1.

L’educació informal és un conjunt d’activitats reglades amb les que compta una
societat, la finalitat de les quals és l’educació intencional de les persones, però no
obstant això no estan incloses en el sistema educatiu amb un contingut curricular.
1. Vertader
2. Fals

2. La idea que expressa l’educació no formal s’ha utilitzat des de mitjans dels segle
XIX en diversos àmbits com:
a. Activitats recreatives, animació sociocultural, alfabetització i higienisme.
b. Cap de les tres respostes no és correcte.
c. Activitats recreatives, animació sociocultural, alfabetització, higienisme i fins i tot
formació militar.
d. Activitats pròpies del sistema educatiu que s’han desenvolupat de manera
complementària a ell.

3.L’escoltisme es començà a organitzar a l’Estat espanyol l’any 1911 de la mà de

Teodoro Irader i Arturo Cuyàs sota el nom de Exploradores de España sota les
consignes de “patria, educación, higiene, honor, civismo, deportes”.
1. Vertader X
2. Fals

4. Les institucions educatives no formals específiques del franquisme que tingueren

major trascendència per als més joves foren:
a. El Frente de Juventudes i la Sección Femenina.
b. El Frente de Juventudes i Organización Juvenil Española.
c. La Organización Juvenil Española i la Sección Femenina.
d. El Auxilio Social i la Organización Juvenil Española. X

5. Qui és considerat el més important pedagog del liberalisme espanyol de la primera

meitat del segle XIX, que impulsà la creació de l’Escola Normal Central de Madrid
(1835), dirigí el Boletín Oficial de Instrucción Pública (1841-1843), i dugué a terme una
important activitat a favor de reformar l’educació dels pàrvuls?
a. Andrés Manjón
b. Pablo Montesino X
c. Francisco Giner de los Ríos
d. Mariano Carderera

6. L’educació ambiental, intercultural, per a la salut i cívica són educacions que es

troben presents en escenaris educatius (tria una resposta):
1. En tots tres, formals, no formals i informals. X
2. Informals.
3. Formals.
4. No formals.
7. Els aprenentatges que es produeixen de les interaccions informals es poden donar
en qualsevol tipus d’àmbit social (família, grups d’amics, associacions, companys de
treball, espais de pràctica esportiva o d’oci, contacte amb els medis de comunicació,
etc.), inclosa l’escola o els centres d’educació no formal.
a. Vertader X
b. Fals

8. Quin document legal establí a l’Estat espanyol l’Educació General Bàsica, de vuit
anys d’escolaritat gratuïta i obligatòria (dels sis als catorze anys), la finalitat de la
qual fou “proporcionar una formació integral, fonamentalment igual per a tothom i
adaptar-la, en la mesura que fos possible, a les aptituds i capacitats de cadascun”?
a. La Llei General d’Educació de 1970. X
b. La Llei d’Instrucció Pública (Ley Moyano) de 1857.
c. La Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990.
d. La Llei d’Ensenyança Primària de 1945.

9. D’entre els principals pensadors pedagògics espanyols de la segona meitat del

segle XIX hom ha destacat, principalment, a:
a. Manuel José Quintana i Andrés Manjón
b. Andrés Manjón, Francisco Giner de los Rios i Mariano Carderera
c. Manuel José Quintana, Antonio Gil de Zárate i Pablo Montesino X
d. Francisco Giner de los Rios i Pablo Montesino

10. Pel que fa a l’escola primària, el segle XX s’inicià a l’Estat espanyol amb l’adopció
de dues mesures importants per part del Ministeri d’Instrucció Pública:
a. L’extensió de l’escolaritat obligatòria i gratuïta dels 6 als 14 anys i la prohibició de crear
centres educatius als ordes religiosos.
b. La secularització de l’educació i la modernització dels mètodes educatius.
c. La prohibició de crear centres educatius als ordes religiosos i la introducció de les
llengües vernacles a l’escola.
d. La progressiva assumpció per part del govern de les despeses de l’escola primària,
fins aleshores finançada pels ajuntaments, i l’ampliació de l’escolaritat obligatòria
dels 6 als 12 anys. X

11. L’Organización Juvenil Española (OJE), creada l’any 1960, pretengué emular les
mateixes activitats que l’escoltisme però, ben igual que en altres organitzacions
juvenils masculines fascistes, amb una ideologia totalitària, una estructura militar i un
fanatisme patriòtic i religiós.
a. Fals
b. Vertader X

12. En l’actualitat l’ensenyament primari és el nivell educatiu que presenta més

similituds, en la majoria dels països desenvolupats, pel que fa a:
a. Formació del professorat i currículum.
b. Cap de les tres és correcte, l’ensenyament primari en l’actualitat no presenta gairebé
similituds entre els diversos països desenvolupats.
c. Objectius, continguts i organització. X
d. Graduació de l’ensenyament, formació del professorat i qualitat del servei.
13. Relaciona els exemples d’institucions, programes i activitats d’animació
sociocultural amb el seu corresponents tipus d’espais:
a. Universitats populars, centres cívics i cases de cultura. ​2
b. Actuacions educatives a pressons, activitats extraescolars i programes en centres de
tractament de drogodependències. ​1
c. Excursions, visites a museus i festes ​3
Triar entre:
⁃ 1. Programes que es duen a terme en determinades institucions no específiques. ​B
⁃ 2. Institucions específiques d’animació sociocultural. ​A
⁃ 3. Activitats puntuals que són organitzades per institucions i organismes no específics. ​C

14. L’educació no formal és més antiga que l’educació formal, atès que abans que
existís el sistema educatiu les societats ja tenien institucions i medis per a
proporcionar a la població elements amb els quals poden participar d’una cultura
comuna. En són exemples al llarg de la història:
a. Les acadèmies renaixentistes i il·lustrades, alternatives a les universitats ancorades en
els usos i els sabers medievals.
b. Ambdues, les activitats dels joglars i les acadèmies renaixentistes, en són
exemples. X
c. Les activitats dels joglars a l’Edat Mitjana.
d. Cap de les dues, les activitats dels joglars i les acadèmies renaixentistes, no en són
exemples.

15. A través de les campanyes educatives no formals de l’Extensió universitària a

l’Estat espanyol un grup d’intel·lectuals, professors, etc. Reformistes, de finals de
segle XIX i principis del XX, cercaren millorar les condicions de les classes
treballadores, a través de la instrucció, allunyant-los de qualsevol temptació
revolucionària.
a. Vertader X
b. Fals

16. En un sentit ampli, al voltant del terme “educació especialitzada” s’agrupen un

seguit d’actuacions educatives adreçades a la prevenció i intervenció en problemes
relacionats amb la socialització.
a. Fals
b. Vertader X

17. L’educació no formal a Espanya, en iniciar-se la segona meitat del segle XX,
s’articulà al voltant d’una sèrie d’institucions educatives d’ideals democràtics com la
Falange, el Frente de Juventudes, la Sección Femenina i l’Obra Sindical de Educación
y Descanso.
a. Fals X
b. Vertader
18. Relaciona els principals pensadors pedagògics espanyols del segle XIX amb els
corrents als quals d’adscriuen (tria del desplegable):
a. Andrés Manjón -> Pedagogia catòlica
b. Pablo Montesino -> Liberalisme
c. Mariano Carderera -> Pedagogia científica
d. Francisco Giner de los -> Ríos Institucionistas. Escuela Nueva

19. Els sectors més representatius de l’educació d’adults són:

a. L’animació sociocultural, l’educació especialitzada i la formació laboral.
b. L’educació artística, l’educació museística, l’educació intercultural i l’educació cívica.
c. L’educació per a la salut, l’educació ambiental i l’educació per al consumidor.
d. La formació o educació de base, la formació laboral i l’animació sociocultural.

20. A partir dels anys seixanta del segle XIX l’escola primària fou objecte d’una
renovació en els seus mètodes i objectius en la pràctica totalitat dels països
occidentals, en ella i influïren, entre d’altres, el fet que deixà de ser una etapa que
seleccionava els alumnes que havien de passar a l’escola secundària, l’emergència
de noves teories pedagògiques centrades en l’alumne/a, i la necessitat de donar
cabuda a nous continguts,
adaptats als avenços socials.
a. Vertader
b. Fals

21. El document base elaborat per l’Institut Internacional de Planificació Educativa de

la UNESCO per als treballs de la Conferència Internacional sobre Crisi Mundial de
l’Educació, celebrada el 1967, fou dirigit per:
a. Philip H. Coombs i M. Ahmed
b. Phillip H. Coombs X
c. James Perkins
d. Manz... Ahmed

22. Quin pedagog espanyol de la segona meitat del segle XX és considerat com a
l’antecedent més directe de la pedagogia científica espanyola, tal com l’entenem avui
en dia, atès que es dedicà a bona part de les branques en què es divideixen les
Ciències de l’Educació, i a més intentà elaborar una teoria sistemàtica i global de la
formació humana fonamentada en l’educació “personalitzada”.
a. Víctor García Hoz
b. María de Maeztu
c. Domingo Bamès
d. Luís de Zulueta

23. Assenyala quins dels següents centres específics pertanyen a la formació

ocupacional:
a. Escoles-taller X
b. Universitats populars
c. Cases d’ofici X
d. Centres de menors
24. Quin document legal intentà implantar a l’Estat espanyol, per primera vegada, els
principis de l’educació comprensiva a l’educació secundària?
a. Llei Orgànica de la Qualitat de l’Educació.
b. La Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu.
c. La Llei General d’Educació.
d. La Llei Orgànica d’Educació.

25. Hom sol convenir en que l’educació no formal és més antiga que l’educació
formal.
a. Fals
b. Vertader X (supongo)

26. Amb quin document s’arribà a consolidar legalment el sistema educatiu liberal a
Espanya?
a. Amb l’Informe Quintana (1914)
b. Amb el Pla general d’estudis o Pla Pidal (1845)
c. Amb el Reglament d’Instrucció Pública (1821)
d. Amb la Llei d’Instrucció Pública o Ley Moyano (1857)

27. Durant la primera meitat del segle XX l’ensenyament primari s’anà consolidant a
Europa com una etapa unificada, bàsicament igual per a tota la població.
a. Vertader
b. Fals

28. L’educació no formal és un conjunt d’activitats reglades amb les que compta una
societat, la finalitat de les quals és l’educació intencional de les persones, però que
no obstant això no estan incloses en el sistema educatiu amb un contingut curricular.
a. Fals
b. Vertader X

29. El batxillerat conservà durant bona part del segle XX, tot i els canvis que sofrí, els
trets que caracteritzaren en el segle anterior: a) nivell selectiu i minoritari, b)
presència significativa de les escoles religioses, i c) enfocat a l’accés a la Universitat.
a. Vertader X
b. Fals

30. Relaciona les institucions o programes educatius no formals amb el seu àmbit
d’actuació preferent (tria del desplegable):
a. Centres de menors
b. Centres cívics – formació del ciutadà; continguts relacionats amb normes i valors que
permeten l’adaptació a organitzacions sociopolítiques
c. Programes d’alfabetització
d. Escoles-taller – programes de formació-treball i desenvolupament comunitari, cerca la
qualificació dels joves menors de 25 anys (carpinteria, ebenisteria, pintura, albañileria,
forja...)
31. Relaciona cada un dels exemples d’activitats, institucions o moviments educatius
no formals amb el seu corresponent model (triar del desplegable):
a. Extensió universitària
b. Universitats populars
c. Cases del Poble i Ateneus Llibertaris
d. Escoltisme
e. Colònies escolars

32. El terme o mot “educació d’adults” es començà a utilitzar a partir del segle:
a. XIX
b. XVIII
c. XX
d. XVII

33. Quin document legal establí a l’Estat espanyol l’Educació General Bàsica, de vuit
anys d’escolaritat gratuïta i obligatòria (dels sis als catorze anys), la finalitat de la
qual fou “proporcionar una formació integral, fonamentalment igual per a tothom i
adaptar-la, en la mesura que fos possible, a les aptituds i capacitats de cadascun”?
a. La Llei General d’Educació de 1970. X
b. La Llei d’Instrucció Pública (Ley Moyano) de 1857.
c. La Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990.
d. La Llei d’Ensenyança Primària de 1945.

34. Quins dels següents exemples d’espais educatius es pot caracteritzar millor pel
seu caràcter explícit, la regulació del seu funcionament i la seva homogeneïtat?
a. Un parc infantil
b. Una escola X
c. Un club esportiu
d. Un club d’esplai

35. Quin document legal atorgà a l’Estat espanyol el dret a l’Església de concedir
títols, crear centres d’ensenyament i escoles normals, inspeccionar tant els centres
públics com els privats (pel que fa a l’ensenyament de la religió), suprimí la
coeducació, i separà en edificis diferents les escoles masculines i femenines sempre
que fos possible?
a. La Llei d’Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857.
b. La Llei d’Ensenyança Primària de 1945 X
c. El Reglament d’Instrucció Pública de 1821
d. La Llei General d’Educació de 1970

36. Les colònies escolars, activitats educatives no formals i higienistes, foren

organitzades per primera vegada a l’Estat espanyol l’any 1887 per:
a. La Sociedad para el escudo del Guadarrama
b. La Institución Libre de Enseñanza
c. El Museo Pedagógico Nacional X
d. El fomento de las Artes
37. Quin és el primer document legal que comprèn al conjunt d’institucions
educatives formals a l’Estat espanyol?
a. La Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990
b. La Llei General d’Educació de 1970
c. El Reglament d’Instrucció Pública de 1921
d. La Llei d’Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857. X

38. La distinció que establiren Coombs i Ahmed dels possibles escenaris educatius
(formals, no formals i informals) respon al criteri de l’agent educador, i de la
intencionalitat, l’organització i la sistematització de la seva actuació.
a. Vertader X
b. Fals

39. Les crítiques que sorgiren a la dècada dels anys 60 del segle passat sobre l’escola
i el sistema educatiu formal es centraren, principalment, en:
a. La manca d’incorporació de les NNTT.
b. La rendibilitat.
c. El baix nivell dels resultats acadèmics.
d. La qualitat.

40. Els Exploradores de España, modalitat de l’escoltisme creat a l’Estat espanyol

l’any 1911, fou una organització juvenil i de caire conservador, acontess oral i popular
d’educació no formal.
a. Vertader X (supongo)
b. Fals

41. Assenyala quins dels següents criteris hom convé que faciliten la tasca de
taxonomització de l’educació no formal:
a. L’agència
b. Tots tres, és a dir, el programa, l’agència i la clientela. X
c. La clientela
d. El programa

42. Qui introduí les excursions escolars a l’Estat espanyol arran d’una visita l’any
1878 a l’Exposició Universal de París comissionat per la Institución Libre de
Enseñanza?
a. Rafael Torres Campos X
b. Manuel Bartolomé Cossío
c. Francisco Giner de los Ríos
d. Augusto M. Torras
43. El Patronato de Misiones Pedagógicas fou:
a. Una escola ambulant, que pretenia anar de poble en poble, la missió fonamental de
la qual era divertir. X
b. Un mitjà de socialització de les classes treballadores de caire socialista.
c. Una experiència endegada pel reformisme burgès per tal de proporcionar educació a les
classes treballadores.
d. Un mitjà de socialització de les classes treballadores de caire anarquista alié a l’Estat.

44. Quin país europeu a finals del segle XIX fou un model a seguir per altres països
pel fet de tenir una elevada taxa d’escolarització, pràcticament del 100%, i per tenir
vuit anys d’escolarització obligatòria des del 1868, gratuïts des del 1888?
a. Espanya
b. Anglaterra
c. França
d. Prusia X

45. Relaciona els diversos models de reforma comprensiva de l’educació secundària

amb els seus corresponents països (tria del desplegable):
a. Gesamtschule -> Alemanya
b. Grundskola -> Suècia
c. Collège -> França
d. Comprehensive school -> Anglaterra

46. L’educació no formal és un món molt variat i ric que no està desvinculat del
quefer de l’educació formal, perquè tracta de vivències que no són als programes
escolars però que formen part dels temes transversals que es manegen a l’aula.
a. Fals
b. Vertader

47. A les primeres dècades del segle XIX l’ensenyament primari es generalitzà i
consolidà a la majoria de les nacions europees.
a. Vertader
b. Fals

48. Andrés Manjón, pensador vinculat a la pedagogia d’inspiració catòlica, intentà

conciliar la renovaciómetodològica i institucional pròpia de l’Escola Nova amb la
Pedagogia catòlica a les seves escoles de l’Ave María.
a. Vertader X
b. Fals

49. El projecte liberal d’estendre l’ensenyança elemental a tota la població a Espanya

durant el segle XIX topà amb sèries dificultats, d’entre les quals la principal fou:
⁃ Cap de les tres respostes no és correcte, el projecte liberal d’estendre l’ensenyança no
tingué cap dificultat per a dur-se a terme
⁃ La inestabilitat política
⁃ La manca de recursos econòmics
⁃ La pugna amb l’Església
50. El principi de comprensivitat en l’educació secundària ha calat, principalment, en
els sistemes educatius europeus:
⁃ Dels països escandinaus
⁃ Dels països mediterranis
⁃ Dels països anglosaxons
⁃ Dels països francòfons

51. El Patronato de Misiones Pedagógicas, creat a finals del segle XIX, fou una de les
primeres institucions europees que pot considerar-se com un antecedent del que avui
anomenem ‘animació sociocultura
⁃ Vertader
⁃ Fals

52. La cultura popular és l’objecte de desenvolupament dels processos educatius

denominats d’”animació sociocultural”.
⁃ Vertader
⁃ Fals

53. Hom convé en que les educacions formal i no formal tenen, en major o menor
grau, intenció, mètode i sistematització, no així en l’educació informal que, en
principi, li manquen i en la qual els processos educatius s’entremesclen amb altres
processos socials
⁃ Fals
⁃ Vertader

54. Durant la primera meitat del segle XIX, a l’Estat espanyol, en l’educació hi hagué
un enfrontament entre els ‘tradicionalistes’ i els ‘liberals’, relaciona els principals
trets de l’ensenyament segons siguin propis d’un sector o d’un altre.
⁃ Estudi de disciplines científiques i llengües vemacles -> Liberals
⁃ Estudi de les llengües clàssiques -> Tradicionalistes
⁃ Renovació dels mètodes d’ensenyament -> Liberals
⁃ Estudi de les humanitats i ciències sagrades -> Tradicionalistes

55. Les universitats populars sorgiren a França a mitjans del segle XIX i tot el seu
nom fou un moviment educatiu social que es desenvolupà al marge de les
universitats.
⁃ Fals
⁃ Vertader

56. Levin, en un estudi comparatiu sobre les debilitats que s’atribuïen al sistema
escolar dels EUA i el Canadà en períodes diferents, demostrà que les crítiques són
persistents al llarg del temps i acabà per concloure que les institucions escolars
seran permanentment criticades pels motius següents:
⁃ 1) Perquè la societat té unes expectatives desmesurades sobre les escoles i el sistema
educatiu, i 2) perquè no existeix un consens social sobre les prioritats educatives ni els
mitjans per a aconseguir els fins.
57. Assenyala quins dels següents criteris hom convé que faciliten la tasca de
taxonomització de l’educació no formal.
⁃ El programa
⁃ Tots tres, és a dir, el programa, l’agència i la clientela
⁃ La clientela
⁃ La agència

58. El batxillerat conservà durant bona part del segle XX, tot i els canvis que sofrí, els
trets que el caracteritzaven al segle anterior: a) nivell selectiu i minoritari, b)
presència significativa de les escoles religioses i, c) enfocat a l’accés a la Universitat
⁃ Fals
⁃ Vertader

59. Relaciona els principals pensadors pedagògics espanyols del segle XIX amb els
corrents als quals s’adscriuen
⁃ Andrés Manjón -> Pedagogia catòlica
⁃ Mariano Carderera -> Pedagogia científica
⁃ Pablo Montesino -> Liberalisme
⁃ Francisco Giner de los Rios -> Institucionalisme

60. A les primeres dècades del segle XIX l’ensenyament primari es generalitzà i
consolidà a la majoria de les nacions europees
- Vertader
- Fals

61. Les crítiques que sorgiren als anys 80 i 90 del segle passat sobre l’escola i el
sistema educatiu formal es centraren, principalment, en:
⁃ La rendibilitat
⁃ El baix nivell dels resultats acadèmics
⁃ La qualitat
⁃ La manca d’incorporació de les NNT

62. Relaciona cada un dels exemples d’activitats, institucions o moviments educatius

no formals amb el seu corresponent model:
⁃ Colònies escolars -> Aire lliure i excursionisme
⁃ Extensió Universitària -> Instrucció de les classes populars
⁃ Universitats populars -> Instrucció de les classes populars
⁃ Escoltisme -> Aire lliure i excursionisme
⁃ Cases del poble i Ateneus Llibertaris -> Inst. de les classes popu.

63. L’escoltisme, creat a principis del segle XX per B. Powell, fou originàriament un
moviment educatiu a l’aire lliure i en el temps de lleure que integrà elements propis
de:
⁃ L’escola tradicional
⁃ L’escola Nova o Educació Activa
⁃ L’antiautoritarisme educatiu
⁃ El naturalisme pedagògics
64. Les Cases del Poble són exemples a Espanya de
⁃ Una experiència endegada pel reformisme burgés per tal de proporcionar educació a les
classes treballadores
⁃ Un mitjà de socialització i formació de les classes treballadores de caire social
⁃ Un mitjà de socialització i formació de les classes treballadores de caire anarquista a
l’Estat
⁃ Escoles ambulants, que pretenien anar de poble en poble, la missió fonamental de la qual
era divertir.

65. Els Exploradores de España, modalitat de l’escoltisme creat a l’Estat espanyol

l’any 1911, fou una organització juvenil burguesa, conservadora i confessional
d’educació no formal
⁃ Vertader
⁃ Fals

66. Relaciona els principals pensadors pedagògics espanyols dels segles XIX amb els
corrents dels quals s’adscriuen:
- Francisco Giner de los rios -> Institucionalisme
- Mariano Carderera -> P. Científica
- Andrés Manjón -> P. Catòlica
- Pablo Montesino -> Liberalisme

67. Quin document atorgà a l'Estat espanyol el dret a l'Església de concedir títols,
crear centres d'ensenyament i escoles normals, inspeccionar tant elscentres públic
com els privats (pel que fa a l'ensenyament de la religió, suprimí la coeducació, i
separà en edificis diferents les escoles masculines i femenines sempre que fos
possible?
a La Llei General d'Educació de 1970.
b. La Llei d'Ensenyança Primària de 1945.
c. El Reglament d'Instrucció Pública de1821.
d. La Llei d'Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857

68. La formació al treball es duu a terme, exclusivament, a les empreses, que en

l'actualitat, de manera creixent, adopten plans sistemàtics de formació i o tan sols
accions aïllades de tipus conjuntural.
a. Vertader.
b.Fals.

69. Qui és considerat el més important pedagog del liberalisme espanyol a la priera
meitat del segle XIX, que impulsà la creació de l'Escola Normal Central de Madrid
(1836),
dirigí el Boletín Oficial de Instrucción Pública (1841-1843) i dugué a terme una
important activitat a favor d reformar l'educació dels pàrvuls?
a.Mariano Carderrera.
b. Francisco Giner de los Rios.
c. Andrés Manjón.
d. Pablo Montesino.
70. L'origen de la denominació “educació especialitzada” és anglosaxó i inicialment
feu
referencia exclusivament a l'atenció dels infants, joves i adults amb disminucions
físiques i psíquiques.
a. Vertader.
b.Fals.

71. Pel que fa a l'escola primaria, el segle XX s'inicià a l'Estat espanyol amb l'adopció
de
dues mesures importants per part del Ministeri d'Instrucció Pública.
a. La prohibició de crear centres educatius als ordes religiosos i la introducció de les
llengües vernacles a l'escola.
b. L'extensió de l'escolaritat obligatòria i gratuïta dels 6 als 14 anys la prohibició de
crear centres educatius als ordes religiosos.
c. La secularització de l'educació i la modernització dels mètodes educatius.
d. La progressiva assumpció per part del govern de les despeses de l'escola primària,
fins aleshores finançada pels ajuntaments, i l'ampliació de l'escolarització obligatòria
dels 6 als 1 anys.

72. Els sectors més representatius de l'educació d'adults són:

a. L'educació per a la salut, l'educació ambiental i l'educació per al consumidor.
b. La formació o educació de base la formació laboral i l'animació sociocultural.
c. L'animació sociocultural, l'educació especialitzada i la formació laboral.
d. L'educació artística, l'educació museística, l'educació intercultural i l'educació
cívica.

73. El batxillerat conservà durant bona part del segle XX, tot i els canvis que sofrí, els
trets que el caracteritzaren en el segle anterior: (nivell selectiu, presència significativa
de les escoles religioses i enfoca a l'accés a la Universitat.
a. Vertader
b. Fals.

74. Quin document legal intentà implantar a l'Estat espanyol, per primera vegada, els
principis de l'educació comprensiva a l'educació secundaria?
a. La Llei General d'Educació
b. Llei organica de la Qualitat de l'Educació
c. La Llei Organica d'Educació
d. La Llei Orgànica d'Ordenació Genral del Sistema Educatiu.

75. Les Cases del Poble i els Ateneus Llibertaris són exemples a Espanya de centres
aut`noms dlproletariat, deslligats de la influència de la burgesia reformada, en què es
pretenia proporcionar formació a les classes treballadores.
a. Vertader
b. Fals.
76. El principi de comprensivitat en l'educació secundaria ha calat, principalment, en
els
sistemes educatius europeus:
a. Dels països anglosaxons
b Dels països mediterranis.
c. Dels països escandinaus.
d. Dels països francòfons.

77. L'escoltisme fou introduït a l'Estat espanyol l'any 1911 sota el nom d'Exploradores
de España per:
a. Teodoro Iradier i Arturo Cuyás.
b. Baden Powell.
c. Arturo Cuyás.
d. Teodoro Iradier

78. Quin dels següents exemples d'espais educatius es por caracteritzar millor pel
seu caràcter explícit, la regulació del seu funcionament i la seva homogeneïtat?
a. Un club esportiu.
b. Una escola.
c. Un parc infantil.
d. Un club d'esplai.

79. Quin document legal establí a l'Estat espanyol l'Educació General Bàsica, de vuit
anys d'escolaritat gratuïta i obligatòria (del sis als catorze anys), la finalitat de la qual
fou “proporcionar una formació integral, fonamentalment igual pera tothom i
adaptada en la mesura que fos possible, a les aptituds i capacitats de cadascun”?
a. La Llei General d'Educació de 1970.
b. la Llei d'Ensenyança Primaria de 1945.
c. La Llei Organica d'Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990.
d. La Llei d'Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857.

80. L'excursionisme es consolidà al llarg de segle XX, integrant-se en ell elements

tant diversos com la valoració del paisatge i l'arquitectura, la investigació científica,
les sortides al camp dels escolars, el foment del patriotisme, el turisme, els esports
de muntanya, fet que popularitzà les sortides al camp i la natura i la formació d'un
moviment associatiu divers al voltant seu.
a. Vertader.
b. Fals.

81. Relaciona els diferents exemples d'activitats, institucions o moviments educatius

no formals desenvolupats a Espanya durant els segles XIX i XX amb els seus
impulsors.
a. Obra Sindical d'Educació i Descans -> (Franquisme)
b. Extensió Universitaria -> (Reformisme burgés)
c. Ateneus Llibertaris -> (Moviment obrer anarquista)
d. Cases del Poble -> (Moviment obrer socialista)
82. Relaciona les següents definicions d'educació amb els corresponents escenaris
educatius segons la distinció que establiren Coombs i Ahmed.
a. Activitat educativa organitzada, sistemàtica, realitzada fora del marc del sistema
oficial per a facilitar determinades classes d'aprenentatge a subgrups particular de la
població, tant d'adults com d'infants ​(Educació no formal)
b. Procés que dura tota la vida en que les persones adquireixen i aumulen
coneixements, habilitats, actituds i models de discerniment a través d'experiències
diàries i de la reació amb el medi​ (Educació informal)
c. Activitat educativa altament institucionalitzada, cronològicament graduada i
jeràrquicament estructurada que s'estén des dels primers anys de l'escola primària fins
als darrers anys de la Universitat ​(Educació formal)

83. Les universitats populars sorgiren a França a mitjans dels segle XIX i tot i el seu
nom fou un moviment educatiu social que es desenvolupà al marge de les
universitats.
a. Fals
b. Vertader.

84. Francisco Giner de los Rios fou el gran inspirador de la pedagogia vinculada a la
InstituciónLibre de Enseñanza, institució que exercí una gran influència en l'educació
espanyola des de finals del segle XIX fins a l'esclat de la Guerra Civil i que introduí els
principis pedaògics inspirats en l'Escola Nova a Espanya.
a. Vertader
b. Fals

85. Si ens atenem als destinataris dels programes educatius no formals, entre les
diferents àrees de l'educació social (l'animació sociocultural, l'educació
especialitzada i l'educació d'adults) no es produeixen solapaments.
a. Vertader.
b. Fals.

86. D'entre els principals pensadors pedagògics espanyols de la primera meitat del
segle XIX hom ha destacat, principalment, a ideòlegs polítics i a algun intel·lectual,
com ara:
a. Manuel José Quintana i Andrés Manjón.
b. Francisco Ginder de los Rios i Pablo Montesino.
c. Andrés Manjón, Francisco Giner de los Rios i Mariano Carderera.
d. Manuel José Quintana, Antonio Gil de Zárate i Pablo Montesino.

87. Assenyala a quina de les següents obres Coombs i Ahmed establiren la distinció
entre els tres possibles escenaris educatius (formals, no formals i informals.
a. La crisis mundial de la educación. Perspectivas actuales (1985)
b. La lucha contra la pobreza rural. El aparte de la educación no formal (1974)
c. La crisis mundial de la educación (1968)
d. La educación encierra un tesoro (1996)
88. Els criteris d'intencionalitat, organització i sistematització són propis dels
escenaris educatius:
a. Formal, exclusivament.
b. No formal i informal.
c. Formal i no formal.
d. Formal i informal.

89. L'Extensió Universitaria fou a Espanya un moviment d'origen krausista que

introduí Francisco Giner de los Rios en iniciar-se el segle XX, a imatge del model
anglès d'”extensió universitària”, amb la pretensió de resoldre la qüestió social i
guanyar-se a les classes treballadores per a un projecte comú.
a. Vertader
b. Fals.

90. L'escoltisme creat a principis del segle XX per Baden Powell fou originàriament un
moviment educatiu a l'aire lliure i en el temps de lleure que integrà elements propis
de:
a. L'antiautoritarisme educatiu.
b. El naturalisme pedagògic.
c. L'Escola Nova o Educació Activa.
d. L'escola tradicional.

91. Des del punt de vista legal, a l'Estat espanyol, quin document establí un sistema
d'escola unificada, en què l'escola primària era obligatòria, gratuïta i de caràcter laic,
prohibí ensenyar a les ordes religioses, i escometé una descentralització del sistema
escolar en un intent de posar en pràctica el principi de participació?
a. La Llei d'Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857.
b. La Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990.
c. La Llei General d'Educació de 1970.
d. La Constitució republicana de 1931.

92. L'animació sociocultural, tot i ser un àmbit de l'educació no formal, es nodreix de

conceptes que provenen d'altres disciplines, com ara la sociologia, la psicologia
social, l'antropologia cultural, etc.
a. Fals.
b. Vertader

93. Quin document legal establí a l'Estat espanyol l'educació primària com un primer
nivell de l'ensenyament obligatori, amb una durada de sis cursos, des dels sis als
dotze anys d'edat, amb la finalitat de “proporcionar a tots els infants una educació
comuna que fes possible l'adquisició dels elements bàsics culturals, els
aprenentatges relatius a l'expressió oral, a a lectura, a escriptura i al càlcul aritètic,
així com una progressiva autonomia d'acció al medi”?
a. La Llei General d'Educació de 1970.
b. La Llei d'Ensenyança Primària de 1945.
c. La Llei d'Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857.
d. La Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990.
94. La iniciativa Tiempos Libres, creada a Madrid l'any 1987, que aplegà a educadors
de diversos medis (animadors municipals, monitors de campament responsables
d'associacions juvenils i professors), és un exemple de:
a. Cap de les respostes no és correcte.
b. Associacionisme infantil i juvenil de les grans ciutats.
c. Una organització que atén els problemes dels barris marginats de les grans ciutats.
d. Una activitat compensatòria per a poblacions marginades de les grans ciutats.

95 . Hom sol convenir en què l'educació formal és més antiga que l'educació no
formal.
a. Fals.
b. Vertader

96. L'escoltisme, moviment educatiu no formal creat per Baden Powell als inicis del
segle XX, originàriament pretengué promoure els valors de tolerància, paciència,
lleialtat, optimisme, responsabilitats, ingeni, capacitat d'observació i deducció, etc.
entre els infants i joves, a través de la realització de la promesa, de diferents proves
per assolir els distints graus i de l'obediència de la llei scout.
a. Fals.
b. Vertader

97. Si l'educació formal s'identifica amb un subsistema social compacte i altament

regulat i institucionalitzat, en què totes les parts estan interconnnectades, l'educació
no formal podria entendre's com un conglomerat de petits subsistemes, cada un dels
quals amb un origen, estructura, funcionament i població diferents segons les
necessitats específiques a les que es vol atendre.
a. Vertader.
b. Fals.

98. Qui publicà el llibre “Escoltisme per a nois” (1908)?

a. Baden Powell
b.Bion
c. Teodoro Iradier.
d. Arturo Cuyàs.

99. L'idea que expressa l'educació no fomral s'ha utilitzat des de mitjans del segle XIX
en diersos àmbit com:
a. Activitats recreativs, animació sociocultural, alfabetització, higienisme i fins i tot,
formació militar.
b. Activitats pròpies del sistema educatiu que s'han desenvolupat de forma
complementària a ell.
c. Cap de les tres respostes no és correcte.
d. Activitats recreatives, animació sociocultural, alfabetització i higienisme.
100. El Patronato de Misiones Pedagógicas, endegat durant la II República a Espanya,
pretengué fomentar la cultura general en el món rural, orientar pedagògicamet les
seves escoles i proporcionar educació ciutadana als camperols, amb la finalitat
d'afirmar els principis democràtics.
a. Fals
b. Vertader

101. Les Cases del Poble son exemples a Espanya de:

a. Escoles ambulants, que pretenien anar de poble en poble, la missió fonamental de la qual
era divertir.
b. Un mitjà de socialització i formació de les classes treballadores de caire anarquista
aliè a l'Estat.
c. Un mitjà de socialització i formació de les classes treballadores de caire socialista.
d. Una experiència endegada per reformisme burgés per tal de proporcionar educació a les
classes treballadores.

102. Relaciona els diversos representants destacats del pensament educatiu, a

l'Espanya del segleXX d'abans del franquisme, amb el corrent o moviment pedagògic
al qual s'adscriuen:
a. Manuel B. Cossio i Lorenzo Luzuriaga. ​(Pedagogia institucionista)
b. Domingo Barnés, Luis de Zulueta, María de Maeztu, Joaquim Xirau i Pere Rosselló.
(Pedagogia academica i cientifica)
c. Joaquín Costa i Rafael Altamira. ​(Regeneracionisme)
d. Rufino Blanco Sánchez i Ramón Ruiz Amado. ​(Pedagogia catolica)

103. El terme o mot “animació sociocultural” principalment gira entorn:

a. Al terme formació.
b. Al terme educació.
c. Al terme aprenentatge.
d. Al concepte de cultura.

104. La formació laboral com a sector de l'educació d'adults, compren la formació

ocupacional, la formació al treball, els programes de transició a la vida adulta i els
programes de transició de la vida adulta a una situació de temps lliure:
a. Fals.
b. Vertader

105. Les universitats als barris, les aules de la tercera edat, o les missions culturals
són exemples d'actuacions educatives no formals que es dugueren a terme durant el
primer franquisme.
a. Fals.
b. Vertader
106. Les escoles-taller i les cases ofici son centres especific que desenvolupen
programes de formació i treball i de desenvolupament comunitari i estan adreçats a la
qualficació inicial
dels joves menors de 25 anys.
a. Fals
b. Vertader.

107. A quin nivell educatiu obligatori en l'actualitat podem trobar més constrastos pel
que fa a l'organització i el curriculum entre els diversos països europeus?
a. L'educació primaria.
b. L'educació infantil.
c. L'educació universitaria.
d. L'educació secundaria.

108. Quin dels tres escenaris educatius s'ha dentificat en major grau amb el concepte
d'educació o aprenentatge al llarg de la vida?
a. Formal
b. Cap d'ells, l'educació o aprenentatge al llarg de la vida no té res a veure amb els tres
escenaris educatius esmentats.
c. No formal.
d. Informal.

109. Quins foren els primers països en adoptar una educació secundaria
comprensiva?
a. Els EUA, l'antiga Unió Soviètica i Suècia.
b. Anglaterra, França i Alemanya.
c. Cap de les tres.
d. Portugal, Espanya i Italia.

110. Relaciona els programes de protecció infantil amb els seus corresponents
serveis:
a. Programes de formació de professionals de primera linia, de prevenció del maltracte per a
families en risc i de tractament teapeutic i educatiu per a families maltractadores de fills.
(Serveis de programes especialitzats de protecció)
b. Programes de col·aboracio institucional, de centres de dia i depre-taller o aules-taller.
(Serveis comunitaris)
c. Programes d'ajuda i suport a la familia, d'ajuda escolar, educatius de medi obert,
comunitaris i d'atenció individual als menors i les families​.( Serveis socials i d'assistencia
primaria)
d. Programes d'acollida institucional, d'acollida familiar, d'adopció, de preservaci´del nucli
familiar i de reunificació familiar. ​(Serveis especialitzats de prevencio i tractament)
111. Relaciona els diferents exemples d’activitats, institucions o moviments educatius
no formals desenvolupats a Espanya amb el període històric en que s’introduïren o
iniciaren.
a. Exploradores de España ​(Principis del selge XX)
b. Colònies Escolars. ​(Finals segle XIX)
c. Patronato de Misiones Pedagogicas. ​(Segona Republica)
d. Organización Juvenil Española. ​(Segona meitat segle XX)

112. Quin dels següents àmbits de l’educació no formal és considerat històricament

el més antic?
a. L’animació sociocultural.
b. L’educació especialitzada.
c. La formació laboral
d. L’educació d’adults.

113. Des d’un punt de vista estructural i qualitatiu la principal transformació de

l’escola elemental a Espanya, durant la primera meitat del segle XX, fou la introducció
de l’escola graduada, que cap el 1935 suposaven el 17,6% de les escoles primàries
del país.
a. Vertader
b. Fals.

114. A l’educació formal y no formal se’ls atribueix el mateix grau o nivell

d’intencionalitat, organització, sistematització, homogeneïtzació i jerarquització, fet
que les diferencia de la educació informal.
a. Fals
b. Vertader

115. Durant la primera meitat del segle XX l’ensenyament primari s’anà consolidant a
Europa com una etapa unificada, bàsicament igual per a tota la població.
a. Vertader
b. Fals

116. L’educació no formal és un conjunt d’activitats reglades amb les que compta una
societat, la finalitat de les quals és l’educació intencional de les persones, però que
no obstant això no estan incloses en el sistema educatiu amb un contingut curricular.
a. Fals
b. Vertader

117. El batxillerat conservà durant bona part del segle XX, tot i els canvis que sofrí,
els trets que caracteritzaren en el segle anterior: a) nivell selectiu i minoritari, b)
presència significativa de les escoles religioses, i c) enfocat a l’accés a la Universitat.
a. Vertader
b. Fals

118. Relaciona les institucions o programes educatius no formals amb el seu àmbit
d’actuació preferent (tria del desplegable):
a. Centres de menors
b. Centres cívics – formació del ciutadà; continguts relacionats amb normes i valors que
permeten l’adaptació a organitzacions sociopolítiques
c. Programes d’alfabetització
d. Escoles-taller – programes de formació-treball i desenvolupament comunitari, cerca la
qualificació dels joves menors de 25 anys (carpinteria, ebenisteria, pintura, albañileria,
forja...)

119. Relaciona cada un dels exemples d’activitats, institucions o moviments

educatius no formals amb el seu corresponent model (triar del desplegable):
a. Extensió universitària
b. Universitats populars
c. Cases del Poble i Ateneus Llibertaris
d. Escoltisme
e. Colònies escolars

120. El terme o mot “educació d’adults” es començà a utilitzar a partir del segle:
a. XIX
b. XVIII
c. XX
d. XVII

121. Quin document legal establí a l’Estat espanyol l’Educació General Bàsica, de vuit
anys d’escolaritat gratuïta i obligatòria (dels sis als catorze anys), la finalitat de la
qual fou “proporcionar una formació integral, fonamentalment igual per a tothom i
adaptar-la, en la mesura que fos possible, a les aptituds i capacitats de cadascun”?
a. La Llei General d’Educació de 1970.
b. La Llei d’Instrucció Pública (Ley Moyano) de 1857.
c. La Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990.
d. La Llei d’Ensenyança Primària de 1945.

122. Quins dels següents exemples d’espais educatius es pot caracteritzar millor pel
seu caràcter explícit, la regulació del seu funcionament i la seva homogeneïtat?
a. Un parc infantil
b. Una escola
c. Un club esportiu
d. Un club d’esplai

123. Quin document legal atorgà a l’Estat espanyol el dret a l’Església de concedir
títols, crear centres d’ensenyament i escoles normals, inspeccionar tant els centres
públics com els privats (pel que fa a l’ensenyament de la religió), suprimí la
coeducació, i separà en edificis diferents les escoles masculines i femenines sempre
que fos possible?
a. La Llei d’Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857.
b. La Llei d’Ensenyança Primària de 1945
c. El Reglament d’Instrucció Pública de 1821
d. La Llei General d’Educació de 1970
124. Les colònies escolars, activitats educatives no formals i higienistes, foren
organitzades per primera vegada a l’Estat espanyol l’any 1887 per:
a. La Sociedad para el escudo del Guadarrama
b. La Institución Libre de Enseñanza
c. El Museo Pedagógico Nacional
d. El fomento de las Artes

125. Quin és el primer document legal que comprèn al conjunt d’institucions

educatives formals a l’Estat espanyol?
a. La Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990
b. La Llei General d’Educació de 1970
c. El Reglament d’Instrucció Pública de 1921
d. La Llei d’Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857.

126. La distinció que establiren Coombs i Ahmed dels possibles escenaris educatius
(formals, no formals i informals) respon al criteri de l’agent educador, i de la
intencionalitat, l’organització i la sistematització de la seva actuació.
a. Vertader
b. Fals

127. Les crítiques que sorgiren a la dècada dels anys 60 del segle passat sobre
l’escola i el sistema educatiu formal es centraren, principalment, en:
a. La manca d’incorporació de les NNTT.
b. La rendibilitat.
c. El baix nivell dels resultats acadèmics.
d. La qualitat.

128. Els Exploradores de España, modalitat de l’escoltisme creat a l’Estat espanyol

l’any 1911, fou una organització juvenil i de caire conservador, acontess oral i popular
d’educació no formal.
a. Vertader (supongo)
b. Fals

129. Assenyala quins dels següents criteris hom convé que faciliten la tasca de
taxonomització de l’educació no formal:
a. L’agència
b. Tots tres, és a dir, el programa, l’agència i la clientela.
c. La clientela d. El programa

130. Qui introduí les excursions escolars a l’Estat espanyol arran d’una visita l’any
1878 a l’Exposició Universal de París comissionat per la Institución Libre de
Enseñanza?
a. Rafael Torres Campos
b. Manuel Bartolomé Cossío
c. Francisco Giner de los Ríos
d. Augusto M. Torras

131. El Patronato de Misiones Pedagógicas fou:

a. Una escola ambulant, que pretenia anar de poble en poble, la missió fonamental de
la qual era divertir.
b. Un mitjà de socialització de les classes treballadores de caire socialista.
c. Una experiència endegada pel reformisme burgès per tal de proporcionar educació a les
classes treballadores.
d. Un mitjà de socialització de les classes treballadores de caire anarquista alié a l’Estat.

132. Quin país europeu a finals del segle XIX fou un model a seguir per altres països
pel fet de tenir una elevada taxa d’escolarització, pràcticament del 100%, i per tenir
vuit anys d’escolarització obligatòria des del 1868, gratuïts des del 1888?
a. Espanya
b. Anglaterra
c. França
d. Prusia

133. Relaciona els diversos models de reforma comprensiva de l’educació secundària

amb els seus corresponents països (tria del desplegable):
a. Gesamtschule - Alemanya
b. Grundskola - Suècia
c. Collège - França
d. Comprehensive school - Anglaterra

134. L’educació no formal és un món molt variat i ric que no està desvinculat del
quefer de l’educació formal, perquè tracta de vivències que no són als programes
escolars però que formen part dels temes transversals que es manegen a l’aula.
a. Fals
b. Vertader

135. A les primeres dècades del segle XIX l’ensenyament primari es generalitzà i
consolidà a la majoria de les nacions europees.
a. Vertader
b. Fals

136. Andrés Manjón, pensador vinculat a la pedagogia d’inspiració catòlica, intentà

conciliar la renovació metodològica i institucional pròpia de l’Escola Nova amb la
Pedagogia catòlica a les seves escoles de l’Ave María.
a. Vertader
b. Fals

137. El projecte liberal d’estendre l’ensenyança elemental a tota la població a Espanya

durant el segle XIX topà amb sèries dificultats, d’entre les quals la principal fou:
a.Cap de les tres respostes no és correcte, el projecte liberal d’estendre l’ensenyança no
tingué cap dificultat per a dur-se a terme
b.La inestabilitat política
c.La manca de recursos econòmics
d.La pugna amb l’Església
138. El principi de comprensivitat en l’educació secundària ha calat, principalment, en
els sistemes educatius europeus:
a.Dels països escandinaus
b.Dels països mediterranis
c.Dels països anglosaxons
d.Dels països francòfons

139.El Patronato de Misiones Pedagógicas, creat a finals del segle XIX, fou una de les
primeres institucions europees que pot considerar-se com un antecedent del que avui
anomenem ‘animació sociocultura
a.Vertader
b.Fals

140. La cultura popular és l’objecte de desenvolupament dels processos educatius

denominats d’animació sociocultural”.
a.Vertader
b.Fals

141. Hom convé en que les educacions formal i no formal tenen, en major o menor
grau, intenció, mètode i sistematització, no així en l’educació informal que, en
principi, li manquen i en la qual els processos educatius s’entremesclen amb altres
processos socials
a- Fals
b.Vertader

142. Durant la primera meitat del segle XIX, a l’Estat espanyol, en l’educació hi hagué
un enfrontament entre els ‘tradicionalistes’ i els ‘liberals’, relaciona els principals
trets de l’ensenyament segons siguin propis d’un sector o d’un altre.
a.Estudi de disciplines científiques i llengües vemacles -- Liberals
b.Estudi de les llengües clàssiques -- Tradicionalistes
c.Renovació dels mètodes d’ensenyament -- Liberals
d.Estudi de les humanitats i ciències sagrades -- Tradicionalistes

143. Les universitats populars sorgiren a França a mitjans del segle XIX i tot el seu
nom fou un moviment educatiu social que es desenvolupà al marge de les
universitats.
a.Fals
b.Vertader

144. Levin, en un estudi comparatiu sobre les debilitats que s’atribuïen al sistema
escolar dels EUA i el Canadà en períodes diferents, demostrà que les crítiques són
persistents al llarg del temps i acabà per concloure que les institucions escolars
seran permanentment criticades pels motius següents
1) Perquè la societat té unes expectatives desmesurades sobre les escoles i el sistema
educatiu,
2) perquè no existeix un consens social sobre les prioritats educatives ni els mitjans per a
aconseguir els fins.
145. Assenyala quins dels següents criteris hom convé que faciliten la tasca de
taxonomització de l’educació no formal.
a.El programa
b.Tots tres, és a dir, el programa, l’agència i la clientela
c.La clientela
d.La agència

146. El batxillerat conservà durant bona part del segle XX, tot i els canvis que sofrí,
els trets que el caracteritzaven al segle anterior: a) nivell selectiu i minoritari, b)
presència significativa de les escoles religioses i, c) enfocat a l’accés a la Universitat
a.Fals
b.Vertader

147. Des d’un punt de vista estructural i qualitatiu la principal transformació de l’escola
elemental a Espanya, durant la primera meitat del segle XX, fou la introducció de l’escola
graduada, que cap al 1935 suposaven el 17,6% de les escoles primàries del país.
a.Vertader
b.Fals (NI IDEA)

148. Relaciona els principals pensadors pedagògics espanyols del segle XIX amb els
corrents als quals s’adscriuen
⁃ Andrés Manjón -- Pedagogia catòlica
⁃ Mariano Carderera -- Pedagogia científica
⁃ Pablo Montesino -- Liberalisme
⁃ Francisco Giner de los Rios -- Institucionalisme

149. A les primeres dècades del segle XIX l’ensenyament primari es generalitzà i
consolidà a la majoria de les nacions europees
a.Vertader
b.Fals

150. Les crítiques que sorgiren als anys 80 i 90 del segle passat sobre l’escola i el
sistema educatiu formal es centraren, principalment, en
a.La rendibilitat
b.El baix nivell dels resultats acadèmics
c.La qualitat
d.La manca d’incorporació de les NNT

151. Relaciona cada un dels exemples d’activitats, institucions o moviments

educatius no formals amb el seu corresponent model:
⁃ Colònies escolars -- Aire lliure i excursionisme
⁃ Extensió Universitària --Instrucció de les classes populars
⁃ Universitats populars -- Instrucció de les classes populars
⁃ Escoltisme -- Aire lliure i excursionisme
⁃ Cases del poble i Ateneus Llibertaris -- Inst. de les classes popu.
152. L’escoltisme, creat a principis del segle XX per B. Powell, fou originàriament un
moviment educatiu a l’aire lliure i en el temps de lleure que integrà elements propis
de:
a.L’escola tradicional
b.L’escola Nova o Educació Activa
c.L’antiautoritarisme educatiu
d.El naturalisme pedagògics

153. Les Cases del Poble són exemples a Espanya de

a.Una experiència endegada pel reformisme burgés per tal de proporcionar educació les
classes treballadores
b.Un mitjà de socialització i formació de les classes treballadores de caire social
c.Un mitjà de socialització i formació de les classes treballadores de caire anarquista a
l’Estat
d.Escoles ambulants, que pretenien anar de poble en poble, la missió fonamental de la qual
era divertir.

154. Els Exploradores de España, modalitat de l’escoltisme creat a l’Estat espanyol

l’any 1911, fou una organització juvenil burguesa, conservadora i confessional
d’educació no formal
a.Vertader
b.Fals

155. Relaciona els principals pensadors pedagògics espanyols dels segles XIX amb
els corrents dels quals s’adscriuen​:
- Francisco Giner de los rios -- Institucionalisme
- Mariano Carderera -- P. Científica -
-Andrés Manjón ! P. Catòlica
- Pablo Montesino -- Liberalisme

156. Quin document atorgà a l'Estat espanyol el dret a l'Església de concedir títols,
crear centres d'ensenyament i escoles normals, inspeccionar tant elscentres públic
com els privats (pel que fa a l'ensenyament de la religió, suprimí la coeducació, i
separà en edificis diferents les escoles masculines i femenines sempre que fos
possible?
a. La Llei General d'Educació de 1970.
b. La Llei d'Ensenyança Primària de 1945.
c. El Reglament d'Instrucció Pública de1821.
d. La Llei d'Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857.

157. La formació al treball es duu a terme, exclusivament, a les empreses, que en

l'actualitat, de manera creixent, adopten plans sistemàtics de formació i o tan sols
accions aïllades de tipus conjuntural.
a. Vertader.
b. Fals.

158. Qui és considerat el més important pedagog del liberalisme espanyol a la priera
meitat del segle XIX, que impulsà la creació de l'Escola Normal Central de Madrid
(1836), dirigí el Boletín Oficial de Instrucción Pública (1841-1843) i dugué a terme una
important activitat a favor d reformar l'educació dels pàrvuls?
a. Mariano Carderrera.
b. Francisco Giner de los Rios.
c. Andrés Manjón.
d. Pablo Montesino.

159. L'origen de la denominació “educació especialitzada” és anglosaxó i inicialment

feu referencia exclusivament a l'atenció dels infants, joves i adults amb disminucions
físiques i psíquiques.
a. Vertader.
b. Fals.

160. Pel que fa a l'escola primaria, el segle XX s'inicià a l'Estat espanyol amb l'adopció
de dues mesures importants per part del Ministeri d'Instrucció Pública.
a. La prohibició de crear centres educatius als ordes religiosos i la introducció de les
llengües vernacles a l'escola.
b. L'extensió de l'escolaritat obligatòria i gratuïta dels 6 als 14 anys la prohibició de crear
centres educatius als ordes religiosos.
c. La secularització de l'educació i la modernització dels mètodes educatius.
d. La progressiva assumpció per part del govern de les despeses de l'escola primària,
fins aleshores finançada pels ajuntaments, i l'ampliació de l'escolarització obligatòria
dels 6 als 1 anys.

161. Els sectors més representatius de l'educació d'adults són:

a. L'educació per a la salut, l'educació ambiental i l'educació per al consumidor.
b. La formació o educació de base la formació laboral i l'animació sociocultural.
c. L'animació sociocultural, l'educació especialitzada i la formació laboral.
d. L'educació artística, l'educació museística, l'educació intercultural i l'educació cívica.

162. El batxillerat conservà durant bona part del segle XX, tot i els canvis que sofrí,
els trets que el caracteritzaren en el segle anterior: (nivell selectiu, presència
significativa de les escoles religioses i enfoca a l'accés a la Universitat.
a. Vertader
b. Fals.

163. Quin document legal intentà implantar a l'Estat espanyol, per primera vegada, els
principis de l'educació comprensiva a l'educació secundaria?
a. La Llei General d'Educació
b. Llei organica de la Qualitat de l'Educació
c. La Llei Organica d'Educació
d. La Llei Orgànica d'Ordenació Genral del Sistema Educatiu.

162. Les Cases del Poble i els Ateneus Llibertaris són exemples a Espanya de centres
aut`noms del proletariat, deslligats de la influència de la burgesia reformada, en què
es pretenia proporcionar formació a les classes treballadores.
a. Vertader
b. Fals.
163. El principi de comprensivitat en l'educació secundaria ha calat, principalment, en
els sistemes educatius europeus:
a. Dels països anglosaxons
b. Dels països mediterranis.
c. Dels països escandinaus.
d. Dels països francòfons.

164. L'escoltisme fou introduït a l'Estat espanyol l'any 1911 sota el nom
d'Exploradores de España per:
a. Teodoro Iradier i Arturo Cuyás.
b. Baden Powell.
c. Arturo Cuyás.
d. Teodoro Iradier.

165. Quin dels següents exemples d'espais educatius es por caracteritzar millor pel
seu caràcter explícit, la regulació del seu funcionament i la seva homogeneïtat?
a. Un club esportiu.
b. Una escola.
c. Un parc infantil.
d. Un club d'esplai.

166. Quin document legal establí a l'Estat espanyol l'Educació General Bàsica, de vuit
anys d'escolaritat gratuïta i obligatòria (del sis als catorze anys), la finalitat de la qual
fou “proporcionar una formació integral, fonamentalment igual pera tothom i
adaptada en la mesura que fos possible, a les aptituds i capacitats de cadascun”?
a. La Llei General d'Educació de 1970.
b. la Llei d'Ensenyança Primaria de 1945.
c. La Llei Organica d'Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990.
d. La Llei d'Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857.

167. L'excursionisme es consolidà al llarg de segle XX, integrant-se en ell elements

tant diversos com la valoració del paisatge i l'arquitectura, la investigació científica,
les sortides al camp dels escolars, el foment del patriotisme, el turisme, els esports
de muntanya, fet que popularitzà les sortides al camp i la natura i la formació d'un
moviment associatiu divers al voltant seu.
a. Vertader.
b. Fals.

168. Quin país europeu, a finals del segle XIX fou un model a seguir per altres països
pel fet de tenir una elevada taxa d'escolarització, pràticament del 100%, i per tenir vuit
anys d'escolarització obligatòria des del 1868, gratuïts des del 1888?
a. Anglaterra
b. França
c. Espanya.
d. Prúsia.
169. En el temps i els espais educatius formals i no formals poden donar-se també
fenòmens i interaccions informals.
a. Fals.
b. Vertader.

170. Andrés Manjón, pensador vinculat a la pedagogia d'inspiració catòlica, intentà

conciliar la renovació metodològica i institucional pròpia de l'Escola Nova amb la
Pedagogia catòlica a les seves escoles de l'Ave Maria.
a. Vertader.
b. Fals.

171. L'educació informal és un conjunt d'activitat reglades amb les que compta una
societat, la finalitat de les quals és l'educació intencional de les persones, però que
no obstant això no estan incloses en el sistema educatiu amb un contingut curricular.
a. Fals​.
b. Vertader.

172. Relaciona els diversos models de reforma comprensiva de l'educació secundaria

amb els seus corresponents països.
a. Comprehensive School-- (Anglaterra)
b. College --(França)
c. Gesamtschule-- (Alemanya)
d. Grundskola-- (Suècia)

173. Relaciona els diferents exemples d'activitats, institucions o moviments educatius

no formals desenvolupats a Espanya durant els segles XIX i XX amb els seus
impulsors.
a. Obra Sindical d'Educació i Descans--(Franquisme)
b. Extensió Universitaria--(Reformisme burgés)
c. Ateneus Llibertaris--(Moviment obrer anarquista)
d. Cases del Poble--(Moviment obrer socialista)

174. Les colònies escolar, activitats educatives no formals i higienistes, foren

organitzades per primera vegada l'any 1876 pel clergue protestant Bion a:
a. Abbotshome (Anglaterra)
b. Lió (França)
c. Appenzell (Suïssa)
d. Santander (Espanya)

175. Relaciona les següents definicions d'educació amb els corresponents escenaris
educatius segons la distinció que establiren Coombs i Ahmed.
a. Activitat educativa organitzada, sistemàtica, realitzada fora del marc del sistema oficial
per a facilitar determinades classes d'aprenentatge a subgrups particular de la població, tant
d'adults com d'infants (Educació no formal)
b. Procés que dura tota la vida en que les persones adquireixen i aumulen coneixements,
habilitats, actituds i models de discerniment a través d'experiències diàries i de la reació
amb el medi (Educació informal)
c. Activitat educativa altament institucionalitzada, cronològicament graduada i
jeràrquicament estructurada que s'estén des dels primers anys de l'escola primària fins als
darrers anys de la Universitat (Educació formal)

176. Quin pedagog espanyol de la segona meitat del segle XX és considerat com a
l'antecedent més directe de la pedagogia cinetífica espanyola, tal com l'entenem avui
en dia, atès que es dedica a bona part de les branques en que es divideixen les
Ciències de l'Educació, i a més intentà elaborar una teoria sistemàtica i global de la
formació humana fomanentada en l'educació “personalitzada”
a. Domingo Barnés.
b. Víctor García Hoz
c. Luis de Zulueta.
d. María de Maeztu

177. Assenyala quins dels següents criteris hom convé que faciliten la tasca de
taxonomització de l'educació no formal.
a. L'agència.
b. La clientela.
c. Tots tres, és a dir, l'agència, la clientela i el programa.
d. El programa.

178. Amb quin document s'arribà a consolidar legalment el sistema educatiu liberal a
Espanya?
a. Amb el Reglament d'Instrucció Pública. (1821)
b. Amb l'Informe Quintana (1914)
c. Amb el Pla General d'Estudis o Pla Pidal (1845)
d. Amb la Llei d'Instrucció Pública o Llei Moyano (1857)

179. Durant la primera meitat del segle XX l'ensenyament primari s'anà consolidant a
Europa com una etapa unitària, bàsicament igual per a tota la població:
a. Vertader.
b. Fals.

180. Durant la primera meitat del segle XIX, a l'Estat espanyol, en educació hi hagué
un enfrontament entre els “tradicionalistes” i els “liberals”, relaciona els principials
trets de l'ensenyament segons siguin propis d'un sector o l'altre:
a. Estudi de les humanitats i ciencies sagrades--(Tradicionalistes)
b. Renovació dels mètodes d'ensenyament--(Liberals)
c. Estudi de les disciplines científiques i llengües vernacles--(Liberals)
d. Estudi de les llengües clàssiques--(Tradicionalistes).

181. Les crítiques que sorgiren a la dècada dels anys 60 del segle passat sobre
l'escola i el sistema educatiu formal es centraren, principalment en:
a. El baix nivell dels resultats acadèmics.
b. La rendibilitat.
c. La manca d'incorporació de les NNTT.
d. La qualitat.
182. Les universitats populars sorgiren a França a mitjans dels segle XIX i tot i el seu
nom fou un moviment educatiu social que es desenvolupà al marge de les
universitats.
a. Fals
b. Vertader.

183. L'escoltisme es començà a organitzar a l'Estat espanyol l'any 1911 de la mà de

Teodoro Iradier i Arturo Cuyás sota el nom de Exploradores de España sota les
consignes de “patria, educación, higiene, honor, civismo, deportes”.
a. Vertader
b. Fals.

184. Francisco Giner de los Rios fou el gran inspirador de la pedagogia vinculada a la
InstituciónLibre de Enseñanza, institució que exercí una gran influència en l'educació
espanyola des de finals del segle XIX fins a l'esclat de la Guerra Civil i que introduí els
principis pedaògics inspirats en l'Escola Nova a Espanya.
a. Vertader
b. Fals

185. Si ens atenem als destinataris dels programes educatius no formals, entre les
diferents àrees de l'educació social (l'animació sociocultural, l'educació
especialitzada i l'educació d'adults) no es produeixen solapaments.
a. Vertader.
b. Fals.

186. Relaciona els exemples d'institucions, programes i activitats d'animació

sociocultural amb el seu corresponent tipus d'espai:
a. Universitats populars, centres cívics i cases de cultura--(Institucions específiques
d'animació sociocultural)
b. Excursions, visites a museus i festes--(Activitats puntuals que són organitzades per
institucions i organismes no especifics)
c. Actuacions educatives a presons, activitats extraescolars i programes de centres de
tractament de drogodependències--(Programes que es duen a terme en determinades
institucions no específiques)

187. D'entre els principals pensadors pedagògics espanyols de la primera meitat del
segle XIX hom ha destacat, principalment, a ideòlegs polítics i a algun intel·lectual,
com ara:
a. Manuel José Quintana i Andrés Manjón.
b. Francisco Ginder de los Rios i Pablo Montesino.
c. Andrés Manjón, Francisco Giner de los Rios i Mariano Carderera.
d. Manuel José Quintana, Antonio Gil de Zárate i Pablo Montesino.

188. Assenyala a quina de les següents obres Coombs i Ahmed establiren la distinció
entre els tres possibles escenaris educatius (formals, no formals i informals.
a. La crisis mundial de la educación. Perspectivas actuales (1985)
b. La lucha contra la pobreza rural. El aparte de la educación no formal (1974)
c. La crisis mundial de la educación (1968)
d. La educación encierra un tesoro (1996)

189. Els criteris d'intencionalitat, organització i sistematització són propis dels

escenaris educatius:
a. Formal, exclusivament.
b. No formal i informal.
c. Formal i no formal.
d. Formal i informal.

190. L'Extensió Universitaria fou a Espanya un moviment d'origen krausista que

introduí Francisco Giner de los Rios en iniciar-se el segle XX, a imatge del model
anglès d'”extensió universitària”, amb la pretensió de resoldre la qüestió social i
guanyar-se a les classes treballadores per a un projecte comú.
a. Vertader
b. Fals.

191. L'escoltisme creat a principis del segle XX per Baden Powell fou originàriament
un moviment educatiu a l'aire lliure i en el temps de lleure que integrà elements propis
de:
a. L'antiautoritarisme educatiu.
b. El naturalisme pedagògic.
c. L'Escola Nova o Educació Activa.
d. L'escola tradicional.

192. Relaciona els principals pensadors pedagògics espanyols del segle XIX amb els
corrents als quals s'adscriuen:
a. Pablo Montesino--(Institucionisme)
b. Mariano Carderera--(Pedagogía cientifica)
c. Andrés Manjón--(Pedagogia catòlica)
d. Francisco Giner de los Rios--(Liberalisme)

193. Des del punt de vista legal, a l'Estat espanyol, quin document establí un sistema
d'escola unificada, en què l'escola primària era obligatòria, gratuïta i de caràcter laic,
prohibí ensenyar a les ordes religioses, i escometé una descentralització del sistema
escolar en un intent de posar en pràctica el principi de participació?
a. La Llei d'Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857.
b. La Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990.
c. La Llei General d'Educació de 1970.
d. La Constitució republicana de 1931.

194. L'animació sociocultural, tot i ser un àmbit de l'educació no formal, es nodreix de

conceptes que provenen d'altres disciplines, com ara la sociologia, la psicologia
social, l'antropologia cultural, etc.
a. Fals.
b. Vertader.

195. Les crítiques que sorgiren als anys 80 i 90 del segle passat sobre l'escola i el
sistema educatiu formal es centraren, principalment en:
a. El baix nivell dels resultats acadèmics.
b. La rendibilitat.
c. La manca d'incorporació de les NNTT.
d. La qualitat.

196. L'educació no formal, en ocasions, s'ha fusionat amb iniciatives d'educació popular,
atès que també s'ha identificat a aquesta última amb accions culturals vinculades a entorns
rurals, escoles dominicals o nocturnes per a obres formació artesanal, etc.
a. Vertader.
b. Fals.

197. Quin document legal establí a l'Estat espanyol l'educació primària com un primer
nivell de l'ensenyament obligatori, amb una durada de sis cursos, des dels sis als
dotze anys d'edat, amb la finalitat de “proporcionar a tots els infants una educació
comuna que fes possible l'adquisició dels elements bàsics culturals, els
aprenentatges relatius a l'expressió oral, a a lectura, a escriptura i al càlcul aritètic,
així com una progressiva autonomia d'acció al medi”?
a. La Llei General d'Educació de 1970.
b. La Llei d'Ensenyança Primària de 1945.
c. La Llei d'Instrucció Pública (Llei Moyano) de 1857.
d. La Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990.

198. A partir dels anys seixanta del segle XIX l'escola primaria fou objecte d'una
renovació en els seus mètodes i objectius en la pràctica totalitat dels països
occidentals, en ella hi influïren, entre d'altres, el fet que deixà de ser una estapa que
seleccionava els alumnes que havien de passar a l'escola secundària, l'emergència de
noves teories pedagògiques centrades en l'alumne, i la necessitat de donar cabuda a
nous continguts, adaptats als avenços socials.
a. Fals.
b. Vertader.

199. La iniciativa Tiempos Libres, creada a Madrid l'any 1987, que aplegà a educadors
de diversos medis (animadors municipals, monitors de campament responsables
d'associacions juvenils i professors), és un exemple de:
a. Cap de les respostes no és correcte.
b. Associacionisme infantil i juvenil de les grans ciutats.
c. Una organització que atén els problemes dels barris marginats de les grans ciutats.
d. Una activitat compensatòria per a poblacions marginades de les grans ciutats.

200. Hom sol convenir en què l'educació formal és més antiga que l'educació no
formal.
a. Fals.
b. Vertader

201. L'escoltisme, moviment educatiu no formal creat per Baden Powell als inicis del
segle XX, originàriament pretengué promoure els valors de tolerància, paciència,
lleialtat, optimisme, responsabilitats, ingeni, capacitat d'observació i deducció, etc.
entre els infants i joves, a través de la realització de la promesa, de diferents proves
per assolir els distints graus i de l'obediència de la llei scout.
a. Fals.
b. Vertader

202. A les primeres dècades del segle XIX l'ensenyament primari es generalitzà i
consolidà a la majoria de les nacions europees.
a. Vertader
b. Fals

203. Si l'educació formal s'identifica amb un subsistema social compacte i altament

regulat i institucionalitzat, en què totes les parts estan interconnnectades, l'educació
no formal podria entendre's com un conglomerat de petits subsistemes, cada un dels
quals amb un origen, estructura, funcionament i població diferents segons les
necessitats específiques a les que es vol atendre.
a. Vertader.
b. Fals.

204. Qui publicà el llibre “Escoltisme per a nois” (1908)?

a. Baden Powell
b.Bion
c. Teodoro Iradier.
d. Arturo Cuyàs.

205. L'educacio no formal es un mon molt variat i ric que no esta desvinculat del
quefer de l'educacio fomral, perque tracta de vivencies que no son els programes
escolars pero que formen part dels temes transversals que es manegen a l'aula.
a. Fals.
b. Vertader

206. L'idea que expressa l'educació no fomral s'ha utilitzat des de mitjans del segle
XIX en diersos àmbit com:
a. Activitats recreativs, animació sociocultural, alfabetització, higienisme i fins i tot,
formació militar.
b. Activitats pròpies del sistema educatiu que s'han desenvolupat de forma complementària
a ell.
c. Cap de les tres respostes no és correcte.
d. Activitats recreatives, animació sociocultural, alfabetització i higienisme.

207. El Patronato de Misiones Pedagógicas, endegat durant la II República a Espanya,

pretengué fomentar la cultura general en el món rural, orientar pedagògicamet les
seves escoles i proporcionar educació ciutadana als camperols, amb la finalitat
d'afirmar els principis democràtics.
a. Fals
b. Vertader

208. Les Cases del Poble son exemples a Espanya de:

a. Escoles ambulants, que pretenien anar de poble en poble, la missió fonamental de la qual
era divertir.
b. Un mitjà de socialització i formació de les classes treballadores de caire anarquista aliè a
l'Estat.
c. Un mitjà de socialització i formació de les classes treballadores de caire socialista.
d. Una experiència endegada per reformisme burgés per tal de proporcionar educació a les
classes treballadores.

209. El Patronato de Misiones Pedagogicas fou:

a. Una escola ambulant que pretenia anar de poble en poble, la missió fonamental de la
qual era divertir.
b. Un mitjà de socialització de les classes treballadores de caire socialista.

210. Relaciona els diversos representants destacats del pensament educatiu, a

l'Espanya del segleXX d'abans del franquisme, amb el corrent o moviment pedagògic
al qual s'adscriuen:
a. Manuel B. Cossio i Lorenzo Luzuriaga.--(Pedagogia institucionista)
b. Domingo Barnés, Luis de Zulueta, María de Maeztu, Joaquim Xirau i Pere Rosselló.--
(Pedagogia academica i cientifica)
c. Joaquín Costa i Rafael Altamira--(Regeneracionisme)
d. Rufino Blanco Sánchez i Ramón Ruiz Amado--(Pedagogia catolica)

211. El terme o mot “animació sociocultural” principalment gira entorn:

a. Al terme formació.
b. Al terme educació.
c. Al terme aprenentatge.
d. Al concepte de cultura.

212. En un sentit ampli, al voltant del terme “educació especialitzada” s'agrupen un

seguit d'actuacions educatives adreçades a la prevenció i intervenció en problemes
relacionats amb la socialització.
a. Fals
b. Vertader

213. El terme o mot “educació d'adults” es començà a utilitzar a partir del segle...
a. XVII
b. XVIII
c. XX.
d. XIX

214. El document base elaborat per l'Institut Internacional de Planificació Educativa

de la UNESCO per als treballs de la Conferència Internacional sobre la Crisi Mundial
de l'Educació, celebrada el 1967, fou dirigit per:
a. James Perkins
b. Manzoor Ahmed.
c. Philip H. Coombs.
d. Philip H. Coombs i Manzoor Ahmed.
215. Durant la primera meitat del segle XX l'ensenyament primari s'anà consolidant a
Europa com una etapa unificada, bàsicament igual per a tota la població.
a. Fals
b. Vertader

216. La formació laboral com a sector de l'educació d'adults, compren la formació

ocupacional, la formació al treball, els programes de transició a la vida adulta i els
programes de transició de la vida adulta a una situació de temps lliure:
a. Fals.
b. Vertader

217. Les universitats als barris, les aules de la tercera edat, o les missions culturals
són exemples d'actuacions educatives no formals que es dugueren a terme durant el
primer franquisme.
a. Fals.
b. Vertader

218. L'educació no formal és més antiga que l'educació formal, atès que abans que
existís el sistema educatiu les societats ja tenien institucions i medis per a
proporcionar a la població elements amb els quals podien participar d'una cultura
comuna. En son exemples al llarg de la historia:
a. Cap de les dues, les activitats dels joglars i les acadèmies renaixentistes, no en son
exemples.
b. Les activitats dels joglars.
c. Les academies renaixentistes i il·lustrades, alternatives a les universitats ancorades en
els usos i els sabers medievals.
d. Ambdues, les activitats dels joglars i les acadèmies renaixentistes, en son
exemples.

219. Les escoles-taller i les cases ofici son centres especific que desenvolupen
programes de formació i treball i de desenvolupament comunitari i estan adreçats a la
qualficació inicial dels joves menors de 25 anys.
a. Fals
b. Vertader.

220. Relaciona les institucions o prograes educatius no fomrals amb el seu ambit
d'actuació preferent:
a. Centres de menors--(Educacio especialitzada)
b. Escoles-taller--(Educacio laboral)
c. Programes d'alfabetització--(Educacio d'adult)
d. Centres cívics--(Animacio sociocultural)

221. L'educació no formal es un mon molt variat i ric que no esta desvinculat del
quefer de l'educacio formal, perque tracta de vivencies que no son als programes
escolars pero que formen part dels temes transversals que es manegen a l'aula.
a. Fals.
b. Vertader.
222. La distinció que establiren Coombs i Ahmed dels possibles escenaris educatius
(formals, no formals i informals) respon al criteri de l'agent educador, i de la
intencionalitat, l'organització i la sistematització de la seva actuació:
a. Fals.
b. Vertader

223. Els Exploradores de España, modalitat de l'escoltisme creat a l'Estat espanyol l'any
1911, fou una organització juvenil de caire conservador, aconfessional i popular d'educació
no formal.
a.Fals.
b. Vertader.

224. A quin nivell educatiu obligatori en l'actualitat podem trobar més constrastos pel
que fa a l'organització i el curriculum entre els diversos països europeus?
a. L'educació primaria.
b. L'educació infantil.
c. L'educació universitaria.
d. L'educació secundaria.

225. Quin dels tres escenaris educatius s'ha dentificat en major grau amb el concepte
d'educació o aprenentatge al llarg de la vida?
a. Formal
b. Cap d'ells, l'educació o aprenentatge al llarg de la vida no té res a veure amb els tres
escenaris educatius esmentats.
c. No formal.
d. Informal.

226. Quins foren els primers països en adoptar una educació secundaria
comprensiva?
a. Els EUA, l'antiga Unió Soviètica i Suècia.
b. Anglaterra, França i Alemanya.
c. Cap de les tres. d. Portugal, Espanya i Italia.

227. Relaciona els programes de protecció infantil amb els seus corresponents
serveis:
a. Programes de formació de professionals de primera linia, de prevenció del maltracte per a
families en risc i de tractament teapeutic i educatiu per a families maltractadores de fills.
(Serveis de programes especialitzats de protecció)
b. Programes de col·aboracio institucional, de centres de dia i depre-taller o aules-taller.
(Serveis comunitaris)
c. Programes d'ajuda i suport a la familia, d'ajuda escolar, educatius de medi obert,
comunitaris i d'atenció individual als menors i les families.( Serveis socials i d'assistencia
primaria)
d. Programes d'acollida institucional, d'acollida familiar, d'adopció, de preservaci´del nucli
familiar i de reunificació familiar. (Serveis especialitzats de prevencio i tractament)
228. El Patronato de Misiones Pedagogicas, creat a finals del segle XIX, fou una de les
primeres institucions europees que pot considerar-se com un antecedent del que avui
anomenem “animació sociocultural”
a. Fals
b. Vertader

229. L'educació no formal és un conjunt d'activitat reglades amb les que compta una
societat, la finalitat de les quals és l'educació intencional de les persones, però que
no obstant això no estan incloses en el sistema educatiu amb un contingut curricular.
a. Fals.
b. Vertader.

230. A les acaballes del segle XIX i primeries del XX a Espanya s’establí una pugna
entre els sectors progressistes i reformistes i els conservadors i clericals oferint i
creant ambdós sectors institucions educatives per a les classes populars i
treballadores.
a. Vertader
b. Fals.

231. Els aprenentatges que es produeixen de les interaccions informals es poden

donar en qualsevol tipus d’ambit social (família, grups d’amics, associacions,
companys de treball, espais de pràctica esportiva o d’oci, contacte amb els medis de
comunicació, etc), inclosa l’escola o els centres d’educació no formal.
a. Fals.
b. Vertader.

232. Relaciona els diferents exemples d’activitats, institucions o moviments educatius

no formals desenvolupats a Espanya amb el període històric en que s’introduïren o
iniciaren.
a. Exploradores de España (Principis del selge XX)
b. Colònies Escolars. (Finals segle XIX)
c. Patronato de Misiones Pedagogicas. (Segona Republica)
d. Organización Juvenil Española. (Segona meitat segle XX)

233. Quin dels següents àmbits de l’educació no formal és considerat històricament

el més antic?
a. L’animació sociocultural.
b. L’educació especialitzada.
c. La formació laboral
d. L’educació d’adults.

234. Des d’un punt de vista estructural i qualitatiu la principal transformació de

l’escola elemental a Espanya, durant la primera meitat del segle XX, fou la introducció
de l’escola graduada, que cap el 1935 suposaven el 17,6% de les escoles primàries
del país.
a. Vertader
b. Fals.
235. A l’educació formal y no formal se’ls atribueix el mateix grau o nivell
d’intencionalitat, organització, sistematització, homogeneïtzació i jerarquització, fet
que les diferencia de la educació informal.
a. Fals
b. Vertader

236. En l’actualitat l’ensenyament primari és el nivell educatiu que presenta més

similituds, en la majoria dels països desenvolupats pel que fa a :
a. Formació del professorat i currículum.
b. Cap de les tres és correcte, l’ensenyament primari en l’actualitat no presenta gairebé
similituds entre els diversos països desenvolupats.
c. Graduació de l’ensenyament, formació del professorat i qualitat del servei
d. Objectius, continguts i organització.

237. Hom sol convenir en què l’educació no formal és més antiga que l’educació
formal.
a. Vertader
b. Fals

238. Les institucions educatives no formals especifiques del franquisme que

tingueren major transcendència per als més joves foren:
a. L’Organitzación Juvenil Española i la Sección Femenina.
b. El Frente de Juventudes i l’Organización Juvenil Española.
c. L’Auxilio Social i l’Organización Juvenil Española.
d. El Frente de Juventudes i la Sección Femenina.

239. A partir dels anys 60 del segle XIX l’escola primaria fou objecte de renovació en
els seus mètodes i objectius en la pràctica totalitat dels països occidentals, en ella hi
influïren, entre d’altres, el fet de deixà de ser una etapa que seleccionava els alumnes
que havien de passar a l’escola secundaria, l’emergència de noves teories
pedagògiques centrades en l’alumne, i la necessitat de donar cabuda a nous
continguts, adaptats als avenços socials.
a. Vertader
b. Fals

240. La cultura popular és l’objecte de desenvolupament dels processos educatius

denominats “d’animació sociocultural”
a. Vertader
b.Fals

241. El projecte liberal d’estendre l’ensenyança elemental a tota la població a Espanya

durant el segle XIX topà amb sèries dificultats, d’entre les quals la principal fou:
a. La pugna amb l’Església
b. La manca de recursos econòmics.
c. Cap de les tres respostes no és correcte, el projecte liberal d’estendre l’ensenyança
elemental no tingué cap dificultat per dur-se a terme.
d. La inestabilitat política.
242. Actualment a Espanya l’educador social és la figura professional amb qui
s’identifica amb els espais de l’educació no formal.
a. Vertader
b. Fals.

243. L’educació d’adults es considerat un espai educatiu multifuncional que engloba

la formació bàsica, l’animació sociocultural i la formació laboral inicial: (falta la
continua)
a. Vertader
b. Fals

244. L’escenari no formal d l’educació es troba en franc retrocés a causa de diverses

circumstàncies, d’entre les qual es poden assenyalr: l’extensió de la demanda
educativa, factors econòmics, factors tecnològics, requeriments des sector
productiu, factors socials i la crisi endògena de la institució escolar:
a. Vertader
b. Fals

245. Quin és el primer document legal que comprèn al conjunt d’institucions

educatives formals a l’estat espanyol?
a. Llei General d’Educació 1970
b. Llei Moyano 1857
c. Reglament d’instrucció pública 1821
d. LOGSE

246. La primera universitat espanyola que portà a terme un programa d’extensió a

través d’alguns professors, encapçalats per Alvarez Buyita, fou la de:
a. Oviedo

247.L'educacio o formal a espanya, en iniciar-se la segona meitat del segle XX

s'articula al voltant d'una serie d'institucions educatives d'ideals democràtics com la
falange, el frente de juventudes, la seccion femenina i l'obra sindical de educacion i
descanso:
a. Fals
b. Vertader

248. Hom convé en que les educacions formals i no formals tenen, en major o menor
grau, intenció, mètode i sistematització, no així en l’educació formal que, en principi,
li manquen i en la qual els processos educatius s’entremesclen amb altres processos
socials:
a. Fals
b. Vertader

249. Assenyala quin d’aquests centres específics pertanyen a la formació

ocupacional:
a. Escoles-taller i cases d’ofici
250. D'entre els principals pensadors pedagogics espanyols de la segona meitat del
segle XIX hom a destacat, principalment, a:
a.Giner de los rios i Montesinos
b. M. J. Quintana i Andrés Manjon
c. Manjón, Giner de los Rios i Carderera
d. Quintana, Gil de Zrate i Montesinos

251. L’Organización Juvenil Española (OJE), creada l’any 1960, pretengué emular les
mateixes activitats que l’escoltisme però, ben igual que en altres organitzacions
juvenils masculines fascistes, amb una ideología totalitaria, una estructura militar i un
fanatisme patriotic i religios.
a. Fals
b. Vertader

252. El projecte liberal d’estendre l’ensenyança elemental a tota la població a Espanya

durant el segle XIX topà amb sèries dificultats, d’entre les quals la principal fou:
a. Cap de les tres respostes no és correcte, el projecte liberal d’estendre l’ensenyança no
tingué cap dificultat per a dur-se a terme
b.La inestabilitat política
c.La manca de recursos econòmics
d.La pugna amb l’Església

253. El principi de comprensivitat en l’educació secundària ha calat, principalment, en

els sistemes educatius europeus:
a.Dels països escandinaus
b.Dels països mediterranis
c.Dels països anglosaxons
d.Dels països francòfons

254. El Patronato de Misiones Pedagógicas, creat a finals del segle XIX, fou una de les
primeres institucions europees que pot considerar-se com un antecedent del que avui
anomenem ‘animació sociocultura’
a.Vertader
b.Fals

255. La cultura popular és l’objecte de desenvolupament dels processos educatius

denominats d’”animació sociocultural”. - Vertader - Fals 1. Hom convé en que les
educacions formal i no formal tenen, en major o menor grau, intenció, mètode i
sistematització, no així en l’educació informal que, en principi, li manquen i en la qual
els processos educatius s’entremesclen amb altres processos socials
a.Fals
b.Vertader

256. Durant la primera meitat del segle XIX, a l’Estat espanyol, en l’educació hi hagué
un enfrontament entre els ‘tradicionalistes’ i els ‘liberals’, relaciona els principals
trets de l’ensenyament segons siguin propis d’un sector o d’un altre.
a.Estudi de disciplines científiques i llengües vemacles --Liberals
b.Estudi de les llengües clàssiques --Tradicionalistes
c.Renovació dels mètodes d’ensenyament --Liberals
d.Estudi de les humanitats i ciències sagrades --Tradicionalistes

257. Les universitats populars sorgiren a França a mitjans del segle XIX i tot el seu
nom fou un moviment educatiu social que es desenvolupà al marge de les
universitats.
a.Fals
b.Vertader

258. Levin, en un estudi comparatiu sobre les debilitats que s’atribuïen al sistema
escolar dels EUA i el Canadà en períodes diferents, demostrà que les crítiques són
persistents al llarg del temps i acabà per concloure que les institucions escolars
seran permanentment criticades pels motius següents
1) Perquè la societat té unes expectatives desmesurades sobre les escoles i el
sistema educatiu
2) perquè no existeix un consens social sobre les prioritats educatives ni els mitjans
per a aconseguir els fins.

259. Assenyala quins dels següents criteris hom convé que faciliten la tasca de
taxonomització de l’educació no formal​.
a.El programa
b.Tots tres, és a dir, el programa, l’agència i la clientela
c.La clientela
d.La agencia

260. El batxillerat conservà durant bona part del segle XX, tot i els canvis que sofrí,
els trets que el caracteritzaven al segle anterior: a) nivell selectiu i minoritari, b)
presència significativa de les escoles religioses i, c) enfocat a l’accés a la Universitat
a.Fals
b.Vertader

261. Des d’un punt de vista estructural i qualitatiu la principal transformació de

l’escola elemental a Espanya, durant la primera meitat del segle XX, fou la introducció
de l’escola graduada, que cap al 1935 suposaven el 17,6% de les escoles primàries
del país.
a.Fals
b.Vertader

262. Relaciona els principals pensadors pedagògics espanyols del segle XIX amb els
corrents als quals s’adscriuen
a.Andrés Manjón-- Pedagogia catòlica
b.Mariano Carderera-- Pedagogia científica
c.Pablo Montesino--- Liberalisme
d.Francisco Giner de los Rios---Institucionalisme

263. A les primeres dècades del segle XIX l’ensenyament primari es generalitzà i
consolidà a la majoria de les nacions europees
a.Fals
b.Vertader

264. Les crítiques que sorgiren als anys 80 i 90 del segle passat sobre l’escola i el
sistema educatiu formal es centraren, principalment, en
a.La rendibilitat
b.El baix nivell dels resultats acadèmics (CREC)
c.La qualitat
d.La manca d’incorporació de les NNT

265. Relaciona cada un dels exemples d’activitats, institucions o moviments

educatius no formals amb el seu corresponent model:
a.Colònies escolars ---Aire lliure i excursionisme
b.Extensió Universitària--- Instrucció de les classes populars
c.Universitats populars ---Instrucció de les classes populars
d.Escoltisme --Aire lliure i excursionisme
e.Cases del poble i Ateneus Llibertaris--- Inst. de les classes popu.

266. L’escoltisme, creat a principis del segle XX per B. Powell, fou originàriament un
moviment educatiu a l’aire lliure i en el temps de lleure que integrà elements propis
de:
a.L’escola tradicional
b.L’escola Nova o Educació Activa
c.L’antiautoritarisme educatiu
d.El naturalisme pedagògics

267. Les Cases del Poble són exemples a Espanya de

a.Una experiència endegada pel reformisme burgés per tal de proporcionar educació a les
classes treballadores
b.Un mitjà de socialització i formació de les classes treballadores de caire social
c.Un mitjà de socialització i formació de les classes treballadores de caire anarquista
a l’Estat
d.Escoles ambulants, que pretenien anar de poble en poble, la missió fonamental de la qual
era divertir.

268. Els Exploradores de España, modalitat de l’escoltisme creat a l’Estat espanyol

l’any 1911, fou una organització juvenil burguesa, conservadora i confessional
d’educació no formal
a.Fals
b.Vertader

269. Relaciona els principals pensadors pedagògics espanyols dels segles XIX amb
els corrents dels quals s’adscriuen:
- Francisco Giner de los rios-- Institucionalisme
- Mariano Carderera --P. Científica
- Andrés Manjón --P. Catòlica
- Pablo Montesino-- Liberalisme

270. Quin dels següents àmbits de l’educació no formal és considerat històricament

més antic?

A. L’eduació d’adults
B. l’educació especialitzada
C. l’animació sociocultural
D. la formació laboral

271. A les acaballes del segle XIX l’educació ambiental fou un dels camps de
l’educació no formal que més es desenvolupà a Espanya amb la creació d’aules de la
natura, granges-escola, aules de mar, centres d’interpretació, etc.

A. Fals
B. Vertader

272. L’educació no formal, en ocasions, s’ha fusionat amb iniciatives d’educació

popular, atès que també s’ha identificat a aquesta última amb accions culturals
vinculades a entorns rurals, escoles dominicals o nocturnes per a obres formació
artesanal, etc.

A. Vertader
B. Fals