Grècia

Gramàtica (entrada) El trívium és el coneixement

(gramàtica), que un cop entès (lògica)
TRÍVIUM Dialèctica (processament) es transmet a l’exterior com a saviesa
(bloc inferior de les set arts lliberals) (retòrica).
Retòrica (sortida)

Aritmètica Comprenen la part secundària del

currículum descrit per Plató.
QUADRÍVIUM Geometria
(bloc superior de les set arts lliberals) Són el treball preparatori per a l’estudi
Música de la Filosofia i la Teologia.

Astronomia
Trívium (lloc on es troben tres vies): https://ca.wikipedia.org/wiki/Tr%C3%ADvium
Quadrívium (lloc on es troben quatre vies): https://es.wikipedia.org/wiki/Quadrivium

Roma.
s.IV Cant ambrosià, també conegut com a Cant milanès (Milà-Itàlia):
Cant monofònic que acompanya la missa llatina i les hores canòniques del ritu ambrosià.
Cant de transmissió oral (els primers llibres de cant sense notació musical apareixen al segle VIII).
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-de-la-musica/cant-ambrosia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hores_can%C3%B2niques

Edat Mitjana
Cant gregorià.
És una evolució del cant ambrosia.
Anomenat així per la seva atribució al Papa Gregori I (540-604).
Cant monòdic de ritme lliure i que es canta sobre textos en llatí. És propi de la litúrgia cristiana.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gregori_el_Gran

Escriptura pneumàtica.
Pneuma (grec): respiració.
Pneuma en un context religiós significa: esperit.

Notació pneumàtica: https://ca.wikipedia.org/wiki/Neuma

Guido d’Arezzo (992-1050):
Desenvolupador de noves tècniques per
a l’aprenentatge de cants:
- tetragrama (quatre línies).

- Hexacord de l’escala diatònica (sis

notes a cada octava prescindint, on el Si
no es feia servir perquè`, en relació al fa
originava el “diàbolos in musica”, un
tritò.

- Els noms de les notes que resulten de la

primera síl·laba de cada hemistiqui del 3
primers versos de l’himne Ut queant
laxis dedicat a Sant Joan Baptista:

UT queat laxis REsonari fibris

MIra gestorum FAmuli tuorum,
SOLve polluti LAbiii reatum
Sancte Iones.

Nota Text original en llatí Traducció

Ut - Do Ut queant laxis Perquè puguin

Re Resonare fibris exaltar a ple pulmó
Mi Mira gestorum les meravelles
Fa Famuli tuorum aquests servents teus
Sol Solve polluti perdona la falta
La Labii reatum dels nostres llavis impurs
Si Sancte Ioannes. Sant Joan.

Giovanni Battista DOni, musicòleg florentí (1593-1647) fou qui canviar el nom de Ut per la de
DO (primera sil·laba del seu llinatge)

Escriptura sobre una línea

Ut quam laxis en un tetagrama.

RENAIXEMENT.
Comenius: JUAN AMOS COMENIO (1592 Txèquia – 1670 Països Baixos)

- Pare de la didàctica.
- Inventor del llibre de text.
- Reconegut com a Mestre de les Nacions per la seva alta preparació i constància en la seva
tasca educativa.
- Fou el primer en parlar de “escola primària” o “escola materna”.
 - APORTACIONS:
o Principis educatius desenvolupats a l’obra “Didáctica Magna”.
o Ideal pansofista (panpaedia o pansofía): Educació universal, s’ha d’ensenyar tot a
tots. "pan" és un tot.
o Aprenentatge gradual: del més senzill al més complex.
o Proposa un aprenentatge pràctic que fes de l’escola un entorn atractiu i divertit.
o La formació no sols ha de formar la ment, també la moral i l’esperit.

s.XVIII IL·LUSTRACIÓ
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), escriptor, PEDAGOC, filòsof, MÚSIC, botànic i
naturalista.

Los principios que establece son estos:

• A cada período de edad deben corresponder especiales formas de educación y de

aprendizaje
• La educación debe tener un carácter activo y facilitar el máximo desarrollo de la autonomía
e iniciativa de los estudiantes
• A la educación intelectual debe anteceder y acompañar el ejercicio de las fuerzas físicas y
de los órganos de los sentidos de los educandos També hi ha educació física, educació dels docents, agents socials, educando...
• Los castigos corporales a los estudiantes son pedagógicamente nocivos.36
• Todas estas ideas de Rousseau son nuevas para el siglo xviii y fueron desarrolladas por la
pedagogía posterior.

Finals s.XIX-primeres dècades s.XX

ESCOLA NOVA.
L'Escola Nova és un moviment pedagògic que sorgeix a finals del segle xix, que pretén promoure
un canvi en la manera d'ensenyar impulsant un aprenentatge actiu, en contrast amb el de l'Escola
Tradicional, així com renovant els seus principis. Es caracteritza per la crítica envers el
formalisme, la competitivitat, el sistema memorístic, el paper passiu de l'alumne i la desatenció dels
seus interessos.

Els principis més rellevants són els següents:[1]

• L'infant és el subjecte actiu de l'aprenentatge, al voltant d'ell s'organitzen els continguts i les
activitats convertint-lo en el personatge principal de l'aprenentatge.
• Les activitats han de partir dels interessos i necessitats dels infants i s'han de dirigir al
desenvolupament de les seves potencialitats físiques, creatives i intel·lectuals.
• El paper del mestre/a adquireix una funció d'observador/a, animador/a i promotor/a.
• L'escola ha d'estar oberta a l'exterior i integrar el subjecte a la vida social.
• El sistema haurà de ser flexible i haurà d'adaptar-se específicament a cada nen o nena, ja que
no tothom té les mateixes capacitats o necessitats.
• Els mètodes educatius prioritzen el pensament, la imaginació i afavoreixen l'actitud crítica.
• Els coneixements s'aprenen a través de la demostració, l'experimentació, la manipulació, la
deducció o la lògica.
1.- Pros i contras que es troba l'escola nova?? 2.- Tots aquests moviments arriben més tard a espanya, i a altres europeus arriben abans,
- Conflictes bèlics perque??
- Manca de l'ensenyamet del professorat (profesionalitat) - Situació socioeconomica i politica que no recolza
- Estat - economia - Guerra civil - mundial
- Conflictes entre la normativa ja que no existeix normativa que ho recolzi. - Pèrdua de colònies
- Primera repúblilca
 s.XX-XXI
Metodologies:
EMILE-JAQUES DALCROZE (1865-1950) Pionero, preocupado por el ritmo y movimiento.

ZOLTAN KODÁLY (1882-1967) Aplica el Folklore a la música y utiliza: Gestos, Fonemas, Sonidos y Ritmos

EDGAR WILLEMS (1890-1978) Asocia la música a la naturaleza humana. Ritmos - Polirritmia

CARL ORFF (1895-1982) Basa su pedagogía en 3 términos: Palabra, Música y Movimiento

COMPARATIVES:
https://metodosdelasartes.blogspot.com/2017/11/dalcroze-orff-kodaly-willems-martenot.html
https://www.feandalucia.ccoo.es/docu/p5sd11605.pdf
https://prezi.com/p/fqhy8np258xy/comparacion-de-las-diferentes-pegagogias-musicales/

DALCROZE
- la música no se oye solamente por el oído, sino por todo el cuerpo
- Memoria a través del movimiento
- Memoria a través del movimiento
- La rítmica consiste en poner en relación los movimientos naturales del cuerpo, los ritmos de la música, y la capacidad de imaginación y de reflexión.

- Se basa en tener primero "la vivencia musical" a través delcuerpo y después la comprensión musical a través del intelecto
- Se desarrollan ejercicios apropiados para hacer sentir los matrices
- El silencio se hará sentir relacionándolo con la interrupción de las marchas con ausencia de sonido

WILLEMS
- La música, como todo arte, debe nacer y crecer según las leyes de la vida, debe aprenderse a través de los sentidos oído,vista y tacto.
- Vida melódica = vida afectiva
- Vida armónica = vida mental
- Vida rítmica = vida fisiológica

- la educación musical sirve para despertar estas facultades humanas

- Desarrollo de la audición interna
- Existe una enseñanza individual y colectiva

KODÁLY
- La música tiene que ser una materia escolar desde los primeros años
- El canto es el más importante medio de expresión musical a través del cual adquiere todos los medios necesarios para captar y apreciar la música, aunque no
aprenda a tocar un instrumento
- Ostinato, motivo que se repite insistentemente durante una buena parte de una composición musical.
- Fonemas rítmicos, fononimia, juegos corales y del solfeo relativo.

- Cantar, jugar y bailar de memoria una cantidad de juegos tradicionales, rimas y canciones infantiles extraídas de la cultura propia del niño, y más adelante,
ampliadas para incluir también músicas de otras culturas.
- Desarrollar als habilidades musicales de leer y escribir con la lectura del pentagrama, análisis de las estructuras formales, la discriminación auditiva y el canto
afinado o a soldos voces.
- Improvisar y componer utilizando el vocabulario musical conocido en cada nivel.
- El uso de una fonomimia y del solfeo relativo.

ORFF
- Trabajar la música de forma activa a través del empleo de instrumentos, de la improvisación y de la creación a través de ellos, en donde el niño participa, interpreta y
crea.
- Se utiliza repetición rítmica. Se empieza con la tercera menor, hasta completar la escala pentáfona, la cual se adapta para que cada niño encuentre su propia
modalidad expresiva.
- Introduce la práctica de los bordones (voces graves y sostenidas del acompañamiento). Partiendo del acorde de octava o de quinta obtenidos de los instrumentos de
placa y empleados como osinati rítmicos, el acompañamiento con instrumentos de percusión elemental se enriquece con nuevos timbres y con la presencia de los
grados de las triadas (mayor y menor), lo que permite establecer el marco armónico en el que la voz de los niños se ubicará con gran seguridad.
- La palabra como la célula generadora del ritmo. En la actualidad se utiliza en las prácticas de percusión corporal e instrumental y de expresión con movimientos
corporales que acompañan al texto y aprender piezas y canciones que reproducen, varían, construyen y crean los propios alumnos.

- A través de este método se trabaja conjuntamente el ritmo, la palabra, la melodía, la armonía y la interpretación instrumental y vocal.
- Consideración del cuerpo como instrumental musical, el cual está dotado de características tímbricas diversas que permiten la educación del ritmo a través de
percusiones corporales. Los diferentes sonidos que contempla a través de las partes del cuerpo son los chasquidos de los dedos, las palmas, las palmas en la rodilla
y las pisadas.
- Se utilizan textos de canciones auténticamente infantiles, en las rimas, en las adivinanzas, en las canciones y rimas de sorteo.