ELS PRIMERS FILÒSOFS

ETAPES FILOSOFIA GREGA

FILOSOFIA PRESOCRÀTICA S. VII a.c- V a.c.

AUTORS CENTRALS S. V a.c i IV a.c.

(Sìcrates, Plató I Aristòtil)

PERIODE HELENÍSITIC I IMPERI ROMÀ s.III a.c.-s. VI d.c

 ETAPES FILOSOFIA PRESOCRÀTICA
PRIMERES ESCOLES (S VI a.c)
AUTORS CENTRALS (s.VI-Va.c)
PENSADORS POST-PARMENIDIS
(S. V a.c.)
ESCOLA DE MILET (o JÒNICS o FÍSICS)
 Tales
 Anaximandre
 Anaximenes
ESCOLA PITAGÒRICA
HERÀCLIT D’EFES
PARMÈNIDES D’ELEA
ESCOLA ELEATA
PLURALISTES
 Empedocles
 Anaxàgores
 Atomistes (Leucip- Demòcrit)
Els Jònics
 Nocions fonamentals (I)
• PHISIS
“ lo que ha salido a la luz”:
Todo aquello que aparece
Fuerza interna de la naturaleza, lo que hace crecer
todo
• (→ Exclusión sobrenatural)
• Mètode investigació: raonament inductiu des de
observacions empíririques (sovint
metereològiques)
 NOCIONS FONAMENTALS II
• ARKHÉ
“El primero, lo rector”. Es el fundamento que
hace que todo sea como es.
Características:
– Materia primordial, viviente, única y eterna
– Indefinida en extensión y carácter
– La Physis entera se desarrolla de manera
inmanente a partir de ella
 DOCTRINES ARKHÉ
TALES AIGUA
ANAXIMANDRE APEIRON
ANAXIMENES AIRE
PITÀGORES NÚMEROS
PITAGÒRICS
 EL PITAGORISME
Elements diferencials del milesis.
1. Caràcter comunitari (secta)
2. Dimensió religiosa: concepció dualista del ser
humà inspirada en el orfisme.
3. Concepció diferent del Arkhé : Números (cal dir
que interpreten els números com realitats
material presents a tot arreu
 Implicacions doctrina arkhé
1. Les Matemàtiques com principi
d’intel·ligibilitat de la realitat

2. Noció de cosmos