La variació lingüística

1. Concepte.
2. Esquema.
3. Varietats geogràfiques.
4. Varietats socials.
5. Varietats funcionals.
 La variació lingüística

1. Concepte.

• Fenomen pel qual cada parlant fa un

ús de la llengua segons una sèrie de
factors: edat, grup social, origen
geogràfic i situació comunicativa.
La variació lingüística-varietats geogràfiques
 La variació lingüística-varietats geogràfiques
Variació geogràfica - Diatòpica dialectologia
CATALÀ ORIENTAL CATALÀ OCCIDENTAL

• La a i la e àtones sonen neutres. • No neutralitzen la a i e àtones.

• La o àtona sona u. • Les os àtones no neutralitzen a u.
• No sona la i del dígraf –IX- en mots com caixa. • Sona la i del dígraf –IX-
• Algunes es obertes redueixen a tancades (mots com
ceba

• Increment de –eix- en els verbs incoatius de la • Increment de –ix- en els verbs incoatius de la tercera
tercera conjugació. (podreix) conjugació. (podrix)
• Perden la –n en els plurals tipus homes. • Conserven la n en els plurals tipus hòmens.

• Mirall, llombrígol, ocell, noi (minyó o al·lot), xai • Espill, melic, moixó, xic, corder

Central Balear Nord-occidental

Rossellonès Alguerès Valencià
 La variació lingüística-varietats geogràfiques
ROSSELLONÈS
•E i O són mitjanes, ni obertes
ni tancades.
•Pronuncien la r a la francesa
•La o tònica tanca en u
(cançú, minyuna, llup)
•Desapareix la a dels grups –
ia (gabi)
•Tenen menys esdrúixoles
•1a persona del present
d’indicatiu: canti, dormi
•Negació amb pas
•Participis 2a conjugació
en –it. (naixit)
•Eliminen la n en plurals
com pas (pans)
Muleta (truita), Votura
(cotxe), Nugues (nous),
Molsir (munyir), peiner
(paleta)…
capcinès
CATALÀ ORIENTAL
CENTRAL
•Tenen 7 sons vocàlics tònics
•Tenen 3 sons vocàlics àtons.
•Només existeix el so [v] com
al·lòfon.
•Emmudiments de p,b,t en
grups mp,mb,nt,lt (alt,
camp…)
•Emmudiment de la r final
•1a persona del present
d’indicatiu: canto [u]
•Article el
•Forma reforçada dels
pronom em, et…
•-Eix- verbs incoatius
•Present de subjuntiu amb –
i, -is, -in
Llombrígol, papallona, mandra,
ocell, escombra, joguina,
Xipella, salat, barceloní,
tarragoní
BALEAR
•Tenen el so de la vocal neutra
en posició tònica quan en
central és e oberta i en
occidental e tancada. (aquesta)
•Fan el fonema de [v]
•Desplaçament de l’accent cap
al pronom feble: donar-te
•1a persona del present
d’indicatiu Ø: cant, pens
•Article salat
•1a/2a pers. Plural present
d’ind. 1a conjugació: cantam,
cantau
Al·lot (noi), ca (gos), cercar
(buscar)
menorquí
ALGUERÈS
•La a i la e neutralitzen en
neutra
•Fan el fonema de [v]
•Canvien sovint la r, la l i la
d: polta (porta), vira (vila)
•1a persona del present
d’indicatiu 1a conjugació
Ø: cant
•Plurals amb –ns: còvens
(coves)
•Pronom en forma plena:
me
Froment (blat), Llong
(llarg),Bulxos (punys),
Molendo (ase), ecco (ve’t
aquí), fatxa (cara)
 La variació lingüística-varietats geogràfiques
CATALÀ OCCIDENTAL
NORD-OCCIDENTAL
• Distingeixen la a i la e quan són àtones.
• •
Distingeixen la o i la u quan són àtones.
• Fan la e àtona dels grups en-/es- com una a: [a]
estalviar, entendre…)
• Fan e tancada la tònica de mots com: ceba, pera
• 1a persona del present d’indicatiu: canto [o]
• Conservació de l’article lo/los
• Alguns plurals amb –ns (hòmens)
• Increment de –ix en els incoatius
• Forma plena de pronoms febles: me canta
• Possessiu femení: meua, teua, seua
• Canella (aixella), maçana (poma), trebol (sostre),
moixó (ocell), silló (càntir), fraga (maduixa)
ribagorçà, pallarès, tortosí
VALENCIÀ
• Són vocàlics igual que al nord-occidentals
Fan la e i la o obertes, més obertes.
• Fan la palatal fricativa com a africada [t∫]: àgil
• Sona la –r final.
• Sonen les dues consonants en els grups –nt / -lt/ -ng. Alt, sang, sant
• Fan el fonema [v] i distingeixen b i v.
• Caiguda de la d entre vocals: llauraor
• 1a personadel present d’indicatiu amb -e/- Ø: cante/dorm
• Article el
• Pret. Imperfet de subjuntiu: cantara, perdera, dormira
• Pronoms febles: li’l, li la, li’ls, li les
• Numerals: uit, dèsset, diuit, dèneu
• Demostratius/adverbis (3 valors): este, eixe, aquell; açò,això, allò;
ací, aquí, allí
• Alguns plurals amb –ns (hòmens)
• Formes plenes del pronom:
• Possessió femení: meua, teua, seua
• Àuia (aigua), poqueta nit, vesprada (tarda), creïlla (patata), dacsa
(blat de moro), endívia (escarola), orandella (oreneta), xic, rabosa,
espill
apitxat, septentrional, meridional
La variació lingüística-varietats socials
La variació lingüística-varietats funcionals