2.

Les formes de desigualtat social

Marc Dalmau i Torvà
Departament de Sociologia
marcdalmau@ub.edu
“Què és la societat? No existeix tal cosa, només existeixen individus,
homes i dones” (Margaret Thatcher, 1987)

“Hi ha una guerra de classes, d'acord, però és la meva classe la que està
fent aquesta guerra, i la que l'està guanyant” (Warren Buffet, 2005)

“El capitalismo está en su clímax y no en crisis” (Branko Milanovic, 2018)

Why Should I Care?
 La corba de l’elefant

Milanovic & Lakner (2014)

https://blogs.worldbank.org/developmenttalk/global-income-
distribution-fall-berlin-wall-great-recession
 Chancel, Piketty, Saez i Zucman (2018)

https://wir2022.wid.world/www-
site/uploads/2021/12/Summary_WorldInequalityReport2022_Spanish.pdf
• La desigualtat mata, entre 1990 i 2008 l’esperança de vida dels homes nordamericans blancs sense títols universitaris es
va reduir en tres anys, mentre a les dones blanques amb un baix nivell educatiu se’ls escurçava en més de cinc anys.
• El 10% més ric de la població mundial rep actualment el 52% del ingrés mundial, mentre que la meitat més pobre de la
població guanya el 8,5%.
• La meitat més pobre de la població mundial amb prou feines posseeix el 2% del total de la riquesa. En contrast, el 10%
més ric de la població mundial posseeix el 76% de tota la riquesa.
• Els vuit homes amb més diners del món posseeixen la mateixa riquesa que tota la meitat més pobra de la població
mundial.
• El 91% dels ingressos obtinguts durant els tres primers anys de recuperació post-crisi dels EUA van ser a les mans de
l'1% més privilegiat.
• Les dones cobren un 30% menys dels homes i suporten més precarietat a l’estat espanyol.
• La majoria dels ciutadans dels EUA pensen que les noves generacions viuran pitjor que els seus pares.
• La Unió Europea gasta més per vaca que per jove aturat
• La proporció del PIB mundial destinat a subvencionar el carbó és superior a la despesa mundial en sanitat.
• En només 9 mesos, després de la pandèmia, les 100 majors fortunes del planeta han recuperat les pèrdues inicials
patides, mentre la població més pobra tardarà una mitjana de set anys en recuperar-se.
• Les 10 majors fortunes han tingut guanys extraordinaris de més 500.000 milions de dòlars, tants diners que podrien
vacunar a la població mundial.
• La OIT estima que s’han perdut 305 milions de llocs treball a temps complet per la pandèmia, afectant més als joves, als
migrants i a les dones
• Segons el Banc Mundial, 548 milions de persones més podrien haver caigut en la pobresa (definida en menys de 5,50 $
dia PPA) el 2020, i entre 88 i 115 millions de persones han caigut en la pobresa extrema (definida per sota els 1,90 $/dia
PPA).
• A l’estat espanyol la pobresa severa (ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana) podria incrementar-se des del 9,2%
pre-covid fins el 10,86 %, amb quasi 790.000 persones més vivint per sota el llindar de la pobresa
Què és la desigualtat social?
La desigualtat social designa la posició de
dominació o subordinació que s’imposa
socialment als individus per mitjà de la
demarcació diferencial dels graus d’accés a
recursos, de tota mena –materials o
simbòlics- en una societat donada

• Hi ha una correlació fàctica entre posicions de

subordinació i restricció o limitacions d’accés als recursos,
i una correlació fàctica entre posicions de dominació i
disponibilitat d’accés als recursos
• Tenen un caràcter reproductiu pel qual les diferències es
tornen desigualtats de posició mitjançant mecanismes
socialment establerts, que es reprodueixen https://rt00.epimg.net/retina/imagenes/2018/04/26/talento/1524739246_761005_1524
estructuralment al llarg del temps 743602_noticia_normal.jpg
 Què és la igualtat social?

https://ladiferenciaentre.info/wp-content/uploads/2018/10/Diferencia-entre-Equidad-e-Igualdad.jpeg

Diferència ≠ Desigualtat
Igualtat ≠ Equitat
https://verne.elpais.com/verne/2020/06/10/articulo/1591799815_274864.html

Justícia social= igual accés als recursos bàsics=no discriminació= respecte de les diferències
 La metàfora dels estrats

Font: https://image.slidesharecdn.com/categoriasclasessocialesestratificacionsocial-180515141632/95/categorias-clases-sociales-y-estratificacion-social-30-638.jpg?cb=1526393898
Estratificació social
• L'estratificació social es refereix a l'estructura de les desigualtats
d'una societat, així com a les formes, pautes i processos que generen
les desigualtats.
• Talcott Parsons va definir l'estratificació social com "l'ordenació
diferencial d'individus que composen un sistema social donat, en un
ordre de superioritat o inferioritat recíproques, que guarden relació
sobre determinats aspectes socialment importants"
• Per Rosemary Crompton la teoria de l'estratificació social té per
objecte d'estudi l'estructura i les formes de desigualtat i els seus
corresponents sistemes de creences que les legitimen.
Formes històriques d’estratificació social
Les grans formes d’estratificació social històricament conegudes són:

• Tribus: diferenciació segons criteris de comunitat i autoritat

• Castes: diferenciació segons criteris de religió
• Esclaus, estaments i classes: diferenciació basada en les formes de propietat i
les formes de producció econòmica i de generació de valor

Cada forma històrica d’estratificació desenvolupa formes culturals i

pautes de comportament social propis, una classificació adaptada als
criteris en els que es funden
Estratificació Social basada en un sistema esclavista (p.ex. Antic Egipte)
Estratificació
social basada
en un sistema
de castes
(p.ex. L’Índia)
Estratificació social
basada en un sistema
de classes socials
(p.ex. Capitalisme
Industrial)
Estratificació i desigualtat social
La desigualtat social és la condició per la qual les persones tenen un accés desigual als
recursos, serveis i posicions, en funció del seu lloc a l’estructura social (Kerbo, 2003:
11).
La metàfora dels estrats, i l’estratificació social ens indica que els éssers humans estan
estratificats jeràrquicament de dalt a baix, com els estrats de roca es superposen uns sobre els
altres. Però no és equivalent a la desigualtat social, l’estratificació social significa que la
desigualtat ha pres cos o s’ha institucionalitzat, i que existeix un sistema de relacions socials
que es reprodueix i determina qui rep què i qui no, quines recompenses i quins càstigs...

Criteris d’estratificació Criteris de classificació

1) Adscrits (de naixement, família, ètnia- A) Estructura ocupacional
origen, edat o gènere)
B) Estructura d’autoritat
2) Adquirits (trajectòria particular de cada
individu) C) Estructura de la propietat
Eixos de desigualtat
• Situació socioeconòmica. Renda/Ingressos. Accés o no als recursos materials
bàsics per la supervivència i el benestar. Propietat o no dels mitjans de
producció.
Explotació Desigualtats socioeconòmiques i precarietat Estructura de Classes
Dificultat d’accés indirecta: educació, habitatge, salut, participació política i comunitària, tecnologia...
• Gènere. Discriminació, subordinació i sexisme
Divisió sexual del treball bretxa de gènere (sostre de vidre, terra enganxós) Estructura Patriarcal
• Ètnia / procedència /fenotip. Exclusió, racisme i xenofòbia Imperialisme-Estructura Colonial
• Orientació sexo-afectiva - identitat / expressió de gènere.
Homofòbia, lesbofòbia, transfòbia Estructura sexual heteronormativa
• Edat Discriminació per raó d'edat (edatisme, ageism) adultocràcia
• Capacitats Capacitisme (minusvalia, paralític...) Imposició d’un model de normalitat (ableism)
 Tipus de desigualtats
• Desigualtats de recursos: quan un individu o grup disposa d'una
quantitat de certs recursos significativament més elevada que un altre
individu o grup. Entenem per recursos dels instruments útils per
satisfer les necessites humanes (viure, estimar, pensar, crear, ...) per
exemple: els ingressos, la formació, el capital social, ...
• Desigualtat de capacitats: d'acord amb la teoria de les capacitats
d'Amartya Sen aquestes fan referència a l'avaluació del benestar i la
llibertat d'una persona o grup dins d'una societat. Les persones han
d’obtenir el màxim de benestar d’acord amb el seu potencial. És la
possibilitat de poder exercir realment la tria entre vides possibles.
Mecanismes causals de les desigualtats
• El prestigi: el reconeixement i crèdit que rep d'una manera gairebé automàtica una
persona pel rol social que assumeix
• La interacció social: són els vincles que estableixen les persones entre sí i que
constitueixen el seu capital social.
• El capital humà: el retorn de la inversió formativa d'una persona
• L'explotació: l'aprofitament d'un grup de persones de la feina feta per un altre grup de
persones.
• La clausura social: l'accés diferencial a determinats recursos i avantatges materials i
l'exclusió que es realitza sobre determinats grups i que pot derivar en situacions
d'opressió.
• L'emulació: l'assumpció d'unes determinades normes socials que diferencien grups i que
poden estar en l'origen de situacions de discriminació.
Mapa conceptual dels processos de generació de
desigualtats
La seva importància
La valoració de les funcional
característiques individuals El seu prestigi o estil
atribuïda a d'interacció
El seu capital humà
Les relacions entre les Generen desigualtats
categories socials (de
Explotació
classe, gènere, etnicitat,
Clausura Social (opressió)
edat, orientació sexe-
Emulació
afectiva) generen
processos de
 Principals models teòrics explicatius de les
desigualtats
Enfocament Concepció temps-recurs Mecanisme explicatiu de les Plantejament teòric
desigualtats
Individu racional busca
Econòmic
Atribut natural del temps Capital humà maximitzar l’us de les seves
(Gary Becker)
decisions en el temps

Neomarxisme/Feminisme
(Erik Olin Wright, Ralph Lluita de classes. Apropiació i
Procés històric Explotació
Miliband, Silvia Federici, control del temps de treball
Rosemary Crompton)

Teoria de sistemes Us del temps segons

Procés històric Prestigi
(Niklas Luhmann) especializació funcional
Neoweberià Us del temps en funció de les
(Frank Parkin, John Procés històric emulació – clausura social oportunitats vitals amb
Goldthorpe) voluntat de distinció
 La desigualtat social basada en la classe social
• El sistema d’estratificació basat en la
classe es dirimeix en funció de la
facilitat o dificultat d’accés als
recursos -materials o simbòlics-
imprescindibles pel sosteniment i
reproducció de la vida, en funció de la
posició social dins una classificació
donada.
• Fonaments teòrics: Teoria sociològica
clàssica de Marx i de Weber. Els dos
conflueixen en explicar que hi ha unes
característiques social objectives de
classificació dels individus que els fa
desiguals en funció del mode de
producció social dominant, i això
implica l’articulació d’interessos
comuns
MARX WEBER
ESTRUCTURA OBJECTIVA DE TEORIA DE L’ACCIÓ SOCIAL,
POSICIONS DE CLASSE ESTRUCTURA SUBJECTIVA EN
FUNCIÓ DE LES OPORTUNITATS DE
VIDA I DEL MERCAT
RELACIONS DE CLASSE RELACIONS DE CLASSE
DETERMINADES PER LES CONDICIONADES PER LES
CONDICIONS MATERIALS DE CONDICIONS MATERIALS, PERÒ NO
PRODUCCIÓ DE L’EXISTÈNCIA SÓN NECESSÀRIES NI SUFICIENTS
(ANTAGONISME) PER EXPLICAR-LES. ENTREN EN JOC
FACTORS COM L’ESTATUS, EL
PRESTIGI O L’OPORTUNITAT
EXPLOTACIÓ (RELACIÓ DOMINACIÓ (RELACIÓ POLÍTICA)
ECONÒMICA), DOMINACIÓ COM COM UN FI EN SI MATEIX
UN MITJÀ PER ACONSEGUIR
L’EXPLOTACIÓ.

Dominació i explotació
Per a Marx les classes estan
relacionades amb la propietat o
no dels mitjans de producció
Les classes presenten interessos
oposats i antagònics: existència
de la lluita de classes (motor de la
història).
Distingeix entre:
Classe capitalista (burgesia):
propietària dels mitjans de
producción, genera plusvalua a
partir de l’explotació de la força
de treball
Classe treballadora (proletariat):
només posseeix la força de
treball
Teories clàssiques de les classes socials
Acaparament d’oportunitats Estratificació funcionalista Classe com a atribut individual
Per Weber hi ha tres factors Per Parsons la societat és un tot Identifiquen la classe amb els
independents que expliquen els integrat. Les classes socials atributs i condicions materials de
mecanismes d’exclusió. responen a les diferenciacions vida dels individus, la classe
inherents a l'estructura identifica els atributs
-classe: posició econòmica d'una ocupacional. econonòmicament importants de
persona dins el mercat la gent que determina les
-estatus: el prestigi personal L'estratificació social és funcional, possibilitats i eleccions en una
-poder: capacitat de les persones o ajuda a mantenir l'ordre i economia de mercat. (Savage,
dels grups d'assolir els seus objectius,l'estabilitat de sistema social. 2013)
de fer valer la seva voluntat Aquest ordre es basa en un
consens de valors que atorguen el Importància fonamental de
Importància del tancament o clausura prestigi i l'estatus que determinen l’educació, també els recursos
social (ex. Títols acadèmics, drets de la posició dels individus en la culturals, els contactes...
ciutadania, propietat privada). Joc de societat.
suma zero, uns tenen més perquè els Atributs individuals fonamentals:
altres tenen menys Els treballs de planificació
requereixen un talent diferent que Capital econòmic
Distingeix entre: els que els d'execució, de manera Capital social
que les recompenses i incentius Capital Cultural
classe alta hauran de ser majors per a Com s’adquireixen? Mercat
Els treballadors professionals de motivar-los. Status i prestigi laboral? Status familiar?
serveis (white collars) funcionals
La petita burgesia-clase mitjana (Hipòtesi Davis-Moore, 1945) I com expliquem la desigualtat?
Els treballadors manuals (blue collars) Futbolistes?
Debats i problemes de classe
• Unidimensional vs. Multidimensional

• Estructura vs. Acció

• Explotació vs. Dominació

• Relacions de producció vs. Relacions de Mercat

Aproximació neoweberiana a les classes: Teoria
multidimensional de Frank Parkin
• Les classes socials es formen en funció de la propietat o no dels mitjans de producció, però no són
l’efecte d’una estructura objectiva –mode de producció-, sinó que són resultat del comportament
significatiu i intencional d’actors racionals.
• Les desigualtats es fonamenten en : A) Assignació de salaris; B) Procés de selecció i reclutament
de l’estructura productiva
• La propietat entesa com una forma de clausura social (control exclusiu), monopolitzada per uns
pocs i utilitzada com a fonament del poder. Per tant, han d’analitzar-se en funció dels sistemes de
significació de l’acció social
• Relació de competició entre classes per recursos escassos, no d’explotació, en funció de les
oportunitats de mercat
• Tres tipus de clausura social:
1) Excloent (propietat i meritocràcia). Assegurar-se una posició privilegiada a través de la subordinació.
2) Usurpador (mobilització social)
3) Dual (posicions contradictòries que exclouen a determinats col·lectius a l’uníson. (Ex: Dona/treballadora)
Segons Parkin, les desigualtats Criteris d’estratificació dins les classes socials
d’origen individual associades al
gènere, l’edat o l’ètnia han de
ser evaluades com a posicions
relatives de discriminació, en
funció p. ex de les posicions de
desigualtat que confereix la
família com a unitat bàsica
d’anàlisi, o l’escola.
Distingeix entre els criteris
d’estratificació i les desigualtats
socials (entre les classes) i els
“rangs de classe” (condicions de
discriminació social).
La combinació de les dues
proporciona nivells o escales de
rang
 Aproximació neomarxista de Ralph Miliband
En lloc d’utilitzar l’explotació
capitalista com a criteri bàsic de
diferenciació de classes, es centra en
la relació de dominació que
exerceixen les classes superiors sobre
les inferiors, doncs és aquesta la que
possibilita l’explotació.
Les classes dominants no tan sols
ostenten la propietat dels mitjans de
producció, sinó que controlen
qualsevol font social de poder: 1)
Mitjans de producció 2) administració
i estat, mitjans coercitius, 3) mitjans
de persuasió i de comunicació.
 Tipologia de classes segons Erik Olin Wright (1985)
Relació amb la propietat
Propietaris de mitjans de producció No propietaris (empleats)
Posseeix capital suficient per contractar Burgesia Directius Directius Directiu

autoritat
Té molta
obrers i treballar Experts semi-expert sense títol

Relació amb l’autoritat

Posseeix capital suficient per contractar Petits Supervisor Supervisor Supervisor

autoritat
Té semi-
obrers però han de treballar empresaris expert semi-expert sense títol

Posseeix capital suficient per treballar per Petita Empleat Empleat Proletari

autoritat
No té
compte pròpia però no per a contractar burgesia expert semi-expert
obrers

Posseeix altes Semi- No

qualificacions qualificat qualificat
Relació amb la qualificació
Tipologies neomarxistes i neoweberianes de les classes socials

Erik Olin Wright Ralph Miliband John Goldthorpe

Classe de serveis
Capitalistes Classe dominant
Classe intermèdia
Petits propietaris Estrat inferior de la classe
Petits propietaris
Directius i dominant
Autónoms
professionals Classe subordinada
Treballadors de Serveis
Empleats semi- intermèdia
Treballadors industrials
experts Classe subordinada inferior
Dependents i treballadors
Treballadors Subclasse
no qualificats
Mobilitat social
“Moviment d’individus i grups d’una a una altra
classe social o d’unes posicions econòmiques a
unes altres.”
• Mobilitat vertical/Mobilitat horitzontal
• Ascendent
• Descendent
• Mobilitat intrageneracional: moviment dels
individus en l’escala socioeconòmica al llarg de
la seva vida laboral.
• Mobilitat intergeneracional: canvis d’ocupació i
de posició socioeconòmics entre generacions
(pares-mares / fills-filles)
Desenvolupaments recents d’anàlisi de classe
Classe creativa (Richard Florida). Les regions metropolitanes amb altes concentracions de “classe
creativa”, és a dir, treballadors i emprendedors especialitzats en tecnologia, artistes, músics..., amb
alta mobilitat geogràfica, altes capacitats formatives i alt poder adquisitiu, mostren nivells més alts
de desenvolupament econòmic. La qüestió fonamental és atreure talent per ser més competitius,
importància de les regions. La qüestió és que passa amb les classes no creatives? Hi ha un precariat
creatiu? I l’explotació i la lluita de classes?
La multitud com a nou subjecte polític (Toni Negri, Michael Hardt, Paolo Virno). Extret de
Maquiavel, Hobbes i Spinoza, és un model que assaja una nova classificació de classe en funció del
domini i recomposició del capitalisme biopolític (Imperi) i el treball immaterial. És un anàlisi que
emergeix de l’autonomia obrera italiana, l’obrer massa passa a ser obrer social, després es
converteix en multitud, i s’articula com una nova classe global. La fàbrica s’ha estès per tot el cos
social, del postfordisme a la globalització.
El precariat (Standing). Basat en la recomposició de les formes productives del capitalisme
neoliberal, la globalització i l’extensió de la precarietat, que composaria una nova classe social, el
precariat, caracteritzada per la subocupació interminent i la precarietat existencial permanent en un
Món polaritzat.
RETOUR À REIMS (FRAGMENTS) (Jean-Gabriel
Périot, 2021)
• Quins factors marquen l’experiència de classe de l’entorn familiar de
la protagonista?
• De quina manera el gènere i l’ètnia/procedència afecten la posició de
classe?
• Quins factors expliquen l’ascens del Front Nacional dins els barris i
ciutats obreres franceses?
• Perquè creus que el director ha decidit acabar el seu documental amb
les mobilitzacions dels Gilets Jaunes de 2018-2019? Quina relació hi
ha amb la resta del documental?
 Classificacions “oficials” de les classes socials

OIT (ICSE-93) EUROSTAT (ISCO 1988) CEPAL

INE (CNO-94-EPA)
Assalariats Directius Empresaris
Empresaris Professionals Assalariats
Compte propi Tècnics - Públics
Cooperatives de producció Empleats - Privats: professionals o tècnics,
Ajuda familiar Treballadors altres en empreses
Inclassificable Serveis Servei domèstic
Agricultura Compte propi i familiars
Indústria Professionals i tècnics
Treballadors no qualificats Agricultura
Forces armades (FAS)
Classificació classes socials (CIS)
Contingut ocupacional de les categories de capçalera (SSE)
• classe alta / mitjana-alta: professionals i tècnics, directius i quadres
mitjans
• noves classes mitjanes: assalariats no manuals
• velles classes mitjanes: empresaris, autònoms i agricultors
• obrers qualificats: assalariats manuals qualificats, amb qualificació
mitjana, capatassos i artesans
• obrers no qualificats: obrers de la indústria i els serveis i jornalers de
camp
Anàlisi de classes
Distingim entre:
• Classe social subjectiva: aquella en què l'individu s’autoubica
• Classe social objectiva: aquella en què l'individu està situat després
de operacionalitzar el concepte de classe.
Bibliografia bàsica
• Bourdieu, P. 1997[1994] Razones prácticas. Sobre la teoría de la acción. Barcelona: Anagrama.
• Crompton, Rosemary (2013) Clase y estratificación: Una introducción a los debates actuales. Madrid: Tecnos.
• Hardt, M i Negri, T. (2004) Multitud: Guerra y democracia en la era del imperio. Madrid: Debate.
• Hernández de Frutos, Teodoro (1997) Para comprender las estructuras sociales. Estella: Editorial Verbo Divino.
• Federici, Silvia (2017) El patriarcat del salari. Barcelona: Tigre de Paper.
• Florida, Richard (2010) La clase creativa. La transformación de la cultura del trabajo y el ocio en el siglo XXI. Madrid:
Paidós.
• Kerbo, Harold (2003) Estratificación social y desigualdad. El conflicto de clases en perspectiva histórica, comparada y
global. Madrid: McGrawHill
• Lizoain, David (2018) El fin del primer mundo. Madrid: Libros de la Catarata.
• Milanovic, Branko (2016) Global Inequality: A New Approach for the Age of Globalization. Cambridge (MA):Harvard
University Press;
• Miliband, Raplh. (2007). Análisis de clases .A: Giddens, Anthony (comp.) La teoría social, hoy. Madrid: Alianza Editorial.
• Parkin, Frank (1984). Marxismo y teoría de clases. Una crítica burguesa. Madrid: Espasa Calpe.
• Rambla, Xavier (coord.) (2008) Les fractures de l’estructura social. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
• Standing, Guy (2013) El precariado. Una nueva classe social. Barcelona: Pasado y presente.
• Wright, E Olin (1997) Class Counts: Comparative studies in class analysis. Cambridge: Cambridge University.
• Wright, E Olin (2018) Comprender las clases sociales. Madrid: Akal.