CATALÀ

2.LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Catalunya→ català central

País Valencià→ valencià
Illes Balears→ balear
Catalunya nord→ català nord-occidental
Franja de ponent→ rossellonès
Andorra→ català nord-occidental
L’alguer→ l'alguerès

El català es caracteritza per una divisió dialectal suau. En té dos:

2.2.CATALÀ ORIENTAL I CATALÂ OCCIDENTAL

➢ Català oriental
Neutralització de la vocal àtona a/e en [ǝ] → Peret / Paret sonen igual → parɛt
● La o àtona sona u → pontet i puntet sona igual.
● En caixa / coixa la la i semivocal seguida de fricativa palatal no sona caixa [ká a] coix
[kó ]
● Desidència de 1ra persona, singular, present indicatiu es pronuncia:
- [u] en català central [kántu]
- [i] en rossellonès [kánti]
- [ø] en balear i alguerès [kánt]
● Mots plans com home fan el plural en -s → home > homes / jove > joves
● Present indicatiu incorpora el sufix - eix → podreix, podreixen
● Lèxic específics: mirall , noi, llombrígol, xai/be…

➢ Català occidental
No hi ha neutralització de a/e àtona → paret [a] peret [e]
La o àtona sona [o] → pontet [pontet]
La i semivocal sí que sona → caixa [kái a] coix [kói ]
Desidència de 1ra persona, singular, present indicatiu es pronuncia
- [o] en nord-occidental [kánto]
- [e] en valencià [kánte]
Plural -ns → home > homens / jove > jóvens
Present indicatiu incorpora - ix → podrix, podreixen
Lèxic específic → Espill, xic/xiquet, melic, corder

DIALECTES CATALANS
- Dialectes constitutius → Català central, nord-occidental i rossellonès
- Dialectes consecutius → valencià, balear i alguerès
2.3.1.CATALÀ CENTRAL (Bloc oriental)
Ocupa la meitat est de Catalunya. Es parla a Girona, Bcn, Tarragona. Es el català
estàndard.
● FONETICA
- a/e àtones es neutralizen en la vocal neutre → alumne/alumna
- o/u àtones es neutralitzen en la vocal neutre → pontet/puntet, ullada/ollada.
- La e en pera, fle, cadena, ceba sona [ǝ] oberta.

● MORFOSINTAXI
- La desinencia -o de la 1ra persona, singular, present indicatiu [u] → canto [kántu]
- Verbs 3ra conjugació incoatius usen -eix- → pateixo

● LÈXIC
- Lèxic característic → mandra, mongeta, blat de moro, escombra, sorra

2.3.2.ROSSELLONÈS (Bloc oriental)

Es parla a comarques de la Catalunya Nord (Roselló, Vallespir,Conflent, l’Alta Cerdanya i
Capcir)
● FONETICA
- Es tanca en [u] la o tònica → canço [kensú], marca [múska]
- No hi ha diferència entre e oberta i tancada → Déu/deu, Seré/serè
- La u i les vibrants es pronúcian de manera francesa. Amb [u] gutual i am [r] uvular o
roulé.
● MORFOSINTAXI
- 1ra persona singular present indicatiu es pronuncia [i] plural → canti, cantava.
- Formes del verb ‘’ser’’ → jo sum, nosaltres sum, ells sun…
- Es conserva el possessiu llur/llura (el seu, la seva).
- L’adverbi de negació és pas pel francès → parlaré pas.
- El pronom feble s’anteposa a infinitius i gerundis→ Vull te dit…
● LÈXIC
- Arcaismes: ca (gos), veire (got)
- Dialectalismes: pallago (noi)
- Gal·licismes: votura (coche), eleve (alumne), llapí (conill)

2.3.3.EL BALEAR
Es parla a Mallorca i Menorca i les illes d'Eivissa i Formentera.
● FONETICA
- Es pronuncia la e de molts com pera i ceba amb vocal neutra [ǝ] tònica: pera [pàra],
ceba [sába]
- No es neutralizen en [u] les o/u àtones, i per tant, es diferència fonèticament pontet i
puntet.
- Es pronuncia [go] / [ko] el diftong gua / qua a final de mot: aigua [áiyo], pasqua
[pásko]
- S’emmudeix o es converteix en [i] la lateral palatal intervocàlica [⅄]: filla [fíǝ], fulla
[fúa], ull [uí].
- S’emmudeix la r final de mot: mar [mà]
- Es conserva la fricativa labiodental [v] en oposició a la bilabial [b]. Així es distingeix
fonèticament la parella veure/beure.
 ● MORFOSINTAXI
- Els pronoms febles es pronuncien tònics: menjar-la [men al’ǝ]
- Usa l’article salat: es nin, sa cadira, ses dones.
- Es mantenen formes pròpies del pronom personal fort: noltros, voltros.
- La primera persona singular, present indicatiu, es forma sense desinencia personal:
jo parl, jo menj.
- Unes formes verbals: jo tenc, jo venc , jo som.
● LÈXIC
- Dialactelismes i arcaismes: al·lot (noi), ca (gos), capell (barret), doblers (diners),
manco (menys),moix (gat)...

2.3.4.ALGUERÈS

● FONETICA
- Les vocals a/e àtones neutralitzen en [a], no es vocal neutra: mare [mára].
- Les consonants d i l entre vocals sonen [r]: moneda [munéra], vida [víra], oli [ón].
- La consonant r sona [i]: germana [ almána]

● MORFOSINTAXI
- Les formes verbals del present d'indicatiu del verb ser són: só, sés, ès, sem, seu,
són.
- La primera persona del singular del present d'indicatiu no té desinència: jo cant.
● LÈXIC
- Arcaismes: llong (llarg), gonella (faldilla), ca (gos)...
- Sardismes: murendu (ase)...
- Italianismes: assai (molt), babai (oncle), bonbina (nen)...

2.3.5.CATALÀ NORD-OCCIDENTAL

● FONETICA
- Diftongació de la o àtona inicial en [au]: aulor, aufegar, auliva.
- Tancament de la e àtona inicial en [i]: ginoll, sinyor, tinie.
- A les comarques centrals, es pronuncia en [e] tancada la a final àtona: Ell cantava
[kantá e], ell cantariam [kantaríe].
- Africació de la fricativa palatal inicial: txcolotada.

● MORFOSINTAXI
- Plural en -ns de mots plans:: marge > màrgens
- Article masculí lo/los alternant amb el/els: lo riu, los hòmens
- La desinencia o de la primera persona del singular del present indicatiu sona [o]: jo
canto [kánto].
- Formes verbals característiques en el present subjuntiu: que tu digos (diguis), que ell
digo (digui)
- Sufix incoatiu -ix en els verbs se la 3a conjugació: jo pateixo, ell pateix
● LÈXIC
- Lèxic característic: corder, padrina (àvia), timó (farigola), moixó (ocell), maçana
(poma).
2.3.6.EL VALENCIA

● FONETICA
- Es pronuncia la -r final de mot sempre: carrer [karér], tocar [tokár].
- Cau la -d- intervocàlica: cremada [kremà], vegada [vegà], llaurador [⅄a raór].
- Es pronuncia marcada la t dels grups finals de mot -nt / -lt: sant [sánt], molt [mólt].
● MORFOSINTAXI
- Usa tres graus de demostratiu: este/eixe/aquell
- Desinencia -e de la primera persona del singular del present indicatiu: jo estime, jo
pense
- Usa les formes simples del perfet indicatiu: jo parlí, tu parlares…
- La desinencia imperfet de subjuntiu és -ara, -era: jo parlara, jo pense
- Pronom feble de la primera persona del plural: mos (ens)
● LÈXIC
- Lèxic característic: aplegar (arribar), colp (patata), dacsa (blat de moro), eixir (sortir),
furtar (robar), vesprada (tarda), xicotet (petit)...
- Zones més urbanes: cepillo [sepiyo], entonces [antónses]...

3.LES VARIETATS FUNCIONALS O REGISTRES

Cada situació comunicativa diferents tipus de condiciona un detrminant i especifiic ús
liguistic. La diversitat de situacions comunicatives es tradueix en l’existencia, dins la llengua,
de diferents tipus de registres.
Registre Subregistre
- Formal culte→ (Literari i cientificotècnic) i estàndard → (Dels mitjans de
comunicació, administratiu i acadèmic).
- Informal col·loquial → (Familiar i vulgar).

Els factors que determinen quin és el registre adequat a cada situació comunicativa són els
següents:
- El tema de que s’ha de parlar.
- El canal, oral o escrit.
- La intencionalitat, amb que emetem el missatge
- Formalitat, el nivell de formalitat de la situació
- El grau de familiaritat, confiança entre interlocutors

3.1 EL REGISTRE CULTE

Distingim dos tipus de textos cultes: literaris i els científics.
Registre literari, on el text li tenien expressió lliure al creador.
- Poesia,
- Prosa (novel·la)
- Teatre
Registre científic, publicacions de carácter cientific
Els trets bàsics d’aquest registre són:
- Intencionalitat objectiva
- Combinació de llengua oral o escrita amb altres llengües formals
- Expressió precisa i coherent
- Ús de neologismes, manlleus, sigles i acrònims
- Priorització de la claredat
3.2.EL REGISTRE ESTÀNDARD
→ Model de referència.
→ Es la base de la llengua literària.
- Ser estable i flexible.
- Ser apte per l’expressió de tot tipus de manifestacions.
- Actuar com a lligan (tot l'entén)
- Mantenir i reforçar la llengua independent.
- Tenir prestigi.
- Dotar-se d’una normativa coherent i integradora.

3.3.EL REGISTRE COL·LOQUIAL

→ ‘’familiar’’
→ Les situacions informals, espontànies i quotidianes
característiques
- Moltes oracions interrogatives i exclamatives
- Juxtaposició i la coordinació
- D’anacoluts, mots sobreentesos i elision
- Recursos estilístics (metàfores,hipèrboles,sentit figurat…)
- Interjeccions, onomatopeies, diminutius, augmentatius, mots crossa, locucions i
frases fetes.
- Lèxic pobre i poc precís
- Barbarismes lèxics, calcs sintàctics, etc