ANLISI

Summerhill s un model descola moderna coneguda per portar a terme un experiment educatiu fora revolucionari. Aquest experiment es basa en la hiptesi de que s possible una educaci lliure i en demostra la seva viabilitat. A travs de la seva obra titulada tamb Summerhill, Neill (pedagog fundador de lescola) explica els principis que regeixen la seva educaci. Neill ens presenta una educaci lliure i antiautoritria que prioritza la llibertat en un rgim dautogovern on la rgida disciplina no hi ocupa cap lloc. Dna importncia a la felicitat, la sinceritat, el sexe, lamor, el joc, la sociabilitat i el mn emocional per sobre dels coneixements i lestudi. A ms, Neil rebutja la repressi sexual i la religi. A continuaci desenvoluparem ms a fons els valors de Summerhill esmentats a lanterior pargraf. Primer parlarem de la llibertat ja que aquest s un dels pilars des del qual es construeix lescola. Els nens de Summerhill viuen lliures sense cap mena dinspecci ni ning que els vigili. Aquesta llibertat no malcria a linfant sin que li permet viure la prpia vida i fer el que vulgui mentre respecti les llibertats dels altres. Al parlar de llibertat, Neill creu convenient que coneguem la frontera daquesta amb el llibertinatge. Hem de distingir el fet de donar llibertat i el de deixar fer-ho tot ja que s necessari el respecte mutu. A la llar disciplinada no hi ha llibertat i a la consentida aquesta s excessiva. Lideal s una llar en la qual infants i adults actun lliurement en les decisions personals. Aquest ideal de llar es basa en reprimir el que atempta contra els drets dels altres i acceptar que tamb hi ha una llibertat individual. Per exemple, linfant [...] es pot passar tot el dia jugant, si vol, perqu lestudi i la feina sn coses que noms corresponen a linfant. Per no se li permet de tocar la trompeta a classe, perqu molesta als altres1. Tamb s precs puntualitzar que tot i aquesta llibertat, els educadors de Summerhill prenen tota mena de precaucions per salvaguardar la seguretat dels alumnes segons les mesures aprovades a lassemblea general. I, malgrat el que pugui aparentar, lescola no s pas anarquista sin que les normes surten dun autogovern. Per poder dur a terme lesmentada llibertat, s necessari un autogovern. Summerhill funcionava amb aquest rgim democrtic on els vots dels alumnes valien igual que els dels adults en les assemblees generals. Tant mestres com infants estaven sotmesos per igual a les normes de la comunitat, i lincompliment daquestes estava regulat per un sistema de multes. Neill destaca que els nens eren dcils davant els cstigs i lleials a la seva prpia democrcia i aix queda demostrat que lautogovern funciona. A ms a ms, des de langle educatiu t un gran valor perqu estimula la iniciativa, la responsabilitat i els infants aprenen a organitzar els seus propis assumptes:
1

NEILL, A. S. Summerhill, Vic, Eumo Editorial i Diputaci de Barcelona, 2001, pg. 310

Lassemblea general escolar setmanal s ms profitosa que portar a terme el programa duna setmana de matries escolars2. Noms quedava fora de lautogovern el crrec de Neill de nomenar i acomiadar mestres i el de la seva muller de cobrar rebuts i pagar factures. Aquest autogovern soposa a la disciplina i les normes autoritries que la majoria descoles tenien, a continuaci veurem perqu. Quan un adult cria un nen amb disciplina aquest no obeeix per bondat o voluntat prpia sin per por al cstig: Lobedincia ha de sortir de dins i no ser imposada 3. Si no s realment perjudicial per ning all que est fent un nen i ens hi oposem, estem actuant com a individus antivida ja que limitem la seva llibertat personal. Neill creu que linfant s bo per naturalesa i que la bondat acabar sorgint per ella sola si no se lexigeix. No cal cap disciplina alhora deducar perqu qualsevol infant aprendr el que es bo i el que s dolent quan sigui lhora. Aix doncs, s leducaci no es basa en disciplina, cal veure com educa Neill. Ell no vol instruir els infants perqu encaixin dins lordre social existent, sin que sesfora per tal que aquests arribin a ser felios. No vol infants dcils sense esperit creador que sintegrin al sistema ja que segons ell ha de ser lescola la que encaixi als nens segons les seves necessitats i no al revs. Remarca especialment el fet que linfant ha de viure la seva prpia vida, no pas la que els seus pares li dissenyen pensant que ser millor per ell. I s per aquest motiu que els alumnes de Summerhill tenen classes dacord amb ledat i els seus interessos. La felicitat s tamb una meta educativa ja que lobjectiu de la vida s ser feli i neix noms en un ambient damor. Per poder assolir la felicitat, a part daquest amor i afecte, cal llibertat i per aix Neill no obliga als nens a fer res. Aix doncs veiem que la felicitat, leducaci i la llibertat estan fora lligats. Per assolir aquest repte educatiu (felicitat), Neill crea un medi completament lliure sense horaris, ni regles i aboleix lautoritat i ladoctrinament. Summerhill s molt possiblement, a opini seva, lescola ms feli del mn i la intenci daquest llibre s fer que la infelicitat no neixi mai, perqu aquesta s la que desencadena tots els odis i totes les guerres. Lestudi queda en segon terme dins leducaci ja que no t tanta importncia com la felicitat. A continuaci explicarem la ra que fa que Neill deixi les llions en segon terme sense pressionar als infants a adquirir nombrosos coneixements. Admet que lestudi s important, per no per a tothom i per aix a Summerhill no hi ha notes, ni exmens ni cap mena de qualificaci. Els alumnes que volen estudiar tenen la possibilitat de fer-ho, per mai sels fora a que ho facin. Aquest argument destudiar noms si es vol es basa en el dret de desenvolupar-se segons les prpies motivacions i interessos ja que s un error imposar alguna cosa per autoritat: Resulta

2 3

Idem. Pg. 54 Idem. Pg. 144

absurd un pla destudis que obligui una futura modista a estudiar equacions de segon grau o la llei de Boyle-Moriotte4. Els educadors de Summerhill no consideren que lensenyament en si mateix sigui gaire important, ho sn ms la personalitat i el carcter. Per aix Neill admet que els seus alumnes segurament no seran tan bons en calligrafia, lectura i matemtiques per en canvi guanyaran en empatia, originalitat i en saber donar amor. Els estudiants de les escoles que tenen la mania persecutria densenyar estaven atapets de coneixements intils i segons ell els mancava una base efectiva i emocional: Hom els ha ensenyat a saber, per ning no els ha fet sentir5. Neill critica el seu mateix sistema dient que en el clima de Summerhill no s gens fcil estudiar i treure resultats satisfactoris ja que tenen lloc moltes activitats que desperten linters. Malgrat aix, els alumnes poden obtenir el certificat escolar mitjanant un examen i sovint, ms tard, ingressen a Oxford amb bones notes. Accepta que aquests infants tenen un nivell ms baix durant les etapes primries perqu creu que en aquests anys s ms important per a ells el joc que lestudi. La creativitat, el joc i lesport tenen un important paper en el dia a dia de Summerhill. Neill diu que la infncia ha de ser fonamentalment joc i dna molta importncia en aquest perqu creu que Els mals de la civilitzaci provenen del fet de que els infants no han jugat mai prou6. Com sobserva en el llibre, els alumnes de Summerhill disposen de la possibilitat de dur a terme treballs molt creatius ja que tenen al seu abast un taller dart, un teatre, una fusteria i un taller mecnic. Sovint pinten, ballen, treballen amb cuir, teles i fang, fan cistells, costura i terrissa entre daltres. Summerhill atorga una gran importncia a la fantasia del joc. Trobem que els infants dediquen gran part del seu temps a jugar a gngsters, amb avions de fusta, pistoles i espases, cabanyes, disfresses... Dins del joc, Summerhill posa especial mfasi en el teatre. Aquest dna molta fantasia i desperta lesperit inventor ja que el gui que ha de ser escrit per alg de Summerhill igual que la confecci del vestuari i lescenari i finalment la representaci. Tamb sotorga fora importncia al ball i esports com lhoquei, les excursions en bicicleta, el tennis i el ping-pong. Per malgrat aix, fora de Summerhill t ms importncia laprenentatge que el joc degut a la por que tenen els adults pel futur dels infants. Neill explica que com que no hi ha una disciplina rgida i els nens poden jugar si s que no volen aprendre, molts pares o educadors ho miren amb mals ulls ja que si un alumne no acudeix a classe, no sel castiga ni se li diu res. Els pares tenen por que els fills no aprenguin i com a conseqncia fracassin a la vida. Per realment lxit o triomf de la vida no rau en tenir molts coneixements, sin en ser feli. Tamb cal mencionar que lassistncia augmenta en regularitat a mesura que els infants creixen. Un factor que hi incideix s que sovint els alumnes exclouen a aquells que retarden el treball i el desenvolupament normal de la classe.
4 5

Idem. Pg. 29 Idem. Pg. 27 6 Idem. Pg. 62

Un altre pilar de Summerhill s la no-repressi davant la sexualitat. s una escola coeducativa que tracta el sexe duna manera natural i contrria a la societat reprimida que considera el sexe un pecat. La influncia de Freud el porta a creure que la infelicitat i lodi tenen per fonament la repressi sexual i per aix ell dna una gran importncia al sexe. s natural i sa en els infants la descoberta sexual. La presncia dadolescents fa que hi hagi sentiments sexuals els quals no es suprimeixen pas ni amb tabs ni tampoc amb prohibicions. Si renyem el nen que es toca el sexe, ho estem fent ms seductor i misteris. Linters prov precisament de la prohibici. Si sevita que linfant vegi el sexe com un mal, aquest es desenvolupar de manera natural i podr ser feli. Cal esmentar com a rellevant dins el principi de llibertat que tant sost Neill, una petita contradicci amb aquesta valor al dir: No hem tingut mai cap homosexual. La ra s que la llibertat produeix infants sans.7 Per ltim incidirem en el tractament que fa Neill de lodi i lamor. Tal com diu al llarg de tot el llibre, lodi (manca damor) genera ms odi i lamor ms amor. Si volem que un infant no odi lhaurem destimar. Quan un nen s lliure generalment no s rancunis ni agressiu ni mentider. Lagressivitat que apareix per la falta damor i com a protesta per la disciplina es guareix amb la llibertat igual que la mentida . Si els infants sn lliures i estimats, amb el temps seran bons i honrats. 8 Els infants lliures expressen menys odi que els que estan oprimits. Quan els nens no sn estrictament castigats i per tant no se senten odiats lagressivitat no es fa tant present. I, com que per guarir lodi, la mentida i lagressivitat cal llibertat, amor i aprovaci, Neill feia unes classes particulars en els nens que servien de terpies alhora que donaven converses familiars i aprovaci. Les llions individuals eren una forma de reeducaci amb la finalitat dacabar amb els problemes resultants de la repressi i la por. Els ms agressius de Summerhill sn els que a casa seva no van trobar amor ni comprensi. Per, contrriament a aquestes excepcions i segons un informe dels inspectors del govern angls (incls en el mateix llibre) els infants de Summerhill en general estan plens de vida i entusiasme i tenen un comportament delicis i gens agressiu, sent de tracte fcil i agradable. Aix fa que a Summerhill regni una atmosfera dafecte i amor. Ja tractats els principals valors de Summerhill entre els quals destaca la llibertat, lautogovern, la falta de disciplina rgida, la felicitat, lefectivitat, el sexe, lamor i el joc, podem concloure que la finalitat de leducaci de Neil, no s impartir gran quantitat de coneixements, sin treballar amb alegria i trobar la felicitat en un ensenyament primer de tot afectiu. A ms, degut a aquest clima de llibertat, els infants criats a Summerhill sn ms naturals, francs i desinteressats. La seva tasca com educador no s pas reformar la societat, sin simplement fer felios uns quants infants. Per aix el treball bsic sn els interessos de linfant. Per sn pocs els pares que tinguin el coratge i independncia de preocupar-se ms per la felicitat dels seus fills que no pas pel seu xit.
7 8

Idem. Pg. 213 Idem. Pg. 246