1.

EDUCACIÓ TRADICIONAL
TRADICIÓ  prové de TRADE (continuïtat) canvi a la continuïtat

 TRANSMITERE (canvi) continuïtat en el canvi

EDUCACIÓ TRADICIONALISTA: No canvis, anclada en el passat (Esglèsia)

ANTROPOLOGIA (Plató)
Base de la pedagogia tradicional PLATÓ

Plató amb la Metafísica és la base (METAFÍSICA PLATÒNICA)

Metafísica ontològica Metafísica

epistemològi
ca
PADEIA = EDUCACIÓ Idees Teoria dialèctica
Saber metafísic Coneixement matemàtic
→ intel·ligible (de dalt → episteme (de baix cap
cap a baix) a dalt)
Saber Creenc
sensible es
Ombres Il·lusio
→ sensible (de baix cap ns
a → doxa (de baix cap a
dalt) dalt)
Sempre en busca de l’IDEAL

PEDAGÒG (Jaume Balmes)

1810-1848 s.XIX
BIOGRAFIA
Capellà, filòsof, sacerdot, pedagog i literat.

Va estudiar al seminari de Vic va deixar per anar a La universitat (Doctor en teologia)

Jesuïta (Ratio Studiorum)

Va ser un CATÒLIC (tradere) IL·LUSTRAT (transmitere)

PEDAGOGIA
3 postulats pedagògics:

1. La VIDA AFECTIVA és clau per l’ensenyament i aprenentatge

Ex: Pares separats, no es concentra perquè la família està desestructurada.
2. És molt important l’ESCOLA BIDIRECCIONAL.
El professor escolta a l’alumne i aquest al professor. Escoltar i mirar.
3. Cal motivar les APTITUDS DE CADASCÚ
No hi ha casos perduts
BIBLIOGRAFIA
Va escriure una obra formada per 8 volums  destacar “El criteri”:

 SENTIT COMÚ: pensar bé (món clàssic i recordar) + actuar amb prudència

La docta ignorantia (ignorància culta)
 SENY: =sentit comú. Entenem captaviment.
 MÈTODE DE BALMES: ordre + esforç + treball
 CRITICA de mètodes:
- Memorismeabús memòria
- Emulaciópremis i càstigs
- Naturalisme el “deixar fer” de Rousseau (som bons i hem de deixar fer)
- Idolatria dels llibres NO llibres en ídol de la veritat suprema (afirmació acrítica a
les imatges)
 Precursor EDUCACIÓ SOCIAL i PEDAGOGIA COMPARADA
 REFORMADOR:
- Sortir del seminari i anar “més enllà”
- Catequesi: traspassa coneixements abstractes en algo concret perquè ho
entenguin (no tenen aquest pensament encara)

2.PEDAGOGIA MARXISTA
Obra Marciana obra de Marx (ell escriu)

Obra Marxista obra sobre Marx (les seves idees, interpretació)

ANTROPOLOGIA (Marx)
Karl Marx (1818-1883)

Hermenèutica (interpretacions): Lenin + Trotsky + Stalin

Podem diferenciar 2 Marx, el jove i el madur. Es pot veure a “La ideologia alemanya” 1845

1r MARX 2n MARX
-Filòsof -Polític
-Ideòleg d’esquerres -Polític
1r MARX (alienació)
Filòsof i ideòleg d’esquerres

Antropologia Alienació
Alienació abandonar-te a tu mateix / hem abandonat la condició humana

1. ALINEACIÓ RELIGIOSA  ens abandonem per Deu. La religió és l’opi del poble.
2. ALIENACIÓ FILOSÒFICA  ens abandonem en benefici al pensament. Alerta! amb les
altres ideologies
3. ALIENACIÓ POLÍTICA  en abandonem pel poder. Com per exemple, la corrupció
4. ALIENACIÓ LABORAL  ens abandonem pel capital, diners. La més perjudicial!!

Proposa rv. del proletariat: estem alineats perquè tenim una propietat privada.

Objectiu rv. proletariat: eliminar propietat privada.

2n MARX (materialisme)
La història i el pensament han de començar per la base, no per dalt.

“Els canvis autèntics han de venir de la base”

2 tipus de materialisme: DIALÈCTIC, HISTÒRIC

Si l’esquema (la fletxa) va de baix a dalt: REFORMISME. Si l’esquema (la fletxa) va de dalt a
baix: DOGMATISME.

PEDAGÒG (Makarenko)
Ukraina 1888-1939

 Tsar
 Rv. Russa Ensorren el país, nens orfes que roben per sobreviure
 Guerra civil

BIBLIOGRAFIA
17 anys ja és mestre

1r escola  escola dels ferroviaris

Autors que el marquen:

 Lenin
 Marx
 Engels
 Gorki

1920-28  1r escola “COLÒNIA GORKI” no subvencionen

1928-35  COMUNITAT 1r MAIG (Olimp li dona subvencion)

PEDAGOGIA
Pedagogia DUAL  repartir temps (Gorki i 1r de maig) formació + treball productiu (fabricació
màquina de fotografiar)

FORMACIÓ del col·lectiu (50%) + TREBALL PRODUCTIU (50%): font ingressos colònia

Objectiu  nens delinqüents – educació marxista – ciutadans comunistes

BIBLIOGRAFIA
“Poema pedagògic” : experiència de 8 anys de Gorki

VALORS pedagògics:

 AUSTERITAT (passar amb el que tens)

 COMPROMÍS (compromeses amb la causa social marxista)
 ESFORÇ

Ambient de bon humor i alegria  NEN ETERN

Critica:

ROUSSEAU considera que llegir “Emili” és xerrameca

ANARQUISTES no volen Estat per ell es necessàri

MESTRES enlluernat amb la DIDÀCTICA

3.PEDAGOGIA ANARQUISTA / LLIBERTÀRIA

El poder pot derivar en  Autoritat: créixer al seu costat

Autoritarisme: no créixer

ANTROPOLOGIA (Bakunin i Roussseau)

Marx Bakunin

Béns de Han d’estar controlats per Han de dependre del col·lectiu

producció l’Estat
Gestió Estat Autogestió

Política Partit Comunista Partit Revolucionari dels

Treballadors
Democràcia Nacional Internacional

BAKUNIN
1814-1876

Antimarxista, defensa una societat autogestionada

ROUSSEAU
L’Home és bo per naturalesa

“Deixa fer”

PEDAGOG (Ferrer i Guàrdia / Ivan Illich)

FERRER I GUÀRDIA
CONFIANÇA ESCOLAR

Es confia en l’institució. “L’escola moderna” .Objecrtius:

 Formar CIUTADANS LLIURES  racionaliste i abandonar el dogmatisme

 ELIMINAR COMPLEXES de l’escola tradicional (premis i càstigs)
 ELIMINAR CONTROL : exàmens i controls assistència
 1r Repte: COEDUCACIÓ a nivell de gènere(nens i nenes) i social (preus en funció
ingressos)
 2n Repte: NO RELIGIÓ (tema personal)
3r Repte: FORMACIÓ PROFESSORAT
 4rt Repte: INTEGRACIÓ FAMILIES a l’escola

ILLICH
DESCONFIANÇA ESCOLAR

Si a l’educació, No a l’escola  Democratització del saber

4.PEDAGOGIA ANITAUTORITÀRIA
ANTROPOLOGIA (Freud)
BIOGRAFIA
1873-1881 és metge

1885-1886 coneix a Chargot i descobreix que a través de la IMNOSI es pot curar i crear
HISTÈRIA

1896 psicoanàlisis

BIBLIOGRAFIA
Llibres introductoris a l’obra de Freud:

 Llibre “Freud” Autor: Francesc Gomà.

 “S.Freud en su tiempo y en el nuestro” Autor: Eli Roudinesco.

1r Freud (1900-1920):

 “Die Traumdeutung” Any: 1900

 “Tòtem i tabú” Any: 1913
 “Més enllà del principi de plaer” Any: 1920

2n Freud (1921-1930):
  “El Jo i Allò” Any: 1923
 “Das Unbehagen in der Kultur” Any: 1930
Antropologia 1r Freud
DINÀMICA

TÒPICA

Aparell psíquic:

1. CONSCIENT: s’expressa
2. PRECONSCIENT: a punt d’expressar-se
CENSURA: no deixa sortir
3. INCONSCIENT: allò no expressat

Els instints estan a l’inconscient, la censura “frena” molts però algun s’escapa i apareixen a la
consciència en somnis (per això la interpretació de somnis)

Antropologia 2n Freud
DINÀMICA

1. EROS
2. THANATOS

TÒPICA

1. SUPEREGO (superjo): normes culturals i socials que inconscientment ens fan reprimir
els instints
2. EGO (consciència)
3. ID (allò)

L’INCONSCIENT és un procés primari, energia lliure, ni es nega ni es dubte, total indiferència

a la realitat, es mou per plaer

PEDAGOGIA
Neill – Summerhill (1r FREUD)
Afirmació de l’instint – s’anima a la LLIBERTAT del naturalisme

Si l’ésser humà és bo per naturalesa perquè ha de negar els seus instints?

ROUSSEAU - pioner

PEDAGOG (Neill)
FREUDOMARXISTA

Influència histórica  ROUSSEAU

Influència contemporània  FREUD I MARX

Summerhill 1921, com a escola té un MÉTODE EXPERIMENTAL (innovació) va ALUMNAT
FRACASSAT d’altres escoles. Aquesta escola té 6 característiques:

1. AUTOGOVERNA
2. S’autogoverna a partir d’ASSAMBLES (=tots vots, tot va a l’assamblea expecte els
diners)
3. NO ASSISTÈNCIA OBLIGATÒRIA
4. NO RELIGIÓ
5. COEDUCACIÓ
6. Relació entre JOC I TREBALL

Crítiques:

 Curricular: debilita els nens? O engrandeix?

 Fem bombolles de la realitat?

5.PEDAGOGIA AUTORITÀRIA
NACIONAL CATOLICISME (Època franquista)

2n Freud  És la negació a l’instint - coacciona la llibertat.

Hobbes  antropología pesimista. Si l’ésser humà és dolent per naturalesa, hem de reprimir
els instints

6.EDUCACIÓ ACTIVA
Neix a finals del s.XIX
Model PAIDOCÈNTRIC  basat en el nen, i el professorat sempre sha de
posar al cervell del nen
PRINCIPIS
 L’esforç queda apartat per l’INTERÈS  cercar CENTRES D’INTERÈS, a partir d’aquí
comença l’aprenentatge
 L’Escola de per si és VIDA, no una preparació per la vida  denunciant
INSTRUMENTALITZACIÓ DE L’ESCOLA
 COOPERAR és molt important, més que competir (competició existeix)
 Aprenentatge centrat des de l’EXPERIMENTACIÓ, OBSERVACIÓ I UTILITAT

5 CORRENTS QUE HAN DONAT LLOC A L’EDUCACIÓ ACTIVA

1. Empirisme → Humme (s.XVII) → El sentir de l’empirisme són els SENTITS.

2. Liberalisme → A. Smith (s.XVIII) → El sentir del liberalisme és l’INDIVIDU.

3. Naturalisme → Rousseau (s.XVIII) → El sentir del naturalisme és l’ESPONTANEÏTAT.

4. Positivisme → A. Compte (s.XIX) → El sentir del positivisme és la DADA.

5. Progmatisme → J. Dewey (s.XIX) → El sentir del progmatisme és la UTILITAT.

EMPIRISME
SENTITS

Surt EN CONTRA RACIONALISME

HUMME lliga la raó als SENTITS  raoem gràcies als nostres sentits

 ONTOLOGIA  Les sensacions primeres a la raó

 EPISTEMOLÒGIC  El coneixement prové de les sensacions, és a dir els sentits
 PRÀCTIC  Els sentits regeixen les accions
 ESCOLA  El mestre té present les manualitats, a través de MÈTODES SENSORIALS

LIBERALISME
INDIVIDU

Neix de la DIALÈCTICA entre INDIVIDU (liberalise) i GRUP (socialisme)

Centrar totes les accions en funció del INTERESSOS PROPIS

 ONTOLOGIA  individu passa per davant del grup

 EPISTEMOLÒGIC  coneixement arrenca en cada individu
 PRÀCTIC  cada persona val per si mateixa
 ESCOLA  dividirá la clase en petits grups en funció al seu rendiment

NATURALISME
ESPONTANEÏTAT

Pretén formar una CIUTADANS RESPECTUOSOS amb espontaneïtat, la naturalitat

Objectiu : regenerar l’ésser humà cercant el RETORN a ALLÒ NATURAL

Rousseau fa aquest retorn amb 3 nivells

1. FAMILIAR la nova ciutadania “La nova Eloïsa”

2. ESCOLAR deixar fer “l’emili a l’educació”
- Moviments de la naturalesa són sempre rectes
- S’ha de seguir allò natural
- L’home social s’ha de construir des de l’home natural
3. SOCIAL “El contracte social”
 ONTOLÒGIC: espontaneïtat és anterior a allò après
 PRÀCTIC: només accions espontànies

POSITIVISME
DADES

Posa interès en els fets  provinent de l’OBSERVACIÓ

AUGUST COMTE

Entenen educació a través DADES I FETS OBSERVABLES

Convertir el món en un dada analitzable (informes PISA)

  ONTOLÒGIC: només interessa el que pot ser observable, coneixements que arriben a
partir de fenòmens
 EPISTEMOLOGIA: coneixement a partir de fenòmens
 PRÀCTICA: tota acció es basa en observació

PRAGMATISME
UTILITAT

3 conceptes bàsics:

1. Autèntica educació és al que té EFECTES PRÀCTICS

2. La veritat passa per L’UTILITAT (només interessa allò útil)
3. Destacar el CARÀCTER INSTRUMENTAL de la raó

J.DEWEY

 ONTOLÒGIC: ésser humà circumscrit a una PRÀCTICA

 EPISTEMOLOGIA: es coneix gràcies a L’ACCIÓ
 PRÀCTICA: allò més eficaç són les accions realitzades per l’INTERÈS

PEDAGOG (Montessori)
Primera mestre que té el seu propi mètode

BIOGRAFIA
1886 Roma estudis superiors

1896 és metge – infants de diversitat funcional

1907 “Casa dei bambini”

1914 “Casa dei bambini” a Barcelona

PEDAGOGIA CENTÍFCA
Dins de l’educació activa - Inagurada per: Itard i Séguin

Es basa en OBSERVAR I REGISTRAR a l’alumne per fer CRÈIXER I CONEIXER més l’alumne

Principis
 Donar pista a la LLIBERTAT (no quartar accions alumnes
 Fonamentar acció educativa de l’alumnar segons INTERESSOS
 Desenvolupar sempre totes FACULTATS de l’alumnat

Mètode Montessori
Centrat en l’alumnat

1. AMBIENT adaptar espais (mobiliari)

2. MATERIAL  adaptar el material als diferents períodes sensibles de l’aprenentatge
3-5 / 6-8 / 9-11 / 12-14
No barrejar qualitats
Joguines i dibuix lliure eliminat
3. MESTRATGE  paper del mestre: no directiva/ no intervindre

Critiques del mètode:

  Abandonament joguines
 Abandonament dibuix lliure (si espontaneitat però eliminar dibuix lliure?)
 Excès racionaliat
 Model massa analític

PIAGET
Dins educación activa, però desde la psicologia

BIOGRAFIA
Professor de matemàtiques a l’Universitat de Ginebra

“La psicología del niño” Objectiu: presentar graus de maduresa a mida que creixem. Ho
diferencia en 4 estadis

1. ESTADI SENSORIAL-MOTOR  0-2 ANYS

2. ESTADI PREOPERATIU  2-6 ANYS
3. OPERACIONS CONCRETES  6-8 / 8-12 ANYS
4. ESTADI OPERACIONS FORMALS  12 – fins acabar adolescencia

Les Operacions són interioritzades i reversibles

OPERACIONS CONCRETES
1. Desenvolupament cognitiu (DC)
 MEMÒRIA:
a) Memòria ESPORÀDICA: recordem només fragments (episodis)
b) Memòria SEMÀNTICA: recordem la paraula i el seu significat
c) Memòria PROCEDIMENTAL: realça les habilitats
 ATENCIÓ:
a) ESTAT D’ALERTA
b) SELECTIVA: seleccionar estímuls que m’interessen
c) SIMULTANEÏTAT: prestar atenció a més d’un estímul
 REPRESENTACIÓ MENTAL:
a) Rm VISUAL:comença per imatges (visions) i més tard s’incorpora el llenguatge
b) RM LLENGUATGE

Perfilar segons l’edat:

6-8:

INFRALÒGIQUES: capacitats per distingir continuitats. (donar una maquineta a l’infant i

auqest ha de saber que fer)

LÒGIQUES: capacitat per distinguir discontinuïtats (rosa, elefant, girafa, granota, etc. Rosa
no es animal)

S’hauria d’adquirir la NOCIÓ D’INVARIÀNCIA  asumir quantitat

8-12:

INFRALÒGIQUES: avançar quelcom que encara no hi és (joc dòmino)

LÒGIQUES: grup a la síntesi i al revés (nines ruses)

 2. Desenvolupament lingüístic (DL)
No és per edat

 LLENGUA ORAL
a) ESTRUCTURES SEMÀNTIQUES COMPLEXES: no seguir ordre presentación ni
realització
b) APARICIÓ METALLENGUATGE: llenguatge preguntes del llenguatge
c) ESTRATÈGIES COMUNICATIVES: imitar el llenguatge adults
 LLENGUA ESCRITA : es comença des del dibuix
a) PICTOGRAMA: s’escriu dibuixant
b) IDIOGRMA: s’escriu per idees
c) FENOGRAMA: so correspon a una lletra

Hi ha dos models per aprendre a escriure:

 BOTTOM-UP: expressió minima a la máxima (lletres, síl·labes, paraules)

TOP – DOWN: maxim al minim (frases, paraules, síl·labes, lletres)

Seqüència de fets – aprendre litografia:

1. Cada LLETRA correspon un SO

2. FLUÏDESA
3. LLEGIR s’apren
4. Llegir allò que VOLEM

3. Desenvolupament Socioafectiu (DSA)

6-8:

 Descentrament figures AUTORITAT: ja no són el centre i perque

 Desenvolupament MORAL  FASE PRECONVENCIONAL - Moral Heteronimia(bé/mal g)
-Moral Individualista(criteri
propi)
 JOC SIMBÒLIC joc competitiu/col·laboratiu
 GRUPS BARREJATS (diferents edats)

8-12:

 EMPATIA segueix
 FASE CONENCIONAL – Moral Judiciadora (el que diràn)
-Moral Col·lectiva (lleis i normes grupals, dins el gran grup)
 S’assumeixen CÀRRECS (regar plantes)
 Es van forjant GRUPS AMISTAT

CRITICA:
DL i DC están ben tractats

DSA més coix i cal desenvolupar-lo més.