Com articular l’acció política respecte

a la diversitat sexual i de gènere?

Quins instruments, subjectes i

contextos son necessaris?
Laia Moreno Fernández
Estudi de gais, lesbianes i queer
ÍNDE
X
1. INTRODUCCIÓ

2. RESPOSTA A LES PREGUNTES INICIALS

2.1. Instruments
2.2. Subjectes
2.3. Contextos

3. CONCLUSIONS

4. BIBLIOGRAFIA
1. INTRODUCCIÓ

SISTEMA BINARI DE
HETEROSEXUALITAT
GÈNERE
SISTEMA SOCIAL PATRIARCAL
Matriu reguladora
Home vs. Dona

Discriminacions i desigualtats estructurals

 Promoure el respecte i l’autodeterminació
de diferents formes de viure

 La identitat
Política per la diversitat sexual i de  El cos
gènere  El desig
2.1. INSTRUMENTS NECESSARIS PER ARTICULAR
L’ACCIÓ POLÍTICA RESPECTE A LA DIVERSITAT
SEXUAL I DE GÈNERE
1 ACCIÓ POLÍTICA 2 NOMINACIÓ /LLENGUATGE
 CALVO (2017)
 Tensions entre els moviments socials I  CALVO (2017)
l’estat  Nominació dels moviments socials =
 Estratègies: estratègies diferents a nivell polític
o PRAGMÀTICA (apropament amb l’estat)  No estàtic = evolucionar
o UTÒPICA (llunyania amb l’estat)

EDUCACIÓ= EINA DE
3 PERSPECTIVA INTERSECCIONAL 4
DECONSTRUCCIÓ
2.2. SUBJECTES NECESSARIS PER ARTICULAR
L’ACCIÓ POLÍTICA RESPECTE A LA DIVERSITAT
SEXUAL I DE GÈNERE
Vidarte (2007) Consideracions

 Visibilitzar la nostra identitat

Orientació sexual i la identitat de gènere =
 NO caure en la universalització i
subjecte polític homogenització de subjectes

 Múltiples diferències
Existència d’acció política:  Carmen Romero (2022): dona vs. Dones
 situació desigual/
d’opressió/discriminatòria
Subjectes que lluiten= subjectes polítics
2.3. CONTEXTOS NECESSARIS PER ARTICULAR
L’ACCIÓ POLÍTICA RESPECTE A LA DIVERSITAT
SEXUAL I DE GÈNERE
1 Perspectiva interseccional 2 EDUCACIÓ

 Resposta al feminisme
hegemònic (blanc)
 Patricia Hill Collins (1991):
eixos d’opressió entrellaçats a
una matriu en la qual els
individus es constitueixen en
diferents posicions de poder
 Interacció i interdependència
entre les línies d’opressió
 Contextuals
 Diferents posicionaments
Spade (2017)
Romero (2022)
 Educació
 Olimpíades de l’opressió  La justícia és patriarcal i
interdisciplinària i
racista (NO protegeix)
multidimensional
 Responsabilitat individual
vs. Responsabilitat  Protegir + = castigar +
 Educar a totes les
estructural  Individualització acció
estructures
 Competència vs.  Criminalització
socials
Cooperació dissidències sexuals
3. CONCLUSIONS

Subjecte polític

ARTICULACIÓ
POLÍTICA RESPECTE LA Perspectiva
Educació DIVERSITAT SEXUAL I interseccional
DE GÈNERE

Acció política
4. Bibliografia
 Calvo, K. (2017). Movimientos sociales y el estado. El problema de la incorporación política (pp. 21-46). En
¿revolución o reforma? La transformación de la identidad política del movimiento LGTB en España, 1970-2005. CSIC.

 Romero Bachiller, C. (2022). Interseccionalidad en tiempos de transfobia, o los peligros de leer las luchas feministas
como olimpiadas de la opresión. En Reverter, S y Moliní Gimeno, A. (ed). La praxis feminista en clave
transformadora. Universitat Jaume I.

 Spade, D. (2017). Sus leyes nunca nos protegerán. En Galofre, P y Missé, M (eds.) . Políticas trans (pp.227-241). Una
antología de textos desde los estudios trans norteamericanos. Egales.

 Vidarte, P. (2007). La marica como sujeto político. En ética marica. Egales.

 Coll-planas, G & Solà, R & Missé, M. (2019). Interseccionalidad en las políticas LGBTI metropolitanas : guía para la
incorporación de la interseccionalidad en las políticas de diversidad sexual y de género. Metropolis.