1.

Casos concrets de pronúncia

1.1 Pronúncia de la -e final neutra

Les paraules com classe [’klas@], piràmide [pi’RamiD@] , fase [’faz@], enorme [@’noRm@]...
s’han de pronunciar amb vocal neutra, com totes les que acaben amb una e àtona
(cable, frase, sèrie. . . ).
Són paraules generalment cultes, apreses a través del castellà: alicates, auge,
barbàrie, base, bàsquet, cable, càncer, catàstrofe, classe, còctel, cònjuge, cúspide,
enorme, fase, forense, frase, higiene, ı́ndole, infame, informe, lı́der, sèrie, tàndem,
tigre, trı́pode, unànime. . .

1.2 O tònica
S’ha de mantenir la diferència de timbre entre o oberta/tancada (per exemple, són
[’son] / son [’sOn]).
En moltes poblacions mallorquines es pronúncia [u] àtona en paraules on el
fonema /o/ precedeix una /i/ tònica: [m@LuR’ki], [butif@’ro], [ku’zi], [mu’li].
És una ultracorrecció pronunciar, en canvi, una [o] en comptes d’una [u] eti-
mològica seguida d’una /i/: *[@Gos’ti], *[@Zo’pi], *[bo’Li]. . . : Agustı́, ajupir, bullir,
cruixir, curiós, estudiar, fugir, humitat, justı́cia, Llubı́, Lluı́s, municipal...

1
Llengua Catalana i la seva Didàctica Casos concrets de pronúncia

1.3 Iodització i ieisme

No hem de confondre aquests dos fenòmens. Per una banda, la iodització és un
fenomen propi del català i consisteix en la pronúncia de [j] de casos provinents dels
grups C’L G’L LE i LY llatins: [’paj@], [’aj], [’uj]. És correcte.
Per altra banda, en canvi, el ieisme és la pronúncia de [j/Z] de totes les LL
catalanes, fins i tot quan són etimològiques i no tenien en llatı́ cap dels grups
consonàntics esmentats anteriorment. Es tracta d’una clara influència castellana:
*[’jet]/*[’Zet], *[m@jORk@]/*[m@ZORk@], *[’jiBR@]/*[’iBR@]

1.4 Accentuació
Gairebé sempre per influència del castellà, s’ha produı̈t un desplaçament accentual
incorrecte en català, fent tòniques sı́l·labes que no ho són ni ho poden ser per
etimologia. Cal tenir en compte les següents pronúncies:

Agudes
Oceà, futbol, beisbol, handbol, poliglot, timpà, xassı́s, miop, xofer, ibers, in-
terval, mil·ligrams, Nobel, radar, Tibet, policrom, elit, joquei, tiquet, zenit. . .

Planes
Atmosfera, hidrosfera, litosfera, tèxtil, rèptil, intèrfon, medul·la, quilolitre,
metamorfosi, mı́ssil, monòlit, magnetòfon, omòplat, karate, policı́ac, tele-
grama, Ucraı̈na. . .

Esdrúixoles
Aurèola, diòptria, olimpı́ada, elèctrode, perı́ode, Etiòpia, èczema, pneumònia,
vàlua. . .

Pàgina 2 de 4
Llengua Catalana i la seva Didàctica Casos concrets de pronúncia

1.5 L velar
En català la pronúncia genuı̈na de la ela és velar /ì/, ben allunyada de la ela
alveolar /l/ (ela bleda) castellana.

1.6 Distinció entre B i V

L’oposició i distinció entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/
(làbiodental fricatiu sonor) s’ha perdut en gran part del territori de llengua cata-
lana. Ara bé, al Paı́s Valencià i a les Illes Balears, la confusió entre aquests dos
sons és un defecte greu de pronúncia. Per tant s’ha d’evitar la confusió en paraules
com les següents:

ball / vall
bel / vel
bellesa / vellesa
bena / vena
beure / veure

1.7 Fricatives i africades

Si el so fricatiu /Z/ es troba a principi de paraula ha de ser molt suau: [’Zin-
Zol], [’ZEro], [Z@’meG@]. . . En cap cas s’ha de pronuncia com si fos un so africat:
> > >
*[’dZinZol], *[’dZEro], *[dZ@’meG@]. . .
De la mateixa manera no hem de confondre la pronúncia del so /S/ amb el de
>
/tS/. Per tant, cal que pronunciem [S@R@’mi@], [/’SOt/], [’Sin@], [Soko’lat@]. . . , i no
> > > >
*[tS@R@’mi@], *[’tSOt], *[’tSin@], *[tSoko’lat@].

Pàgina 3 de 4
Llengua Catalana i la seva Didàctica Casos concrets de pronúncia

1.8 S sorda i S sonora

La diferència de pronúncia entre el so de la essa sorda i el de la essa sonora (fonemes
fricatius alveolars) consisteix en la vibració de les cordes vocals. Quan pronunciem
una essa sorda, les cordes vocals no vibren. En canvi, quan pronunciem una essa
sonora, les cordes vocals sı́ que ho fan. No distingir entre les dues articulacions és
un problema greu, car implica que en segons quines paraules no es diferencien en
la pronúncia:

casa / caça
rosa / rossa
siri / ciri

En relació amb aquests sons, com ja hem vist, hem de tenir present la sonorit-
zació del so /s/ a final de mot seguida de vocal. Per tant, l’hem de pronunciar de
manera adequada:

@lz @’mikz D@ l@z aRtz @ktwa’R@n di’ZOwz @l ’sentR@ p@ro’kjal

Pàgina 4 de 4