SOCIOLOGIA Bloc II

TEMA 3: ANÀLISI CRÍTICA DE LA SOCIETAT DEL CANVI I EL PAPER DE L’EDUCACIÓ EN

AQUESTA SOCIETAT
- Es qüestiona Estat del Benestar, triomfa ideología NEOLIBERAL: predomini
criteris econòmics sobre els polítics (acompanyat de procés mercantilització de
l’educació).
- IDEOLOGIA DE L’EFICÀCIA: Apoteosi instrumental i tecnológica sobre principis
pedagògics de denúnica de les desigualtats socials.

- TV com gran difusora cultura consumista i manipulació ideológica = mass

mediatització.

- Factors desigualtat transcendeixen la jerarquització de societat en classes

socials. (ètnia i gènere noves categories estratificació social)
o Compliquen anàlisi desigualtats i problemàtiques generades x
globalització económica i desterritorialització progressiva capital i
repercussions demogràfiques i politicoideològiques -> etnocentrismes,
exclusió social i atur. -> ESTRATIFICACIÓ SOCIAL I CULTURAL
GLOBALITZADA MUNDIALITZADA

- CANVI, MODERNITAT I EDUCACIÓ: Interessos capitalistes i de globalització

económica i cultural -> educación procés internacionalització en marc de
societat de canvis accelerats que prioritzen canvis econòmics capitalistes.
- Augment tecnificació educativa, causant d’humanització comunitaria i social.
- Noves formes aprenentatge (ciber…) / Educació sotmesa a pressions que el fan
no sostenible.
- Aprenentatge social amb procés radical adaptació canvis tecnològics. Tecnologia
element determinant procés socialització.

- Pren força TRANSNACIONALITZACIÓ en prejudici de cultures minoritàries.

- MULTICULTURALITAT ASIMÈTRICA: Diversitat cultural desigual i extintora
d’enriquiment diferencial social i humà. Canvi cultural és estandarditzador i no
intercultural (=dificultat persistencia etnocentrisme).

- CONSUMISME CULTURAL I CAPITALISTA (educació mercantilitzada i privatitzada)

- Noves formes organització i burocratització -> condicionen democratització de

l’educació (NO SOCIETAT IGUALADORA)

- Noves formes exclusió sociocultural (classe, gènere i ètnica) -> més precarietat
SOCIOLOGIA Bloc II

- Adaptació educació a mercat treball en marc nova economia postindustrial.

BRETXA entre sistema educatiu i mercat laboral (es conserven elements
patriarcat en àmbit sistema capitalista)

- Control educació condicionat x interessos formatius -> i s’intenta que sigui

element formació de mentalitats favorables a dinàmiques capitalistes.

TEMA 4: L’ESCOLA EN LA SOCIETAT ACTUAL

- FUNCIONS SOCIALS ESCOLA (no sempre manifestes):
o Preparació vida laboral i qualificació
o Col·laboració amb assignació posicions socials jerarquitzades
o Formació ciutadania per societat “democràtica”
o Custodia infància, adolescència i joventut
o Transmissió cultura i valors

- Era consum -> productes creats segons possibilitat consum i mercat

o Joves formam part de l’oferta i la demanda com objecte mercantil
o JOSÉ TABERNER parla de liberalisme social que qualificam com ESTAT
DEL BENESTAR (atenció assistencial, protecció social per afavorir classes
baixes i reformes comprensives)
o En aquest cas, escola comprensiva o ensenyament obligatori gratuït per
tota població. Continuen desavantatges per classes treballadors.
- Crisi estat benestar -> consens amb polítiques conservadores i abandó
polítiques d’igualtat d’oportunitats

- REFORMA, INSTITUCIONALITZACIÓ I JOC BUROCRÀTIC protagonistes realitat

social actual (passivitat). Alhora sorgeixen veus crítiques cap a realitat canviant.

- Escola ha de defensar societat ecològica amb respecte medi ambient,

conservacionista, però realment és holista, cientista, emparada en progrés
afavoridor de creixement especulador amb pocs límits...

o Paper contradictori escola -> preparar per vida i tenir present funció
d’educar i socialitzar per societat democràtiva -> llimits per pressió
mitjans comunicació social, tv, internet...
- Ens trobem en estandardització i homogeneïtzació de continguts que fomenten
passivitat i no crítica.
SOCIOLOGIA Bloc II

- Aument tecnologies de la informació i comunicació = canvi model educatiu

representatiu de societat tecnològica i tecnocràtica. No possibilitarà resolució
conflictes escola actual, en el conjunt de la societat, i a les I. Balears. Escola
quedarà com element instructiu, adquirirà importància si societat evoluciona
com es preveu en aquest model que es vol impulsar.

- Avui dia nivell titulació és mesura universalment utilitzada per valorar persones
en incorporació mercat treball i determinar tipus ocupació.

Problemàtiques societat actual:

- Societat procés globalització, estructuralment estandarditzada amb desequilibri
nord-sud. Canvis accelerats.
- Funciona a través organitzacions i és regulada per vida humana. Sist.
Organització treball fa que aquest resulti monòton i alienant. Societat mediàtica
amb mitjans comunicació poderosos que organitzen vida quotidiana a través de
mentalització i modes publicitàries. Condicionadora de persones i grups i amb
jerarquitzacions relacions socials desigualiràries.
- Riscos inadaptació, exclusió i marginació.
- PAUTES VISIÓ PREOCUPADA I POSITIVA D’ACCIÓ SOCIAL:
o Preparació per canvi social i noves formes vida des de criteris PROPIS.
o Promoure participació a través de grups INSTITUÏTS I NO INSTITUÏTS.
Més enllà de participació formal.
o Promoure REALITZACIÓ PERSONAL I COL·LECTIVA des de la comunicativa
o Cultivar sentit crític i superar pressió mitjans masses
- Escola pot aconseguir model societat més democràtic i igualitari, participant
d’alternatives més emancipadores i culturizadores de la societat.
o Ha de superar burocratització institucionalitzada i rutines funcionarials
o Impulsar renovació educativa
o Evitar deshumanització
o Afavorint obertura a comunitat, societat i davant desigualtats socials
impulsar igualació oportunitats...
o Fomentar participació propi aprenentatge alumnat

- Podem donar a escola sentit microsociològic d’organització formal amb funció

d’expressar i organitzar formalment formació bàsica edat infantil, adolescència i
joventut.
o Llibertat individual COARTADA per necessitat de cohesió i adaptació a la
institució.
SOCIOLOGIA Bloc II

o Escola -> institució on cada actor ha de jugar el seu paper i jugar la

funció social que toca. Provoca xarxa relacions formals i informals ->
originen dinàmiques organitzatives institucionals (pressió social).
o ESCOLA COM A SISTEMA SOCIAL DISPOSA 2 ESTRUCTURES
SUPERPOSADES:
 Una oficial (imposada des d’Administració o autoritats
acadèmiques com els programes, les normes, etc.)
 L’altre, oficiosa i espontània, informal, formada per elements
interrelacionen que fan que escola mantengui sistema de
relacions
o Factors componen organització escolar
 ESTRUCTURALS, PERSONALS, MATERIALS...
 DINÀMICS O RELACIONALS

TEMA 5: GLOBALITZACIÓ I EDUCACIÓ

- Globalització (com a forma d’organització) objectiu -> MUNDIALITZACIÓ
interrelacionada de sistema economicista, estandaritzant (culturalment) i
afavoridor de la societat del BENESTAR capitalista i provocador de crisis en estat
del benestar.
- Tres tipus de globalització
o Objectiva i tecnològica
o Econòmica
o Ideològica, sociocultural i educativa

5.1. Globalització objectiva i tecnològica

- Creixement DEMOGRÀFIC i AUGMENT mobilitat pobracional
- Utilització rescursos renovables i no renovables
- Capacitat biosfera absorbir deixalles
- Contracció espaciotemporal (avenços transport, tecnològics i comunicació informació)
5.2. G. Econòmica
Desenvolupament economia global dominada per empreses i organitzacions
financeres, actuen independentment de:
- Fronteres nacionals
- Objectius polítics nacionals
- Restriccions econòmiques domèstiques (desigualtats)
5.3. G. Ideològica, sociocultural i educativa
1. A partir de Carta Nacions Unides, cos de drets i llibertats mundial... no traslladats a
pràctiques socials de molts indrets món.
SOCIOLOGIA Bloc II

2. Discurs ideològic dominant que anul·la altres pensaments crítics que qüestionin
supremacia del MERCAT, de la divisió internacional del treball, etc. No en compte cost
ecològic model actual producció/consum
3. Neoliberalisme ideològic i polític.
Neolib. I educació (mercantilització sist. Educatius)
Agenda educativa global
4. Estandardització cultural /multiculturalitat asimètrica / transculturació postmoderna.
(S’IMPOSEN CULTURES EXTERNES POTENTS A ALTRES QUE NO TENEN MECANISMES
PER ATURAR IMPACTE)
CONSEQÜÈNCIES SOCIETAT ACTUAL (europea i occidental)
· Persistencia DESIGUALTSTS socials, polítiques i educatives
· Noves formes exclusió i discriminació (gènere i ètnia). / Canvis mercat laboral
amb més precarització treball i atur
· Efectes transculturadors que incideixen en multiculturalitat asimètrica i global.
(Ex. Americanització cultural mitjans comunicació masses i terciària. Educació forçada a
adequar subcultura dominants, detriment minoritàries i locals, efectes deculturadors)
· Condicionament IDENTITATS socials i culturals. Canvis vida quotidiana, hàbits
vida canviin mitjançant MERCANTILISME. Conseq. Mercantilitza educació i augmenta
privatització (efectes desigualadors)
· Globalització des de d’alt penetra economies locals.
· Tecnologies informació i comunicació -> suport a reproducció de models
dominants culturals i educatius. CIBERNETITZACIÓ CULTURAL I EDUCATIVA
· Glob. NEOLIBERAL I POSTMODERNA. (Eficiència economisca, financera i
mercantil, món consumista...)
· Integració transnacional asimètrica
· Societat en xarxa. / · Individualment amplies possibilitats oci i estils vida
· Mundialització problemàtiques socials, socialitzadores i educatives.
· Crisi polítiques de benestar social, sanitàries i educatives estats benestar.
Retallades pressupostos a sectors públics, perill servei públic. Estat benestar
INSUFICIENT per corregir desigualtats.
· McDonalització social, socialitzadora i educacional.
· Creixement burocratització, control i centralitat sistemes.(més complicació, =
més elements control racionalitzat)
SOCIOLOGIA Bloc II

· Estandarització cultural i educativa. Homogeneïzar globalització general

(colonització moderna i mediàtica)
· Multiculturalitat asimètrica.Marge drets humans universals. Lluita cap a llarg
camí interculturalitat (previsió).
· Formació bàsica polivalent i versàtil, per ser útil a estructura econòmica de
globalització capitalista i mercat lliure
· Millora condicions vida, segons indicadors de benestar. Però, només països
d’economies avançades.
· Ampliació bretxa rics i pobres.
· Augment forces centrífugues. Lluita minories per defensar drets. Augmenten
lluites identitàries i interculturals en marc dels sist. Educatius.
Trets context socioecon. I cultural que impacta sobre situació educació i formació
docent anys 2000:
1. Glob. Excloent; imposició ajustos estructurals.
2. Lògica mercat, treball bé d’ús que es compra al menor preu
3. Augment desigualtat, pobresa i empobriment. Precarització ocupació, violència
social...
4. Impacte nous des. Científics i tecnològics (+ informàtica i comunicació mitjans)
5. Cultures híbrides. (imatge > escrit / immediatesa etc)
6. Valoració diversitats
7. Emergència nou paradigma desenv. Humà (nova solidaritat i cooperació)

En aquest context es manifesten INSUFICIÈNCIES del SIST. SOCIAL perquè la

MODERNITZACIÓ i DEMOCRATITZACIÓ de la societat arribin a la majoria de capes de
població, en sentit de SOLIDARITAT i interacció IGUALITARISTA. Estats Nació
decideixen amb pressió dinàmiques economicistes desigualitàries en camp SOCIAL,
POLÍTIC, CULTURAL i EDUCATIU.