PROVA ORAL C1

RESUM DE CONTINGUTS MECR

Competència lingüística i fonètica

B2
Pronuncia correctament
gairebé tots els sons
catalans amb els
emmudiments, les
sonoritzacions i les
assimilacions pertinents.
Esporàdicament,
apareixen traces de la
seva llengua d’origen
quan parla en català.
C1
Pronuncia correctament
tots els sons catalans,
gairebé sense interferència
d’altres llengües, amb els
emmudiments, les
sonoritzacions i les
assimilacions pertinents.
C2
Pronuncia correctament
tots els sons catalans,
gairebé sense interferència
d’altres llengües, amb els
emmudiments, les
sonoritzacions i les
assimilacions pertinents.

Els candidats al nivell C1 han de mantenir la fluïdesa i l’espontaneïtat sense gaire esforç i utilitzar una
entonació adequada per transmetre d’una manera precisa matisos subtils de significats. Només un tema
conceptualment difícil pot obstaculitzar la fluïdesa natural del discurs.

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA (FONÈTICA)

S’admet en qualsevol registre
 L’emmudiment en la paraula arbre (*abre)
 L’emmudiment en les terminacions verbals en -ndre (*pendre/prende per prendre)

Cal mantenir en qualsevol registre Cal evitar en registres formals

― La coherència en la pronunciació de la vocal e
tònica
― La coherència en la pronunciació de la vocal o
tònica
― La distinció (en els parlars en què aquesta
distinció és característica) de /b/ i /v/
― La pronunciació de [z] en els casos següents:
Andalusia, Àsia, casino, cervesa, fase, frase, adhesió,
anestèsia, aranzel, arrasar, asil...
― La pronunciació de [e] en paraules com exam[Ə]n
(exam[e]n)
― L’omissió de a en paraules esdrúixoles acabades en -ia
(*cienci per ciència)
― L’assimilació de [Ə] a [o] tònica anterior o posterior
(*colz[o] per colze; *c[o]lçons per c[Ə]lçons)
― El tancament de e àtona en i per contacte amb
consonant palatal (*qu[i]xal)
― La supressió o addició de a- inicial (*gulla per agulla,
*anou per nou)
― La pronunciació de [o] àtona per [u] (*b[o]llir)
― La reducció d’un diftong a una sola vocal (*lluger per
lleuger, *aigo per aigua)
― La diftongació a principi de paraula (*aufegar per
ofegar)
― La pronunciació de [z] en els casos següents: agressiu,
Brussel·les, discussió, dissoldre...
― La pronunciació -e[z]a del sufix -essa (*batle[z]a per
batle[s]a)
― La pronunciació de [tʃ] a principi de paraula per [dʒ]
(*[tʃ]ove per [dʒ]ove), pròpia del valencià apitxat

1
 ― La vocalització de la ela en paraules començades per
al- (*ubercoc per albercoc)
― L’emmudiment de la ela en qualsevol cas (*nosatres per
nosaltres)
― /ʎ/
[ʒ] (*[ʒ]uger per [ʎ]euger)
― La despalatalització de /ʎ/ en [ɫ] (*ga[ɫ]ina, *aque[ɫ])
― La metàtesi: *preda per pedra
― L’emmudiment de la r de problema (*poblema)
― L’omissió de la d epentètica (*genre per gendre)

RESUM DE LÈXIC, MORFOLOGIA I SINTAXI

L’examinand ha d’haver assolit tots els coneixements pertanyents als nivells anteriors (de l’A1 al B2).
Així, només queden fora del que és avaluable els casos menys habituals, que s’avaluen al nivell C2. A
més a més, recordau que els examinands poden utilitzar l’article salat i les formes plenes dels pronoms
febles.

En el nivell C1 no s’ha de penalitzar la incoherència en l’ús d’aquestes formes de l’examinand que

s’esforça a usar un registre més formal. El quadre següent exposa un resum dels continguts de lèxic,
morfologia i sintaxi:

Cal mantenir en qualsevol registre No s’avalua, perquè és propi del nivell C2

La síl·laba tònica de certes paraules: alfil, fluor, interval,
Munic, Nobel, radar, timpà, Zuric, etíop, intèrfon, torticoli,
Ucraïna, diòptria, Etiòpia, pneumònia...
La pronúncia de les vocals o / u
― anus, cosinus, fetus, humus, porus, sinus, tipus...
― Verbs poder i voler: 1a i 2a pers. de pl. del pres. de
subj. (puguem, pugueu, vulguem, vulgueu)
― assortiment, escapolir-se, escrúpol, joglar, polir, robí, roí,
rossinyol, sostreure...
― capítol - capitular, cònsol - consular, forca - bifurcació, moc
- mucosa, nodrir - nutrició, ortiga – urticària...
La distinció d’essa sorda i essa sonora
Essa sorda:
― alcàsser, arrebossar, assot, Còrsega, cuirassa, drassana,
ressuscitar, susceptible...
Essa sonora:
― aranzel, arrasar, corrosió, gasela, gasosa, magnèsia,
misantrop, persuasió, plausible, topazi, Tunísia, zel...
― Paraules acabades en -si: amniocentesi, antítesi,
apocalipsi, diòcesi, elisi, èmfasi, èxtasi, fotosíntesi...
El gènere
― Masculí en -p, -t, -c  femení en -ba, -da, -ga. Però ―
oblic – obliqua, inic – iniqua ― procliu (invariable)
― Noms d’animals que es diferencien per l’adjectiu ―
mascle o femella (balena mascle – femella)
― Paraules que canvien el significat segons el gènere:
coma, cremallera, fi, ordre, pudor, salut, son, val...
― Paraules masculines: afores, avantatge, bacteri, interviu,
orde, pebre, pendent, tèrmit, titella...
La síl·laba tònica de certes paraules: cautxú, handicap,
poliglot, xarleston, acne, aeròstat, libido, magnetòfon, aurèola,
càtode, Cleòpatra, èczema, elèctrode...
Pronúncia de les vocals o/u
― aixovar, atordir, atribolar, bordell, Bordeus, colobra,
furóncol, pèndol, torba, Torí, estèrnum
― corb - curvatura, curvilini, fèmur - femoral, pèndol -
pendular, plom - plumbi, sorgir - insurgent, tossina -
antitussigen
Essa sorda:
― assut, assutzena, borseguí, camussa, corser, orsar, pinsà,
rossí, sotsobrar,...
Essa sonora:
― basalt, basar, cosac, desfasar, disenteria, gasa,
pusil·lànime, zitzània...
― Altres paraules acabades en -si
El gènere
propinc - propinqua, ventríloc - ventríloqua
Paraules que canvien el significat segons el gènere:
còlera, delta, planeta, talent
2
― Paraules femenines: allau, anàlisi, aroma, cercavila,
escalopa, esplendor, gènesi, marató, resplendor, sida,
síndrome...
― tot, mig + nom de lloc  invariable: He recorregut mig
Mallorca; Conec tot Europa (però Conec tota l’Europa de
l’Est)...

El nombre El nombre
― S’afegeix -s al singular: apèndix – apèndixs, còdex – ― bebès, mercès, hindús, iglús, oboès...
còdexs, hèlix – hèlixs, índex – índexs, vèrtex – vèrtexs...
― Singular en -vocal tònica  plural en -ns (però bisturí –
bisturís, dominó – dominós, ximpanzé – ximpanzés...)
― Singular en -an: caiman, contraban, orangutan...

Concordança

― Concordança d’un adjectiu que afecta dos o més

substantius de gènere diferent (homes i dones llestos).
― Concordança de l’adjectiu que precedeix dos o més
substantius de gènere diferent (bona vista i gust, bon
gust i vista, bona vista i bon gust).

L’article
― En noms de personatges il·lustres (Ø Ramon Llull).
― Article + dia de la setmana (quan es tracta d’un dia
assenyalat): el Dijous Sant, el dimecres, 16 de març.
― Article dels topònims catalans o catalanitzats (la/sa
Pobla, el Japó).
― Incorrecte: *Lo neutre amb valor intensificador
(*amb lo llest que és...)

Els possessius Quan la funció del possessiu correspon a un pronom

― Substitució d’un pronom personal tònic per un feble: Vaig anar a Girona i vaig visitar la seva catedral  ...i
possessiu: davant de mi → meu en vaig visitar la catedral
― llur, llurs
― Incorrecte: *estar al seu punt  estar al punt

Els numerals cardinals

― Com a substantius, tenen flexió de nombre: he tret
dos sets
― Lectura dels segles: el segle III  tres, el segle XX  vint
― Lectura de reis i papes superiors a deu: Benet XVI 
setze

Els numerals ordinals

― Formes d’ordinals per a usos concrets: terç, quint,
sext, sèptim, octau, dècim, vigèsim, trigèsim,
quadragèsim...
― Lectura de reis i papes inferiors a 10: Jaume I →
3
 primer
Els numerals multiplicadors
― Formes i ús: doble, triple, quàdruple...
Els quantitatius invariables:
― un grapat de, gens ni mica de...
― negació de massa: no gaire, no gens (no tenc gaire/gens
de sopa)
Els quantitatius variables:
― negació de molt: no gaire, no gens, poc (no tenc
gaire/gens de sopa, tenc poca sopa)
Els pronoms indefinits
― altra cosa, ambdós, cadascú, en tal, en tal i en tal altre,
quelcom...
― INCORRECTE: ús de varis com a especificatiu
indefinit (*tenc varis llibres)
― INCORRECTE: ús de mateix com a pronom (*tenc
molts llibres i vull aprofitar els mateixos per fer el treball)
Els pronoms personals forts
― Ús del pronom mi precedit de les preposicions contra,
fins a, cap a, sense, envers i entre
Els pronoms personals febles
Multiplicadors que es refereixen a germans nascuts del
mateix part: trigèmins, quadrigèmins...
Els quantitatius invariables
― Formes i ús: un bé de Déu de, tot de, un reguitzell de...
― Valor positiu de cap i gens de en oracions condicionals
i interrogatives
Els quantitatius variables:
― Valor positiu de gaire en oracions condicionals i
interrogatives: Queda gaire gent?
Els determinants indefinits mant, sengles
Els pronoms indefinits altri, un hom
Valor positiu de ningú i res en oracions condicionals i
interrogatives
Els pronoms personals forts:
― El plural de modèstia (nosaltres en lloc de jo)
― El pronom reflexiu si
― El plural majestàtic nós
Pronoms febles sense valor sintàctic (en): el poble en va
ple

― Valor possessiu de en: tocant el violí, en va rompre dues

cordes
― Tractament dels pleonasmes: *el nin a qui li vaig fer un
regal

Els pronoms relatius

― Formes i ús del pronom relatiu invariable què i del
neutre la qual cosa, cosa que
― Formes i ús dels pronoms relatius amb valor
possessiu
― Forma correcta: (prep.) + art. + que (prepararé
l’examen amb aquest llibre i amb el que vaig comprar ahir)
― Tractament dels pleonasmes: *el nin a qui li vaig fer un
regal
― Oracions de relatiu substantives: qui no véngui, el que
jo dic és veritat

El verb El verb
― Verbs acabats en: -ènyer (estrènyer), -ànyer (pertànyer) Model pur (3a conjugació): assentir, dissentir

― Model pur (3a conjugació): omplir, fugir
― Participis acabats en -lt (absolt), -st (respost), -ós
(confós), -ès (3a conj.) (imprès); participis irregulars
(matar  mort, despertar  despert, coure  cuit /
cogut, fugir  fuit / fugit)
― Formes de gerundi: caure  caient, creure  creient
Participis irregulars: néixer → nat, pertànyer → pertangut /
pertanyut, romandre → romàs, enfondre → enfús, raure →
ras / ragut
Perífrasi de gerundi:
― estar + gerundi: aquesta perífrasi s’ha d’evitar si no
té sentit de continuació. INCORRECTE: estar +
gerundi + participi (*la conversa està sent enregistrada)
4
Perífrasis verbals ― incorrecte: dur + expressió temp. + gerundi (*duc tres
hores esperant el tren)
― Perífrasis de causalitat: en + inf (INCORRECTE: *al +
inf.) L’ús del gerundi:
― Perífrasi de posterioritat: després que + verb, una vegada ― tot + gerundi / bo + gerundi: reforça la idea de
+ verb, en haver + part. compost simultaneïtat
― Perífrasi de futur immediat: anar a + inf. (en un context ― en + gerundi: sentit temporal (equival a quan + verb /
de passat) en el moment de + inf.)

L’ús del participi

― Expressa una acció simultània o anterior: estudiat el

projecte, a la fi el van aprovar
― No concordança del participi amb el CN (en): *n’he
llegida la major part [de la novel·la]

L’ús del gerundi: valor condicional (tocant així, deixaràs el

públic meravellat)

Concordança subjecte verb

― Si el text continua i en la frase següent s’omet el
subjecte (col·lectiu), el verb pot aparèixer en plural :
la gent tenia por de sortir. Tanmateix, ho van fer
― En oracions atributives en què el subjecte és un nom
col·lectiu, el verb concorda amb l’atribut: aquella gent
eren els alumnes de primer

Forma passiva del verb

― ser + participi + per + CA (la mare va ser vista per la
policia)

Els verbs ser i estar

Alternança de ser i estar amb adjectius que indiquen
estat civil o laboral (fadrí, jubilat) o condició física (coix)
segons si expressen la característica o subratllen un
canvi.
Preposicions
A: A:
― S’han d’evitar ambigüitats: t’estima tant com al / el
― A /  + CD (tothom, ningú, algú, altri, qui, el qual): he seu pare
vist a /  tothom
― sentir a + inf.: he sentit a dir que...
― Res / alguna cosa / quelcom a + infinitiu: no tenc res a fer ― Incorrecte: *a en expressions comparatives (*he
― Incorrecte: *a + article  al cap de (*va tornar als dos cuinat aquesta carn igual a la que va cuinar la mare
dies  va tornar al cap de dos dies) → ...igual que la que va cuinar la mare)

EN: EN:
― Moviment: en + un / algun / aquest: passau en aquesta ― S’han d’evitar ambigüitats: tenim servei tècnic a / en
sala totes les illes
― Lloc on succeeix una cosa (en sentit figurat): ho vaig
estudiar en el postgrau AMB:
- INCORRECTE: *acabar amb (‘destruir’)
― Expressions temporals amb matís duratiu: en els - INCORRECTE: *(no) poder amb (‘sortir-se’n’)
mesos que falten per a... - INCORRECTE: *fer-se amb (‘aconseguir’)

5
DE:
― Sentit partitiu: aquestes pomes són verdes; només n’hi ha
una de madura
― de + noms anticipats i duplicats a través del pronom
en: de bons professors, encara en queda algun
― Expressions: *cosit a  cosit de, *escapar a 
escapar de, *fer cas a  fer cas de, *fer esment a 
fer esment de
PER A: expressions no donar per a més, haver-n’hi per a
llogar-hi cadires, no haver-n’hi per tant
DE:
― de + infinitiu (subjecte o atribut): no és permès de
fumar
― de + infinitiu (CD) que expressa voluntat, intenció,
projecte o desig d’acció voluntària: m’han oferit de
dirigir la coral
― de + infinitiu (emfàtic): d’explicar, no explica res
― *de + infinitiu (subjecte o atribut) e oracions
interrogatives: *en què et beneficia de caminar tant?

COM A

― com a + art. /demostratiu / indefinit  com: és

considerada com la millor mestra de l’escola

Locucions prepositives: a força de (*a base de), amb vista

a, en vista de, quant a (*en quant a)

Expressions de temps: anit passada / a mig matí / havent

dinat, sopat / cap al tard / de sol a sol / a deshora / a hores
d’ara / al més aviat possible / d’aleshores ençà / de... ençà / de
cop i volta / de sobte / en endavant / mai de la vida / tothora;
devers; d’ençà que / tan aviat com / de seguida que...

Expressions de lloc: arreu, a tot arreu, pertot arreu / enlaire

/ a la meitat; rere / a l’entorn de / a la vora de / pels volts de /
al capdavall de, al capdamunt de

Expressions de manera: exprés / de gom a gom / per força /

arran / a bastament / a ull / a cegues / a compte / a contracor
/ a contrapès / a empentes / a pes / a l’engròs, al detall / a la
babalà / al capdavall / a la gatzoneta / a les palpentes / a
lloure / a pler / a plom / a pols / a ull nu / comptat i debatut /
d’amagat / de bon grat, de mal grat / de cap a peus / de
genollons / de puntetes / de reüll / de tort / de tot cor / en ferm
/ en rigor / en va / pel cap baix, pel cap alt / xino-xano / -ment
i -ment; per mitjà de / arran de; segons que

Expressions de quantitat: sols, solament / de més a més /

amb prou feines / si fa no fa / ben bé / d’allò més / de valent /
si més no / tot just / sense mida, fora mida

Altres expressions: ben segur, per descomptat, sens dubte /

certament / de ver, de veres / del cert / indubtablement; per
ventura / si de cas / qui sap; atès que; a fi de / per tal de; a fi
que / per tal que

Conjuncions

Conjuncions coordinants: ara... ara / no solament... sinó

(que); (i) tanmateix; de manera que; encara, encara més, fins i

6
tot, així mateix, d’altra banda, ni tan sols
Conjuncions subordinants: de + infinitiu (em demanen de
fer un curs)

Conjuncions adverbials i circumstancials: mentre, només

que, posat que, si de cas, sols que, llevat que, tret que, fora que,
si no és que; com més... més, com menys... menys; de manera
que; per bé que, per... que..., si bé

Material extret de Desenvolupament del Marc europeu comú per avaluar nivells de llengua catalana. Conselleria
d’Educació i Cultura. Direcció General de Política Lingüística: 2011.

Consultau-lo en cas de dubte.