Atenció Queralt Lecha

NF3. INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES

3.1. VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ FAMILIAR
Qualsevol procés d’intervenció en una família primer s’ha de passar per la fase d’estudi
de la situació familiar i el seu entorn.

Una vegada feta la valoració inicial, hi ha altres fases: Disseny/Planificació del pla de
millora Aplicació del pla i Avaluació

En la primera fase:
- Recollir la informació inicial de la unitat familiar.
- Analitzar la informació recollida.
- Formular un diagnòstic

S’han d’estudiar la situació amb una visió global: Amb dades objectives com les més
qualitatives (subjectives).

3.1.1. Recollida de la informació

TÈCNIQUES I INSTRUMENTS
Es poden classificar en 2 tipus:
- Genèrics de la investigació social: Entrevista i observació.
- Específics de la investigació amb famílies: Apgar familiar, mapa familiar,
ecomapa, xarxes socials, genograma.

1. Entrevista
Tècnica clau per fer la valoració inicial. Es necessita gran experiència i destresa, ja que
cal endinsar-se en els aspectes més íntims de la persona. Per aquest motiu, cal tenir
unes habilitats:
- Domini de la tècnica. Per saber obtenir la informació clau.
- Sensibilitat especial perquè la persona confiï perquè s’expressi amb llibertat.
- Un 6é sentit per detectar el que no diu però expressa (p.e. reaccions)

Al principi es pregunta sobre temes generals i, a mesura que s’avanci, aprofundir en

aspectes més personals i delicats.

En les reunions amb el grup familiar cal potenciar que tots els membres opinin i donar
importància a totes les aportacions.

En aquesta fase: NO proposar consells o fer judicis.

Cal insistir que tot el que diguin es tractarà de forma confidencial.

2. Observació
És una tècnica complementaria a l’entrevista. Es pot observar la família mentre s’hi
interactua per detectar diferents aspectes de l’organització familiar. Sol ser informal.

1
Atenció Queralt Lecha

3. Apgar familiar
Qüestionari de 5 preguntes amb tres opcions de resposta, a les quals s’assigna una
puntuació.

Mai  0 De vegades  1 Sempre  2

Permet classificar les famílies en:

- Famílies funcionals (7 a 10 punts)
- Famílies amb una disfunció lleu (4 a 6 punts)
- Famílies amb una disfunció severa (0 a 3 punts)

Les dimensions del funcionament familiar que es mesuren són (1 x pregunta):

- Adaptabilitat: Facilitat d’utilitzar recursos intrafamiliars i extrafamiliars
- Participació/Cooperació: Implicació en l’assumpció de responsabilitats, presa
de decisions i la divisió del treball pel manteniment familiar.
- Grau de maduració/Desenvolupament: Maduresa física i emocional.
- Afectivitat: Relacions d’amor i afecte i mostra d’emocions entre membres de la
família.
- Capacitat de resolució: Temps dedicat a les necessitats emocionals físiques.

4. Mapa familiar
Conèixer com està estructurat i distribuït l’espai on conviu la família, i com l’utilitzen i
hi transiten cada membre. Això proporciona informació sobre la interacció familiar.

El mapa familiar ofereix informació sobre:

- Les característiques físiques de l’habitatge
- La distribució de les habitacions i les persones que les ocupen
- Els espais de reunió, relació i comunicació i la seva utilització
- Problemes relacionats amb l’espai; Espai personal, falta d’intimitat,
interferència d’altres persones, etc.

Qui el fa? La mateixa persona per mitjà d’un plànol de casa seva, on haurà d’especificar
quins són els espais comuns, qui ocupa cada habitació, llocs on es discuteix i es parla
de qüestions importants, on s’estudia, etc.

5. Ecomapa
Recull informació sobre les
relacions que manté el grup
familiar amb el seu entorn i els
recursos que hi pot trobar. Es
representa visualment la relació de
la família amb els entorns
educatiu, social, laboral,
institucional, religiós, etc. I les
connexions i fluxos (tant positius
com conflictius).

2
Atenció Queralt Lecha

6. Diagrama de xarxes socials

Representació de la xarxa d’una persona des d’una òptica espaciotemporal a partir de
2 variables:
- Tipus de relació: Família, família extensa, amistats, veïnat, etc.
- Intensitat de la relació: 1 Relació intensa diària, 2 Diària, 3 Freqüent i
acceptada, 4 Esporàdica i 5 Puntual.

La persona usuària ha de col·locar en el següent gràfic les persones que formen la seva
xarxa social en el moment de la valoració:

INFORMACIÓ QUE CAL RECOLLIR

Dades Edat, sexe, tipus habitatge, Qüestionari, genograma i

sociodemogràfiques entorn social, etc. ecomapa
Història familiar Ajuda a entendre l’origen de la Entrevista, genograma
problemàtica, les dificultats que
s’ha anat trobant i com les ha
superat.
Aspectes relatius a Sobre el conjunt familiar o dels Observació, entrevistes,
qualitat de vida component per separat Apgar familiar, mapa
familiar, xarxes socials,
ecomapa
Apreciacions Aprofundir qualitativament Entrevista amb
subjectives sobre el (convivència, afectivitat entre profunditat
problema membre, motivacions, temors)

3
Atenció Queralt Lecha

3.1.2. Anàlisi de la informació

Perquè sigui operativa, tota la informació recollida s’ha d’integrar i analitzar.

Entre la informació que cal haver obtingut, hi ha la següent:

- Tipologia familiar
- Història familiar
- Identificació de la problemàtica
- Percepció del problema
- Identificació de les figures familiars rellevants
- Valoració de les xarxes socials

Amb familia disfuncionals, el treball es pot prolongar durant tota la vida.

3.1.3. El diagnòstic
Amb la interpretació de la informació analitzada  Diagnòstic

- Determinar si el sistema familiar és funcional o deficitari (amb nivell de

disfuncionalitat i identificar-ne les àrees deficitàries.
- Capacitat de millora de cadascuna de les àrees de millora.
- Exposar els recursos propis i de les xarxes socials de la família.
- Pronunciar-se sobre el tipus d’intervenció recomana en cada cas.

3.2. DISSENY DE LA INTERVENCIÓ: EL PLA DE MILLORA

Un cop diagnosticada la problemàtica de la família, i les causes que la generen, s’està
en condicions de planificar la intervenció.

El pla de millora és el document contractual on s’expliciten els objectius de la

intervenció, les actuacions previstes en el sistema familiar per assolir-los i el temps
estimat per fer-ho.

S’acostuma a organitzar en tres nivells, segons l’objecte de la intervenció:

- Nivell individual: hàbits, habilitats personals, competència social, salut, etc.
- Nivell familiar: Qualitat comunicació, estil educatiu, relacions familiars, etc.
- Nivell social: Potenciació de XXSS, col·laboració amb els serveis, etc.

3.2.1. Objectius del pla de millora

Els objectius del pla es plantegen a un nivell més general i es concreten a l’hora de
dissenyar cada actuació.

Es objectius es poden agrupar:

- De conscienciació: Per aconseguir un canvi cal una voluntat real. P.e.
Aconseguir la màxima implicació dels membres de la família en la planificació i
el desenvolupament.
- De prevenció: Reducció o eliminació dels factors de risc i en l’increment de la
protecció de la família. P.e. «conscienciar de la importància de portar una vida
sana», «proposar alternatives atractives de lleure positiu».

4
Atenció Queralt Lecha

- De suport: Prestació d’ajuda i suport a la família. P.e. «proveir la família d’un

entorn propici per a un desenvolupament familiar adequat», «prestar atenció
assistencial a les tasques que la família no pot dur a terme amb ajuda».
- De capacitació: Millorar les habilitats de la família i augmentar-ne l’autonomia.
P.e «instruir els progenitors en l’adquisició d’habilitats parentals bàsiques»,
«millorar les habilitats socials i la capacitat d’interacció».
- Terapèutics: Problemes específics. P.e. «reforçar la capacitat de la família per
afrontar les situacions estressants», «millorar la qualitat de les relacions
familiars».

3.2.2. Àrees d’intervenció

NOTA: Cal saber les àrees i una mica els continguts. Els objectius, mentre s'entenguin,
no cal saber-ho. En una taula on hi hagi les àrees i els continguts has de saber posar els
objectius (els de la taula son exemples).

Àrees Continguts Objectius

Identitat Adquirir una imatge ajustada del sistema familiar
Identitat Autoestima Elevar l’autoestima dels membres de la família
familiar Cohesió familiar Desenvolupar la consciència d’unitat i cohesió
familiar
Recursos Propiciar processos d’inserció sociolaboral
econòmics
Habitatge Procurar la satisfacció de les necessitats materials
del nucli familiar
Situació Laboral i Facilitar l’accés a recursos socials comunitaris
sociofamiliar formativa
Salut Proveir la família d’un entorn adequat per facilitar
la satisfacció de les activitats de la vida diària
Oci i temps Apropar-los a propostes de lleure positiu
lliure
Alimentació i Adquirir hàbits que afavoreixin un estil de vida
nutrició saludable
Higiene Substituir hàbits poc saludables per d’altres de
més adaptatius
Hàbits
Descans i son Consolidar hàbits poc saludables per d’altres de
saludables
més adaptatius.
Conductes de Valorar les conseqüències de conductes
risc temeràries en l’àmbit de la sexualitat, la conducta
viària o la presa de substàncies
Habilitats Criança Respondre afectivament a les necessitats dels
parentals infants.
Capacitar els pares perquè exerceixin de models
vàlids per als seus fills i afavoreixin una
socialització adequada.
Control Prestar una atenció adequada a les necessitats
emocional emocionals i psicològiques dels membres de la
unitat familiar.
5
Atenció Queralt Lecha

Disciplina Reorganitzar les estratègies disciplinàries

erràtiques.
Maneig de la Incrementar la bona disposició dels fills pera anar
conducta a l’escola.
Suport educatiu Aprendre a menjar amb eficàcia les tècniques de
reforç.
Conflictivitat Atenuar el nivell de conflictivitat de la família
Aportar recursos per intervenir en les disputes i
resoldre problemes.
Comunicació Millorar la comunicació en l’entorn familiar
Interacció Instruir en habilitats per promoure interaccions
Relacions amb els fills.
familiars Proporcionar el contacte físic o emocional
necessari per mantenir el vincle familiar.
Rols i tasques Reforçar els vincles amb la família extensa,
especialment els avis.
Atenció als fills Atenuar el risc de situacions de negligència en la
cura, desemparament o abusos en el si familiar.

3.2.3. Tipologia d’actuacions

En funció de les àrees que s’hagin d’abordar, la intensitat del dèficit i els objectius de la
intervenció, les podem agrupar en tres categories: de prevenció, assistencials i
d’atenció especialitzada.

ACTUACIONS DE PREVENCIÓ
S’adrecen en general a totes les famílies, però especialment a les que presenten
factors de risc.

Es pretén reforçar les capacitats pròpies de la família perquè pugui afrontar

satisfactòriament les situacions que podrien provocar un desequilibri familiar.

S’hi proporciona informació, suport i els recursos per afrontar el problema i prevenir-
ne l’aparició.

ACTUACIONS ASSISTENCIALS
Famílies que, sense trobar-se en situacions de crisi presenten necessitats especials, en
molts casos conjunturals, que es poden resoldre mitjançant suports concrets. P.e.
Famílies monoparentals, amb fills amb discapacitat, en situació de pobresa, etc.

L’objectiu d’aquestes actuacions és proporcionar els recursos necessaris per superar el

problema plantejat.

ACTUACIONS D’ATENCIÓ ESPECIALITZADA

Crisi manifesta que requereixen una atenció específica.

Crisi de llarga durada, conjunturals d’un gran impacte o amb risc de cronificar-se.

6
Atenció Queralt Lecha

Els objectius de la intervenció varien segons el cas: capacitació de la família,

dinamització de la xarxa social, posada en marxa de mesures per garantir la seguretat
dels integrants, reforç dels recursos propis de la família, intervenció terapèutica, etc.

S’acostumen a aplicar tècniques de mediació familiar, teràpia familiar, capacitació

parental, intervenció terapèutica, etc.

3.2.4. Programes i recursos d’intervenció

Els programes i recursos d’intervenció s’incorporen al pla de millora, en funció de les
àrees en què es vulgui intervenir. Els programes més habituals són de capacitació
parental, teràpia familiar, mediació familiar i serveis d’atenció domiciliària.

PROGRAMES DE CAPACITACIÓ PARENTAL

A conseqüència de la falta d’habilitats parentals de la família.

Les habilitats parentals són el conjunt de capacitats que cal que tingui el pare, la mare
o una altre persona amb responsabilitats familiars per atendre de manera adequada
les necessitats evolutives i educatives dels fills.

Una de les primeres accions que duen a terme els serveis socials especialitzats és
l’anàlisi i la valoració de les habilitats parentals, que poden ser:
- Habilitats pròpies: Necessàries per exercir la funció. P.e. Control dels impulsos.
- Habilitats de cura i atenció: Relacionades amb l’atenció física, psicològica i
emocional. P.e. Capacitat per criar els fills i cuidar-ne físicament.
- Habilitats educatives: Relacionat amb la socialització i suport a l’escolarització.
P.e. Foment de la motivació, establiment de normes i límits.
- Habilitats socials: Comunicació i relacions satisfactòries. P.e. Escolta activa i
empatia, habilitats comunicatives.
- Habilitats d’organització domèstica: Desenvolupament independent, funcional i
segur de l’habitatge. P.e. Fer la compra, preparació del menjar, higiene
personal.

PROGRAMA D’ENTRENAMENT EN HABILITATS PARENTALS

Els programes d’entrenament en habilitats parentals pretenen aportar les estratègies
personals necessàries perquè aquestes persones puguin cumplir les seves
responsabilitats educatives i familiars de manera efectiva.

Segons la intencionalitat de la intervenció, poden adoptar diferentes modalitats:

- Programes de formació parental: Caràcter preventiu i interactiu. S’organitza en
diverses sessions d’un mateix grup format per varies famílies que decideixen de
què parlar. Es prioritza una metodologia activa i vivencial.
- Programes de formació en habilitats familiars: Progenitors i als fills,
especialment si aquests es troben en edat escolar. L’objectiu és millorar la
comunicació i la convivència entre els membres de la família  intervenció
conjunta i es centra a entrenar les habilitats de comunicació, de negociació
paternofilial, etc...

7
Atenció Queralt Lecha

- Programes de suport familiar domiciliari: Famílies amb nenes en la primera

infància en situació de risc o crisi. Es duen a terme al domicili familiar. Objectiu:
Satisfer les necessitats bàsiques familiars però també ajudar a les famílies a
afrontar la crisi, orientar-les sobre els serveis socials als que poden optar, etc.
- Programes d’intervenció familiar: Famílies amb problemes específics que
obstaculitzen l’exercici de les seves funcions parentals. La intervenció té una
perspectiva sistèmica, i implica tant les accions de capacitació com l’activació
dels recursos de la persona, nucli familiar i xarxa social.
- Intervenció terapèutica: Famílies disfuncionals amb problemes (alcoholisme,
delinqüència, etc.) que inhabiliten als progenitors per exercir la funció parental.
La intervenció és a m/t i ll/t i s’orienta a combatre els problema en si o les seves
manifestacions en la família: Agressivitat, impulsivitat, etc.

TÈRAPIA FAMILIAR
La teràpia familiar centra l’actuació en l’assessorament, la intervenció i el tractament
en famílies per orientar-les i ajudar-les a solucionar situacions de conflicte o crisi que
estiguin travessant.

Va dirigida a la família en conjunt i persegueix un canvi en el comportament i

l’estructura del sistema familiar, amb l’objectiu d’atenuar els símptomes.

Atenent a la intensitat i la durada del tractament, es diferencien tres grans tipus de

teràpia familiar:
- Teràpia d’intervenció en crisi: Recompondre la pèrdua de l’equilibri familiar o
prevenir-ne la descomposició imminent a causa d’una crisi o esdeveniment
imprevist. Acostuma a durar menys d’1 mes i una freqüència diària.
- Teràpia familiar breu: Situació de crisi menys urgent que l’anterior. Ajuda fins
que no se supera el problema o la família s’acomoda a la nova situació. Per
exemple: Separacions, hospitalització d’algun membre, etc.
- Teràpia familiar a llarg termini: Per a famílies amb problemes cronificats. Per
exemple: Alcoholisme, salut mental, maltractaments, etc.

MEDIACIÓ FAMILIAR
La mediació familiar és una via de resolució de conflictes entre integrants d’un grup
familiar que busca assolir acords satisfactoris entre les parts enfrontades amb l’ajuda
d’una tercera part imparcial que hi ha entre elles.

Característiques:
- La voluntarietat: La mediació és una elecció lliure de les parts, que expressen el
desig de resoldre un conflicte.
- La temporalitat del procés: Té un inici i un final, encara que s’hagi arribat a un
acord o no.
- La neutralitat i imparcialitat: El mediador no ha de prendre partit per cap de
les parts. Tot i això, no pot ser neutral davant d’algunes situacions com per

8
Atenció Queralt Lecha

exemple el maltractament (aquests casos no són objecte de mediació

possibles).
SERVEIS D’ATENCIÓ DOMICILIARIA
Els serveis d’atenció domiciliària són recursos i suports perquè una persona amb un
cert grau de dependència pugui continuar vivint en el seu entorn habitual.

L’eix dels serveis d’atenció domiciliària (SAD) són els serveis d’ajuda a domicili i la
teleassistència domiciliària.
- Servei d’ajuda a domicili (SAD): Proporcionar cures personals i ajuda en les
tasques domèstiques a persones que es troben amb situacions de dependència.
Es planifica segons les necessitats concretes. Els serveis es dirigeixen sobretot a
la cura personal o l’ajuda a la llar. Pot ser temporal o permanent.
- La teleassistència domiciliària: Mobilitzar recursos i posar-se en contacte amb
familiars, tenir contacte amb la vida de la persona. És un servei d’atenció a
distància en situacions d’emergència, solitud, inseguretat o aïllament, utilitzant
les tecnologies de la informació i la comunicació.

PROGRAMES D’ACOLLIDA
Quan es decideix separar la persona menor del nucli familiar amb la doble finalitat de
protegir-la i millorar les condicions de la família. Dues modalitats d’acolliment:

1. Acolliment familiar:

Ofereix la possibilitat que la nena creixi en un entorn familiar estable, on trobarà un

ambient afectiu i positiu per desenvolupar-se.
o Acolliment en família extensa: La família d’acollida i l’infant
comparteixen una relació de parentiu fins al tercer grau. Estan en un
ambient que coneixen i en què confien.
o Acolliment en família aliena: La nena passa a conviure amb una família
diferent a la seva.

Segons la durada de l’acollida, es poden donar diferents modalitats:

o Permanent: + 2 anys. La intenció és que sigui definitiva en la majoria.
o Temporal: -2 anys. Dependrà del temps que calgui per a la readaptació
de la llar original.
o D’urgència: Es limita al temps necessari per estudiar la situació familiar
d’origen.

2. Acolliment residencial:
Quan l’acolliment familiar no sigui possible, la menor es derivarà a un centre de
protecció de menors: un espai especialitzat amb recursos adequats.

9
Atenció Queralt Lecha

3.2.5. La planificació temporal

Tot programa d’intervenció amb famílies té una durada determinada i la majoria
s’organitzen en sessions.

LA DURADA DELS PROGRAMES

MENYS DE 18 MESOS.

Amb aquest temps es considera que n’hi ha prou per observar si a la família s’hi ha
produït canvis significatius en el sentit que s’esperava.

Després d’aquest temps no s’abandona a les famílies: Si s’aconsegueix una millora

clara, es poden implementar nous programes de suport per consolidar els progressos.

L’ORGANITZACIÓ DE LES SESSIONS

Les característiques varien en funció del tipus de programa:
- Nº de sessions:
o Programes de mediació: Poques sessions.
o Actuacions de capacitació: Depèn de les habilitats a treballar.
o Teràpia familiar: Entre 6 i 20, tenint en compte que les persones que
participen en cada sessió es poden anar alternant.
- Freqüència:
o Intervencions d’urgència o alta intensitat: Diàries, a mesura que es van
superant el problema, es van espaiant.
o Intervencions a m/t i ll/t: Setmanals o quinzenals.
- Durada: Entre 60 i 90 minuts. Ocasionalment poden arribar a les 2 hores.

Document 3.5. Exemple de programa d’intervenció

Familias que Funcionan és un programa de prevenció familiar del consum de
drogues per a pares i fills entre 10 i 14 anys elaborat pel Grup de Conductes
Addictives de la Universitat d’Oviedo, adaptant el programa nord-americà
Strengthening Families Program (10-14) a la realitat espanyola. Aquest programa
consta de set sessions principals i quatre de manteniment de dues hores de durada,
aplicades setmanalment. En la primera hora de sessió, pares i fills treballen per
separat, mentre que la segona hora és conjunta.
Destinatari Continguts Objectius
Principals 1 Pares Amor i limits
Fills Metes i somnis
Conjunt Suport de metes
a
2 Pares Normes a casa
Fills Apreciació dels pares
Conjunt Apreciació de la família
a
3 Pares Estimulació del bon comporament
Fills Maneig de l’estrès
Conjunt Reunions familiars

10
Atenció Queralt Lecha

a
4 Pares Conseqüències
Fills Regles
Conjunt Valors familiars
a
5 Pares Construcció de ponts
Fills Pressió dels companys
Conjunt Comunicació familiar
a
6 Pares Protecció contra l’abús de droges
Fills Pressió dels companys
Conjunt Família i pressió dels companys
a
7 Pares Necessitats familiars especials
Fills Obertura a altres persones
Conjunt Posada en comú
a
1 Pares Maneig de l’estrès
Fills Maneig de conflictes
Conjunt Comprensió mútua
a
2 Pares Comunicació en desacord
Fills Bons amics
Conjunt Escolta mútua
a
Manteniment
3 Pares Habilitats d’amor i límits
Fills Transmissió efectiva dels missatges
Conjunt Rols familiars
a
4 Pares Resistència als companys
Fills Pràctica d’habilitats
Conjunt Ús de les forces familiars
a

3.2.6. Els equips d’intervenció (NO HO HEM FET)

Els problemes que tenen les famílies són molt diversos  Actuacions diferents 
Professionals de diferents disciplines.

Document 3.6. El voluntariat en la intervenció amb famílies

El voluntariat és un recurs humà extraordinari. Realitzen tasques que no requereixen
una qualificació professional, però que són important.

Document 3.7. Les integradores socials en l’equip d’intervenció familiar

Les ocupacions i llocs de treball que poden tenir els integradors socials directament
en atenció a famílies i unitats de convivència són:
- Tècnic de programes de prevenció i inserció social

11
Atenció Queralt Lecha

- Tècnic d’inserció ocupacional

- Educador de base, d’equipaments residencials de diversos tipus i d’educació
familiar
- Treballador familiar
- Monitor de centres oberts
- Mediador comunitari, intercultural i veïnal.

Funcions:
- Informar la família sobre el desenvolupament de les activitats diàries
- Detectar situacions de negligència i desatenció i notificar-les a l’equip o al
coordinador o coordinadora
- Col·laborar amb les famílies en les activitats del servei i potenciar-ne la
implicació
- Organitzar en el servei activitats dirigides a la família
- Donar suport a l’hora de dur a terme les tasques educatives
- Detectar necessitats i interessos dels grups de famílies
- Facilitar l’acostament de les diverses cultures presents en el servei
- Crear i facilitar espais per ajudar en la relació entre les famílies
- Buscar els recursos de la comunitat per a les famílies i els i les menors,
informar-los-en i acompanyar-los
- Promoure pautes educatives consensuades amb la família
- Rebre les demandes, queixes i suggeriments, i canalitzar-los a l’equip
- Col·laborar en la recepció de les famílies en el dia a dia
- Resgistrar la informació de les activitats efectuades
- Coordinar-se amb els diferents serveis que intervenen amb la família i els
menors (serveis socials bàsics, educatius), i amb altres recursos de la
comunitat (esportius, culturals i de lleure)
- Col·laborar amb els serveis d’inserció laboral del territori

EDUCADORA FAMILIAR
Són educadors o integradors socials, segons el cas, que han rebut una preparació
específica per a la intervenció directa amb famílies. Per tant, són la figura bàsica de
suport personal.

Cal destacar la funció educativa que tenen, perquè actuen com a models i com a
instructors en aquelles àrees on hi ha dèficits: en la cura dels fills, en l’establiment
d’hàbits, en les habilitats socials, etc.

PSICÒLOGA
Acostuma a assumir la responsabilitat del programa d’intervenció: determina la línia
d’intervenció que se seguirà en cada cas, i dirigeix, coordina i supervisa la feina dels
educadors i educadores familiars i de la resta de professionals. A més d’aquestes
responsabilitats, dins d’un equip multidisciplinari, els professionals de la psicologia
assumeixen diverses tasques: intervenció psicoterapèutica (tant individual com
familiar), atenció en situacions de salut mental, etc.

MEDIADORA

12
Atenció Queralt Lecha

S’encarrega de mediar entre les parts en conflicte. La normativa exigeix que compleixi
uns requisits quant a formació i capacitació homologada, i que figuri als registres
oficials de mediadors.

EDUCADORA DE MEDI OBERT

Les educadores i educadors de medi obert o de carrer, perquè aquest és l’entorn on
desenvolupen la seva activitat, constitueixen un nivell d’intervenció més proper a la
ciutadania. La seva acció se centra en les persones menors i, com que actuen al carrer
(un entorn on no arriben altres serveis i institucions), donen una resposta ràpida,
directa i no repressiva.

Són educadors o integradors socials, segons el cas, que fan la intervenció a partir de les
propostes dels equips tècnics d’atenció a la infància i l’adolescència, i que
s’encarreguen de fer-ne el seguiment.

TERAPEUTA OCUPACIONAL
La teràpia ocupacional és una disciplina que s’encarrega d’avaluar la capacitat de les
persones per fer les activitats de la vida quotidiana i, si per qualsevol circumstància
està danyada o en risc, intervenir-hi.

L’aportació del professional de la teràpia ocupacional a l’equip d’intervenció se centra

a valorar la capacitat funcional de la persona, i dissenyar i aplicar programes
d’entrenament en activitats de la vida diària.

TÈCNICS EN INSERCIÓ SOCIOLABORAL

Són professionals especialitzats en el disseny, la implementació, el seguiment i
l’avaluació d’itineraris d’inserció personalitzats. Formen part del perfil de l’integrador
social.

S’acostumen a integrar en els equips d’intervenció amb famílies perquè en molts casos
la falta de feina i d’habilitats sociolaborals es troba a l’origen de la disfuncionalitat de
la família.

3.3. Aplicació del pla de millora

Tot i que cada intervenció té un procés d’aplicació propi, totes parteixen de la relació
que s’estableix entre professional i família.

3.3.1. La relació amb la família

Perquè les actuacions, amb caràcter terapèutic o preventiu, assoleixin els objectius que
es persegueixen, cal que la relació entre les dues parts sigui molt fluida i productiva,
tot i que també estarà condicionada pel context de canvi que predomini.

13
Atenció Queralt Lecha

Algunes accions i aptituds que ajuden a establir les condicions adequades per al
compliment del programa:
- Comprendre els valors, creences i actuacions (joining) de la família
- Respectar la distància de seguretat, és a dir, no ficar-te on no et demanen
- Fer servir un llenguatge adequat perquè la família pugui comprendre.
- Establir metes parcials amb petits objectius (millora la motivació)
- Procurar ser neutral
- Proporcionar a la família les prescripcions de manera mesurada
- No voler substituir les funcions i responsabilitats de la família  Ensenyar-ho
- Supervisar els canvis que s’han produït
- Planificar amb la família la temporalització  T’he un inici i un final

Document 3.8. Els contextos professionals de canvi

El context és el marc on s’estableix una relació entre professional i usuari amb
l’objectiu de generar un canvi.
Identifiquem 6 contextos
1. Assistencial: L’usuari planteja una situació de necessitat a la que el
professional respon amb un recurs econòmic, material o d’atenció personal.
2. De control: La demanda arriba en forma de denúncia i el professional ha de
controlar la situació problemàtica. La relació ve determinada per una
obligació per part dels dos.
3. Avaluatiu: La família ha de mostrar al professional que compleix un sèrie de
requisits establerts legalment per obtenir algun tipus d’ajuda.
4. Consultiu: L’usuari té algun problema personal o relacional o de bloqueig en
la capacitat de portar una vida autònoma i no és capaç de resoldreu per si
sol. Demana ajuda professional que l’orienti.
5. Capacitador o formatiu: Desenvolupar recursos personals i les habilitats de
la persona perquè sigui més autònom.
6. Terapèutic: Per superar problemes més greus. Determinar quins canvis són
necessaris, aplicar estratègies i tècniques.

3.3.2. Les fases en l’aplicació del pla (+ Document3.9)

FASE DESCRIPCIÓ CONQUESTA ACCIONS I ACTITUDS

Assimilació + La família Inici del canvi Acompanyament i orientació de
conscienciació assumeix la la família.
situació i cerca Reforç positiu i motivació.
solucions Observació de les relacions.
Devolució contínua de la
realitat.
Reorganitzaci La família aprèn Assaig del Actitud oberta, sense prejutjar
ó noves habilitat i canvi ni jutjar conductes.
assaja el canvi Descobriment dels aspectes i
recursos que converteixen el
grup en família.
Facilitació de l’emergència dels
recursos familiars propis per

14
Atenció Queralt Lecha

readaptar-se a situacions noves.

Competència La família Consolidació Reducció de la intensitat de la
s’enfronta amb del canvi intervenció.
els problemes i Comprovació de l’existència de
els resol garanties bàsiques per passar a
Es consolida el la fase següent.
canvi
Seguiment La capacitat de Interiorització Reducció de la intensitat de la
competència i confirmació intervenció.
familiar es va del canvi Suport i supervisió del canvi
consolidant? produït, verificant que es manté
sense retrocessos.
Seqüenciació del suport per
facilitar l’autonomia en relació
amb la capacitat familiar.
Autonomia Les Canvi Respecte pel plantejament de
competències vida que la persona o la família
estan es vulguin fixar. La definició de
consolidades l’autonomia prové dels
La família resol i membres de la unitat i no del o
supera obstacles de la professional.
sense la Respecte pels valors i estils del
presencia d’un medi sociocultural de la família,
professional que poden ser diferents dels del
medi de la o del professional.

3.4. L’avaluació de la intervenció

Per valorar críticament si el programa ha estat eficaç i en quina mesura és
imprescindible dur a terme un procés d’avaluació planificat i minuciós, i recollir-ne les
conclusions en un informe.

3.4.1. El procés d’avaluació

S’avaluen totes les fases del procés: Si la fase de valoració i diagnòstic era encertada, si
la planificació s’ha efectuat correctament, si les activitats han estat les idònies, si els
professionals han complert amb eficàcia el seu paper i, en definitiva, en quin grau s’ha
aconseguit els objectius.

MOMENTS DE L’AVALUACIÓ
L’avaluació és un procés continu que s’inicia en el mateix moment en què comença la
intervenció i, alhora, és l’última part del programa. En aquest procés es determinen
tres grans moments:
 L’avaluació inicial: És la més important. Correspon a la valoració inicial. Ha de
ser molt exhaustiva, ja que s’hi fonamentarà el pla de millora.
 L’avaluació de seguiment: Es du a terme paral·lelament a l’aplicació del
programa i ajuda a ratificar objectius i actuacions. Forma part del mateix procés
d’intervenció. Perquè sigui efectiva, cal una realimentació constant ja que
permet reprogramar.

15
Atenció Queralt Lecha

 L’avaluació final: O valoració del resultat. Informació sobre assoliment dels

resultats, el grau de satisfacció de la família, el procés i l’equip de treball.

Amb tota aquesta informació s’elabora un informe amb les conclusió i proposta de
recomanacions.

PAUTES D’AVALUACIÓ
En molts casos no s’aconsegueix una superació completa de tots els problemes, tot i
que cal apreciar les millores parcials, ja que són importants.

L’avaluació ha de detectar els avenços i una manera de fer-ho es graduar els

assoliments dels objectius:
- Objectius assolits en la seva totalitat
- Objectius assolits parcialment
- Objectius assolits parcialment, però insuficientment
- Objectius no assolits

Per concretar aquesta informació, cal seleccionar INDICADORS amb la màxima precisió
possible. Algunes variables que cal considerar a l’hora de redactar els indicadors:
Ha millorat la dinàmica familiar?

- Ha millorat la relació intrafamiliar?

- Ha millorat la comunicació (entre la parella, amb els fills, etc.)?
- Han millorat les habilitats parentals?
- S’han modificat les creences disfuncionals sobre l’educació i la conducta dels
fills?
- S’han superat determinades problemàtiques (alcoholisme, joc, atur,
drogodependència, etc.)?
- S’han modificat els mecanismes d’autoritat parental?
- S’han establert uns criteris pel que fa a les normes que cal seguir a la unitat
familiar?
- S’han resolt els conflictes?
- S’han reorganitzat la distribució i l’assumpció de rols i tasques?

Es recomanable que, en les diverses avaluacions, s’apliquin els mateixos instruments

per poder valorar amb els mateixos criteris i veure si les variables milloren o no.

SUPERVISIÓ DE LA INTERVENCIÓ
La supervisió és el procés de seguiment i suport del desenvolupament de la
intervenció.

1. Supervisió del pla d’intervenció

Avaluació constant del pla d’intervenció per mitjà d’accions com:
- Valorar l’eficàcia i la qualitat del procés d’intervenció que s’ha posat en marxa.
- Comprovar i revisar els objectius, de manera que sigui possible saber fins a quin
punt s’assoleixen.

16
Atenció Queralt Lecha

- Obtenir informació sobre els elements que dificulten la consecució dels

objectius.
- Valorar si l’aplicació de les activitats programades va donant els resultats
esperats.

En funció dels resultats, es pot anar reprogramant la intervenció familiar en les àrees
que es consideri necessari.

2. Supervisió de l’actuació professional

La supervisió de l’actuació professional i la coordinació també contribueixen a una
bona aplicació del pla. Algunes mesures són:
- Contrastar les actuacions, modificar-les i millorar-les en les situacions en què el
professional i la família no han trobat la complicitat necessària.
- Analitzar si l’aplicació de les actuacions i la utilització dels recursos és la
correcta.
- Avaluar si hi ha coordinació entre les tasques a càrrec dels diferents
professionals.
- Valora l’existència de possibles riscos psicosocials. En aquest cas, cal activar els
recursos de suport personal existents.

3.4.2. Elaboració d’informes

Totes les conclusions de l’avaluació i tota la informació significativa sobre la família, el
programa d’intervenció, els resultats i les recomanacions per a intervencions futures
s’han de recollir en un informe. L’estructura sol ser:
- Dades sobre la família: Dades sociomètriques, historial dels serveis socials i
altres programes d’intervenció, i altres dades rellevants sobre la situació
familiar.
- Dades sobre el programa: Objectius plantejats, actuacions, professionals
implicats, etc.
- Evolució del cas: Des de l’avaluació inicial (del benestar de la família, de la
dinàmica familiar, de la xarxa social, etc.), passant pel progrés o el
deteriorament de la situació, fins a arribar a la situació final (avaluació final).
- Diagnòstic final: Conclusions de l’avaluació dels resultat i orientacions sobre la
intervenció per seguir-les en el futur i, així, facilitar la presa de decisions.

Recomanacions:
- Recollir únicament la informació significativa i rebutjar la que no és necessària
o rellevant. També cal evitar judicis de valor poc justificats i informacions
inconsistents.

- Estructurar l’informe amb apartats ben definits per facilitar-ne la consulta i la

interpretació. Si hi voleu incloure material addicional (pautes de valoració
utilitzades, informes de valoració externs, conclusions d’informes previs, etc.),
el podeu disposar al final en forma d’annexos.

- Utilitzar un llenguatge tècnic, ja que és molt més precís i va adreçat a altres

professionals, i redactar bé i de manera comprensible.

17
Atenció Queralt Lecha

- Tenir cura de la presentació física de l’informe. No només és més agradable per

a qui el llegeix, sinó que el fa més fàcil d’interpretar i dona una imatge de
serietat del servei o de l’entitat que l’emet.

18