Tres models religiós, liberal i tecnocràtic.

Sorgeixen l'educació de caràcter com a tal amb la creació dels estats moderns.

El religiós es basa en escoles monàstiques o limitades a una fracció molt petita de la població
(noblesa). Llegir i escriure.

El liberal

Els canvis en la societat, aparició de la burgesia, en la cultural política i economia provoquen

una lluita pel sistema escolar.

Això provoca la pèrdua de poder de l'esglesia --contrareforma-- i la necessitat de socialització

laboral.
A més l'augment del caràcter nacional requereix d'una educació conjunta mínima --primària--
per cohesionar.

En el cas espanyol és un sistema oligàrquic burguès amb caràcter central antidemocràtic, religió
i tradició cultural normalitzada.

Ha España s'arriba tard.

Llei Mollano->Liberal: té caràcter tradicionalista i classista.

3 nivells: Primària, secundària i terciària. Potser publica, a casa o privada, però la publica està
molt limitada a església i control local. La terciària és per elits.

2a república

Sistema universal i més similar a l'actual. Les autonomies tenen capacitat d'autogestió

Model franquista

Confessionalisme amb caràcter patriòtic, centralitzat, sexista.

Divisió acadèmica professional

Primària. Revàlida d'estudis medis i després universitat (uns pocs ho podien aconseguir). La
majoria acabava als 12 anys

Model tardo franquista tecnòcrata

Entre l'opus.
Baby boom
Lògica del progrés humà i de l'educació com a eina dins el capitalisme.
Aperturisme després de l'autarquia.

LGE 1970

Transformació del sistema educatiu

Amplia fins als 14 i obertura, batxillerat
EGB 8 cursos
Batxillerat. Lletres i ciències
Diplomatura, Llicenciatura i tercer grau
FP1 (2) i FP2 (3) si no tens el graduat escolar.

Model Lode (1985) i Logse (1990)

LODE
Té caràcter socialdemòcrata d'estat de benestar.

Introducció de llengües pròpies i forta inversió en la pública.

Es descentralitza. Competències bàsiques l'estat però la resta les CC.AA.
Polèmiques per la financiació de la privada i la qüestió religiosa. Basades a aconseguir la
realitat d'elecció del sistema liberal.

LOGSE
Mandat socialista
Fort caràcter inclusiu.
Bases del model actual
Primària 6-12-CEIP
ESO-IES
Els IES també FP i Batxillerat
I programes per gent que no hagi obtingut l'ESO.

La ESO té caràcter polivalent i universal però flexible --sobretot-- en el segon cicle.

LOPEGCE

S'orienta a oferir un major grau d'autonomia, organització, gestió als equips directius i centres.

LEC Llei educació de Catalunya (tripartit)

Principis/eixos generals

Respecte a la legalitat.
Transmissió de cultura democràtica i del coneixement de Catalunya.
Pluralisme, inclusió i cohesió social.
Foment dels drets humans i la igualtat de gènere.
Educació al llarg de la vida i emprenedoria.
Formació moral i religiosa lliure.

Específics.
Caràcter laic en públics i en els privats que ho decideixin els propis centres.
Capacitació de l'alumnat cultural, científica i tècnica per integració a la societat.
Competència digital i pensament crític respecte a la informació.
Meritocràcia i esforç

Organitzatius.
Autonomia de centre i descentralitzada.
Adaptació a la societat.
Més participació de la comunitat educativa.
Relació amb entorn i d'altres organitzacions.
LOE
Subtitueix la LOGSE
Principals eixos:
Avaluació Continuada.
Educació Inclusiva.
Autonomia dels Centres.
Formació Professional.
Atenció a la Diversitat.
Adaptacions Curriculars.
Recursos d'Atenció a la Diversitat.
Col·laboració entre Professors i Professionals.
Accessibilitat Universal.
Formació del Professorat.

LOMCE 2013 WERT PP

Controvertida, centralitzadora i privatitzadora (Revisar PWP).

LOMLOE

Basant-se en principis com el respecte als drets de la infància, l'educació inclusiva, l'equitat, la
igualtat de gènere i l'orientació educativa i professional, la LOMLOE estableix els següents fins
del sistema educatiu, la majoria contemplats ja a la LOE:

Eixos principals

Desenvolupament de la personalitat, capacitats.

Educació en igualtat de drets i no discriminació, en els drets humans i medi ambient. Així com
la ciutadania i participació en la societat --sistemes--.
Criteris d'esforç i meritocràcia
Treball propi i autogestió de l'alumnat del seu aprenentatge.
Formació en llengua
Competència digital

Altres elements

Desapareix la classificació de les matèries en troncals, específiques i de lliure elecció.

Se suprimeixen les proves finals.
L'etapa d'Educació Primària torna a estructurar-se en tres cicles de dos cursos.
Al llarg de l'ensenyament obligatori es podrà repetir curs un màxim de dues vegades.
Les comunitats autònomes i els centres guanyen competències.
Necessitat d'incrementar progressivament l'oferta de places públiques.
Es referència la idea de l'heterogeneïtat entre l'alumnat com a oportunitat educativa.
Fonts:

Educaweb (27.11.2023): Orientació acadèmica: Sistema educatiu. Educaweb. Recuperat a través

de https://www.educaweb.cat/continguts/educatius/sistema-educatiu/
Fernandez, F. (coord). (2009). Sociologia de la educación. Pearson Educación S.A. Espanya.
Madrid.