MI-MP1809- Història de l’educació

FITXA D’ANÀLISI INDIVIDUAL

Identificació
Alumne/a: Lucia Salvador Ansuategui Assignatura: MP1809A-11

Elecció del fragment o cita

Autoria (Cognom, Nom): Dewey, John

Any publicació: 1859

Títol del llibre (en cursiva): Educación tradicional versus educación “nueva” o “progresista”

Ciutat de publicació: Burlington, EE.UU. Editorial: Zero

-----------------------

Pregunta (QBE): Per què s’ha d’educar?

Cita: “El principal propósito u objetivo es preparar al joven para sus futuras responsabilidades

y para el éxito en la vida, por medio de la adquisición de cuerpos organizados de información y

de formas existentes de capacitación, que constituyen el material de instrucción.” (Dewey, 1859)

Descriptors: responsabilidades, información, capacitación, instrucción.

1
MI-MP1809- Història de l’educació

Comentari d’antecedents teòrics

● Context històric, social i/o polític

Per poder entendre la seua visió sobre l’escola, la societat i la persona, cal saber

els moviments històrics i històrics culturals que va viure.

Des d’un punt de vista sociohistòric, cal destacar la mobilitat de les fronteres

estadounidenses i la colonització de nous territoris, cosa que va portar al control

i a la transformació de l’entorn, encoratjats per la fe en l’experiència humana

com a via per al canvi. També l’elecció d’una forma de vida democràtica, és a dir,

la democràcia com a forma de vida i com a principi educatiu, i l’accelerat procés

d’industrialització i de creixement que va experimentar els Estats Units a finals

del segle XIX i el primer terç del XX. Per aquests motius, entre altres, Dewey

va sentir la necessitat de comprometre’s en la tasca de la reforma social i

educativa, entesa com una empresa col·lectiva, i no sols individual.1

A inicis del segle XIX, el poble nord-americà va ser un país preindustrialitzat.

La major activitat era l'agricultura i això va resultar ser insuficient per a cobrir

les necessitats de tota la població. Llavors, els nord-americans van recórrer a

demanar préstecs a altres potències europees com França i Holanda, i assumint

polítiques nacionalistes.

La Guerra de Secessió va ocórrer entre els anys 1861 i 1865 i va enfrontar en

un conflicte als pobles del costat Nord i del costat Sud dels Estats Units, això a

1
Trilla, Jaume (2001), El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI.

2
MI-MP1809- Història de l’educació

causa de la conseqüència dels problemes de l'esclavitud. Els Estats Units va

saber desenvolupar la seva economia sobre la base de la producció industrial en

els estats del Nord, i en la producció agrícola de la terres del sud, per a això va

acudir al treball de milions d'esclaus africans. Aquesta guerra, va ocórrer quan

els estats del Nord van considerar inhumana l'esclavitud i van fomentar la lluita

per la prohibició de lleis que permeten realitzar aquesta activitat als

terratinents, donant origen a les organitzacions abolicionistes, mentre que els

meridionals continuem defensant aquest sistema econòmic esclavista.

En 1865, es van rendir els estats del Sud i el president Lincoln va tornar a

recuperar la unitat nacional, sent els estats del sud els que van tornar a

integrar-se als Estats Units. També es va aconseguir l'abolició de l'esclavitud en

gairebé tots els territoris. Però, van haver de passar molts anys fins que els

esclaus afroamericans poguessin gaudir plenament la igualtat legal, educativa,

social econòmica i política.

Entre 1914 i 1918, va ocórrer la Primera Guerra Mundial. Les causes que van

portar a aquest conflicte armat a totes les potències d'aquell moment van ser la

desconfiança i la militarització en eixos de la Triple Entesa i la secreta Triple

Aliança tots dos constituïdes d'una banda Gran Bretanya, França i Rússia i per

l'altre costat Alemanya, l'Imperi austrohongarès i Itàlia respectivament. 2

2
Martínez, Roberto (2019). Los Estados Unidos durante el siglo XIX

3
MI-MP1809- Història de l’educació

● Fonaments de l’autor/a

L'autor al llarg del capítol ens expressa uns fonaments que seran exposats i que

es poden relacionar amb l'escola, la societat i la persona.

Dewey en 1882 es va traslladar a Baltimore (Maryland) i es va matricular en la

recentment creada Universitat John Hopkins, estudiant amb Ch.S. Peirce, S.

Hall i G.S. Morris. El va influir, especialment, l’ambient hegelià de la

universitat. Posteriorment, aquesta influència, es reflexa en tres trets que el van

influir poderosament: el gust per la esquematització lògica, l'interès per les

qüestions socials i psicològiques i l’atribució d’una arrel comuna a l’objectiu i

subjectiu, a l’home i a la naturalesa.

La seua esposa Alice Chipman, va ser la persona que el va fer interessar-se pels

temes educatius. En 1894, Dewey esva traslladar a la universitat de Chicago, on

va figurar el seu definitiu interès cap a l'educació, va assajar en el terreny

pràctic les seves idees pedagògiques i va publicar diverses obres sobre

pedagogia. També es va relacionar amb pragmatismes com Peirce, W. James i

G.H. Mead. A més, va tenir una gran influència en el desenvolupament del

progressisme pedagògic, exercint un paper protagonista en el període que

abasta des de finals del segle XIX fins la Primera Guerra Mundial.

Amb la influència d’altres pragmatistes com Morris, Dewey va afirmar que el

seu principal concepte relacionat amb la teoria del coneixement era

l’experiència. Per a ell, l’experiència és “un asunto referido al intercambio de un ser

vivo con su medio ambiente físico y social, y no meramente un asunto de conocimiento y

4
MI-MP1809- Història de l’educació

también implica una integración de acciones y afecciones, y no a algo simplemente

subjetivo” (Dewey, any en Trilla 2001, pàgina 23). També l’experiència suposa un

esforç per a canviar el donat i en aquest sentit posseeix una dimensió projectiva,

superant el present inmediati. Per a Dewey, l’experiència i el pensament no són

termes antitètics, perquè tots dos es reclamen mútuament. En certa part, són la

mateixa cosa. 3

● Relació amb altres lectures

Dewey defensa l’escola progressiva, cosa que també defensa i aporta idees

William Heard Kilpatrick que és el continuador de l’obra de Dewey. Aquest,

rep la influència de Dewey a la Columbia University on estudiaven junts.

Aquesta idea la estén quan publica un assaig titulat «El método de proyectos»

(1921). Amb la metodologia per projectes es pretén desenvolupar la personalitat

dels alumnes mitjançant un aprenentatge globalitzat. Amb aquest mètode

s’intenta que els alumnes interaccionen amb els diferents companys i amb els

membres de la seua família. Tant un com l’altre, defensen una escola inclusiva,

una escola que atenga a tots els alumnes individualment i que genere un entorn

de confiança on tots els alumnes puguen desenvolupar els seus talents.

Hegel, dona suport a la doctrina pedagògica de l’educació com a

desenvolupament, en la qual el creixement i el progrés són contemplats com a

aproximacions a un objectiu invariable. En canvi Dewey, dona suport a una

educació progressiva, que està basada en el social, ja que pretén portar a la

3
Trilla, Jaume (2001), El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI.

5
MI-MP1809- Història de l’educació

pràctica una educació democràtica que impulse una transformació social, per

això l’escola ha de ser el germen de la modificació i del perfeccionament de

l’entorn.

Podem relacionar a l’autor amb Eliseo Reclus en què els dos mantenen una

posició crítica respecte a la societat. Els dos defensen la idea que en aquesta

societat en la qual vivim, la gent no té llibertat pròpia. Així que, el paper de la

religió, en aquest cas el catolicisme, influeix molt en la forma de veure les coses i

en la forma de pensar. També els podem relacionar en què els dos tenen el

mateix pensament respecte a l’educació. Els dos entenen l’educació com un

procés pel qual es guia a les persones perquè desenvolupen al màxim les seues

potencialitats. És a dir, el paper del mestre és de guia respecte als seus alumnes.

Aquest ha de guiar als alumnes durant el procés d’aprenentatge i ajudar-los en

quant ho necessiten.

Però no ha de ser autoritari i qui participe sol durant les classes, sinó que ha de

deixar que els alumnes aprenguen i s’equivoquen sols.4

Quant a la llibertat que tenen les persones, podem relacionar a l’autor amb Tina

Tomasi. Aquests dos autors, afirmen que les persones disposen de la llibertat

d’escollir entre estudiar o no, però no tenen llibertat a l’hora de fer la Primària o

l’ESO. Per aquest motiu, les persones deixen de tenir llibertat d’elecció durant

4
Reclus, Eliseo (1969), Evolución, revolución y anarquismo. Biblioteca Virtual Antorcha.

6
MI-MP1809- Història de l’educació

aquestes dues etapes d’ensenyança, ja que són molt menut per poder adonar-se

de la importància que té tenir una bona educació tant a l’escola com a casa. 5

● Opinió personal

Des del meu punt de vista, l'escola constitueix el nucli central i primordial de

l‟educació; tant a la comunitat com a la família. Per tant, el seu paper com a

institució està emmarcat en dues direccions: una formar i l'altra preparar, per

aconseguir la formació integral de l'home per a la societat en què es

desenvoluparà.

Al meu parer, l'escola és el lloc on l'estudiant retindrà, comprendrà i farà ús del

coneixement transmès, per la qual cosa les pràctiques educatives han d'estar

encaminades a la reflexió i participació activa per tal de desenvolupar la ment en

els diferents àmbits de l'individu, això permet tenir més comprensió no només

dels temes acadèmics que es presenten, sinó també dels ensenyaments que la

vida brinda a cadascú, on l'individu podrà expressar els seus ideals, habilitats,

aptituds, que donaran espai a la interacció , construcció i desenvolupament de

les seues potencialitats.

També estic d’acord amb l’autor sobre el paper del professor. Aquest ha de ser

un guía i un orientador dels alumnes. Ja que, el professor ha de deixar aprendre i

equivocar-se als alumnes per a que aquests siguen capaços d’aprendre sols i

saber què han de fer si fan una cosa malament. I els alumnes aprenen mitjançant

5
Tomasi, Tina (1977), Ideología libertaria y educación. Campo Abierto Ediciones

7
MI-MP1809- Història de l’educació

el que els ensenyen els pares i amb l’educació que els donen els mestres a

l’escola.

Comentari de conseqüents pràctics

a) ¿En quines coses es veu afectada o modificada la pràctica educativa

convencional?

La pràctica convencional d'una escola reflecteix que un professor o professor és

el portador oficial dels coneixements i el seu paper fonamental és la transmissió

dels mateixos a l'aula. A més, el clima de la classe és tens per l'autoritat i per les

accions del professorat autoritari ja que té el poder i el control a través d'una

disciplina basada en l'amenaça i el temor.

Dewey pretenia formular sobre bases eternament noves una proposta

pedagògica en oposició a l’escola antiga i tradicional, i tot això amb l’avanç del

coneixement psicopedagògic del seu temps. Per fer possible això, pensava que la

nova educació havia de superar a la tradicional no sols en els fonaments del

discurs, sinó també en la pròpia pràctica. També pensa que no existeixen

mètodes tancats d’una manera completa per ser transferits als alumnes i

confiava plenament amb el desenvolupament de la ciència per a millorar la vida

humana.

Dewey, prefereix diferenciar entre un mètode general i un altre individual. El

primer suposa una acció intel·ligent, en la qual es té en compte el passat, la

8
MI-MP1809- Història de l’educació

tradició, que han contribuït al desenvolupament d’aquesta activitat. El mètode

individual, en canvi, es refereix a la l’actuació singular d’educador i educand. El

mestre, desenvolupa la seua feina ponderant les diferents alternatives que se li

presenten. Per això, Dewey, diu que “cada día de enseñanza debe capacitar al

maestro para revisar y mejorar en algún aspecto los objetivos perseguidos en su labor
anterior” (Dewey, any en Trilla 2001, pàgina 28).

Dewey, no dona suport a la pràctica educativa tradicional. Ell dona suport a una

educació on els alumnes siguen els protagonistes del seu propi aprenentatge i

que es prioritzen les seues necessitats i els seus interessos. Vol que els xiquets

siguen feliços aprenent.

A l’escola tradicional es motiva als xiquets en premis o càstigs, en canvi,

Dewey. vol que la motivació siga clau gràcies a la repetició d’una tasca i així la

millora estimula el interés del xiquet.

També en l’escola tradicional, s’avalua als xiquets mitjançant exàmens i proves,

per contra, Dewey vol que els xiquets col·laboren.

L’autor afirma que els mestres tenen un paper molt important, és per això que

el mestre és el guia que observa les necessitats de cada alumne i intenta

ajudar-lo individualment.

b)¿Podries explicar una pràctica d'aula que fora exemplificadora de l'anàlisi

realitzat en els antecedents? (explicar l'exemple comporta descriure la pràctica i

explicar de manera argumentada per quines raons és clarificadora de les

creences teòriques explicitades a l'apartat anterior).

9
MI-MP1809- Història de l’educació

Ens trobem davant d’una aula de 6é de primaria de 25 xiquets del CEIP

Torreblanca, del poble de Torreblanca, de la província de Castelló de la Plana,

on els alumnes són de diferents cultures, desigualtat econòmica, origen

democràtic, creences religioses i ideològiques. Hi ha 4 xiquets musulmans, 4

xiquetes musulmanes, 7 xiquetes romaneses i la resta són espanyols.

El clima de la classe ha de ser amb molt bona convivència rebutjant qualsevol

tipus de violència amb una participació activa per tots els alumnes de la classe.

Acollir i promoure la diversitat per no discriminar ni segregar a les persones

per ser de diferents cultures, de desigualtat econòmica, d’origen democràtic

diferent, de diferents creences religioses o ideològiques, llengua, identitat i

orientació sexual, capacitats, rendiment acadèmic o qualsevol altra

circumstància que supose algún tipus de diferenciació i exclusió.

Fer que els alumnes conversen entre ells i amb mi (la professora) per a que

sàpiguen que el diàleg és un instrument necessari per afavorir la comprensió i

millorar la convivència. Aprendre a utilitzar el diàleg per afrontar els problemes

de manera constructiva. També afavorir la cooperació i la convivència entre tots

els alumnes.

Aleshores, les classes serien participatives i amb un bon clima per poder

integrar als diferents alumnes i intentar que cap alumne es sentiga desplaçat de

la resta.

10
MI-MP1809- Història de l’educació

Bibliografia

Luis Rodríguez, John Dewey y sus aportaciones a la educación. Universidad abierta.

Martínez, Roberto (2019). Los Estados Unidos durante el siglo XIX.

Reclus, Eliseo (1969), Evolución, revolución y anarquismo. Biblioteca Virtual Antorcha.

Redacción (2018) Manifiesto por una educación democrática en valores. El diario de la

educación.

Tomasi, Tina (1977), Ideología libertaria y educación. Campo Abierto Ediciones.

Trilla, Jaume (2001), El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI. Zero.

11