BLOC 5 – LES PROFESSIONS A LA

SOCIETAT POST-INDUSTRIAL,
PRINCIPALS CONTRIBUCIONS I
SITUACIÓ DELS PROFESSIONALS AL
MERCAT I A LES ORGANITZACIONS

Mercat laboral i capital humà

MERCATS DE TREBALL I ESTAT

Els estats poden tenir un efecte important

i independent sobre la manera com
funcionen els mercats de treball
 MERCATS DE TREBALL I ESTAT
◦ Ocupació. A través de la legislació, per exemple, l'estat decideix qui
ha de tenir feina i qui no.

◦ Educació i formació. L'educació i la formació estatals existeixen per

produir un nombre adequat de treballadors/es amb el tipus de
característiques adequades (definides sobretot en termes de possessió
de diversos tipus de "habilitats") per als diferents tipus de llocs de treball
que s'han de cobrir.
MERCATS DE TREBALL I ESTAT

- Educació i Formació.

Mitjançant l'educació i la formació, l'estat proporciona als i

les capitalistes el nombre i tipus de treballadors/es que
necessiten.
COM ÉS EL
TREBALLADOR O
TREBALLADORA
PERFECTE?
 Capital humà

Schultz (1961) va desenvolupar la Teoria del Capital Humà i va fer èmfasi

en l'educació com una inversió, on l'accés a l'educació i la salut era
determinat pels diferents ingressos.

El capital humà és el conjunt d'habilitats, el coneixement, les

competències i altres atributs que tenen els individus i que resulten
rellevants per a una activitat econòmica, el creixement de la productivitat
duna empresa o competitivitat d'un país (Schultz, 1959; OCDE, 1998)
 Capital humà

Nombroses investigacions a nivell internacional, assenyalen que:

- Les inversions en capital humà han tingut una notable incidència en el
creixement econòmic
- Les persones amb majors nivells d’educació i formació guanyen
generalment més diners que la resta
- Existeix una relació, normalment inversa, entre atur i educació
- La desigualtat de la distribució de la renda està positivament
correlacionada amb la desigualtat en l’educació i altres formes
d’aprenentatge
 Educació i
mercat laboral
PERSPECTIVA SISTÈMICA: ESTRUCTURALISME

Estructuralisme marxista

Segons la visió marxista, el sistema educatiu:

• Satisfà les necessitats d'ordre i estabilitat de la classe dirigent:
– transmetent la ideologia de la classe dirigent
– preparant els treballadors/es per al capitalisme
 Althusser: l'escola no pot superar
Pseudoteories les desigualtats, només les
de la reprodueix

reproducció
Informes Coleman i Jencks: el
nivell socioeconòmic de les
famílies determina els resultats

Bowles i Gintis: model de la

correspondència

Per tant, l'escola no hi pot fer res

 COM S'ACONSEGUIX AIXÒ?
ALTHUSSER – Aparells ideològics de l’estat

L’educació:
• Ensenya als estudiants les habilitats
necessàries per a la feina futura
• Reprodueix la ideologia de la classe
dominant
• Reprodueix i legitima la desigualtat
Perspectiva sistèmica

Estructuralisme marxista

Louis Althusser
Prof. A l'École normale
supérieure de Paris
- Marx jove (utòpic, humanista, creu en
1918 – 1990
la voluntat idealista per canviar el món)
i Marx madur (analista, científic, creu
que tot depèn de les estructures)
Para leer el capital
(p.o. 1967, amb E.
Balibar)
Perspectiva sistèmica

Louis Althusser
Prof. A l'École normale
supérieure de Paris
1918 – 1990

Para leer el capital

(p.o. 1967, amb E.
Balibar)
Estructuralisme marxista
Perspectiva sistèmica

Louis Althusser
Prof. A l'École normale
supérieure de Paris
1918 – 1990

Para leer el capital

(p.o. 1967, amb E.
Balibar)
Estructuralisme marxista
Perspectiva sistèmica

Louis Althusser
Prof. A l'École normale
supérieure de Paris
1918 – 1990

Para leer el capital

(p.o. 1967, amb E.
Balibar)
Estructuralisme marxista
Perspectiva sistèmica
Acababa de publicar eufóricamente La Revolución teórica de
Marx y Para leer “El Capital”, aparecidos en octubre. Me vi
preso de un increíble terror ante la idea de que aquellos
textos me mostrarían desnudo frente a un público muy
amplio: completamente desnudo, es decir tal y como era, un
ser todo artificios e imposturas, y nada más, un filósofo que
casi no conocía nada de la historia de la filosofía y casi nada
de Marx (del que ciertamente había estudiado de cerca las
Louis Althusser
obras de juventud, pero del que sólo había estudiado
Prof. A l'École normale
seriamente el Libro I de El Capital, en el año 1964 en que
supérieure de Paris
dirigí aquel seminario que desembocaría en Para leer “El
1918 – 1990
Capital”).

Para leer el capital Althusser, L. (1992) El porvenir es largo. (pp.196-197). Barcelona: Destino.
(p.o. 1967, amb E.
Balibar)
Estructuralisme marxista
 No sabía casi nada de la historia de la
filosofía y casi nada de Marx (de quien
ciertamente había estudiado sus libros
jóvenes, pero de quien sólo había leído
seriamente el volumen I de El Capital) ...
Raymond Aron no estaba totalmente
equivocado hablando sobre mí y sobre
Sartre de "marxismo imaginario".
Althusser, L. 1992. El porvenir es largo. Madrid: Destino, pp.
196-197.
 MODEL DE LA REPRODUCCIÓ

Estudis previs: Informes Coleman i Jencks

Equality of Educational Opportunity (1966),

conegut com L’informe Coleman

James S. Coleman
Per Coleman l’escola en sí
1926-1995
mateixa no jugava un paper clau
University of Chicago
en la superació de desigualtats
 MODEL DE LA REPRODUCCIÓ

Estudis previs: Informes Coleman i Jencks

The Schools and Equal Opportunity (amb

M.J. Bane, 1972)

Christopher Jencks
Per Jencks l’escola canvia les
1936 –
desigualtats en un percentatge
Prof. Harvard
University molt poc significatiu.
 “Black Response”
(respuesta negra)

Harvard Educational Review

Publicació dels errors que hi havia a

l’Informe Jencks demostrant la seva
poca rigurositat científica

Edmonds, R., Billingsley, A., Comer, J., Dyer, J., Hall, W., Hill, R., McGehee,
N., Reddick, L., Taylor, H. & Wright, S. (1973). A Black response to
Christopher Jencks's Inequality and certain other issues. Harvard
Educational Review, 43(1), 76-91
 “La escuela no es responsable de las
desigualdades sociales y no las cambia”

(1985)
Publicació a Espanya al llibre de Gras de:

Jencks, C. & Bane, M.J. (1972)

The Schools and Equal Opportunity

 TEORIA DE LA
CORRESPONDÈNCIA:
BOWLES I GINTIS (1976)

University of Massachusetts - Department of

Economics

Schooling in Capitalist America: Educational Reform

and the Contradictions of Economic Lifeb(1977)

Democracy and Capitalism: Property, Community,

and the Contradictions of Modern (1987)
 TEORIA DE LA CORRESPONDÈNCIA

La funció principal de l'educació és ensenyar l'actitud

"correcta" per treballar

• CORRESPONDÈNCIA PRINCIPAL → estreta vinculació entre

l'escola i el treball en les societats capitalistes

• Aquesta correspondència opera a través del CURRICULUM

OCULT → tot el que aprens a l'escola sense adonar-te'n (no en
un llibre de text).
Ex: fer cua, no interrompre el professor/a, ser puntuals
TEORIA DE LA CORRESPONDÈNCIA
debemos considerar las escuelas a la luz de las relaciones
sociales de la vida económica (...). Sugerimos que los
aspectos principales de la organización educativa son una
réplica de las relaciones de dominio y subordinación
existentes en la esfera económica. La correspondencia entre
las relaciones sociales de la escolarización y el trabajo
explica la capacidad del sistema educativo para producir
una fuerza de trabajo sumisa y fragmentada. La experiencia
de la escolarización y no meramente el contenido del
aprendizaje formal, es central en este proceso.

La instrucción escolar en la América capitalista de Bowles i Gintis

 TEORIA DE LA CORRESPONDÈNCIA

Socialització diferenciada dins del sistema escolar:

-Nivell inferior: submissió i

obediència
-Nivell mig: serietat i fiabilitat
-Nivell superior: iniciativa i
autonomia
Bourdieu
(1930-2002)

L'elecció de l'estil de vida és un indicador

important de la classe
4 formes de capital que determinen la posició de classe i estan
interrelacionades:
o Capital econòmic
o Capital cultural
o El capital social
o Capital simbòlic

“Habitus”
1) estructura estructuradora: que organitza les pràctiques socials i la
percepció d'aquestes pràctiques;
2) estructura estructurada: la interiorització de la divisió en classes
socials del nostre món. (p. 170)

→ les institucions socials com les escoles s'utilitzen per transmetre idees culturals
que subjauen i donen suport a la posició privilegiada de la classe dominant o alta.
 Bourdieu: Cuando personas sin título
universitario miran el cuadro de La Maja
Desnuda de Goya, sólo ven pornografía.
 Característiques generals del model
de la reproducció

1. Negació del paper de l’escola com a garant

de les oportunitats socials i econòmiques
dels individus
2. Relació escola-societat: no es contempla cap altre
espai
3. Desinterès en veure què passa dins
4. Oblit del caràcter productiu de l’escola
5. Realitat com a producte de les estructures socials
6. Nega el paper actiu dels subjectes
 2. Limitacions del model de la
reproducció

1. Obvia el concepte d’agència humana

2. No pot explicar el canvi educatiu
3. Li manca un concepte de moviment social, autònom de
les categories de l’estructura
4. No inclou una autoreflexió sobre els efectes socials i
educatius que produeix el propi model de la reproducció
 3. Elements per a superar el model de
la reproducció

1. Concepció dual de la societat i educació en la que basar

un anàlisi alliberador del seu enclassament en les
categories sistèmiques

2. Visió del canvi social que inclogui tant els fenòmens de

reproducció com de resistència i transformació que estan
presents en el camp educatiu
Paul Willis

LEARNING TO LABOR (1977)

Professor of Social/Cultural Ethnography
Paul Willis:
Producció cultural
• La cultura i la ideologia es creen a les escoles
en lloc d'imposar-s'hi.
• Aquesta cultura no es genera a partir del
currículum, sinó de les interaccions entre
adolescents.
• Crítica al model de reproducció: mecanismes
de resistència i supervivència cultural.
• Mestres: ha de connectar amb aquesta
cultura dels joves i no marginar-la.
APRENENTATGE DIALÒGIC

Concepció
comunicativa de
l’aprenentatge
dialògic
INCLUDE-ED

Priority 7. Citizens and Governance in a Knowledge-based Society.

Integrated Project. 6th Framework Programme.
European Commission. CIT4-CT-2006-028603
 QUÈ FUNCIONA
Les AEE deriven d'una anàlisi rigorosa dels sistemes, teories i pràctiques educatives. En
particular, de 27 casos pràctics en escoles que donen servei a famílies de baix SES, on els nens
i nenes aconsegueixen excel·lents resultats

Resultat dels alumnes en

lectura durant un període
de 5 anys.

Aprenentatge
instrumental Valors, convivència,
(matemàtiques, cohesió social
alfabetització, etc.)

Percentatge d'estudiants Ens agrada ajudar-nos, divertir-nos

immigrants durant el mateix més i fer més amics. (Estudiant, 10
període de temps. anys)

No es van investigar bones pràctiques aïllades. Hem buscat l'èxit en diferents tipus de
contextos (rural-urbà, nivell de renda baixa, escoles petites, etc.) amb components universals,
transferibles per a tothom.
3. Examples of success stories from the European Framework for Research Programmes

1. Solar Energy
2. Coronary Heart Disease
3. Planes
4. Alzheimer
5. Electric Car
6. Micro-Chip
7. Alpha-Manosidosis Disease
8. Architecture
9. Clinical Partnership
10. INCLUD-ED

http://europa.eu/rapid/press-release_MEMO-11-
520_es.htm?locale=fr
De la superstició a la ciència
https://fb.watch/5oebD18o8R/
https://www.youtube.com/watch?v=hZ1MpjkphKU