VERBS IRREGULARS

Igual que els verbs regulars segueixen sempre un mateix patró, els irregulars fan tot el
contrari.

Ací tens una mostra de dos verbs de la primera conjugació, un regular i l’altre irregular.
Cal que observes les diferències i les tingues en compte.

Exemples:

Temps verbals Estudiar (regular) Anar (irregular)

Present d’indicatiu estudie vaig
Imperfet d’indicatiu estudiava anava
Passat perifràstic vaig estudiar vaig anar
Futur estudiaré aniré
Condicional estudiaria aniria
Present de subjuntiu estudie vaja

Sabies que dins de la primera conjugació tan sols hi ha dos verbs irregulars? Doncs, així
és, els verbs irregulars de la primera conjugació són anar i estar.

Ací pots observar una mostra d’un verb regular i un altre irregular de la segona
conjugació:

Temps verbals Témer (regular) Saber (irregular)

Present d’indicatiu tem sé
Imperfet d’indicatiu temia sabia
Passat perifràstic vaig témer vaig saber
Futur temeré sabré
Condicional temeria sabria
Present de subjuntiu tema sàpia

Ei! Has de saber que els verbs de la segona conjugació poden acabar en -er o -re, i que
la majoria dels verbs són irregulars.
 Per últim, et deixem una mostra de la tercera conjugació:

Temps verbals Dormir (pur) Servir (incoatiu)

Present d’indicatiu dorm servisc
Imperfet d’indicatiu dormia servia
Passat perifràstic vaig dormir vaig servir
Futur dormiré serviré
Condicional dormiria serviria
Present de subjuntiu dorma servisca
Imperatiu dorm servix / serveix

Fixa’t que en la tercera conjugació ja no parlem de regulars i irregulars, sinó de purs i

incoatius. T’expliquem que els purs tenen una flexió “regular”, mentre que els
incoatius tenen una flexió pròpia per als presents, tant d’indicatiu com de
subjuntiu, i per a l'imperatiu.

CONCORDANÇA ENTRE SUBJECTE I VERB

Una de les situacions en què, normalment, s’equivoquen els aprenents de valencià és en
la concordança entre el subjecte i el verb. Aquests han de concordar en persona i
nombre. Fixa’t en els exemples següents i no t’equivocaràs.

*L’arbre eren alts i estaven al parc. → Els arbres eren alts i estaven al parc.

Com pots observar en l’exemple, en la segona oració no concorda el subjecte perquè

està en singular i els verbs estan en plural.

Ei! Has de tindre en compte que, quan usem noms que fan referència a col·lectius
singulars (gent, veïnat, alumnat, equip…), el verb ha d’anar en singular. També has de
saber que la concordança amb el verb haver-hi sempre ha de ser en singular, encara que
el complement directe estiga en plural.

Exemples:

*La gent anaven al partit molt eufòrica. → La gent anava al partit molt eufòrica.
*A la nevera hi han moltes pomes. → A la nevera hi ha moltes pomes.

 El meu usuari
o El meu compte
o El meu progrés
o Unitats B2
o Nivells
o Sortir
 Informació estudiants
o Activació de les Unitats
 Ajuda
o Suport
o Preguntes frequents B2
o Video tutorial
o Vídeo de benvinguda
B2 › Unitat 1 › Secció 2 - Exercici 1

ELS DIALECTES CATALANS

 El català, com qualsevol altra llengua, té dialectes. Penseu, per exemple, en el castellà i
els dialectes sud-americans, el canari o, fins i tot, l’andalús. La nostra llengua, però, es
divideix de manera horitzontal en dos grans blocs: català oriental i català
occidental.

Exemples:

CATALÀ ORIENTAL CATALÀ OCCIDENTAL

mirall espill
noi / al·lot xic

llombrígol melic

xai / be corder

Tanmateix, la realitat és més complexa i, per això, es distingeix una altra divisió
vertical que precisa els parlars catalans en cada territori de la llengua. Dins de cada
dialecte existeixen aquests parlars:

a) català oriental: rossellonés o català septentrional, central, balear i alguerés;

b) català occidental: català nord-occidental i valencià.

Les diferències que pots trobar entre aquests dialectes, normalment, serà en l’àmbit
lèxic, fonètic i morfològic. Ara bé, això no fa més que enriquir la nostra llengua. Fixa’t
en la taula que et mostrem a continuació, en què exemplifiquem les diferències
morfològiques amb la primera persona de singular del present d’indicatiu:

CATALÀ ORIENTAL CATALÀ OCCIDENTAL

Rossellonés Central
Nord-occidental Valencià
Canti Canto
Balear Alguerés Canto Cante
Cant Cant
 6 / 6. Excel·lent!

Ei! Que encara no hem acabat amb el vocalisme àton. Aquesta taula arreplega els casos
que són acceptables però, tan sols, en el seu àmbit territorial.

ACCEPTABLES EN EL ÀMBITS TERRITORIALS EN QUÈ SÓN PRÒPIES

CAS PRONUNCIACIÓ EXEMPLE
En posició final de paraula assimilació de la
La [a] es pronuncia [ᴐ] pilota [pilɔ́tɔ]
vocal tònica
En posició final de paraula assimilació de la
La [a] es pronuncia [ɛ] terra [tέrɛ]
vocal tònica
cuixa [kúʃa]
Grup ix Emmudiment de la i
embruixar [embɾuʃáɾ]
collir [kuʎíɾ]
Paraules que presenten, en general, una i
Pronunciació com a [u] de la vocal o
tònica o consonant labial
cosí [kuzí]

VOCALISME ÀTON I MOTS AMB DIFICULTATS (III)

Alerta! Aquesta graella arreplega els casos que NO són recomanables.

NO SÓN RECOMANABLES EN VALENCIÀ

CAS PRONUNCIACIÓ EXEMPLE
deixar [diʃá]
Per contacte amb una consonant palatal
Pronunciació com a [i] de la vocal [e]
o una s en algunes paraules
gener [ʤinéɾ]
Supressió de la vocal i quan va davant
En paraules acabades en -iència paciència [pasέ̞nsia]
de la vocal tònica
A l’inici de paraula Afig d’una a ràdio [aràdio]
civil [sevíl]
Dissemblança en paraules com civil,
Altres casos vigiliar [veʤiláɾ]
vigilar, visita
visita [vezíta]
Algunes paraules Pronunciació de la vocal u en [o] juliol [ʤoliɔl]
 esmolada afilada
mida dimensió, mesura, especialment lineal
elm la part de l'armadura que cobreix i protegeix el cap
ornamentar o engalanar adornar
forma fictícia de pl. amb valor de 1a persona del sing. usada per
plural majestàtic Nós
papes, reis, altes jerarquies civils i eclesiàstiques
alçària dimensió vertical d’un cos, altura
fisonomia, faccions, semblant, referent a les característiques del rostre
fesomia
humà
alçada alçària, especialment referida a persones o animals

ACCENTUACIÓ
En el primer apartat de la unitat treballaràs l’accentuació, però no les regles (perquè ja
les has treballades en el nivell anterior), sinó les excepcions. De tota manera, si no
recordes les regles d’accentuació pots consultar-les clicant en la icona.

Per a saber-ne més

Les vocals que poden generar-te algun dubte, quant a l’accentuació, són la e i la o, ja
que són les úniques lletres que s’accentuen tant obertes com tancades. Per ajudar-te a
resoldre aquests dubtes consulta la següent taula:

Agudes Planes Esdrúixoles

En les paraules agudes la e i la o En les paraules planes la e i la o, En totes les esdrúixoles, la e i la o,
normalment són tancades: acció, avió, normalment, són obertes: dipòsit, dèbil, s’accentuen obertes: paciència,
pretén, café, aprés... exèrcit, bòlid... consciència, prehistòria...

però hi ha excepcions: però hi ha excepcions: però hi ha excepcions:

arròs, això, però, perquè, allò, repòs, cérvol, feréstec, llépol, estómac, església, sépia, fórmula, pólvora,
què... préstec… góndola, tórtora, corónula, ferésteg

També verbs de la segona conjugació:

córrer, véncer, créixer... i les formes
derivades que van accentuades.
 LES REGLES D’ACCENTUACIÓ
Les paraules es classifiquen en agudes, planes i esdrúixoles, segons quina síl·laba siga
la tònica. Si vols saber com s’accentuen, consulta el següent quadre:

Paraules Amb accent gràfic Exemples

Agudes S’accentuen les acabades en vocal, vocal + -s, -en, -in capità, avís, entén, camió, barnús, cabàs
Planes Quan no acaben com les agudes o acaben en diftong plàtan, cantàveu, ètic
Esdrúixoles S’accentuen totes anàlisi, ingènua, Itàlia

Recorda que quan s’accentua la vocal a sempre és oberta. La e / o poden

accentuar-se obertes (è / ò) o tancades (é / ó). La i / u, com ja sabeu, sempre
s’accentuaran tancades (í / ú).

L’ACCENT DIACRÍTIC
L’accent diacrític és aquell que s’utilitza per a diferenciar dues o més paraules que
s’escriuen igual, però tenen un significat diferent. Aquestes paraules no segueixen les
regles d’accentuació, per tant cal conéixer-les. Per aquesta raó et deixem la següent
taula perquè les conegues.

Adverbi que significa Corder, ovella. Nom de la

bé be
correctament. lletra b.
Déu Ésser suprem, Déu. deu Numeral. Verb deure.

Pronom reflexiu. Article

és Del verb ser. es
salat. Plural de la lletra e.

Forma femenina del

Part del braç que té
mà ma possessiu àton de primera
cinc dits.
persona.

Una de les dotze parts en

què es divideix l’any.
més Adverbi de quantitat. mes Conjunció adversativa.
Plural del possessiu àton
ma.

Forma masculina del

món Planeta que habitem. mon possessiu àton de primera
persona.

Apèndix filiforme de Contracció de la

pèl pel
matèria còrnia que preposició per i l'article
 cobreix la pell dels el.
mamífers.

Pronom relatiu que

funciona com a
complement de règim o
circumstancial, precedit
què que
d'una preposició àtona.
Pronom interrogatiu
neutre equivalent a
quina cosa.
Pronom relatiu que
funciona com a subjecte,
complement directe o
circumstancial de temps, i
no va regit per cap
preposició.

sé Del verb saber. se Pronom reflexiu.

Conjunció. Pronom
sí Afirmació. si
reflexiu.

Estrela entorn de la qual

Superfície del terreny o
gira la Terra. Del verb
sòl d'altra cosa sobre la sol
soler / soldre. Nota
qual es camina.
musical.
 Forma masculina del
són Del verb ser. son possessiu seu. Ganes de
dormir. Acte de dormir.

3a persona del singular

Infusió. Nom de la lletra.
té del present d’indicatiu te
Pronom feble.
del verb tindre.

Pronom feble. Nom de la

ús Acció d'usar una cosa. us
lletra en plural.

Pronom personal de 2a
persona usat per a
vós vos Pronom feble.
adreçar-se a algú a qui
es vol mostrar respecte.

A l’octubre de 2016 s’actualitzà la gramàtica de la llengua catalana i els diacrítics van

passar de vora cent cinquanta a només quinze.

L’accent es manté en els plurals dels següents diacrítics: béns, déus, pèls, quès, sís i
sòls. En els derivats formats a partir dels diacrítics no es manté l’accent: adeu, adeu-
siau, marededeu, pregadeu, rodamon... excepte en els compostos amb guionet: pèl-roig,
déu-vos-guard...
 LA DIÈRESI
La dièresi és un signe gràfic que es col·loca damunt de la i / u i serveix per a:

Usos Exemples
Assenyalar que la u sona en els grups gu- i qu- que van amb e i i aqüeducte, llengües, pingüí
Quan la i o la u no formen diftong amb la vocal anterior i no podem accentuar seguint les suïssos, veïna (en canvi suís,
normes d’accentuació veí)
Present: agraïm, conduïsca,
etc.

Imperfet: agraïa, conduïa, etc.

La i dels següents temps verbals de la tercera conjugació acabats en -air, -eir, -oir i -uir:
Participi: agraït, conduït, etc.

Passat simple: agraïren,

conduïren, etc.

Hi ha una sèrie de casos que no porten dièresi:

➣L’infinitiu i les formes de gerundi, condicional i futur de la 3a conjugació no porten

dièresi: agrair, conduiré, produiria, produint…

➣Amb mots compostos prefixats: reintregrar, antiinflamatori, reunió… Excepte mots

que no es consideren compostos: reüllar, reïsca, aïllar…

➣En els mots acabats en les terminacions llatines -us, -um: linòleum, Màrius, mèdium,
Sírius...

➣En els sufixos -isme, -ista: heroisme, tramoista… Amb excepció dels mots: proïsme i
lluïsme perquè no és un sufix.

➣L’imperfet d’indicatiu quan la i és semiconsonàntica tampoc porta dièresi: queia,

creia, duia...
Recorda que els aplecs qu i gu davant de a i o no porten dièresi. Una altra cosa a tenir
en compte és que, si podem accentuar les vocals i / u, no hem de posar dièresi.
Tanmateix, has de tenir en compte que existeixen alguns derivats de cultismes que
porten dièresi, encara que el mot original no en porta: fluïdesa, arcaïtzant, diürètic…
com també porten dièresi les paraules derivades de primitives que en porten: saïm →
ensaïmada

Exemple: país / països

 El meu usuari
o El meu compte
o El meu progrés
o Unitats B2
o Nivells
o Sortir
 Informació estudiants
o Presentació programa LLUMH
o Activació de les Unitats
 Ajuda
o Suport
o Preguntes frequents B2
o Video tutorial
o Vídeo de benvinguda

B2 › Unitat 2 › Secció 4 - Exercici 1

ELS ADVERBIS ACABATS EN -MENT

Hi ha adverbis de manera acabats en -ment. Per a formar aquest tipus d’adverbis, has
d’agafar la forma femenina de l’adjectiu que vulgues convertir en adverbi i afegir-li el
sufix -ment.

Recorda que si l’adjectiu de partida porta accent, la forma resultant també en portarà.

Exemples:

lúcida → lúcidament

plàcida → plàcidament

També has de tenir en compte que, si van dos adverbis acabats en -ment seguits, és
recomanable que els dos porten la terminació, però també podem fer-ho eliminant la
terminació de l’últim adverbi.
 Exemples:

Es va quedar dormint relaxadament i plàcidament al llit.

Es va quedar dormint relaxadament i plàcida al llit.

8 / 8. Excel·lent!

MODEL DE CONJUGACIÓ IRREGULAR I INCOATIU

A continuació et presentem el model irregular de la 1a i la 2a conjugació i l’incoatiu de
la 3a conjugació:

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació

Infinitiu anar saber traduir
INDICATIU
vaig sé traduïsc

vas saps traduïxes / tradueixes

va sap traduïx / tradueix

Present
anem sabem traduïm

aneu sabeu traduïu

van saben traduïxen / tradueixen

anava sabia traduïa

anaves sabies traduïes

anava sabia traduïa

Imperfet
anàvem sabíem traduíem

anàveu sabíeu traduíeu

anaven sabien traduïen

he anat he sabut he traduït

has anat has sabut has traduït

Perfet
ha anat ha sabut ha traduït
 hem anat hem sabut hem traduït

heu anat heu sabut heu traduït

han anat han sabut han traduït

vaig anar vaig saber vaig traduir

vas anar vas saber vas traduir

va anar va saber va traduir

Passat perifràstic
vam anar vam saber vam traduir

vau anar vau saber vau traduir

van anar van saber van traduir

aní sabí traduí

anares saberes traduïres

anà sabé traduí

Passat simple
anàrem sabérem traduírem

anàreu sabéreu traduíreu

anaren saberen traduïren

aniré sabré traduiré

aniràs sabràs traduiràs

anirà sabrà traduirà

Futur
anirem sabrem traduirem

anireu sabreu traduireu

aniran sabran traduiran

aniria sabria traduiria

aniries sabries traduiries

aniria sabria traduiria

Condicional
aniríem sabríem traduiríem

aniríeu sabríeu traduiríeu

anirien sabrien traduirien

SUBJUNTIU
vaja sàpia traduïsca

vages sàpies traduïsques

vaja sàpia traduïsca

Present
anem sapiem traduïm

aneu sapieu traduïu

vagen sàpien traduïsquen

anara / anés sabera / sabés traduïra / traduís

anares / anesses saberes / sabesses traduïres / traduïsses

anara / anés sabera / sabés traduïra / traduís

Imperfet
anàrem / anéssem sabérem / sabéssem traduírem / traduíssem

anàreu / anésseu sabéreu / sabésseu traduíreu / traduísseu

anaren / anessen saberen / sabessen traduïren / traduïssen

ves sàpies traduïx / tradueix

vaja sàpia traduïsca

Imperatiu anem sapiem traduïm

aneu sapieu traduïu

vagen sàpien traduïsquen

SIMPLE SIMPLE SIMPLE

anant sabent traduint

Gerundi
COMPOST COMPOST COMPOST

havent anat havent sabut havent traduït

anat sabut traduït

anada sabuda traduïda

Participi
anats sabuts traduïts

anades sabudes traduïdes

 LA CLASSIFICACIÓ SINTÀCTICA DELS VERBS
Sintàcticament parlant, els verbs els podem classificar en predicatius i copulatius. Els
verbs predicatius són aquells que donen informació completa del verb, és a dir,
l’acompanyen tot tipus de complements. Per contra, els copulatius, només fan de nexe
d’unió entre el subjecte i l’atribut, que és el complement. Els verbs copulatius són ser,
estar, semblar i paréixer.

Exemples:

Verb predicatiu: Joan llig el diari a la biblioteca.

Verb copulatiu: Pere és alt.

Dins dels verbs predicatius podem distingir entre:

Transitius Necessiten CD Joan va tornar els llibres a la biblioteca.

Intransitius No necessiten CD Joan parla de qualsevol cosa.
Personals Indiquen el subjecte Joan modificà el cotxe perquè fora ràpid.
Impersonals No necessiten subjecte Demà plourà molt.
Pronominals Es conjuguen amb un pronom feble Joan es llava la cara.

DESCRIPCIÓ FÍSICA
En aquesta secció parlarem de la descripció física. Si necessites recordar algunes
paraules clica en la icona.

Per a saber-ne més

Hi ha moltes paraules per fer una descripció adequada d’un cos. A continuació, però, et
deixarem una taula en què filarem més prim amb el vocabulari.

PART DEL COS MOTS

 Color: blanca, morena / bruna, negra, pàl·lida / groga (molt pàl·lida)
cara
Forma: allargada, redona, ampla, llisa, arrugada, quadrada...

Color: verds, blaus, negres, marrons, grisos, clars, obscurs / foscos...

ulls Forma: rodons, allargats, oberts, mig oberts, clucs / tancats, menuts, grans...

Expressivitat: tristos, dolços, tendres, adormits, alegres, brillants, apagats...

nas xato, aguilenc, menut, ample, gros...
boca prima, grossa, fina, riallera, de pinyó, de rap...
llavis prims, carnosos, rojos, sensuals, gruixuts...
pestanyes llargues, curtes, esclarissades...
celles espesses, poblades, despoblades, arquejades...
orelles grans, menudes, com a pàmpols, punxegudes...
Color: blancs, morens / bruns, negres, rossos, grisos, rojos / pèl-roig...
cabells
Forma: llisos, acaragolats / arrissats / rissats, llargs, curts, foscos, clars...
cap gran, menut, arredonit, pelat...
Alçada: alt, baix, camallarg, camacurt...

cos Pes: obés, gros, prim, sec, magre, flac...

General: robust, geperut, corpulent, atlètic, panxut...

borni / tort tuerto
calb calvo
cec ciego
bell / guapo guapo / bello
prim / magre delgado
gras / gros / gruixut gordo
guenyo bizco
tartamut / quec tartamudo
lleig feo
moreno / moré / bru moreno
xicotet / menut / petit pequeño
miop miope
xato chato
cepat corpulento
fornit musculado
geperut jorobado
malforjat desaliñado
 DESCRIPCIÓ DE LA PERSONALITAT
En aquesta secció parlarem de la descripció de la personalitat. Si necessites recordar
algunes paraules clica en la icona.

Per a saber-ne més

Hi ha moltes paraules per a poder fer una descripció adequada de com és una persona. A
continuació, tanmateix, et deixem una taula en què filem més prim amb el vocabulari.
Tingues en compte, però, que la col·locació dels mots no implica antonímia, ja que
estan escrits de manera atzarosa.

POSITIU NEGATIU
brètol / canalla / malvat
afectuós
(molt brut)
alegre / gojós / jovial / feliç simple / babau / bleda / bajoca

simpàtic / agradable / afable gasiu / tacany / agarrat

generós grosser / malparlat / bròfec

coratjós / audaç / atrevit matusser / maldestre

llest / intel·ligent / sabut fred / apàtic / indiferent
divertit / distret esquerp / aspre / esquiu / intractable
afectiu setciències / setsabers / pedant
servicial gelós
milhòmens vergonyós / tímid
modest / senzill trist / afligit / malenconiós
eloqüent / expressiu avorrit / tediós / pesat
afecte afecto
enuig enfado
gelosia celos
zel celo
espant susto
aclaparament agobio
consol consuelo
vergonya vergüenza
orgull orgullo
cansament cansancio
tedi tedio
avorriment aburrimiento
endormiscament amodorramiento
esglai susto
obsessió obsesión
deler pasión
afinitat afinidad
aplom aplomo
tristesa tristeza
alegria alegría
felicitat felicidad
menyspreu menosprecio
apatia apatía
escrúpol escrúpulo
pena pena
mal / dolor dolor

SUFIXOS VALORATIUS
En aquest apartat veuràs la forma que té el català per a valorar la grandària d’alguna
cosa. Així doncs, en el contingut et mostrarem els sufixos valoratius. Fixa’t que, encara
que no siga molt comú, el català també sufixa en verbs (com veuràs en la taula), a banda
dels noms i adjectius que són les categories més comunes amb què s’associen els
sufixos. A continuació, et facilitem una taula amb exemples dels sufixos valoratius més
comuns.

SUFIXOS EXEMPLE
pis → piset

-et / -eta bonic → boniquet

lluny → llunyet
-ejar espentar → espentejar
dit → ditàs
-às / -assa
jove → jovenàs / jovenassa
-assar estirar → estiregassar
-ussar menjar → menjussar

SUFIXOS DIMINUTIUS
Si has sentit parlar valencià en algun lloc, o has llegit alguna cosa en aquesta llengua,
t’hauràs adonat que el sufix per antonomàsia en català és -et / -eta. Tanmateix, la nostra
llengua és més rica a l’hora de crear diminutius i disposa d’altres sufixos que són menys
productius que l’esmentat. A més, aquests s’han quedat lexicalitzats en alguns casos
 com ara arbrell, sabatilla o pastilla. Tingues en compte que els sufixos diminutius,
normalment, s’utilitzen amb valor afectiu, és per això que no hi ha sufixos afectius
pròpiament dits. A continuació, et mostrem els sufixos diminutius més comuns.

SUFIXOS EXEMPLE
-ell / -ella pradell, portella

-et / -eta nasset, boqueta, grandeta, propet

-ill / -illa faldilla, rosquilla

-i / -ina llagostí, barretina
-iu / iua gotiu, xicotiua, propiu

-ic / -ica bonic, bonica

-im plugim, polsim
-ús / -ussa pobrús, pelussa
-ó / -ona animaló, casona

SUFIXOS AUGMENTATIUS
Els sufixos augmentatius poden expressar tant la grandària d’alguna cosa com el
menyspreu. En la taula següent et mostrarem els sufixos amb valor augmentatiu més
comuns.

SUFIXOS EXEMPLE
-astre / -astra (despectiu) politicastre, medicastre, pillastre

-arro / -arra gossarro, peuarro, galtarres

-às / -assa grandàs, cotxàs, boirassa, bonassa

-assar escridassar, allargassar

-íssim / -íssima apuradíssim / claríssim
-ot / -ota xicot, cardot, grandot

-otar / -otejar avalotar, parlotejar

ELS CONNECTORS
En la unitat anterior vam introduir les tres propietats textuals tradicionals: l’adequació,
la coherència i la cohesió. Ara, i al llarg de les pròximes unitats, concretarem una de les
eines fonamentals per augmentar el nivell de les nostres redaccions: els connectors.

El connectors són les marques que lliguen, relacionen i ordenen les unitats textuals
(paraules, sintagmes, oracions, paràgrafs, capítols...) perquè la distribució d’idees siga
més fàcil d’entendre. Evidentment, qualsevol receptor entendrà millor un missatge
perfectament cohesionat que un missatge mal cohesionat. Els connectors són:

➣preposicions: de, amb, per…

➣locucions prepositives: entre altres coses…

➣adverbis: prèviament, immediatament, davant…

➣locucions adverbials: a priori, ipso facto, així com així…

➣conjuncions: que, si, com…

➣locucions conjuntives: cada vegada que, per tal que…

Fins i tot, hi ha altres paraules o expressions que, evidentment, funcionen com a

connectors.

Per als estudiants de valencià, en ocasions, els connectors poden ser un maldecap.
Certament, a tots ens ha passat que dominem un tema, fem la redacció que ens demanen
i, quan la llegim, ens adonem que no queda del tot bé, li falta alguna cosa (potser perquè
abusem del mateix connector). Un bon ús dels connectors ens farà guanyar en qualitat.

Però, quants connectors hi ha? D’entrada direm que els connectors no es classifiquen en
compartiments estancs i que el matís del context en pot canviar l’ús. Pensem, per
exemple, en l’adverbi després. Es pot usar com a connector temporal o com a connector
per a insistir en un determinat assumpte. Així i tot, nosaltres en farem una classificació
que, a poc a poc, desenvoluparem al llarg de les següents unitats. I, com que ara estem
treballant el text descriptiu, us en proposem els següents:
Per a marcar l’orde dels elements Per a indicar l’espai dels elements
• d'entrada • dalt / baix / de dalt a baix

• per començar • a dins / a fora / a l’interior / a l’exterior

• després (de) • a l’esquerra / a la dreta

• al final / en acabant (de) • a la vora / a prop / lluny

• en darrer / últim ... lloc / terme • al capdavant / al capdavall / al

• per acabar / per últim capdamunt

• per fi / finalment • al davant / davant / darrere

• primer / primerament / en primer lloc • al mig / al centre

• 2n / en segon lloc / segon / segonament • més amunt / més avall

Per a donar detalls i explicar els elements Per a comparar dos o més termes
De superioritat:

• així • major / millor / pitjor

• com • més bo / roín-a / dolent / malament

• com... a exemple / a mostra / ara • més petit / gran

• concretament

• d'aquesta manera D'igualtat:

• en aquest sentit • igual... com / que

• en... concret / particular • a l’igual de / de la mateixa manera que

• particularment • tan / tant / tanta… com

• per exemple / per posar un exemple

• un bon exemple d'això és D'inferioritat:

• una bona mostra • inferior / menor

• menys… del que / que

Recordem que tan és sempre un adverbi, i per tant, mai no varia. Atenció perquè
s’anteposa exclusivament a adjectius, participis, adverbis o locucions adverbials.

Toni és tan fort com un lleó.

En canvi tant té dos possibilitats:

(1) que funcione com a adverbi també invariable:

No menges tant!

(2) com a quantitatiu quan és adjectiu o pronom i, per tant, variable:

Ha comprat tantes botelles de lleixiu que no li caben al rebost. (adjectiu)

N'hi havia tants / tantes, que no sabia quin / quines agafar. (pronom)

PRONOMS INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS

Les oracions interrogatives són introduïdes per pronoms interrogatius per a preguntar
sobre les persones i les coses, tant de manera directa com de manera indirecta, sense
símbol d’interrogació, però amb accent obert quan el pronom interrogatiu siga què.

Les oracions exclamatives presenten una pronunciació forta i porten el signe

d’exclamació (!) per acabar-les.
 PRONOMS PRONOMS
PRONOMS
ADVERBIALS VARIABLES
quin, quina
on
qui quins, quines
com
què quant, quanta
quan
quants, quantes

Ei! Has de saber que el pronom qui només s’usa per a persones. Exemples:

Qui eres?

No sabies qui anava al viatge.

El pronom què fa referència a coses. Exemples:

Què t’ha agradat de la fira?

Què has dinat hui?

No sabia què fer.

Els pronoms adverbials realitzen la funció d’adverbi. Exemples:

On vols anar?

Com hi has anat?

Quan hi vols anar?

Respecte als pronoms variables, tenim la forma quin, que expressa persones o coses i
quant, que expressa quantitat, amb els seus derivats. Exemples:
 Quina pel·lícula aniràs a veure?

Quanta gent hi ha!

Atenció! L’interrogatiu què sempre porta accent, però l’exclamatiu que no en porta.
Exemples:

Què farem per a dinar? ≠ Que bona està la paella!

REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS INTERROGATIUS I

EXCLAMATIUS
Recorda aquesta petita regla! Et serà de gran ajuda.

Que + adverbi o adjectiu Que bo estava l’arròs!

Quin, quina… + substantiu Quina moto vols comprar-te?

També cal que sàpigues:

Per què Equival a per quina cosa Per què has vingut?
Per a què serveix això?
Només s’usa en oracions interrogatives i acompanyat de
Per a què Per a què s’usa el sabó?
verbs com servir, usar, utilitzar...
Per a què utilitza la rima?

Compte amb l’accentuació en aquests pronoms. L’únic que s’accentua de tots és el què
interrogatiu!

IMPERFET D’INDICATIU
L’imperfet d’indicatiu s’usa per a expressar accions que es van iniciar en el passat i
que pot ser que no hagen acabat. També el pots usar quan vols descriure el passat o
relatar accions d’una relativa duració.
 Exemples:

Joan parlava amb Pep a l’hora de dinar.

Manel dormia plàcidament.

IMPERFET D’INDICATIU
SALTAR CAURE TENIR
Jo salt-ava Jo que-ia Jo ten-ia

Tu salt-aves Tu que-ies Tu ten-ies

Ell salt-ava Ell que-ia Ell ten-ia

Nosaltres salt-àvem Nosaltres qué-iem Nosaltres ten-íem

Vosaltres salt-àveu Vosaltres qué-ieu Vosaltres ten-íeu

Ells salt-aven Ells que-ien Ells ten-ien

L’APOSTROFACIÓ
Recorda que els articles assenyalen el gènere i el nombre d’un substantiu i, per tant,
també hi concorden. En valencià n’hi ha de tres tipus:

Definit el la els les

Indefinit un una uns unes
Personal en na

L’apòstrof (’) és un signe ortogràfic que s’utilitza per a indicar l’elisió d’un so en la
llengua escrita. Hi ha una sèrie d’elements que s’apostrofen, però de moment ens
centrarem en l’article definit (el, la) i la preposició de, i deixarem per a més endavant
les formes dels pronoms febles que s’apostrofen.

REGLES D’APOSTROFACIÓ
✓ La regla general diu que el, la, en, na i de sempre s’apostrofen quan van davant de
vocal o h.

EXCEPCIONS

➤La i na no s’apostrofa quan va davant de i / u o hi / hu àtones. Ex: la història, la

ufana, na Isabel, però sí que apostrofem davant les tòniques: l’ungla, l’illa…

➤El, la i de no s’apostrofen davant de i / u semivocàliques. Ex: el iaio, la iarda, de

hui…

➤El nom de les lletres no s’apostrofa mai. Ex: La e, de a…

➤La no s’apostrofa mai davant de una quan ens referim a l’hora. Ex: Arribem a la
una.

➤La no s’apostrofa mai davant de ira, host per a evitar confusions per homofonia.

➤No s’apostrofa davant de mots començats per h aspirada: el hall, el hawaià, la

hawaiana, de Hollywood…

➤No s’apostrofa davant de mots usats amb valor metalingüístic: el animal del text és
un lleó, el participi de anar… però sí que apostrofarem l’article i la preposició davant
d’un mot o fragment escrit en cursiva i davant de cometes: He llegit un article d’opinió
d’El Temps.

Ei! L’apòstrof no és un accent! Existeix una tecla específica en el teclat de l’ordinador

per a posar l’apòstrof. La tecla està al costat del zero, és la que es comparteix amb el
signe de tancar interrogació.

Recorda que convé seguir les regles de l'apostrofació en els casos següents:
 ➤Davant de números o abreviatures que comencen per un so vocàlic: l’11 de setembre,
l’Hble. President de la Generalitat, l’XI Mostra de folklore…

➤Davant de sigles que es lligen com un mot: l’IVA, l’OTAN, la UEFA…

➤Davant de sigles que es lletregen i comencen per un so vocàlic: l’AM, l’ONG, l’FM

➤Davant de préstecs s’apostrofa l’article masculí davant s líquida, però no el femení ni

la preposició de: l’speaker, la Scala de Milà, de Skype.

LA CONTRACCIÓ
Les preposicions a, de i per es poden contraure en trobar-se davant dels articles el, els.
També la forma reduïda de casa, ca, forma contraccions.

PREPOSICIÓ + ARTICLE = CONTRACCIÓ

Preposició Article Contracció Si es pot apostrofar no es contrau

a el / els al / als Viu a l’horta.
de el / els del / dels El pàrquing està baix de l’edifici.
per el / els pel / pels Vindrà per l’agost.
ca el / els / en / na ca / cals / can Anem a ca l’avi.

LES PROFESSIONS: SUFIXOS

En aquesta unitat t’ensenyarem els sufixos que s’apliquen a persones, activitats i llocs.
En català usem les formes -er / -era, -aire, -eria i -ista.

A continuació, trobaràs una taula explicativa, que et facilitarà l’assimilació d’aquests

nous sufixos.

SUFIXOS QUÈ ES CREA? EXEMPLE

-er / -era professions fuster, sabatera, cabrer, vinyater
escombraire, llenyataire,
-aire professions
vinyataire
-eria llocs pastisseria, carnisseria
algunes professions o persona que segueix o dentista, violinista, catalanista,
-ista
imparteix una doctrina o una ideologia materialista

Si us heu fixat bé, la creació de professions es basa en la unió de la paraula primitiva

més el sufix: fusta (paraula primitiva) + er (sufix). Tanmateix, tot i l’existència
d’aquests sufixos, hi ha d’altres professions que no necessiten cap sufix i són paraules
pròpies: professor, mestre, metge, advocat, músic, etc

ELS DOBLETS LÈXICS

Els doblets lèxics són aquelles paraules que, ja siga per la seua estructura o per la seua
fonètica, s’assemblen i duen a confusió. En aquesta secció et donarem un llistat perquè
pugues fer una distinció acurada de cada paraula, a més de les activitats corresponents.
Cal que tingues en compte que, aquest no és un llistat definitiu, ja que hi ha molts més
doblets lèxics en català.

MOTS
rendible rentable

de bon rendiment econòmic que es pot rentar

contar comptar

explicar, relatar fer comptes

pujar apujar

anar de baix a dalt fer que un preu o un sou siga més alt
baixar abaixar

anar de dalt a baix fer que un preu o un sou siga més baix
senyalar assenyalar

fer un senyal en algun lloc mostrar o indicar amb el dit alguna cosa
aterrar aterrir

posar en terra un objecte volador espantar, fer por algú

 posar pondre

col·locar alguna cosa en algun lloc quan una au deposita un ou o quan el sol s'amaga per
dormir

de repòs i descans en què un cos realitza moviments involuntaris fer dormir algú, com
complir

fer real una promesa, un manament o alguna cosa desitjada

seure

estar en un suport sobre el qual descanse la part inferior del tronc posar algú en un suport qualsevol on q

n el vocabulari de la unitat dos et vam fer una menció sobre aquest tema. Tanmateix, en
aquesta secció ampliarem una mica més.

Un manlleu lèxic és una paraula amprada d’una altra llengua com ara currículum,
futbol, handbol, etc., que han estat adaptades ortogràficament i fonètica. El català, a
més d’haver tingut manlleus i influència d’altres llengües, també ha influït en uns altres
com el castellà/espanyol, al qual ha donat paraules com: papel, Quijote, reloj, etc.

Durant l’estudi d’aquest curs ja hauràs descobert alguns manlleus. Ara, però, et
facilitarem una taula en què et posarem la llengua d’origen, la forma original i l’actual
en català.

CATALÀ ESPANYOL CATALÀ ANGLÈS

guapo
guapo bodi body
(bell)
tacany
tacaño esprai spray
(gasiu)
tarta
tarta sandvitx sandwich
(pastís)
caldo
caldo tramvia tram
(brou)
disfrutar
disfrutar càmping camping
(gaudir)
 LS CONNECTORS (II)
Com ja vam veure en la primera unitat, el diàleg és un tipus de producció caracteritzada
per l’espontaneïtat (entre altres característiques). Ara bé, hi ha un tipus de conversa,
diguem-ne, més planificada i formal, com ara les entrevistes, les enquestes, els debats,
l’informe, la conferència, l’exposició oral, el simposi, etc.

I, com que estem tractant aquest tipus de text, us proposem els següents connectors:

Distribució, enumeració, ordenació,

Per a introduir o presentar el tema
distinció
• de manera que

• d’entrada • per tant

• abans de res / abans que res • al contrari / contràriament / per contra

• quant a (ʻpel que fa aʼ) • en canvi

• en primer lloc • al mateix temps

• per començar • seguidament

• primer de tot • d’una banda… de l’altra / d’altra banda

• primer • per un costat … per l’altre

• primerament • per una part … per una altra part

• d’acord amb • en primer lloc / en segon lloc

• primer / segon
Per fer aclariments o explicacions Per acabar el discurs
• és a dir • així doncs

• o siga • al capdavall / al cap i a la fi / finalment

• això és • comptat i debatut

• com ara • d'una manera definitiva

• s’ha de tenir en compte • en conclusió

• en altres paraules • en definitiva

• i és que • en conseqüència

• així mateix (de la mateixa manera) • per acabar

• tant és així que • per concloure

“P” I “B” A FINAL DE PARAULA

Segons les normes d’ortografia:

 Després de vocal tònica escriurem p: cap, xop, esquerp. Però per qüestions
etimològiques escrivim amb b: adob, calb, corb, esnob, verb, etc.

 Dins de paraula:

 S’escriuen amb b les paraules que comencen per ab, ob, sub: abdicar, obstinació,
subcampió. Però tenim algunes excepcions com: aptitud, optimisme, òptica, i els seus
derivats.

 S’escriu amb p davant de les grafies c, s, t i n: abrupte, acceptar, algeps, decepció,

hipnosi, etc. Tanmateix, també hi ha excepcions com: dubte, dissabte i sobte.

 Darrere de consonant o de vocal àtona, s’escriu la mateixa grafia que en el derivat:

verbal > verb; camperol > camp; actitudinal >actitud; burgés > burg.

“T” I “D” A FINAL DE PARAULA

Seguint les normes ortogràfiques:

 Escriurem amb d en la síl·laba ad- quan va seguida de consonant: addicció, adjectiu,

advocat, etc. Tanmateix, per raons etimològiques, trobem excepcions com: atletisme,
atmosfera, etc.
  En posició final de paraula aguda escriurem, per regla general, t. Per exemple: abat,
clot, activitat, etc.

 Tanmateix, per raons etimològiques, tenim algunes excepcions com: sud, led, solod,
farad.

 Les terminacions en -etud i -itud, juntament amb els seus femenins: mansuetud,
altitud, etc.

 Escriurem d o t a final de paraula, segons s’escriguen els derivats. Per exemple: avidesa
> àvid; bastor > bast, etc.

C” I “G” A FINAL DE PARAULA

Si seguim les normes ortogràfiques escriurem:

 En posició final de paraula aguda i darrere de vocal la lletra c: alfac, conyac, albercoc,
etc.

 No obstant, en alguns cultismes aguts o manlleus no es complirà: pedagog, psicòleg,

tuareg, etc.

 En la primera persona del singular del present d’indicatiu d’alguns verbs de la segona
conjugació: prenc, bec, dec, etc.

 Segons la grafia que presente la paraula derivada. Per exemple: albergar > alberg;
allargar > llarg; foscor > fosc; angelicar > angèlic, etc.

 Tingues en compte que hi ha paraules que s’escriuen amb c, tot i que els seus derivats
s’escriuen amb g, en algunes paraules planes com: ànec, càrrec, etc.
 LA "B" I LA "V"
A diferència del castellà, el català occidental distingeix entre els fonemes [b] i [v].
Aquesta distinció s’ha anat perdent a causa de la interferència que hi ha amb el castellà
al tractar-se de la nostra llengua veïna, però és recomanable no perdre este tret distintiu
de la llengua, sobretot si vols aprovar l’examen

Les regles ortogràfiques per a escriure b o v són les següents:

ESCRIUREM B ESCRIUREM V

・davant de l o r : blanc, breu, branca, agradable.

・darrere de n- : canvi, benvingut, convalidar.

・darrere de m: combat, ambdós.

・alternant amb -u : blau / blava, esclau / esclava.

Excepcions: el prefix circum-

(circumval·lació) i tramvia, decemvir, triumvirat.
・en l’imperfet d’indicatiu de la 1a conj. (-ar): cantava,
parlava, pensàveu, treballaven...
・els derivats de les paraules acabades en -p:

llop > lloba, cup > cubet

Hem de tenir cura a l’hora de fer la distinció correctament, ja que hi ha paraules que si
les pronunciem amb b poden tenir un significat diferent al que volem expressar.
Aquestes paraules reben el nom de paraules homòfones, és a dir, paraules que sonen
igual però s’escriuen de diferent manera. No significa el mateix ball que vall. Ací et
deixem un quadre amb algunes paraules homòfones.

abans avanç
bola vola
beure veure
baca vaca
abís avís
buit vuit
ball vall
probable provable