GESTIÓ I

INNOVACIÓ EN
CONTEXTOS
EDUCATIUS
Lorena García Lagomasino
 TEMA 1: EVOLUCIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU
ESPANYOL: HISTÓRIA, PRESENT I PERSPECTIVA.
L’EDUCACIÓ DES DE FINALS DE L’ANTIC RÈGIM FINS A LA PROMULGACIÓ DE LA LLEI MOYANO
EN 1857.
La reacció espanyola a la invasió napoleònica posa en marxa la Revolució Liberal. El repte era substituir
l'estructura pedagògica pròpia de l'Antic Règim per un sistema educatiu d'acord amb la nova realitat
social.
Situació prèvia: Altes taxes d'analfabetisme, nombre insuficient d'escoles, escassos coneixements
pedagògics dels mestres. Es dona inici al sistema educatiu espanyol amb la Constitució de 1812, per
part de les Corts de Cadis.

És l'única Constitució en la història d'Espanya que ha dedicat un títol en exclusiva, l'IX, a la instrucció
pública.

·Defensa de la universalitat de l'Educació Primària per a tota la població.

· Les competències en educació recauen sobre les Corts.

O
L'informe és una exposició de principis bàsics en la qual defensa que la instrucció ha de ser igual,
universal, uniforme, pública i lliure; és a dir, que constitueix la millor formulació de l'ideari liberal pel
que fa a l'educació.
G
El següent pas va ser l'elaboració d'una llei general d'instrucció pública que ampliava i desenvolupava
els principis constitucionals. Manuel José Quintana va elaborar en 1814 un informe de gran
LA
transcendència per al futur de l'educació a Espanya.

El denominat Informe Quintana, el qual conté una sèrie de principis que són:

- Igualtat.
- Universalitat.
- Uniformitat.
LG

- Gratuïtat.
- Llibertat.

Més tard, en 1821, es convertiria en llei i va passar a conèixer-se com a Reglament General de la
Instrucció Pública, i la seua estructura es basa en:

- La regulació de l'ensenyament públic i privat.

- L'aposta i la defensa de la gratuïtat de l'ensenyament públic.
- Estructura del sistema educatiu (primera, segona i tercer ensenyament).

En 1823 es restableix el poder absolut de Ferran VII, que va estar fins a la seua defunció en 1833. Durant
el seu regnat es va derogar el Reglament General de la Instrucció Pública, es va dur a terme el Pla
Calomarde i va fer de la Instrucció Pública un instrument eficaç de l'absolutisme. A més, porta amb si
una sèrie de principis i novetats, les quals són:

- Uniformitat.
- Centralització i reglamentació dels estudis de totes les universitats.
- La inspecció.
- La direcció de les escoles.
En 1833 comença la regència de Mª Cristina i, amb ella, l'anomenada «dècada liberal». Els liberals es
divideixen entre moderats i progressistes. Els progressistes afermen les seues idees enfront dels
moderats: desamortització, supressió de senyorius, secularització de l'ensenyament.

En 1836 s'elabora el Pla General d'Instrucció Pública (Pla del Duc de Rivas) que a penes va tindre
vigència però va servir de manteniment per a la llei Moyano. Dividia l'ensenyament en:
Instrucció primària (elemental i superior), secundària (elemental i superior) i superior (facultats,
escoles especials i estudis d'erudició). En 1837 s'aprovarà la Constitució liberal.

En 1843, amb la majoria d'edat d'Isabel II, s'obri un nou període en la història d'Espanya que dura fins
a 1854: és l'anomenada «dècada moderada». La llei clau va ser la Constitució de 1845 (moderada). En
el terreny educatiu s'aprova en 1845 el Pla General d'Estudis (anomenat Pla Pidal). En ell es renuncia a
una educació universal i gratuïta en tots els graus i s'estableixen les bases per a la primera definició del
sistema educatiu contemporani. A més, s'emfatitza en l'educació secundària i es creen nous instituts
en cada ciutat.

DE LA LLEI MOYANO A LA PRIMERA REPÚBLICA (1857-1874)

La situació prèvia a la Llei Moyano a l'Espanya de 1856 era:

O
- L'índex d'analfabetisme supera el 80%.
- La meitat dels xiquets en edat escolar estan sense escolaritzar.
- Una mica més del 42% del professorat d'instrucció primària no posseeix titulació específica.
-
G
Més del 60% de les escoles no tenen el material tècnic adequat.

La Llei d'Instrucció Pública de 9 de setembre de 1857, dita Llei Moyano per ser Claudio Moyano Ministre
de Foment.
LA
Les característiques de la Llei Moyano (1857) són:

- Concepció centralista de la instrucció.

- Caràcter moderat en la resolució de qüestions controvertides (intervenció Església, continguts
científics en segons ensenyaments, etc.).
LG

- Consolidació legal de l'ensenyament privat (a nivell primari i secundari).

- Educació des dels 6 fins als 9 anys obligatòria i gratuïta

Consta de quatre seccions:

1. «Dels estudis», regula els nivells educatius del sistema: primer ensenyament, dividida en
elemental (obligatòria i gratuïta per a qui no puga costejar-la) i superior; segon ensenyament,
amb estudis generals i estudis d'aplicació a les professions industrials; i, en el nivell superior,
els estudis de les facultats, els ensenyaments superiors i els ensenyaments professionals.
2. «Dels establiments d'ensenyament» es regula els centres d'ensenyament públics i privats.
3. «Del professorat públic», regulen la formació inicial, forma d'accés i cossos del professorat de
l'ensenyament públic.
4. «Del govern i administració de la instrucció pública» s'estableixen tres nivells d'administració
educativa, central, provincial i local.
L’EDUCACIÓ EN L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ ( 1874-1923)
En 1876 s'aprova una nova Constitució, que restaura la monarquia constitucional, i que, sent
conservadora inclou principis progressistes com:

- Sufragi universal.
- Declaració de drets.
- Tolerància religiosa.

NO OBSTANT AIXÒ! Aquesta Constitució no facilita el consens quant a política escolar. A més, aquest
sistema de partits alternants que trobem en la Restauració va fer de l'educació un espai de lluita política
per la llibertat d'ensenyament, descrivint la legislació educativa com un moviment pendular, ja que
unes vegades afavoria al control ideològic de les escoles, i altres, a la llibertat de càtedra.

La ILE (Institució lliure d'ensenyament) va ser fundada en 1876 per un grup de catedràtics, separats de
la Universitat per defensar la llibertat de càtedra i negar-se a ajustar els seus ensenyaments als dogmes
oficials en matèria religiosa, política o moral. A més aquest grup de catedràtics defensava:

- Ensenyament no confessional basada en els nous corrents de la Pedagogia, en la llibertat de

ciència, la tolerància i el contacte amb Europa.

O
LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
Després del triomf dels partits republicans i socialistes en les eleccions municipals, el 14 d'abril de
1931 es proclama la Segona República Espanyola i s'obri una nova etapa en el Sistema Educatiu
G
Espanyol. El 9 de desembre s'aprova la Constitució de la República Espanyola i comencen a dictar-se
lleis que suposen profunds canvis enfront de l'anterior situació.

- Els primers decrets o principis aprovats en la II República van ser:

LA
• Bilingüisme: es defensa o reivindica des de Catalunya. S'expressarà en un Decret de 1931 en
el qual es reconeix l'existència de diferents llengües. El Decret diu, que en el cas català,
l'ensenyament es practicarà en llengua materna fins als 8 anys a l'escola, ben castellà o ben
català.
• L'ensenyament religiós: aquest tema es plasmarà publicant un decret sobre congregacions i
LG

confessions religioses. Aquest, regula i suprimeix l'obligatorietat de l'ensenyament de la

religió, basant-se en la llibertat religiosa, i la llibertat de consciència del nen i del mestre.
• Creació de les Missions Pedagògiques. Suposaria una continuació de la idea de la ILE (Institució
Lliure d'Ensenyament) cridada “l'extensió universitària” que el seu objectiu era estendre la
cultura fonamentalment en la població rural i l'educació ciutadana.
• L'atenció a l'escola primària. Considerada com la pedra angular de l'educació. Es va proposar
la construcció de 27.000 escoles (el repte més important) per escolaritzar al milió de nens que
no assistien a l'escola

Principis de l’educació republicana

- L'educació pública és funció essencial de l'Estat

- S'accepta l'ensenyament privat que no perseguesca finalitats polítiques o partidistes.

- L'educació pública ha de ser laica i gratuïta.

- L'educació ha de tenir un caràcter actiu, creatiu i permanent. L'educació pública ha de tenir un

caràcter social, amb una major connexió entre els pares i la comunitat educativa.

- Es defensa la coeducació (la no separació de sexes) i per tant l'educació mixta en tots els nivells.
- L'educació pública constitueix un tot unitari, integrat per 3 nivells comunicats: Primària. Tindria 2
modalitats: voluntària (4-6 anys) i Bàsica (6- 12 anys). Secundària. Consistiria en 2 cicles: prolongació
de primària (12-15 anys) i preparació per a cursos universitaris (15-18 anys). Superior o tram
universitari.

LA DICTADURA FRANQUISTA (1936-1975)

Característiques de l’educació franquista:

- Educació basada en els valors patris i catòlics.

- Increment de l’elitisme i discriminació a les aules.
- Educació polititzada: orientació doctrinària de totes les matèries.
- Es reserva el dret d’inspecció de l’ensenyament a l’església.
- La tasca educativa també queda en mans de l’església.
- Separació per sexes.

La Llei de 1945 reguladora de l'Ensenyament Primari establia un cicle de primària de 6 a 12 anys –el
més curt d'Europa-, ampliat fins als 14 anys en 1964.

- No es connectava amb la secundària, a la qual s'accedia després de l'examen d'ingrés, als 10

anys.

O
- Caràcter confessional catòlic i patriòtic.
- Obligatòria i gratuïta, amb separació de sexes.
- El castellà era l'única llengua utilitzada en l'escola.
-
-
G
Formació de mestres: en Escoles Normals, després d’un examen que es podia fer als 14 anys.
Cos de Magisteri Nacional Primari.
LA
LA LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ (1970)
S’inscriu en la tradició educativa liberal i suposa el reconeixement implícit al fracàs de l’educació
autoritària de les tres dècades anteriors.

Dissenya un sistema unitari i flexible.

Fracassos:
LG

- Implantació lenta i desigual per dificultats polítiques, econòmiques...

- No gratuïtat Ed. Preescolar.
- Fracàs de la Formació Professional.

Assoliments:

- Generalització de l’escolaritat bàsica, obligatòria i gratuïta (6-14anys).

- Augment d’alumnat Ed. Secundària i Universitària.
- Preocupació per la qualitat de l’ensenyament Implantació avaluació contínua
- Reconeixement de la funció docent de l’Estat en la planificació de l’ensenyament i la provisió
de llocs escolars.
- Incorporació de la Formació Professional.

CONSTITUCIÓ DE 1978
Amb l’arribada de la Democràcia, en la Constitució de 1978 es regulen aspectes essencials de l’educació
sent una de les poques Constitucions occidentals que s’ocupa específicament d’ella. En la norma
màxima trobem dos tipus d’aspectes normatius referits a l’educació: genèrics i específics.
ARTÍCULO 10: Determina la dignidad de la persona humana, sus derechos inviolables, el respeto a los
demás y a la Ley, como fundamento del orden político y de la paz social.
ARTÍCULO 20: Garantiza la libertad de cátedra, que implica que cada profesor puede elegir la
orientación científica, metodológica y académica que considere mejor.
ARTÍCULO 23: Determina la participación de los poderes públicos y de los padres en la educación y
será el fundamento de la LODE y LOPEG.
ARTÍCULO 44: Se establece el derecho al acceso a la cultura, el promover la ciencia, la investigación
científica y técnica en beneficio general.
ARTÍCULOS 148-149: Se establecen las materias competencia del Estado y de las Comunidades
Autónomas; entre los primeros, el derecho a expedir Títulos y su homologación.
ARTÍCULO 27:

1. Todos tienen derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza.

2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el respeto
a los principios democráticos de convivencia y a los derechos y libertades individuales.
3. Los poderes públicos garantizarán el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban
la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones.
4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.
5. Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación, mediante una
programación general de la enseñanza, con participación efectiva de todos los sectores

O
afectados y la creación de centros docentes.

LLEI ORGÀNICA DE L'ESTATUT DE CENTRES ESCOLARS (LOECE, 1980)

G
Intenta fer un pas avant en el procés de democratització i participació de la societat en el sistema
educatiu:

- Derogada per la LODE.

LA
- Va vindre escàs desenvolupament com a llei.
- Important el seu significat per a la constitució dels òrgans col·legiats en els centres.
- No té cap influència en el sistema educatiu actual.

LLEI ORGÀNICA REGULADORA DEL DRET A L'EDUCACIÓ (LODE, 1985)

La Llei orgànica Reguladora del Dret a l’Educació va ser la llei encarregada de desenvolupar l’article 27
LG

de la Constitució. Pretén garantir el dret a l’educació, mitjançant:

- Oferta suficient de llocs escolars en ensenyament obligatori.

- Regulació dels centres i finançament dels centres concertats. Per primera vegada es finança
amb fons públics a centres privats concertats.
- Regulació dels òrgans de govern unipersonals i col·legiats dels centres. Introducció dels consells
escolars permeten l’elecció dels directors mitjançant la comunitat educativa en ells
representada.
- Foment de la igualtat d’oportunitats.
- Regulació del funcionament dels centres públics i el sosteniment dels concertats.
- Projecte educatiu o ideari en els centres públics i provats.
- Desenvolupament de l’àmbit competencial de l’Estat i les CC.AA.
- Establiment de fins de l’educació per al conjunt de l’Estat, basats en valors democràtics.
- Participació de la societat en els centres educatius. Reconeix els drets de pares i alumnes a
participar en la vida dels centres..
LLEI ORGÀNICA D'ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU (LOGSE, 1990)
Va suposar una reforma global del sistema educatiu per a adaptar-lo a les grans transformacions que
s’havien produït en els últims vint anys en la societat espanyola, ja organitzada democràticament, i al
nostre entorn cultural, tecnològic i productiu. Aquesta llei no sols tracta de superar les deficiències del
sistema educatiu passat i d’aquell moment sinó, sobretot, de donar resposta adequada i ambiciosa a
les exigències del present i del futur.

APORTACIONS:

- Ampliació educació gratuïta i obligatòria dels 6 fins als 16 anys.

- Extensió de la gratuïtat a la E. Infantil i serveis complementaris (transport,
menjadors...)
- Qualitat de l'ensenyament: formació professorat, programació docent, innovació
educativa,orientació, direcció i inspecció.
- Nova estructura i etapes i nous currículums Atenció a la diversitat (autonomia
dels centres, compensació de les desigualtats…).
- S'estableix l'avaluació per al conjunt del sistema educatiu No obstant això, l'educació infantil si
bé era gratuïta no era obligatòria.

OBJECTIUS:

-
-
-
-
-
Participació i col·laboració dels pares.
G O
Formació personalitzada, propiciadora d'una educació integral.

Formació en la igualtat i rebuig de tota mena de discriminació.

Desenvolupament de capacitats creatives i de l'esperit crític.
Foment d'hàbits de comportament democràtic.
LA
- Autonomia pedagògica dels centres i activitat investigadora dels professors a partir de
la seua pràctica docent.
- Atenció psicopedagògica i orientació educativa i professional.
- Metodologia activa, que incentiva la participació dels alumnes.
- Avaluació dels processos d'ensenyament-aprenentatge dels centres.
- Relació amb l'entorn social, econòmic i cultural i formació en el respecte i defensa del medi
LG

ambient.

LLEI DE PARTICIPACIÓ, AVALUACIÓ I GOVERN DELS CENTRES ESCOLARS (LOPEGCE, 1995)

La Llei de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (LOPEG 1995),
(encara en temps de govern socialista), tracta el tema de les activitats extraescolars, l'autonomia
de gestió dels centres docents, les Inspeccions per les Administracions
Educatives i els Òrgans de Govern dels Centres Docents Públics.

FINALITAT:

- Augmentar la qualitat de l'ensenyament.

- Impulsar la participació i autonomia dels sectors integrants de la comunitat
escolar.

MESURES:

- Reforçar les funcions del Consell Escolar.

- Afavorir el desenvolupament professional docent
- Ampliar els límits de l'avaluació
- Augmentar l'eficàcia de la inspecció (nova forma de selecció)
LLEI ORGÀNICA DE LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ (LOCE, 2002)
En aqueix mateix any el PP tira avant la Llei de Qualitat de l’Educació (LOCE,2002), que té com a objectiu
reduir el fracàs escolar, elevar el nivell educatiu i estimular l’esforç, a través de majors exigències
acadèmiques.

OBJECTIUS:

- Previndré i combatre el fracàs escolar.

- Elevar el nivell de formació i de coneixements dels alumnes (importats mancances en matèries
bàsiques).
- Fomentar la cultura de l’esforç i de l’avaluació.
- Millorar les condicions per al desenvolupament de la funció docent.

La raó que argumentava el Govern conservador per a iniciar aquesta política de canvi normatiu era el
desprestigi social que, segons la seua opinió, tenia la reforma socialista. Un factor que constatava
aquesta afirmació era la comprovada hostilitat que la LOGSE (1990) despertava en amplis sectors del
professorat públic, especialment d'Educació Secundària, i els qualificats de “mals resultats” obtinguts
pels estudiants espanyols en les avaluacions internacionals i altres estudis de rendiment d'àmbit
nacional; mals resultats que el Govern relacionava amb l'ordenació educativa de l'etapa. Tota aquesta
reforma no pot ser valorada ja que no es va arribar a aplicar en els seus aspectes fonamentals, encara

l'educació.
G
LLEI ORGÀNICA D'EDUCACIÓ (LOE, 2006)
CONCEPTE EDUCACIÓ: Servei públic essencial de la comunitat.
O
que, segons alguns experts, la Llei no abordava els temes més importants i, en molts aspectes,
desconeixia els nous problemes que per al Sistema ha suposat la universalització i democratització de
LA
CURRÍCULUM: Èmfasi en l'adquisició de competències bàsiques segons les directrius de la Unió
Europea.

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA: Nova matèria que estudiaran obligatòriament.

tots els alumnes durant 4 cursos (un en Primària, dues en ESO i un en BACH).

RELIGIÓ: Oferta obligatòria per als centres i voluntària per als alumnes.
LG

EDUCACIÓ INFANTIL:

- Voluntària.
- Gratuïta en el tram 3-6.
- Les administracions garantiran llocs escolars en centres públics o mitjançant concerts.
- L'aprenentatge d'idiomes estrangers i la formació en TIC s'iniciarà als 5 anys.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA:

- Els programes de reforç (PROA, Programes de Reforç, Orientació i Suport) són el més destacat.
Són competència de les CC.AA.

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA:

- Desapareixen els cicles en Secundària.

- Repetició una vegada en Primària i dues en Secundària (només una vegada per curs).
- Fi de la promoció automàtica (2 matèries insuficients, excepcionalment 3).
- Poden existir proves extraordinàries al setembre.
- S'avança la diversificació curricular a 3r d'ESO.
- El 4t d'ESO és un curs de preparació per a la Secundària postobligatòria.
 - S'implanta un segon idioma estranger.

PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL:

- Per a majors de 16 anys sense Graduat en ESO (excepcionalment 15).

- No totes les modalitats atorguen títol, sí certificació (permet l'accés a la FP
de Grau Mitjà).
- Tres tipus de mòduls; formació general (tots els alumnes), específics d'FP
(qualificació de nivell 1) i voluntaris (condueixen al títol de Graduat en ESO).

BATXILLERAT:

Tres modalitats:

a) Ciències i Tecnologia.
b) Humanitats i Ciències Socials.
c) Arts, Música i Dansa.

AVALUACIÓ:

- Hi haurà avaluació general de diagnòstic en Primària (*4t. Curs) i Secundària (final

de 2n)
- G O
S'estableix una avaluació de diagnòstic del conjunt del sistema educatiu que
permetrà comparacions amb altres països, sense dependència dels estudis internacionals.

PASSAREL·LES EN FP: Les CC.AA. podran desenvolupar cursos de preparació per a accedir
des de la FP de G. Mitjà a la de G. Superior.

ACCÉS A LA UNIVERSITAT: Una única prova. Es considera la nota de Batxillerat.

LA
LLEI ORGÀNICA PER LA MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA (LOMCE, 2013)
CONTINGUTS BÀSICS

Educació dels diferents talents:

LG

- L'alumnat és el centre i raó de ser de l'educació. Aposta per un sistema de qualitat, inclusiu,
integrador i exigent que garanteix la igualtat d'oportunitats i fa efectiu el desenvolupament de
les potencialitats dels individus.
- Assegura el benestar del país, el creixement econòmic,un millor futur, el benestar individual,
el desenvolupament personal i la integració social.
- Es materialitza en la diversitat de talents. Diferents talents = Diferents itineraris.
Desenvolupament de coneixements, valors, actituds i competències. Compromís amb una
educació de qualitat com a suport de la igualtat i la justícia social.

Educació per a la millora social i econòmica

- Necessitat de restablir l'equilibri entre alumnes, família, escoles.

- Requereix un rol actiu en la societat i les escoles al servei d'aquesta. L'èxit
de la transformació social depén de l'educació

No n'hi ha prou amb l'escolarització per a atendre el dret de l'educació, és necessària

una educació de QUALITAT.
 - Condicions de desavantatge: desocupació, llocs de treball de limitat valor, exclusió social (altes
taxes d'abandó i baix nivell de qualitat) i fractura del coneixement (gent amb coneixements
molt limitats i gent molt per damunt de la mitjana).
- És necessària la millora de la qualitat del sistema educatiu, elevar els nivells d'educació i
afavorir la convivència pacífica i el desenvolupament cultural.
- Els xiquets volen ser reconeguts i sentir que progressen. És necessari recórrer a aquests desitjos
perquè els xiquets facen alguna cosa. Per a aprendre no n'hi ha prou amb llegir un llibre, cal
emocionar-se i fer per a aprendre.

Nous ciutadans per a noves societats.

- És necessari un canvi de mètode. Alumne actiu en el procés d'aprenentatge i respondre a les

diferents maneres d'aprendre.
- També és important formar persones actives, curioses i innovadores amb les habilitats
cognitives necessàries.

Una mirada al nostre sistema educatiu

- S'aconsegueix la universalització de l'educació i una educació inclusiva.

- Continua havent-hi altes taxes d'abandó (26,5%) i es pretén reduir fins al 10% en 2020. Hi ha

O
molt pocs alumnes d'excel·lència i l'informe TREPITJA mostra que tenim un nivell insuficient en
comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica.

Estratègia educativa “Europa 2020”

-
G
Reduir l'abandó escolar en almenys 10%. El 40% de la població entre 30-34 anys amb estudis
superiors. Persones amb discapacitat: Garantir educació i formació inclusiva i de qualitat.
LA
Objectius LOMCE

- Reduir l'abandó escolar, millorar els resultats educatius i millorar l'ocupabilitat i l'esperit
emprenedor.

PRINCIPIS DE LA REFORMA EDUCATIVA

LG

Principals novetats en Ed. Primària:

- Concepte de currículum. Incorporació d'un nou element curricular: els estàndards

d'aprenentatge avaluables.
- Noves competències clau: comunicació lingüística, competència matemàtica i en ciència i
tecnologia, competència digital, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit
de la iniciativa i esperit emprenedor i consciència cultural.

Novetats en l'organització de l'etapa:

- Deixa d'organitzar-se per cicles i s'organitza en 6 cursos (entre els 6-12 anys), cada curs
s'organitza en àrees o matèries amb caràcter global i integrador (es complementen) i s'intenta
facilitar la transició de Primària a Secundària.

Principis generals:

- El principi general era facilitar als alumnes els aprenentatges de les

competències que acabem de veure per a garantir una formació integral
que contribuïsca al desenvolupament de la personalitat dels alumnes i preparar-los
per a cursar l'ESO.
 - Com a objectius tenim la capacitat cognitiva, l'afectiva, la motriu, la comunicativa i la d'inserció
social.

Novetats curriculars:

- Desapareix el Coneixement del mitjà i es divideix en ciències socials i ciències naturals

- S'incorpora l'assignatura de Valors Socials com a alternativa a la Religió
- Educació per a la ciutadania s'elimina
- Els alumnes han de cursar la Llengua i literatura cooficial en aquelles CCAA en les quals
existisca.
- Les llengües s'usaran com a suport per a l'aprenentatge de la llengua estrangera i es prioritza
la comprensió i expressió oral.

Procés d'aprenentatge:

- Atenció a la diversitat, atenció personalitzada en funció de les necessitats de les necessitats,

realització de diagnòstics o programes de reforç, temps diari a la lectura, atenció
individualitzada i importància de la tutoria (connecta a les famílies amb l'escola i als professors
especialitzats amb els alumnes).

Elements transversals:

O
S'afigen una sèrie d'elements transversals com la importància de les TIC, la resolució pacífica
de conflictes, els elements curriculars per a desenvolupar l'esperit emprenedor i activitats per
G
a mantindre una dieta equilibrada i realitzar exercici físic.

Avaluació:
LA
- L'avaluació serà contínua i global i tindrà en compte el progrés en totes les àrees.
- S'estableixen les mesures oportunes per a adaptar les avaluacions als alumnes NEAE
- Avaluació que realitzen els docents (aprenentatges, procés d'ensenyament i la seua pròpia
labor).
- L'Administració garanteix una avaluació objectiva.

Principis per a la promoció i repetició de curs:

LG

- L'alumne accedirà al següent curs sempre que haja aconseguit els objectius establits i el
desenvolupament de competències.
- L'alumne només podrà repetir una vegada en tota l'etapa Primària.
- S'atendrà els resultats de les avaluacions que es realitzen en tercer i sisé (només aplicable a les
comunitats en les quals governava el PP).

LLEI ORGÀNICA PER LA QUAL ES MODIFICA LOE (LOMLOE, 2020)

Encara no s'ha implantat del tot. L'evolució legislativa demostra les conquestes que hem anat fent en
matèria d'educació. És necessari el compromís amb l'educació de tots els agents socials. Compromís
decidit amb l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible (garantir la satisfacció de les nostres
necessitats amb uns determinats recursos sense posar en risc les de les futures generacions). La crisi
econòmica viscuda recentment ha suposat un canvi en el paper de l'educació i en la forma en la qual
la societat la veu. En un context d'atur juvenil molt alt, s'aconsegueix reduir la taxa d'abandó escolar
fins al 16% i augmenta la taxa d'escolarització en edat no obligatòria.
ENFOQUES
Impuls de la igualtat de gènere, foment de la millora contínua dels centres educatius i personalització
dels aprenentatges, èmfasis en els Drets de la Infància, reconeixement de la importància de l'educació
per al desenvolupament sostenible i importància del desenvolupament de la competència digital. Elena
Martin: “no es pot ser competent sense memòria però la memòria no garanteix ser competent”. César
Coll: “l'important no és saber molt sinó saber que se sap i tindre les eines necessàries per a aprendre
el que no se sap”.

PRINCIPIS
Alguns dels principis de la LOMLOE són garantir el compliment dels drets de la infància, qualitat en
l'educació sense discriminació, equitat que garantisca la igualtat d'oportunitats i la transmissió d'edats.

FINS
Alguns dels fins de la LOMLOE són garantir el ple desenvolupament de les capacitats dels alumnes,
educació basada en el respecte, la tolerància i la llibertat, responsabilitat individual i valor de l'esforç
personal i adquisició de coneixements en tots els àmbits.

PRINCIPALS NOVETATS

- Canvis curriculars

O
a) El currículum ha d'estar dirigit al desenvolupament de les competències.
b) Desapareixen els estàndards d'aprenentatge.
c) El Govern fixa els ensenyaments mínims (50% en CCAA amb llengua cooficial i 60%
en aquelles que no la tenen).
G
d) Creació d'una unitat dins del MEFP en cooperació amb les CC.AA per a revisar i
actualitzar el currículum.
e) Educació inclusiva com a principi fonamental.
LA
f) Fi de la classificació de les matèries proposada per la LOMCE (divisió de les matèries
en diferents àmbits (científic, lingüístic…)).
g) Ensenyament personalitzat.
h) Coordinació entre etapes.
i) Complementarietat entre educació formal i informal.
j) Eliminació de les proves finals (no revàlides).
- Educació primària
LG

a) Adquisició de l'autonomia.
b) Gestió emocional.
c) Competència tecnològica.
d) Desenvolupament d'una mobilitat activa i saludable.
e) Es recupera l'estructura en tres cicles de 2 cursos cadascun.
f) Foment de la creativitat, l'esperit emprenedor, les TIC i l'aprenentatge significatiu i
competencial.
g) S'imparteix l'assignatura de valors socials en el tercer cicle.
h) La religió serà d'oferta obligatòria per als centres i voluntària per a l'alumnat.
i) Èmfasi en l'atenció a la diversitat, l'atenció personal i la inclusió.
j) Informe personalitzat per a les famílies en finalitzar cada cicle i etapa.
k) La repetició només podrà dur-se a terme en finalitzar un cicle.
l) S'elimina l'avaluació individualitzada de 3r.
m) Avaluació de diagnòstic de les competències en 4t: Té caràcter censal,
finalitat diagnòstica i ha de valorar, almenys, el domini de la competència
lingüística i matemàtica de l'alumnat Els centres tindran en compte els
resultats en el disseny dels seus plans de millora. Seran realitzades pels
centres, que comptaran amb els models i suports necessaris proporcionats
per l'Administració. S'aplicaran a tot l'alumnat. El de NEE derivades
de discapacitat realitzarà proves adaptades.
TEMA 2. L'ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DELS CENTRES
1. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DELS CENTRES

G
2. ÒRGANS DE GOVERN - UNIPERSONALS - DIRECTOR
O
LA
Per a la selecció del director hi ha 3 característiques:
- Hi participa la comunitat educativa i l'Administració.
- Se'l selecciona i se'l nomena mitjançant concurs de mèrits.
- Ha de tenir principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat.
Els continguts del curs de formació per a directors són:
- Marc normatiu aplicable als centres docents.
LG

- Organització i gestió de centres docents.

- Factors clau per a una adreça eficaç.
- Rendició de comptes i qualitat educativa.
- Projecte de direcció i mòdul autonòmic.
Les funcions del director són:
- Representar el centre i l’Administració educativa.
- Dirigir i coordinar totes les activitats del centre.
- Exercir la direcció de gestió i la direcció pedagògica, promoure la innovació i impulsar
plans per assolir els objectius del PEC.
- Exercir la direcció de tot el personal adscrit al centre.
- Organitzar l'horari i el sistema de treball del personal funcionari no docent.
- Vetllar pel manteniment d'instal·lacions, mobiliari, equipament, etc.
- Impulsar la col·laboració amb les famílies i amb altres organismes i institucions.
- Fomentar l’obertura del centre al seu entorn.
- Convocar i presidir els actes acadèmics i reunions de tots els òrgans col·legiats i executar
acords.
- Garantir i facilitar el dret de reunió dels diferents col·lectius del centre.
- Col·laborar amb els diferents òrgans de la Conselleria.
 - Realitzar les contractacions d'obres, serveis i subministraments i autoritzar-ne les
despeses.
- Realitzar contractes menors per a l’adquisició de béns, serveis i subministraments.
- Aprovar projectes i normes.
- Intervenir en el procés d’admissió de l’alumnat.
- Vetllar pel compliment de la normativa.

3. ÒRGANS DE GOVERN - UNIPERSONALS - CAP D'ESTUDIS

Per a la selecció del cap d’estudis hi ha 2 característiques:
- És designat pel director/a d’entre els mestres/es funcionaris de carrera en situació de
servei actiu al col·legi, i a més ha d’haver una prèvia comunicació al Consell Escolar.
- Serà nomenat pel director/a territorial d’Educació.
Les funcions del cap d’estudis són:
- Organitzar els actes acadèmics i substituir el director/a en cas d'absència justificada.
- Coordinar i vetllar per l’execució de les activitats de caràcter acadèmic, d’orientació i
complementàries del professorat i de l’alumnat.
- Confeccionar els horaris acadèmics de professorat i alumnat.
- Elaborar i proposar el calendari general d’activitats docents i no docents.

O
- Establir el procediment d’avaluació de faltes i desenvolupar les accions necessàries per
corregir l’absentisme.
- Coordinar les tasques dels equips docents i dels seus coordinadors/es.
- Coordinar l’acció dels tutors/es, conforme al Pla d’Acció Tutorial.
G
- Proposar agrupaments i distribució aules.
- Afavorir la transició adequada de l'alumnat entre cicles i etapes.
- Coordinar les activitats de formació del professorat.
LA
- Controlar el compliment de la jornada de feina.
- Vetllar perquè l'avaluació es desenvolupi correctament.
- Perseguir l'aprofitament òptim dels recursos.
- Organitzar la cura de l'alumnat en els períodes d'esbarjo i activitats no lectives.
- Coordinar les accions de recerca i innovació educatives.

4. ÒRGANS DE GOVERN - UNIPERSONALS - SECRETARI

LG

Per a la selecció del secretari hi ha 2 característiques:

- És designat pel director/a d’entre els membres funcionaris de carrera en situació de
servei actiu.
- Són nomenats pel director/a territorial d'Educació.
Les funcions del secretari són:
- Ordenar el règim administratiu del centre.
- Gestionar els mitjans humans i materials.
- Actuar com a secretari dels òrgans col·legiats de govern (actes).
- Expedir certificacions que requereixin les autoritats.
- Accedir al sistema informàtic de gestió acadèmica i administrativa i custodiar, conservar
i actualitzar els expedients.
- Realitzar i actualitzar l'inventari del centre (incloent-hi l'inventari TIC).
- Custodiar i organitzar la utilització del material didàctic.
- Exercir, sota l'autoritat del director/a, la prefectura del PAS.
- Elaborar el projecte del pressupost del centre.
- Ordenar el règim econòmic del centre, fer la comptabilitat i retre comptes davant les
autoritats corresponents.
- Vetllar pel manteniment del material i de les instal·lacions del centre.
- Coordinar la utilització d’espais, mitjans i materials didàctics d’ús comú.
 - Supervisar el funcionament correcte dels serveis complementaris.
- Garantir l’ús adequat i l’accessibilitat de la web i dels taulers d’anuncis.
- Difondre a la comunitat educativa la informació sobre la normativa i altres assumptes
d’interès.

5. ÒRGANS DE GOVERN - COL·LEGIATS - CONSELL ESCOLAR

Què és?
El Consell Escolar és l’òrgan de participació dels diferents sectors de la comunitat
educativa al govern dels centres.
Les funcions del Consell Escolar són:
- Proposar directrius per elaborar alguns projectes.
- Conèixer i emetre un informe dels plans i programes de gestió i organització escolar.
- Promoure i participar en l'ús social i acadèmic del valencià en allò establert en el projecte
lingüístic.
- Vetllar perquè els entorns, els processos i els serveis siguin accessibles.
- Aprovar el projecte de pressupost del centre.
- Promoure la conservació i la renovació de les instal·lacions i l'equipament escolar.
- Participar a la selecció del director/a.

O
- Proposar i aprovar mesures i iniciatives que afavoreixin la igualtat, la convivència i el
respecte a la diversitat.
- Proposar i aprovar mesures i iniciatives que afavoreixin el bon ús de l’equipament i les
eines TIC.
G
- Informar sobre l'admissió de l'alumnat.
- Analitzar i valorar el funcionament general del centre.
- Establir criteris i actuacions per fomentar la col·laboració escola-família.
LA
- Proposar i aprovar mesures que afavoreixin l’ús del web del centre.

6. ÒRGANS DE GOVERN - COL·LEGIATS - CLAUSTRE

Què és?
El claustre és l'òrgan propi de participació del professorat, i en té la responsabilitat
de planificar, coordinar i decidir sobre els aspectes pedagògics del centre. A més, està
LG

presidit pel director/ai integrat per la totalitat de professors/es.

Les funcions del claustre són:
- Formular l'equip directiu i el Consell Escolar proposades per a l'elaboració dels projectes
del centre i de la PGA.
- Fixar els criteris referents a l'orientació, la tutoria, l'avaluació i la recuperació de
l'alumnat.
- Informar sobre la programació general anual i la memòria final de curs abans de la
presentació al Consell Escolar.
- Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència.
- Triar els seus representants del Consell Escolar i participar a la selecció del director/a.
- Informar de les normes d’organització i funcionament del centre.
- Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de sancions.
- Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al centre i a la col·laboració
família-escola.
- Promoure i aprovar iniciatives en l’àmbit de la recerca i la innovació, el foment a la
lectura, l’ús de les TIC i la formació del professorat.
- Conèixer el programa anual de formació del professorat.
- Formular propostes d’actuacions relacionades amb la conservació del medi ambient i el
desenvolupament sostenible.
7. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT - COL·LEGIATS - EQUIPS
DOCENTS I DE CICLE
Les característiques dels equips docents i de cicle són:
- Que agrupa el professorat que imparteix docència en un curs determinat.
- Cada equip docent serà coordinat per un membre de l’equip, designat per la direcció.
- Els equips estan supervisats pel cap d’estudis.
Les funcions dels equips docents i de cicle són:
- Realitzar propostes per a la modificació del PEC.
- Elaborar la proposta pedagògica i les programacions de cada nivell.
- Dur a terme les estratègies de detecció i intervenció amb l’alumnat que presenta NEAE.
- Proposar activitats de formació que promoguin el treball col·laboratiu del professorat.
- Col·laborar en l'organització i el desenvolupament de qualsevol activitat del centre.
- Col·laborar amb la secretaria o el secretari en l'elaboració i l'actualització de l'inventari.
- Coordinar-se amb els docents de la mateixa etapa o d'altres per afavorir els processos
de transició.
- Proposar la informació per traslladar les famílies.
- Participar al desenvolupament del Pla d'Igualtat i Convivència.
- Elaborar una memòria al final del curs.

O
- Realitzar propostes d’activitats extraescolars i complementàries.
- Realitzar propostes per reduir la càrrega de treball que realitza l’alumnat a casa.
G
8. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT - COL·LEGIATS - COMISSIÓ
DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA
La Comissió de Coordinació Pedagògica es compon de:
LA
- Director/a.
- Cap d’estudis.
- Coordinadors/es equips cicle/docents.
- Especialista en Psicologia i Pedagogia del Servei Psicopedagògic Escolar (SPE).
- Una persona membre del personal de suport a la inclusió.
- Coordinador/a d’igualtat i convivència.
LG

- Altres persones que pugui anomenar la direcció.

Les funcions de les Comissions de Coordinació Pedagògica són:
- Coordinar l'elaboració i la modificació de les programacions.
- Elaborar la proposta d’organització del Pla d’Acció Tutorial.
- Elaborar la proposta dels criteris i els procediments per realitzar les adaptacions
curriculars significatives.
- Fer propostes de criteris per a l’organització dels suports per a la inclusió de l’alumnat i
coordinar aquesta organització i la implementació d’actuacions.
- Assegurar la coherència entre el PEC i la resta dels plans i programes del centre.
- Vetllar pel compliment del PAC, les programacions i la resta de les actuacions.
- Establir els aspectes a tractar a les reunions amb les famílies.
- Proposar al claustre la planificació de les sessions d’avaluació.
- Proposar a l'equip directiu la distribució dels recursos.
- Promoure activitats de formació i perfeccionament del professorat.
- Promoure la integració de les TIC.
- Vetllar per la coherència entre els llibres de text i materials curriculars i la relació amb
el PEC.
- Col·laborar en el desenvolupament d’activitats de foment a la lectura.
9. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT - UNIPERSONALS - TUTORS
Les característiques dels tutors són:
- Que cada grup d’alumnes tindrà a un tutor/a.
- Podrà ser tutor/a qui imparteixi diverses àrees del currículum.
- Serà designat/da pel director/a, a proposta del cap d’estudis.
- Al primer curs, els tutors/es seran mestres/es amb destinació definitiva al centre,
sempre que sigui possible.
- El/la cap d'estudis coordinarà el treball dels tutors/es i mantindrà les reunions
periòdiques necessàries.
Les funcions dels tutors són:
- Dur a terme el Pla d’Acció Tutorial.
- Dur a terme les actuacions establertes al PEC i al Pla d'Actuació per a la Millora.
- Vetllar per promoure'n la implicació en les activitats.
- Vetllar per la convivència del grup i la seva participació a les activitats del centre.
- Coordinar el professorat i la resta de professionals que intervenen en el seu grup.
- Orientar l'alumnat en el procés educatiu.
- Facilitar la inclusió de l’alumnat i fomentar el desenvolupament d’actituds participatives
i positives.

O
- Coordinar el procés d’avaluació de l’alumnat del seu grup.
- Elaborar i desenvolupar, amb la col·laboració dels especialistes, les adaptacions
curriculars.
- Difondre informació d’interès a les famílies, professorat i alumnat del grup.
G
- Ajudar a resoldre les demandes i inquietuds plantejades per l’alumnat.
- Motivar la participació de les famílies a la vida del centre.
LA
LG
 TEMA 3: DOCUMENTS INSTITUCIONALS PER A
LA GESTIÓ EDUCATIVA

PER QUÀ PLANIFICAR I ELABORAR DOCUMENTS DE GESTIÓ EDUCATIVA?

Per a què planificar?

- Per a millorar.
- Per a reduir incerteses.
- Per a dotar d’autonomia, distribuir i delegar funcions.

Quins aspectes han de tindre’s en compte?

- La planificació ha de ser concretada en una sèrie de documents.

- La planificació ha de partir del seu marc normatiu (legislació).
- La planificació ha de permetre el treball participatiu i col·laboratiu.
- La planificació afavoreix la incorporació d'elements innovadors.

EL PROJECTE EDUCATIU (PEC)

Què es?
G O
El Projecte Educatiu és un marc general de referència, i un instrument per a la gestió,
que enumera i defineix les notes d'identitat del centre. A més formula els objectius que
LA
pretén i expressa l'estructura organitzativa de la institució. Està elaborat a partir de la
pròpia dinàmica del centre.

Qui ho elabora?

L'equip directiu es responsabilitza de la seua redacció, d'acord amb les directrius del Consell
Escolar, i amb les propostes realitzades pel Claustre i l'AMPA.
LG

IMPORTANT!

Serà aprovat pel director.

Quin objectiu té?

Ha de garantir que la intervenció educativa siga coherent, coordinada, progressiva i

assumida pel conjunt de la comunitat escolar del centre.

Què inclou?

- Valors, objectius i prioritats d'actuació.

- La concreció dels currículums.
- Plans i programes com el PAT, Pla Foment Lectura, programa de reutilització de llibres
de text i material curricular, Pla de Formació, etc.
- Criteris bàsics que han d'orientar: l'organització, cooperació i la participació
en el centre educatiu.
DECISIONS PER A ELABORAR EL PEC
On estem? - Ha d’aparèixer una anàlisi contextual de les necessitats plantejades.

Quines som? - Han de quedar clares els senyals d'identitat i estil educatiu que distingeixen al
centre.
Què pretenem? - Formulació d'objectius institucionals.

Com ho fem? - Mitjançant una estructura organitzativa i de gestió.

1. En l’anàlisi contextual ha d’aparèixer:

- El marc legal
- El marc físic de la ciutat i el barri.
- El marc físic del centre.
2. Els senyals d’identitat o característiques del centre que han d’aparèixer són:
- El plantejament ideològic
- Principis pedagògics.

O
- Línia metodològica.
- Els valors.
-
-
Llengua d’aprenentatge.
G
Modalitat de gestió, com la forma de govern i la participació
de la Constitució Espanyola (CE).
LA
3. Els objectius a seguir:
OBJ. PEDAGÒGICS

- Unificar acord en el centre, horitzontal i verticalment sobre el procés ensenyament-

aprenentatge.
LG

- Potenciar l’aprenentatge significatiu desenvolupant la iniciativa i la creativitat, creant

situació apropiades a això.

OBJ. ECONÒMICS I ADAIMINISTRATIUS

- Organitzar la gestió econòmica de manera que els ingressos s’investisquen en el centre

de la manera més positiva.
- Mantindré l’objectiu que la claredat i la transparència siguen les guies de la gestió
econòmica del centre.

OBJ. D’AMBIT HUMÀ I DE SERVEIS

- Programar activitats extraescolars que faciliten la participació de pares o monitors,

creant així hàbits de convivència.
- Establir el diàleg com a via primera de clarificació d’idees i resolució de problemes.
OBJ. INSTITUCIONALS

- Col·laborar i practicar en activitats oferides per Conselleria. Ajuntament, organisme

provincials o locals, altres centres de la localitat.
4. La concreció i formalització de l’estructura del col·legi:
- Òrgans de govern: unipersonals i col·legiats.
- Comissions de treball: menjador, biblioteca, material, etc.
- Associacions: AMPAs, Alumnes.
- Normes de funcionament, de convivència, etc.
- Pla d’Igualtat i Convivència, PAT, PADIE.
- Serveis del centre: administratius, psicopedagògics, biblioteca, menjador, etc.

LA CONCRECIÓ CURRICULAR
Què és?

O
La concreció curricular és un conjunt de decisions tecnicopedagògiques, consensuades per
l'equip educatiu, que tracten de desenvolupar les finalitats educatives recollides en el
G
PEC.
Ǫui ho elabora?
LA
Ho elabora la COCOPE amb les directrius marcades pel claustre.

Ho aprova el claustre.

L'informe el realitza el Consell Escolar.

I ho supervisa una inspecció tècnica.

LG

Què objectius té?

- Augmentar la coherència de la pràctica educativa a través de la presa de decisions.

- Adequar al context les prescripcions i correccions de l'Administració.
- Augmentar la competència docent del professorat a través de la reflexió sobre la seua
pràctica.

Qui són les fonts per a la seua elaboració?

- El PEC.
- El currículum.
- L'experiència docent.

DECISIONS PER A ELABORAR LA CONCRECIÓ CURRICULAR

Ensenyar - què? com? i quan?
Avaluar - què?, com? i quan?
Atenció a la diversitat.
PLA D’IGUALTAT I CONVIVÈNCIA
Qui ho elabora?
Serà elaborat pels equips directius dins del projecte educatiu de centre. I la direcció
tindrà la responsabilitat de la seua redacció ateses les directrius del Consell escolar i a les
propostes realitzades pel claustre i l'AMPA.

Les bases de Pla d’Igualtat i Convivència són:

a) Diagnòstic de l’estat de la igualtat y la convivència entre el centre.
b) Composició i pla de actuació de la comissió d’igualtat i convivència.
c) Detecció de necessitats i planificació d’accions de formació.
d) Mesures i accions orientades a la promoció de la convivència positiva i la prevenció de
conflictes, per a aconseguir un adequat clima de centre.
e) Accions per a la consecució d’una escola igualitària coeducadora.
f) Mesures i accions orientades a la sensibilització, informació i promoció de la convivència
positiva.
g) Procediments d’actuació i intervenció contemplats en el reglament de règim intern del
centre.
h) Procediments per a articular la col·laboració amb el Pla de Coeducació, entitats i
institucions de l’entorn en el Pla d’Igualtat i Convivència.
i) Estratègies i criteris per a realitzar la difusió, el seguiment i l’avaluació del Pla d’Igualtat
i Convivència en el marc del Projecte Educatiu.

O
Les característiques del Pla d'Igualtat i Convivència són:
- L'avaluació del PdIC és competència del Consell Escolar.
G
- La comissió d'igualtat i convivència haurà el seguiment d’aquest pla i elaborarà un
informe que presentarà al Consell Escolar i el claustre.
- La direcció ha d'elaborar un informe anual, que cal enviar a l'adreça on territorial
corresponent.
LA
- Diferents unitats com el Servei de Prevenció de Riscos Laborals, la Inspecció d’Educació
General, o les Unitats de Resolució de Conflictes, promouran les actuacions necessàries
davant de possibles situacions d'assetjament laboral.

Les eines bàsiques del Pla d'Igualtat i Convivència són:

- La mediacions escolar.
LG

- Aules de convivència.
- Lideratge compartit.
- Acompanyament professorat.
- Promoció d'activitats de resolució de conflictes.

PADIE (PLA D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ EDUCATIVA)

Què inclou?
- Identificació de les necessitats específiques de suport educatiu de l'alumnat del centre.
- Procediments de detecció i anàlisi.
- Mesures, actuacions, plans i programes.
- Organització de l'orientació educativa.
- Avaluació del pla.
QUÈ SÓN LA NEAE I LA NEE?
NEAE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu):
L'alumnat amb NEAE és aquell que requereix una atenció educativa diferent de la
ordinària per presentar:
- NEE
- Dificultats Específiques d'aprenentatge.
- TDAH
- Altes capacitats intel·lectuals.
- Incorporació tarida al sistema.
- Condicions personals o d’història escolar.
NEE (Necessitats Educatives Especials):
L'alumnat amb NEE és aquell que requereix en un període de la seva escolarització, o al llarg
de tota ella, determinats suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat
o trastorns greus de la conducta.

PLA D'ACCIÓ TUTORIAL (PAT)

Qui ho elabora?
És elaborat per la COCOPE amb l'assessorament de l'SPE o gabinet autoritzat i

O
coordinat per la direcció d'estudis.
Les bases del Pla d’Acció Tutorial:
a) Mesures per contribuir a reduir els problemes derivats del COVID-19 durant el curs
2019-2020.
G
b) Criteris per a la coordinació dels tutors amb tots els professionals de suport del SPE o
gabinet autoritzat.
c) Activitats per oferir informació i assessorament acadèmic a l'alumnat.
LA
d) Activitats que facilitin la coordinació entre famílies i professorat.
e) Actuacions per a la prevenció i mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i la
millora de la convivència escolar.
f) Actuacions dissenyades a partir de les característiques i la situació personal del alumnat
i la necessitat específica de suport educatiu, amb l'objectiu de personalitzar el procés
d’ensenyança-aprenentatge.
LG

g) Programa d’educació sexual.

h) Contenirá activitats de sensibilització de caràcter coeducatiu, igualitari i inclusiu.
i) Activitats que promoguin el valor pedagògic del banc de llibres.
j) Apartat específic per a l'aula de dos anys d'acord amb les característiques pròpies de
l’edat.

TRANSICIÓ ENTRE NIVELLS, ETAPES I MODALITATS D'ESCOLARITZACIÓ

Les característiques de la transició són:
- Els centres elaborarà accions per garantir el transvasament d’Informació, l'orientació i
l'acompanyament a l'alumnat i a les famílies en els moments de transició.
- L'equip educatiu ha de disposar de la informació necessària abans de l’inici del curs
escolar o en el moment d’escolarització per planificar l'acció.
- Els gabinets i SPEs han d'assessorar i col·laborar amb els equips directius, amb els equips
de transició i amb els equips educatius al dissenyo, aplicació i seguiment d’aquests plans.
Les mesures de transició i coordinació són les següents:
Coordinació amb el 1ºcicle d'Ed. Infantil
- El centre receptor sol·licitarà l’historial educatiu al centre d'origen.
- L’equip de cicle ha de tenir en compte l’informe qualitatiu de cada alumne que forma
part del seu historial educatiu.
Transició entre el 2ºcicle d'Ed. Infantil i el 1ºcurs d'Ed. Primària
- Orientat a afavorir l’adaptació progressiva de l’alumnat.
- El transvasament de la informació i les actuacions d'informació i assessorament a les
famílies han de començar durant el tercer trimestre del últim curs de l'etapa d’Educació
Infantil i prolongar-se fins al primer trimestre de l'etapa d’Educació Primària.
- En el cas dels centres que imparteixen l’etapa d’Educació Infantil, el pla de transició
s'han d'elaborar conjuntament els centres d’Educació Primària als quals estàn adscrits.
- Adopció de mesures de caràcter metodològic i organitzatiu.
Transició entre modalitats d’escolarització
En el cas de l’alumnat amb NEE al qual es modifica la modalitat d’escolaritzacions, els centres
implicats han de planificar i dur a terme les actuacions personalitzades de transició, que inclouen
el transvasament d’informació, l'orientació i totes les mesures que facilitin l’acompanyament,
l'acollida i la participació de l’alumnat i de les seves famílies en el nou context.
Transició entre situacions d’escolaritzacions externa al centre
També ens han d’incloure les accions personalitzades per a l’alumnat que no pot assistir,
transitòriament, al centre docent, per compliment de mesures judicials, per convalescència
domiciliària o hospitalització de llarga durada o per escolarització en una UET/HDIA.

PROJECTE DE GESTIÓ I RÈGIM ECONÒMIC

O
Què és?
El projecte de gestió i règimen econòmic es tracta d'un document on s'expressa la gestió
econòmica i l'ordenació i utilització dels recursos materials d’un centre. A les hores, ha d'estar
al servei del projecte educatiu.
Qui ho elabora?
G
L'equip directiu coordina la seva elaboracions és el responsable de la seva redacció,
LA
considerant les propostes del Consell Escolar, del Claustre i de l’AMPA. A les hores, serà aprovat
pel director.
Què inclou?
- Criteris per a l’elaboració del pressupost anual del centre i la distribució d'ingressos.
- Criteris per a l'obtenció d'ingressos.
- Mesures per a la conservació i renovació de les instal·lacions i l’equipament escolar.
- Inventari de recursos materials del centre.
LG

IMPORTANT!
Els centres disposarà d’autonomia en la seva gestió, als termes establerts a les lleis de
pressupostos de la Generalitat i a la normativa complementària que regula l'activitat i
l’autonomia de la gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris.

NORMES D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

Les normes d'organització i funcionament que s'apliquen a un col·legi són:
- Els centres docents redactaran les normes d'organització i funcionament atenent al que
disposa la normativa bàsica i d'acord amb els criteris indicats al PEC.
- Les normes d'organització i funcionament tindrà que incloure el conjunt d'objectius,
principis, drets, responsabilitats i normes pels quals es regula la convivència de tots els
membres de la comunitat educativa.
- Les normes d'organització i funcionament seran de compliment obligatori i tindran que
recollir les normes de convivència i conducta, així com concretar els deures de l’alumnat
i les mesures correctores aplicables en cas d’incompliment.
LA PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL
Què és?
La Programació General Anual s un instrument que recull la planificació, l'organització i el
funcionament del centre, com concreten anual del que s'ha acordat al PEC.
Quan es fa?
Es realitza al principi de cada curs acadèmic.
Quina és la finalitat?
Facilitar el desenvolupament coordinat de totes les activitats, el correcte exercici de
competències, la coordinació docent i la participació de tots els sectors de la comunitat escolar
d'acord amb els principis de coeducació.
Qui ho elabora?
L'equip directiu coordinarà l'elaboració de la PGA del centre i es responsabilitzarà de la seva
redacció, d’acord amb les propostes realitzades pel consell escolar i el claustre de professorat i
de l’AMPA. Serà aprovada per la direcció i supervisada per la Inspecció Educativa.
Què inclou?
- Horari general del centre.
- Els criteris pedagògics per a l'elaboració de l’horari del professorat, del personal no
docent i de l’alumnat.

O
- El calendari de reunions dels òrgans col·legiats, d’avaluació i d’informació a les famílies.
- Actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs.
- Llibres de text i altres materials curriculars.
- Recursos de suport per a l’alumnat amb NEE derivades de discapacitat.
G
- El programa anual de menjador escolar.
- Els mecanismes d'avaluació de les mesures de millora (avaluacions de 3ºi 6ºd'Ed.
Primària).
LA
- El programa anual d’activitats extraescolars i serveis complementaris.
- El Pla d’Actuació per a la Millora

PLA D'ACTUACIÓ PER A LA MILLORA (PAM)

Quina finalitat té?
Permet la detecció les necessitats de l'alumne de cada centre i determina els recursos per
LG

atendre-les de manera més adequada.

Qui ho elabora?
És aprovat pel claustre i el consell escolar, i a més té un seguiment trimestral que ho realitza la
COCOPE.
Quins objectius té?
- Incrementar el % d’alumnat que assoleix objectius i competències.
- Millorar la competència emocional i les habilitats d'interacció social.
- Reduir l´absentisme escolar.
- Prevenir i compensar desigualtats.
Què inclou?
- La descripció de les intervencions educatives.
- Actuació dels diferents plans i programes desenvolupats pel centre, especialment del
pla d’igualtat i convivència.
- Criteris i procediments previstos per al seguiment i l’avaluació del PAM.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd5
 TEMA 4: GESTIÓ D'ESPAIS,
RECURSOS I TEMPS
1. ESPAI ESCOLAR
Què és?
L'espai escolar és un element material que es pot definir com a continent i contingut de les
situacions estructurades d'ensenyament-aprenentatge.
- Continent: perquè permet que al seu interior es desenvolupin activitats d'ensenyament
i formació.
- Contingut: perquè condiciona de manera considerable els sabers, destreses i actituds.
Què fa que un espai sigui considerat espai escolar?
L'espai escolar, perquè pugui ser considerat com a tal, requereix intencionalitat, estructura,
plantejaments didàctic-pedagògics i subjectes actius que el protagonitzen.
Sobre què ens dona pistes l’espai escolar?
Cada forma concreta d’organitzar l’espai correspon a una determinada manera de entendre
l’educació i viceversa.

O
1.1. FACTORS QUE CONDICIONEN L'ESPAI
Factors externs:
- Situació geogràfica (orientació, il·luminació, calefacció, etc.).
- Demografia.
- Capacitat de l’edifici.
G
- Factors econòmics (rendibilitat construcció, manteniment…).
LA
Factors interns:
- Suficiència en quantitat i en qualitat.
- Facilitació de relacions.
- Focus sociocultural.
- Nucli de serveis.
1.2. CARACTERÍSTIQUES DE L'ESPAI
LG

L’espai ha de ser:
- Ampliable.
- Convertible.
- Polivalent.
- Variat.
- Interrelacionat.
1.3. SOLUCIONS ORGANITZATIVES
Les solucions organitzatives no són aquelles que tenen un caràcter provisional com les “escoles
sense terreny” o els centres prefabricats. Per solucions organitzatives entenem aquelles que
tenen més grau d'estabilitat i permanència en un espai determinat.
Quins tipus de solucions hi ha?
- Aulari.
- Espai polivalent.
- Espai obert.
- Agrupament lineal.
- Agrupament mixt.
- Agrupament nuclear.
2. RECURSOS DIDÀCTICS
Diferència entre els recursos escolars i didàctics:
- Recursos escolars: elements personals i materials dels centres.
- Recursos didàctics: els utilitzats específicament a l'ensenyament.
2.1. RECURSOS DIDÀCTICS
Les funcions dels recursos o materials didàctics són:
- Facilita l'assimilació de continguts.
- Motiva i manté l’interès de l’alumnat.
- Guia i orienta en el procés de pensar.
- Facilita la transferència de l’aprenentatge.
- Aproximeu la realitat sensorial al món de l'abstracció.

2.2. CARACTERÍSTIQUES DELS RECURSOS DIDÀCTICS

Els recursos o materials didàctics han de ser:
- Creatiu.
- Motivador.
- Simple.
- Exempt de riscos.

O
- Adequat a les característiques dels infants, objectius i continguts.
- Bé seleccionat.
2.3. CRITERIS PER A LA SELECCIÓ DELS RECURSOS DIDÀCTICS
Els criteris per a la selecció dels materials didàctics són:
G
- Transmetre els continguts que es vol transmetre.
- Aconseguir els objectius perseguits.
- Que s'adapti a les característiques dels destinataris.
LA
2.4. AVALUACIÓ DELS RECURSOS DIDÀCTICS
Què avaluem?
- La qualitat.
- La utilitat.
- L’adequació als objectius.
- L’adequació a l’alumnat.
LG

- La distribució en el temps.
- L'actitud dels alumnes envers ells.
Com avaluem?
- Basant-nos en la interacció didàctica professor-alumne.
- Mitjançant l’observació.
- Mitjançant les proves escrites i els instruments d'avaluació.
3. EL TEMPS
Què és?
El temps és un recurs fonamental que permet les interrelacions que es produeixen entre les
persones a l'organització educativa, i que hem d'administrar amb cura. Deu tractar-se com un
recurs institucional i s'ha de distribuir en funció dels objectius prèviament seleccionats.
3.1. EL TEMPS DELS ALUMNES
Temps al centre educatiu:
- Temps de classe.
- Temps d'explicacions i activitats dins de la classe.
- Temps d’estudi.
- Temps d’activitats complementàries i de descans.
Temps fora del centre relacionat amb tasques acadèmiques:
- Temps per a feines complementàries.
 - Temps d’estudi.
- Temps de formació general.
Visió positiva sobre el temps dels alumnes:
- Afavoreixen el desenvolupament del nen.
- Reforcen l'aprenentatge que té lloc a l'aula.
- Ajuden a crear l’hàbit del treball i de l’estudi.
- Promouen l'autonomia i la implicació dels infants a l'aprenentatge.
- Són adequats per als aprenentatges que es basen en la repetició i la pràctica.
- Serveixen per connectar el context escolar amb la vida quotidiana.
Visió negativa sobre el temps dels alumnes:
- Ansietat, estrès i dèficit d’atenció.
- Incideixen negativament en el clima i les relacions familiars.
- Són un element de desigualtat i inequitat, a les famílies amb menys recursos
socioculturals.
- Els deures no se solen coordinar amb l'equip docent i no es personalitzen a funció de
cada alumne.
- Generen una alta acumulació de tasques, sense considerar el temps que pot tenir
disponible el nen fora de l’horari lectiu.
3.2. L'HORARI ESCOLAR

O
Què és?
Distribució racional del temps dedicat a les activitats instructives i formatives de les
institucions docents.
G
Les característiques de l'horari escolar:
- És un pla estructurat, ordenat i seqüenciat.
- Reflecteix les diferents matèries del programa escolar i la ubicació.
LA
- Fa referència a la quantitat concreta de temps.
- El començament i la fi de les sessions de treball queden ben delimitades.
- Les unitats cronològiques relacionals són la setmana, dia, hora i les seves fraccions.
- Es preveuen espais per recuperar la fatiga intel·lectual que provoca l’exercici acadèmic.
- Indica el nivell educatiu, el grup de persones a qui afecta i el curs escolar a què
correspon.
LG

Els factors i les variables que condicionen l'horari són:

- Edat i característiques psicoevolutives dels alumnes.
- Situació dels descansos i la durada.
- Situació de les matèries a la jornada.
- Aprofitament del temps.
La tipologia que segueixen els horaris és la següent:

3.3. ÍNDEX DE FATIGA

G O
Matèries amb índex de fatiga superior: Ed. Física, Matemàtiques, Llengua i Llengua estrangera.
Matèries amb índex de fatiga mitjà: Ciències Socials, Ciències Naturals i Religió.
Matèries amb índex de fatiga inferior: Música i Plàstica.
LA
LG
TEMA 5. L'ORGANITZACIÓ ACADÈMICA DE L'ALUMNAT
1. AGRUPAMENT DE L'ALUMNAT
Els factors que influeixen en l'agrupament de l'alumnat:
- Marc legislatiu.
- Marc escolar.
- Marc pedagògic.
Els models d'agrupament de l'alumnat són:

G O
LA
Vertical: serveix per analitzar el tipus d’agrupament que regirà el progrés d’una promoció al llarg
de la seva escolaritat.
Horitzontal: es planteja com distribuir alumnes en circumstàncies acadèmiques similars en grups
més petits per atendre les diferències individuals. Es distribueixen als alumnes amb
característiques comunes d'edat i nombre d'anys d'escolarització a diversos grups en funció de
diversos criteris.
LG

2. PERSPECTIVA VERTICAL
2.1 PERSPECTIVA VERTICAL (SISTEMA GRADUAT)
Les característiques del sistema graduat són:
- Divisió del progrés de l’alumnat en nivells o graus.
- Divideix cada etapa educativa en tants nivells com anys escolars l'alumnat ha de
romandre en cada etapa segons l'estructura del Sistema Educatiu Oficial.
- Assigna a cada nivell o grau un conjunt d’objectius i continguts (paquets tancats).
- Utilitza la promoció de manera col·lectiva i simultània.
- No afavoreix el treball col·laboratiu dels docents.
- No propicia estratègies metodològiques individualitzadoras.
Les limitacions del sistema graduat són:
- És un sistema que facilita la planificació i el control administratiu.
- És el model menys complicat per distribuir l'alumnat a aules i entre un nombre de
professors/es.
SENSE EMBARGAMENT!
- L'edat cronològica marca la pauta d'agrupament.
- Limita el progrés lliure de l'alumnat i atribueix al grup i alhora un valor superior al dels
interessos i les necessitats dels individus.
2.2. PERSPECTIVA VERTICAL (SISTEMA NO GRADUAT)
Les característiques del sistema no graduat són:
- Garanteix la progressió constant i lliure de l'alumnat, reconeixent-ne i considerant-ne
les particularitats.
- Permet avançar en l'aprenentatge en funció dels ritmes particulars i posa l'èmfasi en
l'ensenyament individualitzat.
- Es converteix en un problema de recursos per al sistema educatiu.
- És aplicable, sobretot, a institucions d'educació no formal.
2.3. PERSPECTIVA VERTICAL (SISTEMA SEMI GRADUAT)
Les característiques del sistema semigraduat són:
- Afavoreix un sistema més flexible per respondre a la heterogeneïtat.
- Fragmenta el progrés dels alumnes en unitats de temps superior a un any escolar.
- Disseny i desenvolupament del currículum pensant en un gran grup d’alumnes.
- Permet el progrés lliure dels alumnes dins del cicle.
- Ajuda a assegurar la continuïtat en els aprenentatges i els mètodes d'ensenyament.
- Permet una organització millor de les activitats de recuperació i de les d'aprofundiment.
- Dona lloc a una proximitat i immediatesa entre els docents del cicle.
- L´equip de cicle és un lloc ideal per a la formació del professorat.
- Ajuda a superar la idea de possessió del docent sobre un únic grup d’alumnes.

O
IMPORTANT!
Assumeix els avantatges dels sistemes graduats i no graduats.
3. PERSPECTIVA HORITZONTAL
G
3.1. PERSPECTIVA HORITZONTAL FLEXIBLE (SEGUN SITUACIONS D'APRENENTATGE)
LA
LG

Els tipus dels agrupaments flexibles segons les situacions d’aprenentatge són els
següents.
Gran grup:
- 60-100 alumnes.
- Presentacions de lliçons.
- Temes amplis.
- Exposicions verbals, projeccions audiovisuals.
- Ha d'estimular aprenentatges que també es puguin desenvolupar amb un altre tipus
d'agrupaments.
Grup mitjà:
- 15-20 alumnes (o grup classe).
- Exposició informació.
- Aclariment de conceptes.
- Discussió/Consens.
- Creació d’experiències.
Petit grup:
- 3-8 alumnes.
- Treball de l'equip de forma autònoma (es requereix planificació prèvia i
- instruments adequats).
- Disposició de materials.
- Distribució de rols.
Treball individual:
- Es responsabilitza cada estudiant de la seva feina.
- Afavoreix la capacitat d'autoaprenentatge.
- NO ha de ser l’única forma de treball.
Les característiques dels agrupaments flexibles:
- Són possibles a l'organització graduada i a la semigraduada.
- Manté agrupaments fixos i estables i incorpora el criteri de flexibilitat.

O
- Ha de ser flexible, raonable i adequat a l’activitat.
- Els components dels grups han de tenir característiques semblants.
- S'ha d'afavorir la relació dels alumnes entre ells i dels alumnes amb el professor.
G
- Afavoreixen l’ús d’estratègies metòdiques variades.
3.2. PERSPECTIVA HORITZONTAL HETEROGÈNIA
LA
LG

3.3. PERSPECTIVA HORITZONTAL HOMOGÈNIA

3.4. ALTERNATIVES A LA PERSPECTIVA HORITZONTAL

Sistema multinivells:
- Alumnes que pertanyen a un grup classe (criteri edat) poden estar treballant continguts
curriculars de dificultat diferent alhora.
- Organització del currículum d'algunes matèries de manera molt pautada.
- Cada estudiant progressa segons el ritme i les capacitats.
Organització per projectes:
- Forma de plantejar el coneixement de la realitat de manera globalitzada i
interdisciplinària.
 - Consisteix a provocar situacions de treball on l'alumnat aprengui procediments que
l'ajudin a organitzar, comprendre i assimilar una informació.
- Al projecte, el tema és el que determina l'activitat i implica treballar-lo en tota la seva
complexitat, integrant diverses perspectives, intencions, finalitats etc.
- No cal que hi hagi una presència equilibrada de totes les àrees i disciplines curriculars.
- Participació plena dels alumnes en l'elaboració del projecte.
Racons:
- Estratègia metodològica basada en la distribució de diferents espais físics que permeten,
la realització de diverses activitats i la distribució del grup aula en petits grups, i fins i tot
individualment segons l'objectiu de l'activitat que es plantegi.
- Ofereixen la possibilitat de fer servir l'espai i el temps de la classe de manera
diferenciada.
- Aquesta estratègia possibilita la participació activa a la construcció dels seus
coneixements.
- Permeten una certa flexibilitat a la feina, fomenten la creativitat i permeten tant el
treball dirigit com el lliure.
Tallers:
- Conjunt d'activitats l'objectiu de les quals és adquirir i/o perfeccionar estratègies,
destreses i habilitats per al desenvolupament de les competències bàsiques del

O
currículum.
- Permeten fer tasques que impliquen reflexió i raonament.
- Aquest ha de desembocar a un producte o treball final.
G
- Pretén donar suport i aprofundir, des d'una perspectiva instrumental, aprenentatges
que es desenvolupen a les diferents àrees.
- Tenen un caràcter actiu i participatiu.
LA
LG