Història de l’educació

Facultat de Ciències de l’Educació

TEMA-6
Les Pegagogies antiautoritàries i
l’educació sense escola:
Neill i Illich.

1
Història de l’educació

TEORIES ANTIAUTORITÀRIES

2
 Dins d’aquest moviment antiautoritari hi ha
diverses ideologies de fons, que pretenen
Història de l’educació
alliberar els alumnes de l’escola tradicional,
que consideren autoritària i repressora.

3
 Totes aquestes teories antiautoritàries
coincideixen en:
Història de l’educació
 Caracteritzades per la defensa de
la llibertat en front de la imposició
d’institucions o persones.
 Es tracta de fer persones lliures
que puguin expressar els seus
valors positius (de la seva
naturalesa).
 La manera de fer persones lliures
és deixar-les que experimentin en
un entorn de gran llibertat
(estratègia diferent del Personalisme, el qual vol educar
aquesta llibertat amb una visió més ‘realista’ de la
naturalesa infantil). 4
 En el fons de les teories educatives
antiautoritàries hi ha aquestes ideologies:
Història de l’educació
Rousseau:

Anarquisme:

Freudo-marxisme:

5
 Rousseau: contrast entre l’home natural (bo) i
l’home artificial creat per la societat (corromput) i
Història de l’educació
l’escola (avorrida).
I la seva proposta d’una educació que faci
possible l’espontània manifestació de la bondat de
la naturalesa del nen, cosa impossible a l’escola,
ens diuen.

6
  Anarquisme:
El pensament utòpic i socialista qüestiona
Història de l’educació
la societat sorgida del concepte de
llibertat que proposa el lliberalisme
econòmic, ja que ha conduït a més
desigualtats. L’anarquisme, a més,
critica el marxisme (comunisme polític)
ja que el veu com un capitalisme
d’Estat que manté l’explotació i coacció
de les llibertats.

Es critiquen les institucions de poder

(econòmic, esglésies, família, Estat) i
es reivindica la llibertat de l’individu i la
seva naturalesa social.
7
  Freudo-marxisme: amb el seu atac a la
Història de l’educació
repressió sexual o del tipus que sigui.

8
 Rebutgen l’escola tradicional ja que serveix per
imposar les idees de qui té el poder.
Història de l’educació

La pedagogia anarquista vol activar el seu

model de societat
Promou la participació assembleària.

Al centre d’aquestes pràctiques

hi ha l’escola Poliana de Tolstoi.

Ferrer i Guàrdia funda Tolstoi Ferrer

l’Escola Moderna a
Barcelona;
és una Escola sense
exàmens, ni qualificacions,
ni premis, ni càstigs...
9
Història de l’educació

Alexander Sutherland Neill

(1883-1973)

10
 Alexander Sutherland Neill introducció
Des d’un vessant psicoanalític, el 1921 funda
Història de l’educació
Summerhill. Els nens superen les seves dificultats
si estan en un ambient adequat, apartats de les
restriccions i coaccions dels adults.
Diu Neill: “Més que una escola, Summerhill és
una manera de viure en comunitat”

11
Història de l’educació Alexander Sutherland Neill

“Declaro la ferma convicció que

el nen mai no és dolent. Tots els
nens dolents que he tractat, ho
foren per culpa d’una primera
educació desorientada”

12
Història de l’educació

Summerhill no va tenir ressò fins

el 1960, quan Neill publica Summerhill;
a Radical Approach to Child Rearing. 13
 Alexander Sutherland Neill
La primera guerra mundial el fa constatar la
Història de l’educació

fallida de la civilització: “Vindran noves

guerres, perquè la consciència social és
primitiva. Hem de deixar que els nostres
infants vagin més enllà del que ha anat la
nostra civilització”.
Així desacredita la
pretensió dels adults
de transmetre qualsevol
cosa a les generacions joves.

També el decepciona la política i la

democràcia, i veu la salvació en l’educació.
14
Història de l’educació Summerhill

A Summerhill els alumnes hi viuen; situat enmig

d’un gran parc, les classes hi son optatives, i els
infants poden optar per jugar al parc, fer activitats
als tallers, etc. Les vesprades es dediquen al joc, la
dansa, festes, teatre... 15
Història de l’educació Assemblees

16
Història de l’educació

TEORIES DE LA DESESCOLARITZACIÓ

17
 * El dret a l’educació s’ha anat configurant
entorn de la obligatorietat de l’assistència a
Història de l’educació
escola. Aquesta obligatorietat, a molt
països, és fins als 16 o els 18 anys.
* Per assegurar l’escolarització, els sistemes
educatius s’han convertit en enormes
estructures organitzatives i burocràtiques
que s’emporten bona part dels pressupostos
de les nacions.

18
 El grup de teories de
la desescolarització
Història de l’educació
inclou els qui s’han
oposat a la
identificació
d’educació i
escolarització.
El moviment
s’inicia als
anys 60.

19
 Es criticava l’escola per:

 obsoleta, d’origen antiquíssim.

Història de l’educació
 inadaptada a la societat moderna.
 inútil als requeriments educatius
del present.
 lenta, pel que tarda en educar una
persona.
 ineficaç, ja que no assegura l’èxit
educatiu.
 inviable econòmicament, per la
despesa que suposa a l’Estat i a la
societat.
 l’escola monopolitza el
coneixement.
 no respecta l’interès, el ritme ni les
decisions de cada alumne. 20
 Situació històrica
Els anys 60, com vam veure, son moments de
Història de l’educació
contestació en vers les estructures socials
establertes. És el naixement de l’ecologisme, la
contracultura com a moviment, pacifisme... Les
desigualtats i el subdesenvolupament son vistos no
com un endarreriment dels pobres respecte dels
rics, sinó com a fruit de les mateixes condicions del
desenvolupament.
Aquesta contestació té
en l’educació una entitat
especial.
En aquest context es desenvolupen les teories de
la reproducció, la desconfiança en l’escola, l’eclosió
de Summerhill, les tesis de Freire... i les teories de
la desescolarització. 21
 1. Suprimir l’ensenyament escolar
obligatori.
FINALITATS DE LA
Història de l’educació
DESESCOLARITZACIÓ 2. Abolir el monopoli del coneixement
que exerceixen les institucions
docents.

1. Facilitar a tots l’accés a les fonts del

coneixement.
2. Facilitar que les persones que volen fer
partícips els altres dels seus coneixe-
ALTERNATIVES A ments, s’hi puguin comunicar a fi
L’ESCOLA: d’ensenyar-los-els.
SOCIETAT
CONVIVENCIAL 3. Permetre, si algú sap res d’inte-ressant,
que ho exposi a través dels mitjans de
comunicació de masses.
4. Dotar les famílies d’una renda educativa
inversament proporcional al nivell de
riquesa.
22
Història de l’educació

Ivan Illich
(1926-2002)

23
 Ivan Illich
Illich neix a Viena el 1926. Doctorat en història es
Història de l’educació
fa sacerdot i és enviat a New York; d’allà passarà a
ser vice-rector de la universitat de Puerto Rico.
El concepte “desescolarització” apareix quan Illich
publica La societat desescolaritzada.

24
 Illich és considerat el gran
representant de la deses-
Història de l’educació
colarització, i qui més ha
aprofundit en la seva
teorització.
Proposa com a alternativa a
l’escola la seva tesi de la
convivialitat:
Llibertat + Paraula

• Llibertat • Comunicació
• Sense condicionants • Diàleg
de lloc ni de horari • Formació humana 25
ni de continguts
 De tota manera, la seva
preocupació és més de
Història de l’educació
crítica social i de l’estudi de
com s’ha arribat a la
institucionalització de
l’escola, que no pas
didàctica o pedagògica.
Illich col·laboraba
estretament amb Everett
Reimer, autor de L’escola
ha mort. Alternatives en
matèria d’educació.
Van coincidir a Puerto Rico i
després treballaren
junts. Per això se’ls sol
citar junts. 26
 * No veuen cap possibilitat que
l’escola es reformi i adapti de manera
Història de l’educació
que no sigui una màquina de
“moldejar” persones que s’imposi a la
llibertat individual.
* No és possible transformar les
escoles manipuladores actuals en
d’altres de convivials, en les quals les
persones puguin actuar
autònomament.
* No creuen per tant en opcions tipus
Summerhill, ni en el personalisme
educatiu, sinó que proposen la
desescolarització de l’educació i de la
societat. 27
 * Per Illich, el monopoli del coneixement
establert per l’escola va contra la llibertat
Història de l’educació
d’accés a la cultura personal.
* L’escola ensenya que la
instrucció produeix aprenen-
tatge, però això és fals;
l’aprenentatge no és resultat
de la instrucció, sinó que és
resultat d’una participació
no destorbada en un
entorn significatiu.
* De fet, l’escola no vol edu-
car els alumnes, sinó acomo-
dar-los a les necessitats del
sistema. 28
 Per tot això, demanen un retorn a la
responsabilitat i a la iniciativa personal a
Història de l’educació

l’educació, i denuncien la coacció que

suposa l’escolarització obligatòria.

“Tota persona aprèn a viure

fora de l’escola” 29
Illich
 La societat desescolaritzada planteja la
substitució dels sistemes escolars per
Història de l’educació
xarxes a través de les quals l’individu pugui
accedir lliurement a l’educació.
(En aquells moments internet no existia)

30
 Tot això, en l’actualitat,
ha derivat cap al “home
Història de l’educació
schooling”, “objecció es-
colar” o “escola a casa”.
Aquestes pràctiques
tenen com a referent a
John Holt, més que
Illich.

31
 La crítica de Holt a l’escola es centra en qüestions
humanístiques més que d’eficàcia. Posa l’accent en
Història de l’educació
les conseqüències negatives pel nen. L’escola anul·la
les capacitats del nen, la seva llibertat i el seu esperit
independent. L’escola no dona sentit a la vida i
frustra les capacitats de pensar.
Holt proposa als anys 70 un sistema alternatiu de
formació que, implicant la família pretén suprimir
l’escola. És l’inici de la “objecció escolar” als Estats
Units.

A Espanya també ha
aparegut aquest
moviment; la inspiració
eren les publicacions de
Holt.
32
Història de l’educació ALGUNES DADES
SOBRE EL “HOME SCHOOLING”

33
 EXPANSIÓN: Australia, Canadá y EEUU son la
vanguardia del "homeschooling". En Europa está
Història de l’educació
arraigado en el Reino Unido. Francia le da cierto
respaldo legal. En España...
1.500.000 NIÑOS: En EEUU, el número de
niños desescolarizados se multiplicó por cinco en
seis años y ya supera el millón y medio, igual a
la población escolar de Nueva York.
ACCESO UNIVERSITARIO: Harvard fue la
primera universidad en abrir un departamento
para acceso de "homeschoolers".
NIVEL: Los niños desescolarizados están
ligeramente por encima de la media en las
pruebas de acceso a la universidad.
34
 Existeix un cert buit legal a
Espanya:
Història de l’educació
1. Tots els nens han de rebre una
educació (Drets humans, art.26)
2. Es reconeix la llibertat
d’ensenyament (Constitució,
art.27)
3. Els pares i mares tenen dret a
escollir el tipus d’educació que
volen pes seus fills (Drets
humans, art.26)
4. La llei parla d’ “escolarització
obligatòria”. Els HS diuen que això
viola els anteriors punts.
Ara per ara, si ningú ho denuncia,
es deixa fer homeschooling, però
35
sempre estan en la inseguretat.
 Parlem-ne. Quins punts
positius i negatius veus
Història de l’educació
en el homeschooling
comparat amb l’educació
a un centre escolar?

36
Història de l’educació

ALGUNS TEXTOS

37
 Paul Goodman
“És completament absurd que es proposi d’ampliar
Història de l’educació
l’escolaritat obligatòria, si no és com a recurs per a
alliberar els carrers de gent desocupada i portar-la
als camps de concentració que s’anomenen escoles”

Everett Reimer
“L’escola facilita que els homes puguin participar en
unes institucions, i condemna a tothom qui no satisfà
els requeriments escolars, a no aconseguir cap paper
interessant en les altres institucions”

Iván Illich
“Desescolaritzar és la manera de combatre, en bé del
dret a la llibertat educativa” 38