ESCOLES SUMMERHILL

Organització de l’espai escolar

Miriam Iglesias
1r Curs Educació Infantil
Gerard Roure Bosch – 47694012Q
Alba Arnau Garret – 48055534R
Ada Berga Saltó – 49751121M
Ares Aldabó Continente – 48052339A
2022/2023

0
“Un niño debe vivir su propia vida, no una vida que sus padres quieran que viva, no
una vida decidida por un educador que supone saber lo que es mejor para el niño.”

– Alexander S. Neill

1
 ÍNDEX

Presentació i Introducció 3

Contextualització 4

Model Pedagògic de l’escola i l’escola en si 5

Característiques de l’escola 6

Principis bàsics del mètode educatiu 7

A. Resum Summerhill 10

B. Opinió grupal 10

Entrevista sobre Summerhill, de Matthew Appleton 11

Bibliografia 14

Webgrafia 13

Figures 14

2
Presentació i Introducció

Hem escollit fer el treball sobre l’escola Summerhill perquè ens ha semblat un mètode diferent,
en el qual els infants aprenen de manera original i innovadora. Per tant, és una escola amb
una pedagogia no directiva.

També ens ha cridat l’atenció perquè és un tipus d’escola que surt del marc lectiu espanyol.

Alexander Sutherland Neil deia: «Un niño debe vivir su propia vida - no una vida que sus
padres quieren que viva, no una vida decidida por un educador que supone saber lo que es
mejor para el niño»

En aquest treball el nostre principal objectiu serà analitzar i descobrir totes les avantatges i
desavantatges d’aquest mètode educatiu i la seva viabilitat en el sistema educatiu espanyol.

Aquesta escola al Regne Unit forma part d'un dels primers centres educatius d'educació
gratuïta. El model d'ensenyament es va traslladar a altres centres que van crear els seus
propis edificis o escoles. Tenen els seus propis principis i ideals pedagògics. Aquests solen
eludir el currículum acadèmic típic dels centres educatius. Així que avui a altres parts del món
(segurament també a la teva zona) trobem escoles alternatives que copien aquest model.

L’escola està envoltada d'un bosc. Aquest entorn es fa servir per transmetre l'aprenentatge
dels nens a través de mètodes lúdics. El sistema està enfocat a projectes i les activitats
proposades no són obligatòries. A Summerhill, els nens decideixen, els adults aprenen. Una
assemblea regula la convivència i els nens tenen el mateix pes que els adults. Assistir a
classes és completament gratuït. Els tutors no jutgen l'alumne ni imposen cap disciplina més
enllà de les normes aprovades en assemblea.

3
Contextualització

Neil va néixer a la localitat de Forfar, el 17 Octubre de 1883, en una familia nombrosa i amb
una educació calvinista. Va estudiar a l’Universitat d’Edimburg i al 1912 va obtenir la seva
llicenciatura. Al 1914 ja estava exercint la seva professió a diferents escoles públiques.

Més tard, es va convertir en un somiador i un idealista, inclús un filòsof. No creía en una

escola pedagógica o psicológica en particular, tampoc va fer ús de cap enfocament metòdic
ni reflexiu.

Als anys 60, va ser classificat entre els deixebles de Reich, ja que comparteixen idees molt
similars. Va fer proposta d’un projecte que es va posar en dubte la seva coherència i va tenir
un gran pes la visió revolucionaria de Neil.

Va fer apertura de la seva primera escola l’any 1922, amb un curs que va realitzar per Europa,
però dos anys després, va fundar Summerhill, prop de Leiston, Inglaterra. Aquesta petita
escola es va mantenir inalterada durant 10 anys.

Figura 1: John Burningham, A.S. Neill , Summerhill reading

Per a Neill, el mètode és un remei contra la infelicitat, causada per la repressió i la societat
del consum, per la família i per l'educació tradicional.

Neill va crear diferents estils pedagògics de l’educació per als infants ( més tard ho deixa
reflectit en les seves obres, contes i novel·les), es basava en; La gran convicció de la

4
naturalitat de la bondat innata dels nens/es, en que la felicitat es la gran aspiració de
l’estudiant, les primordials bases de la convivencia haurien d’estar l’amor i el respecte, i
finalment, la gran importancia de la corporalitat i la sexualitat humana.

Va escriure moltes novel·les i contes per a nens/es.

Exemple:

1920. Carroty Broom. Londres, Jenkins, 318 págs.

1939. Last Man Alive. Londres, Jenkins, 255 págs.

1919. Booming of Bunkie. Londres, Jenkins, 247 págs.

També, moltes obres pedagògiques.

Exemple:

1937. That dreadful school [Esa horrible escuela]. Londres, Jenkins, 156 págs.

1939. The problem teacher [El maestro con problemas]. Londres, Jenkins, 192 págs.

Alexander S.Neill va dir moltes frases inspiradores, que del més segur van convertir-se en
grans consells i lliçons per gran part de la població d’aquella època, aquestes són algunes de
les que penso que encara avui en dia poden convidar a la reflexió:

● “Todo padre o maestro que inspira miedo es peligroso para la vida juvenil.“
● “El humor denota igualdad. Se lo excluye premeditadamente del aula porque es un
elemento nivelador. El humor liquidaría el respeto que exige el maestro porque su risa,
mezclada con la de los alumnos, lo haría demasiado humano.“
● “El mundo no me echará de menos, porque el mundo es del presente y del mañana.“
● “El padre es un especialista que nunca estudió su especialidad”

Model Pedagògic de l’escola i l’escola en si

Alexander S. Neill (1883-1973) és el màxim representant del corrent de les pedagogies

antiautoritàries, un corrent que va revolucionar les metodologies educatives, iniciant-se en
l’ensenyament lliure. La finalitat d'aquestes és la creació de persones lliures que puguin
expressar els valors positius residents en la seva naturalesa, defensant així, la llibertat com a
primera condició de l'educació, esdevenint finalitat i mètode.

5
Aquest moviment sobretot profunditza en l'autogovern de les institucions educatives, la
pedagogia de la felicitat, i també proposa un canvi radical en el funcionament escolar
potenciant exercicis de llibertat.

L'escocès Neill funda l'escola Summerhill el 1921 al Regne Unit, com una escola-internat
mixta. Era coneguda per una educació basada en la llibertat i l'autogovern. La proposta
pedagògica proposa posar fi a un sistema de clase capitalista d’una societat de coaccions
basada en la segregació que separa l’educació dels barris rics i els pobres. Volia posar fi a
una escolarització amb una disciplina severa i substituir-la per una de més sutil i amena pels
joves.

La seva proposta teòric-conceptual i la seva aplicació es concreta al nivell de l'educació

primària i secundària parteixen de les creences següents: la maldat en l'home/nen no és
natural sinó el resultat de la falta d'amor. El procés tecnològic i els seus resultats no fan millors
a les persones. L'únic mètode per assolir la felicitat, és llibertat i l'amor.

Summerhill està formada per un sistema de pràctiques educatives que materialitzaran les
idees i valors que Neil pretenia difondre. Era una comunitat educativa que poseia un sistema
d'autogovern per decidir les normes de convivència. La seva institució vital era l'Assemblea
setmanal, on tant joves com adults, tenien un vot amb el mateix valor i veu per a discutir sobre
qualsevol col·lectiu. El tribunal i les assemblees especials eren altres institucions per regular
la convivència. El motiu de l'existència de les anteriors era que Summerhill en ser un internat,
també alguns dels seus estudiants podien ser problemàtics o tenir antecedents penals.

Fent relació amb el seu plantejament educatiu, Neil fomenta l'abstenció de càstigs, renys i
esbroncades, acollint als estudiants amb afectivitat. Actituds amb les quals s'aconseguiria
l'afecte recíproc, vincle establert com a base de tota educació. Summerhill, addicionalment,
reconeixia la llibertat d'elecció i la possibilitat d'autodeterminació.
Característiques de l’escola

Summerhill és un internat autònom, autogovernat que rep nens de 4-17 anys d'ambdós sexes.
A l'escola els nens prenen el paper de protagonistes i poden actuar segons el seu criteri
lliurement, sempre que ni pertorbi la vida de la resta. S'hi sumen unes imposicions mínimes
en horaris de son i alimentació.

6
 Figura 2: Summerhill school, 1993

En l'hora d’imposar càstigs i tot el relacionat amb la vida social, és decidit per votació, amb
un vot igual per a tots. També es celebraven assemblees els dissabtes al vespre per discutir
les problemàtiques de l'escola.

Principis bàsics del mètode educatiu

Acadèmicament, Neill dicta que el mètode acadèmic emprat és irrellevant, el que

vertaderament importa és la implicació i les ganes del nen/a per aprendre. Dins de Summerhill
no es contemplen ni treballs ni exàmens perquè en aquests no es plasma el saber de l’alumne.
S’ha de deixar que l’infant desenvolupi pel seu compte el que més l’itenressi.

A l’escola Summerhill cadascú és responsable del seu futur, i només l’interès personal hi
compta. El fracàs acadèmic no ha d'interferir en aquesta línia, i per a aquells que no pretenen
alinear-se amb el currículum acadèmic, no hi ha una via alternativa.

Neill admet que els nens amb un perfil no acadèmic no aconseguiran nivells de competència
que els permetin obtenir estudis superiors amb un caràcter marcadament acadèmic. No nega
que la universitat és de naturalesa acadèmica.

Es tracta simplement d'acceptar la realitat i aturar l'obsessió acadèmica de l'escola perquè

aquests nens no acadèmics esdevinguin adults feliços només perquè hagin assolit
competències professionals i socials per altres mitjans que deixen de banda tasques com
l'exemple, recordar llista de capitals regionals.

7
De fet, la llista de capitals de comtat no és important, excepte per als interessats en el tema,
així que és millor fer feliç a un carronyer que fer-lo un científic neuròtic. I afegeix:

Els pares triguen molt en adonar-se el poc important que és l’aspecte instructiu de
l’escola. Els infants, com els adults, aprenen el que volen aprendre. Tots els premis,
distincions i exàmens entorpeixen el desenvolupament apropiat de la personalitat.
Només els pedants defensen que aprendre dels llibres és educació. Els llibres són el
que menys importa en una escola. Tot el que un infant necessita és saber llegir,
escriure i comptar; la resta deuen ser eines, fang, esports, teatre, pintures i llibertat.
Gran part del treball escolar dels adolescents es temps, energia i paciència perduts.
Treu al jovent el dret de jugar, jugar i jugar. Posa vells caps sobre espatlles joves. […]
És hora de revisar la idea de treball que sustenta l’escola. Es dona per bo que tots els
infants han d’aprendre matemàtiques, història, geografia, una mica de ciència, una
mica d’art i, sens dubte, literatura. És hora que ens adonem que a l’infant normal no
l’interessa gens cap d’aquestes coses. (Neill, Summerhill, op. cit., pàg. 37-38.)

El seu sistema es fonamenta en 10 principis bàsics;

1. Creure i fer èmfasi en la bondat de l’infant, pel fet que neix bo i orientat cap al bé. Amb
el pas del temps la societat l’acaba corrompent.

2. La fi de l'educació és treballar i aprendre amb alegria i trobar la felicitat, interessant-

se en la vida, motivant-se a fer les coses.

3. En l'educació no n'hi ha prou amb el desenvolupament intel·lectual, sinó que hem de

desenvolupar la nostra part afectiva, ja que aquesta influeix en tot allò que fem o volem
fer. El camí més ràpid per deixar en llibertat les emocions es suprimir la por.

4. La disciplina dogmàticament imposada produeix temor allò que genera hostilitat. Quan
hi ha aquesta figura, no hi ha llibertat.

5. L'educació ha d'anar en concordança amb les necessitats psíquiques i capacitats del

nen. L’infant sempre és capaç d’adaptar-se a les circumstàncies canviants que
l’envolten. Sempre que no s’impedeixin els seus esforços per adaptar-se.

8
6. La Llibertat no vol dir llibertinatge. L’infant té dret a viure la seva pròpia vida sense
obstruir en la dels seus companys o la dels seus pares. Aquesta escola elaborarà una
sèrie de normes basades en la salut i la seguretat de l’infant.

7. Sinceritat i transparència del Mestre, no enganyant el nen, ja que si s'és honest,

s'aconsegueix més credibilitat i confiança. Aquest ha de ser neutre.

8. Trencar llaços amb Pare i Mare fent que els nens aconsegueixin independència davant
del món que els envolta i comprenguin que la seguretat no es troba a través de la
submissió o el domini.

9. Els sentiments de culpabilitat són obstacles per a la independència.

10. Absentisme de la religió. Defensa la idea de que una persona apren el que es la vida
a base d’anar vivint la seva i no aprenent a viure-la com ho van fer els altres, en aquest
cas un Déu. Argumenta que la religió desde fa molts anys està per imposar
restriccions i a Déu com una autoritat, i aquest suprimeix la llibertat.

9
Llibre de referència de l’autor treballat

A. Resum Summerhill

L'escola Summerhill es basa en mètodes completament diferents dels d'altres escoles, tracta
les assignatures d'una manera diferent perquè l'infant sigui igual que els altres que es
desenvolupen en total llibertat, donant i rebent amor, creant així un ambient totalment feliç per
a l'alumne. Aquest tipus d'ensenyament suposa una ruptura i un punt de vista diferent
respecte al que coneixem com una educació tradicional.
Els nens que entren a Summerhill són edats entre 4 i 17 anys. Alguns entren més tard que
altres, però la majoria solen estar fins als disset anys. Altres, és clar, marxen abans.

Neill defensa l'educació lliure. Aquí ningú està obligat a assistir a classe, no és obligatori i això
és el que fa créixer l'interès d'aquests nens i la seva assistència es faci regular. No obstant
això, el mateix autor reconeixerà al llarg del treball les excepcions d'alguns alumnes pel que
fa al seu comportament. Explica com un nen no va assistir a cap classe durant la seva escola.
També es defensa el joc infantil com a mitjà d'educació. Molts van aprendre el seu ofici jugant
amb bicicletes, reparant-les i també reparant motors.
Els alumnes també s'interessen per les activitats culturals: molts representen obres de teatre,
sobre totes aquelles que sorgeixen de la improvisació, altres ballen o toquen algun
instrument…

Neill creu que el propòsit de la vida és ser feliç i que el propòsit de l'escola és preparar-se per
a la vida. Aleshores, l'educació general mai va tenir èxit en aquest sentit. La major part del
treball escolar que fan els adolescents és una pèrdua de temps, energia i paciència.
Summerhill és una escola democràticament autònoma. Tothom té un vot, tothom és igual, la
veu de Neill és tan bona com un nen de sis anys.

B. Opinió grupal

Després de fer una posada en comú hem arribat a la conclusió de que Summerhill pretén
formar nens feliços perquè siguin adults feliços en el futur. De manera que deixen molta
llibertat, per exemple, els nens no estan obligats a assistir a classes.

L’ideari de Neill i els fonaments de la seva escola són molt interessants per si mateixos. És
cert que hi ha aspectes que s'han de revisar perquè l'escola pugui tirar endavant. L'escola
Summerhill dona autonomia als nens i, per tant, poden ser lliures. Ja que segons el nostre

10
punt de vista la llibertat és un aspecte fonamental, el programa els fa prendre consciència de
coses diferents i els obliga a responsabilitzar-se dels seus actes. Tot i que aquest fonament
s'hauria de revisar, perquè no veiem viable que un nen de 6 anys hagi de tenir la mateixa
llibertat que un nen de 12 o 16, així que creiem que als nens més petits se'ls-hi hauria de
presentar un límit.

Una de les idees que més ens agrada d'aquesta escola és que Summerhill prepara els nens
per al món real, els permet superar les seves pors i angoixes, i els dona una major autoestima,
un aspecte molt destacable i útil al llarg de tota la trajectòria vital.

En conclusió, Summerhill ens sembla una escola amb criteris òptims i bons principis, però
alguns d'ells encara s'han de millorar; potser el món necessita més "Neills" perquè promoguin
un nou "Summerhill", ja que probablement aquest és un dels millors mètodes que existeixen
per educar als nens, pel fet que es reformula pensant en el nen en comptes d'en el qual pot
arribar a fer al món l'endemà.

Entrevista sobre Summerhill, de Matthew Appleton

En aquest apartat hem ubicat una part de l’entrevista de Matthew Appleton.

CANVI DE VIDA, DE LONDRES A SUMMERHILL

—Parli'ns una mica de la seva trajectòria en Summerhill.

—El fill d'una amiga molt pròxima era alumne i aquesta va ser la primera vegada que vaig
sentir parlar de l'escola. Ella em va animar a llegir el llibre de Neil, Summerhill, i quan ho vaig
fer vaig sentir una enorme alegria en trobar a algú que escrivia amb tanta claredat i
comprensió sobre la naturalesa de la infància. Jo tenia gairebé trenta anys llavors. Havia
treballat en un hospital, enguixant braços i cames trencades, i després en un alberg per a
persones sense llar. Vaig continuar amb un grau universitari en Humanitats i estava formant-
me per a donar massatges terapèutics. Després de llegir el llibre de Neil i visitar l'escola amb
la meva amiga, els vaig parlar entusiasmat als meus amics del que semblava ser un
enfocament meravellós per als nens.

11
APRENDRE A CONFIAR EN ELS NENS

—Neil insistia en una cosa tan aparentment simple com la felicitat. És aquest l'objectiu?

—Sí, el missatge de Neil era molt simple, però poques persones ho entenen realment. Quan
parlava de la felicitat no es referia a l'absència de lluita o dificultats, sinó a la qualitat
d'autoacceptació. Tenim un sentit molt superficial de la felicitat. Els nens són sovint forçats a
treballar intensament perquè un dia puguin obtenir les coses que els faran felices o aconseguir
un cert estatus que la gent respectarà. Però això no té res a veure amb la veritable felicitat o
amb l'autoestima. Els nens es valoren pel que són, no pel que podrien arribar a ser. Això crea
un sentit intern d'autoestima i, en ser respectats, els nens respecten als altres de manera
natural. Vaig poder veure com nens una mica salvatges i amb molts problemes s'assentaven
i es convertien en membres plenament integrats en la comunitat. Això va ocórrer de manera
natural, sense intervenció dels adults.

—Què va aprendre dels nens durant la seva estada?

—Més que res vaig aprendre a confiar en la naturalesa humana. En el meu primer any parlava
molt poc en les reunions, simplement observava i escoltava. Al principi, quan vaig veure a un
grup de nens nouvinguts trencant un munt de normes comunitàries setmana rere setmana, i
contra els quals s'havien presentat diverses queixes, vaig sentir que algú havia de fer alguna
cosa. Record que vaig parlar amb un dels nois de major edat sobre les meves preocupacions.
Era un jove molt sociable i relaxat, que feia un munt de treball en favor de la comunitat. Es va
encongir d'espatlles i em va dir que ell havia estat un nen molt difícil quan va arribar a l'escola
i que aquest grup s'assentaria també molt aviat. Al llarg dels anys vaig poder corroborar això
una vegada i una altra.

UNA SOCIETAT BASADA EN LA POR

—A gairebé cent anys de la seva fundació, Summerhill continua sent una provocació.
Què ens diu això de la societat?

—Gran part de la societat es basa en la por: la por al fracàs, als altres, al que podria haver-hi
dins de nosaltres, a no tenir tal o tal altre producte o estatus. I aquesta por es reflecteix en la
criança del nen. Pares i educadors temen que si no enmotllen als seus fills a ser bons
ciutadans o treballadors, acabaran en la indigència o fora de control. No hi ha confiança en la
naturalesa humana o en què els nens puguin trobar el seu propi camí si reben suport per a
fer-ho. Les nostres economies es basen en aquesta mena de por. Temem no arribar a ser res
si no omplim les nostres vides amb béns materials.

12
Bibliografia

Neill, Alexander Sutherland. Neill, Alexander Sutherland, 1883-1973. Summerhill.

CastellàSummerhill : un punto de vista radical sobre la educación de los niños. México, D.F.
[etc: Fondo de Cultura Económica, 1963. Print.

Summerhill : pro y contra Ackerman, Nathan W.; Jiménez Castillejo, Daniel, trad.; Dunning de
Gago, Claudia, trad. cop. 1971

Summerhill : [una experiencia pedagógica revolucionaria] Popenoe, Joshua. 1982

Summerhill y la utopía de la libertad Muñoz-Repiso Izaguirre, Mercedes Revista de

Educación, 1995 (307), p.411-425

Webgrafia

Alexander Sutherland Neill. Summerhill. (2012, octubre 16). Blogspot.com.

http://ineditviable.blogspot.com/2012/10/alexander-sutherland-neill-summerhill.html

Blanca, J. G. (2018, diciembre 19). En Summerhill los niños se valoran por lo que son.

Cuerpomente. https://www.cuerpomente.com/ecologia/entrevista/entrevista-matthew-

appleton-sobre-escuela-libre-summerhil_2674

Enrique, D. (julio 2020). Pedagogías alternativas: Experiencias educativas de Rudolf Steiner

y Alexander Sutherland Neill.

https://riull.ull.es/xmlui/bitstream/handle/915/20821/Pedagogias%20alternativas%20Experie

ncias%20educativas%20de%20Rudolf%20Steiner%20y%20Alexander%20Sutherland%20N

eil.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Neill, A. S., & Saffange, J. F. (s/f). Unesco.org. Recuperado el 25 de octubre de 2022, de

http://www.ibe.unesco.org/sites/default/files/neills.PDF

13
Saffange, J.-F. (1994). Alexander Sutherland Neill: 1883-1973. Prospects, 24(1–2), 217–

229. https://doi.org/10.1007/bf02199017

Summerhill, d’Alexander S. Neill, des del punt de vista de les intel·ligències múltiples. (2013,

mayo 10). Escuela con cerebro.

https://escuelaconcerebro.wordpress.com/2013/05/10/summerhill-dalexander-s-neill-des-

del-punt-de-vista-de-les-intel%C2%B7ligencies-multiples/

Svoboda, M. (s/f). Frases de Alexander Sutherland Neill. Citas.in. Recuperado el 25 de

octubre de 2022, de https://citas.in/autores/alexander-sutherland-neill/

Vista de Escoles alternatives: oportunitats per al desenvolupament de la pau resilient. (s/f).

Raco.cat. Recuperado el 25 de octubre de 2022, de

https://raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/355897/452081

(S/f-a). Wordpress.com. Recuperado el 25 de octubre de 2022, de

https://escuelaconcerebro.wordpress.com/2013/05/10/summerhill-dalexander-s-neill-des-

del-punt-de-vista-de-les-intel·ligencies-multiples/

(S/f-b). Psicopedagogia-euskadi.org. Recuperado el 25 de octubre de 2022, de

https://psicopedagogia-

euskadi.org/images/2015/publicaciones/Aplicaciones_Educativas_%20de_la_Ps_Positiva.pd

f#page=60

Figures

Figura 1:Figura 1: John Burningham, A.S. Neill , Summerhill reading. Nota. Adaptat de John
Burningham.co.uk
(https://johnburningham.co.uk/wp-content/uploads/2022/09/a.s.neill-summerhill-reading.jpg)

Figura 2: Summerhill school, 1993 Nota. Adaptat de Wikipedia en alemà, per Axel Kühn, 1993,
File
(https://commons.wikimedia.org/wiki/File:SummerhillSchool.jpg#/media/File:SummerhillScho
ol.jpg)

14