.
Em vaig plantejar la possibilitat de renunciar a part dels meus interessos per
poder arribar a un acord, i quan va ser necessari ho vaig fer.
Vaig aportar propostes i solucions per acostar posicions i que les dues parts hi
sortssim guanyant.
Negociaci 08

Finalment, vau arribar a un acord? Si s que no, explica per qu.

Vaig escoltar els interessos de laltra part (qu volia i/o necessitava i per
qu), posant-me al seu lloc per intentar entendre-la.
Em vaig plantejar la possibilitat de renunciar a part dels meus interessos
per poder arribar a un acord, i quan va ser necessari ho vaig fer.
Vaig aportar propostes i solucions per acostar posicions i que les dues
parts hi sortssim guanyant.
Negociaci 09

Finalment, vau arribar a un acord? Si s que no, explica per qu.

Vaig escoltar els interessos de laltra part (qu volia i/o necessitava i per
qu), posant-me al seu lloc per intentar entendre-la.
Em vaig plantejar la possibilitat de renunciar a part dels meus interessos
per poder arribar a un acord, i quan va ser necessari ho vaig fer.
Vaig aportar propostes i solucions per acostar posicions i que les dues
parts hi sortssim guanyant.
Vegeu la fitxa i el desenvolupament de la dinmica La taronja al dossier del professional.
Noms es pot treball en grup.
COMPETNCIA:
RELACI INTERPERSONAL

Idees clau
2
3

Relaci interpersonal 02


Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat i habilitat per relacionar-se amb altres persones de manera

satisfactria, mantenint una actitud assertiva i constructiva.
Valorar prioritriament les qualitats de les persones per damunt dels defectes.
Establir relacions basades en la confiana.
No discriminar cap persona per ra del seu origen, sexe, religi, edat, etc.
Saber reconixer i respectar lautoritat de les persones i el seu grau de
responsabilitat.
Plantejar el desacord i la queixa de manera constructiva, aportant alternatives.
Expressar-se posant en joc correctament els elements necessaris per a
una bona comunicaci.
Exposar les opinions, els arguments, els raonaments, etc., encara que
siguin contraris a lopini daltres persones.
Respectar lopini de les altres persones encara que sigui diferent de la
prpia fent exercici dempatia i sense jutjar.
Incorporar el desacord, intentant aproximar posicions de respecte, i en cas
que no sigui possible respectant les diferents posicions.
Abans de plantejar una qesti, preveure i mesurar-ne els efectes i cercar
la manera ms adequada de fer-ho.
Valorar positivament les realitzacions i els xits de les altres persones.
Intentar satisfer les necessitats de laltra persona sempre que es pugui.
Compartir els coneixements amb la resta.
Dominar els codis bsics deducaci.
Idees clau
La relaci entre persones ha de tenir com a base la igualtat, s a dir, evitar

prctiques de discriminaci per ra de sexe, edat, procedncia, etc. Ja saps
que aix sovint falla. Per exemple:
El percentatge de dones que ocupen llocs de responsabilitat en empreses
a lEstat espanyol s del 25% enfront del 75% dhomes, tot i que les empreses
en qu la direcci compta amb una representaci equilibrada entre homes
i dones presenten uns resultats un 10% ms bons que aquelles noms
dirigides per homes.
La poblaci immigrada a lEstat espanyol aporta dues o tres vegades ms
riquesa al pas respecte del que rep de lEstat en concepte daccs a la salut,
educaci, serveis socials, ajudes a latur, etc. En canvi, la percepci de la
gent s que la majoria dels recursos pblics els consumeixen les persones
dorigen immigrat. Consulta aquest article si en vols saber-ne ms:
www.expansion.com/2011/05/04/economia/1304527911.html
El principi de la igualtat s compatible amb el respecte a lautoritat, que s
diferent dautoritarisme. Lautoritat se la guanya alg pel seu saber i saber fer
(ms dun cop deus haver sentit: Aquesta persona s una autoritat en tal
matria). Lautoritarisme, en canvi, s una demostraci de poder per part dalg
emparant-se en una suposada superioritat (tenir ms cultura, tenir una categoria
laboral superior, etc.).
Experts i expertes en educaci identifiquen una prdua progressiva de la bona
educaci, entesa com a bones maneres en la relaci entre les persones i la
convivncia, i ho associen als problemes actuals de respecte als rols dautoritat
i a una interpretaci errnia dels conceptes de llibertat i igualtat. Pots trobar
un article dopini interessant sobre aquest tema en lenlla segent:
www.lavanguardia.com/opinion/temas-dedebate/20110109/54099277956/buenos-dias-gracias-por-favor.html
Per exemple, una de les causes per explicar lalt ndex de fracs escolar a lEstat
espanyol s la manca de respecte a lautoritat del professorat. A banda que el
jovent pugui haver patit una prdua de bones maneres, el sistema educatiu
sha dactualitzar, perqu encara es mant el model del segle XIX en qu el
professorat sencarrega de proveir lalumnat de coneixements i el deixa en una
posici de receptor passiu. Aquest sistema tenia sentit quan el coneixement
noms estava a labast duns quants. Actualment, en el nostre context, a travs

dInternet sobretot, prcticament tothom pot disposar del coneixement quan
el necessita. El professorat haur de canviar la seva funci i passar a dinamitzar
laprenentatge per objectius. s possible que aix lalumnat shagi dimplicar i
respecti les aportacions del professorat expert.
La veritat absoluta no existeix! s important tenir clar que cada persona t la
seva manera nica i particular dentendre el mn. s convenient tenir-ho sempre
present per no caure en judicis de valors sobre el comportament daltres
persones, per intentar comprendre el perqu de la seva actuaci i per evitar
imposar les prpies creences i valors.
m Conceptes clau
Empatia: Capacitat dentendre lactitud i la situaci dels altres i viure com

a propis els seus sentiments.
Respecte: Valor tic o moral que reconeix que una persona o quelcom t
vlua. Va ms enll de la tolerncia, perqu implica un sentiment positiu
cap a laltre.
Autoritat: Facultat que t una persona o instituci per ser obet. En un
altre sentit, fa referncia a una persona experta en una determinada
matria o que t prestigi. La potestat es t pel crrec o situaci, lautoritat
es guanya.
Discriminaci: Tracte diferent i menyspreador envers una persona o
collectiu en funci de les seves caracterstiques tniques, de gnere,
dorientaci sexual, de religi, de parla, dedat, de salut, destament
social
Creena: Valoraci subjectiva que hom fa dun mateix, dels altres o del
mn que lenvolta. Les creences ms importants sn les conviccions i els
prejudicis.
Prejudici: Creena o valoraci que hom fa de manera precipitada i sense
base de certesa i que li influeix i li condiciona el punt de vista. La
discriminaci sorgeix quan un determinat individu o conducta s jutjat
negativament per causa dels prejudicis i llavors rep un tracte diferent.
m Exemples
Coneixes alguna situaci o alguna persona que per la seva condici sexual, pel
seu color de pell, per la religi que t o per qualsevol altre tret diferenciador hagi
patit el rebuig i el menyspreu daltres persones, aix com la vulneraci dels seus
drets? Aqu en tens tres casos:
El cas de Johanna Korhonen
www.dosmanzanas.com/2010/03/primer-caso-de-discriminacion-pororientacion-sexual-reconocido-por-la-justicia-en-finlandia.html
El cas de Zoraya:
www.mediterraneas.org/article.php3?id_article=591
Saps que s lassetjament escolar (bulling)? Coneixes algun cas dalgun jove que
hagi estat vctima de burles continuades i menyspreu per part daltres joves per
un motiu o altre, fins i tot sense motiu, i que tamb hagi rebut la incomprensi i
la indiferncia davant del seu patiment? Et presento el cas dAmanda Todd, que
es va fer famosa el 2012 per un cas dassetjament escolar. Et recomanem que
llegeixis aquest article i vegis el vdeo.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/nuevo-mensajeprovoco-suicidio-amanda-todd-2228878
Desprs pensa qu va poder passar perqu aquesta noia arribs a aquest punt
de desesperaci, quin element de la competncia de relaci interpersonal es va
deixar de banda?


Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

com et relaciones amb la resta de persones. Davant de cada afirmaci, es
tracta que responguis si s vertadera o falsa. Endavant!
V
Les persones que tenen una bona relaci interpersonal sn aquelles

que no veuen mai els defectes de les altres persones.
Basar una relaci en la confiana significa tenir la seguretat de

comptar amb el carcter, la capacitat, la bona fe i la discreci
daquesta persona. Per aix, una relaci basada en la confiana s
ms constructiva, equilibrada i franca.
Una frase del tipus Jo no sc racista, per crec que les persones
de fora tenen ms ajudes que les daqu mostra una actitud
discriminatria per ra dorigen.
Quan vols mantenir una bona relaci amb una persona i si aquesta
fa o diu alguna cosa amb la qual no ests dacord s millor no dir-ho,
perqu s molt probable que llavors sorgeixin conflictes o baralles i
que igualment no sarribi a cap soluci. s ms, no sarribar a cap
soluci i a sobre us enfadareu. s millor deixar-ho com est.
Quan una persona t una opini diferent duna altra:
Lha dexposar amb calma, explicant-se b.
Ha descoltar lopini de laltra persona sense jutjar-la i intentant
posar-se en el seu lloc.
Ha dentendre que es pot estar en desacord i que aix no s un

atac contra la seva persona, sin una opini diferent.
Ha dintentar acostar posicions i, si no s possible, ha de
respectar igualment lopini de laltra persona.
Posa un exemple per explicar per qu penses que s vertader o fals.
Quan volem donar una opini o expressar una idea, ho hem de fer
amb naturalitat, tal com ens surti, sense aturar-nos a pensar gaire
quins efectes pot produir el que direm perqu, si no, ja no som
nosaltres mateixos.
Compartir un coneixement amb laltre en un moment determinat s

una mostra duna bona relaci interpersonal.
Sc una persona que es relaciona molt b amb els altres. Sempre

dono la meva opini de manera educada, amb intenci constructiva,
tenint en compte laltra persona i, quan hi ha desacords, respecto la
seva opini sense jutjar-la, em poso en el seu lloc i intento acostar
posicions.
Per demostrar-ho, posa lexemple dalguna situaci en qu hagis
actuat aix.
m Solucions
Fals. Totes les persones tenim virtuts i defectes, i tenir una bona relaci
interpersonal no significa no veure mai els defectes de les altres persones, sin
valorar sobretot les seves qualitats i no fer un mal s dels defectes que puguin
tenir.
Vertader.
Vertader.
Fals. Els desacords o les queixes shan de manifestar. El que s important (per
no barallar-se i mantenir una bona relaci) s com es diuen, amb quin objectiu
i quines alternatives saporten. s a dir, el desacord sha de plantejar amb calma
i educaci, amb nim constructiu (no destructiu) i sempre aportant alguna
alternativa. Quan la relaci est basada en la confiana, els desacords i les
queixes ben plantejats no sn cap problema.
Vertader. Estar sempre dacord en tot s gaireb impossible. Per tant, les
opinions shan de donar, shan de respectar, i sha de mirar darribar a un punt
dacord. I si no es pot perqu les posicions sn massa divergents, shan de
respectar les opinions de laltra persona.
Fals. Abans de plantejar qualsevol tema, sobretot si s sensible, cal preveure

i calcular quins efectes pot tenir en les altres persones. Per aix cal pensar, per
exemple, quina s la manera ms adequada de dir-ho, quin s el millor moment,
el millor lloc, etc.
Vertader.


Prova 1: Descripcions
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Descripcions
En lexercici segent es tracta que descriguis el teu millor
amic o amiga i el teu pare o la teva mare (o un altre familiar).
Et facilitem una llista dadjectius perqu en tris 10 i els
utilitzis per a la descripci. bviament, es tracta de triar
els que ms i millor defineixin aquestes persones (si en
trobes a faltar algun, pots afegir-lo).
Es tracta, doncs, que facis un redactat breu en qu, utilitzant aquests o altres
adjectius, expliquis com sn aquestes persones. Per exemple: La meva millor
amiga s una persona generosa. Quan hem de fer un treball juntes sempre
prioritza el moment que em vagi b a mi per quedar, perqu sap que he de
cuidar el meu germ i que tinc menys temps. Tamb s.
m Adjectius que pots utilitzar
Competitiva
Malhumorada
Optimista
Pacient
Valenta
Apagada
Rancorosa
Envejosa
Autnoma
Afectuosa
Intelligent
Arriscada
Tranquilla
Extravertida
Assenyada
Sociable
Manitica
Segura
Rabiosa
Violenta
Controladora
Generosa
Alegre
Amable
Impacient
Avorrida
Mentidera
Depressiva
Graciosa
Rebel
Discreta
Simptica
Passiva
Tmida
Creativa
Espontnia
Noble
Aptica
Amorosa
Pessimista
Competitiva
Freda
Insegura
Cuidadora
Falsa
Organitzada
Prepotent
Odiosa
Garrepa
Tolerant
Agressiva
Prudent
Dominant
Ansiosa
Vanitosa
Desconfiada
Interessada
Frustrada
Covarda
Emptica
Mandrosa
Solidria
Gelosa
Frgil
Independent
Descripci del meu millor amic o amiga
Descripci del meu pare o de la meva mare (o dun altre familiar)

Qui:
Opci que defenso:

Dinar i sopar a lapartament
Dinar i sopar fora
Arguments per defensar la nostra opci:
COMPETNCIA:
TREBALL EN EQUIP

Idees clau
2
3

Treball en equip 02

Treball en equip

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Disposici a cooperar i collaborar en la realitzaci de les tasques dins dun

equip, entenent que es treballa per un objectiu com.
Treballar de manera coordinada amb la resta de membres de lequip per

aconseguir un objectiu com.
Participar activament amb altres persones en la realitzaci conjunta dun
projecte o acci.
Participar en la planificaci i organitzaci de lexecuci de la feina tenint en
compte les competncies de cada membre per tal que cada persona porti a
terme la tasca per a la qual t ms preparaci, que ms sajusta als seus
interessos, etc.
Responsabilitzar-se de les tasques o activitats que corresponen per assolir
els objectius comuns.
Compartir amb la resta de lequip qualsevol informaci necessria per a la
consecuci dels objectius comuns.
Confiar en la capacitat de la resta de lequip i valorar-ne les aportacions.
Saber quin paper es t i quin s el paper de cadascun dels altres companys
o companyes.
Demanar i acceptar lajuda de companys o responsables, quan es necessita.
Ser capa doferir suport quan els companys o les companyes ho necessiten.
Treball en equip 03
Participar en la cerca de solucions conjuntes amb la resta de membres de

lequip davant dincidncies i imprevists.
Saber i estar disposat a corregir la manera de fer una tasca seguint les
indicacions rebudes.
Cercar i compartir propostes de millora que puguin enriquir el treball en equip
i/o la tasca que sest executant.
Adaptar-se a la convivncia amb altres persones mantenint una actitud de
cooperaci.
Idees clau
De vegades es confon el treball en equip amb el treball en grup. Tenir companys

i companyes de classe, doci, de feina, etc., amb qui et relaciones b, amb qui
comparteixes interessos, que ajudes quan ho necessiten i/o tho demanen, que
fan la mateixa feina que tu, etc., no significa que sigueu un equip: s molt possible
que es tracti dun grup de persones amb afinitats i circumstncies compartides.
Per considerar que un conjunt de persones sn un equip han de tenir objectius
i resultats comuns a assolir i estar dacord en lorganitzaci de la feina. Sha de
donar el principi bsic de la cooperaci, per la qual cosa cal que tothom tingui
clares algunes premisses com ara:
s imprescindible la confiana com a punt de partida.
Tothom simplica en lacompliment dels objectius.
Tothom t competncies i pot fer aportacions interessants.
Tothom es fa responsable de la prpia feina (lassumeix i lexecuta
eficientment i eficament).
En cas dimprevistos i incidncies, tothom cerca alternatives, les proposa i
respecta els acords presos per la majoria.
Si alg t dificultats a lhora de fer la feina, lequip es reuneix, exposa els fets
de manera assertiva i cerca solucions constructives.
Treball en equip 04
m Conceptes clau
Equip: Grup de persones organitzat per a un objecte determinat.

Objectiu: Fi a aconseguir.
Cooperar: Prendre part amb altres persones en una obra feta en com.
Confiana: Seguretat de qui compta amb el carcter, la capacitat, la bona
fe i la discreci dalg.
m Exemples
Aquesta competncia s fonamental en la prctica dun esport dequip (futbol,

bsquet, nataci sincronitzada, etc.), dactivitats artstiques (teatre, coreografia
de dansa, etc.), dactivitats de lleure (excursions, viatges fora del pas, sortides
ldiques com ara anar de festa o al cinema, sortides culturals com ara fer un
itinerari visitant els monuments ms representatius del teu municipi, etc.),
dactivitats de participaci comunitria o social (festa major, cursa datletisme o
en bici pel municipi amb algun motiu concret, calotada popular, etc.). Lxit de
qualsevol daquestes accions dependr en part duna bona organitzaci, en qu
tothom coneix i comparteix lobjectiu que es vol assolir i simplica a fer la feina
ben feta i a temps.
Algun cop et deus haver trobat que una activitat que et feia molta illusi desprs
ha sortit malament perqu part de la gent sha penjat i no ha complert amb la
seva feina. I s que en un equip tothom va a la una; si cada persona va a la seva,
els resultats no surten com sesperaven.
Treball en equip 05

Treball en equip
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teva capacitat de treball en equip. Davant de cada afirmaci, es tracta que
V
Quan es treballa en equip, cap membre no exerceix de lder.
Perqu el treball en equip sigui eficient i efica s important que

tothom spiga que lequip comparteix un objectiu com i que tothom
es responsabilitzi de les tasques que li corresponen per aconseguir-lo.
Alguns exemples de treball en equip eficient podrien ser:

www.youtube.com/watch?v=G8MxcBXwHjk
www.youtube.com/watch?v=vMGW1k--FYs
El treball en equip requereix molta coordinaci: cada persona de lequip

t unes funcions concretes i unes tasques que ha de portar a terme en
el moment adequat i en un temps especfic. Cal actuar de manera
organitzada, perqu tothom depn de la resta de membres de lequip.
Els membres dun equip poden tenir coneixements i capacitats molt

diferents, i en molts casos aix ser bo per a lequip. El que s
important s que cada persona pugui aportar els coneixements i les
capacitats que t.
Una persona que sap treballar en equip sobretot ha de ser competitiva

perqu aquesta s lnica manera que tot lequip avanci cap a
lobjectiu com.
Crec que sc una persona que sap treballar en equip perqu s

demanar ajuda quan la necessito i lofereixo quan a alg li cal.
Posan un exemple.
Quan he hagut de treballar en equip (per exemple, a lescola fent un

treball amb altres companys i companyes, a casa fent alguna feina
compartida, amb els amics i amigues organitzant alguna cosa junts,
etc.), sempre mhe responsabilitzat de la part de feina que mha tocat
i mhe preocupat de fer-ho b.
Posan un exemple i explica quines podrien haver estat les
conseqncies de no responsabilitzar-te de la feina que havies assumit.
Treball en equip 06
m Solucions
Fals. Tot i que els equips de treball no acostumen a ser gaire jerrquics, s que
hi pot haver un membre de lequip que exerceixi de lder, la funci del qual s
vetllar perqu sassoleixin els objectius i perqu es treballi de manera
cooperativa.
Vertader.
El primer vdeo (canvi de rodes a la Frmula 1), s que ns un bon exemple
(Vertader).
En canvi, en el segon es poden veure cinc persones: tres omplen la pala de

lexcavadora, una sho mira i la cinquena est asseguda a la cabina esperant
que li omplin la pala (Fals).
Vertader.
Vertader.
Fals. Tot i que ser competitiu s bo perqu ajuda a millorar i a superar-se, el
treball en equip es basa sobretot en la cooperaci.
En la cooperaci, lxit dun depn sempre de lxit dels altres, es treballa unint
esforos i aprofitant els diferents talents de cada integrant del grup, i es
diferencia de la competncia en el fet que en aquesta es treballa de manera
independent per tal dassolir un objectiu abans que ho faci un altre.
Treball en equip 07

Treball en equip

Prova 1: Els castellers
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Els castellers
A continuaci, et proposem que miris amb atenci el vdeo
segent (t una durada de 6 minuts; si vols, en pots mirar
la meitat). Desprs, respon les preguntes que et plantegem.
Important: Lhas de mirar sense veu

https://www.youtube.com/watch?v=uYWilatROW0
Preguntes
1. Penses que aquest s un exemple de treball en
equip? Explica per qu.
2. Quin diries que s lobjectiu dels castellers?
Treball en equip 08
Preguntes
3. Explica com treballen per assolir aquest objectiu
com utilitzant almenys CINC daquestes paraules o
frases:
Competitivitat
Cooperaci
Individualisme
Suma desforos
Lder
Desconfiana
Aportaci dhabilitats diferents
Talent
Funcions diferents i complementries

Improvisaci
Membres amb responsabilitats i

tasques definides
Pots explicar-ho o escriure-ho:
4. Quin paper t la persona lder en un equip de

treball? Quines capacitats i habilitats ha de tenir?
Treball en equip 09
5. Es diu que el treball en equip s eficient quan reuneix sis caracterstiques

(les 6 C): comproms, confiana, coordinaci, complementarietat,
comunicaci i cohesi. Explica qu entens per cadascuna:
Comproms:
Confiana:
Coordinaci:
Complementarietat:
Comunicaci:
Cohesi:
Ara que ja has respost les preguntes, pots tornar a mirar el vdeo amb veu.
Treball en equip 10

Prova 2: Com treballo en equip
Treball en equip
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 Com treballo en equip

Pensa en diferents situacions en qu has treballat en equip. Per exemple:
A lescola o a linstitut, fent un treball conjunt amb altres companys i
companyes.
A casa, fent una feina compartida.
Amb amics i amigues, jugant un partit de futbol, de bsquet, etc.
Quan ja les tinguis, pensa com acostumes a actuar i vs responent les qestions
que et plantegem a continuaci.
Situacions triades
Tinc clar que tots els membres de lequip compartim un

objectiu com
Explica-ho i, en cas que hagis respost que s, concreta si ho
fas sempre, la majoria de vegades o alguna vegada.
Participo de manera activa en lexecuci de les tasques
Explica-ho i, en cas que hagis respost que s, concreta si ho
Em responsabilitzo de les tasques que em toca fer a mi
per tal dassolir lobjectiu que ens hem proposat tot lequip
Explica-ho i, en cas que hagis respost que S, concreta si ho
No
Treball en equip 11
Comparteixo amb la resta de companys i companyes

informaci que penso que pot anar b per assolir lobjectiu
Demano ajuda si veig que la necessito
Si veig que un company o companya necessita suport li
ofereixo la meva ajuda
Quan hi ha problemes o imprevistos, participo en la cerca
conjunta de solucions
Quan un company o companya em suggereix que canvi la
manera de fer la feina perqu puc millorar-la, estic
disposat o disposada a fer-ho
Exemple
m Un exemple del que no s treball en equip
No
Treball en equip 12

Treball en equip
Individual
Dinmica: Els quadrats
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
m Vegeu la fitxa i el desenvolupament de la dinmica Els quadrats al dossier
del professional. Noms es pot treball en grup.
COMPETNCIA:
ACTIVITAT SOCIAL

Idees clau
2
3

Activitat social 02

Competncia instrumental sistmica
Activitat social

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Disposici, capacitat i actitud per involucrar-se de manera activa en activitats

socials, de carcter ldic, esportiu, associatiu, reivindicatiu, etc., on es posin
en joc valors de socialitzaci i convivncia com ara la solidaritat, el respecte
interpersonal, la cura de laltre, etc., i es fomenti la participaci entesa duna
manera mplia (presa de decisions, assumpci de responsabilitats, establiment
de vincles interpersonals).
Conixer diferents tipus dactivitats socials: participaci en moviments socials,

activitats esportives o culturals, voluntariat social o ambiental, etc., i diferents
espais, frmules, rgans, canals, etc., per dur a terme lacci.
Reflexionar i identificar els interessos i les motivacions propis vers la societat
i vers un mateix i tenir capacitat de transformar-los o traduir-los en la
participaci en activitats socials.
Implicar-se en activitats de participaci en qualsevol dels mbits mitjanant
accions de voluntariat actiu.
Conixer i exercir els drets i deures de ciutadania en qualsevol mbit o sector:
ldic, poltic, educatiu, comunitari
Conixer i aplicar els valors fonamentals de respecte, cura i convivncia en
qualsevol dels mbits en els quals es participa en activitats socials.
Conixer, respectar i aplicar les normes i regles bsiques de convivncia i
preocupar-se perqu les persones amb qui sinteractua tamb les respectin.
Activitat social 03
Conixer les tasques bsiques i necessries (dordre, de neteja, dalimentaci,

etc.) que cal realitzar en lespai de convivncia.
Participar en la distribuci equitativa de tasques i responsabilitzar-se de les
que corresponen a un mateix.
En cas de formar part dalguna entitat o servei ldic, educatiu, poltic,
comunitari, implicar-se en lorganitzaci dactivitats o en la gesti de lentitat
o servei.
Incorporar les xarxes socials com a espais on es poden establir relacions
interpersonals i on es pot participar activament en grups de discussi o debat
sobre temes molt diversos, dinters general o propi.
Idees clau
La participaci en activitats socials s clau en el teu procs per relacionar-te i

interactuar amb altres persones, aix com per establir la teva xarxa de contactes
i damics i amigues. La manera com portes a terme aquesta participaci tamb
s important. Avui s fonamental la combinaci dactivitats socials presencials
i dactivitats virtuals o des de la xarxa. En lenlla segent pots consultar un
article que aporta reflexions interessants en aquest sentit:
http://enrike45.wordpress.com/2008/06/02/%C2%BFinternet-producedepresion-y-aislamiento/
La realitzaci dactivitats socials implica, sovint, que posis en joc moltes
competncies alhora: la comunicaci, saber relacionar-te amb els altres, dominar
els codis culturals del grup social on et mous, el treball en equip, la responsabilitat,
etc. Al final, una activitat social esdev lescenari on experimentar i millorar
moltes de les competncies transversals clau per a la vida en societat.
Lhome s un animal social per naturalesa, Aristtil.
La participaci en activitats socials sovint est vinculada a interessos i motivacions
personals, que poden tenir a veure amb capacitats i aptituds individuals. Aix
pot passar amb lesport, la msica, la tecnologia, lart plstic Saber identificar
aquestes capacitats, entrenar-les i millorar-les ens pot facilitar potenciar talents
que podem transferir ms endavant al nostre futur professional.
Activitat social 04
m Conceptes clau
Voluntariat: Conjunt de persones que dediquen una part del seu temps
lliure a fer una acci al servei dels altres o de la comunitat en general,
sense esperar res a canvi. Els voluntaris efectuen un servei de tipus cvic
o social com a comproms dactuaci a favor de la societat i de la persona.
Convivncia social: Respecte mutu entre les persones, les coses i el
medi en el qual vivim i desenvolupem la nostra activitat diria. En aquest
sentit, tenen molta importncia les lleis perqu regulen i garanteixen el
compliment daquesta convivncia social.
Activitat social: Qualsevol activitat no acadmica que reuneix persones,
com per exemple grups musicals, penyes esportives, festes, etc. Per
tamb ho s que una persona es dediqui a ajudar altres persones en refor
escolar, salut, difusi cultural, suport a la comunitat
Participaci ciutadana: Tota aquella activitat que est adreada a influir
directament o indirectament en les poltiques pbliques. Quan parlem de
participaci ciutadana parlem dinfluir en la presa de decisions de manera
vinculant. No es tracta de consultar determinades decisions a la ciutadania,
sin de traspassar-li el poder.
Xarxes socials: Estructura social composta per individus (o organitzacions)
anomenats nodes, que estan lligats (connectats) per un o ms tipus
dinterdependncia com ara amistat, parentesc, interessos comuns,
intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi.
Activitat social 05
m Exemples
Moltes persones despleguen les seves capacitats i talents personals i

professionals mitjanant la realitzaci dactivitats socials. Aqu en tens exemples
diversos:
www.youtube.com/watch?v=8z9YxMdXLVE
www.youtube.com/watch?v=Fzdak66A4jM
El voluntariat s una manera de participar en activitats socials des duna posici
activa i compromesa. Aqu tens testimonis que et donen els motius pels quals
shan decidit per aquest canal de participaci social:
www.youtube.com/watch?v=luA1ePpePco
www.youtube.com/watch?v=PxdmJpnRWZs
www.youtube.com/watch?v=A5_7qj3oVok
Activitat social 06

Activitat social
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teva implicaci en lactivitat social. Davant de cada afirmaci, es tracta que
V
Es pot participar en la societat des de molts mbits i activitats

diferents: poltiques, socials, culturals, econmiques, esportives
Ara b, els graus de participaci poden ser molt diferents: el grau
dimplicaci en una activitat s ms elevat quan lorganitzes que
quan noms hi assisteixes.
Les xarxes com ara Facebook, Twitter, etc., poden ser una nova eina
de participaci social, ja que fent-ne un bon s pots involucrar-te en
grups, organitzar activitats, liderar iniciatives, relacionar-te amb gent
amb qui tens interessos comuns, crear associacions, fer difusi
dactes, etc.
Noms les persones que tenen capacitat de lideratge i dorganitzaci

poden participar proactivament (impulsant, organitzant, difonent,
etc.) en les activitats socials.
Participar en diferents iniciatives socials afavoreix que la persona sigui

ms responsable, autnoma, respectuosa i que desenvolupi certes
habilitats i capacitats com ara lescolta activa i el treball en equip.
Anar a una manifestaci o organitzar actes de denncia dalguna

situaci de vulneraci de drets no sn exemples dactivitats socials.
Activitat social 07
Participo amb regularitat en diferents activitats (culturals, esportives,

festes del municipi, educatives, etc.) anant als actes que sorganitzen
(per exemple: jugo amb un equip de futbol, vaig als concerts que
sorganitzen per la festa major del municipi, vaig al casal de joves, etc.).
Per demostrar que s vertader, explica en quines activitats participes.
Participo amb regularitat en diferents activitats (culturals, esportives,

festes del municipi, educatives, etc.) organitzant els actes (per
exemple: organitzo la lliga de futbol de la comarca, formo part de la
comissi juvenil de festes del municipi, organitzo activitats del casal
de joves, etc.).
Per demostrar que s vertader, explica quines activitats organitzes.
Sc membre alguna xarxa social i en els darrers mesos he participat

en alguna acci social i ciutadana a travs daquesta xarxa. Per
exemple: fer difusi dactivitats que es fan al municipi o a la
comarca, organitzar alguna activitat cultural, esportiva, etc., formar
algun grup amb interessos comuns, adherir-me a alguna iniciativa
reivindicativa, etc.
Per demostrar que s vertader, explica quines activitats has realitzat

i justifica per qu sn activitats socials.
Activitat social 08
m Solucions
Vertader. No s el mateix anar a un concert que organitzar-lo. Tot i que en els

dos casos ests participant en una activitat cultural, requereix ms implicaci
organitzar el concert que anar-hi com a espectador.
Vertader. Les xarxes socials es poden utilitzar com a eines per participar en la
societat, per aix no vol dir que qualsevol s que en fem sigui participatiu.
Fals. Tot i que sn capacitats facilitadores de la participaci proactiva, el que

realment cal per implicar-se en activitats socials s linters per aquesta
activitat. Sense inters, s molt difcil implicar-se de manera proactiva.
Vertader.
Fals. La participaci en qualsevol acte reivindicatiu per reclamar lacompliment

dels drets poltics, civils, socials, culturals o econmics s una forma de
participaci social i ciutadana.
A valorar pel tcnic o per la tcnica
Activitat social 09

Activitat social

Prova 1: Participo o no participo Minteressa o no minteressa
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Participo o no participo Minteressa o no minteressa
En el nostre dia a dia tenim moltes maneres de participar
en activitats socials.
El que et proposem a continuaci s que pensis com i en
qu participes tu i en quin grau ho fas. En cadascun dels
mbits que tindiquem, marca les opcions que ms
sajustin al teu grau de participaci. Desprs haurs de
justificar la teva resposta amb un exemple real.
Activitats esportives
Per exemple: campionats datletisme de la comarca, lligues esportives escolars
(de bsquet o altres esports), partits de futbol entre amics i amigues, etc.
No hi vaig i no minteressa.
No hi vaig, per minteressa.
Hi vaig encara que no minteressi.
Hi vaig perqu ho trobo interessant.
No participo en lorganitzaci, per minteressaria.
Ho organitzo, hi participo i ho trobo interessant.
Activitats culturals
Per exemple: exposicions pbliques, concerts o festivals de msica, mostres
dentitats del municipi, etc.
Activitat social 10
Celebracions i actes al municipi

Per exemple: la Diada de lOnze de Setembre, Sant Jordi, la Festa Major del
municipi, etc.
Activitats reivindicatives
Per exemple: manifestacions de la societat civil, activitats de sensibilitzaci (en
temes de drets humans, de collectius desafavorits, etc.), campanyes de
denncia (recollida de signatures, concerts), etc.
Activitats juvenils
Per exemple: esplais, caus, casals de joves, jornades dactivitats per a joves,
festivals de i per a joves (concursos de msica, teatre, etc.), fires destudiants, etc.
Activitat social 11
Activitats educatives
Per exemple: qualsevol activitat escolar no obligatria (presentar-se com a
delegat de classe, sortides o excursions voluntries, jornades escolars, etc.).
No No hi vaig i no minteressa.
Activitat social 12

Prova 2: Activitats del meu municipi
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 Activitats del meu municipi

Nom de lactivitat:
Data o dates en qu se celebra:
En qu consisteix:
Hi participo
No hi participo
Per qu s important per a mi:
Nom de lactivitat:
En qu consisteix:
Hi participo
No hi participo
Nom de lactivitat:
En qu consisteix:
Hi participo
No hi participo
Activitat social
Individual
Grupal
Activitat social 13
Nom de lactivitat:
En qu consisteix:
Hi participo
No hi participo
Nom de lactivitat:
En qu consisteix:
Hi participo
No hi participo
Nom de lactivitat:
En qu consisteix:
Hi participo
No hi participo
COMPETNCIA:
GESTI FUNCIONAL

Idees clau
2
3

Gesti funcional 02

Gesti funcional

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Destresa en la realitzaci de trmits administratius i en el maneig deines i estris

prctics per al funcionament diari dacord amb el context social on es viu.
Conixer els processos administratius bsics relacionats amb els mbits

dactuaci propis.
Identificar els trmits administratius que requereix la consecuci dels objectius
prviament establerts a curt i mitj termini i les obligacions com a ciutadans.
Establir les passes necessries per a la seva execuci, seguint els procediments
establerts.
Conixer i poder dur a terme gestions emprant els diferents canals proposats
(via telefnica, presencial, digital, etc.).
Dominar ls operatiu de les eines prctiques (caixers automtics, dispensadors
dinformaci prctica, dispensadors de bitllets de transport, etc.) necessries
per executar els trmits quotidians bsics.
Demanar ajuda concreta a la persona pertinent quan una situaci no es pot
resoldre de manera autnoma.
Gesti funcional 03
Idees clau
La tecnologia ha facilitat molt els trmits administratius de qualsevol tipus. Ja

saps que quasi tot es fa a travs dInternet o de mquines preparades per a una
funci concreta (els caixers automtics, per exemple). Per tant, s important
saber informtica i conixer ls dInternet (per cercar la informaci i per fer
trmits en lnia).
s responsabilitat de tota la ciutadania conixer i fer-se crrec de les obligacions
administratives (empadronament, declaraci de la renda, pagament dimpostos,
etc.).
En cas que no spigues alguna cosa, pots trucar al 012, que s el telfon
dinformaci ciutadana de la Generalitat, o consultar el web www.gencat.cat.
Tamb pots anar als serveis dinformaci juvenil que trobars a la pgina del
Departament de Joventut de la Generalitat:
http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/
I tens altres recursos, com ara lrea de Joventut de la Diputaci de Barcelona
(www.diba.es/joventut) o de lAjuntament del teu municipi.
m Conceptes clau
Gesti: Acci que inclou els passos pertinents per aconseguir un propsit.
Per tant, haurs de ser conscient dall que necessites o vols aconseguir
i com obtenir-ho (on anar a cercar la informaci, requisits que et demanen,
procs per fer el trmit, execuci daquest trmit, etc.).
Funcional: En aquest context, es refereix a tot all que cal saber per poder
funcionar de manera autnoma, s a dir, per poder solucionar les qestions
que van sorgint en la vida quotidiana.
Gesti funcional 04
m Exemples
Necessites aquesta competncia per fer un munt de trmits del dia a dia. La
majoria els pots fer per telfon, personant-hi o per Internet. Aqu en tens alguns
que has de conixer:
Entendre una factura i comprovar que el que testan cobrant delectricitat,
aigua, gas, telfon, etc., es correspon amb la despesa que has fet.
Sollicitar informaci sobre un curs, una ajuda, un viatge, els serveis que
tofereix loficina de treball, els requisits per accedir a un pis o sobre qualsevol
cosa que tinteressi.
Fer trmits administratius per signar un contracte de lloguer dun pis, donar-te
dalta de laigua quan entres a viure en un pis nou, obrir un compte corrent en
una entitat bancria, formular una reclamaci perqu than cobrat de ms,
aconseguir el perms de residncia, empadronar-te, pagar una multa, renovar
el DNI o NIE, cobrar latur, etc.
Utilitzar eines com ara el caixer automtic per treure o ingressar diners, per
veure el saldo o moltes altres operacions, o utilitzar la mquina del metro per
treure un dels molts bitllets que hi ha.
Gesti funcional 05

Gesti funcional
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teu coneixement i destresa en les gestions de tipus funcional. Davant de cada
V
La targeta sanitria individual (TSI) permet

accedir i utilitzar els centres i serveis del
sistema sanitari pblic (hospitals, metges,
medicaments receptats, etc.).
Una persona pot anar a qualsevol centre de salut del municipi on viu.
Noms es poden treure diners dun caixer automtic a travs de la

targeta de crdit o de dbit.
Per accedir als cicles densenyaments professionals (formaci

professional), cal disposar del ttol de graduat en educaci secundria
obligatria (ESO).
Per a una bona gesti de leconomia, s recomanable fer un

pressupost setmanal i/o mensual de les despeses i dels ingressos
que es tenen.
Quan es vol fer una compra dalgun producte dalt cost, sempre s
millor pagar-ho a terminis perqu et costa els mateixos diners i ho
pots anar pagant de mica en mica.
La signatura dun contracte (per exemple de lloguer dun pis,

de treball, de compra a terminis, de compra dun producte o
servei, etc.) sempre implica gaudir duns drets i assumir unes
obligacions (com a inquil, com a treballador, com a comprador,
com a deutor, etc.).
Gesti funcional 06
La nmina s un rebut que sentrega al treballador o treballadora

en qu es mostra detalladament el salari que rep i les
deduccions que se li apliquen (seguretat social, IRPF, etc.).
Lnica manera de fer qualsevol gesti amb ladministraci

pblica (per exemple, donar-se dalta a un curs del servei
docupaci, renovar la targeta de latur, demanar una cita amb
el metge) s anant a loficina o al departament corresponent.
Una instncia s un document escrit mitjanant el qual un

persona adrea una sollicitud a un superior, a un organisme,
10 a una entitat, etc. Ha de seguir unes normes de presentaci i
estil (per exemple, hi han de constar les paraules exposo i
demano en majscula).
Gesti funcional 07
m Solucions
Vertader.
Fals. Cada persona t assignat un centre datenci primria (CAP) segons el

barri i/o districte del municipi on viu.
Fals. Tamb es poden treure diners dels caixers automtics amb les llibretes
destalvi.
Fals. Tamb shi pot accedir disposant daltres ttols o superant una prova
daccs (per, per poder-la fer cal tenir, com a mnim, 17 anys).
Vertader.
Fals. La compra a terminis sol implicar el pagament dinteressos mensuals, per

la qual cosa el cost total del producte que has comprat acaba sent ms elevat.
Vertader.
Vertader.
Fals. Molts dels trmits administratius ja es poden fer per Internet.
10 Vertader.
Gesti funcional 08

Gesti funcional

Prova 1: Demanar hora al metge
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Demanar hora al metge
Ests malalt i vols demanar una cita amb el metge
perqu et visiti. Tot i que moltes vegades aquesta
gesti la pot fer alg per nosaltres, tamb s
important que ho puguem fer de manera autnoma,
ja que pot passar que en algun moment estiguem
sols i ning no ens pugui donar un cop de m.
Imagina que et trobes en aquesta situaci, explica qu faries i com ho faries.
s possible que necessitis buscar informaci. Utilitza Internet per cercar-la!
Qu implica / Com ho he de fer
Qu necessito saber i
tenir abans de demanar
hora per a la visita:
Quina informaci he de
donar i sollicitar quan
demani la cita:
Altres qestions que se

macudeixin i siguin
importants:
Quin mitj puc utilitzar per demanar hora / On he danar

Quins canals puc utilitzar
per demanar hora:
On haur danar perqu

em visitin:
Portals que he consultat per cercar informaci:
Per qui he de demanar i

qu he de portar:
Gesti funcional 09

Gesti funcional

Prova 2: Obrir un compte corrent
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 Obrir un compte corrent

Ara imagina que comences a tenir fora estalvis i que, per
poder gestionar-los millor, tinteressa obrir un compte
corrent en un banc o caixa.
Explica, tamb, qu faries i com ho faries.
tenir per poder donar
dalta un compte corrent:
doni dalta el compte
corrent:

macudeixin i siguin
importants:

per donar dalta un
compte corrent:
On haur danar per fer

les gestions:

qu he de portar:
Gesti funcional 10

Gesti funcional

Prova 3: Denunciar el robatori de la cartera
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 3 Denunciar el robatori de la cartera

Has sortit a prendre alguna cosa amb una amiga. Estveu en
un bar i quan voleu pagar tadones que than robat la cartera.
De seguida decideixes que has de denunciar el robatori.
Explica qu i com ho faries per posar la denncia.
tenir per poder denunciar
el robatori:
faci la denncia:

macudeixin i siguin
importants:

per fer una denncia:
On haur danar per

posar la denncia:

qu he de portar:
Gesti funcional 11

Gesti funcional

Prova 4: Inscriurem a un cicle formatiu
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 4 Inscriurem a un cicle formatiu

Imagina que tens clar que vols seguir estudiant i
que tagradaria fer un cicle formatiu per preparar-te
per poder treballar.
Per per poder-lo fer primer has dinscriure-thi.
Explica qu i com ho faries.
s possible que necessitis buscar informaci.
Utilitza Internet per cercar-la!
tenir per poder
inscriurem a un cicle
formatiu:
faci la inscripci:

macudeixin i siguin
importants:
Quin mitj puc utilitzar per inscriurem a un cicle formatiu / on he danar

On haur danar per fer la
per fer la inscripci al cicle: inscripci:

qu he de portar:
COMPETNCIA:
MOBILITAT

Idees clau
2
3

Mobilitat 02

Mobilitat

Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
m Definici
Capacitat per desplaar-se sense dificultats entre diferents espais i per accedir
als serveis que shi troben.
Conixer els serveis pblics de transport del territori i utilitzar-los de manera

autnoma.
Saber on cercar informaci sobre els serveis de transport pblic i/o privat de
qualsevol territori (autobs, metro, tren, tramvia, taxi).
Conixer els tipus de bitllets i tarifes per poder utilitzar els transports pblics
i els descomptes als quals es pot accedir.
Conixer i utilitzar frmules i serveis de transport sostenible i les condicions
daccs.
Conixer el territori on shabita, els seus recursos i serveis, la distribuci
urbanstica, la cultura, etc.
Saber on subiquen els serveis pblics locals (ajuntament, centre datenci
primria, oficina de treball, centres educatius, etc.) i qu cal per accedir-hi.
Treure el mxim rendiment dels serveis del seu entorn prxim.
Saber on i com cercar adreces, situant-se i interpretant la informaci dun
mapa o daltres fonts dinformaci.
Ser capa de trobar una localitzaci amb la informaci recollida prviament.
Mobilitat 03
Idees clau
Per a aquesta competncia cal saber orientar-se, agafar referncies que et

permetin situar-te (per exemple, tenir present on queda el mar i la muntanya, on
s el centre del municipi, ubicar-te partint de la localitzaci dun punt concret
com ara lAjuntament, etc.).
Per tant, sha de saber interpretar mapes de llocs (mapa dels carrers del municipi)
i de serveis (mapa dels transports pblics) i shan de conixer els elements
destacats del municipi (lAjuntament, una plaa, els carrers principals, etc.).
Tamb s important conixer i utilitzar recursos per trobar la informaci (hi ha
molts webs).
Tot aix per poder traar el recorregut ms adient entre el punt de partida i el
darribada, triant el mitj de transport i assignant el temps pertinent.
En cas que no es conegui on cercar la informaci, el millor s assegurar-se danar
a un punt dinformaci jove, turstica, de serveis municipals, etc.
m Conceptes clau
Orientar: Determinar la posici en qu es troba una persona i la direcci

que ha de prendre per arribar al punt desitjat.
Itinerari: Descripci del recorregut que cal fer.
Mobilitat 04
m Exemples
En Pau t una entrevista de feina i shi ha de presentar a una hora determinada.

Com que no sha organitzat b, ha de sortir rpid i pensa: Ja ho trobar, est
pel centre. Arriba al centre i comena a preguntar pel carrer, la gent li respon
que no el coneix, fins que una persona li dna unes indicacions, per resulta
que o no sn vlides o ell no ho ha ents b. Fa 30 minuts que dna voltes, ja
passen 20 minuts de lhora de lentrevista i continua perdut. Pensa: Ja no hi
arribo! Si mhagus preocupat de buscar on cau ladrea de lempresa i com
arribar-hi.
Amb un grup damics i amigues decidiu que daqu a tres mesos visitareu una
collega que ha anat a viure a Madrid. Grcies al fet que coneixeu webs de baix
cost per cercar vols i hotels o pensions i que ho feu amb fora temps per
endavant, el viatge i lestada al centre de la ciutat us surt molt barat.
Trobes loferta segent: Una setmana a Mallorca per 450 , inclou vol + hotel 3*
amb esmorzar sortint des de lAeroport del Prat (Barcelona). Saps si s una bona
oferta? Saps si en pots trobar una altra de millor? Podries preparar el viatge en
dos dies?
Si tens forta la competncia de mobilitat, podrs resoldre aquestes i moltes altres
qestions.
Mobilitat 05

Mobilitat
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

1
Llista de control
m Vertader o fals?

teu coneixement i destresa en qestions de mobilitat. Davant de cada afirmaci,
V
Lnica manera dinformar-me sobre els serveis de transport pblic

s anant a les parades dautobs, de tren i/o de metro. All s on
informen dels horaris, les lnies, la freqncia i el preu.
Cada municipi t el seu propi sistema de tarifes i targetes per al

transport pblic. Per tant, el preu i els tipus de bitllets, targetes i
descomptes poden ser diferents segons el municipi on es viu.
Si vaig a una casa que est situada a lav. Joan Mir, s/n, vaig a
buscar el carrer Joan Mir sense nmero. I si vaig a la pl. Reial, em
dirigeixo a la plaa Reial.
Les inicials CP sn labreviatura de codi penal.

La imatge correspon al metro de Barcelona.
Cada color correspon a una lnia diferent del metro i en total nhi ha
nou.
Mobilitat 06
A loficina del Servei dOcupaci puc donar-me dalta o de baixa de

latur, consultar ofertes de feina, renovar la meva targeta de
demandant docupaci, i demanar orientaci i assessorament per
buscar feina.
LAjuntament del meu municipi est situat a (a emplenar per

cada municipi), la Policia Local a (a emplenar per cada municipi)
i el centre datenci primria a (a emplenar per cada municipi).
He anat al Triangle de la plaa Catalunya a fer unes compres i

ara vull anar a la comissaria dels Mossos de la plaa dEspanya
per renovar-me el DNI. La manera ms rpida danar-hi s
agafant la lnia 1 del metro a la parada Catalunya i baixar quatre
parades desprs a la parada Espanya. Adaptar-la a cada
municipi.
Mobilitat 07
m Solucions
Fals. Tamb es pot anar a lAjuntament o consultar la seva web (per exemple,
la de Transports Metropolitans de Barcelona). Una altra opci s consultar
directament les pgines web dels serveis de transports pblics (FGC, Renfe,
etc.).
Vertader.
A la primera afirmaci, av. s labreviatura davinguda (Fals).

A la segona afirmaci, pl. s labreviatura de plaa (Vertader).
Fals. Sn labreviatura de codi postal.
Vertader.
Vertader.
Vertader.
Vertader. Per comprovar-ho:

http://w10.bcn.es/APPS/ComAnar/ComAnarIniciAc.do?idioma=CATALA
Mobilitat 08

Mobilitat

Prova 1: Els mitjans de transport
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:

PROVA 1 Els mitjans de transport
Les persones ens podem desplaar dun lloc a laltre
utilitzant diferents mitjans de transport. A continuaci,
escriu tots els que coneguis i marca aquells que hagis
utilitzat en algun moment (o que creguis que sabries
utilitzar) de manera autnoma.
Mitjans de transport
Utilitzats
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
Quins daquests mitjans de transport sn models de transport pblic
collectiu, de ms alta capacitat i ms sostenibles?
Ferrocarril Cotxe
Autobs Bicicleta
Metro Ferrocarril
Taxi Metro
Mobilitat 09

Mobilitat

Prova 2: Quina targeta em surt ms a compte?
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 2 Quina targeta em surt ms a compte?

Imagina que vius a Barcelona i que, de dilluns a divendres, agafes el metro
dues vegades al dia. Els caps de setmana agafes el metro o el bus entre tres
i quatre vegades.
Fes clculs i digues quina s la targeta de transport que et surt ms a compte
per al mes en qu estem ara.
T-10 | 10,30
T-50/30 | 42,50
T-Mes | 52,75
Permet fer 10 desplaaments

integrats en tots els mitjans
de transport. Ttol
multipersonal i horari.
50 viatges en 30 dies
Vlida per fer un nombre

illimitat de viatges en tots
els mitjans de transport
durant 30 dies consecutius
des de la primera validaci.
Ttol personalitzat mitjanant
DNI, NIE o passaport.
Permet fer 50 desplaaments

integrats en qualsevol mitj
de transport durant els 30
dies consecutius des de la
primera validaci. Ttol
unipersonal i horari.
T-Dia | 7,60
T-Trimestre | 142
T- Jove | 105
Permet fer un nombre

illimitat de viatges en tots els
mitjans de transport durant 1
dia (fins a lacabament del
servei). Ttol unipersonal.

illimitat de viatges en tots
els mitjans de transport
durant 90 dies consecutius
des de la primera validaci.
Ttol personalitzat
mitjanant DNI, NIE o
passaport.

illimitat de viatges en tots els
mitjans de transport durant
90 dies consecutius des de la
primera validaci. Vlida per a
menors de 25 anys, que ho
acreditin mitjanant DNI, NIE
o passaport.
Bitllet senzill | 2,15

Vlid per a fer un viatge en
metro. Ttol unipersonal no
integrat.
Per tenir ms informaci:

www.atm.cat/web/ca/sistema/sistematarifariintegrat.php
Mobilitat 10
Fes els teus clculs
Amb quina opci et quedaries?
Per qu?
Mobilitat 11

Mobilitat

Prova 3: Aquesta nit he quedat
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 3 Aquesta nit he quedat

Aquesta nit has quedat per sortir amb un amic a Barcelona. Heu decidit trobarvos a les nou del vespre a la font de Canaletes, perqu s un lloc cntric i fcil
de trobar.
Utilitzant (si ho necessites) aquesta aplicaci http://maps.google.es/ o alguna
altra que coneguis (webs dels transports pblics, de lAjuntament, etc.), i tenint
en compte que surts de casa teva i que vols optar per lopci ms rpida i
econmica, explica:
1. Quin trajecte fars
(Per exemple: caminar fins a, agafar el tren a fins a, far transbordament
a, passar per)
2. Quin/s transport/s utilitzars

(Per exemple: a peu, el tren, el metro, lautobs)
3. A quina estaci pujars i a quina baixars

(Per exemple: tren inici: estaci, fi: estaci; metro l4 inici: estaci, fi:
estaci)
4. Quant de temps tardars a arribar i quant et costar

(Temps total des que surts de casa i arribes a Canaletes i preu total)
Mobilitat 12

Mobilitat

Prova 4: Els recursos i serveis del meu municipi
Individual
Grupal
Nom i cognoms:
Data:
Tcnic/a:
PROVA 4 Els recursos i serveis del meu municipi

Per acabar, et proposem que situs els recursos segents del teu municipi al
mapa i que diguis quin servei ofereixen (per a qu et poden ser tils o alguna
gesti que shi pugui fer).
Mapa del municipi i districte o barri
Recursos del municipi
1. Ajuntament
2. Biblioteca
3. Equipament esportiu
4. Centre datenci primria
5. Centre de serveis socials
6. Policia local o mossos desquadra
7. Oficina del servei docupaci
8. A emplenar per cada municipi
Servei/s que ofereix

Identificació Adolescents

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Identificació Adolescents

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Eina didentificaci

En lelaboraci i/o revisi de lEina didentificaci per al desenvolupament de

Qu mofereix aquesta eina?

Presentaci per als joves 02

Qu mofereix aquesta eina?

Sn el conjunt de coneixements, procediments, habilitats, capacitats, destreses,

Per qu cal identificar les competncies?

Cada persona ha de ser conscient de quines sn les seves fortaleses i quins

Presentaci per als joves 03

Amb quin criteri es pot dir que una competncia es t forta

El context on es viu t unes pautes de funcionament que et donen la pista de

Presentaci per als joves 04

Gesti de les emocions

Unes altres et serveixen per

Algunes et valen per conixer

Coneixement del mn fsic

Tractament de la informaci i competncia digital

Ja saps que les competncies es poden adquirir i desenvolupar en diferents

Presentaci per als joves 05

La primera part sanomena Per conixer la competncia.

Aqu trobars tres apartats:

la competncia estructurada en dues parts: qu he de tenir en compte

demostrar que tenir aquesta competncia s necessari en el context on vius.

La segona part es diu Per comprovar si ja la tinc assolida.

Mitjanant una llista de control, set plantegen de 8 a 10 afirmacions o preguntes

La tercera part s Per posar-me a prova.

El procs didentificar les prpies competncies s complex perqu se nhan

Presentaci per als joves 06

Pla de millora de competncies

El Pla de millora de competncies (tamb es pot dir Pla de desenvolupament

has fet fins al moment i el que et queda per fer.

trobars algunes pistes i informacions que tajudaran a entendre qu s un

de competncies. s un document que anirs actualitzant i revisant a mesura

Pla de millora de competncies 01

En quin moment ests

Pla de millora de competncies 02

En quin moment ests

Objectius (qu he de millorar i per qu?),

Estratgies i accions (qu puc fer per aconseguir-ho?, com ho

Temps i calendari (quant de temps necessito?, de quant temps

Recursos necessaris i persones implicades (qu necessito?, on

Resultats i evidncies (quin s el resultat que espero obtenir?,

Pla de millora de competncies 03

Informaci i orientacions per definir el pla

Objectius. Qu he de millorar i per qu?

Pla de millora de competncies 04

Estratgies i accions. Qu puc fer per aconseguir-ho?

m Formant-me (fent un curs)

Apuntant paraules que no entenguis i buscant-ne el significat al diccionari

parella lingstica (per comenar, pots mirar la pgina web de la Generalitat

Pla de millora de competncies 05

Temps i calendari. Quant de temps necessito? De quant

Pla de millora de competncies 06

Pla de millora de competncies 07

Resultats i evidncies. Quin s el resultat que espero

Finalment, aquests verbs shauran dacompanyar dassoliments concrets.

(sense que hagi de traduir-me cap paraula).

lingstica, durant almenys tres trobades seguides.

Pla de millora de competncies 08

Per complementar la informaci i perqu que et puguis fer una

que amb tota aquesta informaci ja podrs definir el teu pla de

Pla de millora de competncies 09

Pla de millora de competncies (exemple)