1.

LA SOCIETAT I EL CANVI SOCIAL

1.1. Sociologia
És la ciència que estudia els fenòmens socials com l’odre social, el canvi social i el
conflicte.
NO SOCIETAT SENSE INDIVIDU / NO INDIVIDU SENSE SOCIETAT
 WEBER: comprendre interaccions entre persones. Des de l’ordre social es pot
estudiar l’individu i viceversa.
 MATURANA: diferents perspectives i poden canviar les concepcions. Realitat
objectiva.
EDUCACIÓ:
- Oferir eines conceptuals per una mirada critica de la societat i el sistema
educatiu.
- Diferenciar entre problema social / sociològic / individual
- Identificar els problemes socials i sociològics que afecten a la comunitat
d’aprenentatge.

1.2. Què ens fa actuar com a humans?

L’ésser humà és ontològicament social. Som un cos biològic que té capacitats i la
societat ens la defineix. Biològicament estem dissenyats per aprendre.
Vivim en un marc cultural i la societat ens determina.
 Tenim voluntat i perseguim el nostre benestar.
 Evitem les situacions de perill o que ens perjudiquen.
 Els condicionants biològics i els culturals ens impulsen a l’altruisme i la
cooperació, però també a l’egoisme,si no resolem aquestes actituds no hi ha
vida social, per això la millor opció és cooperar.
Per mantenir aquesta “vida social”, establirem una sèrie de normes, per així conviure.

1.3. Normes
Les normes són uns patrons de conducta que varien en funció de la cultura i de la
societat, fan possible la convivència i la cohesió social. NO són universals. Acceptades i
normalitzades socialment.
L’individu interioritza les normes socials amb el procés de socialització i això ens
permet funcionar en el context social.
Normes socials:
 NORMES EXPLÍCITES: legals
 NORMES IMPLÍCITES: no escrites. Costums, valors, ...
Les normes també són compartides per les institucions socials, en les quals tenim un
rol.
Si no segueixes les normesCONTROL SOCIAL
 1.4. Control social
El control social és un mecanisme que la societat, les institucions socials, posa en
marxa per corregir les conductes que es desvien de les normes i la normalitat. Per
reprimir, corregir, sancionar conductes desviades.
1. VIOLÈNCIA
2. PERSUASIÓ
3. MURMURACIÓ
4. RIDICULITZACIÓ
5. OSTRACISME
6. OPROBI
Aquestes normes les aprenem, interoritzemPROCÉS DE SOCIALITZACIÓ

1.5. Procés de socialització

La socialització és el procés a través del qual esdevenim membres de la societat
interioritzant les seves creences, normes i valors. Ens fa entendre com estem construïts
per elements culturals i com ens hem integrat a la societat
NO és UNIVERSAL, és obert. Hi ha molts tipus
A través d’aquest procés adquirim la CULTURA

DOBLE ESCTRUCTURACIÓ: la societat forma a l’individu, però aquest pot provocar canvis
en la cultura, en el llenguatge (concepció que tenim del món) La societat ens configura,
ens dona una carrega cultural de qui som.
Trobem 3 elements:
1. Interiorització
2. Formació de la personalitat
3. Manteniment de la societat
Hi ha 2 fases de socialització:
1. Primària: infància. Donara valors concrets d’una societat. Llenguatge i normes. La
família és l’encarregada. infant aprèn el seu propi rol i descobreix a l’altre
a partir de jocs (0-3 anys)
És el procés pel qual els infants integren la cultura i les normes de la societat en la
que han nascut.
2. Secundària: a partir de l’entrada a l’escola, aprenen rols successius. Permet més
distància emocional. Pre-adolescència, més distància emocional. Ens canvia. Permet
a l’individu a socialitzar-se a nous sectors de la societat.
Agents de socialització: família, grups d’iguals, escola, mitjans de comunicació, religió,
etc.
Determinats processos socials els internalitzem
 Teoria del Rol (H.Mead)
 Interaccionisme simbòlic
El rol ens aporta un comportament depèn d’una situació que ens trobem (com hem
d’actuar en un entorn CODIS SOCIALS)
Ens convertim en allò que exercim  processos de transició per integrar el rol
PROCÈS D’IMITACIÓ: són molt importants per integrar el rol
 Identitat:
No és tancada, estem en constant canvi.
Ve determinada per les experiències vitals. Construïm la identitat testejant
socialment (constantment) sinó ens quedem exclosos, fora de la societat.
Exemples: presos, residències d’avis, manicomis, etc.
Hi ha diferents processos disciplinaris:
1. ESCOLA: com hem de ser per formar part de la societat
2. PRESONS: per castigar als exclosos
3. PSIQUIATRES: ciència de la psicologia que ajuda als que tenen una malaltia mental
per reintegrar-los a la societat

1.6. Canvi social i canvis en els models de socialització

SOCIETAT TRADICIONAL: molt marcada per la tradició. Tots els agents condicionen en les
mateixes normes.
SOCIETAT CONTEMPORÀNIA: hi ha una pluralitat normativa, ja que ens trobem davant
d’un trencament de les formes unitàries de socialització.
 Causes : pèrdua del monopoli de l’església com a legislador de les normes del control
social. Procés migratori, ens trenca l’esquema de tot allò que coneixíem i estàvem
acostumats(tradició). Globalitzaciói novesformes de comunicació, per tant,ens obrim
al món.
 Conseqüències : la família perd pes, noves formes de socialització, consum diferencial.

1.7. Estructura i classe social

L’estructura social és una jerarquia de posicions, diferències que hi ha entre els grups que
formen part de la societat.
La divisió social es regeix pels tipus de treball, les diferències es basen en els recursos.
Aquests ens defineixen com a membre d’una classe social.
Econòmics
Educatius relació entre ells tot i que hi ha
excepcions. Poder

1.8. Classe social: visió històrica

NEOLÍTIC: aparició de l’agricultura i la ramaderia. Distinció entre el treball manual i el treball
intel·lectual.
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: primeres formes de capitalisme. Sistema social al voltant de la
propietat (Propietari – No propietari).
CAPITALISME MADUR: desenvolupament de les classes socials mitjanes. Ens separa el
 nivell educatiu (Capital econòmic + cultural).

1. Creences Pertànyer a una classe social ens

2. Normesivalors configura d’una manera
determinada. Aixòtambéens defineix
3. Pràctiques dins de les subcultures de classe

Les classes socials són causes i conseqüències de la nostra educació.

 Característiques:
Classe alta: molt capital econòmic i formació.
Nova classe mitjana: formació.
Vella classe mitjana: poden tenir formació, però no és necessari (botiguers, obrers).
Classe treballadora: no es necessària la formació, treballs manuals.

1.9. Perspectives sociològiques

- MACROSOCIOLÒGIC: estructura la societat (estudia)
- MICROSOCIOLÒGIC: Interaccions generals al dia a dia, relacions properes.
L’ésser humà depenem dels altres: biològicament i socialment, l’individu només
existeix en un entorn social.

El llenguatge evolucions i ens restringeixperquè són codis que ens marquen i ens limiten

1.10. Capitalisme cultural

És un nou concepte social (postmodernitat) en el qual trobem una societat que deixa de banda
la producció per adoptar un caràcter més cultural. L’activitat econòmica es relaciona cada
cop més amb les experiències culturals (gastronomia, turisme, moda, esport, etc).
El capital cultural que tinguem i anem adquirint serà fonamental pel reconeixement sociali
l’acumulació d’aquest ens definirà dins l’estructura social. Cal destacar que hi ha una
“jerarquia” en quant als gustos:
 Gustos considerats legítims: associats a la alta cultura.
 Gustos considerats vulgars: associats a la cultura popular.
Per tant, no és el mateix anar a la òpera que anar a veure un partit de futbol.
Trobem tres paradigmes que intenten explicar aquesta reflexió:
1. Paradigma homologia (Bourdieu): correspondència entre estructura social i
cultura. La classe alta només consumeix pràctiques legítimes.
2. Paradigmaomnivorisme(ChaniGoldthorpe):laclassealtaconsumeixtottipus de
pràctiques, ja que el seu capital ho permet.
3. Paradigma individualista (Beck, Giddens i Bauman): les pràctiques que hom
consumeix depenen de la identitat individual, dels gustos de la persona en
qüestió, deixant de banda les classes socials.
 Alguns resultats mostren que hi ha relació entre la nostra classe social i el tipus de
pràctiques que fem. Les classes socials altes tendeixen a fer pràctiques socials legítimes i les
classes socials treballadores pràctiques de caire popular. Tot i això, es recolza el paradigma
de l’omnivorisme cultural.

2. ESTRATIFICACIÓ:
Eixos de desigualtat
1. EDAT: avui dia trobem aquesta desigualtat a l’hora de buscar feina, ja que els joves
ho tenen més difícil.
2. CLASSE SOCIAL: la posició dins l’estructura social ens condiciona a l’hora d’accedir a
recursos.
3. SEXE: atribució diferencial de rols a homes i dones té un impacte en l’accés a certs
recursos.
4. ÈTNIA: el fet de pertànyer a un col·lectiu ètnic-cultural diferent del majoritari o
dominant dóna menys probabilitats d’accedir als recursos disponibles.
2.1. CLASSES SOCIALS
Coeficient de gini: diferència entre rics i pobres. Mobilitat de classe i perduració en la
pobresa.
2.1.1. Estructura Social:
Conjunt d’eixos de desigualtat (gènere, classe social, ètnia, etc.) que racionen
les probabilitats d’accés als recursos socials. Els estudis sobre estructura social
són una cartografia de les posicions de desigualtats socials.
Forma que ens determina com ens relacionem entre nosaltres.

Trobem diferents característiques:

1. Igualtat política (tots som iguals davant la llei)
2. Accés desigual a recursos econòmics
3. Mobilitat social (canvi de classe social)
4. Legitimació per meritocràcia (estic aquí pels meus mèrits propis)
PRINCIPALS EIXOS DE DESIUGALTAT: edat, territori, classe social, gènere, ètnia
2.1.2. Forma d’estratificació social de classe social:
 Karl Marx : la posició social està definida segons la relació amb els mitjans de
producció (Burgesia: propietaris dels mitjans de producció o Proletariat: força de
treball).
-ACOMULACIÓ ORIGINÀRIA: Perquè acceptem que alguns tenen molt i altres
poc? El fet de néixer a una classe social és injust. És el procés històric de
dissociació entre el productor i els mitjans de producció. (els obrers és queden
sense res i venen el seu treball i força i pocs queden amb totes les riqueses,
per així formar les empreses i crear així el capitalisme)
-COM ENTÉN L’ÉSSER HUMÀ: que és ric amb necessitats i generem altres
 necessitats. És tant objecte com subjecte (som el que fem).
Marx diu que l’economia defineix el món i com som.
 Classes socials:
1. BURGESIA: subjecte actiu. Té els mitjans de producció
2. PROLETARIAT: força de treball. Prenen consciència i s’organitzalluita de
classe/sindicats.
 Teoria del Valor:
VALOR D’ÚS: un valor sentimental
VALOR DE CANVI: tot el valor que la societat capitalista
ALINEACIÓ: producte/ procés de producció/ ésser humà vs. ésser
humà/Activitat productiva com producció d’alineació el treballador no
decideix sobre el producte o com es fa, ell només ven la força de treball.
Els processos de consum són diferents, consumim per experiències.
MERCANTILISM:
CAPITALISIM:
El valor mercaderia produïda: Capital constant, Capital variable, plusvàlua.
La necessitat d’incorporar noves variables a l’estratificació social
A part de la posició segons els mitjans de producció hi ha altres aspectes que
condicionen els estils de vida.

Segons la posició que es tingui al mercat laboral. Posició socioeconòmica:

 Pierre Bourdieu : diferents capitals.
1. Capital econòmic
2. Capital cultural (coneixement, educació)
3. Capital social (relacions socials)
4. Capital simbòlic (estatus, prestigi, carisma)
Estils de vida: orientació a les pràctiques culturals
La distinció: joc identitari entre els grups socials.
 Max Weber : incorpora noves dimensions. Trobem:
- l’ordre econòmic, que té a veure amb els mitjans de producció.
- l’ordre social, que té a veure amb l’estatus .
- l’ordre polític.
 Frank Parkin : altres aspectes que poden influir a l’accés. La propietat dels mitjans de
producció és fonamental però hi ha altres aspectes com l’origen ètnic, la llengua,
 la religió, etc, que també influeixen en l’accés als recursos.

En molts casos ens trobem amb alguns problemes quant a les classes socials, ja que
l’ocupació d’un individu no sempre pot indicar-nos la seva classe social. Un exemple serien
els estudiants, els jubilats, els aturats, etc.
Quan parlem de persones sense ocupació, podem dir que trobem dos fases:
1. CLASSE SOCIAL D’ORIGEN (la dels nostres pares)
2. CLASSE SOCIAL DE DESTÍ (a la que arribarem quan treballem)

Cal destacar que podem pujar o baixar dins de les classes socials, per tant, podem sortir de la
classe alta i baixar a la mitjana.

2.2. GÈNERE
2.2.1. Sexe vs. Gènere
 SEXE: divideix els individus d’una espècie entre mascles i femelles. Es basa en les
diferències biològiques dels cossos (genètiques, físiques i fisiològiques) és biològic
Judith Badler: esta experimentat pels codis socials. Subjectes subjectats.
La idea natural biològica de sexe també està travessada per les constitucions/codis
sexistes o de gènere de la nostra societat.
 GÈNERE: és les característiques socials i culturals que s’atribueixen de forma
diferent als homes i dones, i que determinen les formes de pensar, sentir i actuar.
És un rol social. Masculí o femení depèn de cada cultura. És un sistema de
relacions interconnectades que afecten tant a dones com a homes.
Judith Badler: subjecte subjectat pels casos sexuats.
El concepte que estableix les relacions entre els homes i dones basades en rols definits
socialment i que s’assignen a un o altre sexe; son, per tant, construccions socials que són
diferents a cada societat.

2.2.2. El patriarcat
El patriarcat: és un sistema de relacions socials on els homes, com a grup social i de forma
individual, sustenten les posicions de poder, oprimeixen a les dones i s’apropien de la seva
capacitat productiva i reproductiva, dels seus cossos i els seus productes, ja sigui amb mitjans
pacífics o en l'ús de la violència.
2.2.3. Socialització de gènere
Socialització de gènere: aprenem a ser, fer i estar al món segons el nostre sexe. Interioritzemi
naturalitzemrols icomportaments (família, escola). Sotmesos al control social per acomplir
amb els rols de gènere.
Diversitat de formes i agents d’interiorització del rol: multiplicitat de formes i inputs (explícites i
implícites). Diversificació dels agents, etc.
2.2.4. Igualtat vs. Diferència
 IGUALTAT: té caràcter normatiu, correspon a elements ètics. Està La societat té signes
morals i ètics, tots els individus tenen les mateixes capacitats d’eficiència i eficàcia
desenvolupament
Tothom té les mateixes possibilitats de: no som sistema de castes, esta vinculat a alloi que
es esta desenvolupat: eficiència, eficàcia
DIFERÈNCIA: caràcter positiu, no normatiu. Diversitat de la vida humana o a la diversitat
cultural, formes de ser i actuar. Quan genera grups humans diferenciats, genera desigualtat.
2.2.5. Discriminació i desigualtat:
DISCRIMINACIÓ: tractar de manera diferent segons les característiques de les persones.
DESIGUALTAT: diferent situació d’un col·lectiu segons el seu accés als recursos i a les
capacitats de poder.
FAMÍLIA TRADICIONAL DEMOCRÀTICA

Sistema de desigualtat: genera malestar a tothom. Si no posem el sistema de cura, no

estarem trencant les relacions de gènere.
QUE PASSA SI ES TRENCA RELACIÓ TRADICIONAL?
- Perd part de la teva identitat
- Una persona econòmicament pateix, ja que depenia de l’altre
2.2.6. Divisió del treball
La divisió del treball està organitzada de la següent forma. Els llocs de poder hi han més
homes que dones. Hi ha una relació de necessitat
Entre masculí i femení hi ha una definició de gènere de treball:
 Femenina: mestressa de casacuidadora i nodridora
 Masculina: cap de famíliaprovisor i defensor
La divisió sexual del treball remunerat és una rèplica de la divisió sexual del treball en la
família. Exemples: Criteris sobre el càlcul de l’atur.

2.3. ÈTNIA
 RAÇA: grup definit a partir d’uns determinants biològics. Ha anat canviant el
seu significat. Raça pura no existeix.
  ETNICITAT: grup definit a partir de les seves pràctiques cultures. No són trets
genètics.
 NACIONALITAT: grups definit per l’Estat Nació del que formen part. Fronteres i
amb polítiques concretes. Tenen un passaport diferent. També són diferents els
seus drets i deures.
 ESTIGMACIÓ: és una condició, atribut o comportament que fa que la persona
que ho té sigui incluida en una categoria social, i aquests membres se’ls genera
una resposta negativa i se’ls veus com a inferiors.
2.3.1. L’ètnia com a eix de desigualtat
La raça és un concepte basat en els trets fenotípics que avui en dia es rebutja
com a categoria de coneixement científic. Per tant, parlarem d’ètnia, no de raça.
També tenim el concepte d’estigmació.
Paul Willis: Hi posen unes diferències entre “ells” els inferiors i “nosaltres”, categories
separades, processos d’explotació i diferenciació cultural. Això comporta tenir uns
prejudicis, així justificant l’explotació i la desigualtat social.
2.3.2. Ètnica (minoriesètniques)
Grup de persones que comparteixen uns determinats trets culturals i que ocupen
posicions socials subordinades, al marge del seu volum en termes numèrics.
Parlem de desigualtats laborals, educatives, socials, ciutadania, salut i residencials.
1. Exclusió social: diversos mecanismes i dimensions on s’explicita l’exclusió social i poden
anar de més a menys explícits.
2. Inclusiósocial:resposta a la diversitat socio cultural amb models de
convivència.
2.3.3. Aproximacions a la diversitat
 ASSIMILACIÓ: Adopció dels valors i normes de les cultura majoritària per part
de la minoria. Resulta en aculturació (model francès)
 PLURALISME CULTURAL: Convivència de diferents grups culturals (model
anglès)
Construcció identitaria d’un “nosaltres” i un “ells”.
Societats i immigrants:
 MODEL FRANCÈS (assimilació)els nouvinguts tenen drets i deures de l’estat
francès i s’han d’adaptar al concepte i les tradicions socials.
 MODEL ANGLÈS (plurarisme)viviu el vostre idioma, la vostra cultura. Hi ha
més adaptació i més fàcilment integració.
Quan parlem d’immigració ens ve al cap una homogenitat, però hi ha diferències.

3. AGENTS DE SOCIALITZACIÓ:
3.1. FAMÍLIA
Entenem com a família a un grup social bàsic creat per vincles de parentes c o
matrimoni present en totes les societats.
La família és l’agent socialitzador més important, aquests ajuden a fer la socialització
primària, la qual integra els individus a les normes socials. Regula les relacions que
tenim i és un suport afectiu estable.
La família adscriu la posició social de l’infant.
IDEAL: protecció, afectivitat, seguretat, criança i socialització. Sempre s’ha entès com a model
principal de família 2 adults (pare i mare) i infants.
Aquest últims anys el model tradicional de família ha entrat en crisi, però hem de
tenir clar que no qüestionen el rol central de la família com a agent de socialització.
També trobem uns canvis legals com la legalització del matrimoni
homosexual, el descens de la natalitat, les noves formes de convivència, etc.
(revisar apunts)
3.1.1. Forma del Matrimoni
 MONOGÀMIA/MONOPARENTAL: la més habitual, home i dona
 POLIGÀMIA: Poligina / poliàndria / Poliamory
3.1.2. Graus de parentiu
 NUCLEAR: 1r grau i 2 generacions convivint
 ENTESA: 2n grau o més i 3 generacions o més convivint
3.1.3. Socialització
La socialització primària és el procés pel qual els infants integren la cultura i les
normes de la societat en la que han nascut. Com passa en els primers anys de vida la
família és on es desenvolupa la personalitat (T.Parsons)
 Models de socialització familiar
La família és el principal agent transmissor de normes, valors i models de comportament.
Aquestesnormespodenvariarsegonselmodeldesocialitzaciófamiliar i tenir conseqüències.
1. NIVELL DE CONTROL: establiment i negociació de les normes de control.
2. SUPORT AFECTIU: distància, quantitat i qualitat de la comunicació.
 4 models de conducta diferents:
1. Permissiu: manera afectiva, acceptant els impulsos, desitjos i accions dels fills.
Consulten les decisions internes de la llar i els proporcionen explicacions de les regles
familiars. Permeten als fills regular les seves pròpies activitats, ajudant-los amb
explicacions i raonaments però eviten exercir un control impositiu i coercitiu.
No els obliguen a obeir cegament les figures d’autoritat a no ser que siguin raonades.
Implicació parental, dimissió de la tasca educativa, immaduresa, manca d’esforç,
alegres i vitals (pares). Poc control dels impulsos i agressivitat, poca motivació i
esforç, alegres i vitals, immaduresa (infants).
2. Proteccionista: els pares s’esforcen en dirigir les activitats dels fills però de manera
racional i orientada. Exerceixen control ferm en punts de divergència però utilitzant
el diàleg. Afecte, diàleg i explicacions, tècniques punitives raonades (pares).
Autocontrol i alta autoestima, motivació i iniciativa, alegres i espontanis, altruistes,
responsables, pocs conflictes (infants).
3. Anòmic: serioses dificultats de relacionar-se i interactuar amb els seus fills, també
 dificultats per definir límits permeten que els imposin els fills. Poques expressions
d’afecte i no supervisen ni constat ni consistentment les tasques del seu fill.
Indiferència envers conductes i actituds, passivitat, no càstigs (pares). Poca
autonomia, autoconfiança i creativitat, poc respecte per les normes, baix assoliment
educatiu, agressivitat i impulsivitat (infants).
4. Autoritari: intenten modelar, controlar i avaluar la conducta i actituds a partir d’un
conjunt de normes deconducta. Es valoral’obediència i s’utilitzen mesures punitives i
de força quan hi ha un conflicte. Inculquen valors de respecte a l’autoritat, al
treball, als valors. No potencien el diàleg i esperen que el fill acceptila seva paraula. Normes
rígides, càstigs, comunicació tancada i unidireccional, clima autoritari (pares). Baixa
autonomia, escassa competència social, agressivitat i impulsivitat (infants).
Aquests models de conducta deriven en la hiperpaternitat o el terme conegut com a
pares i mares helicòpter. Aquests comportaments es donen pel fet que ara es tenen
menys fills i més tard, hi ha dificultats de conciliació, trobem dificultats per establir límits, hi
ha un excés d’inseguretat i es tracta als fills com un símbol d’estatus, ja que els creen una vida
única i triomfadora. Aquests canvis afecten als professors en què ara la culpa no és dels
infants, sinó dels professors.

3.1.4. Freud (procés de socialització)

La cultura ens configura la nostra “psyke” (personalitat)
La importància dels primers anys de vida  necessitats i desitjos no sempre poden
estar complertes. L’infant ha d’aprendre que les seves necessitats i desitjos no sempre
es poden satisfer de manera immediata.
PROCÈS CONTROL IMPULSOS
L’inconscient, governa part del nostre comportament, definit a la infància. La majoria
de l'experiència desapareix de la memòria.
Super jo, l’ordre extern, social (la culpa).
És un procés amb tensions. Controlar els impulsos.
L’infant es torna autònom quan supera atracció cap a la mare i el rebuig cap al pare.
 O l’atracció al pare i vol ser com la mare.
 Aparell psíquic:
-Ello: és el grup d’instints no coordinats, ens
domina
-Super-jo: juga el rol crític i moralitzador. Carrega
moral, part social internalitzada.
-Ego/consciència: és la part organitzada, realista
que media entre els desitjos del ello i el super-jo. El Controlem
3.1.5. Mead
Procés d’imitació. El joc com a forma de socialització
El self està format per la part social (MI) i el jo:
 I: el nen no socialitzat. Necessitats i dessitjos. La nostra identitat
 ME: el jo social. Autoconsciència de com són i com em veuen els altres
8 anys, comprensió valors morals, l’existència d’un altre generalitzat. La conciència dels
altres

DIFERÈNCIES ENTRE EL MODEL FUSIONAL (TRADICIONAL) I ASSOCIATIU

(DEMOCRÀTICA)

4. GRUP D’IGUALS
 GRUP SOCIAL: conjunt de persones que mantenen alguna mena de relació,
tenen consciència de grup (hi ha un “nosaltres” i un “altres”, amb
reconeixement extern), tenen objectius i activitats compartides, i una
estabilitat relativa.
 EDAT: cada societat estableix categories d’edat amb funcions i tasques socials
pròpies; i rituals de pas entre elles.
 GRUP PRIMARI: es caracteritza per coneixença directa i relacions cara a cara,
normalment implica un fort vincle afectiu.
4.1. Infants
Mecanisme central: el joc i la imitació
El grup d’iguals és un agent per al desenvolupament psicològic i social
Desig de pertinença i identificació amb el grup
4.2. Adolescents
És en el si del grup on s’aprèn com ser i com pensar per a ser acceptat. El grup
d’iguals valora la conducta dels seus membres contínuament.
El comparteix amistat, interessos i gustos. Es regulen conductes.
Mecanismes de control social.
Paper cau en al socialització dels gustos i preferències respecte l’oci i el consum
Conducta diferenciada:
 La socialització és específica al context
 Necessitat de distanciar-se del món dels adults; el grups d’iguals els ajuda a
fer-ho. “JO NO SÓC ELLS!”
4.3. Societat de consum i grup d’iguals
Característiques principals
 NEOINDIVIDUALISME: reton al jo, concebut com a refugi davant la societat.
Falta de creença en els ideals col·lectius.
 IMMEDIATISME I HEDONISME
 PENSAMENT FEBLE: absència d’una ideologia capaç d’explicar el món
 ESTETITZACIÓ DE LA VIDA: abolició frontera entre l’art i la vida quotidiana.
Multiplicitat estilística, afavorida de l’eclecticisme i la barreja de codis.
 NOVES FORMES DE RELACIÓ SOCIAL: renúncia als projectes de transformació
social. Relacions socials més descompromeses.
 SUBORDINACIÓ DE CULTURA A LA LÒGICA DEL MERCAT: el mercat absorbeix
els productes culturals i els converteix en mercaderies.
4.4. Les subcultures juvenils
Gups amb característiques identitàries pròpies
Distinció: Noves propostes a la forma de viure i sentir
Resposta a la cultura dominant
L’estètica i la ètica es donen de la mà per diferenciar-se d’un “ells” construir un nou
“nosaltres.
GRUPS D’IGUALS I FAMÍLIA
GRUPS D’IGUALS I ESCOLA

5. TEMPS LLIURE
5.1. Temps de deure i residual
Dins del temps personal del que disposa cadascú, trobem el temps de deure i el temps
residual o lliure.
1. Temps de deure: és aquell temps que passem a l’escola, al treball, amb la família, etc.
2. Temps residual o lliure: és aquell temps que passem a les extraescolars, oci, etc.
(infantil i juvenil).

Val a dir que en molts casos es creu que hi ha relació entre el temps de lleure i el temps
educatiu, ja que avui dia ens trobem amb una concepció més àmplia de l’educació. És a dir,
l’educació va més enllà de l’escola, hi ha noves formes d’adquirir coneixements, etc. Hi ha
diversos discursos construïts al voltant de l’educació no formal i que condicionen la
participació dels infants a l’oferta.
Es poden identificar dos eixos segons les motivacions familiars:
1. Intrínseques o expressives: potencia l’educació no formal pel desenvolupament
personal i social de l’infant.
2. Extrínseques o instrumentals: èmfasi en la utilitat social de l’educació no formal per a les
famílies, i també pels infants com a mecanisme de mobilitat i promoció social.
5.2. Temps de lleure segons les classes socials
Dins del temps de lleure trobem diferències dels usos del temps entre les activitats que es
porten a terme. Un exemple és que passen més temps mirant la televisió que no pas fent
 activitats extraescolars.
D’altra banda, també trobem desigualtats en quant a les classes socials, ja que depenent del capital
econòmic decadafamíliaespodràaccediraunes activitats extraescolarsoa unes altres. La qualitat d’elles
també jugarà un paper important, igual que el nombre d’activitats que fan. Per tant, les classes socials i
l’economia condiciona el temps de lleure dels diferents infants.
 Les CB activitats tenen un caràcter passiu i instrumental. Solen anar amb el
consum de masses. Tendeixen a passar més temps mirant la televisió, amb els
amics, a l’esplai, etc.
 En canvi, les C M ba ixa i no v e s CM busquen l’exclusivitat del desenvolupament
personal. Les NCM aspectes més expressius i les CMB aspectes més
instrumentals.
 Les CA i velles CM volen una exclusivitat distingida. La VCM utilitza el capital
econòmic per als processos de distinció, en canvi la CA busca tots els capitals.
Val a dir que també trobem desigualtats de gènere dins les activitats que es porten
a terme, ja que els nens tendeixen a practicar les esportives i les nenes les lúdiques, les
artístiques, les instructives i les culturals. Si preguntem als infants, descobrim que els nens
volen fer més activitats artístiques i culturals i que les noies prefereixen practicar- ne
d’esportives i instructives.
Per tant, podem dir que les activitats responen a models hegemònics de masculinitat i
feminitat.
5.3. Territori: l’entron com a mecanisme
El lloc de residència és també un indicador de condicions de vida que afecten els
resultats socioeducatius dels infants i joves, ja que trobem diferències entre ciutats i pobles
donant indicadors de % d’un nivell educatiu més baix i per % de població estrangera.
Però no només afecta al rendiment educatiu, sinó que també ho fa a la salut, participació,
ocupació, etc. Això provoca que en molts casos les classes mitjanes busquin elements de
distinció i triïn escoles fora d’entorns determinats.
Trobem diversos mecanismes que influeixen:
1. Context d’oportunitats: poca diversitat d’ofertes, dissonància espacial,
estigmatització del barri, recursos i serveis públics disponibles.
2. Socialització secundària (entorn i iguals): contagi social, socialització col·lectiva, xarxa
social, cohesió i control social, expectatives.
5.4. Evolució en la qualitat del TL
La evolució en la qualitat del temps lliure ve de:
 La reducció del temps de treball: - hores de treball (findes i vacances)
- temps domèstic (tecno, +treball domèstic)
 Cicle de la vida: +temps en l’educació
+edat per entrar al mercat de treball
+esperança de vida
L’impacte ha estat el consum, l’oci, la restauració i el negoci.
5.5. Ús del TL 2 grans tendències
 ESTÀNDARTS “semblants”:
Grans superfícies comercials
Tv i vídeos
Copeo o de “marxa”
Vacances
 DIFERÈNCIA PER CLASSES SOCIALS
Exclusivitat distingida
Exclusivitat per desenvolupament personal
Aquesta exclusivitat es cerca amb diferents capitals:
1. CAPITAL ECONOMIC
2. CAPITAL CULTURAL: opera, teatre
3. CAPITAL SOCIAL: club nàutic, última novetat com el pàdel

6.TV I ALTRES PANTALLES

Mitjà audiovisual molt important
Com configurem la realitat els mitjans de comunicació
6.1. Canvis socials i models societats
Les societats van canviant, es transformen i es van adaptant cap a nous models de
relació entre les persones. Per tant, la forma de comunicar-nos va evolucionant
també.
Els mitjans de comunicació ens permeten els processis de transmissió de
coneixement entre persones.
Els canvis tecnològics han suposat profundes transformacions i han configurat noves
formes culturals i noves maneres de pensar. En aquest context, els mitjans de
comunicació de masses (Mass Media) són instruments que fan possibles els processos de
comunicació entre les persones.
Harry Pross: evolució dels mitjans de comunicació
1. Mitjans primaris: a partir del cos humà (símbols, llenguatge verbal).
2. Mitjans secundaris: necessària una màquina per produir-los, però el receptor no
(diaris, revistes).
3. Mitjans terciaris: productor i receptor necessiten la tecnologia (televisió,
música).
4. Mitjans quaternaris: permeten tant la comunicació sincrònica com la
asincrònica. Els receptors acaben sent consumidors i productors (twitter,
youtube)
6.2. Mitjans de comunicació de masses
Tenen la funció de formar, informar i entretenir
Els MM estan gestionats per entitats públiques i holdings de comunicació.
Els Mass Media són uns dels principals agents socialitzadors de la nostra societat. Tenen
recursos per reforçar actituds, valors i creences, però cal destacar que no són neutres i estan
controlats per empreses i holdings de comunicació.
En relació amb els eixos de desigualtat, els Mass Media són productors de poder,
estereotips, en definitiva, de desigualtats.
Tenen un gran impacte a la població. A més, esta gestionat per entitats públiques i
holdings de comunicació.
Aquests es conecten amb el consumidor a partir de la seducció, fan un impacte
emotiu.
També tenen un control de la opinió general
6.2.1. Influència:
Construeixen i reforcen discursos.
Utilitzen la seducció i emoció per captar l’espectador.
6.2.2. La pantalla global (Lipovetsky)
El llenguatge audiovisual, nascut al segle XX, s’ha imposat en la comunicació
contemporània.
Pluralitat de pantalles i dispositius.
Consumim relats i històries però no realitat
 Xarxes socials
Noves formes de comunicació, ens permeten tenir relacions horitzontals.
Nosaltres podem dir que volem comunicar o predir.
ÈTICA HACKER: la persona que treballa de forma autònoma, treballa perquè li
agrada i es relaciona perquè vol.
6.2.3. Característiques del llenguatge audiovisual de ficció
Muntatge cinematogràfic, il·luminació, els plans cinematogràfics, música i so, altres
elements /el·lipsis, flashback, velocitat de imatge, etc...)
Construcció del discurs: contingut i impacte emocional
S’estableix un llaç màgic entre ficció i realitat
Cercant les maneres de fascinar.
S’ha desenvolupat explicant les narratives de ficció.
Un nou llenguatge que emociona i seduir-nos
Trencar el llaç màgic que ens uneix entre la ficció i la realitat té eines per donar impacte
emocional.

6.2.4. Realitat i ficció (per Baudrillard)

L’Univers dels mitjans de comunicació provoca que la ficció s’acabi tornant més real
que la mateixa realitat
6.2.5. Hiperreatlitat
L’únic esdeveniment és el mateix mitjà, en l’interior del qual s’acaben tots els sentits
6.2.6. Simulacre
És la producció artificial d’una imatge autoreferent, alliberada de qualsevol relació amb
el món extern.
Els mitjans han fet desaparèixer tota diferència entre realitat i ficció. Entre el que és
aparent i el que és real. Entre simulacre i veritat.