‭RESUM‬‭FILOSOFIA‬‭TEMA‬‭2‬

‭PLATÓ‬
‭Plató‬‭escriu‬‭tot‬‭amb‬‭la‬‭finalitat‬‭de‬‭la‬‭política,‬‭però‬‭cal‬‭conèixer‬‭tot,‬‭i‬‭així‬‭poder‬‭fer‬‭política.‬‭Si‬‭des‬
‭de‬‭la‬‭política‬‭fas‬‭les‬‭coses‬‭bé,‬‭la‬‭gent‬‭ho‬‭fa‬‭bé.‬‭Per‬‭tant,‬‭si‬‭el‬‭polític‬‭coneix‬‭la‬‭veritat,‬‭la‬‭gent‬‭de‬
‭la‬‭ciutat‬‭anirà‬‭bé.‬
‭-‬ ‭Deixeble‬‭de‬‭Sòcrates.‬
‭La‬‭República‬‭→‬‭llibre‬‭on‬‭Plató‬‭expressa‬‭tota‬‭la‬‭seva‬‭filosofia.‬
‭Plató‬ ‭tenia‬ ‭una‬ ‭acadèmia‬‭,‬ ‭però‬ ‭no‬ ‭donava‬ ‭classes.‬ ‭Consistia‬ ‭en‬ ‭pistes‬ ‭on‬ ‭els‬ ‭mestres‬ ‭i‬ ‭els‬
‭alumnes‬ ‭tenien‬ ‭diàlegs.‬ ‭Hi‬ ‭havia‬ ‭un‬ ‭cartell‬ ‭que‬ ‭posava‬ ‭“No‬ ‭hi‬ ‭pot‬ ‭entrar‬‭ningú‬‭que‬‭no‬‭sàpiga‬
‭matemàtiques”,‬‭ja‬‭que‬‭Plató‬‭va‬‭ajuntar‬‭als‬‭pitagòrics‬‭amb‬‭Sòcrates‬‭i‬‭Parmènides.‬

‭El‬‭seu‬‭pensament‬‭té‬‭diverses‬‭etapes:‬

‭1a‬ ‭etapa:‬ ‭diàlegs‬ ‭de‬ ‭joventut.‬ ‭Explica‬ ‭el‬ ‭que‬ ‭li‬ ‭ha‬ ‭passat‬ ‭amb‬ ‭Sòcrates.‬ ‭La‬ ‭seva‬ ‭filosofia‬
‭s’assembla‬‭molt‬‭a‬‭Sòcrates.‬

‭2a‬‭etapa:‬‭etapa‬‭de‬‭transició.‬‭Comença‬‭a‬‭sortir‬‭una‬‭teoria‬‭de‬‭les‬‭idees.‬

‭3a‬‭etapa:‬‭etapa‬‭de‬‭maduresa.‬‭Corregeix‬‭la‬‭seva‬‭teoria‬‭amb‬‭el‬‭que‬‭li‬‭diuen‬‭els‬‭alumnes.‬

‭4a‬‭etapa:‬‭etapa‬‭on‬‭està‬‭tot‬‭molt‬‭consolidat‬‭i‬‭les‬‭teories‬‭acabades.‬

‭5a‬‭etapa:‬‭vellesa.‬‭Apareix‬‭un‬‭Plató‬‭que‬‭comença‬‭a‬‭adonar-se‬‭que‬‭coses‬‭que‬‭ha‬‭dit‬‭són‬‭massa‬
‭ideals.‬‭Hi‬‭ha‬‭certa‬‭decepció.‬

‭ONTOLOGIA‬
‭Tot‬‭és‬‭coneixement.‬
‭El‬‭món‬‭real‬‭→‬‭món‬‭de‬‭les‬‭idees‬‭(no‬‭tothom‬‭pot‬‭accedir).‬
‭Parmènides‬‭creu‬‭que‬‭el‬‭coneixement‬‭només‬‭prové‬‭de‬‭l’episteme.‬

‭Plató‬‭diu‬‭que‬‭hi‬‭ha‬‭dos‬‭mons:‬
‭-‬ ‭Món‬‭intel·ligible‬‭→‬‭Món‬‭de‬‭les‬‭idees‬‭(món‬‭real).‬‭Món‬‭perfecte.‬‭Les‬‭idees‬‭existeixen,‬‭no‬
‭són‬‭materials‬‭sinó‬‭abstractes.‬‭Quan‬‭arribem‬‭al‬‭coneixement‬‭ens‬‭adonem‬‭que‬‭hem‬‭trobat‬
‭les‬‭idees.‬
‭-‬ ‭Món‬‭sensible‬‭→‬‭Món‬‭de‬‭les‬‭coses.‬‭Fet‬‭a‬‭imatge‬‭de‬‭les‬‭idees.‬‭El‬‭que‬‭veiem.‬
‭-‬ ‭El‬‭que‬‭existeix‬‭són‬‭les‬‭idees,‬‭i‬‭nosaltres‬‭vivim‬‭enganyats‬‭perquè‬‭és‬‭una‬‭imitació‬
‭del‬ ‭món‬‭real‬‭(món‬‭intel·ligible).‬‭Un‬‭quadre‬‭és‬‭una‬‭rèplica‬‭de‬‭la‬‭realitat‬‭a‬‭la‬‭qual‬
‭no‬‭pots‬‭accedir.‬
 ‭-‬ ‭No‬ ‭ho‬ ‭podem‬ ‭modificar‬ ‭→‬‭Dic‬‭que‬‭les‬‭taules‬‭em‬‭fan‬‭ràbia,‬‭i‬‭destrueixo‬‭tots‬‭els‬
‭exemplars‬‭de‬‭taules,‬‭però‬‭mai‬‭podré‬‭destruir‬‭la‬‭idea‬‭de‬‭taula.‬
‭Les‬‭coses‬‭"habiten"‬‭en‬‭el‬‭món‬‭sensible,‬‭les‬‭Idees‬‭"habiten"‬‭en‬‭el‬‭seu‬‭món,‬‭el‬‭món‬‭de‬‭les‬‭Idees,‬
‭o‬‭món‬‭intel·ligible.‬

‭La‬‭realitat‬‭coneguda‬‭:‬‭a‬‭allò‬‭que‬‭percebem‬‭ho‬‭anomena‬‭“cosa”‬‭i‬‭a‬‭allò‬‭que‬‭pensem,‬‭“idea”.‬
‭IDEES‬ ‭→‬‭Realitat‬‭que‬‭existeix‬‭per‬‭si‬‭mateixa‬‭fora‬‭de‬‭la‬‭ment.‬‭Accedim‬‭a‬‭elles‬‭perquè‬‭les‬‭hem‬
‭vist‬‭en‬‭una‬‭altra‬‭vida‬‭i‬‭hem‬‭estat‬‭al‬‭seu‬‭món.‬‭Són:‬‭objectives,‬‭úniques,‬‭absolutes‬‭(independents),‬
‭immutables‬‭(no‬‭varien)‬‭i‬‭eternes.‬
‭Exemple:‬‭la‬‭idea‬‭d’arbre‬‭sempre‬‭és‬‭la‬‭mateixa‬‭i‬‭encara‬‭que‬‭taléssim‬‭tots‬‭els‬‭arbres‬‭del‬‭planeta,‬
‭no‬‭talaríem‬‭la‬‭idea‬‭d’arbre.‬

‭-‬ ‭IDEA‬‭DEL‬‭BÉ:‬‭Idea‬‭més‬‭important‬‭que‬‭fa‬‭que‬‭les‬‭altres‬‭idees‬‭siguin‬‭com‬‭són.‬‭Modifica‬‭la‬
‭teoria‬ ‭per‬ ‭la‬ ‭“merda”,‬ ‭i‬ ‭diu‬ ‭que‬ ‭les‬ ‭idees‬ ‭són‬ ‭grans‬ ‭temes‬ ‭perfectes,‬ ‭però‬ ‭tenen‬
‭imperfeccions‬‭degut‬‭a‬‭les‬‭imperfeccions‬‭del‬‭món.‬
‭-‬ ‭IDEA‬ ‭DE‬ ‭LA‬ ‭BELLESA:‬ ‭es‬‭pot‬‭arribar‬‭a‬‭les‬‭idees.‬‭T’atrau‬‭i‬‭fa‬‭que‬‭pensis‬‭les‬‭coses‬‭i‬‭a‬
‭saber‬‭que‬‭són‬‭les‬‭idees‬‭i‬‭el‬‭bé,‬‭i‬‭accedeixes‬‭a‬‭un‬‭altre‬‭món.‬

‭TEORIA‬ ‭DE‬ ‭LA‬ ‭REMINISCÈNCIA→‬ ‭Accedim‬ ‭a‬ ‭les‬ ‭idees‬ ‭perquè‬ ‭les‬ ‭hem‬ ‭vistes‬ ‭en‬‭una‬‭altra‬
‭vida‬‭al‬‭món‬‭de‬‭les‬‭idees,‬‭la‬‭nostra‬‭ànima‬‭ha‬‭estat‬‭allà.‬‭Quan‬‭veiem‬‭aquest‬‭món‬‭tenim‬‭records‬‭de‬
‭l’altre,‬ ‭de‬‭les‬‭idees‬‭que‬‭coneixem.‬‭Com‬‭hem‬‭estat‬‭en‬‭el‬‭món‬‭de‬‭les‬‭idees‬‭distingim‬‭les‬‭coses‬‭i‬
‭les‬‭sabem.‬

‭Per‬‭exemple:‬‭quan‬‭al‬‭món‬‭real‬‭veiem‬‭una‬‭cosa‬‭justa,‬‭sabem‬‭que‬‭ho‬‭és‬‭perquè‬‭ja‬‭ho‬‭havíem‬‭vist‬
‭abans‬‭en‬‭un‬‭altre‬‭món.‬

‭Plató‬ ‭diu‬ ‭que‬ ‭hi‬ ‭ha‬ ‭dues‬ ‭maneres‬ ‭de‬ ‭veure‬ ‭la‬ ‭realitat;‬ ‭la‬ ‭doxa‬ ‭i‬‭l’episteme.‬‭Hi‬‭ha‬‭4‬‭graus‬‭de‬
‭coneixement.‬

‭DOXA‬‭(coneixement‬‭de‬‭grau‬‭inferior‬‭i‬‭subjectiu)‬

‭1.‬ ‭Imatges‬‭→‬‭(ekasia)‬‭creure‬‭que‬‭el‬‭que‬‭veig‬‭és‬‭l’autèntic.‬

‭2.‬ ‭Creences‬ ‭→‬ ‭(pistis)‬ ‭veus‬‭el‬‭món‬‭sensible,‬‭penses‬‭que‬‭aquest‬‭és‬‭el‬‭real,‬‭però‬‭intentes‬

‭donar-li‬‭certa‬‭explicació‬‭raonant.‬

‭EPISTEME‬‭(grau‬‭de‬‭coneixement‬‭superior‬‭i‬‭objectiu)‬

‭3.‬ ‭Pensament→‬ ‭(dianoia)‬ ‭aquesta‬ ‭realitat‬ ‭no‬ ‭existeix,‬ ‭es‬ ‭pot‬ ‭explicar‬ ‭la‬ ‭realitat‬ ‭des‬
‭d'entitats‬‭més‬‭exactes,‬‭els‬‭números.‬
 ‭4.‬ ‭Coneixement‬ ‭→‬ ‭(noesi)‬ ‭des‬ ‭de‬ ‭les‬‭idees‬‭pots‬‭donar‬‭una‬‭explicació‬‭a‬‭la‬‭realitat.‬‭Quan‬
‭dialogues‬‭arribes‬‭al‬‭coneixement,‬‭a‬‭les‬‭idees.‬

‭Tothom‬ ‭ha‬ ‭estat‬ ‭al‬ ‭món‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭idees,‬ ‭però‬ ‭per‬ ‭conèixer‬ ‭la‬ ‭realitat‬ ‭realment‬ ‭has‬ ‭d’arribar‬ ‭a‬‭la‬
‭quarta‬‭etapa.‬

‭PART‬‭ANTROPOLÒGICA‬‭I‬‭ÈTICA‬

‭Segons‬‭Plató,‬‭els‬‭humans‬‭tenim‬‭dues‬‭parts:‬

‭-‬ ‭Ànima‬‭→‬‭part‬‭intel·ligible‬ ‭-‬ ‭Cos‬‭→‬‭part‬‭sensible‬

‭Segons‬‭Plató,‬‭al‬‭món‬‭de‬‭les‬‭idees‬‭les‬‭ànimes‬‭donen‬‭voltes‬‭a‬‭les‬‭idees.‬‭Tenen‬‭3‬‭parts.‬‭Utilitza‬‭la‬
‭metàfora‬‭del‬‭carro‬‭tirat‬‭per‬‭dos‬‭cavalls:‬

‭AURIGA‬‭→‬‭part‬‭racional.‬‭No‬‭sap‬‭a‬‭quin‬‭cavall‬‭fer-li‬‭cas.‬

‭CAVALL‬‭NEGRE‬‭→‬‭desig.‬‭Cavall‬‭desbocat,‬‭fa‬‭el‬‭que‬‭li‬‭demana‬‭el‬‭cos‬‭i‬‭el‬‭que‬‭vol.‬

‭CAVALL‬‭BLANC‬‭→‬‭força‬‭de‬‭voluntat.‬‭Fa‬‭tot‬‭el‬‭que‬‭la‬‭auriga‬‭diu.‬

‭L’ànima‬‭va‬‭donant‬‭voltes‬‭en‬‭aquest‬‭carro‬‭al‬‭voltant‬‭de‬‭les‬‭idees,‬‭fins‬‭que,‬‭en‬‭algun‬‭moment,‬‭el‬
‭cavall‬‭negre‬‭es‬‭desboca‬‭i‬‭el‬‭carro‬‭cau‬‭al‬‭nostre‬‭món.‬‭Per‬‭entendre‬‭com‬‭són‬‭les‬‭coses‬‭ens‬‭hem‬
‭de‬‭guiar‬‭pel‬‭cavall‬‭blanc,‬‭però‬‭si‬‭deixes‬‭fer‬‭al‬‭cavall‬‭negre‬‭el‬‭que‬‭vol‬‭cau‬‭en‬‭el‬‭cos‬‭i‬‭et‬‭guies‬‭pel‬
‭desig.‬

‭EXEMPLE:‬‭la‬‭tarda‬‭abans‬‭d’un‬‭examen‬‭que‬‭no‬‭has‬‭estudiat‬‭et‬‭truca‬‭la‬‭persona‬‭que‬‭t’agrada‬‭per‬
‭anar‬‭a‬‭berenar.‬

‭Cavall‬‭blanc‬‭→‬‭estudiar‬‭tota‬‭la‬‭tarda‬‭(cor).‬

‭Cavall‬‭negre‬‭→‬‭anar‬‭amb‬‭la‬‭persona‬‭que‬‭t’agrada‬‭(polla).‬

‭Auriga‬‭→‬‭(cap)‬

‭Plató‬‭dirà‬‭que‬‭si‬‭ets‬‭racional‬‭i‬‭tens‬‭un‬‭cavall‬‭blanc‬‭fort‬‭aconseguiràs‬‭el‬‭que‬‭vols,‬‭perquè‬‭a‬‭sobre‬
‭a‬‭la‬‭persona‬‭que‬‭t’agrada‬‭i‬‭agradaràs‬‭més‬‭perquè‬‭ets‬‭estudiós.‬

‭Plató‬‭dirà‬‭que‬‭facis‬‭el‬‭que‬‭la‬‭raó‬‭et‬‭diu‬‭i‬‭ho‬‭faràs‬‭correctament,‬‭i‬‭que‬‭la‬‭conseqüència‬‭dels‬‭teus‬
‭actes‬‭et‬‭portarà‬‭a‬‭la‬‭felicitat.‬
‭RAONAMENT‬‭DE‬‭FREUD‬

‭Plató‬‭diu‬‭que‬‭la‬‭ment‬‭humana‬‭té‬‭una‬‭part‬‭conscient‬‭i‬‭una‬‭inconscient.‬

‭Freud‬‭diu‬‭que:‬

‭-‬‭Conscient‬‭→‬‭fa‬‭les‬‭coses‬‭pensant→‬‭JO‬‭=‬‭CAVALL‬‭BLANC‬

‭-‬‭Inconscient‬‭→‬‭desig‬‭(vull‬‭ser‬‭i‬‭qui‬‭es‬‭posi‬‭al‬‭meu‬‭camí‬‭el‬‭mataré)‬‭→ELL‬‭=‬‭CAVALL‬‭NEGRE‬

‭Fer‬‭les‬‭coses‬‭malament‬‭→‬‭actuar‬‭de‬‭manera‬‭conscient,‬‭perquè‬‭una‬‭part‬‭nostra‬‭pensa‬‭que‬‭està‬
‭bé,‬‭que‬‭té‬‭una‬‭justificació.‬

‭-‬ ‭SÚPER‬ ‭JO‬ ‭→‬ ‭estructura‬ ‭que‬ ‭és‬ ‭definida‬ ‭per‬ ‭la‬ ‭societat.‬ ‭La‬ ‭societat‬ ‭ha‬ ‭ficat‬ ‭una‬ ‭sèrie‬ ‭de‬
‭normes‬‭perquè‬‭no‬‭ens‬‭matem‬‭els‬‭uns‬‭als‬‭altres.‬‭(follar‬‭tot‬‭el‬‭que‬‭es‬‭pugui‬‭i‬‭matar‬‭a‬‭la‬‭gent‬‭que‬
‭molesta).‬

‭Segons‬‭Freud,‬‭la‬‭part‬‭inconscient‬‭apareix‬‭quan‬‭dorms‬‭(‬‭exemple:‬‭somnis‬‭sexuals).‬‭Mentre‬‭dorms‬
‭s’expressen‬‭les‬‭coses‬‭de‬‭l’inconscient.‬‭Exemple:‬‭“follar-se‬‭al‬‭seu‬‭pare‬‭i‬‭matar‬‭la‬‭seva‬‭mare”.‬

‭POLÍTICA‬

‭República‬‭→‬‭Sòcrates‬‭va‬‭intentar‬‭fer‬‭un‬‭diàleg‬‭per‬‭parlar‬‭de‬‭la‬‭justícia‬‭i‬‭acaba‬‭fent‬‭la‬‭República.‬

‭Sòcrates‬‭diu‬‭que‬‭hi‬‭ha‬‭dues‬‭justícies:‬

‭-‬ ‭En‬‭petit‬‭→‬‭miren‬‭per‬‭ells‬‭mateixos.‬
‭-‬ ‭En‬‭gros‬‭→miren‬‭pel‬‭poble‬‭i‬‭fan‬‭les‬‭coses‬‭des‬‭del‬‭cor.‬‭Si‬‭entenem‬‭la‬‭grossa‬‭entenem‬‭la‬
‭petita.‬

‭Sòcrates‬‭diu‬‭que‬‭té‬‭3‬‭castes:‬

‭-‬ ‭ARTESANS‬‭→‬‭Poble→‬‭gent‬‭normal,‬‭CAVALL‬‭NEGRE.‬

‭-‬ ‭GUERRES‬‭→‬‭Militars‬‭→‬‭estimen‬‭i‬‭defensen‬‭molt‬‭al‬‭poble,‬‭CAVALL‬‭BLANC.‬

‭-‬ ‭GOVERN‬‭→‬‭Polítics‬‭(filòsofs)‬‭→‬‭pensen‬‭el‬‭que‬‭ha‬‭de‬‭ser.‬‭Veuen‬‭les‬‭coses‬‭com‬‭són‬‭i,‬
‭per‬‭tant,‬‭actuen‬‭correctament.‬‭Manen‬‭als‬‭militars‬‭per‬‭corregir‬‭al‬‭poble‬‭i‬‭cadascú‬‭fa‬‭el‬‭que‬
‭li‬‭toca.‬‭AURIGA‬

‭Si‬‭una‬‭ciutat‬‭és‬‭justa,‬‭tothom‬‭fa‬‭el‬‭que‬‭li‬‭correspon.‬

‭Segons‬‭Plató:‬
 ‭-‬ ‭Mana‬ ‭el‬‭poble‬‭→‬‭és‬‭un‬‭caos,‬‭miraran‬‭per‬‭ells‬‭i‬‭no‬‭per‬‭tot‬‭el‬‭poble‬‭i‬‭les‬‭coses‬‭no‬‭seran‬
‭justes.‬
‭-‬ ‭Manen‬‭els‬‭militars‬‭→‬‭estimen‬‭molt‬‭al‬‭poble,‬‭miren‬‭pel‬‭bé‬‭de‬‭tothom‬‭i‬‭no‬‭d'ells‬‭mateixos.‬
‭-‬ ‭Mana‬‭el‬‭filòsof‬‭→‬‭tot‬‭anirà‬‭bé.‬

‭Per‬ ‭a‬ ‭Plató,‬ ‭si‬ ‭algun‬ ‭nen‬ ‭destaca‬ ‭per‬ ‭les‬ ‭seves‬ ‭habilitats‬ ‭el‬‭porten‬‭a‬‭l’escola‬‭20‬‭anys‬‭per‬‭ser‬
‭militar.‬ ‭Allà,‬ ‭aprenen‬ ‭a‬ ‭ser‬ ‭sensibles‬ ‭i‬ ‭aprenen‬ ‭matemàtiques.‬ ‭Els‬ ‭més‬ ‭bons‬ ‭de‬ ‭l’escola‬ ‭dels‬
‭militars‬ ‭aniran‬ ‭a‬ ‭l’escola‬ ‭dels‬ ‭filòsofs,‬ ‭on‬ ‭estaran‬ ‭20‬ ‭anys‬ ‭més‬ ‭estudiant‬ ‭dialèctica‬ ‭per‬ ‭ser‬
‭polítics.‬

‭CLASSIFICACIÓ‬‭DELS‬‭TIPUS‬‭DE‬‭GOVERN:‬

‭Virtuosos‬ ‭Viciosos‬

‭1‬ ‭Monarquia‬ ‭Tirania‬

‭Pocs‬ ‭Aristocràcia‬ ‭Oligarquia‬

‭Molts‬ ‭República‬ ‭Democràcia‬

‭EXPLICACIÓ‬‭CONEIXEMENT‬‭DE‬‭LA‬‭REALITAT:‬

‭Plató‬‭va‬‭utilitzar‬‭el‬‭mite‬‭de‬‭la‬‭caverna‬‭per‬‭explicar‬‭com‬‭era‬‭adquirir‬‭el‬‭coneixement‬‭de‬‭la‬‭realitat:‬

‭Hi‬‭havia‬‭una‬‭societat‬‭en‬‭la‬‭qual‬‭un‬‭poble‬‭estava‬‭encadenat‬‭en‬‭una‬‭cova.‬‭Pensaven‬‭que‬‭el‬‭món‬
‭estava‬ ‭fet‬ ‭d’ombres,‬ ‭perquè‬ ‭els‬ ‭sofistes‬ ‭van‬ ‭ensenyar‬ ‭ombres‬ ‭amb‬ ‭la‬ ‭foguera,‬ ‭fent‬‭que‬‭és‬‭la‬
‭realitat.‬ ‭Un‬ ‭dia,‬ ‭una‬ ‭persona‬ ‭es‬ ‭va‬ ‭escapar,‬ ‭i‬ ‭va‬‭veure‬‭el‬‭foc.‬‭Va‬‭arribar‬‭a‬‭l’exterior‬‭i‬‭va‬‭veure‬
‭molta‬‭claredat.‬‭Va‬‭veure‬‭el‬‭món‬‭real,‬‭el‬‭de‬‭les‬‭idees.‬

‭-‬ ‭Sol→‬‭bé‬
‭-‬ ‭Altres‬‭objectes‬‭de‬‭la‬‭realitat→‬‭altres‬‭idees‬
‭-‬ ‭Personatge‬‭que‬‭ha‬‭escapat‬‭i‬‭veu‬‭les‬‭coses‬‭com‬‭són→‬‭filòsof‬

‭Per‬‭Plató,‬‭el‬‭filòsof‬‭ha‬‭de‬‭baixar‬‭per‬‭fer‬‭política,‬‭encara‬‭que‬‭a‬‭baix‬‭li‬‭diguin‬‭boig‬‭i‬‭vulgui‬‭pujar‬‭on‬
‭tot‬‭és‬‭perfecte.‬

‭Per‬‭a‬‭Plató‬‭la‬‭millor‬‭forma‬‭de‬‭governar‬‭és‬‭l’aristocràcia‬‭,‬‭governen‬‭els‬‭millors‬‭i‬‭l’estat‬‭només‬
‭funciona‬‭si‬‭els‬‭governants‬‭són‬‭savis,‬‭és‬‭a‬‭dir,‬‭els‬‭filòsofs.‬