Control 2 TEORIA

28.04.23

LLENGUA ORAL I ESCRITA

(Examen preguntes sobre identificar les formes descurades, oralitzada i emotiva)

John Lyons va parlar de la “fal·làcia clàssica”, que consisteix a considerar

que l’escriptura és el cim del llenguatge, superior a la parla viva i
espontània.

Oralitat primària: parteix d’una cultura sense coneixement de l’escriptura (cultura

oral) - Elements: Acumulació i redundància.

Cultura textual - comporta a una segona oralitat. oralitat primària + cultura d’alta
tecnologia (ràdio tv, int…) Expressió oral preeminent.

Formes descurades (incorrectes a la normativa)

Fonètica: Supressions - afegitons - mutacions

Ex: Vurem què diu radere nostre. Natros hem nat a veure’l a n’ell

Morfologia: Supressions - afegitons analogies

Sintaxi: no-concordances - interferències - usos impropis

Lèxic: mots imprecisos - interferències

Formes oralitzades (formes característiques del canal oral)

Anacolut: construcció gramatical en què la darrera part no lliga sintàcticament amb

la primera.

Sintaxi: coordinació, juxtaposició, estructures singulars, “que” polivalent

Lèxic:

Mots crossa : dir que, a nivell de, pués, personalment…

Paraules Jòquer : no ser precís amb els significats.

Substitució de tecnicismes: el metge dels ulls….

Formes emotives (formes característiques de la càrrega emotiva)

Fonètica: alteració dels sons amb efectes concrets

Morfologia: diminutius i augmentatius

Sintaxi: repeticions, tematitzacions

Lèxic: exclamacions, argot…

5 trucs d’usos lingüístics

1. Repeticions de paraules.
2. Els sobreentesos. Desenvolupar paraules o sigles que puguin ser entès per
un públic general.
3. Compte amb els tòpics.
4. Col·loquialismes. NO es poden traslladar als textos formals
5. Eufemismes. Utilitzar les paraules pels conceptes que toquen i no recórrer a
altres paraules per suavitzar-ho

Propietats textuals de la llengua oral. Defineix adequació, coherència i adequació

(examen)

-Adequació. Exemple: l’expert s’ha d’adaptar al coneixement del públic. DEpèn del
context.

-Cohereència. Una sigla pot ser un error de coherència. O assegurar que el públic
sap què vol dir o no el saben. Relació del text amb el context.

-Cohesió. Gramàtica i lèxic. Aquest cap de setmana milers de ciutadans del Iemen
han sortit al carrer a Sanà. La capital del país …

Tant Joan Puig …. com Maria Casas Exemple fàcil de cohesió.

Trets principals de les propietats de la llengua oral:

-Adequació: Tendència amarcar la procedència dialectal de l’emissor. Temes

generals/especialitzats, grau de formalitat, propòsits subjectius/objectius.

-Coherència: Selecció molt/poc precisa de la info. : digressions, canvis de tema,

repeticions, dades irrellevants,etc. Redundància, estructura del text oberta.
-Cohesió: Pocs connectors, elements paralingüístics (canvis de ritme, to…)
referències exofòriques (jo, tu, aquí, ara…) Ex. Estic…Vaig a fer un tomb. Canvi de
frase. O fer un tartamudeig

Registres orals i escrits.

Michael Gregory i Susan Carroll. Language and situation.

- Pensar que entre l'oral i l’escrit hi ha zones d’intersecció. Deien que calia
passar de la visió blanc i negre a zones intermèdies on es comparteix
característiques de l’oral i l’escrit.

- El punt intermedi és la preparació i planificació del text.

Entre l’oral i l’escrit:

Llengua oral

- Oral Espontani: Ex.: dona d'Egipte.

- Conversa
- Monòleg
 - Oral No Espontani. Ex.: el profe explicant un contingut.
- Recitat
- Execució oral d’un escrit. (pot sortir a examen)
-
- Escrit per ser dit
- Escrit per ser dit com si no fos dit (diàlegs)
- Escrit no necess. per ser dit. Porta numerals, sigles i cometes
(citacions)

Diàleg de Quan la neu es fon.

És escrit no necessàriament per ser dit. Perquè hi ha un guionet

llarg i per la puntuació. Podria ser escrit per ser dit si hi
haguessin anotacions sobre com s’ha de pronunciar algun
aspecte de pronunciació i entonació.

Hi ha indicacions sobre qui diu el què si fos per la TV, a més hi

ha descripcions.

La subtitulació - no és oral sinó escrita. parteix de l’oral i s'adapta als requisits

tècnics de l’escrit. No és espontània però pot simular espontaneïtat. Llengua escrita
no necessàriament per ser dita.

DUBTES I BARBARISMES

Lexicologia: Branca de la lingüística que estudia el lèxic d’una llengua. “Què és

un mot?”, “Com es defineix?”

Lexicografia: Branca de la lexicologia aplicada que s’ocupa de l’elaboració de

diccionaris o lèxics.

Lèxic: És un objecte que agrupa unitats ben diverses, viu i dinàmic. Les paraules
neixen, evolucionen i moren, i algunes ressusciten.

La unitat lexicogràfica: ‘mot’, ‘unitat lèxica’, ‘compost’, ‘sintagma lexicalitzat’,

‘acrònim’, ‘frase feta’, ‘modisme’, ‘locució’…

- Frase feta: Té una forma invariable. El significat no pot ser deduït de la suma
dels seus components. No es pot traduir gairebé mai. Ex. aixecar la llebre.
 - Modisme: Expressió particular que no s’adapta al sentit literal i usual de les
seves paraules, posseeix un sentit figurat Ex. de nyigui-nyogui.

- Locució: Expressió formada per dos o més mots que tenen el valor sintàctic i
semàntic d’un sol mot. Locució adverbial: equival funcionalment a un
adverbi. Ex. en venda.

Interferència

Interlingüística - entre llengües diferents. associada als barbarismes. El terme

barbarisme també és pot dir interferència.

Intralingüística - entre dialectes o registres d’una mateixa llengua.

La interferència pot afectar qualsevol nivell lingüístic respecte als elements de la

llengua receptora.

a) una substitució. Per exemple: tetxo (sostre), sorpasso (avançament, superació),

goal average (mitjana de gols) (Examen)

b) una innovació. Per exemple: dron, selfie

El lèxic està absolutament socialitzat. Les paraules no són propietat exclusiva dels
lingüistes, sinó que pertanyen a tothom.

Barbarisme: Forma lèxica d’origen estranger que NO es considera assimilada a la

llengua pròpia. Ex: susto, lio, rebenton… NO és correcte.

Un manlleu no és un barbarisme. Element lingüístic que passa d'una llengua a una altra i s'hi integra.

Un calc vol dir que has copiat la paraula d’una altra llengua. Això pot ser un
barbarisme o no, depèn si ha passat per la norma o no. Estiuejar - veranear. Calca
la solució del castellà. El català enlloc de fixar-se en llengües d’altres llocs es copia
del castellà.

Castellanisme: és una paraula que ve del castellà.

Tractats de barbarismes

- El català és la llengua europea amb més tractats de barbarismes.

 - El primer: Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
(Bernat Fenollar & Jeroni Pau, segle XV

*coratge per ànimo

* leguiar per tardar o trigar
* paraís per paradís

- 'Els barbarismes', Bernat Montsià (1935)

* ànimo per coratge

* juerga per gresca
* maco per bonic
* nòvia per xicota
* hetxura per forma

- 'Diccionari auxiliar', Josep Ruaix (1996)

*hi ha que per cal

* ni fu ni fa per així així o mig mig
* pack per paquet comercial
* a les quinientes per a tres quarts de quinze

Deu barbarismes… si vols aprovar (Examen)

Abarcar → abrassar, comprendre

Adivinar → Endevinar

Aplaçat → posposat

Botones → grum

Cantera → planter

Inverosímil → Inversemblant

Arrel → arran

A mida → a mesura

Desmentit → desmentiment

Tal i com → Tal com

Adecentar → endreçar, ordenar

Deu barbarismes … Excel·lent

Atxaques → xacres

Botadura → avarament

Els botins → Les botines

Colindant → que està al costat. Tocant amb l’altra. abjacent

Criadilles → turmes. Intestins.

Deparar → ens presenta

En base a → sobre la base de, partint de

Extrovertit → extravertit

El resplendor → la resplendor

Posar de relleu → posar en relleu

Finiquito → la liquidació

Quatre dubtes 1

a) *No es van donar compte del què passava.

b) No es van adonar del que passava.

c) No es van adonar de què passava.

d) *No es van adonar de que s’estaven discutint.

e) No es van adonar que s’estaven discutint.

f) * Es van adonar o no?

g) Se’n van adonar o no?

Quatre dubtes 2

a) *La crisi va afectar als treballadors del tèxtil.

b) La crisi va afectar els treballadors del tèxtil.

c) * La crisi preocupa als treballadors del tèxtil.

d) La crisi preocupa els treballadors del tèxtil.

e) * Van convocar als treballadors a una reunió.

f) Van convocar els treballadors a una reunió.

g) Han telefonat a la delegada.

h) * Han telefonat la delegada.

Quatre dubtes 3

a) El tracten com a ministre (en qualitat de ministre)

b) *El tracten com a un ministre.

c) El tracten com un ministre.

d) S’estimen com a germans (com escau a germans, com pertany a germans. Són
germans o poden ser-ho).

e) S’estimen com germans (igual que germans. No són germans).

Quatre dubtes 4

a) He perdut tota la tarda buscant un llibre.

b) Buscant un llibre he perdut tota la tarda.

c) *L’avió de Germanwings va estavellar-se morint tots els passatgers.

d) *Morint tots els passatgers, l’avió de Germanwings va estavellar-se.

e) L’avió de Germanwings va estavellar-se i van morir tots els passatgers.

Quatre dubtes 5

a) És tan guapo! (tan davant d’adjectiu)

b) Pren-t’ho tan bé com puguis (tan davant d’adverbi)

c) Aquesta impressora va tan a poc a poc…(tan davant de locució adverbial)

d) Va cridar tant que el van sentir tots els veïns.

e) Avui no fa tant vent com ahir.

f) Avui no fa tant de vent com ahir

PRONOMS RELATIUS

Definició: Pronom o adverbi que introdueix una oració subordinada.

Funció: Els pronoms relatius enllacen dues oracions i substitueixen (en l'oració
introduïda pel relatiu) un element que ja ha aparegut abans.

Ex: M'ha desaparegut el llibre. Tenia el llibre a la bossa.

M'ha desaparegut el llibre que tenia a la bossa.

Antecedent. Paraules de la gramàtica que es refereixen als pronoms relatius. Ex.

M'ha desaparegut el llibre (antecedent) que (p. rel.) tenia a la bossa.

Tipus: Oracions adjectives. (equivalen a un adjectiu)

- Especificatives o restrictives Ex. Els metges que estudien el cas són

eminències. (Només són eminències uns quants metges)
- Explicatives o no restrictives (porten comes) Ex. Els metges, que estudien
el cas, són eminències. (Tots els metges són eminències)

Oracions de relatiu lliure (sense antecedent). Tenen un antecedent genèric, no

explícit: se sobreentén que es parla de tothom o de qualsevol persona. Ex. Qui
acabi primer tindrà més punts. (la persona (antecedent) que…)

Funcions

- Subjecte. He perdut el bolígraf. El bolígraf m’agradava. He perdut el bolígraf

que m’agradava.

- OD (objecte directe) He perdut el bolígraf. Tu em vas regalar el bolígraf. He

perdut el bolígraf que em vas regalar.

- CCT El dia que va néixer el teu fill érem a Londres.

Relatius invariables: (RELATIUS SIMPLES)

- QUE
- QUÈ
 - QUI
- ON

Relatiu variable: (RELATIU COMPOST)

-QUAL/QUALS (el qual, els quals, la qual, les quals, la qual cosa)

QUE (àton, no porta accent)

- Una frase de relatiu especificativa NO admet relatiu compost.

Vull convidar a la festa els amics que treballen amb mi.

*Vull convidar a la festa els amics els quals treballen amb mi.

>> Una frase de relatiu explicativa SÍ que admet relatiu compost.

- No confondre el pronom relatiu QUE amb la conjunció QUE.

M'agrada que cantis… Confio que (és una conjunció) demà vinguis aviat
(*Confio en que/en què demà…)

Ni amb l'adverbi QUE, introductor d'interrogacions i d'admiracions.

- En oracions de relatiu lliures trobem els grups el que… el que, la que, els
que, les que equivalen a aquell que/allò que, aquella que, aquells que,
aquelles que. Ex. Escolta el que et diuen (=allò que) (‘Escolta això, allò’).

- També pot referir-se també a persones. Ex. Guanya el que encerti tres
números.

- Els grups el que, la que… també poden correspondre a la coincidència

d'article determinat + (nom sobreentès) + que. Ex. Hem parlat del veí i del
que va venir a la festa.

- El grup EL QUE no s'accentua. Tampoc quan fa de CD i se sol substituir pel

pronom interrogatiu QUÈ. Vine a McDonald's: sabem el que t'agrada.

- És incorrecte fer servir EL QUE equivalent a LA QUAL COSA O COSA QUE.

Van anunciar un augment dels impostos, el que em sembla malament.
(substituir per la qual cosa, cosa que).
QUÈ (tònic) Preposicions àtones d’una sola sílaba)

- Funció de qualsevol circumstancial i de complement preposicional.

- Funció de CCT. En què.

- Allò va passar justament el dia en què + en el qual te'n vas anar a
París.
- *Allò va passar justament el dia *el qual + *en el que te'n vas anar a
París.

- Es refereix a coses i duu preposició feble (a, en, amb, de, per)
- La ploma amb què/amb la qual escric. (*amb la que)
- Són coses a què/a les quals no ens hem acostumat. (*a les que)
- El tema de què/del qual parlo… (*del que)

- Darrere preposició forta (des de, contra, davant, darrere, sense…). no es pot
escriure QUÈ sinó el relatiu compost EL/LA QUAL.
- *Aquesta és la raó contra què no vull opinar.
- Aquesta és la raó contra la qual no vull opinar.

- No confondre el pronom relatiu QUÈ amb el pronom interrogatiu QUÈ.

- No sé de què em parles (=quina cosa)

QUI

Es refereix a persones. Ex. La noia de qui/de la qual et parlo és molt competent.

Si el QUI té antecedent, no hi ha d'anar article. Ex. *Ha trucat l'home al qui (a qui)
has enviat el paquet.

La possibilitat de fer servir el relatiu compost per referir-se a persones serveix per
evitar ambigüitats. Ex. El fill de la veïna, amb el qual ens vam discutir, no em diu
res.

Preposició a + qui té funció de CD (en o. relatives adjectives). Ex. El meu germà, a

qui tothom ajudava, era considerat un gran home.

En oracions relatives substantives (antecedent no explícit) és opcional introduir

pronom relatiu qui amb preposició a.
 - En les oracions de relatiu lliures, podem trobar els grups el qui, la qui…,
aquell qui…, tothom qui…
- Ex. Té un posat com aquell qui no fa res.
- Qui dia passa any empeny.

ON (indica lloc)

Equival a en què, a què. Si el sentit locatiu no és literal, s’ha de fer servir en què, en
el qual…

Ex. La sala on ens reunim (=en què, en la qual) estarà tancada.

*El negoci on havien arriscat tants diners no els va sortir bé. (en què, en el qual)

En registres formals és preferible on en lloc de a on.

QUAL

- Oracions adjectives explicatives (no restrictives)

- Equivalent a QUÈ i QUI
- Les formes de relatiu la qual cosa i cosa que
- Si el relatiu és neutre si es pot escriure QUÈ.

RELATIU POSSESSIU

- Precedit d’una preposició, generalment de.

- Ex . Aquella noia que el seu pare canta a l’orfeó estudia a l’Autònoma.
És a dir: Aquella noia el pare de la qual canta a l’orfeó estudia a
l’Autònoma.
- El veí que el seu cotxe és un 4x4 m'ha llogat l'aparcament. És a dir: El
veí el cotxe del qual és un 4x4 m'ha llogat l'aparcament.

- Alternativa per substituir del qual, fer servir el verb tenir . La senyora Maria,
que té una filla a polonia, viatja sovint amb avió.

Per tenir en compte.

- No fer servir el QUE indiscriminadament.
- *Vaig parlar amb el senyor que li havien pres la cartera. que → a qui
 - *La persona amb la que compto és el meu germà. amb la que → amb
qui

- NO s’ha de duplicar el relatiu i el pronom feble (duplicació pleonàstica)

- És un poble on hi van a estiuejar molts alemanys. Sense el hi
- He descobert el lloc on l’avi hi guarda el testament. Sense hi
- El curs del qual l’any passat en vam treure més profit va ser el de
l’estiu. Sense en

- Hi ha verbs lexicalitzats que porten enganxats el pronom hi o el pronom en.

En aquests casos forma part del verb. NO hi ha duplicació pronominal. Frase
(6) i (7) és correcte.
- Era una hora del dia en la qual no s’hi veia gaire.
- Se li van girar unes complicacions de les quals no se’n va poder sortir.
- *Vaig parlar amb el senyor a qui li havien pres la cartera.

PRONOMS FEBLES

1. Confondre HI amb LI
- El pronom LI (datiu) representa una persona, un animal o una cosa
personificada. Ex. A la meva filla, li dedico molt temps.

- Quan el datiu és inanimat, LI passa a la forma HI: Ex. A això, hi dedico

molt temps.
- *A la carpeta li posarem el nom. HI

2. Combinacions (in)correctes
- Quan el datiu es combina amb els pronoms EN i HO, el pronom LI
passa a HI… en català estàndard

- Li’n compraré un. → N’hi compraré un.

- EN + LI = LI’N passa a EN + HI = N’HI

- Ja li ho diré jo. → Ja l’hi diré jo

- LI + HI = L’HI

3. Omissió del pronom EN

- Ex. * Sí, sí que hi ha. Vaig comprar ahir.
- Sí, sí que N’hi ha. EN vaig comprar ahir.

- Formes:
- Forma reduïda: Compra’N
- Forma elidida: N’hi, N’he
 - Forma reforçada: EN vaig
- Forma plena: Comprar-NE

4. Omissió indeguda del pronom HI

- Ex. Vaig al banc de seguida, que tanquen d’aquí a deu minuts.
- *No cal que vagis, ja vaig anar jo ahir.
- No cal que HI vagis, ja HI vaig anar jo ahir. Forma plena: HI

- El pronom HI substitueix els complements introduïts per qualsevol

preposició, excepte DE. La majoria de preposicions regides per verbs
són A, EN i AMB.
- T’atreveixes a llançar-te amb paracaigudes o no t’hi atreveixes?

5. Confondre LI amb L’HI

- Li dono el sopar (Dono el sopar a la nena) Substitueix el CI de la
tercera persona del singular.
- Quan LI coincideix amb el pronom de CD EL, LI passa a ser HI. L’HI
dono el sopar.
- Quan li coincideix amb el pronom neutre ho es converteix en LI HO. La
nena LI HO porta ( La nena porta això a la mestra)

6. ELS HI.

- La llibreta.
- Ja els la portaré jo.
- *Ja els hi portaré jo.

- EL llibre, als teus pares?

- Ja els el portaré jo.
- *Ja els hi portaré jo.

- Ara vols que porti fruita als teus pares?

- Ja els en portaré jo.
- *Ja els hi portaré jo

- Les llibretes, als teus pares?

- Ja els les portaré jo
- *Ja els hi portaré jo.

- Els llibres, al teu pare?

- Ja els hi portaré jo.
 - Si el CD és plural i el CI és singular *els llibres els hi dono a ell*

7. Datiu possessiu

Apareix amb noms que designen parts o aspectes del cos o bé objectes personals.
Apareix en forma de possessiu seu/seva, per un sintagma introduït per la preposició
de o bé pel pronom li.

Han netejat les seves sabates, Han netejat les sabates del Joan o Li han netejat les
sabates.

No poden anar junts preposició DE i LI en un afrase, designen el mateix.

- *Li han netejat les sabates d’ell.

- *Li han netejat les seves sabates.
- Li han netejat les sabates.

8. Pronoms sense valor sintàctic

Hi ha una sèrie de verbs que estan fixats amb un o més pronoms febles (clític
inherent) i adopten un significat especial
- Estar-ne vol dir 'apreciar'
- Caure-hi significa 'encertar' o 'recordar'

- *Està molt dels seus amics.

- N’està molt dels seus amics.

- *No veu gens

- No hi veu gens.

9. Col·locació del spronoms febles

En les perífrasis verbals, els pronoms es poden col·locar al davant o al darrere.

- Em va escoltar o Va escoltar-me
- L'ha de retallar o Ha de retallar-la

Perífrasis que com a primer verb tenen les formes següents: voler, poder, saber,
soler, deure, gosar, fer, deixar.
- els va voler dominar / va voler-los dominar / va voler dominar-los

- haver seguit de preposició de. Ex.: hi va haver d'anar / va haver-hi d'anar / va

haver d'anar-hi.
 - anar i venir seguits de preposició a. Ex.: li va anar a dir que se n’anés / va
anar-li a dir que se n’anés / va anar a dir-li que…

- estar i anar seguits de gerundi. Ex.: li vaig estar dient / vaig estar-li dient /
vaig estar dient-li

10. HO HI

Quan el pronom hi coincideix amb el pronom ho, s'obté L’HI.

- Has posat això al calaix? = l'hi has posat? (l' = això; hi = al calaix)
- *Ho hi has posat

- Li he dit que portés allò a la cuina i al final no l'hi ha portat. (l' = allò; hi = a la
cuina)

ALTRES ASPECTES

1. El nucli del sintagma que acompanya haver-hi, cal que hi hagi el pronom.

2. El complement del nom del nucli del sintagma que acompanya haver-hi, no hi
ha d’haver el pronom

3. El pronom en no pot pronominalitzar complements de nom del subjecte.

- El teu pare n’és el culpable
- *El culpable n’és el teu pare

S’escriu EN davant d’infinitiu quan és un complement temporal equivalent a quan,

en el moment de. Ex. En sortir al carrer, vaig veure la policia

NO es pot escriure EN davant d’infinitiu quan aquesta preposició és regida pel verb:
- Penso sovint en l’examen.
- *Penso sovint en fer l’examen aviat.
-
S’ha de substituir EN per A (o DE). Penso sovint a fer l’examen aviat.

- No té interès en la feina. No té interès a treballar gaire

- *No té interès en treballar gaire.

Tampoc NO es pot escriure EN davant d’una oració introduïda per la partícula que:

- Penso sovint en l’examen del dia 16.

- *Penso sovint en que he de fer un examen el dia 16.
La preposició EN cau.
Penso sovint que he de fer l’examen.

PER i PER A

Conviuen quatre normes diferents:

1- la del valencià parlat
2- la de la llengua oral de la resta del domini lingüístic
3- la norma de Pompeu Fabra
4- la norma de Joan Coromines

*Per el > pel

Per a > Per al
*Per els > pels
Per a > Per als
Per la
Per a la

PER expressa agent, causa, mitjà…

PER A expressa destinació o finalitat … davant de sintagma nominal

- Un dinar preparat per nosaltres.

- Un dinar preparat per a nosaltres.

Fabra: Per a ell. ja estava bé

Coromines: Per ell, ja estava bé

Davant d’infinitiu sempre escriure PER.

Punt i coma - dubte 94

* La idea és bona, la realització del reportatge mediocre, el resultat del programa

pèssim.

La idea és bona; la realització del reportatge, mediocre; el resultat del programa,

pèssim

* En la teoria hi ha tres fletxes: la fletxa termodinàmica, la direcció del temps en la

qual creix el desordre. La fletxa psicològica, la direcció en la qual recordem el passat
i no el futur, i la fletxa cosmològica, la direcció del temps en la qual l’univers
s’expansiona.
En la teoria hi ha tres fletxes: la fletxa termodinàmica, la direcció del temps en la
qual creix el desordre; la fletxa psicològica, la direcció en la qual recordem el passat
i no el futur, i la fletxa cosmològica, la direcció del temps en la qual l’univers
s’expansiona.

Dos punts

*Avui no hi ha càncer més temible que la droga, per la droga es roba i es mata.

Avui no hi ha càncer més temible que la droga: per la droga es roba i es mata.

La cancellera alemanya va tancar la roda de premsa donant la seva opinió sobre la

candidatura de Ségolène Royal: “Només puc dir el mateix que vaig dir durant la
meva: les dones també som persones”

- Dos punts per a la citació textual.

- Majúscula després de dos punts

Guions

Alguns jugadors creuen −així ho han manifestat a la premsa− que l’equip pot pujar
de categoria.

Parèntesis

Els gasos inerts (heli, neó, etc.) podien provocar un efecte semblant.
Examen Pràctic

Tin Tin Audio. Llengua oral a llengua escrita.

No posar signes de puntuació, ni majúscules. Tot seguit. Com a molt posar punts
suspensius. En majúscula els noms propis.

comença amb que el capità té un somni terrible que ve la castafiori que es converteix en un
ocell i per casualitat perquè el perquè la cosa premonitoria la posa Hergé no sé si us heu
fixat doncs per casualitat del dia següent castafiori que ha arribat en allà i que li agradaria
molt veurels el capità només sentir això apreta a correr surt de casa seva i se'n va eh pensa
que on estarà més bé serà que no el podrà trobar serà al mig carrer el el el carrer més
concorregut on hi ha més gent i quan és allà al mig del carrer més concorregut tot feliç i
content pensant que ja que ja no no no el trobarà veu per una cantonada castafiori i es fica
a una botiga per esquivar-la la botiga resulta ser un una sala d’art i allà intenten vendre-li al
capità una obra d’art molt moderna i molt especial que consisteix amb un hac gegant amb
un una lletra per això es diu l’art alfa i el capità mmm clar ell no pensa comprar res pro
allavons entra castafiori a la botiga i no té més remei que veure la castafiori i ella també s’hi
posa i té que comprar-se l’hac li embolicquen és amb plàstic l’hac i li emboliquen i se se
l’emporta a casa seva allavons les reaccions que aquesta que aquesta hac produeix a casa
seva comença mmm la gent comença per preguntar-li perquè serveix o i ell es comença a
enfadar i empipar i no hi ha ningú que li pregunti

La història comença quan el capità té un somni terrible que ve la Castafiore que es

converteix en un ocell per casualitat. Tal com passa sempre en els contes d’Hergé, aquest
soni és una premonició ja que l’endemà mateix la Castafiore telefona al capità per dir-li que
ha arribat i que li agradaria molt veure’l. Aleshores el capità surt de casa seva corrents. Se’n
va fins on creu que la Castafiore no el podrà trobar: el carrer més concorregut de la ciutat.
Un cop allà, content de saber-se d’incògnit, de sobte veu la cantant i entra en una botiga per
trobar-se-la. La botiga resultar ser una sala d’art, on també acaba entrant la dona. El capità,
finalment, es veu obligat a comprar una lletra hac gegant. Les reaccions que provoca
aquesta peça artística faran empipar d’allò més el personatge més rondinaire de les
aventures de Tintin.

Egipte. Formes descurades, oralitzades i emotives

1. Llegeix el text següent i detecta-hi cinc formes descurades, cinc formes

oralitzades i cinc formes emotives.

És sobre lo d’Egipte encara que jo fa bastants anys que hi vaig nar-hi però suposo
que no haurà canviat gaire (no deu haver canviat gaire) perquè lo que llàstima és
que se’n vagi tan aviat perquè jo sempre aconsello que comencin a agafar un llibre i
llegeixin perquè si no no se’n va sense saber absolutament res i és una pena però
és clar no té temps de llegir l’únic que li puc dir és que es compri una bona guia i per
lo menos intenti sapiguer algo lo de les compres que lo que diu que diuen és or no
és ort és un bany d’or o sigui que no... comprin uns souvenirs i que es deixin de... de
re més que comprin quatre souvenirs que els hi 'gradin i que regategin moltíssim i...
res no es pensin que treuen gangues perquè lo que els hi faran és prendre’ls-hi els
diners i re... o sigui... i... bueno re més... o sigui eee... o sigui que la vida és molt
barata perquè aquell és un país molt pobre o sigui que tot és molt barato i... si va
amb tots els gastos pagats amb quatre souvenirs que pagui ja en tenen prous
perquè la vida... de nit casi no hi ha vida fora de quatre coses per turistes que casi
es pot dir que no val la pena veure-les i... que és... que fagi vida a la... si no està
veient coses pfff... la vritat que poca cosa veurà o sigui de tot lo faraònic és magnífic
i lo altre que no esperi gran cosa bueno unes quantes mezquites i coses així sí que
estan bé però que res que no esperi això o sigui i vagi a veure ho faraònic que
compri una bona guia que compri els... uns quants souvenirs per tothom i que
regategi molt bueno i... ara això sí els lo... lo faraònic és magnífic si t’agrada és clar
perquè si no t’agrada ja pots plegar.

Tenir en compte com començar una frase (examen pràctic) No es pot començar un
text parlant “sobre això o allò”, adequar l’inici, que no sigui oralitzat.

La seva comunitat li recorda tancar la porta per la seva seguretat.

-Eliminar el possesiu.

Tanqui la porta per la seva seguretat, gràcies.

Des de la comunitat de veïns preguem que tanqui la porta. (des de queda forçat)

Preguem que tanquin la porta, si us plau.

Per seguretat, la comunitat recorda que tanqui la porta.

La comunitat recorda que cal tancar la porta per seguretat.

Recordem que per seguretat s’ha de tancar la porta.

Nunca lo hicimos. Nunca lo haremos.

Mai (no) ho hem fet. Mai (no) ho farem. (més literari)

MAi ho vam fer.

No ho hem fet mai. No ho farem mai.

No ho vam fer mai (no es pot dir)

‘101 dubtes del català resolts per l’Optimot’

Nom i cognoms: Marc Soler Calvo

Encercleu la resposta correcta, d’acord amb la normativa de la llengua catalana:

1. El rec s'hauria d'instal·lar a nivell de terra.

a. a nivell de
b. en l'àmbit de
c. Les dues formes són correctes en aquesta frase

2. Tots aquests temes s'han de considerar a escala internacional.

a. a nivell
b. a escala
c. Les dues formes són correctes en aquesta frase

3. S'escriuen amb majúscules els noms propis d'assignatures.

a. majúscules
b. minúscules
c. Les dues formes són opcionals i igualment vàlides

4. S'escriuen amb minúscules inicials els noms dels càrrecs, tant si es refereixen a
la persona concreta com si es refereixen al nom genèric comú.
a. majúscules
b. minúscules
c. majúscules, si es refereixen a la persona concreta: el President ha demanat de
traspassar el servei.

5. Els títols de les taules rodones s'escriuen...

a. amb majúscula (només la lletra inicial del títol)
b. amb majúscula (la lletra inicial de cadascuna de les paraules del títol)
c. amb majúscula (només la lletra inicial del títol) i entre cometes

6. Vol assistir a la _______ Trobada de Viles Històriques.

a. I
b. Ia
c. Iera

7. Aviat faré 2n de Comunicació Audiovisual.

a. 2n
b. 2on
c. 2on.

8. Un exemple d'abreviatura per suspensió és des. (desembre)

a. des. (desembre)
b. St. (sant)
c. n. de la t. (nota de la traductora)
9. Només una frase està ben puntuada. Quina? Hola, Joan.
a. Hola, Joan.
b. Hola Joan.

10. Cal evitar la forma capiguer en els registres formals.

a. cabre
b. caber

c. capiguer

Barbarismes

El següent text formal, basat en el conte “Dona i ciutat” (Empar Moliner), conté
alguns barbarismes. Sabries trobar-los i esmenar-los?

Ahir al matí, Pere Bou, un veí del barri de Sant Andreu, es va llevar i es va adonar
que li havien buidat tot el pis. Només hi quedaven els llits on ell i la seva filla Clara
havien dormit. Cap dels dos no havia sentit res. La hipòtesi principal és que la
presumpta autora dels fets, Lara Martínez-Papell, el va drogar. Bou recorda que un
home pakistaní els va vendre unes cerveses al Parc de la Ciutadella, just quan
s’asseien davant del manantial (font, deu). Segons la policia, segurament aquesta
seria (devia ser) la beguda que contenia la droga. Bou no sap en quin moment li va
ficar la droga dins la llauna, a no ser que (excepte que, llevat que) ella i l’home
pakistaní (pakistanès), que està sent investigat, estiguessin conxorxats i, d’alguna
manera, la llauna ja portés la droga incorporada. L’únic moment en què Bou es va
despistar va ser quan se li va caure (li va caure) la jaqueta al terra (a terra).
Aleshores, va veure alguna cosa que brillava i es va posar a la gatzoneta per recollir
una moneda d’un cèntim, però no creu que la Lara tingués gaire temps de fer cap
maniobra.
Bou declara que l’únic moment del dia en què havien discutit havia estat al migdia,
quan ella volia dinar a la terrassa i ell li havia confessat que no li agradava gens que
li donés (toqués) el sol a la cara, però havia estat una tonteria (ximpleria) i van
passar pàgina (girar full) de seguida. No s’havien barallat mai des que s’havien
conegut, feia tres mesos. Segons la víctima, Martínez-Papell és una dona carinyosa
(afectuosa) i comprensiva, però quan s’enfada és impredictible.

No mires passar una moto sinó veus una moto. Mirar: conscient. Veure: Inconscient.
No escoltes una explosió sinó has sentit. Escoltar: conscient. Sentir: Inconscient

Construccions. Condicional per indicar que alguna cosa és probable, peculiar del
castellà
- seria (devia ser)
- se li va caure (li va caure)
- al terra (a terra)
- a no ser que (excepte que, llevat que)

1. Un autor està començant a redactar un diccionari de barbarismes: primer

escriu una frase que conté un barbarisme, en negreta, i, a continuació, la
mateixa frase amb la forma corregida, també en negreta (vegeu 1). Però
resulta que l'ordinador s'ha penjat, de manera que només s'ha gravat una
part de la feina i, a més, en algun cas s'han intercanviat les frases. Restituïu
les frases amb la forma corregida i, si escau, canvieu-ne l'ordre.

1. No puc abarcar tanta feina. > No puc abastar tanta feina.

2. El Girona va aconseguir una victòria abultada. > El Girona va aconseguir una

victòria contundent /aclaparadora.

3. Sol·licitud d'accés a la informació d'acord amb la Llei de Transparència. > Okay

4. Estudia per afiançar els seus coneixements. > Estudia per afermar /reforçar
/consolidar els seus coneixements.
5. Volen guanyar les eleccions i aquest últim cap de setmana aniran a totes. >
Okay

6. Va sortir a comprar quatre coses al badulaque. > Va sortir a comprar quatre

coses al súper.

7. Guarda les ampolles de vi bo a la bodega. > Guarda les ampolles de vi bo al

celler.

8. L'actriu es va retirar al camerino. > Okay

9. Té canes des de ben jove. > Té cabells blancs des de ben jove.

10. El nostre equip té una cantera de jugadors excel·lent > El nostre equip té una
plantera (nous, joves) de jugadors excel·lent.

11. Un curs de cata de vins. > Un curs de tast de vins.

12. És el membre més jove de la cofradia. > És el membre més jove de la

confraria.

13. Va tenir un accident i els metges li van recomanar que portés un collarí. > Va
tenir un accident i els metges li van recomanar que portés un collar (ortopèdic).

14. Per fer la declaració, has de fer constar les dades del cònjugue. > Per fer la
declaració, has de fer constar les dades del cònjuge.

15. Va dir que se n'havia d'anar aviat i, per contra, en canvi, no parava
d'entretenir-se. > Okay. Estaria malament pel contrari.

16. Sovint rep crítiques, però ja està curtit. > Sovint rep crítiques, però ja està hi té
experiència / hi està avesta / hi està fet.

17. Campanya per desvaloritzar la immersió lingüística. > Campanya per

desvalorar la immersió lingüística.

18. Les seves paraules van tenir efectes dissuasius. > Okay. Malament:
(dissuasori)
19. De cop li va entrar fred. > Okay. Està bé: agafar fred.

20. S'ha de ser equànime a l'hora de jutjar els participants. > Okay Malament:
(equànim)

21. Tu sí que ets un fugat de la justícia. > Tu sí que ets un fugit de la justícia

22. Hi havia quatre furgones dels Mossos. > Hi havia quatre furgonetes dels
Mossos

1. El gaseoducte servirà per fer arribar el gas a les comarques gironines. > El
gasoducte servirà per fer arribar el gas a les comarques gironines

2. Messi va guanyar l'esquena del defensa. > Superar, deixar enrere, desfer-se.

3. Un criteri objectiu per a la guàrdia i custòdia dels fills. > Un criteri objectiu per a
la guarda i custòdia dels fills.

Accentuació

Llegiu les frases i sintagmes següents fixant-vos, sobretot, en l'accentuació

de les paraules en majúscules (que han perdut tots els accents gràfics).

1. El Barça no és el líder de la lliga de FUTBOL. Okay

2. Entre les dues guerres hi va haver un INTERVAL de poc més de vint anys. Okay
3. No pesa ni un MIL·LIGRAM. Okay
4. Han fitxat un PIVOT eslovè. Okay
5. Li van abonyegar el XASSIS del cotxe. Xassís
6. Els IBERS es van estendre des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia. Okay
7. En aquest cafè hi ha una ATMOSFERA carregada. Okay
8. La RUPIA és la unitat monetària de l'Índia, el Pakistan, el Nepal, Indonèsia i altres
països. Okay
9. MARRAQUEIX és el centre comercial dels nòmades del Sàhara. Marràqueix
10. Josep Carreras va patir un càncer de MEDUL·LA. Okay
11. És un dels països amb més MISSILS nuclears. Míssil
12. Al peu de la muntanya hi ha un MONOLIT dedicat al poeta. Monòlit
13. Es va donar un cop a l'OMOPLAT. Omòplat
14. La serp és un REPTIL: camina arrossegant-se. Rèptil
15. La PARAPLEGIA és la paràlisi de la meitat inferior del cos. Okay
16. L'envolta una AUREOLA de misteri. Aurèola
17. Té un parell de DIOPTRIES a cada ull. Diòptries
18. La major part de la població d'ETIOPIA es dedica a l'agricultura. Etiòpia
19. Va ser el PERIODE més fèrtil de l'artista. Període
20. Està malalt; ha agafat una PNEUMONIA. Pneumònia

Exercici barbarsimes

Audio

Abollat

- Em van donar un cop al cotxe i ha quedat el cotxe abollat.

- Li ha donat un bony a la llauna i s’ha abonyegat.

Abrotxar

- Abrotxat el cinturó, si us plau.

- No m’he posat el cinturó.

Apoiar

- Apoia’t sobre la taula per no caure.

- Si vols et pots recolzar a la paret.

Atraco

- Ahir a la nit van atracar la casa del veí.

- El dilluns hi va haver un atracament al Banc Sabadell.

Averiguar

- L’altre dia vaig averiguar el secret de l’Albert.

- Pots esbrinar on està la Júlia?

Agulletes

- Feia una setmana que no anava al gimnàs, ara tinc agulletes.

- Ahir vaig córrer una marató, estic cruixit.
Truco

- Saps fer algun truco de màgia?

- Aquest truc ja me’l sabia, ensenya’m un altre.

Tubo

- El tubo de l’aixeta està embossat.

- El lampista ha vingut a arreglar el tub de la dutxa.

Tetxo

- Aquest tetxo queda massa alt, no creus?

- Vigila no et donis un cop al cap, el sostre és molt baix.

Tocino

- Han abaratit el preu del tocino al Mercadona.

- M’agrada molt la cansalada amb patates al forn.

Marmol

- La cuina és molt maca, la pica és de marmol.

- A la mare li agraden molt els mobles de marbre.

Membrillo

- El membrillo té un gust fastigós.

- No m’agraden gens els postres que porten codony.

Menospreciar

- L’únic que fa el Jordi és menospreciar la feina de la Marta.

- M’enrecordo del dia que van menysprear a l’alcalde.

Munyeca

- El dissabte em vaig torçar la munyeca jugant a tennis.

- Quan era petit em vaig trencar el canell moltes vegades.

Malena

- Quina malena més llarga i bonica que portes!

- A veure quan evas a tallar-te la cabellera, se’t veu descuidat.

Colxoneta

- El meu cosí petit es va fer mal saltant a la colxoneta del seu amic.
 - El matalàs dels meus pares és molt ample.

Catarata

- El meu avi s’ha operat perquè tenia catarates als ulls.

- Les cataractes dels ulls impedeixen veure amb claredat.

Camilla

- La roba que t’he deixat plegada està a la camilla.

- No saltis a sobre la llitera, et pots fer mal.

Caradura

- Ets un caradura, la pròxima vegada faràs el treball tu sol.

- El Martí és un penques, millor vina amb nosaltres.

Biombo

- Els tiets tenen un biombo d’estil japonès a l’habitació.

- Li va tocar de premi un paravent molt maco jugant al bingo.

Busón

- Has revisat si ha arribat alguna carta al busón?

- Fa temps que no miro si hi ha alguna cosa a la bústia.

Berberetxo

- Els berberetxos són molt bons acompanyats amb olives.

- Sempre em menjo les escopinyes de les paelles d’arròs.

Brillo

- Puja-li el brillo a la pantalla del mòbil, no veig res.

- Em molesta la lluentor de la pantalla de l’ordinador.

Buhardilla

- Desa la nòrdica a la buhardilla, comença a fer calor.

- Les golfes estan plenes de roba vella.

Tragar

- No puc tragar aquest tros de carn tan gran, m’ofegaré.

- Necessito aigua per empassar aquest xiclet.

Traje
 - L’Eloi va portar un traje molt xulo a la graduació.
- Per anar a l’entrevista de treball portaré un tratge.

Tuberia

- La xarxa de tuberies de barcelona és molt gran.

- La canonada de la calefacció del pis passa per tot el bloc.

Tostón

- Ets un tostón, deixa’m fer els deures en pau.

- Que pesat el Daniel, no ens deixa tranquils.

Traicionar

- El cavaller va traicionar al seu rei i el van decapitar.

- Trair el Tsar és motiu de condemna a mort.

Trasnoxar

- Ahir vaig trasnoxar i ara estic molt cansat.

- Aquesta nit m’he desvetllat i ara tinc molta son.

Xiflat

- Aquest home està xiflat, vol que li doni 500 euros.

- El nano del veí està boig, no para de cridar tot el dia.

Xarco

- Quan plou m’agrada trepitjar els xarcos.

- Vigila amb aquest toll d’aigua, et mullaras.

Xiste

- Explica’m algun xiste que m'avorreixo molt.

- Saps algun acudit sobre persones cegues?

Xulo

- El Gerard és un xulo, es creu el millor de la classe.

- L'Arnau és un presumit però treu molt bones notes.

Xupar

- Quan era petit xupava molt les piruletes de maduixa.

- M’agrada llepar la llet, com els gats.
Sanjat

- El tema ha quedat sanjat i no se’n parla més.

- El tema de l’examen ha quedat resolt, els que han suspès han de recuperar.

Exercici Article Barbarismes

Barbarismes, manlleus i interferències

Lluís Payrató

1) Què distingeix els fenòmens de contacte intralingüístics amb els interlingüístics?

Explica-ho.

La diferència és que una interferència interlingüística és a causa de la influència

d’una llengua estrangera sobre una altra, és a dir el contacte entre llengües
diferents. En canvi, una interferència intralingüística succeeix dintre d’una mateixa
llengua, ja pot ser per la influència d’un dialecte per sobre d’un altre o d’un registre
per sobre d’un altre.

2) Explica la frase següent: «El terme estrangerisme és l'hiperònim de les

denominacions d'origen»

Un estrangerisme és en general una paraula que té procedència estrangera. Les

denominacions d’origen són per identificar aquests estrangerismes provinents d’un
país en concret, d’un origen determinat i no pas de qualsevol lloc.

3) Barbarisme és un terme que s'ha convertit en sinònim de quasi tot allò que és
lingüístic (gramàtica, lèxic...) i que, pel motiu que sigui, no es considera correcte i,
per tant, cal eliminar. Cert o fals? Explica-ho fent servir la paraula ortografia i
l'expressió forma verbal.
És cert. Un barbarisme pot ser una paraula amb un ortografia incorrecte, ja que és
una paraula portada d’una altra llengua i s’ha intentat adaptar-la si o si però sense
seguir les normes de la llengua. També, pot ser un barbarisme una forma verbal
estructurada de manera incorrecta, com per exemple: Serien les dues quan va anar
a dinar → Devien ser les dues quan va anar a dinar.

4) Contrasta el significat de manlleu que recull Payrató amb el que en dona el

diccionari normatiu.

La definició de manlleu per Payrató diu que manlleu és el procés d'importació o

trasllat d'un element d'una llengua A a una llengua B i element lingüístic (de
qualsevol nivell) que ha sofert el procés. Manlleu segons Payrató és solament
l'estrangerisme adoptat i adaptat pel sistema, o, com a mínim, en camí d'integració.
Es refereix a manlleu predominantment als fenòmens lèxics tot i que, només de
manera marginal als fenòmens fònics. En canvi, la definició del diccionari normatiu
diu que un manlleu és un element lingüístic, sobretot lèxic, que passa d’una llengua
a una altra i s’hi integra.

5) Digues un sinònim de «manlleu de traducció» i explica per què estiuejar ho és o

no ho és.

Un sinònim de manlleu de traducció seria un calc. Estiuejar és un manlleu de

traducció que prové del mot veranear en castellà. En aquest cas el calc que s’ha fet
en el verb és la sintaxi, s’ha copiat el sufix -ejar.

10 errors

1. Reviseu el text següent. Hi ha 7 errors de relatius i 3 que són d’altres temes (hi ha un
error repetit que només compta com a 1).
Josep Maria Bosch Aymerich (Girona, 1917 - Barcelona, 2015) va ser un arquitecte que no
va rebre mai cap premi d’una certa importància. Cal destacar, només, el 2013, any en el
que (en el qual/en què) la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Si es pot substituir fàcilment el + que per qual és incorrecte. També es pot substituir per
en què o que.

El cas és que les noves generacions de crítics de l’arquitectura, més lliures de prejudicis,
creuen que no es pot continuar ignorant un home amb un currículum extraordinari: més de
500 projectes, entre els que (els quals) sobresurten edificis corporatius, complexes
(complexos) turístics, ports, aeroports i xarxes d’autopistes.

Haver estat exclòs de la historiografia oficial no li va fer perdre les ganes de treballar. El
1996 va crear una fundació privada a la què (a la qual/a què) va encomanar la custòdia
del seu llegat. Fins al 7 de desembre el Col·legi d’Arquitectes presenta una exposició la
qual (que) ha de permetre aprofundir en l’obra d’aquest personatge tant (tan) singular.

Si hi hagués una com darrere uan exposició si que es pot posar la qual. Qual generalment
va davant de preposició, en la qual, etc. Si va sola, perill, està malament. si no hi ha coma
no està bé.

La mostra s’ocupa de vint-i-dos dels seus projectes, amb una atenció preferent pels que va
fer a Catalunya, i això que van ser més rellevants els que va gestar per a Madrid.

La fulgurant carrera d’aquest gironí, fill d’una bona família en decadència, es va començar
a forjar quan va tornar dels EUA, on a mitjan anys quaranta es va graduar al prestigiós
Massachusetts Institute of Technology. Una de les primeres aventures que va tirar
endavant va ser l’emblemàtic hotel Cap sa Sal de Begur, símbol d’un glamur esplendorós,
el que (cosa que/que) el va portar a tenir més de 150 empleats, cinc restaurants i grans
jardins dissenyats per Nicolau Rubió i Tudurí, per a la construcció del qual va disposar del
finançament del doctor Andreu.

Però no tot el que va covar al seu estudi es va acabar executant. I, d’aquestes iniciatives
fallides, també n’hi ha unes quantes de ben sorprenents en l’exposició. Com el gratacel de
40 plantes que volia erigir en la immediata postguerra al triangle de Pelai, Bergara i plaça
de Catalunya. L’edifici, més alt i tot que l’hotel Arts, donava cabuda a un centre comercial,
un teatre a la desena planta, una piscina, un hotel i oficines.

Tampoc va anar més enllà del paper el seu no menys innovador hotel flotant, el Flotel, en
un emplaçament el qual no va concretar. S’hi arribava en vaixell i era un altre gran
complexe (complex). Utòpic? “Era un home de negocis i, per damunt d’arquitecte, era
enginyer, pel que (per la qual cosa) res del que projectava era irrealitzable”, subratlla
Roger Subirà, comissari de l’exposició.

Exercici P.Relatius

1. Corregiu els errors, entre els quals n'hi ha que afecten els pronoms relatius:

1. Pesento (pressento) que és algu (algú) amb la que (amb el qual) tindria
moltíssima afinitat i amb la que (amb el qual) seria molt propera.

2. Allí vaig conèixer (a fora) la Lola, la noia amb la qual (que) temporalment em
prestava el sofà de casa seva mentre buscava un pis per (a) mi.

3. A la bústia rebia revistes d´art, i anaven a nom del qual (del que) semblava
un col·lectiu o empresa.

4. em vaig mudar amb la meva millor amiga, la Lola, la que (de la qual/de qui/la
que/aquella que) he explicat que treballa amb mi al museu.

5. i hi ha molta gent que conec a la que (a qui/a la qual) li agrada l’art, sobretot a
la feina.

6. sols (li NO) ho he dit a una persona, que resulta que també és l’única que sap
on estic (soc) a cada moment, i la (persona) que quan li vaig dir que em mudaria
al Carmel es va posar nerviosa. La Lola…

(li ho = l’hi)
pleonasme=posar dos pronoms quan no fa falta.

7. Arribats a (en) aquest punt, en que (en el qual/en què) la ( nostra relació és
molt propera,

un/una

aquest/aquesta

aquell/aquella

posar preposició en. en aquest punt

8. està molt contenta de que finalment hagi trobat un espai que (on/en el qual/en
què) senti que pertanyo.

Aquests normalmente estan malament

a la que

en els que
 per la que

amb els que

del que

- si és correcte depèn del context

Exercici P. Febles

'Quan la neu es fon' (capítol 50)

A) Hi falta algun pronom o no?

1. Havia temut que no podria aprofitar-ne ni tan sols l'estructura.
2. Unes flors minúscules i compactes de tonalitat entre blanca i groga n’adornaven
les branques.
3. Va pensar que seria últil aprofitar-ne les arrels.

B) Només una frase és INCORRECTA. Quina?

1. La mesquite indicava que molt probablement hi havia un pou d'aigua a prop.
2. No sabia què havia passat i mai li va arribar a preguntar, tot i que abans que
morís, ell li va confessar tot. INCORRECTE. Aquesta simplicitat no.
3. No sabia què havia passat i mai l'hi va arribar a preguntar, tot i que abans que
morís, ell l'hi va confessar tot. li ho manera més formals, sempre hi ha dos pronoms.

C) Ompliu els buits

1. Per si les coses no ___els_____ havien anat bé [A ELLS].
2. Pagaria el seu error negant-se a ell mateix una vida plena en què ___s’inclogués
l'amor o cap excés de felicitat.
3. Hauré d'acostumar-m’hi [A MANTENIR LA MATEIXA RELACIÓ D'ABANS],
perquè no sé per quin lloc més puc seguir investigant.

D) Comenteu els pronoms. Funció dels pronoms i ús (in)adequat

1. És clar que de moment no havia gosat dir-li'n res, de tot plegat. ÉS CORRECCTE.

2. L'havien embolicat amb un paper de diari en què hi (què) havien escrit «assassí»
amb lletres vermelles.