BLOC 1.

LLENGUA ORAL

LA LLENGUA ORAL I EL MESTRE DE PRIMÀRIA

Llengua oral:
- Preparació
 Usos orals espontanis - - Control
 Usos orals no espontanis + -
-
Rigor
Sotmès a regles socials

Qualsevol docent ha de dominar l’oral formal.

QUINS GÈNERES DE L’ORAL FORMAL HA DE CONÈIXER UN MESTRE?

- Discurs docent: explicació acadèmica, explicació a classe d’un tema/contingut
davant els alumnes.
o Amb la paraula, transmetem el coneixement-informació
o Aula: espai físic, lloc social
o Normes d’actuació: comunicatives/lingüístiques
o Objectiu: construir un bon discurs
adequació, ordre, cohesió, claredat, correcció, interès

- Lectura en veu alta: el valor educatiu d’aquesta activitat oral: dimensió

comunicativa i expressiva.
QUÈ ÉS?
o La comunicació del contingut, el sentit d’un text
o L’acte de fer perceptible el text com a objecte sonor (la forma sonora)

DIMENSIÓ SONORA DEL TEXT: so, síl·laba, grup fònic, ritme, entonació
Llegim el text com una partitura:
o Afinar: pulcritud pronúncia (correcció fonètica)
o Llegir la “música”: hem de fer perceptibles els valors sonors del text
o Oient: sentit + forma sonora (“la música”)

CONCEPTES BÀSICS DE FONÈTICA

Fonètica: branca de lingüística que estudia el sistema sonor d’una llengua.
- Sistema fonètic
- Fonètica articulatòria
- Vocalisme
- Consonantisme
- Vocalisme tònic/àton
- Timbre obert/tancat
- Oposició sorda/sonora
- Síl·laba
- Pronúncia estàndard (català oriental), col·loquial, acurada (formal), incorrecta:
o Més general
o Genuïna
o Adequada
- Pronúncia secundària:
o Més abast territorial
 o Més restringit
o No són incorrectes.
- Correspondència sografia

FONÈTICA
 Vocalisme tònic
o Reconeixement timbre “e”/”o”

 Vocalisme àton
S TÒNICA S ÀTONA
Casa Casona
Mel Melsona
Pesa Pesàven
Vergonya Vergonyós
Oli Olivada

(català occidental) (català oriental)

FONÈTICA DELS GRUPS VOCÀLICS

Distinció bàsica:
1. Grups vocàlics a l’interior de mot
2. Grups vocàlics per contacte de mots

Conceptes bàsics:
- Pronúncia unisil·làbica/pronúncia bisilàbica
- Diftong/hiat
- Síl·laba/nucli silàbic/marge silàbic
- Diftong normatiu/diftong fonètic
- Semivocal/semiconsonant [j] [w]
- Elocució formal, acurada/elocució col·loquial, espontània
- Sinalefa/elisió/fusió

1. Contactes vocàlics a l’interior de mot

Pronúncia de vocals contigües. Dues solucions:
a) Pronúncia unisil·làbica: 1 síl·laba diftong (“coloraines”, “quadrats”)
 b) Pronúncia bisil·làbica: 2 síl·labes hiat (“di es”,”male ïda”, “especi al”, “te oria”)

 Doc 8 del dossier: més exemples

2. El diftong
- Definició: 2 vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba
- Distincions vocals: vocal forta i vocal feble (termes tradicionals)
vocal i semiconsonant/semivocal
- Estructura: creixement-decreixement
- Punt de vista normatiu: quins grups vocàlics formen diftong i quins no (hiat):

- Distinció: diftong normatiu (ortogràfic) vs diftong fonètic

o Diftong normatiu: base ortogràficales 2 vocals només es poden pronunciar
com a diftong (coloraines, veuen)

DIFTONG FONÈTIC
- No normatiu
- Ortogràficament: hiat (i en elocució acurada es pronuncien així)
- Propi elocució espontània, informal
- No són emesos per a tots els parlants (alguns poden ser molt forçats; d’altres
no)
- Grups (seqüències) vocàlics que afavoreixen al diftong fonètic
Exemples:
 Estructura decreixent
“ruïnós” hiat ortogràfic: ru|ï|nós diftong fonètic [ruj 'nos]
“enraonar” hiat ortogràfic: en|ra|o|nar diftong fonètic
[ənrəw 'na]
 Esrtuctura creixent
“pulsió” hiat ortogràfic: pulsi|ó d. fonètic [pul 'sjo]
“negociador” hiat ortogràfic: negoci|a|dor d.fonètic [nəγusjə 'ðo]

Seqüències vocàliques que afavoreixen el diftong fonètic (VEURE L’EXERCICI DOC 10)
a. grup: Consonant+”i”+vocal “a, o” tònica en posició final (molt especialment els
grups –sià –cià; –sió –ssió –ció –cció)
b. grup: Consonant+”i”+vocal “a, o, e” àtona en posició medial (molt
especialment els grups –sia –cia; –cie, –sio –ssio –cio –ccio en paraules llargues)
c. grup: Consonant+”i”+vocal “a,e” àtona en posició final (mots esdrúixols)