Assignatura: Filosofia

Curs i grup: 1r Bat A

Curs Acadmic: 2011/12

El pas del mite al logos.

Naturalesa (physis)
Cada cosa t el seu propi origen , o hi ha un element com? Diversos Mltiples Fsica

La natura s problemtica perqu no podem donar resposta a totes les seues preguntes.

Mite: Narracions fantstiques imaginatives en les que sempre intervenen els dus.
Els dus no sn noms la causa dels fenmens fsics, sin que tamb dels psquics. Si sempre es pensa igual simpossibiliten els pensaments fsics. Perqu el coneixement siga cientfic, ha de ser universal i necessari.

Contingncia : En el mite tot t una causa en els dus, per no t perqu tenir sempre el mateix efecte, sin que es far la voluntat dun du.
Tota narraci mtica t una doble lectura, la literal i la metafrica, aquesta ltima sol sser la ms important. Les societats antigues (com ara els egipcis) avenaren molt en camps com les matemtiques o lastronomia per practicitat. Levoluci del pensament intellectual va parallel a levoluci del pensament filosfic.

Paradigma: Si estem ms a prop daquest model ens comportarem duna manera ms moral conforme a la nostra societat.
Homer i Hesode sn els primers literats dEuropa amb obres com Lodissea dHomer o Cosmogonia dHesode. La gent pren com a referent paradigmtic als personatges creats per lHomer i lHesiode.
La primera gran resposta que se li donar als problemes de la natura ve donada per creacionisme. Apunts de filosofia

Assignatura: Filosofia

Curs i grup: 1r Bat A

Curs Acadmic: 2011/12

Creacionisme: Teoria base en el pensament mtic, on tot es crea a partit del res, generaci ex-nihilo1.
La segona gran resposta fou el mecanicisme o determinisme.

Mecanisisme2: Teoria epistemolgica3, enuncia que tot est connectat entre si, el problema s, som o no som lliures?
Les polis4 tenien en com la creena en els dus i la llengua. Quan augment la demografia es quedaren sense camps on conrear i abastir a tothom i es van dedicar a comerciar per la mediterrnia, al comerciar per la mediterrnia es varen adonar de que totes les societats no seguien els mateixos paradigmes socials que la societat grega. La qual cosa du a la llibertat de pensament dogmtic5 que es basava en el raonament de que tothom era lliure, esta teoria neix des de zero (cap teoria actual es forma duna forma nova). La llibertat de pensament dogmtic es dona entre altres coses per ser lliures tant intellectual com religiosa i moralment. Al no haver casta sacerdotal, podem dir que s un dels nics moments en el que lhome s completament lliure. El focus del pensament s majoritriament entre la magna Grcia (Atenes) i lsia menor (Milet i Efes). Els primers filsofs son els milesis entre els quals destaquen Tales, Anaximandre i Anaximenes. Que estaven convenuts de que si que hi ha un coneixement. Si des duna font dobservaci no podem arribar al coneixement, cal admetre lexistncia dun element racional a la conclusi de lexistncia dun element material, a partir del qual sha originat tot el que hi ha que sanomena arg. Per a Tales l'arg s l'aigua, Tales entr en contacte amb la cultura egipcia, es va empapar dels seus progresos matematics i va

1 2

De la nada, nada sale. Demcrit, Descartes o Newton van ser alguns dels seguidors de mecanicisme. 3 Ve de (epistema, cincia) i (logos, tractat) literalment tractat de la cincia. Tamb rep altres denominacions com Teoria del mtode o Gnoseologia. 4 Van ser ciutats-estats independents poltica, econmica i socialment. 5 Punt de doctrina establert i proclamat autoritriament com a cert i incontestable.

Apunts de filosofia

Assignatura: Filosofia

Curs i grup: 1r Bat A

Curs Acadmic: 2011/12

desemvolupar les seues teories matemtiques. Per a Anaximandre era lapeiron6 i per Anaximenes laire. Amb posteritat als milesis sorgiren els eleates que foren Herclit, Parmnides i Pitgores. Per a Herclit larg era el foc, per a Parmnides era el ser (nic, immutable, amb forma desfera i indivisible) i per a Pitgores eren els nmeros. Parmnides i Pitgores afirmaven que la nostra percepci sensorial no s vlida, sn Racionalistes

El ser s, el no ser no s. Parmnides. La totalitat dall real s all que a ell li posa el nom de ser La natura est escrita en llenguatge matemtic. Galileu Racionalisme: s una teoria epistemolgica, en la qual lorigen i el lmit del coneixement es troba en la ra
Herclit pren qestions dels milesis i dels racionalistes. Tots aquells canvis que es produeixen en la natura, per a Herclit la causa que fonamenta la natura no era immanent sin que era transcendent per a ell esta causa es deia logos7.

No ens podem banyar dues vegades en el mateix riu. Herclit.

Quina relaci guarden la cincia i la filosofia? 1. Els fets ocorreguts al segle VI aC fou el naixement dun pensament crtic respecte lanterior (mtic) hi tindran que passar molts segles perqu el llast del mite desaparegus. 2. La primera vegada que comencen a independitzar-se part de les disciplines fou per ledat mitjana i sanomenen cincies liberals. a. Aritmtica, Geometria i Astronomia b. Gramtica, Retrica, Dialctica i Msica. 3. Al segle XVII es separaria la Fsica grcies al primer gir copernic. 4. Fa 2 segles sindependitzaren finalment: a. Qumica, Biologia i Psicologia Experimental. b. Lingstica, Sociologia i altres cincies Socials.
6 7

All indeterminat. Ra universal.

Apunts de filosofia

Assignatura: Filosofia

Curs i grup: 1r Bat A

Curs Acadmic: 2011/12

La filosofia es divideix en Filosofia primera, Ontologia o Metafsica. Altres disciplines filosfiques particulars.

10 definicions de termes filosfiques. Cosmologia. o Estudi del ens natura. Teodicea8. o Estudi del ens div. Lgica o Estudi de les lleis que regeixen els raonaments deductius del coneixement hum (inferncies, demostracions,...) Metodologia9. o Estudi de les estructures que articulen internament les cincies, en especial les experimentals, amb la intenci de dilucidar els experiments que permeten arribar a la veritat dels enunciats. Epistemologia. o Estudi de les facultats i dels elements que intervenen en la realitzaci de les realitats cognoscitives10 i determinen els seus lmits. Psicologia. o Estudi de les facultats humanes en les seues caracterstiques concretes. Sociologia. o Estudi de les estructures que vertebren les possibles formes de relaci interhumana. tica. o Estudi dels fonaments i de la calidesa de les normes morals. Filosofia del dret. o Estudi dels fonaments i de la validesa de les legislacions existents com de les qestions jurdiques. Filosofia poltica. o Estudi dels fonaments, tipus i validesa de les diferents formes destat.

8 9

O teologia racional. O teoria de la cincia. 10 Del llat cognoscere, Coneixer.

Apunts de filosofia

Assignatura: Filosofia

Curs i grup: 1r Bat A

Curs Acadmic: 2011/12

En resum

La natura s problemtica perqu no podem donar resposta a totes les seues preguntes. Els dus son la causa dels fenmens fsics i psquics. El coneixement ha de ser universal i necessari. Tot mite t una lectura literal i una metafrica. Les societats antigues avenaren en camps cientfics per practicitat. Levoluci del pensament intellectual va parallel a levoluci del pensament filosfic. Homer i Hesode foren els primers literats europeus, la gent prenia els seus personatges com a referent paradigmtic. La primera gran resposta ser el creacionisme seguida pel mecanicisme (2n resposta). Les polis tenien en com la creena en els dus i la llengua. Quan augment la demografia es varen dedicar al comer i sadonaren que totes les societats no seguien els mateixos paradigmes socials. Fet que du a la llibertat de pensament dogmtic donada per la llibertat intellectual, moral i religiosa. Es considera el punt de major llibertat de lhome. El focus del pensament es trobava a la Magna Grcia i a lsia menor. Els primers filsofs foren els milesis (Tales, Anaximandre i Anaximenes) que estaven convenuts de que si que hi havia un coneixement. Lexistncia dun element material, a partir del qual sha originat tot el que hi ha que sanomena arg. Amb posterioritat eixiren els eleates (Herclit, Parmnides i Pitgores). Parmnides i Pitgores afirmaven que la nostra percepci sensorial no s valida donant peu al racionalisme. Herclit pren qestions dels milesis i dels racionalistes. Quina relaci guarden la cincia i la filosofia? S. VI aC Naixement dun pensament crtic respecte lanterior. A ledat mitjana comencen a independitzar-se el que anomenarem cincies liberals. Aritmtica, Astronomia i Geometria. Gramtica, Retrica, Dialctica i Msica. Al s. XVII sindependitzar la Fsica. Fa 2 segles sindependitzaren: Biologia i Qumica. Lingstica, Psicologia experimental, Sociologia i altres cincies socials.

Apunts de filosofia

Assignatura: Filosofia

Curs i grup: 1r Bat A

Curs Acadmic: 2011/12

Aprofundim
Els girs 11 copernicans. Els girs copernicans son canvis de paradigma en qualsevol mbit. 1. Gir: astronmic. S.XVII a. Coprnic proposa el model heliocntric reforat per Galileu Galilei, aquest ltim va demostrar que el sol era al centre i va canviar totalment el paradigma astronmic. 2. Gir: Enteniment hum. S.XVIII a. Abans de Kant la ra com a tal era una tabula rassa, La ra no treballava, sin que es dedicava a rebre informaci externa. La ra abans de prekantiana era particular i contingent. Kant deia que la sntesi entre la ra i lobjecte dona lloc a un coneixement universal i necessari. 3. Gir: Psquic S.XIX a. Apareix Freud i les seus teories sobre el subconscient.

Glossari
Terme Mite Contingncia Paradigma Creacionisme Mecanicisme Racionalisme Cosmologia Teodicea Lgica Metodologia Epistemologia Psicologia Sociologia tica Filosofia del Dret Filosofia Poltica Definici
Narracions fantstiques imaginatives en les que sempre intervenen els deus. En el mite tot t una causa en els dus per no t perqu tenir sempre el mateix efecto sin que es far la voluntat del du. Si som a prop daquest mofel ens comportarem duna manera ms moral conforme la nostra societat. Teoria base en el pensament mtic, on tot es crea ex-nihilo. A partir del res. Teoria epis. que enuncia que tot est connectat entre si. Teoria epis. en la qual lorigen i el lmit del coneiximent es troba en la ra. Estudi del ens natura. Estudi del ens div. Estudi de les lleis que regeixen els raonaments deductius del coneiximent hum. Estudi de les estructures que articulen internament les cincies, en especial les experimental, amb la intenci de dilucidar els experiments que permeten arribar a la veritat dels enunciats. Estudi de les facultats i dels elements que intervenen en la realitzaci de les realitats cognoscitives i determinen els seus lmits. Estudi de les estructures humanes en les seues caracterstiques concretes. Estudi de les estructures que vertrebren les possibles formes de relaci interhumana. Estudi dels fonaments i de la calidesa de les normes morals. Estudi dels fonament i de la validesa de les legislacions existenes com de les qestions jurdiques Estudi dels fonaments, tipus i validesa de les diferents formes destat.

Pg. 1 1 1 2 2 3 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4

11

O revolucions coprnicanes.

Apunts de filosofia